quadern de coneixement del medi 5 amb solucions · les formes de relleu de catalunya...
TRANSCRIPT
Quadern d’activitats
Coneixementdel medi
El PROJECTE TRAM 2.0 ha estat elaborat
per l’equip pedagògic i editorial de
5Si vols projectar el quadern a classe sense les solucions, desactiva la capa “Solucions” del lateral. Per a disposar d’aquesta opció has de tenir instal·lat l’Acrobat Reader 6.0 o superior.
DISSENY DE LA COL·LECCIÓ: Cass
MAQUETACIÓ Montserrat Estévez
IL·LUSTRACIÓ DE LA CObERTA José Luis Ágreda
DOCUMENTACIÓ GRàFICA àngels Farré
CORRECCIÓ M. Mercè Estévez
FOTOGRAFIES Dreamstime, Fototeca.cat, Fotolia, Istockphoto, NASA, Stock.xchng
CARTOGRAFIA ICA Mapas
Primera edició: abril del 2014
© 2014, Marie Nigot, per les il·lustracions
© 2014, Enciclopèdia Catalana, SAU Josep Pla, 95. 08019 barcelona www.enciclopedia-catalana.catwww.text-lagalera.cat [email protected]
Impressió: Tallers Gràfics Soler, SA Enric Morera, 15 08950 Esplugues de Llobregat
ISbN: 978-84-412-2204-5
Dipòsit legal: b-3.817-2014
Qualsevol mena de reproducció, dis-tribució, comunicació pública o trans-formació d’aquesta obra resta rigoro-sament prohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei. L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè n’autoritzi la fotocòpia o l’escaneig d’algun frag-ment a les persones que hi estiguin interessades.
EQuip dE TEXT-La GaLEra:
EdiCiÓ Núria González
dirECCiÓ d’arT Cass
CoordinaCiÓ dE maQuETaCiÓ Montserrat Estévez
CoordinaCiÓ dE L’àrEa Eduard Martorell Sílvia Ruiz
CoordinaCiÓ pEdaGòGiCa Anna Canals
dirECCiÓ Xavier Carrasco
rEdaCCiÓ
Núria González
Josep Marcé
Sílvia Ruiz
iL·LuSTraCionS
Marie Nigot
Jaume bosch
ÍndEX
EL NOSTRE PLANETA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
EL RELLEU DE LA TERRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
L’AIGUA A LA TERRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
L’ATMOSFERA I EL CLIMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
ELS ÉSSERS VIUS I LA RELACIÓ AMb EL MEDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
LA RELACIÓ I LA LOCOMOCIÓ EN LES PERSONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
LA NUTRICIÓ DELS ÉSSERS VIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
LA NUTRICIÓ DE LES PERSONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
LES PERSONES I EL MEDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
LA HISTÒRIA: CONÈIXER EL PASSAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
LA PREHISTÒRIA: ELS PRIMERS HUMANS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
L’EDAT ANTIGA: LES GRANS CIVILITzACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
El nostre planeta
1 Escriu el nom de cada un d’aquests astres i descriu les característiques del tipus d’astre de què es tracta:
2 Escriu el nom de les diferents parts de la Terra en la imatge:
hidrosfera
atmosfera
geosfera
1
5 L’UNIVERS / LA TERRA
a B C
Estrella. És un astre
format per gasos a
temperatura molt alta que
emeten llum.
Planeta. És un cos sòlid
de forma esfèrica que
no té llum pròpia i gira al
voltant d’una estrella.
Satèl·lit. És un astre que
no té llum pròpia i gira al
voltant d’un planeta.
atmosfera
hidrosfera
geosfera
6
3 dibuixa les línies imaginàries de la Terra:
eix de rotació
equador
ara, escriu el nom dels dos hemisferis i dels dos pols en el lloc corresponent.
4 Llegeix, observa i respon:
x En quins moments de l’any es dóna aquesta situació?
x Com és la durada del dia i de la nit en altres dies de l’any?
5 ordena les imatges en una seqüència possible i escriu el nom de cada una de les fases de la lluna:
6ELS MOVIMENTS DE LA TERRA / LA LLUNA
La meitat de la Terra està il·luminada pel
Sol i l’altra meitat està a les fosques. A
Catalunya, en aquest moment, la dura-
da del dia i de la nit és la mateixa.
Resposta procedimental. Vegeu el dibuix de la pàgina 18 del llibre de l’alumne.
Durant l’equinocci de tardor i
l’equinocci de primavera.
A l’estiu el dia dura més
que la nit i a l’hivern dura més la nit que el dia.
Lluna nova
1 4 2 3
Lluna plenaQuart minvant Quart creixent
7
1
6 Contesta:
x Què és la força de la gravetat?
x Què passaria si no hi hagués gravetat a la Terra?
x Quina és la causa de les marees?
7 Explica què és un eclipsi:
8 dibuixa l’alineació del Sol, la Lluna i la Terra durant un eclipsi de Sol:
ara, contesta:
x Quan hi ha un eclipsi de Sol, tota la Terra queda a les fosques?
Per què?
x Has vist mai un eclipsi de Sol? Com va ser?
7 LA GRAVETAT / ELS ECLIPSIS
És la força que fa que un astre atregui els cossos
que hi ha a la seva superfície.
Els cossos es mantindrien
flotant a l’aire, com passa a l’espai.
La força de la gravetat que exerceix la Lluna
sobre la Terra.
Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan hi ha una alineació total
de la Terra, la Lluna i el Sol, i un astre tapa la llum del Sol a l’altre.
No.
Durant un eclipsi de Sol, l’ombra que projecta la Lluna enfosqueix
només una part de la Terra.
Resposta oberta.
Resposta procedimental.
Resposta procedimental. Vegeu els dibuixos de la pàgina 21 del llibre de l’alumne.
8
9 Escriu els límits geogràfics d’Europa (oceans, mars, serralades):
a continuació, escriu el nom de la península ibèrica en el lloc corresponent, pinta els territoris d’Espanya, destaca’n el de Catalunya i completa les frases:
Espanya està situada al d’Europa.
El continent que està enganxat a Europa és .
Les barreres naturals que separen Europa del seu continent veí són
.
després, busca en un atles els topònims següents i escriu-los en el lloc corresponent del mapa:
mar Cantàbrica – mar del Nord – Alps – Pirineus – Gran bretanya – Irlanda – Islàndia
8OCEANS I CONTINENTS
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 23 del llibre de l’alumne.
Resposta procedimental.
Resposta procedimental.
sud-oest
àsia
la serralada dels Urals i el Caucas.
9
1
10 Escriu el nom dels continents i els oceans en el lloc corresponent:
11 observa el plànol i escriu on estan situats els elements següents segons els eixos de coordenades:
Hospital:
Banc:
ajuntament:
parada d’autobús:
Escola:
Estació de tren:
Biblioteca:
Estació de metro:
9 MAPES I PLàNOLS
A
D
D
D
C
D
D
A
6
5
5
2
4
1
4
8
à
Eà
A
A à
P Í
A A
O
P
R
US
T
M F
A N
N N T
C
A
T
RI
L T
È R
C D
T T T I
E
C
I
OA
à I
R C I
Í I I
à I à D
A I
Í I
C
P A
N C
I A C A
F C C
R C R A
N A
F C
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
dibuixa un mapa del territori que mostra aquesta fotografia.
La quadrícula pot servir per a orientar-te.
10
A
1 2 3 4 5
B
Quines són les coordenades de l’arbre encerclat?
I de la casa encerclada?
Què hi ha en la coordenada A1?
I en la coordenada b1?
Resposta procedimental.
A4.
A5.
Una nau gran que podria ser una granja.
Un pàrquing.
El relleu de la Terra
1 Escriu en aquest dibuix el nom de les diferents parts de la geosfera i contesta:
2 dibuixa esquemàticament com es modifica el relleu a causa d’un plegament i a causa d’una falla.
2
LES FORMES DEL RELLEU / LA FORMACIÓ DEL RELLEU11
plegament falla
x De què és formada
la geosfera?
x Quina part de la geosfera
correspon a la litosfera?
Escorça
Nucli
Mantell
De roques i
minerals.
L’escorça terrestre i la
part superior del mantell.
Resposta procedimental. Vegeu els dibuixos de la pàgina 34 del llibre de l’alumne.
12
3 Llegeix aquest text:
Escriu a sota de cada fotografia el nom de l’agent geològic representat i digues si és extern (E) o intern (i).
4 Completa aquest esquema amb el nom de les parts d’un volcà.
12ELS AGENTS GEOLÒGICS
La superfície de la Terra canvia constantment a causa dels agents geològics, que
poden ser interns o externs.
Els agents geològics interns tenen el seu origen en l’interior de la Terra i poden modi-
ficar el relleu en poc temps.
Els agents geològics externs tenen el seu origen en les capes externes de la Terra,
actuen de forma continuada sobre la litosfera i modifiquen el relleu lentament.
cràter
xemeneia
cambra magmàtica
con volcànic
Aigua
Erupció volcànica
Plegaments
Éssers vius
E
I
I
E
lava
13
2
5 Escriu al costat de cada terme geogràfic el nombre corresponent del dibuix i, a continuació, defineix-lo:
Coll:
altiplà:
massís:
plana:
Vall:
Serralada:
ara, respon:
x Quin és l’origen de la formació de les diferents formes de relleu de l’escorça
terrestre?
x Com es diuen els agents que modifiquen el relleu de manera continuada?
x Quins són aquests agents?
x Quins són els processos geològics externs?
13 LES FORMES DEL RELLEU TERRESTRE
1
6
3
4
5
2
Pas entre muntanyes.
Elevació del terreny extensa i més o menys plana.
Conjunt de muntanyes no alineades amb característiques comunes.
Terreny sense elevacions situat a poca altura sobre el nivell del mar.
Espai entre muntanyes, per on sol passar un riu.
Conjunt de muntanyes més o menys alineades.
El moviment de les plaques litosfèriques.
Agents geològics externs.
El vent, l’aigua i els éssers vius.
La meteorització, l’erosió, el transport
i la sedimentació.
1
2
3
4
5
6
14
6 Llegeix el text i completa el mapa amb els topònims destacats amb color:
14EL RELLEU DE CATALUNYA
Les formes de relleu de Catalunya s’estructuren en tres grans unitats:
Els pirineus, que són un conjunt de serralades localitzades al nord de Catalunya. Hi
distingim dues unitats menors: el pirineu axial i el prepirineu.
El Sistema mediterrani, format per un conjunt de muntanyes properes a la costa. Hi
distingim: la Serralada Litoral, que s’estén des de l’Empordà fins al massís de
Garraf; la Serralada prelitoral, que s’estén paral·lela a la Serralada Litoral des del
Prepirineu fins al sud de Catalunya; la plana Litoral, que està situada entre la Serra-
lada Litoral i la línia de costa, i la depressió prelitoral, que és una franja situada entre
la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral.
La depressió Central, entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani.
Resposta procedimental. Mireu el mapa de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.
15
7 Llegeix el text i completa el mapa amb els topònims destacats amb color:
2
15 EL RELLEU D’ESPANYA
El relleu d’Espanya s’organitza en quatre grans unitats:
La meseta, que és una gran plana dividida en dues meitats (meseta nord i meseta
sud) pel Sistema Central.
Les muntanyes que envolten la meseta, que són el massís Galaicoportuguès i les
muntanyes de Lleó, al nord-oest; la serralada Cantàbrica, al nord; les muntanyes
Basques, al nord-est; el Sistema ibèric, a l’est, i Sierra morena, al sud.
Les muntanyes exteriors a la meseta, que són els pirineus, que s’estenen des de les
muntanyes basques fins a la mar Mediterrània; el Sistema mediterrani, paral·lel a la
línia de la costa mediterrània, i les serralades Bètiques, al sud peninsular.
Les depressions, que són la depressió del Guadalquivir i la depressió de l’Ebre.
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 43 del llibre de l’alumne.
16
8 Llegeix la informació i escriu en el lloc corresponent del mapa els topònims destacats amb color:
ara, escriu de quins cims es tracta:
Situat als Alps suïssos, és la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts
caucàsics (Rússia):
És el punt més alt del Caucas i el cim més alt d’Europa:
És el punt més alt de la península Ibèrica:
16EL RELLEU D’EUROPA
Organitzem el relleu d’Europa en tres grans unitats:
La gran plana europea, que s’estén pel centre i el nord del continent, des de la costa
atlàntica fins al continent asiàtic.
Els massissos antics, dispersos pel centre i el nord-oest d’Europa. Destaquen els
urals, el massís Central francès, la Selva negra i la serralada Escandinava.
Les muntanyes joves, que s’agrupen en grans serralades i s’estenen pel sud del
continent. Destaquen els pirineus, els alps, els apenins, els Balcans, els Carpats
i el Caucas.
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 45 del llibre de l’alumne.
Mont blanc.
El’brus.
Mulhacén.
17
9 Llegeix i, amb l’ajuda d’un atles, escriu en el mapa el nom de les grans unitats de relleu de la Terra que hi surten:
ara, dibuixa en el mapa les línies de contacte de les plaques litosfèriques i fixa’t si coincideixen amb alguna d’aquestes serralades.
10 amb l’ajut de l’atles, completa aquesta taula amb els topònims més destacats de cada accident geogràfic del continent que triïs, excepte del teu.
mars i oceans
penínsules
illes
17 EL RELLEU DEL MÓN
Les grans serralades que hi ha al món, com l’Himàlaia o el Karakorum (a àsia), els
andes (a Amèrica del Sud) o els alps i el Caucas (a Europa), s’han format a causa de
grans plegaments. També hi ha grans falles, com la del rift Valley, a l’àfrica.
2
Resposta procedimental.
Resposta procedimental.
Resposta procedimental.
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Busca imatges sobre alguns d’aquestes serralades i, després, completa
aquest gràfic dibuixant els cims culminants segons la seva alçada:
pots enganxar les teves fotos en aquest espai.
18
Pirineu axial – pica d’Estats (3.143 m)
Serralada Prelitoral – turó de l’Home (1.706 m)
Prepirineus – puig de la canal Baridana (2.647 m)
Serralada Litoral – la Miranda (919 m) Serralada Transversal – Puigsacalm (1.515 m)
Resposta procedimental.
Resposta procedimental.
19
L’aigua a la Terra 31 Escriu al costat de cada terme geogràfic el nombre corresponent del dibuix i, a continuació, defineix-lo:
afluent:
platja:
península:
meandre:
Golf:
19 LES FORMES DE LA COSTA
2
1
5
4
3
Riu que desemboca en un altre riu.
Costa baixa, plana i amb sorra o còdols.
Part de terra envoltada d’aigua excepte per una franja que la
uneix al territori continental.
Revolt molt marcat que fa un riu, generalment en el curs mitjà.
Entrada que fa el mar cap a dins de la terra, àmplia i de forma més
o menys corba.
1
5
3
2
4
20
2 Escriu a sota de cada fotografia el nom de cada una de les parts del curs d’un riu i la seva activitat geològica principal:
3 Completa aquest esquema sobre el cicle de l’aigua, segons el codi de colors:
noms dels diferents estats de l’aigua noms dels canvis d’estat
4 relaciona els diferents estats de la matèria amb les formes en què podem trobar l’aigua en la natura i els llocs on les podem trobar:
EL CURS D’UN RIU / EL CICLE DE L’AIGUA
sòlid
líquid
gasós
zones polars i cims
de les muntanyes atmosfera mars i oceans, rius i llacs,
corrents subterranis
aigua
vapor
neu o gel
a B C
Curs baix. El riu diposita
els sediments al seu llit.
Curs alt. El riu arrenca
materials i erosiona el
terreny.
Curs mitjà. El riu
transporta els materials
que ha arrencat.
Resposta procedimental. Vegeu el dibuix de la pàgina 57 del llibre de l’alumne.
21
3
ELS RIUS DE CATALUNYA
5 pinta en aquest mapa de Catalunya els diferents vessants hidrogràfics i escriu en el lloc corresponent el nom dels rius següents:
Ebre – Segre
Noguera Pallaresa
Noguera Ribagorçana
Llobregat – Ter – Fluvià
Tordera – besòs
Sénia – Garona
6 Elabora un gràfic de barres sobre el cabal del riu Llobregat al seu pas per Guardiola de Berguedà a partir de les dades següents:
mES G F m a m J J a S o n d
CaBaL (m3/s) 9 7 8 12 14 10 6 5 6 7 6 9
x Quin és el mes en què té un cabal més alt? I més baix?
x Quina és l’estació de l’any en què el cabal és més alt?
x A què creus que és degut l’augment del cabal en aquesta època?
F M A M J J A S O N D
5
10
15
G
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 61 del llibre de l’alumne.
El mes de maig. El mes d’agost.
La primavera.
Resposta
model: La primavera és l’època de l’any en la qual es registren més pluges. A més,
l’augment progressiu de la temperatura provoca el desglaç de la neu.
22
7 Llegeix el text i observa el perfil del riu duero:
a continuació, respon (si cal, pots consultar un atles):
x A quina serralada neix el riu Duero?
x A quina ciutat desemboca?
On està situada?
A quina distància del naixement es troba?
x A quin vessant pertany el riu Duero?
x Entre quins punts situaries els tres cursos del riu?
Quina longitud tindria cada tram?
x Què significa l’expressió “zona internacional”?
x A què correspon el desnivell que salva el riu precisament en aquesta zona?
ELS RIUS D’ESPANYA
El perfil d’un riu és la representació gràfica del seu recorregut. És com si féssim un
perfil topogràfic tallant el relleu justament per on passa el riu.
Resposta procedimental.
Als Picos de Urbión.
A Portugal.
A 870 km.
Al vessant atlàntic.
70 km el curs alt, 600 km el curs mitjà i 200 km el curs baix.
És la zona fronterera entre dos
països (Espanya i Portugal).
Correspon a la zona anomenada Arribes del Duero, on el canvi de materials geològics
provoca un tall a la Meseta i conforma una profunda gorja.
Curs alt: del naixement fins a l’embassament de Cuerda del Pozo.
Curs mitjà: travessa Sòria, burgos, Valladolid, zamora i Salamanca. Curs baix: de la desembocadura del riu Agueda fins a l’oceà Atlàntic.
A la ciutat de Porto.
23
3
8 observa el mapa de la xarxa hidrogràfica d’Europa:
Classifica els principals rius europeus segons el mar o l’oceà on desemboquen:
oceà atlàntic
mar negra
mar mediterrània
oceà àrtic
mar Càspia
9 observa el mapa d’Europa de la pàgina 16 i completa la taula:
mars
penínsules
illes
ELS RIUS D’EUROPA / LA COSTA EUROPEA
Vístula, Elba, Rin, Sena, Loira, Garona, Tajo.
Danubi, Dnièster, Dnièper, Don.
Po, Roine, Ebre.
Petxora, Dvina Septentrional.
Volga, Ural.
Mar de Noruega, mar bàltica, mar del Nord, mar Cantàbrica, mar Mediterrània, mar Jònica, mar Tirrena, mar Egea, mar Negra, mar Càspia.Península Ibèrica, península Itàlica, península balcànica, península Escandinava.Illes balears, Cerdenya, Còrsega, Sicília, Creta, Xipre, Irlanda, Gran bretanya, Islàndia.
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Busca en aquesta sopa de lletres el nom de 12 dels principals rius espanyols.
després, pinta’ls del color que indica la llegenda segons el vessant al qual pertanyen.
Busca la llargada de cada un dels rius anteriors i completa aquest gràfic
amb el nom dels rius i els quilòmetres corresponents.
a H V E Z K p d Q G F L
S L C r X n i S V u S X
a B n m u T u E n a i S
d F u d Q Z J G i d C m
r d B S u u S u X a V r
B J p E E o d r E L X V
L L o B r E G a T Q B S
F u E r B n Y T a u a n
a d u E r o u o J i o a
G u a d i a n a o V Q L
p F G E r X C n m i Ñ o
r n E r B i o n J r C n
24
VESSANT CANTÀBRIC (3)
VESSANT ATLÀNTIC (5)
VESSANT MEDITERRANI (4)
A quin vessant hi ha els rius més curts? I els més llargs?
Per què creus que és així?
50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650 700 750 800 850 900 950 1000 1050
Nom dels rius
km
Resposta procedimental.
NalonEo NerbionDueroGuadianaGuadalquivirSegura MiñoEbre XúquerSeguraLlobregat
1297969895818657325310910498325157
Vessant cantàbric
Vessant atlàntic Els rius que desemboquen a l’Atlàntic neixen en muntanyes allunyades de la costa i tenen molt cabal.
25
L’atmosfera i el clima 41 relaciona els elements de les columnes:
ELS FACTORS CLIMàTICS
Aigua que cau sobre
la superfície de la terra
o del mar.
Grau d’escalfament
de l’aire.
Pes que exerceix
l’aire sobre
la superfície terrestre.
Quantitat de vapor d’aigua
que hi ha a l’atmosfera.
Moviment de masses
d’aire degut a les
diferències de pressió.
pressió atmosfèrica
vent
temperatura
humitat
precipitació
pluviòmetre
termòmetre
anemòmetre
higròmetre
baròmetre
penell
26
2 Explica el temps que fa a Catalunya segons aquest mapa de símbols:
3 observa aquest mapa isobàric i contesta les preguntes:
x Què es representa en un mapa
isobàric?
x Què és una isòbara?
x Què vol dir que una zona pateix un anticicló?
x I que pateix una depressió?
x En quina situació es troba Catalunya en aquest mapa?
ELS MAPES DEL TEMPS
Resposta procedimental.
Es representa la pressió
atmosfèrica.
És la línia que
uneix els punts que tenen la mateixa
pressió atmosfèrica.
Vol dir que és una zona d’alta
pressió i que el temps serà estable i serè.
Una depressió és una zona de baixa pressió i es
relaciona amb temps inestable, ennuvolat i amb precipitacions.
Es troba en una zona de
depressió o de baixa pressió.
27
4
4 pinta les grans zones climàtiques de Catalunya segons la llegenda:
Crea un símbol per a cada una d’aquestes espècies vegetals i dibuixa’ls en el lloc corresponent del mapa.
ELS CLIMES DE CATALUNYA
alzina
pi blanc
roure
faig
carrasca
avet
pi negre
màquia
prat
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 87 del llibre de l’alumne.
Resposta procedimental.
28
5 pinta les diferents zones climàtiques que hi ha a Espanya segons la llegenda:
Completa aquesta taula sobre els climes i la vegetació d’Espanya:
CLima TEmpEraTurES prECipiTaCionS VEGETaCiÓ
atlàntic
mediterrani litoral
mediterrani continental
Tropical
de muntanya
ELS CLIMES D’ESPANYA
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 89 del llibre de l’alumne.
moderades tot l’any
hiverns suaus i estius calorososextremes, tant a
l’hivern com a l’estiu
suaus tot l’any
hiverns freds i estius frescos
abundants tot l’any
precipitacions escasses i estacionals
escasses
escasses
abundants tot l’any
arbres de fulla caduca i faigs
arbres de fulla perenne i màquies
arbres de fulla perenne
tabaibas i llorer canari (Canàries)
avets, pins negres i prats
29
4
6 identifica i escriu a quin clima d’Espanya correspon cada imatge. Explica’n les característiques i digues de quines zones és propi cada un.
clima mediterrani litoral clima tropical clima de muntanya
clima mediterrani continental clima atlàntic
ELS CLIMES D’ESPANYA
• Característiques:
• Localització:
• Característiques:
• Localització:
• Característiques:
• Localització:
• Característiques:
• Localització:
• Característiques:
• Localització:
Clima:
Clima:
Clima:
Clima:
Clima:
Mediterrani litoral
De muntanya
Atlàntic
Mediterrani continental
Tropical
Hiverns suaus i estius calorosos. Les
precipitacions es concentren a la primavera i la tardor.
Hiverns freds i estius frescos.
Precipitacions abundants tot l’any i a l’hivern en forma de
Clima humit; precipitacions abundants
durant tot l’any. Temperatures moderades tot l’any.
Temperatures extremes a l’hivern i a
l’estiu. Precipitacions escasses.
Precipitacions escasses i
temperatures suaus durant tot l’any.
zones costaneres del Mediterrani
zones altes de les serralades.
Regions costaneres pròximes a l’Atlàntic.
zones interiors relativament pròximes al mar.
Illes Canàries.
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Busca en aquesta sopa de lletres els elements, els factors
i els aparells del clima definits a continuació:
T E r m o m E T r E H S G a K
E H u X C a V E n T u u J L L
m F L T B m E S J L m p m T r
p r E C i p i T a C i o a i C
E m L S a E u T F G T H d T X
r F a a u n S r E S a L a u d
a G T S F E a T H V T n S d V
T n i B p L u V i o m E T r E
u m T C i L p o J X d m G L B
r d u V p r E S S i o i H r W
a r d X o X m p p J S o L E a
C o n T i n E n T a L i T a T
30
Aigua que cau sobre la superfície de la terra o del mar.
Grau d’escalfament de l’aire.
Quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.
Moviment de masses d’aire degut a les diferències de pressió.
Pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre.
Distància des d’un punt de la superfície de la Terra fins a l’equador.
Distància en vertical a la qual està situat un lloc respecte al nivell
del mar.
Llunyania d’un indret respecte al mar.
Aparell que mesura la quantitat de pluja caiguda.
Aparell que mesura la temperatura.
Aparell que permet conèixer la direcció del vent.
31
Els éssers vius i la seva relació
amb el medi5
1 relaciona cada definició amb el terme corresponent:
2 Escriu les diferències principals entre el medi aquàtic i el medi terrestre:
LA VIDA A LA TERRA
És el nombre d’espècies que viuen
en un lloc concret.
És la zona de la Terra on viuen els éssers
vius. Inclou la hidrosfera, part de
la litosfera i part de l’atmosfera.
És el conjunt que formen els éssers vius
i el medi ambient d’un lloc determinat
i les relacions que estableixen entre ells.
biosfera
ecosistema
biodiversitat
Les condicions del medi aquàtic són
força constants, amb poques variacions
de temperatura, encara que hi ha
menys llum que al medi terrestre. Les
condicions del medi terrestre són més
canviants que les de l’aquàtic, quant
a temperatura, disponibilitat d’aigua o
varietat de sòls.
32
3 Escriu el nom de les diferents parts d’una cèl·lula:
a continuació, defineix què és una cèl·lula:
4 Escriu a quina fase del cicle vital d’un ésser viu correspon cada imatge:
5 defineix que és la funció de nutrició dels éssers vius i explica les diferències en la manera d’alimentar-se dels animals i les plantes:
LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
a B C
La nutrició és el conjunt de processos pels quals
els éssers vius obtenen l’energia i les substàncies
necessàries per a desenvolupar-se i fer qualsevol
mena d’activitat. Els animals s’alimenten d’altres
éssers vius, mentre que les plantes fabriquen el
seu propi aliment gràcies a la fotosíntesi.
naixement creixement mort
La cèl·lula és la unitat mínima que té vida pròpia, és a dir, que és capaç de
nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.
membrana
citoplasma
nucli
33
5
ELS GRUPS D’ÉSSERS VIUS
6 marca amb una x les característiques corresponents a cada regne:
monErES proToCTiSTS FonGS pLanTES animaLS
Són unicel·lulars
Són pluricel·lulars
Es desplacen
no es desplacen
S’alimenten d’altres éssers
vius
Fan la fotosíntesi
7 Completa aquest esquema sobre la classificació dels animals:
Animals
Vertebrats Peixos
Artròpodes
Equinoderms
Crustacis
x
x
x
x
x
xx
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Amfibis
Invertebrats
Rèptils
Ocells
MamífersInsectes
Aràcnids
Miriàpodes
Mol·luscos
Cucs
Esponges
Meduses
34
8 relaciona cada adaptació dels animals a les condicions a què responen:
9 Completa les frases amb les paraules següents:
força – llum – tiges – centre – sals minerals – fulles – arrels
a L’higrotropisme és el moviment que fan les de les plantes
per a dirigir-se preferentment cap a les zones del sòl on hi ha més humitat.
B El fototropisme és el moviment que fan les i les
de les plantes per a dirigir-se cap on hi ha més .
C El quimiotropisme és el moviment que fan les arrels de les plantes per a
dirigir-se preferentment cap a les zones del sòl on hi ha més concentració de
dissoltes.
d El geotropisme és el moviment que fan les arrels de les plantes com a
conseqüència de la de la gravetat, és a dir, de la força amb
què els cossos són atrets cap al de la Terra.
10 observa les imatges i explica quines estratègies segueixen aquestes plantes per a adaptar-se a l’escassetat d’aigua i a la falta de llum.
L’ADAPTACIÓ AL MEDI
pelatge espès
ales
pell dura
pupil·les especials
plomes
hibernació i migracions
temperatura
desplaçament
pèrdua d’aigua
falta de llum
arrels
tiges
llum
sals minerals
força
centre
Per a adaptar-se a l’escassetat d’aigua, la planta de
la primera fotografia té les fulles molt petites per a
disminuir la transpiració. Per a adaptar-se a la falta de
llum, la planta de la segona fotografia s’enfila als troncs
dels arbres.
fulles
35
5
11 relaciona cada imatge amb el tipus d’associació corresponent i determina si es tracta de relacions dins de la mateixa espècie o entre espècies diferents:
12 observa les imatges i digues quin d’aquests animals es mimetitza i quin es camufla. després, explica en què consisteixen aquestes estratègies de defensa.
LA RELACIÓ ENTRE ELS ÉSSERS VIUS
parasitisme
societat
grup mateixa espècie
simbiosi
família espècies diferents
comensalisme
La papallona es camufla i es confon
amb el medi mitjançant l’adopció dels
colors i les formes dels elements de
l’entorn.
La falsa serp corall es mimetitza
mitjançant la imitació dels colors
d’altres serps que poden resultar
perilloses.
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Completa aquests mots encreuats amb el nom dels grups d’animals vertebrats
i d’invertebrats artròpodes de les fotografies:
36
1
4
5
3
7
8
9
6
2
1 2 3
4
7
5
8
6
9
M
A
M
IF b I
E
P
X
MA
F
E
R
I
E
N
P
S
T
E
I
C
L
T
S
I
U
CARA N I D
P
I
I
M
E
O
A
RR
A
C
EL
E
C
O
37
La relació i la locomoció
en les persones 61 imagina’t que et trobes en aquesta situació. descriu com captaria el teu cos la informació del que està passant:
ara, pensa una possible acció de resposta i explica-la.
2 Explica què són les respostes voluntàries, les respostes reflexes o automàtiques i les accions involuntàries. posa’n exemples.
rESpoSTa VoLunTària:
rESpoSTa rEFLEXa:
aCCiÓ inVoLunTària:
CAPTACIÓ D’ESTÍMULS I RESPOSTES
A través del sentit de la vista
reconeixeria el pastís d’aniversari; a
través del sentit de l’olfacte sentiria
l’olor del pastís.
bufaria les espelmes. Em vindrien
ganes de menjar-me un tros de pastís.
Resposta model:
És la que fem de manera conscient. Per exemple,
parlar és una acció voluntària.
És la que el cos fa de manera automàtica davant de determinats
estímuls. Per exemple, enretirar la mà quan notem que un objecte és molt calent.
És aquella acció de l’organisme que no podem controlar de
cap manera i que fem inconscientment. La respiració n’és un exemple.
38EL SISTEMA NERVIÓS
3 Escriu el nom de les parts d’una neurona i respon:
x Quina és la funció de les neurones en el nostre organisme?
4 Completa aquest text:
El cervell controla tota l’activitat del sistema , regula
el funcionament de l’organisme i coordina les respostes .
El cerebel coordina els i manté l’equilibri del .
El bulb raquidi regula les respostes i l’activitat de diversos òrgans.
La medul·la espinal aplega la major part dels del cos
i és la responsable de les respostes .
5 defineix què és un nervi i explica la diferència entre els nervis sensitius i els nervis motors:
nerviós
moviments cos
voluntàries
involuntàries
nervis
reflexes
Transmetre la
informació que circula pel nostre cos per mitjà d’impulsos nerviosos.
Un nervi és com un cordó molt fi, format per axons de
diverses neurones, situats paral·lelament entre si. Els nervis
sensitius recullen la informació des de qualsevol lloc del cos
i la transmeten al sistema nerviós central; els nervis motors
transmeten la resposta del sistema nerviós central cap als
llocs de l’organisme on s’ha d’executar aquella resposta.
dendrita
botó terminal
axó
cos o soma
39 L’ESQUELET / LA MUSCULATURA
6 relaciona cada òrgan intern amb el conjunt d’ossos que el protegeix:
7 relaciona els ossos i els músculs amb la part del cos on es troben:
ara, digues dos d’aquests músculs que siguin antagònics i explica per què ho són.
cor
bulb raquidi
pulmons
cerebel
medul·la espinal
cervell
columna vertebral
crani
cavitat toràcica
oSSoS
fèmur
costelles
cúbit
ròtula
maxil·lars
clavícula
falanges de la mà
occipital
parT dEL CoS mÚSCuLS
bíceps
recte de l’abdomen
bessons
orbiculars
quàdriceps
masseter
extensor dels dits
tríceps
cap
tronc
extremitats superiors
extremitats inferiors
6
El bíceps i el tríceps són músculs antagònics perquè, quan un es contrau, l’altre
es relaxa, i viceversa.
40
8 Escriu el nom dels elements de l’aparell locomotor que es poden observar en el dibuix:
a continuació, pinta el dibuix segons la llegenda.
9 observa els materials de les fotografies i pensa quin té unes característiques semblants a les dels músculs i quin té unes característiques semblants a les dels ossos. després, redacta les teves conclusions.
a B C d
os
múscul
tendó
L’ESQUELET / LA MUSCULATURA
fustafusta gomes elàstiques metall vidre
Resposta procedimental. Vegeu els dibuixos de la pàgina 129 i 131 del llibre de l’alumne.
La fusta (A), el metall (C) i el vidre (D) són com els ossos, rígids i durs, raó per la
qual fan funcions de sosteniment i donen forma; alhora, es poden fracturar. Els
tubs de goma (b) són com els músculs, tous i elàstics (contràctils), per això són
els agents del moviment.
Resposta model:
41
10 Escriu el tipus de lesió que mostra aquesta radiografia i explica en què consisteix:
11 observa aquestes dues fotografies i respon les preguntes que hi ha a continuació:
x Quina història podria relacionar les dues fotografies?
x Quina mena de traumatisme podem suposar que ha patit la persona de
la fotografia?
x Quines mesures es poden prendre per disminuir les conseqüències d’un accident
com aquest?
x Què cal fer en general per a tenir una bona cura del sistema nerviós?
6
EL SISTEMA LOCOMOTOR I LA SALUT
La noia que va en cadira de
rodes va patir un accident de cotxe i ara no pot moure les cames.
Un traumatisme a la medul·la espinal.
Cordar-nos el cinturó de seguretat sempre que anem en cotxe.
Dormir un mínim de 8 hores diàries, evitar el consum de drogues i prevenir els
traumatismes sent prudents a l’hora de fer qualsevol activitat i protegint les parts
delicades del nostre cos.
Fractura de clavícula. És la ruptura
d’un os, generalment a causa d’un
cop molt fort.
Resposta model:
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Busca en aquesta sopa de lletres el nom dels ossos i els músculs principals que tenim
a les extremitats superiors. marca els ossos (8) de color vermell i els músculs (4) de color blau.
S F V a T n m S X r i o p
r S r J Z u d L d C r E J
a H C i T r i C E p S X u
d a u F o p r X L J V T n
i u B a L p C d T C m E u
F u i L X F a Y o L r n J
m E T a C a r p i a n S H
L r Z n o G p F d V d o J
J u E G S H L Z E i T r p
B i C E p S X G S C u K m
E u a S u X B K H u m E r
d a J L C o m o p L a T d
J F r T i G L Q X a C T G
42
43 L’ObTENCIÓ DELS NUTRIENTS
La nutrició dels éssers vius 7
1 Completa el quadre amb el nom dels éssers vius de les fotografies:
produCTorS ConSumidorS dESComponEdorS
Arbres, falguera
i alguns bacteris.
Gat, peix i insectes. Fongs i alguns bacteris.
44CADENES ALIMENTàRIES / TIPUS DE NUTRICIÓ / LA FOTOSÍNTESI
2 dibuixa de manera ordenada la cadena alimentària que formarien aquests éssers vius:
3 Encercla les característiques dels éssers humans relacionades amb la nutrició:
autòtrofs / heteròtrofs
productors / consumidors / descomponedors
herbívors / carnívors / omnívors
4 Completa aquest esquema sobre la fotosíntesi amb el nom dels elements que hi intervenen:
saba bruta
aigua i sals
energia de la llum
saba elaborada
imatge florimatge
papallonaimatge gripau imatge serp
45 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES / LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
5 observa aquesta fulla d’una planta vista amb el microscopi. assenyala amb una fletxa els llocs per on entren i surten els gasos i escriu-ne el nom.
a continuació, explica a què és degut el color verd de les fulles de les plantes.
6 Encercla la resposta correcta:
x Les plantes, quan fan la fotosíntesi?
només de nit – sempre – només de dia
raona la teva resposta.
7 Completa l’esquema amb el nom dels processos que intervenen en la nutrició dels animals segons la seqüència en què es produeixen:
digestió – respiració – circulació – excreció
circulació
7
respiració
digestió
excreció
La clorofil·la és la substància de color verd que és capaç de captar l’energia de la llum
i que dóna el color verd característic a les plantes.
La fotosíntesi només es produeix durant el dia perquè per a fer aquest procés és
imprescindible la llum solar.
Resposta procedimental.
46LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
8 relaciona cada imatge amb el tipus de respiració corresponent:
9 Completa les definicions:
circulació – digestió – diòxid de carboni – substàncies de rebuig
substàncies nutritives – excreció – cèl·lules
La és el procés pel qual els aliments es transformen
en perquè puguin ser utilitzades per les cèl·lules.
La consisteix en la distribució per totes les
del cos de les substàncies nutritives i l’oxigen que necessiten
i en la recollida del i les substàncies de rebuig resultants
de l’activitat de les cèl·lules.
L’ és el procés pel qual s’eliminen les
de l’organisme.
respiració pulmonar
respiració traqueal
respiració cutània
respiració branquial
salamandra
tauró
llagosta
iguana
digestió
circulació
cèl·lules
diòxid de carboni
excreció substàncies de rebuig
substàncies nutritives
47 TIPUS DE NUTRICIÓ
10 Completa aquest esquema amb les paraules de les etiquetes i respon les preguntes que hi ha a continuació:
consumidors productors descomponedors
x D’on prové l’energia que permet la nutrició de tots els éssers vius de la Terra?
x Quins éssers vius produeixen matèria orgànica a partir d’elements inerts?
x Per què són importants els descomponedors en qualsevol ecosistema?
Què passaria si no existissin?
11 Escriu quin tipus de consumidors són els animals de les fotografies:
llum del Sol
sals minerals, oxigen,
diòxid de carboni
7
gallina ós guineu
descomponedors consumidors
productors
De la llum del Sol.
Els autòtrofs, és a dir, les plantes, les algues i alguns bacteris.
Perquè transformen les restes d’éssers vius en sals
minerals que aniran a parar al sòl i que després podran absorbir els productors.
No hi hauria vida, perquè la matèria orgànica no tornaria al sòl i les plantes moririen.
omnívor omnívor carnívor
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Fixa’t en aquestes imatges i dibuixa les brànquies en el lloc corresponent
de la fotografia de sota.
48
Resposta procedimental.
49
La nutrició de les persones 8
L’APARELL DIGESTIU
1 Escriu el nom dels òrgans de l’aparell digestiu assenyalats en el dibuix:
glàndules salivals boca
esòfag
estómac
pàncrees
intestí gros
faringe
fetge
intestí prim
anus
50L’APARELL DIGESTIU / L’APARELL RESPIRATORI
2 Completa aquesta taula segons com s’agrupen els òrgans de l’aparell digestiu:
3 pensa i respon aquestes preguntes sobre l’aparell respiratori:
x Què passa en els alvèols pulmonars?
x On estan situats?
4 Escriu el nom dels òrgans assenyalats en el dibuix:
òrGanS dE L’aparELL diGESTiu
Tub digestiu Glàndules digestives
boca, faringe, esòfag, estómac,
intestí prim, intestí gros, anus
glàndules salivals, fetge, pàncrees
faringe fosses nassals
laringe
bronquíols
alvèols pulmonars
tràquea
bronquis
pulmons
S’hi produeix l’intercanvi de gasos, és a dir, la captació
de l’oxigen que hi ha a l’aire i l’expulsió del diòxid de carboni que es produeix a les cèl·lules.
Estan situats al final dels bronquíols.
51
Sang amb oxigen
Sang amb diòxid de carboni
LA RESPIRACIÓ / L’APARELL CIRCULATORI
5 Escriu a sota de cada imatge a quin moment de la respiració correspon i, després, contesta les preguntes:
x En quin moment hi ha aportació
d’oxigen als alvèols pulmonars?
x En quin moment es produeix l’expulsió
de diòxid de carboni?
6 pinta aquest esquema de l’aparell circulatori segons la llegenda i escriu-hi el nom dels òrgans que hi ha representats. després, respon:
x Quina és la funció del circuit pulmonar?
x I la del circuit general?
8
En la inspiració, quan el diafragma es
contrau i baixa.
En l’expiració,
quan el diafragma es relaxa i puja.
Portar la sang del cor als pulmons per
tal de captar l’oxigen de l’aire i eliminar
el diòxid de carboni que produeixen les
cèl·lules.
Resposta procedimental. Vegeu els dibuixos de la pàgina 165 del llibre de l’alumne.
Distribuir la
sang oxigenada (i les substàncies
nutritives que provenen de la
digestió) a les cèl·lules i recollir-ne
la sang amb diòxid de carboni i les
substàncies de rebuig.
expiracióinspiració
52
7 Explica tot el que sàpigues sobre el cor a partir d’aquest guió:
ara, fes el mateix amb la sang:
8 Completa aquesta definició i l’esquema següent:
El és el conjunt d’aparells i òrgans del cos encarregats
de dur a terme l’excreció, que és el procés pel qual s’eliminen les substàncies de
rebuig de l’organisme. Els òrgans i els aparells del nostre sistema excretor són
l’aparell , la pell i l’aparell .
EL COR I LA SANG / L’APARELL EXCRETOR
Ronyó
Diòxid de carboni
Sistema
Aparell Pell Aparell
Què és:
De quin aparell forma part:
Quines parts té:
Com funciona:
Per a què serveix:
És un òrgan musculós situat a la part esquerra del pit.
De l’aparell circulatori.
Dues aurícules i dos ventricles.
Fa dos moviments per a bombar la sang: un de contracció, la
sístole, i un de dilatació, la diàstole.
Per a bombar la sang i impulsar-la per tot el cos.
La sang és formada pel plasma i les cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells,
glòbuls blancs i plaquetes) que es formen a la medul·la òssia.
sistema excretor
respiratori
excretor
respiratori
pulmons glàndula sudorípara
orina
urinari
urinari
53
9 Escriu en el dibuix el nom dels diferents òrgans de l’aparell urinari:
10 Escriu a sota de cada fotografia quins processos del nostre cos beneficien o perjudiquen les activitats representades:
L’APARELL URINARI / LA NUTRICIÓ I LA SALUT
8
a B
Fer exercici físic beneficia l’aparell
respiratori i el circulatori (a més del
locomotor).
El consum de tabac perjudica l’aparell
respiratori i el circulatori.
vasos sanguinis
urèter
orina
ronyó
bufeta urinària
uretra
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Completa aquests mots encreuats i esbrina a quin aparell del cos humà fan referència.
després, enganxa en el requadre de baix dues fotografies o fes alguns dibuixos
que hi estiguin relacionats.
54
Horitzontals:1. Mena de bossa que segrega els sucs gàstrics.
2. Part més llarga del tub digestiu,
que segrega els sucs intestinals.
3. Comunica la faringe amb l’estómac.
4. Entrada del tub digestiu,
on es produeix la masticació.
Verticals:1. Conducte que surt de la boca
(al revés).
2. Final del tub digestiu,
per on s’expulsa
la matèria fecal.
3. Produeix la bilis.
4. Darrer tram del tub digestiu,
on s’absorbeix l’aigua del quil.
5. Segrega el suc pancreàtic.
1
2
4
2
3
1
3
4
5
Resposta procedimental.
F N
I
P
E O
I E
A
E S T O M CA
G
G E
F
T E N
N
R S
G S C
I
Ob C A
EI SN
A
U
S F A
I P I MTT R
R
C
55
Les persones i el medi 9
1 Escriu el nom dels elements que intervenen en el cicle humà de l’aigua:
a continuació, explica en el teu quadern per a què serveix cada una d’aquestes instal·lacions.
L’ACCIÓ HUMANA SObRE EL MEDI
Embassament. Llac artificial que es crea per a emmagatzemar aigua, interrompent el curs d’un riu amb un gran mur o una presa.
Potabilitzadora. S’hi tracta l’aigua per a fer-la potable.
Xarxa de clavegueram. Recull les aigües residuals.
Canal. Condueix l’aigua fins als conreus, les indústries o les cases.
Depuradora. S’hi neteja l’aigua abans de tornar-la a la natura.
56
2 Escriu de quin tipus de paisatge es tracta en cada cas, segons el nivell d’intervenció humana:
3 marca amb una creu la frase de cada parella que s’adigui més amb la idea del desenvolupament sostenible. Escriu a sota de cadascuna a quina de les r correspon.
Anar a comprar amb un cabàs, un carretó o una bossa de roba. Agafar les bosses de plàstic que donen als comerços.
Llençar els diaris a les deixalles i abocar-ho tot al contenidor general. Llençar els diaris al contenidor de paper.
Llençar els envasos de vidre. Fer servir els envasos de vidre per a guardar-hi altres coses o tornar-los a
l’empresa productora perquè els renti i els reompli.
a B
LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE / LA PRESERVACIÓ DEL MEDI
C d
Reduir.
Reciclar.
Reciclar i retornar.
Paisatge natural
X
X
X
Paisatge agrari
Paisatge urbàPaisatge industrial
57
4 Llegeix aquesta informació periodística:
ara, elabora en el teu quadern un gràfic de barres sobre l’emissió de diòxid de carboni per sectors a partir de les dades que dóna el text i respon:
x Segons aquesta informació, es tendeix cap al desenvolupament sostenible?
Per què?
x Quina seria una bona notícia, en aquest sentit?
x Quins són els tres sectors que emeten més diòxid de carboni?
x Et sembla que l’electricitat, almenys tal com es produeix actualment, es pot
considerar una “energia neta”? Per què?
x Com et sembla que es podria reduir l’emissió de CO2 en els tres principals sectors
que en són responsables?
augmenten les emissions de Co2
Les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera a Espanya l’any 2005 van
ser de 440 milions de tones, segons l’organització ecologista Greenpeace. Això
suposa un augment del 52% entre 1990 i 2005. El diòxid de carboni és un dels
principals contaminants de l’atmosfera. Aquest excés és generat, sobretot, per la
combustió de combustibles fòssils.
La producció d’electricitat representa el 25% de les emissions; el transport per
carretera, el 23%; el transport aeri, el 2%, i les refineries de petroli, el 3 %.
L’activitat industrial emet el 26% del CO2; l’agricultura i la ramaderia, l’11%; l’ús
domèstic, el 5%; els serveis, el 2%, i el tractament de residus, el 3%.
LES ALTERACIONS DEL MEDI AMbIENT
9 No, perquè les emissions de diòxid de carboni han augmentat un 52%
entre 1990 i 2005 i, per tant, s’ha degradat més el medi ambient.
La reducció de les emissions de
diòxid de carboni i, per tant, del consum de combustibles fòssils.
L’activitat industrial
(26%), la producció d’electricitat (25%) i el transport per carretera (23%).
Resposta model: Es reduiria si l’activitat industrial
fos més eficient, si s’impulsés l’ús d’energies no contaminants, si es consumís
menys energia elèctrica i es reduís el transport per carretera (o la velocitat dels
vehicles).
Es pot considerar neta si prové de les energies renovables (eòlica i
hidràulica). Es considera bruta quan es produeix en centrals tèrmiques, que generalment fan servir la combustió de carbó, de
petroli o de gas natural, perquè produeixen un excés d’emissions de diòxid de carboni, que és un contaminant atmosfèric.
Resposta procedimental.
58
5 Completa aquest mapa de conceptes:
6 observa aquestes dues imatges i compara-les des del punt de vista de l’ús de recursos i de les desigualtats entre poblacions.
Explica si creus que aquesta situació és justa i com penses que milloraria. Valora també si els recursos de la Terra (per exemple, les fonts energètiques) podran mantenir l’augment de la demanda actual.
L’ObTENCIÓ I EL REPARTIMENT DE RECURSOS
Les persones
desigualtat entre poblacions
obtenen del medi
segons com ho fan es produeix
i generen
que poden provocar• aliments i aigua
•
• • aire
•
•
residus
a B
Resposta procedimental.
recursos
contaminació
sobreexplotació
primeres matèries
aigua
sòl
energia
59
7 observa aquestes imatges, escriu de quin risc ambiental es tracta i descriu algunes mesures que es poden prendre per disminuir-ne les conseqüències:
8 Escriu exemples d’accions que contribueixen a potenciar aquestes mesures:
promoure un consum responsable:
Limitar les emissions d’agents contaminants:
protegir els ecosistemes i els éssers vius que hi viuen:
divulgar el coneixement i el respecte per l’entorn natural:
Canviar les situacions de desigualtat al món:
ELS RISCOS AMbIENTALS / LA PRESERVACIÓ DEL MEDI
9
a
B
C
Evitar les zones de risc, és a dir, no establir
població en àrees amb risc sísmic. Adequar les
construccions perquè suportin moviments sísmics.
Conscienciar la població dels riscos de
tirar una cigarreta al bosc.
Evitar les alteracions ambientals.
Evitar les zones de risc.
Adequar les construccions.
Intentar evitar els envasos i els objectes
d’un sol ús.
Utilitzar el transport públic o la
bicicleta.
Elaborar una llei que
reguli el comerç de determinades espècies.
Jornades de
conscienciació a les escoles.
Fer donacions econòmiques als
països i els sectors més pobres.
Resposta model:
Terratrèmol
Negligència
Aiguats i riuades
Resposta model:
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
Entra en la pàgina web de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/parcs, fes un clic sobre
l’espai natural protegit més proper al lloc on vius i completa aquesta fitxa. Si cal, busca’n
més informació. Enganxa fotografies o dibuixos d’éssers vius que hi visquin.
60
nom:
Tipus d’espai protegit:
Situació (unitat de relleu, comarca...):
poblacions properes:
Superfície:
Fauna:
Vegetació:
Elements amb un interès especial:
Resposta procedimental.
61
La història: conèixer el passat 10
1 Completa aquesta taula amb els anys i els segles a què corresponen, ordenats de més llunyans a més pròxims:
i – 790 – viii – 3 –1100 – 1350 – xvi – 1555 – 2014 – xxi – xviii – 450
v – xii – xiv – 1789 – 1901 – xx
any 3
segle Més lluny Més pròxim
2 Escriu quin any vas néixer i completa la taula:
Vaig néixer l’any .
Quin any hauries nascut si el teu naixement hagués estat…?
100 anys abans 500 anys abans 1.000 anys abans 2.000 anys abans 2.100 anys abans
x Has tingut problemes per a calcular quin any hauries nascut si haguessis nascut
2.100 anys abans? Per què?
x A quina època hauries viscut si haguessis nascut 2.000 anys abans?
I 1.000 anys abans?
ELS ANYS I ELS SEGLES
450
Resposta oberta.
Si la resposta és que sí, és
perquè treballem amb nombres negatius.
A l’edat
antiga. A l’edat mitjana.
v
790
viii
1100
xii
1350
xiv
1555
xvi
1789
xviii
1901
xx
2003
xxii
62
3 Llegeix:
pinta aquesta línia del temps segons la llegenda:
abans de Crist després de Crist
ara, escriu en la línia del temps anterior el nom d’aquests personatges:
x Per què en el cas d’Octavi August convé escriure dC després de l’any de la seva
mort?
EL COMPTE DELS ANYS
En història, el recompte del temps es fa a partir del naixement de Crist:
Quan parlem del temps abans del naixement de Crist, diem, per exemple, que un
fet concret va passar l’any 250 abans de Crist o al segle iii abans de Crist. I ho
escrivim així: 250 aC i segle iii aC, etc. És a dir, estem fent un compte enrere.
Quan es tracta de fets posteriors al naixement de Crist, podem escriure l’abreviatura
dC (després de Crist) després de la data, però el més normal és no posar-hi res.
600 aC 500 aC 400 aC 300 aC 200 aC 100 aC Naixement de Jesucrist
100 200 300 400 500 600
s. vi aC s. v aC s. iv aC s. iii aC s. ii aC s. i aC s. i s. ii s. iii s. iv s. v s. vi
Octavi August, emperador romà (27 aC-14 dC)
Cleòpatra, reina d’Egipte(69 aC-30 aC)
Hipàtia, filòsofa egípcia (iv-v)
Gregori Magne, papa(540-604)
Safo, poetessa grega (vii-vi aC)
Plató, filòsof grec (427-347 aC)
Galè, metge grec (130-200)
Sant Pau, apòstol(5-67 aC)
Perquè podria haver mort el 14 aC o el 14 dC i cal desfer l’ambigüitat.
Resposta procedimental.
63
4 Completa amb les fletxes adients aquest circuit sobre les edats de la història i les dates simbòliques que marquen el pas d’una edat a una altra:
Escriu el nom de les edats històriques i les dates simbòliques anteriors en el lloc corresponent:
5 Classifica aquests personatges:
Sòcrates (470-399 aC) – Ötzi (3300 aC) – Miquel àngel (1475-1564)
Nelson Mandela (1918-2013) – Marie Curie (1867-1934) – bill Gates (1955)
Lluís XIV (1638-1715) – Cervantes (1547-1616) – J. K. Rowling (1965)
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA EDAT MODERNA EDAT CONTEMPORÀNIA
Revolució Francesa (1789)
Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476)
Descobriment d’Amèrica (1492)
Edat contemporània
Edat antiga
Edat mitjanaEdat moderna
Edat
Prehistòria Invenció de l’escriptura (cap al 3000 aC)
10
00
aC
20
00
aC
15
00
aC
25
00
aC
30
00
aC
50
0 a
C
1 50
0 d
C
10
00
dC
15
00
dC
20
00
dC
10
LES EDATS HISTÒRIQUES / LA LÍNIA DEL TEMPS
Edat
Edat
Edat
Ötzi Sòcrates Miquel àngel Lluís XIVCervantes
Nelson MandelaMarie Curiebill Gates
J. K. Rowling
Prehistòria antiga mitjana moderna
contemporàniaInvenció de l’escriptura Descobriment d’Amèrica
Revolució Francesa
Caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident
64
6 Llegeix aquesta biografia i subratlla-hi els fets més destacats:
Escriu en aquesta línia del temps les dades biogràfiques anteriors:
x A quin segle va néixer Lionel Messi?
x A quin segle va entrar a formar part del barça?
x Amb quina edat històrica el relaciones?
LA LÍNIA DEL TEMPS
Lionel Messi va néixer a l’Argentina l’any 1987.
Als tretze anys va arribar a Catalunya, on es va
incorporar a l’equip infantil del FC barcelona.
Quatre anys després va debutar en el primer
equip, amb el qual va guanyar la lliga d’aquella
temporada i de la temporada següent.
Va ser una peça clau de l’equip del FC barcelo-
na entrenat per Josep Guardiola a partir de l’any
2008 i ho va ser també en l’equip dels entrena-
dors que el van substituir: Tito Vilanova, l’any
2012 i Gerardo “Tata” Martino el 2013.
Els anys 2009, 2010, 2011 i 2012 va guanyar
el premi FIFA Pilota d’Or, que es concedeix al
millor jugador de futbol del món.
Davanter i també migcampista ràpid i potent,
destaca per la seva gran habilitat golejadora
i és considerat un dels millors jugadors de la
història del futbol.
19881987 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Naixement Arriba al barça
Primer equip
Entrenador Guardiola
Pilota d’Or
Pilota d’Or
Pilota d’Or
Al segle xx.
Al segle xxi.
Amb l’edat contemporània.
65 L’ESTUDI DE LA HISTÒRIA
7 Llegeix aquestes traduccions de paraules gregues:
arkhaïos: antic, primitiu. En català ha produït el prefix arqueo-.
logos: tractat, teoria, paraula. En català ha donat el sufix -logia.
palaiós: antic. En català ha donat el prefix paleo-.
graphé: escriptura. En català ha produït el prefix grafo- i el sufix -grafia.
ara, escriu el significat de les paraules següents:
arqueologia:
paleografia:
8 Escriu, a sota de cada objecte, el nom de la disciplina de la història que s’ocupa d’investigar-lo:
Escriu on es guardaria cada un d’aquests objectes segons aquest codi:
M museu A arxiu b biblioteca
Un quadre de Velázquez Un manuscrit medieval
Fotos de la Guerra Civil La col·lecció de cartes privades d’un rei
Una revista actual Un conjunt d’eines prehistòriques
Una novel·la de Harry Potter El diari del dia
Finalment, completa el nom d’aquestes institucions:
pública Jaume Vicens i Vives Picasso
del Prado de la Memòria Històrica
Fotogràfic de Catalunya Nacional de Catalunya
10
a BC
d
Resposta model:
Tractat, ciència de l’antic.
Estudi de l’escriptura antiga.
arqueologia
biblioteca
M b/A
A A
b M
b b
Museu
Museu Arxiu
Arxiu Museu
arqueologia numismàtica paleografia
I per a acabar...
Qui diu què? relaciona cada bafarada amb el personatge
que l’ha dit i amb l’any en què l’ha dit:
2005 1700 1300 2000 aC 1000000 ac
aprEndrE JuGanT66
Fa uns trenta anys, a l’oficina van substituir les màquines d’escriure
pels ordinadors.
Des de la barcassa veig com avança la
construcció de la nova piràmide.
He sortit ben d’hora per caçar un cervatell i he tornat
a la cova amb dos conills.
He preparat un joc de malabars per a la festa d’aniversari del meu senyor, que
se celebrarà al castell.
Treballo al servei del rei de França, un monarca altiu i
poderós!
a B C d E
D
Ab
CE
A D C b E
67
La prehistòria: els primers humans 11
1 Completa aquest esquema sobre els períodes de la prehistòria:
edat del bronze – neolític – edat del ferro – edat de la pedra
paleolític – edat dels metalls – edat del coure
redacta’n el contingut de forma que hi surtin tots els termes:
x Quin fet marca l’inici de la prehistòria?
x Quin fet marca el final de la prehistòria i, per tant, l’inici de l’edat següent?
ELS PERÍODES DE LA PREHISTÒRIA
Prehistòria
es divideix en
que alhora es divideix en que alhora es divideix en
edat de pedra
paleolític
La prehistòria es divideix en dues grans èpoques: l’edat de la pedra i l’edat dels
metalls. L’edat de la pedra inclou dos grans períodes: el paleolític i el neolític.
L’edat dels metalls es divideix en tres etapes: l’edat del coure, l’edat del bronze i
l’edat del ferro.
L’aparició dels homínids.
La invenció de l’escriptura.
neolític edat del coure edat del bronze edat del ferro
edat dels metalls
68
2 numera aquestes imatges, de la més antiga a la més moderna:
Explica què és l’hominització fent servir les paraules de les etiquetes:
Homo sapiens procés d’evolució homínids espècie actual
Explica la importància dels canvis que van patir els homínids:
Caminar drets:
Tenir les mans lliures:
Experimentar un desenvolupament del cervell:
L’HOMINITzACIÓ
35
1
2
4
L’hominització és el procés d’evolució dels homínids fins a arribar a l’espècie
actual, de la qual formen part: l’Homo sapiens.
Van deixar de fer servir les potes
del davant.
Els va permetre adaptar-
se per a fer altres activitats: portar objectes,
manipular-los, fabricar-los...
Aquest fet va afavorir que es formés un
llenguatge complex.
69
3 Escriu què vol dir el terme “paleolític” a partir d’aquestes traduccions:
lithos: pedra. En català ha donat el sufix -lític.
palaiós: antic. En català ha donat el prefix paleo-.
observa aquesta escena del paleolític i completa la taula:
Com obtenien els aliments?
On vivien?
Quins estris tenien?
Quin art produïen?
Quin descobriment van fer?
4 observa aquesta pintura paleolítica i contesta:
x Com s’anomenen aquestes pintures?
x On es feien?
x Amb quina finalitat?
EL PALEOLÍTIC
11
Període de la pedra antiga.
Mitjançant la caça, la pesca i la recollida de plantes silvestres.
No tenien un lloc fix on viure.
Estris de pedra (destrals, puntes de llança...).
Pintures rupestres i venus.
El control del foc.
A les parets i els sostres de les
coves que habitaven.
Amb una finalitat màgica per
a afavorir la cacera.
Pintures rupestres.
70
5 Escriu què vol dir el terme “neolític” a partir d’aquestes traduccions:
lithos: pedra. En català ha donat el sufix -lític.
neos: nou. En català ha donat el prefix neo-.
observa aquesta escena del neolític i completa la taula:
Com obtenien els aliments?
Què menjaven?
On vivien?
Quines feines feien?
Quin art produïen?
6 identifica aquests monuments megalítics:
menhir dolmen taula naveta
EL NEOLÍTIC
A través de l’agricultura i de la ramaderia.
Carn (de cabra, d’ovella, de porc i de bou), llet i cereals.
Vivien en un lloc fix.
Feien de ramaders, de pagesos, d’artesans, de comerciants...
Monuments megalítics.
Període de la pedra nova.
dolmen taula naveta menhir
71
7 observa aquesta escena de l’edat dels metalls i contesta:
x Per què aquest període rep aquest nom?
x Com es diu la manera d’obtenir els metalls i de fabricar objectes de metall?
x Quin avantatge tenen els metalls respecte a la pedra?
Encercla-hi i escriu el nom de tres grans avenços tècnics d’aquest període:
8 imagina que en aquest jaciment hi hagués restes de tots els períodes de la prehistòria. Escriu el nom dels períodes on correspongui.
L’EDAT DELS METALLS / L’ESTUDI DE LA PREHISTÒRIA
11
edat dels metalls
neolític
paleolític
Perquè en aquest període els humans van
descobrir les propietats dels metalls i van començar a utilitzar-los per a fabricar estris.
Metal·lúrgia.
Permeten fer eines més
resistents i eficaces, amb el tall més afilat.
La roda. La vela. L’arada.
aprEndrE JuGanT
I per a acabar...
amb l’ajuda de les pistes, completa aquests mots encreuats
sobre diversos elements de la prehistòria:
72
Horitzontals:1 Figuretes de dones grosses que simbolitzaven la fertilitat.
2 Invent que va facilitar el desplaçament d’objectes per terra…
i que va sortir rodó.
3 Sinònim del mot cova.
4 Família de primats de la qual descendim els humans.
Verticals:1 Descobriment que va permetre cuinar, escalfar-se, espantar
els animals ferotges…
2 A les Illes balears, torre defensiva neolítica.
3 Invent que va millorar el transport i el comerç per mars i rius.
4 Tros de bloc de pedra clavat verticalment a terra.
1 2
4
2
3
3
1
4
F
OR D A
T
L
Ab L M A
LE
V E N
E
HI
R
M
U S
I
OH M I N I D S
T
C
73
L’edat antiga: les grans civilitzacions 12
1 Completa aquesta línia del temps sobre l’edat antiga i contesta:
invenció de l’escriptura caiguda de l’imperi Romà naixement de Jesucrist
x Quina edat històrica quedaria a la dreta de l’edat antiga?
x Quina edat històrica quedaria a l’esquerra?
ara, completa aquestes frases amb les paraules següents:
ibers grecs edat antiga imperi Romà escriptura Egipte 476 dC 3000 aC
L’ és el període de la història que comença amb la invenció de
l’ (cap a l’any ) i acaba amb la caiguda de
l’ (l’any ).
Durant aquest període històric es van desenvolupar les primeres civilitzacions,
com , i a la Mediterrània hi van coincidir diversos pobles,
com els i els .
ELS PObLES MEDITERRANIS DE L’EDAT ANTIGA
1000 aC2000 aC3000 aC 1 476 dC
EdaT anTiGa
invenció de l’escriptura naixement de Jesucrist
caiguda de l’imperi Romà
L’edat mitjana.
La prehistòria.
edat antiga
escriptura 3000 aC
476 dCimperi Romà
Egipte
grecs ibers
74
2 Completa aquesta graella amb el nom dels pobles mediterranis de l’edat antiga:
grecs – egipcis – romans – ibers
Poble Procedència
Costa africana de la Mediterrània oriental
Costes de la Mediterrània oriental
zones de la península Ibèrica properes a la costa
Península Itàlica
Escriu en el seu lloc de procedència el nom dels pobles de l’edat antiga anteriors:
Finalment, relaciona cada civilització amb els anys corresponents: Del 3000 aC al segle i aC.
Entre els segles viii i ii aC.
Del 753 aC (fundació de Roma) al 476 dC
(desmembrament de l’Imperi).
ELS PObLES DE L’EDAT ANTIGA
grecs
egipcis
romans
egipcis
grecs
ibers
romans
Resposta procedimental.
75
12
3 Escriu els grups socials de la societat egípcia en el lloc corresponent:
camperol – escriba – sacerdot – cap militar – faraó – funcionari
obrer especialitzat – ramader – obrer no especialitzat
4 observa aquesta escultura de l’antic Egipte i contesta:
x Quin dels personatges de la piràmide anterior
representa?
x A què es dedicava?
x Quin tipus d’escriptura utilitzava?
5 observa aquesta imatge d’una construcció egípcia:
x De quina construcció es tracta?
x A qui estava dedicada?
x Per a què servia?
x Quins dels grups socials anteriors estaven
implicats en la seva construcció?
EGIPTE
+ privilegiats
– privilegiats
faraó
escriba, sacerdot, cap militar
funcionari, obrer especialitzat
camperol, ramader, obrer no especialitzat
Un escriba.
Escrivia els documents
oficials i portava els comptes del faraó.
Era una construcció funerària.
Els obrers
especialitzats i els obrers no especialitzats.
La jeroglífica.
Una piràmide.
Al faraó.
76ELS GRECS
6 Llegeix, observa aquesta imatge de Grècia i contesta:
x Què vol dir, doncs, el mot acròpolis?
x Quina funció tenia l’acròpolis?
x Com es diu el temple que s’hi veu?
7 Llegeix i, després, contesta:
x Què vol dir, doncs, el mot democràcia?
x Què té a veure aquest terme amb Grècia?
8 Traça una possible ruta dels grecs fins a arribar a Hispània i contesta:
x Per què van sortir a conquerir altres
terres?
x Com s’anomenen els territoris que van
ocupar i governar? Posa’n exemples.
La paraula acròpolis prové de les
paraules gregues akros, que vol dir
“situat a dalt de tot”, i polis, que vol
dir “ciutat”.
La paraula democràcia prové de les paraules gregues demos, que vol dir “poble”, i
krátos, que vol dir “poder” o “govern”.
Part més alta de la ciutat.
Partenó.
El govern del poble.
Resposta procedimental.
Perquè no tenien prou terres
cultivables.
Colònies. N’és un exemple Empòrion
(actualment, Empúries).
La democràcia va néixer en una polis
grega, Atenes.
Servia de defensa i era el centre religiós i civil.
77
9 Fixa’t en aquest mapa sobre els principals grups ibers.
Escriu amb l’ajut d’un atles el nom actual del territori que ocupaven:
10 observa aquest poblat iber i escriu tres característiques que hi observis:
1
2
3
11 Encercla, de cada parella, la característica pròpia de la cultura ibera:
Treballaven l’or i la plata grecs pedres precioses .
Practicaven una religió politeista monoteista .
Incineraven Enterraven els morts.
Tenien No tenien un sistema d’escriptura propi.
Van perfeccionar el treball del ferro de l’alumini .
L’escultura més famosa és la Dama d’Elx l’home de Gandia .
ELS IbERS
12
Sordons: Rosselló; indigets: Empordà;
ausetans: Osona; berguistans: berga;
ceretans: Cerdanya; andosins: Andorra;
airenosins: Vall d’Aran; laietans: pla de
barcelona, Maresme, Vallès; ilergets: voltant
de Lleida; cossetans: camp de Tarragona;
lacetans: Catalunya central; ilercavons: curs
final de l’Ebre; castel·lans: nord de Catalunya;
suessetans: Aragó.
Està situat en un lloc alt.
Està defensat per muralles i torres de
guaita, a prop d’un riu.
Les cases són petites i bastant
iguals.
78
12 Completa aquest mapa de la Hispània romana amb el nom de les tres províncies, de les seves capitals i de les ciutats principals:
13 identifica el nom de les construccions d’aquesta ciutat romana:
1
2
3
4
5
6
7
8
6
25
3
4
7 8
1
ELS ROMANS / LA HISPàNIA ROMANA
Tarraconense: va ser la província més extensa. La seva capital (z) era Tàrraco (Tarragona). Altres ciutats (•): bàrcino (barcelona), Empòrion (Empúries), Caesaraugusta (Saragossa), Pallantia (Palència), Asturica Augusta (Astorga), brigantium (la Corunya), Toletum (Toledo), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Cartago Nova.
Bètica: era la província del sud de la Península. La seva capital (z) era Hispalis (Sevilla). Altres ciutats (•): Corduba (Còrdova), Malaca (Màlaga), Gades (Cadis).
Lusitània: era la província del sud-oest. La seva capital (z) era Emerita augusta (Mèrida). Altres ciutats (•): Olisipo (Lisboa).
Via.
Amfiteatre.
Circ.
Termes.
Arc de triomf.
Aqüeducte.
Fòrum.
Teatre.
Resposta procedimental. Vegeu el mapa de la pàgina 256 del llibre de l’alumne.
79
14 Escriu el nom i la utilitat de cada una d’aquestes construccions romanes:
15 Completa aquest text amb les paraules següents:
romans – Roma – llatí – romanització – llengües romàniques – dret romà
religió cristiana – lleis – francès – conquerits
La és l’expansió de la civilització i la cultura de
arreu dels pobles conquerits pels .
El era la llengua dels romans. La seva barreja amb les llengües
pròpies dels territoris conquerits i la seva evolució van donar lloc a les
, com el català, el castellà, el , etc.
El ha inspirat les de molts estats.
La va ser adoptada per la major part dels territoris
pels romans quan va ser declarada religió oficial de l’imperi Romà.
12
a
d
B
E
C
F
L’URbANISME ROMà / LA ROMANITzACIÓ
Teatre. Servia per a
representar-hi obres teatrals.
Termes. Eren establiments
de bany amb aigües termals.
Amfiteatre. Servia per a
celebrar espectacles.
Vies. Servien per a
comunicar l’Imperi.
romanització
Roma romans
llatí
llengües
romàniques
dret romà lleis
religió crsitiana
conquerits
francès
Aqüeducte. Portava aigua
a la ciutat.
Arc de triomf.
Commemorava el triomf
en alguna batalla.
I per a acabar...
digues a quina civilització de l’edat antiga es refereix cada un d’aquests titulars:
Encercla la paraula clau de cada notícia i completa aquests mots encreuats:
80
DESCOBREIXEN UNA NOVA PIRÀMIDE
A TRAVÉS DEL GOOGLE EARTH
EL PARTENÓ PODRÀ VEURE’S DURANT UNS QUANTS MESOS SENSE LES BASTIDESLA NOVEL.LA LA MALEDICCIÓ
DEL FARAÓ ARRIBA A LA
CINQUENA EDICIÓ
RÈCORD GUINESS PER A UN MOSAIC FET AMB 60.828 FOTOGRAFIES QUE REPRODUEIX LA DAMA D’ELX
L’AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA
APAREIX EN LA PUBLICITAT
D’UNA TAULETA DIGITAL
Cobreixen les termes trobades en les obres d’un carril bici
RESTES DE L’ANTIGA COLÒNIA
D’EMPÚRIES TENEN UN PES
IMPORTANT AL MUSEU NACIONAL
LA MAQUETA A ESCALA DE DOS OPPIDA PRESIDEIX L’ENTRADA A L’EXPOSICIÓ
aprEndrE JuGanT
C F
D P
P M
D’
Ü
O
Civilització egípcia
Civilització ibera
Civilització egípcia
Civilització ibera
Civilització grega
O
L
O
N
IA Q E
L
X
A
M
A
O P I D A
R
A M I D E
T
R
E
S
RI
O
D U C T
R
A
E
N
E
Civilització romana
Civilització romana
Civilització grega