QU ESTIONARI DE LA FUSTA

1.- Indica el nom darbres que coneguis i digues quines aplicacions t la fusta.

2.- Et sembla que la fusta dels mobles s del mateix tipus per fora que per dins? Raona la resposta.

3.- Faries servir les mateixes eines per a tallar un tros de fusta que un tros de llauna? Raona la resposta.

De la fusta...

La densitat: s la relaci que hi ha entre la seva massa i el seu volum.

La densitat no t un valor fix, sin que varia amb la humitat ambiental.

Quan absorbeix aigua perqu la humitat s elevada, la massa i el volum

de la pea de fusta augmenten.

4.- Explica amb les teves paraules les principals caracterstiques de la fusta.

5.- Com podem comprovar la flexibilitat de la fusta?

6.- Qu es la densitat de la fusta? Quina s la seva frmula? Quina s la unitat en la que es

mesura la densitat?

7.- En qu consisteix lassecatge de la fusta?

Com s'aprofita la fusta?.

Com que larbre s un sser viu, el seu creixement depn de com i on hagi viscut. Aix a la primavera els arbres creixen rpidament i

a lestiu a poc a poc. A la primavera els arbres sengruixeixen ms que a lestiu i la fusta que en resulta s dun color ms clar.

Aquest procs fa que cada any el tronc i les branques dels arbres

es recobreixin duna capa ampla de color clar i duna capa prima ms fosca. Quan es talla larbre i se nobserva una secci transversal (una rodanxa del tronc) es pot veure que aquestes

capes tenen formes danells alternants de color fosc i clar.

Daquestes parelles danells nhi ha tantes com anys t larbre. Per els successius anells sovint sn irregulars. En poques de secada, els arbres creixen poc i

fan anells prims, mentre que en poques humides creixen ms i fan anells ms gruixuts.

La part aprofitable dun arbre sanomena tronc. En un arbre adult, el tronc consta de dos parts: una interna anomenada DURAMEN que s el tronc vell i no exerceix cap funci conductora i

una altra externa anomenada ALBECA que s el tronc jove, que porta la saba bruta des de les

arrels a les fulles de larbre.

MASSA D'UN TROS DE FUSTA

DENSITAT = --------------------------------------- VOLUM DEL MATEIX TROS DE FUSTA

8.- Escull 5 arbres i averigua quina s ledat idnia per tallar-los.

9.- A qu es deuen els anells concntrics i alternats de color fosc i clar que presenta la

secci dels troncs dels arbres?. Com ho faries per calcular ledat dun arbre?

10.- Imaginat que un arbre que tenia sis anys ha estat tallat a l hivern i el creiximent de

cada any ha estat exactament el mateix. Dibuixa la secci del tronc.

11.- Enumera alguns objectes que es fabriquen exclusivament amb fusta. Justifica la

utilitzaci daquesta primera matria.

12- Completa el quadre amb els tipus de fustes ds com i habitual en el nostre entorn.

NOM ORIGEN PROPIETATS I

CARACTERSTIQUES

USOS

Quines fustes elaborades s'usen ms?

Les Fulloles

Sn plaques primes i de grans dimensions. Tenen un gruix entre els 0,5 i

els 3 mm. Sn poc resistents i es guerxen amb facilitat perqu les fustes

tendeixen a perdre aigua de manera irregular durant el procs

dassecatge.

Es fa servir en lacabament de mobles, portes i elements decoratius construts amb fusta transformada.

L'Aglomerat

Per fabricar-la primerament es desfibra o es trosseja la fusta amb la qual

cosa perd la seva textura natural i primitiva. Desprs sencola i es premsa de manera que la cola actua de ciment i refora el conjunt.

Ha tingut una bona acceptaci en la fabricaci de mobles ja que t una

estructura molt uniforme i no sesquerda perqu no t ni vetes ni nusos.

El seu cost de fabricaci s baix. .Entre els inconvenients cal destacar la

sensibilitat als canvis de temperatura i que en contacte amb laigua sinfla.

El contraplacat

Consisteix a encolar una placa sobre laltra de manera que les venes de luna quedin perpendiculars a les de la placa segent. En resulten taulers de gruixos que oscillen entre 3 i 30 mm. i estan compostos

sempre per un nombre de plaques senars (3,5,7,...) El gruix final depn

de la quantitat i del tipus de xapa. Sn fora consistents.

Avui es construeixen la majoria de mobles amb aquesta tcnica.

El Tablex

Sn taulers de fibres fets amb petites partcules de fusta que es premsen .

Desprs de lassecatge, el material que obtenim s molt sensible als canvis dhumitat i a la intemprie, resulta poc resistent per s bastant dur. Susa per fer mobles i com a tauler per a fons darmaris.

El DM.

Sn taulers de fibres com el tablex per les partcules sn premsades en sec

formant lmines que sencolen amb resina sinttica per a un posterior premsat en calent. s un material que es pot treballar b, per que t una

resistncia baixa a la humitat i a la temperatura.

13- En que consisteix la presentaci de la fusta en forma de contraplacat?

14- Quins avantatges i inconvenients creus que t ls de la fusta massissa?

15- Quins avantatges i quins inconvenients t fer servir aglomerat de fusta?

16- Explica quina diferencia hiha entre la fusta natural i les fustes transformades?

17- Quines classes de materials derivats es poden obtenir partint de la fusta?

18.- Hi ha algun tipus de moble on sutilitzen sense distinci diferents fustes?Quines i

per qu?

19- Indica quina mena darbres hi ha a l a teva comarca o a les comarques venes i a

quins usos es destina la fusta que se nextreu?

Limpacte ambiental amb les seves solucions.

La fusta s un material que gaireb no contamina. s biodegradable i es pot regenerar

fcilment plantant nous arbres. A ms, la fusta i els seus derivats es poden reciclar per a nous

usos.

Malauradament, no totes les conseqncies derivades de l'aprofitament de la fusta sn

positives. Com deus haver endevinat, la tala incontrolada d'arbres pot destruir boscos sencers.

Tamb algunes transformacions de la fusta produeixen contaminaci, com ara la indstria del

paper o la combusti d'energia. No obstant aix, podem minimitzar aquest impacte reciclant

el paper, amb la tala selectiva d'arbres i la repoblaci forestal.

Per obtenir paper reciclat s'utilitzen productes qumics que eliminen la tinta i blanquegen el

paper. Aquests productes sn molt contaminants. La soluci s utilitzar productes

biodegradables.

20.- Quines sn les conseqncies de la tala mediambiental?

21- Qu es podria fer per evitar la desaparici dels boscos sense deixar de talar arbres?