qui m’ha empentat? - quimics.cat · 4 npq 451 • maig-juny 2010 juntes i sumari serveis del...

QUI M’HA EMPENTAT?TERCERA ÈPOCA ANY XLIINÚM. 451 MAIG - JUNY 2010

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Ha arribat la primavera.Fotografia: Joan Astor.

a poc vaig tenir ocasió de llegir aquesta petita història: Esconta que en un port mediterrani un nen va relliscar i vacaure a la mar. Un home es va llançar a l’aigua i el vasalvar. Una vegada a terra, tots els allí presents van aplau-dir i van felicitar efusivament l’heroi pel seu acte i per laseva gran humanitat. Però, l’heroi estava preocupat per

una altra qüestió. Mirava al seu voltant i es preguntava:

Qui m’ha empentat? Qui m’ha tirat a la mar? Qui sabia que jo vaigser campió de natació?

De vegades, ens preguntem: Qui em va empentar, em va motivar,em va animar perquè em llancés a tal o qual vocació, ocupació o pro-fessió? Tal vegada va ser el testimoni dels nostres pares, d’una perso-na amiga, d’un professor… despertant aquella veu que ressonava ambinsistència en el nostre interior i que ens empentava?

Efectivament, qui ens va empentar a dedicar-nos a la Química?Personalment voldria aprofitar aquest editorial per agrair públicamentals meus pares i als meus professors aqueixa empenta. Gràcies i perla meva part estic intentant tornar a la Química tot el que aquesta m’hadonat.

Hace poco tuve ocasión de leer esta pequeña historia: Se cuentaque en un puerto mediterráneo un niño resbaló y cayó al mar. Un hom-bre se lanzó al agua y salvó al niño. Una vez en tierra, todos los allípresentes aplaudieron y felicitaron efusivamente al héroe por su acto ysu gran humanidad. Pero, el héroe estaba preocupado por otra cues-tión. Miraba a su alrededor y se preguntaba:

¿Quién me ha empujado? ¿Quién me ha echado al mar? ¿Quiénsabía que yo fui campeón de natación?

A veces, nos preguntamos: ¿Quién me empujó, me motivó, me ani-mó para que me lanzara a tal o cual vocación, empleo o profesión?¿Tal vez fue el testimonio de nuestros padres, de una persona amiga,de un profesor… despertando aquella voz que resonaba con insisten-cia en nuestro interior y que nos empujaba?

Efectivamente, ¿Quién nos empujó a dedicarnos a la Química?Personalmente quisiera aprovechar este editorial para agradecer pú-blicamente a mis padres y a mis profesores ese empujón. Gracias ypor mi parte estoy intentando devolver a la Química lo mucho que éstame ha dado.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 451 • maig-juny 2010 3

editorial

4 NPQ 451 • maig-juny 2010

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIAL

Qui m’ha empentat ..................................................................... 3

COL·LABORACIONS

La química del segle XXI necessita més divulgació!!! .............. 5

La satisfacción y preferencias del alumnado de químicade la UAB .............................................................................. 7

Didàctica de la química .............................................................. 9

Reflexions cosmo-ontològiques ............................................... 11

Jaume Balmes en el seu segon centenariII. Primer centenari .............................................................. 14

Papers d’ahir. Un sopar del 1949 ............................................ 17

INFORMACIÓ

BS Rènting ............................................................................... 19

ACTIVITATS

Els nostres ordes ..................................................................... 21

Fotokímia 2010 ......................................................................... 23

Jornada técnica. Perspectiva de las industrias detratamientos de superficies metálicas ................................ 24

Rumbo al cabo Norte, última frontera ...................................... 26

El delta de l’Ebre ...................................................................... 29

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Emilio Tijero.2n Joan Mata.3r Aureli Calvet.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Jordi Bonet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, Maria GlòriaAguilera, Joan Bertrán, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Enrique Julve, Anna Llobet, Claudi Mans,Juan Carlos Montoro, Enrique Morillas,Roger Palau, Antonio Pinto, PascualSegura, Alfred Vara, Alfredo Vara, MeritxellVentura, Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas,Àngel Yagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, JordiBonet, Carme Borés, Francisco JoséEspaña, Marta García, Anna Llobet, ClaudiMans, Pere Molera, Josep Manuel Ricart,Pascual Segura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, J. Bonet, C. Borés,A. Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R.Fusté, M. García, C. González, E. Julve, A.Llobet, P. Molera, E. Morillas, A. Portela, P.Segura, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, EmilioTijero, Alfredo Vara.


col·laboracions

Ja a mitjans del segle passatquan, als mitjans de comunicacióescrits i audiovisuals, es parlava dequímica era només per ressaltar elseu costat perjudicial i nociu per ala nostra societat; malauradament,això segueix passant avui en dia,ara i aquí. Per a aquells que aques-ta afirmació us sembli una exagera-ció aquí teniu un petit recull d’exem-ples, els primers en els que s’haperjudicat la imatge de la química:

• Producció de pernils a partir deporcs que mengen gra i pinsosense cap suplement d’origenquímic (columna periodística).

• Ull! amb els químics. Els pro-ductes químics estan a tot arreu,«convivim amb ells», circulenmés de 36 milions de substàn-cies químiques consideradesperilloses.

• Aquest no el tradueixo, perquèsegur que tothom l’entendrà:«Contaminantes vertidos quí-micos, empozoñando el ambien-te» (La crónica de la Ciencia).

• Si es parla de quimioteràpia téuna connotació clarament dolen-ta, però... és què prendre una as-pirina no és quimioteràpia?

Aquests segons en els que hi hagreus errors de concepte:

• Evo Morales president de Bolíviava dir: «els europeus s’estan tor-nant calbs perquè mengen ali-ments transgènics» i, a més amés, «els bolivians que mengen

carn de pollastre en-greixat amb hormo-nes femenines per-den la seva virilitat...es tornen gais».

• Per la televisió unamarca de llet queporta calci afegitanuncia que aquestsí que és «calci cal-ci de llet llet» (???).

• (Wikipèdia). L’aiguade mar conté subs-tàncies sòlides endissolució; les mésabundants són elsodi i el clor que, enla seva forma sòlida,es combinen per for-mar el clorur de sodio sal comuna.

En tots aquests es-crits es detecta molt pocrespecte cap a la ciència i cap a laquímica en particular. Poc respecteperquè en ells no es diu la veritatcientífica i, com la societat té baixconeixement científic, se’ls pot en-redar. Poc respecte perquè desd’una columna periodística on s’in-sinua una difusió de la ciència noes té prou cura de la informació ci-entífica que es dóna, més aviat esdesinforma científicament parlant.Poc respecte perquè qui fa algunesd’aquelles afirmacions totalment er-rònies és un personatge polític moltimportant en el seu país o, l’últim,que és un projecte d’enciclopèdiaoberta a Internet molt emprat peljovent.

D’altra banda, quina importàn-cia donen els nostres governantsa la ciència si aquesta ni tan solsapareix en l’examen de revàlida desisè de primària? Aquest 2010, al’últim any de primària, 66.851 nensi nenes d’onze i dotze anys decasa nostra s’examinen de català,de matemàtiques, d’anglès i decastellà. Però aquesta revàlida nopresenta cap prova relacionadaamb la ciència ni amb la química,tot i no tenir cap tipus d’efectesacadèmics. Sembla com si per alsque manen ja els estigués bé queels nostres estudiants de dotzeanys no sàpiguen res de ciència nide química.

LA QUÍMICA DEL SEGLE XXI NECESSITA

MÉS DIVULGACIÓ!!!

Josep M. Fernández-Novell


col·laboracions

Sé que tots estem cansatsd’aquesta cantarella i de lluitar con-tra ella, l’hem sentida massa cops,però no per això l’hem de subesti-mar; cal que entre tots i totes enspreparem per fer-hi front. Us pregun-tareu... com hi farem front? Cal unaforta rèplica a aquestes desinforma-cions i interessos amagats, cal feruna amplia divulgació de la nostraciència, la química, a tots els nivells.

Cal millorar la divulgació de lanostra feina, vol dir que cal cercarun relat de la química prou interes-sant per a la gran majoria de la

població. Ja sé que per a nosaltres,químics i químiques, es difícil en-tendre el nostre temps sensemedicaments, additius, pintures,plaguicides, combustibles... i d’al-tres materials que en el decurs delseu procés no s’emprin substànci-es i/o reaccions químiques, però...entén el mateix la resta de la gent?Sabem la resposta i per tot això:

• Cal explicar que tot el que suc-ceeix dins de qualsevulla de lesnostres cèl·lules són reaccionsquímiques. «I tu em preguntesquè és química? Química ets tu».

• Cal fer més difusió de què l’as-pirina, la insulina i altres medi-caments provenen de la síntesiquímica.

• Cal informar a la nostra societatque són els químics i els engi-nyers químics els que s’encarre-guen del tractament dels vessa-ments industrials tòxics.

• Cal començar a creure, nosaltresels primers, que amb aquesta di-vulgació serem capaços d’inver-tir la tendència actual en contrade la química.

• Cal...

Serveixin aquestes pàgines perengrescar-nos tots en començaraquesta aventura. Des de l’NPQesperem les vostres aportacions,encaminades cap a la propagació dela química a nivell de primària, desecundària, dels adults i de la gentgran, hem d’arribar a tothom. Totaquest esforç el podem emmarcardins del proper 2011, l’any de laquímica. Comencem ara aquestaaventura i esperem recollir els fruitsaquest...

☯

Cursos d’estiu 2010

Pla de formació permanent del professorat

CURS

Una nova visió de la química en l’ensenyamenti en la nostra societat.

El cicle urbà de l’aigua:de la tradició a la sostenibilitat.

La química de la cuina.

Un projecte per a l’ESO amb un robot LEGO.

Teoria i simulació de les valoracions.

PROFESSORS

Dra. Roser FustéDr. Miquel ParairaDr. J. M. Fernández-Novell

Dr. Ricard Devesa

Dra. Teresa Visa

Dr. Antonio Pinto

Dr. Enric Boada

DATES

8, 9 i 12 de juliol de 9 a 14

12, 13, 14 i 15 de juliol de 9 a 13

5, 6, 7, 8 i 9 de juliol de 10 a 13

1, 2, 5, 6 i 7 de juliol de 9 a 14

12, 13, 14, 15 i 16 de juliol d’11 a 14

Més informació a:

av. Portal de l’Àngel 24, 1r, 2a, 08002 Barcelona · Tel: 93 317 92 49 · Fax: 93 317 92 99 · e-mail: [email protected]


col·laboracions

INTRODUCCIÓN

Actualmente los alumnos de laUniversidad Autónoma de Barcelo-na que cursan la licenciatura de quí-mica, en general, no obtienen losresultados académicos esperados.El nivel de exigencia y dedicaciónpuede variar en función de las si-tuaciones personales desarrolladasa lo largo del curso y del grado dedificultad de cada materia, puestoque tiene un importante componen-te subjetivo, ya sea por la facilidad,la vocación o el interés que se ten-ga por dicha disciplina.

OBJETIVOS

• Determinar el nivel de satisfac-ción del alumnado de la licencia-tura de química impartida en laUAB.

• Evaluar la dificultad, las preferen-cias y las materias con mayornúmero de suspensos.

• Determinar si el nivel de esfuer-zo se ve compensado con lascalificaciones obtenidas en losexámenes.

METODOLOGÍA

Se tomaron los datos provenien-tes de un cuestionario de 108 alum-nos de todos los cursos de la licen-ciatura de química de la UAB, de loscuales 37 son de primer curso, 34de segundo, 21 de tercer curso y 16de cuarto, con el propósito de obte-

ner unos resultados que puedanservir para mejorar la calidad aca-démica, a fin de elevar la satisfac-ción de los estudiantes.

RESULTADOS

Como se puede deducir de la fi-gura 1, por ramas la química físicaes la más perjudicada, ya que es laque presenta mayor dificultad decomprensión por ser la más abstrac-ta y, a su vez, es la rama con menoréxito entre los estudiantes, puestoque sólo un 8,3 % se querría dedi-car a ella.

De todas las ramas, la químicaanalítica es la que menos suspen-sos tiene, ya que según los encues-tados es la que presenta menor di-

ficultad. La química inorgánica esla disciplina con más preferenciapara dedicarse profesionalmente(44,4 %), mientras que para quími-ca orgánica tanto la dificultad comolas preferencias y, un poco más ele-vado, los suspensos, siguen la mis-ma tendencia.

Casi el 84,3 % de los estudian-tes de química cree que una vez fi-nalice los estudios superiores sededicará a trabajar en ámbitos rela-cionados con la química analítica,como por ejemplo en laboratorios decontrol de calidad. Otra parte de losencuestados piensa que la ramamás accesible para quedarse en launiversidad es la química física,aunque muchos de los alumnos tie-nen intención de ir al extranjero abuscar trabajo.

LA SATISFACCIÓN Y PREFERENCIAS DEL

ALUMNADO DE QUÍMICA DE LA UAB

A. Torras Galán · D. Moyano Girbau · J. Navarro RuizUniversidad Autónoma de Barcelona

Figura 1. Evaluación por ramas.

Evaluación

Alu

mno

s

80

0

10

20

30

40

70

Química física Química analítica Química inorgánica Química orgánica

Ramas

Dificultad Preferencias Suspensos

50

60

71

53

9

3

34

5

21

48

13

31

1719


col·laboracions

Como se puede observar en lafigura 2, la mayoría de los estu-diantes que están cursando la li-cenciatura de química les gusta lacarrera, mientras que un 19 % noestá satisfecho. Aunque el porcen-taje de satisfacción es de un 81 %,existe un 75 % del alumnado quesi pudiera elegir de nuevo otra ca-rrera se cambiaría, frente al 25 %que se volvería a matricular en quí-mica.

La figura 3 muestra un claro por-centaje, el 94 % de la población, quepiensa que su esfuerzo en muchoscasos, ya sea a favor o en contra,no es comparable con la calificaciónobtenida en la asignatura. Éste esun punto importante a destacar, yaque puede ser que los alumnos es-tudien mucho pero con una malametodología; por lo tanto, las horasinvertidas en la materia no sean real-mente aprovechadas.

Se puede observar cómo losalumnos están conformes con losresultados numéricos de su exa-men, pues suelen sacar la nota es-perada; sin embargo, esta tenden-cia no la siguen las asignaturas dequímica inorgánica, ya que general-mente los alumnos creen que se lespuntúa desfavorablemente. Sólo larama de química física es donde seobserva que la nota puede ser alte-rada positivamente.

CONCLUSIONES

• La satisfacción general con laexperiencia universitaria convi-ve con la percepción de que launiversidad no prepara adecua-damente a los estudiantes parasu futura vida profesional, yaque así lo estima al menos el53 % de los alumnos encues-tados.

• La motivación del estudiante esuna influencia importante en elaprendizaje. El 87 % de los en-cuestados están satisfechos conla carrera, frente a un 13 %; sinembargo, un 75 % actualmentehubiera elegido otra carreracomo profesión.

• El esfuerzo que realiza el estu-diante para preparar una asigna-tura muchas veces no se ve com-pensado con la calificación. Lasasignaturas de la disciplina dequímica inorgánica son las quemenos cumplen las expectativasdel alumno con sus resultadosacadémicos.

• Las asignaturas que presentanmayor dificultad para aprobarson las siguientes: equilibrio quí-mico (39,8 %), física II (30,5 %),química inorgánica I (33,3 %),química orgánica II (19,4 %),compuestos de coordinación(16,6 %), métodos sintéticos(10,2 %), química física avanza-da (43,0 %) y química organo-metálica (21,9 %). ☯

Figura 3. Calificaciones por ramas.

Figura 2. Satisfacción con la carrera y esfuerzo del alumno.

Satisfacción con la carrera Esfuerzo vs. calificación

Sí No Sí No

19 %

6 %

81 % 94 %

Calificaciones

Alu

mno

s

120

0

20

40

60

80

100

Química física Química analítica Química inorgánica Química orgánica

Ramas

Nota alta Nota esperada Nota baja


col·laboracions

Miquel ParairaDepartament d’Enginyeria QuímicaUniversitat Politècnica de Catalunya

ESTUDI EXPERIMENTAL D’ALGUNS

ASPECTES CINÈTICS DE LA REACCIÓ

ClO31–(aq) + 6 I1–(aq) + 6 H1+(aq) →→→→→ Cl1–(aq) + 3 I2(aq) + 3 H2O(l)

OBJECTIUS

L’objectiu d’aquesta pràctica és determinar la veloci-tat mitjana de la reacció indicada en diferents intervalsde temps, mesurant la quantitat de iode formada pervaloració amb tiosulfat de sodi.

Així mateix, i mitjançant el gràfic concentració deiode – temps, es pot determinar la velocitat instantània,en dos instants de temps determinats.

PART EXPERIMENTAL

a) Material i reactius

Matràs d’Erlenmeyer, bureta, clorat de potassi, iodurde potassi, àcid clorhídric 1 M, tiosulfat de sodi 0,05 M,vasos de precipitats de 100 i 250 mL, balança, espàtu-la, provetes de 10 i 100 mL, flascó amb aigua des-til·lada.

b) Procediment

Es mesuren en un vas de precipitats de 250 mL,1,22 gde clorat de potassi, afegint-hi a continuació 60 mL d’àcidclorhídric 1 M. En un altre vas de 250 mL, es mesuren10 g de iodur de potassi, i es dissolen en 40 mL d’aigua.El contingut del primer vas s’escalfa fins a uns 60 oC, i acontinuació s’hi afegeix el contingut del segon vas, i esdispara un cronòmetre. El contingut del vas receptor es

reparteix en quatre vasos de 100 mL, amb 25 mL a cadavas, mesurats amb la proveta corresponent.

Un cop transcorreguts 20 minuts, es transvasa el con-tingut d’un dels vasos a un matràs d’Erlenmeyer de250 mL i es valora el contingut en iode amb tiosulfat desodi 0,05 M que es deixa caure des d’una bureta, fins adecoloració de la solució. Es mesura el volum de tiosul-fat gastat.

La mateixa operació es repeteix amb els altres tresvasos als 40 minuts, 60 minuts i 120 minuts.

CÀLCULS

Volum gastat als 20 minuts = .............

Concentració del tiosulfat = 0,05 M

Mol de tiosulfat = .............

Equació de reacció:

I2 + 2 S2O32– → 2 I1– + S4O6

2–

Mol de iode = 1/2 mol de tiosulfat = .............

Equació general de la reacció:

ClO31– + 6 I1– + 6 H1+ → 3 I2 + Cl1– + 3 H2O


col·laboracions

Concentració de iode als 20 minuts:

Mol de iode / 0,025 L = .............

Velocitat mitjana de formació del iode entre 0 i 20minuts:

Vm = Δc(I2) / Δt

Velocitat mitjana de reacció entre 0 i 20 minuts:

1/3 Δc(I2) / Δt

Aquests càlculs es repeteixen per als intervals:0-40 minuts, 0-60 minuts i 0-120 minuts.

Si representeu en un gràfic l’evolució de la concen-tració de iode en el transcurs del temps (20, 40, 60 i120 minuts), podeu intentar de trobar la velocitat instan-tània als 30 minuts i als 90 minuts.

QÜESTIONS

1. Què és la velocitat mitjana de reacció?

2. Què és la velocitat instantània de reacció?

3. Com podem augmentar la velocitat de reacció?

4. L’evolució de la concentració d’un reactiu R en unareacció al llarg del temps es mostra a la taula se-güent:

Concentració molar Temps (minuts)

0,80 0

0,64 2

0,55 4

0,48 6

0,43 8

0,41 10

Calculeu la velocitat mitjana de desaparició d’Ren els següents intervals: 0-4 minuts, 4-8 minuts i0-10 minuts.

5. Si la reacció anterior s’expressa per l’equació:

Q + 3 R → 2 Z + D

Quines serien les velocitats mitjanes de reacció enels intervals de temps indicats en la qüestió ante-rior?

6. Quina diferència hi ha entre velocitats d’aparició odesaparició i velocitat de reacció? ☯

Col·labora

amb els teus articles


col·laboracions

REFLEXIONS COSMO-ONTOLÒGIQUES

Ginés Olmos

Quan la nit a les afores presta lacontemplació de la immensitat delcel estrellat, a semblança d’un ve-làrium ferm encastat de punts bri-llants com diamants, que en bocadel profeta Isaïes el Senyor desple-gà a manera d’una tenda de cam-panya, sota la qual s’havia d’habitar,i en l’etapa mítica grega recolzavasobre l’espatlla d’Atlas, i Hèrculessostenia dalt la muntanya, es pro-dueix un acord tot harmònic queenlaira l’esperit al món del sublim.Kepler va deixar escrit: «El Creadorva afegir als sentits l’esperit per pas-sar de l’ésser de les coses a lescauses, malgrat no vagi unida caputilitat.» Com ara saber quelcom delquè, el com i el perquè del món queens envolta.

Avui hom sap que el cel és unvel virtual, però això no priva pre-guntar-se: quina és la naturalesade l’espai còsmic?, que per l’expe-riència dels sentits tot d’una cabriadefinir-la com el no-res, assercióque topa amb la funció d’ésser elcontinent, el lloc d’habitacle on sen’haurà d’ubicar el que es veu (lamatèria) i el que no es veu (l’ener-gia i la nomenada matèria fosca).I com tot això ha de rodar en for-ça, fos necessari l’extensió adient,de tal guisa que mai atenyi els con-fins del defora (la cara externa perestructura de l’Univers), fronteracoextensiva amb les coses del de-dins (la cara interna), un esglaia-dor buit (vacum natura horret, resal’adagi), sot abismal sense sostreal que aixoplugar-se ni fons on re-colzar-se, solcant perdurablementl’horitzó perdut a l’infinit, camí queper a Heràclit és un i el mateix baixiamunt i avall (ódos áno káto mie),immergit en l’eternitat, allò de ni

principi ni fi, ni passat ni futur, sem-pre present, el temps no hi comp-ta, pensament del que la ments’astora, i més encara l’inaccessi-ble misteri de l’existència, perquèabans d’ésser està l’esglaó delpossible, val a dir, poder ser. Homentraria en el camp de la metafísi-ca, un saber que transcendeix elconeixement natural.

En aquest context cal consultarels gran pensadors. Demòcrit i Epi-cur parlen d’un immens buit sensemés senyals; per als peripatètics,una esfera que envolta tots els cos-sos; Plató el configura l’habitacle deles coses creades, no diu de quèestà fet; l’escolàstica proposa unens de raó amb fonament en la rea-litat; Descartes no distingeix espai icos, essència dels quals és l’exten-sió (res extensa); Newton fon espaii immensitat de Déu; Leibniz l’inter-preta com a absolut (un total còs-mic), de què?; Kant afirma que ésuna forma subjectiva, s’ha d’enten-dre de no haver-hi subjecte no hau-ria espai? És cert que l’infinit (aquíl’espai) no té significació sense l’és-ser finit, que comença en el temps,la quarta dimensió d’Einstein, per aqui segons la relativitat general es-pai i temps és el mateix (espaitempsen curvatura), relatius vers l’obser-vador de forma que hi són senseque existeixin en realitat (difícil d’en-tendre); per a la física quàntica ésun buit ple de fluctuacions de partí-cules i antipartícules (ergo, si és ple,no n’és un buit). Hi ha qui diu quel’espai va néixer amb l’explosió, elBig Bang, i es va fent a mesura ques’expandeix l’Univers. Però, on essostenia la massa màgica minúsculael segon abans de l’explosió si en-cara s’havia de fer? S’adequa a la

ment universal de coeficient in-tel·lectiu mig, sense altre remei, quel’espai és allò immensurable, unenigma del que habemus modoconsciencia.

Del contingut se sap bastant,conscients que l’ordre subjacent delmón continua essent una incògni-ta. No més de 14.500 milions d’anysd’antiguitat va néixer la matèria quees coneix i la desconeguda, nome-nada matèria fosca, que aleshoresrepresenta el noranta per cent dela matèria total. La coneguda demoment és fruit d’un plasma dequarks i gluons acabant-ne la for-mació dels hadrons: protons i neu-trons; de leptons: electrons i neu-trins. Criatures invisibles, unitatsminúscules d’una vacuïtat sorpre-nent, llançats a expandir-se indefi-nidament en la immensitat inson-dable de l’espaiós buit, formant coma torxes enceses l’enllumenat del’encetat Univers.

Fou necessari posar un establertde control que mantingués ordre iconcert en el tràfic dels cossos na-vegant al llarg de l’abismal oceà ala vista. És la força invisible anome-nada gravitació universal, de tantacapacitat que s’engoleix tot el ques’apropi a les seves entranyes, comdemostren els forats negres on es-clafant-se els àtoms i la llum desa-pareixen; tot en el punt just, perquèd’haver-hi estat la gravitació mésgran, l’Univers s’hauria col·lapsat atot néixer, i si fos gaire més petits’hauria expandit de forma que nohi haurien galàxies, tot seria pols.Aquesta força tan propera i a la ve-gada misteriosa, que no té res aveure amb l’energia electromagnè-tica, escapà al coneixement d’Eins-


col·laboracions

tein i Plank, ja que no pogueren in-tegrar-la amb la resta de forces enuna llei universal.

El gran potencial de matèria ienergia que conforma l’Univers ar-renca d’una petita bola de foc queun bon dia esclatà (en termes físicses diria que un punt d’entropia enig-màticament contreta començà acréixer), el Big Bang, teoria deduc-tiva dels savis amb fonament cien-tífic, que podia equivaler el tot dient«Fiat lux et lux facta est», bé el Lo-gos grec o el Verbum de Sant Joan,perquè abans de fer quelcom calpensar-hi el que s’ha de fer. Quanta la forma no es veu essencial dife-rència, car a la primera opció li res-ta respondre: qui va posar la bolade foc en situació tan estratègica?El més delirós del prodigiós momentfou obviar la contingència irremeia-ble de la producció per igual dematèria amb signes oposats, el quees coneix per matèria i antimatèria,que d’ajuntar-se en aquell feliç nai-xement, ara tot només seria ener-gia, i no va ser tal, gràcies a la pre-visió de què l’antimatèria tot siguinéixer i morir; així va ser que elselectrons quedaren capturats pels

nuclis formant-se’n àtoms neutres.Un fet d’absoluta importància i moltd’agrair, ja que significa saltar elpossible de no ésser a ser el que elmón és. D’aquesta sort resultà laimmensitat de l’Univers poblat decúmuls de cúmuls de galàxies d’es-garrifoses dimensions amb milers imilers d’estels, separades a cente-nars de milions anys llum, és a dir,un nombre de quilòmetres seguitsd’un munt de ceros. Només sigui lanostra petita galàxia, la Via Làctia,que en un radi de cinquanta mil anysllum conté a l’entorn de dos-centsmil milions d’estels i que a la vega-da forma part del grup de galàxiesque governa la brillant AndròmedaM31 a la distància de 2,3 milionsd’anys llum.

Aristòtil mirant el cel deia que eraperfecte, immutable, en canvi la ter-ra la trobava corrupta. Ara hom sapque el cel és un context de cataclis-mes nuclears, explosions darreraexplosions, milions d’anys cremant,produint-se els elements de la taulaperiòdica per acabar en minerals imés endavant un possible món or-gànic. En aquest camí ve bé tenirpresent que la Terra abans d’esde-

venir planeta hagué de passar pelforn de l’estel. L’església el dimecresde cendres ho propala: «Mementohomo, quia pulvis es et in pulverireverteris». Pols que ha estat espe-rant 4.700 milions d’anys, dades in-equívoques que surten de l’anàlisidels residus d’urani que resten al’escorça terrestre. Però, abans, founecessari que de les partícules sub-atòmiques es formés l’àtom d’hidro-gen, l’aplegament en estels i d’aquíels planetes, desenvolupament quemarcà un seguit de temps.

Un aspecte de curiositat nomenys embadalidor és el referent almoviment del Cosmos que es man-té per la inèrcia del primer moment,el que significa anar viatjant a gransvelocitats (el Sol i llurs planetes enrotació al centre galàctic a la res-pectable velocitat de 225 km/s i l’òr-bita de la Terra a 30 km/s voltant elSol, forces centrífugues subjectesper la corda de la gravitació), senseadonar-se’ns compte. Tot gràcies aun principi físic, el d’inèrcia, segonsel qual, si sobre l’objecte no actuacap força nova, segueix el movimentconstant, fent el nostre tarannà d’ab-soluta placidesa.

Tot l’ordenament de l’Univers, leslleis físiques i químiques, amb lesproporcions adients suposen un fi defavor a la matèria animada, derivatdel carboni, la biosfera, la vida, co-lofó de l’existència. De ciència cer-ta és que aquesta arribà quan laTerra era aconduïda amb aigua, at-mosfera i temperatura, la resultantajustada de 1,99 calories que repper minut i centímetre quadrat (laconstant solar); d’estar per sobre oper sota l’aigua seria vapor o gel.També a tenir en compte uns con-dicionants d’eficaç estratègia: la si-tuació perifèrica del planeta respec-te a la galàxia que evita el nivell altde radiacions degudes a les explo-sions de supernoves al centre mi-nat d’estels; el camp magnètic (efec-te degut al nucli niquel-ferrós delcentre del globus terraqüi) que des-viï les partícules que arrossega el


col·laboracions

vent còsmic; i l’estabilitat climàticaque proporciona la Lluna, massa dela qual sosté la inclinació de l’eix dela Terra respecte del pla de l’eclípti-ca. És clar que el planeta Terra ésfet per a la vida, fenomen complex,tan dissemblant de la matèria (ladesclosa del pensament, raona-ment, abstracció, lògica, matemàti-ques, art, ansietats...) i tan lligada aella, unívoca i diversa, vegetal i ani-mal, micro i macro-orgànica, ele-ment vivificador de la qual romanocult, escapa a l’ordre natural, su-pera undique et in rerum summaqualsevol operació estratègica desíntesi. Bohr i Schrödinger ratifiquenque les propietats dels éssers viusno són del tot explicables amb l’ajutde les forces físiques i les interacci-ons químiques.

Una contrarietat és saber, cosaque els avantpassats ignoraven aexcepció dels profetes vaticinant lafi del món: «Ha d’arribar el dia delSenyor per convertir desert la terrai farà el Senyor que es conegui elseu foc devorador» (Issaies) (fasede gegant roig del Sol); «Arribaráaquest dia semblant un forn encès»(Malaquies), que el Sol, com a es-trella, magatzem d’hidrogen és sot-mès, per regalar llum, al procés defusió en cadena de llurs àtoms finsl’esgotament; aleshores entrarà enuna sèrie de seqüències nomena-des estat principal, (l’heli es conver-teix en carbònic emetent molta ener-gia i la conseqüent dilatació), gegant

La Via Làctia és una galàxia espiral formada per diversos braços, en un dels qualses troba el Sol, i una petita barra a l’interior. Té un diàmetre de 100.000 anys llum iel disc té un gruix de 1.000 anys llum. La distància del Sol al centre de la galàxia esd’uns 27.400 anys llum. El Sol orbita el centre galàctic i triga 200 milions d’anys acompletar una volta. Des de la formació de la Terra, fa uns 4.500 milions d’anys, elSistema Solar ha donat unes 23 voltes al voltant del centre galàctic.

roig, nan blanc, nan negre, val a dir,les tenebres, un desert de neu i gel.«I l’àngel aixecà la mà i jurà pel queviu els segles dels segles... que jano haurà més temps; si no que quans’escoltés la veu del setè àngel, co-mençant a sonar la trompeta, seràconsumat el misteri de Déu» (llib.Apocalipsi, cap. X, 6). Diuen els sa-vis que al Sol li resten 4,5 mil mili-ons d’anys, el seu temps està pas-sant l’equador. En aquest punt calla pregunta: quin significat té el re-

corregut de la vida en la Terra, querespecte a l’eternitat tot haurà estatun interludi d’extrema brevetat? Unarealitat, una veritat, un designi queescapa a l’imaginari més agut.

Tot plegat: matèria, energia ivida, la consciència, obsequi al serracional són la meravella per ex-cel·lència, i només sigui saber del’ordre, que es viu inconscientment,quan es dóna, causa enlluernamentencegador i vertigen. ☯

Sol


col·laboracions

JAUME BALMES

en el seu segon centenari

II. PRIMER CENTENARI

Jaume Guindulain

LES FESTES

A la ciutat de Vic, el dia 28d’agost de 1910, va haver-hi gransfestes en ocasió del primer cente-nari del naixement de Jaume Bal-mes, festes tant religioses comcíviques.

Si repassem la crònica de lesfestes que s’organitzaren peraquells dies, veiem que es nom-braren moltes comissions i unampli comitè de festeigs, que des-bordaren tota la previsió ques’havia fet uns mesos abans. Ambel cartipàs de les festes cíviqueses pretenia acordar i engranar elprograma propi de les festes reli-gioses. Es tractava de fer unhomenatge al fill il·lustre de Vic,però que fos ben harmònic; el mo-ment polític també feia ser amatenti actuar amb prudència, ja que esvolia satisfer a tothom, tant a lesautoritats polítiques com a les au-toritats religioses. També es voliaacontentar al poble vigatà, tantobrers com patrons.

Es procuraren millores urbanes,la ciutat n’estava força mancada. Lanova estació del ferrocarril fou unade les obres més importants ques’assoliren. Per això hi haguerensubvencions de tota mena i es vancursar invitacions per tot Espanyaper concórrer al Congrés Apologè-tic, que havia de dirigir el canongeCollell.

Els carrers van ser engalanats itambé les places. Fem menció es-

pecial de l’enllumenat que es va pro-posar per a la plaça Major i tot elque era l’anell de les Rambles. Vo-lem recordar ací els monumentalsobeliscs-fars projectats per Gaudí idecorats per Jujol que, una vegadapassades les festes, el poble de Vicva decidir desmuntar-los i retirar-losde la via pública. La raó que es vadonar per fer-ho és que feien moltsoroll quan bufava el vent, i això es-pantava als nens...

A Josep M. Sert se li encarregàfer el cartell de les festes. Tambées volia fer coincidir el centenari ambla inauguració de les pintures de lacatedral, però aquestes encara erena París i no estaven acabades. Sertrebé, de part del consistori munici-pal, una caixa plena de llonganis-ses per la feina ben feta.

LA SETMANA TRÀGICA

L’espectre de la setmana tràgi-ca, del 26 de juliol a l’1 d’agost del’any 1909, encara estava presenten el record i enterbolia l’oportuni-tat i feliç desenvolupament de lesfestes. Amb tot, l’element intel·lec-tual de la ciutat de Vic, que no ha-via perdut mai la devoció a lamemòria de Balmes, va voler tirarendavant i fer un solemne recorda-tori del seu naixement ara feia centanys.

Recordem que la vaga generalque va haver-hi a Barcelona teniacom a causa el malestar popular perla guerra del Marroc, i molt especi-

alment per l’enviament de tropes aMelilla, majorment homes casats iamb fills al seu càrrec; endeméshom encara pensava en el desas-tre de Cuba.

Diguem que la revolta revolucio-nària i anticlerical orquestrada perla demagògia lerrouxista fou tambéconsiderada de caire separatista,per acabar-ho d’agreujar.

El proppassat dia 30 de novem-bre, al saló d’actes de la Balmesia-na de Barcelona, tingué lloc l’actede presentació del llibre del Dr.Ramon Corts, titulat La setmana trà-gica de 1909.

LA CRIDA PERIODÍSTICA

A casa nostra, i també a tot Es-panya, es va fer una gran propagan-da, però una de les coses amb laque òbviament s’havia de comptarera el capítol de les subvencions.

Per tractar d’aquesta qüestió tanimportant, es designà el senadorRamon d’Abadal. Però a les Cortsdissortadament no s’hi pogué acu-dir, per la seva recent dissolució.Ara s’havia de tractar i començarde nou, i el que pertocava decidirper part de Maura ara ja no valiaper a res, ho havia de decidir elliberal Moret.

Finalment, s’aconseguí el favorgovernamental i també fou profito-sa l’acció de la comissió que anà aMadrid per veure el Rei.


col·laboracions

Naturalment l’episcopat i tot elclero espanyol es va adherir ambentusiasme als actes previstos peral centenari de Balmes, i així ma-teix se’n va fer molt de ressò a l’es-tranger.

LA REPRESENTACIÓ REIAL

La protagonista de la represen-tació reial va ser la infanta Isabelde Borbó, qui arribà a Vic en ferro-carril, i aquella sí que fou lavertadera inauguració de la novaestació. A l’andana es veien fracs,levites, uniformes molt lluents i unagran negror de barrets de copa...Els soldats vestien de gala i els queanaven a cavall la feina era sevaper mantenir l’ordre. Abans, en unprimer tren, havia arribat l’Orfeó Ca-talà que fou rebut amb gransaplaudiments.

Les cròniques diuen que al acos-tumat toc de corn anunciant l’entra-da en agulles del tren de la senyorainfanta, se sentí l’espinguet del cor-netí d’ordres, i seguidament la ban-da del batalló d’Alfons XIII començàa tocar la Marxa Reial.

Doña Isabel, vestida amb unvestit de color entre blau i lila, bai-xà del vagó seguida de la sevadama d’honor, la duquessa de Nàje-ra, també el Ministre de Gràcia iJustícia, el governador civil, el pre-sident de l’Audiència Territorial, larepresentació de la Diputació, diver-sos diputats i senadors, i tot un se-guici molt lluït.

LA MISSA DEL CENTENARI

La primera idea del capítol cate-dralici havia estat fer coincidir lesfestes del centenari de Balmes ambla inauguració de les pintures de lacatedral, però això no havia estatpossible.

La Missa de Angelis va ser can-tada per l’Orfeó Català, després de

l’ofici; la totalitat dels fidels, que ha-vien omplert la gran nau del tem-ple, abandonà el recinte pertrobar-se i omplir la plaça de SantaMaria, per poder presenciar la sor-tida de la infanta i de tota la comiti-va oficial.

EL CONGRÉSD’APOLOGÈTICA

El senyor bisbe de Vic, JosepTorras i Bages, llegí el discursd’obertura del Congrés, que es vacelebrar a l’Església de Sant Do-mènec, on feu menció especial alsorígens de l’apologètica que, com jaés sabut, es tracta de la defensaraonada de la veritat, en aquest cas,cristiana.

Dins les tasques i parlamentsdels congressistes, es considerààmpliament que Jaume Balmes ha-via estat un home providencial enuns temps marcats per una profun-

da crisi i per una general desori-entació.

LA FESTA FOLKLÒRICA

En l’ambient popular la festa quetingué més èxit fou la folklòrica. Enaquesta ocasió no podia faltar l’ex-pressió de les danses populars mésgenuïnes de la terra, i la plaça Ma-jor en fou un lloc magnífic per al seudesenvolupament.

Una comitiva nuvial de pagès,d’ara fa més de cent anys tal coml’ha conservada la tradició, podia seruna festa folklòrica excel·lent, aixíés que la comissió rebé dues for-mals proposicions de nuvis de veri-tat, que es van oferir, comptant ambuna dot per a la núvia.

La festa s’organitzà pels carrersde la ciutat, en forma de cavalcada,i comptant amb la secció de dansespopulars.


col·laboracions

LA FESTA LÍRICA

La comissió de festes cíviqueshavia previst la presentació del’òpera Hänsel und Gretel d’En-gelbert Humperdink, que el mateixautor anomena de rondalla lírica ique és de caràcter molt popular.Aquesta obra es va adaptar al ca-talà, amb versos de Maragall i mú-sica del mestre Ribera, amb el nomde Ton i Guida.

CONCURS SARDANÍSTIC

L’organització havia estat confi-ada a la Societat de Foment de laSardana, i el Mercadal en fou elmarc més idoni. Allà es van reunirles colles vingudes de Barcelona,Manlleu, Torelló, Sant Quirze deBesora, Ripoll, Sant Joan de lesAbadesses i Camprodon.

La cobla de Peralada en fou lahistriònica; lamentablement la re-vessa no va ser treta per cap de lescolles, així que els premis es repar-tiren proporcionalment al mèrit decada una d’aquelles.

LA PROCESSÓ EUCARÍSTICA

Els forasters de més distinciós’havien enquibit en les balconades

de les cases més senyorials. Moltagent de la noblesa catalana haviavingut a Vic per celebrar el cente-nari de Balmes, i la majoria dels vi-sitants hi eren per participar en ladesfilada.

Totes les cases per on havia depassar la processó estaven guarni-des i empal·liades. Els clàssics do-massos dels balcons donaven l’em-premta d’una gran festa, com mais’havia vist a la ciutat, i els partici-pants en la processó portaven unamedalleta commemorativa del cen-tenari penjada d’un llacet blau i groc.

Davant de la façana de la cate-dral, la plaça de Santa Maria, eraplena de gom a gom; les classesnobles, militars i les confraries ana-ven acompanyant el penó patronaldels sants màrtirs Llucià i Marcià.

Els congressistes formaven llar-guíssimes fileres, sent molt desta-cada la presència de tots elsprelats que havien vingut de tot Es-panya per celebrar aquell esdeve-niment.

El Santíssim Sagrament veniadesprés en la riquíssima custòdiade Corpus, sota el tàlem portat pelssenyors beneficiats de la basílicacoberts amb la capa pluvial. El se-guici civil era presidit pel batlle Sr.

Josep Font i acompanyant l’Ajun-tament hi anava la comissió de laDiputació Provincial amb el seu pre-sident, el Sr. Prat de la Riba, itambé senadors i diputats a corts.Un piquet d’honor del Batalló deCaçadors d’Alfons XIII, amb esqua-dra de gastadors, bandera i música,va tancar la magna processó delcentenari.

De tornada a la catedral, desprésde la solemne benedicció, les nausdel temple s’ompliren de nou i enmig del resplendor de les atxes esfeu la solemne reserva, i acompa-nyant aquesta tot el poble de Déuamb el cant del Tantum ergo.

LA FESTA POÈTICA

En el Teatre Principal, organitzatpel l’esbart de Vic, es va celebrar lafesta poètica en honor de Balmes,considerat així mateix com a poeta.

EL CASTELL DE FOCS

En el cartipàs, la comissió ha-via inclòs de bon principi la realit-zació d’un castell de focs, i és queen unes festes populars com aque-lles no se’n podia de cap maneraprescindir. L’espaiosa plaça de lanova estació va ser el lloc triat, do-nada la nova amplada del carrerVerdaguer.

EL COST DE LES FESTES

Consultats els comptes que esguarden a la Casa de la Ciutat, ladiferència entre el pressupost i elcost real és molt petita. Les des-peses totals pujaren en xifres ro-dones a vuitanta-set mil sis-centespessetes. Cal tenir present que elscomptes del Congrés d’Apologèti-ca van ser portats a part, ja que notenien res a veure amb l’abans ditasuma, ni amb els ingressos espe-cials propis de la caixa de festescíviques. ☯


col·laboracions

UN SOPAR DEL 1949

Ricard Martí

Señores catedrá-ticos, queridos com-pañeros...

Ha llegado el mo-mento de devolver lapelota al Dr. Vericat.Si os acordáis, cuan-do nos convocaba aexamen, solía decir:«Quedan ustedes in-vitados para el día tala las tantas de la tar-de, festividad de...»,y entonces sacaba arelucir pícaramentesu famosa agenda,en la que escudriñaba unos segun-dos y, por fin, decía: «de San Tal.En tan doloroso trance tendré a bienasistirles acompañado de mis auxi-liares». Pues bien. Tenga en cuen-ta que ha sido invitado a la cena defin de carrera de Ciencias Químicas,hoy, 15 de junio de 1949, a las 10de la noche, festividad de los san-tos Vito, Modesto y Crescencia; Esi-quio, soldado, Dulas, Benildes, las

vírgenes Libia y Leónida, y Eutro-pia (no Entropía), niña de doceaños, mártires; Landelino, ab. yAbraham, cfs.; y Germana de Cou-sin, vg. Lo que sí lamentamos esque hoy no le acompañen sus se-cuaces.

Después de cinco años de ca-rrera llegamos a su final. Y por lovisto a simple vista, parece que el

fin de una carrera seauna opípara cena, enla que se come encantidades más omenos masivas. Locual, en estos tiem-pos, no deja de serun hecho realmentesorprendente. Con-gratulémonos, pues,de haber acabado ycenando, cosa siem-pre más positiva queun triste tentempié deconfraternidad, queno es más que unirse muriendo rever-

siblemente de hambre, rematadocon un brindis de vino español... deOporto.

Recordemos que al empezarcada asignatura, decían nuestrosprofesores, que los discursos eranconsuetudinaria realidad en otras fa-cultades, por lo que, casi siempre,nos saludaban con la típica «Lec-ción 1.a», que es, cosa rara, la lec-

Els anys passen, nosaltres passem, però els papers resten amagats en un calaix, dins d’un llibre, o enuna capsa plena d’andròmines. I quan surten de nou a la llum, ens donen el testimoniatge d’un temps id’unes vivències passades.

El nostre amic i company Ricard Martí ha recuperat un d’aquests papers. Ell va ser vocal de la JuntaDirectiva del Col·legi durant molts anys, i un animador dels sopars de Sant Albert amb els seus monòlegsa l’estil de l’Andreu Buenafuente, quan aquest conegut presentador no havia ni nascut.

El document recuperat és ni més ni menys que el discurs que va fer en el sopar de final de carrera, un15 de juny de 1949. En aquella època, en aquests sopars, assistien els catedràtics, i era el moment òptimper parodiar aquelles persones que durant cinc o sis anys ens havien estat passant per la pedra.

Molt han canviat els costums i molt han canviat les celebracions, però l’humor i la picaresca d’aquestescrit són plenament vigents, i per això l’hem volgut reproduir a la nostra revista.

Aprofitem l’ocasió per fer una crida a tots aquells que trobin «un paper d’ahir», per fer-nos-ho arribar ala redacció, i així donar vida a aquesta nova secció de l’NPQ.


col·laboracions

ción con que suelen principiar casitodos los programas. Por tanto, anosotros no se nos puede exigir queal decir cuatro palabras, emulemosa García Sanchiz, a no ser que em-piece a perorar la lección primerade alguna asignatura.

No creo oportuno pedir un mi-nuto de silencio por las generacio-nes de químicos que nos precedie-ron, pero resulta casi un imperativocategórico hacer hincapié en lo in-completa de su formación intelec-tual. ¿Qué ha podido ser de ellossin la ayuda férrea, segura y salva-dora de las asignaturas comple-mentarias? ¿Cómo han podido des-envolverse por esos mundos deDios, sin haber demostrado aptitudsuficiente en educación física, porejemplo? Porque, señores, noso-tros, además de nuestras nocionesinorgánicas, analíticas, orgánicas yquímico-físicas, las tenemos tam-bién de formación política y educa-ción física. Y esto es fundamental.No les compadezcamos más y si-gamos adelante.

¿Qué es un químico según lafamilia? Es un individuo que tienela obligación de saber cómo se qui-tan las manchas del mantel y quetiene de inventar algo. Sea lo quesea, pero algo. ¿Y según nuestraopinión? Es un individuo que se le-vanta temprano para asistir a lasclases del Dr. Pascual y que salemás tarde de lo que se cree de lasclases del Dr. Ibarz (el Dr. Pascualhabrá comprobado que Ráfols con-tinúa riéndose).

¿Qué es un delegado de curso?Es un alumno tan hijo de vecinocomo otro cualquiera, pero que pue-de vender apuntes de estraperlo...legalmente.

En fin. En breve habrán transcu-rrido los seis meses de milicias yentonces iremos a engrosar la le-gión ya existente de químicos,intentando llegar al número de li-cenciados que pretendía fabricar

aquel señor de la famosa epístoladel semanario Destino. Y entonces,veremos qué hay de verdad enaquello de: «¡Oh, es una carrera demuchas salidas! Sí; pero lo malo esque hay muchas salidas y pocasentradas».

Si en invierno –aquella famosaépoca en que el Dr. Buscaronshace ya tres meses que permane-ce enfundado en su abrigo, con lassolapas erguidas, guareciéndosedel más leve soplo del Tibidabo–,si en invierno, digo, no estamos to-dos o, por lo menos, como diríadon Juan Bautista Vericat Raga,prácticamente en un ochenta porciento, colocados, en adelante, pla-giando a los farmacéuticos, no he-mos de permitir que se dé el tituloa nadie que viva a menos de dos-cientos cincuenta metros de unoque ya sea licenciado. Como queprecisamente hemos estudiado for-mación política, sabemos que, porlo menos, tal innovación forzaría lacreación de un sindicato vertical,cuya secretaría estaría afecta a lasecretaría de la subsecretaría delMinisterio de Educación Nacional;aparte de una contrarreforma de laley de reforma universitaria, que seva reformando constantemente;precisando todo el nuevo tinglado,de una burocracia similar a la dela Fiscalía de Tasas. Para formarparte del nuevo organismo, se da-ría preferencia a los químicos, conel beneplácito de todos nosotros.Y el Dr. Vericat podría firmar lasautorizaciones de entrada. Pues sinos ha firmado las papeletas deinorgánica 1, inorgánica 2, inglés,alemán y dibujo, ya en plan de fir-mar...

Y ahora, no digamos más nada.

Para vosotros, queridos compa-ñeros, un ruego. Hace cinco añosque, a primeros de octubre, nos dis-pusimos a empezar la carrera y,naturalmente, a pesar de nuestrabuena voluntad, según costumbre,no la empezamos hasta primeros de

noviembre. Son cinco años que noshan unido en un lazo que hemos deprocurar que no se distienda en ade-lante. Cinco años de convivencia, yaen el aula, ya en el laboratorio, sonmás que suficientes para prometer-nos que, además de la asistencia aeste simpático acto de fraternidad yde homenaje y agradecimiento anuestros queridos profesores, pro-curaremos apoyar y asistir, no sóloa lo que organicemos los de nues-tra promoción, sino que, llevados deun bien entendido y verdadero es-píritu de facultad, haremos causacomún con todos los proyectos queemanen de Ciencias Químicas o dela ANQUE.

Nuestro más profundo reconoci-miento a todos nuestros profesores,que con tanto interés nos han orien-tado y formado en cada una de lasdisciplinas académicas. Han esta-do a nuestra disposición en todo mo-mento y, con esta prueba de cariñoy de adhesión, intentaremos pagar-les parte de la inmensa deuda degratitud que les debemos y que, pormás que hagamos, nunca podremoscancelar.

Dicen que hasta que uno no espadre, no puede darse cuenta delo que es un padre para con suhijo. La síntesis de todo ello quizáse plasme en el humorístico afo-rismo: «Un padre viene obligado amantener a su hijo hasta losochenta años. Ochenta años delhijo». Pues bien, un catedrático esun padre intelectual. Nosotros, cla-ro, no hemos sido nunca catedrá-ticos, ni padres. Pero, en fin, pro-curamos comprender lo que ellorepresenta, y vemos que todoagradecimiento que les manifeste-mos siempre resultará corto. QueDios guarde su vida muchos añosy que podamos seguir saludándo-les y admirándoles en el futuro,que para todos deseo lo más ha-lagüeño posible.

Mis compañeros y yo, hemosdicho. ☯


informació

Una de les decisions més im-portants que ha de prendre qualse-vol empresa o professional per alseu funcionament diari és la mane-ra d’aconseguir la infraestructura iels béns necessaris per al desen-volupament de la seva activitat em-presarial.

Qualsevol inversió en actius fi-xos materials que fa una empresas’ha de correspondre amb una fontde finançament: recursos propis,beneficis generats o deute. Però lainversió (o compra) no és l’única al-ternativa que hi ha per disposar d’unbé: també hi ha l’opció del lloguer opagament per ús.

Els últims anys, el rènting ha sor-git amb força com a fórmula finan-cera que permet a l’empresa lautilització de béns productius sotme-sos a costos de manteniment, ris-cos de depreciació i obsolescènciatecnològica de certa importància, al-hora que gaudeix d’importants avan-tatges comptables i fiscals.

El rènting és una fórmula finan-cera associada al lloguer a mitjà ollarg termini i vinculat, normalment,a béns estandarditzats que neces-siten serveis (assegurança, mante-niment, avaries, etc.). En els con-tractes de rènting no hi ha opció decompra; l’arrendador estableix límitsa l’ús a més de facilitar a l’arrenda-tari la reparació o fins i tot la substi-tució en cas d’avaries, i la possibili-tat de canviar els béns i alterar lasubstància del contracte durant laseva vigència.

Segons Miguel Ángel Galván,director de Rènting de Banc Sa-badell, el rènting és un producte

BS RÈNTINGL’EINA DE BANC SABADELL QUE PERMET DISPOSAR SEMPRE

DE BÉNS D’ÚLTIMA GENERACIÓ

encara poc utilitzat en el nostre mer-cat, malgrat la seva antiguitat sobre-tot fora d’Espanya. El desig de pro-pietat, molt arrelat al nostre país, ésun dels principals obstacles culturalsper al seu desenvolupament, però,en realitat, un vehicle, una màquinao un equip es compra, s’utilitza i, alcap de poc temps, es ven o es subs-titueix. Així doncs, el principal be-nefici sorgeix del seu ús.

BS RÈNTING: EL RÈNTINGDE BANC SABADELL

BS Rènting, mitjançant un con-tracte d’arrendament, permet llogarbéns i serveis durant un període detemps determinat que oscil·la entreun i set anys, i assegura poder dis-posar-ne al llarg de tot el contracte.Aquesta fórmula de finançament(que no implica endeutament) per-met no haver d’immobilitzar recur-sos financers i, a més a més, ferexterna tota la gestió (manteniment,assegurances, etc.), que va a càr-rec de Banc Sabadell. L’empresausuària només pagarà una quotamensual amb tot inclòs.

AVANTATGES QUE OFEREIXBS RÈNTING

••••• Facilita l’adquisició del bé ievita un gran desemborsamentinicial.

••••• No s’immobilitzen recursos iamb això l’immobilitzat no aug-menta.

••••• Alleugereix el balanç, ja queels béns en rènting no s’hi re-flecteixen.

••••• L’operació no consta com adeute.

••••• Gestió externa dels béns, laqual cosa permet alliberar re-cursos administratius.

••••• Eliminació de costos variables(manteniment, serveis diversosi assegurança inclosos en laquota).

••••• Permet una renovació constantdels béns.

••••• Com que es tracta d’un lloguer,la quota és fiscalment de-duïble.

A BANC SABADELLCANVIEM EL CRITERI DEPROPIETAT PEL D’ÚS

Banc Sabadell ofereix quatremodalitats de producte segons el ti-pus de bé que es vol arrendar:

BS AutoRènting

Destinat a tota mena d’empreses(industrial, distribució, serveis, etc.).

A través de BS AutoRènting espot finançar: turismes, monovolums,tot terrenys, vehicles comercialslleugers, furgonetes i furgons.

BS EquipRènting

Destinat a tota mena d’empreses(industrial, distribució, serveis, etc.).

A través d’EquipRènting es potfinançar: maquinària fixa, maquinà-ria mòbil i maquinària mòbil d’obrapública, i màquines: vending, com-


informació

pressors, carretons, excavadores,dúmpers, entre altres.

BS InfoRènting

Destinat a tota mena d’empre-ses (multisectorial) amb necessitatde tenir actualitzada la seva tec-nologia.

A través d’InfoRènting es pot fi-nançar: equips informàtics, centra-letes telefòniques, equips de video-vigilància, llicències de software, etc.

BS SaniRènting

BS SaniRènting és una modali-tat de rènting que consisteix a llo-

gar, a mitjà i llarg termini, equipsd’electromedicina i accessoris,wellness, fitness i sanitaris en ge-neral (a partir d’ara, equips biosa-nitaris).

El BS SaniRènting està destinata empreses i professionals del sec-tor de la salut. ☯

PUBLICACIONSDEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Miquel Paraira et alterQuimitest

El llibre de les Proves test d’EleccióMúltiple (PEM) de Química al batxillerat

19 × 27 cm · 129 pàgines15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics es declaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines3 euros

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la Ciència


Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de Química16 × 23 cm · 288 pàgines15 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la Química a Catalunya22,5 × 27 cm · 16 pàgines10 euros

Miquel Paraira et alterOlimpíades Químiques deCatalunyaEd. en CD-ROM · 219 pàgines10 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la Química


Francesc A. Centelles et alterUna nova mirada a la químicaexperimental de batxillerat17 × 24 cm · 124 pàgines15 euros

Pere Molera et alterMaterials: ciència i tecnologia16,5 × 23,5 cm · 153 pàgines12 euros


activitats

ELS NOSTRES ORDES

Un any més, durant els actes de Sant Albert, homenatjarem els nostres companys que fan els 25, 40, 50 i 60anys de professió amb els respectius Ordes del Manganés, Zirconi, Estany i Neodimi.

Enguany seran investits amb aquests ordes els següents companys:

ORDE DEL MANGANÈS

(Promoció de l’any 1985)

Carlos Alemán Gutiérrez

Josep Lluís Aznar Bayon

Laura Barbero Roldán

Máximo Juan Blanco Berga

Carles Blanco Gispert

Margarida Boada Ferrer

Pilar Bosch Lucía

Lluís Camps Castells

Emili Carbonell Soler

Jaume Casas Sanfeliu

Manuel Conte Masueras

Enrique de Miguel Montón

Fco. Javier Domingo Llopart

Xavier Durán Badosa

Sebastián Estrades Moranta

Lluís Fajari Agudo

M. Gerónima Fructuoso Baillo

Josep García Talleda

Teresa García Visus

Santiago Gassó Domingo

Loreto Guitart Montalbán

Jordi Huguet Ballester

Elisabet Martínez Rodríguez

Enric Medinya Gimbernat

Antoni Mir Farré

Jaume Mir Martínez

M. Montserrat Moreno Porta

Modesto Orozco López

Pedro Pacheco Sánchez

Luis Palomino Almanza

Pedro Manuel Rodrigo Rueda

Fco. Javier Rodríguez Martínez

Purificación V. Rodríguez Rojas

Concepció Roldós Valls

Josep M. Rovira Morgades

Antonio Sánchez Martín

M. Lluïsa Sese Puértolas

Josep Subiron Clapés

Frederic-Ignasi Talens Alesson

Mònica Teixidó Aymerich

Joan Torres Guillamon

Miguel Torroella Aspa

Jesús Vázquez Cayuela

Montserrat Vives Miracle

ORDE DEL ZIRCONI


Joaquim Barba Miquel

25 54,938

+2+3+4+7

MANGANÈS

Mn

Joaquín Barceló Macián

Rafael Chopitea Rigo

Josep M. Civís Llovera

Juan Ferrer Bartra

Luis Gaya Beltrán

Josep M. Guilemany Casadamon

Claudi Mans Teixidó

Juan Vicente Martínez Canals

Enrique Pedroso Muller

Carlos Piera Peña

José Pozo López

Santiago Prades Abella

Fernando Pradillo Pueyo

Jesús Puyuelo Galiano

Montserrat Radresa Fonts

Encarnación Riudor Taravilla

José Tarragona Garrido

Javier Trabal Pujadas

ORDE DE L’ESTANY


Josefa Alguer Argemí

Joan Alsina Dachs

José Bartual Sánchez

José María Cortal Soler

40 91,22

ZIRCONI

Zr+4

50 118,69

ESTANY

Sn+2+4


activitats

Josep Font Cierco

Alejo Gabarro Ciurana

Lluís Gendrau Mata

Ramiro Giménez Labrador

Santiago Marco Tarrés

Pedro Masdeu Fernández

Josep Maria Ribó Trujillo

Narcís Salvatella Batllori

Juan Santamaría Boix

Guillermo Sauret Peres

Juan Sauret Peres

Armando Vega Noverola

ORDE DEL NEODIMI


Josep Ardanuy Rosell

Jorge Carreño Piera

Joaquim Cussó Ortuño

Jaume Guindulain Bosch

Juan Herrera Berbis

J. Ramón Jiménez Huertas

Alfonso Lorencio Padró

Juan Martínez Mestre

Agustí Milà Mallafre

Juan Parés Corominas

Fernando Parlange Cuartero

Bernardino Pérez Sánchez

Esteban Sallent Casas

Francisco Vall Puig

Jacinto Valls Mateu

60 144,24

NEODIMI

Nd+3

Volem felicitar a tots ells, i demanar disculpes a qui es pugui trobar a faltar en aquestes llistes.

Una obra original on es comparen de for-ma amena les preparacions dels granscuiners mediàtics amb els plats habitualsde la nostra cuina, per demostrar que laciència i les tècniques que usen tots dosmons són similars. Mousses, aires, sferifi-cacions, emulsions, gels, gelats calents alcostat de truites, croquetes, patates fregi-des, peres al vi o bistecs a la planxa sónalguns dels exemples que s’analitzen ambdetall. S’hi inclouen més de trenta propos-tes de receptes i experiments, com la fa-mosa deconstrucció de la truita de patates.

S’hi explica què és i com es mesuren lestextures dels aliments, en què es basa l’úsdels additius alimentaris per preparar platsnovedosos, i com són els nous aparellsusats a les cuines avançades, com la cui-na al buit, la liofilització, l’ús de nitrogenlíquid o el rotavapor. Al llarg del llibre esvalora en diferents moments la filosofia delmoviment d’aquesta nova cuina, intentantaclarir i discutir-ne els falsos mites i llegen-des que l’envolten, i presentant-la com auna opció vàlida per descobrir i respectar,fins i tot si el lector en discrepa.

Editorial Ariel, Serie ClavesEn venda a les llibreries


activitats

FOTOKÍMIA 2010Premi Sant Albert de fotografia

24 d’octubre de 2010

APUNTA-T’HI JA! Tel.: 93 317 92 49 Fax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]

BASES

DATA 24 d’octubre de 2010.

SORTIDA A les 10 hores, del Col·legi de Químics de Catalunya (Av. Portal de l’Àngel, 24).

TEMA Els participants hauran de fer totes les fotografies amb càmera digital sobre dos temesobligats, que es decidiran per sorteig en el moment de la sortida.

INSCRIPCIONS Limitada als col·legiats. Serà gratuïta, i es farà a la Secretaria del Col·legi per qualsevol mitjàde comunicació (mail, fax, telèfon...) abans del xx d’octubre.

NORMES Entre les 12.30 i les 13.00 h. els concursants s’hauran de presentar als locals del Col·legide Químics amb la màquina i la tarja que han fet servir, per descarregar dues de les fotosque han fet durant el matí, i que no s’han d’haver manipulat posteriorment per cap progra-ma de tractament d’imatges. D’aquestes dues fotos es faran sengles còpies fotogràfiques(20x30 cm), que competiran pels premis i formaran part de l’exposició FOTOKÍMIA 2010.El format i la resolució de les fotos digitals seran a criteri del concursant.

JURAT Estarà constituït per tres persones de reconeguda solvència fotogràfica.

SELECCIÓ El jurat premiarà, d’entre les seleccionades pels seus autors, les millors fotografies a criterid’espontaneïtat, ambientació i qualitat.

EXPOSICIÓ La inauguració de l’exposició serà el dia 15 de novembre, i romandrà fins el dia 31 dedesembre.

PREMIS Hi haurà tres premis per a les millors fotografies, que seran lliurats durant el dinar de SantAlbert.

VEREDICTE El veredicte serà públic i es comunicarà als participants.

Una nova cita entre els químics ila fotografia. Una nova cita de Fo-tokímia amb tots aquells que dispo-seu d’una màquina digital i esteudisposats a passar un matí de diu-menge agradable. Passejant per laciutat heu de fer les fotos que vul-gueu sobre un tema que per sorteiges decidirà al moment de sortir.

Després de fer totes les fotos,haureu de triar dues i les emmagat-zemarem a l’ordinador del Col·legiper fer les ampliacions correspo-nents. Volem, en aquesta nova edi-ció, arribar no solament als quehabitualment heu participat, sinòtambé, i molt especialment, a totsaquells que no s’han decidit enca-

ra. Volem que sigui molt participati-va, no pot ser que del nostre col·lec-tiu només hi hagi una dotzena quefacin fotos. On són els químics fo-tògrafs?

No t’ho pensis més, apunta’t jai disposa’t a passar un matí distrettot cercant la millor foto.


activitats

El pasado 8 de abril tuvo lugarla Jornada técnica Perspectiva delas industrias de tratamientos de su-perficies metálicas: galvanotecnia ypinturas.

Como primer ponente de estajornada, el Dr. Julve habló acercade Problemática de las industriasde tratamientos de superficies me-tálicas. Comenzó refiriéndose a quela problemática que afecta a estasindustrias es, en parte, la mismaque afecta actualmente a todo eltejido industrial de nuestro país,pero agudizada además en estecaso por una serie de normas res-trictivas, fruto de políticas estatalesy autonómicas erráticas y desalen-tadoras, que desorientan a estassingulares industrias. Una fiscalidadexcesiva por parte de esas Admi-nistraciones y un derroche incon-trolado y aberrante, al mismo tiem-po que una constante presiónbancaria hacia esas industrias y lacada vez mayor morosidad que su-fren, contribuyen en gran manera asu precaria subsistencia. Al referir-se a los problemas específicos delas industrias de tratamientos de su-perficies metálicas, aparte de los ge-nerales citados, mencionó: a) la glo-balización acelerada (que ha traídoconsigo la deslocalización de granparte de la industria galvanotécnicahacia países emergentes del Esteasiático), b) la aparición de nuevasnormas medioambientales de obli-gado cumplimiento (encareciendo elcoste de los fabricados), c) la dis-minución acusada de la producciónde la industria automovilística (consu desfavorable repercusión en laindustria auxiliar del automóvil), yd) el hundimiento de la construc-ción, que ha arrastrado a las indus-

trias galvanotécnica y de pinturas.Dentro de estas consideracionesresaltó la problemática que entrañael cumplimiento de la normativaVOC para la industria de pinturas ydel REACH para esta industria y lade galvanotecnia. Por último seña-ló que esta panorámica desalenta-dora presumiblemente va a conti-nuar durante el presente año 2010,aunque confía que la economía y laperspectiva para las citadas indus-trias mejoren el próximo año 2011.

A continuación D. Alejandro Ex-pósito, director del Instituto Técnicode Preparación y Tratamiento deSuperficies (ITPTS) y vocal de lajunta directiva de la AETEPA, hablóacerca de Importancia de la forma-ción en los procesos de pintura in-dustrial dentro de la perspectiva ac-tual. Indicó que, desde el mundoempresarial de las industrias de pin-turas, se percibe un contrastado te-mor ante la actual crisis y la mayorparte de ellas apuestan por una re-ducción de costos, optimización deprocesos y, en ocasiones, por la la-mentable reducción de sus planti-llas. Como consecuencia de estapolítica de reducción de costos, bue-na parte de estos empresarios con-sideran la formación en los proce-sos de pintura industrial como ungasto o inversión superflua en es-tos momentos. Pero el ponente con-sidera que éste no es el camino quellevará a nuestro país a convertirseen competitivo. Actualmente, Espa-ña es uno de los países en los quemenos se apuesta por la formaciónespecífica en el sector de la pinturaindustrial. Por norma general, en losprocesos de este pintado, el cono-cimiento lo aporta fundamentalmen-te el fabricante de pintura. La aso-

ciación española de fabricantes depintura es la más activa en lo quese refiere a formación en el campode la pintura, pero esta formaciónestá enfocada principalmente a per-sonal de esas empresas de fabri-cantes. Por tanto, cabe preguntar-se ¿quién forma a los aplicadores,a los tecnólogos, a los técnicos, alas ingenierías encargadas de ela-borar especificaciones o a los dis-tintos departamentos del usuariodel producto final? Y, en general,¿quién forma a los que de algunamanera tienen o acaban teniendorelación con los procesos del pinta-do? El proyecto que el Instituto dePreparación y Tratamiento de Su-perficies, con el apoyo de la asocia-ción AETEPA, quiere desarrollar enlos próximos años va a solventar elproblema indicado, aumentado elnivel de conocimientos en el áreade la pintura industrial de las perso-nas citadas, lo que aumentará lacompetitividad de las empresas delsector y será una herramienta efi-caz para la exportación internacio-nal de sus fabricados.

Seguidamente, D. Matías Ordi-nas, director de asistencia técnicade Mac Dermid Española S. A., ha-bló sobre Tendencias en los proce-sos de tratamientos de superficiesmetálicas. Comenzó refiriéndose aque, en estos últimos años, el sec-tor de los tratamientos de superfi-cies metálicas está viviendo unelevado número de cambios, provo-cados por factores como: aumentode la legislación medioambiental, dela seguridad y prevención y otros(fruto de la cada vez mayor exigen-cia en las prestaciones de los fabri-cados). A estos cambios cabeañadir el incremento de la deman-

JORNADA TÉCNICAPerspectiva de las industrias de tratamientos

de superficies metálicas


activitats

da de sistemas más sofisticadoscomparados con los procesos clá-sicos anteriores, mayores costesenergéticos (cada vez más incre-mentados) y la globalización de laproducción. El poder dar una res-puesta positiva a estos cambiosconstituye la clave para la supervi-vencia de la industria galvanotécni-ca y, al mismo tiempo, para sucrecimiento en el mercado actual.Dentro de estos cambios y en lo queatañe a las perspectivas del sectorgalvanotécnico, vamos a ver próxi-mamente la introducción de nuevossistemas de pasivados exentos decobalto, y exentos también de cro-mo, para recubrimientos de cincelectrodepositados (ello en cumpli-miento de las normas medioambien-tales). Vamos a ver, asimismo, laevolución de los sistemas de croma-do utilizando el cromo trivalente, laeliminación del cromo hexavalenteen el ciclo de la metalización delplástico y la sustitución de ese cro-mo hexavalente en el sistema delcromado duro. Éstos son sólo algu-nos ejemplos que ilustran el cam-bio de mentalidad y de sistemas aque van a verse avocadas las indus-trias de tratamientos metálicos parasobrevivir a la actual crisis y avan-zar hacia un porvenir mejor.

A continuación, D. Enrique Mar-tínez, presidente de la Asociación deIndustrias de Acabados de Superfi-cies (AIAS), versó acerca de Alian-za estratégica en las empresas detratamientos de superficies. Laalianza estratégica, dijo, es un en-tendimiento que se da entre dos omás empresas diferentes, las cua-les, gracias al diálogo y a la detec-ción de objetivos de consenso,pueden definir un plan de acciónconjunto para lograr beneficios demutua conveniencia. Se puede rea-lizar esto de diferentes formas:creando una sociedad nueva parti-cipada por las empresas que creanla alianza (imprescindible cuandoésta tiene que contratar personal,realizar operaciones comerciales decompra-venta o inversiones), o bien

elaborando un documento marco enel cual se especifican las reglas aseguir entre las partes. Esta alian-za se puede hacer con: clientes, pro-veedores, empresas afines de unmismo sector, competencia, etc. ypuede ser temporal o definitiva, pu-diendo acabar en fusión o no. Indi-có el ponente que en la situaciónprecaria actual de este sector de tra-tamiento de superficies, con fuertecaída de la demanda, exigente nor-mativa ambiental, con poca o casinula profesionalización de la gestióny ser las empresas de tamaño pe-queño, esta alianza estratégica pue-de resultar muy conveniente paralas mismas. En una economía glo-balizada, los retos superan las po-sibilidades de las empresas a nivelindividual, de modo que una cola-boración bien entendida entre lasempresas puede ser la clave deléxito para salir de la actual crisis yasegurar el futuro de las mismas.Las reglas y estrategias del pasadosirven bien poco a las empresas enla actualidad. Esta crisis pone enserias dificultades a las empresasque no innovan o no buscan nue-vos objetivos de colaboración. Eneste entorno, esta colaboración en-tre empresas es la más clara opor-tunidad para superar esta crisis y ala vez mejorar su situación.

Por último, D.ª Montserrat Llube-ras, técnica de Euroquímica Bufí yPlanas, S. A., habló sobre Estadoactual de la industria de pinturas,aspectos económicos de la crisis ysu gestión. Comenzó su ponenciarefiriéndose al comienzo de la crisisen el sector de las pinturas y tintasde imprimir en la primavera del año2008, en que la actividad de estasindustrias descendió hasta un15-20 %. Indicó que en los añosposteriores al citado se agudizómucho esta caída de actividad has-ta llegar a la alarmante situación dela actualidad. A la hora de hacerfrente a esta crisis no todas las em-presas del sector actúan de la mis-ma manera. Depende ello de su si-tuación financiera, de su estrategia

y de los segmentos del mercado enque está situada. Después de lasfuertes caídas, parece que en es-tos momentos la disminución de laactividad ha alcanzado fondo y seespera que el repunte de esa activi-dad comience a manifestarse, aun-que sea levemente, en los años2011-2012. La gestión de la crisis,dijo la ponente, tiene dos frentes:uno es el económico y laboral, enque se trata de ajustar los recursosde la empresa a la actividad, lo queno resulta fácil. El otro se refiere ala actividad técnica en la empresa,es decir, a la investigación y desa-rrollo de nuevos productos. En loque respecta al sector químico, ésteestá afectado, además de los cita-dos, por otros factores ajenos a lacoyuntura actual, factores que fue-ron analizados por la organizaciónFEIQUE y presentados a las Admi-nistraciones competentes con obje-to de mejorar las condiciones decompetitividad de las empresas quí-micas. Para salir de la actual crisishabrá que tener en cuenta los obje-tivos siguientes: a) mejorar la com-petitividad, buscando sistemas deproducción más innovadores y tra-tamientos logísticos más eficaces,aplicando políticas de empresa diri-gidas a reducir costes y eliminandoprocesos improductivos, b) buscarnuevos mercados internacionales,c) desarrollar nuevos productos queofrezcan un valor añadido, misión delos técnicos de la empresa, yd) prestar gran atención a la políti-ca de compras de la empresa a finde ajustar costes.

Seguidamente tuvo lugar un co-loquio entre los asistentes y los po-nentes, aportando pareceres en laslíneas expuestas y mentando ca-sos reales vividos por algunos deellos, ilustrativos de la actual situa-ción de crisis en estas industrias.Finalmente, el presidente de la Sec-ción Técnica dio por finalizado elacto e invitó a los presentes a laspróximas jornadas.

J. E.


activitats

HIELO CANDENTE

Los habitantes de Laponia tienenun trato de tú a tú con el hielo, unacercanía con la que convierten laaventura en elemento cotidiano. Porsuerte, su simpatía y extrema ama-bilidad hacen que el extranjero olvi-de pronto sus reparos y se dejearrastrar a un mundo lleno de expe-riencias inusuales.

A 70º NORTE: LAPONIANORUEGA

Hace un frío de aquellos que tehacen paladear cada bocanada deaire, de los que te hacen añorar unbuen hogar o tal vez una sauna. Unay otra cosa van de la mano en La-ponia, un lugar donde los lavabostienen calefacción en el suelo y pue-den funcionar como baños de va-por. Incluso los cafés disponen afue-ra, en medio de la nieve, grandestinas calentadas por estufas que

actúan como spas para valientes,sobre todo antes de entrar y al salir.En otras épocas se usaban comobañeras en poblaciones que vivíande la pesca, como Tromsø, ciudadnoruega que dispone de la mayorcantidad de edificios y reclamos conla coletilla «el más septentrional delmundo». Por ejemplo, un cine de1915 es el más antiguo y de más alnorte del país, al que los habitantesacuden con sus mejores galas paraasistir a retransmisiones de óperapor televisión (en efecto, no existe«la ópera más septentrional delmundo»). Pero aún hay vida másarriba, cerca del cabo Norte, un lu-gar al que llega la naviera Hurtigru-ten desde el año 1893, cuando elvisionario capitán Richard With pusoen marcha una línea regular queunía el norte más lejano con las re-giones del sur. En Tromsø, junto ala catedral luterana, tiene su corres-pondiente e inevitable monumento.Desde el aire, todo excepto la costaparece ser una extensión infinita denieve de la que sobresalen picoshelados, recortados en la base porlas aguas densas de los fiordos sinolas y tonalidades azul plomo. Seentiende pues que, a pesar de losnuevos medios de transporte, elservicial Expreso del Litoral siga fun-

cionando como en el siglo XIX, aun-que con una marcada vocación tu-rística. Por la noche, el sonido desu sirena reconforta los corazonesque habitan bajo las luces del GranNorte.

AVENTURA EN EL CÍRCULOÁRTICO

El complejo entramado de fior-dos e islas hace que la línea de trenno pase de Bødo, aunque en Trom-sø compensan la carencia con el barLa estación, decorado con asientosde vagones y otros objetos relacio-nados. Y es que la mejor manerade entrar y salir de aquí es en avióno por mar. La pesca había dado tan-to dinero a la ciudad que hasta dis-pone de una escuela construida conpiedra importada y pagada con elcomercio del arenque. Esta glorio-sa excepción contrasta con la arqui-tectura en madera típica de la zona,que da a los pueblos un toque decasa de muñecas. La Catedral delÁrtico, por el contrario, es de aceroy cristal; al principio, esta nave trian-gular sólo tenía un cristal transpa-rente tras el altar, para que losfeligreses vieran la montaña. Fasti-diando al arquitecto, se añadió un

RUMBO AL CABO NORTE,

ÚLTIMA FRONTERA *

* Conferència audiovisual dintredel cicle Món i tradició XVII.Article publicat anteriorment alsuplement ES de La Vanguardiael 2 de maig de 2009.

Tromsø, una de las ciudades más septentrionales del mundo.


activitats

vitral para que no los deslumbrarael sol, cosa que no preocupa a losusuarios de la preciosa biblioteca dela ciudad, de techo ondulado e in-mensos cristales para descansar lavista mirando el paisaje. Ésta y uncine forman parte de un complejoadosado al ayuntamiento. A saberdónde se realizan los plenos muni-cipales…

Una vez en el Expreso del Lito-ral, se suceden las paradas en luga-res perdidos más allá de los Alpesde Lyng, como Havøysund, un pue-blecito servido por un parque eólico.Los cruceros llevan pasaje, perotambién hacen las veces de cargue-ros de servicio. Luego se llega aHonningsvåg, lugar adecuado paradesembarcar y conocer el fin delmundo… o algo que se le parece: elcabo Norte. Una carretera sinuosalleva hasta él a través de mantosblancos a los que el sol arranca re-fulgencias imposibles. Los visitantesse arremolinan alrededor de un glo-bo terráqueo en bronce que marcael lugar, pero conviene alejarse unospasos para sentir la verdadera sen-sación de la nada, del paisaje des-nudo. De vuelta a Honningsvåg, hayque hacer un alto en el Ártico IceBar. Regentado por una pareja deespañoles, se construye en inviernocon hielo extraído del Skipsjordenpara abrir en verano. También hayun hotel de hielo en el Friluftsparkde Alta, unos 200 km al sur. El ca-mino que lleva hasta la «capital delas auroras boreales» discurre poruna costanera protegida por pare-des de pizarra imponentes y unameseta que recuerda el paisaje dela tundra siberiana. Es una deliciarecorrerla sobre una moto de nievebajo las estrellas o llevando nuestropropio trineo tirado por perros. A lallegada, los aullidos de júbilo marcanel reencuentro, un sonido cargadocon ecos de un pasado que huele ahumo de leña, como la que arde enlos lavvu, la casa tradicional del pue-blo sami. Cuando vuelva el silencio,es probable que un alce o un zorrose cruce en nuestro camino.

BOULEVARD

• Barcos en la noche: Hurtigru-ten es todo un referente por en-cima del Círculo Polar Ártico, pordonde navega en cualquier con-dición climática, llevando tantopasaje cómodamente instaladocomo carga a los lugares más re-motos. En cubierta, spas a cieloabierto provocan a los atrevidoscon su contraste de temperatu-ra. Un recorrido completo deBergen a Kirkenes, cerca de

Rusia, dura 7 días, pero se pue-de contratar el tramo que másnos interese a medida.

• Dormir al fresco: El hotel de hie-lo de Alta se encuentra en mediode la nada, en una zona bosco-sa cercana al río en Sorrisniva.Las instalaciones comunes y elcomedor son de madera, perolas habitaciones están en ungran iglú a –5 grados. Unos bue-nos sacos de dormir evitan quepasemos frío tumbados sobre

Havøysund, un pueblecito perdido más allá de los Alpes de Lyng.

El cabo Norte, algo parecido al fin del mundo.


activitats

pieles de reno. Atención al menúque prepara el chef Johnny Tras-ti, con delicias como el halibutmarinado con granada o el alceacompañado de judías rusas ofrijoles de soja seca.

• Pescado del día: En Tromsø, loque parece ser un tinglado delpuerto es en realidad el Skarven,una especie de mall de comidasa la noruega, donde se encuen-tra el restaurante Arctandria.Cocina a la vista y decoraciónkitsch que nos hace pensar en

la casa de aquella tía soltera quetodos hemos tenido, en contras-te con platos de pescado impe-cables, servidos con un toqueinnovador de raíces árticas. Lasraciones son poderosas y lospostres contundentes, por lo quese recomienda prudencia ante lacarta.

• Very cool: Una de las sorpresasque nos depara esa poblaciónsurgida de la serie Doctor enAlaska que es Honningsvåg, esel Ártico Ice Bar. El local, escul-

pido por artistas del hielo, per-mite vivir la experiencia glacial enpleno verano. Sus propietarios,una pareja de simpáticos espa-ñoles, nos explicarán todo sobrelos distintos tipos de hielo antesde servirnos nuestras consumi-ciones. Parte de los beneficiosde la tienda que hay a la entradase destinan a la Fundación Jo-sep Carreras contra la leucemia.

• La llamada de la selva: Guiarun trineo de perros no es tan di-fícil como pudiera parecer, aun-que requiere de un pequeño en-trenamiento. Los animales sonmuy inteligentes y, en realidad,siempre esperan las instruccio-nes del musher. Para vivir la ex-periencia, podemos acudir alHolmen Hundesenter de Alta,propiedad del experto corredorde la competición Finnmarkslø-pet, Eirik Nilsen.

• Historia reciente: El Polarmu-seet de Tromsø tal vez no sea elmás visitado del lugar, pero dis-pone de una interesante mues-tra de todo lo relacionado con lacaza y la pesca, actividades bá-sicas en la creación y el desa-rrollo de la región. Permite ha-cerse una idea ajustada de lavida en la región hace menos deun siglo y conocer la vida del ca-zador de osos Henry Rudi, asícomo de Wanny Woldstad, laprimera mujer taxista y cazado-ra en las Svalvard.

• Dieta longeva: En la ciudad deAlta se encuentra un importanteconjunto de grabados rupestres,declarados Patrimonio de la Hu-manidad por la UNESCO, acom-pañados de un interesante cen-tro de interpretación con vistasal fiordo. Los hombres que loshicieron vivían hasta los 75 años,algo muy raro en la prehistoria.Tal vez se deba a la sana dietade pescado que seguían.

Josep M. Palau

El Ártico Ice Bar, en Honningsvåg.

Guiar un trineo tirado por perros no es tan difícil como pudiera parecer.


activitats

INTRODUCCIÓ

Un delta és la formació geològi-ca d’aspecte triangular (d’aquí elnom per la semblança amb la lletragrega Δ) que alguns rius originenen arribar al mar, a causa de l’acu-mulació de sediments en les sevesdesembocadures. Només formendeltes els rius que travessen cade-nes de muntanyes que impedeixenque els sediments es vagin quedantpel camí i fan que els materials esconcentrin en el punt de contacteamb el mar. A més, el mar ha deser tranquil, com el Mediterrani,sense corrents forts que arrosse-guin els sediments acabats de di-positar. L’origen i l’estructura delsdeltes es deuen a la interacció en-tre les aportacions de sediments perpart del riu i les variacions del ni-vell del mar.

Els materials terris que formenels deltes són força variats, peròsolen ser una mescla d’argiles, llimsi sorra. Això fa que els sòls dels del-tes en general siguin molt fèrtils, toti que de vegades contenen un ni-vell de sal una mica elevat.

Hi ha cinc grups principals defactors que influeixen en el desen-volupament deltaic: el regim fluvial,els processos costaners, el com-portament estructural de l’àrea i elscanvis del nivell de base, la mor-fologia del precontinent i el clima.La interacció entre aquests factorscondiciona les característiques es-pecífiques i l’evolució de cada deltaen particular. En funció de la sevaimportància es poden classificar di-ferents tipus de deltes. Quan elprocés dominant és el regim fluvi-

EL DELTA DE L’EBRE *

al, s’obtenen els deltes regits pelriu, caracteritzats per perllongar-seextensament mar endins sobre laplataforma continental i posseir unalínia de costa altament fistonada iirregular. En aquest cas, una granextensió de la planúria deltaica ésatribuïble a l’ambient palustre.L’exemple clàssic d’aquest tipus dedelta és el del Mississipí. Pel con-trari, quan els processos costanerssón els dominants, té lloc l’altre ex-trem de la gama, és a dir, elsdeltes regits per les onades, elsdeltes regits per les marees o elsdeltes regits pels corrents. Aquestsdeltes es caracteritzen per una pe-netració molt més reduïda marendins sobre la plataforma conti-nental i per una línia de costa moltmés regular. La seva planúria del-taica es desenvolupa en gran partpròxima a l’antiga línia de costa. Unexemple clàssic és el delta delSenegal.

El delta de l’Ebre (figura 1) és uncas intermedi, on la influència fluvi-al està clarament marcada per lanotable projecció mar endins de laplanúria deltaica, d’uns 25 km, i elsprocessos costaners es manifestenper la gran regularitat de la línia decosta, per la presència de grans flet-xes litorals i per les extenses planú-ries d’arena que els flanquegen.

ORÍGENS I FORMACIÓ DELDELTA DE L’EBRE

Les formacions deltaiques del’Ebre són tan antigues com el propiriu, però el complex deltaic actualtal com nosaltres el coneixem no esva iniciar fins a la fi de l’última glaci-ació i el consegüent ascens eustà-tic del nivell del mar. Aquest ascensva passar per etapes de relativa es-tabilització, i en cadascuna d’aques-tes es va formar una planícia

Figura 1. El delta de l’Ebre (imatge extreta del Google Earth).* Conferència audiovisual dintre

del cicle Món i tradició XVII.


activitats

deltaica més o menys extensa, pos-teriorment submergida per la trans-gressió marina, i que servia desprésde base d’assentament de la se-güent. De fet, tot el que en conei-xem actualment són aportacions del’últim mil·lenni, ja que les anteriorss’han enfonsat per la mateixa sub-sidència del Delta.

Al segle XII, gràcies a les dadesrecollides per un geògraf àrab, sa-bem que els terrenys deltaics pene-traven ja alguns quilòmetres marendins. En el segle XV el riu tenia

diverses desembocadures, una deles quals va originar, fins al segleXVI, la Punta de la Banya. El Fan-gar, que constitueix el lòbul deltaicseptentrional, és de formació mésmoderna, ja en els segles XVII-XIX.

A la figura 2 es mostra l’evoluciómorfològica durant els últims 4000anys, segons estudis de diversosgeòlegs. No oblidem que els siste-mes deltaics són sistemes dinàmicsque al llarg del temps estan en cons-tant evolució i van adquirint diver-ses formes.

EL DELTA AVUI DIA IPREVISIONS DE FUTUR

Actualment, dues franges sor-renques sorgeixen a ambdós cos-tats de la plataforma deltaica queendinsant-se al mar formen senglesports naturals. Aquestes formacionsarenoses són: al nord, la penínsuladel Fangar (figura 3) que tanca elport del mateix nom; al sud la barradel Trabucador (figura 4), estret ist-me de 6 km de longitud i 100-200 md’amplada, porta a l’extensa penín-sula de la Punta de la Banya, de25 km2, que circumda el port delsAlfacs; aquest port, amb els seus49 km2 de superfície, 18 km de lon-gitud i 5,2 km d’amplada màxima,és el port natural més gran d’Euro-pa. Al front deltaic, a la desembo-cadura del riu, es troben les illesde Buda i de Sant Antoni que, se-gons quines èpoques de l’any, ro-manen unides per una estreta franjade sorra.

El delta de l’Ebre amb els seus321 km2 és la zona humida mésgran de Catalunya i una de les mésimportants del Mediterrani occiden-tal, després de la Camarga france-sa i del Parque Nacional de Doñanaal sud d’Espanya. Pel que fa alsdeltes del Mediterrani, és el terceren grandària, després del gran del-ta del Nil (23.000 km2) i el delta delRoine (1.710 km2).

Figura 3. Península del Fangar, un dels indrets més espectaculars del delta de l’Ebre.

Figura 2. Evolució morfològica de l’últim desenvolupament deltaic de l’Ebre.

Configuració aproximadacap a finals de l’últim as-cens eustàtic, fa uns4.000 anys.

Representació any 1700aproximadament.

Configuració aproximadacap al segle VI.

Configuració aproximadacap al segle X.

Representació segons elmapa de Mercator-Hon-dius (1580).

Representació segons elmapa de Miguel Marín(1749).

Representació segonsels mapes de principis delsegle XX (aproximada-ment 1925).

Representació del deltade l’Ebre el 1990.


activitats

El tema que preocupa més actu-alment és la regressió de la costadeltaica deguda a la manca de se-diments. Dels més de vint milionsde tones de sediment que arribavenal Delta anualment, s’ha passat auns dos milions de tones. La dife-rència queda retinguda als pantans(Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix,etc.). Com a conseqüència s’ha pas-sat d’un delta dominat pel riu a undelta dominat pel mar.

Segons estudis recents s’estimaque la zona costanera del delta del’Ebre s’enfonsarà 50 cm abans del’any 2100. Si a això se suma l’aug-ment del nivell del Mediterrani, s’ar-riba a unes previsions de futur nogaire optimistes (figura 5).

EL PARC NATURAL

L’any 1983, la Generalitat deCatalunya, en motiu de la desseca-ció il·legal de la llacuna de Canal Velli a petició dels habitants de Deltebre,va decretar la creació del Parc Na-tural del Delta de l’Ebre que englo-bava les zones d’interès natural del’hemidelta nord. Posteriorment,l’any 1986 el decret es va ampliarper incloure les zones més impor-tants de l’hemidelta sud.

Actualment, el parc natural téuna superfície de 77,36 km2 (39,79

a l’hemidelta nord i 37,57 a l’hemi-delta sud), és a dir, gairebé un 25 %de la superfície total del Delta. Com-pren les següents àrees: penínsu-les del Fangar i de la Punta de laBanya; illes de Buda, Sant Antoni iSapinya; llacunes de Canal Vell, lesOlles, l’Encanyissada, la Tancada,l’Aufacada i la Platjola; ullals deBaltasar; erms de Vilacoto; dunes iplatja del Garxal; i diverses platgesi sorrals litorals.

EL CLIMA

El clima del delta de l’Ebre és eltípic del Mediterrani, amb tempera-tures moderades i humitat elevada,amb precipitacions escasses i tem-pestuoses concentrades durant laprimavera i la tardor. Els estius sónsecs.

El fenomen més característicd’aquest territori és el vent, persis-

Figura 4. Capvespre a la barra del Trabucador. A l’esquerra mar obert, a la dreta el port dels Alfacs.

Figura 5. Previsions de futur i estratègies de prevenció; el Periódico, 18-4-2009.


activitats

tent i moltes vegades intens, deguta que el riu passa encaixonat entremuntanyes abans d’arribar al Delta,formant un tub natural responsablede la canalització dels vents que hicirculen a gran velocitat, sobretotdurant l’hivern.

NUCLIS URBANS

Els nuclis urbans que circumdenel Delta són: l’Ampolla (3.118 h.),l’Aldea (4.063 h.), Amposta, la capi-

tal del Montsià (21.240 h.) i SantCarles de la Ràpita (15.511 h.). Albell mig del Delta s’hi troben: Del-tebre, municipi que aglutina les duesantigues partides de Jesús i Maria ila Cava (11.751 h.), Camarles(3.555 h.), Sant Jaume d’Enveja(2.995 h.), els Muntells (522 h.), elPoble Nou del Delta (167 h.) i Bala-da (18 h.). També hi ha dues urba-nitzacions a tocar de mar: Riumar(330 h.) i els Eucaliptus (125 h.), quepertanyen als municipis de Deltebrei Amposta, respectivament.

LES LLACUNES

Totes les llacunes del Delta sónd’aigües més o menys dolces, de-gut principalment a l’aportació d’ai-gües provinents dels arrossars, iposseeixen al seu voltant un cintu-ró de vegetació helofítica (amb lapart inferior coberta d’aigua) com-posta, sobretot, de canyars i ca-nyissers.

Les més importants són la deCanal Vell i de les Olles a l’hemidel-ta nord, l’Encanyissada, la Tancada,la Platjola i l’Alfacada a l’hemideltasud, i Calaix Gran i Calaix de Mar al’illa de Buda.

Esment especial mereixen elsullals de Baltasar o ullals de l’Aris-pe, situats a la part occidental del’hemidelta sud en el punt de con-tacte entre el Delta i el continent. Estracta de surgències subterràniespermanents d’aigua dolça continen-tal provinent de la serra del Montsiài dels Ports de Tortosa, que formenpetites llacunes aïllades d’un diàme-tre entre 5 i 55 m, i una fondàriaentre 2,5 i 6 m.

FLORA I FAUNA

Pel que fa a la flora, aquesta vedeterminada pel notable gradient desalinitat del Delta, que oscil·la desdels sòls salats fins a les terres fèr-tils i aptes per al conreu.

Les comunitats vegetals més im-portants són les pròpies de les zo-nes d’alta salinitat, degut a la graninfluència del mar. A les dunes estroben principalment el borró, la lle-terassa de platja o lletera marina iel lliri de mar. A les zones amb sòlsmolt salats i inundats durant bonapart de l’any trobem la sosa. Els sòlsde baixa salinitat són ocupats peljonc marí. Els canyars, els canyis-sers i les bogues són molt abun-dants a les llacunes. A les riberessalabroses s’hi troben els tamarius.Als ullals creixen els nenúfars. Fi-

Figura 6. Martinet ros pescant en un canal.

Figura 7. Flamencs sobrevolant la península del Fangar.


activitats

nalment, als marges del riu s’hi tro-ben les úniques comunitats forestalsdel Delta, els denominats boscos deribera.

Pel que fa a la fauna, hi trobemdiverses espècies d’insectes (prin-cipalment odonats i alguns lepidòp-ters com la papallona tigre), rèptils(serps d’aigua i sargantanes), am-fibis (sobretot la granota verda),crustacis, peixos (esment especialmereix l’anguila) i, sobretot, aus.De les aproximadament 600 espè-cies d’aus conegudes a Europa,unes 330 es poden veure al deltade l’Ebre. Durant la primavera il’estiu crien un centenar d’espèci-es diferents, especialment d’ausaquàtiques.

Tot seguit s’exposen algunes deles principals espècies d’aus. Ardè-ids: bitó, martinet menut, martinetde nit, martinet ros (figura 6), mar-tinet blanc, esplugabous, bernatpescaire i agró roig; limícoles: cor-riol camanegre, camesllargues, becd’alena, tètol cuanegre i perdiu demar; anàtids: ànec collverd, ànecbecvermell i xarxets; ràl·lids: fotja,polla d’aigua i polla blava; làrids: ga-vina corsa i altres gavines; estèr-nids: xatracs i fumarells; passerifor-mes: blauet, terreroles i estornells;rapinyaires: arpella vulgar, esparvercendrós, xoriguer comú i òliba; il’espècie més emblemàtica del Del-ta: el flamenc (figura 7).

L’ARROSSAR

El conreu de l’arròs fou implan-tat al Delta a la darreria del segleXIX, amb l’obertura dels canals dela dreta i de l’esquerra del riu. Actu-alment, l’arrossar (figura 8) cobreixuns 210 km2 dels 250 km2 de su-perfície agrària útil, formant partsubstancial del paisatge deltaic iconstituint per si mateix una zonahumida de gran importància per laproducció alimentària per a moltesespècies salvatges que s’aprofitenen diverses èpoques del seu cicle.

Figura 9. El Josep, veterà del pas de barca entre la Cava i Sant Jaume d’Enveja,conduint el seu transbordador.

Figura 8. L’arrossar cobreix un 84 % de la superfície agrària útil del delta de l’Ebre.

El cicle arrosser exigeix inunda-cions periòdiques de gran quantitatde la superfície deltaica, mitjançantuna xarxa de canals i sèquies d’uns400 km de longitud, i el seu poste-rior assecament. Des del mes d’abrilfins al setembre l’aigua dolça circu-la des del riu fins als camps i des-emboca a les llacunes litorals id’aquestes al mar. Pel desembre estanquen les comportes d’entrada il’aigua roman estancada en campsi canals, on s’evapora durant l’hivern,

fins arribar a la sequedat quasi totala finals de febrer. Durant el març estreballen els camps i es preparen pera la sembra, mantenint-se totalmentsecs fins que s’inunden de nou perl’abril, recomençant així el cicle.

El cicle de l’arròs és el que de-termina els quatre colors dominantsque presenta el Delta al llarg del’any: blau a la primavera, quan elcel es reflecteix als camps inundats,verd a l’estiu, quan l’arròs forma una

Figura 10. Festa de la plantada a l’illa de Buda.

Figura 11. Festa de la sega a l’illa de Buda.

immensa catifa d’aquest color, quevira al groc de l’arròs madur i delsrostolls, i marró a l’hivern, el marróde la terra verge i eixuta.

L’allau d’aigua dolça durant l’es-tiu a les llacunes i, més tard, al mar,fa que la salinitat d’aquests indretssigui més baixa a aquesta època del’any que a l’hivern, quan de fet hau-ria de ser a l’inrevés, ja que l’eva-poració deguda a les altes tempe-ratures de l’estiu fa augmentar laconcentració de sals. Aquesta situ-ació atípica té gran influència en elsritmes biològics i en el desenvolu-pament de diverses espècies depeixos i marisc.

LA PESCA

El delta de l’Ebre és una zonaadequada per a la pesca, degut a lacombinació de l’aigua dolça i la sa-lada i a la gran quantitat de nutri-ents que el riu aporta al mar. De fet,el delta de l’Ebre concentra més del10 % de les captures pesqueres delsports catalans i la quarta part delsports tarragonins. El principal portpesquer, amb més de 160 embar-cacions, és el de Sant Carles de laRàpita. A la subhasta s’hi troba tottipus de peix blau, marisc i crusta-cis, en especial el llagostí.

Les tranquil·les aigües de la ba-dia del Fangar i del port dels Alfacshan estat idònies per a la instal·lacióde vivers de musclos i ostrons. Tam-bé cal destacar la pesca de l’angulai de l’anguila.

PASSOS DE BARCA

Des d’Amposta fins a la desem-bocadura del riu no hi ha cap pontper travessar-lo. És per això queels dos nuclis urbans més impor-tants situats al bell mig del Delta,Deltebre al marge esquerre del riu iSant Jaume d’Enveja al marge dret,estan comunicats mitjançant trans-bordadors (figura 9), que permeten

el pas de persones, bicicletes i cot-xes. Actualment, hi ha un pont enconstrucció que unirà aquestes duespoblacions.

FESTES POPULARS

Com a la resta de pobles deCatalunya, tots els pobles del Deltacelebren les seves festes majorsamb manifestacions musicals, ses-sions de ball, concursos de pesca,gegants, correfocs i altres activitats,

però mereixen esment especial lesfestes relacionades amb les faenesde l’arròs pels mètodes convencio-nals, concretament les festes de laplantada, el mes de juny, i les fes-tes de la sega, el mes de setembre.En aquestes festes es planta i sesega l’arròs tal com es feia abansde l’aparició de la maquinària agrí-cola, per tal de recuperar una deles tradicions més antigues del del-ta de l’Ebre (figures 10 i 11).

Joan Astor


activitats

qui m’ha empentat? - quimics.cat · 4 npq 451 • maig-juny 2010 juntes i sumari serveis del...

Documents