MA

TE

RIA

L EL

AB

OR

AT

PER

IV

ÁN

JAR

IOD

RU

ÍZ

MÚSICA

QUADERN D’APUNTS

1º ESO

Quadern de Música de 1r d’ESO Índex

Capítol 1 Sobre el pentagrama .............................. plana 3

Capítol 2 Sobre les figures musicals ...................... plana 6

Capítol 3 Sobre els intervals i les escales ............... plana 14

Capítol 4 Sobre alteracions, tons i semitons .......... plana 17

Capítol 5 Sobre el tempo, la repetició i el matís...... plana 20

Capítol 6 Pràctica de les unitats 1-6 ....................... plana 24

Capítol 7 Sobre les agrupacions musicals ............ plana 25

Capítol 8 Sobre la textura musical ........................ plana 30

Capítol 9 Sobre les qualitats del so ....................... plana 31

Capítol 10 Sobre els gèneres musicals .................... plana 33

Capítol 11 Sobre les músiques del món .................... plana 34

Capítol 12 Sobre les formes musicals ...................... plana 34

Capítol 13 Sobre la veu humana ............................. plana 35

Capítol 14 Sobre les famílies instrumentals ........... plana 35

Capítol 15 Sobre l’orquestra i més agrupacions ..... plana 38

Capítol 16 Diverteix-te! ........................................... plana 43

2

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1. Pentagrama. Notes. Línies addicionals

1. El Pentagrama

El Pentagrama és un conjunt de cinc línies i quatre espais. En ell oa les seves proximitats es col.loquen les notes i tots els altres signes musicals. Tant les línies com els espais es compten de baix a dalt:

Les figures musicals s'escriuen sobre les línies i els espais del pentagrama. També poden escriure fora d'ell (Línies addicionals):

Depenent de la seva posició sobre el pentagrama podem conèixer la nota musical que representen

ACTIVITATS SOBRE LES NOTES MUSICALS

La paraula Pentagrama ve del grec, penta = cinc i programa = escriptura

ACTIVITATS SOBRE EL PENTAGRAMA

3

Quadern de Música de 1r d’ESO

2. La Clau de Sol

En tot pentagrama el primer que trobarem és una clau. Hi ha diverses claus. Les més utilitzada és la clau de sol:

Laclau de sol en segona línia ens indica que la nota SOL s'escriu en la segona línia del pentagrama. Un cop conegut el nom d'aquesta nota, podem conèixer també el de les notes que es col·loquen sobre les altres línies i espais:

La clau de sol és utilitzada per instruments aguts com el violí, la flauta, la trompeta i per altres no tan aguts com la guitarra.

ACTIVITATS SOBRE LA CLAU DE SOL

4

Quadern de Música de 1r d’ESO 3. Nom de les notes

El nom de les notes va ser inventat per Guido d’Arezzo, un monjo que va idear la

nomenclatura que coneixem avui dia

4. Les línies addicionals A més d'escriure sobre els espais i línies del pentagrama, podem també afegir línies addicionals per escriure notes més agudes o greus

L'acord sobre la primera línia addicional inferior equival al do central del piano.

ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES ADDICIONALS

5

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 2. Figures.Ritme i Compàs.Línia divisòria.

1. Les figures musicalsLes figures musicals ens permeten especificar la durada d'un so. A continuació podeu veure les figures, els seus noms i valors:

Figura Nom Valor

Quadrada El doble d’una rodona

Rodona El doble d'una blanca Meitat d'una quadrada

Blanca El doble d'una negra Meitat d'una rodona

Negra El doble d'una corxera Meitat d'una blanca

Corxera El doble d'una semicorxera Meitat d'una negra

Semicorxera El doble d'una fusa Meitat d'una corxera

Fusa El doble d'una semifusa Meitat d'una semicorxera

Semifusa Meitat d'una fusa

Com podeu notar, cada figura dura el doble de temps que la següent i la meitat del temps que l'anterior.

NOTA: Quan escrivim corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses acostumem a agrupar el claudàtor de totes les que quedin aquí a un temps per facilitar la lectura. Aquí tens un exemple:

6

Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Els silencis

Cada figura musical té un símbol corresponent que s'usa perrepresentar un silenci de la mateixa durada. Diem a aquests símbols silencis.

Figura Silencio

Quadrada

val 8

Rodona

val 4

Blanca

val 2

Negra

val 1

Corxera

val 1/2

Semicorxera

val 1/4

Fusa

7

Quadern de Música de 1r d’ESO val 1/8

Semifusa

val 1/16

ACTIVITATS SOBRE ELS SILENCIS

3. Ritme y Compàs Podem definir el Ritme com les diverses maneres en què un compositor agrupa els sons i els silencis, atenent principalment a la seva durada (llargs i curts) i als accents.

L'element més bàsic del ritme és el pols, el pols organitza el temps en parts iguals amb la mateixa durada i accentuació. El tempo de la música determina la velocitat del pols. En combinar pols i accents obtenim els ritmes bàsics:

Ritme Binari

Divideix el temps en dues parts iguals accentuant més el primer: Un dos / Un dos / Un dos .... Si et fixes, el ritme d'aquestes paraules coincideix amb l'anterior: Can – ta / To –ca / Ba – lla, etc.

RitmeTernari

Divideix el temps en tres parts iguals accentuant més el primer: Un dos tres / Un dos tres / Un dos tres ... Igual que el ritme d'aquestes paraules:Can – ta -lo / To – ca – lo / Bai -la – lo.

8

Quadern de Música de 1r d’ESO Ritme Quaternari

Divideix el temps en quatre parts iguals i accentua més el primer i una mica el tercer: Un dos tres quatre / Un dos tres quatre / ...Podem trobar ritmes que tinguin més de quatre temps o parts, i seria el resultat de combinar els ritmes bàsics, per exemple, un ritme de cinc parts podria ser el següent: Un dos tres quatre cinc / Un dos tres, quatre cinc, combinant un ritme binari i un altre ternari.Un altre efecte rítmic interessant és el de la polirítmies, que consisteixen la interpretació de dos o més ritmes diferents, de forma simultània,és a dir, que sonin a la vegada.

El Compàs

Els ritmes es representen en la notació musical mitjançant els compassos. Cridem compàs a la divisió regular del temps musical mitjançant l'alternança de polsos accentuats i no accentuats.

En l'escriptura musical cada un dels fragments de temps en què es divideix una partitura es diu compàs. Aquesta divisió es realitza mitjançant una línia vertical que travessa el pentagrama, separant els compassos entre si i es diu línia divisòria o barra de compàs. Exemples:

Al final d'una obra musical s'utilitza la barra final i la doble barra se sol posar quan hi ha algun canvi important dins de la composició.

ACTIVITATS SOBRE EL COMPÀS ACTIVITATS SOBRE EL CANVI DE COMPÀS

ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES DIVISÒRIES

9

Quadern de Música de 1r d’ESO Tot compàs es divideix en diverses parts iguals anomenades temps. Hi ha compassos que estan dividits en 2, en 3 o en 4 temps.

Un compàs també pot dividir-se en 5, 6, 7 o més temps.El Compàs s'indica al principi del pentagrama immediatamentdesprés de la clau mitjançant dos nombres col locats un sota l'altre,que ens informen sobre el nombre de temps i el valor de cada temps.El nombre superior ens indica el nombre de temps del compàs il'inferior el valor o figura de cada temps en relació amb la rodona.Xifres per al denominador dels compassos:

Compàs 2 per 4. Ritme binari

Consta de dos temps, el primer Fort i el segon dèbil.2 --- indica el nombre de temps --- dos temps4 --- indica la figura que entra a cada temps --- una Negra 2 negres encada compàs, una per cada temps.

Compàs 3 per 4. Ritme ternari

Consta de tres temps, el 1 º fort i el 2 º i 3 º febles.3 --- el nombre de temps --- tres temps 4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra

10

Quadern de Música de 1r d’ESO Compàs 4 per 4. Ritme Quaternari

Consta de quatre temps, el 1 º fort, el 2 º feble, el 3 º semifort i el 4 ºfeble.4 --- el nombre de temps --- quatre temps4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra 4 negres per cada compàs, una per cada temps

Compassos Simples y Compostos

Un compàs és simple quan cada temps del compàs és divisible per dos, és a dir que la figura que entra a cada temps es pot substituir perles dues figures que li equival. Per exemple una blanca pot ser substituïda per dos negres, una negra per dues corxeres, etc.Un compàs és compost quan cada temps del compàs és divisible pertres. Per això és necessari que la figura unitat del temps tingui un punt. Per exemple una negra amb punt pot ser substituïda per tres corxeres.

Compassos simples

Compassos compo stos

ACTIVITATS SOBRE LES INDICACIONS DE CANVIS DE COMPÀS

11

Quadern de Música de 1r d’ESO 4. El puntet

Si afegim un puntet a una figura, la seva durada augmentarà de la meitat del seu valor:

Sense puntet Amb puntet

Figura Equivalència Figura Equivalència

5. La lligaduraLa lligadura és un signe que s'utilitza per unir el valor de dues o més notes del mateix so en una sola durada. Té forma de línia corba incloent a les notes que afecta:

12

Quadern de Música de 1r d’ESO La lligadura pot unir notes que estan en diferent compàs com es pot veure en el següent exemple:

ACTIVITATS SOBRE LA LLIGADURA DE FRASEIG

6. El Calderó

El calderó és un signe que serveix per a perllongar la durada d'un so o d'un silenci.

Té forma de petit semicercle, amb un punt al mig, i es col·loca sobre la nota o silenci al qual afecta:

El Calderó perllonga la durada del so a la vegada que deté la marxa del compàs. Es fa servir molt a la nota final d’una obra musical.

ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ (REPÀS DE LES UNITATS 1, 2 i 3)

13

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 3 . Intervals.Escales

1. Els intervals

Un Interval és la distància que hi ha entre dues notes. El discurs musical és una successió d’intervals. Classificació:

Segons la forma de sonar de les seves notes dels Intervals poden ser:

Melòdics. Quan les notes de l'interval sonen de forma successiva

Harmònics. Quan les notes de l’interval sonen de forma simultània

Segons la direcció de les notes els intervals poden ser:

Ascendents. Quan les notes de l’interval van de greu a agut

Descendents. Quan de l’interval van d’agut a greu

14

PRACTICA ELS INTERVALS

Quadern de Música de 1r d’ESO Segons la proximitat de les notes poden ser:

Conjunts. Quan les notes van seguides

Disjunts. Quan les notes no van seguides

Segons el nombre de notes que tenen els intervals poden ser:Simples. Quan no superen la 8 ª, són els següents:De 1 ª. Quan l'interval només consta d'una notaDe 2a. Quan l'interval conté dues notesDe 3 ª. Quan l'interval conté tres notesDe 4 ª. Quan l'interval conté quatre notesExemples:

De 5. Quan l'interval conté cinc notesDe 6 ª. Quan l'interval conté sis notesDe 7 ª. Quan l'interval conté set notesDe 8 ª. Quan l'interval conté vuit notesExemples:

Compostos. Quan superen la 8ª, es a dir, l’interval de 9, 10ª, 11ª,etc...

15

Quadern de Música de 1r d’ESO 2. L’ Escala

L’escala és una successió de notes seguides, es poden ordenar ascendent i descendent.

Segons el nombre de notes i la disposició dels tons i semitons entre aquestes notes, hi ha diferents tipus d'escales: pentatònica, diatònica, Cromàtica, etc ..

Escala Diatònica

L'Escala diatònica es passa per tons i semitons, està formada per 8 notes seguides.L'escala diatònica comença i acaba amb la mateixa nota, la qual es denomina tònica i dóna nom a l'escala

Cada nota de l'escala s'anomena Grau i es representa amb el número romà corresponent.

Els graus de l'escala tenen gran importància en l'organització de la tonalitat, tenen els següents noms:

16

Quadern de Música de 1r d’ESO Escala Cromàtica

L'escala cromàtica està formada exclusivament per semitons, consta de 12 notes.

Es necessita l'ús de les alteracions per a formar aquesta escala.

Capítol 4 . Alteracions. Tons y Semitons.

1. Alteracions

Les alteracions són signes que es col·loquen davant de les notes i modifiquen l’altura de les mateixes. Aquests nous signes poden pujar o baixa mig to l’entonació d’un so

L’altura o la freqüència sonora de les notes pot ser modificada ascendent o descendent per mitjà de les alteracions:

Alteració Nom Efecte

sostingut Altera ascendentment la nota 1 semitó

bemoll Altera descendentment la nota 1 semitó

becaire Anul·la qualsevol alteració i retorna la nota al seu estat natural

Dins de les alteracions podem distingir Alteracions Pròpies i Accidentals

Alteracions Pròpies

Les Alteracions pròpies són les constitutives d'una Tonalitat, s'escriuen després de la clau i afecten totes les notes del mateix nom al llarg de l'obra musical. A aquest conjunt d'alteracions pròpies se l'anomena:

17

Quadern de Música de 1r d’ESO Armadura.

ACTIVITATS SOBRE LES ARMADURES

Alteracions Accidentals

las Alteraciones Accidentales son las que aparecen a la izquierda de una nota alterando su sonido, no son constitutivas de la tonalidad. Afectan a la nota que lleva la alteración y a todas las del mismo nombre dentro del compás.

ACTIVITATS SOBRE CANVIS D’ARMADURA

Veiem la representació de les alteracions en el teclat:

2. Tons i SemitonsEl sistema d'afinació temperada divideix equitativament la vuitena en dotze sons. La distància o diferència en freqüència sonora entre cada un d'aquests sons es coneix pel nom de semitò. Al teclat del piano hi ha la distància d'un semitò entre tecles contigüesUn to equival a 2 semitons. Totes les tecles blanques del piano separades per una tecla negra, estan a la distància d'un to. Les que no tenen tecla negra ens elles estan a un semitò de distància: En l'escala de DO veiem com els semitons estan entre el III i IV graus i el VII i VIII respectivament. A la resta de graus la distància és de 1 to.

18

Quadern de Música de 1r d’ESO

Semitó Diat ònic

El semitó diatònic és el que es produeix entre dues notes de diferent nom, per exemple de:

MI a FA, de SI a DO, de SOL a LA bemoll, etc...

Semitó Cromàtic

El semitó Cromàtic és el que es produeix entre notes del mateix nom, per exemple de FA a FA#.

Henarmoni a

L’henarmonia es produeix entre dues notes de diferent nom, però del mateix so, per exemple SOL# y LAb. En el teclat es tocarien en la mateixa tecla

19

Quadern de Música de 1r d’ESO Capít ol 5 . Tempo. Signes de Repetició. Matissos

1. Tempo o MovimentEls termes tradicionalment utilitzats per indicar el moviment o grau de velocitat amb què s’ha d’interpretar una obra musical són les paraules italianes que es col·loquen sobre pel pentagrama, al principi de les composicions

Els principals termes són:

TÉRMES SIGNIFICAT EN CASTELLÀ

Largo Molt lent

Lento Molt lent

Adagio Lent

Andante Moderat

Allegro Ràpid

Vivo o Vivace Molt ràpid

Presto Molt ràpid

Per a una indicació més precisa es fa servir el Metrònom que ens marca el tempo exacte prenent una figura com a unitat.

EL TEMPO

20

Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Signes de Repetició

Els Signes de Repetició s'utilitzen per abreujar i facilitar la lectura de les partitures. Hi ha diversos signes de repetició, els més utilitzats són:

Doble barra amb dos punts.

Indica repetició del fragment anterior quan la indicació està amb els punts a l'esquerra, i repetició del fragment posterior quan la indicació està amb els punts a la dreta

Da Capo

Aquest signe de repetició indica tornar al començament i repetir fins el final o on aparegui la paraula fin.

ACTIV ITATS SOBRE D C

21

Quadern de Música de 1r d’ESO La trucada

Aquest signe indica repetició des del lloc de l’obra on aparegui fins a la indicació de la paraula fin.

1ª y 2ª Vegada

Amb la indicació també de la doble barra amb dos punts aquest signe de repetició s'utilitza per repetir un fragment que té un o més compassos diferents al final. Indica saltar el compàs indicat amb 1 ª passant a 2 ª quan es fa la repetició.

ACTIVITATS SOBRE LA INDICAC IÓ DE REPETICIÓ

ACTIVITATS SOBRE ALTRES SI GNES DE REPETICIÓ

ACTIVITATS SOBRE LA REPETICIÓ D’UN FRAG M ENT

3. Matisos

En música es diu "Matisos" a un conjunt de signes que es col·loquen a la partitura amb la funció d'indicar la intensitat relativa d'una nota, una frase, o d'un passatge sencer. la successió de matisos constitueixen la dinàmica de l'obra.La dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat de la música. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt suau, fins a un so molt fort.Per a diferenciar el grau d'intensitat sonora s'usen els següents termes italians, els quals se situen sota el pentagrama de forma abreujada:

Termes Abreviatura Interpretació

Pianissimo pp Molt suau

Piano p Suau

Mezzopiano mp Mig suau

Mezzoforte mf Mig fort

Forte f Fort

Fortissimo ff Molt fort

22

Quadern de Música de 1r d’ESO D'altra banda, hi ha altres termes que s'usen per indicar canvis progressius

d'intensitat del so

Els dos més comuns són:

:-cresc.: crescendo (,augmentant gradualment la intensitat sonora).

-dim.: diminuendo (disminuint gradualment la intensitat sonora).

-decresc.: decrescendo (el menys usat).

Els reguladors són uns signes que expressen també canvis graduals d’intensitat:

Crescendo De menor a major intensitat

Diminuendo De major a menor intensitat

23

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 6 . Pràctica de les unitats 1-6.Localitza en la següent partitura els elements estudiats anteriorment i a continuació expliques què signifiquen:

Practica les notes musicals i els elements de la partitura tocant el piano digital. (Activitat posteriorment avaluada)

Ara que ja tens pràctica pots interpretar les melodies de l’enllaç anterior en aquest altre piano més complert i ràpid

24

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 7. Les agrupacions musicals. Populars.

Els instruments antics

1. Les agrupacions populars (espanyoles i europees)

Tema 12LES AGRUPACIONS POPULARS- Son grups de música i dansa que estàn relacionats amb el folklore i amb la música

tradicional d’una zona geogràfica o d’un grup cultural del qual interpreten danses i cançons

- Les característiques comunes del totes les cançons provenen del poblefolklore espanyol són són anònimes

es transmeten oralmentimportància de la melodia i del ritmeutilitzen instruments antics (orgue, travers,

clavicèmbal….

- La dansa serveix des de la prehistòria per expressar els sentiments humans, coml’adoració, la gratitud, l’amor, les creences, l’alegria….

- Han anant canviant al llarg del temps

- REALITZA L’ ACTIVITAT 23 DEL CD TIC

Muñeira de Visantoña

25

Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Els instruments antics

ELS INSTRUMENTS ANTICS

26

Quadern de Música de 1r d’ESO Alumne/a___________________________ Curs____________ Unitat ___

El clavicèmbalComençarem aquesta unitat fixantnos en un dels instruments més importants durant el barroc. Es tracta del clavicèmbal o clavecí.El clavicèmbal és un instrument ambun aspecte semblant al piano, inormalment amb dos teclatsesglaonats. La seva sonoritat és moltdiferent a la del piano. El motiu és elsegüent: el mecanisme intern de pianopercudeix les cordes i pot produirgrans contrasts de volum (en músicadinàmiques), encanvi en l'antic clavicèmbal elmecanisme pinça la corda amb unapua.Per resumir el que tenen en comú elsdos instruments és el teclat.

l'orgueÉs un instrument aeròfon accionat mitjançant teclats. Està format per un sistema de tubs els qual generen el so en passar l'aire pel seu interior.Consta de diversos registres o timbres: so de flautes,trompetes, veu humana...El teclat es divideix en el manual o teclat que es toca amb les mans i el pedalier teclat que es toca amb els peus.

El traversoFlauta travessera de fusta de l'època barroca que Serà substituida per la flauta travessera moderna Construïda en metall. Té una sonoritat més feble però molt dolça i no té tanta extensió com la flauta moderna creadea per Theobald Böhm al segle XIX.

27

Quadern de Música de 1r d’ESO Investiga amb el teu netbook i respon el qüestionari:

El clavicèmbal era un instrument molt apreciat durant l'època (subratlla lacorrecta).

● Clàssica.● Barroca.● Impressionista.

El clavicèmbal pertany a la família de _________________ mitjançant unteclat.

L'orgue és un instrument

● Electròfon.● Aeròfon.● Cordòfon.

Dibuixa les parts d’un orgue

Què són els registres en un orgue?

28

Quadern de Música de 1r d’ESO Quines són les diferències entre la flauta travessera moderna i el traverso?

______________________________________________________________

_____________________________________________________________

29

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 8 . La textura musical

Activitats sobre la te xtura

Amb l’ajuda d’un/a

company/a crea un

bloc amb el qual

expliquis les

diferents textures

musicals i inserta dos

vídeos de cada tipus

30

Polaritatmelodia-baix

Contrapuntística: es aquella en què

cada veu téindependència

melòdica i rítmica

Homofonía: ésaquella en què

totes les veus tenenel mateix ritme

Té una veuindependent, la

melodia. La resta de veus se supediten a la

formació d’acordsque acompanyen la

melodia

Combina una veuaguda i una més

greu. Els acords elsformen les veus

centrals

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 9 . El so, el soroll i el silenci. Característiques del so

1. El so, el soroll i el silenci

La vibració d’un cos produeix ones sonores que podem escoltar

EL SO EL SOROLL

Vibració regular vibració irregular

SILENCI

Absència de vibració

El so és produít per ones regulars, i el soroll per ones de vibració irregularEl silenci és dóna quan s’aturen les vibracionsFes les activitats de la fotocòpia sobre el so, el soroll i el silenci i l’activitat 1

del CD TIC

31

Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Característiques del so

Sons aguts i greus

Sabem de la procedència

d’un so

Sons llargs i curts

Distingueix sonsforts i fluixos

Escolta “An American in Paris” de G. Gershwin i distingueix els sons i els sorolls

Activitats sobre les característiques (paràmetres) del so

32

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 0 . Els gèneres musicals

MÚSICA POPULAR: té el seu origen en la tradició oral, és anònima, d’estructura senzilla i de poca durada, pot anomenar-se també folk o ètnica

MÚSICA CULTA: ha estat creada per un compositor utilityzant la notació musical, sónobres extenses i tenen una estructura complexa

MÚSICA RELIGIOSA: está vinculada a la litúrgia i als rituals eclesiàstics

MÚSICA PROFANA: está relacionada amb la vida quotidiana i les celebracions de cairereligiós

MÚSICA DESCRIPTIVA: está inspirada en algun motiu extramusical com una idea, una imatge, en un quadre, en la literatura….

MÚSICA PURA: és la música que no ens remet a cap idea fora de la mateixa música, perexemple la de Mozart, Haydn i Beethoven

Escolta les audicions i endevina el gènere

Realitza el test de la plana 19

1 2 3 4 5 6

El professor et facilitarà la fotocòpia per poder treballar

Exercicis:Tot seguit escoltaràs petits fragments d’audicions que corresponen als gèneres

anteriors. A cada grup de respostes, n’hi ha una d’errònia. Descobreix-la

1. Cinquena simfonia (Beethoven): música pura, música instrumental, música vocal2. L’apprenti sorcier (Dukas): música religiosa, música profana, música pura3. Brindis, de La Traviata (Verdi): música culta, música vocal-instrumental, música pura4. Yesterday (Beatles): música popular, música religiosa, música vocal-instrumental5. Rèquiem (Mozart): música religiosa, música vocal-instrumental, música pura6. La truita (Schubert): música vocal-instrumental, música culta, música vocal

1. MIRA EN YOU TUBE ELS FRAGMENTS DE LES TRES PRIMERES CANÇONS I EN UN FULL APART FES UNA DESCRIPCIÓ DE CADASCÚN D’ELLS

bb

33

ACTIVITATS

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 1 . Músiques del mónFes clic i descubriràs les diferents músiques del món

Capítol 12 . Les formes musicalsLes melodies estan formades per fragments. L’ordenació diferent d’aquests fragments ha donat lloc a diferents formes musicals. Les hi ha de simples, compostes i lliures

Les simples poden ser primàries (A-A...), binàries (A-B), ternàries (A-B-A; A-B-B; A-B-C; A-A-B) i de tipus rondó o quaternàries (A-B-A-C-A-D-A)

Les compostes es formen amb la combinació de les anteriors. La sonata, el concert i la simfonia en són d’exemples

Les lliures no segueixen un esquema pautat, sinó que es formen seguint la inspiració del compositor, per això tenen noms com capricci, fantasia, nocturn....

Activitats

Fes l’activitat proposada en un full apart

34

AUTOR I OBRA:Una bandada de goril·les arriba a un campament d’exploradors i mentre xafardejen

descobreixen nous sons i el campament es converteix en un auditori d’una música benextravagant.

Phiil Collins és el compositor de les cinc cançons de la pel·lícula Tarzan, per la qual va guanyar l’Òscar el 1999.

Va ser el bateria i el vocalista del llegendari grup Genesis. Després de deixar el grup va desenvolupar una intensa vida professional en solitari

Escriu, dins de les caselles següents, una “l” per a les seccions instrumentals i una “v-l” pera les vocals instrumentals

Ara omple les parts de la cançó amb les lletres A o B

A

MIRA-HOEN YOUTUBE

Per ampliar conèixements practica amb la Petita Música

Nocturna de Mozart

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 3 . La veu humanaLa veu humana és l’instrument més antic que existeix, ja que vé de sèrie amb nosaltres des de que naixem i també el més difícil d’afinar i de mantenir en bones condicions. Fes clic en activitats i el nostre amic Mos ens parlarà dels problemes de la veu, de la tessitura de les diferents veus humanes i et proposarà unes activitats per ajudar-te a entendre millor com funciona aquest instrument

Activitats

Capítol 14 . Els instruments musicalsEn grups de 5 persones et proposo el següent treball: realitzeu 4 làmines com les inferiors, però afegint una petita informació de cada instrument que apareix (una o dues línies per cadascún d’ells)

35

Quadern de Música de 1r d’ESO

36

Quadern de Música de 1r d’ESO

37

Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 15 . L’orquestra. Les agrupacions musicals. La banda de músicaAl llarg de la història els intèrprets i compositors han anat organitzant-se en grups musicals. Segons el nombre d’instrumentistes i de les famílies d’instruments agrupades a aquestes associacions les hi anomenem d’una manera o d’una altra

LES AGRUPACIONS ORQUESTRALS• L’orquestra: el seu nom prové de la paraula orchestra que era l’espai on es

narrava l’acció entre la escena i el cor als antics teatres grecs

El concepte d’orquestra com a agrupació instrumental neix en el Barroc (segle XVII), pero es desenvolupa en el Classicisme (segle XVIII)

Pren apunts

38

Quadern de Música de 1r d’ESO L’orquestra de cordaNeix en el Barroc formada per catorze o quinze músics que toquen el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix i el clavicèmbal

En ocasions també s’incorpora algun instrument aeròfon com a solista (flauta travessera, oboe, tompeta piccolo)

En algunes orquestres s’incorporen en alguns passatges la percussió per donar més brillantor en alguns moments

L’orquestra simfònicaNeix en el XVIII sobretot amb instruments de corda fregada, mésalgun oboe, trompes i timbals i s’ha anat ampliant el nombred’instruments

Agrupar instrumentsde la mateixasonoritat

Agrupar instrumentsde la mateixasonoritat

Allunyar del públic elsinstrumentsde méssonoritat

Allunyar del públic elsinstrumentsde méssonoritat

Separar i contrastar els aguts i els greus

Separar i contrastar els aguts i els greus

CRITERIS D’ORDREDELS INSTRUMENTS

CRITERIS D’ORDREDELS INSTRUMENTS

Activitats sobre l’0rquestra Simfònica

39

Quadern de Música de 1r d’ESO L’orquestra simfònica

Realitza les activitats de l’Obertura 1812 de Txaikovski

fragments

40

Quadern de Música de 1r d’ESO Preludi de l’òpera “Carmen” de George BizetL’obra: l’òpera és un gènere que barreja teatre i música. Els personatges que

actuen en un escenari com en una obra teatral, però en lloc de declamar el text el canten amb l’acompanyament de l’orquestra. L’ orquestra toca des d’una fossa situada al davant de l’escenari, quasi a les fosques, per tal de cedirtot el protagonisme als cantants. Abans que s’obri el teló per donar pas a l’òpera, sempre s’interpreta un fragment exclusivament orquestral: l’obertura i el preludi. L’orquestra n’és l’única protagonista i presenta dibuixos melòdicsque es recuperaran posteriorment en la representació operística

L’autor: Georges Bizet va ser un compositor francèsMolt important, però la brevetat de la seva vida no liVa permetre gaudir de l’èxit. Va morir als 36 anys, Envoltat de crítiques per la seva òpera Carmen

Fes les activitats de la fotocòpia de la plana 71. Mira en internet el fragment del preludi i escriu en un full l’argument de l’òpera

ELS GRUPS DECAMBRA

- Un grup decambra està format per un nombre reduït d’instruments (entre dos i quinze)

- Tots els instruments actuen com si fossin solistes. Cada músic interpreta una part diferent de la resta i entre tots formen el diàleg musical

- El seu nom (da cambra) prové del segle XVII quan acostumaven a interpetardintre de petites sales

- Durant el segle XIX les dificultats tècniques de la partitura fan necessàriesmúsics professionals per poder interpretar-la

41

El professor et facilitarà una fotocòpia

Quadern de Música de 1r d’ESO

Quintet de vent metall: trompeta, trompeta, trombó, trompa, tuba

Quintet de corda: violí, violí, viola, violoncel, violoncel o viola

Seotiminio de Beethoven

“MINUET” DEL QUINTET OP.11, NÚM 5 DE LUIGI BOCCHERINI

L’ OBRA- Estem acostumats a balls que es posen de moda durant un estiu però que

després passen de moda- Un dels quals ha perdurat és el que presentem ara, el minuet- Aquest ball es va posar de moda entra l’aristocràcia dels segles XVII i finals del

XVIIIL’AUTOR

- Luigi Boccherini va ser un gran compositor i violoncelistaitalià del segle XVIII

- Gran part de la seva vida la va passar a madrid serventa la cort espanyola on va compondre les seves millorsobres, com el Quintet de la música nocturna de Madrid

- Va morir en la pobresa, per poder sobreviure va fer adap-tacions a la guitarra de les seves obres per atreure l’atenciódel públic

Fes les activitats de la fotocòpia

42

El professor et facilitarà una fotocòpia

Quadern de Música de 1r d’ESO

La banda de músicaL’origen es remunta a l’Antiguitat, emprades en situacions bèliques

Acostuma a estar formada per instruments aeròfons de vent fusta i vent metall, membranòfons i idiòfons

La qualitat sonora millora en el segle XIX per l’evolució delsinstruments aeròfons, predominant les bandes militars

Busca a youtube exemples de marxes fúnebres, militars, nupcials i de cheerleaders

Capítol 16 . Diverteix-te!

El web permet conèixer molts enllaços didàctics i divertits per conèixer el món de la música. A continuació veuràs uns quants....

Història de la música

Divertit enllaç que t’explica en còmic la història de la música

Arxius flash de “l’aula de música”

Multitud d’arxius per descarregar sobre els temes treballats al llarg del curs

Les Quatre Estacions de Vivaldi

Has sentit els seus fragments moltes vegades, però mai els havies treballat amb imatges!

El Carnaval dels Animals, de Saïnt Saens

Música descriptiva dels animals de la selva. Sentiràs els animals com si els tinguessis a cau d'orella

43