quaderns d’arqueologia i histÒria ... - el web de … · 122-139 la representaciÓn del rapto de...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA

quarhisÈPOCA II · ANY 2014 · N.10 · ISSN 1699-793X256 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

10

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:El Born CC-Pep Pareri Ignasi Camps

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2014·NÚM.10·ISSN 1699-793X 256 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

EL BORN, UNA CIUTAT SOTA UN MERCAT16-28 EL BORN I EL CONEIXEMENT HISTÒRIC

ALBERT GARCIA ESPUCHE

30-55 EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L’ANTIC MERCAT DEL BORN. LA SEVA DARRERA FASE D’ÚS (1700-1717)PERE LLUÍS ARTIGUES CONESA | ANTONI FERNÁNDEZ ESPINOSA

56-68 EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

70-93 EVOLUCIÓ GEOMORFOLÒGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN ÈPOQUES HISTÒRIQUESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

NOTES I ESTUDIS96-121 ESCULTURES ROMANES DE BARCINO

MONTSERRAT CLAVERIA NADAL | EVA M. KOPPEL GUGGENHEIM | ISABEL RODÀ DE LLANZA

122-139 LA REPRESENTACIÓN DEL RAPTO DE GANÍMEDES EN LA HABITACIÓN 3 DE LA DOMUSDE AVINYÓ (BARCELONA): UN UNICUM EN LA PINTURA PROVINCIAL ROMANAALICIA FERNÁNDEZ DÍAZ | LORENZO SUÁREZ ESCRIBANO

140-162 LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA, UNA EMPRESA DE FINALS DEL SEGLE IIIALESSANDRO RAVOTTO

164-179 EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | IRENE GIBRAT PINEDA

173 ANNEX 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaSÍLVIA CARBONELL BASTÉ

178 ANNEX 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaENRIC CARRERA I GALLISSÀ

180-199 LA SÉPULTURE MULTIPLE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR : BIO-ARCHÉOLOGIE DES RESTES HUMAINS SACHA KACKI | DOMINIQUE CASTEX

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 LA MURALLA ROMANA EN EL MARC DEL PLA BARCINO. PROJECTES I RESULTATS DE L’ANY 2013

207-208 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANAI VISIGODA

209-211 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. CANVI CULTURAL EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

213-215 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

217-227 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

229-238 ENGLISH TEXT. SUMMARY

239-250 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

251-255 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


NOTICIARI

09 noticias 2014.qxp 22/5/14 21:52 Página 201

205

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 201-211

Barcelona neix com a ciutat arran de laseva fundació amb categoria de colòniaper l’emperador August, fet que és l’origen de la gran metròpoli queha esdevingut capital de Catalunya.Ara se la vol donar a conèixer creantel Pla Barcino, l’objectiu del qualés la recuperació i difusió de la ciutatromana. L’any passat, en el QUARHIS 91,ja vàrem fer una primera aproximacióal que és el Pla Barcino i els seus objec-tius, explicant breument un dels seusprojectes relacionats amb la murallaromana. Ara, doncs, ens centraremen la feina feta durant l’any 2013i en la planificació prevista per al bino-mi 2014-2015, també prenent coma referent tot el treball dut a terme al’entorn dels dos recintes emmurallatsde la colònia romana.

ACCIONS DINS DEL PROJECTELa muralla és un dels elements mésidentificadors de la Barcino romana ibaiximperial, tot i que el seu recorregutarriba fins a dates més modernes coma element de prestigi, si bé perd total-ment la seva funció defensiva. El recordde la muralla ha estat sempre present,com ens fan avinent aquestes paraulesde Jeroni Pau a la seva obra Barcinoescrita l’any 1491: “Els primitius mursde la fortalesa, notables per llur antigui-tat, es poden veure fins i tot sencers enla part una mica més elevada de la ciu-tat, amb quatre portes almenys (en l’ac-tualitat se’n compten nou). En les sevestorres corresponents, quan fou construï-da la ciutat, foren col·locades esculturesde caps de bou, símbols votius de paui de predomini2.”L’objectiu principal d’aquesta partdel projecte és el coneixement globaldels dos recintes emmurallats d’èpocaromana de Barcelona, pel que fa alseu traçat, cronologia i tècnica cons-tructiva. A banda, hi ha tot un seguitd’objectius secundaris que poden variarsegons l’indret de la muralla en quèes treballi.

Passeig de la MurallaUn dels afanys del Pla Barcino es poderdur a terme l’anomenat passeig de laMuralla. Com el seu nom indica, consis-tiria a recuperar el carrer que envoltavala muralla per l’exterior, des de la portade la plaça Nova fins a la plaçadels Traginers, uns 400 m de muralla.Per fer-ho s’ha encarregat un primeravantprojecte a l’arquitecte Josep Llinàs,que hi ha definit les primeres líniesd’actuació sobre el monument i elseu entorn, com ell mateix assenyalaa la memòria del projecte: “...sobre laqual s’hauria d’aplicar uns criteris unita-ris que manifestin la seva singularitathistòrica a la ciutat i pugui ser compresades d’aquesta imatge unitària3.”Aquest és un projecte de ciutat, ja queafecta l’espai urbà; a banda del patrimo-ni, es defensa la idea de la murallacom un edifici únic, que s’ha d’estudiari tractar com una sola unitat. S’ha plan-tejat l’estudi entorn de tres eixos:la muralla com a façana de construc-cions utilitzades des del seu interior,la muralla com a unitat constructiva

i l’entorn de la muralla i el fossat exis-tent com a mediació entre murallai espai públic.De moment, hi ha el projecte que haestat liderat des de l’Institut de Cultura,però que ha comptat amb la col·labo-ració del Departament d’HàbitatUrbà i del districte de Ciutat Vella.S’hi està treballant per tal de poder-lodur a la pràctica.

Topografia de la murallaTenir una bona planta georeferenciadade la muralla era un dels objectius queens vàrem proposar en un principi,per a la qual cosa calia dibuixar-la dinsla cartografia municipal oficial tot assen-yalant els trams coneguts arqueològica-

CARME MIRÓ I ALAIX*LA MURALLA ROMANA ENEL MARC DEL PLA BARCINO.PROJECTES I RESULTATSDE L’ANY 2013

FiguraProcés d’excavació a la muralla romana. [Fotografia: Jordi Ramos]

*[email protected] Servei d’Arqueologia de Barcelona.1. Miró, C. 2013. “Pla Barcino. La recuperació del patrimoni defensiu: la muralla romana”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 9. Museud’Història de Barcelona. Institut de Cultura. pp. 198-199.2. Vilallonga, M. A. 1986. Jeroni Pau. Obres. I. Autors Clàssics catalans. Curial. Barcelona.3. Llinàs i Carmona, J. Proposta d’actuació a l’entorn de la muralla de Barcelona, per encàrrec de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Desembre de 2013.

quarhis


206 quarhis

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 201-211

ment, documentalment, i els hipotètics,per tal de poder planificar millortot l’estudi entorn de la muralla.Això ja s’ha aconseguit: l’estiu del 2013es va fer la topografia4 de tots els tramsvisibles de la muralla i l’alçat d’algunade les parts, per a la qual cosa esvan utilitzar noves tecnologies, comels drones, que permeten captar les imat-ges dels llocs més inaccessiblesdel monument. Aquesta acció és primordial per dura terme altres projectes previstos en elPla Barcino. Serà una eina imprescindi-ble per a l’estudi i valoració de la mu-ralla, i esdevindrà un element bàsica l’hora de fer els diversos projectes quel’afectin o les finques que la conservenal seu interior, bé sigui com a elementimmoble, o com a traça o empremta.

Maqueta virtualEn el marc del que s’ha anomenatsmartBarcino, s’està treballant en unamaqueta virtual de la Barcino de finalsdel segle III, moment en què finalitza laconstrucció del segon recinte defensiu.La realització de la modelització urbanaha comportat una recerca entorn de lamuralla, de les tècniques constructives,de les formes de les torres, dels cobri-ments, etc. Tota aquesta investigació haestat coordinada per qui escriu aquestarticle i per Reinald Gonzàlez.

Sotstinent NavarroA la finca del carrer del SotstinentNavarro, 16-18, s’ha dut a terme unallarga intervenció arqueològica queencara no ha acabat i que ha comportatdescobriments importants en relacióamb la muralla, la seva cronologia,les tècniques constructives i el seuentorn al llarg de l’antiguitat tardana.L’enderroc de dos edificis del segle XIXva deixar a la vista la cara externa deles torres números 27 i 28 i una partdel llenç de la muralla tardana deBarcino, com ja s’ha explicat anterior-ment. L’excavació ens ha permès docu-mentar una part de la zona externa dela ciutat, a tocar de la muralla, que for-maria part del suburbium de la colònia.

Aquesta excavació ha estat dirigidaper Jordi Ramos Ruíz, de l’empresaÀtics, gestionada per l’empresa munici-pal BIMSA i coordinada des del PlaBarcino del Servei d’Arqueologiade Barcelona.No insistirem a explicar la seqüènciaestratigràfica, ja que se’n va fer unprimer esbós l’any passat i podeu trobarmés informació a l’Anuari d’arqueologiai patrimoni de Barcelona5.És important assenyalar que amb l’exca-vació al costat de la torre 28 i el llençde muralla s’ha pogut comprovar,un cop més, que aquest tram dela muralla de Barcino es va construira finals del segle III dC.D’aquesta intervenció cal destacarla descoberta d’una part del fossatde la muralla. S’ha pogut documentarun primitiu retall, que seria el fossatde la muralla d’August. A finals delsegle III hi ha una gran remodelaciói es fa un nou retall que s’amortitza capal segle VI aproximadament. Com a tretdistintiu, cal destacar que, per exemple,a l’avinguda de la Catedral, la baixadadel retall del fossat s’iniciava a tocar dela muralla, i que, en canvi, al carrerdel Sotstinent Navarro l’inici del retallde fossat està desplaçat, i entre la mura-lla i el fossat trobem els diferents nivellsde paviment d’un camí de rondaextern. Aquests elements –la relacióentre la muralla, el paviment externi el fossat– no havien estat encara obser-vats en cap intervenció arqueològica.S’ha parlat sovint sobre la funcionalitatd’aquest fossat en relació amb la mura-lla. No se’n pot descartar la funciódefensiva, però cal destacar la clara fun-ció de claveguera i conducció d’aigüesbrutes cap al mar o rieres. Volem feresment de la presència, en aquestaintervenció, de diversos nivells estra-tigràfics que corresponen a nivellsd’inundació, possiblement d’aiguadolça. Pel que fa als estrats de rebliment delfossat, conserven una gran concentracióde matèria orgànica, cosa que ensfa pensar en una gran claveguerade desguàs de les aigües brutes.

Així mateix, aquest tipus de sedimentshan permès que es dugui a terme unprojecte de recerca sobre arqueobotàni-ca, dirigit pel Dr. Santiago Riera ila Dra. Alexandra Livarda, la finalitatdel qual és obtenir dades per poderavançar en l’estudi de l’explotació delpaisatge i la seva relació amb l’alimenta-ció de la població, des d’època romanafins a l’edat mitjana. D’aquesta manera,doncs, es podrà reconstruir millor elpaisatge d’aquests diferents momentshistòrics, documentar els sistemesd’explotació de la terra i conèixerquè i com menjaven en època antiga.A banda del fossat, una novetat d’aques-ta nova fase d’excavació és la localitza-ció de diversos murs, revestits ambpintura mural, datats entre el segle Ii II dC, que formarien part d’una cons-trucció, segurament una zona d’hàbitatimportant al suburbium. Aquest sectorencara no s’ha excavat en la seva totali-tat, i només se n’han localitzat els murs,que van ser arrasats en el momentde construcció de la nova muralla alsegle III. Ara cal procedir a l’excavacióde tota l’àrea. Esperem que d’aquí apoc temps podrem donar més informa-ció sobre aquest sector de la ciutat.

Baixada de Viladecols, 5 i plaçadels TraginersEnguany, a la finca de la baixadade Viladecols i plaça dels Traginerss’ha dut a terme una primera interven-ció de neteja i documentació, sanejantl’edifici, tot esperant una actuació glo-bal l’any 2015.

4. La topografia va ser feta per Javier Gonzàlez de Global. 5. Ramos, J. 2013. “Muralla romana. Carrer del Sotstinent Navarro”. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 126-130.


quaderns d’arqueologia i histÒria ... - el web de … · 122-139 la representaciÓn del rapto de...

Documents