> 4Clàusula derevisió salarial:una reivindicacióhistòrica

> 10Revisa’tla nòmina:insuficient,incompleta iinjusta

> 162a campanyaPengem lesclaus?

> 11-14

EXTRA 8 MARÇ 2008Que no t’imposen límitsEntrevista: Juçara Maria Dutra Vieira

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 210 · Època IV · Febrer 2008

Intersindical

Llei valenciana del’educació: rectificarper avançar

El Sindicat exigeix lavertebració del sistemades de l’ensenyamentpúblic, una planificacióglobal, una memòriaeconòmica i un impuls al’ensenyament del i envalencià.

El debat sobre la llei hade comptar amb elprotagonisme i elconsens de tota lacomunitat educativa

La llei ha de servirtambé per millorar lescondicions laborals

2 / 210 / FEBRER 2008

Estimats maresPlorar de mestraMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

En una investigació desenvolupada al’Argentina recorde que, a vegades,havia d’interrompre l’entrevista queli feia a una mestra de primària

perquè el plor acudia a acompanyar ladescripció de les situacions de vida delsxiquets i xiquetes de la seua aula. Erenplors de pena i de ràbia. I aquellesllàgrimes també arrossegaven la sal de lasolidaritat. Realitzava la investigaciójuntament amb altres companys argentinsper encàrrec d’un sindicat que voliaconéixer com es construeix entre elprofessorat el saber de classe, el de laclasse social. Quin és el sentit comú amb elqual el mestre o la mestra desenvolupa unconeixement professional pràctic impregnatde valors de lluita? És una pregunta moltoportuna perquè eixe saber, que existeix enla pràctica quotidiana dels docents i esdesborda pels ulls en la narració del’experiència personal, és saber que calconstruir i reivindicar, saber per què callluitar. És també una pregunta oportunaperquè reconeix que tots nosaltres vivim enconstant interpel·lació amb la realitat.Venim de mons molt diferents i sombiografies diferents. Ens fem, prenemconsciència i comprenem el món en eldiàleg quotidià amb la pròpia realitatviscuda, que és, d’alguna manera, unarealitat interpretada. De fet, aquell encàrrecpartia i explicitava la idea de Gramsci de“l’experiència de vida”, que pretén sabercom es construeix la consciència de sermestre o mestra dels xiquets de les classespopulars.

Aquella recerca va corroborar el meuconvenciment que hi ha un saber docentque no es construeix sobre objectesdisciplinars ni sobre cursos i cursetsdissenyats a gust de la clientela. I quanaquests avorrits i inconnexos programesformatius vénen de la mà de l’esquerra –enla institució que siga– no fan més quemostrar la cara estúpida de la derrota: dequi no disposa de cap projecte capaçd’il·lusionar per al canvi.

Per això reivindique ara les llàgrimes dela mestra: perquè són el reg de l’arbre viude l’experiència de què naix un saber deconsciència, un saber crític i, és clar, unsaber d’intervenció. Aquelles llàgrimes erenuna forma de parlar i una forma de pensar. Ieren també, la garantia de la confiança: enalgun raconet ignorat del món hi ha sempreun xiquet o una xiqueta que sap que trobaràen la seua mestra la mirada de l’amorsolidari.

M’agrada pensar que aquest primeraprenentage infantil és la llavor fecunda del’altra escola i l’altre món que somiem.

Quan algú afirma a classe que ésuna ridiculesa expressar en laparla la diferènciamasculí/femení, contraataque

amb la imatge real d'unes monges cantantdavant d'un sacerdot indiferent allò de“Somos hombres nuevos caminando haciaDios”. No falla.

A partir de l’anècdota, treballem sobrela creació d'identitats individuals i socialsa través del llenguatge, una tasca políticallarga i difícil, atesa la tendència entrel'alumnat a rebutjar aquest debat. Parlencom si ja ho saberen tot del feminisme imolt per damunt del que és políticamentcorrecte, i actuen com si aquests termesforen una norma imposada que la seuarebel·lia i altres atributs juvenils han detransgredir.

La faena, per tant, inclou escoltaracudits/tes o anècdotes/ts, i algunargument gramatical en contra del canvi.Una volta celebrada la sàtira i sentidal'objecció dels experts acadèmics,contrastem opinions. Recordem que lallengua és dinàmica i s'associa tant amb

la posició dels individus davant el queconeixen com amb la forma de negociar laseua relació amb l'entorn. El llenguatgeestà sotmés a vaivens socials,contaminacions i errors que són passosessencials per al creixement d'unasocietat. El repartiment desigual de lescondicions per a expressar el que s'és i elque es vol ser es fa palés en la resistèncianumantina a canviar les regles de joclingüístic. No hi ha solucions màgiquesper a incloure-hi la diferència de gènere,però això no hauria de fer-nos retrocedir.

La incomoditat per la inclusió delfemení i les escasses solucionsimaginatives són símptomes de la malaltiapatriarcal que encara pateix la nostrasocietat. Però cap pacient sensat esrendiria al seu símptoma amb el risc deconvertit en crònic el seu mal.

És xavacà l'ús del “tots i totes”? Sóninútils els dubtes sobre l’ús de la jutge o lajutgessa? És el recurs gràfic de l'arrovauna coentorada postmoderna? Parlem-ne,però siguem conscients: a què i a quibeneficia la nostra posició sobre l'evoluciólingüística?

Per cert, en el lavabo d'uns gransmagatzems de València hi ha penjat unavís: “Estimados usuarios: las salas delactancia están en la planta primera”.Encara que siga amb el risc de serconsiderada una coenta manifeste lameua perplexitat davant dels meusalumnes universitaris, els homes i lesdones: tant ens costa escriure en femení,fins i tot per a referir-nos a una activitatpracticada exclusivament per les dones?Encara ho estem discutint.

El secret de FinlàndiaJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Molts dels escrits publicatsen els mitjans decomunicació i intervencionsen el debat polític sobre

l’informe PISA s’han utilitzat per ademostrar, com quasi sempre, el malestat l’educació espanyola. De pas,alguns han aprofitat l’ocasió per aarremetre de nou contra el sistemapúblic. És sabut que hi ha columnistesque es guanyen el salari a costa deparlar de coses que sovint nomésconeixen superficialment. Coml’educació, sense anar més lluny. Peròhi ha excepcions. Amb El secreto de losfinlandeses, el periodista CarlosCarrión ha escrit en XLSemanal unextens reportatge sobre les claus del’èxit i el fracàs acadèmic dels joves delpaís nòrdic, capdavanter en elsresultats de l’informe PISA. Carrión,que va conviure durant 24 hores ambun alumne i amb el seu entorneducatiu, conta la història d’un xiconnormalet, com ell diu, que obté bonesqualificacions, llig habitualment, parlaanglés... i ho compara amb una altraexperiència que coneix ben bé, la delseu fill.

El periodista coneix les posicionsoficials del nostre ministeri i elsresultats desiguals per territoris.Repassa els diferents costums dels dospaïsos i destaca que l’escola finlandesagaudeix d’una gran estabilitat social,sense conflictes significatius, uns altsnivells de seguretat, etc. El sorprenenla recuperació del temps dels ponts enel calendari, l’absència d’autobusosescolars —per llei cap xiquet viu a mésde cinc quilometres de l’escola— o laneteja dels centres. El 97 per cent delscentres finlandesos són públics il’ensenyament és gratuït, amb un nivelld’equipament equivalent “a un col·legicar en el nostre país”, aules amb grans

televisors de plasma, aquari, airecondicionat, cuina, plantes, unordinador per cada dos alumnes,màquines de tot tipus... I tot això gratis:menjador amb autoservei, llibres imaterials escolars. L’escola que visitael periodista té 400 alumnes i 40professors, un metge, un assistent

social, un psicòleg i fins i tot undentista, amb una ràtio que legalmentno pot ser superior a 24. Hi ha respectei bones maneres, el professorat se sentvalorat. El sistema no incentivatreballar moltes hores, prefereixrepartir el treball. El dret a l’atur és pera tota la vida. A Finlància no pretenenimpartir una educació elitista, icompten amb professorat de suport pera qui ho necessita. Fan deures i no hi harepetidors, quan els resultats vanmalament exigeixen un treball extra i lapromoció és automàtica. La jornada ésintensiva i inclou el dinar.

Les comparacions són odioses peròpaga la pena llegir el reportatge idescobrir per què Finlàndia és, eneducació, un país envejat. No hi éssobrer que el nostre ocurrent consellerel llegira. Potser li serviria per acomprendre un poc millor el sistemaeducatiu que li ha tocat dirigir.

(XLSemanal, núm. 1054 6/1/2008.www.xlsemanal.com/web/articulo.php?id=23997&id_edicion=2727)

Hi ha un saber docent que noes construeix sobre objectesdisciplinars ni sobre cursos icursets dissenyats a gust de laclientela

Josep Herrero

PENSADES

És xavacà l'ús del “tots itotes”? És el recurs gràfic del'arrova una coentoradapostmoderna? Parlem-ne.

A Finlància no pretenenimpartir una educació elitista,i compten amb professorat desuport per a qui ho necessita

FEBRER 2008 / 210 / 3

ÈPOCA IV - N.º 210 · Febrer 2008 · SINDICATDE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) ·DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ:Rafa Miralles · COORDINACIÓ: Rosa RoigCOL•LABORADORS: Mª Ángeles Albaladejo,Marc Candela, Pilar Gregori, Macu Gimeno,Xavi Izquierdo, Helènia López, Jaume Llopis,Domènec Ortolà, Vicent Maurí, Albert Sansano,Mariló Sellés, Paco Tortosa, . PRODUCCIÓ: PepRuiz · DISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs,Jordi Boluda, Amadeu Sanz · CORRECCIÓLINGÜÍSTICA: Toni Soriano· ADMINISTRACIÓ,REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18,baix. 46008 València.T. 963919147 · F. 963924334 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRAT-GE: 15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 ·DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIGCONCERTAT: 46/075· INTERSINDICAL VALEN-CIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica,5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. LuisSuñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 ·T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b.03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués deValverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA:Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T. , F.962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18.46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó,8, 2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’A-LACANT: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel.965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ:Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 ·UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez,21. Tel. 963983018 · UNIVERSITATPOLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera,s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b.Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel.963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

Al Conseller d’Educació, que esnega a acceptar el dictàmenunànim del Consell EscolarValencià sobre el decret de drets ideures. El dictàmen insta al’administració educativa a adoptarmesures reals per millorar laconvivència en els centres.

Per a la ciutadania de Sagunt, ques’ha mobilitzat en defensa de totesles iniciatives culturals quedepenen de les activitats delTeatre Romà, que pot tornar al’estat runós en que es trobavaabans de la rehabilització comepai cultural.

OLI

ALL

Les convocatòries electoralsofereixen a la ciutadanial’oportunitat de valorar lalegislatura i de revalidar, o

no, la confiança en els seusrepresentants. Però de vegades elsprocessos electorals superen el queés conjuntural i poden determinarcanvis estructurals.

Va passar en 1931 i en lesprimeres convocatòriesdemocràtiques després de ladictadura (1977, 1979 i 1982). En totsaquests processos es van patirdificultats similars, pressionsmilitars, violència terrorista (d’ETA ide l’extrema dreta), immobilisme...Els resultats van ser diferents, en1931 els enemics de la democràciavan aconseguir trencar el procés demodernització i en la Transició, lesforces més reaccionàries, no vanaconseguir els seus objectius, però síque van poder frenar alguns canvis:la laïcitat va ser substituïda per laaconfessionalitat i el sistemaeducatiu es va escindir en duesxarxes, trencant així la possibilitat defer de l’ensenyament públic l’eix detot un sistema educatiu, democràtic ilaic.

Des d’aleshores hem viscutconflictes, amb parades i progressos,però no hem perdut mai laperspectiva d’avançar cap a unensenyament públic sobre el qualconstruir una societat solidària, mésjusta i més lliure.

La legislatura 2000-2004 vasuposar una inflexió. El

neoconservadorisme va arribar algovern i va decidir recuperar algunsespais perduts. Es va tornar alcentralisme polític i es va convertiren sospitosa qualsevol reivindicacióterritorial. Es van qüestionarpolítiques de normalitzaciólingüística que s’aplicaven amb èxit isense polèmiques. Es va revisar elsistema educatiu, privatitzant-lo iinstrumentalitzant-lo. Ens vamalinear amb Bush i vam participar enla vergonyosa guerra de l'Iraq. Enaquella etapa, la cúpula catòlica nova observar cap perill per a la família.

La sorpresa amb què la dreta varebre la derrota de 2004 es vatransformar en quatre anys sensetreva: instrumentalització delterrorisme, apropiació dels símbols,oposició a lleis que ampliaven dretsindividuals, boicot a mesuresd'igualtat i de conciliació, suport a lescampanyes integristes de la jerarquiaeclesial, mentides orquestradessobre l'aigua, control de mitjans decomunicació...

Les pròximes eleccions generalspoden obrir la via a un canvi degovern en l'estat i el retorn al'autoritarisme, el centralisme ranci,etapes que haurien d’estarsuperades. Però més enllà de l’opciópolítica que cada u trie el 9 de març,des de l’endemà de les eleccionsseguirem comprometent-nos dia adia per fer realitat un nou impulsdemocràtic. El primer pas per aavançar per aquesta senda és, però,no fer ni un sol pas arrere.

EDITORIAL9 de març: encreuament històric?

Usar i tirar VocacióCarme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

El mot vocació significa “inclinacióque hom sent a un cert gènere devida, a un estat, professió, etc.”.Comentava l’altre dia amb una

vella amiga la preocupació pel futur delseu fill, que ha acabat Belles Arts i ésprofessor interí. És un xic espavilat,responsable, bona persona i moltpreparat, encara que a l’institut es trobaangoixat i no sap com comportar-sedavant els seus alumnes. És incapaç demanifestar-se seriós i distant amb ells, isi adopta el rol de “col·lega” dels joves,ells li prenen el pèl. És un professor jove ili costa posar límits en la classe, però téclar que haurà de fer alguna cosa perquèaspira a ser un bon docent conscient queno n’hi ha prou amb ensenyar bé elscontinguts de l’assignatura. Ell necessitaestratègies per a exercir una professióvocacional que actua sobre un materialfràgil, delicat, complex: personetes quepassen moltes hores escoltant les dèriesd’uns mestres i el bon saber d’altresdurant un temps que els adults seríem

incapaços d’aguantar sense proferir unexabrupte o esgrimir una excusa peralçar-nos, passejar o eixir de l’aula. Amés, cal comptar amb l’interés d’unalumnat saturat d’informació —que noimplica sempre formació—, enfrontat a latasca d’un professorat sovint desorientatpels canvis socials i insegur en lesrelacions interpersonals i que necessitaque li contesten la pregunta del milió:Com cal actuar?La resposta no és senzilla, però potser hiha pautes que convindria recuperar.Primer, hauríem de saber quin és elnostre lloc, el nostre espai: som mestres ino col·legues de l’alumnat. Segon, hem detindre’ls respecte i estima, perquèl’autoritat no s’imposa, sinó que esguanya. Tercer, cal posar límits ben clars ique tothom els conega, els estudiantss’han de sentir partíceps del projecte iconéixer què i com treballaran. Alcapdavall, han de saber des delcomençament què esperem d’ells id’elles, i no poden reconéixer-se com asimples receptors del que els explica unprofessorat allunyat de les seuesnecessitats de conéixer el món. Peracabar, el professorat ha de tindre coses adir i saber dir-les. Però el més importantés que els docents prenem consciènciadel poder de transformació social quetenim amb la paraula davant la classe.Només cal que ens ho creiem de veres iens formem per no defraudar els que ensesperen.

Durant les festes nadalenques, ala major part dels nostres alum-nes, fills, nebots, néts i criaturesconegudes, els hauran regalat

joguets. Més dels que desitjaven i moltsmés dels que necessitaven. Però nomésuns pocs joguets hauran captat el seu inte-rés. Fins i tot, potser alguns mai més elsfaran servir. La major part no s’usen i aviats’amuntegaran al traster o es llançaran.Seran uns joguets d’usar (poc) i tirar.

Durant els mateixos dies, milions d’ado-lescents, joves i adults, hauran adquirit untelèfon mòbil nou. Tot i que l’anterior enca-ra serveix, el nou té incorporades mésprestacions. I el mateix haurà passat ambels ordinadors i amb els MP3. Les novestecnologies passen de moda en un tres i nores. S’usen i al cap de poc es canvien per-què cal comprar la darrera novetat. Sónartefactes tecnològics d’usar i tirar.

I milers d’objectes més de la vida quoti-diana, des de cotxes fins a roba, tindranuna vida curta perquè vivim en una societatd’usar i tirar que és la que convé al sistemacapitalista actual, basat en el mercat de lasocietat de consum.

La creació de falses necessitats s’iniciàals anys 20 del segle passat als EstatsUnits. General Motors va ser una de les pri-meres empreses que va introduir el canvide model de cotxes cada any i per aconse-

guir vendre’ls, va iniciar una campanyapublicitària dirigida a provocar insatisfaccióa les persones que no posseïen un vehiclenou. Crear la figura del “consumidor insa-tisfet” va ser un objectiu per al món empre-sarial d’aquells anys: tota la publicitat es vadirigir a canviar els hàbits i la mentalitat dela gent. I sí, ho han aconseguit. I les conse-qüències derivades d’això són nefastes.

El concepte ha entrat també en la pràc-tica de la vida laboral i han convertit elstreballadors en persones d’usar i tirar. Aixípassa quan hi ha contractes temporals iquan hi ha deslocalitzacions d’empreses isempre que unilateralment s’hi prescindeixde la gent.

I el que és més trist: la banalització dela pràctica de l’“usar i tirar” implica tambéels afectes. Les coses, quan no satisfansuficientment, es llancen. No s’intenta referallò que s’ha desbaratat, ni buscar solu-cions quan es presenta algun problema. Ésmés fàcil llançar allò que no agrada o no vabé. I això, s’interioritza i es practica tambéamb les persones. Sí. Els afectes tambés’han contaminat de l’“usar i tirar”.

Vivim en una societat d’usar itirar que és la que convé alsistema capitalista actual,basat en el mercat de lasocietat de consum

El més important és que elsdocents prenem consciènciadel poder de transformaciósocial que tenim amb laparaula davant la classe

PENSADES

La càrrega que suposenles hipoteques en leseconomies familiars haprovocat que, en ladarrera dècada, elssalaris hagen perdutentre 9 i 20 punts depoder adquisitiu

Els pressupostos del'estat per a 2008 noinclouen la clàusula derevisió salarial, a pesarde les constants pèrduesde diners

En els darrers mesos s’han celebrat concentracions de delegats i delegades sindicals a la porta de la Generalitat perexigir la clàusula de revisió salarial per a 2008

Cap altra organització sindicalexigeix, com ho fan des de fa anysSTEPV i la IntersindicalValenciana, l'aplicació de laclàusula de revisió salarial per alconjunt del personal que treballaadscrit a la Generalitat. Aquestamena de soledat sindical s’hareforçat amb els darrers acordssignats per CCOO, UGT i CSIF ambel Ministeri d'AdministracionsPúbliques sobre mesuresretributives i d'oferta d'ocupaciópública per al període 2007-2009 iel signat el 12 de gener de 2007pels mateixos sindicats iCEMSATSE amb la Generalitat.Els dos acords ignoren la clàusulade revisió salarial i qualsevol altramesura compensadora de lapèrdua de poder adquisitiu.

Recentment, algunesorganitzacions han rectificat is’han incorporat a l’exigènciasindical d’una clàusula de revisiósalarial: benvinguts siguen. Peròperquè aquesta nova posició sigacreïble, cal que aquests sindicatsdenuncien els acords que vansignar i, consegüentment, exigiral Ministeri i a la Generalitatl’obertura de negociacions per auns nous acords.

La història recentMentre altres sindicats esdedicaven a signar, per alpersonal del sector públic, unsacords regressius en matèria desalaris, STEPV s’esforçava pertraslladar a tots els grups políticsrepresentats, tant a les CortsValencianes com al parlamentespanyol, la necessitat d'establiruna clàusula de revisió salarial. ElSindicat es va entrevistar ambtotes les formacions (PSOE, PP,CIU, ERC, IU, PNB...) i, de fet,alguns grups parlamentaris van

incloure la clàusula de revisió enles seues esmenes, encara que novan prosperar. La majoriaparlamentària va recórrer a “lanecessitat de complir els acordssindicals”, signats en 2006 aMadrid i un any després aValència, entre altres arguments.

Les organitzacions de laIntersindical Valenciana (STEPV,STSPV i STAPV) han mantingut lareivindicació i han desplegat unacampanya d'informació i demobilitzacions per exigir la seuaaplicació. De fet, al novembre idesembre de 2007, la Intersindicalva protagonitzar distintesconcentracions de delegats a lesportes del Palau de la Generalitat.

Recuperar poder adquisitiuDes de 1990, el personal delsector públic ha vist retallat el seupoder adquisitiu en un 15,6% (un7,4% des que governa el PP en laGeneralitat), una xifra que noconsidera els incrementssectorials derivats del'homologació salarial o altresaspectes desvinculats del'augment anual dels salaris, comla carrera professional de sanitato la reclassificació de llocs detreball. Segons un estudi recentd’Información ComercialEspañola, una entitat dependentdel Ministeri d'Indústria, Turisme iComerç, la càrrega que suposenles hipoteques en les economiesfamiliars ha provocat que, en ladarrera dècada, els salaris hagenperdut entre 9 i 20 punts de poderadquisitiu.

Intersindical Valenciana, quecontinua exigint la clàusula derevisió salarial i la millora de lesretribucions del personal laboral ifuncionari, va presentar el 17 degener a la Conselleria de Justícia i

Administracions Públiques unaproposta d'acord per al període2008-2001 amb la voluntat d’obrirun procés de negociació. Si lademanda sindical no prospera, el

Sindicat proposarà la convocatòriade mesures de pressió a lestreballadores i els treballadors i ala resta d’organitzacionssindicals.

4 / 210 / FEBRER 2008

Clàusula de revisió salarial, una reivindicació històrica

Concentració de delegats el passat 20 de desembre per a reivindicarla clàusula de revisió salarial

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

5,5 5,3 4,9 4,3 4,3 3,2 2 1,4 2,9 4 2,7 4 2,6 3,2 3,7 2,7 4,3

5 5 1,8 0 3,5 3,5 0 2,1 1,8 2 2 2 2,7 2,7 2,7 3,4 3

-0,5 -0,3 -3,1 -4,3 -0,8 0,3 -2 0,7 -1,1 -2 -0,7 -2 0,1 -0,5 -1 0,7 -1,3

99,50 99,20 96,10 91,80 91,00 91,30 89,30 90,00 88,90 86,90 86,20 84,20 84,30 83,80 82,80 83,50 82,20

ANY

INCREMENT DE L’IPC

INCREMENT SALARIAL

DIFERÈNCIA

PÈRDUA EN % RESPECTE A 1990

PERCENTATGE ACUMULAT DE PÈRDUA DELS SALARIS RESPECTE A 1990

La llei valenciana d’educació ha de comptaramb el consens de la comunitat educativa

Cal una llei que millore la qualitat del sistema i les condicions laborals del professorat

ENSENYAMENT PÚBLIC

El president de la Generalitat,Francisco Camps, ha anunciatrecentment la seua intenció depresentar una llei valencianad’educació, una declaraciód’intencions que no ha anatacompanyada de cap avançsignificatiu sobre el seu contingut.El dia 3 de juny, està convocada unaMesa d’Educació per presentar leslínies de la proposta.Els precedents a l’anunci alimentenels dubtes sobre si es tracta d’unainiciativa formal o només es tractad’una nova cortina de fum delsgovernants valencians. La llei, queha de desenvolupar la LOEaprovada pel parlament espanyol,no és una exclusiva del Consell. Defet, els governs d’Andalusia,Cantàbria o Catalunya ja hanpresentat unes propostes quecoincideixen a plantejar alternativesprivatitzadores i de subsidarietat del’ensenyament públic respecte delprivat. Les reaccions de lacomunitat escolar i delstreballadors de l’ensenyament nos’han fet esperar: a Catalunya totsels sindicats han convocat un ampliprocés de mobilitzacions.

Consens necessariSi la llei valenciana prospera, elSindicat considera que pot ser unabona ocasió per a avançar en lamillora del sistema educatiu,sempre que el debat sobre els seuscontinguts compte amb el consensde la comunitat educativa. Enaquest sentit, l’STEPV exigeix unaplanificació que permeta elcompliment de les mesures querecollirà i una memòria econòmicaque en garantisca l’aplicació. Aixímateix, la nova llei ha de definir unmodel educatiu valencià propi, fentde l'ensenyament públic l'eixvertebrador del sistema educatiu ipotenciar l'ensenyament envalencià en tots els trams, desd’infantil fins a batxillerat.Altrament, la llei no generaràexpectatives entre el professorat inomés servirà per a perpetuar elsproblemes del sistema valencià. ElSindicat es compromet a adoptaruna actitud propícia a la negociacióde tots els aspectes que afecten elsistema educatiu valencià i millorenles condicions de treball delsdocents.

Algunes de les mesures queregularà la nova llei, ja s’estan

aplicant, com les proves d’avaluaciódiagnòstica —“innecessàries”, comles ha qualificades l’STEPV— o el plad’extensió del trilingüisme (Pextri)que ha generat nombrososproblemes en els centres per lamanca d’una adequada planificació ide dotació de professorat. D’altres,plantegen novetats que caldràconsensuar amb els sindicats, en lamesa sectorial d’educació, i amb elconjunt de la comunitat educativa, enel Consell Escolar Valencià. A més,la llei ha de considerar total'educació infantil (0-6 anys) com unaetapa educativa i s'ha de garantirque la Generalitat faça l’oferta dellocs escolars públics per als xiquetsi xiquetes en totes les localitats idistrictes. L’STEPV no acceptarà capnova mesura privatitzadora enaquesta llei, ni pel que fa a l'anuncidel conseller Font de Mora respectedel primer cicle d’infantil ni altresque pretenen aprofundir en lapolítica de concertació iexternalització de l'educació.

Rectificar per avançarD’altra part, el Sindicat consideraque no es pot aprofitar la lleivalenciana per a legislar contra el

govern espanyol, una pràcticahabitual del govern Camps. Enaquest sentit, l’STEPV aposta perdefinir un model educatiu valenciàpropi, consensuat entre tots elspartits polítics, sindicats,associacions de pares i mares,moviments de renovaciópedagògica, patronals, sindicatsestudiantils... L’STEPV no acceptaràuna reculada cap a modelseducatius caducs i obsolets compretén un sector de la dretaeducativa i religiosa. L’anunciadallei valenciana d’educació potesdevindre un marc que millore lescondicions laborals del professorat iuna bona oportunitat per a avançaren tots els temes pendents denegociació des de 2005. Fins ara, lapolítica de l’administració educativaen aspectes tan importants com eldecret de drets i deures, laconcertació del batxillerat o laplanificació escolar —tambéconeguda com a arranjament— hasigut d’obviar les propostessindicals i de la comunitateducativa, una actitud que el governvalencià haurà de rectificar perquèuna llei tan important tinga elmàxim consens possible.

FEBRER 2008 / 210 / 5

L'any 2007, però, ha estat marcatper la mobilització del professorat,pels processos privatitzadors i,sobretot, per la falta de diàleg de laConselleria d'Educació. Al País Valencià, 2007 es va serdistingir per un conjunt demobilitzacions amb una plataformareivindicativa que reunia lesexigències de la comunitat escolar idels treballadors i les treballadoresde l’ensenyament, després de dosanys de sequera negociadora ambl'administració. La reivindicació del’any passat se centrava en aspectesurgents i llargament demanats, comara la convivència, la conciliació, lescondicions laborals dels interins,l’homologació retributiva, la jornadacontinuada, i per l’exigència decompliment dels acords signats.

Com a conseqüència d'aquestapressió, l'administració va posarsobre la taula una propostad'augment retributiu insuficient, queno va satisfer les expectatives delSindicat. Altres sindicats, en canvi,van acceptar negociar un acord queignorava la majoria dels punts de laplataforma reivindicativa i queincorporava un augment retributiuqualificat per l’STEPV d’“insuficient,injust i incomplet”.

Més privatització Pocs dies després de la signatura del’acord, el 8 de maig, la Generalitatpublicava l'ordre de concertació delsbatxillerats, una iniciativa unilateralde la Conselleria sobre la quall’administració ni tan sols vainformar els sindicats. Des del curs

2002/03, el País Valencià ha perdut165 unitats de batxillerat, la qualcosa fa injustificable la concertació, is’ha avançat encara més en laconcepció de l'ensenyament públiccom a subsidiari del privat. Elsindicat ha presentat un recurs al’ordre reguladora de la novaconcertació.

En els últims anys, cap trameducatiu s’ha deslliurat de l’impulsprivatitzador. De fet, en 2007, elConsell va fer més mostra d'aquestatendència privatitzadora, coml’atenció psicològica, l’esborrany dedecret de creació dels centresintegrats de formació professional oel projecte de la UniversitatInternacional Valenciana (VIU).

Política d’aparadorEl conseller Font de Mora ha buscatl'efectisme mediàtic ambdeclaracions públiques senseconsultar ni consensuar amb lacomunitat educativa (Educació per ala Ciutadania en anglés, bo-llibre,anunci fals de l’avanç del valencià al'ensenyament...). Des de laGeneralitat s’ha tornat a la políticad'aparador, als titulars de premsa ia l’ús partidista de l'educació.Mentrestant, la negociació sobre elsprincipals reptes de l’educaciósegueix absent.

En el context de l’anunci d’una novallei, l’informe sobre educació en 2006fet públic per la síndica de greuges,Emília Caballero, incideix en moltsdels problemes educatiusdenunciats per l’STEPV. L’informe dela Sindicatura, fins i tot, planteja lesmateixes solucions que les que, enel seu moment, va proposar elSindicat: extensió de l’oferta públicaen infantil i establiment de ràtiosadequades, eliminació delsbarracons escolars, replantejament

de la jornada escolar i una atencióadequada a l’alumnat ambnecessitats educatives especials.Alguns d’aquests temes estanenquistats en el sistema educatiuvalencià, com la proliferació debarracons en moltes escoles iinstituts. Alguns altres han adquiritprotagonisme precisament en elsdarrers mesos, com la reivindicacióde la jornada continuada —un delspunts de la plataforma reivindicativaque va dur el professorat a la vaga

del 29 de març— o la demanda queels professionals d’educació especialdepenguen de la Conselleriad’Educació i no de lad’Administracions Públiques, per aagilitzar la cobertura de les placesque reclamen els centres i evitar elsgreus problemes d’aquest curs.Quant a les infraestructures, lesgreus deficiències en lesinstal·lacions del centre de Rojals(Baix Segura) posen de manifest laprecarietat de moltes instal·lacions

escolars. Com ja va denunciar elSindicat després de les plugesd’octubre, molts col·legis i institutsnecessiten intervencions urgents i,fins i tot, hi ha centres nous que hanpatit importants problemes en lesinstal·lacions per la mala qualitat delmaterial i de la construcció.Solucionar tots aquests problemesnomés s’aconseguirà amb unautèntic impuls de la xarxa públicacom a eix vertebrador del’ensenyament.

Un pacte per a desplegar la LOE

La síndica de greuges també aposta per impulsar la xarxa pública

En batxillerat es registraun increment d’un28,19%, justa la quantitatque necessiten lesempreses per a enfrontarla concertació de lesunitats de segon debatxillerat durant l'últimquadrimestre de l'any

Les maniobres del’Administració Camps,justificades només perl’enfrontament amb elgovern espanyol,repercutiran moltnegativament en elsistema educatiuvalencià

6 / 210 / FEBRER 2008

ENSENYAMENT PÚBLIC

STEPV presenta prop d’un centenar d’esmenes per a millorar l'esborrany

El Sindicat recorda a Educació que ha de negociar i acordar eldecret de convivència amb la comunitat educativa

AllioliEl plenari del Consell EscolarValencià (CEV), màxim òrgan departicipació educativa al PaísValencià, després d’estudiar elprojecte de decret que ha deregular la convivència en elscentres, ha aprovat per unanimitatun dictamen que instal’administració a adoptar un seguitde mesures que s’hauriend’incorporar a la normativa.

El dictamen del CEV no fa capesment als drets i deures delprofessorat, les famílies o el

personal d’administració i serveis.Tampoc hi apareixen referències ales unitats específiques ni les aulesde convivència. Al contrari, eldictamen incorpora totes lespropostes presentades per l’STEPV.El document del CEV recomanaque el procés de mediació per aresoldre conflictes s’aborde ambles estratègies habituals de quèdisposen els centres, i que es creenequips de mitjancers amb unaadequada formació. El decret,segons les indicacions deldictamen, ha de reforçar les

tutories i l’administració s’ha decomprometre en l’aplicació demesures educatives de caràcterpreventiu per millorar laconvivència. Es destaca, en aquestsentit, la necessitat d’incrementarels recursos humans dels serveispsicopedagògics escolars i delsdepartaments d’orientació dels IESi la creació de nous departamentsen les escoles d’infantil i primària.També calen plans de formació queimpliquen tots els sectors en lesbones pràctiques de convivènciaescolar.

El CEV també planteja quel’administrtació pública s’ha de fercàrrec de la defensa jurídica i laprotecció del professorat en tots elsprocediments judicials

conseqüència de l’exercici legítimde les seues funcions o càrrecspúblics. Es recomana que laGeneralitat establisca unacoordinació entre les conselleriesde Sanitat, Benestar Social iJustícia per facilitar eldesplegament de mesures deprevenció en matèria deconvivència.

Per últim, el Consell EscolarValencià insisteix que la comunitatescolar ha de participar enl’Observatori per a la Convivència.Això significa que cal modificar laseua composició actual, de la qualestan exclosos els representantssindicals del professorat i lesassociacions de pares i mares id’estudiants.

AllioliSTEPV ha presentat prop d’uncentenar d’esmenes per a millorarl'esborrany de decret per a regularla convivència en els centreseducatius. Els responsables políticsde la Conselleria, en canvi,segueixen sense respondre a lespropostes elaborades pelprofessorat, i per les distintesorganitzacions sindicals. “Educacióté temps encara per a rectificar iliderar el consens i la negociació”.STEPV planteja que des de la mesade negociació i el consell escolarvalencià cal impulsar “undocument que siga fruit del diàleg,del respecte a totes les opinions ide l'aposta decidida per millorar lasocietat valenciana”.

L’esborrany del decret deconvivència presentat per laConselleria, contràriament al queafirma l’administració, “norestableix l'autoritat del professorat

sinó que és encara pitjor, perquè noelimina la burocràcia sancionadorani aposta per la mediació i laprevenció, l’administració intentaimposar al professorat i als equipsdirectius noves tasquesburocratitzadores sense afegir niun sol recurs en la gestió”. Lesesmenes presentades per l’STEPVaposten per la prevenció i la creaciód'equips de mediació de la mateixacomunitat escolar i rebutgen lesmesures que tipifiquen i sancionenles faltes de disciplina. Pel que fa ala resolució dels expedientssancionadors contra l’alumnat, elSindicat proposa que “en tot cas,l’alumnat expulsat per sanció ha derebre en tornar a classe l’ajuda i lesmesures adequades per a la seuarehabilitació i reintegració”. ElSindicat considera necessaril’adopció de mesurespotenciadores de l'autonomia delscentres i la dotació dels mitjans

humans suficients per fer a frontals problemes.

Per a atendre els diferentsprogrames i accions dels plans deconvivència i els reglaments derègim interior, l’STEPV exigeix laincorporació de psicopedagogs iprofessorat especialitzat alsdepartaments d'orientació i rebutjales mesures d’exclusió que suposal’organització d’aules específiques,i la imposició com a model únic deles “aules de convivència”.

D’altra banda, el Sindicatqualifica de “greu i cínic” quedurant onze anys l’administració nohaja desenvolupat el decret que hade consolidar i potenciar els seuspropis serveis d'orientacióeducativa i psicopedagògica i encanvi haja anunciat en poc detemps la creació d'un servei externi privat amb les mateixesatribucions que té ara el serveipúblic. STEPV afig que “el nou

decret ha d’arreplegar totes lesmesures que s'han aplicat demanera inconnexa en el pla Previ:observatori de la convivència,registre central d'incidències iprotecció jurídica del professorat.En el disseny d’un pla integral deconvivència, hi haurien departicipar els departamentsd'Educació, Justícia, Sanitat iBenestar Social, i caldria assegurarmitjans, recursos i formació per atots els sectors de la comunitateducativa”.

El Consell Escolar Valencià insta Educació a modificarla proposta de decret de convivència

El plenari del CEVaprova un dictamenque no al·ludeix alsdrets i deures del pro-fessorat

AllioliDesprés de diverses denúncies ireivindicacions plantejades pelSindicat, el DOCV publicava el 29 degener el nou decret de permisos illicències per al professoratvalencià. La negociació d’aquestanormativa s’emmarcava en lanegociació del protocol de 2005.Gràcies a les mobilitzacions i lavaga del professorat del curspassat, les negociacions van rebreun nou impuls. STEPV recorda que la demandaexigia l’establiment d’un veritablepla concília per al professoratvalencià i no una revisió del’anterior decret, adaptat de lanormativa que s’aplica a la resta de

funcionaris i funcionàries de laGeneralitat. El nou decret millora algunsaspectes de la conciliació de la vidalaboral i personal però d’altresresten pendents com la guardalegal, la reducció de jornada percura de familiars, l’atenció apersones sense autonomiapersonal, l’excedència per violènciade gènere i les reduccions horàriesal professorat major de 55 anyssense disminució de lesretribucions, la revisió de la jornada,l’ampliació del permís dematernitat, l’adaptació del lloc detreball... El Sindicat anuncia queseguirà pressionant per millorarl’actual regulació.

Publicat en el Diari Oficial, amb quasi un any deretard, el decret de permisos i llicències

AllioliEl professorat, tant en les activitatslectives com en les extraescolarsque es realitzen dins i fora delcentre, sol veure’s impel·lit asubministrar medicaments, fer elseguiment d’un tractamentespecífic a un alumne malalt o arespondre de forma immediatadavant un accident o un atacepilèctic. L’absència d’unanormativa que regule aquestesintervencions provoca unadiversitat de respostes delprofessorat. Hi ha qui entén que noes tracta de tasques pròpies de la

docència i també hi ha qui opta percol·laborar amb els pares i l’equipmèdic d’atenció a l’alumnat. Enqualsevol cas, el professorat estàsotmés a una inseguretat jurídica iemocional que pot resultarestressant per als docents. ElSindicat proposa disposar d’unasèrie de protocols que determine iespecifique en quines situacions had’intervindre el professorat. Pel quefa a l’actuació professional, laregulació ha d’assegurar unagarantia jurídica completa per alprofessorat.

Cal regular les funcions del professorat respecte a la dispensade medicaments, atenció sanitària iprimers auxilis a l’alumnat

ENSENYAMENT PÚBLIC

Des de febrer de 2007, totes lesorganitzacions sindicals presentsen l'ensenyament públic deCanàries van constituir un comitède vaga per a exigir l'homologaciósalarial amb la resta delsfuncionaris públics d'igual nivell icategoria. Des d'aquestademanda, milers de docentscanaris van secundar fins a quatrejornades de vaga al mateix tempsque es manifestaven pels carrersde l’arxipèlag. El 17 de desembrede 2007, sis organitzacions del

comité (CCOO, ANPE i CSIF alcapdavant) van signar un preacordamb la Consejería de Educación enel qual renunciaven a lareivindicació inicial. En el seu lloces plantejava un “nou marcretributiu del professoratfonamentat en el reconeixementde sexennis vinculat al'assoliment d'objectius dequalitat, destinats a aconseguir lamillora del sistema educatiu”.

A Canàries, el dret al'homologació retributiva va ser

reconegut en 1991 i mai es vanimplantar els sexennis. Elssindicats EA-Canàries, FETE-UGT,STEC-IC i UCPL no van signar elpreacord per distintes raons,argumentades en el procésnegociador i com unamanifestació d'honestedat davantel professorat i l'opinió pública. Elpreacord suposava l'acceptació dequantitats molt inferiors a lesestablides en el propi preavís devaga i contrapartides importantsque podrien dividir elstreballadors de l'ensenyament iempitjorar les seues condicionslaborals i salarials.

El 80% del professorat vota noEn el referèndum, assumit pertotes les organitzacions sindicals,el professorat canari ha manifestatla seua oposició al preacord. Elssindicats no signants, els que vandemanar el no, havien constituït unnou comitè de vaga i havienconvocat mobilitzacions. Fruit delseu treball ha estat la respostacontundent del professorat. Ambuna participació del 83% delprofessorat, vora d’un 80% delsvots s'han decantat per un norotund al preacord.

AllioliLa Conselleria ha presentat unaproposta de negociació fins a l’estiu,que conté un calendari per aldesenvolupament i l’adaptació de laLlei d’Educació (LOE). L’STEPV, quereconeix la importància d’aquestdesplegament legal, recorda que“no es poden aparcar qüestions queja fa massa temps que estanrelegades en el sistema educatiuvalencià”.

A instància del sindicat s’hi hanincorporat a l’agenda denegociacions temes com ara laregulació de la jornada laboral, lanegocació d’un nou acord decondicions laborals del professoratinterí, el seguiment de l’estat de lesconstruccions i infraestructuresescolar, les plantilles dels ServeisPsicopedagògics Escolars i elcompliment dels acords de laComissió Sectorial de SalutLaboral. A més a més, s’hi ha fixatuna reunió per al dia 24 de juny perintentar pactar un acord delegislatura que replegue els temesque ara han quedat pendents.

Professorat interíEl calendari ha fixat tres reunionsper negociar un nou acord demillora de les borses de treball i deles condicions laborals delsprofessorat interí, que hauriad’aplicar-se a partir de juliol.

Equips directiusEn el moment de tancar aquestaedició, el Sindicat consideravasatisfactori el progrés cap a unacord sobre les retribucions delsequips directius dels centres, querecull substancialment totes lesreivindicacions plantejades perl’STEPV. L’acord, pendent deconcloure, recull: increment del 2%per als complements de càrrecsdirectius; idèntic increment per a lapartida de 15 milions d’eurosd’augment global per a aquestscomplements; equilibri de lesdiferències retributives entre ladirecció i la resta de càrrecsdirectius; reclassificació delscentres d’acord amb el nombred’unitats en primària i secundària iel nombre d’alumnat en altres

centres (ensenyamentsespecialitzats); compensacióretributiva per a les vicesecretaries.

Es preveu tancar aquestanegociació el 19 de febrer.

Concertació dels batxilleratsEl Sindicat manté el recurs contral’ordre de concertació atés queconsidera que l'aministració haactuat contra l'interés general,generant noves despesespressupostàries i duplicant l'ofertaexistent en aquesta etapad'educació no obligatòria. També hadenunciat la desigualtat que elsistema crea en determinatscentres concertats, amb seleccióencoberta de l'alumnat, excés enles ràtios establides, incomplimentsen la participació i gestió deficienten aquests centres. Totes aquestescondicions estan previstes en elconcert subscrit entrel’administració i els titulars delscentres. La concertació debatxillerats, efectuada al’acabament del curs passat pelgovern valencià, és només una

mesura política per a acontentar lespatronals de l’ensenyamentconcertat. La pèrdua de grups debatxillerat és constant per al’ensenyament públic. En tres anys,el sector ha perdut 165 grups, undescens que contrasta ambl’increment de 126 grupsexperimentat en l’ESO.

L’STEPV vol destacar que l’únicadada positiva és l’increment debatxillerats nocturns, 108 unitats en2007. L’estructura flexible delbatxillerat nocturn pot explicaraquesta tendència a l’alça i resultarun bon indicador que la novaproposta del Ministeri d’Educacióper als batxillerats, que trenca larigidesa del sistema actual, pot seruna eixida positiva ja que permetcompaginar els estudis amb altresactivitats.

STEPV planteja a la Conselleria un pacte global fins a 2011

Conselleria i sindicats acorden un nou calendari de negociació, del qual hauran d’eixir compromisos concrets

El professorat canari rebutja el preacord que renunciava a l'homologació i introduïa els sexennis

FEBRER 2008 / 210 / 7

ADÉS I ARAÉs clar que, a hores d'ara, els salaris delsensenyants ja no són sinònim d'escassesa. Dela mà de la dignificació de l'ensenyament,construïda lentament als anys 80 i 90, va anararribant, a poc a poc, la dignificació laboral.

Sobre la suficiència relativa de la retribució,en canvi, caldria fer moltes cabòries i no menyscomparacions, per acabar justificant qualsevolcosa i la contrària.

El bo i cert és que el "comportament" salarialdel professorat, tot i haver perdut lesconnotacions alarmants de temps passats,continua immers en el brou de conveniènciespatronals (l'Estat) i d'algunes de sindicals(paraestatals) que, any rere any, li resten poderadquisitiu.

Corria el començament de curs de 1979 quanAllioli va publicar "Una lucha unitària. Defenderel poder adquisitivo", article d'Andreu Llorenç enel qual es donava compte de dades bencridaneres: entre 1966 i 1979, el salari brut d'unmestre s'havia incrementat... en un 734%! A raó

d'un 52'4% anual. Llorenç afegia que "... unanálisis de los incrementos salariales ha derealizarse en comparación con el incremento delos precios al consumo..." i calculava que "...(este incremento de precios) se situará, deenero del 77 a diciembre del 79, en el orden del59%, (...), una media del 19'6%”, per acabarafirmant que “Ello nos hace concluir que elpoder adquisitivo del sueldo bruto de losmaestros estatales habrá disminuido, endiciembre del 79, respecto a enero del 77, en el24'6%". I matisava tal previsió per l'impacte quetot just en aquell moment suposà la percepciódel complement de dedicació exclusiva, demanera que el poder adquisitiu minvariafinalment "només" un 6'6%, i açò amb elcorresponent increment de jornada laboral.

Efectivament, vivim altres temps. Però tot iser lluny d'aquells brutals daltabaixos, mancacoherència en l'actuació sindical de qui,actualment, acorda amb el govern que no siga elcomportament de la inflació el que determine

l'increment salarial. En 2008, aquest es limitaràa un 2%, mentre la inflació ha arribat, aldesembre de 2007, al 4'3%. Aquest desfasamentes podria acumular al de dos anys més, per talcom els esmentats acords tenen una vigènciatrianual.

Es podrà dir que, amb altres acords, com elde maig passat, açò quedarà pal·liat. I així serà,però cal advertir que la pujada del complementespecífic i de triennis pactada al maig tardaràtres anys a completar-se, que la seua finalitat éselevar els baixos salaris dels ensenyantsvalencians respecte als de la majoria de la restade l'Estat i que, a més, el professorat més jovequeda fora del seu abast. En tot cas, cada eurodestinat a combatre una discriminació“territorial” no serveix alhora per a posar fi auna pèrdua del valor de la nòmina. O el que és elmateix, un avanç a què se suma un retrocés ésun camí que no du enlloc, per molta majoriasindical que ho rubrique. Pura física.

Poder adquisitiu

Vicent Esteve

Els sindicats CCOO,Anpe, CSIF i Insucandonaven suport a laproposta del’administració

8 / 210 / FEBRER 2008

ENSENYAMENT

La creació de laUniversitat Internacionaldebilitarà el sistemauniversitari públicvalencià

El conseller d’Educació vapresentar públicament la ValencianInternational University (VIU), unauniversitat privada creada per unafundació finançada amb recursospúblics. L’STEPV ha manifestatreiteradament la seua radicaloposició a la creació d’aquestauniversitat -denominadaparadoxalment en anglès i no envalencià - ja que no cobrirà capmancança educativa o formativaque no puguen acarar lesuniversitats públiques valencianesi la UNED: “La VIU debilitarà elsistema universitari públicvalencià, amb la subordinació auns interessos ideològics ipartidistes d’una universitataparentment pública, però de fet ide dret privada”.

La VIU rebrà 7,5 milions d'eurosper iniciar les seues activitats,

quan el Consell priva lesuniversitats públiques delfinançament per tirar avant elsseus projectes. Des de 2003 lesuniversitats valencianes reclamenal govern valencià l’actualització irenovació del pla plurianual definançament, però no han rebutencara les quantitats pactades icompromeses.

Una altra sentència tornaa validar el títol deFilologia Catalana per aacreditar coneixements devalencià

El Tribunal Superior de Justícia dela Comunitat Valenciana ha dictatuna nova sentència arran delrecurs interposat per lesuniversitats de València i d’Alacantcontra les disposicions de laConselleria d’Educació per lesquals es van convocar, en 2007, elsprocessos selectius per a l’ingrésals cossos docents nouniversitaris, que no recollien la

llicenciatura en Filologia Catalanacom a instrument d’acreditació deconeixements de valencià.L’STEPV, que també va recórrercontra aquest procés selectiu,encara espera un noupronunciament judicial. Pertretzena vegada la justícia reconeixla validesa de la Filologia Catalanai qüestiona les convocatòriesd’oposicions als cossos docents dela Conselleria d’Educació.

L’ISEA es posarà en marxaal llarg de 2008

En relació amb eldesenvolupament de la llei decreació de l'Institut Superiord'Ensenyaments Artístics (ISEA), elSindicat ha traslladat alsresponsables de la Conselleria lesreivindicacions següents:� Manteniment de tot elprofessorat de les borses detreball actuals, possibilitat d’estaren més d'una especialitat igarantia de manteniment delsllocs de treball,

� Negociació d’un pla d’estabilitatper al professorat eventual.� Validesa de les titulacionsal·legades pel professorat percontinuar impartint docència enaquests centres,� Garantia de negociació itransparència en qualsevol decisió.Els sindicats i el professorat n’hade controlar el desplegament.Els responsables de la Conselleriahan assegurat que el professoratno ha de sentir-se inquiet, perquèen el procediment d’adscripció noestà previst cap retoc dels actualsllocs de treball, i que els sindicatsparticiparem en els fòrumscorresponents. A més, el directorgeneral va informar que elreglament de l’ISEA entrarà envigor en 2008.

STEPV, juntament amb uncol·lectiu de professorat implicat,ha elaborat una plataformareivindicativa(http://www.escolasindical.org/)oberta a la participació de tots elsdocents interessats.

Breus

Voro SanmartínHe assistit recentment a un procésnegociador sobre el currículum del'Educació Infantil, els requisitsmínims dels centres i el model deplantilles d'aquests. La Conselleriad'Educació ha volgut regular-ho toten un moment i a un un ritmefrenètic, després de quasi quinzeanys sense regular res.

La sensació que m'ha quedat delprocés és la d'haver desaprofitatuna oportunitat extraordinària,perquè no només no s'han resolt lescarències endèmiques del primercicle d’EI, sinó que s'han posat lesbases per a la desvertebraciód'aquesta etapa educativa.

I què trobem en els documentsque planteja l’administració? Que nosuperen la tradicional concepció del'Educació Infantil com a realitatsdiferents segons el cicle de quèparlem. Així, malgrat lesdeclaracions hi ha dos Decretscurriculars, un per cada cicle. Iencara és pitjor perquè al primercicle s'evita incomprensiblement ladenominació de curricular.

Tampoc hi ha cap referència al'ampliació d'una xarxa pública, aratestimonial, a la qual ni tan sols s'haincorporat una escoleta en elsúltims quinze anys. I això per unasimple qüestió cromàtica: les altreslocalitats que ho havien demanatdurant aquest període eren d'unaltre color polític.

Pel que fa a la situació de leseducadores i educadorsl’administració ha sigut capaçd'assignar-los unes funcions que noestà disposada a pagar nireconèixer, un fet indigne i

deshonest. En aquests decretss'estableix que hauran de ser els quitutoritzen una aula, avaluenl’alumnat, informen les famílies, escoordinen amb el personal docentde segon cicle i amb els serveisd'atenció psicopedagògica. I tot aixòen llocs classificats com a nodocents, i amb una jornadacompleta d'atenció directa al'alumnat que ultrapassa les trenta-sis hores i quart establertes alDecret 175/06 i amb uns salarisancorats des de fa anys als mínimsque permet la legislació per al seugrup de titulació. Per a mi, aquestaés l'expressió més clàssica iabsoluta de l'explotació laboral.

Estic totalment d'acord en laimportància educativa dels primersanys de vida, el caràcter preventiu icompensatori que ha de tindrel'Educació Infantil, la intervencióeducativa individualitzada i, si cal, enla introducció de les TIC com aobjectiu educatiu en uns centres, enels quals fa vint anys que laConselleria no ha estat capaç dereposar ni una cadira.

Però tots aquests principis iobjectius queden en no res enplantejar unes ràtios que no tenenres a veure amb l'educació. Lesràtios actuals, augmentades fa unspocs anys amb l'únic objectiu demaquillar el raquitisme de la xarxapública d'escoles infantils, s'ajustenal màxim permès al R.D.1004/91. Elfet d'aplicar aquests màxims en unscentres que en molts casos noarriben als mínims establerts almateix R.D. quant a dotació,accessos, patis, espais, barreresarquitectòniques... no només

impedix una atenció educativapersonalitzada, sinó que nogaranteix la seguretat física del'alumnat. Són ràtios que superenen quasi un 150% lesrecomanacions que la xarxad'atenció a la infància de laComissió Europea va establir com aobjectiu per a l'any 2006.

Resulta difícil d'entendre aquestcamaleonisme argumental delsnostres polítics que han fet de lesrecomanacions europees per a lacontenció del dèficit l'argumentreiterat durant anys per a retallarsistemàticament el salari dels i lesempleats públics. En aquest objectiuens hem convertit en els mésaplicats del nostre veïnatcomunitari. Al mateix ritme, però ensentit contrari, any rere any ensallunyem dels objectius marcats pera millorar el sistema educatiu.

El més pervers d'aquest noumarc normatiu és el fet que ambl'amputació del primer cicled'Educació Infantil de la resta delSistema Educatiu, es condemna total'etapa a malviure en els suburbisdel sistema. Paradoxalment elsmateixos polítics als quals hem visttan sovint traure pit en defensa de laConstitució quan es tracta de launitat de la pàtria, per una via subtili d'amagat li han donat una novaredacció a l'article 27, que de fet pera ells hauria de dir: “tots elsespanyols majors de tres anysd'edat tenen dret a l'educació”.

Educació infantil o com es desprofita una oportunitat extraordinària

S’ha desaprofitat unaoportunitatextraordinària, perquèno només no s'han resoltles carènciesendèmiques del primercicle d’EI, sinó que s'hanposat les bases per a ladesvertebració d'aquestaetapa educativa

Amb l'amputació delprimer cicle d'EducacióInfantil de la resta delSistema Educatiu, escondemna tota l'etapa amalviure en els suburbisdel sistema

FEBRER 2008 / 210 / 9

AllioliDiferents protagonistes de lacomunitat educativa –personaldocent i no docent, famílies,estudiants, administració–participaran en la la trobada sobrejornada continuada que,organitzada pel Sindicat, secelebrarà a València el dissabte19 d’abril. La jornada continuadaés una de les reivindicacionslaborals més sentides, sobretotdel professorat d'educació infantili primària. També ha sigut durantmolt de temps una reivindicaciómolt controvertida, de la qualrecelaven els pares i mares –oalmenys les organitzacions queels representaven– i que capadministració al País Valencià havolgut ni tan sols explorar.

La reivindicació legítima de lajornada continuada per part delprofessorat forma part d'unprojecte més ampli, que suposarevisar els temps escolars, laformació curricular iextracurricular, la participació iimplicació de l'entorn i lesinstitucions en l’educació, laconciliació entre la vida personal,laboral i familiar en la seua

diversitat, la capacitat de lacomunitat educativa del centreper decidir, etc. L’STEPV vol obrirel debat perquè té la convicció quela jornada actual constitueix unaherència d'un temps passat i caltrencar amb una inèrcia que noens deixa canviar. Cal parlard'horaris de professorat i del'alumnat, d’un horari de centreque comprenga més temps quel’escolar. Cal parlar de recursospúblics, de la Conselleria,municipals... cal parlar de serveisde menjador i transport. Per això,cal abordar també les necessitatsde les mares i els pares, la funcióde la institució escolar com acentre educatiu integral i social,un centre de trobada i de servei. Inaturalment cal parlar de lescondicions laborals delprofessorat, del personal nodocent i de la incorporació denous profesionals.

El Sindicat estima que calconéixer algunes experiènciesconsolidades durant més de vintanys, com Canàries, i altres demés recents i pròximes, comCastella-la Manxa, que a horesd’ara compta amb el suport

explícit de més del 70% dels paresi mares i amb un rebuig inferior al'1%.

El debat sobre jornada entra enel calendari de negociacióLa primera reunió es farà el dijous10 d’abril i el sindicat confia quesiga l’inici d’un procés que duga al’establiment de models de jornadaajustats a les necessitats de lescomunitats educatives de cadacentre-

L’administració ha presentatl’esborrany del decret queregularà la xarxa de centresintegrats de formació professionalal País Valencià, uns centres quees pretén que impartisquen elsactuals ensenyaments de FPreglada, dependents de laConselleria d’Educació, elsensenyaments de formaciócontínua (per al reciclatge delstreballadors i treballadores) i elsde formació ocupacional (per apersones aturades). Aquestsúltims són ara mateixcompetència del Servei Valenciàde Treball i Formació (Servef)dependent de la Conselleriad’Economia, Hisenda i Ocupació.La proposta manté aquesta divisióde competències i estableix unscentres integrats que dependrand’Educació, i altres quedependran de la Conselleriad’Economia, Hisenda i Ocupació.El decret que regularà aquestsensenyaments al País Valènciaadapta el Reial Decret 1558/2005,que regula els requisits bàsicsd’aquests centres i que ja venienrecollits en la Llei Orgànica5/2002 de les Qualificacions i de laFP. La normativa arriba al País

Valencià, per tant, amb dos anysde retard.

Resposta del SindicatSTEPV planteja que, per a evitar laprivatització d’aquestsensenyaments, els tressubsistemes de FP han dedependre exclusivamentd’Educació. “Tal com plantejal’esborrany del decret, una partd’aquests ensenyaments,l’ocupacional i la contínua, podràser impartida per entitatsprivades i per professorat que noha estat seleccionat per concurspúblic. Aquests ensenyamentss’escapen, per tant, del control dela Mesa Sectorial d’Educació”.

Un altre dels aspectesimportants per al Sindicat és elreforçament de la gestiódemocràtica d’aquests centres,tant pel que fa a l’elecció de ladirecció (que podrà ser de lliuredesignació en els centresdependents d’Economia, Hisenda iOcupació) com a l’increment de lapresència del professorat en elsòrgans de decisió d’aquestsúltims centres, que és insuficienten document inicial presentat perl’administració.

Des de la Conselleria s’indicaque els primers centres integratsque es posaran en marxa seranels nou instituts d’FP superiorexistents. Progressivament,segons les mateixes fonts, se’ncrearan de nous o estransformaran alguns IES, tot ique serà difícil que això sigaefectiu el curs 2008/09, coms’havia anunciat inicialment.

Els precedentsDes de 2003 hi ha accionsexperimentals de formacióprofessional integrada en algunsIES i en centres dependents delServef. Aquests centresimparteixen mòduls o cicles d’FPespecífica, i mòduls o certificatsde professionalitat d’FPocupacional, tant a personesdesocupades com a ocupades. Elprofessorat funcionari dependentde la Conselleria d’Educació potcompatibilitzar els ensenyamentsreglats i els de formacióocupacional en aquestes accionsexperimentals. En els futurscentres integrats també seràpossible aquesta compatibilitat.

STEPV reclama que tota la FP depenga exclusivament d’Educació

L’administració vol crear al País Valencià una doble xarxa decentres integrats de formació professional

La jornada continuada, tema d’una trobada monogràficaorganitzada pel Sindicat el 19 d’abril

La jornada continuadaés una de lesreivindicacions laboralsmés sentides, sobretotdel professoratd'educació infantil iprimària

Per primera vegada la Mesa d’Educació tractarà el tema de la jornada

10 / 210 / FEBRER 2008

Revisa’t la nòmina

ENSENYAMENT PÚBLIC

2. Calculem les retencions:- El descompte (C) de l’IRPF el trobarem comparant el salari brut anual i la situació familiar en els

programes de retencions de l’Agència Tributària.- Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE i Drets Passius (al juny i desembre el descompte

és el doble) o a la Seguretat Social.3. El salari líquid a percebre es compon de = A - C - D.4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacions en els descomptes (E), caldria afegir aquestes

quantitats al brut mensual i a les retencions, respectivament, i quedaria: salari líquid a percebre = A+ B - C - E - D.

5. Calculem el brut anual, que és la suma del salari brut mensual multiplicat per 12, més les 2 paguesextres.

6. Calculem la paga extra, que és la suma del salari brut mensual, més el Complement de destinació,més dos terços del Complement específic, més els triennis. A les pagues extres no es computen elssexennis.

El personal interí que no ocupa vacant (i per tant no cobra l’estiu) cobrarà al final de cada substitució unaliquidació de la part proporcional de les pagues extres (1/6 per mes de sou) i del mes de vacances(l’equivalent a 2,5 dies per mes treballat).

Sou base Complement destinació Complement específic Total mensual

Mestres 963,37 487,01 520,22 1.970,60

Mestres ESO 963,37 599,76 520,22 2083,35

Professorat tècnic 963,37 599,76 521,56 2084,69i EE. Especialitzats, Idiomes i Artístics

P. de Secundària 1.135,11 599,76 523,94 2.258,81

Catedràtic/a 1.135,11 718,37 576,69 2.430,07

Inspecció Grup B 963,37 718,37 E047 1.324,61 3.062,68E044 1.066,54 2.804,61

Inspecció Grup A 1.135,11 718,37 E047 1.324,61 3.234,42E044 1.066,54 2.976,35

GRUP A 43,63GRUP B 34,92GRUP C 26,22GRUP D 17,52GRUP E 13,15

IMPORT ACUMULATPrimers sis anys Sexenni 1 56,72 56,72Pels segons sis Sexenni 2 75,61 132,33Pels tercers Sexenni 3 109,44 241,77Pels quarts Sexenni 4 134,02 375,79Pels cinquens Sexenni 5 59,22 435,01

Triennis Sexennis (comuns a tots els cossos)

Règim general de la Seguretat Social

Taula de retribucions brutes

INGRESSOS (A)

CAP DEPARTAMENT 68,37VICESECRETARIA 40,24CAP DIVISIÓ FP 68,37ADMINISTRACIÓ FP CENTRE TIPUS A 287,76ADMINISTRADOR FP CENTRE TIPUS B 281,63ADMINISTRADOR FP CENTRE TIPUS C 203,38ADMINISTRACIÓ CONSERVATORI 40,24

COORDINADOR ESPECIALITAT 68,37DIRECCIÓ CEFIRE/SPE 449,10ASESORIA CEFIRE 342,43ASESORIA TÉCNICA VALENCIÀ 342,43ESPECIALISTA SPE/ASESORIA 342,43DIRECCIÓ CENTRE RESIDENCIA 342,43COORDINADOR CENTRE RESIDÈNCIA 68,37

Complements específics de llocs singulars *

MUFACE (1,69%) PASSIUS (3,86%)

GRUP A 45,25 103,35

GRUP B 35,61 81,34

GRUP C 27,35 62,47

GRUP D 21,64 49,43

GRUP E 18,45 42,14

DESCOMPTESQuota drets passius i MUFACE (D)

Recordeu que haureu d’afegir-hi 25 euros a partir de juny, altres 25 a partir de setembre i 25 més a partir de desembre.

(*) Sense triennis ni sexennis. Quanties calculades aplicant-hi un 2% d’augment.

El complement específic s’incrementarà al llarg de l’any 2008 en 25 euros, a partir de juny,25 euros més a partir de setembre, i 25 euros més, a partir de desembre.

Complements específics d’òrgans unipersonals *Les quantitats estan calculades aplicant-hi un 2% d’augment.Les quanties dels complements i la tipologia de centres esmodificaran al llarg d’aquest any. La modificació tindrà efecteseconòmics a partir de l’1 de gener de 2008.

Bases de cotitzacióGrup Base mensual Base diària

mínima màxima mínima màxima

1 977,70 3074,10 32,59 102,47

2 810,90 3074,10 27,03 102,47

3 705,35 3074,10 23,51 102,47

4-11 700,20 3074,10 23,34 102,47

(*) Aquestes quantitats s’han de sumar al c. específic del lloc de treball base del cos docent corresponent (quadre INGRESSOS).

(*) Aquestes quantitats s’han de sumar al complement específic del lloc de treball base del cosdocent corresponent (quadre INGRESSOS).

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL*

A B C D E F

Direcció 536,10 485,29 351,17 259,65 158,38 158,38

Cap d’estudis 186,52 175,25 169,63 124,61 -

Secretaria 186,52 175,25 169,63 124,61 124,61

CENTRES DE SECUNDÀRIA I ENSENYAMENTS ESPECIALITZATS

A B C D E

DIRECCIÓ 654,17 563,46 510,06 461,74

VICEDIRECCIÓ 287,76 282,14 203,38 175,25 175,25

CAP ESTUDIS 287,76 282,14 203,38 175,25

SECRETARIA 287,76 282,14 203,38 175,25

Les Bases de cotització apareixen a la nòmina i han d’estar entre els trams mínims i màximsdetallats al cuadre anterior.En els casos dels mestres, mestres d’ESO i PTFP es tracta del grup 2 i en els professors desecundària és el grup 1 de cotització.

PRIMÀRIA 963,37 520,22 487,01 1970,60 2097,16 2421,89 2754,81

SECUNDÀRIA 1135,11 523,94 599,76 2258,81 2402,79 2762,36 3130,12

SOU COMPLEMENTESPECÍFIC

COMPLEMENTDESTINACIÓ

0 SEXENNIS0 TRIENNIS

1 SEXENNI 2 TRIENNIS

3 SEXENNIS6 TRIENNIS

5 SEXENNIS 10 TRIENNIS

COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU1. Calculem el salari brut mensual (A), que és la suma dels conceptes: sou base, complement de

destinació, complement específic, triennis, sexennis i, si cal, els complements de llocs singulars icàrrecs unipersonals. Vegeu els exemples a continuació.

Tipus A: centres de 55 o més unitats. Tipus B: centres de 24 a 54 unitats i CEE. Tipus C: cen-tres de 16 a 23 unitats. Tipus D: centres de 9 a 15 unitats. Tipus E: centres de 6 a 8 unitats.Tipus F: centres de menys unitats. (R.O.F.)La vigent classificació de centres és anacrònica i està pendent de revisió aquest curs.

Tipus A: Centres de més de 1.800 alumnes. Tipus B: Centres de 1.001 a 1.800. Tipus C: Centresde 601 a 1.000. Tipus D: Centres de menys de 601. Tipus E: Seccions IES i Aules d’Extensiód’EOI.

Els increments de sou aplicats a la nòmina provenen de dosacords: el del 12 de gener de 2007, de la mesa general (FuncióPública), i el del 8 de maig de 2007, de la mesa sectorial(Educació). STEPV-Iv no va firmar cap dels dos. El primer, queaplica l’increment del 2%, renuncia a la clàusula de revisiósalarial, i el segon, incrementa de manera insuficient elcomplement específic i fa una revisió dels sexennis, que noméspercep una part del professorat. El Sindicat considera que ambdósacords són insuficients, incomplets i injustos, perquè nohomologuen el conjunt del professorat i representen una pèrduade poder adquisitiu.

Una nòmina insuficient,incompleta i injusta

FEBRER 2008 / 210 / 11

Que no t’imposen límits, decideix tu

Gràcies al moviment feminista, la nostra societat haexperimentat canvis profunds: llibertat, igualtat de drets,autonomia i realització personal. Uns canvis que s’hanconvertit en reformes normatives, amb un indubtableefecte positiu per a les dones.

De cap manera, però, n’hi ha prou. Més que mai, laigualtat davant la llei no equival a igualtat davant la vida.Perquè la igualtat efectiva es consolide cal reconéixer,determinar i fer visibles els límits, així com trencar elsostre de vidre, invisible i indetectable, que impedeix a lesdones avançar en les seues carreres professionals. Calpotenciar canvis radicals que transformen aquestasocietat.

Hem d’eliminar els estereotips sexistes de distribució deles funcions socials, les activitats formatives iprofessionals, tant a l'escola com en les famílies. Caleducar perquè els homes tinguen un paper responsable ide repartiment de responsabilitats en l'àmbit familiar. Ésnecessari conscienciar els homes, i també les dones, de la

importància de la coeducació. Hem d’emprendre novesmesures en l'àmbit laboral, en el sector públic i en elprivat, i obligar les empreses a impulsar mesures queafavorisquen la igualtat d'oportunitats en l'accés al'ocupació i als llocs de responsabilitat.

Calen noves fórmules de flexibilitat horària quepermeten conciliar la vida personal, familiar i laboral,perquè el fracàs de les polítiques actuals de conciliació sónla causa principal de la segregació laboral vertical queafecta les dones i el principal problema per a la seuaincorporació al món laboral. Hem de posar fi a ladiscriminació salarial que pateixen les dones, que reben,sobretot en el sector privat, el 70% del salari dels homesper un mateix treball. Cal impulsar que les donesassumisquen parcel·les de poder, potenciar l'autoestima,creure’ns capaces de realitzar qualsevol funció, participaractivament en la presa de decisions, individuals icol·lectives.

És fonamental que el canvi sorgisca de les donesmateixes, que ens vegem capaces i legitimades per aprendre decisions de manera activa. Cal continuar lluitantpels nostres drets, per la despenalització de l'avortament iper una nova llei que elimine l’actual inseguretat jurídica.Hem d’avançar en l'educació sexual de la gent jove, enl'accés lliure als mètodes anticonceptius i a l’anticoncepciód'emergència. Cal abordar les causes profundes de ladesigualtat entre els homes i les dones, desigualtats quedificulten l'exercici real de la llibertat, en la família, en laparella, en la maternitat, en l'atenció a les personesdependents, etc.

Els límits i obstacles que impedeixen les relacionsigualitàries no es deriven únicament del reconeixementlegal de drets, sinó que impliquen un canvi molt mésprofund en les relacions entre els homes i els dones i unreplantejament total de la presència de les dones en lanostra societat.

Manifest de la Confederació Intersindical

12 / 210 / FEBRER 2008

Treballem el 8 de març a l’aula

Per què celebrem el 8 de març el Dia Internacionalde les Dones? Els fets es remunten a 1911 a NovaYork, a la fàbrica tèxtil Triangle ShirtwaistCompany. Allí, 145 dones en vaga, joves immi-grants entre 16 i 24 anys que reivindicaven unamillora en les seues condicions laborals, van morircremades. La seua jornada, de huit del matí a sis

de la vesprada, amb mitja hora per a dinar, feia untotal de 56 hores de treball setmanals, que podienarribar fins a les 70 durant l’estació de més activi-tat. Quan es va declarar l’incendi, per evitar robato-ris, els caps de la fàbrica no volgueren obrir lesportes i les dones tancades hi van morir cremades.Clara Zetkin, líder del moviment internacional de

dones socialistes, proposà el 8 de març per a cele-brar del Dia de les Dones, però no va ser fins a1977 que les Nacions Unides la van instaurar defi-nitivament.

Conceptes previs� Sexe: Home-DonaTrets biològics a partir dels qualss’estableix que els éssers sónhomes o dones.� Gènere: Masculí-FemeníValors, sentiments, actituds,comportaments, capacitats i rolsassignats culturalment a unapersona pel fet de ser d’un sexe oun altre. El gènere, que canviasegons la societat i el momenthistòric, és una construcció culturalque limita el desenvolupamentintegral de les persones. � SexismePoder que exerceix un col·lectiuhumà sobre un altre, pel fet depertànyer a un o altre sexe. Visióestereotipada de les persones pelfet de ser homes o dones.

� Treball reproductiuEl realitzat dins de casa per tindrecura del manteniment isupervivència de les persones quehi viuen.� Currículum ocultEn l’àmbit educatiu, conjunt denocions, pautes i valors no explícitsque es transmeteninconscientment. Influeix molt enles actituds i conductes quel’alumnat assumeix al llarg de laseua escolarització.� Segregació ocupacionalLa gran majoria dels treballs estanestereotipats com a “masculins” o“femenins”, cosa que implica unasegregació per sexe en el mercat detreball: ocupacions desenvolupadesexclusivament o majoritàriamentper dones o homes. Aquesta

segregació té dues modalitats,l’horizontal i la vertical. � Segregació horitzontalPresència majoritària de dones endeterminats sectors i activitats(educatives, socioassistencials i deserveis: infermeria, ensenyament,confecció, ajuda domiciliària...).Aquestes professions solencorrespondre’s amb els contingutstradicionals del treball a la llar oreproductiu, i són un reflex dels rolsfamiliars.� Segregació verticalDesproporció de dones i homes enles diferents categoriesprofessionals. Bona part dels llocsde major categoria professionalestan ocupats per homes, mentreque les dones ocupen els de menyscategoria. Això implica salaris més

baixos i menor consideració social.� Doble jornadaTreball “doble”, generalment de lesdones, que realitzen les personesincorporades al mercat laboral ique assumeixen, a més, lesresponsabilitats familiars i lestasques de la llar.� CoresponsabilitatRepartiment equitatiu entre els dossexes de les responsabilitatssocials, familiars i professionals, demanera que l’aportació econòmica,tradicionalment assignada alshomes, així com les tasques de lallar i la cura de persones,tradicionalment assignades a lesdones, s’assumisquen i escompartisquen per totes lespersones de la unitat deconvivència.

Unitat didàctica per treballar el 8 de març

La llei d’igualtat entredones i homes reconeixel dret a la conciliació dela vida personal i laboral,i al foment d’unaresponsabilitatcompartida en lesobligacions familiarsentre dones i homes

L’Àrea de la Dona de l’STEPV presenta una unitatdidàctica amb distints materials per ajudar l’alum-nat a reflexionar sobre la incorporació de la dona adeterminats espais que abans els eren negats i pera avancar cap a una ciutadania plena.La proposta té els següents objectius:

–Reconéixer la importància històrica de les dones idel seu treball.–Valorar el treball reproductiu –la base sobre la quales realitza el treball productiu– com una tasca col·lec-tiva. Educar en la responsabilitat compartida.- Promoure una orientació personal no sexista.

- Reflexionar sobre les capacitats i interessos indi-viduals a l’hora de triar una professió.- Potenciar actituds que afavorisquen la incorpora-ció de les xiquetes a l’àmbit públic.

FEBRER 2008 / 210 / 13

Treball productiu, treball reproductiu

Activitats

� Fent faena cada diaReuniu-vos en grups i llegiudetingudament els dos textos quees relaten a continuació. Cada gruphaurà de representar la situació 1 ola situació 2. Decidiu com lesrepresentareu i qui actuarà. Dinsde cada grup haureu de nomenaralgunes persones que seran lesencarregades d’observar i recollirinformació de l’actuació del grupcontrari segons les preguntes queapareixen al final i després tota laclasse ho debatrà conjuntament.S’alça el teló!

Situació 1:Toni té 45 anys. De dilluns adivendres, la seua jornada laboralcomença a les 9 del matí. Cada dias’alça les 8 del matí, es dutxa is’afaita i després pren un café quela seua dona li ha preparat. Ix decasa i agafa el cotxe per anar altaller on treballa de mecànic. Tarda20 minuts a cobrir el trajecte i enarribar-hi saluda els companys,comenta les notícies de la ràdio i esposa la granota de treball. A lesdeu del matí ix a esmorzar ambalgun company i torna a la faenafins a les dos del migdia, que tornaa casa a dinar. A les dos i mitjaarriba a casa i sol trobar la taulaparada i tot a punt per a dinar.Després de dinar, sol fer unabecadeta a la butaca, fins que tornaal taller a les tres. Treballa fins ales huit de la vesprada. Quanacaba, alguns dies queda amb elscompanys en el bar del cantó perprendre una cerveseta i fer unabarcella. Quan arriba a casa, seuuna estona a descansar mentre veules notícies o parla amb la seuafilla i el seu fill. Després de sopar,seu de nou a la butaca i veu algunprograma de televisió fins que se’nva al llit.

Situació 2Empar té 47 anys, s’alça quan faltaun quart per les huit, va al bany i esdutxa, Després se’n va a la cuina iprepara el desdejuni. Quan el maritix del bany, ella desperta la filla i elfill perquè es dutxen i esdesdejunen. A partir de les huit imitja el marit, la filla i el fill se’nvan i ella es desdejuna. Després,obri les finestres i fa els llits,espolsa, agrana, neteja el bany i lacuina, i endreça tota la casa. A lesonze i mitja es vist i se’n va alsupermercat a fer la compra.

Alguns dies aprofita també peranar al banc o per fer alguna altragestió. Quan torna amb les bosses,guarda el que ha comprat icomença a fer el dinar, amb eltemps justet per tindre’l amanit ales dos i mitja. A les dos hacomençat a parar taula i de seguidaarriben el marit, la filla i el fill.Dinen junts i quan acaben, Empars’alça a llevar la taula i els altresl’ajuden a escurar plats, endreçarla cuina i netejar el terra. Després liprepara un café al marit.Quan se’n van, ella seu al sofà unaestona i descansa mentre veualgun programa de televisió i devegades es queda adormida. Endespertar-se, segons els dies,planxa roba o cus. Quan la filla, elfill i el marit tornen a casa, elsquatre xarren una estona, però ellase’n va prompte a la cuina apreparar el sopar i parar taula.Mentre sopen, ella s’alça a recollir iescurar els plats. Quan a la fi, seuen el sofà de la saleta, la pel·lículaja ha començat i sovint s’hi quedaadormida. Si la filla o el fill ixenamb els amics i no han tornat a

casa, sol esperar-los desperta.Abans d’anar-se’n al llit comprovaque les finestres estan tancades i lacalefacció apagada. Empar faaquestes faenes de dilluns adiumenge i no té perspectives dejubilar-se.

L’objectiu és ajudar a entendre la importància i lanecessitat del treball reproductiu, realitzat gene-ralment per les dones.És habitual que a les nostres societats anomenemtreball el que es fa fora de casa: un taller, una ofici-na, una botiga, una obra…, i gràcies al qual s’obtéun sou. En canvi, les faenes que es fan dins la llar,

la neteja, la cuina, l’endreçament de la roba, lacura de determinades persones (menors, ancians,persones malaltes), l’enorme nombre de tasquesperquè tot funcione, etc., com que no es retribuei-xen amb diners, no són considerades com a tre-ball. Aquest és el treball reproductiu. Per contra, elque es fa fora de casa, que és objecte d’intercanvi

en el mercat i pel qual es rep un salari, és el treballproductiu. El treball reproductiu és la base sobre laqual es realitza el treball productiu. Si no es fera elprimer, no es podria realitzar el segon.

Activitats

–Enumera per separat les activitatsque realitzen Toni i Empar. –A quina hora s’alcen? A quinahora acaben de treballar?–Què fa després de dinar? Idesprés de sopar?–Quins dies treballa? Quin horarité?–Observa la taula següent. Quinesdiferències trobes entre les duessituacions?

Temps dedicat a tasques de la llarAny 2001

DONES HOMES

TOTAL 6h 42’ 2h 1’

Tasques de la llar 3h 58’ 0h 44’

Cura de familiars 1h 51’ 0h 51’

Compres 0h 53’ 0h 26’

FONT: Instituto de la Mujer

Segons un estudi de 2002/03, lesdones espanyoles destinen cada diauna mitjana de vora quatre hores imitja a les tasques de la llar i lacura de persones dependentsmentre que els homes hi dediquenmenys d’una hora i mitja. Algunestasques domèstiques són quasidesconegudes per la majoria delshomes, com la de la neteja de lacasa, de la qual s’encarreguen el15% dels homes enfront d’un 63%de les dones, o la neteja de la roba ila planxa, tasques que tan solsassumeix el 3% dels homes.

Les faenes que es fandins la llar, la neteja, lacuina, l’endreçament dela roba, la cura dedeterminades persones(menors, ancians,persones malaltes),l’enorme nombre detasques perquè totfuncione, etc., com queno es retribueixen ambdiners, no sónconsiderades com atreball

14 / 210 / FEBRER 2008

PETJADES DE DONA

Cent anys després del seu naixement, lafigura de Mercè Rodoreda s'ha erigitcom una de les peces clau en el mónde les lletres, les pròpies i també les

universals. Celebrem el record d'una dona quebuscava en la literatura el sentit de la vida i,sobretot, la llibertat.

El conjunt de la seua obra literària fou escriten català, amb un estil molt personal. És el seuun llegat literari, sovint carregat de símbols, queno solament ha aportat una complexa galeria depersonatges, generalment de sexe femení, sinóque ha permés que la literatura catalana esconsolide dins i fora de les seues fronteres. Calrecordar ací que aquesta autora ha estattraduïda a 27 idiomes. Víctima del temps que liva tocar viure, els esdeveniments polítics isocials dels anys 30 i 40 van definir la trajectòriapersonal de l'escriptora, com no podia ser d'unaaltra manera. La primera meitat del segle XX fouuna època de guerra i de postguerra, de canvis

profunds en la història de Catalunya i d'Europa,fets pels quals l'autora es veié abocada a formarpart de les elits culturals que patiren l'exili.Lluny del seu país, escriuria el gruix de la seuaobra.

D'altra banda, el destí personal fou assumitcom un error inevitable, tant que MercèRodoreda creia que el que ella anomenava“pecat de joventut”, el matrimoni amb un germàcarnal de sa mare, havia de condicionar la restadels seus dies, com ara la relació amb ArmandObiols, plena de boires, o l'amistat amb AndreuNin, o l'esquizofrènia del seu fill durant els

últims anys. A l'espill de les seues narracions,l'amor, el sexe, les vivències personals mésíntimes es confonen en experiències frustrants,sovint ridícules.

Així doncs, Mercè Rodoreda representa ladona lluitadora que a través de l'escripturaaconsegueix trobar finalment el camí del'afirmació i de la llibertat. Encetem, doncs,l'any Rodoreda. Una bona ocasió per acostar-nos al ric univers d'una escriptora polièdricaàmpliament reconeguda i sempre inabastable.Una dona per a la qual la innocència que definiala seua personalitat i que, segons ella, la feiasentir bé en el món, va anar transformant-se demica en mica en una mirada intel·ligent i lliure,complexa. Amb el temps, la seua riallaprovocadora i estrident, aquell gest que es vanegar a l'encasellament, no ha deixat deplanejar damunt els nostres caps.

Mercè Rodoreda, des de la llibertatBegonya Mezquita

Encetem, doncs, l'any Rodoreda.Una bona ocasió per acostar-nosal ric univers d'una escriptorapolièdrica àmpliamentreconeguda i sempre inabastable

Un centenar de dones ensenyants isindicalistes de CCOO, UGT i laConfederació d’STE, amb el suportde l'Instituto de la Mujer es vanreunir a Madrid en la I Trobada“Sindicades, Educar en Igualtat”,amb la intenció de construir unespai de treball a favor del canvi deles organitzacions sindicals des dela perspectiva de gènere. “Lanostra visió, experiència iconeixements són un potencial

important que ha de ser plenamentincorporat als projectes i a lespràctiques sindicals”. Lessindicalistes van destacar lanecessitat de rescatar lacontribució de totes les companyessindicalistes i recuperar unahistòria imprescindible, la delprotagonisme de les dones en elmoviment sindical.

La representació de l’STEPV haconsiderat que la trobada “és un

primer pas per a reforçar lesrelacions entre les dones de lestres organitzacions sindicals iconjuminar esforços per traslladara les administracions educatives, ales companyes i companys del'ensenyament i a la ciutadania engeneral, el valor del treball conjunti per avançar cap a la igualtat real.Al si de la cultura sindicalexisteixen encara obstacles moltarrelats que impedeixen la

participació de les dones enigualtat de condicions, sobretot pera accedir als òrgans de decisió”. Latrobada ha servit perquè lesparticipants assumisquen lanecessitat d'incorporar al treballsindical i educatiu les propostesformulades des de la perspectivade gènere: “Cal seguir impulsantmodels de lideratge i de pràctiquessindicals que incorporen els sabersi les capacitats de les dones“.

Celebrada la Trobada ‘Sindicades. Educar en igualtat’

Dones ensenyants, a favor d’estendre en l’acció sindical lesperspectives de gènere

�Considerem una xacra socialinjustificable les morts de les donesvíctimes de la violència de gènere.Aquest fet segueix posant demanifest de la forma més cruell'existència de la discriminaciófemenina. Insistim en la necessitatde posar en pràctica les diversesmesures que, per a l'àmbit educatiu,estableix la llei integral contra laviolència de gènere: les mesurespreventives, com l'educació delsafectes, la resolució pacífica delsconflictes i el desenvolupament dela coeducació possibilitaran evitar laviolència contra les dones.

� Assistim recentment adeterminades manifestacions queqüestionen el dret de les dones adecidir sobre la seua maternitat.Les detencions de personal sanitarid’alguns centres sanitarisreflecteixen la insuficiència de lalegislació espanyola en relació ambaquest dret. Urgeix modificar lanormativa perquè les donespuguen exercir lliurement, en lasanitat pública i amb totes lesgaranties sanitàries i jurídiques, eldret a interrompre voluntàriamentl'embaràs.

� Denunciem la campanya de lajerarquia de l’Església catòlica i dela dreta del nostre país contral'educació en valors de ciutadaniasolidaris i igualitaris. Aquestssectors segueixen defensant unaeducació religiosa, que representauna moral particular i excloent,caracteritzada a més per lainfravaloració i la falta de respectea la llibertat de les dones.Nosaltres insistim en la defensad'una educació laica, i per aixòreclamem la denúncia dels acordsentre l’Església i l’Estat espanyol.

� Manifestem la nostrapreocupació i solidaritat amb lespersones que viuen amb el virus dela sida o estan afectades peraquesta terrible malaltia, quecastiga particularment les donesdel continent africà. En aquestsentit, reclamem més possibilitatsd'accés als tractaments sanitaris.Destaquem la importància deltreball educatiu, tant per al'expressió de la solidaritat i la no-marginació, com per a l'educacióper a una salut preventiva.

Els drets de les dones

AllioliEls recents atacs que els sectorssocials més conservadors contra eldret a l’avortament representenuna amenaça al dret a decidir deles dones. Així ho enténIntersindical Valenciana, que dónasuport i se solidaritza amb lesdones que recentment han estat

perseguides per exercir el seu dret.El Sindicat exigeix del governespanyol i dels partits polítics uncompromís clar i decidit per aacabar amb l’actual inseguretatjurídica i modificar la llei dedespenalització parcial del'avortament, de manera que deixed'estar considerat com a delicte en

el Codi Penal: “La nova normativaha de garantir el dret de les donesa interrompre voluntàriamentl’embaràs de forma normalitzada ien la xarxa sanitària pública.” Enaquest sentit, la Intersindicalparticipa en totes lesmanifestacions i actesreivindicatius en defensa del dretde les dones a decidir i segueixcompromesa a reivindicar-lo entots els àmbits socials.

El Sindicat reivindica la regulació de l’avortament com un dret, fora del Codi Penal

Rosa RoigJuçara Maria Dutra Vieira forma part delconsell executiu restringit de la Internacionalde l'Educació (IE), la principal organitzaciósindical d’àmbit mundial, integrada per 348organitzacions de 169 països i territoris. La IEtreballa per protegir els drets de docents iestudiants, desenvolupar organitzacionsdemocràtiques, fomentar la solidaritat i lacooperació mutua i lluitar contra el racisme ila discriminació en l’escola. Llicenciada enLletres, especialista en Literatura i autora dediversos llibres, Dutra és una brasilera que, amés de la seua alta responsabilitat en la IE,presideix la Confederació Nacional delsTreballadors de l’Educació i pertany al conselldel Centre dels Professors de l’Estat de RioGran do Sul i al Consell de DesenvolupamentEconòmic i Social, un fòrum creat pelpresident Lula da Silva.

La Internacional és l'única federació sindicalque representa tots els sectors de l'educaciói arreu del món. Què sent en actuar com aportaveu de 30 milions de docents? Una gran responsabilitat perquè és uncompromís molt fort, són tantes les tasques iles demandes que ens arriben...! La principalraó de ser de la IE és anticipar-se alsproblemes, avançar-se als grans temes,treballar i preveure el futur, detectar per ones desenvoluparan els debats i lesnecessitats, i promoure respostes i accions.Habitualment, faig d'interlocutora davantorganismes internacionals, com la Unesco.Parle sobretot amb les persones que sovintmantenen postures contràries als nostresprincipis i reivindicacions.

Són problemes generalitzats arreu del món?El deteriorament de l'educació ésinternacional. Necessitem, doncs,desenvolupar una visió molt àmplia delsproblemes. Pero són les organitzacionsregionals les que concreten i tradueixen a lapràctica diària la reflexió de la Internacional.

Viatja molt i visita territoris ben diferents.Des de la seua experiència, què tenen encomú?He visitat 40 països i tinc costum de repetir. ALlatinoamèrica tenim en comú la fragilitat deles democràcies, una història de dictadures, iunes polítiques neoliberals comunes que enshan afectat directament. Patim la política delFons Monetari Internacional i la BancaMundial, els responsables de les reformes enl'ensenyament, més preocupats per laquantitat de xiquets i xiquetes que accedeixena l’escolarització, que per la qualitat delservei educatiu. Amb Europa compartim elsmateixos problemes, però multiplicatsgeomètricament: el debat entre l’escolapública i la privatització dels serveis, latendència, en definitiva, de desposseir l'Estatde responsabilitats que són dretsfonamentals. Hi ha una tendència mundialque entén l'educació, no com un dret, sinócom un instrument al servei productiu delcapitalisme.

Impressiona conéixer la seua trajectòriasindical i política. Impressiona, també, laseua capacitat per a comunicar. Estima laparaula, la poesia i la converteix en missatgede solidaritat i de lluita. És la paraula la seuaforça?

La força de la paraula existeix i, fins i tot, lesreligions es basen en la força de la paraula.Però no només la paraula: cal saber parlar isaber escoltar. Les paraules generen novesorganitzacions, indispensables en l'activitatpolítica. La meua formació literària m'ajuda imoltes vegades a través de la creació artísticahe trobat noves perspectives per a afrontar lavida. És cert també que en triar algunesformes discursives triem estratègies decomunicació. M'agrada parlar amb imatges ique s'entenguen les meues reflexions. Aixòexplica que sempre que puc vaig a les escolesde la meua terra i parle amb els mestres enel seu món i aprenc a fer l’esforç de parlar apartir de situacions concretes. Necessitemser avantguarda, però fent-nos entendre.

Segons la IE, la tolerància i el respecte a ladiversitat són els fonaments d'un món enpau. Són valors que les dones han transmésal debat sindical i polític, tolerància,diversitat, pau... En aquest sentit, quinessensibilitats, quines visions aporten lesdones al sindicalisme? L'escola tradicional ha perdut força perquèquasi tota la informació s’hi genera fora i estàpromoguda per la cultura neoliberal: véncer,ser jove, banalitzar la sexualitat... L'escolas'ha d’entregar, sobretot, a la transmissió devalors per combatre o mitigar el que passa

fora. Cal una mirada femenina, que no éssolament de les dones, que potencie i valorela humanizació de les relacions en lesdistàncies més curtes. La dona ha aportatmolt a la pràctica de la tolerància, perquè lavida en família li ho ha ensenyat. Parle d’unatolerància en la qual tot el món es respecta ise sent integrat, rep atenció en la seuadiversitat i es reconeixen els seus límits.Crec, de fet, que aquesta tolerància és lacontribució més important que l'àmbit privatha fet a l’àmbit públic.

Democràcia, desenvolupament sostenible,comerç just, serveis socials, salut,seguretat, solidaritat, cooperació... Quèfaran les dones en la construcció d'aqueixfutur? La nostra civilització està en un momentimportant: què volem?, creixement global iguerra? No és senzill. Predomina sobretot laforça de les grans potències mundials, peròmentre això succeeix també passa quedescobrim sendes per on podem caminar, toti que amb dificultat. I cada vegada tenim mésclar que no podem aguantar aïllats. Què podem fer, doncs?Canviar les relacions econòmiques és difícil.Podem intentar un doble moviment, enfortirles regions i la integració, i reforçar elsmoviments locals tot enfortint el treballcooperatiu i els projectes de sostenibilitat.Per altra banda, és fonamental querecuperem el debat ideològic. El FòrumMundial afirmà que una altra realitat éspossible i és un camí que hem d'enfortirmitjançant les nostres organitzacions.

La Internacional de l’Educació defensa unaeducació gratuïta, pública i d'alta qualitatcom un dret humà bàsic... Ho hemaconseguit? La IE vol recuperar la idea de l'educació comun dret, així, en majúscula, i abandonar idenunciar la idea de l'educació com unamercaderia. Per al debat sobre l’àmbit públici el privat, sobre si és un dret o un servei, elneoliberalisme s'apropià les nostres paraulesi les va adaptar. Ells parlen del dret a triar,però pagant. Nosaltres, però, hem derecuperar dos conceptes que sónfonamentals. El de l'educació com un dret tanfonamental com el de menjar o vestir-se, i elde l’educación com un dret lligat a l’àmbitpúblic. No es pot garantir un dret sense laintervenció de l'Estat, que és la instànciaresponsable de la seua extensió als ciutadansi les ciutadanes.

FEBRER 2008 / 210 / 15

ENTREVISTA

Juçara Maria Dutra Vieira, vicepresidenta de la Internacional de l’Educació

“L’educació és un dret, no una mercaderia”

Juçara Maria Dutra Vieira / R. R.

La dona ha aportat molt a lapràctica de la tolerància, perquèla vida en família li ho haensenyat. Parle d’una tolerànciaen la qual tot el món es respectai se sent integrat, rep atenció enla seua diversitat i es reconeixels seus límits

El Fòrum Mundial afirmà queuna altra realitat és possible i és un camí que hemd'enfortir mitjançant les nostresorganitzacions.

Nosaltres, però, hem derecuperar dos conceptes quesón fonamentals. El del'educació com un dret tanfonamental com el de menjar ovestir-se, i el de l’educación comun dret lligat a l’àmbit públic

16 / 210 / FEBRER 2008

José Luis González MeseguerMilers de persones es desplacencada dia per fer serveis educatius ala Generalitat. Ho fan en comissióde serveis, però en unes condicionsque el Sindicat denuncia des de fa10 anys. La salut laboral ésimportant per als treballadors itreballadores i no hi ha capexplicació per mantindre vellshàbits patronals. No és justificablede cap de les maneres la reiteradadesídia que l’administració

valenciana manifesta amb el seuscol·lectius, precisament elstreballadors i les treballadores queen la carretera, perquè funcionenbé els serveis públics, arrisquen laseua seguretat i perden els seusdiners.

Col·lectius afectatsUn total de 1.300 persones enpaguen més que ningú lesconseqüències, perquè el seutreball implica que puntualment o

regularment hagen d’eixir a lacarretera. Entre aquest col·lectiu,cal destacar: més de 500 tutors deformació en centres de treball dels216 centres d’FP amb ciclessuperiors; 280 membres dels 32Serveis Psicopedagògis Escolars;204 assessors dels 17 Cefires; 153docents itinerants, un professoratque comparteix centre, com ara eldestinat en els 39 centres ruralsagrupats (CRA); més de 120permanents de les distintes

organitzacions sindicals; 130inspectors d’Educació. Però sónmolts més els que cada any han dedesplaçar-se puntualment perraons del servei: membres detribunals opositors; equipsdirectius, professorat i personald’administració i serveis, personalque assisteix a tasques deformació, professorat que coordinales proves de selectivitat, etc.

La Intersindical presenta la II Campanya ‘Pengem les claus’

La Generalitat juga cada dia amb la seguretat i els diners de milers de docents

La II campanya Pengem les claus?reprén les reivindicacions de 2002 ique cada any STEPV i laIntersindical presenta al governvalencià amb la presentació delspressuposts. Les reivindicacionspendents suposen:

� Increment de totes lesindemnitzacions per raó del servei,de forma que s’ajusten al cost real.Pel que fa al quilometratge,l’actualització suposa unaindemnització de 0,3204 euros/km.

La diferència que aplica el Conselles comprova comparant les xifresvigents i les que apliquen altresinstàncies de l’estat i de lescomunitats autònomes. Si s’aplical’IPC des de la data del decret delgovern basc, de juny 2006 fins hui,els resultat són pràcticamentidèntics als càlculs de laIntersindical (Vegeu el quadre).

� Nou decret sobreindemnitzacions que actualitze imillore el Decret 24/1997 en la

seua regulació i aplicació.Establiment d’unes condicionslaborals i jurídiques segures.

� Pla de xoc dintre d’un autènticpla de prevenció de riscos laborals.Eliminació o reducció al màxim delnombre d’accidents in itinere iadopció de les mesures preventivesescaients, amb la participació delpersonal en els comités deseguretat i salut laboral, i en lesdiferents comissions sectorials.

� Inclusió d’aquests aspectes en lacomissió paritària de seguretat isalut laboral de la Generalitat i enla mesa general de la funciópública. Cal una solució definitiva ala situació que pateix el col·lectiude vora 15.000 treballadors itreballadores de l’administracióque utilitzen el vehicle de formahabitual i de més d’11.000 que hofan de forma esporàdica.

Una actualització urgent

El decret 24/1997 regula tant lesindemnitzacions de quilometratge,les dietes de manutenció, elstransports, així com algunescondicions per a fer front als danysque pot ocasionar —tant alpersonal funcionari, com al laboralo l’estatutari— l’ús de vehicle propio oficial. Intersindical Valenciana haexigit de manera reiterada lamodificació d’aquesta normativaperquè cal superar el perjuíeconòmic i d’inseguretat laboralque la situació actual provoca. LaIntersindical planteja que la novaregulació ha de considerar elssegüents aspectes:

� L’augment constant delsaccidents in itinere. Aquestsaccidents suposen un 10,87% delconjunt d’accidents laborals, irepresenten un 28,83% delsaccidents greus i el 43,56 delsmortals.

� La inseguretat en elsdesplaçaments. Des que es vapromulgar la Llei 31/95 dePrevenció de Riscos Laborals,s’obvia el principi quel’administració ha de garantir lasalut del seu personal. No hi ha niidentificació preventiva delsaccidents i incidents en carretera.No hi ha avaluació de les condicionsi dels itineraris. No s’investiguen lescondicions d’inseguretat, fins i tot lacobertura jurídica del personaldavant els accidents. No es preveucom cal que actue l’administració,que sol llevar-se lesresponsabilitats de damunt i sovintprovoca que calga recórrrer a lesinstàncies judicials per a percebreles corresponents indemnitzacionsper danys. La manca d’una políticade prevenció de riscos laboralsafecta directament tots elscol·lectius que treballen enl’administració pública valenciana.

� El perjuí econòmic. LaGeneralitat no paga les despesesreals i, per això, IntersindicalValenciana ha presentat a laGeneralitat un estudi tècnic quedemostra que les indemnitzacionsque s’estan pagant estan molt llunyde les despeses reals. Hi ha uncàlcul elemental que hoexemplifica: les quantitats(euros/km) que paga la Generalitatper desplaçament als funcionarisque han d’utilitzar el seu vehicleparticular en comissió de serveisestà pendent d’actualització des de1997. A més, la indemnitzacióvigent està incompleta: la paga a0,15 euros/km (25 ptes.), quan laIntersindical reclamava en 2002 0,27 euros/km (45,3 ptes.), una xifraque ara és insuficient. Aplicant ladesviació de l’IPC, la Generalitathauria de fixar la indemnització en0,32 €/km (53,2 ptes.). Més informació a:

http://www.intersindical.org/stepv/detotes/pengemclaus.htm

� La degradació del servei públic.Aquesta situació reiterada anys ianys, té efectes perjudicials en elpersonal. És sabut que la manca desuport social, en aquest cas delssuperiors, és un fort element demalestar i estrés en el treball. Éstracta d’un factor de riscpsicosocial perquè no es valora niel treball, ni els efectes en la salutni, al capdavall, el mateix serveipúblic.

Quins aspectes s’han de canviar

0,29 €

(48,25 ptes.)

0,228 €

(38 ptes.)

0,15 €

(25 ptes.)

0,19 €

(31,61 ptes.)

Preu per quilòmetre

Govern Basc

Generalitat de

Catalunya

Generalitat

Valenciana

Estat espanyol

2006 (tercera

actualització; les

anteriors en 1993 i 2000)

1988 (actualitzat)

1997 (no actualitzada)

2005 (revisió annual)

Decret 121/2006, de 13 de juny (BOPV

núm. 2006122-28/06/2006)

Decret 337/88, de 17 d’octubre (DOGC

núm. 1076, de 2-12-1988

Decret 27/1997 d’11 de febrer (DOGV 2931

de 12/2/1997)

Ordre EHA/3770’/2005, de 1 de desembre

(BOE núm. 289, de 3-12- 2005)

Govern Data d’aplicació Disposició

Elaboració pròpia

Unes 1.300 persones,treballadores de laGeneralitat, eixen a lacarretera puntualment oregularment

Intersindical Valencianaha exigit de manerareiterada la modificaciód’aquesta normativaperquè cal superar elperjuí econòmic id’inseguretat laboral quela situació actual provoca

Les indemnitzacions quepaga la Generalitat estanmolt lluny de lesdespeses reals

Ante la aprobación por elConsejo de Ministros de lanormativa que regula los estudiosde Magisterio y del actual Curso deAdaptación Pedagógica (CAP) quedeben realizar los nuevosGraduados, STES-intersindical, aunreconociendo que lo aprobadomejora la situación actual,manifiesta:� Que la reforma que se presentano ha sido consultada con losprofesionales de la enseñanza nicon sus representantes.� Que la reforma que se planteasignifica que en el sistemaeducativo seguirá habiendo dosgrupos de Profesorado,permaneciendo uno de ellos, el delos Maestros, con inferiortitulación, y por lo tanto, coninferior retribución que elprofesorado de EducaciónSecundaria.

La tarea de enseñar encualquier nivel educativo requiere,en todos los casos, una preparaciónigualmente rigurosa y una actitudabierta y decidida a la hora deatender a todo el alumnado y hacerfrente a los numerosos retos de laenseñanza de hoy.

No se entienden, por tanto, lasdistinciones entre los distintosniveles de enseñanza, ya que laresponsabilidad, la dedicación, laformación previa y permanente sonigual de importantes en todos loscasos, y en consecuencia el nivel deestudios y de titulación tambiéndebieran serlo. Esta formacióninicial homogénea permitiría,además, la movilidad delprofesorado a lo largo del sistemaeducativo, desde la educacióninfantil hasta la universidad.

La igualdad en la formacióninicial de calidad para el conjuntode aspirante a la docencia ha sidouna constante en lasreivindicaciones de numerosasorganizaciones que, como losSTES-i, luchan día a día para que laenseñanza se desarrolle en lasmejores condiciones y con el mejorprofesorado, reivindicación que seha concretado históricamente en laexigencia del “Cuerpo Único delProfesorado”.

El Gobierno, con elplanteamiento aprobado, vuelve adefraudar las expectativas creadas,infravalorando el trabajo en unaetapa educativa, frente a otra.

FEBRER 2008 / 210 / 17

AllioliSTEPV ha signat al gener l'addendaal document sobre la implantacióde la reforma educativa en elscentres concertats del PaísValencià. La nova addenda estaràen vigor fins al 31 de desembre de2011.

El document sobre laimplantació de la reformaeducativa en els centres concertatsdel País Valencià, subscrit en 1996per l'administració educativa, lesorganitzacions empresarials i elssindicats, definia determinadesactuacions relacionades amb eldesplegament i l'aplicació de la LleiOrgànica d'Ordenació General delSistema Educatiu (LOGSE) preveia

abordar també altres aspectes quehi quedaven només enunciats. Eldocument va ser desplegat,completat i inclús ampliat enalguns dels seus aspectes perl'addenda d'1 de setembre de 2000,dues addendes més, del 17 dedesembre de 2002, tres addendesdel 28 de juliol de 2004 i una mésde 18 de juliol de 2006. L'addendade 28 de juliol de 2004 va ampliar elmarc temporal de vigència deldocument i les seues addendes finsal 31 de desembre de 2007. Peraixò, si no se subscrivia, la seuavigència hauria expirat en aquestamateixa data.

La importància de l’addendaL’addenda és un document clauperquè suposa el compromís de laConselleria d’Educació per aestablir un calendari de negociaciósobre molts aspectes, alguns delsquals s’estudien en la comissió deseguiment. La signatura del’addenda possibilitarà seguirnegociant i fer efectiva la percepcióde les pagues extraordinàries perantiguitat pendents. Tambéfacilitarà que es liquiden elspagaments corresponents a 2008 isegüents, sempre que es recullenen el conveni col·lectiu. Finalment,l’addenda permetrà que en 2009els centres cobren les despeses defuncionament signades en 2004.

SexennisPel que fa al complement deformació (sexennis), Educació s’hacompromés a estendre’l a tot elpersonal docent dels centresconcertats. L’acord permetrà queels programes de qualificacióprofessional inicial s’oferisquentambé en els centres concertats.

En el document de compromísper l'establiment d'un calendari denegociació s'inclouran els temesque ja s’han començat a negociaramb l’administració i d’altres queestan per abordar, com l'incrementde les plantilles d'infantil i de ciclesformatius.

L’addenda suposa el compromís de la Conselleria d’Educació per a establir un calendari de negociació

El Sindicat signa l'addenda al document sobre la implantació de la reforma educativa

AllioliD’acord amb les informacionsproporcionades per la Conselleriad'Educació, els incrementssalarials del professorat del'ensenyament concertat seranabonats en els mateixos terminisque als docents del sector públic.Els terminis previstos en l’acord de8 de maig són els següents: 1 degener, 55 euros; 1 de juny, 25euros; 1 de setembre, 25 euros; 1

de desembre, 25 euros. L’augmentacumulat, 130 euros, ésindependent de l'increment delsalari base determinat perl'actualització de les taulessalarials del conveni.

Endarreriments pendents L’endarreriment generat perl'acord de 8 de maig de 2007, 120euros, correspon a l’augment de 30euros del sector públic des de

setembre. Aquesta quantitat espagarà en un únic termini. D’altrabanda, hi ha endarrerimentsgenerats per l’homologaciósalarial amb els funcionarisdocents: infantil i primària, 210,14euros; professorat llicenciat delprimer cicle d’ESO, 186,76 euros;professorat llicenciat de segoncicle d’ESO, 186,02 euros. Elsmestres del primer cicle d'ESO notenen pendent cap endarreriment.

Sobre els endarreriments de2006, pagats en desembre de 2007,la Conselleria ha distingit elsendarreriments de 12 pagues dels

de les extres. Així, per exemple, unmestre de Primària ha d’haverpercebut un total de 292 euros,250,29 pels endarreriments de 12pagues, i 41,71 pels de les paguesextres.

Les persones que durant 2006van treballar en un centreconcertat, en cas que hagen deixatde fer-ho, han de reclamar a laConselleria el pagament delsendarreriments. El Sindicatdisposa de models d’escrits per afer efectiu aquest dret.

Els increments salarials de 2008 s’abonaran en elsmateixos terminis del sector públic

STES-i afirma que se ha perdido una oportunidad histórica de dar la misma formación inicial al conjunto del profesorado

ENSENYAMENT PRIVAT

ENSENYAMENT

Albert SansanoDes que va veure la llum el primer informe Pisa(2000), cada vegada que es publiquen els seusresultats es reprodueix la polèmica sobre laseua validesa, el lloc ocupat per tal o tal país ocomunitat autònoma, les causes de la ditasituació i les possibles mesures a adoptar per amillorar l'estat de l'educació.

L’últim informe Pisa ha permés comparar elsaprenentatges de matemàtiques, llengua iciències naturals de 57 països, la majoria del'OCDE. Sobre el particular, però, convéarreplegar algunes reflexions de JulioCarabaña, catedràtic de Sociologia de l’Educacióde la Universitat Complutense i professor en elCentro de Estudios Avanzados del CSIC. Enprimer lloc, sobre les puntuacions. Enestadística, amb la desviació típica establida perl'enquesta, una diferència entre 10 i 20 punts éscurta i les menors de cinc, poden ser errorsaleatoris. Això ens du a observar que per alconjunt de països enquestats, la pràcticamajoria —inclòs l'Estat espanyol—, els resultatses poden considerar estables.

Una altre tema que apunta Carabaña és lafacilitat amb què s'ha reduït el debat a lesdespeses en educació o a l'organització delssistemes educatius. Cada vegada són més elsestudis que confirmen la nul·la o escassarelació sobre allò que els alumnes aprenen i lesdespeses globals en educació (una altra cosa éscom va a distribuir-se aquest pressupost), aixícom a causa dels canvis en les lleis educatives(de centralitzat a descentralitzat o diversificant,etc.). Per a confirmar aquest argument, n’hi haprou de mirar sobre el mapa de l'alumnatenquestat durant l'informe 2000 (quatre anysamb el PP i sis amb el PSOE), 2003 (tres amb elPSOE i set amb el PP) i 2006 (huit amb el PP i 2amb el PSOE), o sobre els resultats entrecomunitats autònomes governades per partitsde distint signe.

Què cal fer?Per descomptat, aquestes dades no ens podenfer conclure que només podem quedar debraços plegats. Hi ha elements que sí que estanvalorant les enquestes com a modificadors deresultats: l'espai que ocupa la televisió a casa oel temps que es conviu amb la família,l'existència de serveis educatius dins o fora delrecinte escolar —que servisquen per a acostarals més desfavorits a l'oci, al coneixement i eltreball escolar— el major o menor prestigi delprofessorat i el seu nivell de formaciópedagògica, la seua capacitat per a instruirdelectant o promoure els estudiosos com alíders, que es pretenga continuar transmetentconeixements, formant en capacitats o formanten competències, etc.

Aquests són aspectes que AndreasSchleicher, el mateix coordinador de l'informePisa, ha fet públiques recentment. Finlàndia nosupera els 15 alumnes per aula i compta ambun suport per cada set docents per a atendre alsmés endarrerits, però a més, ha impulsat gransinversions per modificar la selecció professorat.Mentre que a Finlàndia es veta a qui no sapensenyar, encara que posseïsca un doctoratcum laude, a Espanya posseir una llicenciatura isuperar una oposició memorística, ja capacitaper a impartir classe.

Potser la nova fórmula prevista amb la LOE,un nou model de diplomatura per a primària iun màster didàctic per a secundària, siga unprimer pas. Però d’igual manera que ací no s’havolgut afrontar el model d’accés a la carreradocent, el govern del PSOE no s'ha atrevit aequiparar el nivell de formació necessari per alprofessorat d'infantil amb el de batxillerat,conseqüència i condició per a dur a terme una

18 / 210 / FEBRER 2008

L’altra cara de l’informe Pisa

Mentre que a Finlàndiaes veta a qui no sapensenyar, encara queposseïsca un doctoratcum laude, a Espanyaposseir una llicenciaturai superar una oposiciómemorística, ja capacitaper a impartir classe

cal acostar elscontinguts educatiusespanyols a aquells quel’informe avalua. És adir, menys memòria imés comprensió, menysgramàtica i més atencióal que es llig, menysàlgebra i geometria imés càlcul aplicat a lavida quotidiana

cal acostar elscontinguts educatiusespanyols a aquells quel’informe avalua. És adir, menys memòria imés comprensió, menysgramàtica i més atencióal que es llig, menysàlgebra i geometria imés càlcul aplicat a lavida quotidiana

reivindicació històrica que STEPV segueixdefenent: el cos únic d'ensenyants.

Però Schleicher també aposta per un sistemaeducatiu comprensiu i integrador. El màximresponsible de l’informe Pisa diu que cal acostarels continguts educatius espanyols a aquellsque l’informe avalua. És a dir, menys memòria imés comprensió, menys gramàtica i mésatenció al que es llig, menys àlgebra i geometriai més càlcul aplicat a la vida quotidiana. Calrecordar que un dels exercicis de l'últim informePisa per a mesurar la comprensió lectora no hasigut un poema ni el text d'algun clàssic, sinó unfullet on s’explica com han de ser unes bonessabatilles esportives. Tot això ens ha de portartambé a qüestionar la situació actual delprofessorat i de la plantilla dels centres. Lasituació en aquest sentit és especialment greuen secundària, on encara no s'ha assumit quecal formar amb competències per a superar latravessia entre primària i batxillerat querepresenta l'ESO. Però això, és particularmentmés greu quan s’aborda la necessàriaconsolidació dels equips docents. Amb més d'un30% de professorat interí, resulta difícilassegurar l'estabilitat i la implicació en unprojecte educatiu de centre per a mitjà o llargtermini.

Una conselleria irresponsableNo disposem de dades detallades sobre lasituació de l'alumnat valencià. La Conselleriad'Educació no ha volgut participar en l’avaluacióde l’últim informe Pisa, excusant-se en el fetque les proves d'avaluació diagnòstiques queelabora l'administració valenciana són suficientsper a detectar els problemes del nostre sistemaeducatiu. Però és encara més greu que elconseller Font de Mora, el mateix que és capaçd’anomenar caracolas els barracons escolarsvalencians, afirme que aquestes instal·lacions“responen millor a unes condicions de dignitat ide cert confort”. És el mateix que proposa quel'ensenyament de l'Educació de la Ciutadanias’impartisca en anglés, una proposta ambintenció efectista que mostra la seua ignorànciasobre el nivell de competència del professoratper a ensenyar en anglés, o de la implantaciódel valencià com llengua vehicular del nostresistema. És el conseller que s’ha manifestatincapaç de consensuar amb la comunitateducativa —el Consell Escolar Valencià— elfuncionament de l'Institut Valencià de l'Avaluaciói la Qualitat Educativa (IVAQE) o el contingut deles proves diagnòstiques que aquesta instituciórealitza. El consell escolar valencià, que segueixsense disposar de les proves pràcticades, tambédesconeix els resultats de l’avaluació. Elsconsellers, que representen tots els sectors dela comunitat educativa valenciana, continuenesperant la convocatòria d’una sessió on elsresponsables de la Conselleria acceptendiscutir-ne els resultats.

L’STEPV considera que es tracta d’unbalafiament de temps i diners l'aplicaciógeneralitzada d'unes proves d'avaluació elsresultats de les quals eren més que previsibles:no hi ha diferències entre centres públics iprivats concertats, a pesar de la imatgecontrària que s’ha intentat transmetre, i no hi hadiferències degudes a la llengua vehiculard'ensenyament. I una altra obvietat, l'alumnatde necessitats educatives especials id'incorporació tardana aconsegueix pitjorsresultats.

Però la irresponsabilitat de la Conselleria vamés enllà. Atenent els seua mateixos resultats,els responsables polítics valencians estanincidint en la seua obsessió de diferenciar-se delMinisteri d'Educació (promotor de la LOE) i deles recomanacions europees (informe Pisa i

Comissió). Quan aquestes dues instànciesaposten per desenvolupar les competènciesbàsiques, els dissenys curriculars valenciansinsisteixen a “desenrotllar en l’alumnat lescapacitats”. Quasi totes les comunitatsautònomes, també les altres governades pel PP,ja han aprovat polítiques per conscienciar iformar el professorat en el treball entorn de lescompetències, mentre que la Conselleriacontinua mirant cap a una altra part i es nega aacceptar que les claus per a una bona atenció al'alumnat i a la millora de la qualitat del sistemaeducatiu passen per un pacte social perl'educació que implique tota la comunitateducativa (alumnat, professorat, famílies iadministració) i altres instàncies educatives iinstitucions socials.

PARTICIPACIÓ

Claus per a impulsar la cultura democràtica en els centres educatius

FEBRER 2008 / 210 / 19

Informació: l'energia imprescindible

Joan CortésQualsevol organització ha de plantejar-sealguna vegada com utilitza la informació, quinpaper li confereix, com la fa circular, ambquins objectius i , també, amb quins formats.“L'estil de la informació que transmetem had'adaptar-se al seu recipient, com si fóra ellíquid de dins d'un barral”, assegura Lola,acostumada a elaborar díptics amb temesdivulgatius per als pares i mares. I continuaexplicant, “no podem elaborar el mateixdiscurs per a una assemblea general, per a laweb o per a un díptic”.

A l'interior de les comunitats educatives,s'hi genera una quantitat immensad'informació que no arriba a tots els llocsigual, perquè en la majoria de casos la seuadifusió és parcial i no solem traure’n un majorprofit. Cal, per tant, garantir que la informacióreferida a l'activitat educativa, administrativa icultural que desenvolupa el centre —social, enuna paraula—, arribe a totes bandes, per totsels canals possibles, amb la màximaoptimació comunicativa. És aquesta unacondició imprescindible perquè tots elssectors s'identifiquen, a banda de fer-ho ambla seua tasca específica, també amb una tascad'índole més col·lectiva i integradora. Per aLola, “aquesta nova dinàmica va impregnant apoc a poc i s'estableix un estímul-respostaentre la gestió de la informació i la gent que,quan no n'hi ha, la troba a faltar”.

Pam a pamLa transmissió d'informació té per si mateixauna intenció formativa, educativa, perquèpretén difondre el saber que desprésd'interioritzar-lo es converteix enconeixement. Aquest coneixement posseeixintrínsecament una càrrega més potent que elsimple saber perquè és capaç de modificaractituds, activar compromisos, motivar al'acció, optimar els recursos, etc. “No m'haviaparat mai a reflexionar-hi, però de colp i volta,un dia, havia intuït que la meua filla estavaexperimentant un procés d'aprenentatgesemblant al que vaig experimentar jo quanentrí d'aprenent en el taller, a dèsset anys.Aquesta sensació em va convéncer que jopodia ajudar-la perquè pràcticament havíemrecorregut el mateix camí”. Qui formula aixòés Tomàs, fuster d'ofici i de vocació, pared'Andrea, que ara cursa cinqué de primària.

El rent que fa pujar la pastaPer a les mares i pares més actius del'associació, el primer contacte amb lainformació sol impulsar-los a participar ambmés intensitat en l'educació dels seus fills ifilles, una educació que abans consideravenassumpte exclusiu del professorat. Així, esconverteixen en difusors d'informació iconeixements, i per tant, en mobilitzadorsd'altres pares i mares. Sebastià, pare d'unxiquet de sisé de primària i d'un altre desegon, no pot explicar-se com fa tan sols unsanys “estava tan allunyat de qualsevolimplicació amb l'escola i sentia tan dedesinterés per tot allò que implicava unamillor educació”.

Cal fer, però, allò que suposem que somcapaços de fer. Lluïsa, l'encarregada delscartells —dissenya i apega els cartells a laparet de les dues portes d'accés del centre—,és mare de Cristina, una xavala molt despertade primer. Lluïsa considera que “la faena benrepartida, pesa menys”. Treballa en unaimmobiliària i sap que la concreció i l'efectevisual obra meravelles en comunicació.“M'encanta treballar les imatges i els textos,diu. Sé que els meus cartells són moltcridaners i poden llegir-se a un metre i mig dedistància i amb una simple ullada perquècombinen administració de continguts iimpacte visual. És molt divertit”. Cristina nosols ha aplicat els seus coneixementsinformàtics sinó que també ara sap moltescoses que abans ignorava. Sap com esgestionen les activitats extraescolars, elvessant administratiu de la matriculació o comfunciona el menjador escolar. “Tinc les meuespròpies opinions sobre temes que abans teniaper quasi sobrenaturals i puc debatre'ls quanes plantegen a la junta de l'Associació o alConsell Escolar”.

L'escola de mares i paresEls cartells són un canal informatiu amb unformat concret, però no tots. L'Escola demares i pares és un altre àmbit d'intercanvid'informació i de generació de coneixementque es pot fer servir. Robert, que treballa coma ATS en un centre de salut de la comarca,organitza tots els anys col·loquis per a mares ipares relacionats amb la salut que tenensempre molt bona acollida i solen reunir unnombrós grup de gent que no para

d'interrompre'l per fer-li preguntes i debatresobre allò que els preocupa. “La xarrada sobreprimers auxilis a la llar, l'has de repescarquasi tots els anys. La gent m'ho demanasovint. Solem repartir algunes guies sobre elsaccidents a casa que són molt útils”, afirmaRobert.

Les mares i els pares que sovintegenaquestes sessions de l'Escola, s'asseuen enles mateixes cadires que els seus fills i filles, ales mateixes aules on també treballen.Aquesta circumstància els proporciona unacerta perspectiva sobre la seua experiènciaescolar. A casa és diferent, els rols estan mésconsolidats i els pares hi fan de pares i els fillshi fan els seus papers. Però quan les mares ipares han de donar un colpet de mà a l'horade fer els deures s'embulla la troca una mica iels papers s'alteren. “Hi ha pares —aclareixSílvia— que perden els nervis quan hand'ajudar els seus fills a fer els deures.Senzillament, no saben fer-ho. Però pitjor queno saber fer-ho és sentir-se perdut o no saberutilitzar els recursos educatius méselementals, el diccionari, els llibres de text,per exemple”.

Sílvia, professora en el mateix centre, ésalhora la mare de Consol, de primer cicled'ESO. A l'escola de mares i mares imparteixel curs Podem ajudar a fer els deures?. Elplantejament d'aquesta activitat formativa ésde mer sentit comú i intenta resoldre lesdificultats amb què s'enfronten els majorsquan a casa ajuden els seus fills i filles. “No estracta de fer els deures a mitges. Ni desubstituir-los. Consisteix a desentranyar lamanera de fer bé les coses i, de passada,prendre consciència de les habilitats i latècnica que ha de posseir l'estudiant per arendir millor. No oblidem que el simplemaneig dels llibres de text, amb la seuacodificació i estructuració de continguts, potrepresentar una muralla infranquejable”,explica Sílvia, que amb l'ajuda de la Federaciód'Associacions, també ha treballat el dípticCom funciona el centre”, amb el qual preténrespondre a multitud de dubtes de les famíliessobre el funcionament orgànic del centre.

Participar en les associacions de mares i pares (i II)

Ja estem de nou. La resolució de 20/12/07,publicada al DOCV del 3 de gener passat“convoca concurs de mèrits per a la selecció inomenament de directors de centres docentspúblics”. Aquest procediment administratius’inspira en el títol V de la Llei Orgànica 2/2006que assenyala les condicions per a la tria dedirector o directora d’un centre educatiu públic.En quins casos? Quan en un centre hi haja unavacant provocada per jubilació, cessament,renúncia, finalització del període denomenament, revocació administrativa, alguntipus d’incapacitat..., inclosos els casos en quèen l’anterior procediment van ser nomenatsamb caràcter extraordinari i unilateral perl’administració. És a dir, a dit.El procediment en si és com tots els altresprocessos administratius. Qui en vulga mésinformació ha de recórrer al document original.

Més curiosa és la impressió que ha causat enles comunitats educatives que hi participen i lacohabitació distorsionada que s’ha establit en elnostre sistema educatiu entre l’oferta educativapública i la privada. Si realment del que es tracta és de fer unexercici de participació de tots els sectorspresents a les comunitats educatives, s’estàbalafiant una oportunitat d’or per a fer unaautèntica festa democràtica. Perquè... quinainformació està a l’abast dels pares i les maresque no estan directament involucrats en aquestprocediment? No gens. No hauria hi estatsobrer incloure en l’articulat de la resoluciól’obligació del Consell Escolar a informar delcontingut de la convocatòria a tota la comunitateducativa. O proposar canals de difusió públicadels projectes educatius presentats. O realitzarjornades amb pares i mares per debatre les

qüestions educatives que els preocupa. Opermeabilitzar els projectes dels aspirants. O...potser és faena vana. O potser no interessa quela informació de primera mà i el debat fèrtilsiguen els pilars de la participació.Passem a definir la distorsió. Tots i totes sabemque als centres educatius concertatss’inverteixen diners públics. No reobriré lapolèmica sobre la complementarietat de lesdues ofertes, però sí que insistiré sobre unmajor control d’aquesta inversió pública.Aquest finançament públic hauria d’obligar elscentres concertats a funcionar i administrar-secom els centres públics. Però ¿com és possibleque en aquests tipus de centres el director o ladirectora siguen elegits sols pel titular del’empresa i no s’hi garantisquen els principisdemocràtics legals en aquest procediment?Misteris sense resoldre.

Potser no interessa quela informació de primeramà i el debat fèrtilsiguen els pilars de laparticipació. Passem adefinir la distorsió

Qualsevol organitzacióha de plantejar-sealguna vegada comutilitza la informació,quin paper li confereix,com la fa circular, ambquins objectius

Cal, per tant, garantirque la informacióreferida a l'activitateducativa,administrativa i culturalque desenvolupa elcentre arribe a totesbandes, per tots elscanals possibles

Qui no volia col...

20 / 210 / FEBRER 2008

Allioli Durant 15 anys, els docents de totel món s'han unit solidàriamentsota l'estendard de laInternacional de l'Educació. El 26de gener de 1993, prop de 1.000delegats de la ConfederacióMundial d'Organitzacions deProfessionals de l'Ensenyament(CMOPE) i del SecretariatProfessional Internacional del'Ensenyament (SPIE) van assistira Estocolm (Suècia) a la unificaciód'aquestes dues gransfederacions de docents. LaConfederació STEs-intersindicalés membre fundador de laInternacional. La IE, que vacomençar llavors amb 18 milionsde membres, compta ara amb 30

milions de docents afiliats através de 394 organitzacions en171 països i territoris. Mentre queuna de les majors organitzacionsdemocràtiques, la IE és laportaveu mundial del sector del'educació. En el 5é CongrésMundial de la IE, celebrat a Berlínel passat juliol, el secretarigeneral Fred van Leeuwen vaalertar sobre els reptes actuals iva indicar les futures directriusque ha de prendre l'organització.“El món s'enfronta avui dia ambuna greu escassesa de docents,puix falten 18 milions de docentsper a arribar a els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni.Aconsellem als governs queinvertisquen en educació i

milloren les condicions de laprofessió, o posaran en joc lesfutures generacions”, va recalcarVan Leeuwen. “Les prioritatsabsolutes de la IE en el pròximperíode són seguir construint eldiàleg entre cultures; continuarels esforços en favor de la igualtatde gènere, mentre resistim a laconstant i ressurgent.discriminació en diversos països;fomentar els nostres programesde solidaritat, enfortir les nostresafiliades, donar suport la lluitacontra la repressió i ajudar elsafectats per catàstrofes;promoure el nostre treball sobrePISA i altres programesd'avaluació, i desenvolupar elsnostres propis indicadors de

qualitat en l'educació; continuartreballant dins de les coalicionsen la Campanya Mundial perl'Educació, insistir sobre el VIH ila sida i sobre el treball infantil; i,finalment, desenvolupar elpotencial del nou Centred'Investigació de la IE per aassolir els nostres objectius, tanten països industrialitzats com envies de desenvolupament.” VanLeeuwen i els altres líders de la IEen tot el món mantenen la seuadeterminació de fomentar lasolidaritat i l'associació en lalluita global per l'educació públicade qualitat per a tots!

Delegats de la Confederació Intersindical van participar en el 5é congrés mundial de la IE, celebrat a Berlín

La Internacional de l’Educació compleix 15 años

AllioliLa totalitat dels permanentssindicals del sector públicd’ensenyament es van reunir el 8de gener a Gandia (la Safor) peranalitzar l’acció sindicaldesplegada en el primer trimestredel curs i posar en comú lesproblemàtiques i lesreivindicacions que s’handetectat en els centres docentsen aspectes com la qualitat del’ensenyament i les condicionslaborals.

Per a donar resposta a una de lesinquietuds més sentides entre elstreballadors i les treballadores, elSindicat organitzarà a mitjansd’abril unes sessions formativessobre la jornada continuada.També es realitzaran accionsformatives i de debat sobre latutoria en Secundària, una einaclau per a millorar la convivènciaescolar.Entre les inquietuds idemandes més detectadespels permanents sindicals en

els centres valenciansdestaquen les deficiències deles infraestructures, la dotacióincompleta de les plantilles,els retards en lessubstitucions del personal, elsproblemes de convivència i elsaspectes retributius. Són elsmateixos i vells problemes quearrossega el sistema educatiuvalencià, temes quel’administració coneix però quesegueix sense abordar i resoldresatisfactòriament.La reunió de Gandia va servir per aapuntar els temes pendents deresoldre per la mesa d’Educació,com ara la gestió de les borses de

treball i les condicions laborals delprofessorat interí, dos eixos del’acció sindical en 2008.D’altra banda, la salut laboralseguirà protagonitzant distintesiniciatives del treball sindical. Unade les intervencions prioritàriesd’aquesta és l’exigència delcompliment dels acords per partde la Conselleria.

Jornada continuada, tutoria en secundària i professoratinterí, temes centrals en l’acció sindical per a 2008

Plataforma cívica contra la demoliciódel Teatre Romà de Sagunt

La Intersindical se suma als actes commemoratius del 75èaniversari de les Normes Ortogràfiques de 1932

AllioliIntersindical Valenciana s’ha adherita la plataforma contra la demoliciódel Teatre Romà de SaguntEl Sindicat considera la sentència,que obliga a la reversió de les obres,realitzades en el teatre “un colpcontra el desenvolupamenteconòmic i cultural de la ciutat. Estracta d’una sentènciadesmesurada i poc equilibrada ambel que és just, ètic i desitjable iconsidera que amb una sentènciacom aquesta es paralitza elrenaixement d’una ciutat modernaque estava assentant les seuesbases sobre el pilar de larecuperació del patrimoni històric iindustrial. A més de truncar el camídel recobrament econòmic, tambés’amenaça de paralitzaresdeveniments culturals que posenSagunt en coneixement de molts”.En conéixer la decisió judicial, es vaconstituir a la capital del Camp deMorvedre una plataforma a iniciativadel col·lectiu pel patrimoni. La majoria dels ciutadans de Saguntconsideren que amb aquesta

sentència s’està desfent molt delcamí recorregut en la recuperació iposada en valor d’importants restesarqueològiques. A més del TeatreRomà, hi ha la paralització delcondicionament museístic de laMoreria. “Es tracta d’un conjunt defets que fan pensar en un certdesinterés de part dels quigovernen per dotar-nos d’un entornagradable, estable i del qual elssaguntins es puguen sentirorgullosos”, afirma un escrit signatper la plataforma contra lademolició. “L’execució de lasentència no la patirà només elTeatre, serà una sentència contratot Sagunt”.

AllioliEl Sindicat ha insistit en lanecessitat de “recuperar l’esperitde consens i concòrdia” que vapresidir l’aprovació de les NormesOrtogràfiques de 1932. En lesNormes, signades el 21 dedesembre, destacats escriptors ientitats culturals valencianes,reunides a Castelló, vanconsensuar un acord queadaptava l’ortografia fabriana del’Institut d’Estudis Catalans (IEC)a la variant valenciana de lallengua comuna. Arran el 75é aniversari de la seuasignatura, la Intersindical harefermat “el compromís depromocionar i usar en tots elsàmbits de la vida la nostrallengua, així com d’ensenyar-la ales noves generacions devalencians que es formen en lesnostres escoles”. El Sindicat haexigit a totes les administracionsun major esforç per garantir elseu ús i la seu promoció i haconvidat tota la societat,especialment els professionals de

l'ensenyament, “perquè en lesseues tasques programen,organitzen i facen activitats pertal de destacar la transcendènciasocial i històrica de les Normes(...) com una projecció de futur (...)de la nostra llengua en l’Europadel segle XXI”.El programa d’activitatsorganitzades per a commemorarel naixement de les Normes hacomptat amb una destacadaparticipació de la societat civil.Els actes van finalitzar el 21 dedesembre, dia de la signatura deles Normes. A més d’Intersindicalvalenciana, la comissióorganitzadora de les activitatsestà formada per Acció Cultural,la Fundació Soler i Godes, laUniversitat Jaume I, l’Institutd’Estudis Catalans, FederacióEscola Valenciana, FOLC, Maulets,les associacions culturalsSocarrats, La Nau, CCOO i UGT.

AllioliAmb la col·laboració de l’EscolaSindical Melchor Botella, el Clubd’Amics de la Unesco d’Alcoi haorganitzat unes jornades de debatsobre Educació per a la Ciutadaniaque se celebraran en aquesta ciutatentre el 5 i el 28 de febrer. Tots elsactes començaran a les 20 hores ise celebraran, si no s’indica elcontrari, en la Sala Unesco d’Alcoi(carrer Cid, 12). Les jornades, que

inclouen conferències, debats iexposicions, donaran a conéixer elsobjectius i els continguts de la novaassignatura i serviran per aconstituir un fòrum informatiu,d’expressió i de participacióciutadana.

Programa d’actesDimarts, 5 febrer. Inauguració del’exposició La república delssomnis. Mª Carmen Agulló Diaz

(Universitat de València). Dijous, 7 febrer. ConferènciaL’educació en valors. Amand Ortiz(Universitat de València). Lloc: salaCAM.Dijous, 14 febrer. Conferència Quèés l’assignatura Educació per a laciutadania? José J. Pérez García(Associació d’Inspectors d’Educaciódel País Valencià). Dimarts, 19 febrer. Inauguració del’exposició Materials escolars per al’Educació per a la Ciutadania.Emma Rodríguez-Castelló(professora d’ensenyamentsecundari).

Dijous, 21 febrer. Conferència debatReligió i escola. Honori Pascual(sacerdot i escriptor) i Martí i PabloCuenca (professor d’ensenyamentsecundari). Dijous, 28 febrer. ConferènciaEscola laica. Albert Sansano(pedagog, MRP Escola d’Estiu delPaís Valencià).Més informació: Tel. 966333293. A/e:unescoalcoi@hotmail.com

FENT CAMÍ

Els sindicats IntersindicalValenciana, Intersindical Alternativade Catalunya i STEI-i Intersindicald’Illes Balears s’oposen altancament dels repetidors delsenyal que fa possible la recepció deTV3 i d’altres canals de comunicacióde la Corporació Catalana deRadiotelevisió per part del governvalencià i consideren la mesura “unatac a la llibertat d’expressió i a lallibertat d’informació, així com a launitat de la llengua i a la nostracultura. Aquest fet és una mostramés d’un tarannà autoritari i posaen evidència que el Consell continuaamb la seua política d’intentarcontrolar els mitjans decomunicació per obtindre’n unbenefici partidista. Defensem el dretde les valencianes i valencians apoder veure la TV3 i donem el nostresuport a Acció Cultural del PaísValencià en la defensa de la recepcióde TV3. A més, exigim la retirada deles multes imposades a ACPV ianimem el conjunt de la ciutadania aparticipar en la campanya per ferfront a la sanció”.

Comunicació sense fronteres“En un moment d’enriquiment de

tota l’oferta comunicativaaudiovisual i d’increment en el nivellinternacional d’una comunicaciósense fronteres, sorprén una decisióde base política que tendeix no solsa reduir i a retallar l’oferta televisivaactual, sinó també a reprimir el dretdels ciutadans a rebre i a triarqualsevol opció d’aquesta oferta. Calrecordar que els valencians rebemel senyal televisiu de TV3 des de famés de vint anys. La mesura declausurar les emissions és encaramés greu si tenim en compte queataca directament la difusió de lallengua pròpia dels valencians,llengua per la qual el governvalencià hauria de tenir una atencióespecial”.

Les tres Intersindicals insten laGeneralitat de Catalunya, laGeneralitat Valenciana, el Govern deles Illes Balears i el Ministerid’Indústria a arribar a un acord ireservar els canals necessaris per ala difusió de les cadenes queemeten en català arreu del territorilingüístic. A més, animen el conjuntde la ciutadania a participaractivament en totes les accions deprotesta convocades arreu del país.

L’educació per a la ciutadania, a debat en unes jornades organitzades a Alcoi

FEBRER 2008 / 210 / 21

ALLEGRO MA NON TROPPO

Amb freqüència, conflicte i diversitatapareixen vinculats amb l'escola. Noobstant això, la percepció de ladiversitat no es limita a la seua

dimensió pedagògica, sinó que afecta àmbitscom el psicològic i el social, i es manifesta desdel context sociocultural, lingüístic, familiar,econòmic, edat, gènere, àmbit (rural/urbà),grup etnicoreligiós...

Per als ensenyants que treballen desd'aquesta perspectiva, suposa una dimensióútil com a eina per a l'aprenentatged'habilitats socials i metodologies, i per a laresolució de conflictes, començant pels del'entorn sociofamiliar i escolar. Aquestadiversitat, que és, en tot cas, un enriquiment,es pot manifestar en la seua dimensióproblemàtica, tant en la capacitat madurativa ien les dificultats per a l'aprenentatge o laincapacitat per a la convivència, com en

l'absentisme o la falta de motivació. Tanmateix, convé fer una anàlisi concreta i

complexa dels factors que intervenen en laseua concreció i no focalitzar-la enconsideracions essencialment individuals ipsicologistes, o en elements culturals“visibles”, com l'aspecte físic, els costums iels comportaments no estàndards.

Això implica que una veritable educació pera la diversitat haja de ser intercultural en lamesura que ha d'entendre l'ampli ventall defactors a considerar des d'una concepció de la

cultura, no com una suma de sabers, sinó comun procés dialèctic en construcció permanent iinteractiva. Es tracta que el procésd'ensenyament no supose una meratransmissió de coneixements. Per tant, lametodologia ha d'orientar-se a un procésd'aprenentatge que enfasitze la reconstruccióde capacitats cognitives, l'exercici del'empatia, el treball sobre conceptesestructurants i, en definitiva, que edifique unpensament complex i sistèmic.

Aquest enfocament educatiu ajuda a crearuna consciència democràtica, participativa icrítica, tant en l'àmbit individual com en elsocial, fonamental per a potenciar unaautèntica dimensió emancipadora.

Conflicte, diversitat iinterculturalitatJosé Antonio Antón Valero

Una veritable educació per a ladiversitat haja de ser interculturalen la mesura que ha d'entendrel'ampli ventall de factors aconsiderar

Les Intersindicals, contra el tancament de les emissions de TV3

Suport a Acció Cultural

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va ser multada amb 300.000euros pel govern valencià, una multa que ha provocat un rebuiggeneralitzat, ja que és incomprensible que, en un context demultiplicació de l’oferta televisiva i de construcció del projecte d’unaEuropa sense fronteres, es pretenga evitar l’arribada del senyal d’unatelevisió en particular. Som davant un problema que afecta a tots elsciutadans i ciutadanes, perquè el català és el patrimoni comú, deValència, Barcelona, Palma, Perpinyà o Fraga.

Davant d’un fet tan greu, Intersindical Valenciana ha acceptat lainvitació d’Acció Cultural del País Valencià a col·laborar de maneraactiva per fer front col·lectivament a la sanció. L’objectiu, més enllàde respondre a la multa i la intenció de tancament, és tambémobilitzar els més amplis sectors socials a favor d’un acord dereciprocitat entre els governs de Catalunya i el País Valencià quetanque definitivament el problema. La col·laboració per a fer front ala multa consisteix en una aportació econòmica individual de 10euros. Les persones interessades a col·laborar-hi poden ingressaraquesta quantitat al compte corrent d’ACPV:2100–0700–17–0200599135. A canvi de la vostra aportació, l’entitatfarà arribar una reproducció d’una obra classificada de l’artistaAntoni Tàpies, donada pel pintor català expressament per a l’ocasió,com a reconeixement a la participació en la campanya. Mésinformació: http://www.acpv.net/

Transvasaments a mantahttp://www.youtube.com/watch?v=or1m_p1DE-A

Feliç aniversari, Jaumethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I

22 / 210 / FEBRER 2008

El viaje a DarjeelingDirector: Wes Anderson. Repartiment: OwenWilson, Adrien Broody, Jasón Schwartzman,Angelica Huston. Guió: Wes Anderson, RomanCoppola i Jason Schwartzman. Fotografia:Robert Yeoaman. Gènere: menjar. País: EUA2007.

“Quan la consciència resideix en saviesa,sorgeix un estat de percepció espiritual directa,que és portada de debò” (Ioga Sútra dePatanjali). Si hi ha un espai on les paraulesconsciència, saviesa, espiritualitat o veritatsemblen tindre el seu hàbitat natural aquestterritori és l'Índia. Per a l'imaginari occidentalés la terra de la recerca i de la trobada de latranscendència, de l'ésser en un mateix.L'Índia, en certs cercles de bohemis, hippyes ocreadors, és construïda i sentida com el lloc onel concepte de materialitat no es produeix ni esreprodueix. És un miratge de la miradaoccidental, més enllà de la situació que es viuen aquell territori.

Però l'Índia del segle XXI poc o res té aveure amb aquesta representació occidental detranscendència i d'espiritualitat. Al contrari, lanació hindú és una barreja de contradiccions:d'una banda, comença a configurar-se comuna de les grans potències del capitalismed'aquest segle i, de l’ altra, la taxa de misèria ipobresa en moltes zones del país perviu mésenllà de l'aparent auge de l'economia.

El viatge a Darjeeling continua representantl'Índia com un miratge de puresa espiritual queens mostra un país ben intencionat, solidari,colorista, vitalista i impregnat d’olor agingebre. Cap imatge deixa translluir la novaÍndia competitiva i materialista que estructurael seu sistema econòmic i polític. Potser nopodria ser d'una altra manera. Unarepresentació més fidel amb la realitat del paísno seria versemblant en aquesta història, jaque la visió de l’Índia se’ns mostra a través dela mirada de tres germans quarantons,immadurs i neuròtics que en el seu viatgeintenten trobar-se amb sa mare i recuperarl'amistat fraternal perduda per circumstànciesde la vida. És un viatge metafòric, el dels tresprotagonistes, al cor de la mare. I precisamentper aquest motiu —anar a la trobada de lamare— l'Índia, que ací representa WesAnderson, és més imaginària que real perquèla trobada amb la mare, tant la real com la“mare pàtria”, sempre és imaginària.

Estem davant una representació de la Índiamés acord amb una mirada onírica dels tresprotagonistes, els quals necessiten construirl'Índia com un miratge d'espiritualitat, veritat,saviesa i consciència, per a comprendre perquè la seua mare va optar per ingressar en unconvent catòlic i abandonar la seua família.

Mare només hi ha una, i l'Índia sempre seràl'últim reducte transcendental en l'imaginarioccidental. Per cert, els Beatles també hi vananar en busca d'una Índia no materialista.

Begoña Siles Ojeda

Tres immadurs a l'Índia

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

Les fruites i les verdures detemporada són interessants des dediversos punts de vista: el nutricional,l’econòmic, l’ecològic... La natura ensregala a l’hivern una sèrie deproductes, fruites i verdures que,amb les seues vitamines,carbohidrats i sals minerals ensajuden a afrontar els mesos de fred ia combatre els catarros, constipats itremolors tan propis d'aquestesdates. Bledes i espinacs, carxofes,carbassa, col, floricol, cols deBrussel·les, xampinyons, pésols,faves, porros, card, remolatxa, rave,encisam... són verdures d'hivern. Siles incloem en la nostra dieta, a més,ens aprofitem de l’aspecte econòmic,ja que són verdures de temporada, iafavorim l’ecològic.

La carxofa és el fruit de lacarxofera (Cynara scolymus). Pertanya la família de les compostes–asteràcies– a la qual pertanyenaltres plantes tan conegudes com lamargarida o algunes que fem servird’aliments com l’endívia, l’escarola ola lletuga o encisam. Les carxofessón en realitat els rovells florals, és adir, les flors a mitjan formar que esmengen quan estan tendres.

S’ha debatut sobre l’origen de lacarxofera. La hipòtesi més probableés que la carxofera tindria com aplanta originària el card silvestre(Chicorium cardunculus). Aquestadiscussió, que procedeix dels anticsgrecs, sembla orientar-se cap al fetque les dues varietats conreades,carxoferes i cards, procedeixen delcard silvestre fins al punt que toteselles poden encreuar-se formantespècies fèrtils.

El cultiu de la carxofera és moltantic. Les primeres referències lestrobem en els dibuixos gravats en lestombes egípcies. Els grecs i elsromans en van menjar en abundànciai sempre van pensar que era unaplanta que els aportava granspropietats digestives i afrodisíaques.En aquell temps, d'aquesta plantasolament es menjaven les tiges. Laprimera referència en la qual apareixla carxofa com una hortalissacomestible és en 1400, a Itàlia, quen’és el primer productor del mónseguida d’Espanya.

La carxofa ha estat consideradades de sempre un aliment molt saper a la salut i una autènticamedicina natural per al fetge. La raód'aquesta propietat cal cercar-la enels seus principals components: lacinarina i la inulina. Aquestscomponents afavoreixen la produccióde bilis hepàtica, la digestió delsaliments, el descens dels nivells delcolesterol i les propietats diürètiques.

La carxofa

És una qüestió recurrent, això de lapau. Bons sentiments, millorsvibracions, germanor... Un cord’àngels cantant Haendel amb veustimbrades amb rovells d’ou. Però deforment, ni mig gra. L’endemà, totsens haurem oblidat d’aquellallumeneta que es va encendredintre el cor i va trasbalsar l’ànima.La pau hauria de portar un manuald’instruccions en cinc idiomes, comel rentaplats o el reproductor decedés. Així coneixeríem totes lesseues prestacions i li trauríem unprofit del cent per cent. Tambésabríem quan se li acaba la garantiai si tenim dret a devolució. Ai, lapau!

Dia de la Pau, una vegada a l’anyhttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/efemerides/pau.htm

La qüestió del canvi climàtic hasaltat a les capçaleres dels mitjansde comunicació després que hapassat anys sent la remor apagadad’una mar llunyana. Però què hacanviat en la consciència ciutadanaperquè haja passat de ser lacantarella dels ecologistes barbuts aser el primer plat a les conversesintranscendents? Primer que res, ésun tema que ha anar madurant al’arbre i finalment ha caigut al cabàs.En segon lloc, Al Gore i el seu lobbyhan dissenyat una estratègiamediàtica planetària amb la seuanau capitana al davant, Una veritatincòmoda. El tema, però, com lesfigues a l’estiu, ja estava clevillat,rebentat i picat pel pardal, vostésperdonen. L’altre assumpte és lainòpia del cosí de Rajoy.

Al saborós canvi climàtic!http://www.ipcc.ch/languages/spanish.htm

Al País Valencià patim una “pertinaçsequera”, com diria el Nodo. Tambésofrim una categoria especial desequera: la manca de referentssocials. En una enquesta recent fetaper la Conselleria sobre l’ús delvalencià i les personalitats mésconegudes pels valencians ivalencianes, Nino Bravo és un referentmés consolidat que Joan Fuster o queLluís Vives. “Clar que sí, tio. I ara!”. IJaume I hi té una presència discretaperquè va a tots els llocs muntat acavall, especialment als jardinspúblics, on maten el temps elsjubilats. Perquè el nostre rei fa pelfebrer 800 anys. O siga, en porta 735jubilat. Feliç aniversari, Jaume I. Si escommemorara com cal aquesta fita,el monarca ens explicaria d’on venim.Cap a on anem és ja una altra història,que a un mes de les eleccionsgenerals no estem per a orgues.

Pel Nadal, l’espot institucional mésintermitent a Canal 9 ha estat,segurament, el dedicat altransvasament de l’Ebre. “Si dejamosque el río Ebro tire al mar...”. És unanunci que vol traure resquit de lafibra sensible de la gent, que cultivala desinformació i la manipulaciópolítica per clientelisme, en la línia del’“agua para todos”. No podempermetre’ns solucions de fa dossegles per a resoldre problemàtiquescontemporànies tan serioses com lagestió de l’aigua. I menys si laintenció última és abatre uncontrincant polític en l’escenariestatal sacrificant si fes falta elbenestar de la societat valenciana. Lasuperficialitat política, però, captamés oïdes del que ens pensem.Aquesta campanya se suma a altresde semblants que empren la rupturai la divisió permanent per compensarla manca de programa polític. I ésque tota pedra fa paret.

FENT CAMÍ

Cèsar Ferrandis Martínez

ESCRIT AHIR

Engrescats per l’èxit del viatge a Barcelona i lapublicació de Volar..., el duet Casp-Adlert anavaa encaminar el seu esforç editorial de 1944 capa la col·lecció L’Espiga la qual, projectadaprimer com La Gavina, pretenia editar llibres enprosa amb l’anagrama de la Torre de Paterna,poble nadiu d’Adlert i símbol de la seua editorial.Una vegada més, la censura posà entrebancs isols va permetre llibres en vers, haventd’ajornar el projecte fins a 1949, iniciant-lo ambel recull Raïmet de pastor, de Josep Sanç.

Amb tot, el 1944 va destacar per l’aparició delprimer escrit públic per part de Joan Fuster. El21 de setembre se celebraren a Sueca els VIJocs Florals de la seua història local. Fusterpresentava Significació espiritual de laMuntanyeta dels Sants, per bé que el presentàamb el nom d’un amic. Haurem d’esperar al’Almanaque de Las Provincias para 1945, perveure signat per ell l’article "Vint-i-cinc anys depoesia valenciana". Posteriorment, al’Almanaque de 1946 apareixeria "Tres petiteselegies", els seus primers versos publicats,enviats al diari dels Llorente per iniciativapròpia. Aquest article i els seus primers versosserien llegits per Carles Salvador, que aniria aconéixer Fuster a la pensió Faus del carrer de laMar, de València, on estudiava. L’any 1947 seriael de la incorporació de Joan Fuster al petit mónliterari i valencianista de la ciutat, de la mà delpare Bertran, jesuïta català que havia fet classesal suecà Francesc de Paula Burguera, paisà iamic de Fuster. Burguera presentà Fuster alpare Bertran i aquest, al seu torn, concertà unaentrevista amb Casp i Adlert. Era l’octubre de1947.

Mentre no arribava la nota de qualitatliterària de Fuster, anaven apareixent diferentsopuscles de versos, més o menys reeixits. Així,Enric Duran guanyava els Jocs Florals de Lo RatPenat amb Les cançons de l’horta (1944). Aquestany, Soriano Bueso s’oferia a pagar l’edició deGlòria Vicentina, un llibre de poesies dels millorspoetes valencians. Adlert, en carta a J. M. deCasacuberta, dirà que Soriano havia preferit laquantitat a la qualitat en aquest recull. Tambéen 1944, els Amics de la Poesia de Barcelonaeditaven clandestinament a Casp i a Salvadorsengles plaquetes de poemes, Nu i Elegia,respectivament. L’any següent, Carles Salvadorpublicava Cant i encant de Benassal. Estampesvilatanes, i el prolífic E. Duran i Tortajada Poemade València. Casp publicarà el seu segon llibrede poemes, La inquietut en calma.

Entrem en la segona meitat dels quarantaamb l’esforç dels diferents llibrets de versos, elprojecte editorial de Torre, l’aparició pública enles tribunes periodístiques de Las Provincias iLevante, sobretot de Carles Salvador i la seuacrida per tornar al llorentisme, duramentreplicat per Adlert, les bones relacions ambBarcelona i Mallorca (Casp havia assistit al juliolde 1944 a l’aplec poètic de ca Massot) i, sensdubte, la irrupció cada vegada mésaclaparadora de Fuster.

Les edicions dels “anys difícils”

ESCRIT AVUI

L’amistat segons Epicur

Una filòsofa i un dibuixantpresenten l’amistat de la mà d’unpensador universal com Epicur. Enaltres títols han abordat el desig(Deleuze), la sexualitat (Foucault),la llibertat (Arendt), la guerra(Weil), la felicitat (Spinoza) i lapotència (Nietzsche).

ESCRITS

Maite Larrauri-MaxTàndem.València 2007.93 pàg.

Educación y libertad en la sociedad de la información

Una mirada crítica sobre lespolítiques educativesprivatitzadores d’ací i d’allà i sobreles fal·làcies dels argumentsneoliberals. La idea de llibertat enla tradició liberal, ens diu l’autor, noté res a veure amb el succedani dellibertat dels neoliberals.

Pío MacedaLaertes.Madrid 2007.125 pàg.

Sendes i carenesEl món d’Enric Valor

Publicació en paper i amb accéslliure (www.revistaeines.com), quenaix amb vocació de permanència.En el primer número, Berta Chulvipublica un extens i documentatinforme sobre l’educació en el PaísValencià. Hi ha també unaentrevista amb Mª Consuelo Reyna.

Escola ValencianaValència 2007 (cdrom)

Elogi de la transgressióIdentitat nacional i desraó d’estat

Ponències de les Jornades dePsicologia i Identitat Nacional,celebrades a Sueca (la RiberaBaixa) en 2006. El text denuncia lasubsidiarietat de la llenguacatalana en relació amb el castellà iel francés i apunta la“conveniència” de transgredir uneslleis injustes.

Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.)La Busca.Barcelona 2007. 199 pàg.

Exploren les causes del’assetjament escolar partint del’origen del problema i intentaoferir solucions. L’autora recomanatreballar l’educació emocional al’escola i facilitar als jovesalternatives de conducta davantl’agressió. Per a famílies ieducadors.

Rosa SerrateLaberinto.Madrid 2007. 270 pàgs.

Érase una vez a escuela

Miscel·lània literària amb recordsde l’escola i històries de lainfantesa i de l’adolescència. Editatamb molta cura i gran profusiód’imatges, aquestes miradesreviuen emocions i malestars i ensrecorden que, en educació,qualsevol temps passat no va sermillor.

Carlos LomasGraó.Barcelona 2007. 234, pàg.

Política y (po)ética de lasimágenes de guerra

S’hi aborda la representació de lesimatges bèl·liques en l’art, lesindústries culturals i els mitjans decomunicació, les de la Guerra Civilespanyola en el cine documental iel de ficció, i el seu pes en laconfiguració de la memòriahistòrica i la identitat col·lectiva.

Antonio Monegal (comp.)Paidós.Barcelona 2007. 220 pàg.

La muerte y su didáctica

Proposta innovadora d’orientaciólaica, complexa i evolucionista,detallada i susceptible de dur a lapràctica, amb recursos per aldesplegament de l’Educació per ala Mort. Si la mort està tanrelacionada amb la formacióhumana, com és que segueixallunyada de l’educació?

Agustín de la Herrán, Mar CortinaUniversitas.Madrid 2006. 459 pàg.

Història d’un desig insatisfet

Estudi de la situació del valencià enel sistema educatiu, des del Decretde Nova Planta (1707) fins al finalde la Guerra Civil, més de dossegles en què alguns mestres hivan tindre una actuació clau.Imprescindible per a entendre lasituació actual de la llengua.

Joan Enric Pellicer i BorràsPerifèric.València 2007. 253 pàg.

FEBRER 2008 / 210 / 23

Bullying acoso escolar

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

AllioliLes jornades Trenta anys de feminisme al PaísValencià: Allò que fem, allò que volem,celebrades pel novembre i desembre de 2007,constitueixen una mostra viva i autèntica de lapresència de les dones en tots els àmbits delpensament, el treball i l’art. Les militants de laIntersindical Valenciana que van participar enles jornades, van qualificar d’“extraordinari” eltreball desplegat per l’assemblea organitzadorai van destacar l’èxit d’assistència —més de 600persones—, la varietat de temes, la riquesa deles experiències i la qualitat dels debats. Lesresponsables de les polítiques d’igualtat de laIntersindical present en les jornades considerende gran transcendència sindical i política elstemes plantejats. “Algunes de les ideesexposades són velles però d’altres manifestenque el moviment feminista està al’avantguarda”. Pilar Gregori (STEPV) vaanunciar que la campanya per al 8 de marçs’inspira en alguns dels temes abordats en lesJornades, i connecta amb les més innovadorestecnologies de la informació.

Macu Gimeno (STAPV) va subratllar laimportància de disposar de tantes experièn-cies i reflexions — “diversitat, bones idees ipràctiques”—, i va destacar les intervencionssobre gènere i arquitectura, feminisme i iden-titats i feminisme i globalització. Per la seuapart, les responsables de la intercomarcald’Alacant, María Ángeles Albaladejo i MarilóSellés, van considerar l’exposició de CarmenNavarro (representant de Dones Immigrantsde València) sobre la migració femenina com a“especialment impactant, en presentar comaquestes dones viuen situacions d’angoixa,solitud, fracàs i confusió”. La ponència deConxa Muñoz (representant de la Federaciód’Organitzacions Feministes de l’Estat), sobrela situació de l’avortament

a l’Estat espanyol, va denunciar l’absènciad’una autèntica educació sexual: “Cada dia estanquen centres de planificació familiar, cadaany augmenta la taxa d’avortaments i es

redueix l’edat de les dones que decideixeninterrompre l’embaràs”. Muñoz va denunciarque resulta insuficient la llei sobre despenalit-zació de l’avortament.

Per a Rosa Roig, coordinadora de l’àrea decomunicació, les jornades “es van trobar ambvells temes i noves propostes”, i va destacar laponència innovadora sobre ciberfeminisme, deMercé Galan (www. mercegalan.com) iCarmen Castro (www.singenerodedudas.com),i la presentació del portal www.lopersonales-politico.com, “que mostra com les donespodem deixar d’estar soles i estar connecta-des amb tot el món a través de la xarxa i elsblocs”.

Helènia López, representant de laIntersindical en l’organització de les jornades,va destacar que “durant tres dies més de 600dones, procedents del País Valencià, de laresta de l’Estat i d’altres països han reflexio-nat sobre les darreres trenta dècades defeminisme i han proposat estratègies per aenfrontar-se amb els reptes actuals”.

L’oferta de les jornades va ser amplíssima,amb 22 ponències, 14 taules redones, 13tallers, quatre comunicacions i una taularedona, dues exposicions, de cartells i sobre

les dones de la república, un concert de piano,una manifestació ambientada per la LesbianBand i una representació de pallasses. Tambés’hi van projectar una sèrie de documentalssobre el treball de les feministes en l’últimquart de segle passat.

La violència de gènere, la prostitució i eltreball sexual, el treball assalariat, les políti-ques educatives per la igualtat, la sexualitat,la separació i el divorci, les dones inmigrants,el gènere i l’arquitectura, el feminisme i elsespais de poder… són només alguns aspectesque mostren la diversitat de les temàtiquesabordades.

Entre les conclusions de les jornades des-taca la constatació de l’extraordinària presèn-cia que té el moviment feminista i la diversitatde col·lectius existents al País Valencià.També es va ressaltar la necessitat de ferpúbliques les propostes del feminisme persolucionar els problemes provocats pel siste-ma patriarcal. Les jornades també van servirper a homenatjar totes les feministes precur-sores i per a unir les forces de les dones ques’esforcen per construir altres models socialsalternatius al patriarcat.

24 / 210 / FEBRER 2008

L’ÚLTIMAL’ÚLTIMA

Intersindical Valenciana amb laintenció de mantindre una posicióde denúncia permanent contra laviolència de gènere i de solidaritatamb les víctimes d’una guerrasense trinxeres, posarà en marxael dia 8 de Març, dia internacionalde les dones, una campanya quebusca la participació activa de laseua afiliació. Les responsable del’àrea de polítiques d’igualdat dela Intersindical afirmen que labrutalitat de les xifres, 89 donesmortes al llarg del 2007 i 11 vícti-mes de la violència de gènereenguany, són una realitat quedemana una resposta diària i con-tundent a una situació que s’a-greuja cada dia. El sindicat volaportar des del seu àmbit unaacció de solidaritat amb les vícti-mes i de presa de consciència.

La Campanya, que porta com atítol, Només 1 minut! mostraràuna part gràfica i presentarà unblog amb la intenció de recollir elmàxim nombre d’aportacions soli-dàries, perquè tan important és lainformació i la denúncia com lesaccions encaminades a fer pre-sents cada dia les víctimes. Eneixe sentit la campanya ha de ser-vir per Compartir el dolor i laràbia que ens provoca l’agressió il’assassinat, Mostrar la solidaritatamb les víctimes de la violènciade gènere i Recordar-les, perquèhem de fer-les visibles per al con-junt de la societat.

‘Només unminut!’, contra laviolència degènere

Una mostra viva deltreball de les donesTrenta anys de feminisme al País Valencià:‘Allò que fem, allò que volem’

Campanya de laIntersindical ensolidaritat amb lesvíctimes

FOTO: ROSA ROIG

Part de la delegació de la Intersindical Valenciana / ROSA ROIG