11111

QUADERNS 221

22222

QUADERNS DE PASTORALRevista del Centre d’Estudis PastoralsRivadeneyra, 6, 3r - Tel. 93 317 48 58 - Fax 93 302 51 09 - 08002 Barcelona

Director: Josep M. DomingoSecretari: Antoni SerramonaCap de redacció: Anna-Bel CarbonellConsell de redacció: Mn. Ricard Casadesús, Mn. Joaquim Cervera, Mercè Basté,Mn. Joaquim Brustenga, Mn. Manuel Claret, Mn. Antoni Román, Mn. Pere Milà, Mn. JoanNadal, Javier Velasco i Mn. Joan Anton Cedó.

Impressió: I.G. Santa Eulàlia - Santa Eulàlia de Ronçana.Dipòsit legal: B-25.506/1969Amb llicència eclesiàstica

Subscripció anual: 31 eurosPreu d’aquest exemplar: 7,80 euros

Quaderns de Pastoral és una publicació del Centre d’Estudis Pastorals de lesdiòcesis catalanes. La revista és oberta i plural en l’esperit dels Concilis ecumènici provincial. Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitatdels respectius autors. El pensament de la revista només es manifesta quan hofa constar expressament.

33333

sumariPòrtic ................................................................................... pàg. 5

I.- Una conversa sobre joves i pastoral de joventut perpart d’alguns membres del Secretariat Interdiocesà de Joventut

Una conversa sobre joves i pastoral de joventut per part d’algunsmembres del Secretariat Interdiocesà de Joventut ................ pàg. 11Transcripció i presentació. Anna Robert i A.S.T.

II. Joves. Pastoral amb joves. Jornada Mundial Joventut 2011

Anàlisi i referents teòrics de la pastoral de joventutal nostre país .................................................................................. pàg. 27per Mn. Ricard Casadesús, vicari de les parròquies de la Garriga,Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Palaudàries de la Diòceside Terrassa. Membre del CEP

Déu dorm a la nit? ......................................................................... pàg. 39per Mn. Carles Muñiz, Delegat de Joventut del bisbat de Sant Feliude Llobregat

Opcions fonamentals que ha de tenir la pastoral juvenil.Trets característics de la joventut d’avui.“Germans, que hem de fer? (Fets 2, 37) ................................... pàg. 43per Marisa Jiménez, Directora del SIJ i Delegada de Joventutde Tarragona

La pastoral amb joves com a procés de pastoral vocacional.Reflexions al voltant de l’acompanyament de joves ................ pàg. 51per Lluís Plana, Delegat de Joventut del bisbat d’Urgell

Com ens servim d’instruments com l’Aplec, JMJ…per acompanyar als joves? ........................................................... pàg. 57per Francesc Figueras, secretari del SIJ

Fent camí cap a la Jornada Mundial de la Joventut ................. pàg. 65per Anna Robert del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya,Andorra i Balears (SIJ)

44444

III. La pastoral de joves a l’escola i a la universitat

La pastoral educativa de les escoles de la FECC ...................... pàg. 73 per Toni Torrelles- Departament de Pastoral FECC

Presència cristiana a la Universitat i la trajectòria del SAFOR UAB.Amb motiu dels 20 anys del SAFOR UAB ................................. pàg. 83per Ariadna Cardona,membre del SAFOR UAB

MAGIS, la pastoral de joves ignasiana ....................................... pàg. 89per Montse Puiggròs coordinadora de MAGIS, i d’altres membresde l’Equip motor MAGIS Catalunya

IV. Orientacions episcopals

Carta de Pasqua. “Jesucrist et ve a trobar...” i pautes perorientar la pastoral juvenil .......................................................... pàg. 97per Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona

V. Miscel·lània

Flor de Febrer, de la ciutat estel… Valls ................................... pàg. 111per Mn. Josep Bofarull, rector de la parròquia de Sant Joan de Valls

Xerrada de Bernard Quintard, remodelació pastoral a diferentsdiócesis de França ......................................................................... pàg. 121per Mn. Joaquim Cervera, sociòleg, membre del CEP i rectorde la parròquia de Santa Maria del Gornal a l’Hospitalet.

VI. Recensions

Cartes d’un cristià tranquil ............................................................ pàg. 129de Jacint Torrents, per Mn. Manel Simó, periodista i prevere

Viure: ¡quina joia! Present en uns temps de canvis: 1939-2003 .. pàg. 131de Manuel Tort, per Mn. Manel Simó, periodista i prevere

Equipos de ministros ordenados .................................................. pàg. 133Una solución para la Eucaristía de las comunidadesEl altar vacío .................................................................................. pàg. 133Un libro ilustrado para debatir sobre la falta de curasels dos de Fritz Lobinger, Herder editorial, Barcelona, 2010,per Mn. Manel Simó, periodista i prevere

55555

PÒRTIC

L’any 2005 i l’any 2006 vam dedicar sengles números de lanostra revista (els 199 i 203, respectivament) als joves i a la pas-toral amb joves amb ocasió de dos esdeveniments que solenmarcar fites en els ritmes de la presència cristiana dels joves ientre els joves.

Les generacions de joves, des de sempre, viuen i actuen al ritmed’onades i rimes temporals –no necessàriament modes en sen-tit pejoratiu– que, si bé sovint han marcat les etapes sempre moltràpides i canviants de l’adolescència i la joventut, sembla queen la primera dècada del s. XXI, ho fan d’una manera vertiginosa.Els dos esdeveniments que van servir de punt de partida per aaquells números a que ens referim eren, per al 199 (d’octubre-desembre 2005) la Jornada Mundial de la Joventut a Colònia,l’estiu d’aquell any; i el 203 (també d’octubre-desembre de 2006)la pastoral amb els nostres joves a les envistes de l’Aplec del’Esperit convocat a Tarragona per al mes de maig de 2007.

Les Jornades Mundials de la Joventut són un invent de l’avui jabeat Papa Joan Pau II. Dit d’aquesta manera pot semblar que estracta d’una inspiració sobrenatural i carismàtica feta d’avui perdemà o bé el fruit d’una meticulosa anàlisi o auscultació planifi-cada dels desafiaments dels temps moderns, dels canvis i de lamanera de ser dels joves en el món globalitzat i tecnificat, movi-ble i canviant, laic i dessacralitzat.

Ben al contrari; vistes i viscudes de prop l’origen, l’evolució i elritme que han pres les jornades han de ser més aviat considera-des com una troballa encertada del geni pastoral del papa Woj-tyla, de la seva jovenesa i vocació per a la pastoral juvenil, ambel coixí que representaven els moviments de joventut des delsinicis del s.XX i sobretot l’acolliment i seguiment entusiasta queels anomenats nous moviments li van prestar des de la primeraconvocatòria.

No és el moment de fer memòria de l’origen, el sentit i la formaque ha anat prenent la Jornada mundial de la joventut. Basta dirque els primers viatges del Papa (a Polònia mateix, per exem-

66666

ple, amb l’acolliment explosiu dels “seus joves”), el deler de lesnoves formes associatives que s’obrien camí en l’Església, no-gensmenys que el teixit social que representaven fenòmens tanamplis i estimulants com l’anomenat “concili dels joves” de Tai-zé i les seves trobades europees fan que el jubileu dels jovesdurant l’Any Sant de la Redempció –precisament el diumengede Rams de 1984- fos una explosió que immediatament vacristal·litzar en una segona convocatòria per al mateix dia del’any següent, amb una carta als joves del món i la subsegüentinstitucionalització d’aquesta diada cada any, alternativament, aRoma i a les respectives diòcesis. L’any 1987 ja es va convocara Buenos Aires; el 89 a Santiago de Compostel·la; el 1991 aCzestochowa i així successivament fins a la de Madrid, l’agostde 2011.

Feta la ineludible referència històrica inicial hi cabrien moltespreguntes que des del primer moment han acompanyat la insti-tucionalització d’aquesta jornada: és un bon camí el de les con-centracions massives? Que se n’ha fet de la jornada diocesanal’any altern? O aquesta, amb un punt de demagògia: on són totsaquests joves la resta de l’any?

Un camí semblant vam viure a casa nostra –encara que a escalareduïdíssima i incomparable– amb els Aplecs de l’Esperit. Sen-se els aplecs de pasqua de Minyons escoltes i Guies Sant Jordique en foren els antecedents, o les celebracions joves de laSetmana Santa i la Pasqua i el coixí de les Jornades catalanesde Consiliaris no hi hauria hagut el primer Aplec al Miracle (Sol-sona) els dies de la Pentecosta. El debat, la reticència i sovintla polèmica o el desacord obert van acompanyar els primersaplecs i això que només es convoquen cada quatre anys! Lareunió periòdica de les Delegacions de Joventut a cada bisbat,dels Consiliaris de cada moviment i la creació del Secretariatinterdiocesà de Pastoral de Joventut, amb la benedicció delsPresidents de la CET i la anuència dels altres bisbes han anatconsolidant la iniciativa.

Tampoc no és el moment de refer-ne la història sinó tan solsd’evocar els orígens per dues raons: perquè en pastoral de jo-ventut, especialment, els ritmes periòdics marquen les etapesbiogràfiques de les persones i de les institucions, i també per-què independentment del debat pastoral lliure i sensat que calfer sobre el sentit d’aquestes grans concentracions, no hi hadubte que són un fenomen al qual cal prestar atenció tal comhan fet alguns dels nostres delegats de joventut actuals.

77777

Presentem, doncs, aquest número que com els dos anteriorsmencionats segueix el batec de la pastoral amb els joves, notant des d’un plantejament sistemàtic propi d’unes jornades od’un seminari d’estudi, sinó des dels ritmes que proporcionenprecisament aquestes convocatòries, sense menystenir el quepodríem dir-ne el treball silenciós i quotidià dels grups, associa-cions, moviments i trobades que cada bisbat, moltes parròquies,moltes agrupacions o escoles o esplais mantenen al llarg de lessetmanes i dels anys com a tònica de treball.

El número, doncs, parteix d’una conversa informal que algunsdels delegats i membres del SIJ van tenir a la casa de Rivadeney-ra amb membres de la redacció de Quaderns.

Aquesta reunió com una pluja d’idees o un intercanvi sense pre-tensions va ser reelaborada pels participants, convidats a re-flexionar pausadament i a escriure el seu punt de vista. Són elsarticles de la secció I.

Volíem que la reflexió compartida pels delegats fos il·lustrada perunes monografies que reflectissin la realitat quotidiana en esfe-res ben concretes dels que dediquen moltes hores als joves apartir d’institucions docents.

Com a coronació de la part especialitzada d’aquest número usoferim la carta de Pasqua que, tradicionalment, el bisbe de Giro-na adreça cada any als seus joves. El bisbe Francesc Pardo, amés, és el bisbe encarregat de la Pastoral de Joventut per partde la CET i acompanya el seu escrit amb unes pautes orientati-ves per als joves amb el seu estil planer i característic.

Completen el número dos articles indicatius d’una activitat pas-toral ordinària, encara que original i en certa manera excepcio-nal: Les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela deValls. Val la pena conèixer de primera mà aquesta realitat quepot ser indicativa i suggeridora per a moltes altres situacions. Iles reflexions que vam poder compartir al CEP dins una jornadaamb el Vicari General de la Diòcesi de Rodez, inspirador, junta-ment amb el seu bisbe, de l’ordenament pastoral de les parrò-quies i del seu bisbat. És un referent que és bo de conèixer,donada la situació que viuen els nostres bisbats i parròquies.

Acabem el número amb les recensions que puntualment ens faarribar Mn. Manuel Simó.

AST

88888

99999

I. Una conversa sobre joves i pastoralde joventut per part d’alguns membres

del Secretariat Interdiocesà de Joventut

1010101010

1111111111

Una conversa sobre joves i pastoral dejoventut per part d’alguns membres delSecretariat Interdiocesà de Joventut

Transcripció i presentació. ANNA ROBERT i A.S.T.

El dimecres, 9 de febrer de 2011,ens vam reunir als locals de la casade l’Església de Barcelona, seu delCEP, de Quaderns i de les delega-cions diocesanes de Barcelona pertenir una conversa informal i sensegaires pretensions al voltant del móndels joves i de l’acció pastoral quecal endegar amb ells i entre ells.

No preteníem fer ni una taula ro-dona, ni un debat formal, sinó unintercanvi lliure i franc sobre els jo-ves i la pastoral.

Ens va semblar que podíem apro-fitar una de les reunions del Secre-tariat Interdiocesà de Joventut (SIJ)ja que, els seus membres, gentilmentes prestaven a tenir aquest intercan-vi profitós per al seu treball i per alsnostres propòsits.

Així, doncs, ens vam reunir:Marisa Jiménez. Directora delSIJ. Delegada de Joventut de Tar-ragona.Mn. Carles Muñiz. Delegat deJoventut de Sant Feliu de Llobre-gat.Mn. Jordi Callejón. Delegat deJoventut de Girona.Lluís Plana. Delegat de Joven-tut d’Urgell.

Mn. Toni Roman. Delegat de Jo-ventut de Barcelona.Francesc Figueras. Secretari delSIJ.Anna Robert del SIJ

P. Antoni Serramona, del CEP iQuaderns.

Prèviament ens havien donat unmaterial de suport per al que haviade ser la nostra conversa:

- Donat que s’havia publicat elnou informe de la FundaciónSanta Maria, Jóvenes españo-les 2010, sense entrar en unaanàlisi de les dades de l’in-forme sociològic, sí que hi vo-líem fer referència, però pre-nent com a base el de feia cinci deu anys: els infants de lla-vors són els joves d’avui. (Peraixò ens vam servir d’una partde la reflexió que en aquellmoment en va fer Ricard Casa-desús, a l’època Vicari de Mo-llet i que ara reproduïm comuna aportació en aquest núme-ro [vegeu pp. 27]).

- Per no quedar-nos amb refe-rents de feia 10 anys ens vamservir d’una àmplia nota extre-ta de Vida Nueva que reproduïmtot seguit pel seu interès i a la

1212121212

que vam fer sovintejades re-ferències implícites.

Els joves continuen allunyant-sede la religió

Encara que el 53% es declaracatòlic, el 75% mostra poca o no capconfiança en l’Església. Arribar alsjoves és un dels grans reptes actualsde l’Església universal i, per tant,també, de l’Església espanyola.[...];però segueix essent un repte perquèla joventut, a més de ser el futur, ésla que més allunyada està de lescreences religioses. Són encara moltsels joves que es declaren catòlics,però no acompanyen la seva afirma-ció amb la pràctica religiosa o ambel compromís. A més, veuen negati-vament a l’Església i opten per fa-bricar-se una religió a la mida. Altressón indiferents i encara alguns, pocs,bel·ligerants.

Però no tot és catastròficSi comparem aquest informe amb

l’últim, realitzat el 2005, es percepque en aquests anys s’ha produït unapetita desacceleració en la tendèncianegativa, fins i tot s’han millorat al-gunes percepcions. Hi ha encara llocper a l’esperança.

En qualsevol cas, la realitat ensdiu que els joves segueixen allunyatsde les creences religioses, tant comper ocupar un dels darrers llocs enuna escala de valoració de les cosesmés importants. Segons detallal’informe, només un 22% manifestaque la religió és força o molt impor-tant, una xifra molt baixa, tot i quehagi pujat tres punts percentuals desde 2005. Són més –un 26%– els queconsideren més important la políti-

ca. Família, salut, amics, diners...són les prioritats.

Pel que fa a definició religiosa,un 53% es declara catòlic, un per-centatge que ha augmentat quatrepunts des del darrer informe. El 44%diu no ser religiós, mentre el 2% pro-fessa una altra religió.

La pràctica religiosaAquestes dades contrasten amb

les que apunten que una immensamajoria, el 61,8%, no assisteix maia l’Església. Un 10,5% ho fa perNadal, Setmana Santa o en algunafestivitat, i el 9,9%, amb motiu d’unaromeria, peregrinació, etcètera. Un5% hi va algun cop al mes.

Només 7 de cada 100 joves com-pleix amb el precepte dominicald’anar a missa, mentre un menornombre de joves (2%) va a l’esglésiamés d’una vegada a la setmana. Hiha un 1% que s’hi acosta amb motiude reunions de grups religiosos,mentre que un altre 2% ho fa a larecerca de refugi o de consol.

Les raons de la no pràctica les ex-pressen els mateixos joves. Molts–més de la meitat– al·leguen que lamissa no els diu res, mentre que un25% addueix que ja no li interessa lareligió. També n’hi ha que no tenentemps, els que diuen no necessitaranar a missa o els que segueixenl’exemple d’amics i família per nodonar el pas. Un de cada deu no hiva perquè els capellans li cauen ma-lament.

És preocupant també que el 60%no resi mai, o que, gairebé el 70%dels que es consideren catòlics o

1313131313

creients, opinen que la fe es pot viu-re individualment, sense necessitat decompartir amb una comunitat decreients. En aquest sentit, la meitatdels joves creuen que és un assumpteprivat que s’ha de viure privadament,enfront del 30 per cent que diu queés una qüestió privada però que hade tenir projecció pública.

L’Església catòlica apareix com ainstitució més poc valorada

De fet, ocupa l’últim lloc en lallista d’institucions proposades, perdarrere de les multinacionals, lesinstitucions polítiques, les forcesarmades i els sindicats. Només un23% dels joves té molta o bastant deconfiança en l’Església, enfront del75% que no n’hi té cap. Aquestesdades expliquen que només un 3%dels joves cregui que a l’Església esdiuen coses importants.

Pel que fa a la identificacióamb l’Església, un 20% es mostrad’acord amb les directrius de la je-rarquia eclesiàstica. Per contra, unamica més de la meitat dels joves sostéque es pot creure en Déu sensel’Església, la mateixa proporció quecreu que se’n pot formar part sensehaver de seguir totes les seves nor-mes i directrius.

D’altra banda, pel que fa al graud’acord amb les opinions sobrel’Església, més del 75% creu que ésmassa rica, percentatge que contras-ta amb el 60% que valora la seva tas-ca social. La primera percepció esdeu més, –segons afirma l’informe–a prejudicis i tòpics.

També creuen que té una postu-ra antiquada en matèria sexual

(75,2%) o que es fica massa en lavida personal de la gent (63,3%). Unnombre important opina que els seusdirigents posen traves a gaudir de lavida.

Milloren, en canvi, les visionspositives. Un 40% dels enquestatsafirma que les seves normes ajudenels homes a viure més moralment,mentre que un 45% diu que li ofe-reix una llar espiritual i un espai reli-giós, 13 punts més que el 2005.

I, si són pocs els que s’acosten al’Església, menys són els que esplantegen la vida religiosa.

L’1% s’ho planteja sovint, men-tre que el 5% ho ha pensat algunavegada. Gairebé tots els joves, el93%, ni ho valora. La situació re-flecteix, segons l’informe, el tipusde vida i els valors dominants avui,on el centre d’atenció és el més im-mediat, el que és empíric. L’assis-tència a classes de religió ha baixatlleugerament respecte al 2005, peròla seva valoració no és pitjor.

Finalment l’estudi recull la rela-ció dels immigrants amb les creen-ces religioses, diferent a la delsespanyols. La seva visió de l’Esglésiaés bona, i manifesten molta o bas-tant confiança en ella (57%).

(Afirmacions que apareixen en elcapítol dedicat a la religió i elsjoves dins l’informe Jóvenes es-pañoles 2010, dirigit per PedroGonzález Blasco, de la Universi-tat Complutense, i Juan Gonzá-lez-Anleo. Universitat d’Alcaláde Henares i Pontifícia de Sala-manca).

1414141414

Però hi ha aspectes positius,opina Maite Valls Iparraguirre, auto-ra del capítol sobre la religió.

No hi ha canvis significatius pelque fa a l’informe del 2005 o a al-tres estudis, però sí que troba «lleu-geres millores» en molts aspectes.La situació no és la desitjada, però«es pot ser optimista». D’esperançaés el missatge que llança als respon-sables eclesials. «Considero que lesdades són millors, més positives queles de 2005».

Valls apunta que la baixa valora-ció de l’Església com a institució vedonada perquè els joves «senten quela religió no afecta a les seves ne-cessitats del dia a dia» i perquè s’hageneralitzat la imatge d’una Església‘entrometida’, anacrònica, reductede prohibicions, cosa que és moltdifícil de canviar. En qualsevol cas,reitera que les dades de l’opinió so-bre l’Església milloren una mica. Lesprioritats en la joventut són unes al-tres. En aquesta etapa, reconeixl’experta, els joves busquen el gau-di, viure al dia, aprofitar al màximel seu temps d’oci. «El seu grupd’iguals satisfà les seves necessitatsd’amistat, seguretat, protecció, re-lacions properes i no necessiten grancosa més», apunta. Encara que nopot assegurar si els joves s’acostariena la religió en altres circumstàncies,apunta que «si algunes qüestions, deforma i de fons, fossin plantejadesd’un altra manera, la distància entretots dos podria ser menor».

El que és políticament o cultu-ralment correcte i la fe. Una opi-nió de Juan M. Laboa.

Segons el Papa hi ha un virus queinconscientment se’ns està inoculanten la nostra societat i, sense adonar-nos-en, en cadascú de nosaltres: «Laveritable amenaça és que la toleràn-cia sigui abolida en nom de la ma-teixa tolerància. Hi ha el perill quel’anomenada raó occidental sostin-gui que ha descobert el que és just iho imposi amb una pretensió de to-talitat, que és enemiga de la llibertat.Crec que cal denunciar aquesta ame-naça. Ningú no està obligat a ser cris-tià, però ningú no ha de ser obligat aviure segons la ‘nova religió’, comsi fos l’única veritable i vinculant pera tota la humanitat».

En funció de la nostra capacitathumana i de la nostra fe optem peruna religió que considerem veritablei que respon als nostres anhels méspersonals. No obstant això, sombombardejats per missatges, pres-sions, menyspreu i “ninguneos” pertal de demostrar l’absurditat del’opció creient, el significat cultural-ment incorrecte i antediluvià de lescreences. En èpoques anteriors, lesrevolucions o les inquisicions ame-naçaven el cos, la vida, però avui,els apòstols de la raó i de les lliber-tats amenacen la psicologia, el pres-tigi, la convivència democràtica. Desdel jardí d’infants s’intenta imposara les nostres consciències el que éspolíticament correcte amb festivi-tats i ensenyaments contraposats al’antropologia cristiana, molt abansque els nostres fills puguin optar peruna vida que conviu amb el misteriinefable. Pares, mestres, educadors,sacerdots, és la nostra hora. No hau-ríem de gastar ni un minut a plàn-yer-nos sobre la llet vessada. De-fensem la llibertat de l’ésser humà.

1515151515

Siguem capaços de donar raó de lanostra elecció i valors. La nostracasa és el primer graó imprescindi-ble i la nostra capacitat de presènciaactiva a l’escola, a l’Església i a lasocietat són els nostres poders, maicom gueto, sinó com un espai de lli-bertat.

(Fins aquí, extret de Vida Nue-va, nº 2731, de 27 de novembrea 3 de desembre de 2010).

- També ens havíem fet ressò delpunt de vista sobre joventut ipastoral del nou bisbe de Sol-sona, Mons. Xavier Novell, enuna entrevista que s’havia pu-blicat a El País. Heus ací lespreguntes i respostes, deseixi-des, desacomplexades, i espon-tànies i agosarades...

Estem davant la generació jovemés preparada però amb el pano-rama laboral més dur de la his-tòria. Què ofereix l’Església alsjoves?

- La trobada amb Déu. En la sor-presa d’aquesta trobada s’hi amagatot. I per això és tan extraordinari ial mateix temps tan poc atraient, iincomprensible. La generació d’avui,preparada o no, és fràgil. Perquè per-sonalment, afectivament, i sobretotespiritualment, són persones senseriquesa, amb excepcions, natural-ment. Quan un es troba amb el Se-nyor, li surten forces per a tot idesapareix el passotisme i el desin-terès. Això és la petitesa i grandesadel que pot aportar la fe: el motor dela vida.

Realment creu que així atrauràels joves? Intenteu-ho en un llocde “botellón”

- Si jo intento una conversa ambuns nois que estan amb la “litrona”,serà difícil. Primer hauria de veuresi hi ha un forat, un interrogant pera poder, significativament, oferir-losuna paraula d’esperança. Si no, di-ran: aquest quarantè, de què va? Peròaixò ho podria fer un noi de la sevaedat. Aquesta és la clau: que tu vegisel que dic en mi. Diuen que el cris-tianisme es transmet per contagi.Veure algú i pensar: m’agradaria serfeliç com aquest, tenir el seu tremp;d’on treu l’energia?, qui li ha ense-nyat? Poder dir: “Vine i ho veuràs”.

Crec que vol ‘fitxar’ a laics per aaixò

- Sí alguns laics poden sentir-secridats a treballar full time comapòstols. La fórmula que estem pro-vant és pagar-los mitja jornada i quela ofereixin sencera. No com unaexplotació, sinó per respectar el seudesig de voluntariat. Són treballadorsapostòlics. En tenim alguns, i si l’eco-nomia ho permet, creixeran.

Això ve de l’escola de laics que vacrear quan era capellà

- Va ser una idea d’un grup decapellans joves que fa 10 anys vampensar a fer una escola de formacióperquè altres joves puguin ajudar-nos. Això ha canviat aquesta diòce-si. Si no, viuríem dormitant i resig-nats.

En què s’ha notat el canvi?

- Aquest és un fenomen exponen-cial. Convertir una persona requereix

1616161616

dos anys com a mínim. Primer unobre el cor. Si li sembla que hi haalguna cosa, passa temps buscant,aprenent a pregar. Després arriba undia que xoca el que descobreix ambel que viu, i això exigeix una con-versió en l’obrar. Però quan una per-sona es converteix, passa a ser unapòstol. I si en converteix a dues otres, ja som quatre. Els quatre, a trescadascun, 12. Un dia això explota, icrec que ens estem acostant al’explosió. En 10 anys, això no hoconeixerà ni ...

Ni Déu?- Bé [riu], ho ha dit vostè.

Les dades canten: es desploma elnombre de joves que es declarencreients i molt més els practicants. Iseguirà caient, perquè aquest és untreball micro, en un raconet, i n’hihauria d’haver molts altres al voltant.De vegades tinc aquesta sensació:això és lent i costa molt. Però calseguir convidant a la gent.

- Amb aquest bagatge de lecturaprèvia ens disposem a conver-sar lliurement sobre aspectes delnostre treball que ens ocupen ipreocupen.

- Heus ací un conjunt de les nos-tres observacions compartidesque surten a raig fet mentre femel cafè.

- Després, en un altre apartat, ca-dascun dels participants en laconversa tradueix a redaccióescrita el sentit global de lesseves aportacions (Apartat IIdel Sumari. pp. 39)

El nostre jovent. El d’avui, eld’abans d’ahir...

Lluís Plana (LlP). Començariaamb una primera afirmació dient queels joves no són pitjors que elsd’abans. Començar a treballar en lapastoral juvenil amb la idea que elsjoves avui són més difícils o pitjorsque fa uns quants anys, em pensoque és un enfocament equivocat.

Marisa Jiménez (MJ). Però crecque el que sí que és veritat és que laseva realitat i els seus valors hancanviat, i això a nosaltres, de cara al’acció pastoral, ens suposa l’esforçde fer una mirada diferent.

LlP Per això ens hem d’actua-litzar. Més ara que fa uns anys. Il’actualització ara costa més.

MJ. El ‘xassís’ del jove avui ésmolt diferent, és molt més superfi-cial, molt més inconstant. Per exem-ple en els punts de com viu el seucompromís, la seva solidaritat, comviu, fins i tot, la seva afectivitat, etc.Ja no podem esperar de convocar unsjoves i que et vinguin cada setmanaal grup. La manera de fer grup en quètu escoltes i tu reps ja no funciona. Iaquests nous paràmetres demanenuns nous agents de pastoral.

LlP. Els nostres formadors, encerta manera, van seguir la fórmuladels seus anteriors. I la fórmula quehem utilitzat nosaltres ja no val pelsjoves d’ara. Cal buscar noves for-mes pel que fa a l’acompanyamentno tant en la dinàmica o activitatsque plantegem. En l’acompanyamentconvé personal que ajudi al discer-niment vocacional, per exemple.

1717171717

MJ. Sobre el que estàs dient hiha un element que crec que és moltimportant. Abans, quan eren moltsels joves que convocàvem, potser eltema de l’acompanyament personalera més complicat. Ara el fet de te-nir un grup reduït és una eina moltimportant. Com per exemple, arapodríem parlar del plantejament ques’està fent en la Trobada d’Esplais,que es farà a Lleida al mes de març,sobre el tema de la interioritat. Pot-ser en un altre moment de pastoraljuvenil, la interioritat hi era presentperò ara l’explicitem molt més, finsal punt en què una trobada de moni-tors s’està plantejant posar un espaiperquè el jove pugui pregar.

Aquesta necessitat d’interioritatque el jove té, perquè és un ésserreligiós, també la traduïm en pasto-ral. Sí que d’alguna manera ha can-viat una mica, ja no tant el jove sinól’enfocament que hem de donar no-saltres en l’acció amb aquests joves.Per tant, dues coses clau que s’handit: acompanyament i interioritat, queen aquest moment és molt important.

El fons religiós de la persona, deljove

Carles Muñiz (CM). Estic d’a-cord amb tot això. Els joves tenenset i busquen. El jove és un ésserreligiós. Per tant, caldria analitzaramb rigor els percentatges que diuenque el jove no creu. Quan pots par-lar amb ells veus que sí que cerquen,sí que tenen un anhel... Un altre ésel tema dels mitjans i dels agents depastoral. Jo ara penso que si a lameva parròquia sorgís un grup de

joves, qui acompanyaria aquestgrup? Ningú, perquè no tenim ani-madors.

Els joves tenen una vida i la nos-tra feina pastoral és com en la sevavida hi anem posant pautes de Déu,com se senten acompanyats per Déu,per l’Església... Jo veig que nosal-tres tenim uns mitjans limitats i noarribem a tot això. [...]

Per mi, el més important és eltema dels mitjans, dels recursos, delsagents de pastoral, etc.

MJ. Amb el que estàs dient, jofaria un pas endavant. A mi m’agradauna frase que diu així: «t’ho estu-dies o t’ho treballes». En el sentit dedir que en pastoral podem caure enfer aquelles grans reflexions sobreels joves d’abans..., que jo crec queels qui ens hem dedicat o estem cri-dats a tot això arriba un moment enel què dius, mira, jo el que necessitoés que creem espais a la comunitatde la parròquia, a nivell arxiprestal.Gent que cregui que el joves necessi-ten ser acompanyats per Crist i aixòve de tota l’Església. Posant-nos enaquesta tessitura de la necessitatd’apropar el jove a Crist. T’ho estàstreballant, ho estàs descobrint. Tan seval en quin grau de l’Església sigui.

El gran repte per a mi és el temad’animadors de joves i com apassio-nem a tots els estaments de l’Esglésiaperquè això sigui una prioritat desdels nostre bisbes, des dels nostresrectors, etc. Però la clau és sempreaquesta: el que ens mou és una pas-sió per Crist. A mi és el que em mou.Posem un exemple: el jove quan va aTaizé que és el que troba? una belle-

1818181818

sa d’entrada, uns joves que tambébusquen el mateix... i aquí començael treballar-s’ho... És aquesta inte-rioritat de la que parlàvem.

El perill està quan parlem de pro-cés amb els joves, un procés en quètots hi creiem, sense un marc refe-rencial a l’Església, que és precisa-ment el que ens falta ara mateix. Totsestem d’acord en què el jove és unprocés i que arriba per moltes ban-des però el marc referencial és vital.

LlP. Però un marc referencial nosolament en el terreny de la pastoraljuvenil sinó a nivell de conjunt, a lapastoral vocacional, de la salut, fa-miliar, Càritas, entre d’altres. Ha deser una reflexió profunda cap a onvolem anar perquè tot està vertebrati és la feina més complicada que te-nim. No tindrem animadors formatssi no hi ha un procés pastoral en totaixò amb cara i ulls, i això és moltcomplex perquè demana una reflexióa nivell de tots els àmbits.

Toni Roman (TR). I relacionatamb això que dius, quan parlem ambjoves a vegades parlem sociològica-ment com si fos una entitat ella sola.I en aquesta primera part que estemveient de com son i on estan els jo-ves ens hem de fixar com ha canviatla realitat de les parròquies, movi-ments i com canvia la societat delsjoves. El jove si vol fer un procéscristià no el podrà fer només a partirdel que surt d’ell, sinó també del queva trobant. No té sentit fer una anàli-si del jove isolat. L’anàlisi del jovel’hem de fer veient i analitzant el seuentorn eclesial i social, perquèl’entorn eclesial ha canviat molt, tam-bé.

Com bé dèieu abans, el món haevolucionat tan ràpid que ens és moltdifícil donar-hi resposta. Ara s’estàparlant molt dels canvis que vol in-troduir el nou govern en l’educació.Els plans d’educació del govern, perexemple, canvien cada any i mig iaixò també provoca a aquest descon-cert. I a l’Església ens passa molt.Perquè tenim la mirada posada en elque ens ha servit durant segles.

MJ. Jo diria que altres genera-cions posaven la mirada en canviarles coses, eren més reivindicatius iaixò els feia ficar-se en estructuresmés socials. Ara el jove no està enaquesta clau per a res, no vol can-viar res. Ha fet un canvi molt grandient que treballa per guanyar-se lavida i després el seu oci és ben seu.

La «catedral» del jove és la nit iels hem de deixar estar. Amb aquestnou paradigma, a l’Església encaraestem en fase de xoc.

CM. Nosaltres encara ens estempreguntat si Déu dorm durant la nitdels joves...

LlP. Canvi de legislatura, canvid’ensenyament. Però en canvi l’Es-glésia té una altra idea, no moure res.I s’ha de buscar un entremig. No calcanviar la gent cada dos per tres compot fer un govern ni cal estar ina-movible. Cal escoltar els signes delstemps.

[...] Ens hem de plantejar si ésnecessari tenir els mossens fent tan-tes eucaristies en tantes parròquiescada setmana, (parlo de les diòcesisrurals). Potser ens hem de plantejarque en alguns poblets hem de tancar

1919191919

la paradeta. El tema de consiliaris.Consiliaris per animar moviments,responsables per acompanyar grupson els tenim? Potser cal alliberar al-gun adult laic, potser cal alliberartambé algun mossèn perquè pugui fermés presència per acompanyaren pastoral, i això significa diners.Aquests recursos humans són ne-cessaris.

Un camí que es fa per etapes

Francesc Figueras (FrF). Tam-bé et trobes joves d’avui que no sen-ten la necessitat de trobar-se ambDéu, almenys el Déu que els hantransmès. Fins fa poc el jove tenia latransmissió de l’escola, de la famí-lia, de la parròquia. Tota aquesta trans-missió s’ha trencat i ara li arribaun visió de Déu molt jerarquitzada iinstitucional, i aquesta figura de Déuell no la necessita i com que no lanecessita, no la busca. Quan tu etscapaç d’arribar a un jove i a poderdesvetllar la seva capacitat de creure,dius que el Déu real no és aquest sinóque el Déu real t’estima, que t’accep-ta, ja és un altre procés.

El jove viu un cert procés i potarribar a dir-te, que sí, que creu enDéu, però que no necessita tota laparafernàlia que hi ha entremig. Lla-vors, estem parlant d’una transmis-sió directa entre ell i Déu. Déu estàallà, li puc parlar però no necessitotenir una vida sagramental, de grup,de pregària, etc. Perquè automàtica-ment entra directament en una reali-tat que li provoca rebuig.

MJ. Estem en una fase de con-vocatòria quan parlem tant de l’etapa

missionera, de l’etapa que desprésha de ser més catequètica, d’intro-ducció a la comunitat... és un pro-cés que, com a SIJ i com en totesles altres eines pastorals, la tenimmolt clara. Però també crec que hiha etapes. Procés vol dir anar fentetapes. No tenim realment gaires jo-ves en un segon nivell d’iniciació ala comunitat; estem tots molt abo-cats en la primera convocatòriaevangelitzadora.

La pastoral entre els joves és unesforç que si, després d’un primerpas, no sabem concretar amb pro-cessos i etapes posteriors, ens pas-sarà cada cop més això: una grandesfeta entre una etapa i una altra.Hi estic totalment d’acord, un grandesafiament per a nosaltres és la vi-sió comunitària.

FrF. Aquí és quan entrem a par-lar del jove individualista. I és quevivim en una societat individualista iconsumista.

MJ. Però, alerta, perquè el queet diu l’informe de la Fundació San-ta Maria sobre Joves del 2010 és quela visió més valorada del jove conti-nua sent la família. Per tant, cal anaren compte. Vivim en aquesta socie-tat individualista però en el fons ne-cessitem el referent, que hi hagi untestimoni. Un exemple, quan els nos-tres joves ens veuen que anem junts,com ens veuen? Això també és untestimoni i ho valoren. El treball quefa el SIJ de coordinació, de comu-nió en el fons, es valora perquè allòque es diu es veu. Vine i ho veuràs.

Jo no diria que el joves no neces-siten l’Església però necessiten veure

2020202020

unes comunitats d’una determinadamanera.

FrF. Sí, uns grups de referènciai uns grups que transmetin una au-tenticitat en el missatge. Perquè elsjoves avui dia estan rebent un bom-bardeig de missatges, sèries de tele-visió, etc. on el missatge principalés que l’individu, la persona, són mésimportants que la comunitat.

C. La nostra generació era del’acció i ens van ensenyar a ser con-templatius. I ara, potser sí que moltsdels joves són més individualistesperò quan els planteges una experièn-cia comunitària queden fascinats. Pertant, la nostra acció pastoral ha depassar també per anar a complemen-tar, anar a facilitar aquestes experièn-cies de les que generacionalmentestem mancats.

Allò que la nostra societat no ensdonava però que era necessari per latrobada amb Jesús doncs això és elque a l’Església hem anat fent. Ambla nostra acció pastoral hem anatfacilitant aquests mitjans. Per tant,jo crec que hem de redoblar esforçosen reflexionar en la nostra acció pas-toral i prendre unes concrecions quecorresponguin a allò que hem re-flexionat, sobre allò que hem discer-nit. Potser és millor aquesta últimaparaula, el discerniment. A la llum dela paraula de Déu què és el que no-saltres anem proposant.

Jornades Mundials de la Joventut,Aplecs, Trobades...

CM. La Jornada Mundial de laJoventut com l’Aplec de l’Esperit és

una mica sortir del que fem cada dia,és també una provocació, un tornar-se a situar. I segur que hi ha cosesque no ens agraden. Però per mi,personalment, és una provocació.Deixem de fer el que hem fet cadadia i eixamplem una mica més la mi-rada

MJ. Però, fixa’t-hi bé, el tema dela Jornada Mundial de la Joventut jocrec que encaixa molt bé amb aques-ta vivència molt més puntual de lescoses que tenen els joves. I tambépodem mencionar altres experiènciesque fem com Església, per exempleel camp de treball a Lourdes. Els noissón capaços d’estar allà tres diesdonant-se moltíssim i allò ho posena la motxilla i van cap a una altracosa.

Potser el que se’ns demana comEsglésia és que els hem d’ajudar aadonar-se que això passa pel seu in-terior, que qui habita en el seu inte-rior és Déu. I en això, l’experiènciade la JMJ et dóna identitat perquèsom molts que ens veiem apuntantcap a Crist, acompanyats normal-ment per una reflexió. Una reflexióque el Papa intenta que cada cop méssigui acurada i intensa. [...]

Viure aquestes experiències for-tes ens hauria d’ajudar per dir: ei!tot això que has viscut com s’aniràinterioritzant després, com s’aniràcompartint perquè esdevingui vida.El gran drama que ens pot passar ésque convoquem els joves però sidesprés no passa el més impor-tant...[...]

Tot això hauria d’ajudar a confi-gurar persones a partir d’un missat-

2121212121

ge que és el de Crist i que sempreens està dient alguna cosa, a totesles generacions. De vegades pensem,Jesús no està de moda però és l’únicque està aguantant. Sinó, mirem araquantes pel·lícules està fent l’homemodern, ja sigui d’un color o d’unaltre. Això em crida molt l’atenció.

LlP Jo penso que estan molt béles trobades com la JMJ, però sem-pre i quan les puguem inserir en unprocés. Per exemple, nosaltres (diò-cesi d’Urgell) som un bisbat rural ila JMJ i l’acollida prèvia és una opor-tunitat perquè nois i noies que noestan ficats s’impliquin. Per a mi,aquest és el gran objectiu. L’expe-riència per si sola ja és significativa,però ho és més encara si t’adhe-reixes a un procés i comences a ferun camí, tenint en compte això quedèieu de la individualitat del jove.

L’acompanyament ajuda a mar-car un canvi. I penso que avui diamés que mai l’oferta nostra, pensantmés en els adolescents, arriba a mol-tes famílies i ho veuen com una edu-cació necessària pels seus fills.Nosaltres que fem confirmació a 6ède primària i a 1r d’ESO, ens adonemque les famílies veuen que un copconfirmats els seus fills és molt ne-cessari que rebin una educació de fe.Per tant, nosaltres hem de vendremés el nostre producte perquè és ric,valuós, i també actual i molt impor-tant a nivell educatiu i pedagògic. Notenim gaire gent que ens faci la com-petència perquè és original i diferent.És un producte bo i necessari.

MJ. El millor.

Un moment òptim per a la pasto-ral amb joves?

LlP Estem en un moment òptimper a la pastoral juvenil. Ara bé, ensho hem de treballar. I seguramentalguns muntatges de la institució noajuden a què arribi bé aquest missat-ge. Però és feina de tots.

CM. Amb això que deies del mo-ment òptim, un capellà amic meu diuque «és el millor moment perquè ésel moment de la màxima llibertat».La llibertat és una cosa que valoramolt l’adolescència, el valor de la lli-bertat, ja que no vivim obligats a res.

TR. Jo no ho veig així. Ara ma-teix no respiro que sigui el momentòptim. Segurament tenim les nostresoportunitats i la Jornada Mundial dela Joventut té la seva. Però jo crecque ara ens toca experimentar les li-mitacions que tenim perquè les dinà-miques que portàvem fins ara ja noens serveixen; al contrari, ens obli-guen a ser més creatius, a buscar-nos més la vida. No tenim amb quitreballar, no tenim agents de pasto-ral, no tenim gent formada, no te-nim una Església que hagi apostatencara fort pels laics, no hi ha cape-llans, vocacions tampoc... Més aviatjo diria que estem en un moment deperplexitat que encara ens exigeixtocar fons i tornar-nos a situar.

D’altra banda, segons a quins ni-vells i estaments, hem d’acceptarque no som el que érem i no estemon estàvem, començar d’una mane-ra diferent... costa. Però potser aixòens farà més evangèlics i guanyaremen llibertat. Ara per ara el que enstoca, jo crec, és experimentar unmoment dur, de desert.

Potser després del Concili VaticàII, l’Església sí que va respirar això

2222222222

en el sentit que teníem alguna cosa adir, algú que ens escoltava, va serun moment creatiu... ara no és el queexperimentem. Més aviat experimen-tem desunió entre nosaltres, entrediversos moviments, corrents o es-piritualitats. Experimentem que algúmira més enrere que endavant. Undesconcert que fa que, de moment,no sumem gaire.

LlP. Però creus que amb el Vati-cà II no hi van haver tensions?

TR. Segur que sí. Però l’aire quees respirava, –almenys és el que ensdiuen els que ho van viure– era eld’una Església que connectava ambel món, molt de moviment per partde diferents corrents, moltes inquie-tuds. És el que comentàvem abans.Els joves abans tenien desitjos, in-quietuds, etc. Ara segur que també,però potser no saben expressa-ho,canalitzar-ho o donar una forma méssocialitzada a aquests desitjos. Elsjoves d’ara com els d’abans volenser feliços, segur.

Avui dia la comunitat es regeix perl’aparell que portes, i aquí es tradueixla comunitat vodafone, ipod...

LlP. Jo penso que els joves estanen recerca ara tant com abans.

Jordi Callejón (JC). Jo –que nohe viscut el Concili i he viscut unaEsglésia on ens en vam confirmarquinze, per tant, tampoc puc mirarenrere i ser nostàlgic perquè no heviscut res d’això–, sí que he viscutun canvi en els últims 11 o 12 anysdes de quan era catequista de con-firmació fins ara com a prevere, i ésque hem guanyat en qualitat. És a

dir, aquells grups de catequesi quehavíem de lluitar, que no es podia ferres, que no es tocava, en el meu cas,la pregària per res del món, ara te-nim uns grups diferents on pots tre-ballar més, pots fer una comunitaten aquests grups. Estic parlant degrups d’adolescents, perquè grups dejoves al bisbat de Girona ara mateixno n’hi ha.

El que jo trobo és que es pot par-lar sense complexos, es poden dirles coses sense cap mena de proble-ma, s’hi treballa millor. És que el johe notat en aquests anys, que els noisque tenim venen perquè volen i espot començar un procés de fe ambells.

MJ. En aquesta línia, crec queaquí les famílies cristianes tenen molta dir. Aquí doncs s’ha de revalorit-zar tant la família cristiana coml’escola cristiana. Encara hem dedonar gràcies per això, perquè en-cara podríem anar a pitjor. Això ésclaríssim. Quan desaparegui totaaquesta generació de gent gran queels acompanya i explica la seva prò-pia experiència d’Església...

Però torno al principi, al tema del’acompanyament. Això ho vehicu-lem nosaltres, d’alguna manera. Itambé el punt de la interioritat. Unaltre exemple: és el que parlàvem ala Trobada d’Esplais que ara plante-ja tenir un espai dedicat a la pregària,doncs això fa 15 anys no existia.Existia la vinculació jurídica a unaparròquia però potser aquest procésno l’havien fet.

TR. Cadascú parla de la seva ex-periència i realitat, però jo no sé si

2323232323

hem guanyat en qualitat. I a nivell,per exemple, de moviments, jo crecque tenim menys forces ara i no sési hi ha més qualitat.

CM. Doncs jo crec que certs mo-viments sí que tenen força i gent alli-berada però no van a fer les iniciacionsals instituts, a gent del carrer sinóque van a gent d’altres moviments,grups de confirmació, etc. Ara enscal orientar el que tenim cap a un llocon puguem fer processos.

Som gent que tenim recursosperò que els hem d’orientar. Hem demirar a on aboquem aquests es-forços. Tenim recursos, entre ellseconòmics, però fixem-nos quantses destinen a la pastoral de joventut.Encara no ens ho acabem de creuredel tot per apostar-hi.

TR. Jo aquí sí que crec que ésuna pastoral avui dia difícil i que noapostem per ella com a institució. Ésuna patata calenta que no l’entomemperquè se’ns fa difícil i no sabemcom fer-ho.

Alguns aspectes que ens ajudin aser concrets

CM. I aquí també tenim un temacomplicat. En un grup de parròquia,quan acollim a un jove que entra, noli pregunto si és creient o no, jo elconvido a què faci l’experiència. Peròtenim un parell o tres d’esculls queno ens permeten avançar en un camíjunts. Un d’ells és el tema de lasexualitat, dels preservatius i de lesrelacions prematrimonials. I crec queamb la doctrina hem de poder fer unprocés.

MJ. Jo crec que ens falta unaactualització en aquests temes, peròtambé per part de la societat. I arahas tret un tema molt important. Per-què el tema de com viu la corpo-ralitat un jove i la seva afectivitat ésclau.

CM. El jove té preguntes i inquie-tuds sobre aquests temes i nosaltresno ajudem a fer un camí encertat.

MJ. Aquesta visió que té el jovede Déu, ho deia el Francesc abans,aquest Déu que estima, el Déu quefa justícia, que és el Déu evangèlical final, un Déu amor...

[...]

FrF. Hi ha una cosa. El que ensdiu el Papa quan diu que hem de crearespais on la gent pugui trobar-se ambDéu. Penso en “l’Estació d’enllaç”,un espai on el jove es pugui trobarbé i tingui aquesta experiència deltranscendent. Però el Papa remarcaaquest fet, que el jove ha de trobarespais i descobrir el Déu que l’estima,i la resta vindrà després.

LlP. Anem a dues velocitats. Lanostra i la d’altres. Per exemple, laJMJ serà fantàstica però l’eucaristiafinal amb el Sant Pare com serà?Serà dinàmica, positiva, juvenil, en-grescadora...?

MJ. Jo crec que també hem deser conscients que la Pastoral deJuventut té un handicap perquè ésmolt puntera. En el fons treballemamb un col·lectiu que és veritat queno és permament, que va passant,però que està molt orientada cap a lasocietat. Perquè el jove no el tenim ihem d’anar a buscar-lo...

2424242424

I en relació amb el que parlàvemde la doctrina de l’Església, al final igràcies a Déu, sempre acaben pri-mant els criteris evangèlics de lamisericòrdia. Perquè a tu com a pre-vere t’arriben els matrimonis de lamanera que arriben i els cases.

I traslladant això al tema de lapastoral, doncs és molt senzill. Unjove avui dia no es confessarà detemes relacionats amb sexualitat per-què no són conscients que això facimal. Els joves no fan problema deltema de la sexualitat. Jo crec que elgran procés cristià nostre és quecaminem amb Crist. Ell et fa prota-gonista a tu, no t’anul·la.

I m’agradaria introduir un altretema: la pobresa dels joves. I des deCrist nosaltres estem cridats a acom-panyar aquesta pobresa. I la pobresasexual d’aquests nois i noies és coms’utilitzen mútuament. Per tant, no-saltres els hem d’apropar al Senyori curar les seves ferides.

LlP. I aquest procés d’acompa-nyament del que parlem, que comdius és tan punter , penso ques’hauria de fer amb tothom. [...]S’han d’acompanyar els processoscristians o no cristians. Quan unaparella se separa també necessitaser acompanyada. I encara diriamés, jo no sé si els preveres quansurten de la seva formació estan pre-parats per liderar i acompanyar pro-cessos.

FrF. I també et trobes en la si-tuació que molts preveres no opten

per acompanyar els joves. I ambaquestes situacions t’hi trobes. Pre-fereixen acompanyar a gent gran ino pas als joves.

JC. Uns capellans italians que hanvingut al bisbat de Girona per a prepararl’Acollida de la JMJ, també han co-mentat això mateix. No solament pas-sa aquí. I això trobo que és molt greu.

MJ. Aquí té molt a veure quin hade ser el rol del prevere. Ha de ser so-lament aquella persona que ho sap totsobre el magisteri de l’Església o tam-bé aquella persona que acompanya?

FrF. Aquest era el paper del di-rector espiritual. El capellà era unapersona que estava formada, que te-nia un criteri, que tocava de peus aterra i que t’ajudava en certs mo-ments de dificultat, en definitiva queet donava punts orientatius sobretemes vitals de la vida. Tu avui diaves a demanar consell a segons quinprevere sobre temes concrets i veu-ràs que anteposen la doctrina a larealitat quotidiana.

MJ. Però aquí no parlem solamentde preveres, sinó també religiosos,famílies i de l’Església en general.

- I així podríem continuar inde-finidament les nostres conver-ses i reflexions. Però hem deposar fi a la nostra tertúlia queha estat més aviat un esplai en-tre amics i amigues que, des dela fe compartida, participen dela missió de fer present l’evan-geli de Jesús entre els nois inoies del 2011...

2525252525

II. Joves. Pastoral amb joves.Jornada Mundial Joventut 2011

2626262626

2727272727

Anàlisi sociològic i referents teòrics dela pastoral de joventut al nostre país

MN. RICARD CASADESÚS, vicari de les parròquies de la Garriga, Santa Eulàlia deRonçana, Lliçà d’Amunt i Palaudàries de la Diòcesi de Terrassa. Membre del CEP.

1. Aproximació sociològica al fetjuvenil

Per endinsar-nos en l’anàlisi delsjoves, cal veure el fet social que com-porta i la seva problemàtica, és a dir,el què fan, com actuen, el que pen-sen, els valors que prioritzen...D’aquí la necessitat de realitzar unalectura sociològica del fet juvenil.

Segons l’estudi Informe Juven-tud España 2000 1, hi ha un 33% dejoves a Espanya que només estudieni un 16% que no estudien ni treba-llen, un percentatge molt elevat. Aixòfa que no sigui estrany l’alt percen-tatge de joves de la ciutat de Barce-lona, per exemple, que, amb 24 anys,viuen encara a casa dels seus pares(73,7%). També és interessant veurecom els bars i les discoteques sónl’activitat principal d’oci dels joves iés destacable el fet que no pertanyina cap associació (un 62%).

Pel què fa a la valoració dels jo-ves, un 70% situen a la família enprimer lloc, els amics i el treball se-rien també molt importants per amolts (>50%); la religió, en canvi,se situa en un nivell molt baix (no-

més un 6,5%). A partir de la priorit-zació dels valors dels joves, podemdestacar: un 75% dels joves de Bar-celona (entre 15-29 anys) els sem-bla normal fumar porros, un 73% noveuen cap problema en pintar gra-ffitis, un 97% els sembla greu con-taminar un riu i un 99% veuen moltgreu colpejar a la parella.

En un estudi fet per la FundaciónBBVA, els joves d’Espanya veuenjustificat: viure en parella sense ca-sar-se, un 88%; el matrimoni homo-sexual, un 79%; l’eutanàsia, un 75%;l’avortament, un 70%, l’adopció denens per parelles homosexuals, un68% i el consum de drogues, un43%.

D’altra banda, totes aquestes va-loracions reflecteixen la confiançaque els joves tenen en les institucio-ns: en les universitats, un 64%; lesONGs, un 62%, la ONU, un 53%,mentre que l’Església Catòlica un29%.

Després de la presentació de lesdades sociològiques, cal fer-ne unainterpretació per entendre com sónels joves d’avui en dia. És una jo-

1. J. González-Anleo, P. González Blasco, J. Elzo Imaz, F. Carmona Fernández, España2000. Entre el localismo y la globalidad, Fundación Santa María, Madrid, 2000.

2828282828

ventut consumista i que, en una altaproporció té l’oci nocturn com acentre de la seva activitat de lleure.És també una joventut indiferent ocrítica respecte a les institucions i ala política formal, encara que inte-ressada per les causes humanitàriesi solidàries. Però en pocs casos elsseus sentiments es tradueixen en unapràctica associativa, i l’associa-cionisme es concentra en entitats es-portives. Els joves es mobilitzen pun-tualment, però mantenen la sevaindependència.

Si ajuntem aquesta sèrie d’obser-vacions, emergeix una forta contra-dicció entre una joventut cultu-ralment autònoma i psicològicamentemancipada en contraposició a unadependència material pel què fa a laresidència i als ingressos respecte allurs famílies. A més, com que lesfamílies estan en plena evolució versformes noves de relació i no han sa-but transmetre valors clars; com quel’escola està equipada per resoldreel què la família no pot resoldre; comque les fonts tradicionals d’autoritat(com l’Església o l’Estat) no tenenpràcticament credibilitat entre elsjoves; com que el mercat de treballno incentiva l’estabilitat laboral ieconòmica als joves; per tot això, nihi ha transmissió de valors, ni disci-plina recolzada amb incentius, ni es-tructures de reforç social que nosiguin els grups d’amics creats enl’experiència d’oci compartida i lacomunicació (física, via internet omòbil). De manera que, el problemad’un xoc cultural entre joves i adultscorrespon a causes profundes que

fan referència a la dominació delsvalors del consumisme i l’indivi-dualisme en el conjunt de la socie-tat. En definitiva, podríem dir que lajoventut d’avui està desorientada.

2- El jove davant el fet religiós

En aquest apartat, s’analitzaràcom se situa el jove davant el fet re-ligiós. Segons les dades estadísti-ques2 , la importància de la religió enla vida personal és poca, així ho re-flecteix el 40% de joves entre 13-24anys de la població estudiada a nivellde l’Estat Espanyol. D’aquesta ma-nera, l’any 2002, un 38% dels jovesd’Espanya s’autoidentificaven coma catòlics practicants, un 28% coma catòlics no practicants i un 32%com a no religiosos.

2. Encuesta 2002, Fundación Santa María, Madrid, 2002.

Emergeix una fortacontradicció entreuna joventut cultu-ralment autònoma ipsicològicamentemancipada encontraposició auna dependènciamaterial pel què faa la residència i alsingressos respectea llurs famílies.

2929292929

Cal veure, però, quins són elsmotius que porten als joves a sercreients. Centrant-nos a Catalunya,les dades expressen en un 42%l’opinió que és millor creure en quel-com que no en res. D’altra banda,un 14% relacionen el fet de sercreient amb l’ensenyament rebut desd’infant i un 13% diuen que és perconvenciment propi, per fe.

Paral·lelament a aquests resultats,és interessant observar quins són elsfactors que més han influït als jovesen la seva postura religiosa actual.Així, doncs, trobem que la famíliaés el factor més influent amb un66%; seguit del reflex de la societat,amb un 29%; i després els amics,algun professor o la visió que dónal’Església i el clero.

La postura dels joves davant elfet religiós és molt influent, però nodeterminant, pel què fa a la pertinençaa grups i associacions religioses.D’aquesta manera, podem trobaractualment joves que pertanyen a:grups parroquials (8,9%), associa-cions i moviments religiosos (6,3%),grups i associacions de voluntariatsocial i assistencial (7,5%) o agru-paments escoltes (1,5%). Alguns jo-ves, pot donar-se el cas que no siguincreients, però siguin membres decerts grups religiosos, sobretot en elsdos últims casos.

Pel que fa als catòlics practicants,cal veure la freqüència d’assistènciaa missa. En concret, l’any 2002 aEspanya, un 15% de joves creientsanava a missa cada diumenge, un27% només hi assistia en festes sig-nificatives i un 57% no hi anava maio pràcticament mai.

Lligat a la pràctica religiosa, tam-bé cal esmentar la freqüència de lapregària personal. En aquest sentit,un 22% diuen pregar alguna vegada,mentre que un 53% afirmen no pre-gar mai o quasi mai. No obstant això,els joves reconeixen que la religió potser una ajuda en moments especialscom: en la presa de decisions impor-tants (21%); en la mort d’una per-sona estimada (46%) o en algun altremoment personal dolorós (41%).

Tots aquests resultats del com-portament dels joves davant el fetreligiós adquireixen un significat a lallum de la valoració que ells mateixosfan sobre, en aquest cas, l’EsglésiaCatòlica. Així, un 53% dels joves nocreu que en l’Església pugui desco-brir-se el sentit de la vida; un 64%pensa que l’Església defensa tradi-cions i valors culturals i un 60% re-coneixen que ajuda als pobres, feblesi oprimits. Un 79% dels joves creuque l’Església és massa rica i que témassa diners; altres pensen ques’aferra massa a les tradicions delpassat i que viu massa en el passat(un 86%); un 71% creu que presen-ta excessives exigències morals al’individu, mentre que ella fa poc delque exigeix als altres (això ho creuun 66%). Altres joves també opinende l’Església que té una postura an-tiquada sobre el control de natalitat isobre les llibertats sexuals en gene-ral (>80%).

A partir d’aquestes opinions so-bre l’Església, es pot extrapolar unavaloració general de la mateixa perpart dels joves de Catalunya: un 73%està sovint en desacord amb el quediu l’Església, un 82% afirma podercreure en Déu sense l’Església, en-

3030303030

cara que un 63% dels joves estàd’acord en que l’Església s’ocupadels més necessitats.

3. L’evangelització del jove

Després de l’anàlisi de la realitatsocial dels joves, cal no perdre laperspectiva que aquesta no és un fien si mateixa, sinó un instrument pera la pastoral. L’objectiu principal dela pastoral de joventut és l’evan-gelització dels joves.

cal que, en aquesta realitat, hi des-cobreixin signes d’esperança. El fetde partir de la realitat i de la vida hade desvetllar i crear en els joves unaconsciència oberta, crítica i compro-mesa.

D’altra banda, cal, per part delsconsiliaris, una atenció seriosa a lespersones, als joves, emprant unapedagogia activa que els ajudi aobrir-se al seu món, a analitzar-lo imillorar-lo; acompanyar-los a serprotagonistes de la seva pròpia vidai a ser testimonis de Jesuscrist. Totaixò, arrelats en el lloc i el temps3.

3.1. El procés d’evangelització

El procés d’evangelització té unselements essencials que constitueixenla seva rica, complexa i dinàmicarealitat: renovació de la humanitat,testimoniatge, anunci explícit, adhe-sió del cor, entrada a la comunitat,acolliment dels signes i iniciativesd’apostolat4.

En aquest sentit, la renovació dela humanitat és la realització delRegne de Déu arreu i a tots els ni-vells. És l’alliberament integral dela persona del pecat, de les estruc-tures i de les conviccions i compor-taments inhumans, segons el modeld’humanitat plena que és Jesuscrist.El testimoniatge respon a l’estil devida evangèlic, vivint la quotidia-neïtat des de Crist, amb voluntat deportar a terme la renovació de lahumanitat. L’anunci explícit és la

3. Proposta de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears, S.I.J. 1998, pg.6.4. Pau VI, Evangelium Nutiandi, 17-24.

L’objectiu principalde la pastoral dejoventut és l’evan-gelització delsjoves.

L’acció pastoral vers els jovesparteix de la vida i acció dels ma-teixos joves i s’hi realitza. Per això,cal una atenció als joves i a la sevarealitat. Això implica que els joveshan de ser evangelitzats i iniciats aser subjectes actius, protagonistes del’evangelització, artífexs de la reno-vació social i no simplement consi-derar-los objectes de la sol·licitud del’Església.

Per la seva part, els joves hand’estar oberts a la realitat tal comés, amb tota la seva complexitat; i

3131313131

proclamació del Misteri de Jesús deNatzaret, Fill de Déu. El primeranunci (kerygma) i la catequesi d’ini-ciació (catecumenat), en conjunt,seria el credo cristià. L’adhesió delcor és l’assentiment vital a les veri-tats revelades, al programa de vidaevangèlic, a Déu mateix que es re-vela. La pregària, l’acompanyamentpersonal, un diàleg catequètic cor-dial i els sagraments propicienaquesta adhesió.

L’entrada en la comunitat con-sisteix en la incorporació real i efec-tiva a l’Església. Cal, per a fer-la bé,que el jove tingui un grup de referèn-cia que visqui els elements caracte-rístics de la vinculació comunitària.L’acolliment dels signes es refereixa l’administració del baptisme, laconfirmació, l’eucaristia i la re-conciliació. Aquest acolliment potdonar bon fruit si el jove rep una ade-quada catequesi iniciativa i un cor-dial acompanyament espiritual. Totsaquests elements del procés evange-litzador van articulant una maduresacristiana que porta al plantejament dela vocació de vida. Per últim, cal afe-gir la iniciativa d’apostolat, en què elsubjecte evangelitzat pot esdevenirtambé agent d’evangelització.

Aquest procés evangelitzador se-gueix un itinerari d’acompanyamentcom el següent: (1) descobrir i do-nar sentit a la pròpia vida; (2) do-nar raó de la pròpia fe; (3) viure elsvalors de l’Evangeli; (4) viure la feen la comunitat; (5) pregar i cele-brar la fe; (6) comprometre’s en la

transformació evangèlica de la rea-litat.

3.2. Els continguts de l’evangelit-zació

- l’experiència de Déu en eljove: L’Església té la respon-sabilitat de que el jove visquiunit a Déu. L’evangelització,doncs, implica també al subjecteque evangelitza. Aquesta figuraés molt important perquè eljove cregui, esperi, estimi i co-negui el misteri de la Revelacióde Déu, el celebri en la vida sa-gramental i visqui moralment laseva relació amb Déu i elpròxim, com a resposta al dode la vida rebuda gratuïtamentper Déu. És en aquest sentit,que cal recordar el Concili Va-ticà II quan diu: “el desig deDéu és inscrit en el cor del’home, perquè l’home ha estatcreat per Déu i per a Déu; i Déuno deixa d’atreure cap a Elll’home i sols en Déu l’hometrobarà la veritat i la felicitatque cerca sense repòs”5. Això,per mitjà de l’Esperit Sant, ésel què impulsa l’experiència deDéu en el jove.

L’ Església té laresponsabilitat deque el jove visquiunit a Déu.

5. Concili Vaticà II, Gaudium et Spes, 19.

3232323232

- l’encontre del jove amb Je-sús: L’acció pastoral, com jahem dit, ha de partir de la reali-tat dels joves, però sempre ambl’objectiu d’acompanyar-los ala fe en Déu Pare, que s’ha re-velat per mitjà de Jesucrist, enla comunió de l’Esperit Sant queés l’Església. La centralitat delMisteri de Jesucrist és la claude volta de la nostra acció pas-toral. En Jesús, el Crist, hi des-cobrim la realització de lesaspiracions més nobles i prego-nes de la humanitat. Es tractade presentar Jesucrist als jovesno purament des de l’atractiuque representa com a idealhumà, sinó en tota la seva di-mensió de misteri vivent enl’Església i en la vida de les per-sones. Cal preparar-los per alconeixement i adhesió a lapersona de Jesucrist, presenten la història i, des de l’Evan-geli, impulsar-los a construiruna societat i una Església lliu-res de tota alienació. Cal tambéanimar-los a l’encontre personali comunitari amb el Crist viu iacompanyar-los perquè siguincapaços de viure la Bona Novadins el seu ambient, protagonis-tes, per tant, de l’acció pastoral6 .

- la pertinença del jove a lacomunitat cristiana: La pas-toral que fem parteix de l’Esglé-sia i ha de portar a la construcciód’una Església de comunió imissió, entorn del bisbe dio-cesà, principi i fonament visi-

ble de l’Església local. Això voldir que el procés de revisió del’acció, de la qualitat de presèn-cia, de vivència i celebració dela fe, s’ha de fer dins del caliucomunitari (grup, moviment,parròquia, diòcesi). Convindriaque, entre els joves i els res-ponsables de les comunitatsparroquials, hi hagués sempreun diàleg obert, que fés possi-ble la inserció progressiva delsdiversos grups de joves a la vidade les mateixes comunitats i queajudés aquestes comunitats apotenciar la seva dimensióevangelitzadora. Cal procurartambé, que hi hagi joves que esformin en teologia i pastoral pera poder realitzar una missió ac-tiva dins l’Església. I, per úl-tim, la pastoral juvenil, per a sercompleta ha de portar el jove alplantejament seriós de l’opcióde vida. Cal, doncs, proposar iacompanyar les diverses voca-cions eclesials (laical, religiosai sacerdotal)7 .

- l’acció de l’Esperit Sant:L’acció i el testimoni hand’anar units a la contemplació ia la celebració de la fe. Per això,cal cercar la fidelitat a l’Esperitde Jesucrist i disposar-se a ferla seva voluntat, la qual cosaimplica la transformació delmón segons les Benaurances(Mt 5,1 ss.) reconeixent Cristen els febles (Mt 25,31 ss.) i lacontemplació i el trobamentamb el Crist vivent en l’Escrip-tura, la litúrgia i la pregària per-

6. Proposta de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears, S.I.J. 1998, pg.7.7. Ibidem, pg.8-9.

3333333333

sonal. Així, la vida segonsl’Esperit ha de partir de la vidai ha de tornar a la vida; és a dir,no ha d’estar deslligada de lavida de les realitats concretes,sinó que les ha de judicar a lallum de l’Evangeli per a unaprogressiva conversió personali per a esdevenir autèntics tes-timonis de Crist8 .

3.3. El llenguatge de l’anunci evangèlic

L’Evangeli, que fou donat al’Església i assimilat per ella, exigeixque s’anunciï i testimoniï cada dia.L’Església existeix per a evangelitzar,és a dir, per a predicar i ensenyar laParaula de Déu. Cal veure, però, quinés el llenguatge més apropiat a em-prar, en cada cas, moment i lloc, pera l’anunci de l’Evangeli i per al seuarrelament en els joves d’avui.

ment vàlida als problemes i expecta-tives que la vida planteja a cada homei a cada societat. Això serà possiblesi saben superar en ells mateixos lafractura entre l’Evangeli i la vida,recomposant la seva unitat de vida.

4- El model de l’animador cristià

Ser animador de pastoral de jo-ventut no és una vocació fàcil o im-mediatament realitzable, sinó querequereix una maduresa humana, unaformació tècnica i una forta vivèn-cia personal de fe. Entre els trets quehan de caracteritzar l’animador, caldestacar: que sigui algú que estimiprofundament els joves i que, pertant, confiï en ells; educador properi atent, testimoni de la fe de la co-munitat eclesial; animador del grup ienviat de la comunitat9.

L’Església existeixper a evangelitzar,és a dir, per apredicar i ensenyarla Paraula de Déu.

Els joves cristians, precisamentper ser membres de l’Església, te-nen la vocació i missió de ser anun-ciadors de l’Evangeli. A ells elscorrespon testimoniar, amb el seupropi llenguatge, com la fe cristianaconstitueix l’única resposta plena-

8. Ibidem, pg.9-10.9. Orientacions sobre la Pastoral de Joventut, Conferència Episcopal Espanyola, 1991,

núm. 45-46.

Ser animador depastoral de joven-tut no és una voca-ció fàcil o immedia-tament realitzable,sinó que requereixuna maduresahumana, unaformació tècnica iuna forta vivènciapersonal de fe.

3434343434

L’animador ha d’estimar la vida,ha de ser conscient de la seva vidainterior, ha d’estar en procés deconstant conversió i que visqui la feen comunitat. Un bon animador hade ser conscient que només és uninstrument, ha d’acollir el grup, do-nar confiança, fer propostes i acom-panyar als joves, ser observador,escoltar a tothom, respectar i valo-rar a cadascun dels membres delgrup, estar atent a les necessitats icomprendre les inquietuds i proble-mes de cadascun d’ells, ser sincer irealista, estimular sempre...

Així, l’animador cristià actua iinvestiga, és coordinador de les ex-periències dels joves del grup.L’animador ha de ser autèntic, és adir, congruent amb les seves idees.També ha de ser competent per en-frontar-se a situacions conflictives,i creatiu i actuar amb estil per des-cobrir nous plantejaments i aplicarles fórmules de manera creativa.

5. El grup de joves i el seu dina-misme

El grup de joves ha de ser un es-pai educatiu i evangelitzador. Peraixò ha de basar-se en unes normesmínimes de funcionament i en unesrelacions afectives recíproques mí-nimes. Cal també que hi hagin unsvalors comuns que siguin apreciatspel grup, per tal que es pugui confi-gurar un sentit de participació decada jove membre del grup, un sen-timent de pertinença. Aquests valorscomuns seria bo que es poguessin

posar en pràctica mitjançant activi-tats comunes, ja que moltes vega-des cohesiona més el grup una ac-tivitat conjunta que una sessió.

En aquest sentit, l’animador ha depotenciar certes funcions que afavo-reixin la vida del grup, basades en: lacomunicació, la corresponsabilitat, lamotivació i l’aproximació a la realitat.

6. La pastoral de joves

Un gran nombre de joves al nos-tre país viuen lluny de l’Església idel contacte amb l’Evangeli, dels quisofreixen per un motiu o altre i hanperdut l’esperança en el futur i lail·lusió per viure, o estan subjectes aideologies materialistes de consum id’insolidària competitivitat.

En l’acció pastoral, la multiplica-ció de les iniciatives teòriques i unacerta divergència respecte als plan-tejaments concrets, la falta de me-tes clares i d’itineraris comprovats,la improvisació i la consegüent dis-continuïtat, l’absència de sosteni-ment i de compromís de la comu-nitat; tot això origina, en molts ca-sos, una pastoral ocasional i d’ini-ciatives disperses que dificulta unalabor continuada i orgànica10.

La finalitat de la pastoral de jo-ventut és ajudar que l’acció de lapastoral de joves sigui més comple-ta, definida i coordinada. Es tractade tenir en compte tots els aspectesde la vida dels joves: educació, cul-tura, experiència social, el compro-

10. Ibidem, Conferència Episcopal Espanyola, 1991, núm. 3-4.

3535353535

mís eclesial... Fer present l’Evangelien tots els ambients: els allunyats iels propers, els marginats i els inte-grats, els de la ciutat i els del camp,els estudiants i els treballadors.

El projecte pastoral pretén ser uninstrument que ajudi a realitzar unapastoral més organitzada, segons elsplans diocesans de pastoral, per a unaacció evangelitzadora més eficaç.Acció pastoral que ha de partir de larealitat dels joves en el context de lasituació actual de la societat i del’Església; presentar la propostad’establir l’itinerari formatiu i lametodologia adequada per a facilitarel procés educatiu en la direccióapuntada. En fi, indicar la importàn-cia dels animadors, de llur formaciói de llur corresponsabilitat en la mis-sió eclesial11.

Els destinataris primers d’aques-tes orientacions són els mateixos jo-ves. Els joves cristians han de serels protagonistes de primera línia del’evangelització dels joves.

Entenem per pastoral de joventuttota aquella presència i tot un con-junt d’accions a través de les qualsl’Església ajuda els joves a pregun-tar-se i a descobrir el sentit de la sevavida, a descobrir i a assimilar la dig-nitat i exigències de ser cristians, elsproposa les diverses possibilitats deviure la vocació cristiana a l’Esglésiai a la societat, i els anima i acom-panya en llur compromís per a laconstrucció del Regne.

Per això, és necessari articulartotes les accions de la comunitat cris-tiana en un procés d’acompanyamentque garanteixi la formació integral deljove, la seva conversió constant i eldesenvolupament harmònic i cohe-rent de les seves relacions amb elsaltres, amb el món i amb Déu, encoherència amb la fe cristiana.

La pastoral de joventut té una cla-ra dimensió educativa que comportauna atenció especial al creixementpersonal i harmònic de totes les po-tencialitats que el jove porta dins seu(raó, afectivitat, desig d’absolut) unaatenció a la seva dimensió social,cultivant actituds de solidaritat i dediàleg i estimulant un compromís perla justícia i per una societat huma-na12.

La pastoral de joventut admet for-mes molt diverses, però les granslínies mestres haurien de regir-seper:

(a) Presència de l’Església, enespecial dels joves cristians,en els ambients juvenils

(b) Protagonisme i corresponsa-bilitat dels joves en l’Església-comunió

(c) Opció preferencial pels pobres

(d) Una espiritualitat que integri lafe i la vida

(e) Coordinació i articulació de lapastoral amb joves

11. Ibidem, núm. 7-10.12. Orientacions sobre la Pastoral de Joventut, Conferència Episcopal Espanyola, 1991,

núm. 14-16.

3636363636

A més, el projecte de pastoral dejoventut haurà d’articular i coordi-nar les aportacions específiques icomplementàries de la família, elcol·legi, la parròquia, les associacionsi els moviments13.

Reflexió teològico-pastoral

Ben cert que hi ha a les nostresparròquies alguns joves amb ungran potencial i ben disposats, ferms,que cal vetllar i acompanyar. Elsjoves més grans són conscients deles seves mancances i veuen quehi ha coses que no funcionen. Se-gur que tenen molt interès en for-mar-se.

Però moltes vegades poden sor-tir desavinences personals i grupalsentre els joves, que s’han de refer.També pot ser que existeixin preju-dicis i recels.

Hi ha alguns grups, anomenats de“Revisió de Vida”, on pot ser quel’Evangeli surti bastant poc. La me-todologia acaba en l’experiència decada un dels qui formen el grup i noes va més enllà.

Lligat amb això, probablement hihagi una manca de formació, salvanthonroses excepcions, dels animadorsi consiliaris, tant a nivell teològic combíblic. Cal formar bé els agents depastoral. Per això, és molt conve-nient fer a les parròquies el CursBàsic de Pastoral del CEP. I, sobre-tot, que s’hi apuntin joves.

Durant els últims anys, en els jo-ves de les parròquies s’ha potenciattant el “fer”, que s’ha oblidat el “ser”.Així, la pràctica de missa dominicalés poca. Pocs joves vénen habitual-ment a l’eucaristia; i la majoria novénen mai, ni ho veuen com quel-com necessari per a un cristià.

Es poden fer moltes activitats,però normalment les fan sempre elsmateixos, no hi ha aportació de gentnova.

1. Actuacions generals

Vista la realitat, proposo tres lí-nies d’actuació general que, trans-versalment, han de regir les actua-cions més concretes que es prenguinen la pastoral de joves:

- Unitat- Eclesialitat- Espiritualitat

Unitat no vol dir uniformitat.S’han de refer les relacions trenca-des o, en tot cas, sanejar-les de ma-nera que no siguin motiu de contro-vèrsia o recel.

Els grups de revisió de vida sóninstruments, mitjans, no fins en simateixos. No tot acaba en el grup.Tots formem part d’un elementcomú més gran, que és la parròquia.

Engrandint aquest cercle, hem deser conscients de la nostra diocesa-neïtat i viure-la, sabent que hi ha unprojecte comú de l’Església local, ique el bisbe és el responsable últimde tota pastoral.

13. Ibidem, 1991, núm. 42.

3737373737

S’han de tenir presents àmbits unamica oblidats com seria l’arxiprestal,essent conscients que la nostra ca-racterística de parròquia ha de pos-sibilitar també l’empar dels jovesd’altres parròquies, pel que fa a laformació, l’acompanyament etc.sense que això signifiqui deslligar-los de la seva comunitat.

Cal donar un gir a la visió hiper-crítica de l’Església que tenen elsjoves (i alguns no tan joves), quenomés es fixa en uns elements i obli-da altres. Sense conformar-nos amballò que no està bé, hem de passarde la visió de la institució a la de lafamília. Cal deixar llenguatges feri-dors que esquincen l’Església, con-traposant la jerarquia (els dolents)amb la base (que sol coincidir ambqui parla i que són, curiosament,sempre els bons).

Refermar la nostra fe, enfortir lanostra pregària i l’estil de viure quo-tidià com a cristià és el primer pertal de donar, després, un testimonide vida coherent. Cal, doncs, re-prendre la idea que no som nosal-tres els qui fem les coses, sinó queés l’Esperit Sant el qui alena i impul-sa la seva Església a fer-se presental món, presència que és una con-seqüència i no un punt de partença.

2. Actuacions concretes

Cal potenciar una espècie de coor-dinadora de joves, impulsant la figu-ra del Responsable de joves i definintbé el seu rol, per tal que sigui efectiu.

Cal proposar un calendari clar iconsensuat, que quedi clar i que si-gui igual per a tots els grups, prio-

ritzant aquelles trobades que, al llargde l’any, tinguin més valor, atès quemoltes vegades ens trobarem ambactivitats solapades, encara que unobjectiu d’aquest calendari seria queaixò es donés al mínim.

S’ha de donar un criteri generalde priorització: les trobades dioce-sanes passen al davant de qualsevolaltra. Les activitats parroquials (o enles que la parròquia s’hi faci present,arxiprestalment o de zona) ja siguin,específicament, de joventut o d’al-tres àmbits, han de tenir preferènciasobre les d’un grup en particular.

Cal vetllar que tothom estigui in-format de les activitats i decisionsque es prenguin. Els responsables decada grup tenen aquí una tasca a feri el grup ha d’ajudar-los. Seria bocrear la figura d’un segon respon-sable perquè no es carregui tot so-bre una sola persona.

El correu electrònic és un bonajut; tenir una xarxa d’e-mail revisa-da i actualitzada és un bon sistemaper a mantenir-se informat, peròs’ha de vetllar perquè no se’n faciun ús particular.

Cal potenciar les trobades con-juntes, tan intraparroquials, com in-terparroquials i arxiprestals, perquèsón motiu d’agermanament. S’hauriad’anar revisant, però, cada activitati valorant la necessitat de fer-la se-gons l’interès que susciti.

Evidentment, cal valorar i poten-ciar en els joves l’Eucaristia domini-cal; potser celebrant una eucaristiaespecialment de joves.

3838383838

S’ha de presentar una oferta delínia pastoral, seguint les directriusdel bisbat pel que fa a edats i ofer-tes. Tot recordant que la voluntat delsbisbes de Catalunya és l’Acció Ca-tòlica, pensem que seria bo presen-tar i potenciar moviments com l’MCJ(Moviment Cristià de Joves), elMUEC, la JOC, la JARC, el MIJAC...

A més, ja que molts dels nostresjoves són universitaris, es podrienfer sessions informatives sobre elSAFOR i la pastoral universitària.Atès que, de ben segur, és una ne-cessitat i una demanda dels mateixosjoves, seria bo organitzar també ses-sions de formació, de caràcter ge-neral, teològic, bíblic, litúrgic, mu-sical...

Una proposta per tal d’afavoriruna certa unitat entre grups, almenysd’adolescents, seria marcar una pe-riodicitat comuna. Per exemple: unmes repartit en quatre sessions depregària, estudi d’evangeli, cercled’estudis i revisió de vida. També espodria proposar fer les sessions depregària i formació conjuntes tots elsgrups, si podem marcar un calenda-ri més o menys igual.

També es podrien fer vetlles depregària amb els joves, com en al-gunes parròquies ja fan, a l’estil deTaizé, obertes a tothom. També espodrien fer sessions de videofòrumcomunes, sobre algun tema al llargde l’any, o potser als temps forts.

Però, sens dubte, seria bo fer uncalendari de les activitats que es fanen les altres parròquies veïnes, es-pecialment de l’arxiprestat, per tal deno duplicar coses, sinó de sumar

esforços i oferir un ampli ventalld’activitats, segons l’estil i el tempsde cada jove.

Certament, sembla que hi ha unamanca de recessos organitzats per ajoves o d’implicació dels joves alsque ja organitza la parròquia. Calvetllar per aquesta vessant que no ésla més fàcil d’organitzar des delsgrups.

Una altra línia pastoral, és l’acom-panyament personal, la proximitatd’un que fa camí amb tu però va unespasses endavant. Descobrir acom-panyants que facin aquesta tasca ivetllar alhora perquè siguin acom-panyats. A aquests joves més formatscal orientar-los a algun recés mésformal, dels que les delegacions dejoventut ofereixen, per tal que apro-fundeixin en el camí de seguimentdel Crist.

No obstant això, cal també pro-posar als joves, alhora que es for-men o creixen en la fe, de créixer enel compromís. Un compromís quepassa per diferents formes decol·laboració amb la parròquia (ca-tequesi, Càritas, monitors...) accionsde voluntariat, de seriositat en elmanteniment econòmic de l’Església,d’austeritat de vida, de treball en elpoble i en la societat des del ser cris-tià, etc.

Per últim, cal que hi hagi la cons-ciència que no són etapes sinó uncamí continu de creixement en la feque no s’atura mai. L’objectiu ésesdevenir cristians adults en la fe,militants. I la fita a assolir: Sigueusants com ho és el vostre Pare delcel!

3939393939

Déu dorm a la nit?

MN. CARLES MUÑIZ, Delegat de Joventut del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Tantes i tantes vegades ens hempreguntat sobre quin és el millormedi on parlar als joves de Déu.Són innombrables les experiènciesd’equips de pastoral, de grups decatequistes, d’animadors, de caps ide monitors, que en la recerca d’unaadequada iniciativa i impuls pastoralamb adolescents i joves, hem caiguten la trampa de voler modificar a lapersona adolescent i jove perquèpugui rebre una paraula sobre Déu;oblidant-nos que només la trobadaamb Déu, l’amor de Déu, ens fa ho-mes i dones nous, i per tant, trans-formats.

estem cridats també a estimar-nosaquests joves, com Jesús ens en-senya.

Sentim-nos urgits a pregar, a pen-sar, a discernir sobre el moment i ellloc on oferir al jove el rostre deDéu. Les diòcesis, les parròquies iels arxiprestats, l’acció catòlica, lescongregacions religioses i les esco-les cristianes, i els moviments, hemde cercar moments institucionals,objectivables, on tenim com a ob-jectiu la trobada del jove amb Déu:programem-la, dotem-la de recur-sos, d’itinerari, de celebració,... iconvidem i ensenyem a portar aques-ta experiència a la vida quotidiana deljove: als estudis, a la família, al tre-ball, a l’oci, a la relació de parella,als amics, a l’afectivitat, a la parrò-quia, a l’esport, als compromisos,..., sabent que res de tot això és es-trany per a Déu, i que allà, en el diaa dia, podran respondre a la crida queDéu els fa.

I per això Déu no dorm, ni potdormir, a la nit. Perquè ens esperaamb els braços oberts, perquè vet-lla per nosaltres, perquè camina da-vant nostre, perquè ens renta elspeus, perquè ens para la taula, per-què se’ns dóna com a aliment, per-què vol ser llum, perquè és el camíde la felicitat, perquè és el modelde l’entrega,... perquè ens ESTI-MA.

Quantes vegades, encara que si-gui insconscientment, el nostre pre-judici sobre l’estètica o la vida del’adolescent i el jove ens han fetminvar l’entusiasme de la nostraproposta pastoral. No hem d’oblidarque Déu s’estima al jove vestit ambamericana, i a qui porta “rastes”, aqui va al TNC i a qui va al concertde Mago de Oz, a qui... i jo, i no-saltres, com a agents de pastoral,

Només la trobadaamb Déu, l’amor deDéu, ens fa homesi dones nous, i pertant, transformats.

4040404040

Déu no dorm, nipot dormir, a la nit.Perquè ens esperaamb els braçosoberts, perquèvetlla per nosaltres.

Relacionem la nit amb moltes ex-periències negatives pels nostres jo-ves. Dic negatives, en el sentit queno ajuden al creixement com a per-sona d’aquest jove, que l’autodes-trueixen, que enfosqueixen el seuhoritzó, que endureixen el seu cor,que el porten a una doble vida, sen-se ser satisfactòria cap d’elles. Peròsi aixequem la mirada i fem un exer-cici de sinceritat sabem que això noés del tot cert. També a plena llumdel dia ens apartem i ens oblidem deDéu. Aleshores no posem excuses, ique ens alegri i ens encoratgi saberque Déu fa fructificar les llavors dedia i de nit.

Tot això pot ser també una pro-vocació per a nosaltres agents depastoral en la recerca de transfor-mar aquestes realitats dels joves,perquè esdevinguin llocs humanit-zats: els locals d’oci, els esports, elscentres d’estudis,... l’emancipació,la sexualitat, el món del treball,l’accés a l’habitatge,...

A la nostra Església van sorgintiniciatives en aquest sentit de fer pre-sent la pastoral també a la nit, de ferpossible la trobada amb Jesús enl’Església sota la mirada de la lluna.A casa nostra l’Estació d’Enllaç dela diòcesi de Barcelona (http://

www.delejovebcn.com/images/sto-ries/logos/pede.pdf) i més recent-ment de Lleida (http://dpjlleida.blogspot.com/p/estacio-denllac.html );el Casal Loiola de Barcelona (http://www.facebook.com/group.php?gid=64391345320&ref=ts); el MCECamb les seves propostes per a ado-lescents i joves al Matxembrat(www.peretarres.org/matxembat ); ila JOC (www.treballadors.org/joc )amb la seva campanya anual “No si-guem tontos. Oci actiu en col·lec-tiu”.

Algunes cites per si voleu rega-lar-vos una estona de pregària i re-flexió personal o comunitària:

“A la mateixa contrada hi haviauns pastors que vivien al ras i de nites rellevaven per guardar el seu ra-mat. Un àngel del Senyor se’ls vaaparèixer, i la glòria del Senyor elsenvoltà de llum. Ells es van espantarmolt. Però l’àngel els digué: No tin-gueu por. Us anuncio una bona novaque portarà a tot el poble una granalegria: avui, a la ciutat de David, usha nascut el Salvador, que és el Mes-sies, el Senyor”. (Lc 2, 8 – 12)

“Quan acabà de parlar, digué aSimó:

- Tira llac endins i caleu les xar-xes.

Simó li respongué:- Mestre, ens hi hem escarrassat

tota la nit i no hem agafat res; però,ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

Ho feren així, i van arreplegar tanti tant de peix que les xarxes se’ls es-quinçaven. Llavors van fer senyal alscompanys de l’altra barca que vin-guessin a ajudar-los. Ells hi anaren,

4141414141

i ompliren tant les dues barques quequasi s’enfonsaven.

(...) Jesús digué a Simó:- No tinguis por. D’ara endavant

seràs pescador d’homes.Ells tornaren les barques a terra,

ho deixaren tot i el van seguir” (Lc5, 4 – 11).

“Per aquells dies, Jesús se n’anàa la muntanya a pregar, i va passartota la nit pregant a Déu” (Lc 6, 12).

“Hi havia un dels fariseus que esdeia Nicodem. Era un dirigent delsjueus. Aquest home va anar de nit atrobar Jesús i li digué:

- Rabí, sabem que ets un mestreenviat per Déu, perquè ningú no po-dria fer aquests senyals prodigiososque tu fas si Déu no estigués ambell.

Jesús li respongué:- T’ho ben asseguro: ningú no pot

veure el Regne de Déu si no neix dedalt” (Jn 3, 1-3).

“El diumenge, Maria Magdalenase’n va anar al sepulcre de bon matí,quan encara era fosc, i veié que lapedra havia estat treta de l’entradadel sepulcre. (...). Maria Magdalenava anar a trobar els deixebles i elsanunciava: “He vist el Senyor” (Jn20 1 – 18).

4242424242

Els joves no són pitjors que els d’abans. Començar a treballar en lapastoral juvenil amb la idea que els joves avui dia són més difícils o pitjorsque fa uns quants anys, penso que és un enfocament equivocat. LluísPlana

Els joves tenen una vida i la nostra feina és com, en la seva vida, hianem posant pautes de Déu, com se senten acompanyats per Déu, perl’Església... nosaltres tenim uns mitjans limitats i no arribem a tot això.El món va més ràpid que el que nosaltres som capaços d’anar actualit-zant. Carles Muñiz

El gran repte és el tema d’animadors de joves i com apassionem a totsels estaments de l’Església perquè això s’esdevingui des dels nostresbisbes, des dels nostres rectors, etc. amb aquesta clau: el que ens moués una passió per Crist. Marisa Jiménez

El jove si vol fer un procés cristià no és només el que surt d’ell sinó elque troba. No té sentit fer una anàlisi del jove com a jove. L’anàlisi deljove l’hem de fer veient i analitzant el seu entorn eclesial i social. Il’entorn eclesial ha canviat molt, també. Toni Roman

El jove pensa que la seva «catedral» és la nit i els hem de deixar estar.Amb aquest nou paradigma a l’Església encara estem en fase de xoc.Marisa Jiménez

4343434343

Opcions fonamentals que ha de tenirla pastoral juvenil. Trets característicsde la joventut d’avui. “Germans, quèhem de fer?” (Fets 2,37)

MARISA JIMÉNEZ, Directora del SIJ i Delegada de Joventut de Tarragona.

Ens trobem en plena preparacióde la propera JMJ 2011 Madrid. Unaocasió per una nova embranzida enla pastoral amb joves. Fins a quinpunt? El Papa ens diu que l’evange-lització dels joves passa necessària-ment per una implicació global del’Església diocesana. Aquest esdeve-niment és una oportunitat per a revi-sar com estem sortint a l’encontredels joves i els oferim el seguimentdel Crist.

Davant els reptes d’impulsar lapastoral de joves a parròquies, mo-viments i congregacions religioses,en un marc on constatem que el móndel jove canvia a una velocitat devertigen, cal revisar aspectes impor-tants del procés de transmissió de lafe així com de la pastoral juvenil.

Una constatació, el present i fu-tur de la pastoral amb joves pasa perl’experiència de comunió eclesial delsagents de pastoral.

Les noves generacions nascudesen un context postmodern ja nos’identifiquen amb els ambientsd’inconformisme, crítica, i qüestio-nament existencial de la vida que vamarcar els animadors que van dis-senyar uns plans de pastoral que avui

dia ens obliga a imaginar altres me-todologies per l’anunci de la fe peradequar-se a la situació actual i a larealitat que viu el jove del segle XXI.Estem davant d’una generació emo-cional que demana una pastoral queemocioni. Una generació que dema-na autonomia i també en la construc-ció de projectes i de realitats a l’Es-glésia però que necessita una comu-nitat referent que els aculli. Una ge-neració que viu en una cultura po-sitiva i demana una pastoral positi-va. Una generació proactiva que de-mana una pastoral moguda, activa iinteractiva. Mediàtica que demanapantalles, música, colors i imatges.Una generació sense complexos de-mana una pastoral directa, una ge-neració sociable que demana unapastoral expressiva, empàtica, comu-nicativa, pertenencial... també unageneració transcendent que s’ha per-dut en la simbologia i demana unapastoral simbòlica.

Però és veritat que les novetats,no sorgeixen del no res, ni en l’àmbitsocial, ni polític, ni econòmic, cul-tural o educatiu, ni tampoc enl’àmbit religiós. Sinó que tenen elseu origen en allò que ja existia ifuncionava. En clau pastoral podríemparlar d’una actualització de la tra-

4444444444

dició, d’allò que és vell o està desfa-sat. Caldrà veure la nova situacióque s’ha anat generant a conseqüèn-cia de la influència ambiental, cultu-ral i comportamental d’aquests jovesque viuen en clau de postmoderni-tat.

No siguem dels que ens plante-gem la pastoral pels joves però sen-se els joves. Cal conèixer per estimari només estimant l’altre pot plante-jar-se que el fa feliç i obrir-se al tras-cendent.

tes? És la parròquia un lloc acollidori de referència pels joves? Els ofe-rim testimonis propers que parlin elseu llenguatge? Cuidem la formaciói acompanyament dels qui es dedi-quen directament als joves? En qui-nes coses hauriem de canviar més lacomunitat per evangelitzar els joves?

Constatem una manca de joves ales nostres parròquies. Si que tenimnens i adolescents (a les comunionsi confirmacions) però no se’ns que-den... Tenim escoles confessionals,i matrimonis cristians... però ensmanquen joves a les celebracions deldiumenge. I als grups de joves…amb plantejaments vitals ben allu-nyats de l’Església...

Estem trencant amb el procés dellarga durada i de marcat accent ca-tequètic-evangelitzador... per arribara processos de contingut fluid queprivilegien sobretot l’experiència re-ligiosa, la trobada amb Jesús coma proposta vital. Però a l’hora ne-cessitem realitats on el jove puguiviure com a tal el seu projecte, ne-cessitem grups referencials pels nos-tres joves.

Venim d’una pastoral on les eta-pes d’iniciació eren molt importants,l’etapa de presa de les opcions per-sonals. Amb un gran contingut doc-trinal elevat. Però tots sabem què enscosta plantejar procesos a llarg ter-mini. Inclús la idea de “procés” hade ser rellegida. Caldrà definir pro-cessos on passar de l’experiència ala vivència comunitària de la fe.

Cal un nou plantejament? Perquètants joves que participen del pro-cés de confirmació no en queden?

No siguem delsque ens plantegemla pastoral pelsjoves però senseels joves.

Cal que prenguem conciènciaque és una tasca de tota la comuni-tat eclesial. La qüestió fonamental noestà tant en projectes i processospastorals, com en una comunitatcristiana, capaç de suscitar una tro-bada personal i profunda amb Jesu-crist. Encara que després, dins decada comunitat, siguin unes perso-nes concretes les que estiguin encontacte directe amb els joves, calque sigui tota la comunitat la quepregui, pensi, programi i acompanyiels seus processos. És un momentmés de reflexió dels pastors que depropostes a les “ovelles”.

Una primera qüestió a reflexionar:Tenim consciència que la missiód’evangelitzar els joves és de tots?O només del mossèn i dels catequis-

4545454545

Com és que ho repetim any rere anysense buscar nous camins? Els par-lem de Jesús en un llenguatge queells puguin entendre i com a centrede tot? Tenim manca d’acompa-nyants i els que acompanyen sónvocacionats als joves, els formem?

En un món canviant, la propostade fe en el nostre temps plantejamolts interrogants i també inquie-tuts. El paisatge socio-religiós hacanviat molt. I continua canviant.

La pregunta, però, és la mateixaen tots els contextos socials al llargde la història: Com desvetllar la feen els joves? Com apendre la nove-tat a què ens enfrontem? Marc dereflexió pastoral: CPT, documentMirada Nova, carta dels bisbes deQuébec: “proposar avui la fe alsjoves, una força per viure” (ressaltauna cultura marcada pels mitjans decomunicació, una cultura marcadapel pluralisme, una cultura que valo-ra l’autonomia de les persones, unacultura democràtica que valora laparticipació i el debat i una culturapragmàtica, crítica i marcada per laciència i la tècnica). Les mentalitatss’han secularitzat, la pluralitat, la glo-balització, la memòria cristiana s’hapulveritzat, la pràctica religiosa con-tinua flaquejant.

Per alguns la fe ha esdevingut unaopció personal, que es manté en se-cret íntim de la consciència. Ens fapor la paraula evangelització, la con-fonem amb conversió, ens hem cre-gut que els homes del s.XXI nonecessiten Déu i que la fe es nomésde la vida privada.

Convé una mirada positiva, aco-llidora, esperançada i afectuosa als

joves d’avui; una actitud que facilitila comunicació i el diàleg. Convé unaaptitud de sempre i a tota arreu, sor-tir de nosaltres (un cop més!) perapendre els llenguatges juvenils queens permetin presentar la persona deJesucrist d’una forma entenedoraper a ells. Convé una nova miradaque ens ajudi a veure el temps degràcia, per les nostres comunitatsparroquials cal que l’Esperit ens trans-formi per esdevenir sal i llum perquètot el que cerqui pugui trobar.

Per alguns la fe haesdevingut unaopció personal,que es manté ensecret íntim de laconsciència. Ens fapor la paraulaevangelització laconfonem ambconversió, enshem cregut que elshomes del s. XXIno necessiten Déu.

Però, on són els joves? En unasocietat consumista i que té una altaproporció d’oci nocturn com a cen-tre de la seva activitat de lleure. Unasocietat on es contraposen valorsentre generacions i on es viu un fortindividualisme tant a nivell perso-nal com del conjunt de la societat,esà generant una joventut desorien-tada.

4646464646

Una societat indiferent respectede les institucions i a la política for-mal, encara que interesada per lescauses solidàries i humanitàries. Peròen pocs casos els seus sentimentses tradueixen en una pràctica aso-ciativa, i l’associacionisme es con-centra en entitats esportives. Cons-tatem que els joves es mobilitzenpuntualment, però que mantenen laseva independencia material de lesfamílies pel que fa a la residencia ials ingressos. Amb un concepte fa-miliar en crisi no s’ha sabut trans-metre valors clars als joves, es deixaen mans d’altres, com l’escola, elresoldre el que la familia no pot.

Una cultura líquida, on tot ésmóvil, flexible, canviant. Els esque-mes que teníem per entendre el mónse’ns desmoronen i sobretot desco-brim que esdevenen difícilment com-prensibles pels joves. La racionalitatmoderna, la vida com a projecte,adreçada per la persona, centrada enun valor, ordenada i orientada cap aell. A aquesta mentalitat moderna licorresponia un model de procés li-neal.

A la racionalitat postmoderna, noli serveix aquest tipus de procés, launitat de la persona és una conques-ta. La racionalitat intelectual s’hademostrat incapaç de donar sentita la vida i donar-li unitat. Allò queconvenç no és allò lògic sinò allò sig-nificatiu, allò afectiu i vivencial.

Davant d’aquestes constatacionshem de tenir clar que els joves hande ser evangelitzats i iniciats a sersubjectes actius de l’evangelització,artífexs de la renovació social i nosimplement considerar-los objectes

de la sol·licitud de l’Església. Aljove també se li ha de fer reflexio-nar sobre el fet que ha de partir dela seva realitat i de la vida i que hade desvetllar i crear en els joves unaconciencia oberta, crítica i compro-mesa. Aquí serà clau la figura del’acompanyament perquè el joveesdevingui protagonista de la sevapròpia vida i esdevingui testimoni delJesucrist.

Necessitat de comunicació ambaquesta generació. Els nostres jovessón una generació que han nascut enun món absolutament diferent delnostre, ni millor ni pitjor, però radi-calment diferent. Cal aprofundir enaquest premisa per conseguir com-prende’ls.

Alguns trets per ajudar a enten-dre aquesta generació:

GENERACIÓ X GENERACIÓEINSTEIN

(1960 – 1985) (1988-Actualitat)

Negativitat Optimisme

Depressió Creixement,econòmica estructuració i

prosperitat

Buit econòmic Ideals tradicionals

Sorgiment de les Marques omnipre-marques sents

Relativistes Seriosos

Cap futur Bon futur

La personalitat La personalitatés un concepte i quelcom real

La identitat equival La identitat és sera pertànyer a sincer amb unun grup mateix

4747474747

Si fem referència a l’InformeFundació Santa Maria sobre jovespublicat el novembre 2010 podremextreure algunes conclusions. Des del’últim informe 2005, en quant a ladefinició religiosa, un 53% dels jo-ves es declara catòlic, un percentat-ge que ha aumentat 4 punts. De comveuen l’Església, un 20% es mos-tren d’acord amb la jerarquia ecle-sial. Una mica més del 50% sostéque es pot creure en Déu sensel’Església, la mateixa que creu queés potser part d’ella sense seguir lesseves directrius. Han millorat les vi-sions positives. Un 40% dels en-questats af i rma que les sevesnormes ajuden als homes a viuremés moralment, i un 45% diu queels ofereix una llar espiritual i reli-giosa. 13 punts més que al 2005.

La situació reflecteix, segons l’in-forme, el tipus de vida i els valorsdominants avui, on el centre és laimmediatesa i allò empíric. L’assis-tència a classe de religió ha tingutun lleuguer descens respecte al 2005,però la seva valoració no és pitjor.El més important per a ells, diuen, queés la familia i els amics. Valoren totel que és afectiu, les relacions perso-nals i els testimonis propers que par-len un llenguatge que entenen. A nivellrelacional són persones connectades,sempre en xarxa, que tenen a l’abastles oportunitats que ofereixen inter-net o d’altres mitjans. Respecte a laseva relació amb la fe i l’Església,veiem que encara són molts els jo-ves que van a la catequesi de prepa-ració per a la Confirmació. I tambéveiem que la majoria, quasibé tots,acaben el seu contacte amb l’Es-glésia amb la celebració d’aquest sa-grament. Allò que han viscut no els

ha tocat el cor, i senten l’Església llu-nyana, apartada del seus interessos.

Intuicions pastorals quan parlenen clau juvenil:

- Importància de la vida fraternadel grup i comunitària (esglésiaen un moment tan individualis-ta pot esdevenir seguretat i ca-liu). Lloc de trobada i acollidacàlida, on vivim la litúrgia, i lainiciació als sagraments. Unavida fraterna que provoca ex-periències vitals significatives,una comunitat vital i afectiva ino només funcional o de pro-jecte. Sense comunitat, no hi haprocés evangelitzador ques’aguanti. La comunitat és laque suscita i acompanya el pro-cés dels joves.

- Ajudar a descobrir la vida inte-rior del jove, d’on brotllen elsnous valors evangèlics. Posarals joves davant del Senyor.Trobem un gran dèficit enl’experiència “orant” dels ado-lescents i joves, cal educar elsilenci per escoltar una parauladiferent de la seva.

- Una pastoral kerigmàtica, explí-citament evangelitzadora i anun-ciadora del Regne. Estimar lacapacitat del jove de preguntar-se per qui sóc jo, ajudar-lo afer la descoberta del seu inte-rior, itinerari i procés que ha deser acompanyat, tot ajudant-loa consolidar la seva identitatcristiana.

- Un estil de vida en clau de for-mació. No només una forma-

4848484848

ció intel·lectual. Inclou la pro-moció dels nous llenguatges isímbols, inculturació que li dónaidentitat en el seu context cul-tural. Ens porten a recuperartambé el que és corporal comaspecte comunicatiu, el que éslúdic-festiu com constructor degrup i d’identitat, el que éscreatiu, com realitzador desomnis, cap a la trascendència,per rellegir l’evangeli.

- Cal escoltar bé el seu llenguat-ge, música, nit, moda, cine, es-tètiques... per compendre laseva realitat. I per ajudar aacompanyar el projecte de Déuen aquest context que ha de seranunciat.

- Potenciant el sensorial, narra-tiu, dinàmic, emotiu i sensorial.Recuperar la capacitat de nar-ració. En clau evangèlica, utilit-zar les paràboles serà impres-cindible amb joves.

- Acompanyament als joves enel seu procés de construccciód’identitat. Personalització de lafe i del seu procés. Significati-vitat del testimoniatge i l’ex-periència. Cal ajudar el jove aposar-lo en clau d’escolta i re-cerca del projecte singularque Déu ofereix sobre la sevavida.

- Una vida pels altres, fer-losdescobrir el compromís: els po-bres, l’evangelització, la vidaa l’Església. De les experiènciesal compromís que porta a lavivència de la fe.

- Un agent de pastoral és un tre-sor. Cal cuidar-lo, i educar laseva mirada sobre cada joveperque el jove esdevingui per elltemple de Déu, on Déu sembrales bones llavors. Qui estima elsjoves sempre convoca amb es-perança, delicadesa i humilitat,sembra sense esperar collita, iesperant el temps necessari.

- Una pastoral de joves és voca-cional. Cada cop més ens tro-bem amb processos marcatsper l’u a u, per l’individu, quecal acompanyar i on la interio-ritat de la persona esdevé unterreny sagrat que cal saber tre-ballar. Esdevé clau el testimonii la figura de l’agent de pasto-ral. Caldrà plantejar-nos la in-terioritat com a nou espai perconnectar amb el jove. Per onel jove comença a creuar “llin-dars”, per arribar al silenci, aespais de pregària, de meditació,de contemplació... per desprésplantejar-se propostes i accions.Hem de ser grans coneixedorsdel món interior del jove. Delsseus sentiments, de les emo-cions, de les intuïcions...

- Com ens mostrem emocional-ment amb ells és molt impor-tant, ja que la porta d’entradaés l’afectiu, busquen ser esti-mats i reconeguts. Els nostresjoves no esperen de nosaltresraonaments teòrics sino que elsconvoquem a espais i projec-tes on se sàpiguen estimats gra-tuitament.

- La majoria dels joves no tenenrelació amb un prevere, fins i tot

4949494949

amb les nostres relacions pasto-rals. Caldrà reflexionar sobrecom acompanyar aquesta rea-litat.

- Enfortir la pertinença comuni-tària i eclesial. El problema fo-namental de la pastoral no rauen els projectes i processospastorals de l’evangelització ide l’educació en la fe, sinó enel subjecte capaç de suscitaruna recerca personalitzada, i elsubjecte no és altre que la co-munitat cristiana.

- Cal impulsar l’organització i eltreball en xarxa. En comunióeclesial, sumant energies i ac-cions, aprenent a coordinar-nos, a programar junts, a viurela comunió en la missió.

- Interrelació dels joves i els po-bres. Els valors de la solidaritati el servei cal que siguin acom-panyats perquè no esdevinguinnomés un servei, sinó testimo-nial. Vida de voluntariat. Junta-ment amb la vida interior ladescoberta d’una gratuïtat. Ladescoberta de fer el bé.

- Cal entrar en una nova lògica“missionera”, per la nova evan-gelització, que es planteja en totmoment suscitar l’experiènciade Déu. Dinamitzar realitats onel jove que va fent procés tro-ba la seva vocació-missió, a laparròquia, en projectes solida-ris i voluntaris... vinculant laseva realitat de grup o unitat a

una tasca gestionada per ellsamb les realitats ja existents.

- Treballar una reflexió al voltantdel tema de la simbologia ambjoves. I aquí ens cal fer unareflexió sobre els nous llenguat-ges. Ex. Taizé, la creu de lesJMJ... Potenciar els momentscelebratius, trobades multitu-dinàries i festives, on el cant,música, signes i símbols reli-giosos, recreen un ambient alqual fàcilment s’enganxa la sen-sibilitat i el talent festiu dels jo-ves. Web, blog, facebook, comeines per connectar-nos, dedi-car-hi temps.

Com ens imaginem la parròquia,l’escola, el moviment, el mes desetembre? Després que molts joveshagin tornat d’experiències eclesialsvitals de l’estiu? Què els hi propo-sarem? Cal donar forma a la pro-posta?

No pensem que nosaltres no hipodem fer res! Perquè podem fer imolt. No es tracta que tots ara ensposem a portar grups, però cal tro-bar les persones perquè cal renovarla nostra fe i la nostra vida comuni-tària. Aquests nombrosos interro-gants pretenen encetar una reflexiópersonal i comunitària. No hi ha so-lucions ni fórmules màgiques, peròsi que hi ha actituds que poden aju-dar-nos a sortir amb entusiasme atrobar-nos amb el jove i oferir-li elseguiment de Jesús, viscut en co-munitat, com una proposta amb sen-tit per a la seva vida.

5050505050

Penso que el jove fins ara tenia la transmissió de l’escola, de la família,de la parròquia. Tota aquesta transmissió s’ha trencat i ara li arriba unavisió de Déu molt jerarquitzada i institucional, i aquest tipus de Déu ellno el necessita i com que no el necessita, no el busca. Quan tu ets ca-paç d’arribar al jove a poder interioritzar la seva fe en aquesta idea i lidius que el Déu real no és aquest sinó que el Déu real t’estima, quet’accepta, ja és un altre procés. Francesc Figueras

La nostra generació era de l’acció i ens van ensenyar a ser contempla-tius. I ara, potser sí que molts dels joves són més individualistes peròquan els planteges una experiència comunitària els fascina. Per tant, lanostra acció pastoral ha de passar també per anar a complementar, anara facilitar aquestes experiències de les que generacionalment estemmancats. Carles Muñiz

A vegades pensem, Jesús no està de moda però és l’únic que està aguan-tant. Marisa Jiménez

El que trobo és que es pot parlar sense complexos, es poden dir les cosessense cap mena de problema, s’hi treballa millor. El que he notat enaquests anys, és que els nois/es que tenim venen perquè volen i es potcomençar un procés de fe amb ells. Jordi Callejón

Les famílies cristianes tenen molt a dir. S’ha de revaloritzar tant la fa-mília cristiana com l’escola religiosa. Marisa Jiménez

5151515151

La pastoral amb joves com a procésde pastoral vocacional. Reflexions alvoltant de l’acompanyament de joves

LLUÍS PL ANA, delegat de Joventut del bisbat d’Urgell.

No ens cansem mai de dir, quanparlem de pastoral amb joves, quetot està inventat. I tot i que subscricaquest taxativa afirmació, semprepretenc crear-me un cert regust defalsedat, car hom no vol oblidar maique existeix quelcom nou sempre,sempre que hi ha una relació perso-nal. És per això que aquest article,més fet d’experiència i quotidianitatque de fórmules i solucions, arren-ca amb l’afirmació que en la pasto-ral amb joves tot està per inventar. Irepeteixo, tot estar per inventar per-què la trobada amb un mateix, ambels altres i amb Déu no és expressa-

ble, no hi ha paraules que puguindonar dimensió a aquest fet. Per tant,com poder donar per sabut, inventati raonat tot allò que no podem com-prendre en tant que no podem com-partir en expressió?

La pastoral amb joves cal defi-nir-la des de diversos supòsits. Unprimer ens remetria a què estem par-lant d’una pastoral vocacional. Unsegon ens situaria en un procés.Un tercer ens parlaria d’una tem-poralitat d’actuació. I un quart fa-ria referència als agents pastoralsen tant que iniciadors d’aquesta pas-toral.

Començaré pel quart supòsit quepossiblement no deixaré mai de ban-da. No hi ha cap jove que vingui i etdigui: vull iniciar un procés vocacio-nal, o vull formar part, com a usua-ri, d’un projecte de pastoral ambjoves... El jove és humà i, com a tal,no arriba a aquestes conclusions sen-se reflexió, anàlisi i treball compar-tit. Cal una espurna. Una experiència.Un contacte. Sort. L’agent pastoralés la guspira que encén la persona.No hi ha pastoral amb joves, pasto-ral del tipus que sigui, si no hi haagents pastorals. Què és un agentpastoral? Algú que desvetlla, inicia iacompanya un procés vocacional enclau jove durant un cert temps. Com

En la pastoral ambjoves tot està perinventar. I repe-teixo, tot estar perinventar perquè latrobada amb unmateix, amb elsaltres i amb Déu noes expressable, nohi ha paraules quepuguin donar dimen-sió a aquest fet.

5252525252

veieu, la definició que dono a l’agentpastoral inclou els altres tres supòsits.

a veure amb dominis teòrics experi-mentats o no... Això és fàcil: compreparar una pregària, una dinàmicade grups, un joc, una entrevista, undiàleg vocacional... La formaciómés “pràctica” no duu enlloc si nohi ha hagut abans un treball perso-nal. L’agent pastoral no neix, es fa.

L’agent pastoral ésla guspira queencén la persona.

Avui en dia hi ha pocs agents pas-torals. No vull dir que n’hi haginpocs, potser n’hi ha més que mai,però les condicions actuals demanenmés persones que formin partd’aquest grup. Quin perfil té un agentde pastoral? Jo diria que ha de teniralgunes d’aquestes característiques:zel pastoral, és a dir, transmissor del’evangeli, amb fets i paraules, ambvivències i sentiments, passió perestimar i per donar-se. Obert a lasenzillesa de les coses, pacient i dis-ponible, amb un somriure i oblidatde la queixa i el “mal rotllo”. Co-neixedor del món que l’envolta, crí-tic amb la societat i amb les institu-cions, però disposat a col·laborar permillorar les dues coses. Ha rebut unaexperiència d’acompanyament, dediscerniment vocacional, ha anatdescobrint a la seva vida la presèn-cia de Jesús en tot allò que l’envoltai viu. Ha fet un camí de fe compar-tit, en grup, amb d’altres, on ha ex-perimentat l’estimar, la donació, lapregària, la vida. Té consciènciad’estar sempre en camí, no sol, sinóque sap que el seu camí de vida ésamb d’altres, sempre amb d’altres.Viu l’altre com un regal i sempre creuen la conversió seva i dels altres,perquè l’ésser humà pot créixer imillorar... Algú coneix una personaaixí? És difícil oi? Fixeu-vos que nohe posat com a perfil res que tingui

El primer supòsit, el més inicial,aquell que situa l’àrea de la qual es-tem parlant, ens diu que la pastoraljuvenil s’ha d’emmarcar, necessària-ment, en una globalitat de pastoralvocacional. La pastoral de joves, enquan recerca del sentit últim, ensemplaça a un marc vocacional. Totté sentit si posem la persona com agran destinatari i acció primera i dar-rera d’aquesta pastoral. Volem queel noi o la noia vagi descobrint a quèse sent cridat i, en darrer terme, aquè el crida Déu. L’objectiu voca-cional és convertir un objecte pas-siu desubicat del seu centre d’interèsvital, allunyat de les prioritats quecom a ésser humà moral pot autoim-posar-se, separat d’allò que el cridaa la felicitat, indiferent al seu jo, sen-se una recerca personal de trobadaamb ell/ella mateix/a... en una demolt diferent: capaç, amb el seu dis-

La formació més“pràctica” no duuen lloc si no hi hahagut abans untreball personal.L’agent pastoral noneix, es fa.

5353535353

cerniment, de sentir-se un instrumentde Déu, una obra que Déu en dispo-sa per fer possible el Regne de Déuentre nosaltres. I aquest punt emsembla significatiu, perquè volem unhome/dona encarnat en els valors delRegne. Amb una interioritat assumi-da, forta i plena però que li permet,ensems, ser carn viva enfront de lessituacions d’injustícia extrema quepateix la nostra societat. És una per-sona transformada que guaita pertransformar el seu voltant. Aquestaés la veritable pastoral vocacionalque pren vida en la pastoral de jo-ves.

El segon supòsit, ens remet a en-tendre la pastoral de joves com unprocés. Aquesta afirmació és moltvital. Pràcticament tot en aquestavida és viscut de manera processual.En primer lloc, lògicament, la prò-pia vida. És el gran procés, tot i quecaldria distingir entre creixement iprocés. Són conceptes diferents.Créixer és inevitable. És propi dequalsevol component vital. Un copnaixem, segur que creixem, d’unamanera o una altra, no hi ha volta defulla. Som vida perquè creixem. Elprocés esdevé quelcom més propi idifícil. El procés és una evolució rao-nada i observada per part del propisubjecte que la pateix. Perquè elcreixement sigui processual cal ser-ne conscient d’aquest propi creixe-ment, experimentar-lo i adonar-seque el procés ha arribat a posar encrisi la pròpia persona, els seus fo-naments i allò més intern d’ell ma-teix. Evidentment que aquest procés,que conté etapes, s’inicia amb es-glaons que vaig pujant més senzills,per entendre’s, no hi ha una etapad’il·luminació tan radical, sinó que

és gràcies al mateix procés que lespetites passes es van acumulant i esconverteixen en camins fets llargs ide vegades feréstecs. Però aquestprocés, entès com a camí, amb totaseguretat iniciàtic de la pròpia per-sona, es comença d’alguna manera.Jo hi veig cinc etapes, amb unaprèvia. Aquesta prèvia, també totesles altres, però aquesta primerenca,té com a protagonista l’agent pasto-ral. És la convocatòria, la trobadaque porta a l’encontre de l’agentpastoral. El noi/la noia és convocat/dad’alguna manera. Pot ser per parti-cipació en alguna activitat que col-peix la persona, per afinitat ambamics i amigues que tenen un grupde referència... independentment decom és la primera convocatòria–aquesta que tan preocupa perquèsembla que ens costa convocar elsjoves a les nostres activitats– l’agentpastoral ha de sortir a l’encontre. Eljove que està caminant, sense saber-ho potser, es troba, en un momentd’aturada, algú que li diu si podenanar junts una estona. I destaco elmoment de l’aturada, no en sentitfísic, sinó en sentit espiritual, aquestaturar-me per reviure’m, en compa-nyia, és fonamental perquè s’iniciïel procés. Perquè, si tinc molta gental meu grup, però no tinc la convic-ció que els nois i noies han iniciataquest procés, és clar que les expe-riències viscudes els marcaran i elsajudaran en la vida, però no estareminiciant una tasca d’acompanyamentpastoral en procés.

Per tant, aquest encontre exigeixa l’agent pastoral: proximitat, perquèés proper tot i que diferent, perquèen la diferència es troba un signe deproximitat: sóc diferent però m’hi

5454545454

atanso. Senzillesa, perquè no sócmillor que tu. Potser he fet més camí,però les pedres, el fred i la tempestatambé me’ls puc trobar. Llenguatgecomú o semblant, sinó, de quinamanera ens podrem parlar? puc fermeu el teu codi lingüístic, entendreels teus sentiments, les teves an-goixes? Com puc empatitzar amb tusi no sé què em dius? Atenció, mira-da franca, serena, sencera, discrimi-nant tot perquè els meus ulls nomésse centrin en els teus ulls. L’acom-panyat ha de ser mirat amb tendresa.Com una mare mira els ulls del seufill. Igual, sense fissures, amb totaldonació. Aquesta atenció possibilital’escolta. No s’escolta si no se se-gueix els ulls. Cal escoltar fugint dediscursos. La nostra Església, de laqual nosaltres hi participem i fem elmateix, fa massa discursos, ens cal,doncs, escoltar. Qui no escolta noacompanya, dirigeix. I qui dirigeixacaba patint una sublevació de quiés controlat. I molta paciència, per-què la paciència la necessitem. Nohi ha fracàs en la pastoral amb jovesperò si hi ha laberints, i els caminsno són drets per a ningú, i cal co-mençar i tornar enrere i fer la rampacosteruda... i la paciència s’aconse-gueix en la pregària. Cal fer de la pre-gària l’instrument de l’agent pastoral.Pregant amb rostres, amb cares icors de les persones amb qui femcamí, a qui acompanyem fent camí.

Aquesta primera convocatòria–encontre amb l’agent pastoral– had’afirmar el jove amb un grup dereferència. Penso que és el més en-certat. Dins del grup de referèncial’agent pastoral seguirà l’acom-panyament. Si el jove no vol partici-par d’un grup, cal seguir l’acom-

panyament, però animant-lo, méstard, a formar-ne part.

No hi ha fracàs enla pastoral ambjoves però si que hiha laberints, i elscamins no sóndrets per a ningú,i cal començar itornar enrere i fer larampa costeruda...

Ara sí, anem per les cinc etapesdel procés. Les cinc etapes es viuenen tres espais principalment: el grupde referència –amb tots els momentsde creixement que s’hi viuran–,l’acompanyament individual i les ex-periències religioses significatives.Totes les etapes són bàsiques. Non’hi ha cap que sigui innecessària,ni més senzilla. Primer les situo enclau de grup de referència:

- La primera etapa és la inicial.La trobada dins del grup. Amis-tat, diversió, companyonia, re-flexió, coneixença de l’altre,amb elements que cohesionin elgrup i el facin identitari. Aquíés quan fem dinàmiques degrup, de valors, iniciem en unapregària de cant i de compartir,sortides en contacte amb la na-tura, dormir fora de casa...

- La segona etapa és la del com-promís i dedicació. Aquesta eta-pa és evident quan l’agent

5555555555

pastoral s’adona que el grup jaté identitat pròpia i tothom n’éscorresponsable. És el momentde prendre petites iniciativesque van més enllà del grup.També és un moment òptimper trobar-se amb altres grupsi obrir el grup a més gent.Aquests nous que vinguin tro-baran una atmosfera que facili-tarà molt la presència de per-sones noves.

- La tercera etapa és la de la im-plicació social i eclesial. El grups’obre definitivament al seuentorn i la seva realitat, partici-pa activament en campanyessolidàries i activitats culturalsde la població, i és present demanera activa en celebracionsde la parròquia.

- La quarta etapa és la del trans-cendent, el grup cerca experièn-cies religioses que ajudin a latrobada personal: recessos, re-flexions, revisió de vida...

- I la cinquena etapa és l’afirma-ció o reafirmació cristiana, ésaquí on el grup és conscient dequi són i a on van definitiva-ment. No vull dir que el grupno sàpiga que pertany a un grupcristià, vull dir que aquí cadas-cú en pren consciència amb totallò que significa.

És en aquestes cinc etapes onl’agent pastoral acompanyarà el pro-cés dels joves del grup. És fàcil queno tothom del grup assoleixi els cincnivells però en tot cas, encara quesigui per contacte amb els altres, quimés qui menys anirà fent aspectes

dels processos de manera paral·lela,i altres aspectes seran, lògicament,molt distints. Igualment, l’acom-panyant anirà fent camí amb el jove,i les etapes de procés en un grup,s’ajusten a la perfecció a les perso-nals, viscudes en acompanyament:una primera etapa de trobada amb ell/ella mateixa, amb allò que li preocu-pa i que no l’ajuda a créixer, una se-gona etapa de compromís i dedicacióamb allò que viu i que l’omple, unatercera etapa d’implicació social ieclesial, una quarta etapa d’ex-periència del transcendent, on la pre-gària que s’ha viscut en altres eta-pes ara es consolida com quelcompregó a un mateix i des d’on s’arti-culen fonaments vocacionals sòlids,i la cinquena etapa d’afirmació o re-afirmació cristiana. És en aquesta cin-quena etapa on situaria el pas delsagrament de la confirmació. No do-nem per superat en aquesta etapa elsnois i noies que ja ens arriben confir-mats. Potser malgrat estar confirma-ts el seu procés està, encara, als inicisi tenim un camí llarg a fer. També potesdevenir que les etapes de proces-sos personals no coincideixin amb elgrup. És a dir, el grup està en l’etapade compromís social i eclesial i eljove està en la fase inicial. Això no ésgens anormal. Tot ajuda a fer camí.

I ens queda el tercer supòsit, aquellque ens diu que tot aquest procésd’acompanyament, grupal o indivi-dual, està marcat per una temporali-tat. Aquesta és una bona notícia. Voldir que els nois i noies tindran en elseu camí, més gent que els acom-panyi. No només nosaltres. Tot nos’esdevé amb nosaltres. Hi ha mésvida més enllà del nostre acompa-nyament. No ens oblidem que Déu

5656565656

actua i nosaltres, qui som compa-rats amb Déu? Què hi podem fer queno hi faci ell? Però la temporalitattambé ens remet a un lloc, un mo-ment i un temps. El temps passa, iés veritat. Els nostres joves inicienun camí en grups i personal, però sesituen en la realitat quotidiana –elsestudis, la família, les amistats, eltreball– i tot això reforça el sentit detreballar sense pausa però de mane-ra tranquil·la. Cal preveure que eljove pot abandonar l’acompanyamenti el grup, i iniciar un nou camí, permolts motius. Cal dotar a aquestapersona de mecanismes perquè allòviscut, experimentat, treballat, re-flexionat, meditat, pugui donar elsseus fruits... És clar que hem dedeixar que l’Esperit actuï, certament,però l’Esperit també actua mitjançantnosaltres, no ho oblidem.

Bé, ara voldria ja, com a conclu-sió, tornar a l’agent pastoral. On són?On trobar-los? Com aconseguir-nemés? Com formar-los? Com acom-panyar-los? Sé les preguntes però notinc tan clares les respostes. Sí queés claríssim que l’Església té aquíuna gran responsabilitat. Hem deveure amb claredat que l’acompa-nyament és la clau de volta del’evangelització actual. Només evan-gelitzarem si acompanyem. Totsaquells que estem i som església hemd’acompanyar. En un altre momentde l’article deia que fem massa dis-cursos. És ben cert, ens toca escol-tar, comprendre, no tant valorar compregar, no tant decidir com esperar.Tots som agents pastorals en quantformem part de l’Església, en quanthem viscut una experiència de fe i lavolem transmetre. Només amb lanostra passió per l’evangeli podrem

apropar molta gent a la fe. Ara bé,cal tenir molt present que necessi-tem pedagogia, conèixer els noustemps, ser conscients de les nostreslimitacions i veure clar que estem alservei dels més pobres; i els jovessón, segurament, un dels sectors dela nostra societat amb més dificul-tats, més abandonat i pitjor entès. Calabocar-s’hi amb els joves, com op-ció d’Església a prop dels desatesos.

La formació pràctica de com tre-ballar amb joves és relativament fàcil.En canvi, hem de facilitar als cristiansi cristianes (almenys estan batejatsencara que no els veiem a l’Església)de 30-45 anys una manera diferent depoder fer-se presents a les nostresparròquies. Aquí tenim agents pasto-rals que no hem sabut acompanyar.Gent que ha tingut una experiència defe positiva però no ha estat un sectordel qual ens n’hàgim preocupat mas-sa. Com recuperar aquestes persones:acompanyant-les. Qui les ha d’acom-panyar? Tenim molts preveres i laicsfent altres tasques que podrien feraquesta, més essencial i de futur per ala nostra Església.

Cal passar d’una pastoral sagra-mental a una pastoral d’acompa-nyament on els sagraments formenpart d’aquest procés. Hem de posar lapedagogia dins de l’evangelització.Durant anys s’ha parlat, en pedago-gia, de l’atenció a la diversitat, de serconscients d’on està cada alumne/a idonar-li les pautes que necessita perprogressar des de les seves caracte-rístiques. Doncs nosaltres hem de ferel mateix. Conèixer on es troba cadapersona i ajudar-la a situar-se dins d’unprocés des de la seva situació actual.L’atenció a la diversitat ha d’arribar ala nostra pastoral.

5757575757

Com ens servim d’instruments coml’Aplec, JMJ... per acompanyar als joves?

FRANCESC FIGUERAS, secretari del SIJ.

Previ

A casa nostra, fa uns anys quequant parlem de Pastoral amb jovesno podem deixar de parlar de l’Aplecde l’Esperit, de les Jornades Mun-dials de la Joventut i altres trobadesmassives, que per uns és una opor-tunitat i per altres una pèrdua detemps i per dir-ho més col·loquial-ment, un castell de focs, vist i no vist.

Però em plantejo, després d’unsanys de treball en la pastoral ambjoves, si els nostres joves són elsveritables protagonistes de les nos-tres pastorals i si l’anàlisi que femd’ells respon a allò que ells estandemanant. ¿No serà que són vícti-mes d’una anàlisi que se’ls atribu-eix a ells, quan en realitat l’hauríemd’atribuir a la societat tota, més enconcret, al món de nosaltres els adults,donat que ells són receptors de lacultura que entre tots hem generat iconstruït?

Si bé els joves han d’anar assu-mint el protagonisme de la respostai la responsabilitat, nosaltres, elsadults, hem d’assumir l’actitud delreconeixement dels nostres errors idels nostres encerts; de la transmis-sió de tot el viscut, après i creat i del’acompanyament de la nova gene-ració perquè esdevingui la properageneradora d’un nou futur.

Crec que una de les coses que hemde revisar tots plegats, és si somcapaços de protagonitzar en les nos-tres vides allò que exigim i demanemals altres. Som molt conscients dela necessitat de vetllar perquè esrespectin els drets però a voltes sem-bla que hàgim caigut en l’oblit delsdeures: “Els éssers humans tenendeures vers els altres abans que pu-guin començar a exigir-se recípro-cament o institucionalment drets.(...)Primer neixen els deures, només apartir dels deures es pot anomenar“dret” a la capacitat d’exigència deldeure aliè. A l’admetre els propisdeures, s’adopta el punt de vistad’aquell que reconeix efectivamentl’altre (Simone Weil)”.

Si bé els joves hand’anar assumint elprotagonisme de laresposta i la respon-sabilitat, nosaltres,els adults, hemd’assumir l’actituddel reconeixementdels nostres errors idels nostres encerts.

5858585858

Però no hem d’oblidar que si treba-llem per la pastoral amb joves nopodem només quedar-nos en unveure, sinó que a més d’un jutjar hemd’actuar i això ens porta a l’evange-lització.

Si agafem la Paraula de Déu,l’evangeli i ens endinsem en que voldir evangelitzar, crec que arribem ala conclusió que si l’Església exis-teix és per a evangelitzar. Sant Pau,a la primera carta dels Corintis ensho diu molt clar: “Per a mi evangeli-tzar no és pas un títol de glòria. Ésuna obligació. Ai de mi si no evan-gelitzo” 1C 9,16. Per tant hem d’as-sumir amb goig, amb humilitat, fe iesperança que la nostra vida està alservei de l’evangelització, amb laqual cosa ens fem conscients quel’evangelització no és una activitat,és una vida que testimonia i anunciael Crist.

una paraula que ve de Crist però queés una paraula nostra: paraula de Déuen paraula humana. D’aquí la neces-sitat que l’evangelització, en nosal-tres, sigui fruit de la fe viva.

Poc podrem evangelitzar, arribarals nostres joves, si no ho vivim comun acte de fe, i això ens porta a unaexperiència personal de fe en Jesu-crist.

Tot això ho viurem partint d’unamirada interior i profunda de la cul-tura actual i hem d’aprendre a comencarnar-hi la llavor de l’evangeli. Ino caiguem en el catastrofisme detot és molt difícil i no fem res. No.Crec que de les dificultats n’hem defer oportunitats, sent molt cons-cients que en el nostre món hi ha unagran set de transcendència, de serfeliç, de viure la justícia, de saberd’on venim i cap a on anem. Tot aixòens porta a oferir als nostres jovesespais, activitats perquè coneguin aJesucrist, cara a cara, com a res-posta.

Citaria aquí les paraules d’ungran Pastoralista, José Antonio Pa-gola, que en un article seu deia: “lacrisi ens anirà fent entendre que lafe cristiana no és una cultura, unaideologia, un sistema social sinó con-versió permanent a l’evangeli, reno-vació i actualització. La fe éspossible en la crisi actual perquè Déusegueix actuant en l’ésser humà.Déu està en contacte immediat ambcada ésser humà, i la crisi de la mo-dernitat no pot impedir la gràcia deDéu en cada subjecte”.

Tot això ho hem de viure des dela nostra pròpia pobresa i conversió

No perdem de vista que en la nos-tra tasca evangelitzadora intentem dir

Però no hemd’oblidar que sitreballem per lapastoral amb jovesno podem nomésquedar-nos en unveure, sinó que amés d’un jutjarhem d’actuar iaixò ens porta al’evangelització.

5959595959

diària, i deixem que es transformi enesperança, la qual no es fonamentaen nosaltres sinó en Déu mateix.

Per tant tot això ho hem de viureinteriorment com a enviats de Jesu-crist. Entendre i viure la vida cris-tiana al servei de l’evangelització,som apòstols pel sol fet de ser cris-tians, per tant hem de créixer en per-sonalitat apostòlica i en una pregàriaque ens remeti als altres, que ens hiaproximi... desitjant de cor ser ca-paços de fer-los tastar la tendresa deDéu, la seva justícia i el seu amor;la pastoral amb joves no és un actede voluntarisme, és un do i una mis-sió que hem d’acollir i viure des dela pregària i comptant amb la forçade l’Esperit Sant.

La Pastoral i el nostre món

Però vivim en un món que moltesvegades ens desconcerta i va molt mésràpid del que voldríem. Ens sembla queja no interessa això de la religió, ja nonecessitem al transcendent i estem moltequivocats. Hi ha una nova manera deviure tot això i, com deia abans, ésuna oportunitat per donar respostes alsentit de la vida i a les preguntes fona-mentals sobre la vida humana; posemun exemple clar, l’ecologisme, viscutcom una oportunitat per aproximar-se a l’experiència religiosa del sentitde la creació, del sentit del misteri i esvincula, a més, al factor existencial,la persona és el lloc natural del’experiència religiosa. L’eix articu-lador de la persona ja no és el deureni l’obligació, sinó l’experimentació.Però de l’experiència sí que n’hande sortir deures, respostes, compro-misos.

També cal que parlem que la feavui ja no es viu com a experiènciaglobalitzant, la fe es presenta mésaviat fragmentada, viscuda a mo-ments i en condicions concretes iaixò no fomenta la coherència, launitat entre fe i vida. El subjectivis-me, les grans mediacions de l’expe-riència de la fe (la pregària, la litúrgia,els sagraments...) estan al servei deles pròpies necessitats i sembla quehan de passar per l’acceptació delm’agrada o no m’agrada, em va béo no em va bé. Un sentit de Déu moltimpersonal, hi ha una forta tendèn-cia a creure en un Déu que no éspersona, sinó que és força, energia,natura... El sentimentalisme que creauna afirmació dels aspectes més sen-timentals i afectius de la fe amb elconseqüent debilitament de la for-talesa creient.

Però cal mencionar, també, altresaspectes que demanen un nou estilen la nostra pastoral. Destacaria elvalor de l’experiència i del concretper damunt dels plantejamentsteòrics; el valor de la comunicació iel desig de relacions personals au-tèntiques i el valor del servei il’altruisme cap els més dèbils i mar-ginats.

Els Joves i l’Evangeli

I un es pregunta què aporta avuien dia als nostres joves l’evangeli:capacitat de viure la vida amb sentit.Recordaria aquí unes paraules del’escriptora Susana Tamaro: de laignorància del sentit, neix la ig-norància sobre quin camí agafar.Viure Déu com el sentit de la vidaens porta a prendre l’evangeli com a

6060606060

camí, d’on brolla el model d’homeal que som cridats a viure; vertebrael nostre ser persona, ens arrela i ensdóna capacitat de creixement perso-nal i social, desvetllant-nos la raó dela coherència, de la lluita... ens apor-ta capacitat de relació, d’estima,d’acceptació, de perdó, d’alegria, defraternitat... ens aporta grans valorsper a la construcció d’un món basaten l’amor.

Seria bo recordar què vol direvangelitzar (crec que esta molt claren l’encíclica de Pau VI, EvangeliNuntiandi) i al mateix temps i seguintel Projecte Marc de Pastoral ambjoves de la CEE parlar de les tres eta-pes: Missionera, catecumenal i pas-toral. No ho faré ja que em vullconcretar més el sentit d’un Aplec,d’una Jornada Mundial de la Joven-tut o, per englobar-ho tot, a on ensporta la pastoral que té trobadesmassives, de joves vinguts d’indretsdiferents.

Som conscients que aquest pro-cés és important i ens ajuda en lanostra tasca pastoral perquè ens per-met, des del principi de l’acció, di-ferenciar a qui ens dirigim, a quinaetapa es troben i què correspon ofe-rir-los tot iniciant processos partintde la realitat d’aquests joves als qualsens adrecem.

I també ens permet un treballmolt important i necessari a fer enles nostres comunitats parroquialso religioses: conèixer quines ofer-tes personals tenen, ubicar-les enla seva etapa corresponent i ferd’aquestes diferents ofertes pasto-rals un procés sencer d’evangelit-zació. Això ens ajudarà a créixer en

una mentalitat de pastoral global oncada acció és una parcel·la del pro-cés sencer.

Per tot això, cal que sentim lacrida a portar la Bona Nova a totsels ambients i que aquest anunci pu-gui renovar la humanitat perquè hau-rà arribat al cor de les persones. Peròaixò ens demana a nosaltres ser ca-paços d’evangelització, evangelit-zant-nos. Partir de l’experiènciapersonal, de l’encontre personal ambla Bona Nova i el canvi interior. Ésdes de l’experiència personal de lafe que podem anunciar.

Podr íem expressar to t a ixòdient: el que cal és evangelitzar, nopas d’una manera decorativa, comun vernís superficial, sinó d’unamanera vital, en profunditat i finsa les arrels, la cultura i les culturesde l’home, en el sentit ric i amplique aquestes paraules tenen en laGaudium et spes, prenent semprecom a punt de partida la persona itenint sempre presents les relacio-ns de les persones entre elles i ambDéu.

El que cal ésevangelitzar, nopas d’una maneradecorativa, com unvernís superficial,sinó d’una maneravital, en profunditati fins a les arrels.

6161616161

La ruptura entre Evangeli i cultu-ra és, sense cap mena de dubte, eldrama de la nostra època, com hofou també en altres èpoques. D’aquíque calgui fer tots els esforços ambvista a una generosa evangelitzacióde la cultura i, més exactament, deles cultures. Aquestes han de serregenerades pel trobament amb laBona Nova. Però aquest trobamentno es durà a terme si la Bona Novano és proclamada.

Cal, per tant, un seriós diàleg en-tre fe i cultura. La Bona Nova s’had’encarnar en la vida, en el sentir, elpensar i el fer de la persona. La feés una adhesió a la persona de Jesu-crist, i des d’aquesta adhesió es pro-dueix la conversió.

Com evangelitzar els joves

En primer lloc és bo explicitarquè l’evangeli aporta als joves de lanostra societat: capacitat de viure lavida amb sentit. Recordaria aquí lesparaules de l’escriptora Susana Ta-maro, que ja he citat anteriorment.

Per tant és important que siguemconscients que per a l’evangelitzaciócal treballar molt: l’acollida, el diàlegpersonal i grupal i l’acompanyament.I això vol dir treballar la persona, elgrup i la comunitat.

Arribats a aquí voldria destacarel treball que s’ha anat fent aquestsdarrers anys sobre la pastoral de jo-ventut. Atents a les crides que se’nsva fer en el Concili Provincial Tarra-conense, des del Secretariat Inter-diocesà de Pastoral de Joventut deCatalunya i les Balears i des de les

delegacions diocesanes de pastoralde joventut i moviments diocesanss’ha fet un seriosa reflexió pastoralque ens va fent concretar la neces-sitat d’una pastoral de caràcter mésmissioner. Amb això estem dient quehem de ser capaços d’una pastoralque contempla el primer moment del’evangelització, dirigit als no cre-ients i als indiferents

En aquest sentit marquem les se-güents etapes:

Apropar-nos als joves i establirrelacions; no podem esperar que vin-guin els joves, cal anar allà on són,i establir relacions d’interès, d’amis-tat.

Els joves tenen necessitat de sen-tir-se apreciats, estimats, valorats.Per tant cal crear convocatòriesd’apropament als joves. Convoca-tòries que tinguin qualitat i contin-gut i que siguin un bon punt de partidaper a començar una relació, i desd’aquesta relació desvetllar interro-gants que estan en els joves però quesovint no formulen perquè no tro-ben la situació i persones amb quifer-ho.

Això respondria al que anomeneml’engrescament, és a dir, oferir es-pais de trobada i comunicació el con-tingut dels quals ha de partir de lesnecessitats dels joves, partir de larealitat dels joves a qui va adreçadala convocatòria. Donar protagonis-me als joves, és a dir que la convo-catòria no faci dels joves uns mersespectadors. Incorporar joves enl’equip que elabora, prepara i presen-ta la convocatòria. Oferir una troba-da en clau positiva, és a dir partint

6262626262

dels valors claus dels joves. I tot aixòens porta al principi de no oferir pro-cessos sinó activitats en les quals estrobin bé, construeixin relacionsd’amistat, on se sentin acceptats iper tant constatin que poden presen-tar-se tal com són i parlar del querealment els preocupa.

Aquest nivell de convocatòria res-pon al que anomenem moments pas-torals curts, és a dir a convocatòriespuntuals a partir de les quals es potoferir formar grup i per tant iniciarun procés. Estem parlant d’activitatscom l’Aplec de l’Esperit, les Jorna-des Mundials...

Tot això ens obrirà la porta a po-der fer un anunci explícit de Jesu-crist i a poder oferir experiènciessignificatives de pregària i celebra-ció (sagraments).

D’aquesta segona etapa en diríemetapa o moment de consolidació, ésa dir, d’on sorgirien grups de jovesque viuen la fe com a resposta, és adir descobrir Jesucrist.

Els grups tenen un projecte defi-nit (Jesucrist i el Regne) i un procésconcret, en el qual cada jove desco-breix la seva crida personal de Déui, alhora, “són un mitjà adient queels ajuda a viure i testimoniar la fe”(CPT 27).

I tot això ens portaria a una novaetapa, l’opció. La fe ens condueix aviure la vida d’una manera concre-ta. Però aquesta vida no és una vidaque no permet desenvolupar la per-sona, tot al contrari: la humanitza,l’allibera, la desenvolupa, li dona ca-pacitat de lluita, d’entrega, etc.

Això demana per part nostra tes-timoni joiós de la vida, comunitatsvives, alegres, dinàmiques, compro-meses... que ajudi als joves a re-conèixer el missatge que els hemanunciat. Per tant, vetllar que les nos-tres comunitats siguin comunitats,vives és molt important.

I per això ens cal un coneixementdel jove, perquè el coneixement fapossible l’acolliment i és en la mesu-ra que acollim que és real l’aproxi-mació a la persona i, per tant, femmés possible l’espai per a l’anunci. Bé,no hem d’oblidar que tot això ho hemde poder viure des de la fe i l’espe-rança en Déu i no només comptantamb nosaltres, altrament no tindrem lapau i la força suficient, per a viure-ho.

Ens cal unconeixement deljove, perquè elconeixement fapossible l’acollimenti és en la mesuraque acollim que ésreal l’aproximació ala persona i, pertant, fem méspossible l’espai pera l’anunci.

En els anys que porto treballanten la pastoral de joventut he pogutviure una experiència de coneixementatent a les diferents realitats pasto-rals que treballen a la nostra diòcesi.

6363636363

Ha estat molt ric per a mi veure eltreball de tantes persones a favor del’evangelització dels joves, treballfonamentat en la vida de fe.

Però, també, és veritat que hepogut adonar-me de la poca co-neixença que hi ha en moltes oca-sions entre els diferents moviments,de les distàncies que a vegades esgeneren innecessàriament, les di-ferències són riquesa però no podenser distància ni oposició.

Per això en algunes ocasions crecque és important ser més conscientsque els moviments no són una fina-litat en sí mateixos, l’important noés generar adeptes al meu moviment,sinó portar els joves a Jesucrist através del moviment. L’èxit no estàen créixer en nombre de membresper al moviment sinó en créixer ennombre de joves creients en Jesu-crist. El moviment és un mitjà indis-pensable, però és un mitjà. I això ésaplicable a qualsevol animador queporta a terme una acció pastoral, noes tracta que faci adeptes a la mevapersona, es tracte d’apropar joves aJesucrist.

Amb això voldria dir que hem desaber viure que el principi no és elmeu pensar. El principi és el qui ésla Paraula. Per tant el que oferim, elque donem ha de ser la Paraula, nopas, el meu pensar.

Precisament per això necessitemomplir-nos de la Veritat, omplir-nosde Déu: Us ben asseguro que el Fillno pot fer res pel seu compte, forad’allò que veu fer al Pare: allò quefa el Pare, ho fa igualment el fill”.(Jn 5,19). I nosaltres tenim en Je-

sucrist el coneixement de l’actuar deDéu, el voler de Déu.

Per tant és molt important que enssabem mitjancers i col·laboradors del’Esperit Sant. El protagonista de laPastoral de les nostres diòcesis nosom nosaltres, és l’Esperit Sant. Peraixò ens hem de preguntat sovint quèvol l’Esperit Sant i no què vull jo.

El que sempre hem de tenir pre-sent, des del meu punt de vista, ésque l’evangelització ha de brollar delcor, com una prolongació del queviu l’evangelitzador. Per això la man-ca d’experiència renovada de la re-lació profunda i mística de Jesucristens pot provocar que el treball pas-toral, en ocasions, es converteixi, encerta manera, en activitat pastoral;l’evangelització en propaganda reli-giosa ideologitzada, des de l’esquerrao des de la dreta, i l’acció caritativaen servei social.

Una acció pastoral, espiritualmentdèbil, fàcilment es deixa arrossegarpel món. Qui no s’inspira en Jesu-crist, acaba copiant dels homes. I elque és mes greu: podem caure enl’ambigüitat, l’escepticisme i la in-credulitat sobre la força transforma-dora de l’evangeli. Sense potserser-ne molt conscients, aquesta ésuna temptació que hem de tenir pre-sent.

Per tot això vull fer menciód’unes paraules del papa Joan PauII en la seva Encíclica Redemptorismissio: “No basta renovar els mèto-des pastorals, ni organitzar i coordi-nar millor la forces eclesials, niexplorar amb major agudesa els fo-naments bíblics i teològics de la fe:

6464646464

cal desvetllar un nou ordre de sante-dat entre els missioners i en tota lacomunitat cristiana”.

La Pastoral és l’actuació de lacomunitat eclesial per comunicar ifer present, avui, la Salvació de Déui aquesta s’ha de protagonitzar en larealitat actual. La missió renoval’Església, reforça la fe i la identitatcristiana, dóna nou entusiasme i no-ves motivacions.

Fixem-nos, per tant, que somcridats a una profunda conversióque renovi la nostra fe. Jo crec queno ens podem plantejar la pastoralde joventut si no ens disposem a viu-re aquest itinerari de conversió.

Cadascun dels joves que tenim enels nostres grups, parròquies, mo-viments..., és un do de Déu. Déuens els confia perquè els ajudem iacompanyem a desenvolupar elsdons rebuts, a descobrir la seva vo-cació i seguir-la amb generositat.

Arribat aquí, crec que si quanparlem d’un Aplec de l’Esperit, od’unes Jornades Mundials de la Jo-ventut, o d’una trobada Europea deTaizé o una trobada que siguid’aquest esquema, si ho vivim comhe explicat des d’un bon principi,trobarem que no només són neces-sàries sinó que són el principi d’unprocés, d’un procés d’evangelitza-ció als joves, que la seva finalitat esapropar els joves a Jesucrist, a viurecom a fill/es de Déu.

La Pastoral ésl’actuació de lacomunitat eclesialper comunicar i ferpresent, avui, laSalvació de Déu iaquesta s’ha deprotagonitzar en larealitat actual.

6565656565

Fent camí cap a la Jornada Mundial dela Joventut

ANNA ROBERT, Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya, Andorra i Balears (SIJ).

Ja fa mesos que les diòcesis ambseu a Catalunya i les Illes escalfenmotors per a preparar el gran es-deveniment juvenil de l’Esglésiauniversal: la Jornada Mundial de laJoventut (JMJ). Una gran trobadade joves d’arreu del món units en lafe i l’amor cap a Jesucrist que secelebrarà a Madrid del 16 al 21d’agost de 2011, amb el lema deSant Pau als Colossencs, «Arre-lats i Edificats en Crist, ferms en lafe».

Aquestes jornades van ser unainiciativa del Papa Joan Pau II des-prés de veure les concentracionsmassives de joves que hi van haverl’any 1984, amb motiu de l’any ju-bilar a Roma. Segons Joan Pau II,«la finalitat principal de les Jorna-des és col·locar a Jesús en el cen-tre de la fe i de la vida de cada jove,perquè sigui el punt de referènciaconstant i la llum vertadera de cadainiciativa i de tota la tasca educati-va de les noves generacions». Aixídoncs des de la primera JMJ queva tenir lloc a Roma el diumenge deRams de 1986 fins avui dia, hantranscorregut 25 anys. En el trans-curs d’aquests 25 anys trobaríemfàcilment testimonis, experiències,records inesborrables, històries per-sonals ben diferents i alhora tancoincidents: joves marcats per unaJMJ.

L’acollida prèvia a les nostresdiòcesis

Com ja és tradició, abans de viu-re la Jornada Mundial de la Joventuta Madrid t indran lloc els Diesd’Acollida Previs o Dies a les Diò-cesis, de l’11 al 15 d’agost. Abansd’anar a Madrid, uns 40.000 jovesprocedents de tots els continentspassaran pel conjunt de les nostresdiòcesis durant quatres dies per aviure una experiència única d’inter-canvi de fe i cultura amb joves decasa nostra. I és aquí on entra enjoc la implicació de moltes persones:parròquies, escoles, voluntaris, fa-mílies acollidores, moviments, entred’altres. Respecte a l’allotjament, laproposta és que els joves menors de18 anys, siguin allotjats als centreseducatius concertats i públics queofereixin les seves instal·lacionsmentre que els joves majors d’edatseran acollits a les famílies, en lamesura del possible.

Es tracta d’una oportunitat immi-llorable, per no dir irrepetible, degaudir i participar de la força d’unaJMJ, dedicar un temps de prepara-ció i servei a la nostra església, deviure una experiència única que pas-sa per davant nostre i que no podemdeixar passar de llarg. Entre tots hofarem possible!

6666666666

Aquests dies s’estructuraran entres grans blocs: la parròquia, el diaconjunt a Barcelona i la diòcesi. Eldia 12 d’agost els joves descobriranla realitat parroquial que els acullmentre que el diumenge, dia 14d’agost, tindrà lloc el dia de la diò-cesi. Tots els grups acollits en elsnostres bisbats participaran en acti-vitats i celebracions conjuntes, unamanera també de relacionar-se ambla resta de grups acollits. I, expres-sament deixo per al final el dissabtedia 13 d’agost. Un dia en el qual esfarà visible l’acollida de les diferentsdiòcesis.

Totes les diòcesis catalanes viu-ran conjuntament aquest dia a Bar-celona. El plat fort del dia serà lacelebració de l’eucaristia a les deudel matí que celebrarem al Fòrum.En aquest mateix espai, al vespre gau-direm d’un final festiu amb un con-cert. Durant la resta del dia, els jovestindran temps lliure per descobrir laciutat i poder accedir a espais em-blemàtics com són la SagradaFamília o Santa Maria del Mar, peranomenar-ne solament alguns.

Diòcesis en xarxa

Quan parlem del Secretariat In-terdiocesà de Joventut (SIJ) és ine-vitable anomenar les paraula «xar-xa». És un mot que, juntament ambpastoral i joventut, defineix claramentla seva essència. El SIJ esdevé uncentre interdiocesà de recursos pera la pastoral amb joves que treballaper tenir en compte les necessitatspersonals i socials dels joves, i aixíajudar-los a viure i avançar en la fe.El seu treball, sumat a l’esforç con-

junt de les diòcesis catalanes i lesIlles, té com a resultat visible un con-junt d’activitats que es realitzen alllarg de l’any i on tots els joves hisón convidats. Parlem de les expe-riències a l’estiu a la comunitatecumènica de Taizé, els exercicis es-pirituals en temps d’Advent, els pe-legrinatges a Terra Santa o Caminode Santiago, els aplecs de l’Esperitque se celebren cada tres anys perPentecosta i la JMJ. Totes elles sónpossibilitats que ens apleguen i creenun moment de comunió eclesial anivell juvenil molt important.

Al llarg d’aquest curs la JornadaMundial de la Joventut està sent elnucli de la pastoral ordinària de lesnostres diòcesis. A banda de les pro-postes realitzades conjuntament anivell de SIJ, cada diòcesi organitzaels seus propis actes amb un rere-fons JMJ com vetlles de pregària,Recés de Quaresma o la Vetlla dePentecosta. Són molts els esforçosque les delegacions de joventut es-

El SIJ esdevé uncentre interdiocesàde recursos per ala pastoral ambjoves que treballaper tenir en compteles necessitatspersonals i socialsdels joves, i aixíajudar-los a viure iavançar en la fe.

6767676767

tan dedicant a la preparació dels Diesd’Acollida i a la JMJ. A continuacióes mostren algunes de les accionsque s’estan duent a terme com tam-bé materials que ajuden a fer-ne di-fusió.

- Lones per penjar a les façanesdels centres educatius i parrò-quies acollidores.

- Reunions mensuals amb elsresponsables de les parròquiesi centres educatius, traductors,voluntaris, famílies acollidores,etc.

- Catequesis preparatòries. Através d’un power point prepa-rat per Mn. Joan Àguila, pre-vere de la diòcesi de Tarragona,es va treballant la preparaciódes d’una vessant més espiri-tual. Cada catequesi se centraen un valor o paraula del lemade la JMJ (Edificats, Arrelats,Acollir...)

- Rodes de premsa per a comu-nicar als mitjans de cada diò-cesi què s’està organitzantentorn a aquest esdeveniment.

- Contacte amb les institu-cions públiques (ajuntaments,delegacions de govern, diputa-cions i departaments de cultu-ra i joventut de la Generalitat)per a organitzar els esdeveni-ments que es faran durant elsDies d’Acollida.

- Cartells per a informar i moti-var els joves als centres educa-tius i parròquies.

- Disseny de tríptics per les ins-cripcions de voluntaris i famí-lies. Les inscripcions també es

poden fer a través de les pàgi-nes web de les Delegacions deJoventut.

- Vídeos. Des del SIJ s’han edi-tat dos vídeos, un se centra enexplicar els Dies d’Acollida il’altre engresca i convida alsjoves a participar a la JornadaMundial amb els joves del SIJa San Lorenzo del Escorial.

- Targetes d’invitació a la JMJ.La targeta té una imatge delSant Pare envoltat de joves iconté un fragment del missat-ge del Sant Pare als joves, ambmotiu de la Jornada Mundial.Estan editades perquè les pu-guin repartir els nostres bisbesen celebracions amb joves comles confirmacions.

- Punts de llibre dels Sants iPatrons de la JMJ. Són 5punts de llibre d’alguns sants ipatrons intercessors en aques-ta edició de la JMJ. En ells,el jove pot descobrir la vidad’aquests sants i pregar seguintuna oració específica per ca-dascun d’ells.

La comunicació, el nostre altaveu

Una manera també de fer xarxa id’estar connectats és a través de lesnoves tecnologies. Avui dia, no tenirpresència a internet és gairebé noexistir. Per aquest motiu el SIJ apostapel seu web (www.jovesij.com) coma via de comunicació i espai de re-cursos interdiocesà. Entre els prin-cipals objectius està el de potenciarles activitats i novetats que es gene-ren en les diferents delegacions dejoventut, destacar tots els esdeveni-

6868686868

ments que s’organitzen des del Se-cretariat Interdiocesà i ser un espaide referència a l’hora de cercar re-cursos com ara materials, enllaços,notícies, fotografies, etc.

El web ha de ser un espai joveperò que sigui d’utilitat per a tothomi a on la informació d’interès siguifàcilment accessible. La pàgina delSIJ també és la plataforma que dónaa conèixer cadascuna de les delega-cions de joventut, ja que amb un solclic es pot navegar per tots els seuswebs. Però, especialment en aquestany de preparació per a la JMJ, ésuna plataforma ideal per a trobar totala informació relacionada amb aquestesdeveniment: música, vídeos, en-llaços, recull de premsa, inscripcionstant de voluntaris i famílies com departicipants en la JMJ, etc.

Una altra eina de comunica-ció que disposa el SIJ és el bloc(www.marcats.blogspot.com). Elbloc és un complement perfecte delweb que permet actualitzar informa-ció d’una manera ràpida i senzilla.Té un caràcter més vivencial i de tes-timoniatge de les diverses experièn-cies que han viscut els joves. El blocs’alimenta molt del web i de cadas-cuna de les pàgines de les delega-cions.

Una de les novetats d’aquest cursha estat la creació d’un butlletí in-formatiu en format PDF, l’Enxarxa’t,perquè la gent pugui rebre les infor-macions més destacades de les de-legacions de joventut i del SIJ, lapreparació de les diferents diòcesisen aquest camí cap a la JMJ i l’agen-da programada per al mes vinent viacorreu electrònic.

La proposta del SIJ: Joves cata-lans a San Lorenzo del Escorial

Els joves cristians entre 16 i 35anys de les diòcesis amb seu a Cata-lunya participaran units a la JornadaMundial de la Joventut. Tots ells es-taran allotjats a San Lorenzo del Es-corial, del 17 al 21 d’agost, disposatsa viure de manera intensa aquestgran esdeveniment juvenil d’Esglé-sia.

Allotjats a San Lorenzo del Es-corial, els joves realitzaran activitatsprogramades a nivell de SecretariatInterdiocesà de Joventut (SIJ), quees faran principalment durant elsmatins amb catequesis i activitatsculturals i lúdiques per San Lorenzocom de la JMJ que s’organitza di-rectament des de Madrid.

Dels actes programats entre set-mana destaca la benvinguda que esfarà a San Lorenzo a càrrec del grupde música Kairoi el mateix diad’arribada, dimecres dia 17 d’agost,o el Via Crucis del divendres 19d’agost amb el Papa a Madrid. Pre-cisament, aquest mateix dia, durantel matí, el Sant Pare es reuneix alMonestir de l’Escorial amb un grupde mil religioses i professors jovesd’universitat. Per tant, els joves delSIJ ho viuran de molt a prop.

Entre els actes de cap de setma-na, hi ha la Vigília d’adoració, dissab-te 20 d’agost, amb el Papa a l’aerò-drom de Cuatro Vientos a Madrid.Tots els joves passaran vetllant la nital ras. I, finalment, l’eucaristiad’enviament de diumenge al matí, dia21 d’agost, que posarà punt i final ala XXII edició de la JMJ.

6969696969

El Sant Pare, amb les paraulesque llegirem a continuació, engrescaa tots els joves a participar d’aquestagran festa de la fe: «Benvolgutsamics, us reitero la invitació a assis-tir a la JMJ a Madrid. Amb profundaalegria us espero a cadascun de vo-saltres personalment. Crist vol refer-mar-vos en la fe per mitjà de l’Es-glésia. L’elecció de creure en Crist ide seguir-lo no és fàcil. (...) No usdesanimeu, cerqueu més aviat el su-port de la comunitat cristiana. Al llargd’aquest any, prepareu-vos intensa-

ment per a la cita de Madrid (...). Laqualitat de la nostra trobada depen-drà, sobretot, de la preparació espi-ritual, de la pregària, de l’escolta encomú de la paraula de Déu i del su-port recíproc. (...) Que la Mare deDéu acompanyi aquest camí de pre-paració».

Tan de bo que aquest camí depreparació i la celebració de la Jor-nada Mundial de la Joventut sigui unaalenada d’aire fresc en la nostra pas-toral de joventut!

7070707070

7171717171

III. La pastoral de joves a l’escolai a la universitat

7272727272

7373737373

La pastoral educativa de les escolesde la FECC

TONI TORRELLES, Depar tament de Pastoral del FECC.

Aquest article es basa en un tre-ball col·lectiu de clarificació del’abast de la Pastoral Educativa enambient escolar. Això es fa per talde diferenciar l’acció escolar del’acció extraescolar; l’atmosfera es-piritual, de la catequesi. Entenemque els processos d’iniciació en lafe catòlica s’afavoreixen especial-ment en els contextos parroquials od’altres institucions amb aquestesintencions o, fins i tot, en els mo-ments no lectius de l’escola cris-tiana.

Parlem de Pastoral Educativa enel context de l’anunci de Jesús deNatzaret, Jesucrist, el Vivent, i el seumissatge de felicitat per a tots i to-tes, des de la comunitat cristianacatòlica. En parlem com a Itinerarid’accés al Transcendent i a la des-coberta de les Notícies de Déu a larealitat. Assumim l’encàrrec quese’ns fa d’oferir aquesta propostades dels centres escolars de l’Esglésiacatòlica. Ens inspirem en formula-cions com aquesta: Volem ajudar aformar persones lliures, capaces deposar la seva vida al servei dels al-tres, tal com va fer Jesús, a fi deconstruir un món més just, més soli-dari i millor.

Durant els temps lectius l’escolacristiana desenvolupa les activitats,accions i processos que expliciten el

seu caràcter propi amb el seu pro-jecte educatiu. Això inclou la cura dela matèria d’ensenyament religióscatòlic, dels moments de motivacióespiritual, de les ambientacions es-pai-temporals cristianes i del diàlegfe-cultura en tots els àmbits educa-tius. Es tracta de preparar el terrenyper a aprofundiments posteriors enles opcions de fe. Es tracta d’afavorirles experiències personals (de caràc-ter cultural) i les experiències reli-gioses (cristianes, a ser possible) ipastorals. Es tracta de la pedagogiai la pastoral dels llindars que per-meten i faciliten l’accés a l’interiorde “la casa de la Bona Notícia cris-tiana”.

Volem ajudar aformar persones,lliures, capaces deposar la seva vidaal servei delsaltres, tal com vafer Jesús, a fi deconstruir un mónmés just, méssolidari i millor.

7474747474

A l’hora de perfilar les proposteslectives d’animació cristiana al’escola, mirem de definir els àmbitsen els quals s’ofereixen. Ho fem desde marcs unitaris explicitats als Pro-jectes de Pastoral de cada centre.Tenim en compte la diversitat de pos-sibles acostaments a cadascund’aquests àmbits segons els tretspropis de la comunitat educativa queen té cura.

ELS QUATRE ÀMBITS DE LAPASTORAL EDUCATIVA

Quatre àmbits pastorals educatiusserveixen per a encabir la gran ma-joria de les iniciatives concretes o elsitineraris o els mateixos processosque es promouen des de les escolescristianes per tal d’acompanyar lamaduració de la dimensió religiosadels alumnes. Aquests quatre àmbitsno volen semblar compartiments es-tancs. Han de servir per a facilitaruna visió propera a l’acció pastoralque permeti distingir previsions dedestinataris, de graus d’evolució es-piritual i religiosa, temps i espaisd’actuació des d’una organitzaciócomplexa i conjunta, a la vegada.

Malgrat que la presentació els ti-tuli ben explícitament, haurien de fun-cionar més com a cercles intersec-cionats que no pas com a requadresde l’acció pastoral. En un centre vir-tual d’aquesta intersecció hi troba-ríem Visió, Missió i Valors de laInstitució inspiradora de l’oferta es-colar. Una inspiració en comunió ifidelitat creativa a l’Església, prime-ra promotora de l’educació cristianaen ambient escolar.

L’expressió “àmbit” vol deixaroberta la possibilitat d’interpretar-hoen clau de recurs, d’espai, de temps.Àmbit com a conjunt d’accions, coma intencions de base, com a horit-zons inspiradors. A cadascun delsquatre àmbits s’explica una mica allòque pretenen tenir de particular i allòque mantenen de comú.

Àmbit 1. L’atmosfera espiritualcristiana del centre

Per tal de definir aquest primeràmbit pastoral educatiu, partimd’una convicció ferma inicial:L’acció preevangelitzadora i evan-gelitzadora educativa té en comptetotes les persones. Les considera ala vegada agents i destinataris de laPastoral Educativa.

L’acció preevange-litzadora i evange-litzadora educativaté en compte totesles persones.

Des d’aquesta acció les personesagents de la Pastoral Educativa ofe-reixen i reben la invitació a viure lesactituds humanitzadores de Jesús. Resd’allò que és humanitzador no hoconsiderem allunyat del cristianisme.

L’escola es planteja aquest àmbitbàsic de la seva identitat quan treba-lla la dimensió religiosa des de la pers-pectiva catòlica. És conscient delvalor educatiu de les seves opcionsrelacionals i com aquestes orienten la

7575757575

resta de tasques educatives. Totes lestasques que es duen a terme al’escola, des de les docents a lesd’administració i serveis, poden serocasió de Bona Notícia.

D’aquesta manera, la Pastoral esreflecteix en l’ambient, en l’atmos-fera que es viu des de la comunitateducativa concreta. També d’aquestamanera, l’escola apareix com una“escola del compartir, de la gratuïtati la trobada”, com una “escola deles Benaurances”, com una “escolade la comunitat cristiana”. Final-ment, l’escola es converteix en unespai que afavoreix la identificaciópersonal i col·lectiva, on la relacióentre les persones i la seva cohesióemocional faciliten ser i viure coma inicial comunitat de fe.

Com a primer tret d’aquest pri-mer àmbit volem situar les bonespràctiques i bones relacions internes.Es tracta d’un conjunt d’elementsque es tenen molt en compte a l’horade configurar la realitat educativafundacional: la imatge relacional delcentre expressada en les actituds dela recepció, la direcció, el mateixclaustre i el personal d’Administraciói Serveis. Serà en els criteris quemarquen les prioritats i l’organitza-ció d’aquestes persones on es nota-ran les intencions evangelitzadoresdel Centre. Hi haurà una sèrie devalors aplicats com atenció, cura,interès, coneixement, cordialitat,acollida, afecte, personalització,obertura al diàleg fe-cultura-vida,comunió des de la llibertat i la cari-tat, compassió activa, estimació in-condicional que mostraran la cohe-rència entre les intencions i les ac-cions pastorals.

Un segon tret d’atmosfera espi-ritual és la mateixa decoració i am-bientació física de l’escola. Aquelladecoració que roman de manera ins-titucional i fundacional, parla de lesintencions originals. Les aportacionsd’ornamentació o ambientació fun-cional ajudaran a explicitar en el ca-lendari les opcions evangelitzadoresinstitucionals. Finalment, hi ha unaimatge simbòlica institucional expre-ssada en els suports més actuals dela difusió i comunicació educativaper les pàgines web, els blogs, elssuports visuals de tota mena.

Encara, un tercer tret ve carac-teritzat per l’ús que es fa del tempsescolar en la calendarització d’esde-veniments. Hi ha moments signifi-catius comuns com per exemple,l’inici de curs o la festa de l’escolaen els quals es verifiquen les opcionsprioritàries evangelitzadores. Tambésón significatives les celebracionspuntuals com poden ser la pregàriapels difunts o la celebració de situa-cions existencials festives internes ala comunitat educativa. Finalment hiha jornades especials que permetenl’arrelament de les conviccions cris-tianes en les vivències humanes: Diadels drets dels infants, DENIP, set-mana solidària...

Com a quart tret, en molts cen-tres es té cura d’un detall identitarique permet donar forma i continguta les conviccions institucionals. Estracta de l’eix de motivació anual.Això es fa mitjançant la configu-ració del que se’n diu el centre d’in-terès. Pot anar acompanyat d’unlema, un cartell, uns eslògans tem-porals. Entorn d’aquest eix de moti-vació, se cerquen referents de vida

7676767676

en el cas de persones amb valorsevangèlics, educadors i educadoressignificats. Es preveuen seqüènciesde treball que facilitin propostes co-munes. Es percep el valor del pri-mer moment d’inici del dia en el qualoferir un moment pregària, de mo-tivació, d’interiorització, de sensibilit-zació.

Finalment hi ha un cinquè tret quese centra en l’avaluació de la Pasto-ral Educativa des d’indicadors de ladimensió evangelitzadora de l’escola.Això es fa des de criteris de qualitatespiritual. Aquests poden ser simi-lars al mostrar experiència personal,espiritual i pastoral en el desenvolu-pament de les actituds espirituals, enla participació comunitària i ciutada-na, en les opcions professionals i devida posteriors, en la consciènciasocial i les bones relacions i en lacomprensió i comunicació del mis-satge de Jesús. Una manera més quan-titativa de procedir a aquesta ava-luació dels efectes evangelitzadors del’escola es fa a partir del grau departicipació i satisfacció en les acti-vitats i accions pastorals proposades;també en el grau d’acompanyamenti seguiment de processos evangelit-zadors: i en el compliment del cerclevirtuós en pastoral.

Àmbit 2. Els processos educatiusen valors evangèlics

L’educació en els valors és trans-versal a totes les propostes educati-vo-pastorals de l’escola cristiana. Enella se signifiquen els valors més es-pecíficament relacionats amb l’opciócristiana dins del context del siste-ma democràtic de valors. En ella es

plantegen criteris de judici, puntsd’interès, línies de pensament, fontsinspiradores i models de vida segonsels referents evangèlics.

Aquesta educació en valorss’ofereix de manera teòrica i pràcti-ca, com a presentació de referents icom a possibilitat d’aplicació a la vidaquotidiana escolar i de l’entorn reli-giós i social. Aquesta educació per-met l’expressió de les inquietuds quesorgeixen de la vida mateixa i for-mular-se les preguntes últimes delpropi procés evolutiu: Qui sóc? A onvaig? Déu a la vida? El Misteri?

Presenta diverses opcions de res-posta –i específicament la cristiana–i afavoreix la tria personal. Es pottraduir en marcs educatius, normeseducatives, impulsos motivacionalsi, fins i tot, metes finals de l’itinerariescolar.

Per tal d’aconseguir la realitza-ció d’aquests processos educatius all larg de les diverses etapes del’educació en les escoles cristianes,es veu fonamental un treball progres-siu de la interioritat, l’espiritualitat ila recerca de sentit. Aquest treballes basa en la promoció dels drets nomaterials, espirituals i religiosos detota persona o grup.

L’educació en elsvalors éstransversal a totesles propostes edu-cativo-pastorals del’escola cristiana.

7777777777

Per tal d’aconseguir aquests ob-jectius, l’escola es planteja l’itineraride la d’iniciació i aprofundiment al’experiència espiritual i religiosa. Enaquest itinerari es pretén assegurarla unificació de la persona i la cons-trucció de la unitat amb els altres,amb la natura i amb l’Absolut. Aixòes promou des del treball de la capa-citat de silenci, de contemplació iatenció sostinguda, de sorpresa, depregunta, de gratuïtat, de confiança,de pau interior, de relacionalitat i co-munió, de compromís solidari amb lajustícia, d’estimar i deixar-se estimar.

Els valors promoguts des del’escola cristiana, valors evangèlics,es plantegen en el context del siste-ma democràtic de valors aplicats ala vida quotidiana com a directriusconcretes. Entre ells, destaquem lajustícia com a motor del propi com-promís; la democràcia com a valorfonamental; el respecte per la vàluaintrínseca de cada persona; la to-lerància com a base per conviurepacíficament; el diàleg com a vehi-cle de convivència i comunicació; lainviolabilitat de la vida humana; la lli-bertat i la integritat de l’individu; laigualtat entre totes les persones; i lacompassió solidària i el suport alsmés febles.

Aquest treball dels valors exigeixtenir esperança i creure en la possi-bilitat que els humans esdevinguinciutadans respectuosos, tolerants ibenvolents, coherents i participatius,que visquin la seva vida en una so-cietat culturalment i religiosamentdiversificada, amb un bon coneixe-ment i una bona comprensió del’estructura i els models de vida quela conformen. Aquest treball exigeix

la fe i la tendresa de l’educador quees dóna gratuïtament perquè elsalumnes arribin a ser homes i donesautònoms que formin part d’una so-cietat justa i fraterna a l’estil de Je-sús, el Natzarè.

En aquest treball és fonamentalla col·laboració Família-Escola, coma proposta i signe identitari del cen-tre, com a missió i via d’autorrealit-zació familiar, des de competènciescorresponsables en el sentit comu-nitari de l’educació, en la comuni-cació i l’escolta, en el treball co-operatiu i el respecte, en el dominide la informació i el diàleg, en l’apro-fitament optimista de les oportuni-tats, en la planificació i desenvo-lupament d’accions, en aprendre alllarg de la vida, en la gestió i resolu-ció de conflictes, en el desenvolu-pament i millora de la qualitateducativa, en el cultiu i identificacióamb la identitat del centre.

Es fonamental lacol·laboracióFamília-Escola,com a proposta isigne identitari delcentre, com amissió i via d’autor-realització familiar.

Àmbit 3. El diàleg fe-cultura-vidaper a un món millor

El fet religiós impregna l’expe-riència humana i completa totes les

7878787878

seves dimensions. Cal acceptar-lo ipresentar-lo com a part integrant dela formació integral de la persona.L’Ètica i la Cultura Religiosa Cris-tiana Catòlica s’integra en totes lesassignatures del currículum, a mésd’oferir-se en la matèria específicad’Ensenyament Religiós Escolar. Lescompetències bàsiques tenen encompte aquest tret identitari del diàlegFe-Cultura-Vida que es fa des del’escola cristiana. Això es fa per tald’aconseguir una Competència Bà-sica Pastoral d’uns i altres, agents idestinataris.

El punt de partença d’aquest àm-bit és el diàleg Fe-Cultura-Vida decaire interdisciplinar. Per tal que aixòsigui això convé tenir en compte eltreball de les Competències Bàsiquesamb accent cristià. Aquestes Com-petències Bàsiques que es treballena totes les matèries són: competèn-cia comunicativa en el domini delsllenguatges simbòlico-religiosos, enl’aprendre a pensar i a expressar; lacompetència matemàtica quan portaa la comprensió transcendent i afec-tiva de la realitat i se serveix del sen-tit crític des de la raó; la com-petència del coneixement i interac-ció amb el món físic per a la com-prensió transcendent i afectiva de larealitat i l’aprendre a interactuar ambella; la competència pel tractamentde la informació i competència digi-tal manifestada en l’ús dels recur-sos i continguts d’accent espiritual;també la competència artística i cul-tural que serveix per a conèixerl’herència religiosa de la cultura desdel sentit crític i des del món inte-rior; en la competència social i ciu-tadana caldrà presentar la visió

cristiana de la societat; pel que fa ala competència per aprendre aaprendre es tractarà de l’adquisiciód’habilitats d’animació pastoral,d’expressió; i pel que fa a la compe-tència d’autonomia i iniciativa per-sonal, al centre serà el coneixementd’un mateix, la presa de decisionspersonals i grupals amb accent defe, l’aprendre a ser persona, l’apren-dre a conèixer, l’aprendre a fer,l’aprendre a conviure i l’aprendre aser i a compartir.

Tot aquest treball de la síntesiFe-Cultura-Vida comptarà amb elseixos transversals de caràcter cris-tià a totes les matèries des dels ho-ritzons de creences, els sistema dereferències i els fonaments de con-vicció. La presentació del fet reli-giós general servirà per a establircriteris comuns com el sentit críticenvers els fonamentalismes i elsdogmatismes, envers els racionalis-mes i la mateixa presentació de lafe cristiana.

A les escoles cristianes es consi-dera fonamental l’assignatura d’En-senyament Religiós Escolar, segonsles orientacions de l’Església catòli-ca en la recerca del Bé, la Veritat ila Bellesa. Una assignatura que pre-tén ser integral (informativa i forma-tiva), global (en el multiculturalismei el pluralisme) i contextual (des dela tradició judeocristiana). En aques-ta matèria es pretén donar cabuda atots, excloent el proselitisme, l’apo-logètica o l’adoctrinament, i partintd’experiències i contextos propersals nois i noies que puguin fer deconnectors amb els continguts del’ERE.

7979797979

Àmbit 4. L’xpressió celebrativacristiana

Aquest quart àmbit és part de laPastoral explícita. Va dirigit a tots itotes a l’escola; es concreta en ho-rari lectiu o proper a l’organitzaciólectiva. S’ofereix amb ple respecteal moment personal de cadascú. Desd’aquest àmbit es presenten vivèn-cies que es consideren suficients iintegradores de la identitat cristianadel centre. Per això es té en compteque puguin ser acollides cordialmentper tota la comunitat educativa.Aquest àmbit suposa una inicial vo-luntat de caminar cap a comunitatde fe per part de la comunitat edu-cativa que el conrea.

Per tal d’evangelitzar aquí i ara,des de la comunitat educativa es te-nen molt en compte els llenguatgessimbòlics especialment a l’horad’oferir iniciacions presacramentals.Això es fa a partir dels signes, con-ceptes, vivències i experiències quepermeten aquest accés als sagra-ments i als sacramentals. Des del’escola s’afavoreix la iniciació pre-litúrgica en la cura del llenguatgegestual, objectual i verbal relacionatamb l’expressió celebrativa explíci-ta cristiana. Per tot això, la preocu-pació pel llenguatge i els contingutsbíblics escolars resultarà primordial.

La possibilitat de la celebracióexplícita cristiana en context esco-lar valorarà els moments interiorsespirituals amb metodologies adequa-

des als diversos nivells evolutius iedats escolars. Això es posarà enpràctica en les celebracions de laParaula de Déu i en els moments depregària explícita espontània o de latradició cristiana.

Serà imprescindible tenir cura deles celebracions litúrgiques especí-fiques per tal de celebrar la vida i laVida en context escolar. Es farà desde la relació i col·laboració amb lacomunitat cristiana de referència queassegura la inserció futura dels alum-nes, segons els temps litúrgics forts:Advent/Nadal; Quaresma/Pasqua;Pentecosta/Maria; amb adequacionscelebratives necessàries, per exem-ple, del moment, el ritme, la parti-cipació, la significació celebrativa;amb celebració de sagraments pun-tuals amb significativitat escolar peral coneixement de la comunitat cris-tiana i com a experiència religiosaoberta; i, finalment, la celebració del’eucaristia escolar per a les edatsmés oportunes.

Una darrera possibilitat comple-mentària de tota l’acció PastoralEducativa tal com la definim a l’inicide l’escrit és la participació en tro-bades parroquials, diocesanes i in-terdiocesanes d’infants, adolescentsi joves i d’educadors, com a escolesde la comunitat cristiana, en comu-nió oberta i intercanvi enriquidor, desde la participació a la Pastoral deConjunt i amb sentit d’universalitateclesial, per exemple, en les troba-des regionals o mundials d’escolescristianes.

8080808080

Bibliografia

– Concili Vaticà II, Declaració Gra-vissimum Educationis sobrel’educació cristiana. 1965.

– Card. Lluís MARTÍNEZ SISTACH,“Una escola cristiana acollidorai oberta a tothom”, a Documentsd’Església, 938, 15 d’abril de2009. Publicacions de l’Abadiade Montserrat, Barcelona. 244-252.

– El papel de la escuela en la for-mación de las nuevas generacio-nes. Carta circular n. 520/2009 alos eminentísimos y excelentísi-mos presidentes de las conferen-cias episcopales sobre la en-señanza de la religión en la es-cuela, Roma, el 5 de mayo de2009

– Educar conjuntament en l’escolacatòlica. Missió compartida depersones consagrades i fidelslaics. Congregació per a l’edu-cació catòlica (dels seminaris idels instituts d’estudis). Roma, 8de setembre de 2007.

– CEE, La escuela católica. Ofertade la Iglesia en España para laeducación en el siglo XXI. Ma-drid, 27 de abril de 2007.

– Francesc RIU, Evangelitzar al’escola? Una reflexió a partir delConcili català. Claret, Barcelona1996.

– Ángel MIRANDA, Nuestra es-cuela ¡Qué Buena Noticia! Ha-cia un Plan de Animación Pas-

toral de la Escuela. CCS, Madrid2001.

– Rafa GASOL, “La formació cris-tiana dels infants i joves” a Qua-derns de Pastoral 203, oc-tubre-desembre de 2006, 21-43.

– AA.VV. FERE, Significatividadevangélica de la escuela católi-ca, Ediciones SM, Madrid 2003.

– Luis Fernando VÍLCHEZ, FERE,Escuela católica; signo y pro-puesta de futuro. SM, Madrid2005.

– Departamento Pedagógico Pas-toral de FERE-Madrid, Reflexiónen torno a la Competencia Espi-ritual. La dimensión espiritual yreligiosa en el contexto de lasCompetencias Básicas Educati-vas. Serie PaidoGPS 1, Investi-gaciones ECM, Madrid 2008.

– José Antonio SOLÓRZANO,“Competencias Básicas Pastora-les. Preparar el terreno”. En Edu-cadores, año 50, núm 225,Enero-marzo 2008, 9-28.

– Óscar ALONSO PENO, “Elacompañamiento pastoral en laescuela: un estilo de hacer pas-toral”. En Educadores, año 50,núm 225, Enero-marzo 2008, 29-48.

– Martín GELABERT, “Formarsepara hablar de Dios con compe-tencia teologal y educativa”. EnEducadores, año 50, núm 225,Enero-marzo 2008, 49-66.

8181818181

– Oriol RÀFOLS y equipo, Educaren la búsqueda de sentido. Unapropuesta en forma de itinerario.CCS, Madrid 2009.

– FORO Calidad y Enseñanza, Fa-milia y Escuela. La responsabi-lidad de un compromiso edu-cativo compartido. FERE-CECAMadrid 2009.

– Escola Pia, Plantejament generalsobre la formació en la culturareligiosa. http://escoles.escolapia.cat/Internet/CAT/Escoles/estil/curricular.htm

– UNESCO Document “Cultura re-ligiosa per als ciutadans deldemà” http://granat.boumort.c e sca . e s index .php?op t ion=com_doc man&task=cat_view&gid=14&Itemid=82

– Direcció General d’Afers Reli-giosos, Generalitat de Catalunyai Departament de la Vicepresidèn-

cia, Cultura religiosa a l’escola.Jornades internacionals sobre unaassignatura aconfessional. Bar-celona, 20 i 21 de juny de 2005.Barcelona, 2008.

– VV.AA. ¿Líderes o gestores? Li-derazgo espiritual en los centroseducativos. FERE-CECA Madrid2007.

– Departament de Presidència. Ge-neralitat de Catalunya. Guia pera la gestió de la diversitat reli-giosa als centres educatius. Junyde 2010. També en pdf http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresiden-c i a / m e n u i t e m . 2 3 1 7 4 5 3 7 6 b0 b 4 1 e 1 3 a 8 1 e 8 1 0 b 0 c 0 e 1 a 0 /?vgnextoid=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bdae1f9f4e4cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnext fmt=defau l t&conten t i d = 2 5 6 d f c 6 e 0 e 4 c b 2 1 0 VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

8282828282

8383838383

Presència cristiana a la Universitat ila trajectòria del SAFOR UAB. Ambmotiu dels 20 anys del SAFOR UAB

ARIADNA CARDONA, membre del SAFOR UAB.

Pròleg

Enguany celebrem el vintè ani-versari del SAFOR UAB, el Serveid’Assistència i Formació Religiosesde la Universitat Autònoma de Bar-celona. Durant aquests vint anys,hem anat construint el Servei a midade les demandes de la comunitatuniversitària. Els nostres objectiussempre s’han basat en complemen-tar la formació des del pensament del’humanisme cristià, crear un espaide convivència interreligiosa i sensi-bilitzar la comunitat universitària enel compromís social.

Durant aquests vint anys de tre-ball constant al campus, hem realit-zat moltes activitats intentant donarresposta a la situació mundial i so-cial de cada moment. La nostra his-tòria alberga cicles de cinema,participació des del seu inici en elConcurs Bíblic de Catalunya per auniversitaris –fent-nos-en càrrec desd’aquest curs en la seva onzena edi-ció juntament amb el grup Avant-Terrassa de la Federació de Cristiansde Catalunya– cursos convalidablesper crèdits de lliure elecció, sortidesi xerrades formatives, recollidesd’aliments i medicaments –sempredonant resposta a situacions bèl·li-ques o de catàstrofes naturals– en

els seus inicis, una revista teològi-ca, pregàries per la pau i la celebra-ció setmanal de l’Eucaristia.

Al cap i a la fi, el que pretenemés oferir, en l’àmbit universitari, unespai on poder desvetllar, compartiri aprofundir aquells valors ètics imorals necessaris per a la vida ensocietat, i donar eines per a viure elsentiment i el fet religiós a través deles nostres relacions i activitats quo-tidianes.

Trajectòria del SAFOR UAB

El 21 de setembre del curs 1989-1990 el Rector de la UAB, Dr. Ra-mon Pascual, i el Sr. CardenalArquebisbe de Barcelona, Dr. Nar-cís Jubany signaven l’acord entre laUniversitat i l’Arquebisbat, que su-posava el naixement del SAFORUAB. El despatx del SAFOR es vaobrir als barracons prefabricatsd’associacions d’estudiants i altresserveis situats al costat dels menja-dors. Una petita comunitat es va fercàrrec des del principi de l’acollimentque el SAFOR UAB volia oferir alCampus.

Des d’aquells primers moments,mai no ha faltat la presència de vo-

8484848484

luntaris que han volgut estar al ser-vei de la Universitat, oferint activi-tats i serveis als universitaris, en elsentit més ampli de la paraula. Di-verses generacions d’estudiants, per-sonal no docent i professors, acom-panyats per responsables i consilia-ris, nomenats pel bisbe, entre elsquals en un període ha estat respon-sable el que és ara el bisbe de Ter-rassa, Josep Àngel Saiz Meneses,han fet possible al llarg d’aquestsanys les diverses activitats ofer-tades.

Recordem algunes de les accionsdutes a terme al llarg d’aquests 20anys del SAFOR UAB:

1. Seminari de formació teolò-gica en col·laboració amb laFacultat de Teologia de Cata-lunya.

2. Pla de formació teològica decaire voluntari, gratuït i pro-gramat a través de la publi-cació “Aula Teològica”.

3. Campanya de recollida demedicaments, després de laconferència “Zaire, Ruanda,Burundi. Arrels d’un con-flicte.”, en col·laboració ambaltres associacions del Cam-pus.

4. Eucaristies tots els dimecres.5. Preparació i celebració de la

Missa Funeral a Sta. Mariadel Mar, el 20.7.95, per lesvíctimes d’un accident d’au-tocar a França d’estudiantsde l’Autònoma.

6. Creació d’un Espai de Pre-gària Ecumènic a la salaR-111de l’Edifici d’Estudiants.

7. Llançament de les edicionsanuals del Concurs Bíblic pera Universitaris, seguint les te-màtiques següents:

- Jesucrist 2000- Estimar els enemics, és

la solució?- L’acollida a l’estranger- La Bíblia, expressió uni-

versal de les cultures- Dona-dones a la Bíblia–. La

Bíblia, font de valors hu-mans i socials: el valor dela dignitat de la persona

8. Participació en la sessiód’investidura del Sr. BisbeSamuel Ruiz com a Dr. Ho-noris Causa per la UAB.

9. Participació anual en el Ci-cle de Concerts de CoralsUniversitàries, organitzat perla Delegació de Pastoral Uni-versitària, amb la participa-ció de la Coral de la UAB.

10. Formació d’un grup d’estudibíblic.

11. Construcció d’una pàginaWeb del SAFOR a l’interiorde la pròpia Universitat Au-tònoma.

12. Participació en diverses edi-cions del “Encuentro de Es-tudiantes Universitarios quecolaboran en las delegacio-nes de Pastoral Universitariade las Diócesis” a Àvila, Bar-celona i Madrid.

13. Conferències de diverses te-màtiques:

- “Stephen Hawking i lacosmologia moderna (en-

8585858585

tre la Física i la Filoso-fia)”, David Jou (1989)

- “Deute extern, deuteetern”, Arcadi Oliveras(1989)

- “On van els països del’est”, d’Edward Tar-nawski (1990)

- “Societat catalana i Esglé-sia”, Bisbe Soler Perdigói J. Estruch (1995)

- “Crisi econòmica i valorssocials”, Josep MirallesMassanés, (1995)

- “Evolució i Església”,Manuel Garcia Doncel(1997)

- “Clonació humana i bioè-tica”, Josep Egozcue(1997)

- “Aproximació a la realitatafricana”, Jaume Calvera(1998)

- “L’eutanàsia”, Pilar Nú-ñez i Aurora Bau (1998)

- “El pensament com ainstrument d’unió entrejueus, musulmans i cris-tians”, Joan MartínezPorcell (2003)

- “Canvis ideològics i so-cioestructurals en la Ca-talunya d’avui”, FrancescTorralba (2004)

- “Presència cristiana a launiversitat”, Llum Delàs(2005)

- “Diàleg entre teologia iciència”, Manuel GarciaDoncel (2008)

- “Simbologia cristiana”,Francesc Jordana (2011)

14. Diverses campanyes soli-dàries de recollida d’alimentsnadalencs.

15. Participació en escoles depregària, pelegrinacions i re-cessos organitzats per la De-legació de Pastoral de Joven-tut de Terrassa

16. Cicles de cinema amb pel·lí-cules que contenen un rere-fons moral:

- “Los chicos del coro”- “El camino a casa”- “Crash”- “Sophie Scholl”- “Disparando a perros”- “Teresa de Calcuta”- “Copying Beethoven”- “Juno”- “La vida secreta de las

abejas”- “La ola”- “Slumdog millionare”- “Invictus”- “The blind side”- “Amazing Grace”

17. Realització de cursos de for-mació ètica amb reconeixe-ment de crèdits de lliureelecció, que han comptatamb la participació de pro-fessors de la UAB i laics.

- “Impacte del Cristianismeen els mitjans de comu-nicació” (2005)

- “Teologia i ciència avui”(2009)

- “La dignitat de la perso-na” (2011)

8686868686

18. Aquest any hem organitzat laprimera recollida de roba ala UAB amb molt bona aco-llida a tot el campus univer-sitari.

Presència cristiana a la universi-tat

Un distingit professor de la UAB,Pere Lluís Font, comentava un diaque era convenient arribar a tenir unapresència cristiana a la Universitat “nivergonyant ni arrogant”, una presèn-cia al mateix temps senzilla i agosa-rada. Per tenir una idea de compodem manifestar-nos cristians enun medi bastant inhòspit per a la fecristiana com és la universitat públi-ca, podem fixar-nos en el testimonid’aquest mateix professor en un ar-ticle publicat a la revista Evangeli iVida, el setembre de 2002.

«Davant la recomanació de la 1aCarta de Pere (3,15) d’estar prepa-rats per donar raó de la nostra espe-rança, el temps que estudiem, vivimi treballem a la universitat, podria serun temps privilegiat per:

- Mostrar que la fe cristiana ésuna font de llibertat i de joia, ila millor garantia de l’huma-nisme.

- Mostrar que la fe cristiana éspossible en el marc d’una cos-movisió teista, que sembla filo-sòficament més plausible queuna cosmovisió panteista o atea.

- Mostrar que la figura de Jesús,tal com la mostren els evange-lis, és absolutament creïble perla seva extraordinària qualitatespiritual, pel seu estil de pen-

sament i de vida i pels seus en-senyaments.

- Mostrar que hi ha respostapossible a les objeccions in-tel·lectuals i a les crítiques mo-rals que es poden fer al cris-tianisme.»

Per què la nostra presència alcampus de la Universitat? Per què hihem vingut? No són suficients lesparròquies i els moviments per agru-par els cristians? Ni les comunitatsper a dotar d’identitat col·lectiva i deformació en la pròpia fe als qui vo-len ser-ne membres actius? En defi-nitiva, quin sentit té la presència delSAFOR UAB a la Universitat?

Quan l’Església ens envia a laUniversitat, ho fa conscient que ésaquí on trobarem companys, amics,coneguts que no es troben en elsambients cristians tradicionals. Sapque el seu missatge és per a tots per-què cada persona es troba, en unmoment o altre, enfront de qüestionssobre les quals Crist llança una luci-desa d’amor que ajuda a viure. Aquí,

Quan l’Esglésiaens envia a laUniversitat, ho faconscient que ésaquí on trobaremcompanys, amics,coneguts, que noes troben en elsambients cristianstradicionals.

8787878787

en aquest món, el seu missatge obreperspectives de sentit, d’esperança,d’amor sempre renovat. Diríem queés l’Església la que surt a l’encontrede les persones, es trobin on es tro-bin; no espera que s’atansin a la fontper donar aigua per a beure. A tra-vés de les seves comunitats –i elSAFOR UAB és una d’elles– l’aiguapot arribar a molts, encara ques’autoconsiderin allunyats.

La presència que busquem éssenzilla, però plena de creativitat id’esperit de servei. Vol fer-se dialo-gant amb les realitats plurals que aquíes troben. Vol no amagar el seu ori-gen i la seva identitat però, al mateixtemps, no té por de “fer-se tot entots per a guanyar-ne tants com pu-gui”, com ens recorda l’apòstol Pau.

En la societat plural i diversa quevivim, cada acrònim, cada identitat,mostra un rostre. Quin és el rostredel SAFOR UAB?

Ja des del començament, elSAFOR UAB es va constituir per aoferir a tots els membres de la co-munitat universitària que ho volgues-sin (alumnat, personal d’adminis-tració i serveis i professorat) els se-güents serveis:

- acolliment humà i religiós- tractament i estudi de temes i

qüestions que la nostra socie-tat es planteja i als que la fe cris-tiana aporta un plus d’huma-nitat i de sentit per a la vida deles persones. Aquí trobeml’aprofundiment de la pròpia fecristiana, amb l’oferta d’unabase teològica adequada alsuniversitaris.

- celebracions i moments d’inte-riorització i de pregària. Totssabem la importància que té ce-lebrar en comunitat allò que diaa dia vivim en la nostra vida, ila necessitat que tenim d’apren-dre a distanciar-nos una micadel soroll que ens envolta per acercar dins nostre aquell espaion Déu habita i on ens femconscients dels seus dons.

- l’animació cultural que, des delrigor i en col·laboració amb al-tres grups i serveis de la pròpiauniversitat, pugui ajudar a en-dinsar-nos en el coneixementalliberador i en la recerca de lescoses bones i belles.

L’ètica i la bellesa són els reptesque la nostra societat té plantejats,si vol que tingui futur el món queens envolta. Tant una com l’altrapoden pouar en el misteri insonda-ble de Déu que se’ns ha revelat enJesucrist.

Per acabar, voldríem expressar elconvenciment que les línies de fonsde l’oferta del SAFOR UAB a la uni-versitat coincideixen plenament ambles línies de fons que té tota pastoraluniversitària:

1. Aprofundir en la realitat delmón, amb el repte global de lajustícia, el repte intel·lectual dela creença i el repte social de lacomunicació interpersonal.

2. Aprofundir en la persona deCrist en el descobriment de lariquesa del coneixement cristià,de l’Antic i del Nou Testament.

3. Aprofundir en la realitat ecle-sial. Ens cal desfer les falses

8888888888

imatges, copsar i viure els tretsde l’Església de Jesús. Reflexio-nar quin és el nostre lloc dinsde l’Església, la pròpia vocació,el compromís laïcal o ordenatd’aquesta etapa de la vida.

4. Celebrar la vida en comunitat,és a dir, Eucaristia, pregària, in-serció comunitària, en grup.

I un aniversari mereix un curs

Tot això mai hagués estat possi-ble sense totes les persones que, demanera voluntària, han dedicat el seutemps al servei dels altres.

L’actual equip responsable (for-mat per dos joves responsables–Jordi Olivé i Ricard Drudis–, un se-cretari –Cristian Montenegro– i dosconsiliaris –Mn. Josep Monfort iMn. Francesc Jordana–) va decidirdedicar tot el curs 2011-2012 ambdiferents actes per fer extensiul’agraïment en diferents moments irealitats i, com a fet simbòlic, fer-seresponsables des d’aquest curs delConcurs Bíblic per a Universitaris deCatalunya. –Aquests actes són elssegüents:

- 10 de novembre. Eucaristiainici 20è aniversari presididapel Sr. Bisbe de Terrassa.

- 24 de febrer. Escola de pre-gària a la catedral de Terras-sa presidida pel sr. Bisbe.

- Dies 3 al 25 de març. Crèdit delliure elecció: “Teologia i cièn-cia sobre la dignitat de la per-sona”.

- 4 de Març. Acte festiu del 20èaniversari: festa universitària.

- 16 de març. Acte central del20è aniversari. Presidit per laVicerectora de la UAB i amb lapresència del Sr. Bisbe de Ter-rassa. Conferència: “El sentit dela presencia del fet religiós a launiversitat: la qüestió ciència-fe”; ponent: Dr. David Jou.Clausura de l’acte a càrrec dela Coral de la UAB.

- 19 de maig. Eucaristia decloenda del 20è aniversari,presidida pel Sr. Bisbe deTerrassa . Ll iurament depremis del Concurs Bíblicde Catalunya per a univer-sitaris .

A tots, els fem arribar el més sin-cer agraïment. I a les institucions,concretament a la UAB i a la Diòceside Terrassa, que fan possible elSAFOR UAB. Esperem que amb lacol·laboració de tothom puguem con-tinuar el servei per molts i moltsanys!

8989898989

MAGIS, i la pastoral de joves ignasiana

MONTSE PUIGGRÒS, coordinadora de MAGIS, i altres membres de l’equip motorMAGIS CATALUNYA.

MAGIS 2011 és una experiènciapastoral ignasiana, impulsada per laCompanyia de Jesús, per a joves detot el món que es durà a terme aquestmes d’agost dies abans de les Jor-nades Mundials de la Joventut ambel Papa. Aquesta iniciativa es remun-ta a l’any 1997. Aquest any 2011 estrasllada a Espanya i Portugal coin-cidint amb la Jornada Mundial de laJoventut que se celebrarà el properagost a Madrid.

El MAGIS és una forma d’oferirl’espiritualitat ignasiana als joves-adults, d’entre 18 i 30 anys, a travésd’unes experiències “d’immersió” ensituacions diferents a les que gau-deixen habitualment. Es tracta deviure unes experiències espiritualsmitjançant activitats que els treguinde les seves zones de confort i quetrobin Jesús en llocs i persones quemai no haurien imaginat. És una tro-bada amb Jesús que convida els par-ticipants a mirar Déu i a ells mateixosd’una manera nova. I, tot això, enun context internacional que els faràviure la universalitat de l’Església, amés d’haver de superar el repte deconviure amb gent de diferents orí-gens, idiomes, cultures i tradicions.

L’objectiu del MAGIS 2011 ésque aquests joves d’arreu del món

es trobin per compartir els valorsd’una fe cristiana arrelada a la vida icompromesa amb el món. Aquestaexperiència ens permetrà sembrarnoves llavors de fe, esperança i com-promís. La mateixa paraula, ben prò-pia de l’espiritualitat de Sant Ignasi,convida a viure des del Magis “ELMÉS”: més lliurament al Crist, méscompromís per la justícia, mésdesprendre’s d’un mateix per donar-se totalment al germà que clama desde la seva pobresa i des del seu si-lenci, MÉS EN EL CRIST I PER ALCRIST EN EL MÓN. Per aquestmotiu, el lema d’aquesta experièn-cia és “Amb Crist al cor del món”.

Magis “EL MÉS” :més lliurament alCrist, més compro-mís per la justícia,més desprendre’sd’un mateix perdonar-se totalmental germà.

Algunes de les claus que ens po-den ajudar a comprendre MAGIS sónles que es descriuen a continuació:

9090909090

1. Ser pelegrí

1.1. Peregrinar El pelegrí és algú que emprèn un

llarg camí amb un motiu espiritual osagrat. Ser pelegrí i peregrinar ésuna metàfora del viatge espiritual quecada persona realitza durant la sevavida. Com a éssers humans recorremun camí interior cap a Crist i un camíexterior que ens condueix, cada dia,cap als altres. En la seva autobiogra-fia, Sant Ignasi es diu a si mateix «elpelegrí», i es descriu com aquell quibusca el seu refugi i la seva forçanomés en Déu. Ser un pelegrí reque-reix valor –el valor de sortir de casacap al desconegut. El pelegrí ha deconfiar en Déu mentre va trobantnous llocs i noves persones. Ser pe-legrí és difícil. Cal recórrer llarguesdistàncies. Tens poques coses, i por-tes un equipatge lleuger. Pots portarsorpreses i hauràs d’afrontar difi-cultats. Sempre trobaràs una altragent al teu peregrinar. Compartir irecolzar-se mútuament és de granajuda perquè els estranys es conver-teixin en companys. Déu es fa pre-sent a través de les persones que elpelegrí troba en el seu viatge. Elspelegrins han de romandre atents alssenyals, desperts per reconèixer lapresència i guia de Déu en molts pe-tits detalls del camí. Així, MAGIS vol

ser una peregrinació, compartida perjoves de tot el món que emprenen,junts, un viatge espiritual.

1.2. El pelegrí Ignasi de Loiola Un dels patrons de la Jornada

Mundial de la Joventut és Ignasi deLoiola. Per a nosaltres és, a més id’una manera molt especial, inspi-rador del MAGIS. Ignasi de Loiolava néixer el 1491. Era el fill més joved’una família de la noblesa basca. Alcréixer va ser educat amb els idealsd’un cavaller medieval: Honor, famai bravura. Als 30 anys una bala decanó va destrossar el seu genoll dret,acabant amb la seva carrera mi-litar. El procés de curació va durarmesos i va requerir dolorosesoperacions. Afrontant la mort i elfracàs en aquest procés, Ignasi, con-valescent, va començar a reflexio-nar sobre el seu passat i a pensar enel futur. Va començar a sentir Déud’una manera nova, i va tenir lesseves primeres intuïcions sobre elsdiferents esperits– els moviments in-terns de Déu en la seva ànima. Vaquedar fascinat per les vides delssants, i a poc a poc va reconèixer lanecessitat de conduir la seva vida capa la major glòria de Déu. Ignasi esva convertir en pelegrí. A Manresa,va romandre gairebé un any d’oraciói penitència. Es va submergir en lesfondàries de l’experiència humana,incloent la tristesa profunda, el re-mordiment per la seva vida. No obs-tant això, durant aquest temps Déul’estava guiant, i va comprendre quela vida que Déu ens dóna no té aveure amb grans heroïcitats, sinóamb la calma, la recta mesura,l’esperança i la confiança. Aprenentque, després de la tempesta arriben

El pelegrí és algúque emprèn unllarg camí amb unmotiu espiritual osagrat.

9191919191

la claredat i la joia, la seva experièn-cia el va portar a veure d’una mane-ra nova a l’ésser humà, el món iDéu. Totes aquestes vivències i llumses van plasmant en els seus Exerci-cis Espirituals.

1.3. El magis d’Ignasi de Loiola«Magis» o «més» és una cosa

que ens atrau a tots. Sant Ignasi tam-bé volia més: ser sant, fins i tot mésque aquells sobre els que llegia men-tre anava guarint a Loiola. Per sersant, va pensar en dejunar més, re-sar més, fer més penitència ... finsque es va adonar que això no era elque Déu li demanava. El “més” queIgnasi va descobrir va ser el com-prendre el magis com triar allò queés «per a major Glòria de Déu». Ésa dir, el que més ens apropa a allòque Déu espera de nosaltres.

Magis és diferent per a cada per-sona, ja que cada un tenim una rela-ció única i diferent amb Déu, i unavocació personal. Viure magis és in-tentar conèixer-te a tu mateix i serconscient de la teva vida inte-rior. Suposa confiar que Déu et guia,i comprendre que Déu té un somniper a tu. Viure magis significa obrir-te al descobriment del que Déu volensenyar. De vegades és el quemenys volem reconèixer. Però, pera cada un de nosaltres, com per Ig-

nasi, el major goig és aprendre a des-cobrir, cada vegada amb més clare-dat, Déu en les nostres vides.

1.4. Com viure el magis avui? I avui, segueix sent possible viu-

re el magis? La resposta és quesí! Déu segueix present en les cruï-lles de la història i en els cors delshomes i dones del nostre temps. Elseu Esperit ens crida a viure una«vida en abundància», lliurats a latasca inesgotable, i alhora fascinant,de descobrir les seves petjades entot, i amb Ell treballar per un mónmés just i més fratern. La superfi-cialitat i l’acomodació són els nos-tres grans enemics, i correm el perillde quedar instal·lats en una vidamediocre i «satisfeta» amb el que unté i fa. I en aquest «sortir cap afora», cap als altres i el compromíspel Regne, descobrim amb sorpresaque el donar (i donar-se!) és el queens omple d’alegria i de felicitat.

Potser el temps que ara ens tocaviure, on Déu sembla menys cone-gut, sigui «temps de gràcia», opor-tunitat de (re) descobrir la presènciade Jesús al fons dels cors, en elsdesitjos i somnis que ens habiten. I

Viure magis ésintentar conèixer-tea tu mateix i serconscient de lateva vida interior.

Déu segueixpresent en lescruïlles de lahistòria i en elscors dels homes idones del nostretemps.

9292929292

a Ell li preguntem: «Senyor, què volsque faci?»

Però el camí no es fa sol, ambaltres construïm l’Església i treba-llem per un món més solidari. El pri-mer que va fer Jesús va ser buscarcompanys. Així és l’Església, la co-munitat dels qui segueixen el Se-nyor. Comunitat fràgil i plural, fetade moltíssima diversitat, on conviuensantedat i pecat. De vegades hi hau-rà conflictes. Però un no se surt dela família en adonar-se de les fragili-tats dels pares i germans grans.Aquesta és l’Església de Jesús, i elmagis passa per estimar-la i per for-mentar-ne la pertinença.

Viure el magis avui significa, fi-nalment, tenir molt clar que el mónens necessita, i estar disponible peral que Déu ens vagi cridant, ambla gent i en els contextos en quèvivim. El nostre és un món trencatper la pobresa, l’exclusió i les desi-gualtats. Un món molt diferent acom Déu el somia i on Ell necessitales nostres mans i la nostra capaci-tat d’estimar per canviar-lo, per fer-ne una llar on tots els éssers humansvisquin i se sentin com a fills delmateix Pare i Déu d’Amor.

2. Elements inspiradors de Magis

2.1. El lema “Amb Crist en el cordel món”

El lema que hem escollit perMAGIS és: “Amb Crist en el cor delmón”. El lema es relaciona amb aquellde la Jornada Mundial de la Joventut“Arrelats i edificats en Crist. Fermsen la fe “(Col 2,7). Aquests dies els

vivim com una peregrinació de jo-ves de tot el món a la trobada de Cristi de l’Església universal.

- Amb Crist: Caminem amb Je-sús i després de les seves petja-des. Ell ens convida a ser conscientsde l’acció de Déu en llocs i perso-nes en els que mai haguéssimpensat. El seu camí és el nostrecamí. D’Ell rebem la Bona Nova perser els seus testimonis.

- En el món: Aquest camí ens por-ta cap al món que és la nostra casa,lloc de trobada amb els altres i ambDéu. Un món ric i plural, encara quetrencat per les desigualtats.Enmig delsofriment humà Déu ens crida a es-tendre ponts i a col.laborar en la sevamissió de reconciliació.

- Com Església: En aquest camíel pelegrí descobreix a altres com-panys entestats en la mateixa tas-ca. Junts descobrim la gràcia de sercridats i sentir-nos Església, comu-nitat fraterna i rica en diversitat.

2.2. L’experiència com a lloc de tro-bada

La necessitat de posar “mans al’obra” també val per a la fe, i per amoltes persones la seva visió de lafe i de Déu ha canviat a travésd’experiències de compartir en elprofund. L’acció és un lloc on tro-bem i podem arribar a conèixer deveritat a Déu, als altres i fins i tot anosaltres mateixos més profunda-ment.

MAGIS se sosté en la intuïció que

l’experiència és un lloc de tro-bada. Les experiències MAGIS quetindran lloc després de la trobada

9393939393

inicial a Loiola i abans de la JornadaMundial de la Joventut a Madrid,busquen aprofundir en aquesta tro-bada amb Déu, amb els altres i ambnosaltres mateixos. És com capbus-sar-se en una realitat, i es basa en laidea d’Ignasi de Loiola de col·locarla persona en situacions novesamb les que no està familiaritzat.D’aquesta manera els teus horitzonss’expandeixen, aprens de les videsdels altres i comences a entendre aDéu i comprendre’t a tu mateix deformes inesperades.

Les Experiències MAGIS tambévolen aprofitar aquesta univer-salitat. Cada experiència, preparadaper un equip organitzador d’entre tresi cinc persones, acollirà 25 participantsde 3 nacionalitats diferents. Viuran itreballaran junts, en un projecteconcret. D’aquesta manera, cadaparticipant té el repte de superar lesfronteres inicials de llenguatge, ac-titud i cultura, amb vista a viure unaexperiència comuna i enriquidora

El MAGIS s’iniciarà a Loiola eldia 5 d’agost. Allà es trobaran uns3300 joves d’arreu del món per serenviats a una experiència concretaque es desenvoluparà en algun puntde la geografia peninsular (i tambéCanàries). Concretament, a Catalu-nya es duran a terme 23 experièn-cies diferents repartides entreBarcelona, Lleida i Girona. Cadascu-na d’elles centrades en algun d’aquestsàmbits: social, artístic, ecològic, es-piritual, diàleg fe-cultura.

2.3. Una experiència de feDéu és en totes les coses. És el

nostre principi i fonament. Tot el quehi ha té les seves arrels en Déu. Si et

prens aquesta afirmació de debò,això significa no només que busquisa Déu on la vida ja és coneguda, fà-cil i agradable. Més aviat es tractade trobar Déu en realitats noves idesconegudes, fins i tot les que sóndures i difícils de comprendre.L’objectiu específic de MAGIS ésbuscar i descobrir com podem serun poble de Déu tot i totes les nos-tres diferències i peculiaritats, i comDéu, el món i nosaltres mateixos es-tem profundament lligats.

2.4. Itinerari interior Durant aquestes setmanes inten-

tarem caminar també per dins. Enspreguntarem com estem en co-mençar l’experiència (dia 6 d’agost).Ens farem conscients que Déu té unavoluntat per a la vida de cada perso-na (dia 7). Al marxar als l locsd’experiències sortirem de terrenysconeguts (dia 8). Buscarem compren-dre què significa canviar de vida (dia9), com afrontar les dificultats (dia10), on posem les nostres segure-tats (dia 11). Escoltarem la invitacióa fer de Crist la nostra terra (dia12). Veurem que en aquest camíno estem sols (dia 13), i tractaremd’escoltar el crit dels més ferits delnostre món (dia 14). En retrobar-nos, a Madrid, pensarem en la veri-table alegria (dia 15), i a l’endin-sar-nos en la JMJ, reflexionaremsobre la radicalitat de la fe enl’Església (dia 16), la universalitat(dia 17), la nostra missió (dia18) i lanecessitat de tendir ponts en el nos-tre món (dia 19). Amb Benet XVI,tractarem de comprendre millor quèés avui ser una Església guiada perl’Esperit Sant (dia 20) i, ja de retorn

9494949494

als nostres llocs d’origen, ho faremconscients de ser enviats a viure icomunicar l’evangeli (dia 21).

2.5 Cinc pilars MAGIS

En tota vida de fe hi ha algunesdimensions que són fonamentals:l’acció i la pregària, la capacitatd’examinar el viscut buscant-hi aDéu, l’alegria de celebrar i la dispo-sició per compartir. Aquestes dimen-sions, d’una o altra manera, podenanar entrant en el nostre horitzó quo-tidià. Al MAGIS intentarem que hientrin d’una manera explícita, en in-cloure, cada dia d’experiènciaaquests cinc elements: L’oració, queens ajuda a buscar, escoltar, relacio-nar-nos amb Déu i la seva parau-la. La celebració en la qual, junts,expressem la profunditat, l’alegria i

la riquesa de la fe que compar-tim. L’activitat que és lloc concretde sorpresa i vida, aprenentatge itrobada. El compartir i posar encomú el viscut, ja que també el quealtres descobreixen, viuen i comu-niquen és font de riquesa i creixe-ment. Finalment, l’examen del diaens permetrà tornar la vista a cadajornada, per buscar a Déu en tot allòviscut.

Per dur a terme tot aquest pro-jecte, necessitem la col·laboració delmàxim nombre de persones i insti-tucions possibles. I això no nomésper fer viable econòmicament el pro-jecte, sinó també per implicar almajor nombre de persones en el pro-cés.

Per a més informació, us convi-dem a entrar a la següent pàgina:www.magis2011.org

Esperem que aquest esdeveni-ment espiritual doni els seus fruitsdurant els propers anys a travésd’uns joves de tot el món que esde-vinguin més “persones per als al-tres”.

Equip Motor Magis CatalunyaEnric Puiggròs sjLlorenç Puig sjAlexis Bueno sjMontse PuiggròsJoaquim Fernández-DíazMiriam Pich-AguileraCarmen Arnau

En tota vida de fehi ha algunesdimensions quesón fonamentals:l’acció i la pregària,la capacitat d’exa-minar el viscutbuscant-hi a Déu,l’alegria de cele-brar i la disposicióper compartir.

9595959595

IV. Orientacions episcopals

9696969696

9797979797

Carta de Pasqua. “Jesucrist et ve atrobar...” i pautes per orientar lapastoral juvenil

MONS. FRANCESC PARDO, bisbe de Girona.

Pautes per orientar la pastoral ju-venil

El director de Quaderns em de-mana una reflexió sobre la “la pas-toral juvenil” adreçada als cate-quistes, animadors, monitors, caps,consiliaris, tan se val el nom, allò quecal tenir present és la responsabili-tat. Des de la meva incorporació a laConferència Episcopal Tarraconen-se se m’encarregà l’acompanyamentdels responsables de la pastoral dejoventut (SIJ), dels moviments dejoves, de l’escoltisme i dels esplais...Intueixo que és per aquesta respon-sabilitat que em convideu a una re-flexió. El termini és molt breu i, peraixò, m’ha semblat oferir-vos-la endos moments. El primer, reproduintla carta de pasqua que he escrit pelsjoves de Girona, perquè hi descobri-reu “els punts ferms” per fer possi-ble la trobada de Crist amb cada noio noia. En un segon moment, subrat-llar algunes pautes a considerar enel treball pastoral amb joves, cons-cient de la seva complexitat.

Carta de Pasqua. Jesucrist et vea trobar...

Estimats nois i noies,

És Pasqua i Jesús Ressuscitat etve a trobar!

Desitges tenir-ne experiència? Sicontinues llegint amb detenció pot-ser trobaràs algunes pistes.

Has de saber que aquell primerdiumenge de Pasqua, després queMaria Magdalena comuniqués alsapòstols de Jesús que el seu cos ha-via desaparegut del sepulcre, Pere iJoan corren a comprovar el fet. Pereesbufegant entra al sepulcre i noméshi troba el llençol i el mocador quehavien servit per amortallar el cos.Hi entra Joan i, ell mateix ens diu,“ho veié i cregué”. Després vindranles aparicions de Jesús a les dones ials deixebles, però abans Joan veiéuns senyals i cregué que havia res-suscitat d’entre els morts.

En les aparicions de Jesús ressus-citat als seus amics, se’ns indiquenels seus dubtes: no fan cas del testi-moni de les dones, no s’ho acabende creure, es pensen que és un fan-tasma, Tomàs si no el pot tocar noho creurà...

Tot molt semblant als nostres dub-tes, que superem quan tenim l’ex-periència de trobar-nos cara a caraamb el Senyor.

Fixem-nos en Joan i els altresdeixebles.

9898989898

Avui som nosaltres aquests deixe-bles, potser desconfiats, decebuts,pensant que Jesús també està fracas-sant entre la gent jove, amb ganesde tenir certeses... I tanmateix avuiel mateix Senyor Ressuscitat ens vea trobar. Per fer-ne experiència i perviure-ho cal estar atents a les se-güents indicacions:

2. Sentir-se deixebleSí, malgrat que estiguem des-

concertats i decebuts com aquellsprimers deixebles. Després de vint se-gles, avui som molts els deixebles deJesús escampats arreu del món. Ell ensve a trobar si ens sentim del grup, en-cara que com Tomàs puguem dubtar itenir ganes de palpar per creure. Ésnecessari relacionar-te amb altres noisi noies, amb altres cristians que t’acom-panyin, has de participar en les tro-bades, has de sentir-te de la parròquiai de l’església, tot i que et sembli quela majoria siguem grans i trobis a fal-tar altres joves.

Fixa’t en algunes oportunitats queara tens a l’abast: Pasqua Jove, diesprevis d’acolliment de joves d’arreudel món abans de la Jornada Mun-dial de la joventut, la mateixa Jor-nada Mundial, els grups de confir-mació i de després de la confirma-ció, les activitats amb altres joves dela parròquia, les pregàries joves decada mes, els serveis que pots fer alsmalalts, ancians, infants, adolescentsen els moviments cristians.

3. Conèixer Jesús llegint els evan-gelis

Conèixer per estimar. Només co-neixeràs a Jesús si llegeixes pausa-dament els evangelis, i t’adones queallò que Jesús comunicava t’ho diua tu, que allò que feia t’ho fa a tu,que allò que proposava t’ho propo-sa a tu.

4. En la pregària parla amb Jesús iescolta’l

L’amor, l’amistat es viu en la co-municació, escoltar i parlar. Aques-

Avui som nosaltresaquests deixebles,potser desconfiats,decebuts, pensantque Jesús tambéestà fracassantentre la gent jove,amb ganes de tenircerteses...

1. La iniciativa la té el mateix JesúsSí, és Ell mateix el qui desitja tro-

bar-te i oferir-te els seus dons. És Ellel qui vol acompanyar-te en la vida,perquè no vagis sol i sense saber capa on. Per construir una vida humanaplena de sentit ens cal edificar-la ideixar que s’arreli en Ell. El Senyorja t’ha cercat i et cerca. La qüestió éscom ser-ne conscient i viure-ho. Sug-gereixo algunes pautes: Ser deixebleamb els altres deixebles de Jesús,conèixer Jesús llegint els evangelis,parlar amb ell i escoltar-lo per mitjàde la pregària, participar en la cele-bració de la Missa per estar-hi en co-munió, reconèixer la necessitat delsdons de Jesús demanant el seu perdó;estimar de veritat estudiant o treba-llant i servint als altres.

9999999999

ta és la raó profunda de la pregària.La pots fer de moltes maneres, sem-pre procurant silenci i atenció, me-ditant, amb pregàries fetes, parlantsincerament, sol/a o amb grup, can-tant..., però prega.

6. EstimarQui estima de veritat s’assembla

a Déu i a Jesucrist, el qui ens haestimat i ens estima del tot i a tots.Ara bé, cal estimar a semblançaseva, esdevenint bon samarità, fentfructificar les qualitats rebudes, ser-vint sense esperar recompensa, per-donant... Estimant així estaràs ensintonia amb el Senyor ressuscitat i“el veuràs” amb els ulls més pro-funds del teu cor.

5. Participar de la Missa per estaren comunió amb el senyor Jesús

Les dificultats ja les conec, hosón de la Missa i d’altres activitatsrepetides i importants per viure. Ala Missa no hi trobaràs un ambientlúdic, ni de gresca, ni unes sensa-cions corporals sensorials, ni dis-tracció... però hi trobaràs a Jesu-crist, el qui t’estima i mai et deixa-rà, t’acompanya i et conforta en totmoment. El trobaràs perquè els seusdeixebles avui ens reunim, perquèescoltem la seva paraula, perquè enel pa i en el vi consagrats es fa pre-sent ell mateix com el nostre aliment,i actualitza la donació de la sevavida perquè tu tinguis vida. Si no hivas, no ho viuràs. Només essent fi-del ho experimentaràs.

Només coneixeràsa Jesús si llegeixespausadament elsevangelis, it’adones que allòque Jesús comuni-cava t’ho diu a tu.

Si hi estàs disposat a continuar oencetar aquest camí, t’adonaràs quecada dia viuràs amb més intensitatla presència del Senyor en la tevavida. I també tu podràs dir de veri-tat: “l’he vist, hi crec i creient-hi entinc experiència”.

Així si que serà Pasqua per tu ipels qui fan el camí de la vida alteu costat.

Joiosa Pasqua!

Amb el meu afecte i la meva be-nedicció.

+ Francesc, bisbe de Girona.

Qui estima deveritat s’assemblaa Déu i a Jesucrist,el qui ens ha esti-mat i ens estimadel tot i a tots.

100100100100100

ALGUNES PAUTES PER ORIEN-TAR LA NOSTRA PASTORAL

1. El coratge del sembrador

Gràcies per ser sembradors de laBona Nova. És molt important queels qui treballeu pastoralment ambjoves experimenteu l’agraïment detota l’església i visqueu amb goig lavostra missió, malgrat la migradesa“aparent” dels resultats i la compro-vació dels fruits.

El sembrador de la paràbola –ivosaltres sou sembradors– escam-pa arreu la llavor, sense fer conside-racions prèvies sobre el terreny a oncaurà, sense selecció, convençut dela força interior de la llavor i que sem-bra la millor llavor per la vida de totsi cadascun dels nois i noies. Cal co-ratge per treballar amb la generosi-tat i la paciència del sembrador. I elcoratge no es fonamenta, principal-ment en les nostres forces humanesi mitjans, sinó en la força, l’alè, elguiatge de l’Esperit. Avui com sem-pre cal proclamar ben convençuts“crec en l’Esperit Sant”.

pastoral. També al desconcert pas-toral per la complexitat del “món ju-venil” i, per això, ens cal estar atentsa l’Esperit, a l’Església, a la saviesaacumulada en el treball d’anys i alsjoves.

2. La pastoral de joventut és unrepte de l’Església, a les seves co-munitats, moviments, associacions

Les respostes a les preguntes perl’acompanyament en el procés de lafe, per la proposta de la vida cristia-na, cal cercar-les no en una missióindividualista i solitària, sinó comu-nitària, amb el ben entès que és ne-cessari el testimoni personal. Princi-palment no hem de centrar la pre-ocupació en els joves, en els desti-nataris, ni en estratègies de comuni-cació, sinó en nosaltres, els creients,testimonis i pedagogs del procés,responsables de l’evangelització. Ésa dir, la resposta a quina pastoral calfer amb els joves, primer s’ha detransformar en una pregunta al’Església i a les nostres comunitats,perquè és fonamental la nostra ma-nera de ser i de viure. La principalpreocupació hem de ser nosaltres elscreients –persones i comunitats– res-ponsables de l’evangelització i de latransmissió de la fe. Tot seguit cal-drà preguntar-nos pels destinataris,pels seus condicionaments, les se-ves experiències, la seva recerca, lesseves sensibilitats...

3. El model: Crist, el Bon Pastor

Jesucrist, el Bon Pastor, és l’únicmodel i l’únic mestre en l’acció

Cal coratge pertreballar amb lagenerositat i lapaciència delsembrador.

El desànim i el desencantamentsón directament proporcionals a lamanca de fortalesa interior, que ésdo de l’esperit, a l’obsessió perl’eficàcia immediata i al desconcert

101101101101101

pastoral. Els seus sentiments, lesseves actituds, el seu tarannà... hande ser “norma” per a tots els qui te-nim responsabilitats pastorals. Se’nsexigeix, per tant, estar-hi en comu-nió per mitjà de la celebració dels sa-graments, de la pregària comunitàriai personal, i de la comunió amb elsgermans, pastors i fidels, amb total’Església presidida pel Papa i els Bis-bes. Sense restar units al cep comles sarments, sense que la seva vidapassi per la nostra, sense la neces-sària comunió eclesial, farem cosesi proposarem valors, però les nos-tres accions i activitats no seran“pastorals” per manca d’identificacióamb el Crist, el Bon Pastor.

Crist pregava, tal com consta enels evangelis en molts moments dela seva activitat pastoral. Per això,parlar als altres de Déu exigeix par-lar a Déu dels altres. Sempre calpregar, però sobretot abans i des-prés de la col·laboració en l’acciópastoral de la qual en sóc respon-sable.

El catequista, l’acompanyant, elconsiliari... és un testimoni, colpitper l’experiència personal, que as-senyala el Crist, en parla i fa possi-ble experiències d’encontre amb ellper mitjà de la pregària, de les cele-bracions, de les converses, dels ser-veis a les persones, siguin infants,siguin grans.

Convençuts que tot comunica: laparaula, el silenci, la presència il’absència; els detalls i la imatge. Elqui comunica la Bona Notícia deCrist ho ha de fer amb convenciment,amb llibertat, amb serenor, amb pa-ciència evangèlica, tot respectant lallibertat, la dignitat de cada persona,la seva història, la necessitat del pro-cés personal. Tanmateix no ens po-dem quedar en les etapes del procés,no ens podem conformar en propo-sar “uns valors” ben evangèlics, sinóque cal sempre proposar el valor mésfonamental: Jesucrist, Salvador.

Atenció a la importància de lescelebracions i de l’experiència de lapregària. No podem deixar-ho pelfinal del procés, per quan la fe siguiferma i es comprenguin millor lescelebracions. Cal proposar-se, faci-litar i empènyer que es trobin amb elSenyor per mitjà dels sagraments,sobretot de l’Eucaristia, que el fanpresent i actuant sacramentalment isignificativament. Dit altrament, calactualitzar “el veniu i veureu”, invi-tació del senyor als dos deixebles deJoan, quan a indicació del profeta elsegueixen i s’hi interessen. Veniu iveureu, segur que exigeix el desco-briment, el coneixement, però sobre-tot l’experiència de la trobada ambel mateix Senyor, ni que inicialmentno s’entengui del tot. Celebració de

4. L’encontre personal amb Jesu-crist

Tota acció pastoral, sigui la quesigui, ha de comunicar el Crist Sal-vador, que ha de ser anunciat, cone-gut, acollit amb els seus dons pelssagraments; Crist que estima, escol-ta, guareix, serveix, acompanya, ani-ma, salva.

Parlar als altres deDéu exigeix parlara Déu dels altres.

102102102102102

la fe i pregària, accentuen la dimen-sió de l’experiència personal de tro-bada amb Crist i amb el seu grup dedeixebles avui, constituït per infants,adults, persones grans i joves. Cer-tament que cal cuidar les celebracions,però no cal esperar que siguin tanassumides, purificades, entenedores,en una comunitat tan ideal... quedifícilment arribarà el moment.

5. Sense Església no vivim enCrist

La dimensió eclesial en la propos-ta evangelitzadora i en el seu procés.Aquesta qüestió és molt important.

Una breu reflexió en relació al’educació del sentit eclesial, tant del’Església catòlica universal com lade l’Església particular. Fa anys–ho recordo molt bé– es feia popularuna afirmació per afrontar i silen-ciar les limitacions i incoherènciesde l’Església: “Església de base, sí,Església jeràrquica no”. Poc tempsdesprés es va tocar fons: “Crist sí,Església no”. I finalment algunsgrups acabaren sense Crist i senseEsglésia. Si el cap és separat del cos–imatge paulina– ens quedem sensecos i sense cap.

En el procés d’evangelització calajudar a fer experiència d’Esglésiaper superar “la imatge mediàtica del’Església” sovint devaluada permagnificar fets d’incoherència oconsiderats negatius. En el procéscal manifestar la dimensió trinitàriade l’Església, l’Església de DéuPare, Fill i Esperit Sant, doncs ladimensió humana és molt palpable.De totes maneres també ajuda des-

cobrir o redescobrir en l’Esglésial’evangeli, encarnat i verificat pertantes persones i activitats. Dit al-trament, cal retornar els cants defesta a la nostra Església. En laMissa crismal ho demanava als pre-veres com una prioritat: “La novaSió avui és la nostra Església univer-sal i la nostra particular. Cal que hiretornin l’alegria i els cants de festa.Els sants pares parlaven de l’esglésiacom a “comunió sanctorum”, peròalhora amb la necessitat de ser puri-ficada i renovada, perquè Déu ensfa dipositaris de la seva gràcia a no-saltres, carn d’aquest món o gerrosde terrissa –segons l’expressió pau-lina–. Som molt conscients dels nos-tres pecats, de les nostres infidelitatsi de les nostres mancances com eldesànim, el cansament... Tanmateixaixí com els fills no neguen les limi-tacions de la mare, però tampoc enfan propaganda, també nosaltres hemde tenir una actitud compassiva, gua-ridora, balsàmica, acompanyadasempre amb el desig de descobrir lesbigues dels nostres ulls, que podenentelar la mirada per senyalar les es-telles dels ulls dels altres germans.I, fent una pas més, cal que parlemde la nostra església amb convicció,positivament, amb esperança i re-marcant, no tant les mancances sinóles possibilitats.

Bernanos el gran novel·lista vaestimar a l’Església amb amor so-fert –com expressa ell mateix– i deia:“Si el món fos l’obra mestre d’unarquitecte obsessionat per la sime-tria o d’un professor de lògica, ales-hores l’Església oferiria l’espectaclede la perfecció, de l’ordre, de la san-tedat. Però voldries tu una Esglésiaaixí? T’hi sentiries a gust? Potser

103103103103103

aleshores et quedaries a la portad’aquesta comunitat de super-ho-mes, donant voltes a la boina entreles mans, com un pobre pidolairedavant la porta del millor hotel.L’Església és una casa de família,una casa paterna, a on sempre s’hitroba un cert desordre; a vegades lescadires no s’aguanten ben dretes,tenen alguna pota mig trencada, lestaules estan tacades de tinta i algunspots abocats als armaris”.

Es tracta de la nostra Esglésiasanta i pecadora, és casa nostra, lacasa dels pecadors, que maldem perviure la nostra condició de sants iescollits. Treballem perquè estiguiben fonamentada en Crist i, així, es-devingui més acollidora, més frater-nal, més evangèlica. Retornar l’ale-gria i els cants de festa a la nostraesglésia, és prioritari i urgent. Nosom, segur, els millors, però si queoferim el millor do, el Crist Salva-dor”.

6. La comunicació fa possiblel’evangelitzavció. Sintonitzar ambels sentiments i preocupacionsdels joves

Els destinataris de la salvació,dels dons de Déu, són persones con-cretes i reals que viuen en un mo-ment concret de la història de lahumanitat.

La mateixa dinàmica de la Reve-lació, l’autocomunicació i la convi-vència de Déu amb el seu poble reali històric, i la seva culminació enl’encarnació del mateix Verb de Déu,exigeix aquesta atenció a la històriaconcreta i real. L’oferiment dels dons

de la Pasqua de Jesús es realitza alllarg de la història, en el seu procés,en les seves diverses etapes; al’interior de la història i de la realitatquotidiana. Tota la Constitució pas-toral de l’Església en el món contem-porani (Gaudium et Spes) del ConciliVaticà II, és emblemàtica per valo-rar aquest criteri fonamental del’atenció a les persones en el momenthistòric concret.

Això requereix conèixer les cièn-cies que ens ofereixen coneixementssobre l’home i la història, com lasociologia, la psicologia, la filosofiao corrents culturals, la medicina,l’ètica, però sobretot la mirada de Je-sús actualitzada. No es tracta dequedar-nos en un recull de dades, jaque caldrà llegir aquestes dades a lallum de la Revelació de Déu i con-cretament de l’experiència de Jesúsi de la primera comunitat apostòlica,actualitzada per la Tradició del’Església. Concretament:

- Cal atenció i obertura als pro-blemes dels joves en la situacióhistòrica actual.

Els destinataris dela salvació, delsdons de Déu,són personesconcretes i realsque viuen en unmoment concret dela història de lahumanitat.

104104104104104

- Atenció, receptivitat i crítica ala nova cultura, millor cultures,o a la crisi d’una cultura. Estracta de considerar la culturaen un sentit molt ample com elscriteris, conviccions, valorsque embolcallen preferentmentels diversos col·lectius juvenils.En relació a la cultura calenactituds acollidores i crítiques,alhora. Es tracta d’activarl’actitud evangèlica d’oferir lasalvació a les persones immer-ses i condicionades en una cul-tura o subcultura, assumint-lescríticament. Cal saber desco-brir-hi el “pas de Déu”, la sevaproximitat, la seva capacitat depreparació a l’evangeli o cap-tar les escletxes per les qualses pot oferir. I ser també lliu-res per ajudar a descobrir lesideologies, els criteris els fetsque són ocasió de deshumanit-zació, d’injustícia, de manca desolidaritat, de tancament radi-cal a Déu, en definitiva les si-tuacions de pecat tal com avuies viuen.

- L’atenció i la receptivitat en-vers els nois i noies d’avui ensdemana comprendre la sevaproblemàtica i els seus condi-cionaments.

- Atenció i receptivitat a la vidaconcreta i real dels joves quesovint és molt lluny dels gransdebats: els problemes dels es-tudis, els criteris per escollir lacarrera o la formació profes-sional, la recerca de compren-sió, d’amistat i d’amor; elsconflictes de convivència fami-liar i entre els col·legues; situa-ció sovint estressant –malgrat

no ho sembli–, no només pelritme de vida, sinó perquè man-ca de motivació en l’estudi, detreball, o pel poc valor i reco-neixement a la persona concretaque exigeix aparentar, la difícilassimilació de les decepcions,desplaçaments; malestar pel seufutur; certa incapacitat de gau-dir dels moments bonics de lavida i per això la necessitatd’emocions “fortes i al límit”...

- Cal comptar que els cristians,en general, som acusats d’ai-gualir la vida, la felicitat, plensde prejudicis, quasi passats demoda... malgrat tinguem quel-com de bo. En relació a l’Es-glésia coneixem els prejudicisde moda.

Cal tenir present tot aquest em-bolcall tant per oferir la proposta dela vida cristiana, com per acompan-yar el procés. Penso que no és veri-tat que la gent jove no esperi res dela comunitat cristiana, ja que esticconvençut que desitja els dons deDéu per a la vida ordinària i quoti-diana. Concretament, llum pel camí,estimació veritable, acceptació, su-port i ajuda per viure cada dia, recer-ca del sentit de la vida, descobrir elveritable rostre de Déu per eixugar laset del sagrat i de transcendència,fonamentar els veritables valors, hu-manització i salvació, alhora.

7. La pluralitat de moviments,associacions, grups i la necessàriacomunió

És tan complexa la qüestió,s’acumulen ferides, greuges, reivin-dicacions..., que només m’atreveixo

105105105105105

a oferir algunes indicacions amb eldesig d’oferir ponts.

Per una veritable pastoral juvenilevangelitzadora és fonamental unarelació adequada entre els movi-ments, d’acció catòlica, nous movi-ments, associacions, educadors enel temps de lleure, escoles cristianesi la Diòcesi amb les seves parròquies.És del tot necessari ser conscientsque, des dels accents legítims de cadainstitució, associació o grup, cal su-mar forces aconseguint fer visible ioperativa la comunió des de la di-versitat.

Deixo constància que és urgenttenir molt presents les possibilitatspastorals de les escoles cristianes.Per això les he esmentades. Tanma-teix són del tot necessàries convic-cions i actituds.

- El sentit de pertinença a l’Es-glésia particular o diocesana,participant més activament enla seva “acció pastoral”.

- Els moviments són realitatsd’ordre espiritual, carismàtic,missional, i per això no han desubstituir les comunitats sacra-mentals, diòcesis i comunitatsparroquials. És a dir, la perti-nença a un moviment és unaajuda o mitjà per a la formació,missió, espiritualitat específica,no demana separació de la restade cristians i de les comunitats.

- Reconeixement dels nous mo-viments, dels seus valors, de lesseves aportacions que són unaveritable riquesa per l’Esglésiai per la seva missió en una so-cietat molt plural.

- En relació a l’acció Catòlica vi-vim un moment de reflexió ide nova iniciació a partir del’aprovació dels nous estatutsper la Conferència EpiscopalEspanyola i pel procés iniciatja en alguns bisbats. A tots enscal un aposta per l’Acció Ca-tòlica com a moviment diocesàesporgant el que calgui i actua-litzant les seves notes peculiars.Segur que els accents de les es-pecialitats no només desapa-reixeran, sinó que es reforça-ran.

- Cal tenir molt present la missiódel Bisbe diocesà. En algunsmoments es reconeix el bisbediocesà no perquè és el bisbe,sinó perquè és dels “nostres”.En general “els moviments”s’han de sentir més Esglésiaparticular sense aïllar-se i elsseus membres han d’estar mésdisposats a treballar en les ins-titucions diocesanes en comu-nió amb el bisbe.

- Cal reflexionar certament, po-sar en qüestió –si es vol–, pro-jectar, decidir fer passos. Arabé, si discutim, que sigui perconstruir; si avaluem, sigui peravançar; si dialoguem per unir isumar. Els mitjans concrets, elsaccents no poden desfigurar, niofegar l’objectiu final.

La feina és tanta que no val lapena perdre ni un sol minut en intri-gues, enfrontaments, en l’obsessiód’esdevenir “protagonistes”. No jo,sinó la missió que tenim encomana-da. Els personalismes i les pures sa-tisfaccions personals espatllen lanostra identitat “d’instruments” a lesmans de Déu.

106106106106106

8. Els mètodes

Els mètodes no són la finalitat, nihan de semblar que són l’objectiu.L’objectiu és sempre –accentueu elque calgui sense suprimir res– viu-re, celebrar, testimoniar de paraula id’obra la salvació de Nostre SenyorJesucrist formant la seva Església.En parlar de testimoni s’enténl’anunci explícit, la verificació enl’amor fet servei i l’acció de trans-formació de la història humana se-gons el voler de Déu. El perill és quela reflexió sobre la millor metodolo-gia, cadascú pensa que és la pròpia,impedeixi l’enriquiment mutu. Tan-mateix una diversitat de metodolo-gies pot esdevenir resposta a lapluralitat dels col·lectius del joves idels seus tarannàs.

Segons el meu parer, sigui quinasigui la metodologia no hi pot faltar:

- Escoltar la Paraula de Déu.Conèixer Jesús en el sentit ex-pressat per Sant Efren, diaca,al segle IV: “Fes Jesús que joet conegui, que si et conect’estimaré, i si t’estimo et se-guiré”.

- Partir de la vida concreta, fets,sentiments, actituds, en l’àmbitfamiliar, social, d’ensenya-ment, de professió, de relacióamb les parròquies..., o arribarfins a la vida. De la Paraula a lavida i de la vida a la Paraula.Cal entendre que la Paraula ésescoltada, reflexionada, entesa,celebrada, pregada.

- Necessitat de testimonis. El tes-timoni no només manifesta elque “ha vist”, la fe, sinó que

explícita com aquesta fe ha can-viat i canvia la seva vida.

- Necessitat de catequesi o mo-ments catequètics per aprofun-dir, raonar, comprendre... i mésen un col·lectiu amb mancan-ces de coneixements sobre lafe i la vida cristianes.

- Experiència de pregària comu-nitària, personal i de participa-ció en les celebracions cris-tianes.

- Teixir lligams de vinculació ambles comunitats parroquials i ambla Diòcesis per mitjà de la par-ticipació en convocatòries dio-cesanes i en altres activitats.

- Educar en el compromís d’unamanera progressiva i acompa-nyats per l’estímul i reflexió decreients.

- La importància del grup i de laxarxa amb altres grups comàmbit de creixement, d’ajudamútua, de recolzament, d’expe-riència d’església.

- Sóc molt conscient que caldriauna reflexió més acurada assu-mint les metodologies de l’es-coltisme i dels centres d’esplaiscristians per aquests movi-ments.

9. El compromís. Primer el quese’ns ofereix, després el que se’nsdemana

La primera pregunta que cal aju-dar a respondre és: “Què ha fet i faDéu per mi?”, quan ho descobrim ivivim vindrà la segona: “Què em de-mana Déu?”

107107107107107

Aquesta indicació em porta a re-flexionar breument sobre el compro-mís, sigui del t ipus que sigui,personal, eclesial, social, polític, sin-dical... Quan es parla de l’acció odel compromís, es pensa en accionsque tenen relació en la professió –treball, o en l’escola, institut, univer-sitat, barris, es pensa en esplais, as-sociacions, fins i tot en activitatspastorals parroquials. Sense negarcap tipus d’acció o de compromíscal accentuar el compromís de trans-formació –de conversió– de la prò-pia persona. Difícilment aconse-guirem la transformació de les per-sones, entorn, estructures, institu-cions... si no ens deixem transformar,alhora, cadascú de nosaltres per laBona Nova de Jesús. Tanmateixmoltes causes han provocat el pasd’una sobrevaloració del compromísi de l’acció, a una passivitat i pocadisponibilitat per a una acció o com-promís permanent. S’accepta coma màxim la participació en compro-misos puntuals.

Es constata la necessitat d’unapedagogia de l’acció per evitar “cre-mar-se”, i perquè l’acció no es con-verteixi en activisme sense identitat,ni finalitat explícites. Atenció als res-ponsables de la pastoral juvenil, per-què en aquesta pedagogia cal ajudara descobrir la finalitat i la identitatde l’acció, i la seva vinculació ambla missió de l’església. També calconèixer les dificultats actuals perassumir un compromís estable a cau-sa de l’horari o agenda dels joves.

10. Ferms i significatius des de lafeblesa

Per alguns la proposta cristianaés una bogeria o una niciesa, però

per altres serà llum que els il·lu-minarà, esperança en la recerca, for-talesa en l’adversitat, força en la llui-ta, consol en el dolor, vida enl’experiència de la mort i dels seusamics, certesa de ser estimats senselímit, humanització i salvació.

Tenim un gran tresor a oferir. Notinguem por pel nombre, som els quesom, doncs hem de posar la con-fiança en ser significatius i autènticsmés que en el nombre. Ara bé, la pro-posta de Crist l’oferim a tothom,sense selecció, la resposta dependràde molts factors.

Ara bé, el nostre objectiu és arri-bar al major nombre de joves quesigui possible, per arribar-hi calenaltres joves que en siguin els testi-monis, els acompanyants, els edu-cadors.

“No tingueu por petit ramat, Déues complau en donar-vos el Regne”

“Vosaltres sou la llum del món...vosaltres sou la sal de la terra...”

“Us dono gràcies, Pare, perquèaixò ho heu revelat als savis i alshumils...”

“Aneu per tot el món...”

Sóc molt conscient de la neces-sitat de continuar reflexionant sensedeixar de treballar a partir del que javivim i es realitza en la pastoral ju-venil. Sobretot cal estar atents a lespossibilitats que ofereix la participa-ció en la Jornada Mundial de la Jo-ventut i l’acolliment de molts jovesa les nostres diòcesis el dies previsa les jornada.

108108108108108

Quan reflexionem sobre la mis-sió pastoral i concretament en la pas-toral juvenil contemplem sempre

sobretot les possibilitats que se’nsofereixen i no ens aturem en les la-mentacions.

109109109109109

V. Miscel·lània

110110110110110

111111111111111

Flor de febrer, de la ciutat estel... a Valls

MN. JOSEP BOFARULL, rector de la parròquia de Sant Joan de Valls.

Aquest escrit ha sorgit espontà-niament pocs dies després que aca-bessin les Festes Decennals de laMare de Déu de la Candela a Valls,festes celebrades després de tota unallarga etapa de preparació que haestat l’Any Jubilar. Una primera partd’aquestes ratlles és com una cròni-ca de les imatges que resten delsmolts i diversos actes celebrats i lasegona conté una breu i ràpida re-flexió. La primera ofereix suggeri-ments que poden ser traslladats aaltres llocs amb devocions sem-blants. La segona demana més apro-fundiment, cosa que només pot ferpossible el temps i la calma. Encarasota els esquitxos de l’onada de lesDecennals, comprengueu la provisio-nalitat del text com una comunica-ció vibrant, just després d’unaexperiència única viscuda a la ciu-tat de l’Alt Camp.

1. Així resa el Virolai que els va-llencs canten a ple pulmó a laMare de Déu de la Candela, cadaany en la seva festa del 2 de febrer,especialment en el moment emocio-nant que la processó de les cande-les, després de donar un petit tombpels carrers adjacents a sant Joan,entra dins la gran església arxipres-tal. Cada any, aquesta festa estàemmarcada per la novena que vadel dissabte anterior al diumengeposterior. Cada dia, l’assistència ala novena és massiva, tot i que so-

vint el temps de febrer és rúfol ifred.

Però enguany hem estat de Fes-tes Decennals. Això significa que desde l’any 1791, cada deu anys, totala ciutat en ple s’aboca de formamultitudinària a venerar la santa imat-ge de la Mare de Déu de la Llum,que és Jesús, segons l’expressió del’ancià Simeó, el càntic del qual es-coltem en la narració evangèlica deldia.

El primer document escrit queens certifica aquesta devoció es re-munta a 1348. La devoció es va anarrefermant en situacions de pestes imaltempsades, en les quals els va-llencs van comprovar la poderosaintercessió de Santa Maria, com enscertifiquen els “fets de la nostra his-tòria” de les lectures que conté el lli-bre de la novena.

Aquesta secular devoció es vaincrementar en gran manera a resul-tes de la deixa que va fer Josep Pa-rellada, un prevere de la Comunitatde sant Joan. Quan aquesta s’exe-cutà va portar inclosa un vot de po-ble en el qual consta, entre altresparticulars, que cada deu anys es faràuna Solemne Processó el dia 2 defebrer a la tarda, en la qual la imatgeserà portada al carrer; hi assistiràtot el poble, amb la clerecia i les au-toritats municipals. Amb fidelitat aaquest vot i a alguns particulars lla-

112112112112112

vors fixats, aquesta Processó s’hamantingut, sense cap interrupció, desdel llunyà 1791 fins a enguany 2011.I així seguirà acompanyant la històriade Valls.

2. La freqüència de deu anys afa-voreix dues coses. Per una bandales persones poden viure aquestesFestes Decennals unes quantes ve-gades a la vida, no massa, en situa-cions molt diverses d’infància,adolescència, joventut, matrimoni ifills, època de majors responsabili-tats, maduresa, ancianitat. Aquestesmolt diverses situacions personalsdonen un caire divers i cada vegadamés profund a cada Decennal. Unadita local proclama que “a Vallscomptem per Decennals”. Aquestadita se sol aplicar tant a la històriapersonal com a la col·lectiva. La dis-tància de deu anys és prou conside-rable com perquè les passades festesquedin una mica desfigurades i finsidealitzades, i les presents siguin “lesmillors” viscudes, ja que a les pro-peres hom no sap si hi arribarà.

Als actes religiosos, que estan enl’origen i continuen essent els actescentrals, en els darrers cent anys s’hihan anat afegint actes de caràcterpopular, festiu, familiar, esportiu,cultural, etc. cada vegada més nom-brosos i més lluïts. Són punt atrac-tiu dels pobles de les comarquesveïnes i molt en especial dels vallencsforans. (Es pot llegir la històriad’aquesta devoció i de les FestesDecennals al web candela2011.cat/historia)

Enguany l’escaiença del centenaride la Coronació Canònica de la imat-

ge de la Mare de Déu (1911) ha do-nat l’oportunitat i motivació raona-da per demanar un Any Jubilar. Aixífou concedit amb data de 23 de ju-liol de 2009. (El decret corresponentes pot llegir al web candela2011.cat/documents). Això oferia una granpossibilitat pastoral de preparar es-piritualment les Festes de 2011. ElConsell Pastoral s’hi va implicar deple des de l’inici i es va formar unaComissió d’Actes Religiosos amb elsresponsables de deu grups de treball.Més d’un centenar de persones hanformat part d’aquests grups ambil·lusió, esforç i disponibilitat. Aques-ta Comissió va estar representada pelseu president a la Taula de Coordi-nació Municipal i a la Fundació deles Festes Decennals.

3. Els actes previs a l’inici del’Any Jubilar foren tres: una As-semblea General de totes les parrò-quies de la ciutat per presentar elsobjectius d’aquest Any, els actes prin-cipals i per demanar la implicaciódels membres de les comunitats enaquesta etapa de preparació. Enaquesta Assemblea es va presentarel cartell oficial i el full que detallavales finalitats del Jubileu. També vaser presentat a les Comunitats Reli-gioses de la ciutat i a les de clausurade l’arquebisbat. Ja a punt de seriniciat l’Any, escoltàrem dues con-ferències sobre la història dels AnysJubilars a l’Església i les seves ca-racterístiques i finalitats (Mn. JoanGaltès) i el seu sentit espiritual i ecle-sial (Mn. Rafel Serra). Mentre,s’estava acabant la restauració de lacapella i el cambril de la Mare de Déude la Candela, situades a l’interior del’església de sant Joan. En un acte

113113113113113

molt emotiu, el divendres 22 de ge-ner de 2010, es va inaugurar aques-ta restauració, que es va fer coincidiramb l’obertura de l’Any Jubilar queva tenir lloc el diumenge següent, dia24 de gener.

L’obertura de l’Any la va pre-sidir l’arquebisbe de Tarragona, queactuava com a llegat pontifici. Unadevota processó mariana es va ini-ciar a la parròquia de la Mare de Déudel Lledó, on s’encengué la llàntiaque ha estat permanentment encesaa l’altar de la Candela. Arribats a santJoan, es va cantar la Salve (amb laseva melodia pròpia, com es fa cadadissabte, tot l’any), es llegí solem-nement el Decret de la PenitenciàriaApostòlica, l’arquebisbe declaràl’inici de l’Any Jubilar i obrí la granportalada de l’església arxiprestal, onse celebrà l’Eucaristia. A la fi, por-tant la llàntia fins als peus de la Marede Déu, els infants de les catequeside les parròquies li feren ofrena, ca-dascú, d’una flor.

Va ser molt valorada una exposi-ció de cent imatges de la Mare deDéu de la Candela en totes les for-mes artístiques de ser realitzada: es-cultura, pintura, mosaic, roba, paper,medalla, esmalt, dibuix, etc. La ma-joria de les peces varen ser cedidesper particulars. (veure al webcandela2011.cat/fotos/flor de febrer)

4. Els actes permanents de durantl’any han estat: la celebració del’Eucaristia de cada dissabte al matíen memòria de Santa Maria, resantla pregària pròpia de l’Any i vene-rant la seva imatge; la celebraciód’una Eucaristia amb els mateixos

accents el dia 2 de cada mes a 2/4de 8 del matí; la pregària de cadasegon dissabte de mes a les 7 de latarda conduïda per diversos grups idelegacions de la diòcesi. Per aixòaquesta vetlla ha estat una escola depregària.

Es feu una massiva divulgació deltríptic explicant el Jubileu i les se-ves finalitats i de l’estampa amb lapregària, així com del cartell oficialamb el lema i el logo de l’Any Jubi-lar. (Tot es pot trobar al webcandela2011.cat/inici). Una tauleta,a l’entrada de la capella de la Marede Déu, en tot moment ha ofert di-versos fulls de pregàries marianes itambé el resum de la novena pròpia.

Un equip de mestres de primàriai secundària van redactar una com-pletíssima carpeta de 184 pàgines,que s’ha titulat “Treballem la Can-dela amb els xiquets i les xique-tes”. Va acompanyada d’un DVDamb tot el contingut. Aquest mate-rial didàctic fou presentat als mes-tres i professors i regalada a lesescoles pel seu ús durant el primertrimestre del curs escolar 2010-2011.(Es pot baixar tot sencera del webcandela2011.cat/grupsdetreball/tre-ballemxiquets/tes) .

S’ha escrit i preparat un “Itine-rari de visita a les esglésies deValls on Santa Maria es veneradaamb una advocació especial”.Aquestes esglésies són sis. Aquestfull facilitava un camí en forma depelegrinatge de devoció que acaba ala capella de la Mare de Déu de laCandela. Alguns grups l’han fet sen-cer, altres només parcial. Els llocsmés visitats han estat, a més de la

114114114114114

capella de la Mare de Déu de la Can-dela, el santuari de la Mare de Déudel Lledó i la capella del Roser. (Espot llegir tot el programa complet alweb candela2011.cat/itinerarimaria)

En els cent dies abans de l’inici dela novena de la Mare de Déu, co-mençant el dia 21 d’octubre de 2010,cent famílies s’han compromès a ferla novena, un dia, a casa seva, reunintel major nombre de familiars possible.

5. Els actes ocasionals han estatmolts. Els anem citant.

Les tres xerrades habituals decada any, que precisament s’iniciarenen les Festes Decennals de 1981, ique s’anomenen “Conferències Fa-miliars”, varen ser confiades expre-ssament a tres dones amb capacitatde comunicació i de resposta a tresqüestions de fons: “Ser cristià ambidentitat i obertura” (Gemma Mora-tó), “La transmissió de la fe: repte ifidelitat” (Ester Romero), “Caminsd’esperança en l’Església d’avui”(Antonieta Mateus)

Un seminari d’estudi sobre ladevoció a la Mare de Déu de la Can-dela, tot un dissabte. Es varen pre-sentar cinc ponències (les de contin-gut doctrinal es varen publicar a“Quaderns de Pastoral”, núm 219;les dues històriques es poden trobaral web candela2011.cat/ historia itotes a “Quaderns de Vilaniu” núm.57, ja que aquest seminari es va or-ganitzar conjuntament amb l’Institutd’Estudis Vallencs)

La 23ena. Trobada Arxiprestalde Cristians de l’Alt Camp, tot un

diumenge, va seguir l’itinerari mariàde visita i pregària a les esglésies deValls amb advocacions a Santa Ma-ria i acabà amb una visita guiada al’església de Sant Joan per celebrarl’Eucaristia amb la presidència del’arquebisbe de Tarragona.

La sortida anual de les parròquiesde sant Joan, sant Antoni i el Carme,el dia 1 de maig d’enguany, ha estatmolt escaient. S’han visitat en pele-grinatge santuaris i ermites de laMare de Déu de l’arquebisbat. Lavisita oferia la possibilitat de conèixerla història de les diverses advoca-cions, de fer pregària i convivènciaal redós d’imatges venerades de San-ta Maria, i trepitjar territori sovintdesconegut. L’acolliment en cadalloc ens apropà a les comunitats cris-tianes respectives..

El Pelegrinatge Arxiprestal aMontserrat de cada any, el primerdissabte d’octubre, va ser tot ellemmarcat en el Jubileu i amb la par-ticipació de quasi totes les parròquiesde l’arxiprestat de l’Alt Camp.

Un celebració molt especial va serla de la Festa del Patrocini de laMare de Déu amb una llarga Euca-ristia amb el ritus grec-catòlic enllengua ucraïnesa i presidida pel P.Ivan Levytsky que és el rector de laparròquia dels ucraïnesos de Tarra-gona. Els ucraïnesos participants vanser nombrosos; els feligresos de laparròquia més encara, amb la impres-cindible traducció al català a lesmans.

El grup de joves, conjuntamentamb l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola de Treball, sec-

115115115115115

ció muntanya, amb el Patronat Mu-nicipal d’Esports i la col·laboraciód’altres entitats vallenques, va orga-nitzar “Caminem fins la Candela”.Foren set itineraris simultanis un diu-menge al matí: cinc caminades a peui dues en bicicleta des de diversesermites de la Mare de Déu de l’AltCamp. A cada lloc foren acomiadatsconvenientment i tots els itinerarisconfluïren al migdia a la capella dela Mare de Déu de la Candela, on esva deixar una ofrena d’aquests ca-mins.

Han estat molts els pelegrinat-ges de parròquies, moviments,grups i comunitats de fora de Vallsque s’han apropat a Santa Mariade la Candela per rebre el do jubilar.(la seva relació completa es troba alweb candela2011.cat/pelegrinatges).Aquests pelegrinatges han tingut ac-cents diversos d’acord amb el plan-tejament de cada grup. Alguns erende formació, altres més festius, al-tres més de pregària i eucaristia, al-tres de recés, altres venien a fer laseva trobada anyal.

El grup de “Reflexió i diàleg”ha organitzat tres debats conduits perun entrevistador entès i dirigits perun convidat sobre els reptes plante-jats per la globalització (Arcadi Oli-veres), els reptes pel canvi de valorsen la societat (Pilar Malla) i els rep-tes plantejats a l’Església (TeresaForcades). No foren tres conferèn-cies sinó entrevistes, amb la partici-pació posterior dels presents. Lamillor fórmula per implicar.

També la “Llum de la Pau deBetlem” fou repartida per l’Agrupa-ment Escolta i Guies de la Verge de

la Candela de Valls a tots els agrupa-ments de la demarcació de Tarrago-na, des de la capella de la Mare deDéu que ens dóna la Llum del mónque és Jesús.

Per Nadal, la imatge del Nen Je-sús fou ambientada i agomboladaamb les fotos de les nostres mares:un signe d’agraïment i una expres-sió de fidelitat al que elles ens hantransmès.

Tots els col·legis de la ciutat, elspúblics i els de l’Església, han fetvisites a l’església de sant Joan ambitineraris pedagògics guiats. Totsacabaven a la imatge de Santa Ma-ria. Han estat coordinades pel Cen-tre de Recursos i el guió s’ha tret dela carpeta didàctica abans esmenta-da.

Unes poques setmanes abans deles Festes Decennals la majoria delsgrups, entitats i colles de la ciutatque havien fet la petició per partici-par a la Processó Votiva del dia 2 defebrer, van fet la seva visita a la Marede Déu i han deixat la seva senyerao estendard prop de la seva imatge,al cambril. Allí han estat fins que hansortit a la Processó Votiva del dia 2de febrer.

S’ha fet una edició renovada delllibre de la novena a la Mare de Déude la Candela. La novetat ha consis-tit en incloure una tercera sèrie delectures que és una selecció de puntsdel Catecisme de l’Església Catòli-ca, un recull de poemes dedicats ala Mare de Déu de la Candela i unaVisita Espiritual. També s’ha presen-tat una nova edició dels seus Goigs iun llibre amb el facsímil de totes les

116116116116116

edicions conegudes dels Goigs, ti-tulada “La Mare de Déu de la Can-dela de Valls i els seus goigs po-pulars” obra de Mn. Joan Roig, rec-tor d’Ulldemolins.

Un orfebre local ha cisellat unamolt original medalla de la Mare deDéu, que ràpidament han començata lluir moltes vallenques.

És costum, intermitent, que elsvallencs forans facin un regal a laciutat en ocasió de les Decennals.Aquesta vegada han tingut el granencert de regalar una campana, be-neïda amb el nom de Candela el diu-menge 16 de gener de 2011. Va sercol·locada al mig de l’església du-rant unes setmanes. Allí ha rebut lavisita i ha suportat el toc de tothom.El divendres 28 de gener, al punt delmigdia, per primera vegada es vabressar amb repic solemne junt ambles altres campanes del cloquer i ambel tritlleig de tots els campanars dela ciutat, per anunciar l’inici de lesFestes Decennals.

En una vetlla de pregària a la nitdel dia de l’inici de la novena, quanja la santa imatge havia estat posadaal manifestador del retaule major,foren presentades les onze cançonsque mn. Joan Àguila, rector de lesBorges del Camp, ha escrit i musi-cat. Estan contingudes en un CD queporta el nom d’una d’aquestes pe-ces, totes marianes, i que està man-llevat del Virolai que es canta a laMare de Déu de la Candela, “De laciutat Estel”.

Ha quedat com a obra social isolidari el projecte “Vides Compar-tides” de Càritas de Valls i l’Alt

Camp, que durant l’Any ha recollit iorientat el compromís de solidaritatque comporta un Jubileu.

Fotografies de tots aquests acteses poden trobar al web candela2011.cat/fotos

Durant tot l’any, cada setmana,s’ha publicat una pàgina especial alsetmanari local “El Vallenc”. El seucontingut era un text, la informaciódels actes previstos durant la setma-na següent i un poema dirigit a laMare de Déu de la Candela.

6. Alguns grups de treball de laComissió d’Actes Religiosos hananat organitzant els actes de l’AnyJubilar, però els grups de treball deLitúrgia i Actes devocionals, i el deSensibilització i Protocol han es-merçat totes les seves energies en lapreparació dels actes propis de lesFestes Decennals, els actes dels deudies que aquestes han durat.

Els dies de la novena (del dis-sabte 29 de gener al diumenge 6de febrer de 2011) han tingut dosmoments senyalats: la celebració del’Eucaristia de cada dia al matí, pre-sidida per un rector de les parròquiesde l’Alt Camp, i la novena de cadacapvespre, predicada per un bisbediferent, que després presidia l’Eu-caristia, i per l’abadessa de Vallbonade les Monges. D’aquests nou diesdos són els més esperats: el primerquan es baixa la imatge de la Marede Déu del cambril al presbiteri i eldarrer quan aquesta es retorna al seucambril. Són dos moments emocio-nants perquè són singulars i excep-cionals. La imatge mentre és portada

117117117117117

s’ha d’obrir pas enmig de la gentadaque omple de gom a gom l’esglésiade sant Joan. La petita processó ésacompanyada de cants marians, peròsobretot pels dos emblemàtics, un desempre, el Virolai i un altre de nou,“De la ciutat Estel”.

Durant tot el dissabte inicial, endeu torns d’una hora de durada, s’hafet vetlla de pregària a la Mare deDéu, fins al moment que la seva imat-ge fou traslladada a l’altar major.

La vigília de la festa gran, abansde la novena i de l’Eucaristia, es va-ren cantar les Solemnes Vespres dela Mare de Déu, donant així un toclitúrgic a la preparació.

No cal dir que l’Ofici Solemnedel matí del dia de la Presentació i laProcessó Votiva de la tarda han es-tat els dos actes més importants. Elprimer fou presidit per l’arquebisbede Tarragona, amb la concelebraciódels bisbes d’Urgell, Girona i Lleida,successors dels que varen estar pre-sents en la Coronació canònica, i ambuna setantena de preveres. Les siscorals de la ciutat acompanyen elscants del poble des del cor alt. Lamajoria de gent dreta, tot i la grancapacitat de l’església. La capelladels Dolors plena, seguint l’Eucaristiades d’una gran pantalla. També unnombrós grup al carrer, malgrat elfred. El segon, la Processó Votiva,amb la participació de 57 entitatsvallenques que, incloent també unampli grup de fidels, sumaren unes3000 persones, totes portant el seuciri i amb un silenci i un captenimentde respecte i fidelitat. Igualment, laimmensa multitud dels qui contem-plaven, silenciosament i atenta, com

passava la imatge de la Mare de Déude la Candela rodejada de roses blan-ques, centre de totes les mirades ipregàries. Tan al matí com a la tar-da, el consistori municipal en ple iamb la més alta representació deCatalunya, ocuparen el seu lloc.

Tres altres actes d’aquests diesval la pena de destacar. El primer,la presentació dels nous batejatsdels darrers sis anys. (Tendres lesmirades d’aquests infantons portantla seva flor a la Mare de Déu). Elsegon les ofrenes presentades a laMare de Déu per part de tots (dictots!) els residents i impossibili-tats de les residències i famílies.(Les cadires de rodes circulant perdins l’església, les dedicatòries, lespregàries amb cants de l’avemaria,les paraules i els emocionats comiatsi petons d’aquestes persones a laimatge van fer que aquest acte fosel més emotiu). El tercer la trobadade les famílies amb els seus fillsdavant de la santa imatge (La repre-sentació dels fets de la vida de SantaMaria per part dels nens i nenesgrans de la Catequesi, l’ofrena delsfills amb la pregària escrita pels pa-res).

Cal afegir, encara, un acte quepodríem qualificar de continuat.Quan s’obria l’església cada dia almatí començava la corrua de perso-nes que entraven i pujaven fins a laimatge de Santa Maria de Candela ino s’acabava. S’havia d’interrompreo perquè hi havia alguna celebracióo perquè era l’hora de tancar l’es-glésia. Al vespre s’havia de demanarper favor de deixar-ho per l’endemà,perquè ja era molt tard. I així, cadadia, tots els dies. Allí dalt, en un marc

118118118118118

majestuós i sobri, al mig del granretaule pintat de flors i llums, SantaMaria mirava, amorosa i somrient,tots els fills i filles, de totes les edatsi condicions, que la veneraven coma “Estel de la Ciutat”.

Altres actes no directamentreligiosos, però sí ben emmarcatsen el temple, han estat molt seguits ivalorats. La cloenda de la Mostra deMoixigangues de Catalunya amb lafigura final conjunta del Gòlgota. Larepresentació ritual completa de laMoixiganga de Valls. I la representa-ció del Ball parlat de la Mare de Déude la Candela. Aquestes activitats hanestat organitzades per entitats ciuta-danes. A més, el darrer diumenge,dia 6 de febrer, al matí, s’ha cele-brat l’Eucaristia amb la interpreta-ció de la Missa de la Coronació deMozart, ja que enguany celebràvemel centenari de la Coronació de laMare de Déu de la Candela. Aquestconcert ha estat organitzat pelsAmics de la Música de Valls. Seriaun capítol a part valorar els senti-ments íntims que varen experimen-tar els diversos actors d’aquestesmostres culturals executades dinsl’església i davant de la imatge vene-rada.

7. Afegeixo unes reflexions pro-visionals i ràpides, encara ben vi-ves les moltes imatges d’aquestsdies i les moltes emocions a flor depell. En gran part aquestes reflexionshan aflorat a partir d’un comentarid’una persona creient i parti- cipati-va en la parròquia i en la ciutat. Lesseves paraules foren: “Aquesta ve-gada, en aquestes Festes Decennalssembla com si el carrer hagués en-

trat dins l’església i l’església haguéssortit al carrer”.

a) De fet, fa ja un temps que laparròquia intenta tenir un lloc reco-negut a la ciutat, com a entitat queno solament fa les seves activitatsinternes dirigides als seus, personesque tothom té identificades i ben aple-gades, sinó que vol fer també apor-tacions de les que els ciutadans se’nserveixin. Estem parlant d’activitatsde tipus cultural, moltes d’elles or-ganitzades conjuntament amb altresentitats de la ciutat. Constato, quemés aviat són escasses les activitatsque fan de pont i connexió entre sen-sibilitats diverses i entre entitats igrups ciutadans.

b) Aquest és un camí obligat sivolem que allò de propi que fa lacomunitat cristiana sigui reconegutcom a una aportació cultural de pri-mer ordre. Així podríem parlar deldiumenge, com a dia especial quemarca la vida i la societat en tantsaspectes i de la celebració de l’Eu-caristia, com a acte mil·lenari, queaplega més persones que cap altre ide forma continuada durant tota lahistòria d’una població. És només unexemple; n’hi molts altres. Aquí hientren els patronatges dels sants imolt particularment, en el cas queens ocupa, la devoció a la Mare deDéu, i entre nosaltres de la Candela.Varem aprofundir aquests aspectesen el seminari, abans citat, que por-tava per títol “La devoció a SantaMaria de la Candela a Valls”.

c) Tots els actes que hem esmen-tat i molt especialment les visites delsgrups i entitats a la capella de SantaMaria, i més en concret les predica-

119119119119119

cions de la novena i les homilies deles Eucaristies amb l’audiència decentenars de persones han estat unapreciosa ocasió d’evangelització. Acondició que l’actitud del qui parlasigui acollidora, propera, amable. Elseu contingut senzill, clar i central.El gruix principal dels oients dema-na anar a l’essencial de l’evangeli idel Credo, presentar els aspectesbàsics de la fe per fonamentar i es-perançar la vida. Sovint donem persuposades moltes coses i molts con-tinguts que es desconeixen o ques’han oblidat. Aquests dies la majo-ria de les persones que han acuditestan apartades de la fe cristiana ex-plícita i de la seva pràctica comuni-tària habitual. Una altra cosa seriacaptar el seu sentit religiós i la sevaobertura a Déu i a l’acció de l’Esperit.És sobretot a elles que s’ha de par-lar. Els altres ja ens escolten cadadiumenge i la litúrgia és el seu ali-ment principal.

Quan es parla amb sentit evange-litzador, la preparació encara ha deser més acurada i més precisa quequan es fa catequesi o la homiliadominical. I sempre la brevetat,deixant de la banda la tendència queels predicadors tenen que, quanveuen molta gent, voler-ho dir tot.Dic això perquè la predicació de lanovena i les paraules que s’han pro-nunciat aquests dies ha estat realmentqualificada, i alhora desigual pel fetcomprensible que parlava cada diaun predicador diferent.

També hem constatat que la ce-lebració de l’Eucaristia ben feta, pre-parada, ordenada, serena, àgil, en laque tots els qui fan un servei (cants,lectures, advertiments, servei de

l’altar) el fan al seu moment i ambdignitat, és un acte evangelitzadorper ell mateix.

d) Cal observar amb molt de res-pecte i comprensió una devoció aSanta Maria tan arrelada, tan sentidacom la que es pot comprovar a Valls,focalitzada en la seva imatge ques’anomena familiarment com “laCandela”. Segurament que es potafirmar que aquesta devoció tan ex-pressada, que aquesta mirada tangeneral dirigida a aquesta imatge,forma part de la identitat vallenca.No cal dir que aquesta devoció tématisos i sentiments molt diversos,que és impossible de conèixer del tot,però tots conflueixen en una imatgeque és de Maria i que ella porta albraç Jesús com a Llum. Això ho sapi ho accepta tothom, amb més omenys implicació en la vida, en lacreença, en el comportament perso-nal i social. Els qui accepten queSanta Maria, representada en unaimatge venerada, forma part del queés comú i de la identitat col·lectivaestan fent una trena entre el sentitreligiós i la vida, entre la fe i allò queaplega una comunitat humana coma referència compartida. És un puntde connexió per l’evangelització.

- Santa Maria no és final d’itine-rari sinó pas fàcil a Jesús. Ella sem-pre ens el porta i ens duu a Ell. Enconseqüència cal intentar que els“devots” no es quedin en la imatgeconcreta. Cal que traspassem l’advo-cació per accedir a la Mare de Jesúsi estarem a punt d’acollir i reconèixerla seva maternitat sobre nosaltres.Aquest diàleg entre Ella i nosaltres inosaltres i Ella, encara que no siguiamb moltes paraules, ens acosta a la

120120120120120

creient, a la model de tots els quiescolten la Paraula de Déu i la com-pleixen. Aquest diàleg, que començafilial, fàcilment es tornarà fraternamb Jesús. Perquè Ella, la Mare,sempre ens el senyala. I quan co-

mença el diàleg amb Jesús el camíde la fe està iniciat. L’encontre ambEll és el punt central de l’evangelit-zació. A partir d’aquí, ve tota la res-ta. Per Jesús som germans. Elsgermans de fe som l’Església.

121121121121121

Exposició de Bernard Quintard:Remodelació pastoral a diversesdiòcesis de França

MN. JOAQUIM CERVERA, sociòleg, membre del CEP i rector de la parròquia de SantaMaria del Gornal a l’Hospitalet.

El passat 22 de novembre del2010, al CEP, mn. Bernard Quintard,vicari general de la diòcesi de Rodez(Sud de França) ens féu una moltinteressant exposició sobre la novaremodelació de moltes diòcesis fran-ceses. Fem una síntesi de la sevaexposició.

Introducció general

Va iniciar la seva exposició indi-cant que la motivació de la falta decapellans i l’envelliment dels agentspastorals és una motivació negativa,que posa de relleu mancances delmodel eclesial anterior i hi intervé lanostàlgia. La nostàlgia no permet lafe, perquè ens manté enquadrats enun model que no es pot fer evolu-cionar i això es posa de manifest tanten els espais rurals com en els ur-bans. Amb raons negatives no po-dem projectar una proposta positiva.El que ens ha de moure és una fona-mentació teològica i teologal i posi-tiva de la nostra fe, avui.

Bases eclesiològiques de les remo-delacions

En aquest sentit, va afirmar queels elements de base per aquestanova remodelació són:

Primer, com a església, cal viurei testimoniar de la fe en Jesucrist.No es tracta de posar la confiançaen un model d’Església, sinó en Je-sucrist. Tota la resta és voluble, se-cundari, respecte a aquesta prioritat.

El segon centre, és que l’Església(petit grup, comunitat, moviment,parròquia, diòcesi...) ha de trobar-se a l’entorn de la Paraula de Déu.De vegades valorem més les parau-les d’un bisbe, d’un papa...que lamateixa Paraula de Déu.

En tercer lloc hi ha d’haver unautèntic desig de comunió fraternapràctica, experiencial, i com a vo-cació, i no sols doctrinal, sentimen-tal o espiritual Aquí els bisbes hijuguen un paper important. El testi-moni d’unes relacions interpersonalsdiferents és un autèntic testimonicristià. La comunió és una vocaciópermanent per l’Església a tots ni-vells i es juga en les actituds. Enl’arribada d’un nou bisbe, d’un nourector es nota si sap inserir-se o noen la dinàmica que ja porta una co-munitat cristiana que ja hi era i quevivia la fe abans que aquella personahi arribés. En aquestes circumstàn-cies, segons les actituds d’uns i al-tres, s’és signe o no de comunió irespecte. La comunió a nivell insti-

122122122122122

tucional pot ser una forma cristianade viure la democràcia.

La quarta convicció és la cons-ciència de la presència de l’Esperitde Jesús enmig nostre (experiènciad’església de cada grup, comunitat,parròquia, diòcesi que és limitada),tal com Ell ens ha promès. L’acom-panyament de l’Esperit és suficientper a viure una experiència d’Es-glésia. Ningú pot dir que ha fet unaexperiència eclesial “global”, de totel que és Església. Cadascú n’ha feti en fa experiències limitades, quedonen la llibertat per a ser creatius,per a no ser “totalitaris”. Creure quela pròpia experiència d’església és laúnica possible ens limita i no deixaactuar l’Esperit.

Conviccions respecte l’Església

El ponent, posteriorment, i abansd’exposar-nos alguns models de lanova remodelació diocesana, ens vadescriure les quatre conviccionseclesials sòlides on cal fonamentar-se.

La primera és que l’Església técom a vocació “VIURE” i no apa-gar-se. Tots acceptem que la vidapersonal evoluciona, canvia, que lavida és una transformació perma-nent, fins i tot biològicament, peròens costa molt acceptar que a la vidade l’Església també passa el mateix.

La segona ens indica que l’Es-glésia té com a vocació “VIURE PERA LA MISSIÓ” (aquesta és la sevafinalitat de sempre), no per a sí ma-teixa, no en virtut del passat. Orga-nitzar la seva pròpia vida per complir

millor la missió, que és anunciar Je-sucrist i servir els homes i dones,especialment els més fràgils. L’Es-glésia ha de ser missionera per alspropis cristians. La manera de cele-brar la fe, la manera com ens fa viu-re els seus membres la fe és impor-tant. La missió és important cap en-fora i cap endins. Tots hem de sercatequistes els uns pels altres i totshem d’acceptar ser catequitzats. Caldefugir l’esquema dualista dels quesaben i els que han de ser catequit-zats.

La tercera és que L’Església técom a vocació el CRÉIXER com acomunitat de fe, com a comunitat depersones, com a Cos de Crist queens inspira, (Crist és la referència,és el cap i en qui dipositem la fe i noen altres). Aquest creixement del’Església pot ser en nombre peròsobretot ha de ser del que és l’Es-glésia realment: Assemblea fraternalde comunitats, dels deixebles de Je-sús. Crist ens ha salvat, no l’Església,ni esperem un altre salvador. Delmón, ni un altre salvador de l’Es-glésia... L’Església ha de créixer so-bretot enmig de les noves genera-cions que estan en un moment cul-tural i social diferent del dels quevénen a l’Església tradicionalment elsdiumenges. Les diferents remodela-cions, reformes, canvis eclesials sónassumptes de la responsabilitat delshomes i dones que formem l’Es-glésia.

La quarta convicció és que enscal la LLIBERTAT INTEL·LEC-TUAL, TEOLÒGICA, ECLESIOLÒ-GICA, PASTORAL I ESPIRITUALper mirar el present i el futur del’Església amb fe. Està bé pregar per

123123123123123

les vocacions, però això no és unprojecte pastoral és una pregària. Enscal un bon projecte pastoral.

Quatre tipus de remodelació dio-cesana

Finament el conferenciant ensexposà quatre tipus diferents de re-modelació eclesial, realitzats en di-versos bisbats de França. De fetentre un 85% i un 90% de les diò-cesis franceses estan fent (són pro-cessos llargs que demanen consensper totes les parts) o han fet un oaltre tipus de remodelació, lideradespels mateixos bisbes i la Conferèn-cia Episcopal Francesa (que ho fasota el títol de “ El futur de les co-munitats”), per viure una millorpresència de l’Església enmig, prop,al costat i en relació amb la societatfrancesa.

No ha sortit cap orientació gene-ral i concreta des de la ConferènciaEpiscopal francesa per tal de perme-tre, en cada diòcesi, desenvolupariniciatives que aportin experiènciesdel fer present l’Església enmig dela societat francesa. N’han sortitmés de 200 iniciatives locals, entreles que hi ha agrupacions de parrò-quies però també altres realitats no-ves pastorals a nivell de la pastoralmatrimonial, de la pastoral del dol,de la catequesi, entre moltes altres.

Els quatre tipus són:

a. Un tipus més radical: el de ladiòcesi rural de Mende (Lo-zère). Una diòcesi fortamentrural de 200.000 habitats. Des-prés d’un any de presència del

bisbe actual, amb 130 preve-res, va passar de més de 300parròquies a 5 parròquies. Acada parròquia (“fragment “del Poble de Déu) hi ha de tot.Als antics rectors s’els va de-manar un canvi de lloc per evi-tar que les coses continuessinaparentment igual. Calia can-viar la cultura eclesial. Hi haun rector a cada parròquia deles noves i sacerdots coopera-dors i sacerdots auxiliars queformen un Equip. El sacerdotrector coordina l’equip. Elssacerdots auxiliars són cape-llans que per qüestions de sa-lut, o d’edat ajuden però noparticipen del Consell Pastoral,ni tenen responsabilitats pas-torals. Actuen quan se’ls de-mana i poden. El ConsellPresbiteral i el Consell Pasto-ral fan un discerniment per acada cas. Les cinc parròquiesnoves tenen tots els serveis deformació, de coordinació id’impuls d’iniciatives. A cadaparròquia hi ha un Consellpastoral on hi són presents re-presentants de les antigues par-ròquies (representació terri-torial), com dels moviments iserveis, amb equilibri genera-cional.

b. Un altre tipus de remodelacióés el de les diòcesis de Nancyi Saint Etiénne. Aquí no par-len de parròquies sinó de Polsmissioners que inclouen lesantigues parròquies anomena-des centres de vida (amb el seuConsell pastoral). Cada Pol téun delegat episcopal (no ne-cessàriament prevere: a St.

124124124124124

Etiènne els 11 delegats episco-pals són laics i 2 vicaris epis-copals, preveres). A més a cadaPol hi ha un Consell pastoral,uns consells dels “centres vi-tals” (pobles més grans on hiha escoles, serveis, més con-centració de població...). Enaquests “centres vitals”s’orga-nitzen uns llocs i un calendaride celebracions eucarístiquesregulars i uns sacerdots coor-dinats. En aquest model hi hauna participació molt directa iimportant del laicat. Especial-ment en els Equips d’animaciópastoral (EAP) en els que hiparticipen 6 o 7 laics/ques queper un temps determinat (unstres anys) amb el rector, fan elseguiment i discerniment de lamarxa pastoral del Pol, i sónreconeguts pel bisbe i publicatsen la revista diocesana. Es re-uneixen un cop al mes pertractar els diferents aspectes iactivitats de la pastoral: cate-quesi, atenció als enterramentssense missa i sense prevere(pastoral del dol), formaciód’agents pastorals dels dife-rents serveis. Tots els mem-bres dels Equips d’animaciópastoral formen part dels Con-sells Pastorals per elecció delmateix Consell, ja que és volun estil totalment eclesial. Enla diòcesi de Nancy fins i totel bisbes ha fet assemblees dio-cesanes sense presidir unamissa, sinó una celebració dio-cesana, el que ha provocat unareflexió sobre el valor del’Eucaristia en la vida personali eclesial, el valor de les inten-cions de la missa...

c. El tercer tipus que ens va ex-posar fou el de la Diòcesi dePoitiers. Aquí no es van feragrupacions de parròquies. Vaser de les primeres diòcesis quees van atrevir a fer una remo-delació davant la crisi de vo-cacions tradicionals, desco-brint un missatge de Déu en lacrisi, ja per l’any 1994. La diò-cesi s’organitzà en comunitatslocals eclesials al front de lesquals s’hi van posar laics coma ministres instituïts, i més omenys coincidien amb les“ex-parròquies” i a l’entornd’aquests ministres un equipde tres persones com a mínim.El procés ha durat uns 16 anys.Cada comunitat local té el seutemple. Els equips d’animaciópastoral es responsabilitzen deles celebracions de la fe, grups,catequesis, funerals, bateigs,casaments, i altres activitatspastorals... Cada any a la ca-tedral de Poitiers hi ha una ce-lebració en la que el bisbe cridaels seus nous ministres i elsencomana la responsabilitatd’una comunitat local, amb lamissió que cuidin de les cele-bracions de la fe, d’organitzargrups a l’entorn de la paraulade Déu, la catequesi, les exè-quies... Els enterraments elsfan aquests ministres laics ipels bateigs i casaments, fantot el procés d’acollida i pre-paració. En les revisions ques’han fet del model s’observaque costa renovar aquestsministres, costa trobar perso-nes que acceptin aquesta mis-sió.

125125125125125

d. El darrer model que va expli-car fou el de la seva diòcesis:Rodez. La diòcesi té uns280.000 habitants. A principisdel segle XX tenia uns 1.000capellans i ara en té 60. El pro-cés (en el que van intervenirsociòlegs per assessorar i dis-senyar-lo) ha durat vuit anys ide 436 parròquies s’ha passata 36 noves parròquies. Cadas-cuna té : un rector (resident ono a la parròquia), un equipd’animació pastoral, un Con-sell pastoral (d’uns 25 o 30membres, que es reuneix unes4 o 5 vegades l’any). Hi ha 10arxiprestats (que tenen de 3 a6 parròquies cadascun) i estroben dues vegades l’any ambel Consell Episcopal i amb elbisbe. A cada parròquia hi hatambé un projecte pastoral apartir del qual s’ha elaborat elprojecte pastoral diocesà. Cadaparròquia nova té també unConsell d’economia (es va tri-gar molt a posar els comptesde les antigues parròquies encomú), el seu servei de malalts,Caritas, grups a l’entorn de laParaula de Déu, movimentsd’espiritualitat, d’acció catòli-ca. S´ha redescobert el sentitdel diumenge cristià. Hi haunes celebracions regulars do-minicals en un temple de lesantigues parròquies i altres tem-ples es dediquen a les missesfamiliars, o de joves, o altresactivitats. Hi ha la celebraciódel “diumenge diferent”, unmatí quatre cops l’any i enllocs diferents amb un temaque es treballa prèviament. Hiha també “la missa sense pres-

sa” un vespre. L’àmbit de laformació és descentralitzat i esrealitza en cinc llocs diferents,es fa formació d’animadorspastorals per assegurar quetota persona que vingui a de-manar un servei a la parròquiatrobi algú preparat i format quel’atengui amb un sentit eclesiali evangelitzador. És una forma-ció més en el sentit eclesial quetècnic. Hi ha 60 laics/quesassalariats en el camp de lapastoral (tants com preveres)que permeten assegurar la per-manència. Es formen “pare-lles” per a la pastoral. Aixòsorgeix de la reflexió a l‘entornde la formació dels diaques enla que la dona “carrega” ambles conseqüències del diaconatde l’home. La pastoral de pre-paració dels sagraments debateig i del matrimoni es fa anivell arxiprestal. I fins i tot esproposen trobades després delcasament a les que sorprenent-ment s’hi apunten forces pa-relles. La diòcesi és la que tépersonalitat jurídica i té algunsserveis generals com perexemple un centre catequèticamb professionals...

En el diàleg posterior es va pre-guntar si els Consells Pastorals te-nien jurídicament un vot deliberatiu.De fet el tenen consultiu però no espot funcionar en contra de les deci-sions dels Consells.

Es va insistir en què cal modifi-car el rol de la parròquia, ja que sinóno es pot tirar endavant un projectede remodelació diocesana i en quèels criteris d’aquesta i de tot canvi

126126126126126

han de ser pastoral (de servei i ambconsens), no sacerdotals. Primer calmirar la viabilitat de la nova parrò-quia, o comunitat local, o unitat pas-toral i després es cerca el rector il’equip.

També es va indicar si un bisbenou podria desfer tots aquests pas-sos, mn. Bernard va respondre queés molt difícil ara tornar enrere jaque les iniciatives d’aquestes remo-delacions s’han fet implicant a tot-hom, amb processos llargs de con-

sens, consciència comunitària i ambel suporta de la Conferència Episco-pal Francesa.

També va afegir, a rel d’una altrapregunta, que la col·laboració dels re-ligiosos i religioses és molt bona, en-cara que cal fer pactes clars amb ells.

Finalment va comentar que es tre-balla molt en una pastoral de la mo-bilitat (s’hi està reflexionant) ja quemoltes famílies els caps de setmanavan a les seves segones residències.

127127127127127

VI. Recensions

128128128128128

129129129129129

Cartes d’un cristià tranquilde Jacint Torrents. Edició Setmanari Forja, Castellar delVallès 2011

MN. MANEL SIMÓ, periodista i prevere.

Jacint Torrents és un laic cristià,bon escriptor i bon coneixedor de laBíblia. Pertany a la comunitat cris-tiana de Castellar del Vallès, en elVallès occidental, i entre els anys2004 a 2010, ha anat publicant alsetmanari Forja, de la citada comu-nitat, una sèrie d’articles i comenta-ris que ara en nombre de 54, i ambel títol de Cartes d’ un cristià tran-quil, reuneix en aquest llibre.

Mn. Miquel Raventós, que fourector de Castellar i director de For-ja durant dotze anys, presenta el lli-bre i escriu en el Pròleg: “aquestescartes han estat escrites des del’esperança per a infondre espe-rança. I és bo que algú, en aqueststemps de grans canvis socioculturalsi quan la crisi religiosa sacseja lesarrels del cristianisme a Occident,parli sense embuts des de l’espe-rança”.

Aquesta qualitat assenyalada perMn. Miquel ve a corroborar, aixímateix, l’encert del títol d’aquestarecopilació dels escrits de JacintTorrents. Avui podríem qualificaramb diversos adjectius la tipologia de“cristians” (preveres i laics i laiques)existents: integristes, conservadors,ressentits, progressistes, crítics, lú-cids, indignats, decebuts, frustrats,secularitzats... Torrents s’autodeno-

mina tranquil, amb un adjectiu queell mateix confessa que vol ser unamena de contraposició al t í told’aquelles inoblidables cartes quepublicava al setmanari Destino elprestigiós periodista José JiménezLozano amb l’epígraf de Cartas deun cristiano impaciente... (un altredels adjectius que també s’escau alscristians i cristianes d’avui).

Els temes dels articles són benvariats i diversos. “Són una miradade simpatia envers moltes personesque he trobat pel camí”, –diu l’autoren un breu epíleg. La primera cartatracta de l’homosexualitat, i la dar-rera del somriure de Déu.

La lectura d’aquest llibre, queacumula també els mèrits d’haverestat escrit per un laic i, a més a més,d’estar ben escrit literàriament, fapensar en un altre punt que m’agra-daria subratllar: la necessitat, avuimés que mai, del llenguatge teològicnarratiu.

Fa uns anys, sobretot de la màdel teòleg alemany Johann BaptistMetz, es va parlar molt de la neces-sitat d’emprar la narració per fer icomunicar teologia. Una narracióque es necessita per expressar la to-talitat de l’experiència humana, perrecuperar el caràcter narratiu de

130130130130130

l’anunci evangèlic i per vehicular unllenguatge que expressi la fe. Teilhardde Chardin va escriure: per la narra-ció cal educar els ulls per veure Déuarreu, per trobar-lo en tots els ra-cons de la nostra vida...I UmbertoEco insisteix en dir que allà on no espot teoritzar, s’ha de narrar. I si heevocat aquest breu apunt és perquècrec que Jacint Torrents es mou

modestament en aquests paràmetres.Mn. Miquel Raventós afirma també:“Són cartes escrites des de la vida.No són les elucubracions d’un filò-sof (ni tampoc d’un teòleg, afegiriajo) a la seva taula de despatx, sinóles reflexions que vénen de l’ob-servació diària i atenta de la vidade la gent que tenim al nostre vol-tant”.

131131131131131

Viure: ¡quina joia!Present en un temps de canvis: 1939-2003de Manuel Tort i Martí, Editorial Claret, Barcelona, 2011

MN. MANEL SIMÓ, periodista i prevere.

Si hagués de titular aquesta res-senya, escriuria sense dubtar Me-mòria poètica d’un prevere vitalista.Perquè Mn. Manuel Tort, ben cone-gut com a prevere ja emèrit, de ladiòcesi de Barcelona, és una perso-na sempre plena de vitalitat, bon con-versador, i conreador d’àmbitsliteraris ben diversos, entre els qualsdestaca la poesia.

El llibre que ara presenta, però,és un llibre de memòries, encara queno és el primer que escriu d’aquestgènere. Entre els més de vint llibrespublicats, Lema Sabactani, escritl’any 1976; Guerra incivil, escritl’any 1981; i Gràcia al cor (2003),ja tenien molt de recopilació de peri-pècies i vivències personals del’autor. Ara, però, Mn. Tort fa el dar-rer exercici més complet de me-mòria de tot allò que ha viscut (caldir que Mn. Tort té una memòriaprodigiosa) i aboca al paper la sevatrajectòria vital des del final de laguerra civil, quan ell tenia 12 anys,fins l’any 2003, en que va fer els 76.Són més de seixanta anys plasmatsen gairebé quatre-centes pàgines.

El llibre es llegeix amb la curiosi-tat i el plaer de qui llegeix una bonanovel·la, de la qual, a més a més, (iaixí serà per a la majoria dels possi-bles lectors) coneix molt bé, i mol-

tes vegades en pròpia carn, el trans-fons i l’entramat.

La biografia de Mn. Tort és unabiografia plena de sorpreses. L’any1939 entra al Seminari menor, queabandonarà l’any 1945, perquè algúcreu que no té vocació. Estudia bat-xiller i torna a ingressar al Seminaril’any 1949. És ordenat sacerdotl’any 1954, i comença les seves pri-meres actuacions presbiterals, coma vicari, successivament, d’Espar-reguera, primer,. i després, ja a Bar-celona, de sant Carles Borromeo, dela Mare de Déu de Montserrat i desant Joan de Gràcia. Com a rector,l’any 1964, s’estrena a Vallromanes,al Vallès, passant aleshores a donarclasses de literatura al Seminari Me-nor. Als tres anys i mig, però, i pen-sant que ja té prou feina amb la tascaal Seminari, és destinat com adscrita la parròquia de sant Joan de Grà-cia, on ja havia estat vicari, fins quel’any 1974 va ser nomenat viceecò-nom de la mateixa parròquia de santJoan de Gràcia, en un estrany no-menament. Seguidament serà nome-nat rector de la Parròquia del Corpusi, finalment, rector de sant Miqueldels Sants, on és va jubilar, sent avuirector emèrit.

He descrit cronològicamentaquesta anadura sacerdotal de Mn.

132132132132132

Tort, perquè si a cada una d’aques-tes andanes aboqueu fil per randa totsels records i vivències que li provo-quen les estades a cada lloc, tindreul’esquema d’aquestes memòries.

Llibre ple d’anècdotes divertides,com quan afirma, per exemple, queel seu primer contacte amb l’OpusDei (?) va ser perquè, per haverguanyat de vailet al Seminari unacursa de cent metres, un mossèn liregalà Camino. O quan escolta asto-rat, –ell tan amant de la llengua cata-lana– com uns pelegrins es fiquen aRoma amb els catalans, dient-los“cómo les puede escuchar la Virgen,si le hablan en catalán”...

Mn. Manuel Tort, membre de laUnió Sacerdotal, amic d’innom-brables capellans (a l’índex ono-màstic es troben citats els noms de

més de tres-cents), ens deixa ambaquestes memòries un autèntic re-gal.

I de ben segur que si acabés aquíaquesta breu ressenya, mn. Tort emdiria (perquè ell no calla res delque pensa): t’has oblidat de posaruna mica més de relleu la meva con-dició de gracienc (encara que vanéixer a Ripollet, però sí que és certque es considera un ciutadà privile-giat de la ex-vila barcelonina), i lameva tasca literària i poètica (i aquítambé li dono la raó. Crec que enca-ra no s’ha fet prou justícia literària aaquest lletraferit de les literatura ca-talana, ni com autor, ni com a pro-fessor, tal vegada pel fet de serprevere, que és, en definitiva, allòque li fa exclamar, com ho fa en eltítol de les memòries, que la vida ésuna joia...)

133133133133133

Equipos de ministros ordenadosUna solución para la Eucaristía de las comunidades

El altar vacíoUn libro ilustrado para debatir sobre la falta de curasels dos de Fritz Lobinger, Herder editorial, Barcelona, 2010

MN. MANEL SIMÓ, periodista i prevere.

Ens trobem amb un parell de lli-bres que, a primera vista, poden sem-blar sorprenents perquè afronten unproblema del que gairebé tothomparla i es lamenta, però al quals’aporten normalment poques pos-sibles solucions. El tema és ¿què ferdavant l’escassetat actual de sacer-dots? ¿Ha de ser la figura del sacer-dot cèlibe l’única existent a l’Es-glésia, més enllà de les solucionsd’ordenació de dones, o de supres-sió dels preveres celibataris?

Fritz Lobinger, teòleg alemany,avui bisbe emèrit d’Aliwal, a Sud-àfrica, és doctor en missionologia,amb una llarga experiència pastorala l’Àfrica, i que avui es troba reti-rat, al monestir de Marianhill (Sud-àfrica), on continua reflexionant iescrivint.

Els dos llibres que ara publica encastellà l’editorial Herder són com-plementaris, i s’enriqueixen ambdues aportacions molt clarificadores,sobretot per als lectors que no estrobin en les circumstàncies concre-tes de l’Àfrica. En el primer s’afe-geix un capítol del teòleg brasilerAntonio José d’Almeida; i en el se-

gon, de molt interès, una introduc-ció de Juan Antonio Estrada Díaz,catedràtic de Filosofia de la Univer-sitat de Granada.

El resum i la síntesi de la propos-ta de Fritz Lobinger ( i dels dos coau-tors afegits), que paga la pena llegiri reflexionar acuradament, és la se-güent: quan ens trobem amb comu-nitats cristianes que no poden gaudirde l’Eucaristia, per no disposar depreveres ordenats, caldrà plantejarl’ordenació de ministres ordenatscasats (o no), extrets dels membresmateixos de la comunitat local i for-mats pels preveres ordenats.

Els llibres de Lobinger fan la pro-posta i alhora ofereixen els criterisper dissenyar-la, explicant quin hau-ria de ser el perfil de les comunitatsi el perfil dels candidats a ser orde-nats. En el segon llibre (El altar va-cío) aquest disseny es fa de maneraclara, pedagògica i amena, acom-panyat d’il·lustracions molt curioses.

D’alguna manera, i perquè espugui entendre millor, la propostavindria a consolidar un pas més enels que avui anomenem diaques per-

134134134134134

manents, sense quedar-se en el dia-conat, sinó seguint fins al presbite-rat, però amb dues característiquesmolt concretes i definides: els esco-llits són membres de la pròpia co-munitat, i la formació corre a càrrecdels preveres. No es renuncia a lafigura actual del sacerdot cèlibe, peròs’afegeix una altra modalitat de mi-nistre ordenat.

Un bisbe brasiler, Dom DemetrioValentini, fa la presentació del pri-mer dels llibres i escriu: la intuïcióde Lobinger és clara. Qualsevol so-lució al problema de l’escassetat desacerdots ha de començar valorantels sacerdots que tenim actualment.Ells estan cridats a ser els forma-dors i animadors dels <ministresordenats> en les comunitats, de ma-

nera que l’Església tindria la garan-tia de no menystenir la importànciai actuació dels actuals sacerdots dio-cesans cèlibes. I conclou: La inten-ció dels autors és que les diòcesisexaminin detingudament aquestaqüestió... i prenguin les mesuresoportunes per fer viable aquest im-portant pas que l’Església és crida-da a donar...

No cal afegir gaire més a les pa-raules citades. Ara toca llegir els lli-bres, sobretot a qui correspongui,reflexionar i debatre, i arribar a con-clusions. I això no crec que estiguia l’abast dels simples lectors i lecto-res, però sí que poden contribuir abullir l’olla sobretot en un tema queés de greu actualitat en el momentactual de l’Església..