quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat de … · l’ocupaciÓ altmedieval de la...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIAI HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

MADÎNA BAR^GILÛNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2012·N.08·ISSN 24555240 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

08MUSEU D’HISTÒRIADE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Portada Q8 OK.qxp:portadaquarhisok.qxp 24/5/12 13:46 Página 1

9-11 PRESENTACIÓJOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

BARCELONA, PORT, COSTA I COMERÇ16-37 PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ,

A PARTIR DE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUESI CRONOLOGIES ABSOLUTESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

38-52 CIRCULACIÓ AMFÒRICA AL PORT DE LA BARCINO TARDOANTIGA: SEGLES V A VII DCCÈSAR CARRERAS MONFORT

54-78 “QUE EN ELL STARA SEGURA LA MAIOR NAU DEL MON”. TRÀFIC I EVOLUCIÓ DEL PORT DE BARCELONA AL SEGLE XVMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

80-109 LES GERRES DE TRANSPORT MARÍTIM: PRODUCCIÓ I COMERÇ A BARCELONAJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

NOTES I ESTUDIS112-129 L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES

130-149 EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONAESTEVE NADAL ROMA

150-164 NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERSROBERTA DI FEBO | MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ | CLAUDIO CAPELLI | JAUME BUXEDA I GARRIGÓS | JAVIER G. IÑAÑEZ | ROBERTO CABELLA

166-191 LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIXJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | NÚRIA MIRÓ I ALAIX | MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

NOTICIARI194-197 PROJECTE PREHISTÒRIA DE BARCELONA

198-199 LA PORTA DE MAR DE BARCINO I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL RECUPERAT PER A LA CIUTAT

202 INTERVENIR A LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA

200-201 VII CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

202-203 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. ACULTURACIÓ EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

205-206 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

207-215 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

217-224 ENGLISH TEXT. SUMMARY

225-233 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

235-239 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

000 preliminares+editorial 08.qxp 29/5/12 15:11 Página 7

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 8 (2012), pp. 112-129

Aquest estudi es basa en lapresentació i l’anàlisi d’un conjuntde restes i materials arqueològicslocalitzats a l’excavació del carrerde Ripoll, número 25, atribuïblesal període altmedieval, que demostrenuna ocupació dels espais d’extramursfeta de manera ordenada ipredeterminada i que ens situen davant

dels primers elements vertebradorsd’un dels burgs més antics deBarcelona, la Vilanova dels Arcs Vells,que apareix al voltant de les arcadesque sustenten l’aqüeducte. Les restesdocumentades permeten d’establiruna seqüència de diverses fasesocupacionals entorn de l’evolucióque pateix la zona en un context

cronològic tancat del segle IX-inicisdel segle XI.

Paraules clau: aqüeducte, ocupacióaltmedieval, articulació del territori,sitges, ceràmica carolíngia.

Este estudio se basa en la presentacióny el análisis de un conjunto de restosy materiales arqueológicos localizadosen la excavación de la calle Ripoll,número 25, atribuibles al períodoaltomedieval, que demuestran unaocupación de los espacios extramurosde manera ordenada y predeterminaday nos sitúan ante los primeros

elementos vertebradores de uno delos burgos más antiguos de Barcelona,la Vilanova dels Arcs Vells, que se erigeen torno a las arcadas que sustentanel acueducto. Los restos documentadospermiten establecer una secuenciade diversas fases ocupacionalesen torno a la evolución queexperimenta la zona en un contexto

cronológico cerrado del siglo IX-principios del siglo XI.

Palabras clave: acueducto, ocupaciónaltomedieval, articulación delterritorio, silos, cerámica carolingia.

This study is based on the presentationand analysis of a series ofarchaeological remains and materialsfound in the excavation at number 25in Ripoll Street. These remains areattributable to the early medievalperiod and show an arranged andpredetermined occupation of the areasoutside the city. Moreover, they provide

us with the first structuring elementsof one of the oldest boroughs inBarcelona, Vilanova dels Arcs Vells,which appeared around the arcadessupporting the aqueduct.The documented remains makeit possible to establish a sequenceof different phases of occupationaround the evolution experienced

by the area in a closed chronologicalcontext between the 9th and early11th centuries.

Key words: Aqueduct, early medievaloccupation, arrangement of theterritory, silos, Carolingian pottery.

L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

LA OCUPACIÓN ALTOMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

THE EARLY MEDIEVAL OCCUPATION OF VILANOVA DELS ARCS VELLS

Cette étude se base sur la présentationet l’analyse d’un ensemble de vestigeset de matériaux archéologiques trouvéslors des fouilles au niveau du numéro25 de la rue Ripoll, attribuées à lapériode du haut Moyen-âge. Ces restesprouvent une occupation des espacesextra muros faite de manière ordonnéeet prédéterminée qui nous situe face

aux premiers éléments de constitutionde l’un des bourgs les plus anciensde Barcelone, Vilanova dels Arcs Vellsqui apparaît aux alentours des arcadessoutenant l’aqueduc. Les restesdocumentés permettent d’établirune séquence de plusieurs phasesd’occupation autour de l’évolutionque souffre la zone dans le contexte

chronologique fermé du IXe siècle –début du XIe.

Mots clé : aqueduc, occupation du hautMoyen-âge, articulation du territoire,silos, céramique carolingienne.

L’OCCUPATION AU HAUT MOYEN-ÂGE DE VILANOVA DELS ARCS VELLS

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 112

113quarhisL’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES*

Recepció del text: 14 de gener de 2012 / Acceptació: 25 de febrer de 2012.

IntroduccióEn aquest article s’hi presenta una part dels resultatsobtinguts de l’excavació realitzada en el subsòl de la fincaRipoll 251 de Barcelona en el marc de la rehabilitació ireforma de l’edifici per a futurs equipaments socials2. Laintervenció afectà tant el subsòl de la planta baixa –mésde 500 m2– com part dels paraments de la finca que per-meteren documentar interessants restes sobre l’evolucióhistòrica de la zona (fig. 1).La informació resultant de la intervenció ens permetobtenir dades sobre una ocupació continuada en la zonadel suburbium des del segle I dC, amb restes importantsd’un tram de l’aqüeducte romà provinent del Besòs, finsa l’actual finca datada al segle XIX3 i com aquest territo-ri s’ha anat articulant al llarg del temps. Del conjunt derestes documentades cal fer especial esment a les corres-ponents al període altmedieval que fan evident una ocu-pació dels espais d’extramurs feta de manera ordenada ipredeterminada i que ens situen al davant dels primerselements vertebradors d’un dels burgs més antics deBarcelona, la Vilanova dels Arcs Vells, que apareix entornles arcades que sustenten l’aqüeducte. El conjunt dematerials ceràmics localitzats en aquest període és molthomogeni, cosa que ens permet determinar que les res-tes del carrer de Ripoll formen part d’un context crono-lògic tancat del segle IX-inicis del segle XI. L’estratigrafiai les estructures documentades resulten prou significati-ves com per establir una seqüència de fases ocupacionalsque ens permeten determinar l’evolució de la zona enaquest període. Així doncs, s’han pogut establir fins a tres momentsd’ocupació i/o activitat relacionats amb els canvis sofertsen funció de l’organització i els usos dels espais.· Fase I. Origen de l’ocupació del territori en època alt-

medieval· Fase II. Consolidació de l’ocupació · Fase III. Reestructuració de l’ocupació

Context i dinàmica territorialA inicis del període carolingi es produeixen un seguit decanvis que transformen Barcelona en una ciutat medie-val, un procés en què l’aparició de barris d’extramurs ésdeterminant, però no la provoca pas la manca d’espai ala zona d’intramurs –en aquest moment es confirma lapoca densitat de construccions existents– sinó que és laresposta a la manca d’oportunitats i de mitjans per adqui-rir aquests terrenys, com també el fet de considerar méspositiu viure al costat dels horts i els camps (Banks,2003). Dins aquest procés d’expansió al nord de la ciutat neixun dels burgs més antics de Barcelona, la Vilanova delsArcs Vells; de caràcter eminentment rural, el poblamentd’aquest territori s’articula entorn de l’aqüeducte deMontcada en el tram més pròxim a la ciutat de Barcino.Un cop l’estructura queda en desús, en un moment pocprecís dels segles IX o X, quan la ciutat troba un sistemade proveïment d’aigua alternatiu –el Rec Comtal–, lescases que s’edifiquen al seu voltant integren com a paretsmitgeres algunes de les arcades de l’antic aqüeducte. Lainfluència que genera aquesta obra d’enginyeria hidràu-lica en el seu entorn condiciona de manera determinantel territori tant en època romana com en períodes poste-riors (AAVV, 1992). Establir, però, els orígens d’aquests primers nuclis depoblament fora de les muralles romanes no resulta fàcil.Fins ara no ha estat possible trobar cap element, ni do-cumental ni arqueològic, que faci referència a l’evolucióde la zona ocupada per la Vilanova dels Arcs des del segleVI fins a la fi del segle X, i les primeres referències docu-mentades que parlen sobre el burg o barri dels Arcs, foradel portal Nou, daten de finals del segle X. D’aquí laimportància que adquireixen les restes localitzades alcarrer de Ripoll. L’àmbit que ocupa aquest nou nucli depoblament és de dimensions importants i segons la do-cumentació escrita comprèn des del peu de la muralla


*[email protected]. Tot i que les intervencions arqueològiques al carrer de Ripoll de Barcelona han estat nombroses, en aquest article només es fa referència als resultats obtinguts a l’ex-cavació de la finca Ripoll 25.2. L’obra portada a terme l’any 2009 fou promoguda per Foment de Ciutat Vella i executada per la constructora Sacyr S.A.U., mentre que els treballs científics de l’exca-vació foren realitzats per l’empresa d’arqueologia Àtics SL sota la direcció de Vanesa Triay Olives.3. Triay, V. 2011. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada a la finca Ripoll 25, Capellans 10-16. Districte de Ciutat Vella, Barcelona. Inèdita.

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 113

114 quarhis

romana de l’actual plaça Nova fins a la parròquia de SantPere de les Puel·les seguint el trajecte de l’aqüeducte delBesòs (AAVV, 1993), però a dia d’avui encara no dispo-sem de prou dades que permetin establir-ne amb exacti-tud tota l’extensió. L’ocupació del territori en el sector més pròxim al recin-te emmurallat es pot posar en relació amb l’activitat agrí-cola, ja que hi proliferen horts, vinyes i camps de conreui les estructures d’emmagatzematge s’usarien de maneratemporal en època de collita abans de la comercialitzaciódel producte (Banks, 1992: 31).Ens trobem, doncs, que el poblament de la Vilanova delsArcs encara presenta molts interrogants i les dades queactualment es tenen al respecte no permeten establirconclusions definitives sobre l’organització de la zona.Acabar de relacionar les informacions obtingudes de lesexcavacions realitzades en aquest sector més pròxim a laciutat ens permet definir, com a mínim, com s’estén elpoblament pel territori (fig. 2).L’excavació portada a terme a l’avinguda de la Catedral afinals dels anys 80 ens descobreix un territori que conti-nua sent un espai suburbà dedicat a feines agrícoles ambabundant presència d’estructures d’emmagatzematge.Els treballs realitzats en aquesta excavació permeten do-cumentar una cinquantena de sitges, la concentració mésgran de les quals es troba entorn la plaça Nova.D’aquestes sitges, n’hi ha una quinzena d’amortitzadesamb ceràmiques romanes juntament amb materials ca-racterístics del període carolingi i amb presència de cerà-miques espatulades, de manera que s’han d’adscriure aun context cronològic altmedieval4. Tanmateix, el nom-bre de sitges atribuïbles al context altmedieval podria sermés gran atès que els resultats sobre l’avinguda de laCatedral no són definitius i fins ara els treballs realitzatses basen en dades preliminars. La manca d’un estudi glo-bal sobre els materials localitzats en els rebliments de lessitges no permet establir de manera concloent en quinmoment aquestes estructures quedaren en desús. Aixídoncs, si ens basem en les dades obtingudes en les diver-

ses intervencions realitzades en els últims anys en elsespais suburbans de la zona de l’avinguda de FrancescCambó, Pou de la Figuera, carrer de Jaume Giralt i lamateixa finca del carrer de Ripoll, 25, observem una ocu-pació del territori més intensa en època altmedieval enrelació amb els contextos tardoantics, fet reflectit en elpercentatge més elevat de sitges carolíngies que de roma-nes. Sembla lògic considerar, doncs, que aquesta mateixadinàmica d’ocupació del territori també es pot haver pro-duït en l’entorn més immediat de la ciutat i que part deles sitges considerades fins a l’actualitat amortitzadesentre els segles V i VI poden tenir una cronologia méstardana (AAVV, 1992: 65).D’altra banda, les excavacions realitzades en el sector del’avinguda de la Catedral no han proporcionat cap ele-ment constructiu que inequívocament pugui ser atribuïtal període altmedieval. Hem de tenir en compte, però,que la intervenció no afectà tot el subsòl de l’avinguda,sinó que els treballs arqueològics se centraren en diversospunts específics, sense que s’exhaurís tot sovint l’estrati-grafia. Així doncs, la manca de restes d’estructures murà-ries en aquest sector pot ser deguda a diferents factors,com que el fet de no haver excavat el subsòl en la sevatotalitat possibilitaria l’existència de restes no excavadeso que aquestes construccions fossin realitzades ambmaterials peribles, per la qual cosa no han arribat fins al’actualitat.Un altre indret amb restes a tenir en compte és el sectorconformat pels carrers de Capellans-Sagristans. Diversesintervencions5 han permès documentar estratigrafia,estructures de magatzem i la presència d’una estructuramurària atribuïdes al context altmedieval. La documenta-ció cada cop més acurada del subsòl de la ciutat permetobtenir noves dades sobre l’organització que hi hauriahagut en època altmedieval.

Evolució del territoriA diferència de les restes documentades tant en l’avingu-da de la Catedral com en el sector dels carrers de Cape-

4. Agraïm a Carme Miró i Alaix, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que ens hagi facilitat documentació inèdita sobre l’excavació de l’avinguda de la Catedral.5. La construcció de l’Hotel Barcelona Catedral i les millores en la xarxa de clavegueram han permès excavar diversos punts d’aquest sector. Nogués, J. 2004. Memòriade l’excavació arqueològica realitzada al solar de la finca dels carrers Capellans 4- Sagristans 2-6 Barcelona. 04/04, Centre de Documentació MUHBA. Inèdita. I Triay, V. 2006.Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al carrer dels Sagristans 2-6, Capellans 4, Ciutat Vella, Barcelona, Centre de Documentació MUHBA. Inèdita.


05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 114

115quarhisVANESA TRIAY OLIVESL’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS


Figura 1 Planta de la murallaromana respectea la ciutat actualamb la localitzacióde la intervencióarqueològica delcarrer de Ripoll, 25.(Planimetria:E. Revilla-MUHBAi Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 115

116 quarhis


Figu

ra2

Plà

nold

elo

calit

zaci

óde

les

rest

esal

tmed

ieva

lsa

laVi

lano

vade

lsA

rcs

Vells

.(P

lani

met

ria:

Vane

saTr

iay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 116


VANESA TRIAY OLIVES

llans-Sagristans, la importància de les restes documenta-des6 a la finca del carrer de Ripoll rau en la presènciad’estructures muràries que, juntament amb un elevatnombre de sitges i retalls, ens permeten documentar unpoblament ben articulat molt abans del segle X, data enquè aquesta ocupació queda reflectida en les fonts escri-tes (Banks, 2003: 19). Així doncs, l’estratigrafia i les estructures localitzades enaquest sector ens permeten establir una seqüència de tresfases ocupacionals que determinen l’evolució del sectoren aquesta època des del segle IX fins a inicis del segle XI.

FASE I. ORIGEN DE L’OCUPACIÓ DEL TERRITORI

EN ÈPOCA ALTMEDIEVAL

L’ocupació humana al subsòl de l’actual finca es docu-menta ja des d’època romana. La presència d’un delsaqüeductes que abasteixen d’aigua la ciutat de Barcino7

condiciona de manera molt directa el territori i determi-na el tipus de poblament que s’hi estableix. A partir delsegle IV ens trobem amb una ocupació ben consolidada,amb la presència d’un tram de via8 amb orientació nord-est/sud-oest i, per tant, perpendicular a les arcades de l’a-qüeducte, juntament amb nombroses estructures demagatzem.La fase d’ocupació més antiga atribuïble a l’època altme-dieval es caracteritza pel fet que trobem un territori defi-nit a partir de la presència de nombroses sitges que es dis-tribueixen pels espais existents de manera ordenada. Toti la manca d’elements constructius associats a aquestafase, la distribució de les sitges indica que en el seumoment aquest territori estava organitzat en base a l’exis-tència d’un seguit d’estructures, possiblement fetes ambmaterials peribles, que haurien articulat el territorisegons una organització preconcebuda, però que no hanperdurat fins a l’actualitat (fig. 3). Els principals factors que la caracteritzen són l’existènciacada cop més elevada de sitges –en aquesta fase se n’handocumentat fins a 24– com també diverses llars de foc dis-tribuïdes per tot l’àmbit intervingut. Les sitges, de ma-

nera anàloga a l’avinguda de la Catedral, es troben exca-vades en els nivells romans i disperses per tot el subsòl dela finca, tret d’alguns punts –àmbit sud-oest– on se’nlocalitzen petites concentracions. Les fosses presenten dimensions molt diverses, des de0,75 m fins a 1,50 m de diàmetre. En alguns casos tan solss’ha documentat el fons de l’estructura mentre que end’altres s’arriba a documentar una profunditat de mésd’un metre i mig9. El perfil de les sitges presenta paretsrectes i el fons és còncau. Aquestes estructures, que en elseu origen són usades com a magatzem de cereals i altrestipus de queviures, acaben convertint-se en abocadorsd’escombraries amortitzats amb restes de fauna (bàsica-ment ovicàprid i cargols) i material ceràmic. Aquest feno-men de les sitges s’ha estudiat amb precisió a la plaça delRei en aquest mateix període (Beltrán de Heredia, 2006:111-112).Un altre factor a tenir en compte és la presència de diver-ses llars de foc. Aquestes estructures de combustió depoca entitat es localitzen directament a terra sense captipus de construcció associada i presenten formes idimensions molt diverses. Per trobar l’origen d’aquestsfogars ens hem de remuntar a les fases més tardanes delperíode romà, encara que la seva presència en aquestperíode és molt puntual, gairebé anecdòtica. La consolidació de la presència de llars de foc es pro-dueix en època altmedieval i és un nou element a teniren compte sobre la cada vegada major incidència que esté sobre el terreny. Tanmateix, cal destacar que encarasom al davant d’una ocupació de tipus puntual, tot i quecada cop més freqüent, i que la localització de les llars defoc possiblement s’ha de relacionar amb moments d’ocu-pació vinculats a l’ús de les sitges.El material ceràmic recuperat d’aquesta primera fase d’o-cupació altmedieval és molt nombrós i s’ha localitzatíntegrament a l’interior de les fosses, on formava part deles deixalles que les colmaten, la qual cosa fa que es trac-ti majoritàriament d’un material molt fragmentat (làm.1). Sense cap mena de dubte la tipologia d’aquestes

6. L’any 2007 es realitzà una primera intervenció que afectà el subsòl de dues de les estances de l’actual finca, en una de les quals s’hi van documentar diverses sitgesdatades als segles IX i XI. Tota aquesta informació està recollida a la memòria científica Mas, C. i Ripoll, G. 2007. Intervenció arqueològica al carrer de Ripoll 25/ carrer delsCapellans 10-16 (Districte de Ciutat Vella, Barcelona), Centre de Documentació MUHBA. Inèdita. 7. L’excavació realitzada a la finca Ripoll 25 ha permès documentar les restes de dos pilars i part de l’specus de l’aqüeducte romà provinent de Montcada, que són la con-tinuació de les arcades documentades l’any 1989 a l’antiga plaça de Duran i Bas.8. Aquest tram de via no està reflectit en l’estudi publicat per Busquets, C. et alii, 2009, pp. 125-141, ja que la seva troballa és posterior a la data de publicació.9. Cal remarcar que la dinàmica de l’obra que ha motivat l’excavació no ens ha permès documentar en la seva totalitat algunes d’aquestes estructures, de manera queno es disposa de totes les dades per establir conclusions definitives sobre les seves dimensions reals.


05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 117

118 quarhis


Figu

ra3

Pla

nta

dela

fase

I.(P

lani

met

ria:

Vane

saTr

iay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 118



Làmina 1Materials representatius de la fase I. (Dibuix: Ester Medina i Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 119

120 quarhis

10. El mur documentat en l’excavació realitzada al solar dels carrers de Capellans, 4-Sagristans, 2-6 presenta les mateixes característiques constructives i disposició sobreel territori que els documentats en la finca del carrer de Ripoll. Això ens fa pensar que es pot tractar d’una estructura murària relacionada amb l’existència d’unaparcel·lació en un sector més pròxim a la ciutat.11. Com ja hem exposat en el cas de la fase I, en aquesta fase II moltes de les sitges tampoc es van poder documentar en la seva totalitat.


peces forma part del material característic del períodecarolingi, tot i la presència residual de restes romanes. Engeneral hi ha un clar predomini de ceràmica comuna decocció reductora que sempre apareix associada a ceràmi-ques amb acabats espatulats. Ens trobem, doncs, amb elmateix tipus de material documentat en altres contextosaltmedievals de la ciutat de Barcelona, com al jacimentde la plaça del Rei o l’Arxiu Administratiu (Beltrán deHeredia, Revilla, 1999; Beltrán de Heredia, 2006).Dins d’aquest conjunt ceràmic, la forma més representa-da és l’olla de perfil en S amb el fons pla o lleugeramentcòncau, tot i que també s’hi documenta la presència d’o-lles de cos globular (làm.1, fig. 1 i 2) i olles de boca tetra-lobulada, en alguns dels casos espatulades (làm. 1, fig. 4).Algunes d’aquestes peces presenten decoracions (Lópezet alii, 2003), sobretot de bandes incises i impressions decercles, tot i que també hi ha algun fragment amb deco-ració amb rodeta (làm. 1, fig. 5). La presència de la sitratambé és força rellevant; aquesta forma no documentadaen etapes anteriors s’introdueix a Catalunya a partir de laconquesta carolíngia i es converteix en el fòssil directordel període. Amb menor presència, hi ha altres formes atenir en compte, com la gerra de bec pinçat relacionatamb els atuells de taula a banda de les sitres, i també for-mes obertes com les servidores i les cassoles (Beltrán deHeredia, 2006). També cal destacar la presència d’unabocador de secció rectangular i acabat espatulat nodocumentat en la tipologia coneguda (làm. 1, fig. 3).

FASE II. CONSOLIDACIÓ DE L’OCUPACIÓ

En algun moment entre els segles IX i X es produeix uncanvi important en l’organització d’aquestes àrees pròxi-mes al recinte emmurallat i es passa d’una ocupació decaràcter més puntual o estacional a un poblament ambuna sòlida estructuració (fig. 4). La intervenció ha per-mès la documentació de nombroses estructures muràriesque determinen uns espais ben definits i amb una inten-cionalitat en la seva organització. La zona està constituï-da per petites parcel·les formades per murs de pedra i

argila que delimiten uns espais interiors on es localitzennombroses estructures d’emmagatzematge, murs demenor entitat i pous d’aigua (fig. 5). Així doncs, les pri-meres construccions que conformen la Vilanova delsArcs s’han de relacionar encara amb un territori forta-ment agrícola, amb una ocupació ben consolidada peròamb una tipologia que no arriba a ser de tipus domèstic10.Tot i que en molts dels casos les restes estructurals sóntestimonials, són prou significatives com per establir unpatró espacial, que fa possible identificar fins a cinc par-cel·les ben diferenciades de planta rectangular i dimen-sions entre els 8-10 m de longitud i els 4-6 m d’amplada.En el seu interior, aquestes petites porcions de terrenypresenten una distribució de l’espai diferenciada de laresta, cosa que fa suposar que pertanyen a diversos pro-pietaris (fig. 6).En aquests àmbits la presència de sitges és nombrosa–unes 27–, gairebé la mateixa quantitat que en la faseanterior. La principal diferència es troba en el fet que araes localitzen en uns espais delimitats i això obliga a unamajor concentració, que provoca afectacions per contac-te i genera la necessitat d’aixecar parets interiors ambpedres, més resistents, per evitar el seu ensorrament.Tipològicament, aquestes estructures de magatzem sónsimilars a les de la fase inicial; però, en general tenen unsdiàmetres més reduïts –entre els 0,60 i 1,20 m–, i tambésón de parets rectes i fons còncau amb una profunditatde més de metre i mig11. A nivell global, doncs, podemdestacar que totes les sitges del període altmedieval do-cumentades en aquesta intervenció presenten formes idimensions molt similars i no serà fins al segle XII que esdocumenta un canvi important en la tipologia construc-tiva, ja que són de dimensions més grans i de secció glo-bular.Aquest entramat parcel·lari està acompanyat d’una mésgran complexitat productiva, que fa evident el fet quejuntament amb les sitges també s’hi documentin retallscirculars per encabir-hi contenidors ceràmics, mentreque les fosses estan associades a estructures de fusta, de

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 120



Figu

ra4

Pla

nta

dela

fase

II.(P

lani

met

ria:

Vane

saTr

iay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 121

122 quarhis

les quals actualment només en resten els forats de pal fetsal terra per encaixar-les. En una de les sitges s’hi docu-menta un buit entre la paret de l’estructura i el seu rebli-

ment d’entre 1 i 1,5 cm que apunta a l’existència d’unrevestiment interior fet de fusta i que amb el temps hadesaparegut i ha deixat només aquest buit i nombrosesrestes de carbons, una pràctica amb què es buscaria mi-llorar l’estat del gra i augmentar el seu període de con-servació. Aquest fenomen de revestiment de les parets deles sitges amb fusta també es troba ben documentat al’excavació de la plaça del Rei de Barcelona (Beltrán deHeredia, 2006: 111-112). A banda de les estructures relacionades directament ambel magatzem d’aliments, a l’interior de les parcel·les hiha altres elements que ens permeten acabar de definircom s’organitzen aquests espais. En una de les parcel·less’arriben a diferenciar clarament dos àmbits. En un sec-tor hi ha restes d’un nivell de circulació format per unacapa molt compactada d’argiles rubafectades amb restesde cendres i carbons i sense la presència de cap sitja,mentre que a l’altre sector s’hi localitzen les sitges i diver-sos murs de menor entitat fets amb petites pedres i argi-la que haurien pogut conformar un recinte tancat.També cal destacar la presència d’un pou d’aigua en unaaltra de les parcel·les, el qual a causa de les seves reduï-des dimensions –1 m de diàmetre– apunta que estariarelacionat amb el consum humà més que no pas amb fei-nes vinculades amb el món agrícola.Aquesta zona ordenada a partir de diverses parcel·less’articula alhora al voltant d’una via, de manera quetenim un territori definit a nivell estructural i ben comu-nicat amb el seu entorn, amb la coincidència que la cal-çada carolíngia es localitza just en el mateix àmbit que lavia romana del segle IV documentada en els estrats infe-riors, fet que confirma una clara continuïtat en les zonesde pas i que les rutes de comunicació d’aquestes àreesrurals tenen el seu origen en època romana.Així doncs, tením conservat un tram total d’uns 13 m delongitud amb un nivell de circulació format per pedretes,graves, restes de material constructiu i ceràmica que con-formen una superfície dura i consistent que recorda latècnica constructiva usada en d’altres calçades d’època


Figura 5Mur que configura una de les parcel·les de la segona fase d’ocupacióaltmedieval. (Fotografia: Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 122


VANESA TRIAY OLIVES

romana documentades en diversos punts del suburbiumde la ciutat de Barcino (Busquets et alii, 2009). L’ús de lavia altmedieval té continuïtat en èpoques posteriors i esconsolida com a zona de pas fins a inicis del segle XVIII,en què es configura un entramat territorial que esdevé labase del procés d’urbanització que es desenvolupa a mit-jan segle XIII en tot aquest sector fora muralla12.En aquesta fase d’ocupació no es documenten canvis enla cultura material. Els materials ceràmics recuperats,tant en nivells on es construeixen les estructures com enels provinents de les amortitzacions de les sitges, mante-nen continuïtat tècnica i formal amb l’etapa anterior(làm. 2). Els materials relacionats amb aquesta fase sónmolt nombrosos i gairebé totes les formes documentadesen contextos carolingis s’hi troben representades. Engeneral, però, la ceràmica es troba molt fragmentada,sobretot la provinent dels estrats usats per anivellar el sòl.Es manté el predomini de la ceràmica comuna de coccióreductora sobre l’oxidant (en alguns casos la coccióreductora és irregular i presenta recipients amb tonalitatsgrises o negres amb zones de tonalitat marró) i la presèn-

cia de ceràmiques amb acabats espatulats és força abun-dant. La forma més representada continua sent l’olla deperfil en S en les seves diverses variants, juntament ambles olles de cos globular i lleugerament carenat i les deboca tetralobulada. També hi ha olles altes (làm. 2, fig. 4)amb les vores més inclinades i el llavi arrodonit, destina-des segurament a l’emmagatzematge. Aquestes pecesapareixen en molts casos decorades amb petites impres-sions circulars i bandes incises que formen líniesparal·leles, ondulades o en ziga-zaga i no tan sovint lesdecorades amb rodeta (làm. 2, fig. 3). La sitra continuasent la forma per excel·lència d’aquest període i la sevapresència és preponderant. Tot i la major abundància deproduccions espatulades, també s’han documentat restesde sitres de pastes reduïdes sense retoc d’espàtules (làm.2, fig. 1 i 2). Dins del grup de les formes tancades tambés’hi documenta l’orsa, de la qual se’n localitzen les duesvariants, tant amb el coll recte i llarg acabant amb un cosglobular com les de gairebé sense coll i cos amb perfilmés ovoide (làm. 2, fig. 5 i 6). La forma es presenta de-corada amb bandes incises que combinen franges de

12. En el passatge situat entre les finques 23 i 25 del carrer de Ripoll, on es localitzen les restes de les vies d’època romana i altmedieval, també s’hi documenta la pre-sència d’una androna a partir de mitjan segle XIII. Aquest pas comunicava el carrer de Ripoll amb el carrer de Sagristans i vorejava un hostal de l’època anomenat d’enGarcia. Les dades estratigràfiques ens permeten afirmar que es manté en ús fins a inicis del segle XVIII quan una reforma realitzada a la finca Ripoll 23 cega el pas idóna lloc a l’actual passatge sense sortida. Ens trobem, doncs, davant d’una via de comunicació de llarg recorregut temporal, de manera que, tot i que el territori esredefineixi, sempre s’acaba articulant entorn d’una xarxa viària ben estructurada i sòlida.


Figura 6Interior d’una de les parcel·les de la fase II. (Fotografia: Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 123

124 quarhis


Làmina 2Materials representatius de la fase II.(Dibuix Ester Medina i Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 124


VANESA TRIAY OLIVES

línies paral·leles i ondulades i també en ceràmica espatu-lada (làm. 2, fig. 7). Tal com també passa en la fase I, hiha altres formes a tenir en compte dins aquest contextencara que es trobin menys representades dins el còmputglobal, però no per això són menys significatives, com lacassola i la gerra de bec pinçat, que s’ha de relacionarmés amb les peces destinades a taula (Beltrán deHeredia, 2006).

FASE III. REESTRUCTURACIÓ DE L’OCUPACIÓ

A finals del segle X-inicis del segle XI es produeix unanova estructuració d’aquest territori que comporta uncanvi en l’organització establerta fins aleshores. La via decirculació, les parcel·les i les estructures que s’hi relacio-nen són amortitzades per un seguit d’estrats que donenlloc a un espai més ampli i amb poques evidències de res-tes estructurals. Es passa doncs, d’una zona molt compar-timentada resultat de la presència de petites porcions deterra a un territori que possiblement s’articula entorn derecintes de majors dimensions fruit d’una reorganitzacióespacial més que d’un canvi en el concepte territorial(fig. 7). Totes les dades apunten a la continuïtat de lestasques que s’hi desenvolupen i la zona encara es mantin-drà com a espai agrícola al llarg del segle XII, amb unanombrosa presència de sitges destinades al magatzemd’aliments. No serà fins ben entrat el segle XIII que esprodueix una variació en l’ús del sòl amb la construccióde les primeres finques de tipus domèstic.La presència de restes estructurals vinculades a la tercerafase d’ocupació altmedieval són escasses en relació ambla fase anterior atès que tan sols comptem amb la presèn-cia de dues estructures muràries, un pou d’aigua i unnombre de sitges molt reduït. És important destacar queno es produeix cap trencament amb l’etapa anterior i noes detecten elements de destrucció ni d’abandó i lamanca de dades al respecte no implica necessàriamentque es produeixi cap despoblament en la zona13. Es do-cumenta una clara continuïtat en la tipologia constructi-va, les estructures estan fetes amb pedres i argila i, a ni-

vell de distribució, els murs mantenen la mateixa orien-tació que en la fase anterior. Tot i disposar de menysdades sobre aquesta última fase d’ocupació, s’ha pogutdeterminar l’existència d’un mínim de dues parcel·les,en l’interior d’una de les quals s’han localitzat duesestructures de magatzem. Una de les sitges es troba asso-ciada a un forat de pal de planta quadrangular i revestitde pedres planes que hauria sustentat algun tipus d’es-tructura de fusta. En la segona de les parcel·les només hiha les restes d’un pou d’aigua de característiques moltsimilars al de la fase II, però de majors dimensions –ambun diàmetre d’1,60 m. Ens trobem, per tant, amb un territori d’extramurs ambuna ocupació ben consolidada que evoluciona interna-ment en funció de les necessitats pròpies, però que con-tinua organitzant-se al voltant d’espais definits a partir dela presència de parcel·lacions i sempre basada en unordre preexistent.Els materials recuperats d’aquesta darrera fase d’ocupa-ció mantenen una clara continuïtat en relació a les cerà-miques documentades en les dues fases anteriors, tantpel que fa a la tipologia com a la quantitat. Majorità-riament els materials provenen dels estrats que amortit-zen la fase II i gairebé no disposem de restes provinentsde les sitges, ja que una no fou excavada i l’altra estàdocumentada molt parcialment14. Percentualment laceràmica comuna continua sent la més abundant, tot ique el volum de les restes espatulades es manté força ele-vat. L’important pes d’aquest tipus de ceràmica en el con-junt dels materials permet determinar que el tercer esta-di d’ocupació es produeix a finals del segle X-inicis delsegle XI, ja que a partir d’aquest moment la ceràmicaamb acabats espatulats en contextos altmedievals esdevéresidual (Beltrán de Heredia, 2006: 131).Les olles (làm. 3, fig. 1 i 2) juntament amb les sitres (làm.3, fig. 4) continuen sent les formes més representades,tot i que en general la ceràmica es troba molt fragmenta-da, la qual cosa no permet acabar de precisar les especi-ficitats de cada peça. També s’hi documenta la presència

13. El subsòl de la finca Ripoll 25 es troba molt afectat per les reformes que s’hi realitzaren al segle XVII i, posteriorment, ja al segle XIX, que comportaren l’elimina-ció d’una part important dels nivells més antics d’ocupació fins al punt de trobar-nos amb restes de la segona fase altmedieval just per sota de l’actual nivell de circula-ció. Així doncs, la manca de dades sobre l’última fase d’ocupació carolíngia la pot provocar que en aquest processos les restes van ser destruïdes, més que no pas per-què no n’hi hagi. Majoritàriament les dades obtingudes sobre aquesta fase es localitzen en àmbits menys alterats per les accions més recents.14. La intervenció sobre el subsòl està condicionada per les necessitats de l’obra, cosa que ha comportat que en alguns sectors l’estratigrafia existent no s’hagi pogutdocumentar en la seva totalitat.


05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 125

126 quarhis


Figu

ra7

Pla

nta

dela

fase

III.

(Pla

nim

etri

a:Va

nesa

Tria

y)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 126



Làmina 3Materials representatius de la fase III.(Dibuix: Ester Medina i Vanesa Triay)

05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 127

128 quarhis

de formes obertes com servidores (làm. 3, fig. 3) i casso-les, i en un dels estrats apareix el fragment d’una gerrade bec pinçat amb pasta de cocció reductora irregular iamb l’interior de tonalitat marronosa. Les peces decora-des es redueixen bàsicament a les olles que presentendecoracions incises amb motius molt senzills, que formenbandes de línies paral·leles o ondulades. Un especialesment es mereix un exemplar que està ornamentat ambimpressions a punxó combinades amb bandes incisesparal·leles en ziga-zaga (làm. 3, fig. 5). Es tracta d’unfragment de pasta beix sense forma que possiblementprové d’una peça tancada. Si bé en general la decoracióa punxó es redueix a petites impressions circulars de dià-metre variable que es combinen per formar diversosmotius decoratius, aquest tipus de decoració es troba bendocumentada a Barcelona (Beltrán de Heredia, 2006:132), si bé, en aquest cas, el diàmetre dels cercles és forçamés gran –d’uns 8 mm– comparat amb el d’altres pecesdocumentades en el conjunt de materials carolingis deBarcelona.

ConclusionsLes restes documentades al carrer de Ripoll, tant per laseva ubicació com per les característiques i la cronolo-gia, aporten noves dades per avançar en el coneixe-ment sobre el procés d’ocupació de la Vilanova dels ArcsVells.Les troballes més rellevants se centren en la localitzaciód’un nombre important d’estructures d’època altmedie-val inèdites a la zona fins ara i relacionades amb el procésorganitzatiu que es produeix en el territori suburbà situatal nord de la ciutat entorn de l’aqüeducte romà delBesòs. Les restes arqueològiques documentades perme-ten establir fins a tres fases diferenciades d’ocupació enun context cronològic molt determinat –entre els seglesIX-inicis del segle XI. Inicialment aquest poblament esbasa en l’ocupació d’uns espais amb finalitats agrícoles ies defineix a partir de la presència d’abundants estructu-res destinades a l’emmagatzematge d’aliments, que es

distribueixen pel territori de manera organitzada demanera que la distribució de les sitges respon a un plan-tejament inicial dels espais. Atès el caràcter temporal d’a-questa ocupació no s’hi documenten restes estructurals inomés s’hi detecta la presència d’algunes llars de foc. En un segon estadi el territori evoluciona cap a unamajor complexitat organitzativa, fruit d’una ocupaciócada cop més consolidada que s’articula a partir de peti-tes parcel·les ben comunicades amb el seu entorn a par-tir d’una via de circulació als marges de la qual es cons-trueixen. Les parcel·les delimiten espais destinats amagatzem i les sitges documentades s’alternen amb altreselements com pous, murs de menor entitat i estructuresde fusta que posen de manifest una distribució d’espaisinteriors. En un tercer estadi, les petites parcel·les estransformen en recintes de majors dimensions. Les dadesal respecte són escasses, però ens presenten un territorique es manté en constant evolució i que s’adapta a lesnoves necessitats de la població, encara que mantenintsempre un mateix criteri organitzatiu i conceptual. L’origen de la Vilanova dels Arcs Vells sempre s’ha asso-ciat a l’ocupació dels espais pròxims a l’aqüeducte romà.Les dades obtingudes de l’excavació del carrer de Ripollens permeten establir que l’ocupació del territori enèpoca altmedieval s’articula entorn de l’estructura roma-na, però sense afectar-la directament. No serà fins al segleXIII que l’aqüeducte romà del Besòs queda incorporat ales construccions medievals, possiblement dins el procésurbanístic en què queda immersa aquesta zona amb laconstrucció de les primeres finques de tipus domèstic.Les noves cases s’aixequen tot mantenint els mateixosespais anteriorment ocupats pels murs que configuravenles diverses parcel·les, de manera que es manté l’ordreterritorial establert en època altmedieval.Així doncs, l’anàlisi de les dades obtingudes a l’excavaciódel carrer de Ripoll ens permeten establir un nou puntde vista sobre l’origen de la Vilanova dels Arcs Vells, comtambé de l’evolució de l’ocupació del territori en les fasesinicials de la seva creació.


05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 128

129quarhisVANESA TRIAY OLIVES

BIBLIOGRAFIA

AAVV 1992. L’avinguda de la Catedral: de l’ager de la colòniaBarcino a la Vilanova dels Arcs, Ajuntament de Barcelona,Barcelona.

AAVV 1993. “Estudi històrico-arqueològic a l’avinguda de laCatedral”, III Congrés d’Història de Barcelona. La ciutat i elseu territori, dos mil anys d’història. Barcelona 20, 21 i 22d’octubre 1993. Ponències i Comunicacions, Ajuntament deBarcelona, Barcelona, pp. 109-113.

BANKS, P. 1992. “L’estructura urbana de Barcelona, 714-1300”, a SOBREQUÉS CALLICÓ, J. Història de Barcelona,Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana,vol. 2, pp. 25-71.

BANKS, P. 2003. “El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII”, Barcelona Quaderns d’Història, 8, Barcelona, pp. 11-33.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E. 1999. “La ceràmicagrisa amb decoració impresa a Barcelona”, Actes del CongrésInternacional Gerbert d’Orlhac i el seu temps, Vic, pp. 475-492.

BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2006. “Los contextos altomedieva-les de la plaza del Rei de Barcelona: La cerámica de tradicióncarolingia”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat deBarcelona, Època II, 2, Museu d’Història de Barcelona, Institutde Cultura, Barcelona, pp. 108-139.

BUSQUETS, C. et alii 2009. “Les vies d’accés a les portes nord-oest de Barcino a través dels testimonis arqueològics”,Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,Època II, 5, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp. 125-141.

LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; ENRICH, J.; SALES, J.; BELTRÁN DEHEREDIA, J. 2003. “Cerámica tardorromana y altomedieval enla provincia de Barcelona. Siglos VII-X”, II Simposio deArqueología. Cerámicas tardorromanas y altomedievales en laPenínsula Ibérica: ruptura y continuidad, Anejos de ArchivoEspañol de Arqueología, XXVIII, Mèrida, pp. 41-65.

RIU-BARRERA, E. 1998. “La ceràmica espatulada i les sitresde la Catalunya Vella (c.s. IX-XI), a més d’unes quantes obser-vacions sobre l’arqueologia, la ceràmica i la història”,Ceràmica medieval i postmedieval. Circuits productius iseqüències culturals, Monografies d’Arqueologia medieval ipostmedieval, GRAMP 4.-UB, Barcelona, pp. 21-37.

L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS


05 Triay.qxp 24/5/12 12:45 Página 129

TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 207

211


dos procedentes de los rellenos de lasbóvedas de los edificios góticos posterio-res a esta fecha.La forma más característica y numerosade esta producción, que se producea lo largo de los siglos XIV-XV,es la que hemos denominado tipo V.Se corresponde con una pieza de perfilovoide un poco alargado, de cuellocorto o sin cuello, base plana y peque-ña, normalmente más estrecha quela boca y a menudo un poco engrosada.El borde, con un característico baque-tón, se presenta habitualmente orienta-do hacia fuera, lo que facilitaba la dis-posición del tapón que cerraba la pieza.Estas piezas iban marcadas con el sellodel taller, como indicaba la normativamunicipal. Se han podido individualizar37 sellos de talleres. Se trata de marcascirculares impresas, algunas de las cua-les incluyen el nombre del maestro alfa-rero. Una vez la tinaja de embarqueentraba en circulación, la presenciadel sello hacía posible la vinculaciónal taller de producción, taller que debíaresponder ante cualquier problemaimputable a la falta de calidad delenvase. A menudo estas tinajas tienenmarcas pintadas en negro o en rojo;son las señales mercantiles que permi-tían reconocer la propiedad en los es-pacios portuarios y en general en todala red de distribución.La alfàbia de transporte medieval puedeacabar constituyendo un importanteelemento de datación, como lo es elánfora para la época romana y tardoan-tigua. Funcionan en un período muyacotado, ya que la producción de alfà-bies barcelonesas decae cuando se des-encadena la guerra civil de 1462-1472,que puso fin a la expansión comercialcatalana, hasta extinguirse definitiva-mente. Todo parece indicar que cuandose reemprende la actividad despuésde la guerra civil las tinajas de embarcarse hacían en Valencia. La presenciacuantitativa de alfàbies barcelonesasen los rellenos de edificios góticos dela segunda mitad del siglo XV disminu-ye considerablemente, y hacia finalesde siglo y principios del siglo XVI sóloencontramos alguna pieza testimonial.

La intervención arqueológica realizadaen la finca número 25 de la calle Ripollde Barcelona aporta nuevos datos sobreel proceso de expansión de uno delos burgos más antiguos de Barcelona,la Vilanova dels Arcs Vells. Los hallazgosmás relevantes se centran en la localiza-ción de un considerable númerode estructuras de época altomedievalhasta el momento inéditas en la zonay relacionadas con el proceso organi-zativo que se produce en el territoriosuburbano situado al norte de la ciudaden torno al acueducto romano delBesòs. Los restos arqueológicos docu-mentados permiten establecer hasta tresfases diferentes de ocupación en uncontexto cronológico muy determinado:siglo IX-principios del siglo XI. El con-junto de materiales cerámicos localiza-dos en este período es muy homogéneoy sin lugar a dudas la tipología de laspiezas forma parte del material caracte-rístico del período carolingio.La fase de ocupación más antigua atri-buible a la época altomedieval se carac-teriza por tener un territorio definido apartir de la presencia de silos distribui-dos por los espacios existentes de mane-ra ordenada. A pesar de la falta de ele-mentos constructivos asociados a estafase, la distribución de los silos indicaque en su momento el territorio seorganizaba en función de unas estructu-ras, posiblemente hechas con materialesperecederos, que habrían articulado elterritorio según una organización pre-concebida, pero que no han perduradohasta la actualidad. Uno de los principa-les factores que la caracterizan es la pre-sencia cada vez más elevada de silos.Otro factor a tener en cuenta es la pre-sencia de diversos hogares. Estas estruc-turas de combustión, de poca entidad,se localizan directamente en el suelo sinningún tipo de construcción asociaday presentan formas y dimensiones muydiversas. Para encontrar el origen deestos hogares debemos remontarnosa las fases más tardías del período roma-no, aunque su presencia en este perío-do es muy puntual, prácticamente anec-dótica. La consolidación de la presenciade estructuras de combustión produceen época altomedieval y resulta unnuevo elemento a tener en cuenta sobrela cada vez mayor incidencia que setiene sobre el terreno. No obstante,

cabe destacar que aún nos encontramosante una ocupación de tipo puntual, sibien cada vez más frecuente, y que posi-blemente haya que relacionar la locali-zación de los fuegos con momentos deocupación vinculados al uso de los silos.En algún momento entre los siglos IXy X se produce un cambio importanteen la organización de estas áreas próxi-mas al recinto amurallado y se pasade una ocupación de tipo más puntualo estacional a un poblamiento con unasólida estructuración. La intervenciónha permitido documentar numerosasestructuras murarias que determinanunos espacios bien definidos y conuna intencionalidad en su organización.La zona está constituida por pequeñasparcelas formadas por muros de piedray arcilla que delimitan unos espaciosinteriores en los que se localizan nume-rosas estructuras de almacenamiento,muros de menor entidad y pozosde agua. Así pues, hay que relacionarlas primeras construcciones que confor-man la Vilanova dels Arcs con un terri-torio fuertemente agrícola, con unaocupación consolidada pero con unatipología que no llega a ser de tipodoméstico. La principal diferencia res-pecto a la fase anterior radica en queahora se localizan en espacios delimita-dos, lo que obliga a una mayor concen-tración de las estructuras de almacenaje.Este entramado parcelario viene acom-pañado de una mayor complejidad pro-ductiva; lo evidencia que, junto con lossilos, también se documenten recortescirculares para depositar contenedorescerámicos, y las fosas están asociadasa estructuras de madera, de las queactualmente sólo quedan los agujerosde poste en el suelo para su encaje.Esta zona ordenada a partir de diversasparcelas se articula asimismo en tornoa una vía, de manera que nos encontra-mos ante un territorio definido a nivelestructural y bien comunicado consu entorno.A finales del siglo X-principios del sigloXI se produce una nueva estructuraciónde este territorio que comporta uncambio en la organización establecida.La vía de circulación, las parcelas y lasestructuras relacionadas son amortiza-das por una serie de estratos que danlugar a un espacio más amplio y conpocas evidencias de restos estructurales.

Vanesa Triay OlivesLA OCUPACIÓN ALTOMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS


212 quarhis


Se pasa pues de una zona muy compar-timentada resultado de la presencia depequeñas porciones de tierra a un terri-torio que posiblemente se articula entorno a recintos de mayores dimensio-nes fruto de una reorganización espa-cial, más que de un cambio en el con-cepto territorial. Respecto a la faseanterior, la presencia de restos estruc-turales vinculados a la tercera fase deocupación altomedieval es escasa: dosestructuras murarias, un pozo de aguay un número muy reducido de silos.Es importante destacar que no se pro-duce una ruptura respecto a la etapaprecedente; no se evidencian elementosde destrucción ni de abandono y la faltade datos al respecto no implica necesa-riamente que se produzca un despobla-miento de la zona. Se documenta unaclara continuidad en la tipología cons-tructiva, las estructuras son de piedray arcilla y en cuanto a distribución losmuros mantienen la misma orientaciónque en la fase anterior. Nos encontra-mos, pues, ante un territorio extramu-ros con una ocupación consolidada queevoluciona internamente en función desus necesidades pero que continúa orga-nizándose en torno a espacios definidosa partir de la presencia de parcelacionesy siempre basándose en un orden pree-xistente.No será hasta el siglo XIII cuando elacueducto romano del Besòs quedaráincorporado a las construcciones medie-vales, posiblemente dentro del procesourbanístico en que se ve inmersa estazona con la construcción de las prime-ras fincas de tipo doméstico. Las nuevascasas se erigen manteniendo los mismosespacios anteriormente ocupados porlos muros que configuraban las diferen-tes parcelas, de manera que se mantie-ne el orden territorial establecidoen época altomedieval.

La realización de una intervenciónpreventiva en el solar número 39-41de la calle Carders ha permitido locali-zar los restos de un taller cerámico delsiglo XIII. El establecimiento del tallercerámico de la calle Carders se produjoen el marco del proceso de urbaniza-ción del quarter o barrio de Sant Pere,situado en el suburbium oriental dela ciudad de Barcelona. Los trabajosarqueológicos han permitido identificardiversos ámbitos de trabajo y los restosde un horno destinado a la producciónde cerámica común bruñida y cerámicacomún vidriada verde y melada. Se tratade un horno de planta circular, de tirajevertical, del que se han podido recupe-rar la caldera y la boca de carga. En elinterior de la caldera se ha identificadoun pilar central adosado a la pared delfondo de forma axial, que sustentaría laparrilla. Es un tipo de horno bien cono-cido por lo que respecta al mundomedieval, con paralelos en talleres tandestacables como Cabrera d’Anoia oel barrio de Sainte-Barbe en Marsella.Respecto al taller, cabe destacar que sehan podido identificar claramente dosámbitos y los vestigios de diversos murosque permiten entrever la existenciade otros cuatro espacios vinculados altaller, si bien las numerosas estructurasconstruidas en fases cronológicas poste-riores han dañado considerablementela superficie de estos cuatro espacios,lo que no permite una interpretaciónfiable. En consecuencia, los esfuerzosse han centrado en los ámbitos 1 y 2,que consisten en áreas de trabajo rela-cionadas con la manufactura de losmateriales a hornear o con las tareasrelacionadas con el funcionamientodel horno.El material cerámico objeto de estudioproviene de los estratos de amortizacióndel horno y de los diversos niveles decirculación del taller. Se trata de piezasdestinadas a la cocina y al almacena-miento, de formas tanto abiertascomo cerradas, con un predominiode los materiales en cocción reductora.Estas cerámicas presentan unas particu-laridades morfológicas y decorativas quepermiten una identificación inequívoca,y un acabado bruñido en toda la super-ficie de la pieza que le confiere unaspecto muy brillante. También destacala utilización del espatulado y de aplica-

ciones plásticas como motivos decorati-vos más relevantes, que se identificande manera aislada o en combinacióny que denotan una intencionalidad dellevar a cabo una decoración elaboradade las piezas. Asimismo, se ha podidoestablecer un repertorio formal quepone de manifiesto la disonancia dela producción cerámica del tallerde la calle Carders respecto de las pro-ducciones barcelonesas del siglo XIIIya conocidas.En cambio, se han podido identificarnumerosas similitudes, tanto en las for-mas como en las técnicas utilizadas enlos acabados y en las decoraciones apli-cadas a las piezas cerámicas, con las pro-ducciones de época almohade en terri-torio peninsular. Las numerosascoincidencias con talleres en los quela presencia de artesanado foráneo estáclaramente documentada (como porejemplo el barrio de Sainte-Barbe enMarsella) nos llevan a plantear la hipó-tesis de la presencia de un ceramista deorigen andalusí que regentaría el tallerde la calle Carders.Por otro lado, las escasas noticias quetenemos de la identificación de materia-les cerámicos similares en intervencio-nes arqueológicas llevadas a cabo enla ciudad nos permiten plantear diversashipótesis sobre la escasa difusión de losmateriales cerámicos producidos en estetaller. Una primera versaría en un esca-so éxito comercial teniendo en cuentalas diferencias morfológicas y decorati-vas de las piezas producidas en el tallerrespecto de las producciones más ha-bituales en los contextos del siglo XIIIen Barcelona. Otra hipótesis, más vero-símil si consideramos las similitudescon producciones almohades, es queesta producción habría estado destinadaa un segmento de la población de cultu-ra andalusí existente en la ciudad,circunstancia que habría restringidoel marco comercial del taller así comosu difusión por la ciudad. La construcción de una nueva edifica-ción en la zona donde se ubicaba eltaller nos permite determinar el finde la producción cerámica de éste enel último tercio del siglo XIII. Un tallerque tiene sus orígenes en la urbaniza-ción del quarter de Sant Pere a princi-pios del siglo XIII. Así pues, los datosaportados por este estudio suponen

EL HORNO DE CERÁMICA DE LA CALLECARDERS. UN CENTRO PRODUCTORDEL SIGLO XIII EN EL SUBURBIUMORIENTAL DE BARCELONA

Esteve Nadal Roma


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 217

221


with a short neck or no neck, a smallflat base, usually narrower than themouth and often a little thickened.The rim, with very characteristic mould-ed strip, is usually turned slightly out-wards, which made it easier to placethe top. These pieces were marked with theworkshop stamps, as indicated by themunicipal regulations. We have beenable to identify 37 workshop stamps;they are circular printed marksand some of which bear the nameof the master potter. Once the shippingjar was put in circulation, the presenceof the stamp made it possible to linkit to the manufacturing workshop,which was responsible for any problemattributable to the container’s quality.These jars often bear marks paintedin black or red. These are merchantsigns identifying ownership in the portsand in general throughout the distribu-tion network. The medieval shipping alfàbies can final-ly be as important a dating elementas the amphora is today for the Romanand Late Antiquity period. They corre-spond to a very limited period, becausewith the outbreak of the 1462-1472 civilwar, which put an end to Catalan tradeexpansion, the production of Barcelonaalfàbies considerably decreased untiltheir complete disappearance.Everything seems to indicate that whenthe activity was resumed after the warthe shipping jars were made in Valencia.The number of Barcelona alfàbiesin the backfills of Gothic buildingsfrom the second half of the 15th centu-ry decreased considerably and,by the late 15th and early 16th cen-turies, they had practically disappearedexcept for some isolated pieces.

The archaeological intervention carriedout at plot number 25 in Ripoll Streetin Barcelona provides new data aboutthe process of expansion of one of theoldest boroughs in Barcelona, Vilanovadels Arcs Vells. The most important dis-coveries are focused on a large numberof structures from the early medievalera previously unseen in the area andrelated with the organisational processthat took place in the suburban territoryin the north of the city around theRoman aqueduct of the Besòs river.The documented archaeologicalremains allow us to establish up tothree different phases of occupationin a highly determined chronologicalcontext from the 9th to early 11th cen-turies. The set of pottery materialsfound in this period is very homoge-nous and undoubtedly the typology ofthese pieces forms part of the materialcharacteristic of the Carolingian period. The earliest stage of occupation attrib-utable to the low medieval period ischaracterised as having a defined terri-tory based on the presence of silos dis-tributed throughout the existing spacesin an organised way. Despite the lackof construction elements associated withthis stage, the distribution of the silosindicates that at that time the territorywas arranged around some structures,possibly made of perishable materials,which would have shaped the territoryaccording to a preconceived arrange-ment but have not survived. The mainfactors that characterise it are theincreasingly greater existence of silos.Another factor to bear in mind isthe presence of different hearths.These minor combustion structures areplaced directly in the ground withoutany kind of associated constructionand have very diverse shapes and sizes.To discover the origin of these hearthswe must go back to the later phases ofthe Roman period, although their pres-ence in this period is very occasional,almost anecdotal. The consolidationof the presence of hearths occurredin the early medieval era and is a newelement to consider in terms of itsincreasingly greater influence on thearea. Moreover, this is still an occasionalkind of occupation, albeit more fre-quent, and the location of the hearthsis possibly related with moments

of occupation linked to the useof the silos.At some moment between the 9th and10th centuries there was an importantchange in the organisation of theseareas near the walled enclosure from anoccasional or seasonal occupationto a settlement with a solid structure.The intervention has allowed the docu-mentation of numerous walled struc-tures that determine well-defined andpurposefully-arranged spaces. The areais made up of small plots formed bywalls of stone and clay that delimit inte-rior spaces housing numerous storagestructures, minor walls and water wells.Therefore, the first constructions thatmake up Vilanova dels Arcs must still berelated with a strongly agricultural terri-tory, with a well consolidated occupa-tion but with a non-domestic typology.The main difference with the previousphase is that now they are locatedin delimited spaces, which obliges agreater concentration of storage struc-tures. This plot arrangement is accom-panied by a more productive complexi-ty, shown by the fact that, together withthe silos, we also find circular partswhere it was possible to place potterycontainers. The pits are associatedwith wooden structures, of which nowonly the post holes made in the earthremain. This area, arranged based ondiverse plots, is also structured arounda road, so that we find a territory struc-turally-defined and well-connected withits surroundings. In the late 10th and early 11th cen-turies, there was a new structuringof this territory that involved a changein the arrangement established until thetime. The road, the plots and the relat-ed structures are infilled by a seriesof layers that give way to a broaderspace and with few signs of structuralremains. It changed, therefore, from ahighly compartmentalised area resultingfrom the presence of small portionsof land to a territory that was possiblystructured around bigger enclosures,following a spatial rearrangement ratherthan a change in the territorial concept.The presence of structural remainslinked to the third phase of the earlymedieval occupation in relation to theprevious phase are scarce, given thatthere are only two walled structures

Vanesa Triay OlivesTHE EARLY MEDIEVAL OCCUPATIONOF VILANOVA DELS ARCS VELLS


222 quarhis


and a water well, and the numberof silos has been greatly reduced.It is important to note that there wasno break with the preceding stageand no signs of elements of destructionor abandonment and the lack of dataon this does not necessarily imply thatthere was a depopulation of the area.A clear continuity in the constructivetypology is documented, the structuresare made of stone and clay, and interms of distribution the walls maintainthe same orientation as in the previousphase. So this is a territory outside thecity with a well-consolidated occupationthat evolved internally according toits needs but continued to be organisedaround spaces defined according tothe presence of plots and always basedon a pre-existing arrangement.It was not until the 13th century thatthe Roman aqueduct of the Besòs wasincorporated into the medieval con-structions, possibly within the urbanprocess in which this area was immersedwith the construction of the first domes-tic properties. The new houses werebuilt maintaining the same spaces previ-ously occupied by the walls that formedthe different plots, thus preserving theterritorial arrangement establishedin the early medieval period.

A preventative intervention in plotnumber 39-41 in Carders Streetunearthed the remains of a 13th centu-ry pottery workshop. The establishmentof the pottery workshop in CardersStreet took place in the urban develop-ment process of the neighbourhoodof Sant Pere, located in the easternsuburbium of the city of Barcelona.The archaeological excavation hashelped identify several work areas andthe remains of a kiln for the manufac-turing of burnished coarse ware andglazed green and honeyed coarse ware.It is a circular-shaped kiln, with a verti-cal flue of which it has been possible torecover the firing chamber and thecharging throat. Inside the firing cham-ber, an axial-shaped central pillar lean-ing against the back wall that would sup-port the grill has been identified. It is,therefore, a well-known type of kiln interms of the medieval world, with paral-lels in workshops as notable as Cabrerad’Anoia or the neighbourhood ofSainte-Barbe in Marseilles. We shouldnote that it was possible to clearly iden-tify two areas and the remains of severalwalls allowing us to glimpse the exis-tence of four more areas linked to theworkshop. It is worth pointing out thatthe numerous structures built in laterstages have to a large extent damagedthe surfaces of these four areas, whichdoes not allow a reliable interpretation.Thus, the efforts have focused on areas1 and 2, which are work areas relatedeither with the manufacturing of thematerials to put in the kiln or with tasksrelated to its operation. The pottery materials studied comefrom the infilling strata of the kiln andfrom the different levels of the work-shop. They are pieces for the kitchenand storage, both in open and closedshapes, with a predominance of reduc-tion firing materials. These potterypieces have morphological and decora-tive particularities allowing an unequivo-cal identification. A burnished finish onthe whole surface of the piece gives ita very glossy appearance. Also notableis the use of the spatulated finishesand decorative applications as the mostnotable decorative motifs, which areidentified separately or in combinationand which denote the purpose of pro-ducing elaborate ornaments. Moreover,

it has been possible to establish a formalrepertoire which reveals the discord ofthe pottery production in the workshopin Carders Street in comparison withother known Barcelona manufacturedpieces from the 13th century.In contrast, it has been possible toidentify many similarities both inthe shapes and the techniques used inthe surface finishes and the decorationapplied to the pottery pieces producedin the workshop, unlike productionfrom the Almohad period in thePeninsula. The numerous coincidenceswith workshops in which the presenceof artisans from outside Barcelona isclearly documented (such as the neigh-bourhood of Sainte-Barbe in Marseilles)leads us to suggest hypotheses on thepresence of a potter from al-Andaluswho would run the workshop in CardersStreet. Moreover, the poor circulation ofpottery materials produced in thisworkshop (given that there has beenlittle identification of similar potterymaterials in archaeological interven-tions conducted in the city) leads to several hypotheses about the reason.A first hypothesis would be a poorcommercial success bearing in mindthe morphological and decorativedifference of the pottery pieces manu-factured in the workshop in contrastto most common pieces in the contextof 13th century Barcelona. Anotherhypothesis, more likely bearing in mindthe similarities with Almohad pottery,is that it would be aimed at thepopulation of al-Andalusian cultureliving in the city. This would have limit-ed the commercial scope of theworkshop and its presence throughoutthe city.The construction of a new buildingin the area where the workshop waslocated allows us to determine the endof the pottery production of the work-shop in Carders Street in the last thirdof the 13th century, whose origins arefound in the urban development of theneighbourhood of Sant Pere at thebeginning of the same century. Thus,the data provided by this study repre-sents the appearance of an additionalelement added to the previously pro-duced studies on the Barcelona potteryof the 12th and 13th centuries.

THE KILN IN CARDERS STREET. A 13TH CENTURY PRODUCTIONCENTRE IN THE EASTERN SUBURBIUMOF BARCELONA

Esteve Nadal Roma


TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 225

229


siècle, car on ne trouve pas cette formedans les ensembles de céramiquesconnus provenant du remblai des voû-tes des bâtiments gothiques au-delàde cette date.La forme la plus caractéristique et laplus abondante de cette productionqui se poursuit tout au long du XIVeet du XVe siècle est la forme que nousavons appelée de type V. Elle cor-respond à une pièce de profil ovoïdelégèrement allongé avec un col courtou sans col, une base plate et petite,normalement plus étroite que l’ouvertu-re et souvent légèrement épaissie.Le bord, avec une petite baguetteà moulure très caractéristique, se pré-sente en général légèrement tournéevers l’extérieur, ce qui facilitait la dispo-sition du bouchon qui fermait la pièce.Ces pièces étaient marquées des sceauxde l’atelier comme le demandait lerèglement municipal. On a pu identifier37 sceaux d’ateliers. Il s’agit de marquescirculaires imprimées, certaines portentle nom du maître potier. Lorsqu’onmettait la jarre de transport en circula-tion, la présence du sceau rendait possi-ble le lien avec l’atelier de production,atelier qui devait répondre à n’importequel problème imputé au manque dequalité du récipient. Ces jarres portentsouvent des signes peints en noir ou enrouge. Ce sont les marques qui permet-tent de reconnaître l’appartenance dansles espaces portuaires et en généraldans tous les réseaux de distribution. L’alfàbia, la jarre médiévale de transport,représente un élément important pourla datation tout comme l’amphore àl’époque romaine ou de l’Antiquité tar-dive. On les utilise pendant un laps detemps assez précis car la guerre civilede 1462 – 1472 mit fin à l’expansioncommerciale catalane, ce qui supposaune chute considérable dans la produc-tion d’alfàbies barcelonaises jusqu’à leurdisparition totale. Il semble que lorsquel’activité reprend, après la guerre civile,les jarres de transport étaient fabriquéesà València. La présence quantitatived’alfàbies barcelonaises dans les remblaisde bâtiments gothiques de la secondemoitié du XVe siècle a considérable-ment diminué et vers la fin du siècleet le début du XVIe, on ne les trouveplus ou il n’en reste que quelques rarestémoins.

L’intervention archéologique sur la pro-priété numéro 25 de la rue Ripoll deBarcelone apporte de nouvelles don-nées quant au processus d’expansionde l’un des bourgs les plus anciens deBarcelone, Vilanova dels Arcs Vells.Les fouilles les plus importantes sebasent sur la localisation d’un nombreimportant de structures de l’époque duhaut Moyen-âge inconnues dans la zonejusqu’à nos jours et liées au processusd’organisation qui se produit sur le ter-ritoire suburbain situé au nord de laville, aux environs de l’aqueduc romaindu Besòs. Les vestiges archéologiquestrouvés permettent d’établir jusqu’àtrois phases différentes d’occupationdans un contexte chronologique trèsdéterminé – IXe siècle, début du XIe.L’ensemble de matériaux en céramiquelocalisé de cette période est très homo-gène et sans aucun doute le type de cespièces fait partie du matériel caractéris-tique de la période carolingienne. La phase d’occupation la plus ancienneattribuable à l’époque du haut Moyen-Âge se caractérise par un territoire défi-ni à partir de la présence de silos distri-bués de manière ordonnée dans lesespaces qui existent. Malgré le manqued’éléments constructifs associés à cettephase, la distribution des silos indiquequ’à l’époque le territoire s’organisaiten fonction de structures, probable-ment faites avec des matériaux périssa-bles, qui auraient articulé le territoireselon une organisation préconçue, maisqui n’ont pas été conservées jusqu’ànos jours. Les principaux facteurs quila caractérisent sont la présence de plusen plus élevée de silos. Un autre facteurdont il faut tenir compte est la présencede différents foyers. Ces structures decombustion peu importantes se situentdirectement sur le sol sans aucun typede construction qui leur soit associéeset présentent des formes et des dimen-sions très variées. Pour trouver l’originede ces foyers, nous devons remonteraux phases les plus tardives de la pério-de romaine, bien que leur présence,à cette époque, soit très ponctuelle,presque anecdotique. La consolidationde la présence de foyers se produit àl’époque du haut Moyen-âge et se pré-sente comme un nouvel élément dontil faut tenir compte quant à l’incidencede plus en plus grande qu’il a sur le ter-

rain. Il faut cependant souligner quenous nous trouvons encore face à uneoccupation de type ponctuel, mais deplus en plus fréquent et que la localisa-tion des foyers doit probablement êtrereliée aux moments d’occupation liésà l’utilisation des silos. À un certain moment, entre les IXe etXIe siècles, un changement importantse produit dans l’organisation de ceszones proches de l’enceinte fortifiée.On passe d’une occupation de typeponctuel ou saisonnier à un peuple-ment solidement structuré.L’intervention a permis de documenterde nombreuses structures de murs quidéterminent des espaces bien définis etprouvent une intention dans leur orga-nisation. La zone est constituée de peti-tes parcelles composées de murs enpierre et en argile qui délimitent desespaces intérieurs dans lesquels on trou-ve de nombreuses structures d’emmaga-sinage, des murs de moindre importan-ce et des puits à eau. Les premièresconstructions qui composent Vilanovadels Arcs doivent donc être mises enrelation avec un territoire fortementagricole, avec une occupation bienconsolidée mais d’un type qui n’est pasdomestique. La principale différencepar rapport à la phase précédente rési-de dans le fait qu’elles se situent main-tenant dans des espaces délimités,ce qui les oblige à une plus grandeconcentration des structures de maga-sin. Cet entrelacs de parcelles s’accom-pagne d’une plus grande complexité deproduction, mise en évidence par le faitque l’on trouve aussi, précisément avecles silos, des parties circulaires dans les-quelles on pouvait insérer des récipientsen céramique. Les fosses étaient asso-ciées à des structures en bois dontil ne reste actuellement que les trous depoteaux faits dans la terre pour l’emboî-tement. Cette zone, ordonnée à partirde diverses parcelles, s’articuleen même temps autour d’une voie,de manière que nous nous trouvonsface à un territoire défini au niveau dela structure et qui est bien communiquéavec les environs. À la fin du Xe siècle et au début du XIe,une nouvelle structuration de ce terri-toire se produit, elle apporte un chan-gement dans l’organisation établie jus-qu’alors. La voie de circulation, les

Vanesa Triay OlivesL’OCCUPATION AU HAUT MOYEN-ÂGEDE VILANOVA DELS ARCS VELLS


230 quarhis


parcelles et les structures qui s’y rappor-tent sont amorties par une série de cou-ches qui laissent la place à un plusgrand espace et portent la trace de peude restes structurés. On passe doncd’une zone très compartimentée, résul-tat de la présence de petites portions deterre, à un territoire qui s’articule pro-bablement autour d’enceintes de plusgrandes dimensions, fruit d’une réorga-nisation de l’espace plus que d’un chan-gement dans le concept territorial.La présence de restes de structures liésà la troisième phase d’occupationdatant du haut Moyen-âge sont rarespar rapport à la phase précédentecar nous ne trouvons que la présencede deux structures de murs, d’un puitsà eau et le nombre de silos a diminué.Il est important de souligner qu’il n’ya pas de coupure par rapport à l’étapeprécédente, qu’on ne peut pas mettreen évidence des éléments de destruc-tion ni d’abandon et que le manquede données n’implique pas obligatoire-ment qu’il se soit produit un dépeuple-ment dans la zone. On remarque claire-ment une continuité dans le type deconstruction, les structures sont en pier-re et en argile et au niveau de la distri-bution des murs, ces derniers maintien-nent la même orientation que lors dela phase précédente. Nous nous trou-vons donc sur un territoire extramuros,faisant preuve d’une occupation bienconsolidée qui, intérieurement, évolueen fonction des besoins qui lui sont pro-pres, mais continue à s’organiser autourd’espaces définis par la présence demorcellements et en se basant toujourssur un ordre préexistant. Ce n’est qu’au XIIIe siècle que l’aque-duc romain du Besòs sera inclus dansles constructions médiévales, probable-ment lors du processus urbanistiquedans lequel est plongée cette zone avecla construction des premières propriétésde type domestique. Les nouvelles mai-sons se dressent en conservant lesmêmes espaces qui, auparavant, étaientoccupés par les murs qui configuraientles diverses parcelles. L’ordre territorialétabli pendant le haut Moyen-âgese maintient donc.

La réalisation d’une intervention pré-ventive sur le terrain numéro 39 – 41de la rue Carders a permis de localiserdes restes d’un atelier de céramiquedatant du XIIIe siècle. L’établissementde l’atelier de céramique de la rueCarders se produit dans le cadre du pro-cessus d’urbanisation du quartier deSant Pere, situé dans le suburbium orien-tal de la ville de Barcelone. Les travauxarchéologiques ont permis d’identifierdifférents domaines de travail ainsi queles restes d’un four destiné à la produc-tion de céramique commune polieet de céramique commune vitrifiéeen vert et miellé. Il s’agit d’un fourde forme circulaire, à tirage vertical,dont on a pu récupérer la chaudièreet la bouche de charge. À l’intérieurde la chaudière, on a trouvé un piliercentral adossé au mur de fond de formeaxiale, qui supporterait le grill. Il s’agitdonc d’un four bien connu pour lemonde médiéval, ayant des parallélis-mes dans des ateliers aussi célèbres queceux de Cabrera d’Anoia ou du quartierde Sainte-Barbe à Marseille. En ce quiconcerne l’atelier, il faut mentionnerque l’on a pu identifier clairement deuxzones et les traces de différents murs,ce qui permet d’entrevoir l’existencede quatre espaces de plus liés à l’atelier.Il faut dire que les nombreuses structu-res construites en phases chronolo-giques postérieures ont abîmé en gran-de partie la superficie de ces quatreespaces, ce qui ne permet pas d’en faireune interprétation fiable. Les effortsse sont donc centrés sur les espaces1 et 2 qui consistent en zones de travailliées soit avec la manufacture des maté-riaux à enfourner, soit avec les tâchesliées au fonctionnement du four.Le matériel de céramique objet d’étudeprovient des strates d’amortissementdu four et des différents niveaux de cir-culation de l’atelier. Il s’agit de piècesdestinées à la cuisine et à l’emmagasina-ge, de formes ouvertes ou fermées avecune dominante des matériaux en cuis-son réductrice. Ces céramiques présen-tent des particularités morphologiqueset décoratives qui en permettent uneidentification indiscutable, un achevépoli sur toute la superficie de la pièce,ce qui lui donne un aspect très brillant.Il faut aussi souligner l’utilisation dela spatule et des applications plastiques

telles que des motifs décoratifs trèsimportants que l’on peut identifier aussibien de manière isolée que combinéeet qui montrent l’intention de réaliserune décoration élaborée des pièces.On a aussi pu établir un répertoire for-mel qui montre de manière manifestela dissonance de la production céra-mique de l’atelier de la rue de Carderspar rapport aux productions barcelonai-ses du XIIIe siècle déjà connues. Par contre, on a pu identifier de nom-breuses similitudes aussi bien quantaux formes que quant aux techniquesutilisées dans les finitions et dansles décorations appliquées aux piècesde céramique produites dans l’atelierpar rapport aux productions d’époquealmohades sur le territoire péninsulaire.Les nombreuses coïncidences avecdes ateliers dans lesquels la présenced’un artisanat étranger est clairementétabli (comme, par exemple, le quartierde Sainte-Barbe à Marseille) nousconduit à proposer l’hypothèse de laprésence d’un céramiste d’origine anda-louse qui aurait géré l’atelier de la rueCarders. D’une part, le peu de diffusion desmatériaux céramiques produits danscet atelier (étant donné que nous possé-dons peu d’informations sur du maté-riel céramique similaire dans des inter-ventions archéologiques menées dansla ville) nous permet de proposer diver-ses hypothèses quant aux raisons dece fait. Une première pencherait versle peu de succès commercial étantdonné les différences morphologiqueset décoratives des pièces de céramiqueproduites dans l’atelier par rapportaux productions plus habituellesdans les contextes du XIIIe siècleà Barcelone. Une autre hypothèse,plus vraisemblable compte tenu dessimilitudes avec des productions almo-hades, est que cette production auraitété destinée à un segment de la popula-tion de culture andalouse qui vivait dansla ville. Ce fait aurait restreint le cadrecommercial de l’atelier et, en mêmetemps, sa diffusion à travers la ville. La construction d’un nouveau bâtimentdans la zone où se trouvait l’atelier nouspermet de déterminer la fin de la pro-duction céramique de l’atelier de la rueCarders vers la fin du XIIIe siècle.Un atelier qui a ses origines dans l’urba-

LE FOUR À CERAMIQUE DE LA RUECARDERS. UN CENTRE PRODUCTEURDU XIIIe SIÈCLE DANS LE SUBURBIUMORIENTAL DE BARCELONE

Esteve Nadal Roma


quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat de … · l’ocupaciÓ altmedieval de la...

Documents