què opinen els experts sobre el futur de la qualitat territorial
DESCRIPTION
Què opinen els experts sobre el futur de la qualitat territorial i de la gestió dels recursos al Maresme? Debat Sectorial de Medi Ambient Mataró - CCM - 21 març 2006. Assistents al debat : NomCognomCàrrecEntitat - institució - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Què opinen els experts sobre el futur de la qualitat territorial
i de la gestió dels recursos al Maresme? Debat Sectorial de Medi Ambient
Mataró - CCM - 21 març 2006
Assistents al debat:
Nom Cognom Càrrec Entitat - institució
Il·lm. Sr. Pere Almera President CCM - Alcalde Ajuntament de Vilassar de MarSr. Eladi Torres Gerent CCM Consell Comarcal del Maresme (CCM)Sr. Ramon Folch Expert – moderador ERF
Experts Sr. Sito Alarcon Director Projectes Ambientals Barcelona RegionalSr. Manuel Baurier SOREA MaresmeSr. Joan Bellavista Gerent Consorci Port MataróSr. Jordi Blasco Gerent Ass. Ports esportius i turístics de CatalunyaSr. Sergi Bonamusa Coordinador Territori i Sostenibilitat Consell Comarcal del MaresmeIl·lm. Sr. Andreu Bosch Alcalde i President Mancomunitat Intermunicipal de ServeisSr. Jaume Busquets Subdirector de Paisatge Departament de PTOP Generalitat de CatalunyaSr. Josep Maria Carrera Director de Planejament Institut d’Estudis Territorials (IET)Sr. Joan Cuyàs Secretari Oficina Tècnica DEPANASr. Alexandre Fàbregas Cap Zona Vallès-Maresme FECSA-ENDESASr. Josep Garriga Resp. Desenvolupament Sostenible (Departament de MAH Generalitat de CatalunyaSra. Montse Grau Gerent Parc de la Serralada LitoralSr. Moisès Guardiola Consell de Direcció ICHNIl·lm. Sr. Josep Jo Conseller CCM i Alcalde Ajuntament de DosriusSr. Carlos León Cap de manteniment SIMMARSra. Marta Llopis Agència de Residus de CatalunyaSr. Oriol Marfà Cap del Dpt. de Tecnologia Hortícola IRTA CabrilsSr. Xavier Mayor Membre de la Junta de Govern SCOT (Societat Catalana Ordenació Territori)Sr. Jordi Molist Tècnic – Àrea Planificació Agència Catalana de l’AiguaSr. Rafael Montserrat Director Aigües Mataró S.A.Sr. Carles Salesa Director Consorci Tractament de RSU del MaresmeSr. Vicenç Sureda Assessor Àrea d’Espais Naturals Diputació de Barcelona
ObservadorsSr. Javier Cisneros Tècnic CCMSra. Maria Xalabarder Tècnic MCRITSr. Andreu Ulied Expert MCRITSr. Joan Catà Expert - Assessor comunicacióSr. Frederic Ximeno Tècnic ERFSra. Anna Moreso Tècnic ERF
• El President del Consell Comarcal • El Gerent Consell Comarcal • 4 representants de la Generalitat (DG de Sostenibilitat, DG Paisatge, ACA, ARC)• 4 representats d’institucions gestores de l’aigua (Simmar, Sorea, Aigües Mataró S.A.)• 4 representants d’entitats, centres d’investigació i empreses: CCM, IET, BR, SCOT, IRTA, DEPANA• 2 representats de al gestió d’espais naturals protegits (Diputació de Barcelona, PN Serralada Litoral)• 1 representant d’entitats gestores de residus (CTRM)• 1 representat de Fecsa-Endesa• 2 representants de la gestió portuària • 2 alcaldes • 6 tècnics observadors
Participants
• A la reunió es discutí sobre una cinquantena de preguntes agrupades en els següents nou temes clau:
• Els resultats del debat indiquen un consens generalitzat en la majoria de qüestions, si bé en alguns temes importants hi ha desacords notoris.
• La majoria de les perspectives que es consideren més convenients es preveuen poc o gens probables en l’horitzó 2015.
En relació a les rieres
En relació a les platges
En relació a l'agricultura i la pesca
En relació a la gestió del territori
En relació al paisatge del futur
En relació al sanejament de l'aigua
En relació a l'abastament de l'aigua
En relació al model energètic del futur
En relació a la gestió dels residus
La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) és que en el Maresme, abans del 2015...
• Moltes de les rieres hauran perdut, en gran part, la seva funcionalitat com a connectors ecològics mar-muntanya malgrat intensificar els esforços en mantenir les lleres en bon estat.
•El model de producció intensiva en hivernacles de Vilassar i entorns s’haurà desplaçat cap a l’Alt Maresme. S’apostarà per la producció agrícola de qualitat i de proximitat.
• Els planejaments municipals incorporaran la definició i concreció dels espais lliures d’acord amb el sistema de connectors ecològics definit a nivell comarcal.
• Els espais naturals més freqüentats del Maresme (Parc Montnegre i Corredor, Parc Serralada Litoral) hauran regulat les activitats que s’hi desenvolupen.
• S’haurà resolt el dèficit de sanejament actual, així com la qualitat de les aigües superficials arran de la construcció de noves estacions depuradores i de l’ampliació i millora de les existents.
• S’haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d’abastament a nivell comarcal
• Els avenços tecnològics propiciaran la consolidació de la dessalació com l’opció més viable per a resoldre el problema de l’abastament d’aigua i, paral·lelament, s’hauran intensificat els controls en les extraccions dels aqüífers.
• Gran part dels municipis hauran apostat per la implantació d’ordenances solars amb l’objectiu de fomentar les energies renovables.
• Existirà un transport públic més sostenible (autobusos de gas natural o hidrogen, ferrocarril, metro…)
• Tots els municipis hauran implantat un model de recollida selectiva de RSU
• S’haurà consolidat un model intercomarcal de distribució de les instal·lacions de tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats…)
Entre els experts existeix un ampli consens en el que més convenient seria:
1. Que s’intensifiquessin els esforços en mantenir les lleres en bon estat i recuperar el seu estat natural, així com en dissenyar un programa d’inversions i en crear un organisme encarregat de gestionar adequadament les rieres del Maresme per tal de resoldre el problema de les rierades.
2. Que es trobés una solució per a mantenir i estabilitzar la sorra de les platges de manera definitiva en comptes de realitzar aports anuals.
3. Que s’apostés per la producció agrícola de qualitat i de proximitat i que es creessin parcs agrícoles en àrees amb elevada pressió urbanística i en els espais no urbanitzables del PDUSC.
4. Que es definís una única xarxa d’espais lliures on s’estableixi un sistema de connectors ecològics a nivell comarcal que integri de forma efectiva els espais protegits pel PDUSC per tal d’encaminar totes les actuacions territorials – i, especialment els planejaments municipals- cap a un mateix objectiu.
5. Que el fons de finançament de la llei del paisatge permetés desenvolupar projectes i que les administracions i les empreses s’ocupin de la gestió del paisatge.
6. Que es resolgués l’actual dèficit de sanejament –mitjançant noves estacions depuradores i l’ampliació i millora de les existents- i que es recuperés la qualitat del medi natural amb actuacions diverses, tals com restablir el cabal ecològic d’algunes rieres bombejant les aigües depurades aigües amunt, millorar la qualitat de les aigües superficials i controlar els cabals de les rieres en episodis de pluja per tal de reduir els problemes de contaminació de les aigües marines circalitorals.
7. Que s’interconnectés la xarxa d’abastament d’aigua a nivell comarcal i que es consolidés la dessalació com l’opció més viable per a resoldre l’actual problema d’abastament.
8. Que s’incideixi tant en la gestió de l’aigua -desenvolupant amb èxit polítiques de contenció de la demanda, reduint els efectes de l’estacionalitat i controlant rigorosament les extraccions dels aqüífers- com en la millora de la seva qualitat.
9. Que s’anés tendint cap a un nou model energètic tant des de l’àmbit col·lectiu (fomentant les energies renovables, els biocombustibles, etc.) com individual (reduint el consum per càpita, promovent el transport públic en detriment del privat, etc.).
10. Que una conscienciació i implicació més gran per part de la ciutadania, l’empresariat i l’administració repercutís, d’una banda, en un increment del pes de la recollida selectiva i, de l’altra, en una disminució del volum de residus per càpita.
11. Que es consolidés un model intercomarcal de distribució de les instal·lacions de tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats, etc.).
Això no obstant, majoritàriament no es creu convenient...
· Deixar perdre la funcionalitat d’algunes rieres com a connectors ecològics mar-muntanya
· Renunciar a algunes platges com a zona de bany convertint-les en espigons de defensa.
• Ampliar el model agrícola intensiu a l’Alt Maresme
• Gestionar diferenciadament els espais naturals i els periurbans
• Que la incineració segueixi essent en el futur el principal mètode de tractament de residus
Opinions en relació a la gestió de les platges
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'haurà trobat una solució per a mantenir iestabilitzar la sorra de les platges de manera
definitiva en comptes de realitzar aports anuals
Algunes de les platges s'hauran convertit enespigons de defensa (rigidització de la costa) ihauran perdut la seva funció com a zona de
bany
S'hauran reconfigurat, o f ins i tot eliminat, algundels ports esportius.
És molt probable És molt convenient
Opinions en relació al futur de l'agricultura
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'apostarà per la producció agrícola de qualitati de proximitat
L'agricultura intensiva d'hivernacle hauràassolit l'equilibri entre la rendibilitat i la
sostenibilitat
S'haurà consolidat la creació de parcsagrícoles, especialment en aquelles àrees on lapressió urbanística és més gran i en els espais
no urbanitzables del PDUSC
El model de producció intensiva en hivernaclesde Vilassar i entorns s'haurà desplaçat també
cap a l'Alt Maresme
La pesca tradicional superarà l'actual crisi itornarà a ser competitiva
És molt probable És molt convenient
Opinions en relació al paisatge del futur
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
El fons de f inançament de la llei del paisatgeestarà ben dotat i permetrà desenvolupar
projectes
La gestió del paisatge serà un factor decompetitivitat i se n'ocuparan les administracions
i les empreses
Els espais naturals més freqüentats delMaresme (Parc del Montnegre i el Corredor, Parc
de la Serralada Litoral) hauran regulat lesactivitats que s'hi desenvolupen.
S'apostarà per la gestió diferenciada entre elsparcs naturals i els parcs periurbans.
És molt probable És molt convenient
Opinions en relació al sanejament de l'aigua
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'haurà resolt el dèficit de sanejament actualarran de la construcció de noves estacionsdepuradores (com ara l'EDAR de Pineda-Sta.
Susanna) i de l'ampliació i millora de lesexistents
Es bombejaran les aigües depurades aigüesamunt per tal de restablir els cabals ecològicsd'algunes rieres, com s'ha realitzat recentment
al riu Tordera
La qualitat de les aigües superficials hauràmillorat respecte l'actual com a conseqüència
de la millora en el sistema de sanejament
Els problemes de contaminació de les aigüesmarines circalitorals s'hauran resolt de forma
signif icativa gràcies als sistemes de regulació icontrol dels cabals de les rieres en episodis de
pluja intensa.
És molt probable És molt convenient
Opinions en relació a l'abastament d'aigua
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'hauran desenvolupat amb èxit polítiques de contenció de la demanda
S'haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d'abastament a nivell comarcal
Els municipis costaners hauran reduït els efectes de l'estacionalitat en la demanda d'aigua
Els avenços tecnològics propiciaran que la dessalació es consolidi com l'opció més viable per aresoldre l'actual problema de l'abastament d'aigua (ampliació de l'actual dessaladora de Blanes i
altres possibles projectes de nova construcció).
Existiran controls més rigorosos de les extraccions dels aqüífers.
La qualitat de les aigües subterrànies haurà millorat respecte l'estat actual.
És molt probable És molt convenient
Respostes en detall
Opinions en relació a la gestió de les platges
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'haurà trobat una solució per a mantenir iestabilitzar la sorra de les platges de manera
definitiva en comptes de realitzar aports anuals
Algunes de les platges s'hauran convertit enespigons de defensa (rigidització de la costa) ihauran perdut la seva funció com a zona de
bany
S'hauran reconfigurat, o f ins i tot eliminat, algundels ports esportius.
És molt probable És poc probable No és gens probable
És molt convenient És poc convenient No és gens convenient
Opinions en relació al futur de l'agricultura
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'apostarà per la producció agrícola de qualitati de proximitat
L'agricultura intensiva d'hivernacle hauràassolit l'equilibri entre la rendibilitat i la
sostenibilitat
S'haurà consolidat la creació de parcsagrícoles, especialment en aquelles àrees on lapressió urbanística és més gran i en els espais
no urbanitzables del PDUSC
El model de producció intensiva en hivernaclesde Vilassar i entorns s'haurà desplaçat també
cap a l'Alt Maresme
La pesca tradicional superarà l'actual crisi itornarà a ser competitiva
És molt probable És poc probable No és gens probable
És molt convenient És poc convenient No és gens convenient
Opinions en relació al paisatge del futur
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
El fons de f inançament de la llei del paisatgeestarà ben dotat i permetrà desenvolupar
projectes
La gestió del paisatge serà un factor decompetitivitat i se n'ocuparan lesadministracions i les empreses
Els espais naturals més freqüentats delMaresme (Parc del Montnegre i el Corredor,
Parc de la Serralada Litoral) hauran regulat lesactivitats que s'hi desenvolupen.
S'apostarà per la gestió diferenciada entre elsparcs naturals i els parcs periurbans.
És molt probable És poc probable No és gens probable
És molt convenient És poc convenient No és gens convenient
Opinions en relació al sanejament de l'aigua
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S'haurà resolt el dèficit de sanejament actualarran de la construcció de noves estacionsdepuradores (com ara l'EDAR de Pineda-Sta.
Susanna) i de l'ampliació i millora de lesexistents
Es bombejaran les aigües depurades aigüesamunt per tal de restablir els cabals ecològicsd'algunes rieres, com s'ha realitzat recentment
al riu Tordera
La qualitat de les aigües superf icials hauràmillorat respecte l'actual com a conseqüència
de la millora en el sistema de sanejament
Els problemes de contaminació de les aigüesmarines circalitorals s'hauran resolt de forma
signif icativa gràcies als sistemes de regulació icontrol dels cabals de les rieres en episodis de
pluja intensa.
És molt probable És poc probable No és gens probable
És molt convenient És poc convenient No és gens convenient
Opinions en relació a la gestió de residus
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Tots els municipis del Maresme hauranimplantat algun dels models de recollida
selectiva de residus
El pes de la recollida selectiva en la generaciótotal de RSU s'haurà doblat respecte l'actual
S'haurà reduït signif icativament el volum deresidus per càpita
S'haurà assolit un nivell de conscienciacióforça signif icatiu per part de la ciutadania i del'empresariat en relació a la gestió dels residus
La incineració seguirà essent el principalmètode de tractament dels residus
Es consolidarà un model intercomarcal deditribució de les instal·lacions de tractament de
residus (incineració, compostatge, dipòsitscontrolats…)
És molt probable És poc probable No és gens probable
És molt convenient És poc convenient No és gens convenient