quaderns d’arqueologia i història de la ... - · pdf fileesteve nadal roma...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIAI HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

MADÎNA BAR^GILÛNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2012·N.08·ISSN 24555240 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

08MUSEU D’HISTÒRIADE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Portada Q8 OK.qxp:portadaquarhisok.qxp 24/5/12 13:46 Página 1

9-11 PRESENTACIÓJOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

BARCELONA, PORT, COSTA I COMERÇ16-37 PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ,

A PARTIR DE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUESI CRONOLOGIES ABSOLUTESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

38-52 CIRCULACIÓ AMFÒRICA AL PORT DE LA BARCINO TARDOANTIGA: SEGLES V A VII DCCÈSAR CARRERAS MONFORT

54-78 “QUE EN ELL STARA SEGURA LA MAIOR NAU DEL MON”. TRÀFIC I EVOLUCIÓ DEL PORT DE BARCELONA AL SEGLE XVMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

80-109 LES GERRES DE TRANSPORT MARÍTIM: PRODUCCIÓ I COMERÇ A BARCELONAJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

NOTES I ESTUDIS112-129 L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES

130-149 EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONAESTEVE NADAL ROMA

150-164 NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERSROBERTA DI FEBO | MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ | CLAUDIO CAPELLI | JAUME BUXEDA I GARRIGÓS | JAVIER G. IÑAÑEZ | ROBERTO CABELLA

166-191 LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIXJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | NÚRIA MIRÓ I ALAIX | MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

NOTICIARI194-197 PROJECTE PREHISTÒRIA DE BARCELONA

198-199 LA PORTA DE MAR DE BARCINO I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL RECUPERAT PER A LA CIUTAT

202 INTERVENIR A LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA

200-201 VII CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

202-203 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. ACULTURACIÓ EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

205-206 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

207-215 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

217-224 ENGLISH TEXT. SUMMARY

225-233 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

235-239 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

000 preliminares+editorial 08.qxp 29/5/12 15:11 Página 7

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 8 (2012), pp. 166-191

En aquest article s’hi aborda l’estudid’un conjunt de pipes trobadesa Barcelona, en què, d’entre lesproduccions identificades com a locals,predominen les pipes d’escudellersamb tres tipus d’acabats: cobertaestannífera decorada en blau,en policromia i les vidriades en verd.També s’hi han diferenciat algunes

pipes d’oller amb la superfície vidriadaen tonalitats marrons. Al marge deles produccions locals, s’hi ha pogutdocumentar un grup importantde pipes procedents de l’àrea deCatalunya, amb Palamós com a centreproductor principal, com també unagran quantitat que és poden adscriureal Mediterrani oriental. Així mateix,

s’hi han trobat atacadors, uns objectesque és relacionen amb la netejai el manteniment de les pipes.

Paraules clau: pipa d’escudeller, pipad’oller, pipa de Palamós, Mediterranioriental, xibuc, atacador.

En este artículo se aborda el estudiode un conjunto de pipas halladasen Barcelona, identificándoseproducciones locales, entre las quepredominan las pipas de escudellerscon tres tipos de acabado: cubiertaestannífera decorada en azul,en policromía y vidriadas en verde.También se han diferenciadolas pipas de oller con la superficie

vidriada en tonalidades marrones.Al margen de las produccioneslocales, se ha podido documentarun importante grupo de pipaspertenecientes al área de Cataluña,con Palamós como centro productorprincipal, así como una gran cantidadde pipas que se pueden adscribiral Mediterráneo oriental. Asimismo,se presentan atacadores, objetos

relacionados con la limpiezay el mantenimiento de las mismas.

Palabras clave: pipa de escudeller, pipade oller, pipa de Palamós, Mediterráneooriental, chibouk, atacador.

In this article we are dealing withthe study of a set of pipes found inBarcelona, identifying local pieces,predominantly the pipes d’escudeller.These feature three types of finishes:tin-glazed cover decorated in blue,polychrome, and green glazed surfaces.There are also pipes with a glazedsurface in brown tones known aspipes d’oller. Apart from the locally

manufactured pieces, we havebeen able to document a notable setof pipes from the area of Catalonia,with Palamós as the mainmanufacturing centre, as wellas a large number of pipes whichcan be attributed to the EasternMediterranean. The study also refersto tampers, objects for their cleaningand maintenance.

Key words: pipes d’escudeller, pipesd’oller, pipes from Palamós, EasternMediterranean, chibouk, tamper.

LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA:PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIX

LAS PIPAS DE CERÁMICA NO CAOLINÍTICA HALLADAS EN BARCELONA:PRODUCCIÓN Y COMERCIO EN LOS SIGLOS XVII-XIX

THE NON-KAOLINITIC CLAY PIPES FOUND IN BARCELONA:PRODUCTION AND TRADE IN THE 17TH TO 19TH CENTURIES

Nous abordons dans cet article l’étuded’un groupe de pipes trouvées àBarcelone, identifiées comme étantde production locale parmi lesquellesles pipes de vaisselier (escudellers)dominent avec trois types de finitions :recouvertes d’une décoration bleuestannifère, polychromes et les pipesvitrifiées en vert. Il existe égalementdes pipes de potier (ollers) dont la

surface est vitrée dans des tonsde marrons. En marge des productionslocales, on a pu documenter un groupeimportant de pipes appartenantà la zone de la Catalogne, avec Palamóscomme principal centre de production,ainsi qu’une grande quantitéde pipes que l’on peut attribuerà la Méditerranée orientale. On trouveaussi des bourre-pipes, des objets

servant à leur nettoyage et à leurentretien.

Mots clé : pipe de vaisselier(escudeller), pipe de potier (oller), pipede Palamòs, Méditerranée orientale,chibouk, bourre-pipe.

LES PIPES EN CÉRAMIQUE NON-KAOLINIQUE TROUVÉES À BARCELONE :PRODUCTION ET COMMERCE DU XVIIe AU XIXe SIÈCLES

08 Pipas CAT.qxp 6/6/12 16:41 Página 166

167quarhisLES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA:PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIX

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO*NÚRIA MIRÓ I ALAIX**MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ***

Recepció del text: 16 de gener de 2012/ Acceptació: 23 de febrer de 2012.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme aBarcelona els darrers anys han posat de manifest l’exis-tència d’una gran quantitat de pipes, però totes roma-nen inèdites, la qual cosa suposa una dificultat afegida al’hora d’abordar estudis com el que ens ocupa. L’any2008 vam dur a terme un primer treball sobre les pipesde caolí localitzades en nivells del jaciment del mercatdel Born, que van de finals del segle XVI a principis delsegle XVIII, unes pipes que procedien principalmentd’Holanda, seguides, en menor quantitat, de les angle-ses (Beltrán de Heredia, Miró, 2008). El conjunt, moltnombrós –de prop de 8.000 fragments–, ha permès d’i-dentificar 96 tallers. Gouda n’era el principal focus pro-ductor d’Holanda, mentre que Bristol i Londres semblaque eren els centres anglesos que n’exportaven aBarcelona.A més de les pipes de caolí, arribaven a la nostra ciutatpipes d’argila no caolinítica, els paral·lels de les quals, agrans trets, ens porten al Mediterrani oriental, en con-cret a l’extensa zona sota la dominació de l’ImperiOtomà1. Aquestes últimes tenen una presència més grana partir del segle XVIII, moment en què les peces decaolí holandeses i angleses tendeixen a desaparèixerdels registres arqueològics, o bé s’hi troben de maneraresidual. La rarificació del caolí sembla relacionar-seamb els canvis políticoeconomics que van tenir lloc des-prés de la Guerra de Successió. La interrupció, oalmenys la interferència, de l’eix Barcelona-Holanda,com a conseqüència de la derrota del bàndol austriacis-ta, que incloïa els principals països productors de pipesde caolí, hauria provocat una sèrie de canvis en l’orga-nització i l’estructura comercial que, tal com s’intentaargumentar en aquest text, són susceptibles de ser detec-tats al registre material a través d’uns elements a prioritan anecdòtics i quotidians com les pipes. L’adscripcióde bona part del conjunt estudiat a l’àrea oriental delMediterrani cal que sigui matisada. En primer lloc, labibliografia disponible, a més d’escassa, tot sovint nopresenta el mínim rigor metodològic desitjable. En la

seva majoria es tracta d’estudis molt allunyats de la pràc-tica arqueològica, cosa que no fa possible una classifica-ció rigorosa de les peces. Per això, i a l’espera de futuresaportacions, s’ha optat per classificar-les sota un criterid’estil que, malgrat la vaguetat, permet classificar ambun cert ordre la gran varietat formal de pipes. Tot i així,moltes de les peces recuperades a les diferents interven-cions arqueològiques de la ciutat són de difícil adscrip-ció geogràfica i la falta d’estudis de referència impedeix,ara per ara, anar més enllà.Un cas diferent el constitueixen les nombroses produc-cions que, gràcies a les seves característiques tècniques icompositives, es poden identificar com a locals i que finsara també eren desconegudes. Predominen les pipesvidriades en verd i destaquen les policromes, que seguei-xen els corrents estètics de la vaixella del moment. Enaquest treball abordem l’estudi de 184 exemplars2, delsquals pràcticament la meitat són produccions de l’àreacatalana, fonamentalment de Barcelona, però també n’hiha de Palamós, mentre que l’altra meitat són atribuïblesprincipalment al Mediterrani oriental (fig. 1).

Barcelona: pipes de producció localA Barcelona, l’elaboració de pipes mostra una diversitatde formes i produccions força important. S’hi han loca-litzat exemplars de ceràmica amb coberta estanníferadecorada en policromia, amb unes característiques tècni-ques i estètiques perfectament emparentables amb lesproduccions de vaixella catalana de l’època, i tambépipes vidriades en color verd o marró, amb una decora-ció feta amb motllo.

1. PIPES D’ESCUDELLERS

Per les fonts documentals sabem que a les vint drogueriesque entre el 1607 i el 1712 es registren a la ciutat deBarcelona s’hi venien 57 tipus diferents de tabac i unasèrie de pipes anomenades pipa anglesa curta, pipa blan-ca, pipa curta, pipa de guix, pipa de guix xica i pipa delsescudellers (Garcia Espuche, 2010). Les pipes d’escude-


*Museu d’Història de Barcelona. [email protected]**Museu d’Història de Barcelona. [email protected]***CODEX, Arqueologia i Patrimoni. [email protected]. L’any 2010 donàvem a conèixer la presència de pipes d’argila no caolinítica a Barcelona en el marc de la 26th Académie Internationale de la Pipe-Conference, cele-brada entre els dies 3 i 5 de novembre a Grasse (França) (Beltrán de Heredia, Miró, Soberón, en premsa).2. Les pipes procedeixen de 28 intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona. La majoria provenen del mercat del Born i del seu entorn, com tambéde les excavacions de la plaça de Pau Vila, on s’ubicava el port de la Barcelona medieval i moderna.


168 quarhis

llers eren sens dubte les que feien els ollers especialitzatsen vaixella fina de taula (obra d’argiles blanques ambcoberta d’estany), gremi que té l’origen a la nostra ciutata l’any 1530 (fig. 2, quadern a color).

Grup 1.1. Pipes policromesSegle XVII-primera meitat del segle XVIIILes pipes policromes presenten una decoració en blau,marró i groc sobre fons blanc. Es tracta de peces ambmotius molt senzills de caràcter floral/vegetal. Presentenun perfil en angle recte amb algunes variacions al taló3:hi ha exemplars amb el taló prominent (làm. 2, fig. 1) id’altres amb una base totalment plana per assentar lapeça amb facilitat (làm. 2, fig. 2-3). Totes tenen unesparets gruixudes que els confereixen un aspecte robust.En destaquen dues amb un dibuix al fornet amb la formad’un cap d’home amb bigoti (làm. 2, fig. 3; làm. 16, fig.1, quadern a color)4. La datació d’aquests exemplars es

pot establir entre principis del segle XVII i mitjan segleXVIII.

Grup 1.2. Pipa decorada en blau Mitjan segle XVIIISe n’ha trobat una sola pipa que presenta un perfil enangle agut que recorda les formes d’estil balcànic. Ladecoració, en blau sobre blanc estannífer, comprèn unpomell floral al centre de la part davantera de la peça,com també sanefes geometricovegetals a la part superiordel fornet i a l’embocadura, que recorden les ceràmiquesd’influència francesa. El vidriat està molt craquelat. Ladatació de la peça es pot establir a mitjan segle XVIII(làm. 2, fig. 4).

Grup 2. Pipes vidriadesLes pipes vidriades en color verd són les més nombroses,en total se n’han documentat 40 exemplars. La cassoletai l’embocadura formen sempre un angle de 90° i presen-ten diferents models decoratius a partir dels quals se’npoden establir sis variants.

Grup 2.1. Pipes vidriades en forma de botaSegle XVIIEs tracta de pipes amb la cassoleta en forma de bota ividriades en verd oliva clar. Presenten una xemeneia altai un taló prominent (1,8 cm de diàmetre), amb una baseampla i plana i una canya llarga de parets gruixudes. Sónforça robustes, i les seves mides generals estan entre els4,5 cm d’altura i els 7 cm de longitud. En un dels casos lacanya sembla retallada, com si es tractés d’un aprofita-ment de la peça després d’haver-se trencat. La datació espot fixar en el segle XVII (làm. 3, fig. 1-2).

Grup 2.2. Pipes vidriades en forma de buc de vaixellSegona meitat del segle XVII-principis del segle XVIIIAquest tipus de pipes és el més nombrós, amb 24 exem-plars estudiats. Vidriades en un color verd no uniforme,


3. Tota la nomenclatura referent a les parts d’una pipa es pot veure a la làmina 1.4. Agraïm a Noemí Nebot i a Gemma Busqué, directores de la intervenció del CEIP Baixeras, haver-nos facilitat l’accés als materiales que encara es troben en fase d’es-tudi.

Figura 1 Quadre amb els percentatges dels diversos origens de les pipestrobades a Barcelona.

Origen desconegut5 % Àrea catalana

49 %

Turquia8%Síria

1 %El Magrib

1 %

Grècia6 %

Mediterrani orientalindeterminades

13 %

Àrea balcànica17 %


169quarhisLES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIX

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERONÚRIA MIRÓ I ALAIXMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

amb tonalitats que van del verd oliva al verd turquesa,presenten unes motllures pronunciades a tots dos costatsde la cassoleta i una base arrodonida en forma de quilla,una estructura que recorda el buc d’un vaixell. Junt al’embocadura la majoria hi tenen un cordó helicoidaldecoratiu. Els contextos arqueològics en què apareixenes poden fixar entre la segona meitat del segle XVII iprincipis del segle XVIII. Les mides de les pipes són forçaestàndard, uns 3,5 cm d’altura i 5 cm de longitud (làm. 3,fig. 3-10; làm. 4, fig. 1-3).Fora de Barcelona tenim notícia d’un grup de pipes deles mateixes característiques, localitzat en un context dela primera meitat del segle XVII, a les excavacions d’unraval almohade de Llorca (Múrcia) (Martínez, Ponce,1991). Si bé la datació que es proposa és de la primerameitat del segle XVII, la presència d’una moneda deFelip IV, emissió del 1664, en el mateix context en quèapareixen aconsella fer-ho a l’últim terç del segle, unadata que, d’altra banda, concorda millor amb els contex-tos que proporcionen les excavacions a Barcelona.

També se n’han documentat a Almeria (Marinetto,1993), a la ciutadella de Roses (Alt Empordà, Girona)5 ial castell de Cornellà (Baix Llobregat, Barcelona) en uncontext dels segles XVI-XVII6.

Grup 2.3. Pipes vidriades de cassoleta amb gallonsSegona meitat del segle XVII- tercer quartdel segle XVIIIEs caracteritzen per presentar una cassoleta totalmentmotllurada amb gallons i rematada amb un petit taló.Com en el cas anterior, un cordó helicoidal decoratiu es

5. El Museu d’Història de la Ciutadella de Roses conserva un interessant conjunt de pipes encara inèdit. En relació amb els contextos arqueològics, es tracta de peceslocalitzades fora de context o en contextos poc precisos. Volem agrair a Anna Maria Puig, conservadora del Museu d’Història de la Ciutadella de Roses, totes les facili-tats que ens ha donat per a la consulta de la col·lecció del museu.6. Agraïm a Magí Miret, arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, la informació facilitada.


Làmina 1 Nomenclatura referent a les parts d’una pipa.

CASSOLETA

XEMENEIA

BASE

CANYA

EMBOCADURA

QUILLA CORDÓ ESPERÓ

TALÓ

FORNET

GRAELLA


170 quarhis

disposa junt a l’embocadura. Aquest tipus de pipa es loca-litza als contextos arqueològics de la nostra ciutat a par-tir de la segona meitat del segle XVII i fins al tercer quartdel segle XVIII. Se’n coneix un paral·lel a la ciutadella deRoses (làm. 4, fig. 4-6).

Grup 2.4. Pipes vidriades decorades amb rosetes lateralsFinals del segle XVII-principis del segle XVIIIPresenten la cassoleta decorada amb una roseta de vuitpètals a cada banda. Fins ara només se n’ha localitzat unexemplar, tot i que pensem que la dada és del tot aleatò-ria i únicament es deu a la manca d’estudis. El seu con-text es pot establir cap a finals del segle XVII-principis delXVIII (làm. 4, fig. 7).

Grup 2.5. Pipes vidriades en forma de cap humàPrimera meitat del segle XVII-principisdel segle XVIIIPresenten la cassoleta en forma de cap humà i la canyadecorada en sentit helicoidal. Se n’han trobat paral·lels a

la ciutadella de Roses. Tret d’un exemplar aparegut enun context de la primera meitat del segle XVII, la resta eslocalitzen a nivells que es poden adscriure als primersanys del segle XVIII (làm. 4, fig. 8-9).

Grup 2.6. Pipes vidriades de motius difusosSegona meitat del segle XVIIDues de les pipes estudiades presenten una decoraciómotllurada d’escàs relleu que genera uns motius difusosno definits. Potser el tret més característic d’aquestespipes és la presència de dos petits estrangulaments a lacanya. La seva datació es pot fixar a la segona meitat delsegle XVII (làm. 5, fig. 1).


Làmina 2Pipes d’escudellers: 1-3. Pipes policromes; 4. Pipa decorada en blau.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


7. S’utilitza el terme oller atès que les olles eren una de les principals formes que es feien en aquests tallers.



2. PIPES DE CERÀMICA VIDRIADA OBRA D’OLLER

Malgrat que la documentació escrita no ens parla depipes d’oller, els ollers7, terrissaires especialitzats en obrade cuina vidriada, van produir, sens dubte, pipes com lesque aquí presentem.Es tracta de pipes vidriades en color marró que presentenunes pastes rogenques típiques de les produccions d’o-bra comuna local i pròpia d’aquest sector de la produc-ció terrissaire barcelonina (fig. 3, quadern a color).És un grup poc nombrós (13 exemplars) i molt hetero-geni. Els motllos emprats reprodueixen motius que hemvist a les pipes de factura més fina (obra d’escudeller)que tot just acabem de descriure, cassoletes amb gallons

(làm. 5, fig. 2-3; làm. 16, fig. 2, quadern a color) o enforma de cap humà (làm. 5, fig. 4), costelles i nervadu-res diverses (làm. 5, fig. 6). També hi ha exemplars quepresenten una decoració a base de puntejats (làm. 5, fig.7). En general, es pot dir que les pipes destaquen per


Làmina 3Pipes d’escudellers: 1-2. Pipes vidriades en forma de bota; 3-10. Pipes vidriades en forma de buc de vaixell.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


172 quarhis

una factura de poca qualitat. Només una peça s’allunyade les formes habituals exposades fins ara, i presenta unaxemeneia cilíndrica i alta i una base arrodonida ambquilla; a més, el perfil forma un angle de 45° i no l’anglerecte que és habitual a les produccions locals (làm. 5, fig.5). Tot i així, la pasta d’aquesta peça apunta igualment auna producció de Barcelona i la seva datació es pot fixarcap a mitjan segle XVIII. Tenim referència d’aquesttipus de peces fora de Barcelona, en uns exemplars loca-litzats a Villefranche-sur-Mer (Niça, França)8, el contextgeneral dels quals es pot fixar als segles XVII-XVIII.

També s’han documentat algunes pipes d’aquest grup alcastell de Cava (l’Alt Urgell, Lleida) (Santanach et alii,1992: 26) i a la ciutadella de Roses, entre les quals desta-

8. Les pipes són encara inèdites i en aquests moments estan en curs d’estudi. Agraïm a Lucy Vallauri, del LA3M Laboratoire d’Archéologie Médiévale et Moderne enMéditerranée, Université de Provence CNRS, haver-nos facilitat aquesta informació. Per al context del jaciment es pot consultar Amouric, Dulière, Richez, Vallauri, 2002:pp. 153-157.


Làmina 4Pipes d’escudellers: 1-3. Pipes vidriades en forma de buc de vaixell;4-6. Pipes vidriades de cassoleta amb gallons; 7. Pipa vidriadadecorada amb rosetes laterals; 8-9. Pipes vidriades en forma de caphumà.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).




quen les peces decorades amb puntejats, amb capshumans i algunes que imiten les formes orientals ambacabat vidriat.

Les pipes de Palamós(el Baix Empordà, Girona)9

A partir del segon quart o mitjan segle XVIII es detectauna presència poc significativa de pipes vidriades de pro-ducció local a les excavacions de la ciutat i una nul·la omolt escassa presència de pipes de caolí. Pel contrari,comencen a aparèixer exemplars produïts a Palamós

(AAVV, 1996; Rosal, 1998), el centre més important deCatalunya a partir de mitjan segle XVIII (fig. 4, quaderna color). Al segle XIX la localitat era famosa, entre altres

9. Volem agrair a Núria Teno, conservadora del Museu de la Pesca de Palamós, totes les facilitats que ens ha donat per a la consulta de la col·lecció del museu, comtambé de la documentació relacionada.


Làmina 5Pipes d’escudellers: 1. Pipa vidriada amb motiu difús. Pipes de ceràmica vidriada obra d’oller (2-7).(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


174 quarhis

coses, per la producció de pipes10, les quals van tenir unagran difusió a tot Catalunya. Se’n coneixen exemplars ala ciutadella de Roses, a les illes d’Eivissa i Formentera(Madrid, Torres, 2006), a Marsella11 i a Bellegarde(Languedoc-Rosselló, França) (Raphaël, Kügler, 2005) ia Ceuta (Gosse, 2007); també van arribar a llocs molt mésllunyans, com Cuba12. Sens dubte, el mapa de troballes ésmolt més extens, però la falta de publicacions impedeixaportar-ne més dades. El desconeixement d’aquestes pro-duccions va fer que durant molt de temps fossin conside-rades com a romanes, tal com ha passat, per exemple,amb les trobades al poblat de la Torre dels Encantatsd’Arenys de Mar (Pons Guri, 1954) i a Mataró (Ribas,1964) (el Maresme, Barcelona), a Vilanova i la Geltrú (elGarraf, Barcelona) (Bellmunt, 1962) i a Empúries (l’Alt

Empordà, Girona) (Esteve, 1974). També s’han trobatpipes de Palamós a excavacions de Sant Boi del Llobregat(el Baix Llobregat, Barcelona)13.El perfil de la pipa presenta un taló apuntat, molt carac-terístic, rematat amb una petita bola, i una decoració abase de franges, amb motius geomètrics i cortinatges.

10. “Se dedicaban sus habitantes a la fabricación de tapones de corcho, las pipas de barro para fumar, la construcción de barcos…”. Diccionario Gráfico Universal, vol. VII,1832. Barcelona.11. Comunicació oral de Véronique Abel, del Centre Archéologique de Marseille.12. Informe inèdit d’Adrián Álvarez Chávez, arqueòleg del Museo El Morillo (Matanzas). Agraïm al Museu de la Pesca de Palamós haver-nos permès accedir a aquestmaterial.13. Agraïm a Magí Miret i a Maria Lledó Barreda, directora del Museu de Sant Boi, la informació facilitada.


Làmina 6Pipes de Palamós (1-4).(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).




Normalment, en una de les franges s’hi posava el nomdel fabricant. També hi ha fornets amb motius circulars,que formen una mena de medalló central, on es posavael nom, igualment, entre les franges circulars (làm. 6, fig.4; làm. 7, fig. 1-4). Al Museu de la Pesca de Palamós esconserva un motlle de metall per a la fabricació de pipes(Esteve, 1974: 318).Es coneixen els tallers de Juan Castella i Esteve Espinetgràcies a la llegenda que apareix a la vora de la cassoletad’algunes pipes: de Palamos en Cataluña, fca de JuanCastella o Palamos en Cataluña, fca de Esteve Espinet(Saladich, 2006: 59-60). A Barcelona s’han trobat exem-

plars d’Esteve Espinet (làm. 6, fig. 3). Cal destacar unexemplar vidriat en verd, amb una aparença formal simi-lar a les produccions de Palamós, però amb algunes


Làmina 7Pipes de Palamós (1-3); 4-5. Pipes de possible producciómenorquina.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


176 quarhis

14. S’utilitza el terme gerrer atès que les gerres eren una de les principals formes que es feien en aquests tallers.15. En aquest sentit cal destacar que gairebé la totalitat de les troballes a la ciutat de Barcelona es localitzen a zones de marcat caràcter portuari i mariner. Destaca tambéque no apareguin com a part de la càrrega dels diferents viatges, tal com es comprova en el detallat estudi de Martín Corrales, E. 2001. Comercio de Cataluña con elMediterráneo musulmán (siglos XVI-XVIII). El comercio con los enemigos de la fe, Edicions Bellaterra, Barcelona.16. Sobre la falta d’un llatzeret a Barcelona i les modalitats d’aquest comerç, vegeu Martín Corrales, E. 2001.

característiques que fan pensar més en una imitació bar-celonina (làm. 6, fig. 2). Els contextos arqueològics de lespipes de Palamós (uns 23 exemplars estudiats) a la ciutatde Barcelona se situen entre finals del segle XVIII i mit-jan segle XIX.

Possibles pipes de Menorca (Illes Balears)En un context arqueològic de la segona meitat del segleXVIII i principis del segle XIX se n’han localitzat dosexemplars de ceràmica sense vidriar que presenten unadecoració de tipus vegetal, motius de palma disposats ensentit vertical o en roleus junt a l’embocadura. Elsparal·lels d’aquestes peces els trobem a Menorca, tal compodem veure en els exemplars localitzats a les excava-cions de Sa Raval des Castell datats al segle XVIII (AAVV,2006). La seva procedència no és segura, atès que noméses té notícia de la referència esmentada, però sembla queeren els gerrers14 de Menorca, terrissaires especialitzatsen l’obra no vidriada, els que les elaboraven. Aquestespipes es van continuar fent durant tot el segle XIX (làm.7, fig. 4-5).

Les pipes del Mediterrani oriental a BarcelonaLa seva presència, fonamentalment durant el segle XVIII,respondria en bona mesura a dos factors. En primer lloc,a la més que probable pèrdua del mercat català per partdels productors de pipes holandesos i anglesos desprésde la Guerra de Successió (1701-1714) que hauria portata la substitució de les pipes de caolí per les pipes elabora-des per artesans locals, i n’és una bona mostra el conjuntanalitzat en els apartats precedents. En segon lloc, a l’im-puls donat a la indústria tèxtil per part de la nova dinas-tia borbònica, en bona part alimentat pel tràfic creixentde cotó otomà, que hauria afavorit l’arribada d’altres pro-ductes orientals, entre els quals les pipes, que, tot i quede forma minoritària, ja eren presents als últims anys delsegle XVII. En tot cas, no es tracta, a jutjar per la granvarietat de formes i tipus, d’una entrada organitzada perpartides, tal com passava amb les pipes de caolí (Garcia

Espuche, 2008), sinó que més aviat respondrien a un trà-fic irregular, possiblement vinculat a l’ús personal de lamarineria o a la seva pacotilla15.Si bé falten estudis arqueomètrics o seriacions tipològi-ques fidedignes, el context històric de les troballes ialguns paral·lels arqueològics permeten almenys situarl’origen d’aquestes peces al Mediterrani oriental (fig. 5,quadern a color). Tal com s’assenyalava en la introduc-ció, s’ha optat per una classificació per estils, tot seguint,sobretot, el treball de Philip Gosse (2007), i que en capcas s’ha d’interpretar com una adscripció fixa a l’origende les peces, sinó més aviat com a variants formals dins del’extens marc geopolític de l’Imperi Otomà.Tal com veurem a continuació i al marge dels diferentsestils ressenyats, la gran majoria de paral·lels es localitzena Marsella i a Malta, fet que no és en absolut fortuït.Durant el segle XVIII aquests dos enclavaments vanactuar principalment com a centres redistribuïdors delcotó otomà que entrava a Catalunya, un cop passat elperíode obligatori de quarantena en els llatzerets de totsdos ports16. D’altra banda, la desaparició d’aquest tipusde pipa en els contextos arqueològics de Barcelona, apartir de mitjan segle XVIII, coincideix amb els intentsde la corona espanyola de promocionar el tràfic cotoneramericà (Thomson, 2008), fet que ens dóna un marc his-tòric molt clar tant pel que fa a la seva presència a la nos-tra ciutat com per a la seva desaparició.

1. PIPES D’ESTIL GREC

Les pipes que s’inclouen en aquest epígraf, un total dedotze, presenten en la seva majoria cassoletes de formaesfèrica amb xemeneies cilíndriques i habitualment cur-tes. Destaca la presència en totes les peces d’una quillamés o menys marcada.

1.1. Pipes de marcat estil grecFinals del segle XVII-principis del segle XVIIILa majoria tenen la base esfèrica, més o menys desenvo-lupada, sempre amb una quilla, normalment delimitada



177quarhisJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERONÚRIA MIRÓ I ALAIXMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

per incisions fetes amb rodeta, i xemeneies, en els casosconservats més aviat curtes. Les pastes són gairebé sem-pre negres (làm. 8, fig. 2-3), excepte en dues que presen-ten tons ocres o groguencs (làm. 8, fig. 1; làm. 16, fig. 3,quadern a color). Les intervencions arqueològiques hanaportat fins ara 8 exemplars d’aquest tipus.Les decoracions més freqüents són fetes amb motllo,amb la impressió a la base de la peça d’una sèrie de cos-telles verticals, encara que també se’n documenten defetes mitjançant la incisió amb ganivet (làm. 8, fig. 1; làm.16, fig. 3, quadern a color). Igualment amb motllo, esrealitzen alguns frisos de motius geomètrics, amb ara-

bescs romboidals i punts (làm. 8, fig. 3). En alguns casos,presenten la impressió de motius estampillats força sim-ples, com el·lipses amb un cercle central o ziga-zagues

LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIX


Làmina 8Pipes d’estil grec (1-5): 4-5. Pipes amb quilla foradada. Pipes d’estilbalcànic: 6. Pipa amb cassoleta i embocadura en angle agut. (Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


178 quarhis

verticals. Coneixem peces similars en excavacionsd’Atenes i Corint (Robinson, 1985), del castell deChlemoutsi (Grècia)17 o de Pomègues (Marsella) (Gosse,2007) i de Malta (Wood, 1998).La cronologia que aporten els contextos de la ciutat deBarcelona situa aquestes pipes entre finals del segle XVIIi el primer terç del segle XVIII.

1.2. Tipus pròxims als grecsFinals del segle XVII-principis del segle XVIIIEn aquest epígraf s’hi inclouen algunes peces que mos-tren notables semblances amb les anteriors i alhoraaspectes que generen dubtes sobre la seva atribució con-creta. Es tracta de tres pipes de pastes de colors marronsi grisos amb una quilla perforada molt prominent (làm.8, fig. 4-5). La pipa més completa mostra una decoracióestampillada amb motius ovalats i un cercle interior quetambé trobem en el conjunt descrit prèviament.A l’illa de Malta s’hi han trobat algunes peces de caracte-rístiques similars (Wood, 1998). Els contextos en què apa-reixen aquestes peces estan datats, com els anteriors,entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII.Cal esmentar, per últim, una pipa de mida gran, amb labase esfèrica decorada amb costelles i que està aplatada acausa d’un moldejat bastant groller. Aquestes característi-ques la podrien adscriure a l’estil grec, malgrat que enaquest cas la cronologia és excepcionalment tardana i sesitua entre els últims anys del segle XVIII i els primers delsegle XIX.

2. PIPES D’ESTIL BALCÀNIC

Hem considerat pipes d’estil balcànic les que tenen unapasta dura i molt depurada, normalment de color entregris i negre. També hi ha alguns exemplars amb pastaocre, però en menor quantitat. Les més habituals són lesque presenten la unió entre la cassoleta i l’embocaduraen angle agut (làm. 8, fig. 6; làm. 9, fig. 1-2) i les pipes enforma de saquet (làm. 9, fig. 3-4). Fins a la data se n’hanrecuperat un total de 31 exemplars.

2.1. Pipes amb cassoleta i embocadura en angle agutMitjan segle XVIIIEncara que morfològicament es tracta d’un grup bastanthomogeni, s’hi poden apreciar dues variants en la colora-ció de les pastes i, tot i que en la majoria dels casos elcolor predominant és el negre (en set dels exemplars),en tres de les peces es documenten argiles de color ocreo marró. Des del punt de vista formal presenten una clarasemblança amb alguns tipus hongaresos, una característi-ca que han destacat alguns autors (Gosse 2007: 259;Tomka 2001 i 2005).Presenten una base robusta i arrodonida, sense quilla,una cassoleta cilíndrica alta i una embocadura en angleagut respecte a aquesta. Les decoracions, quan n’hi ha,reprodueixen motius bastant simples, que mai no estanfets amb motllo, sinó mitjançant l’aplicació en cru d’es-tampilles damunt la pasta. A pràcticament totes les peces,decorades o llises, hi destaca l’allisat exterior, que en oca-sions arriba fins al brunyit.Entre els elements decoratius hi trobem motius crucifor-mes, conquilles marines (làm. 8, fig. 6; làm. 9, fig. 1;làm. 16, fig. 4, quadern a color) o franges de cercles in-cisos. Com a aspecte destacable, cal ressenyar la presèn-cia de pigment blanc en els diferents motius estampi-llats.Entre l’ampli conjunt de pipes recuperat a Marsella, hiha diversos exemplars d’aquest tipus, als quals s’atribueixun origen balcànic (Gosse, 2007: 259-260). També se’ntroben a les illes de Malta i Eivissa (Wood, 1998; Madrid,Torres, 2006), i a la ciutadella de Roses, però decoradesamb palmetes verticals.Fins ara, l’aparició en els contextos arqueològics de laciutat es limita als anys centrals del segle XVIII.Respecte a les tres peces que presenten argila de colorocre clar, les estampilles són similars a les de la variantanterior, encara que es documenta un exemplar amb frisd’aspes realitzat amb motllo a la vora de la xemeneia i enun altre s’hi detecten possibles restes de pintura, totesdatades en el mateix període que les anteriors.

17. Skartsis, S. 2009. Chlemoutsi Castle (Clermont, Castel Tornese), Peloponnese: its Pottery and its Relations with the West (13th-early 19th C.). A thesis submitted to The Universityof Birmingham.





2.2. En forma de saquet, sacklikeSegona meitat del segle XVII-mitjan segle XVIIIEs tracta d’un dels estils més ben representats amb 12exemplars. Excepte un, tots els individus presenten lamateixa pasta negra i dura que el grup anterior.Morfològicament es caracteritzen per tenir una basearrodonida que en ocasions presenta una quilla clara ouna simple insinuació, i un estrenyiment de la xemeneiaque els confereix l’aspecte d’un sac. A l’embocadura ésfreqüent localitzar-hi un anell o una corona en forma decordó.Les decoracions acostumen a fer-se mitjançant l’estampi-llat i són freqüents els motius en forma d’estrella i d’espi-ga (làm. 9, fig. 4; làm. 16, fig. 5, quadern a color); tambéhi apareixen alguns elements realitzats amb motllo, comtambé incisions de motius circulars i escarificacions verti-cals a la base (làm. 9, fig. 3). Igual que en les pipes en

angle agut, en alguns casos s’observa l’aplicació de pig-ment blanc en les decoracions.Es coneixen exemplars semblants entre els conjunts recu-perats a Pomègues (Gosse, 2007: 269-270), com també al’illa de Malta (Wood, 1998) i a les Balears (Madrid,Torres, 2006).Si bé hi ha alguns exemplars datables a la segona meitatdel segle XVII, la majoria d’aquestes pipes se situen en elsegle XVIII, principalment als anys centrals, sense que demoment ultrapassin aquesta datació.


Làmina 9Pipes d’estil balcànic: 1-2. Pipes amb cassoleta i embocaduraen angle agut; 3-4. Pipes en forma de saquet; 5. Pipa pseudofacetada;Pipes pròximes a l’estil grec i balcànic (6-8).(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


180 quarhis

2.3. Pipes facetades o pseudodecagonalsPrincipis del segle XVIIIEs tracta d’una forma descrita per Gosse (2007: 261-262),diferenciada pel facetat de la cassoleta i per una emboca-dura més llarga. La seva presència a Barcelona és testimo-nial, ja que només se n’han documentat dos casos, en elsquals les argiles utilitzades mostren un color gris clar(làm. 9, fig. 5), que es poden datar al primer quart delsegle XVIII.Es troben formes semblants a Marsella i a Malta i entre elsconjunts provinents d’excavacions d’Hongria, en quèse’ls atribueix un origen balcànic (Ridovics, 2009).

3. TIPUS PRÒXIMS A L’ESTIL BALCÀNIC O GREC

En aquest apartat una mica heterogeni, s’hi inclouen setpeces que, tant per referències bibliogràfiques com per laobservació i comparació directes dels exemplars barcelo-nins, podrien tenir l’origen en les àrees jònies i adriàti-ques.

3.1. Pipes d’argila negraFinals del segle XVII-mitjan segle XVIIIEn la seva majoria es corresponen amb els tipus híbrids od’influència grega definits per Gosse (2007: 274-277). Lacaracterística argila negra que presenten convida aincloure-les dins les produccions esmentades abans.Morfològicament es documenten peces de bases esfèri-ques amb quilla però amb acabats i decoracions simples i“grolleres”. La xemeneia, quan es conserva, és cilíndricai alta. Tenen decoracions amb motllo, com gallons, a labase de la cassoleta, uns frisos de fons picat, una xeme-neia en forma helicoidal (làm. 9, fig. 6) i un estampillatde motius circulars semblants als de les pipes en forma desaquet. A Barcelona apareixen en contextos que van desde finals del segle XVII fins a mitjan segle XVIII.

3.2. Altres formesS’hi inclouen tres exemplars formalment molt dispars.En primer lloc, una pipa de pasta de color marró-ocre

similar a les dels grups anteriors, de la qual destaca unaclara imitació de les formes habituals de les pipes de caolí(làm. 9, fig. 7). La datació se situa a la segona meitat delsegle XVII.En segon lloc, un fragment d’embocadura en argila blan-ca rematada en secció troncocònica i línies rectes, quepresenta similituds amb alguns tipus localitzats a Marsellai definits com a balcànics (Gosse, 2007: 269). L’exemplarestà datat al segle XVII.Per últim, un exemplar amb característiques molt desta-cades i que presenta clars paral·lelismes amb algunsexemplars de la ciutadella de Roses, de Marsella i deMalta (Gosse, 2007: 302-304; Wood, 1998: 318). Es tractad’una pipa en argila gris amb una base molt característi-ca formada per un cilindre en disposició horitzontaldecorat amb un moldejat en forma d’estrella. Presentauna datació del segle XVIII (làm. 9, fig. 8; làm. 16, fig. 7,quadern a color).

4. PIPES D’ESTIL TURC

Entre les pipes orientals s’hi aprecia una gran varietatformal, possiblement a causa de la gran quantitat detallers i argiles, i en són les grises i les negres les mésabundants. L’àmplia majoria tenen un recipient petit,cosa que ens fa pensar en una data primerenca de fa-bricació, atès que les característiques de les pipes primi-tives són una canya curta, un diàmetre de canya estret(9 mm) i poca decoració estampada (Le Quesne, 2007:173).Les primeres pipes utilitzades a Turquia es remunten alsanys 1600-1606, encara que al 1612 el consum de tabacfou prohibit pel sultà Ahmet I, una prohibició parcial-ment abolida al 1646 i totalment al 1680, moment en quèes desenvolupà la fabricació de les pipes (Le Quesne,2007: 177; Gosse, 2007: 158)18.Entre les pipes que anomenem d’estil turc, o d’ascendèn-cia turca, podem diferenciar-hi 7 grups amb característi-ques comunes entre si. En general, podem dir que lespastes són força depurades i fines i en la seva majoria de

18. Els centres de producció més coneguts són Lüleburgaz, Edurne, Ruskuk, Avanos i Diyarbakir, tot i que el més fastuós fou Tophane. Les pipes polides en negre podentenir l’origen a Istanbul (Le Quesne, 2007: 177). Segons Robinson, els fabricants de pipes de Tophane i Istanbul eren especialistes en aquesta tècnica i la reservaven pera les seves millors pipes (Robinson 1985: 166, n. 50).





color negre. La cassoleta és de dimensions no gairegrans, cosa que comporta una capacitat reduïda, i la baseté forma d’el·lipsoide horitzontal, amb la presènciad’una quilla més o menys marcada. Estan decorades ambincisions realitzades a rodeta o bé per estampació. Lescanyes són curtes i acabades amb un engruiximent quepot ser llis o estar decorat també a rodeta.

4.1. Pipes d’argila ataronjada amb la base en formade tres quarts d’el·lipseSegona meitat del segle XVII-primer quartdel segle XVIIIAquest grup està format per dos exemplars. La xemeneiaque es conserva és de tipus “venturi” no gaire alta, men-tre que la base té forma de tres quarts d’el·lipse. Estàdecorada a la part superior de la panxa amb una impres-sió a rodeta a base de petits cercles o una franja de rom-

bes en relleu. S’hi observa la presència d’una quillaremarcada per la decoració feta a rodeta. La canya éscurta i té un engruiximent també decorat a rodeta (làm.10, fig. 1-2; làm. 16, fig. 8, quadern a color). Aquest grupel trobem en contextos arqueològics que es daten entrela segona meitat del segle XVII i el 1716 i en trobemparal·lels a l’Alhambra (Granada) (Marinetto, 1991:1022), a Pomègues (Gosse, 2007: 204) i al derelicte de


Làmina 10Pipes d’estil turc: 1-2. Pipes en argila ataronjada i base el·líptica; 3. Pipa en argila negra i base el·líptica; 4-6. Pipes en argila negra ibase bicònica. (Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


182 quarhis

l’illa de Bisaga (arxipèlag de Kornati, Croàcia)19, datats afinals del segle XVII, i a Malta, encara que aquest està fetamb pasta grisa (Wood, 1998: 322).

4.2. Pipes d’argila negra amb base el·lípticaSegona meitat del segle XVII-principis del segle XVIIIGrup format per dos exemplars incomplets, en els qualss’intueix una xemeneia de forma cilíndrica. En un delsexemplars la base està decorada amb una garlanda d’im-pressions semicirculars enfrontades20, mentre que a l’al-tre és llisa. La quilla està molt marcada, i la canya, que éscurta, té un engruiximent a l’embocadura (làm. 10, fig.3). A Barcelona es troben en contextos estratigràficsentre la segona meitat del segle XVII i principis del segleXVIII.

4.3. Pipes d’argila negra amb cassoleta bicònica Finals del segle XVII-mitjan segle XVIII (1756) Aquest grup està constituït per quatre pipes, la majoriafragmentades. Només una conserva la xemeneia, que téforma cilíndrica amb la vora una mica exvasada i paretsmolt fines. La base és bicònica, amb el centre molt mar-cat, i recorda les pipes amb la base en forma de plat, estàdecorada amb línies a rodeta en sentit horitzontal o ver-tical, o bé amb costelles fetes amb motllo. A la base s’hiobserva la quilla ben marcada. La canya és de dimensionscurtes i està decorada amb un anell (Wood, 1998: 322) iper les seves característiques es podria usar amb xibuc(làm. 10, fig. 4-6). Pels contextos de la nostra ciutat, esdaten entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII(1756) i en trobem un paral·lel a l’àgora de Corint(Grècia)21.

4.4. Pipes d’argila grisa amb base el·lípticaPrincipis del segle XVIIIA aquest grup s’hi adscriuen dos exemplars, que són enargila gris, amb la part superior de la base decorada ambimpressions realitzades de manera irregular, entre lesquals es distingeixen palmetes invertides en una, i rom-

bes a l’altra. La quilla la tenen simplement delimitadaper la decoració a rodeta. Presenten una canya de petitesdimensions acabada amb una argolla decorada a rodetaen sentit helicoidal (làm. 11, fig. 1). Es troben paral·lelsa la ciutadella de Roses i a l’illa d’Eivissa (Madrid, Torres,2006: 44 i 157). A Barcelona es daten en contextos delprimer decenni del segle XVIII.

4.5. Pipa d’argila roja amb acabat gris, de base el·lípticaSegona meitat del segle XVIIINomés se n’ha pogut diferenciar un exemplar que per-tanyi a aquest grup. La base, amb quilla, està decoradaamb línies realitzades a rodeta i amb una estampaciód’elements geomètrics –rombes i punts– a la part alta.La canya és de petites dimensions i està acabada amb unengruiximent marcat per la decoració (làm. 11, fig. 2).Se n’ha trobat un paral·lel a la ciutadella de Roses ies data en un context de la segona meitat del segleXVIII.

4.6. Pipes d’argila roja amb base de platSegle XVIIUn altre tipus documentat és el de les pipes amb base enforma de plat, encara que només se’n coneix la presènciad’un exemplar. Presenta les parets primes i una baseforça plana, en forma de plat o de disc, la superfície de laqual està brunyida i decorada a base d’impressions quesemblen una flor simple. A la base s’hi diferencia clara-ment la quilla (làm. 11, fig. 3). Aquesta peça es troba encontextos del segle XVII.

4.7. XibucSegle XVIIIEl xibuc es caracteritza per les dimensions de la cassoletai la canya, d’unes mides més grans que les dels grups pre-cedents. Únicament tenim constància de dos exemplarsincomplets. El que està més ben conservat, i se situa enen un context del segle XVIII, presenta una base deforma el·líptica decorada amb costelles molt marcades

19. Zmaic, V. Post medieval shipwreck from the late 17th century in the waters off the island of Bisaga in the Kornati archipielago, consultat el 18 de novembre de 2011 a:http://icua.hr/en/archaeologyprojects/115-novovjekovni-brodolom-s-kraja-17-st-u-podmorju-otoka-bisaga-kod-kornata.20. Un paral·lel d’aquesta pipa es troba a Malta (Wood, 1998: 324).21. Es va trobar en el nivell d’enderrocament de la casa Turca (Robinson, 1985: 173 i làmina 48, figura C 11).




fetes amb motllo i una quilla prominent que s’uneix a lacanya també decorada amb costelles (Gosse, 2007: 299).L’argila roja polida fa que tingui un acabat vermellósintens que recoda la ceràmica sigillata romana (làm. 11,fig. 5). Es tracta d’un model elaborat a Constantinopla ala segona meitat del segle XVIII i imitat per la fàbricaBonnaud Fils de Marsella al segle XIX (Amouric,Vallauri, Vayssettes, 2009: 392-395). Del segon exemplar,només se’n conserva la canya d’argila beix. Presenta unengruiximent a l’embocadura que està decorada ambimpressions en forma de punts i rombes a rodeta (làm.11, fig. 4).

5. PIPA D’ESTIL SIRI

SEGLE XVIIEs tracta d’un exemplar fragmentat localitzat en un con-text estratigràfic datat al segle XVII, té la base esfèrica

sense quilla, decorada amb escarificacions i una marcacircular al centre de la part inferior. La canya és curta il’embocadura està rematada amb un anell decorat ambuna línia a rodeta (làm. 12, fig. 1). Si seguim la classifica-ció de Gosse, aquesta pipa es podria adscriure fàcilmenta les formes primitives dels tipus siris (Gosse, 2007: 231).S’ha trobat una peça similar a l’àgora d’Atenes (Ro-binson, 1985: 194 i làmina 61, figura A1).



Làmina 11Pipes d’estil turc: 1. Pipa en argila gris i base bicònica; 2. Pipa en argila roja i superfície grisa; 3. Pipa amb base de plat; 4-5. Xibuc. (Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


184 quarhis

6. PIPES SENSE ADSCRIPCIÓ GEOGRÀFICA

Al marge dels grups establerts, s’han trobat algunes pipesque constitueixen grups poc homogenis o corresponen aexemplars únics. Cap cas no sembla que tingui unescaracterístiques prou precises per adscriure’l a un àmbitgeogràfic concret.

1. Pipa espatuladaPrimera meitat del segle XVIINomés en podem parlar d’un exemplar, de factura forçarudimentària, format per una cassoleta simple, de peti-tes dimensions i parets gruixudes, en el qual no es dife-rencia la base de la pipa de la canya. La cassoleta noestà decorada, però s’hi observa alguna línia realitzadaamb espàtula que li confereix un acabat més fi (làm. 12,fig. 2). Aquesta peça es troba en un context arqueolò-gic de la primera meitat del segle XVII. Gosse presentaun exemplar similar trobat a Pomègues i que situa ala zona del Magrib (Gosse, 2007), un paral·lel que ex-

posem aquí amb algunes reserves, atès que l’adscrip-ció es basa en un nombre molt reduït d’exemplars cone-guts.

2. Pipes amb esperóSegle XVII-primera meitat del segle XVIIIS’han localitzat vuit pipes que presenten en comú unesperó a la base de la cassoleta. En destaca una en argilanegra amb la base esfèrica decorada amb costelles a rode-ta i acabada amb un esperó. La xemeneia és alta, deforma cilíndrica, amb les puntes una mica exvasades i


Làmina 12Pipa d’estil siri (1). Pipes d’origen incert: 2. Pipa espatulada. 3-6. Pipes d’argila negra amb esperó.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


22. Philip Gosse adscriu aquesta pipa al Marroc.


decorada amb una doble línia a rodeta, té la canya rema-tada amb un anell (làm. 12, fig. 3). Es data entre finalsdel segle XVII i principis del segle XVIII i n’hem trobatun paral·lel a Ceuta (Gosse, 2007: 299)22.Una altra pipa presenta una pasta de color groguenc,amb una cassoleta de base esfèrica, una xemeneia deparets cilíndriques i una canya curta acabada amb unanell engruixit. Està decorada amb semicercles i línies ensentit helicoidal (làm. 13, fig. 2), i es documenta ennivells estratigràfics del segle XVII. Una altra, també depasta groguenca, té les parets llises i decorades amb una

engalba ataronjada, la base de la cassoleta és de formael·lipsoidal i té una inflexió a la meitat de la panxa; lacanya és curta i està acabada en anell (làm. 13, fig. 4).



Làmina 13Pipes d’origen incert: 1-4. Pipes amb esperó; 5. Pipa en argilaataronjada; 6. Pipa en argila grisa amb protuberàncies. (Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


186 quarhis

Aquesta pipa es troba en contextos del segle XVII i prin-cipis del segle XVIII.També s’ha documentat un exemplar amb esperó enpasta grisenca amb acabat rosat. D’aquest tipus, se n’hadiferenciat una pipa amb una base en forma d’el·lipse ensentit vertical i una xemeneia alta cilíndrica. La paret estàdecorada amb motllo en forma de xarxa i la vora del for-net està acabada amb un anell decorat amb una línia arodeta (làm. 13, fig. 3). A Barcelona se situa en contextosdel primer decenni del segle XVIII.Al marge del que hem esmentat al començament, s’handocumentat diversos exemplars en pasta negra amb lacassoleta de petites dimensions i la base esfèrica decora-da amb impressions semicirculars i costelles. En algunas’hi observa la inclusió de pasta blanca al forat de la deco-ració per ressaltar-la més (làm. 12, fig. 4-6; làm. 13, fig. 1).Es documenten en nivells de la primera meitat del segleXVIII.

3. Pipa d’argila roja i base el·lípticaPrimera meitat-tercer quart del segle XVIIIS’ha documentat una petita pipa d’argila roja, amb l’en-galba ocre, una base decorada amb costelles fetes a mot-llo, una quilla incipient i una canya petita acabada ambuna embocadura exvasada decorada també amb costelles(làm. 11, fig. 5). Es data entre la primera meitat i el ter-cer quart del segle XVIII.

4. Pipa d’argila grisa amb protuberànciesSegle XVIIEs mereix una menció especial una pipa de pasta grisa,amb parets robustes i perfil en forma de sac. Està profu-sament decorada amb línies i motius geomètrics fets arodeta i amb estrelles fetes amb estampilla. Tant a lasuperfície com a la base de la cassoleta hi ha restes d’unadecoració a base de protuberàncies que no s’ha conser-vat (làm. 13, fig. 6; làm. 16, fig. 9, quadern a color).Aquest exemplar s’ha trobat en un context del segleXVII.

5. Pipes amb graella interiorPrimer terç del segle XVIIIUn altre grup amb característiques similars és el de lespipes que tenen una graella amb tres o quatre forats al’interior del fornet (làm. 14, fig. 1-6). La pasta és detonalitat ataronjada i la superfície llisa, tot i que algunapresenta elements decoratius fets a rodeta a la base (làm.14, fig. 1) i embocadures decorades amb incisions o cor-dons. En destaca una de decorada amb motius vegetalsen pintura ocre (làm. 14, fig. 6) que se situa en un con-text del 1716. Els únics paral·lels de pipes amb una grae-lla incorporada al fornet que hem trobat provenen deChioggia23 (Boscolo, 2000), a l’àrea de Venècia (Itàlia),encara que la seva forma exterior s’allunya força de la deles trobades a Barcelona. També hi ha exemplars decaracterístiques similars però sense la graella a l’interiordel fornet. Presenten parets robustes, llises i algu-na decoració de cordó a l’embocadura (làm. 15, fig. 1-2). Es poden datar al primer terç del segle XVIII (1714-1730).

6. Pipes decoradesFinalment, cal ressaltar alguns exemplars decorats entreels quals hi ha dues pipes amb una cassoleta alta i estretai unes altres dues de moldejades en forma de cap humà.Pel que fa a les pipes de cassoleta alta, la primera, quepodem situar en un context de la primera meitat delsegle XVII, presenta una mena de taló ganxut, decoratamb motllo amb dos roleus i amb acanalats que semblenel cap d’una au rapaç. La part superior del fornet estàdecorada amb dues incisions de motius geomètrics arodeta (làm. 15, fig. 3). La segona, que es data al tercerquart del segle XVIII, està decorada amb una tija remata-da amb fulles, que s’enrotlla a la cassoleta i a part de lacanya (làm. 15, fig. 4). Encara que amb moltes diferèn-cies, recorda el món de les pipes trobades a Scharnstein(Àustria), concretament als grups 2 i 4, de les quals, lesdel grup 2 presenten una base arrodonida i estan fetesamb argiles blanquinoses, de color gris clar i ataronjades,

23. Aquest tipus de pipes chioggiotes es data entre el 1670 i el 1750.





mentre que les del grup 4 estan provistes de taló i deco-rades amb garlandes i fulles estilitzades. Aquestes pipesaustríaques es daten a mitjan segle XVII les del grup 2, ientre mitjan segle XVII i el segle XIX les del grup 4(Fettinger, 2005: 119).També cal destacar la troballa de dues pipes d’argila depasta ataronjada decorades amb caps humans. La prime-ra està datada entre la segona meitat del segle XVII i elsegle XVIII, i la seva cassoleta la conforma el cap d’unotomà amb turbant i grans bigotis (làm. 15, fig. 5), men-tre que l’altra, que no es conserva en la seva totalitat,

sembla representar el cap d’una dona, i es pot datarentre finals del segle XVII i el primer decenni del segleXVIII (làm. 15, fig. 6).


Làmina 14Pipes d’origen incert: 1-6. Pipes amb graella.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).


188 quarhis

Els accessoris per a pipesPer buidar la pipa, apretar el tabac dins la cassoleta omoure i reblanir el tabac en combustió s’utilitzaven elsatacadors.24 En un principi, per a aquesta finalitat es feienservir pals o tiges de rosa, però amb el pas del tempsaquests accessoris es van anar sofisticant. Es coneixen ata-cadors d’os i d’ivori, i també de metalls preciosos, coml’or o la plata, i d’altres de més senzills de bronze o d’ale-acions menors (Orhant, 2000). Els atacadors tenien for-mes molt diferents en funció de la seva finalitat. N’hihavia com una mena de punxó amb un remat ornamen-

tal en forma d’animal, o bé amb l’efígie de personatgesconeguts (Orhant, 2000: 48-49); mentre que d’altrestenien una base plana, normalment circular, i la forma

24. Volem agrair a Antoni Pascual totes les indicacions facilitades sobre aquests temes i d’altres de vinculats amb el món del tabac.


Làmina 15Pipes d’origen incert: 1-2. Pipes semblants al grup amb graellainterior, però sense graella; 3-4. Pipes decorades; 5-6. Pipesdecorades amb caps humans.(Dibuix: Esther Albiol i Míriam Esqué-MUHBA).




25. Una mostra és l'utensili de neteja format per quatre peces de metall –una cullereta, un ganxo i unes altres dues peces d'ús incert– unides per una frontissa que pre-senta Brigitte Fettinger (Fettinger, 2005: 128 i fig. 4).


d’una cama o d’un braç; també n’hi havia amb un rematsuperior ornamental figurat, per exemple amb caps depersonatges històrics (Orhant, 2000: 46-47). A les excava-cions de Barcelona han aparegut igualment una sèried’objectes que podrien vincular-se al món del tabac i deles pipes i que hem identificat com a atacadors (fig. 6).En dos dels casos es tracta d’unes culleretes de bronzed’uns 6 cm conservats de longitud. Aquestes peces, nor-malment, s’encastaven en una anella (una encara conser-va una part del cèrcol que en facilitava l’encast) de laqual penjaven 2 o 3 atacadors amb formes i funcions dife-rents25. El context es pot fixar a finals del segle XVII-pri-mers anys del segle XVIII.Dues de les peces corresponen a una vareta rematada perun costat per una petita cullereta/espàtula i per l’altreper un ganxo arquejat. Una està feta en os tallat i té unespetites motllures decoratives i, l’altra, que és una micamés senzilla, està feta en bronze. Els contextos cronolò-gics les situen, respectivament, al segle XVIII i entrefinals del segle XVII-primers anys del segle XVIII.Finalment, destaca un atacador de 8,7 cm de longitud, fettambé en os i rematat amb la figura d’un gos. El perfilpresenta un forat entre les potes (per portar-lo penjat) iconserva els negatius circulars on hi devien anar incrus-tats alguns elements decoratius (pedreria). La peça pre-senta la particularitat de servir també per guardar unavareta/punxó, tal com indica el negatiu que es conservaal cos de l’atacador. La seva cronologia es pot establirentre el segle XVII-principis del segle XVIII.

ConclusióEl destacat paper del consum de tabac a la Barcelona del’època moderna, que s’ha posat de relleu els darrersanys (Garcia Espuche, 2010), es tradueix materialmenten la gran quantitat de pipes localitzades a les excava-cions arqueològiques de la ciutat. Les que presentem enaquest treball i les que han estat objecte dels estudis ante-riors que hem esmentat, són un bon exponent de la pràc-tica diària d’aquest hàbit que va ser introduït al nostre

Figura 6 Accessoris per a pipes trobats a les excavacions de Barcelona.


190 quarhis

país al segle XVI. Més enllà de l’anècdota, la presènciad’aquests materials al registre arqueològic fa evidents elsprincipals corrents comercials del període: en un primermoment, amb el nord d’Europa (Holanda i Anglaterra)i, més tard, a partir del segle XVIII i a través d’interme-diaris, amb el llevant mediterrani (Martín Corrales2001), principalment amb els territoris sota controlotomà.Aquests corrents comercials, lligats als esdevenimentspolítics i econòmics de finals del segle XVII i del segleXVIII, fan que les pipes siguin uns indicadors cronològicsde primer ordre; a més, cal tenir en compte la rapidesaamb què es van amortitzar, a diferència d’altres objectesque van estar en ús i en circulació durant molt més detemps.Així doncs, és en aquests dos factors –el d’indicador cro-nològic i el d’exponent de les relacions comercials– onradica la importància de les pipes com a document histò-ric. La falta d’estudis arqueològics, tant dels centres deproducció com dels de distribució, comporta que lesagrupacions tipològiques que s’han utilitzat s’hagin d’en-tendre com un mer instrument d’ordenació i no com unsistema de classificació precís en si mateix. Esperem queestudis posteriors defineixin i fixin uns paràmetres quepermetin d’abordar l’estudi de les pipes com s’aborda eld’altres materials arqueològics.

BIBLIOGRAFIA

AAVV 1996. Artesans de la pipa a Catalunya, Generalitat deCatalunya.

AAVV 2006. Sa Raval des Castell. La historia d’un poble a tra-vés del material arqueològic, Govern de les Illes Balears,Consell Insular de Menorca i Museu de Menorca.

ALBERTÍ, S.; ROSAL, J. 1991. “La terrissa negra trobada a laComarca del Maresme”, Butlletí Informatiu de Ceràmica, 49,Associació Catalana de Ceràmica, Barcelona, pp. 44-49.

AMOURIC, H.; DULIÈRE, E.; RICHEZ, F.; VALLAURI, L. 2002.“En rade de Villefranche”, en RIVET, L.; SCIALLANO, M. (dir.),Vivre, produire et échanger : reflets méditerranéens,Collection Archéologie et histoire romaine 8, pp. 153-157.

AMOURIC, H.; VALLAURI, L.; VAYSSETTES, J.L. 2009. Terres defeu, de lumière et de songes dans le Midi français Xe-XXe siè-cles, Lucie éditions & Communauté d’Agglomération Paysd’Aubagne et de l’Etoile.

BELLMUNT, J. 1962. “Vilanova i la Geltrú”, Ampurias XXIV, Di-putació Provincial de Barcelona i CSIC, Barcelona, pp. 310-311.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ, N. 2008. “Les pipes de caolídel segle XVII trobades al jaciment de l’Antic Mercat del Born,Barcelona: importacions angleses i holandeses”, Quadernsd’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, 4,Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona,pp. 139-157.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ, N.; SOBERÓN, M. (en prem-sa). “Production and trade of non-kaolin clay Pipes found inBarcelona between the 17th and 19th Century”, Actes de la26th Académie Internationale de la Pipe-Conference (Grasse,3-5 novembre 2010).

BOSCOLO, G. 2000. La pipa chioggiotta e altre pipe in terracot-ta, Libreria Editrice Il Leggio, Chioggia.

Diccionario Gráfico Universal, vol. VII, 1832, Barcelona.

ESTEVE CRUAÑAS, L. 1974. “Las pipas pseudo-romanas deAmpurias fueron obradas en Palamós”, Miscelánea Arqueo-lógica, vol. I, pp. 315-323.





FETTINGER, B. 2005. “Tonpfeifen von der Ruine Alt-Scharnstein, Oberösterreich”, KnasterKOPF 18, pp. 117-128.

GARCIA ESPUCHE, A. 2008. “El tabac a la Catalunya del se-gle XVII: consum i economia”, Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona, Època II, 4, Museud’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp.170-175.

GARCIA ESPUCHE, A. 2010. La Ciutat del Born. Economia i vidaquotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Ajuntament deBarcelona, Barcelona.

GOSSE, P. 2007. “Les pipes de la quarantaine: Fouilles du portantique de Pomègues (Marseille)”, The Archaeology of the ClayTobacco Pipe XIX, BAR Series, Oxford.

LE QUESNE, C. 2007. Quseir: An Ottoman and NapoleonicFortress on the Red Sea Coast of Egypt, American University inCairo Press, El Caire-Nova York.

MADRID, J.; TORRES, F.X. 2006. Estudi i catalogació de lespipes d’Eivissa i Formentera, Consell Insular d’Eivissa iFormentera, Eivissa.

MARINETTO SÁNCHEZ, P. 1991. “Estudio y catálogo de unacolección de pipas para fumar”, Homenaje al Profesor JacintoBosch Vilá, vol. II, Granada, pp. 1.005-1.030.

MARINETTO SÁNCHEZ, P. 1993. “Juego y esparcimiento”, Viviren Al-Andalus. Exposición de cerámica (s. IX-XV), Instituto deEstudios Almerienses, Almeria, pp. 213-275.

MARTÍN CORRALES, E. 2001. Comercio de Cataluña con elMediterráneo musulmán (siglos XVI–XVIII). El comercio con losenemigos de la fe, Edicions Bellaterra, Barcelona.

MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, A.; PONCE GARCÍA, J. 1991. “Un arra-bal almohade en Lorca. Excavaciones de urgencia en el edifi-cio del Ayuntamiento de Lorca”, Memorias de Arqueología, pp.363-375.

ORHANT, A. 2000. Fumer. Objets de désir. Pipes, tabatières,boîtes, étiquettes…, Parangon, París.

PONS GURI, J.M. 1954. “Sobre unas pipas romanas”, Boletínde la Biblioteca-Museo Balaguer, Quinta época, vol. II, Vilanovai la Geltrú, pp. 85-88.

RAPHAËL, M.; KÜGLER, M. 2005. “Funde von Fort deBellegarde, Südfrankreich”, Tonpfeifen zwischen Ostsee undSchlesien. KnasterKOPF Band 18, pp. 138-141.

RIBAS, M. 1964. Els origens de Mataró, Mataró.

RIDOVICS, A. 2009. “Hungary (including former territorios)”,Journal of The Academie Internationale de la Pipe, vol. 2,Académie Internationale de la Pipe, Liverpool, pp. 65-73.

ROBINSON, R. 1985. “Tobacco Pipes of Corinto and theAthenian Agora”, Hesperia, vol. 54, núm. 2, pp. 149-203.

ROSAL I SAGALÉS, J. 1988. “La terrissa de Palafrugell. 4apart”, Butlletí Informatiu de Ceràmica, 36, Associació Catalanade Ceràmica, Barcelona, pp. 32-34.

SALADICH, J. 2006 “Mythe et démystification des pipes«romaines» en Catalogne” Livre de la pipe - Pipe year book2005-2006, Académie Internationale de la Pipe, pp. 56-65.

SANTANACH, J.; POUS, J.; SUÑOL, M.; VIGO, S. 1992. “L’obrade terra cuita a la Cerdanya i al Baridà, Ia part”, ButlletíInformatiu de Ceràmica, 51, Associació Catalana de Ceràmica,Barcelona, pp. 19-27.

THOMSON, J.K.J. 2008. “La política del algodón en la Españadel siglo XVIII”, Historia Industrial 36, Barcelona, pp. 15-44.

TOMKA, G. 2001. “Excavated Pipes from the 16th to the 18thCentury in Hungary”, The History of Hungarian Pipemaker’sCraft. Hungarian History Through the Pipemaker’s Art, Hunga-rian National Museum-Balatoni Museum, Budapest, pp. 25-32.

TOMKA, G. 2005. “Die Archäeologische Erforschung derTonpfeifen in Ungarn. Eine Kurzübersicht”, Tonpfeifen zwis-chen Ostsee und Schlesien. KnasterKOPF Band 18, pp. 73-79.

WOOD, J. 1998. “Pipes from Malta: a short account of thetobacco pipes found in Dockyard Creek, Birgu”, The Inter-national Journal of Nautical Archaeology, 27, 4. pp. 313-330.



IL·LUSTRACIONS COLOR

Separata Quarhis 8.qxd 6/6/12 12:43 Página 1




13quarhis

Figura 2 Pipes d’escudellers,policromes i vidriadesen verd.Producció de Barcelona.(Fotografia: Núria Miró-MUHBA)

Figura 3 Pipes de ceràmica vidriada obra d’oller. Produccióde Barcelona.(Fotografia: Núria Miró-MUHBA)





Figura 4 Pipes de Palamós(Girona), exceptela del cap d’otomà,d’origen incert.(Fotografia: Núria Miró-MUHBA)

Figura 5Pipes del Mediterrani oriental. (Fotografia: Núria Miró-MUHBA)





15quarhis

Làmina 16 1. Pipa d’escudeller policroma; 2. Pipa d’oller; 3. Pipa d’estil grec; 4-6. Pipes d’estil balcànic; 7. Pipa pròxima als estils grec i balcànic; 8. Pipa d’estil turc; 9. Pipa d’origen incert amb protuberàncies. (Fotografies: Emili Revilla-MUHBA)

1 2 3

4 5 6

7 8 9


TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 207

214 quarhis LAS PIPAS DE CERÁMICANO CAOLINÍTICA HALLADASEN BARCELONA: PRODUCCIÓNY COMERCIO EN LOS SIGLOS XVII-XIX

Julia Beltrán de Heredia BerceroNúria Miró i AlaixMikel Soberón Rodríguez


la calle Hospital, para la elaboraciónde las pastas los ceramistas habríanutilizado arcillas mayoritariamente cal-cáreas; además, las características delas inclusiones y el buen estado de oxi-dación concuerdan con el uso comovajilla de mesa de estas cerámicas.Sin embargo, es interesante recordarque en el estudio del horno de la calleHospital se identificaron cerámicas queno se corresponderían con la produc-ción propia de este taller. Para dosde estos individuos se ha constatadoque presentan características químicasy petrográficas similares a las observadasen este estudio para los individuos de lacalle Carders. Estas semejanzas, más quepermitir su asignación a la produccióndel taller, permiten suponer que existie-ron otras producciones que explotabanmateriales similares a los empleadosen el taller de la calle Carders. Así,como el taller de la calle Hospital, quepermitía suponer la existencia de unaárea de producción a su alrededor queexplotaría materiales similares, el tallerde Carders podría encontrarse en unasegunda área de producción cerámicaen la que varios talleres podrían tam-bién estar explotando las mismas mate-rias primas.En cualquier caso, a día de hoy, la fabri-cación de cerámica en la Barcelonadel siglo XIII parece definir la existen-cia de dos áreas de producción enlos dos extremos de la ciudad en tornoa lo que había sido la Via Augusta, unade las rutas más importantes en la verte-bración de la comunicación en el Plade Barcelona: al sur, en la zona deltaller de la calle Hospital; al norte,en la zona del taller de la calle Carders.

Las intervenciones arqueológicas reali-zadas en Barcelona en los últimos añoshan puesto de manifiesto la existenciade una gran cantidad de pipas de cerá-mica. La falta de publicación de estoshallazgos junto a sus contextos así comola escasa bibliografía de referenciadesde el punto de vista de la arqueolo-gía constituyen un verdadero problemade partida, imposibilitando en granmedida una catalogación segura delas piezas. Por estos motivos se ha opta-do por clasificarlas bajo el criterio de“estilo”, lo que nos permite catalogarcon orden la gran variedad formal delas pipas halladas, aunque no asignarlesuna adscripción geográfica concreta.La aportación del presente estudio radi-ca en la diferenciación de diversos gru-pos, que por sus características técnicasy compositivas se han podido identificarcomo producciones locales, mostrandouna diversidad de formas considerable.En primer lugar se han diferenciado laspipas llamadas de escudellers, puesto quelas realizaban los alfareros especializa-dos en elaborar vajilla fina de mesa.Se han distinguido tres grupos:las que presentan una cubierta estanní-fera decorada en azul, las polícromasy las de superficie vidriada en verde.Las primeras están decoradas con guir-naldas, mientras que las polícromas pre-sentan motivos vegetales y en un caso larepresentación de un personaje masculi-no con grandes bigotes. Las pipas vidria-das en verde constituyen el conjuntomás numeroso, y se han podido estable-cer seis variantes a partir de los modelosdecorativos: forma de bota con un talónprominente, casco de barco, cazoletaagallonada, con rosetas laterales,en forma de cabeza humana y motivosdifusos. La segunda producción localdiferenciada es la que hemos llamadoobra d’oller y estaría realizada por el gre-mio de alfareros especializado en lafabricación de utensilios de cocinavidriados. Se trata de pipas vidriadasen color marrón con la pasta rojiza, típi-ca de las producciones de obra comúnlocal, a diferencia de las anteriores, queeran de pasta amarillenta. Conformanlas decoraciones cazoletas agallonadas,costillas, nervaduras y punteados y algu-nas tienen forma de cabeza humana.En los niveles fechados a partir delsegundo cuarto del siglo XVIII se docu-

mentan pipas producidas en la costacatalana, con Palamós (Girona) comocentro productor más importante.Una característica remarcablees el talón apuntado rematado conuna pequeña bola. Su decoraciónestá formada por guirnaldas y franjasy en algún ejemplar se encuentrael nombre del taller, siendo los másconocidos los de Juan Castella y EsteveEspinet. Estas producciones fueronconsideradas durante mucho tiempode época romana.Al margen de las pipas de arcilla blancao caolín procedentes de Holandae Inglaterra, que fueron motivo de otroestudio ya publicado, se han halladodiversas pipas procedentes delMediterráneo oriental, concretamentede la zona bajo dominación del ImperioOtomano. Por la gran variedad de for-mas y tipos hallados, la entrada de estaspipas no respondería a un tráfico orga-nizado por partidas, como ocurría conlas pipas de arcilla blanca, sino que ten-dría un acceso irregular, posiblementevinculado al uso personal de la marine-ría o a la pacotilla de la misma. Se handocumentado pipas de estilo griego,estilo balcánico y estilo turco, siendo ensu mayoría de pasta negra, aunque tam-bién hay algunas de tonos ocres o ama-rillentos. Las de estilo griego estándecoradas con costillas, elementos geo-métricos, puntos e impresiones de moti-vos estampillados. Entre las de estilo bal-cánico podemos diferenciar las pipas decazoleta y embocadura en ángulo agudo(alguna decorada con elementos cruci-formes o conchas marinas estampilla-das), las pipas en forma de saquitoo sacklike –uno de los grupos mejorrepresentados–, que están decoradascon estrellas o espigas estampilladas,incisiones de motivos circulares y escari-ficaciones verticales, y la denominadaspipas facetadas o pseudodecagonales,que se caracterizan por tener la embo-cadura larga y la cazoleta facetada.Las pipas de estilo turco presentan unagran variedad formal, lo que nos llevaa diferenciar siete grupos con caracterís-ticas comunes entre sí, como la presen-cia de quilla más o menos marcada y lacazoleta de pequeña capacidad, decora-da con guirnaldas, impresiones semicir-culares enfrentadas, rombos a relieve,costillas, palmetas invertidas, etc. reali-



zadas a ruedecilla o estampadas. Cabedestacar un chibouk de arcilla roja puli-da decorado con costillas, elaboradoen Constantinopla en la segunda mitaddel siglo XVIII y que fue imitadoen Marsella por Bonnaud Fils enel siglo XIX.También se presentan diversos ejempla-res que por sus características merecíanser recogidos, pero que, bien por sumorfología bien por la falta de otrosejemplares similares, no podemos ads-cribir a ningún grupo de los citadosanteriormente. Destacan las pipas queestán decoradas con un espolón en labase, o las que presentan una parrillaen el interior del hornillo, entre otras.Asimismo, se presentan los atacadores,una serie de objetos de metal o huesoque han aparecido en las excavacionesde Barcelona y que podrían vincularseal mundo del tabaco y las pipas. Se usa-ban para limpiar o vaciar el hornillo,o bien para apretar, mover o ahuecarel tabaco.


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 217

THE NON-KAOLINITIC CLAYPIPES FOUND IN BARCELONA:PRODUCTION AND TRADE IN THE 17TH TO 19TH CENTURIES



The archaeological interventions car-ried out in Barcelona in recent yearshave revealed the existence of a largenumber of clay pipes. The lack of publi-cation of these discoveries along withtheir contexts and the scarce bibliogra-phy of reference from the point of viewof archaeology are a real initial prob-lem, largely making precise cataloguingof the pieces impossible. For these rea-sons, we have chosen to classify themfollowing the criterion of “style”, whichenables us to systematically cataloguethe large formal variety of the pipesfound, although without assigningthem to a specific geographic origin.The contribution of the present studylies in the differentiation of severalgroups which, because of their technicaland compositional characteristics, it hasbeen possible to identity as locally man-ufactured, with a considerable diversityof shapes. Firstly, we have differentiatedthe pipes d’escudeller, given that they weremade by potters specialised in manufac-turing tableware. Three groups havebeen distinguished: those featuringa tin-glazed cover decorated in blue,the polychrome pipes, and those witha green glazed surface. The first aredecorated with garlands, while the poly-chrome pipes feature vegetal motifsand, in one case, the depiction ofa male character with a long moustache.Glazed green pipes are the most numer-ous, and it has been possible to establishsix variants based on the decorativepatterns: boot-like with a prominentheel, ship hull, bowl decorated withmouldings, side rosettes, in the shapeof a human head, and blurred motifs.The second differentiated local produc-tion is called obra d’oller and would havebeen made by the guild of potters spe-cialised in the manufacturing of glazedkitchenware. These are glazed brownpipes with reddish paste, typicalof coarse work pieces, in contrast withthe latter, which were of yellowish paste.The decorations are made up of bowlswith mouldings, ribs and stippling andsome have the shape of a human head. From the second quarter of the 18thcentury there is documented manufac-turing of pipes on the Catalan coast,with Palamós (Girona) as the mostimportant production centre. A remark-able characteristic is the pointed heel

that ends in a small ball. Their decora-tion consists of garlands and strips andsome specimens bear the name of theworkshop; the best-known were thoseof Juan Castella and Esteve Espinet.For a long time, these pieces were con-sidered to be from the Roman period. Apart from white clay or kaolin pipesfrom Holland and England, which werethe object of another previously pub-lished study, different pipes from theEastern Mediterranean, specificallyfrom the area under Ottoman Empirerule, have been discovered. Given thelarge variety of shapes and types found,the entry of these pipes would not bethrough shipping organised by consign-ments, as happened with white claypipes, but they would instead have hadirregular access, possibly linked to per-sonal use by seamen or goods carriedby seamen on freight-free ships.Pipes of Greek, Balkan and Turkish stylehave been documented, most of whichare made of black paste, although thereare also some of ochre or yellowishtones. Those of Greek style are decorat-ed with ribs, geometric elements,dots and stamped motifs. Among thoseof Balkan style, we can distinguishthe pipes featuring a bowl and an acute-ly-angled mouthpiece (some of themdecorated with cruciform elementsor stamped sea shells), the sack-likepipes – one of the best representedgroups –, which are decorated with cir-cular motifs and vertical scarificationmarks, and the so-called facetedor pseudo-decagonal pipes, which arecharacterised by having a long mouth-piece and a faceted bowl. Pipes ofTurkish style feature a large formal vari-ety, which leads us to differentiate sevengroups with common characteristics,such as a fairly pronounced mouthpieceand small bowl, decorated with gar-lands, opposed semicircular printings,diamonds in relief, inverted palmtree leaves, and so on, all incisedor engraved. Notable among themis a red polished clay chibouk decoratedwith ribs, made in Constantinoplein the second half of the 18th centuryand which was imitated in Marseillesby Bonnaud Fils in the 19th century.The study also introduces some speci-mens worth including but, eitherbecause of their morphology or lack

of similar specimens, we cannot contex-tualise them within any previously men-tioned group. The pipes decorated witha stem on the foot and those which havea grill inside the bowl stand out.Moreover, there is a section on tampers,a series of metal or bone objects thathave appeared in the Barcelona excava-tions and which could be linked totobacco and pipes. They were usedto clean and empty the bowl or tocrush, move or hollow the tobacco.

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 224

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 225

232 quarhis LES PIPES EN CÉRAMIQUE NON-KAOLINIQUE TROUVÉESÀ BARCELONE : PRODUCTIONET COMMERCE DU XVIIe AU XIXeSIÈCLES



On trouve des argiles quaternairesdans toute la plaine de Barcelonedepuis les collines de Collserola jusqu’àla frange du littoral, y compris les deltasdes rivières Llobregat et Besòs.En outre, quelques inclusions, en parti-culier des fragments de concrétionsde calcédoine et de grands feldspathsavec des excroissances authigéniques,sont très probablement en étroite rela-tion avec certains composants des sériessédimentaires miocéniques de l’horstde Montjuïc. Dans le cas de la rueHospital, les céramistes auraient utilisédes argiles principalement calcairespour l’élaboration des pâtes. En outre,les caractéristiques des inclusionset le bon état d’oxydation correspon-dent à l’utilisation de ces céramiquesen tant que vaisselle de table. Cependant, il est intéressant de rappe-ler que dans l’étude du four de la rueHospital on a trouvé des céramiques quine correspondaient pas à la productionpropre à cet atelier. Pour deux de cespièces, on a constaté qu’elles présen-taient des caractéristiques chimiqueset pétrographiques similaires à cellesobservées dans cette étude pour lespièces de la rue Carders. Ces similitu-des, au lieu de permettre de les assignerà la production de l’atelier, permettentde supposer qu’il exista d’autres pro-ductions qui exploitaient des matériauxsemblables à ceux employés dans l’ate-lier de la rue Carders. Ainsi, de mêmeque l’atelier de la rue Hospital permet-tait de supposer l’existence d’une zonede production dans ses alentours quiexploitait des matériaux semblables,l’atelier de Carders aurait pu se trouverdans une deuxième zone de productionde céramique où différents atelierspourraient aussi exploiter les mêmesmatières premières. En tout cas, de nos jours, la fabricationde céramique dans la Barcelone duXIIIe siècle semble définir l’existencede deux zones de production auxdeux extrémités de la ville, aux alen-tours de ce qui avait été la ViaAugusta, l’une des voies les plusimportantes dans l’articulation dela communication dans la plainede Barcelone. Du côté sud, dansla zone de l’atelier de la rue Hospital.Du côté nord, dans la zone de la rueCarders.

Les intervencions archéologiques réali-sées à Barcelone au cours de ces derniè-res années ont permis de découvrirl’existence d’une grande quantitéde pipes en céramique. Le fait de nepas avoir publié ces découvertes et leurcontexte ainsi que le peu de biographiede référence du point de vue de l’ar-chéologie constituent un véritable pro-blème de départ, ce qui rend impossibledans une grande mesure un catalogagesûr des pièces. C’est pourquoi nousavons décidé de les classer sous le critè-re de « style », ce qui permet de catalo-guer par ordre la grande variété depipes trouvées bien que nous ne puis-sions pas leur donner une attributiongéographique concrète. La contribution de cette étude résidedans la différenciation de plusieursgroupes que l’on a pu identifier, de parleurs caractéristiques techniques et decomposition, comme étant des produc-tions locales montrant une diversité deformes considérable. En premier lieu,on a différencié les pipes dites de vaisse-liers, car c’étaient les potiers spécialisésdans la vaisselle fine de table quiles réalisaient. On a distingué troisgroupes : les pipes qui présentent unecouche stannifère décorée en bleu,les pipes polychromes et celles à superfi-cie vitrifiée en vert. Les premièressont décorées de guirlandes, tandisque les pipes polychromes présententdes motifs végétaux et, dans un cas,la représentation d’un personnagemasculin à grandes moustaches.Les pipes vitrifiées en vert composentun ensemble plus abondant. On a puétablir six variantes à partir des modèlesdécoratifs : en forme de botte avecun talon proéminent, une coquede bateau, un fourneau à godrons,avec des rosettes latérales, en formede tête humaine et des motifs divers.La deuxième production localeest celle appelée travail de potier,elle aurait été réalisée par des potiersspécialisés dans la fabrication d’ustensi-les de cuisine vitrifiés. Il s’agit depipes vitrifiées de couleur marronavec une pâte rougeâtre, typique desproductions de travail courant local,contrairement aux précédentes quiétaient fabriquées en pâte jaunâtre.Les décorations sont des fourneauxà godrons, côtes, nervures et pointillés,

certaines ont des formes de têtehumaine. Aux niveaux datés du deuxièmequart du XVIIIe siècle, on documentedes pipes produites sur la côte catalane,Palamòs (Girona) en étant le centreproducteur le plus important. L’unede ses caractéristiques remarquableen est le talon pointu terminé parune petite boule. La décoration est faitede guirlandes et de franges et, sur cer-tains exemplaires on trouve le nomde l’atelier, parmi les plus connusil y a ceux de Juan Castella et d’EsteveEspinet. On considéra très longtempsces productions comme étant d’époqueromaine. À côté des pipes en argile blancheou kaolin qui venaient des Pays-Baset d’Angleterre et qui ont été le sujetd’une autre étude déjà publiée,on a trouvé plusieurs pipes provenantde la Méditerranée orientale, plus préci-sément de la zone sous la dominationde l’Empire ottoman. La grande varié-té de formes et de types trouvés permetde penser que l’entrée de ces pipes nerépondrait pas à un trafic organisé parlots comme c’était le cas avec les pipesen argile blanche, mais qu’elles seraiententrées de manière irrégulière, proba-blement en raison de l’utilisation per-sonnelle de la marine ou à sa pacotille.On a trouvé des pipes de style grec,de style balkanique et de style turc, pourla plupart à pâte noire, bien que certai-nes soient dans les tons ocres ou jaunis-sants. Celles de style grec sont décoréesde côtes, d’éléments géométriques,de points et d’impressions de motifsestampillés. Parmi celles de style balka-nique, nous trouvons les pipes à four-neau et bec à angle aigu (certainesdécorées d’éléments cruciformesou de coquillages marins estampillés),les pipes en forme de sachet ou sacklike– l’un des groupes les mieux représen-tés – qui sont décorées d’étoiles oud’épis estampillés, d’incisions de motifscirculaires et de scarifications verticales,et celles appelées pipes à facettes oupseudo décagonales dont la caractéris-tique est de posséder un bec large etle fourneau à facettes. Les pipes de styleturc présentent une grande variété deformes, ce qui nous conduit à différen-cier sept groupes à caractéristiques com-munes telles que la présence de quille



plus ou moins marquée et de fourneauà petite capacité, décorées de guirlan-des, d’impressions semi-circulaires faceà face, de losanges en relief, de côtes,de petites palmes en quinconce, etc.réalisées avec des ciselures ou impri-mées. Il faut signaler un chibouk enargile rouge polie décoré de côtes,fabriqué à Constantinople au coursde la deuxième moitié du XVIIIe siècleet que Bonnaud Fils imita, à Marseille,au XIXe siècle.On trouve aussi différents exemplairesqui, par leurs caractéristiques, méri-taient d’être répertoriés mais que,soit à cause de leur morphologie, soit àcause de l’absence d’autres objets simi-laires, nous ne pouvons inscrire dansaucun des groupes déjà cités. On remar-quera, entre autres, les pipes qui sontdécorées d’un ergot à la base ou cellesqui ont un grill à l’intérieur du four-neau. Il y a aussi les bourre-pipes, une séried’objets en métal ou en os qui sontapparues dans les fouilles de Barceloneet que l’on pourrait rattacher au mondedu tabac et des pipes. On les utilisaitpour nettoyer ou vider le fourneauou bien pour tasser, remuer ou aérerle tabac.


quaderns d’arqueologia i història de la ... - · pdf fileesteve nadal roma...

Documents