què i com derivar els nens al logopeda
TRANSCRIPT
Que i Com derivar els nens al Logopeda?
Belén Escribano Valle
• Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB.
• Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida.
• Logopeda centre Branemark Lleida.
• Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau.
• Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn.
• Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.
Qui és el
logopeda?
El logopeda és el professional que s’encarrega
del estudi del procés comunicatiu i de la
prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el
tractament de les alteracions de la veu,
l'audició, la parla i el llenguatge
Logopedia al HSM
A Lleida des de finals del
2005 d'acord amb el pla
estratègic de reordenació de
la rehabilitació a Catalunya,
l'empresa pública GSS
emprèn el projecte de la
Rehabilitació a la Regió
Sanitaria de Lleida i des
d’aleshores hi ha un equip de
logopedes atenent patologies
en grups de població tant
infantil com d’adults.
LES
GARRIGUES
SEGRIA
LA NOGUERA
URGELL
PLA
D’URGELL
Què atenem?
Trastorns
de la
fluència
Alteracions
de la veu
Anomalies
dentofacials
Afàsia
Disfàsia Disfagia
Què NO atenem?
Dislèxia
Retard de
la parla
Dislàlies
funcionals
Retard del
llenguatge
Hipoacusia
infantil
ANOMALIES DENTOFACIALS
Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució,
masticació i fonoarticulació.
Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les
funcions orofacials.
La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir
l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.
Dislàlia
Trastorn en l'articulació dels fonemes per
alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de
la parla ( llavis, llengua, vel del paladar).
Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o
formar correctament certs fonemes o grups de
fonemes.
Classificació
• Dislàlia evolutiva
• Dislàlia audiogena
• Dislàlia orgànica
• Dislàlia funcional
Disglòssia
• És un trastorn d’origen no
neurològic central i causat per
lesions físiques o malformacions
dels òrgans articulatoris
perifèrics.
• També coneguda con dislàlia
orgànica.
• D’origen congènit o adquirit.
Causes
• Malformacions congenites craneoencefàliques
• Trastorns del creixement
• Paràlisis perifèriques
• Lesions orofacials
• Extirpacions quirúrgiques
CLASSIFICACIÓ
Labials
Dentals
Linguals
Palatals
DEGLUCIÓ ATÍPICA
• La deglució atípica consisteix en la postura i ús
inadequat de la llengua en l’acte de deglució.
• Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la
llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998).
• La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza
contra la seva cara posterior al acabar la fase de
masticació i realitza una pressió contra ells durant la
fase de deglució.
Interposició lingual anterior / lateral.
Contracció de la musculatura perioral.
Buf en lloc de succió.
Moviments associats del cap.
Absència de contracció de masseters.
Impossibilitat de deglutir amb els llavis
entreoberts.
Sigmatisme anterior o lateral.
Acumulació de saliva als llavis.
Alteració en quant al punt d'articulació de
fonemes anteriors.
Ronquera i baveig nocturn.
Sarro.
Característiques
del nen
amb deglució
atípica
Etiologia: Mals hàbits orals
• Succió digital i labial
• Alimentació pastosa perllongada
• Respirador bucal
• Succió de xumet i biberó
• Onicofàgia
• Fàcies adenoidea
• Llavi superior hipotonic curt i alt
• Genives hipertròfiques
• Mossegada creuada o oberta
Criteris d'inclusió
Post cirurgia maxil·lofacial o ortognàtica
(frenectomia lingual, fissura, classe III...).
Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll.
Patologies neurològiques o neuromusculars que
afectin al desenvolupament del SE.
Malformacions facial i/o craniofacials congènites que
alterin les funcions orofacials.
TCE que presentin alteracions en les funcions
d'alimentació i comunicació.
Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden
afectar al procés de creixement i desenvolupament
de la dentició.
TRANSTORN DE LA
FLUÈNCIA
DISFÈMIA
Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla,
conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència
inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o
moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla.
El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten
al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del
interlocutor, el tema de conversa, etc.).
TIPUS DE DISFÈMIA
Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la
primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.
Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat
un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de
disfèmia pot estar associada a:
Disfèmia
tònica
Disfèmia
tonico-clònica Disfèmia
clònica
Etiologia
• Herència
• Sexe
• Trastorns de lateralització
• Trastorns neurològics
• Trastorns en l’estructuració temporo-espaial
• Alteracions lingüístiques
• Alteracions psicològiques
FARFALLEIG
Alteració del ritme de la parla, que es
caracteritza per excessiva rapidesa de la
paraula, omissió de síl·labes o sons,
disritmia, desorganització i articulació
imprecisa del fonemes. Sovint està
compromesa la intel·ligibilitat del discurs.
La logopèdia té com a finalitat
millorar la funció alterada , afavorint
la normalització del ritme de la parla
i aconseguint la intel·ligibilitat o bé
dotar al nen d'estratègies suficients
perquè es pugui comunicar.
Criteris d'inclusió
• Infants/nens en períodes d’empitjorament de
quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat
per al desenvolupament de la comunicació i que
pugui millorar amb tractament logopèdic.
• Infants en edat d'adquisició de la parla que
presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat
de la intervenció es preventiva i que es basa a
donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.
DISFONIA INFANTIL
DISFONIA INFANTIL
La disfonia es una alteració de la
veu que afecta una o varies de les
seves característiques acústiques
bàsiques: altura, timbre o qualitat
vocal, o la seva intensitat.
DISFONIA INFANTIL
Disfonies funcionals
Disfonies orgàniques
* lesions adquirides
* lesions congènites
DISFONIA INFANTIL
• Percepció de l’alteració de la
veu del nen (ronca, greu,
bufada,…)
• Congestió del coll, demarcació
del ganglis,..
• Personalitat del nen
• Refredats de repetició
• Disfonies lligades a “extres” :
excursions,…
Criteris d'inclusió
Infants i adolescents amb disfonia o afonia que
presentin una lesió susceptible de desaparèixer o
disminuir.
Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post
quirúrgica i les seves conseqüències.
Que presenti alteració funcional que generi
discapacitat comunicativa.
Com derivar al logopeda
Nen/ a
NO entra dins dels criteris d'inclusió del servei HSM
Cdiap
0-6 anys
Creda
A partir dels 6 anys
c.privat
si Unitat logopèdia hospital Santa
Maria
SI entra dins dels criteris d'inclusió
del servei de HSM