Qestions de Literatura 3 avaluaci

9.-Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual.

En els darrers 30 anys del S.XX, en el camp de la poesia es reprenen tres tendncies potiques que ja shavien donat als anys anteriors. En primer lloc i durant la dcada dels 70, hi ha un corrent connectat amb el simbolisme, amb aspectes romntics i surrelistes, el qual reivindica la transgressi, lirrealisme, el somni, el rigor del llenguatge i els poemes en prosa. Com a exemple, posem lobra Poesia rasa, de Joan Brossa o Carn fresca, del valenci Amadeu Fabregat. Durant els anys 80, sevoluciona cap a una poesia ms narrativa (i, per tant, menys centrada en la forma) de caire subjectiu i quotidi. Poetes com Vicent Andrs Estells o Pere Quart elaboren una visi de la realitat des del jo a travs de vivncies personals i la prpia intimitat. Predominen temes com la identitat nacional, les relacions amoroses i ertiques o el pas del temps. A partir dels 90, es troba una poesia experimental que cerca noves possibilitats expressives. Els autors abandonen el paper dimpulsors socials i continuen creant des del jo ntim i lescepticisme. Alhora cal dir que han sorgit nous poetes que sn una suma dindividualitats eclctiques a la recerca de nous canals dexpressi i , sobretot , de comunicaci.

[204 mots]

Joan Brossa Pere Quart

Qestions de Literatura 3 avaluaci

7.- Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic.

Vicent Andrs Estells (Burjassot, 1924 - Valncia, 1993) comen a escriure poesia a la postguerra, per fou conegut sobretot a partir dels anys 70. L'obra potica del de Burjassot no s fcil dencasellar perqu s prolfica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gaireb biolgica i la caracterstica ms destacable s que retrat admirablement la vida quotidiana amb temes com l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp o la dona. Dins daquest conjunt de temes, destaca el sentiment cvic collectiu, presentant-se com a intrpret de les reivindicacions del poble valenci, mostrant la tragedia d'una cultura reprimida per la dictadura franquista. Tanmateix, el que ms sorprn de la seua poesia s la llengua colloquial usada, comprensible per tothom, per adornada amb adjectius i metfores que li atorguen un to culte. Vicent Andrs Estells ha sigut, en definitiva, un poeta nic en el conjunt de la literatura catalana contempornia. Grcies al seu estil, a l's lcid del llenguatge, al maneig de la forma expressiva, etc., es llig no noms amb facilitat, sin sobretot amb passi.

[183 mots]

Qestions de Literatura 3 avaluaci

15.- Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de

lpoca .

Tot i que Joan Fuster (Sueca 1922-1992) comen la seua trajectria literria com a poeta, lautor de Sueca destac pel seu assaig i est considerat lintellectual ms important de tot el domini lingstic del s.XX. Als seus textos assagstics trobem reflexions i anlisis sobre diversos temes. El llenguatge que usa s particularment intelligent, ple de matisos i de jocs lingstics que obliguen el lector a no passar per alt cap afirmaci. Per aix, se lha collocat en el grup dels grans intellectuals europeus acompanyant Montaigne, Gide o Huxley. Els seus assajos estan dotats duna ironia inqestionable i lagudesa dels seus comentaris no deixen cap lector indiferent. Els seus escrits o irriten o sedueixen. I a precisament ho aplic als escrits que tocaven un tema ms social i poltic. De fet, ell va qestionar la identitat nacional dels valencians sota el rgim franquista (Nosaltres els valencians, 1962) i defensava la idea que qualsevol intellectual havia de participar en aquest debat. Encara ara, aquest text s vigent perqu denuncia les inrcies i els conformismes poltics dels valencians. Aix li valgu a Fuster ser vctima dun atemptat a sa casa amb dues bombes. Per concloure, les opinions del de Sueca encara ressonen en la complexa i contradictria societat valenciana de principis del s.XXI.

[215 mots]

Qestions de Literatura 3 avaluaci

16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra

realitat. Explica-ho .

Nascut a Valncia lany 1939, J.F. Mira s un autor polifactic que destaca pels seus articles dopini, assajos, novelles i biografies. s collaborador de diverses publicacions com Avui, El Temps, El Pas i ha tradut diverses obres al catal. Deixeble de Joan Fuster pel que fa a lestil irnic i ls crtic de les paraules, no podem entendre la figura daquest autor sense parlar de les seues reflexions poltiques. La seua obra assagstica s una reflexi contnua sobre el tema del nacionalisme, amb ttols com Crtica de la naci pura (1984) o Sobre els valencians (1997). Moltes de les reflexions de Mira naixen de la seua experincia i tamb de la de molts dels seus lectors, la qual cosa aproxima i facilita molt la lectura duns textos que podrien semblar complicats exercicis intellectuals per que resulten, al contrari, accessibles i molt suggeridors. Algunes de les seues obres ms importants sn Els valencians i la terra, Introducci a un pas, Poblaci i llengua al Pas valenci. En definitiva, podem considerar J.F. Mira un observador social, un antropleg que guaita el seu entorn i que sap explicar-lo duna manera terica per, sobretot, humana i compromesa amb el seu pas.

[200 mots]

Joan Francesc Mira La web de lautor, on podeu consultar dades i textos diversos.