quadern amb exercicis

7/25/2019 Quadern Amb Exercicis

http://slidepdf.com/reader/full/quadern-amb-exercicis 1/239

RECORDEU

No heu de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:d’a-quest i no d ’-aquest l’à-nec i no l ’ànecàvia i no à-via, àvi-a

Quadern de Valencià Mitjà

Unitat 1. Accentuació i dièresi

1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica

La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sl!la"es com #ocals. No o"stant això, hi ha casos com ara reina, en qu$

en una mateixa sl!la"a tro"em dues #ocals que es pronuncien en un sol colp de #eu: és el casdels diftongs.

%e&ons el nom"re de sl!la"es, les paraules es poden classificar en:

1. monosíl·labes: solament tenen una sl!la"a 'casc, bosc, la, got (.

2. polisíl·labes: quan en tenen més d)una i poden ser: bisíl·labes: si tenen dues sl!la"es 'ca-sa, bes-coll , an-gle...( trisíl·labes: si en tenen tres 'ca-ra-gol , re-llot-ge...( tetrasíl·labes: si en tenen quatre 'ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...(

La separació sil!l*"ica de les paraules, necess*ria a efectes prosòdics i orto&r*fics, se&ueix lesnormes se&+ents:

e separen els ne!esinter"oc#lics

rr: guer-ra, ter-rass: ros-sa, pas-sar sc: es-ce-nai!: coi-xa, bai-xat$: plat-ja, jut-jat tg: fet-ge, for-mat-get%: dot-ze, set-zel·l: vil-la, il-lu-si-ó

t!: flet xa, cot-xe tl: vet-la, amet-latll: rat-lla, rot-llotm: set-ma-na, at-mos-fe-ratn: cot-namm: im-mensnn: n-na, in-no-cent

&o se separen els ne!esinter"oc#lics

'u: per-qu!, pi-quet gu: an-ti-gui-tat ll: se-ge-llet , cab-de-llar

n(: pe-n"a, se-n"al ig: ba-teig

)amb* se separen

-ls elements que formen un mot compost: ben-estar , mil-#omes, bes-avi...

-ls nexes que porten # intercalada: al-#o-ra, in-#u-mà...



1.1.1 Els diftongs

i ha dos tipus de difton&s:

a$ decrei!ent+ la #ocal d$"il, i i u, #a darrere de la #ocal sil!l*"ica/ aquestes #ocals

funcionen com a semi#ocals/b$ crei!ent+ la #ocal u #a precedida de les consonants g o q més la #ocal/ la ufunciona com a semiconsonant.

i ha casos en qu$ la #ocal i o la u funcionen com a #ertaderes consonants: quan la #ocald$"il #a a principi de mot o entre #ocals, i forma sl!la"a am" la #ocal se&+ent. 0e&eu aquestscasos: i ogurt , dui a, uixer , meua...

Diftongs decrei!ents

A, mai, aire AU caur%, pau

E, rei, reina, remei EU #ereu, veure,U viu, estiu

O, almoina, boira OU coure, remou

U, cuina, buit UU duu, lluu

Diftongs crei!ents

-UA quatre, &asqua UA aigua, paraigua

-/E q'estió /E ung'ent

-/, obliq'itat /, ping'( , ling'(stic-UO quota, quocient UO paraiguot

RECORDEU

a$ Les formes del sin&ular i de la 1a persona del plural del present d)indicatiudels #er"s de la 2a conju&ació aca"ats en consonat 3 iar , com ara estudiar ,canviar ... són formes planes i, per tant, no porten accent &r*fic. -xemples:estud i e, copi en, inici a...

b$ Les paraules que aca"en en vocal 3 )tat no acostumen a formar difton& i, per això, porten di$resi. -xemples: espontane)tat , #omogene)tat ...

RECORDEU

Perqu$ hi haja difton& decreixent cal que les #ocals d$"ils, i i u, #a&en darrere de la#ocal sil!l*"ica, és a dir, que: 45, 4-, 46 i 75, 7-, 76 no formendiftong0 perqu$ les #ocals d$"ils #an da#ant.

%eparació sil!l*"ica %eparació sil!l*"ica

-x: 0al$ncia 0al$ncia -st*tua est*tua "ar"*r ie

8ar"* rie Nuesa nuesa camioner

9amioner uo duo



*nitat + ccentuació i di!resi

1.1.2 E!ercicis

1. epareu en síl·labes les paraules seg3ents+

pro&ressiu, separació, accionar, llanterner, il!lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia,

córrer, passat&e, muntan;a, pitxer, llei&, setci$ncies, &uitarra, aquell, motle, excel!lent, papallona, or&ue, reina, horit<ó, lleó, missió, inexpert, caixa, "atei&, &uineu, compta&otes,fusteria, ratol, accionar, lin&+stic, escriure, mai, caça, pallissa, il!le&al, peix, restriccions,su"stantiu, #eïna, su"hasta, coet, diccionari, sen;ora, assut<ena, escorp, "ena#enturat,sl!la"a, xarxa, retaule, #ei&.

2. ,ndi'ueu 'uines paraules contenen diftong i de 'uin tipus *s+

4ot Diftong crei!ent Diftong decrei!ent ense diftong I 0 U conson#ntica

esquadra pueril

roureaneuacció

poullen&uamoureactuar neu

pua5lcoi

suor lli"reriatiaespai=andiaremeisensació

"resquillacuasu"juntiu>oanquadrecultiu

joiaciutatfi&ueramai?a#ier arcaicitali*cuir

9ocentaina peuet



1.2 Vocalisme tònic i vocalisme àton

-l sistema #oc*lic del #alenci* diferencia entre "ocals t5ni'ues o fortes i "ocals #tones ofebles. 5quest sistema consta de set elements d)acord am" la distri"ució se&+ent:

6ocals t5ni'ues 6ocals #tones

i u i u

è 5 e o

ó a

a

E!emples: @aA: pa/ @ $A: cel / @é: m%s/ @ òA: bo/ @ó: món/ @uA: autobs.

9om heu po&ut compro#ar, de #e&ades, una mateixa &rafia pot representar dos sons diferents'concretament la e i la o(. La lletra e representa de #e&ades el so de la e tancada @eA: 'b%, ser ,tres(/ en altres casos, però, representa el so de e oberta @$A: 'verd , cel , terra...(. Paral!lelament,la lletra o representa en uns casos la o tancada @oA: 'caixó, taló, món(, i d)altres, la o oberta@òA: 'col , porta, pont (.

Bs important recordar que, en tots els casos, tant la @ A com la @eA es tro"en exclusi#ament en posició tònica, és a dir, en la sl!la"a en qu$ recau la major intensitat de #eu. Per això, si femun deri#at d)una paraula que tin&a @ A o @e A i can#ia de #ocal tònica, aleshores aquesta #ocales tancar*.

-x: terra @ A terreta @eA porta @ A porter @oA

-n can#i, la @eA i la @oA poden aparéixer indistintament tant en sl!la"es tòniques com ensl!la"es *tones. -n una paraula només hi ha una #ocal tònica2 i la resta són #ocals *tones.

Les #ocals tòniques se&ons la posició que ocupen en la paraula poden ser:

Agudes: la sl!la"a tònica és l)Cltima. Per exemple: anell , cos( , nebot ...

7lanes: la sl!la"a tònica és la penCltima. Per exemple: c%rvol , antiga, demana...

Esdr8i!oles: la sl!la"a tònica és l)antepenCltima. Per exemple: #ist.ria, fórmula,

ci!ncia...

2 Dret dels mots compostos que són el resultat de la unió de dos o més elements. 7na paraula composta tindr* per re&la &eneral les mateixes sl!la"es o #ocals tòniques en els seus components. 5ix, hi haur* compostos am" dosaccents tònics 'el primer, secundari/ el se&on, principal(: r odamón, autopi sta, altaveu...




Euan les #ocals són o"ertes l)accent és &reu o o"ert i quan són tancades, a&ut o tancat. Per això:

a sempre obert '*(

ese&ons el tim"re pot ser obert

'$( o tancat 'é(

isempre tancat '(

ose&ons el tim"re pot ser obert

'ò( o tancat 'ó(

u sempre tancat 'C(

5questa re&la és molt f*cil aplicada a les #ocals a, i, u ja que Cnicament tenen un tim"re. Ladificultat la tro"areu en les #ocals e i o per la do"le possi"ilitat de pronCncia: com hemexposat anteriorment, poden ser o"ertes o tancades. Bs important que feu la diferenciaciófònica d)aquestes #ocals, ja que és un tret propi del sistema lin&+stic del #alenci* i, a més,moltes paraules que s)escriuen i&ual, homò&rafes, distin&eixen el si&nificat per la pronCncia

de la #ocal. 0e&eune al&uns exemples:

/óna 'del #er" donar am" @oA( i dona 'sexe femen, am" @ A(

0s 'animal, am" @oA( i os 'part anatòmica, am" @ A(

Móra 'fruit, am" @oA( i mora 'dona *ra", am" @ A(

/%u 'di#initat, am" @eA( i deu 'numeral, am" @ A(



Fecordeu els principals contextos en qu$ les #ocals e i o són o"ertes:

E

1. -n contacte am" les #ocals i i u o de

sl!la"a am" aquestes #ocals: misteri, peu...

E!cepcions: /%nia, esgl%sia,ll%mena...

2. a#ant de l , l1l , r , rr : guerra, terra, obert ...E!cepcions: c%rvol , #erba...

3. Dermes cientfics: alv!ol , #!lix, s!rum,

v!rtex...

E!cepcions: termes aca"ats am"

ema: lexema, teorema...

4. -n quasi totes les esdrCixoles: ci!ncia,consci!ncia...

E!cepcions: esgl%sia, ll%mena, /%nia...

5. -ls mots aca"ats en aquestes terminacions:

ecte, ecta, epte, epta

O

2. a#ant i i u o de sl!la"a que conté i, u.-xemples: bou, ou, boina...

E!cepcions: pou, jou, tou

G. Dermes cientfics i erudits: es.fag , t.rax,.vul .

E!cepció: estómac

1. -n les esdrCixoles: ge.loga, #ist.ria... E!cepcions: tómbola, fórmula, pólvora, góndola, tórtora...

H. -n les terminacions se&+ents: oc, oca,o2, of , ofa, oig , oja, ol , ola, ort , orta,ossa, ost , osta, ot , ota. -xemples: groc,roig , tort , Mariola, grandot ...




1. !e"les d’accentuació

L)accent &r*fic és la ratlleta inclinada que posem so"re al&unes #ocals. 5ix tenim, com hemcomentat més amunt, dos tipus d)accent: obert o greu 'I( i tancat o agut 'J(. Però l)accent

&r*fic no es posa so"re totes les #ocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inCtil. %olament portaran accent &r*fic:

Classificació dels mots apartir de la síl·laba t5nica )erminacions 'ue s9accentuen

Agudes

"ocal"ocal : sen0 in

tardà, mat(, passió, ningcabàs, caf%s, can"(s, confós, confs,

3erl(n, ent%n

7lanesles 'ue no acaben en cap de les terminacions anteriors

fràgil, dinàmic, àmbit, c!ntim4

Esdr8i!oles totes s!rie, ci!ncia, àmplia4

%i teniu du"tes a l)hora de posar accent o"ert o tancat a les #ocals e i o és important querecordeu aquestes indicacions:

Les agudes solen ser tancades: caf%, despr%s, anir%,compr%n, nov%, avió, camió...

E;CE7)E: arr.s, terr.s, a2.,aix., all., ress., rep.s, reb.,

perqu!...G

GFecordeu que el catal* oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee o"ertes d)al&unes paraules a&udes: latercera persona dels #er"s de la Ga conju&ació aca"ats en NF- 'excepte els aca"ats en D-NF- i el #er"encendre(. Per exemple: dep!n, però ent%n/ els participis aca"ats en $s: of!s, perm!s, om!s, etc/ els mots

se&+ents: vost!, vuit!, inter!s, xer!s, esp!s, caf!, comit!, al!, franc!s, angl!s, etc/ unes altres paraules que podem accentuar o"ertes o tancades se&ons la #arietat dialectal són aquestes: con%ixer, v%ncer, i els imperfetsd)indicatiu: d%iem, qu%iem, etc.



Les planes majorit*riament són o"ertes: dip.sit , s.lid ,t!xtil , ex!rcit , d!bil ...

Euant als #er"s, la conju&ació sencera respecta l)accent

tancat, quan pertoca: d%iem, córrec, prem%reu 'perfetsimple(.

E;CE7)E: els #er"s de la Ga conju&ació:

v%ncer, cr%ixer, córrer les formes del #er" ser : fóra

altres mots, com ara: estómac,c%rvol, pr%stec, fer%stec, ll%pol, furóncol

Les esdr8i!oles majorit*riament solen ser o"ertes: g!nere, #ist.ria, ci!ncia...

E;CE7)E: fórmula, pólvora,tómbola, góndola, tórtora,esgl%sia, /%nia, ll%mena,

fer%stega...Kormes esdrCixoles dels #er"s dela Ga conju&ació: ocórrega

1.<.1 Di"ergències de tonicitat

eu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sl!la"a tònica en castell* queen #alenci*. 5neu am" molt de compte i fixeu#oshi:

ón agudes

alfila#ar cautxC

ciclopcriquet

elitfluor fut"ol

hand"olhoquei

humitinter#almisantrop

o"oéoce*

però policromquilo&ram

radar Faimon

timp*tiquetxandall

xasssxiclet

ón planes

acneadequaal#$olamonacatmosfera

austrac

cardacc*sti&conéixer córrer créixer

etop

int$rfonleucòcitma&netòfonmedul!lameréixer

mssil

omòplat paréixer policacr$ptiltémer

termòstat

t$xtiltórcer torticoli#éncer #erti&en

<odac

ón esdr8i!oles

aur$oladiòptria

$c<emael$ctrode

-tiòpiaim*laia

olimpada perode

pneumòniaru"$ola




1.<.2 Doble accentuació

Fecordeu que hi ha al&unes paraules que admeten una do"le possi"ilitat d)accentuació en: -ls compostos de edre. Per exemple: pentaedre o pentàedre.

5l&unes paraules com: imb!cil o imbecil , rep.rter o reporter , sax.fon o saxofon, d.mino o dominó, càstig o castic, p!rit o perit , xofer o x.fer , etc.

Bs important tam"é que recordeu que els ad#er"is aca"ats en ment s)accentuen solament sil)adjectiu femen, so"re el qual es forma l)ad#er"i, s)accentua. 0e&eu els exemples se&+ents:

àgil 3 ment àgilment d.cil 3 ment d.cilment

feli2 3 ment feli2ment ràpida 3 ment ràpidament cont(nua 3 ment cont(nuament

1.<.< =9accent diacrític

i ha determinades paraules que porten accent encara que no complesquen les re&lesd)accentuació. -s tracta de mots que tenen un accent diacrític 'aquell que distin&eix unes

paraules d)unes altres que s)escriuen i&ual i que tenen si&nificats diferents(. 5 continuació enteniu una llista dels més importants, fixeu#oshi i "é i memorit<eulos:

ACCE&) D,ACR>),C

Amb accent ense accent

"é, "éns 'possessions, ad#. i conj.(

déu, déus 'di#initat(

dóna, dónes 'del #er" donar (

és 'del #er" ser (

féu 'del #er" fer en passat(

fóra 'del #er" ser (

m* 'part del cos(

més 'quantitatiu(

mòlt, mòlta '#er" moldre(

món 'planeta terra(

móra, móres 'fruit(

nét, néta, néts, nétes 'dMuna famlia(

ós, óssa, óssos, ósses 'animal(

"e, "ens 'corders(

deu, deus 'numeral, del #er" deure(

dona, dones 'sexe femen(

es 'pronom reflexiu(

feu 'del #er" fer en present(

fora 'ad#er"i de lloc(

ma 'possessiu: meua(

mes 'part de lMan;(

molt, molta 'quantitatiu(

mon 'possessiu: meu(

mora, mores 'dona *ra"(

net, neta, nets, netes 'adj. de neteja(

os, ossos 'part anatòmica(



p$l, p$ls 'ca"ell(

qu$ 'relatiu tònic, interro&atiu(

sé 'del #er" saber (

s 'afirmació(sóc 'del #er" ser (

sòl, sòls 'terra(

són 'del #er" ser (

té 'del #er" tenir (

Cs 'acció dMusar(

#éns, #énen '#er" venir (

#és '#er" anar (

pel, pels 'contraccions de per3el, per3els(

que 'relatiu sense preposició exclamatiu(

se 'pronom reflexiu(

si 'conjunció(soc 'calçat, tros de fusta(

sol, sols 'astre, nota, solitud, #er" soler (

son 'acte de dormir(

te 'planta, infusió, lletra i pronom(

us 'pronom fe"le(

#ens, #enen '#er" vendre$

#es 'reducció de veges(

1.<.? #ue @ #u$

5ccentuarem &r*ficament aquests elements només quan fan la funció de relatiu am" preposició 'es pot su"stituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals( o de pronom interro&atiu 'equi#al a Oquina cosa(1. Kixeu#os en els exemples de la &raella queteniu a continuació:

-U,&)ERROA),U'equi#al a Oquina cosa(

-uè fasQ-uè passaQ

No sa"em 'uè estudia.

RE=A),U A4B 7RE7O,C,'equi#al al relatiu el qual, la qual,els quals, les quals(

La casa en 'uè #isc no és "onica.Les lli"retes en 'uè prenc els apunts són ro&es.-l cotxe amb 'uè he #in&ut és de mon pare.%ón q+estions per 'uè no es preocupa nin&C.

1 Dro"areu una explicació més detallada en la unitat R, 56 7ls pronoms relatius 'p.21S( i 58 &ronomsinterrogatius i exclamatius 'p.2H1(.

RE4AR-UE

• 5l&uns dels mots formats a partir d)al&una paraula am" accent diacrtic mantenentam"é aquest accent: ad%u, rodamón, besn%t, subs.l4

• Fecordeu que els monosl!la"s, lle#at que si&uen diacrtics, no s)accentuen mai: fa, pla, pa, ben...




1.<.. E!ercicis

1. Accentueu0 si cal0 els %ue seg3ents+

a$ -ls meus pares diuen que he de tre"allar més

b$ %empre fa "romes, que &raciósTc$ Eue #ols prendre per a soparQd$ No m)a&rada la moto que t)has comprate$ -l pro&rama d)ordinador am" que tre"alles no és massa "o

f$ 0ull que em di&ues que penses fer g$ Eue m)has dit que #olsQ -l material de que et #ai& parlarQ#$ %aps a que es dedicaQi$ -l dia que #in&ues parlarem de l)au&ment de sou

j$ No sé de que et queixes

9$ 0ols que parlem de que és el que est* passantQl$ D)estic pre&untant que et passaT

: Accentueu0 si cal0 les paraules seg3ents+

2. examen

G. rodamon

1. "arnus

H. dilluns

U. es&lesia

V. comprem

W. ai&ua

S. copia

R. dia

2X. rafe&a

22. llapis

2G. "ustia

21. oxi&en

2H. #irus

2U. tennis

2V. tra&edia

2W. indi#idu

2S. concorrer

2R. aixo

GX. anec

G2. usuaria

GG. miso&in

G1. 5n&el

GH. diposit

GU. paper

GV. correu

GW. 0alencia

GS. matalas

GR. formula

1X. ta"u

12. aço

1G. >ulia

11. espinacs

1H. lliço

1U. Famon

1V. compren

1W. platan

1S. porus

1R. catale&

HX. %onia

H2. essencies

HG. enia

H1. canço

HH. tom"ola

HU. pin&+i

HV. ar"itre

HW. menja#em

HS. temer

HR. fideu

UX. solid



6 Accentueu les frases seg3ents+

a$ Nuria esta in#esti&ant l)esperit a#ant&uardista durant un periode de temps determinat

pel epartament d)istoria.

b$ 0es al concert d)o"oe que un music austriac fara despusdema a Yono#er.

c$ L)atmosfera que es crea en un partit de fut"ol s)adequa al #erti&en col!lectiu que estem

#i#int.

d$ an anat a -tiopia #inticinc oftalmole&s perque #olen in#esti&ar l)au&ment de

dioptries en homes de mes de trentacinc an;s.

e$ urant l)adolescencia #oliem prendre te perque ens deien que elimina#a l)acne

sistematicament.

f$ -ls "ritanics #an llançar un missil que #a aterrar a l)imalaia.

g$ -s preferi"le correr ja que els omoplats es mouen rapidament i a&ilment.

#$ >o ja se que #au anar#osen a casa com a casti& pel #ostre comportament "arroer.

8 Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuació:

La %il#ia arri"a. Eue t)ha passatQ, el rostre candoros, que has fetQ -n #eurela, la

Natalia se)n #a penedir. Y)ho promets, que no diras res a LluisQ, m)ho juresQ, repeti la

Natalia. D)ho jure. %i no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em #ols ajudar. -s clar

que si, que et #ull ajudarT, &aire"e crida la %il#ia. e a#ortat i no em tro"e "e.

Yontserrat Foi&, 7l temps de les cireres

; an desapare&ut els accents d)aquest text. Poseuloshi:

Dantes #e&ades com ha#ieu parlat de Katima i en aquell moment no t)apetia entrar a la

"asilica. 9ristina i tu us quedareu asse&udes en un "anc de pedra sota unes carrasques.

5l cap d)un moment, #a deixar de ploure. espres, passejant sota els portics que

#ore&en l)es&lesia, #as fixarte en la imat&e de la Yare de eu que hi ha#ia a la façana

de l)edifici, am" la corona apomadeta i el &ran rosari penjantli dels canells. -t #an

cridar l)atencio els ulls de serenitat: tu no #olies res mes que aixo.

>oaquim =. 9aturla, <a casa de les flors




= 7oseu accent en les paraules del te!t 'ue o necessiten+

-n un dels meus #iat&es arreu del mon #ai& patir un accident que, &racies a eu, ara puc

contar. -m tro"a#a als -stats 7nits, en la frontera am" el 9anada, i un amic em #a

acompan;ar a una "oti&a d)aquestes en que #enen escopetes a "on preu. Ye)n #ai& comprar una i, despres de lle&irne les instruccions d)us, #am anar a fer un tom" per un "osc dels

#oltants per #eure si caça#em qualse#ol cosa. -l fet es que, una #e&ada dins del "osc, ens #am

separar i, de so"te, m)apareix al da#ant un os enorme am" poques &anes de fer amistat. Euina

feraT No us podeu ima&inar com son els ossos de &rans fins que no en teniu un al da#antT >o

em tro"a#a molt aterrit. 0ai& disparar un tret per #eure si l)espanta#a, pero l)unica cosa que

#ai& aconse&uir #a ser enfurirlo mes encara. Fapidament em #a llançar l)urpa que #a caure

de ple damunt l)escopeta i la meua ma. 5 causa del colp, #ai& caure redolant per un petit "arranc. 5ixo em #a sal#ar, perque #a impedir que l)os em se&uira. -m #ai& sal#ar pels pels.

Pero, a conseq+encia de la cai&uda, em #ai& trencar els ossos de la ma i un os de la cama.

Euan em #a tro"ar el meu amic, esta#a totalment inconscient. %e&ons m)ha contat, em #a

portar a una especie de "ruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sa"ia molts

encanteris. -m #a donar una pocio feta de di#erses fruites sil#estres 'maduixes, &erds, mores,

etc.( que em #a fer recuperar els sentits i #a recuperarme de totes les lesions.

5ra que ja em tro"e "e ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualse#ol

a#i conta als seus nets, pero la #eritat es que ho #ai& passar malament, i si no fora per la

inter#encio de la "ruixa, tal #e&ada ara no em tro"aria en el mon dels #ius.



1.& 'i$resi

Bs un si&ne &r*fic que col!loquem exclusi#ament so"re la i i la u. La di$resi té les funcionsse&+ents:

1. 4ndicar la pronCncia d)una u darrere de lesconsonants g q i da#ant de les #ocals e i.

-xemples:lleng'es, ling'(stic, q'estionari...

Recordeu que els aplecs gu i qu am" les#ocals a i o no porten di$resi.

-xemples: quadre, quota, quocient ...

2. Drencar difton&s decreixents:

G.2 4ndicar &r*ficament que una i o una u noformen difton& am" la #ocal anterior o am"la se&+ent ja que són #ocals/ és a dir, que es

pronuncien en emissions de #eu diferents.-xemples: ra)m, ve)na, pe'c, #ero)na...

G.G 4ndicar que la i u col!locada entre #ocalsés tònica i forma sl!la"a per si sola en ser una #ocal plena.

-xemples: condu)a, produ)a, condu)en

No o"stant això, si podem accentuar les#ocals i u, no hem de posarhi di$resisinó accent.

<lu(s > <lu)sa su(s > su)ssa

pa(s > pa)sosbene(em > bene)aredu(eu > redu)en

9on#é tenir en compte al&uns deri#ats de cultismes que porten di$resi encara

que el mot primitiu tin&a difton&.

Formen diftong &o formen diftong

fluid flu)desatrapezoide trapezo)dal arcaic arca)tzant europeu europe)tzant #eroi #ero)citat

5 més, hi ha altres deri#ats la pronCncia dels quals no ens indica clarament si

una i o una u formen difton& o no. Per tant, cal recordar que porten di$resi:tra)dor , continu)tat , espontane)tat , #eterogene)tat , su)cidi, di'r!tic, ensa)madaZ




i ha al&uns casos en qu$ no cal posar dièresi, #e&eulos:

Euan posem accent &r*fic. -xemples: su(s, <lu(s, ve( ...

Les formes #er"als de l)infinitiu, &erundi,futur i condicional dels #er"s aca"ats en #ocal3 ir :

agrair%, introduirem, produir, produiries,conduint ...

Pel que fa a les formes #er"als, recordeu queno heu de posar di$resi en els imperfetsd)indicatiu en qu$ la i és semiconson*ntica.-xemples:

creia, queia, duia, deia, veia...

-ls mots aca"ats en els sufixos: isme, ista'precedits de #ocal(. -xemples:

egoisme, #eroisme, europeista...

E!cepte els mots pro)sme i llu)sme que nosón sufixats.

-n els mots compostos am" els prefixos anti,co, contra, re, semi, auto, pre.-xemples:

contraindicació, antiinflamatori,reincid!ncia, preindustrial

Atenció: no es consideren compostos: re'll iles formes del #er" reeixir : re)sc, re)xes,re)x...

-n les paraules que aca"en en lesterminacions llatines us, um 'precedides dela #ocal i(. -xemples:

Màrius, &ius, #arm.nium, lin.leum...

1.?.1 E!ercicis

1. 7oseu accent o dièresi en les paraules 'ue en necessiten+

raim empudeint 8iscaia fluidesa Yarraqueix o"eiria

lin&uistic taut arruinar aillament me&alit aillar

roi traidor Faul 7craina o"eieu paisos

e&oista suicidi ruina imalaia creiem podium

proisme ensaimada o"eix o"oe proteina "eneir

seua trait diurn fruita reinstaurar seduida

suissa a&raiment elit dioptria homo&eneitat enquesta

2. 7oseu els accents i les dièresis 'ue calguen en el te!t seg3ent+

-l forat de la capa d)o<o so"re l)5ntartida ha au&mentat am" re&ularitat els ultims deu an;s, i

en l)actualitat ha arri"at a un dels ni#ells de maxima &ra#etat possi"le. La capa d)o<o ha



disminuit un VX[ en relacio am" l)espessor que tenia en els an;s seixanta, se&ons explica en

l)edicio d)ahir la re#ista "ritanica ?ature.

5questa es la conclusio d)una serie d)analisis fetes al continent 5ntartic, se&ons asse&ura

>onathan %han\lin, un dels desco"ridors del forat de la capa d)o<o, el 2RSU. ]8asicament no

hem #ist cap retroces. %i hi ha al&una cosa no#a, es l)acceleracio de l)en&randiment del forat

en el transcurs dels ultims trenta an;s^, afirma %han\lin.

<. 7oseu accent o dièresi a les paraules 'ue en necessiten+

α) -l cirur&ia li ha dit que te un &reu pro"lema d)acne.

β) -l consol suis #a a&rair la col!la"oracio als paisos del Dercer Yon.

χ) 5quell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els ec<emes en les

mans/ tot se&uit la medul!la i ara l)aturada cardiaca.

δ) Lluisa #olia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.

ε) La neta de la mora #enia te i cafe molt.

φ) Faul deia que es un consumidor de cocaina &enuina de 8erlin.

γ) -ls empresaris #enen la fa"rica perque s)han arruinat am" l)increment de la quota que

l)associacio els ha atri"uit.

η) eu de con#encer aquella dona perque us done el reptil i l)ensaimada.ι) Yarius ha traduit una poesia europeista.

ϕ) -ls #eins deien que han produit denou textos arcaistes.

H. Poseu els accents i les di$resis que falten en aquest text:

-l menu no es caracterit<a per la fluidesa. L)inicia una lliço ma&istral so"re la recerca

mes important en redaccio/ s)exposa la doctrina "asica so"re la paraula, la frase, el

para&raf, la puntuacio, etc./ s)hi ensen;en les operacions "asiques de preescriure,

escriure i reescriure. Dam"e es repassa l)equipament minim de l)autor i es presenten

raons poderoses per aprofitar l)eina de l)escriptura en "enefici personal. 5 part de

mostrar la tecnica de la lletra, m)a&radaria en&rescar els meus lectors a escriure, a

di#ertirse i a passars)ho "e escri#int. Fei#indicare l)us actiu de l)escriptura per a l)oci,

per di#ertirse, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap

pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la lin&uistica mes

&enuina.

aniel 9assan;, <a cuina de l’escriptura 'adaptat(



Unitat 2. Ortografia

2.1 Vocalisme

i ha mots que contenen #ocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans

i la influ$ncia d)aquesta llen&ua fa que s)hi produesquen interfer$ncies. Per e#itarho, fixeu#os en els mots se&+ents:

9escriuen amb (

afaitar am"aixadaarra#atar assassa#aluar

a#ariaextra#ersiólatrinamara&da

picaporta

posarancor sanefa%arden;a

9escriuen amb )

ametistaassem"leae"enistaefeminat-mpar emparar -mpord*en;orar eru&aestendard

esternudar ferm&eleahonestedat

ja#elinalitremera#ellametremonestir

r*fe&aresplendor re#enjasantedatse&+entse&uretatser&ent#erns

9escriuen amb I

am"i&+itatanti&uitatarriTcimentcontempor*niacontenidor

decli#idia"etiseclipsiinfermerial*ctialnia

mantenidor nucliordinador

penisso"iraniaDunis

2W



2S Quadern de Valencià Mitjà

9escriuen amb *

aixo#ar

assortir atordir a#orrirse

"ordell8ordeus8orriana

"otifarra "rCixolacaloróscaptolcartolinacomplir colo"ra

conser#adorisme

cònsolco"rir cor"acroadadolçdurador em"otit-mpord*esc*ndolescodrin;ar escopir escrCpolesdrCixol

estoi&

estoraestrafolariexpenedoriafonamentfuróncol&o#ernamental&ropaon&riahon&arés>oan

jo&lar jo&uet

jo#entut

mon;ónodrir ordir

p$ndol ploma podrir polir pols polsar pol#orit<ar r$tolretolador rostir

ri&orós

ro"Fomaniarossin;olsofrir sor&ir sospir tam"orettemorósttoltolittom"ator"ar torró

9escriuen amb U

ateuateneu

"ufetada "utxaca

cacaucautxC

escull escullerafetusfocus

fòrum&lo"us

muntan;amuntar museuPireu

Pirineus porus

ritu

s$rumsufocar sup$r"iasuportar

tipusturmell

tramuntanatrofeu

turment

Dot i que, en &eneral, els deri#ats d)aquestes paraules presenten la mateixa di#er&$ncia#oc*lica, hi ha uns quants mots cultes que deri#en directament del llat i que no presentendifer$ncies am" el castell* 'pseudoderi#ats(, com ara:

4ot primitiu 7seudoderi"at "oca

captolcor", cor"a

do"lehome

jo#e, jo#entutmón

nodrir ttol

"ucal

capitular cur#atura, cur#ilini

duplicar hum*, humanisme

ju#enilmund*, mundial

nutriciótitular

5 més, cal parar atenció a les paraules que comencen per les sl!la"es 7?, 7M, 7@ , ja que la#ocal inicial es neutralit<a i sona aproximadament com una a, cosa que de #e&ades pot

produir #acil!lacions orto&r*fiques.



*nitat : Artografia 2R

-xemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre 'però ambaixador (.

2.1.1 E!ercicis

1. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb la "ocal adient+

2. Dinc la se&ur___tat que el s___r&ent p___lsar* al&una tecla perqu$ jo no haja de fer unes &u*rdies tan a#___rrides.

G. Bs un t___rment, això de #eure pertot arreu "___tifarres i em"___tit i estar a r$&im.

1. -stic s___focat perqu$ no recorde el tt___l de la pel!lcula, però si hi pense #ei& eltit___lar com si esti&ués escrit am" ret___ladors da#ant meu.

H. eu s___frir molt, perqu$ s___spira molt da#ant la t___m"a del seu marit.

U. urant la seua j___#entut #a tenir dos marits: l)un era h___n&arés i l)altre r___manés.V. L)am___tista que porta l)anell de la so"___rana és m___ra#___llosa.

W. L)ass___m"lea ha apro#at les propostes &___#ernamentals mal&rat la seuaam"i&+___tat.

S. Posa)t el da#antal si no #ols ___m"rutarte.

R. 9al que si&u___m ri&___rosos i que ___#aluem am" honest___dat tots els aspirants,sense deixarnos s___"ornar.

2X. 9om que no em #a a&radar el &ust del #i, després de tastarlo el #ai& esc___pir.

22. 5quest jersei és molt j___#enil.2G. esprés de l)accident em #ai& quedar at___rdit, t___r"at, no podia enfocar les imat&es

i sua#a per tots els por___s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions0 'uant a la di"ergència "oc#lica0 del te!t seg3ent+

L)em"aixador de Fumania #a descu"rir en un contenidor de cement el ro" i l)estui& que

el contenia perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i l)an;orança

de la princesa per la p$rdua de tan estimada joia #a pro#ocar que son pare, el rei Yahmet,

con#ocara una assem"lea per discutir i e#aluar les possi"ilitats de recuperar el ru". ucs,marquesos, em"aixadors i cònsuls de di#erses nacions, sen;ors de les terres del re&ne,

so"erans d)altres nacions, i fins i tot una compan;ia de ju&lars, discutiren, sota la mirada

atenta del rei, la manera de recoperar el ru" arre#atat, sense esc r Cpuls, de les mans de la

princesa, que ja no podia soportar la p$rdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedica#a a

escudrin;ar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan &reu, que el rei

#a contractar una enfermera perqu$ l)aten&uera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els

eclipses, les tempestes, i les depressions del seu car*cter. Kinalment, però, l)atentem"aixador li don* en m* a la princesa la tan preada joia.



GX Quadern de Valencià Mitjà



*nitat : Artografia G2

2.2 +onsonantisme, les oclusives, p-t-c b-d-"

5questes consonants s)anomenen oclusi#es perqu$, durant el procés d)articulació, primer es produeix un tancament que o"staculit<a el pas de l)aire i després hi ha una o"ertura que deixa

eixir l)aire "ruscament. -l tancament pot ferse am" els lla#is 'p,"(, les dents 't, d( o el #el del paladar '&, c(.

Euan es tro"en a final de paraula, les consonants oclusi#es neutralit<en el seu so, fenomenque de #e&ades pro#oca #acil!lacions en l)escriptura 'ex. verd Bve r e C/ sang Bsae 9C(. Din&ueuen compte la re&la se&+ent.

-n sl!la"es finals:

E;CE7C,O&G

• Yots femenins aca"ats en `-D7, 4D7: inquietud, solitud .

• 5ltres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, ànec, mànec, càrrec, espàrrec, fàstic

• La 2a persona del sin&ular del present d)indicatiu dels #er"s #elarit<ats: aprenc,comprenc, entenc, tinc

Fi!eu"os tamb* en a'uests mots+

"aptisme acceptar accelerar accentsuccés recepta conjectura su"mer&ir addició su&&erir au&mentar escriptor repte du"te dissa"te so"te

capti#ar capçal pneum*tic pneumònia

2.2.1 E!ercicis

1. Ompliu els buits amb l9oclusi"a corresponent+

• %i la #ocal anterior és tònica P ` D ` 9

-xemple: amic, advocat

• %i no podem aplicar la re&la anterior, cal o"ser#ar els deri#ats:

eri#ats am" P ̀ D ` 9 mot am" P ` D ` 9eri#ats am" 8 ` ` = mot am" 8 ` ` =

-xemple: àrab Dràbia$, sor d Dsor d a(



GG Quadern de Valencià Mitjà

a$ L)ami___ d)5lfre___ ha can#iat d)actitu___ i en&uan; s que #ol anar al 9ari___.

b$ e fet una sol!licitu___ per entrar en el clu___ d)escacs de Yadri___.

c$ -n la pare___ del despatx de l)ad#oca___ hi ha un quadre am" un pra___ #er___ i unsol &ro___.

d$ No compren___ la seua inquietu___. Bs massa poru____ per a ser "andi___.

e$ -m fa f*sti___ pensar en un *ne___ &uisa___: onald era tan dolçT

f$ Dinc l)estóma___ re"olicat des que he #ist l)actuació del ma___ fent m*&ia.

g$ Bs molt #iolent: m)ha fet un pessi___ i un arra___.

#$ 9re___ que a#i___ no sa___ que té molta sor___. -n l)accident quasi es queda ce___,sor___ i mu___, però al final s)ha recuperat.

i$ No #a&es tan r*pi____T La rapidesa no és &arantia de perfecció.

j$ -st* en la plenitu__ de la seua jo#entu__ però encara no sa__ com soltar l)a__elerador ino a__epta cap consell.

2. +onsonantisme. Les variants de la essa, essa sorda i essa sonora

Lle&iu en #eu alta aquestes paraules i fixeu#os en la seua pronunciació:

supressió bàsic

Per tal de pronunciarles correctament haureu d)aprendre a distin&ir entre les anomenades-%%5 %6F5 's( i -%%5 %6N6F5 '<(. La primera es pronuncia i&ual que la essa delcastell* i la se&ona produeix una #i"ració en eixir l)aire de la ca#itat "ucal. 5quest Cltim és unso que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetre)lima&ineu el so que produeix un insecte quan #ola: ... i col!loqueu darrere la #ocal.

Practiqueu aquest nou so. Dots els sons marcats en les paraules de la llista se&+entcorresponen a <. Lle&iules en #eu alta i poseuhi especial atenció a pronunciarlescorrectament.

a"usaracidesaamorosir camisacasernacer#esacosdesem"re

curiositatdi#isióes&lésiafrase&asolinamatisar nosaltres

països

pesar pisos presentar promesaresum#osaltres#isitar xinesa

e #e&ades, pronunciar una s o una < implica can#i de si&nificat: casa @\a<aA/ caça @\asaA/rosa @r e<aAH rossa @rosaAH presa @pre<aA/ pressa @presaA/ "assa @"asaA/ "asa @"a<aA. Per això és

important aprendre a pronunciarles correctament.



*nitat : Artografia G1

%i us hi fixeu compro#areu que cada so es representa orto&r*ficament per unes determinadesconsonants:

+$ EA O&ORA @%@

rafia rafia I

entre "ocals: espaiosa, pisos

els deri"ats o compostos de: fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor

a principi de mot: zona, zebra

darrere de consonant: pinzell, colze

Altres mots 'una &ran quantitat dels qualsderi#en del &rec(: amazona, esquizofr!nic,trapezi, zool.gic, 3izant(, topazi, nazi

:$ EA ORDA @s@

C J

A principi de mot: seguretat, segona

- Despr*s dels prefi!os:a Dasimetria$ante D antesala$anti Dantis!ptic$

"i Dbisexual$contra Dcontrasentit$entre Dentresuat$mono D monos(l1lab(uni Dunisexual$tri Dtris.dic$

poli Dpolis(l1lab$

a fi de mot:armaris, mes

entre consonant i "ocal ientre "ocal i consonant: sensual, aspecte

Entre "ocals: passad(s, tassa

Femenins amb elsufi! -essa: poetessa, comtessa,abadessa

D però princesa ,bur"esa/ pa"esa imar%uesa $

Compostos de +&ressió: agressió

missió: emissió- pressió: impressió

uperlatius+ ssim: molt(ssim ssima: molt(ssima

Da"ant e i i + gratacel opcional

ufi!os+ *ncia: constància $ncia: consci!ncia

Da"ant a/ o/ u+ Eran2a, can2ó,ven2ut

A fi de mot+ feli2, auda2

ufi!os+ ança: esperan2a ença: renaixen2a

• =es grafies C i J

eu de posar especial atenció en la parella 9b, que apareix per raons etimolò&iques enal&unes paraules. Per tal de dominarles haureu de fixar#os molt en totes les lectures que feu.



GH Quadern de Valencià Mitjà

No o"stant això, és cert que la seua utilit<ació coincideix moltes #e&ades am" la resta dellen&+es rom*niques, com el francés o el castell*. Per això aquestes llen&+es poden ajudar#osen al&uns casos.

5 més a més, heu de tenir en compte que les paraules d)una mateixa famlia alternen dins delsmem"res de cada parella, mai alternen "arrejades.

Per exemple: bra2 s)escriu am" b, per tant, el diminutiu bracet s)escriu am" 9 'ja quela b no pot anar da#ant de -(/ tros s)escriu am" %, per tant, el diminutiu trosset s)escriu am" %% 'perqu$ #a entre #ocals(.

• El dígraf )I

La &rafia D sempre #a entre #ocals i la utilit<em em molts #er"s aca"ats en ` itzar 'ideri#ats(/ en els nCmeros dotze, tretze, setze/ i en altres mots com magatzem, botzina, atzar,atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, ssutzena

2.<.1 E!ercicis

1. Escri"iu C o J+

___el ___ircular o"edi$n___ia "ra___

a"und*n___ia adre___ar ra___a pla___aatro___ i&nor*n___ia apeda___ar peda___ Pu___ol ___endra "alan___a can___ómar___ ___irera #én___er ofi___ina

___i&ró ___istella llen___ol fa___ana

2. Escri"iu I o en els espais buits de les paraules seg3ents+

___e"ra ___odac ___umar pen___ar

pol___e&uera quin___ena can___ament "ru___ade___em"re "i___ant topa___i "en___ina "ron___e col___ada ama___ona pol__e

Kaureu d9anar amb compte amb algunes paraules 'ue presenten diferènciesrespecte al castell#+

• 9escriuen amb : sa"ata, safr*, salpar, sanefa, %ara&ossa, %arden;a, sarró, sarsuela,tros, sòcol, sucre, sentinella, s$quia, sim"om"a, sofre, arròs, es"ós, dansa, estran;ar,estran&er, esprémer, esplanada, estendre, espoliar, desem"re...

• 9escriuen amb + arrissar, assut<ena, carnisseria, -i#issa, &essam, massap*,mostassa, pòlissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra, ross,tossut...



*nitat : Artografia GU

4&na___i tr*n___it con___ell sen__ill

<. Ompliu els buits amb o +

co___iol fa___e na___al dan___a

pe___ic fronti___a &a___os palla___odo___i tra#e___a de___itjar pe___etaco___os disfre___a ente___a pi___arra

paï___os intromi___ió co___ina per___onamet&e___a duque___a marque___a en___en;ar

?. Ompliu els buits amb 0 0 C0 J0 I0 )I+

a$ -l comi___ari #a tro"ar els co___os de dues persones a___a___inades di___a"te pa___at.

b$ %u___anna est* con#en___uda que #as pa___ar l)examen per ca___ualitat, perqu$ no et

#as esfor___ar &ens i no sa"ies cap lli___ó.c$ 0iu a l)entre___òl, al costat d)uns &rans ma&a___ems.

d$ -l clu" est* tra#e___ant un mal moment a cau___a de la le___ió del da#anter ___entre.

e$ -l fill de la prince___a de Yo___am"ic i la duque___a de 0ene___uela s)han ca___at ihan fet un #iat&e de no___es impre___ionant: primer han anat a FC___ia i després a lesre&ions xine___es del sud.

f$ La cri___i ha estat cau___ada per l)adhe___ió d)una no#a empre___a en el sector.

g$ -ls escriptors pre___ocr*tics foren capa___os d)explicar totes aquestes hipòte___is.

#$ -l ___endrer est* ple de ___i&arrets oloro___os.i$ -l &o#ern ha confe___at que les despe___es d)hi___enda són a"u___i#es.

j$ -l tornado Yari ha a___otat la ___ona més frondo___a de la sel#a ama___ònica.

9$ La jut&e___a france___a es"atu___a#a la &o___a.

l$ -l pre___ident #a demanar que ce___ara la discu___ió.

m$ -l na___isme és una doctrina fal!la___ que ha si&ut comdemnada a tot -uropa.

n$ -ls palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.

o$ L)equip matala___er #a lluitar fero___ment per arra"a___ar el triomf als campions, però

#a aca"ar apalli___at. p$ L)esqui___ofr$nic di___imula#a la seua mancan___a de sen;.

q$ >o no a___epte la te___i que propo___a que aquesta és una malaltia psico___om*tica.

r$ L)emi___ió exce___i#a de &a___os com l)o___ó és una a&re___ió al medi am"ient.

s$ 5_ò és un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.

t$ La porta de l)ante___ala té les fronti___es ro#ellades.

u$ -ls intere___os de l)5___o___iació d)5mics d)5ndalu___ia #an ser anali___ats pelscon&re___istes durant el mes de mar___.

v$ La pi___arra de la meua cla___e és #erdo___a.F$ La dona ro___a porta#a una ro___a a la m*.



GV Quadern de Valencià Mitjà

. Feu el matei! amb el te!t seg3ent+

-l Fa"o___a, a___ass ei#i___enc, es tro"a#a de___esperat. La "alan___a de la justcia queiaso"re ell com una ma___a, sense compa___ió. La jut&e___a no a___epta#a la seua

pre___umpció d)innoc$n___ia. -ll tenia l)esperan___a que la do___ena d)an;s que ha#ia pa___at a la pre__ó ha&uera pro#ocat una metamorfo___i en el seu car*cter. Però l)a___ar nosempre el podria afa#orir. >a #a tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat #a

prendre la de___i___ió de con___edirli la lli"ertat condi___ional. 5ixò #a ser com si lioferiren un #iat&e a un oa___i. Però, en aquesta oca___ió, no hi ha#ia cap ar&ument querecol___ara la seua innoc$n___ia. -l di___en; que prenia el procés l)a"oca#a a un a___ucac.

2.& +onsonantisme, la b i la v

Les &rafies B i 6 representen dos fonemes diferents, tot i que en al&uns parlars es confonen enun Cnic so. -s distin&eixen en la seua articulació perqu$ @"A és un fonema oclusiu, "ila"ialsonor, mentre que @#A és un fonema fricatiu, la"iodental sonor.

-ncara que no sempre es poden esta"lir unes re&les per a solucionar els du"tes orto&r*fics als parlants que no distin&eixen el seu so, podem dir que, en &eneral:

ECR,URE4 0 ECR,URE4 V

a da"ant l 0 r ex.: obra, pobre, moble, poble

b darrere m ex.: ambició excepcions: tramvia, circumval1lació, triumvirat

c alternant amb p en mots de la matei!afamília

ex.: llop, lloba cap, cabut rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

a. darrere nex.: convertir, canvi

". alternant amb u en paraules de la matei!afamíliaexG blau, blava escriure, escrivint beure, bevent

c. en les desinències de l9imperfet d9indicatiude la 1a con$ugacióex.: cantava, cantaves treballàvem, treballàveu

-ncara que les llen&+es rom*niques solen coincidir, en &eneral, en l)orto&rafia de la 8 i la 0,hi ha al&unes paraules en catal* que di#er&eixen de les altres llen&+es. 5 continuació teniu lesmés importants:



*nitat : Artografia GW

9escriuen amb 0 9escriuen amb V

la"aarri"ar

"af "aró "asc "ena "erru&a "esllum "i&a8iscaia

"olcar

cal"

com"oicor"

de"anar cor"adesim"oltmò"ilo"lidar re"entar ri"asa"atro"ador

tro"ar

ad#ocatalco#a

alm#ar arra#atar a#alla#eta#ia#orrir a#ortar

"a#acan#i

casca#ell

ca#alcar ca#all

ca#aller cer#ell9òrdo#aco#ardend#iaen#estir espa#ilar esco#illóes#elt

fa#a

&a#ardina&o#ern

ha#er ja#elinalla#inC#ol

pa#ellósa#isi#ellata#erna

=eneralment, les paraules que pertan;en a una mateixa famlia s)escriuen am" la mateixa&rafia. aurem d)anar però, am" compte, am" els anomenats peudoderi#ats, mots presosdirectament del llat que poden di#er&ir orto&r*ficament de la resta de mots de la seua famlia.

4ot primitiu 7seudoderi"at

a#ortar

cal"

cer#ell

cor"a

escriure

lla#i

moure

nC#ol

pro#ar

a"ortiu

cal#cie

cere"el

cur#atura

escri"a

la"ial, la"iat

mò"il

ne"ulositat

pro"a"le,

pro"a"ilitat

2.?.1 E!ercici

1. Completeu les paraules seg3ents amb B o 6 segons corresponga+

a$ No tro___e enlloc l)esco___illó.

b$ La circum___al!lació per anar a 9òrdo___a est* plena de re___olts i, am" tanta cor___a,em marejaré i ___omitaré.

c$ -l partit que es ju&a___a al pa___elló co___ert era molt a___orrit.

d$ -l xiquet porta la &a___ardina "ruta perqu$ s)ha re___olcat pel fan&.

e$ D)haur*s d)espa___ilar si #ols conquistar aquella xica tan es___elta. f$ No té ni un p$l a la cal___a, però la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi.



GS Quadern de Valencià Mitjà

g$ Eui posar* el casca___ell al &atQ

#$ 5"ans d)arri___ar a l)hospital li #an em___enar el "raç i li #an traure san& de la ___ena.

i$ -ncara que sé que té una ___asta formació i que és molt sa___uda, m)han dit que ésmolt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa.

j$ %e)m #a re___entar la roda del cotxe quan feia un a___ançament en l)auto___ia i&aire___é ___olque.

9$ 5quest pintalla___is fa &ust d)alm___ar.

l$ L)a#i mira#a l)a___et "oca___adat, quasi li queia la "a___a perqu$ era un ar"re preciós.

2. +onsonantisme. ricatives i a3ricades, "/ 4/ t"/ t4/ 5/ t5/ i"/ i5

5"ans d)escriure aquestes &rafies, heu d)identificarne el so per tal de sa"er quina d)elles el

representa.7s recordem les re&les d)utilit<ació de cadascuna d)aquestes &rafies:

1) @ L @ ) @ )L?. %o: germà, ginebre, metge 'com l)an&lés Ho#n o l)itali* giro(

L

da#ant -. 4: " ermà, " inebra da#ant A, O, U: 4 aqueta, 4 onc, 4 uliol

E;CE7C,O& els llatinismes i an&licismes: 4 erogl(fic, 4 erarquia, ma 4 estat,

4 ersei, 4 eep 'i deri#ats(. els aplecs >-9D , >-99: sub 4ect e, in 4ecció, ad 4ect iu el #er" >57F- 'o $eure(: 4 ec, 4 %iem, 4 eia noms d)ori&en he"reu: 6 ess, 6 eremies, 6 ericó, 6 erusalem

) )L

• Yots aca"ats en A)E: format" eE)E: fet" eO)E: rellot" eU)E: jut" e

• els mots+ platja/ mi tja/ corretja/botja/ natja/ lletja/ llotja/ pi tjor.

• els #er"s+ desi tjar/ enutjar/ estotjar/ 4utjar/ petjar/ pi tjar/ rebutjar/trepi tjar/ viatjar.

Ma l9ora de con$ugar a'uests "erbs esproduei!en can"is ortogr#fics+ 4o viatg e/ell viatjaN

H -n catal* oriental la = i la > es fan fricati#es i no africades, cosa que explica l)Cs de les &rafies = i > 'fricati#es(i D= i D> 'africades(. -l #alenci* no fa aquesta distinció fon$tica, les fem totes africades.



*nitat : Artografia GR

• %empre #an entre "ocals.

• Din&ueu en compte que els deri#ats alternaran D=D> se&ons la #ocal am" qu$

es forme la sl!la"a: llet4 a, llet" es• Euan tin&ueu du"tes cal que useu el diccionari.

2) ; @ ); @ ,. %o: panxa, xulla 'com el castell* c#aleco(.

;

a principi de paraula: 5 ocolate, 5 ulla. -xcepcions: 75 ai9ovs9i, Iepblica 75 eca t5 ec, t5 apela darrere de consonant: per 5 a, plan 5 a

);

entre #ocals+ cot5 e, fit5 a, flet5 a .

Posició final: ; ); ,

després de consonant posem ;: 7l 5 , 3ar 5 .

després de #ocal posem: ); si els deri#ats s)escriuen am" );: despat! 'despat!ar( , si els deri#ats s)escriuen am" 0 L0 )0 ): desig 'desit$ar(,

"ateig '"ate $ar(.



1X Quadern de Valencià Mitjà

3) ; @ ,;. %o: Jixona, caixa 'com l)an&lés s#e o el francés c#Kteau, c#%ri(.

;

a principi de paraula: 8 àtiva, 5 ifra

després de difton&: rauxa, disbauxa

,;

entre #ocals: caixa

a fi de mot: pei5 , gui5

2..1 E!ercicis1. Empleneu amb L0 0 )L0 )+

di____ousdiri____ir en____in;er en#e____a

____esCsra____olrello____e

o"____ecció ____irar ____er*rquiccon____untfero____e&ara____emira____e

pi____or forma____e

____erani#ia____edesi____ós

____irafa ____ersei

espon____a pla____a plu____aa____ustar tar____eta

____oc "a____oca

2. Empleneu amb ;0 );0 ,+

___oc

fle___a

___oriç

co___e

du___a

per___a

ar___iu

&an___o

mo___illa

empa___

sand#i___

ro___

esca"e_

solfe___

___a#os

<. Empleneu els buits amb les grafies correctes Mno an de ser necess#riament les 'ue

em repassat en a'uesta unitatN+

a( an re"u___at el pro___ecte del ___endre d)-u___eni, encara que presenta#a molts

a#anta___es.

"( -l su"___ecte d)aquesta frase té un su"stantiu i un ad___ectiu.

c( ___esCs i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur* da#ant

seu en una ___itera a rela___arse.



*nitat : Artografia 12

d( No em puc ima___inar una ima___e més lle___a ni pi___or que un me___e "oti___ós i

___eperut am" un fe___e a les mans.

e( e #ia___at per tot -uropa, però mai he trepi___at sòl e___ipci.

f( Li han posat una in___ecció en la na___a am" una ___erin&a ___e&ant.

&( -l mi___or que pots fer és desi___ar que >oan no s)enu___e.

h( -ts un capri___ós i aquest capri___ no te)l pense consentir perqu$ sé que si pu___es a

la roda que ___ira et mare___ar*s.

i( -nmi& de tot aquell desi___ #a___ sentir un mare___ que em #a fer ima___inar que

desapare___eria d)aquest món sense que___arme.

j( Y)he fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan s)e___u&ue quedar*

ta___at.

2.9 Les nasals, m/ n/ n:

-ls fonemes nasals m i n, que corresponen a les &rafies m/ n no presenten pro"lemesorto&r*fics a principi de mot o de sl!la"a. 5 fi de sl!la"a, però, poden ha#erhi #acil!lacions.Kixeu#os en aquestes re&les:

1. -scri#im m

a#ant p , b+ campió, ombra a#ant m: immoral, immens a#ant 3 + àmfora, pamflet

E!cepte

compostos com benparlat , benmereixent,enmig, granment, tanmateix, etc.

fanfarró, fanfàrria

els prefixos: con-G confessar, conflicteen-G enfilar, enfosquir in-G infinit, infart

2. -scri#im n

a#ant de v: canvi, enveja

E!cepte

tramvia, triumvirat i circumval1lació

9al recordar l)orto&rafia d)al&unes paraules:

nna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar,ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure,

somni, premsa, @amsó, comte, empremta, femta, impremta, somnàmbul,

amnistia



1G Quadern de Valencià Mitjà

%)escriuen am" l)aplec mp 'en qu$ la p és muda( els mots se&+ents am" els seus compostos ideri#ats:

assumpció, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte,redemptor, s(mptoma, sumptuós, temps, temptar

2.P.1 E!ercici

1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent+

α) -l co___te #i#ia en un su___tuós palau, que tenia un jard i___ens.

β) %i #ols ador___irte, et co___taré el co___te del co___te r*cula, o tam"é pot ajudartecomençar a co___tar o#elles.

χ) e lle&it en la pre___sa que l)assu___te de l)exe___ció fiscal a les &rans superfciesdurant el trie___i passat, no est* &ens clar.

δ) eu estar a punt de ploure, perqu$ el cel est* e___u#olat i el dia es #a e__fosquint.

ε) 9o___fesse que aquests s___tomes són preocupants.

φ) -l #an e_presonar per repartir pa___flets re#olucio___aris.

γ) -stic con#ençut que %usa___a és i___ocent i que no #a caure en la te___tació de ro"ar l)*___fora.

η) 9al e___a&at<e___ar tot aquest material al soterra___i de l)a___fiteatre.

ι) La teua declaració #a ser tot un trio___f: 4___a ha co___fessat que les teues paraulesd)amor li #an sem"lar la millor de les si___fonies.

ϕ) Dé una i___fecció al #entre perqu$ ha menjat massa co___fits.

κ) Posa molt $___fasi en les seues paraules i per això co___ecta tant am" el pC"lic.

λ) 9al que afi&es un a___ex a l)informe on apare&a la justificació econòmica de les o"resdel tra___#ia que tra#essa la circu___#al!lació.

µ) La seua cara #a di"uixar un lleu so___riure quan li #ai& contar els meus so___is.

ν) %)ha e___fadat perqu$ li he dit que és un fa___farró.

2.; +onsonantisme, la <

-n catal*, la &rafia # 'hac( no representa cap so i l)emprem només am" un #alor etimolò&ic,com és el cas de les paraules #ist.ria o #umanitat

-n al&uns casos, principalment en mots manlle#ats d)altres llen&+es que no han passat per unaadaptació fon$tica al catal*, la # es pronuncia de manera aspirada. %ón els casos dels mots:#obb", LaFai, #ipp", etc. 9al anar am" compte, però, am" al&unes paraules que s que han

estat adaptades fon$ticament:



*nitat : Artografia 11

#oquei, #andbol, #andicap, #aixix, L!lsin9i

L)aparició d)aquesta lletra sol coincidir am" la resta de llen&+es rom*niques. e tota maneracon#é recordar al&unes paraules que s)escriuen am" #. Kixeu#os so"retot les que presentendiscrep*ncies respecte al castell*.

Amb Kahir her"ahi#ern

hamharmoniahi#ernacle

hereuhissar hostessa

ense K

orfeosFinYaó

orxatacacauettru*-ster

oucoetostat&e6sca

K intercalada

aprehensióconhortexhortar menhir aleshoresanihilar

adherir exhalar inhi"ir filharmònicatothomanhelar

alcoholexhaurir su"hastaalhoratothorasu"strahend

2.Q.1 E!ercici

1. Completeu0 si cal0 amb K els espais en blanc. i no cal posari res0 mar'ueuo ambel símbol ∅.

a( 5___ir #an discutir perqu$ ells #olien anar a ___sca i elles, a 6ri__ola.

"( L)___ostat&e #a ex___aurir la paci$ncia dels se&restadors i el #an ___alli"erar alhoraque sospira#en alleu&erits.

c( Y)a"elleix prendre una ___orxata "en fresca am" uns caca___uets "en salats, peròmal___auradament m)han pro___i"it prendre totes dues coses.

d( an su"___astat tots els seus "éns i pretenen que tot___om hi esti&a d)acord.

e( 5quell tru___* no #a ser capaç de perdonar una sola #ida i #a ani___ilar el po"lesencer.

f( 0olia anar a pescar, però no tenia ___ams.

&( em de #iure am" ___armonia i mirant am" esperança l)___orit<ó.

h( 5questa composició est* feta usant només ___endecasl!la"s.

i( L)___ostessa #a eixir corrent com un co___et quan es #a assa"entar de la notcia.

j( 5___ir #ai& escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armònica de Londres.

\( ___em fet el que ___em po&ut, però ___em sem"la que no n)hi ha prou.

l( ___om diu que l)___om"ra de l)___om és allar&ada.



1H Quadern de Valencià Mitjà

2.= +onsonantisme, les consonants "eminades

2..1 =a ela geminada Ml·l N

La &eminació és la duplicació de consonants. -n el cas de la ela geminada, les dues consonantsapareixen separades per un punt #olat: l1l 5questa &eminació, però, fon$ticament no es marca deforma clara, per la qual cosa poden aparéixer du"tes orto&r*fics. 9om que no hi ha re&lesorto&r*fiques estrictes que ens ajuden a resoldre els du"tes, ja que es tracta d)una &rafia quenomés es pot explicar per raons etimolò&iques, el millor és consultar el diccionari. Dam"é podemrecórrer al francés, l)itali* o l)an&lés 'en aquesta Cltima llen&ua si es tracta d)un llatinisme( per identificar la l1l del catal*: si en aquestes llen&+es hi ha ll , en catal* tro"em l1l 'coll!ge, col1legiexcellence, excel1lent /allas, /al1las satellite, sat!l1lit collection, col1lecció allucinare,al1lucinar calligrafia, cal1ligrafia(. Dot se&uit, però, teniu una llista dels casos més ha"ituals enqu$ escri#im l1l .

4ots comenSats en+

al·l : 5l!l*, al!le&ar, al!le&oria, al!le&ro, al!leluia, al!l$r&ia, al!licient, al!literació, al!lucinar,al!ludir, al!lu#ió, al!locució, al!lot.

col·l-G col!la"orar, col!lapse, col!lació, col!lateral, col!lecció, col!lecta, col!lectiu, col!le&a, col!le&i,col!liri, col!lisió, col!locar, col!loqui, col!la&en, col!lineal.

"al·l-G =al!la 'fem. de &al(, =al!les, =*l!lies, &al!licisme, =al!lpoli.

il·l-G il!le&al, il!le&i"le, il!le&tim, il!lcit, il!limitat, il!lò&ic, il!luminar, il!lusió, il!lustrar, il!latiu.

mil·l : mil!lenari, mil!lenni, mil!l$sim, mil!li&ram, mil!lmetre.sil·l : sl!la"a, sil!lepsi, sil!lo&isme.

4ots acabats en+

-el·la: aquarel!la, cara#el!la, cel!la, 9ompostel!la, damisel!la, fumarel!la, Yarcel!la, mortadel!la,no#el!la, parcel!la, passarel!la, pastorel!la, salmonel!la.

-il·la: 9amil!la, 9iril!la, 9lorofil!la, -scil!la, &oril!la, papil!la, Priscil!la, pupil!la, si"il!la, til!la,tranquil!la, #il!la.

-il·lar : "acil!lar 'adj.(, ca#il!lar, destil!lar, oscil!lar, #acil!lar '#er"(.



*nitat : Artografia 1U

Altres mots 'ue s9escriuen amb l·l+

al!liaci

ampul!lós

axil!lacancel!lar

capil!lar

cere"el!lós

coral!l

cristal!l

fal!li"le

fla&el!lar

mal!lea"le

met*l!lic pel!lcula

si&il!lo&rafia

apel!lar

5pol!lo

5quil!les

5#el!l

"$l!lic

"eril!li

8russel!lescal!li&rafia

c$l!lula

cel!lulosa

circum#al!lació

corol!la

el!lipse

estel!lar

excel!lent

expel!lir

fal!laç

f*l!lic

fil!loxera

hel!l$nic

idil!li

im"ecil!litat

instal!lar intel!li&ent

interpel!lar

li"$l!lula

lil!liputenc

maquia#$l!lic

medul!la

miscel!l*ni

amol!lusc

nul!la

anul!lar

pal!liar

p*l!lid

paral!lel

penicil!lina

pol!len

re"el!liarepel!lir

sat$l!lit

sol!licitar

#el!leïtat

#ioloncel!lista

2..2 Altres geminacions-ncara que la consonant que més ha"itualment &emina és la L, hi ha altres &eminacions quecal tenir en compte.

• 44: Posem m da#ant de m 'per això els mots que en castell* s)escriuen am" nm,ha"itualment en castell* porten mm excepte granment i tanmateix-(. -xemples: immens,immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma

• &&: nna, connexió, annex, biennal, connotació, tarannà, innecessari, ennegrir,ennuvolar .

• DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addició.•

: suggerir .

2..< E!ercicis

1. Completeu els buits de les frases seg3ents amb l/ ll/ l·l/ tl o tll +

+ Dé lMapartament en una <ona molt tranqui___a de la ciutat.

: -l menjar que ser#eixen en aquest restaurant és exce___ent.

6 -l president #a eixir i___és de lMatemptat.

8 %Mha comprat una parce___a per a ferse un xalet.

; Dé una co___ecció de se&ells molt important.

= Pass* el test dMinte___i&$ncia am" un "on resultat.

N Li concediren una "eca de co___a"oració i escri&ué una no#e___a.

O No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.

5 La ce___e"ració de lMacte es #a declarar i___e&al.

+P 0a #enir lMelectricista i em #a insta___ar el fil musical, però encara treu un so massa

met*___ic.++ %o___icit*rem lMassist$ncia al co___oqui so"re sat$___its.



1V Quadern de Valencià Mitjà

+: 5hir al co___e&i #a posar una pe___cula "$___ica.

+6 -l #an co___ocar dins una ce___a de c*sti&.

+8 a presentat una proposta para___ela on fa a___usió als temes encara no solucionats.

+; La i___uminació que han insta___at a la circum#a___ació és p*___ida.

+= an a___e&at desconeixement de la llei en l)ape___ació presentada.

+N an e___a"orat un projecte que consta d)un mi___er de fulls.

+O e estat co___a"orant en la so___ució d)un si___o&isme d)una complicació i___imitada.

+5 9a#i___ar massa pot pro#ocar pro"lemes capi___ars que desem"oquen en a___op$cia.

:P Yireia és una dona molt a____e&re i tre"a____adora.

:+ -ls lletrats haurien dMestudiar més ____iteratura he____$nica.

:: -l "i____et té una ra____a inte____i&entment dissen;ada.

:6 em perdut el ____iti&i contra els titu____ars del transa____*ntic.

:8 5 causa de trencar ame____es em fa mal lMespa____a.

:; 9ami____a té les pupi____es p*____ides: cal "uscar una so____ució.

:= Bs una dona molt __i"eral: ha permés la re"e____ió dels seus fi____s.

2. Com a recapitulació final0 ompliu els buits de les frases seg3ents amb la grafiacorresponent. i no cal posari res0 mar'ueuo amb el símbol

∅

.

7n in#esti&ador pri#at no ha de tenir miramen___s a l)hora d)encarre&arse d)un cas. L)an;

pa___at em #a arri___ar l)enc*rre___ d)in#esti&ar la misterio___a desaparició d)una

prince___a d)un petit co___tat d)___n&ria. -ls pares de la prince___a l)ha#ien en#iada a un

con#ent perqu$ s)educara sota l)estricta #i___il*ncia de les mon___es. -l cas és que un dia

l)a"ade___a es #a adonar que no ha#ia a___istit a l)oració de mitjanit, i #a ser lla#ors quan #a

esclatar l)esc*nd___l.

La meua arri___ada #a ser com un rai& d)esperan___a, tant per als pares com per a les

reli&ioses. F*pidament #ai& fer una enquesta per a sa"er qui #a ser l)Cltima persona que la #a

#eure. 7na jo#e no#cia #a afirmar que la #a o"ser#ar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al con#ent, i que una mica més tar___ #a sentir com s)allun;a#a un

automò___il. 5questa da___a #a fer au___mentar les sospites d)un rapte.

Però al dia se&+ent tot es #a aclar___r. 7n ma___ordom de palau #a tro"ar la xica

acompan;ada d)un xicot "en plantat a la casa per als con#idats. Fesulta que la xica

s)a___orria al con#ent i #a decidir fu&ir am" l)ajuda d)aquest jo#e que ha___ia cone&ut la

se___mana pa___ada en una #isita a la ta___erna del po"le. esprés d)aquest desenllaç

impre___ionant, la meua mi___ió ha#ia aca___at.



Unitat <. Determinants ,+ l9article

.1 7ipus d’article

i ha tres tipus d)article:

• Definit: determina el su"stantiu que acompan;a i ens indica que és cone&ut.0e&eu les formes que té: el , la, els i les. Fecordeu que haur* de concordar am"&$nere i nom"re am" el su"stantiu que determina. -xemple: &orta’m la

jaqueta que #i #a al costat de la butaca.

• ,ndefinit: no determina am" precisió el su"stantiu i, a més, indica que no éscone&ut. Dé les formes se&+ents: un, una, uns i unes. Dam"é hauran deconcordar am" &$nere i nom"re am" el su"stantiu que acompan;a. -xemple:

Hoan, agafa un barret per a anar a la platjaT

• 7ersonal: és el que apareix am" els noms de persona. -xemple: <’nna vol comprar-se un cotxe.

.2 L’apostro3ació

%)apostrofaran els articles el i la, la preposició de i els pronoms fe"lesU da#ant de #ocal o #muda per indicar l)elisió d)una #ocal 'a, e(.

5ix:

9A7O)ROFA

E= @ DE =A

a#ant #ocal o # muda <’àguila <’alegria

a#ant les xifres que comencen per #ocal <’+ d’agost

<’++ de setembre

U -ls estudiarem en un altre tema d)una manera més detallada.

1W



RECORDEU1. Casos e!cepcionals d9apostrofació

α) No s)apostrofen les si&les que es lletre&en, però s, i se&uint les re&les &enerals,aquelles que es lli&en com qualse#ol altra paraula. Per exemple: la 73, l’A?* ,l’AR? , la *?7@SA...

β) -ls estran&erismes que comencen per # aspirada perden aquest so quan s)adapten a lanostra llen&ua/ per tant, l)article i la preposició se&ueixen les re&les &eneralsd)apostrofació. Per sa"er si estan adaptats heu de consultar el diccionari.

2. Usos de l9articlea( a#ant de les xifres dels an;s és recomana"le fer ser#ir l)article el i no la

preposició en o a. Dam"é podem usar l)expressió l’an" se&uida de la xifra.-xemples: <’an" +555 vaig acabar la carrera o 7l +5N6 va nàixer el fill de Hosep.

"( -ls dies de la setmana portaran article excepte quan facen refer$ncia a un dia de lasetmana immediatament anterior o posterior al dia en qu$ parlem i no #a preceditd)un adjectiu com pr.xim o passat . -xemple: /imarts tinc cita amb la mare de

Hoana però 7l :N de mar2 me n’anir% a @u)ssa.

c( 9al suprimir l)article da#ant dels infinitius am" #alor #er"al, no o"stant això elmantindrem da#ant d)infinitius am" #alor de su"stantiu. -xemple: @aber que

vindries no em va alegrar gaire, però 7l sopar %s l’àpat del dia que m%s m’agrada.d( Dam"é cal elidir l)article da#ant la conjunció que. -xemple: Que compres tant %s

un disbarat .

e( i ha expressions que eliminen l)article, a difer$ncia del castell*, i que moltes#e&ades introduïm erròniament per influ$ncia d)aquesta llen&ua com ara:

?o badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a curade, etc.

No o"stant això, cal col!locar l)article en expressions com:

Sonstar en l’acta, amb l’ajuda, a les bones, a les palpentes, a les fosques,

al2ar el cap, segons l’opinió, anar tots a l’una, anar pel bon cam( , pastade les dents, l’un i l’altre, com l’anell al dit , etc.

f( Les parts del dia poden anar encapçalades de dues maneres diferents: preposició a 3article: al migdia, a la nit ... o am" la preposició de: 7ns veurem de mat( .


&O 9A7O)ROFA

=A

a#ant de i o u *tones: la universitat , la #ist.ria...

-n casos de confusió: la ira 'diferent de lira(/ la Laia 'diferent de <aia(.

9riteris de con#enció: la una 'hora del dia(/ la #ost .

a#ant de paraules que comencen pel prefix ne&atiu a: la anormal , la asimetria...

E= @ DE @ =A

a#ant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa...

a#ant de i o u conson*ntiques: el iogurt , la #iena...

a#ant de s lquida: el stop...

a#ant de # aspirada: el #all ...



*nitat 6 /eterminants TG l’article 1R

. La contracció

La contracció té lloc quan l)article mascul sin&ular i plural ' el , els( entra en contacte am" les preposicions a, de, per o la partcula ca 'contracció de casa(. 5ix:

E= E= E&@&A

A al alsDE del dels

7ER pel pelsCA cal cals can

9al tenir en compte que quan l)article #a en sin&ular i el su"stantiu se&+ent comença per #ocal, cal apostrofar i, per tant, cal se&uir les re&les d)apostrofació/ és a dir, si

podem apostrofar no fem contracció. Per exemple:

A7O)ROFAC, CO&)RACC,

Vaig a l ’#ort de &ere a collir pomes. Vaig al restaurant de Merc%.

Vinc de l ’#ospital . Vinc del @ecretariat de &romoció del Valencià.

Me’n vaig per l ’antic cam( de @anta &ola Me’n vaig pel cam( vell

<a cita serà a ca l ’7liseu <a cita serà a cal fuster

<.<.1 E!ercicis

1. Col·lo'ueu l9article en les paraules 'ue i a a continuació. Recordeu 'ue 'uanpugueu0 aureu d9apostrofar+

2. ___ esternut V. ___ institut 22. ___ illa 2V. ___ host

G. ___ animal W. ___ accent 2G. ___ in#itació 2W. ___ hall

1. ___ essa S. ___ història 21. ___ 22 2S. ___ ndex

H. ___ humor R. ___ om"ra 2H. ___ hipocresia 2R. ___ unióU. ___ i&nor*ncia 2X. ___ stalinisme 2U. ___ assumpte GX. ___ iode

2. 7oseu la forma de l9article 'ue i correspon.

2. ___ esquaix V. ___ -=8 22. ___ intel!li&$ncia 2V. ___ 6Y49

G. ___ 7N-%96 W. ___ ho""; 2G. ___ 2 2W. ___ ira

1. ___ estand S. ___ uni#ersitat 21. ___ 794 2S. ___ urna

H. ___ elit R. ___ a"re#iació 2H. ___ h*mster 2R. ___ -%6

U. ___ hoquei 2X. ___ stop 2U. ___ anor$xia GX. ___ erra



HX Quadern de Valencià Mitjà

<. Ompliu els espais buits d9a'uest te!t amb les formes de l9article en singular0 lapreposició de o les contraccions corresponents+

Rellotges de sol+ ombres del passat

iu ___ especialista aleman; que ___temps és la durada i la successió ___acti#itatssu"jectes a mudança, i que es mesura per fenòmens successius esde#in&uts a inter#alsirre&ulars, com el cicle solar, el lunar, etc. 4, efecti#ament, des ___anti&uitat, el decursdel temps s)ha associat ___alteració re&ular dels astres so"re el firmament. 5ix, lesunitats de mesura temporals en ___actualitat són "*sicament les mateixes que ja usa#enles primiti#es ci#ilit<acions: el se&le, ___an;, el mes, la setmana, ___hora, el dia, elminut, etc.

Dot i admetent la capacitat exclusi#a ___humanitat per a representar el decurs deltemps, és a tra#és dels rellot&es que aquesta experi$ncia pren forma fsica i esde#é una

eina am" un pes definitiu en ___e#olució ___història social, cultural i cientfica. Per això no sem"la des&a#ellat afirmar que el rellot&e és ___exemple més representatiu ___home.

>oan 6li#ares ' M!tode, nCm. GV, GXXX. 5daptació(

?. )raduTu les frases seg3ents+

a$ 7l cenar tan pronto no me permite ver la serie de RV que mUs me gusta.

b$ <os sUbados me dedico a limpiar el comedor " la cocina.

c$ 7n el +55O la empresa de mi padre quebró, por lo cual los trabajadores semanifestaron ante la Sonselleria.

d$ 7l que trabajes tanto no te a"udarU a recuperarte económicamente.

e$ 7l lunes me vo" a comprar el coc#e que antea"er te ense%.

f$ ?os veremos en la fiesta que maana por la noc#e organizan mis amigos de Tbiza.

g$ Ru madre te #a dic#o que pongas la mesa con a"uda de tu primo.

#$ ?o me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Erancia.



RECORDEU

Yai no podeu fer ser#ir el quantitatiu quant com a intensificador.

-xemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra 'mai quant vam patir durantla uerra .

*nitat 6 /eterminants TG l’article H2

.& L>article neutre lo

L)article definit en la nostra llen&ua té les formes se&+ents:

4asculí Femení

ingular el la

7lural els les

Per tant, podem o"ser#ar que l)estructura del nostre sistema lin&+stic no coincideix am" ladel castell* ja que aquesta llen&ua té l)article neutre lo, que s)usa am" dues funcionsdiferents: a"stracti#a o intensi#a. 5ix doncs, cal e#itar l)Cs d)aquest article perqu$ és un calcdel sistema castell*.

aN Funció abstracti"a

5porta un #alor a"stracte o &eneral a un adjectiu, participi, proposició adjecti#a, etc. Lesestructures que cal fer ser#ir són les se&+ents:

2( -ls demostratius aS50 ai!5 i all5: ll. que veus %s el cim d’itana.

G( -ls su"stantius &eneralit<adors cosa, fet, etc.: 7l fet m%s curiós %s que no #i va #aver retencions quan passàvem per lcoi.

1( L)article el pot reforçarse am" tot i, d)aquesta manera, s)e#iten am"i&+itats: 7l sacerdot va explicar-nos Dtot$ el que ja sab(em. No és &aire recomana"le usar aquestaforma da#ant de participi o de la preposició de: Marina ens conta l’afirmat pel ministre en les confer!ncies de premsa, és millor utilit<ar: Marina ens conta lesafirmacions del ministre en les confer!ncies de premsa.

H( 5m" el femen es formen estructures més &enuïnes: 7l vertader del cas 'millor: laveritat del cas( %s que el testimoni va mentir perqu! era amic dels familiars de l’acusat

bN Funció intensi"a

Les estructures am" funció intensi#a es caracterit<en per la pres$ncia de partcules

comparati#es, quantitati#es, etc., per exemple com, molt, tant, si... 9al assen;alar que enaquesta funció és incorrecta la su"stitució de l)article lo per la forma el .

rribar fins a Sastelló %s d’all. m%s fàcil '%s el m%s fàcil (. <lu(s %s d’all. m%s estpid 'del m%s estpid (. /iuen que se n’aniran a viure com m%s llun" millor 'el m%s llun" possible(.



HG Quadern de Valencià Mitjà

cN 4odismes

A continuació i a una sèrie de modismes i frases fetes 'ue cal fer ser"ir per e"itar calcsinnecessaris.

Castell# Catal#

a lo grandea lo lejosa lo locoa lo mejor a lo sumode lo contrarioen lo referente aen lo sucesivoes lo de menos

es lo mismolo demUs

por lo cual por lo general por lo menos por lo pronto por lo tanto por lo vistotodo lo mUs

a cor qu$ #olsa la llun;aniaa la "a"al*

potser, pro"a"lement, tal #olta, a la millor a tot estirar, com a m*ximaltrament, si no

pel que fa a, quant aen a#ant, més a#ant, d)ara enda#ant'això( no té import*ncia, 'això( rai

tant fa, és el mateixla resta

per això, per la qual cosa&eneralment, en &eneralalmen;s, si més no

primerament, d)antu#i per tant, doncsse&ons sem"la, pel que es #eua tot estirar, com a m*xim

<.?.1 E!ercicis

1. Corregiu l9article neutre 'ue aparei! en les frases seg3ents+

`>a has mirat lo que et #ai& portarQ

`-ls #eïns de dalt sempre pensen en lo seu. Yai no can#iaran.

`5 lo millor #ai& al cinema am" >ordi. D)hi apuntesQ

Pere sempre diu lo mateix.

`Lo neta que sempre ana#a i ara sem"la una misera"leT

`Lo més estran; de tot és que Deresa #a #enir sense cotxe.

`Lo que tu #ols no és possi"le.

`-n&uan; es portar* lo "lanc i lo ne&re.

`Lo di#ertit que és lle&ir i #osaltres sempre esteu mirant la tele#isióT



*nitat 6 /eterminants TG l’article H1

`Lo cert és que els jut&es sempre teniu raó.

`0ine lo més prompte possi"le perqu$ hem d)anarnosen a -lxT

`-m dóna lo mateix que no #in&uesT La decisió és teua.

`No #ull que di&ues als meus pares ni lo més mnim so"re l)accident de tr*nsit.

%ortosament, cada dia au&menta el consum de lo ecolò&ic.

2. )raduTu les frases seg3ents amb les solucions genuTnes+

`Los ami&os de su #ecina han cele"rado la "oda a lo &rande.

`-l fontanero dice que tiene que cam"iar el &rifo, de lo contrario el pro"lema persistir.

`-l médico ha llamado ; ha dicho que #a;as lo ms pronto posi"le a su consulta.

`-se cantante es lo ms del #erano.

`-n lo sucesi#o tienes que lle#ar una dieta "aja en caloras ; &rasas animales.

`-l tra"ajo lo tendrs que hacer lo mejor que sepas ;a que lo corre&ir el coordinador.

`Lo que ms me &usta de 4sa"el es su simpata ; ama"ilidad.

`Nunca ha&o las cosas a lo loco porque as me lo ensearon mis padres.

`Yi marido no me quiere ni lo ms mnimo.

`Yira lo &rande que se ha hecho el so"rino de tu hermana.

`Por lo #isto el examen se apla<ar porque el presidente del tri"unal ha cado enfermo.

`Lo "ello que es #i#ir junto a tu familia en un pue"lo del interiorT

`-sta #e< 9ristina por lo menos saludó cuando nos #io.

`5quella casa no es lo suficientemente &rande para toda nuestra familia.

____________________________________________________________________________



HH Quadern de Valencià Mitjà

<. Corregiu els errors 'ue trobeu en les frases seg3ents+

2. No sé de qu$ et queixes si sempre fas lo que #ols.

____________________________________________________________________________

G. L)o"ra de teatre que #am #eure despCsahir no em #a a&radar lo més mnim. ____________________________________________________________________________ 1. No he #ist aquesta pel!lcula de qu$ parles, per lo qual no puc opinar.

____________________________________________________________________________ H. Bs difcil explicar qu$ és lo que m)ha passat.

____________________________________________________________________________ U. eu d)aca"ar açò r*pidament. Dot lo demés no corre tanta pressa.

____________________________________________________________________________ V. 5questa nit fan lo de sempre: fut"ol i més fut"ol.

____________________________________________________________________________ W. >a sou lo suficientment &rans com per a fer aquestes "ajanades.

____________________________________________________________________________ S. e d)anarme)n de #iat&e, per lo qual no podré anar al sopar d)antics alumnes del col!le&i.

____________________________________________________________________________



Unitat ?. Determinants ,,+ demostratius0 possessius0numerals0 'uantitatius i indefinits

&.1 'emostratius

-ls demostratius indiquen la situació de la persona o cosa de qu$ es parla respecte de qui parlao escriu. %ituen el su"stantiu en l)espai o en el temps en relació am" les persones queinter#enen en la situació comunicati#a.

4asculí Femení &eutre

7ro!imitatimmediata

aquest aquests aquesta aquestes açò

7ro!imitatmediata

aqueix aqueixos aqueixa aqueixes això

=lun(ania aquell aquells aquella aquelles allò

Fecordeu que les formes este i eixe i les seues #ariants en &$nere i nom"re Cnicament sónadequades per a un re&istre oral col!loquial. Din&ueu en compte que és totalment inadequat

"arrejar les dues formes. Per exemple:

W/e segur, que a%uesta temporada no podràs trobar uns esclata-sangs comestos que jo #e trobat

HU

UER,4E&)

-n els ni#ells més formals és recomana"le adoptar el sistema "inari de refer$ncia, am"les formes aquest i aquell . Feser#arem l)Cs d)aqueix als casos en qu$ hi haja unanecessitat estricta de diferenciar entre el primer &rau i el se&on.



HV Quadern de Valencià Mitjà

&.2 ?ossessius

4ndiquen possessió o propietat, pertinença, especificació i relació d)al&C o d)al&una cosarespecte del nom que determinen. N)hi ha de tònics i d)*tons se&ons es pronuncien units o no

a la paraula que precedeixen. Denen #ariació de &$nere i de nom"re.

)5nics

ingular 7lural

4asculí Femení 4asculí Femení

Un posseTdorel meuel teuel seu

la meuala teuala seua

els meusels teusels seus

les meuesles teuesles seues

Di"ersos posseTdorsel nostreel #ostreel seu

la nostrala #ostrala seua

els nostresels #ostresels seus

les nostresles #ostresles seues

tons

ingular 7lural

4asculí Femení 4asculí Femení

Un posseTdormontonson

matasa

mostossos

mestesses

Di"ersos posseTdors

nostre

#ostresonllur

nostra

#ostrasallur

nostres

#ostressosllurs

nostres

#ostressesllurs

RE4AR-UE

a$ Fecordeu que les formes tòniques sempre han de portar l)article determinat quan #an da#ant delmot que determinen o quan tenen un #alor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. Noo"stant això, quan #an darrere del mot en prescindim ' /avid %s germà meu(.

b$ Les formes meva, teva, seva, etc. no són les formes pròpies de l)est*ndard #alenci*, però sónadmissi"les sempre que es mantin&a coher$ncia en tot el text: això implica que no s)han de "arrejar les dues possi"ilitatsT

c( -ls possessius *tons tenen un Cs més restrin&it ja que solament els podem fer ser#ir precedintal&unes relacions de parentiu 'ma cosina, mon pare, mes nebodes(, da#ant de les paraules vida icasa ' ix. no #o #e vist en ma vida i Ma casa t% molta il1luminació( o al&uns tractaments ' /%u

?ostre @en"or (.

d$ Per a di#ersos posseïdors tenim la forma llur i #ariants. -s tracta d)un possessiu que té una #i&$nciaescassa perqu$ ja fa se&les que és estran; en la major part del domini lin&+stic. Bs mésrecomana"le usar les altres formes que hi ha en el requadre.

e$ -ls possessius podem ferlos ser#ir en lloc dels pronoms personals quan se&ueixen certs ad#er"isusats am" car*cter prepositiu. -xemple: @i vols arribar-#i, v%s darrere meu.

f$ 9al e#itar l)a"Cs dels possessius en casos en qu$ no corresponen 'so"retot da#ant les parts del cos, peces de ro"a, les relacions de parentiu, etc.(. -xemples: Le oblidat a casa el meu mocador ,millor Le oblidat a casa el mocador / 7l vaig recon%ixer pel seu nas, millor 7l vaig recon%ixer pel



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals HW

&. @umerals

-xpressen quantitat exacta 'cardinals(, ordre 'ordinals(, fracció 'partitius( o multiplicació'multiplicatius(.

H.1.2 9ardinals

X <ero

2 u, un, una

G dos, dues

1 tres

H quatreU cinc

V sis

W set

S huit, #uit

R nou

2X deu

22 on<e

2G dot<e

21 tret<e

2H cator<e2U quin<e

2V set<e

2W d$sset, disset

2S dhuit, di#uit

2R d$nou, dinou

GX #int

1X trenta

HX quaranta

UX cinquanta

VX seixantaWX setanta

SX huitanta, #uitanta

RX noranta

2XX cent

2.XXX mil

RE4AR-UE

a$ -scriurem &uionet entre desenes i unitats 'trenta-quatre, seixanta-sis...(, i entreunitats i centenes 'tres-cents, quatre-centes(. Per recordar millor aquesta re&la, calque memorit<eu el nom DUC.

b$ -ls numerals que #an del G2 al GR porten dos &uionets: vint-i-tres, vint-i-set , vint-i-nou...

c$ Fecordeu que no es pot dir un milló, ja que la forma correcta és: milió, bilió, trilió,etc.

d$ Fecordeu que els numerals &eneralment són in#aria"les/ no o"stant això, al&unesformes tenen femen i mascul: ununa, dosdues i centscentes.

e$ -ls cardinals quan s)usen com a ordinals no tenen forma femenina. 5ix, direm u enlloc de un. -xemples: 7ns n’anirem de vacances l’u d’agost / 7l professor ens #arem%s a la pàgina vint-i-dos del dossier .

f$ -ls numerals cardinals tam"é poden utilit<arse com a qualificatius 'sense adoptar el plural(. -xemples: <a crisi va tenir lloc en la d!cada dels noranta



HS Quadern de Valencià Mitjà

?.<.2 Ordinals

2r 2a primera

Gn Ga se&ona1r 1a terceraHt Ha quarta

5 partir del nCmero cinc per a formar l)ordinal heu d)a&afar el cardinal i heu d)afe&irli laterminació A per al mascul i ena per al femen: cinqu%, nov%, des%, trenta-unena, vint-i-tres%...

?.<.< 7artitius

mi& mitja meitatse&on se&onatercer terceraquart quartacinqué cinquena

sisé sisenadesé desena 'd$cim(#inté #intena '#int$sim(centé centena 'cent$sim(milé milena 'mil!l$sim(

RE4AR-UE

a$ Dots els ordinals adopten la desin$ncia de femen i plural i&ual com els adjectiusqualificatius: segon, segona, segons, segones/ sis%, sisena, sisens, sisenes/ etc.

b$ Dam"é existeixen els ordinals quint , sext , s!ptim, octau, d!cim... usats normalment coma su"stantius: una octava 'inter#als musicals(/ Ho sóc de la quinta d’ssumpta.

c$ Les formes femenines dels ordinals s)empren com a col!lectius: Vull que compres unadotzena d’ous/ 7l meu germà solament tindrà vacances durant la primera quinzena de

juliol . -ls altres numerals col!lectius són: duo, duet , parell / tercet / quartet / sextet .

d$ -ls ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lli&en usualment com acardinals: el segle JJ 'el segle vint (, aneu al cap(tol JTT 'al cap(tol dotze(.

RE4AR-UE

a$ %ón quasi sempre su"stanti#ats: un mig / dos ter2os. -xemple: La perdut un cinqu% del seu pes. Però so#int són su"stituïts per uns altres &irs: @olament #a vingut una tercera'o ter2a( part de l’alumnat 'al costat d)un ter2(.

b$ 9om heu po&ut compro#ar en el requadre que hi ha més amunt, hi ha formes queadmeten dues possi"ilitats, encara que és més recomana"le l)Cs de la primera:

d!cim o des%

cent!sim o cent%mil1l!sim o mil%



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals HR

?.<.? 48ltiples

do"le

triplequ*druplequntuples$xtuple

s$ptuple

òctuplenònupled$cuplec$ntuple

?.<. E!ercicis

1. Escri"iu amb lletra les e!pressions numèri'ues seg3ents+

a( L)an; 2RRG #a ser el millor an; de ma #ida perqu$ #ai& &uan;ar GG.V2V.H2W pessetes enun sortei& de loteria.

"( Y. n&els prendr* possessió de la plaça de jut&essa l)2 de jun;.

c( >oan ??444 #a ser un papa molt #alorat pel po"le.

d( 8eetho#en és l)autor de la Ua simfonia.

e( 5&afa G jaquetes i 2 "ufanda perqu$ al despatx fa molt de fred.

f( -l rei Pere 444 el 9erimoniós era el fill Gn d)5lfons 444 i de Deresa d)-ntença.

&( 5neu a la p*&ina GG del lli"re de lecturaT

h( -ncara no us heu estudiat ni les 1U parts del temari. 5ix, mai no apro#areuT

i( Kerran i Fosa han comprat una casa que els ha costat G1.UVW.GGG pessetes.

j( Només #a assistir al concert de Llus Llach unes GH parts del pC"lic.

RE4AR-UE

a$ Dret de la forma doble que és in#aria"le, la resta admet una forma femenina en a quans)apliquen a ma&nituds/ és a dir, quan si&nifiquen gque és com tres 'o quatre, o cinc, etc.(

#e&ades un altre). -xemple: <’atleta #a corregut una distància tripla a la de la setmana passada, %s el millor de tots. -n can#i, són in#aria"les quan si&nifiquen gformat per tres'o quatre, cinc, etc.(). -xemple: &ortugal #a format part de la triple alian2a europea.

b$ %o#int els mCltiples són su"stituïts, so"retot a partir de quàdruple, per perfrasis com per exemple: 7l preu de la gasolina #a pujat quatre vegades m%s enguan" que l’an" passat .



UX Quadern de Valencià Mitjà

H.H Euantitatius

6AR,AB=E=OCUC,O&

AD6ERB,A=,&6AR,AB=E

quant, quanta, quants, quantestant, tanta, tants, tantesmolt, molta, molts, moltes 'de(

poc, poca, pocs, poques

una mica deun poc de

"ona cosa de "en "éun munt deun &rapat deuna colla de&ens 'de(

&ens ni mica de

&aire"équasiforçamés

proumen;snomésmassa

almen;smica

"astant, "astants&aire, &aires

RE4AR-UE

a$ %olen anar se&uits de la preposició de: els masculins sin&ular 'quant , molt , poc, tant (,bastant i gaire, però mai massa ni for2a.

b$ Bs molt important que no confon&ueu les formes prou i bastant ja que no si&nifiquen elmateix. -l primer si&nifica gen quantitat suficient) i el se&on, gen quantitat re&ular).

0e&eu l)exemple se&+ent: Miracle m’#a posat bastant arr.s per. no en tinc prou.

c$ Dampoc heu de confondre el quantitatiu quant am" l)ad#er"i o conjunció quan. 0e&euels exemples se&+ents:

M’agrada quan em portes bombons.Quant t’#an costat els bombonsX

d$ Fecordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan da#ant d)un adjectiu, unad#er"i o una locució ad#er"ial. -xemples:

7m fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou.R’estime tant T

e$ Molt i for2a 'contraris de poc( els emprem en frases afirmati#es, ja que en frasescondicionals, interro&ati#es i de du"te utilit<arem, això s, en re&istres molt formals,

gaire. Bs més usual massa 'gexcessi#ament)(, prou 'gen quantitat suficient, tal com cal)(o bastant 'gen quantitat o nom"re re&ular)(. -xemples:

Maria t% molta il1lusió de treballar amb nosaltres. Marta no t% gaires ganes d’estudiar .



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals U2

?.?.1 E!ercicis

1. Completeu els buits seg3ents amb %uant o %uan0 tant o tan+

a$ _______ te)n #a&es, t)en;oraréT

b$ _______ arròs hi haQ %i no n)hi ha, compra)nT

c$ Ka _______ de fred que no m)a"elleix anar al cinema am" tu.

d$ _______ arri"en els pares, m)a#isesT

e$ Bs _______ ama"le que _______ al&C té pro"lemes sempre l)ajuda.

f$ 7s a&rada _______ estar junts que _______ us #eieu no escolteu nin&C.

2. Completeu els espais buits amb els ad"erbis de 'uantitat seg3ents+ gens, massa, prou,quasi, men"s, bastant , almen"s

a( %e&ons >osep, hi ha#ia __________ &ent en el concert de Yadonna. "( -l jupet que heu comprat per a l)a#i no m)a&rada __________.

c( -l met&e diu que has de "eure __________ dos litres d)ai&ua.

d( %i et #ols aprimar, haur*s de menjar ________.

e( __________ tots els teus amics estudien Ya&isteri.

f( Dinc _________ tre"all però encara no en tinc _________.

<. Completeu cada frase amb una de les formes 'ue i a entre parèntesis. Compte ambla fle!ió de gènere i nombre+

'quan quant ( 2. ______ ens n)anem a %ara&ossaQ

G. No sé ______ m)ha costat, però no era car.

1. Fecordes __________ #i#em a 6ntin;entQ

' prou bastant ( H. Deniu "e&udaQ No, no en tenim ________.

U. 9alleuT >a n)hi ha __________.

V. 9on#éncer la ministra ens ha costat ___________ esforços.

'tan tant ( W. 9al que tre"alles _______ de pressa com els teus compan;s.

S. =uillem esta#a ________ enamorat que sem"la#a "a"au.

R. 5ntoni, no men&es _________ que et posar*s malalt.

' gaire molt ( 2X. No tens _________ diners en el portamonedes.

22. L)ad#ocat tre"alla ________ en el nostre cas.

2G. >o tinc _________ ami&ues que #iuen a 0al$ncia.



UG Quadern de Valencià Mitjà

&. Inde3inits

-ls adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom am" el mnim de precisió. N)hi haque poden fer d)adjectius i de pronoms, i d)altres solament són pronoms.

Formes "ariablesamb fle!ió completa

• un, una, uns, unes• al&un, al&una, al&uns, al&unes• mateix, mateixa, mateixos, mateixes• tot, tota, tots, totes• cert, certa, certs, certes

Formes "ariables ambfle!ió incompleta

• altre, altra, altres• tal, tals• qualse#ol 'sin&ular(, qualsse#ol 'plural(• qualque, qualques• am"dós, am"dues

Formes in"ariables

• cada• res• cap• sen&les

RE4AR-UE

a( Fecordeu que alg, ning i cadasc 'o cada u( Cnicament funcionen com a pronoms i, per tant, són in#aria"les. %empre fan refer$ncia a persones. No els confon&ueu am" elsadjectius. -xemples:

/e segur que alg vindrà a la festa. ?ing no et compr%n.Sadasc va a la seua.

"( Quelcom és una forma am" un Cs molt restrin&it, cal reser#arla per a re&istres moltformals. Bs més aconsella"le emprar la forma equi#alent alguna cosa.

c( Lom es fa ser#ir en les construccions impersonals. -n la llen&ua parlada sol ser su"stituït pel pronom es. -xemples:

Lom diu Des diu que$ que Slàudia guan"arà el concurs.

d( L)indefinit tot i mig es mantenen in#aria"les 'en mascul( da#ant de topònims.

Rot lacant va participar en la manifestació Mig ?ovelda no #a assistit al pregó que va fer l’alcalde



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals U1

e( 7n error molt freq+ent és usar la forma el mateix per e#itar la repetició d)un su"stantiuesmentat anteriorment. -n aquest cas s)han de fer ser#ir els possessius i els demostratiuso un pronom fe"le. -xemples:

bans d’apar%ixer la pel1l(cula tot#om en parlava Di no Wparlava de la mateixa$Vam con%ixer 7steve i la seua dona 'i no del mateix(.

Fecordeu que fa la concordança am" el su"stantiu que determina quan #a da#ant i es mantéin#aria"le quan #a darrere 'a excepció dels pronoms personals(. -xemples:

<a professora mateix et farà la prova de nivell però 7lla mateixa <a mateixa professora et farà la prova.

f( lgun s)empra en frases afirmati#es. %i la frase és interro&ati#a és recomana"le utilit<ar cap

ores

. 0e&eu els exemples se&+ents: M’#as portat res de la firaXReniu cap problemaQ

&( Varis, vàries, com a sinònims de diversos, alguns, és un castellanisme. Podeu e#itarhoam" formes com les que hi ha a continuació:

Renim algunes 'o diverses( preguntes que volem que ens contestes 'no vàries preguntes...(.

h( 5neu am" compte am" l)Cs del "ar"arisme el la els les dem%s. eu d)usar formes

com ara: els altres, els restants, etc. o, en un Cs &en$ric, la resta. Per exemple:@olament van aprovar l’examen tres persones, la resta 'els altres( no el van aprovar .

i( 7n altre calc del castell* és utilit<ar propi, pr.pia, propis i pr.pies per a emfasit<ar laidentitat d)un su"stantiu, cal usar mateix 'i #ariants(. -xemple:

<a mateixa advocada portarà a terme totes les dilig!ncies escaients, i no <a pr.piaadvocada...

j( eu de distin&ir les formes cadasc 'cada u( i cadascun, cadascuna. La primera és un pronom que fa refer$ncia a tota persona, sense cap limitació. Les se&ones fan refer$ncia a

un element 'persona o cosa( que pertan; a un col!lectiu determinat.Sal prendre fruita tots els dies, per. cadasc que menge el que vulgaSadascun dels presents en aquesta sala #aurà d’exposar el que pensa



UH Quadern de Valencià Mitjà

?..1 E!ercicis

1. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb un dels indefinits 'ue i a entreparèntesis+

Mtot @ tota @ tots @ totesN 2. 0an participar en l)acte __________ les persones.

G. ________ 5lcoi #a assistir a la presentació del cartell.

1. ________ els diri&ents es #an reunir a 8arcelona.

Mal"B @ al"unN 2. e se&ur que __________ amic #indr* a "uscarme.

G. __________ de nosaltres haur* de dirlosho.

1. __________ #a telefonarte, però ara no recorde qui.

McadascB @ cadascun @ 2. _________ dels alumnes far* una ressen;a.

cadascunaN G. _________ que porte el que tin&a a casa.

1. _________ de les filles de >oan far* una coca.

2. )raduTu+

α) 0arias personas han #enido a la consulta para pedir cita.

β) -l perro est al&o del&ado.

χ) -l propio director #ino ; nos dio la mala noticia.

δ) emos sacado "astante dinero de la rifa pero no sa"emos si tendremos suficiente para el#iaje.

ε) La reunión entre los ministros ha durado #arias horas.

φ) 9ualquiera de #osotros est preparado para pronunciar el pre&ón de fiestas.

γ) as ledo esta no#elaQ o cono<co al autor de la misma.

η) Doda No#elda ha apo;ado la candidatura del presidente de la asociación.



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals UU

?..2 ens @ cap @ res @ ning8

Fecordeu que res i ning són pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompan;ats decap su"stantiu. Ies si&nifica gcap cosa) i #a referit a coses, i ning si&nifica gcap persona) i #a

referit a persones. vui no #a vingut ning a classe Le anat a comprat i no #e vist res interessant

ens i cap són determinants i #an acompan;ats d)un su"stantiu. ens portar* su"stantius quefacen refer$ncia a quantitats no compta"les ' pa, aigua, farina, llet , calor , fred ...( i cap en

portar* referits a quantitats compta"les 'cadires, taules, persones...(.

#ir no va fer gens de fred ?o tinc cap jersei blau

Fecordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interro&ati#es i du"itati#esen sentit positiu, i tam"é en frases ne&ati#es am" #alor ne&atiu.

@i tens cap problema no dubtes a fer-me’l saber .

5ix mateix, heu d)anar am" compte i no confondre el pronom res i el quantitatiu gens.

Hlia no estudia "ens 'perqu$ és una mandrosa(. Hlia no estudia res 'perqu$ no es dedica a l)estudi(.

?..< E!ercicis

1. Completeu les frases seg3ents amb cap0 res0 "ens i nin"B+

a$ n&el ho ha fet, però sense ________ de &anes.

b$ -n tot el dia no ha #in&ut __________.

c$ >a heu lle&it les no#el!lesQ No, encara no n)hem lle&it ________.

d$ -n l)armari no hi ha _________ camisa neta.

e$ -l seu riure no m)a&rada __________.

f$ Eueda llet en la ne#eraQ No, no en queda ___________, me l)he aca"ada jo.

g$ eu #ist *necs al llacQ No, no n)hem #ist ________.

#$ em anat al cinema i no hi ha#ia ___________.i$ Eu$ t)ha portat Pep de KrançaQ No m)ha portat ___________/ és un &arrepa.

j$ urant tota la setmana els infermers no han tre"allat ____________.

9$ urant tota la setmana els infermers no han fet ___________.

l$ a passat _________Q No, no patesques que només ha estat un ensurt.

m$ No m)a&rada _________ que et poses aquesta camisa am" els pantalons ne&res.

n$ 0am quedar tots els amics a la plaça, però no hi #a #enir ____________.

o$ ?a#ier, posa)m una mica més d)arròs. o sent però no en queda ________.

p$ %i #ols ________, m)ho dius.

q$ -l &at no menja ________ del que li he posat, qu$ li passar*Qr$ Eui ha escrit això en la pissarraQ No ha estat __________.



UV Quadern de Valencià Mitjà

2. Feu una mica de rep#s de 'uantitatius i indefinits0 i corregiu les incorreccions 'uetrobeu en les frases seg3ents+

α) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.

β) e re"ut "astantes #isites que m)han portat forces re&als.

χ) i ha#ia #*ries persones que el coneixien.

δ) %i #olen al&o de mi, ja m)a#isaran.

ε) 0ull que #in&uen tres #oluntaris qualse#ols.

φ) 5ra #indran els demés amics: Pere, >ordi i tots els demés.

γ) %i hi ha al&un #estit que t)a&rade, comprate)l.

η) 5 cadascun, li ser* donat el que es mereix en el re&ne del cel.

ι) e totes aquelles coses no hi ha nin&Cn o"jecte que m)a&rade.

ϕ) Fodejarem la casa i tom"arem la porta de la mateixa.

κ) -scolteume tots: amics, familiars i demés assistents.

λ) 9onec #*ries persones que tindrien molts pro"lemes si decidrem suspendre l)acte.

µ) 0an eixir del local, però després #an tornar al mateix.

ν) No és accepta"le co"ejar els "éns ajens.

ο) No es pot passejar perqu$ mitja 5lacant est* en o"res.



*nitat 8 /eterminants TTG demostratius, possessius, numerals UW



Unitat . Categories nominals+ substantiu i ad$ectiu

.1 C$nere del substantiu

-l &$nere del su"stantiu és totalment ar"itrari quan desi&na coses i idees a"stractes. Euan

desi&na persones i animals que tenen dos &$neres, el femen es forma de di#erses maneres:Regles Remar'ues

=eneralment, s)afe&eix una a al mascul.

-x.: conill → conilla

Pot modificarse l)Cltima &rafia:p → ba Dllop → lloba$t → da Dadvocat → advocada$c → ga Dcec → cega$f → "a Dserf → serva$s → ssa Dós → óssa$u → "a Dromeu → romeva$l → l·la DMarcel → Marcel1la$

-ls su"stantius aca"ats en e , -o, -u *tones can#ien aquestes per una -a. pediatre→ pediatra, monjo → monja, ndreu → ndrea

orfe → .rfenael Y la consergeel Y la noble

-n al&uns casos, s)afe&eix al mascul les terminacions-na , -ina , -essa 'ocupacions i c*rrecs(.

cos( → cosina, #eroi → #ero)na, metge → metgessa

pr(ncep → princesamarqu%s → marquesa

pag%s → pagesa

5l&uns tenen terminacions pròpies.-or → -riu emperador → emperadriu-òle" → -òlo"a psic.leg → psic.loga

7ns pocs mots fan el mascul afe&int ot al femen: perdiu → perdigot, bruixa → bruixot, abella→ abellot

%ón in#aria"les els aca"ats en -aire , -ista , -cida i -ta.el Y la boletaire, el Y la pianista,el Y la parricida, el Y la gimnasta

Noms d)animals in#aria"les afe&eixenmascle o 3emella:

el rossin"ol mascle Y el rossin"ol femellala sargantana mascle Y la sargantana femella

Yots am" arrels diferents per al mascul i el femen.amo → mestressa cavall → egua

US



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu UR

.1.1 E!ercicis

1. Escri"iu el femení de les paraules seg3ents+

-x.: Llus <lu)sa

2. &os _______________

G. cadell _______________

1. tre"allador _______________

H. actor _______________

U. notari _______________

V. ós _______________

W. jueu _______________

S. tocòle& _______________

R. padr _______________

2X. prncep _______________

22. marqués _______________

2G. astronauta _______________

21. a"at _______________

2H. merlot _______________

2U. cadernera _______________

2V. taxista _______________

2W. porc _______________

2S. sastre _______________

2R. suïcida _______________

GX. a#i _______________

G2. ple"eu _______________

GG. heroi _______________

G1. comte _______________

GH. lle"rot _______________

GU. ase _______________

GV. drapaire _______________

GW. sar&antana _______________

2. Can"ieu de gènere les paraules seg3ents+

duc tia "ruixa

captiu actor mandatari

cos ca#all déu

emperador europeu poeta

amo secretari pa&*

&arr ca"ra perdiu

artista marroqu #e

&erm* serf a"ella

"urro esclau ro"a#ellaire.1.2 Di"ergències respecte al castell#



VX Quadern de Valencià Mitjà

e #e&ades, per influ$ncia del castell*, usem equi#ocadament el &$nere d)al&uns su"stantius.Per això, cal recordar el &$nere d)aquestes paraules:

ón de gènere femení

acne

alicates

an*lisi

andana

apoteosi

aroma

"otija

calor

cel!lofana

dent

desfilada

destrossa

disfressa

dita

empara

empen;a

encesa

escalopa

escaparata

esperma

esplendor

espremedora

estrada

estrena

hematies

icona

imperdi"le

letar&ia

marató

marjal

me&atona

meren&a

mona

oïda

olor

oren&a

postres

potin&a

r*tio

re&uera

remor

resplendor

resta

sa"ata

serena

sndrome

sucrera

suor

teulada

tomaca

xinxes

ma&nòlia 'l)ar"re(

%$nia 'el riu(

serradora 'lloc de tre"all(

ón de gènere masculí

afores

afront

allar&ador

a#antat&e

"acteri

c*rcer

cataplasma

compte

contrallum

corrent

costum

deute

dot

du"te

escafandre

espinacs

estrata&ema

estruç

front

interro&ant

inter#iu

lle&um

lleixiu

malt

mar&e

nC#ol

orde

pe"re

re&le

sen;al

solitari

sotso"re

t$rmits

torticoli



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu V2

.1.< E!ercici

1. Compro"eu si recordeu el gènere d9a'uestes paraules. 7oseu l9article determinat oindeterminat 'ue els corresponga+

E!.+ &o m9agraden els espinacs.

a$ _____ calor d)aquell forn era insuporta"le.

b$ _____ marató de "all ser* diumen&e.

c$ %entia _____ olor de colònia "arata.

d$ Bs f*cil lle#ar les taques que deixa _____ suor.

e$ Dinc _____ estruç molt "en ensinistrat: canta.

f$ _____ "acteris pro#oquen malalties. g$ La iaia cuina_____ lle&ums insupera"lement.

#$ -l comte #iu del conte i té _____ compte corrent molt &ran.

i$ aureu de tenir _____costum de rentar#os les mans a"ans de dinar.

j$ 5#ui anirem a #eure ____ afores de la ciutat.

9$ 9am"rer, ____ compte, per fa#or.

l$ i ha ha&ut _____ a#aria en _____ corrent el$cric.

m$ No he #ist ____ sen;al i he aparcat en un &ual.

n$ No estic d)acord am" ____ an*lisis que han fet els t$cnics.

o$ 5questa carretera té____ pendent molt fort.

p$ ____ deutes sempre són un pro"lema.

q$ e fet _____ postres exquisides.

r$ %i se)n #an ____ nC#ols lluir* el sol am" força.

s$ e a&afat un drap per netejar ____ pols.t$ _______ dot de la don<ella era de perles precioses.

u$ No li #al&ueren ______ estrata&emes en aquell judici.

v$ Posa ______ lleixiu a la ro"a.

F$ -l met&e li dia&nostic* _______ torticoli en &rau a#ançat.

x$ Porta)m ___________ alicates i tallaré el fil d)aram.



VG Quadern de Valencià Mitjà

.1.? 7araules amb doble gènere i significat diferent

4asculí Femení

gde cla#ar) ?o vull que claves un clau en la paret clau gd)o"rir i tancar) <a clau de la maleta %s aquestagmalaltia)

<’epid!mia del c.lerac5lera gira, r*"ia)

<a c.lera dels d%usgarticle d)opinió d)un periòdic)

quest editorial d’avui no m’agradaeditorial gempresa editora)

*na editorial publica el meu llibregdisposició de les coses)

Rot #o fa seguint un ordreordre gmanament)

7sperava una ordre del seu capg#er&on;a)

?o t% ni el m%s m(nim pudorpudor golor desa&rada"le)

?o suporte la pudor de la llet agragsalutació)

M’#a fet un salut molt afectuós, avui

salut gestar sa)

<a meua salut %s perfectag"atec)

R% el pols acceleratG %s un atacZpols gpetites partcules)

<a pols del ciment deixa el cotxe negregla dormida)

R% un son molt lleugerson gles &anes de dormir)

Rinc molta son durant tot el diagpa#iment)

7l terra del ban" %s de marbreterra tots els altres sentits

questa terra %s argilagexca#ació)

Eeia un vall per a canonades d’aigua"all gdepressió entre muntan;es)

questa vall %s molt amplagpropòsit, intenció)

7l fi era que tots #o passarem b%fi gaca"ament, final)

2. %s la fi per als teus somnis[ aparell per a fer llum)

7nc%n el llumllum gclaredat)

Rreballe sempre amb la llum del solg"raç de mar entre dos territoris)

7l canal de la Mànegacanal gconducte)

Lem de reparar la canal de la teulada

.1. E!ercici

1. =legiu a'uestes frases i amb l9a$uda del diccionari0 si cal0 esbrineu 'uina *s la parellade cada animal. Despr*s escri"iu dues columnes i relacioneu cada animal amb la seuaparella tal com fem en l9e!emple+

α) L)i#ori dels elefants és molt co"eja"le. -x.: elefant elefanta

β) -n aquella &ranja feia falta un ase. ___________ ___________

χ) La carn de perdi&ot sol cuinarse macerada. ___________ ___________

δ) Yo"; ic\ és el nom d)una "alena lle&end*ria. ___________ ___________

ε) -n&uan; no han #in&ut les oronetes al campanar. ___________ ___________

φ) L)ós és un animal en perill d)extinció. ___________ ___________

γ) -l paté d)oca és excel!lent. ___________ ___________

η) Les cuixes de &ranota són molt apreciades. ___________ ___________ ι) -l meu ca#all #a coix. \\\\\\\\\\\ ___________



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu V1

ϕ) -l canari és un animal dom$stic. ___________ ___________ U.G Nom"re del su"stantiu

Regles Remar'ues

Normalment s)afi& -s al sin&ular: poll → polls

Dam"é poden afe&ir ` ns mots com:#ome→ #omes o #.mens jove→ joves o jóvens

5ca"ats en -a *tona, can#ien a es+ona→ ones

5lteracions orto&r*fiquescq rica→ riquesçc auda2→ audaces &u&+ aigua→ aig'es&&u #om.loga→ #om.logues j& roja→ roges

5ca"ats en #ocal tònica afe&eixen -ns:macarró→ macarronsve( → ve)ns

5fe&eixen només s sofàs, caf%s, beb%s, consom%s, bistur(s,

xamps...noms de les lletres: les asnotes musicals: els dos- partcules &ramaticals usades com asu"stantius: els perqu!s

5ca"ats en: -st/ -5t/ -sc/ -i"fan el plural en -os o -s

text → textos o textscasc→ cascos o cascsassaig → assajos o assaigs

5ca"ats en: -D/ -5/ -i5/ -e5/ -t5 Kan el plural en Eoscapa2 → capa2os sufix → sufixosreflex → reflexos coix → coixosdespatx → despatxos

5fe&eixen -os els masculins a&uts aca"ats en:consonant : s: curs → cursosís + pis → pisosBs+ autobs → autobusos

algeps, fons, ens, socors, temps dies de la setmana aca"ats en -s

els dilluns, els dimarts i els dijous-der#ats am" sufix ís: can"issosderi#ats am" el sufix Bs: pallussosrelacionats am" mots am" s: russos

-pius i plus

5fe&eixen sos els masculins aca"ats enàs: capatàs→ capatassosAs: congr%s→ congressos

òs: arr.s>arrossos

aiguarrasos, asos, casos, gasos, gimnasos, masos, vasos

deri#ats am" sufix As+ franc%s>francesos, impr%s>impresos

-mes → mesos, dos → dosos, tres→ tresos-deri#ats am" ós difosos-relacionats am" mots am" <: espososdosos

%ón in#aria"les femenins aca"ats en s+ laYles càries, pols

masculins en s: elYels llapis, càctus



VH Quadern de Valencià Mitjà

5m" -s 'plural &r*fic, no fon$tic(: ap!ndixs, (ndexs, faxs, esfinxs, #!lixs, linxs

. C$nere i nombre de l>ad4ectiu

-n &eneral, la flexió de l)adjectiu se&ueix les mateixes re&les que hem #ist per a la formaciódel &$nere i el nom"re dels su"stantius. Fecordeu que hi ha adjectius d)una terminació per alsdos &$neres 'cruel, cruels(, i d)altres am" dues, que de #e&ades no coincideixen am" les delcastell* 'trist, trista, tristos, tristes(.

;6+ !nere

• 5ca"ats en consonant fan el femen afe&int una a al mascul: fosc→ fosca net → neta, dol2→ dol2a

9an#is orto&r*fics:

td acusat → acusada c& groc→ grogau# blau→ blava cq ric→ riques&u&+ ambigua→ ambig'es &&u #om.loga→ #om.logues

j& roja→ roges sss ros→ rossaçc auda2→ audaces i&j boig → bojall!l tranquil → tranquil1la

• -ls adjectius aca"ats en #ocal tònica recuperen una -n en el femen: ser%→ serena, ple→ plena, mar( → marina

• -ls masculins aca"ats en -i o -u *tones precedides de consonant fan el femen afe&intuna aG aeri→ a!ria, auri→ àuria, ferri→ f!rria

• -n el cas dels masculins aca"ats en o *tona, la can#ien per a: fondo→ fonda, flonjo→ flonja

• -ls mots aca"ats en au/ -iu i ou can#ien aquesta terminació per ava0 iva i ova enfemen: blau→ blava nociu→ nociva, tou→ tova

• -ls que aca"en en eu can#ien aquesta terminació per ea en el femen: 7uropeu→ europea 'excepte #ereu→ #ereva(.

U.1.G Nom"re

• -ls adjectius formen el plural afe&int una s al sin&ular:blanc→ blancs, verd → verds, tebi→ tebis

• -ls adjectius aca"ats en a *tona fan el plural en es+amf(bia→ amf(bies, n.mada→ n.mades, dol2a→ dolces

• -ls aca"ats en #ocal tònica fan el plural am" la terminació ns: ple→ plens, div( → divins

• -ls adjectius aca"ats en s fan el plural am" la terminació -os 'de #e&ades dupliquen la essa(: gris→ grisa, ras→ rasos, mass(s→ massissos

• -ls que aca"en en 5 0 i5 o t5 tam"é fan el plural en os:



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu VU

baix→ baixos, fix→ fixos.

• -ls que aca"en en D tenen una forma per al mascul i una altra per al femen: auda2→ auda2osYaudaces, fero2→ fero2osYferoces

.<.< E!ercicis

1. Completeu les sèries seg3ents segons l9e!emple+

-x.: groc groga grocs grogues

α) ___________ ___________ ___________ #ellutades

β) "eix ___________ ___________ ___________

χ) ___________ foniatra ___________ ___________

δ) ___________ ___________ lents ___________

ε) ele&ant ___________ ___________ ___________

φ) comC ___________ ___________ ___________ γ) ___________ aliena ___________ ___________

η) ___________ ___________ ___________ per#erses

ι) ___________ #a&a ___________ ___________

ϕ) ample ___________ ___________ ___________

κ) ___________ ___________ aptes ___________

λ) ___________ ___________ tendres ___________

µ) sinistre ___________ ___________ ___________

ν) ___________ ___________ ___________ ineptesο) estudiant ___________ ___________ ___________

π) ___________ ___________ ___________ atroces

θ) ___________ autodidacta ___________ ___________

2. Can"ieu el nombre de tot el 'ue pugueu de les frases seg3ents+

α) Les oques que es passe&en per la plaça molesten el tr*nsit.

β) -ls soterranis de les cases anti&ues són t$trics.

χ) 5l&un fenomen que ha ocorre&ut al costat m)ha fet por.

δ) Les plu&es dels Cltims an;s han aca"at am" les an;ades

ε) Dinc la m* &rossa com la d)un &oril!la.

φ) -l reflex de l)espillet que hi ha al fons del calaix em fa nosa.

γ) -l comerç i les arts són "ones dedicacions.



VV Quadern de Valencià Mitjà

η) No em dónes més medicines, que tinc marejos.

ι) -l despatx que m)ha posat l)empresa és el millor de l)edifici.

ϕ) -l #aixell, l)a#ió, el tren, el cotxe i caminar són mitjans de transport.

<. 7oseu en plural els substantius de les oracions seg3ents i feui les modificacionspertinents+

a$ La taronja #alenciana és massa dolça.

b$ Dot nen té el mateix desi&.

c$ 5m" la m*quina de rentar la ro"a s)ha perdut el safarei& del po"le.

d$ Euin dilluns i dimarts tenim classe de #alenci*Q

e$ a de ser recuperada la cançó tradicional de la re&ió.

f$ 5l prat hi ha una #aca que pastura.

g$ L)ai&ua de la font d)aquell po"le té un &ust molt diferent.

#$ La "arca de pesca no ix dissa"te a la nit.

i$ La professió més ha"itual del sus és f*cil d)ende#inar.

?. )raduTu les frases seg3ents+

a$ Las "acterias son asquerosas.

b$ Diene una costum"re mu; fea: cuando tiene una deuda mu; &ruesa nunca la pa&a.

c$ -ste perfume tiene un aroma exquisito.

d$ 9undo lle&ar el fin del mundoQ

e$ Diene la frente mu; ancha, los dientes pequeos ; el resto de su aspecto esimpresenta"le.

f$ -n esta farmacia se hacen anlisis clnicos.



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu VW

g$ -l %45 era desconocido hace UX aos ; ahora es una enfermedad mu; &ra#e.

#$ as de hacer un anlisis amplio del pro"lema antes de plantear todas las dudas.



VS Quadern de Valencià Mitjà

i$ an cortado la corriente eléctrica. Por eso no funciona el aire acondicionado ; notamosun calor tan pe&ajoso.

j$ Den&o mucho sueo, pero después me des#elo porque ten&o el sueo mu; li&ero ; sufro

muchas pesadillas.

9$ Ye has asustado ; por eso ten&o el pulso acelerado.

l$ 9o&ed una hoja de papel ; di"ujad un toro con los cuernos "ien &randes.

m$ ale muchos "esos ; muchos a"ra<os.

n$ a"ia tanta &ente que todos reci"imos muchos empujones ; al&Cn pisotón.

.& +oncordanDa entre substantiu i ad4ectiu

%i un adjectiu afecta dos o més noms que tenen el mateix &$nere, l)adjectiu #a, e#identment,en plural i en el mateix &$nere que els noms:

*na cassola i una paella brutes. *n #ome i un gos cansats.

%i l)adjectiu afecta dos o més noms de &$nere diferent, l)adjectiu #a en mascul plural:

*n cotxe i una moto vells.*na bicicleta i un camió ro4os.

Lomes i dones despullats

%i l)adjectiu #a da#ant de dos o més noms de &$nere diferent, concorda només am" el primer,en &$nere i nom"re:

antàstica visió i comentari 0on efecte i impressió

Dam"é hi ha la possi"ilitat de repetir l)adjectiu, tant si #a da#ant com si #a darrere:

*na escopeta vella i un sarró vell 3on exercici i bona presentació

%i un nom és determinat per més d)un adjectiu i, per a no repetirlo, s)elideix al&una #e&ada,és recomana"le que #aja en plural:

7ls plante4aments immobilista, moderat i radical 'se so"reentén 7l plantejament immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical / seria diferent si estractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: 7l plantejament immobilista,retr.gad i reaccionari(

-ls adjectius tot i mig esde#enen in#aria"les i prenen el #alor d)ad#er"is quan #an da#antd)un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d)article:

7ot 3arcelona #o sap

Soneix tot Satalun"a 7xageren quan diuen que a mi" Val!ncia #i fan obres



*nitat ; Sategories nominalsG substantiu i adjectiu VR

.?.1 E!ercici

1. 4illoreu0 si *s possible0 les frases seg3ents+

α) Dota 9allosa est* plantada de nespres.

β) e #ist un lli"re i una ressen;a molt "ona.

χ) Kreda sopa i café era tot el que l)espera#a a casa.

δ) e pedra era tota la =andia medie#al.

ε) L)espera#a a l)estació mi& %anta Pola.

φ) L)examen inicial, parcial i final té parts orals i escrites.

γ) -ls an;s i les estacions felices passa#en r*pidament.

η) 7n &at, una "alena i un pin&+ &risos decora#en la paret de l)ha"itació.



Unitat P. =è!ic. Composició i deri"ació

-n aquesta unitat tre"allarem els principals fenòmens que afecten el l$xic, perqu$ pu&ueu usar els mots am" precisió i correcció. -ls aspectes que #eurem seran les dissem"lances am" elcastell* els do"lets, els "ar"arismes i els neolo&ismes i els fenòmens que afecten lacreació l$xica: la composició, la deri#ació i l)Cs del &uionet.

9.1 'oblets l$5ics

i ha mots que s)assem"len molt, però que tenen si&nificats diferents, els anomenem doblets.5 al&uns els prefixos els han conferit un si&nificat nou: semblar Y assemblar . )altres, esconfonen moltes #e&ades en la llen&ua col!loquial, però tenen si&nificats que cal mantenir.

P.1.1 E!ercici

1. Empleneu les frases seg3ents amb la paraula 'ue considereu con"enient+

2. 586N5Y-ND 568%i #ols anar al teatre, primer has de recollir l) _____________ en taquilla.e posat_______________ als rosers perqu$ isquen flors més "oniques

G. 59L5F4F 9L5F4K495F Kinalment, els caps de &o#ern de la 7nió -uropea ___________ el tema.9al que nosaltres __________ "é l)oli a"ans de #endre)l.

1. 5K4FY5F 5K-FY5F

-s #a ______________ en la seua posició: #a _________ que no pensa#a dimitir.em d)___________ els fonaments d)aquesta casa.

H. 5N7L5F 5N7L!L5F e telefonat per ___________ la cita que tenia am" el met&e.9om que no s)a#enien, #an __________ el seu matrimoni: l)anell que porta#en aldit___________ no tenia cap #alor .

U. 5P5F-LL 5P5F5D0an fer un sopar am" molt d)____________ perqu$ #enia l)alcaldessa.L)___________ de tele#isió deix* de funcionar en començar aquella tempesta am" tant

d)___________ el$ctric.9om que menja tant té pro"lemes en l)_______________ di&estiu.

WX



*nitat = <!xic Somposició i derivació W2

V. 5D-FF5F 5D-FF4F 5 aquell a#ió encara no li han donat perms per ________________ i l)espera ha

___________ els passat&ers. No si&ues tan idealista. _____________, que ja tens 1X an;sT

W. 854?5F 5854?5F -l preu de la carn de #edella ha _________ molt.9al que ___________ el #olum del tele#isor.

S. 85N 8N6LLa po"lació es #a assa"entar del succés pel ____________ que #a emetrel)ajuntament.-l ____________ cristi* ja est* preparat per a desfilar.

R. 8-N5 0-N5 Necessite posarme una __________ per a su"jectar millor l)esparadrap.Y)han tret san& de la __________ per ferme una an*lisi.

2X. 86%%5 86F%5-n&uan; s)han incrementat els "eneficis dels que in#erteixen en __________.La ____________ o la #ida.e tornat del supermercat carre&at am" moltes ______________.Llus ha re&alat a la seua nó#ia una _________ de pell de cocodril.

22. 96L5 975Posa més ____________ si no #ols que es desen&anxen els cromos.Li han tallat la ____________ al &os.e ha&ut de fer____________ per entrar al cinema.-n el #iat&e he ha&ut de seure a la ____________ de l)a#ió.em comprat un piano de___________ de se&ona m*.

2G. 96ND- '96ND5F( 96YD- 96YPD- '96YPD5F( 96YPD-%-l tresorer tenia dificultats per a aclarir els __________ de l)associació.La __________ #a assistir al sopar "en$fic #estida de llar&.0és am" __________ i posa)t el casc, en _________ de fer el "oi&.

%i tens pro"lemes saps que pots _____________ am" mi.%i ja has aca"at les postres, demanarem el _______________ al cam"rer.e o"ert un _______________ corrent en la caixa d)estal#is.9om que no sap matem*tiques, sempre ____________am" els dits.

21. 96YPL4Y-ND5F -YPL-N5F %empre estem _________ els mateixos papers.-s passa el dia _________ els seus superiors jer*rquics.

2H. 96YP6NF- 96YP6%5F

9orelli #a ___________ més de cinquanta concerts per a #iol.L)han ___________ per no fer els deutes.



WG Quadern de Valencià Mitjà

2U. 96ND-YPL5F PF-0-7F--s passa la nit ________ la lluna plena.5quest apartat de la llei no __________ els casos més du"tosos.

2V. 978 978-LL

L)edifici on s)u"icar* el museu de les ci$ncies té forma de _____________. No tro"e el _______________, no sé on posaré els "ol&rafs.Dres al _____________ és i&ual a nou.

2W. 5D5 55 No se sap encara la __________ de l)examen.9al omplir els "uits de l)imprés am" les ____________ personals, i després lescol!locaran en una "ase de ________________ &eneral.

2S. 4F 4F%-

>o _______ 8ond, >ames 8ond.-ll a"ans ___________ que no tenia llic$ncia per a matar.

2R. 68L5F 68L-=5F Euan aca"eu ___________ el full per la meitat.as de tre"allar més, has de ____________ el temps que dediques a l)estudi.%aps si han ____________ aquesta pel!lcula al catal*5"ans de &uardar la ro"a has de ___________la.

GX. 6FY4F 56FY4F

5quell xiquet no pot ___________ "é.%)ensen;en cançons de "ressol per ______________ el seu fill.

G2. -%86FF56F -%86FF5N -%86FF5LL5 l)aula GXH no nete&en mai l)____________.Keu primer un ___________ i després redacteu la #ostra composició.-m #a presentar el tre"all ple d)________________.

GG. K5Yk% 5K5Y5Des que s)ha fet___________ ja no ens tracta i&ual. 5ra és una persona molt

__________.

-sta#a _____________ . Keia molta estona que espera#a el menC.

G1. K7LL K7LL5%i necessiteu més ________ per a l)examen, me)n demaneu.5 la tardor cauen __________ dels ar"res.

GH. =F-4? =F5% '=F5%%5(9om que no #ol estar tan __________ es ne&a a menjar aliments am" __________.

GU. LL47F5F 5LL48-F5F eu de ___________ els tre"alls a"ans del 1X de mai&.

Lluiten per ___________ el seu pas.



*nitat = <!xic Somposició i derivació W1

GV. Y-4 Y4= 'Y4D>5( Y4D> Y4D>5N Y4D>5N5.5 _____________ a&ost se cele"ra la festa de la Yare de éu.

___________ Norue&a es #a a"stenir en les darreres eleccions.-n __________ judicials la sent$ncia ha causat una forta commoció.L)a#ió és el ___________ de transport que men;s m)a&rada.

La ___________ d)edat dels narcotraficants detin&uts és molt "aixa.>a he netejat ___________ casa.

No té els ___________ necessaris per a in#esti&ar.Dre"alle en la conselleria de __________ am"ient.La tele#isió és un __________ de comunicació molt influent.

GW. Y--94N5 Y-494N5es que estudia ____________ ja no #ol prendre tantes ____________.

GS. Y-%5 D57L55 les nou del mat s)ha constituït la ___________ electoral.Per fa#or, ajuda)m a desparar _______________.esprés de la confer$ncia hi ha&ué una _____________ redona.La ________ de &o#ern ha dictat la llei que tant esper*#em.

GR. Y45 Y-%7F5Prenli les ___________ per ferli el #estit de festa.-l &o#ern haur* de prendre _____________ molt estrictes contra la corrupció.%i #ols que la recepta t)isca "é, has de posarli la _________ exacta de cadain&redient.

1X. Y%97L Y7%9L--l cos hum* té molts ______________.-m fa mal l)esquena perqu$ #ai& carre&ar una "otella de "ut* al ___________.

12. N6Y8F- NY-F6Euin ____________ ha eixit al sortei& de l)6N9-Qi ha#ia un &ran __________ d)alumnes en la manifestació.

1G. N6Y-N5F 5N6Y-N5F L)han ____________ president de l)associació de #eïns.an passat llistaQ >a m)han ____________Q

11. F=5N 6F=7-an restaurat l)_______________ de la catedral. 5ra sona millor que mai.9ap__________ del &o#ern central ha emés el comunicat.Y)he fet donant d)________________.

1H. P6%5F P6NF-La &allina #a __________ tres ous d)or.

__________#os al costat de la finestra per #eure com es __________ el sol.

1U. PF605F -YPF605F D5%D5F

5"ans de comprarte la "rusa, ___________tela.-n el piscola"is #am __________ tota mena de mariscs.



WH Quadern de Valencià Mitjà

em estat ___________ la resist$ncia del pont nou.1V. F-5L F-45LLa casa __________ ha emés un comunicat per fer pC"lic l)em"ar*s de la infanta.La pel!lcula est* "asada en fets ____________.

1W. F-0-DLL5 8-F8-N5L)orquestra Montecarlo #indr* a la ________________ de di#endres.La ______________ és una planta #erinosa.

1S. %-=7F 5%%-=7F5Nb5 K456F -st*s __________que tot això no és mentidaQ5quest anell estar* més __________en la caixa de ca"als.5quest mes he de pa&ar l)____________ del cotxe, la de la casa i la de #ida.%i no #ols que hi haja un accident, posa el ___________ a la pistola.

1R. %-7F- 5%%-7F- No podem ____________, ja que la sala est* plena.em ________ el xiquet en la cadira menjadora.

HX. %-Y8L5F 5%%-Y8L5F%--s nota que són &ermans, __________________ moltssim.5m" aquella careta d)*n&el, _____________ tan honrat i tan "ona persona.5 mi em ______________ que plour* aquest cap de setmana.

H2. %-N5L5F 5%%-N5L5F No dones a rentar la ro"a sense a"ans ______________la.

esprés de l)accident se li #a quedar la cara ________________.0osaltres, _______________ am" una creu l)opció correcta.-l jut&e em #a demanar que ___________ el culpa"le.

HG. D5D?5 D595-m #a caure el setrill i em #ai& fer una __________molt &ran en el #estit.

Necessite més __________ per a penjar els pòsters.

H1. D-FY- D-FY4N45ixò s)ha de fer dins del lmits del ____________ municipal i en un ____________ de set dies com a m*xim.

HH. 0-DL5 -%P-LY5 0-L5e passat la nit en _________ perqu$ el xiquet no ha parat de plorar.Kou tan rom*nticT %op*rem a la llum de les ___________.Bs molt ric, fins i tot té un #aixell de ___________.

2. Completeu els buits de les frases seg3ents posanti les paraules o les locucions 'ues9a$usten a la definició 'ue i a entre parèntesis.

2. -l policia li #a posar les ____________ '>69 )5N-LL-% - K-FF6 5Y8 E7 %-

%78>-9D-N -L% PF-%6% P-L% P7N%( a aquell ____________ 'P-F%6N5 E7- -N Y5D5 7N55LDF5( tan perillós.



*nitat = <!xic Somposició i derivació WU

G. -l fut"olista li #a posar la ____________ '5994k - P6%5F -L P-7 -NDF- 95Y-% )5L=

P-F 5 K-F L6 957F-( i ell #a caure un ____________ '96LP K6FD 6N5D -N 7N5

954=75(

1. -l ____________ 'P-F%6N5 -N95FF-=55 )-?-97D5F L-% P-N-% - Y6FD( #a complir am" la seua missió sense cap mirament.

H. No has de creuar el carrer per la ____________ 'LL69 6N %)-N9F-7-N 6% 6 YB%

95FF-F%(, sinó que ho has de fer pel pas de ____________ 'LL69 Y5F95D P-FE7 4

9F-7-N L-% P-F%6N-% E7- 05N 5 P-7(.

U. 9om que fa tanta calor haurem d) ____________ 'P6%5F -N Y5F?5( l)aire ____________ '%6DYB% 5 96N4946N%(.

V. Krancesc sempre ens conta uns ____________ '697FFN94-% 040-% 4 %68D5-%( "onssims.

W. -l que més m)a&rada després de la dutxa és eixu&arme am" una "ona ____________ 'P-b5 F-9D5N=7L5F - F685 P-F 5 -4?7=5F %- L-% Y5N% 4 L5 95F5( i tot se&uit posarme un ____________ 'P-b5 )58F49 5Y8 YN4=7-%, -%P-945LY-ND 5E7-LL5 E7- -%

P6%5 -%PFB% -L 85N(.

S. -l jut&e #a concloure que l)homicidi es #a produir am" premeditació i ____________ '957D-L5 P-F 5 5%%-=7F5F %- L5 4YP7N4D5D )7N5 Y5L5 5994k(.

R. 9om que no puc aca"ar el mes, hauré de demanar a l)empresa una ____________ 'P5=5Y-ND 505Nb5D(.

2X. %em"la que, finalment, el roser ha ____________ '%)5 5=5K5D 5 L5 D-FF5 5Y8

5FF-L%( "é.

22. L)____________ '6N5 -N95FF-=55 )5D-NF- -L% 9L4-ND% )7N5 96YP5N45 -

06L%, K4F-%, -D9.( ens ha donat un &ot am" ____________ 'P5FD LE745 -?DF-D5,8%495Y-ND, - L-% %78%DN94-% 0-=-D5L%( de taronja.

2G. Dots els an;s au&menta el preu de l)____________ '96NDF59D- 5Y8 E7 %kN

5%%-=7F5D% -L% 8BN%( del cotxe.

21. %i "usques una ____________ 'D4F5 LL5F=5 - D-4?4D -YPF55 P-F 5 %78>-9D5F

5P%4D% -N 7N5 K-F45(, cal que mires en primer lloc a la ____________ '5FY5F4-D 6

-%D64= 5Y8 Y-495Y-ND%(.

2H. Kixa)t en el que fas que has estat a punt de ____________ '-4?5F -%95P5F -L LE74

)7N F-94P4-ND( tota l)ai&ua pel terraT

2U. Dots els an;s pel mai& els ciutadans responsa"les han de fer la declaració de la ____________ '5LL E7- %)68DB 96Y 5 96N%-EN945 -L DF-85LL, )7N5

PF6P4-D5D, -D9.(.



WV Quadern de Valencià Mitjà

<. Escri"iu la paraula 'ue corresponga a cada definició.

2. onar a al&C ha"itació, posada.

_____________________________________

G. Lloc destinat a matar el "estiar.

_____________________________________

1. -sta"liment #ora la mar on es fa"riquen i es reparen em"arcacions.

_____________________________________

H. Protu"er*ncies frontals 'dues( que tenen molts remu&ants i altres animals.

_____________________________________

U. Faure la "ar"a i el "i&ot.

_____________________________________

V. 5cció i efecte de co"rar.

_____________________________________

W. Eue té molt de sa"or.

_____________________________________

S. Dorcedura d)una articulació, am" ruptura possi"le de lli&ament.

_____________________________________

R. Persona que en un judici dóna fe d)al&un fet perqu$ l)ha compro#at am" els seussentits.

_____________________________________

2X. Eue no est* present.

_____________________________________

22. Yil #e&ades mil.

_____________________________________

2G. ic o mur de protecció contra les onades fet de pedres &rosses. _____________________________________

21. 9ausar un espant, un so"resalt.

_____________________________________

2H. -scrit si&nat am" qu$ la &ent justifica que ha co"rat al&una cosa.

_____________________________________

2U. Lloc on #iuen les a"elles.

_____________________________________



*nitat = <!xic Somposició i derivació WW

9.2 )ls barbarismes

-ls barbarismes són estran&erismes que es consideren innecessaris perqu$ la llen&uareceptora ja té un mot especfic que acompleix perfectament la funció que intenta desplaçar

l)estran&erisme en q+estió. %ón "ar"arismes, per exemple, lograr 'aconse&uir, assolir(, donar- se compte 'adonarse( , grifo 'aixeta( , llavero 'clauer(, etc. La majoria dels nostres "ar"arismes són d)ori&en castell*, però al&uns pro#enen de l)an&lés o del francés.

-ls "ar"arismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparéixer enreculls de du"tes i altres #oca"ularis "*sics. Per a solucionar els du"tes pel que fa a latraducció de paraules #alencianes al castell*, i al re#és, recomanem el diccionari "ilin&+e

/iccionari castellà-català, -nciclop$dia 9atalana, 8arcelona, 2RRH.

P.2.1 E!ercici

1. Utilit%eu0 si cal0 un "ocabulari per a identificar els barbarismes 'ue contenen les frasesseg3ents i corregiulos+

a$ Y)he comprat un xaleco de terciop$l que #ai& #eure en l)escaparat de la "oti&a delxaflan.

-l tren de cercanies s)aturar* en l)andén n G d)aquest apeadero.

b$ esde lue&o que est* loca la &ermana del meu ierno. -m trau de les meues caselles laseua costum de xillar a tothom.

c$ e #ist al "ussó el ressi"o de la llum i el del se&ur del cotxe/ menos mal que he po&utahorrar un poc.

d$ No sé qu$ re&alarli: uns &emels, una pajarita o un "rotxe d)or.

e$ Pep est* molt &ord perqu$ sempre est* menjant "ocadillos, &olosines i coses am"&rasses. 5demés li a&raden molt els flans i els hojaldres.

f$ -ls candela"ros que m)han re&alat són de metal. 5 mi, m)a&raden més de co"re o de#idri.

g$ e comprat un comodn que no és del a&rado de mon tio.

#$ an retrassat la reunió, però no o"stant això es far* un an*lisis complet de l)estat decomtes: diran si hi ha &an*ncies o p$rdues.

i$ No sé sa"orejar el #i estran&er. 5ix que no és necessari que tra&uen el sacacorchos.



WS Quadern de Valencià Mitjà

j$ -l concejal ha can#iat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, però els pro"lemes de tr*fic encara continuen.

9$ -n aquella taula electoral s)han perdut moltes papeletes i això ha po&ut fa#oréixer la

p$rdua d)escan;s.

l$ >oan perteneix a un &rup que apoia l)a"ort &ratis.

m$ -ls nous arre&los de la cançó no #an decepcionar el pC"lic, que #a prorrompre enaplausos.

n$ -s #a recluir en un monasteri per tal d)apaci&uar el seu estat d)*nim, despejarse,serenarse i recuperar la se&uritat de si mateix.

o$ -l #e #a "aixar fet una fiera a dirnos que est*#em fent massa jaleo, que ja esta#a "é de juer&a i que érem uns sin#er&+enses.

p$ L)assafata #a portarnos una "andeja am" almejes i mejillons, però nosaltres preferem pulpo i llan&osta.

q$ 5testi&uaré da#ant la jutja tot el que a#eri&+e so"re el ro"o de la "isuteria

r$ e demanat financiació per poder pa&ar els &astos del pis que m)he comprat en uncomplejo de lujo.

s$ Yenos mal que hem alcançat els o"jectius/ ho dic en s$rio.

P.2.2 4ots adaptats

e #e&ades, al&unes paraules d)altres llen&+es s)incorporen plenament a la nostra, perqu$expressen realitats que no existeixen en la nostra llen&ua. -n aquest cas, els "ar"arismes

deixen de serho i s)adapten orto&r*ficament 'com les paraules en ne&reta de l)exemple(. %ino estan adaptats, s)escriuen normalment en cursi#a, com els mots de la frase se&+ent:

-l ju&ador d9andbol és un #ipp" que menja brioi!os de xocolate en el #all de l)hotel.

Per sa"er quina és la situació de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu#i&ent+ /iccionari de la llengua catalana, de l)4-9 o el /iccionari Valencià, de l)editorial8romera.



*nitat = <!xic Somposició i derivació WR

9. La creació l$5ica

La llen&ua no és un sistema limitat ni est*tic. 8en al contrari, el corpus lin&+stic escaracterit<a per una constant mo"ilitat: contnuament apareixen no#es paraules per la

necessitat d)expressar tots els conceptes que demana l)Cs lin&+stic. ins d)aquest apartatdistin&irem dos procediments: la deri"ació i la composició.

P.<.1 =a deri"ació

La deri#ació és el procediment morfolò&ic de creació l$xica que ens permet l)o"tenció de paraules no#es a partir de les que ja tenem. Les paraules no#es que ens proporciona laderi#ació s)anomenen derivats, i els elements afe&its als lexemes són els afixos.

9om a elements lin&+stics que permeten deri#ar paraules, els afixos no existeixen tot sols,han d)aparéixer lli&ats a un lexema. %e&ons el lloc d)aparició respecte del lexema, elsclassifiquem en:

i ha dos tipus de prefixos: els que imposen els seus trets sem*ntics o sint*ctics al lexema

'prefixos #er"alit<adors( i els que tan sols afi&en un tret sem*ntic sense introduirhi capalteració 'prefixos aspectuals(.

7refi!os "erbalit%adors 7refi!os aspectuals

a- aprofundir en- enllustrar es- esbravar

a Dprivatiu$ anormal ben "en#in&utcon- conviurecontra- contraatac

des desfer dis- distraureentre- entreactein- intranquil inter - intermedi

mal malparlatre- reconstruir sobre- sobre#umàtrans- transportar

RECORDEU

• -l prefix en- es con#erteix en em da#ant de consonant "ila"ial ' p, b, m(

• -l prefix a- 'pri#atiu( si&nifica sense0 no...

prefi!os, morfemes que #an da#ant del lexema/ ex.: des-cal2sufi!os, morfemes que #an darrere del lexema/ ex.: cal2-ar infi!os, morfemes que #an col!locats entre el lexema i el sufix/ ex.: cal2-ot-et

'el lexema dels exemples és sempre cal2-(



SX Quadern de Valencià Mitjà

P.<.1.1 E!ercicis

1. Formeu "erbs deri"ats d9a'uestes paraules amb els prefi!os a-/ en- Mi la seua "ariantem-N i es-+

"utxaca____________________ llaç_________________ pols_________________ curiositat___________________ &ran________________ #ell__________________

&*"ia______________________ marc_______________ paper________________

ma&at<em__________________ caixa_______________ lleu&er_______________

farina______________________ clar________________ racó_________________

#erns______________________ "arat_______________ "ranca_______________

2. Escri"iu les paraules 'ue corresponen a les definicions seg3ents Mpareu atenció en

l9ortografia dels mots amb prefi!osN+a$ ome sense ideolo&ia poltica:

b$ -scrit sense nom :

c$ -s diu d)allò que no és simptom*tic:

d$ Eue no és su"orna"le:

e$ %u"st*ncia que neutralit<a l)acció d)un #er, antdot:

f$ onar raons o pro#es que descarre&uen d)una culpa:

g$ 6rdre am" qu$ es re#oca una altra ordre:

#$ Persona que parla "é, correctament, am" una certa ele&*ncia:

P.<.1.2 Diminutius0 augmentatius i pe$oratius

%i afe&im una s$rie de terminacions als noms, podem expressar un judici de &randesa,menudesa o men;spreu, de la persona, animal o cosa de la qual parlem. 5leshores, perderi#ació, hem format au&mentatius, diminutius o pejoratius. 5 continuació us donem unquadre am" els sufixos principals am" qu$ es formen nous mots:

ufi! )ipus E!emples

et eta diminutiu mocadoret 'de mocador(



*nitat = <!xic Somposició i derivació S2

im diminutiu polsim 'de pols(

ó ona diminutiu carreró 'de carrer(

#s assa au&mentatiu peuàs 'de peu(

arro arra au&mentatiu familiar donarra 'de dona(

ot ota pejoratiu au&mentatiu llibrot 'de lli"re(

astre astra pejoratiu politicastre 'de poltic(P.<.1.< Col·lectius

5m" uns sufixos determinats, podem o"tenir noms que expressen un conjunt o altres ideessimilars. 0e&euho en el quadre se&+ent:

sufi! e!emples

am "rancam 'conjunt de "ranques(

ar can;ar 'conjunt de can;es(

ada teulada 'conjunt de teules(

alla menudalla 'conjunt de menuts(

eda al"ereda 'conjunt d)*l"ers(

atge plomat&e 'conjunt de plomes(

P.<.1.? E!ercicis

1. Completeu el 'uadre seg3ent0 tenint en compte el 'ue acabeu de "eure. Fi!eu"os enl9e!emple+

deri"at primitiu sufi! tipus de sufi!

xiqueta xica -eta diminutiu

fadrinot

cotx*s

oli#erar "escollada

trosset

xicalla

"rancat&e

2. A continuació0 teniu di"erses sèries de paraules d9una matei!a família. Fi!eu"osib*0 classifi'ueules en la graella de la p#gina seg3ent i completeula. i dubteu 'uin *s elprimitiu0 consulteu el diccionari+

ai&+eta, ai&+era, aquós, aqu*tic titular, titulació, su"ttol

OBER6EU

ada és un sufix molt productiu que, a més, pot indicar:

colp ' galtada(,acció 'animalada( omo#iment 'bra2ada(.



SG Quadern de Valencià Mitjà

consolat, consular llacuna, lacustrefaula, fa"ulóscor"ar, cur#aturanit, nocturn

cer#ellet, cere"ral

llun*tic, llunari, lunar, lCnula jo#entut, jo#en#ol, ju#enilespaiós, espacial, espaiar llen&+eta, llen&ut, lin&ual, lin&+ista

pitrera, pectoral

ullera, ocular, ullet, oculista



*nitat = <!xic Somposició i derivació S1

Deri"ats 7seudoderi"ats McultismesN 7rimitiuai&+eta, ai&+era aquós, aqu*tic ai&ua

P.<.1. Els gentilicis

-ls &entilicis són noms que desi&nen els ha"itants o els naturals d)un lloc determinat. -l procediment per a formarlos és "en sen<ill, ja que consisteix Cnicament a unir un sufix allexema nominal. L)aplicació d)aquest sufix no o"eeix cap norma determinada/ i justamentaquesta és l)Cnica dificultat de formarlos.

ufi!os amb els 'uals formem gentilicis E!emples

* ana

*nic *nica

*tic *tica

au a#a

enc enca

eu e#a

és 'o $s( esa

ina

er era

ota

#alenci*, #alenciana

"alc*nic, "alc*nica

asi*tic, asi*tica

eslau, esla#a

parisenc, parisenca

europeu, europea

ara&onés 'ara&on$s(, ara&onesa

alacant, alacantina

"rasiler, "rasilera

cairota



SH Quadern de Valencià Mitjà

P.<.1.P E!ercici

1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu lagraella seg3ent+

entilici 7oblació Comarca

alcoi*alcoiana

5l<ira

denierdeniera

?ixona

9alp

9atarroja

&uardamarenca

6riola-lx

-lda

"an;er"an;erina

9astalla

P.<.2 =a composició

La composició és la creació d)un nou terme a partir de mots que ja existeixen. 5ix, paraulescom ara terratr!mol, ferrocarril, aiguardent, politicosocial, migpartir, pellroja o gratacelss)han ori&inat per composició. Yitjançant aquesta t$cnica podem crear nous su"stantius, nousadjectius i nous #er"s. %e&ons la cate&oria &ramatical de la paraula creada podem parlar decomposició nominal, composició adjecti#al o composició #er"al.

2. 9omposició nominal 'per a o"tenir nous su"stantius(:

a$ 9om"inant un lexema nominal am" un altre lexema nominal. -x.: paper moneda.b$ 9om"inant un lexema nominal am" un lexema adjecti#al. -x.: pellroja.c$ 9om"inant un lexema nominal am" un lexema #er"al. -x.: paracaigudes, gratacel .

G. 9omposició ad$ecti"al 'per a o"tenir nous adjectius(:

a$ 9om"inant un lexema nominal am" un lexema adjecti#al. -x.: panxacontent .b$ 9om"inant un lexema adjecti#al am" un altre lexema adjecti#al. -x.: civicopol(tic.

1. 9omposició "erbal 'per a o"tenir nous #er"s(:

ee 9om"inant un lexema nominal am" un lexema #er"al. -x.: corprendre.ee 9om"inant un lexema adjecti#al am" un lexema #er"al. -x.: primfilar



*nitat = <!xic Somposició i derivació SU

P.<.2.1 =98s del guionet

i ha al&unes paraules compostes que s)escriuen am" &uionet. No en són moltes, però podenocasionar du"tes orto&r*fics. 5quests du"tes es dilueixen si tenim en compte els criteris delquadre se&+ent, uns criteris que, tal com podeu compro#ar, són "en sen<ills.

aN Amb guionetbN Lunts Msense guionet isense espaiN

cN eparats MambespaiN

2. eri#ats d)un su"stantiu am" el prefix no+ no-bel·li"erància

G. 9ompostos en els quals: -l se&on element comença

per s , r o 5 : penja-robes

Pot ha#erhi pro"lemes de lectura:cinc-en-rama

-l primer element duu accent &r*fic: p!l-roig

-s tracta d)un numeral: vint-i-cinc

Ki&ura un punt cardinal: nord-oest

-s tracta d)una expressió repetiti#a: ziga-zaga

i ha una construcció expressi#a: acorre-cuita

5pareixeria una forma molt estran;asi no s)escri&uera el &uionet: qui-sap-lo

+ eri#ats de qualse#ol prefix 'excepte no(:vicerector

: eri#ats de compostos ideri#ats de sinta&mes:blatdemorar

6 9ompostos cultes am"la forma prefixadaaca"ada en o o -i :

politicosocial

8 9ompostos no inclososen el cas G de lacolumna a( ni en el casG de la columna c(:terratinent , allioli

+ eri#ats am" el prefix no quanel se&on elementés un adjectiu:no bel1ligerant

: %inta&meslexicalit<ats quesón compostossin*ptics: màmorta, concursoposició

P.<.2.2 E!ercicis

1. =es paraules 'ue designen els conceptes seg3ents poden presentar dubtes pel 'ue fa al9ortografia del guionet. DeduTu la paraula a 'uè fa referència el concepte i transcri"iu

la d9acord amb els criteris anteriors+-x.: 7n #a&ó que és tam"é un restaurant: Vagó restaurant

2. Kilòsofs anteriors a %òcrates_______________________________________________

G. Persona milion*ria en &rau superlatiu ________________________________________

1. 7n camió que alhora és tam"é una &rua______________________________________

H. ecret am" força de llei __________________________________________________

U. 5nterior a la introducció de l)art rom*nic _____________________________________

V. 9*rrec immediatament inferior al de rector ___________________________________

W. Felatiu a =r$cia i a Foma _________________________________________________ S. Poltic i social __________________________________________________________



SV Quadern de Valencià Mitjà

R. Persones que parlen castell* _______________________________________________

2X. Eue té la "ar"a roja ______________________________________________________

22. Dall #ertical de la roca so"re la mar__________________________________________

2G. Eue no té traça _________________________________________________________

21. 9ircuit on no hi ha cap resist$ncia al pas del corrent el$ctric______________________

2H. Persona que ni sent ni parla ________________________________________________

2U. 5parell que ser#eix per a comptar &otes______________________________________

2V. 5&re i dolç a la #e&ada ___________________________________________________

2W. -sp$cie d)om"rel!la que ser#eix per a prote&irnos del sol _______________________

2S. 4nstrument per a parar els llamps ___________________________________________

2R. Lloc on es &uarda la ro"a en un local pC"lic ___________________________________

GX. Nom"re natural que se&ueix el quaranta______________________________________

G2. -stat del sud d)frica ____________________________________________________ GG. -ntre el sud i l)est _______________________________________________________

G1. 9aminar deixantse anar d)una "anda a una altra _______________________________

GH. -l dia anterior a ahir _____________________________________________________

GU. Dennis de taula __________________________________________________________

GV. -l dia que fa GW _________________________________________________________

GW. 9inta el*stica que e#ita que les calces cai&uen cames a#all_______________________

GS. 9uc que sem"la tenir cent cames ___________________________________________

GR. Nom"re que no s)altera si s)in#erteix l)ordre de les seues xifres ___________________ 1X. %alsa feta am" alls picats i oli ______________________________________________

12. 0arietat culti#ada de la col, d)infloresc$ncia molt desen#olupada__________________

1G. Nom donat a di#ersos "olets _______________________________________________

11. -l nom"re anterior a 2XX __________________________________________________

2. Formeu compostos relacionant les parelles seg3ents i pareu atenció si les paraulesresultants porten guionet o no+

2. "usca raons

G. cap &irar

1. cara xuclat

H. clar o"scur

U. cor prendre

V. escalfar "ra&uetes

W. escurar "utxaques

S. escurar xemeneies

R. &*l!lic rom*nic

2X. &irar sol

22. fi&a flor

2G. fsic qumic

21. mal #endre

2H. nord americ*

2U. parar xocs

2V. pit roi&

2W. poca #er&on;a

2S. prim mirar

2R. rodar món

GX. tastar olletes



Unitat Q. 4orfologia "erbal ,

;.1 )l verb. Introducció

-l #er" és la cate&oria &ramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat odel sinta&ma #er"al, i expressa o "é lMacció que realit<a o rep el su"jecte, o "é la seuaexist$ncia o estat.

-n el #er" podem distin&ir dos components: el lexema #er"al i la desin$ncia. -l lexema és la part fixa de cada #er" i nMexpressa el si&nificat l$xic 'cant (. La desin$ncia, per contra,expressa el temps, la persona, el nom"re, el mode i lMaspecte. Dam"é, atenent al fet que ladesin$ncia de lMinfinitiu aca"e en ar , er 'o re( o ir , classifiquem els #er"s en tres &rups oconju&acions: primera conju&ació 'aca"ats en ar (, se&ona conju&ació 'aca"ats en er o re( itercera conju&ació 'aca"ats en -ir (.

-l temps #er"al expressa el moment en qu$ té lloc lMacció expressada pel #er". -ls tempsfonamentals són:

• present 'expressa lMara: jo passege(• passat o pret$rit 'expressa lMahir o lMa"ans: jo passejava(• futur 'expressa el dem* o el després: passejar%(

em de tenir en compte que de #e&ades utilit<em el present per a:

• expressar fets passats com si tin&ueren lloc en el present 'és lManomenat present #ist.ric(: usiàs Marc# mor 'en comptes de va morir ( l]an" +8+:.

• expressar un futur pròxim o immediat: /emà vaig 'en comptes dManir%( al mercat• expressar fets ha"ituals: Rots els dies m]alce a les O#.

-l mode indica la manera com es realit<a la idea expressada pel #er". Dro"em "*sicament tresmodes, encara que altres autors tam"é inclouen el mode condicional:

• Yode indicatiu, per a expressar un fet real, constata"le: @ón les tres men"s quart .• Yode su"juntiu, per a expressar un desi&, temor/ qualse#ol idea marcada per lMactitud

su"jecti#a del parlant: M]agradaria que vingueres prompte.• Yode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ac(Z

LMaspecte ens indica lMestat del desen#olupament de lMacció #er"al, és a dir, si aquesta acció ésaca"ada o puntual 'aspecte perfectiu( o inaca"ada 'aspecte imperfectiu(. Per això en els tempsdel passat distin&im els pret$rits perfets 'que indiquen, per tant, una acció aca"ada( dels

pret$rits imperfets 'que indiquen una acció inaca"ada(.

• 5specte perfectiu: Va anar al cinema• 5specte imperfectiu: <legia contes

SW



SS Quadern de Valencià Mitjà

7s oferim un quadre am" la conju&ació re&ular a"ans dMestudiar la conju&ació irre&ular.

;.2 Fodels de con4u"ació re"ular

D-YP% 4 Y6-% 2a ̀5F Ga ̀F--F 1a incoatiuspurs ̀4F 4nfinitiu Sant-ar &erd-re @ R%m-er @erv-ir @ /ormir=erundi Sant-ant &erd-ent @erv-intParticipi Sant-at &erd-ut @erv-it,&D,CA),UPresent d)indicatiu 'jo( cant-e

'tu( es'ell( a'nos.( em'#os.( eu'ells( en

&erd-V -s V em eu en

serv-isc V dorm- V ei!es s

ei! V V im im iu iu ei!en en

Pret$rit imperfetd)indicatiu

'jo( cant-a"a'tu( a"es'ell( a"a

'nos.( #"em'#os.( #"eu'ells( a"en

perd-ia ies ia

íem íeu ien

serv-ia ies ia

íem íeu ien

Pret$rit perfetsimple'indicatiu(

'jo( cant-í 'tu( ares'ell( #'nos.( #rem'#os.( #reu'ells( aren

perd-í eres * *rem *reu eren

serv-í ires í írem íreu iren

Pret$rit perfet perifr*stic' perf simple(

'jo( vaig, 'tu( vas, 'ell( va, 'nos.( vam, '#os.( vau, 'ells( van

34NK4N4D47 'cantar Y perdre Y t%mer Y servir Y dormir (Kutur simple'indicatiu(

'jo( cantar-*'tu( #s'ell( #'nos.( em'#os.( eu'ells( an

&erdr-* temer-* #s #s # #

em emeu euan an

servir-* #s # em eu an

9ondicional simple'indicatiu(

'jo( cantar-ia'tu( ies'ell( ia'nos.( íem'#os.( íeu'ells( ien

&erdr-ia temer-ia ies ies ia ia

íem íemíeu íeuien ien

servir-ia ies ia íem íeu ien

UBLU&),UPresent de su"juntiu 'jo( cant-e

'tu( es'ell( e'nos.( em'#os.( eu'ells( en

perd-a es a em eu en

serv-isca dorm-a is'ues es

isca a im im iu iu

is'uen enPret$rit imperfetde su"juntiu

'jo( cant-ara@*s'tu( ares@esses'ell( ara@*s'nos.( #rem@*ssem'#os.( #reu@*sseu'ells( aren@essen

perd-era@*s eres@esses era@*s *rem@*ssem *reu@*sseu eren@essen

serv-ira@ís ires@isses ira@ís írem@íssem íreu@ísseu iren@issen

,47ERA),Uimperatiu 'present( cant a Dtu$

e 'ella, #osté( em 'nosaltres( eu '#osaltres( en '#ostés(

perd- V a em eu

en

serv-ei! V dorm- V isca a

im im iu iu is'uen en

)E47 CO47O)O pret$rit indefinit'indicatiu(

'jo( #e, 'tu( #as, 'ell( #a, 'nos.( #em, '#os.( #eu, 'ells( #an 3 P5FD494P4 'cantat Y perdut Y temut Y servit Y patit (



*nitat N Morfologia verbal T SR

;. +oncordanDa entre el sub4ecte i el verb

9om a norma &eneral, el su"jecte i el #er" concorden en persona i nom"re. %i una frase no téel su"jecte explcit, la persona i el nom"re del #er" ja indiquen la persona i el nom"re del

su"jecte.

7ls meus amics mengen llepolies 7l xiquet juga al futbol nem totes les setmanes de viatge

9al tenir en compte que quan el su"jecte és un nom col!lectiu sin&ular 'equip, gent , etc.(,concorda am" el #er" tam"é en sin&ular.

<a gent %s molt atrevida <]equip #a guan"at la copa

5m" el #er" #aver-#i la concordança entre su"jecte i #er" sempre ha dManar en sin&ular, am"independ$ncia que el complement directe #aja en sin&ular o en plural.

Li #a mil persones que creuen en el dimoni Li #avia moltes mosques a la cafeteria

;.& +orrelació entre al"uns temps verbals

Q.?.1 Oracions condicionals

LMoració su"ordinada introduïda am" la conjunció si, quan expressa una condició no existenten la realitat, es construeix preferentment am" pret$rit imperfet de su"juntiu, se&uida sempre

pel #er" de lMoració principal en un temps condicional, simple o compost.

@i estudiares m%s cada dia, aprovaries amb facilitat@i <a"uArem arribat a temps, no <auríem perdut el tren

5questa mateixa correlació entre temps #er"als es dóna tam"é en frases com les se&+ents, en

qu$ lMoració su"ordinada no és introduïda am" la conjunció condicional si.

M] a"radaria que tots vosaltres lle"íreu els llibres recomanats.@condicional simple pret$rit imperfet de su"juntiuA



RX Quadern de Valencià Mitjà

RECORDEU =9E)RUC)URA DE =E ORAC,O& CO&D,C,O&A=

Oració condicional Oració principal

7resent

%i "*ns a casa

7resent

jo faig el sopar 7resent

%i "*ns a casa

Futur

jo far* el sopar

,mperfet de sub$untiu

%i "ingueres a casa

Condicional simple

jo faria el sopar

7lus'uamperfet de sub$untiu

%i agueres "ingut a casa

Condicional compost

jo auria fet el sopar

Fecordeu que en les oracions condicionals construïdes am" temps compost, el temps que cal

usar en l)oració principal és el condicional compost i no el plusquamperfet de su"juntiu.

@i <a"ueres estudiat , <auries tret bona nota@i <a"ueres estudiat , W<a"ueres tret bona nota

Vicent <auria po"ut arribar a temps si #i <a"uera 3et un esfor2Vicent W<a"uera po"ut arribar a temps si #i <a"uera 3et un esfor2

<a #ist.ria s’<auria po"ut contar a l’inrev%s <a #ist.ria Ws’<a"uera po"ut contar a l’inrev%s

Q.?.2 7erfet dWindicatiu i imperfet de sub$untiu

Euan hi ha simultaneïtat entre lMacció que expressa el #er" de lMoració principal i la queexpressa el #er" de lMoració su"ordinada, es produeix una correlació entre el pret$rit perfetdMindicatiu 'en lMoració principal( i el pret$rit imperfet de su"juntiu 'en lMoració su"ordinada(,

7ls alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a comen2ament de curs.

9al anar am" compte de no construir la frase en lMoració su"ordinada am" un present desu"juntiu 'donen(.



*nitat N Morfologia verbal T R2

;. Verbs irre"ulars de la primera con4u"ació

La primera conju&ació té dos #er"s irre&ulars: anar i estar -l #er" anar presentairre&ularitats en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el futur, el condicional i l)imperatiu. -l

#er" estar és irre&ular en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el pret$rit perfet simple, el pret$rit imperfet de su"juntiu i l)imperatiu. -ls altres temps d)aquests #er"s es conju&uense&uint el model re&ular.

A&AR E)AR

4N495D47 %78>7ND47 4N495D47 %78>7ND47

7resent

#ai&#as#aanemaneu#an

Futuraniréanir*sanir*

aniremanireuaniran

Condicionalaniriaaniriesaniriaaniremanireuanirien

7resent

#aja#a&es#ajaanemaneu#a&en

7resent

esticest*sest*estemesteuestan

7ret. perfet simpleesti&uesti&ueresesti&ué

esti&uéremesti&uéreuesti&ueren

7resent

esti&aesti&uesesti&aesti&uemesti&ueuesti&uen

7retèrit imperfetesti&uera ésesti&ueres essesesti&uera és

esti&uérem éssemesti&uéreu ésseuesti&ueren essen

,47ERA),U ,47ERA),UX

#és#ajaanemaneu

#a&en

esti&uesesti&aesti&uemesti&ueuesti&uen

Euan les formesd)imperatiu són pronominals,en la Ga persona del sin&ular

i del plural, es prefereix està iesteu respecti#ament:

està-te quiet

esteu-vos uiets



RG Quadern de Valencià Mitjà

Q..1 E!ercicis

1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del "erb anar :

a$ 5ra, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.

b$ i#endres nosaltres ______________ al teatre.c$ 0i&ila que el teu fill no se)n _______________ a dormir sense sopar.d$ 5"ans, ells ______________ am" cotxe/ ara ____________ a peu.e$ Euan tu ___________ a l)hospital, a#isa)m/ hi __________ am" tu.

f$ -ls seus pares sempre ___________ al tre"all "en prompte. g$ 5 aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.#$ Y)a&rada que els seus fills _______________ més so#int a #eure)ls.i$ %i tu _______________ a les festes d)5lcoi, jo ________________am" tu.

j$ %i ells no se)n ________, me)n ____________ jo sol.

2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del "erb estar :

α) 5quest estiu, si tot #a "é, els pares s)__________________ a 9alp tot l)a&ost.β) Y)____________ sense fer res des de dilluns.χ) Yateu __________ cansat de #eure aquesta pel!lcula.δ) 0ull que el meu fill ____________ or&ullós de mi.ε) La seua &ermana ____________ malalta/ ell ja ho ha#ia ______________.φ) %i no ______________ "é en aquesta ha"itació, ho dieu a recepció.γ) 0oldria que _____________ "en preparats, tots #osaltres.η) -lls s)hi ______________ tot el temps que #ul&uen, en aquest pis.ι) Per fa#or, _____________#os callats d)una #e&adaT

ϕ) Fosa, ____________te tranquil!la que ja est* tot solucionat.

<. Completeu a'uestes frases amb la forma ade'uada del "erb corresponent+

a$ No sóc dels que ___________________'-N0->5F( nin&C, les coses can#ien.b$ -ns _________________'96L!L695F( ac o més enda#antQc$ %i tu__________________'DF5b5F( dues rectes paral!leles, no es creuaran mai.d$ Les dones de la neteja______________'KF-=5F( el pis cada dos dies.

Alteracions ortogr#fi'ues

Fecordeu que hi ha un &rup de #er"s que, tot i conju&arse se&uint el model re&ular, presenten unes #ariacions en l)escriptura, d)acord am" les re&les orto&r*fiques.-xemples:

passe $atoca

juga

caSaade'ua

passegemto'uem

juguem

cacemade'3em

Dot i que no són #er"s irre&ulars, con#é recordar que en els #er"s aca"ats en iar comcanviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 2a, Ga i 1a persona del sin&ular i la 1a del

plural. -xemple: can"ie, can"ies, can"ia, can"ien.



*nitat N Morfologia verbal T R1

e$ >o no em _______________'K495F( en aquell pis tan "rutT



RH Quadern de Valencià Mitjà

;.9 Verbs irre"ulars de la se"ona con4u"ació

-ls #er"s irre&ulars de la se&ona conju&ació els di#idirem en tres &rups:

a. 0er"s aca"ats en córrer ". 0er"s aca"ats en ndre i en -ldre2. 0er"s #elarit<ats

c. 0er"s aca"ats en Ai5er d. 0er"s aca"ats en ure

G. 0er"s que su"stitueixen el darrer so del radical ' ix, ` u( per ` sc ' squ(

1. 0er"s especialment irre&ulars

Q.P.1 6erbs "elarit%ats

Fecordeu que diem que un #er" és #elarit<at quan la primera persona del present d)indicatiuaca"a en ` c. 5questa c es transforma en g en totes les persones dels temps se&+ents: present de subjuntiu, pret!rit imperfet de subjuntiu i pret!rit perfet simple , i tam"é en el participi,sempre que si&a re&ular. Danmateix, aquest can#i no té lloc quan la primera persona del

present d)indicatiu d)un #er" aca"a en ` sc.

-x. Sórrer

,&D,CA),U UBLU&),U

7resent 7erfet simple 7resent 7retèrit imperfet

correccorrescorrecorrem

correucorren

corregucorreguerescorre&uécorreguérem

correguéreucorregueren

córregacórreguescórregacorreguem

corregueucórreguen

correguera éscorregueres essescorreguera éscorreguérem éssem

correguéreu ésseucorregueren essen

7AR),C,7,

corregut, correguda, correguts, corregudes

C

#elarit<ació



*nitat N Morfologia verbal T RU

A. 6erbs acabats en córrer : córrer, incórrer, recórrer, escórrer, ocórrer, transcórrer,discórrer, etc.

L)Cnica irre&ularitat que presenten aquests #er"s és la #elarit<ació: jo córrec 'pres.ind.(, jo córrega 'pres. su"j.(, jo correguera 'imp. su"j.( No o"stant això, molts d)ells en

castell* són de la tercera conju&ació 'transcórrer, escórrer, recórrer, ocórrer, etc.( no de lase&ona, cosa que ens pot causar interfer$ncies:

-x.: ?o s% qu! fer ?o se m’ ocorre res ?o s% qu! fer ?o se Wm’ocurreix res ?osaltres sempre recorrem totes les sent!ncies

?osaltres sempre Wrecurrim totes les sent!ncies

Q.P.1.1 E!ercicis

1. Completeu les frases seg3ents amb les formes "erbals corresponents+

a$ >oan a#ui ha ___________ '9kFF-F( com un campió.b$ Bs un i&norant, __________ '4%9kFF-F( men;s que una mosca.c$ >a fa temps que això no ___________ '69kFF-F(.d$ -l temps____________ 'DF5N%9kFF-F( i tu no em deies res.e$ %i et _____________ 'F-9kFF-F( en una #esprada totes les falles aca"aries re"entat.

f$ 9ontinues ___________ '4N9kFF-F( en els mateixos errors de sempre. g$ Din&ué un accident i no el ___________ '%69kFF-F( nin&C.#$ No sa"em quants escriptors _____________ '96N9kFF-F( l)an; que #e als Premis

6ctu"re.i$ No crec que això t) ____________'69kFF-F( molt so#int. 5#ui t)ha __________

'69kFF-F( perqu$ no esta#es preparat. j$ 9one&uda la sent$ncia, és possi"le que els ad#ocats ____________ 'F-9kFF-F( alDri"unal %uprem.

B. 6erbs acabats en ndre i ldre+ romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre,respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.

5 "anda de la irre&ularitat de la #elarit<ació, que tro"arem en tot aquest &rup, els #er"sque aca"en en ` ndre o en ` ldre es caracterit<en per la p$rdua de la ` d ` en els tempsse&+ents:

7resent d9indicatiu 7ret. imperfet d9indicatiu erundi

aprencaprensaprén

aprenemapreneuaprenen

apreniaapreniesaprenia

apreníemapreníeuaprenien

aprenent

p$rdua de la d

#elarit<ació



RV Quadern de Valencià Mitjà

Q.P.1.2 E!ercicis


ee -ll a"ans sempre ____________ 'F-%6LF-( tots els pro"lemes, però ara no en

___________ 'F-%6LF-( cap.ee -scriuli l)adreça perqu$ no es ____________ '96NK6NF-(.

ee >o #olia que ell em ______________ '96YPF-NF-( però no em ____________ '96YPF-NF-( mai.

ee >o sempre ____________ 'PF-NF-( llet, però ell sempre _________'PF-NF-(café, encara que el met&e li ha dit que no en ____________ 'PF-NF-(.

ee %i ell _____________ '96YPF-NF-( l)explicació del professor, ____________ 'F-%6LF-( correctament els pro"lemes i ______________ 'F-%P6NF-( "é totesles pre&untes.

ee

Euan era jo#e ______________ '96YP6NF-( una cançó cada setmana, però nin&C ______________ '96YPF-NF-( les lletres.

ee Y)a&rada assistir a aquest curs perqu$ ____________ '5PF-NF-( més del que ______________ '5PF-NF-( en el que #ai& fer l)an; passat.

ee >o no ____________ '-ND-NF-( per qu$ #osaltres sempre _____________ 'F-%6LF-( els #ostres assumptes de la mateixa manera.

ee Ya tia _____________ '0-NF-( el seu pis per 2X milions, i jo __________ '0-NF-( el meu per 2G, però crec que el seu __________ '05LF-( més que elmeu.

ee Ka temps que jo no ___________ 'Y6LF-( café. 0ols que en ___________

'Y6LF-( ara un pocQee 9rec que jo no ___________ '05LF-( per a estudiar llen&+es. %i __________

'05LF-( més, ______________ '5PF-NF-( aleman; o rus.

C. 6erbs acabats en Ai5er GconAi5er/ parAi5er/ aparAi5er/ nAi5erH

No tots els #er"s que aca"en en ` %ixer presenten el can#i c g . -n realitat només el presenten els #er"s con%ixer i par%ixer 'i deri#ats: recon%ixer, descon%ixer, apar%ixer,compar%ixer(. 5ltres #er"s que aca"en en `éixer, com ara mer%ixer o cr%ixer , no fan aquestcan#i, ja que la primera persona del present d)indicatiu aca"a en `%9.

Q.P.1.< E!ercicis


a$ L)acusat ______________ '96YP5FB4?-F( a#ui da#ant del jut&e.b$ Laia _______________ '-%96NB4?-F( les intencions del seu compan;.c$ >o encara no _______________ '96NB4?-F( la teua nò#ia.d$ Eue aquella actriu _______________ 'F-5P5FB4?-F( en aquell moment no #a ser

estran;.e$ >aume parla com si jo _____________ '96NB4?-F( el pro"lema.

f$ 5na#a tota maquillada. No ____________ 'P5FB4?-F( la teua &ermana.



*nitat N Morfologia verbal T RW

D.6erbs acabats en ure 'excepte veure i viure(. -ls #er"s que aca"en en ^ ure es podendi#idir en dos &rups:

d.2 6erbs 'ue perden la U del radical da"ant de "ocal : creure, caure, seure, jaure, traure, riure -x.:9F-7F-

7resent d9indicatiucreccreuscreu

creem @ creiemcreeu @ creieu

creuen

A)E&C,. La 2a persona del present d)indicatiu del #er" caure és caic i no cac com seriad)esperar si se&urem exactament el model de creure. Per tant, el su"juntiu ser* caiga i

caiguera. La resta de la conju&ació s que se&ueix el model de creure.

Yolta atenció tam"é al pret$rit imperfet d)aquests &rups de #er"s. -xcepte cloure, coure ideri#ats, no porten di$resi, ja que la #ocal tònica no és la iG

7retèrit imperfet d9indicatiuCreure )raure Caure Cloure Coure

cr eiacr eiescr eia

créiemcréieucr eien

tr eiatr eiestr eia

tréiemtréieutr eien

queiaqueiesqueia

quéiemquéieuqueien

cloïacloïescloïa

cloemcloeucloïen

coïacoïescoïa

coemcoeucoïen

sense dièresi amb dièresi

d.G. 6erbs 'ue can"ien la u del radical per una v: el can#i es produeix en la 2a i Ga persona del plural del present d)indicatiu, i en totes les persones de l)imperfet d)indicatiu i enel &erundi. %ón #er"s com: beure, deure, ploure, escriure -x.: 8-7F-

7resent d9indicatiu 7ret. imperfet d9indicatiu erundi "ec "eus "eu

"e"em "e"eu "euen

"e#ia "e"ies "e"ia

"e"em "e"eu "e"ien

"e"ent

can"i U 6

can#i7 0

#elarit<ació

#elarit<ació

p$rdua de la u



RS Quadern de Valencià Mitjà

Q.P.1.? E!ercicis


a$ %i #ols que nosaltres t)__________ '4N9L67F-( en la llista electoral, n)__________ '-?9L67F-( l)Cltim i en pau.

b$ 5"ans al&uns reis, en ferse #ells, es __________ 'F-9L67F-( en un monestir.c$ %i analit<es "é el pro"lema ___________ '96N9L67F-( que té una solució f*cil.d$ L)acte és f*cil que ____________ '96N9L67F-( a"ans de les deu de la nit.e$ 9ada #e&ada que sospira#a ___________ '9L67F-( els ulls d)emoció.

f$ %i tu ___________ '-?9L67F-( aquestes possi"ilitats no tenim res a fer. g$ iu que t)han ___________ '4N9L67F-( en la llista d)admesosQ#$ esprés de pelar a m* un ca"*s d)ametles closes, he ___________________

'96N9L67F-( que cal comprar una m*quina peladora.

2. Feu el matei! amb el "erb )RAURE+

a$ No tin&ues pressa que, quan arri"e l)estiu, ja ___________ 'nosaltres( els "an;adors del)armari.

b$ Eui no es ____________ el passi no podr* entrar al fut"ol.c$ %i em _________ el carnet de conduir, em compraré un cotxe.d$ >a han _________ les cadires al carrerQe$ %i po&uera, el ___________d)ac.

f$ >oan _________l)ai&ua del pou i Llus la tira#a al dipòsit g$ %i tu __________ el cotxe del &arat&e, podré a&ranar.#$ Per fa#or, __________te les mans de la "utxaca.i$ a _________ el cap per la finestra i s)ha fet mal.

j$ -l #ai& #eure __________ la ro"a de la lla#adora.9$ 0osaltres ara __________ els &otsQ -l que cal és que __________ les copes.l$ Y)a&radaria que Pere ___________ al&un dia el &os a passejar.m$ 0ull que #osaltres _________ el fem cada dia.

<. Feu el matei! amb el "erb CREURE+

a$ 5"ans en aquest po"le __________ en les "ruixes, però ara ja no hi __________.b$ >o no ho __________fins que no ho #eja.c$ %empre he __________que calia ferho millor.d$ Y)a&radaria que #osaltres __________ el que us dic.

e$ Dots nosaltres us _____________ si parl*reu en un altre to. f$ %i no em _________ no et contaré més coses. g$ Euan ho __________con#enient, ens comunicaran els resultats.#$ Nosaltres a"ans no els __________, però ara s que els __________.i$ Ye)n #ai& perqu$ tu no em _________/ quan em _________, hi tornaré.

j$ 0a morir __________ que tothom l)aprecia#a.9$ >o no __________ en miracles. No sé com hi ha &ent que s que hi _____________.l$ %i tu __________ més en la seua capacitat, tot aniria millor.m$ esprés del que heu #ist, supose que ara us ___________ tot allò que ahir no

_________.

n$ Per més que ens ho di&ueu, nosaltres no us _____________.o$ Pere ens ____________ si no li ha&uérem dit tantes mentides.



*nitat N Morfologia verbal T RR

?. Feu el matei! amb el "erb BEURE+

a$ >o a"ans __________ cer#esa, i ara __________ #i.b$ Eu$ est*s __________Qc$ >a has ___________ prouQ No #ols ___________ res mésQ

d$ 7i, >oanT 5ra potser no _________ &aire, però quan el #ai& conéixer ____________ com una esponja.e$ 0a, cele"reuhoT ___________ una mica a la meua salutT

f$ %en;or, cre&a)m: si no #ol empitjorar, no _____________ tant. g$ -l met&e ja em deia que no ___________ tant, però no li #ai& fer cas.#$ Yaria i jo ara _________ poquet, però Fosa i Yanel s que _________ molt.i$ 9am"rer, per fa#or, ja pot retirar aquesta ampolla. >o no en _______, de #i ne&re.

j$ >o els deia: O_______T -l rector els deia: ONo _______T, però ells ja esta#en __________.

. Feu el matei! amb el "erb R,URE+

a$ em _________ tota la #esprada.b$ -s #a enfadar perqu$ es pensa#a que ens _________ d)ell.c$ -l primer que _________, re"r*Td$ %i___________ de tant en tant, sem"laries més simp*tic.e$ 5neu a #eurela, que ________ una estona.

f$ 7s asse&ure que hui jo _________ per no plorar. g$ 5"ans tu sempre __________ per tot i ara no __________ mai.#$ Nosaltres ____________ si tin&uérem al&un motiu per a ferho.i$ Y)a&radaria que ells no es ___________ més de tu.

j$ -sta#a enfadat, però m)ho #a dir tot __________.

9$ %er* una festa molt di#ertida. 0eniuhi, que ________ molt.l$ No suporta que #osaltres __________ en les situacions més serioses.m$ -lls _________ perqu$ estan contents.n$ %i __________ més so#int, #osaltres, no tindreu aquestes manies.o$ 9om més _________ #osaltres, més seriós es posa#a -mili.

P. Feu el matei! amb el "erb CAURE+

a( Dan jo#e com és i ja li __________els ca"ells. "( 5puntala "é l)escala, no m)a&radaria &ens que___________.c( %i no mires on poses els peus se&ur que __________.d( %em"la#a que ell no ___________, però al final tam"é _________, com tothom.

e( Keia temps que no __________ una ne#ada com la que ____________aquesta nit.f( 5&afemnos fort, si __________ en aquest riu difcilment podrem eixirne.&( 5hir de nit, en eixir del teatre, ___________ &otes.h( ___________ una pluja tan fina que sem"la que no plo&a.i( -spere que ells no _________ en els errors en qu$ a"ans nosaltres sempre

___________. j( 9om que nin&C no s)ho espera, em sem"la que la notcia __________ com una "om"a.\( -m #a estran;ar que en la cursa del diumen&e aquell atleta no __________ cap #e&ada.l( 5quell edifici és tan #ell que est* __________ a trossos.m( 9om que sou tan xarradors sempre__________"é a tothom.

n( 5lerta, xiquets, no _________ en el mateix lloc d)ahir.o( No sé per qu$ rieu tant, que no__________ tam"é #osaltres quan apreneu a esquiar.



2XX Quadern de Valencià Mitjà

W.V.2.U Euadre resum dels #er"s #elarit<ats

,&F,&,),U 7REE&),&D,CA),U

M1a personaN

7REE&) , 7RE)R,) ,47ERFE)UBLU&),U

Mtotes les personesN

7ERFE),47=E

ERU&D, , 7AR),C,7,

5D-NF- atenc aten&a, aten&uera aten&u atenent, atés

PF-NF- prenc pren&a, pren&uera pren&u prenent, pres

-ND-NF- entenc enten&a, enten&uera enten&u entenent, entés

96YPF-NF- comprenc compren&a, compren&uera compren&u comprenent, comprés

DF57F- trac tra&a, tra&uera tra&u traent, tret

9L67F- cloc clo&a, clo&uera clo&u cloent, clos

F47F- ric ri&a, ri&uera ri&u rient, rist ri&ut

957F- caic cai&a, cai&uera cai&u caent, cai&ut

967F- coc co&a, co&uera co&u coent, co&ut cuit

9F-7F- crec cre&a, cre&uera cre&u creent, cre&ut

8-7F- "ec "e&a, "e&uera "e&u "e#ent, "e&ut

Y67F- moc mo&a, mo&uera mo&u mo#ent, mo&ut

-%9F47F- escric escri&a, escri&uera escri&u escri#int, escrit

9kFF-F córrec córre&a, corre&uera corre&u corrent, corre&ut

P-FDN-F pertanc pertan&a, pertan&uera pertan&u pertan;ent, pertan&ut pertan;ut

96NB4?-F conec cone&a, cone&uera cone&u coneixent, cone&ut

P5FB4?-F parec pare&a, pare&uera pare&u pareixent, pare&ut

P6-F puc pu&a, po&uera po&u podent, po&ut

%-F sóc si&a, si&uera fon fui sent, si&ut

7F duc du&a, du&uera du&u duent, dut

0-N4F 04NF-∗ #inc #in&a, #in&uera #in&u #enint, #in&ut

D-N4F D4NF- tinc tin&a, tin&uera tin&u tenint, tin&ut

68F4F ò"ric ò"ri&a, o"rira o"r o"rint, o"ert

6YPL4F òmplic òmpli&a, omplira ompl omplint, omplit

06L-F #ull #ul&a, #ol&uera #ol&u #olent, #ol&ut

Dot i que l)infinitiu que es recomana és D4NF- i 04NF-, els deri#ats d)aquests dos #er"s es formen des de

D-N4F i 0-N4F 'ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir ...(

La primera persona d)aquest #er" no presenta la #elar c i és l)Cnica forma del #er" on apareix la ll .



*nitat N Morfologia verbal T 2X2

Q.P.2 6erbs 'ue substituei!en el darrer so del radical Mi5 uN per sc Ms%uN

-l se&on &rup de #er"s irre&ulars de la se&ona conju&ació el formen un se&uit de #er"s quesu"stitueixen el darrer so del radical 'i5 u( per sc 's%u(, com és el cas de mer%ixer,cr%ixer, nàixer, viure i els deri#ats corresponents 5quests #er"s tenen dos radicals:

a( el pur, crei5 - "( el #elar am" sc: cresc-

%o"re el radical am" sc es formen els temps i les persones se&+ents:

La resta de formes i persones són re&ulars i se&ueixen el model de la Ga conju&ació.

Q.P.2.1 E!ercici

1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del "erb 'ue i a entreparèntesis+

a$ La re"es*#ia de Yar&arida ______________ '047F-( a 8eniparrell molts an;s.b$ No ____________ 'Y-FB4?-F( el tracte que em donen.

c$ L)ar"re _____________ '9FB4?-F( si el re&ues.d$ >a ha ______________ 'N4?-F( el fill de Laura.e$ No crec que la directora _________________ 'Y-FB4?-F( aquest tracte.

f$ %i ________________ '047F-( a Yil* no li a&radaria. g$ %i fóreu més seriosos __________________ 'Y-FB4?-F( la meua confiança.#$ >o encara ______________ 'F-047F-( aquell moment cada dia.i$ %i ton &erm* i tu no _______________ '9FB4?-F( més, us haur* de #eure el met&e.

j$ 5m" el que han ________________ '-9FB4?-F( les #endes, ja poden preocuparse.9$ _____________ '047F-( els nu#isTl$ Euan jo ____________ '047F-( a Pars, l)an; U1, cone&u Yaurice 9he#alier.m$ Y)a&rada que la natura __________________ 'F-N4?-F( per prima#era.

n$ 0ull a&rair a l)5cad$mia aquest premi que no he __________________ 'Y-FB4?-F(més que la resta de candidats.

,&D,CA),U

Present Perfet simplecresc cres'uí creixes cres'uerescreix cres'u*creixem cres'u*remcreixeu cres'u*reucreixencres'ueren

UBLU&),U

Present4mperfetcresca cres'uera@*s

cres'ues cres'ueres@essescresca cres'uera@*scres'uem cres'u*rem@*ssemcres'ueu cres'u*reu@*sseucres'uen cres'ueren@essen

,47ERA),Ucreixcrescacres'uemcreixeucres'uen

7AR),C,7,crescut

CREC



2XG Quadern de Valencià Mitjà

;.9. Verbs especialment irre"ulars de la se"ona con4u"ació

-ls #er"s poder i voler tenen unes irre&ularitats molt sem"lants:

,&D,CA),U UBLU&),U ,47ERA),U puc pots pot podem podeu poden

#ull#ols#ol#olem#oleu#olen

pu&a pu&ues pu&a pu&uem pu&ueu pu&uen

#ul&a#ul&ues#ul&a#ul&uem#ul&ueu#ul&uen

pu&ues pu&a pu&uem pu&ueu pu&uen

#ul&ues#ul&a#ul&uem#ul&ueu#ul&uen

-ls #er"s veure i fer tam"é presenten di#erses formes irre&ulars:

,&D,CA),U UBLU&),U

present imperfet perfetsimpleP

futur condicional present imperfet imperatiu

#ei&#eus#eu#eem #eiem#eeu #eieu

#euen

#eia#eies#eia#éiem#éieu

#eien

#iu#eres#iu#éu#érem#éreu

#eren

#euré#eur*s#eur*#eurem#eureu

#euran

#euria#euries#euria#eurem#eureu

#eurien

#eja#e&es#eja#e&em#e&eu

#e&en

#era #eiés#eres #eiesses#era #eiés#érem #eiéssem#éreu #eiésseu

#eren #eiessen

#e&es#eja#e&em#e&eu

#e&en

,&D,CA),U UBLU&),U

present imperfet perf. simp. futur condicional presentQ imperfet imperatiu

fai&fasfa

femfeufan

feiafeiesfeia

féiemféieufeien

fiuferesféu

féremféreuferen

faréfar*sfar*

faremfareufaran

fariafariesfaria

faremfareufarien

façafacesfaça

femfeufacen

fes ferafesses feresfes fera

féssem féremfésseu féreufessen feren

fesfaça

femfeufacen

V Dam"é són admissi"les les formes veieres, vei%, vei%rem, vei%reu i veieren.W Fecordeu que les formes faja, Wfages, Wfaja no són admissi"les.



*nitat N Morfologia verbal T 2X1

Q.P.<.1 E!ercicis


a$ i&uesli a Yaria que ____________ 'K-F( el dinar.

b$ Euant de temps ____________ 'K-F( que no ens ____________ T '0-7F-(

c$ Euan ____________ '06L-F( anar al teatre m)ho dieu.

d$ eixa que elles ho ____________ 'K-F( de la millor manera que ____________ 'P6-F(

e$ %i tu ____________ '06L-F( que ____________ '0-7F-( aqueixa pel!lcula, ho faré.

f$ Eu$ ____________ '06L-F 1a( que hi ____________ 'K-F( joQ

g$ 9om m)a&radaria que ____________ 'K-F( tu i jo un creuer per la Yediterr*nia.

#$ 5"ans des d)aquesta finestra no es ____________ '0-7F-( "é el paisat&e


α) Eue ____________ '50-F4( persones aix no #ol dir que tots si&uem i&uals.

β) No ____________ '%-F( aix i fes el fa#or de portarte "éTχ) 5 mi no m)importaria que els seus parents ____________ '%58-F( qu$ #a passar

realment.

δ) 0ull que els meus fills ____________ '%-F( capaços de sa"er moure)s pel món.

ε) Eue ____________ '50-F( passat això no #ol dir que #osaltres ____________ '50-F( de tornar a repetir el tre"all.

φ) -ll #ol que tu ____________ '%58-F( cosir i "rodar i que, a més, ____________ '50-F( de ferli el dinar tots els dies.

γ) Kills meus, ____________ '%-F( sempre educats i no feu mal a nin&CT

Recordeu les irregularitats dels "erbs seg3ents+

ER+ present de su"juntiu: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen imperatiu: sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

imperfet de su"juntiu: fóra Y fos fores Y fosses fóra Y fos fórem Y fóssem fóreu Y fósseu foren Y fossen

ABER+ present de su"juntiu: sàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien imperatiu: sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien

imperfet de su"juntiu: sabera Y sab%s saberes Y sabesses sabera Y

sab%s sab%rem Ysab%ssem sab%reu Y sab%sseu saberen Y sabessen

KA6ER+ present de su"juntiu: #aja, #ages, #aja, #àgem, #àgeu, #agen imperatiu: #ages, #aja, #àgem, #àgeu, #agen

imperfet de su"juntiu: #aguera Y #agu%s #agueres Y #aguesses #aguera Y #agu%s #agu%rem Y #agu%ssem #agu%reu Y #agu%sseu #agueren Y #aguessen



2XH Quadern de Valencià Mitjà

;.; Verbs irre"ulars de la tercera con4u"ació

9onstitueixen la tercera conju&ació tots aquells #er"s l)infinitiu dels quals aca"a en ` ,R .5questa conju&ació, al seu torn, di#ideix els seus #er"s en dos &rups: purs i incoatius.

Fecordeu que són purs els #er"s que se&ueixen la conju&ació del model %-ND4F, i sónincoatius els que es conju&uen com P5FD4F.

La difer$ncia entre la conju&ació d)aquests dos tipus de #er"s afecta tres temps #er"alsCnicament: PF-%-ND )4N495D47, PF-%-ND - %78>7ND47 i 4YP-F5D47.

7s oferim el model d)aquests tres temps #er"als perqu$ els recordeu.

6erbs purs Mdormir/ sentir = / mun:ir/ crui5ir...N+

7REE&) ,47ERA),U

,&D,CA),U UBLU&),U

sent

sentasentimsentiu

senten

sentsentssent

sentimsentiu

senten

sentasentessenta

sentimsentiu

senten

6erbs incoatiusY+

7REE&) ,47ERA),U

,&D,CA),U UBLU&),U

partei! o partix

partesca o partiscapartimpartiu

partesquen o partis'uen

partisc o partesc partixes o partei!es partix o partei!

partimpartiu

partixen o partei!en

partisca o partescapartis'ues o partesquespartisca o partesca

partimpartiu

partis'uen o partesquen

S -ls #er"s deri#ats de sentir tam"é se&ueixen el model pur de conju&ació am" l)excepció dels #er"s assentir idissentir , que es conju&uen am" la forma incoati#a.R Les formes marcades en ne&reta són les que recomanem en un text formal.



*nitat N Morfologia verbal T 2XU

5l&uns #er"s, com el #er" LL-=4F, poden conju&arse indistintament se&ons el model pur ol)incoatiu. 5quests #er"s són: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, ren"ir, teixir, ten"ir ivestir

==E,R

jo llig o llegesc 'o llegisc(tu lliges o llegeixes 'o llegixes(ella llig o llegeix 'o llegix(nosaltres llegim#osaltres llegiuell elles lligen o llegeixen 'o llegixen(

aureu d)anar am" compte, però, am" les irre&ularitats que presenta aquesta conju&ació. -ls

#er"s irre&ulars de la tercera conju&ació es di#ideixen en tres &rups:

5( 6erbs 'ue can"ien la "ocal del radical: són #er"s que presenten una alternança67, -4 en determinats temps #er"als. -l can#i es produeix quan la #ocal del radicalesde#é tònica. Kixeu#os en l)exemple:

7ls principals verbs en qu! es produeix aquest canvi són: afe&ir, collir, cosir, en&olir,escopir, fre&ir, lle&ir, ren;ir, ten;ir, tossir, sortir i #estir.

8( 6erbs "elarit%ats de la <a con$ugació: són els #er"s obrir, omplir 5quests #er"s presenten en determinats temps una consonant #elar '9 o =( que no apareix en elradical. 5questa irre&ularitat afecta tres temps #er"als: present d)indicatiu, present desu"juntiu i imperatiu. -ls altres temps es conju&uen se&uint el model re&ular.

cosir ⇒ cu s però co simlle&ir ⇒ ll i ja però ll e gimtossir ⇒ t u s erò t o ssiu



2XV Quadern de Valencià Mitjà

tam"é s)admet la forma obrim tam"é s)admet la forma omplim

9( 6erbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir5quests tres #er"s presenten di#erses irre&ularitats difcilment classifica"les. Per conéixer la conju&ació dMaquests #er"s, haureu de consultarla.

Q.Q.1 E!ercicis1. Completeu els buits de les frases seg3ents amb la forma con$ugada dels "erbs 'ue i

a entre parèntesis+

a$ -ls xiquets ______________ 'D6%%4F( tant perqu$ estan refredats.b$ %i no t)a&rada, __________ '-%96P4F( el que tens a la "oca dins d)aquell &ot.c$ %i #ols assistir al curs, demanali que t)______________ '5K-=4F( en la llista.d$ >a est* "é, calla i __________ 'LL-=4F(.e$ No m)a&rada que es _______ 'D-N4F( els ca"ells de roi&, però ell se)ls hi _______

'D-N4F(.

f$ %empre ___________ 'LL-=4F( no#el!les de terror, deu ser que li a&raden molt. g$ ___________te '-N=6L4F( la c*psula am" un poc d)ai&ua.#$ emanali que _________'%6FD4F( i nosaltres tam"é ___________ '%6FD4F(.

7REE&),&D,CA),UUBLU&),Uò"rico"riso"rio"rimo"riuo"rin

òmplicomplisompliomplimompliuomplinò"rigaò"riguesò"rigao"riguemo"rigueuò"riguenòmpligaòmpliguesòmpliga

ompliguemompligueuòmpliguen

,47ERA),U

o"riò"rigao"ri&uemo"riuò"riguen

ompliòmpligaompliguemompliuòmpliguen



*nitat N Morfologia verbal T 2XW

i$ 0osaltres, ____________ '68F4F( la finestra i tanqueu la portaT j$ 0oleu que _____________ '68F4F( la "oca i us di&a tot el que séQ9$ Y)han dit que ___________ '6YPL4F( el &ot d)ai&ua.l$ -ls has demanat que ______________ '68F4F( el correu a primera hora del matQm$ No _____________ '6YPL4F( tant la piscina que no hi cap més ai&ua.

2. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb la forma corresponent del "erb E,;,R+

α) >o __________ de casa cada dia a les #uit.β) %i ____________ prompte del teatre, podreu passar per casa.χ) -l &at ha __________ per aquell forat.δ) Ka tres hores que n)est* __________ ai&ua.ε) _____________ de se&uida, que l)auto"Cs est* esperant#os.φ) Bs possi"le que nosaltres ___________ a passejar a poqueta nit.γ) Du __________ dem* prompte de la f*"ricaQ

η) 0icent __________ a les cinc de 9astelló i arri"* a 0al$ncia a les cinc i mitja.ι) No sa"ia quan ___________ de la presó.ϕ) -m #a pre&untar si nosaltres encara ____________ junts l)an; passat.κ) 5u, tu, _________, que es fa tard i #e plo#ent.λ) -l sol __________ dem* a les W:21.µ) -ns #a dir que dem* ells ___________ de tre"allar a les 2X de la nit. ν) L)eixida era a les nou, però nosaltres __________ am" un quart de retard.

<. Feu el matei! amb el "erb )E&,R+

a$ >oan sempre &uan;a perqu$ __________ molta sort.

b$ %i __________ una mica més de paci$ncia, deixaries les coses millor aca"ades.c$ 5quest mat he estat tan enfaenat que no ____________ temps d)esmor<ar.d$ ___________ diners com en __________, no sé de qu$ es queixen.e$ %i ____________ al&una cosa a dir, di&ueula, no __________ #er&on;a.

f$ -l meu a#i, quan #a morir _________ RG an;s. g$ 0am decidir que quan __________ temps i &anes, hi anirem.#$ Pere, ____________ present que encara que nosaltres no ___________ possi"ilitats

d)anarhi, en ___________ tantes &anes com tu.i$ %i no t)afan;es una miqueta, no ___________ temps d)a&afar el primer tren.

j$ -ncara que __________ diners de so"res, no me)ls &astaria en una cosa aix.9$ Eui __________ pressa, ja pot aca"ar.

l$ Fecorde que quan eres més menut __________ un tren el$ctric preciós.

?. Feu el matei! amb el "erb 6E&,R+

α) Yercé, no #ull que__________ més.β) %i no tin&uérem tant de fred _________ més so#int.χ) __________ cap ac he #ist un accident.δ) >a heu __________Q -m pensa#a que arri"areu més tard.ε) Pere sempre __________ tard, però a#ui ha _________ dMhora.φ) 5#ui no puc ___________. >a __________ dem*.

γ) No m)a&rada#a que #osaltres ____________ junts.η) 9orre, afan;a)t. %i no ____________ a#iat, s)emportaran tots els mo"les.



2XS Quadern de Valencià Mitjà

ι) %i #osaltres no __________ am" mi, jo tampoc ___________ am" #osaltres.ϕ) 5ixò és un cas/ el dia que __________ jo, tu no _________/ el dia que ________ tu,

sóc jo qui no pot _________/ i el dia que tant tu com jo __________, resulta que el quino ___________ és el jut&e.

;.= !emar%ues sobre l>imperatiu

L)imperatiu és el temps #er"al que utilit<em per expressar les ordres i els mandats en frasesafirmati#es.

-s forma a partir del paradi&ma del present de su"juntiu i del present d)indicatiu, se&onsl)esquema se&+ent 'aplicat al #er" vendre(:

7REE&)

D9,&D,CA),U

,47ERA),U 7REE&) DE

UBLU&),U#enc#ens#en

#enem#eneu#enen

______ #en

#en&a#en&uem

#eneu#en&uen

#en&a#en&ues#en&a

#en&uem#en&ueu#en&uen

i ha, però, uns pocs #er"s que fan tot l)imperatiu so"re el present de su"juntiu i un ' cabre(que a&afa tam"é del su"juntiu la se&ona persona del plural.

CABRE E)AR D,R ABER ______

capc*pia

capiemcapieuc*pien

______ esti&ues

esti&aesti&uemesti&ueuesti&uen

______ di&uesdi&a

di&uemdi&ueudi&uen

______ s*piess*pia

sapiemsapieusapien

Wquan es pronominal es prefereixen les formes està Dtu$ i esteu Dvosaltres$: est*te quiet/ esteu#oscallats.

ER )E&,R 7ODER 6EURE 6O=ER

______ si&uessi&a

si&uemsi&ueusi&uen

______ tin&ues

tin&atin&uem

tin&ueutin&uen

______ pu&ues pu&a

pu&uem pu&ueu pu&uen

______ #e&es#eja

#e&em#e&eu#e&en

______ #ul&ues#ul&a

#ul&uem#ul&ueu#ul&uen

s)admet tam"é la forma tin s)admet tam"é la forma teniu

i ha tam"é uns quants #er"s que presenten formes especials en la se&ona persona delsin&ular. %ón aquests:



*nitat N Morfologia verbal T 2XR

Anar: #és 'tu( Dur: dus 'tu( Fer: fes 'tu( 6enir: #ine 'tu(

em d)anar am" compte am" al&uns #er"s irre&ulars que presenten #acil!lacions en l)Cs de lesformes de la se&ona persona del plural, pel que fa so"retot a l)aparició d)una consonant #elar.

Per a e#itar els possi"les du"tes cal que ens fixem en la forma que pren la se&ona persona delsin&ular: si no "elarit%a la segona persona del singular no o far# tampoc la segona delplural.

pren→ prenem 'no prenguem(: quest no %s el cam( correcte, prenem-ne un altre. "eu→ "e#eu 'no begueu(: 3eveu aquest beuratge i us trobareu millor .

5questa re&la pr*ctica es resumeix en l)esquema se&+ent:

,&U=AR 7=URA=

_____ 2a2a 2a1a 1a

5ix:

,&U=AR 7=URA=

_____ si&uemsigues sigueusi&a si&uen

però

,&U=AR 7=URA=

______ "e&uembeu be"eu

"e&a "e&uen

Q..1 E!ercicis

1. Feu l9imperatiu dels "erbs seg3ents+

E&CE&DRE ECR,URE BEURE )RAURE ER

#elarit<at#elarit<at

no #elarit<at no #elarit<at




5 l)hora de donar ordres, per a ferho correctament, hem de tenir en compte que l)imperatius)usa Cnicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma ne&ati#a les femam" el present de su"juntiu:

menja fruita però no menges llepolies

vine prompte però no vingues amb pressesbeveu aigua però no begueu massaescriviu una carta però no escrigueu amb bol(graf

2. )ransformeu a'uestes ordres en proibicions+

ee -ncén el focT

?o encengues el focee Kes el que t)he ditT

____________________________________________ ee i&ueuho d)una #e&adaT

____________________________________________ ee Drau la m* de la "utxacaT

____________________________________________ ee 8eute la lletT

____________________________________________ ee Draieu un deu en l)examenT

____________________________________________ ee 0eniu cap acT

____________________________________________ ee -scri#iuT

____________________________________________



*nitat N Morfologia verbal T 222

<. Completeu les frases seg3ents amb la forma "erbal 'ue corresponga Mimperatiu opresent de sub$untiuN dels "erbs entre parèntesis+

a$ 0osté bega '8-7F-( sense por que no crema &ens.

b$ 0osaltres, ______________ '-4?4F( al carrer i "usqueu el meu &erm*.c$ emanali que ______________ 'K-F( els deures i que ______________ '04NF-(

prompte.

d$ Per fa#or, ______________ '96N74F( am" precaució i ______________#os'P6%5F( el cinturó de se&uretat. No m)a&radaria que tin&uéreu un accident.

e$ '7F( ______________me un tren el$ctric, i us ho a&rairé moltssim.

f$ %empre ens deien: ______________ '-%9F47F-( cartes, però no les ______________ am" faltes d)orto&rafia.

g$ ______________ 'F-%6LF-( els #ostres pro"lemes i ______________ 'K-F( les paus.

#$ Denim l)o"li&ació de resoldre els du"tes dels nostres alumnes: ______________ losT'F-%6LF-(.

i$ Per fa#or, ______________ '%-7F-( en aquestes cadires, tu______________ '%-7F-( en aquella "utaca i ells que ______________ '%-7F-( on pu&uen.

j$ 0osaltres, ______________ '-4?4F( del teatre quan s)aca"e la funció ino______________ 'K-F( "estieses pel cam.

9$ ______________ '#endre( la casa que tenim a la ciutat i ______________ '04NF-( a#iure al po"le.

l$ ______________ '%58-F( una cosa: no us #ull #eure mai més.

m$ Euan salteu la lnia ______________ '957F-( damunt del punt que hi ha pintat al sòl.

?. Corregiu els errors 'ue trobeu en les frases seg3ents+

α) Dra&ueu el lli"re i comenceu a tre"allar.

_____________________________________________________

β) 5&afeu un "ol&raf i escri&ueu.

_____________________________________________________

χ) 5"ans de fer el café, mol&ueulo.

_____________________________________________________ δ) %a"eu això i podreu anar tranquils a l)examen.

_____________________________________________________

ε) 8e#eu tot el #i que #ul&ueu.

_____________________________________________________

φ) 5çò és un atracament: tra&ueu la cartera.

_____________________________________________________



Unitat . 4orfologia "erbal ,,

=.1 ormes no personals

Les formes no personals del #er" no tenen els morfemes de nom"re, persona i temps, i sónlMinfinitiu, el &erundi i el participi.

.1.1 ,nfinitiu

L)infinitiu és una forma no personal del #er", independentment de qualse#ol mats temporal,que pot tenir el #alor d)un su"stantiu. Yorfolò&icament no presenta pro"lemes. No o"stantaixò, és con#enient tenir en compte que hi ha al&uns #er"s que en el parlar col!loquial

presenten formes d)infinitiu no normati#es, cosa que comporta, fins i tot, el risc d)associarlosa una conju&ació errònia.

5 tall d)exemple, podem recordar que no tots els #er"s que en castell* aca"en en ` ecer tenenun equi#alent #alenci* que aca"a en ` %ixer :

a3avori r 'i no Wfavor%ixer (apetir 'i no Wapet%ixer (compadir 'i no compad%ixer (encarir 'i no Wencar%ixer (envellir 'i no Wenvell%ixer (enne"rir 'i no ennegr%ixer (enro"ir 'i no Wenrog%ixer (emblan%uir 'i no Wemblanqu%ixer (esdevenir ' i no acont%ixer (

3er-se de dia 'i no Waman%ixer ( 3lorir 'i no flor%ixer ( prevaler 'i no preval%ixer (re4uvenir 'i no rejuven%ixer$resplendir 'i no resplend%ixer (romandre 'i no perman%ixer (

perir 'i no per%ixer ( pertàn:er 'i no perten%ixer (

Només aca"en en -%ixer : con%ixer, mer%ixer, par%ixer, apar%ixer, cr%ixer, p%ixer, nàixer Dn%ixer$

)altra "anda, al&uns #er"s aca"ats en ` ir en castell*, i que són per tant de la terceraconju&ació, en #alenci* aca"en en ^ er o ^ re, i són per tant de la se&ona , com ara al&uns #er"saca"ats en ` cloure 'concloure, recloure, incloure...(, en metre 'remetre, permetre, ometre,admetre...(, els deri#ats de ` córrer 'ocórrer, recórrer, escórrer, incórrer ...(, batre i deri#ats'rebatre, combatre,(, els deri#ats de 3ondre 'confondre, difondre, infondre,...(, els deri"atsde rompre 'irrompre, interrompre, ...( i els aca"ats en ^ ebre 'concebre, rebre, percebre$9onse&+entment els conju&arem com a #er"s de la se&ona conju&ació, no de la tercera, i aix

direm:nosaltres batem 'no Wbatim( se m’ocorre 'i no Wse m’ocorreix(

22G



*nitat O Morfologia verbal TT 221

.1.1.1 E!ercicis

1.ubratlleu les incorreccions "erbals 'ue trobeu en les frases seg3ents i esmeneules+

a$ -l #iat&e #a transcurrir sense pro"lemes. ___ transcórrer _________________________

b$ )ara enda#ant aquestes terres et perteneixen. ______________________________________________________________________

c$ No #ull que m)interrumpesques quan parle. ______________________________________________________________________

d$ -m #a re"atir tots els ar&uments. ______________________________________________________________________

e$ %empre que emiteix aquest radioafeccionat, s)interrompeix la nostra emissió.

______________________________________________________________________

f$ Nosaltres no "atim l)ou tan fort.

______________________________________________________________________ g$ -l con&rés encara est* de"atint la moció.

______________________________________________________________________

#$ No admitiran cap reclamació més. ______________________________________________________________________

i$ -spere que no se li ocurrisca #enir a #isitarme. ______________________________________________________________________

j$ Nosaltres hi incluïm un full d)informació. ______________________________________________________________________

9$ No infundesques por als xiquets, per fa#orT ______________________________________________________________________

2. Escri"iu l9infinitiu deri"at com indica l9e!emple+

2. Ker tornar roig: enrogir S. 9ausar dolor:

G. 9ausar orgull+ R. Ker més bell:

1. Ker més lent: 2X. Ker tornar negre:

H. 9ausar "ergon(a: 22. Ker més lleuger:

U. Ker més cara una cosa: _______________ 2G. Ker més dolS: ____________

V. Ker més barata una cosa 21. Kerse "ell:

W. =audir del sabor:____________________ 2H. 9ausar resplendor:________

RE4AR-UE

2. 5rticle da#ant lMinfinitu. Fecordeu '#e&eu unitat 1( que normalment lMinfinitiu noadmet lMarticle da#ant.

?o #aver-#o vist #a estat un problema DW7l no #aver-#o vist #a estat un problema$ Eumar %s dolent per a la salut DW7l fumar %s dolent per a la salut$

9al tenir en compte, però, que de #e&ades lMinfinitiu funciona com un aut$nticsu"stantiu 'berenar, dinar, esmorzar, sopar, riure, somriure, viure, voler, etc(. -naquests casos s que pot anar precedit dMun article o dMun altre determinant.

<]esmorzar %s un dels meus àpats preferits

G. Fecordeu que no podem fer ser#ir lMinfinitiu per donar ordres. 7tilit<arem enaquest cas lMimperatiu.

Ranqueu la porta DWRancar la porta$



22H Quadern de Valencià Mitjà

.1.2 El gerundi

-l &erundi és la forma no personal del #er" que pot tenir la funció dMun ad#er"i, dMun participio dMun adjectiu.

eu dManar alerta, pel que fa al &erundi, en els punts se&+ents:

2. -l &erundi expressa sempre un temps simultani o anterior al del #er" principal. Per tantl)Cs del &erundi am" #alor de posterioritat és incorrecte. -n aquest cas s)ha de su"stituir

per una oració coordinada. -x.:

WVaig tenir un accident, trencant-me la cama

'Bs incorrecta, perqu$ primer #a tenir l)accident i després, a conseq+$ncia d)aquest, es #atrencar la cama(. La forma correcta seria: Vaig tenir un accident i em vaig trencar la cama

G. -ls &erundis dels #er"s #elarit<ats no porten - "u ni %u en el radical. Per tant cal e#itar enel re&istre est*ndard al&uns &erundis #elarit<ats que apareixen en la parla col!loquial. 5ixdirem bevent 'no Wbeguent (, coneixent 'no Wconeguent (, plovent 'no ploguent (, corrent 'no correguent (, etc.

1. 0er"s que aca"en en ` ureGG.2. 0er"s com beure, escriure, ploure o viure, can#ien la 7 per una 0. -x. bevent,escrivint, plovent, vivint .G.G. 5ltres #er"s simplement, perden la 7: cloure: cloent , coure: coent , riure: rient .G.1. Kinalment hi ha al&uns #er"s en qu$ la 7 es transforma en una 4 conson*ntica'encara que tam"é són admissi"les en re&istres poc formals les formes sense 4(:

creure: creient o creent traure: traient o traent caure: caient o caent #eure: veient o veent

.1.2.1 E!ercicis

1. ubratlleu tots els gerundis 'ue aparei!en en el te!t seg3ent i classifi'ueulos d9acordamb el 'uadre 'ue i a a continuació0 segons siguen de la primera0 la segona o latercera con$ugació+

Lle&int i escri#int es poden experimentar no#es emocions. %ón ja ho sa"em, aiT

operacions que no estan de moda. 9ontnuament estan llançantnos, des dels mitjans de

comunicació social, responsa"les de crear aquesta moda, estmuls que in#iten a formes de

#ida f*cils, su"mises i idiotit<ants. -stan #enentnos ara i adés falses fórmules de felicitat que

passen irremissi"lement pels terren;s de la im"ecil!litat més estricta. 4 això, per qu$Q 5 qui

"eneficiaQ )entrada, a l)en&ranat&e capitalista: lle&ir i escriure són #icis "arats, massa "arats

per al sistema de consum. 4 endemés, lle&int i escri#int els indi#idus aca"en reflexionant,

pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i am" quines finalitats. Yassa riscos per

als qui tenen la paella pel m*nec... La lli"ertat, la #ertadera lli"ertat la que es construeix



*nitat O Morfologia verbal TT 22U

aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informació és perillosa. %o"retot per als qui

en #olen tenir el monopoli i rendi"ilit<arlo econòmicament: els qui practiquen la forma més

mesquina del poder.

1a con$ugació 2a con$ugació <a con$ugació

Lle"int/

9om podeu compro#ar, tot i que hi ha al&una excepció, els &erundis es formen afe&int lesdesin$ncies ` ant , -ent , -int als radicals, se&ons si&uen #er"s de la primera, se&ona o tercera

conju&ació respecti#ament.

2. Escri"iu al costat dels infinitius seg3ents la forma de gerundi corresponent+

a$ 5paréixer: apareixent

b$ 8eure: ____________

c$ 9a"re: ____________

d$ 9aure: ____________

e$ 9oure: ____________

f$ 9reure: ____________

g$ eure: _____________

#$ ir: _______________

i$ ur: _______________

j$ Yeréixer ____________

9$ a#er: _____________

l$ Youre: _____________

m$ Poder: ______________

n$ Ploure:______________

o$ Prendre: ____________

p$ Fiure: ______________

q$ %a"er: ______________

r$ %er: ______________

s$ Denir: ______________

t$ Draure: _____________

u$ 0iure: ______________

<. Empleneune els buits amb les formes de gerundi corresponents als "erbs 'ue i aentre parèntesis+

α) -m #an explicar que la m$dium esta#a __ escrivint __ '-%9F47F-( autom*ticamentinduïda per un esperit.

β) %e&ons la iridiolo&ia, _____________'0-7F-( l)iris d)una persona es pot sa"er si téal&una malaltia.

χ) _____________ te '96NB4?-F(, no és estran; que cre&ues en aparicions.

δ) -sta#a ___________ 'PL67F-( quan començ*rem la sessió d)espiritisme.

ε) No ens ho podem creure: l)adolescent esta#a ____________ 'Y67F-( o"jectes am" el poder de la ment.

φ) 0i#ia feliç _____________ '9F-7F-( fermament que hi ha#ia una altra #ida més enll*de la mort.

γ) -ls al"iraments d)o#nis estan _____________ '%-F( més freq+ents cada #e&ada.

η) L)espectre esta#a ______________ 'PF-NF-( forma humana da#ant dels nostres ullsaterrits.




?. Esmeneu0 si cal0 les construccions de gerundi seg3ents+

a$ -ixirem ha#ent aca"at de #eure la pel!lcula.

b$ Li #am escriure, contestantnos ell l)endem* mateix.

c$ Y)ho deia tot plorant.

d$ %empre estudia#a escoltant mCsica.

e$ 0a "eure molt, ha#entlo d)acompan;ar a casa.

f$ 0a tenir un accident, morint a les #intiquatre hores.

g$ 9ai&ué per l)escala no fentse res.

#$ -l met&e l)ha #isitat, can#iantli la medicació.

i$ %e li trenc* la direcció, anant a topar contra un ar"re.

j$ Li entr* un atac menjantse un pasts.

.1.< El participi

-l participi és una forma no personal del #er", #aria"le Cnicament se&ons el &$nere i elnom"re. 5questa forma és especialment important en la flexió #er"al per tal com forma partde temps compostos: #e menjat, #avies volgut, #auràs fet -n els #er"s re&ulars, el participies forma am" les desin$ncies se&+ents:

2a conju&ació Ga conju&ació 1a conju&ació

-at/ -ada/ -ats/ -ades -ut/ -uda/ -uts/ -udes -it/ -ida/ -its/ -ides

OBER6EU -UE...

i ha molts participis irre&ulars, so"retot en la se&ona conju&ació. -ncara que és difcila&ruparlos us donem al&unes pautes per tractar de recordarlos millor.

• egona con$ugació



*nitat O Morfologia verbal TT 22W

(. -ls #er"s que aca"en en ^ andre fan el participi aca"at en ^às. -x.: romandre → romàs

-ls #er"s que aca"en en ^ endre fan el participi aca"at en ` %s -x.: aprendre → apr%s,

entendre→ ent%s -xcepció: vendre → venut

-ls #er"s que aca"en en ` ondre fan el participi aca"at en ` ós -x.: confondre→ confós,infondre→ infós...

-xcepció: pondre i deri#ats: post, compost, respost

0. -ls #er"s que aca"en en ` metre fan el participi aca"at en ^m%s. -x.: admetre→ adm%s.

+. -ls #er"s que aca"en en ` oldre formen el participi en ` olt -x.: resoldre → resolt .-xcepte doldre→ dolgut

'. -l #er" cloure i deri#ats fan el participi aca"at en ^cl.sG clos, incl.s, excl.s, recl.s

). Euan el #e" coure si&nifica Msotmetre a l)acció del focM el participi és cuit . Danmateix si#ol dir Mproduir coentorM, el participi és cogut

. %ón participis completament irre&ulars:

6eure: vist Estr*n(er: estret Fer: fet Emp*n(er: emp%s)raure: tret Dur: dut

• )ercera con$ugació

A. -ls #er"s cobrir i obrir 'com tam"é els #er"s deri#ats descobrir , encobrir, recobrir,reobrir , etc.( fan el participi aca"at en ` ert . -x.: cobert, obert, descobert, encobert,recobert, reobert 5ltres #er"s, com sofrir, establir, complir, acomplir, omplir , etc., podenfer el participi aca"at en ` ert o en ` it : sofrit o sofert , establit o establert, complit o

complert, acomplit o acomplert, omplit o omplertB. -ls #er"s imprimir i morir són dues excepcions particulars: impr%s i mort en són els

participis respectius.

.1.<.1 E!ercicis

1. Ompliu la graella seg3ent amb les formes de participi corresponents+

,nfinitius 7articipis

4asc. sing. Fem. sing. 4asc. pl. Fem. pl.




aprendre

dur

sofrir

imprimir

beure

ploure

resoldre

respondre

e!traure



*nitat O Morfologia verbal TT 22R

2. 7oseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases seg3ents+

2. >a han ______________ '5P5FB4?-F( aix, de cop i #olta.

G. >a han ______________ '0-NF-( la casa.

1. %empre han ____________ 'P-FDN-F( a aquella associació.

H. Y)ha ____________ '6K-F4F( un tre"all molt "o.

U. %i ho ha&uera ____________ '%58-F( a"ans no ho hauria _________ 'K-F(.

V. Y)he _____________ '-%DFBN-F( una mica la falda. Eu$ et sem"laQ

W. i ha _____________ '958-F( tot, a la maletaQ

S. >a has ____________ 'Y6L-F( el caféQ

R. a _____________ '%-F( un sopar mera#ellós.

2X. as ____________ 'F-%6LF-( molt "é el pro"lema.

22. Y)ha _________ '68F4F( la porta de se&uida i m)han _______ '5D-NF-( molt

correctament.2G. Bs una ll*stima però el teu alumne no ha ____________ 'F-%P6NF-( totes les

pre&untes.

21. Ka uns minuts que hem _______________ 'F-8F-( el teu paquet.

2H. No li &uan;e mai als escacs, però a#ui l)he _____________ '0BN9-F(.

2U. 9om ha ____________ '9FB4?-F( el teu fillT

2V. a _____________ '96Y-DF-( un &ran error i ara no sap qu$ fer.

2W. an ______________ 'F-D-N4F( tots els ostat&es.

2S. Y)han ____________ 'PF6Y-DF-( que m)ho en#iaran prompteQ

2R. No sé per qu$ has _________________ '9kFF-F( tant.

GX. -m pensa#a que ja li ha#ies ____________ '-%9F47F-(.

G2. a _____________ 'DF57F-( la millor nota de tota la classe.

GG. No hi ha llum perqu$ s)ha ____________ 'K6NF-( la "om"eta.

G1. %i has _____________ '06L-F( aclarirnos els du"tes, no ho has ______________ '596N%-=74F(.

GH. L)acusada ha estat _____________ '58%6LF-(.

GU. No has _______________ '-N9-NF-( el foc encaraQ

GV. an _____________'-%D58L4F( uns criteris d)a#aluació nous.GW. Yaria ha ______________ '96YP6NF-( una cançó preciosa per al festi#al.

GS. isculpe, crec que m)ha _____________ '96NK6NF-( am" una altra persona.

GR. -ncara no has ____________ '4YPF4Y4F( el tre"allQ oncs ja ho hauries d)ha#er _____________ 'K-F(T

1X. L)arròs encara no s)ha ________________ '967F-(.



2GX Quadern de Valencià Mitjà

CO&CORDA&JA DE= 7AR),C,7,

-n els temps compostos del #er" 'formats pel #er" auxiliar i el participi(, quan elcomplement directe és un pronom fe"le de tercera persona 'la, les, els, en(, és recomana"le

que el participi faça la concordança en &$nere i en nom"re. -x.:

Lan donat el vistiplau a l’informe →

l’<an donat

Lan donat l’adre2a a tot#om →

l’<an donada

Lan fet els exercicis de re#abilitacióX →

els <an 3ets

Leu fet ja les classes →

les <eu 3etes 4a

Leu portat maduixesX →

n’<eu portades

Lem comprat entrepans →

n’<em comprats

<. A continuació teniu unes frases 'ue tenen fetes les substitucions dels complementsdirectes per pronoms febles. 7er5 'ui o a fet s9a oblidat de la concordanSa. Esmeneules0 tot tenint en compte els antecendents 'ue aparei!en entre parèntesis+

a( Euim, l)has tancat "éQ 'la finestra(.

"( L)he cuit "éQ 'la truita(.

c( L)han imprés a 9astelló 'la re#ista(.

d( -ls han escrit a m* 'els lli"res(.

e( %i ja les han dut curtes 'les faldilles(, per qu$ ara no #olen durlesQ

f( L)Cltim mes n)han retransmés moltes 'competicions(.

&( L)han inclòs en la llista d)espera 'a ella(.

h( -ls han exclòs de l)oposició 'els meus amics(.

i( Les han re"ut o"ertes 'les cartes(.

j( L)han extret de la "i"lioteca 'la informació(. _____________________________



*nitat O Morfologia verbal TT 2G2

?. Com a recapitulació final0 ompliu els buits de les frases seg3ents amb les formesade'uades dels "erbs 'ue i a entre parèntesis1Z+

a( L)acusat afirma que ell no ha ________ '96Y-DF-( el ro"atori.

"( L)oposició es passa el dia ____________ 'F-85DF-( les decisions del &o#ern.

c( 5questa millora no ____________ '-N95F4F( el preu final del producte.

d( %i #osaltres _________ '-%D5F( quiets, no us passarien tantes des&r*cies.

e( Euan els meus amics ana#en al col!le&i no ___________ '-ND-NF-( les equacions

de se&on &rau.

f( 5 causa de la mudança han estat __________ 'Y67F-( tots els mo"les de la casa.

&( >a fa molt de temps que no ha _________ 'PL67F-( com ho ha fet a#ui.

h( 5"ans de construir el &ratacel ell_________ '0-7F-( la platja des del "alcó.

i( Yira que li ho hem deixat clar, però ell no ha__________ 'P-F9-8F-( la nostra

intenció.

j( %i ____________ 'P6-F(, aniria al #iat&e però, sentintho molt ara no ____________

'P6-F( anarhi.

\( Eue "é ho pass*#eu a"ansT _______ 'F47F-( de tot el que us conta#en.

l( -spere que tu__________ '7F( totes les eines.

m(as de ser més independent. a arri"at l)hora que tu no ___________ '-P-NF-(

dels teus pares.

n( No ___________ '95LF-( que #in&uéreu tan tard.

o( %i tu __________ '8-7F-( més ai&ua et tro"aries millor.

p( -l cantant esta#a molt simp*tic, ell ________ '5=F54F( totes les mostres d)estima.

q( >o, ara mateix, no _________ '06L-F( examinarme.

r( -lls sempre fan el mateix, i encara no han.__________ 'F-%6LF-( cap pro"lema.

s( Ya mare no #ol que jo ________ '-4?4F( a passejar perqu$ est* __________ 'PL67F-( am" molta força.

2X Dro"areu la solució d)aquest exercici en la p*&ina se&+ent.



2GG Quadern de Valencià Mitjà

O=UC,

a( comés \( réieu "( re"atent l( du&uesc( encareix encarix m( depen&ues

d( esti&uéreu n( caliae( entenien o( "e&ueresf( mo#ent p( a&raïa&( plo&ut q( #ullh( #eia r( resolti( perce"ut s( isca plo#ent

j( po&uera puc

=.2. ?erí3rasis verbals

7na perfrasi és la unió de dos #er"s que formen un Cnic nucli #er"al. -l primer dels #er"s esconju&a en el temps i la persona corresponents, i té car*cter au!iliar. -l se&on #er", anomenaten aquest cas principal, és el que aporta el si&nificat "*sic que es #ol expressar i té forma no

personal 'infinitiu, &erundi o participi(.

-ntre les perfrasis usuals que presenten més interfer$ncies en relació al castell* cal destacar les dMo"li&ació, de pro"a"ilitat i dMimmin$ncia:

.2.1 7erífrasi dWobligació

Euan es #ol expressar l)acció del #er" com una o"li&ació personal, que un su"jecte concret hade complir, usem la perfrasi <aver de J in3initiu. Bs a dir, el temps que cal&a del #er" <aver se&uit de la preposició de i l)infinitiu del #er" que es conju&a. Dam"é podem utilit<ar la

perfrasi caldre J %ue J sub4untiu per expressar lMo"li&ació personal.0e&em:

Ka"er de : infinitiu

Le de fer una telefonada d’ac( a una #ora

Laur% de fer els exercicis Laur(eu d’aprendre informàtica

Caldre : 'ue : sub$untiu

Sal que l’alumnat assolesca un m(nim de coneixements.Sal que visitem els nostres pares demà



*nitat O Morfologia verbal TT 2G1

L)o"li&ació impersonal 'sense un su"jecte concret( s)expressa am":

.2.1.1 E!ercicis

1. Repetiu les frases imperati"es seg3ents tot can"iant el "erb i transformantles enperífrasis d9obligació. Obser"eu l9e!emple de la p#gina seg3ent+

α) 8e#eu ai&ua____________________________ β) -scri#iu una carta________________________ χ) -sti&ueu quiets__________________________ δ) 0osté, estudie molt_______________________ ε) Danquem la porta________________________ φ) Kaça la faena____________________________ γ) Drau el lli"re____________________________ η) 9us el forat del calcet____________________ ι) YenjatMho tot___________________________ ϕ) 4x dMacT________________________________

Ka"erse de : infinitiu+

@’#a de fer complir la llei

Caldre : infinitiu+

Sal llegir els peri.dics per a estar informat

CA= E6,)AR

Les construccions castellanit<ants:• Wtenir que• W#aver-#i que• Wser prec(s _ infinitiu• Wdeure de

5ix, frases com aquestes:− La" que #acerlo pronto

− 7s preciso que llegueaurem de traduirles de la manera se&+ent:− Sal fer-#o @’#a de fer ' Li #a que fer-#o(− `s necessari ue arribe `s rec(s ue arribe



2GH Quadern de Valencià Mitjà

2. Ompliu els buits amb les perífrasis d9obligació en el temps 'ue con"inga+

α) %i #oleu eixir __________ o"rir la porta.

β) -ls qui _____________ inscriure, que #in&uen.

χ) _______________ arri"ar ahir, però arri"ar* a#ui.

δ) Dota aquesta faena, l)______________ de fer dem*, perqu$ a#ui no podran.ε) -ls qui _____________ declarar que no #in&uen.

φ) %empre diu que ___________ estal#iar, si #ol&uéreu comprar un cotxe.

γ) %i _________ tre"allar no dirien tot això.

η) 0osaltres ______________ entrar per la finestra perqu$ la porta esta#a tancada.

ι) Du ______________ lla#ar la ro"a, la setmana passada.

.2.2 7erífrasi de probabilitat7tilit<em aquest tipus de perfrasi quan no estem se&urs que l)opinió que formulem respon ala realitat. 5questa idea es pot expressar am" deure : infinitiu 'equi#alent a un #er"acompan;at d)un ad#er"i de du"te com probablement , potser, tal volta, tal vegada, etc.(:

FOR4A 7ERO&A= FOR4A ,47ERO&A=a"er de : infinitiu cal %ue :sub$untiu s><a de : infinitiu cal : infinitiu

Leu de beure aigua Sal que begueu aigua @’#a de beure aigua Sal beure aigua

En present

/euen ser ja les set ' &robablement ja són les set (. /euen trobar-se ara a Vinar.s 'Ral vegada ara es troben a Vinar.s(.

En passat /evies estar cansada D&otser estaves cansada(. /egueren veure l’eclipsi a la frontera DRal volta eren a la frontera veient l’eclipsi(.

En futur

Ha no deuran tardar, si fa una #ora que #an eixit ' &robablement estan a punt de venir (.



*nitat O Morfologia verbal TT 2GU

.2.2.1 E!ercici1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o #aver de:

2. Bs una o"li&ació, tothom __________ arri"ar a l)hora.G. 5m" la #a&a de transports, 5nna ___________arri"ar tard.1. Du ________ de callar quan el concert comença.H. 0osaltres ________ tenir en compte que en aquests moments _____ ser difcil eixir.U. La setmana passada, elles _______ dir que ens ha#em perdut i per això ________ donar

tantes explicacions.V. Bs tard i els xiquets _______ anar a &itarse.

W. ___________ sem"lar estran&ers, nosaltres, am" aquests pantalons curts.S. Dinc mal de cap, _____________ estar malalta.

.2.< 7erífrasi dWimminència

La immin$ncia successió sense inter#als entre dues accions s)expressa en el present am"les perfrasis estar a punt de _ in3initiu @ estar per J in3initiu:

<a llet està a punt de bullir

7l vaixell està per arribar%i ens referim al passat 'i, aleshores, a més d)immin$ncia, s)ha de parlar de conat, d)intent( es

pot emprar la perfrasi anar a J in3initiu:

Lo anava a dir, per. em vaig repensarQuan #em entrat, li anava a telefonar

%i ens referim al futur, es incorrecte l)Cs de la perfrasi anar a _ infinitiu, i es recomana posar el #er" en futur0 precedit de l)ad#er"i ara:

ra us dir% el que va passar ra veurem el segon acte

E"iteu

L)Cs del futur per a expressar la pro"a"ilitat en el present tal com es fa en castell*: @eran jales set D/euen ser ja les set$, Lauran tingut problemes D/euen #aver tingut

problemes$.L)Cs del condicional per a expressar la perfrasi de pro"a"ilitat en el passat:

?o en serien m%s de quinze en la reunió D?o devien ser m%s de quinze en la reunió$.

4ntercalar la preposició de entre el #er" deure i l)infinitiu: /euen ser les tres, i no /euen de ser les tres

LMCs de la construcció Tgual, com en el cas:WTgual ve el meu amic d]excursió ' &ot ser que vinga el meu amic d]excursió, o &otser

vindrà el meu amic d]excursió(.



2GV Quadern de Valencià Mitjà

5ra "é, quan el #er" anar manté el sentit primi&eni de gdespla2ar-se d’un lloc a un altre) nohi ha cap perfrasi i, per tant, el seu Cs és plenament correcte:

Me’n vaig a fer un encàrrec Rardar% una #or M’agrada m%s anar a comprar a les botigues tradicionals

.2.<.1 E!ercici

1. Corregiu les frases seg3ents+

2. 5nem a #eure de qu$ tracta el tema _____________________________________________

G. La setmana que #e #a a cele"rarse la cimera del =S _______________________________

1. Mac a dues setmanes lMequip de fut"ol #a a ju&ar la final a Pars ______________________

H. -l mes dMa"ril #a a tenir lloc la Kira del Yo"le _____________________________________

U. -ls sindicats i la patronal #an a reunirse di#endres #inent ___________________________

V. -ls països europeus #an a aturar les emissions de &asos contaminants __________________

W. -ls lli"reters #an a proposar al &o#ern una re"aixa dels lli"res de text __________________

.2.? Remar'ues sobre les perífrasis dWinfinitiu i de gerundi

2. La perfrasi XEstar al : infinitiu és un calc del castell* i hem de su"stituirla per una

construcció equi#alent en catal* am" el si&nificat dMMimmin$ncia dMuna accióM. 7l profesor estU al caer

7l professor Westà al caure 7l professor està a punt d]arribar

G. Xer de : infinitiu és una altra perfrasi calcada del castell* que indica Mnecessitat derealit<ar una accióM. -n catal* podem su"stituirla am" el #er" caldre.

7s de esperar que este ao apruebe las oposiciones

Sal esperar que enguan" aprove les oposicions

Atenció am" la perfrasi castellana Oir a _ inf , que el catal* re"utja per no pro#ocar confusions i malentesos:

<a comissió va a reunir-se podria intepretarse en passat ' <a comissió va reunir-se( o enfutur ' <a comissió va a reunir-se(. Per això la Cnica solució #*lida és <a comissió esreunirà



*nitat O Morfologia verbal TT 2GW

1. La perfrasi X7ortar : gerundi és tam"é incorrecta. Pretén expressar un sentit duratiu imarcarne els lmits temporals. 9al su"stituirla per fer _ expressió temporal _ que.

<levo media #ora esperUndote

W&orte mitja #ora esperant-te

Ea mitja #ora que t]espere

H. X6enir : gerundi. 5questa perfrasi tam"é est* calcada del castell*, i és incorrecta. Dé#alor de continuïtat, que en catal* hem dMexpressar dMaltres maneres.

As lo vengo diciendo desde #ace treinta aos

*s #o Wvinc dient des de fa trenta an"s Ea trenta an"s que us #o estic dient

.2.?.1 E!ercicis

1. Corregiu0 si cal0 les frases seg3ents+

2. Dinc que sortir a comprar el diari perqu$ ja ha d)ha#er arri"at. ________________________________________________________________

G. 5#ui tens de fer això i no deus tardar a aca"arho. ________________________________________________________________

1. %)ha aca"at la &asolina i de#em empén;er el cotxe. ________________________________________________________________

H. 0ai& a deixar#osho tot preparat. 5ix, no caldreu moure#os.

________________________________________________________________ U. -ll, cal presentar els deures aquesta #esprada. Per això no haur* #in&ut.

________________________________________________________________

V. No tro"e Pere enlloc. %e n)haur* anat a sa casa. ________________________________________________________________

W. i ha que posarse d)acord. ________________________________________________________________

S. -ls #assalls tin&ueren que inclinarse da#ant del sen;or. ________________________________________________________________

R. No #a ser precs que els molest*rem. ________________________________________________________________

2X. La comissió #a a reunirse dem* perqu$ té que prendre una decisió molt important. ________________________________________________________________

2. )raduTu les frases seg3ents+

2. Dena que irme. -ra preciso que me fuera. ___________________________________________________________________

G. No tendrs que preocuparte por nada. ___________________________________________________________________



2GS Quadern de Valencià Mitjà

1. 7sted tendra que calmarse. 7stedes de"eran calmarse. ___________________________________________________________________

H. u"o que tenerlo mu; en cuenta. ___________________________________________________________________

U. 7sted de"era lle#ar &afas. ___________________________________________________________________

V. e"e de ser mu; tarde, no creesQ ___________________________________________________________________

W. Du#ieron que &anar mucho dinero porque el ne&ocio funciona"a mu; "ien. ___________________________________________________________________

=. Verbs transitius i verbs intransitius

-ls #er"s transitius són aquells que exi&eixen un complement directe per arrodonir el sentit delMoració. 5ix, per exemple, un #er" com comprar només adquireix el seu si&nificat ple quanespecifiquem la cosa que comprem. %i diem &ere compra, la proposició est* mancada desentit. %i, per contra, diem &ere compra cerveses, lMoració adquireix un sentit ple. -ls #er"sintransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.

-l pro"lema rau en el fet que al&uns #er"s que en #alenci* són transitius en castell* no ho són'i a lMinre#és(, cosa que ha pro#ocat que en #alenci* utilit<em de #e&ades malament el r$&im#er"al dMal&uns #er"s en calcarlos del castell*.

%e&uidament donem dues llistes, una de #er"s que en #alenci* són intransitius però en castell*transitius, i una altra de #er"s que en #alenci* són transitius però en castell* intransitius.

em de tenir en compte tam"é que, en al&uns casos, un mateix #er" pot funcionar com atransitiu o com a intransitiu.

1. ón "erbs intransitius

5#ortar W<]ex!rcit avortà el colp d]7stat

<]ex!rcit va fer avortar el colp d]7stat

9allar W<es bombes no callaran el poble

<es bombes no faran callar el poble

9essar W7l president #a cessat el ministre de l]Tnterior

7l president #a fet que el ministre de l]Tnterior cesse en el seu càrrec



*nitat O Morfologia verbal TT 2GR

9órrer W/iumenge que ve correrem la marató

/iumenge que ve correrem en la marató

imitir

W7l conseller #a dimitit el subsecretari 7l conseller #a fet dimitir el subsecretari

-smor<ar, dinar, "erenar i sopar WLem dinat olleta de carn

&er a dinar #em menjat olleta de carn

WLe sopat una cuixa de pollatre al forn Le sopat amb una cuixa de pollastre al forn

4nformar Euan si&nifica Mfer un informeM és intransitiu.

W7l ministre #a informat tot el gabinet 7l ministre #a em%s D#a fet, #a elaborat$ un informe per a tot el gabinet

6"sequiar 9al tenir en compte que o"sequiem persones, no els o"jectes que es re&alen.

<]#e obsequiat un llibre antic

<]#e obsequiat amb un llibre antic

Fecórrer Euan si&nifica Minterposar un recursM és intransitiu.

WLa recorregut la sent!ncia La recorregut contra la sent!ncia

2. ón "erbs transitius

5ca"ar WQuan acabaràs amb aquella obraXQuan acabaràs aquella obraX

5propiarseW7s van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares

7s van apropiar tot el patrimoni dels seus pares

9arre&ar W@empre carrega amb totes les conseq'!ncies@empre carrega totes les conseq'!ncies

9omplir




WSal complir amb els deuresSal complir els deures

9ontinuar WLem de continuar amb el nostre treball

Lem de continuar el nostre treball

9órrer W<a not(cia #a corregut per tot el poble com la pólvora

<a not(cia #a corregut tot el poble com la pólvora

imitir WLa dimitit del càrrec de secretari

La dimitit el càrrec de secretari

onar WLeu de donar de menjar al qui t% fam

Leu de donar menjar al qui t% fam

-ncertar W<]alumne va encertar amb la solució

<]alumne va encertar la solució

-ntrenar WSru"ff entrenava en el 3ar2a

Sru"ff entrenava el 3ar2a

Kaltar WEalta per acabar el tema =5

Ealta acabar el tema =5

Parlar W&arla en angl%s molt fluidament

&arla l]angl%s molt fluidament

Euedarse

W Quede]s amb el canviQuede]s el canvi

%omiar W/e petit somiava a ser model

/e petit somiava ser model

Dirar i estirar W7l cavall tira del carro amb for2a

7l cavall tira el carro amb for2a




=.& Verbs pronominals i no pronominals

-ls #er"s pronominals són aquells que es conju&uen necess*riament am" el pronom reflexiu.9om en lMapartat anterior, tro"em #er"s que en #alenci* pronominalit<em inde&udament acausa de la influ$ncia de #er"s castellans pronominalit<ats i, tam"é, el cas contrari/ és a dir,#er"s que en #alenci* són pronominals i no els pronominalit<em perqu$ en castell* no ho són.

5 continuació us oferim dues llistes. La primera de #er"s pronominals i la se&ona de #er"s#alencians no pronominals.

1. ón "erbs no pronominals

5l"er&ar W7l representant s]albergà en un #otel luxós

7l representant albergà en un #otel luxós

5nar W@]#a anat de passeig

La anat de passeig

9allar WSalla]tZSallaZ

9aure

W7s caigu% del cavall perqu! estava marejatSaigu% del cavall perqu! estava marejat

9onéixer W7s coneix el pa(s com si #i #aguera nascutSoneix el pa(s com si #i #aguera nascut

9oureW<a paella s]#a cuit massa

<a paella #a cuit massa

emanar W@i vols el disc, demana-te]l@i vols el disc, demana]l

-star No es pronominalit<a en el sentit de Mromandre en un estat determinatM.

WLas d]estar-te quietZ Las d]estar quietZ



21G Quadern de Valencià Mitjà

Ker Euan si&nifica MsimularM no admet el pronom reflexiu.

W?o et faces el saberut, que ja et coneixem ?o faces el saberut, que ja et coneixem

Kumar W7s fuma sis paquets diaris de tabac negre

Euma sis paquets diaris de tabac negre

Yarxar W7s va marxar sense acomiadar-seVa marxar sense acomiadar-se

6lorar

WHo m]olore que ac( alg amaga alguna cosa Ho olore que ac( alg amaga alguna cosa

6mplir WRot#om s]omple les butxaquesRot#om omple les butxaques

Prendre No pronominalit<a en el sentit de MconsumirM.

W7ls meus amics sempre es prenen vod9a amb taronja 7ls meus amics sempre prenen vod9a amb taronja

Euedar Euan si&nifica Mtornarse, esde#enirM, no admet el pronom reflexiu.

W@]#a quedat geperut a causa de l]edat La quedat geperut a causa de l]edat .

Fiure

W<a meua cosina sempre està rient-se <a meua cosina sempre està rient

%a"er W7l meu germà no se sap la llicó d]#ist.ria

7l meu germà no sap la lli2ó d]#ist.ria

Démer W7m tem que enguan" no podr% estiuejar a la platjaRem que enguan" no podr% estiuejar a la platja




2. ón "erbs pronominals

5primarse, en&reixarseW7nguan" #as aconseguit aprimar molt(ssim

7nguan" #as aconseguit aprimar-te molt(ssim

esdejunarseWvui no #as desdejunat res

vui no t]#as desdejunat res

-ntrenarseW7ls futbolistes #an d]entrenar tots els dies

7ls futbolistes #an d]entrenar-se tots els dies

Pensarse

-xi&eix el pronom reflexiu quan si&nifica McreureM.Qu! penses que volia dir-nos el teu oncleXQu! et penses que volia dir-nos el teu oncleX

.?.1 E!ercici

1. Esmeneu en les frases seg3ents els errors 'ue i trobeu+

a$ -n&uan; no #ull córrer la marató_______________________________________________

b$ No tMentenc, com si parlares en xinés____________________________________________

c$ %i ho desit&es, pots quedarte am" els mo"les_____________________________________

d$ %Mha cai&ut escales a#all perqu$ ha relliscat_______________________________________

e$ %empre es riu de les coses que dius______________________________________________

f$ o #ai& passar molt "é en la teua casa___________________________________________

g$ 9rec que aquest estiu mMal"er&aré en una casa rural_________________________________

#$ Dots els dies esmor<e un entrep* de truita_________________________________________

i$ Yaria es fuma tres ci&arretes per minutT__________________________________________

j$ 9alleu#os, per fa#or, que no oic resT____________________________________________

9$ La >unta de =o#ern ha informat desfa#ora"lement el cas_____________________________

l$ e dMentrenar tots els dies per no perdre pes_______________________________________



Unitat Y. 7ronoms

K.1 ?ronoms 3ebles

-ls pronoms fe"les o *tons són uns elements que equi#alen a un nom o a un sinta&ma nominali que es pronuncien formant una unitat prosòdica am" el #er", és a dir, sempre #an al costat

del #er". La funció principal que exerceixen és la de su"stituir complements que ja hanapare&ut en el discurs 'funció anafòrica( per e#itar repeticions innecess*ries.

5ix doncs, poden su"stituir: el complement indirecte '94(, el complement directe '9(,l)atri"ut '5tr(, el complement del nom '9N(, els complements circumstancials '99( i elscomplements de r$&im #er"al '9F0(.

Y.1.1 Col·locació i formes dels pronoms febles

-ls pronoms fe"les presenten di#erses formes se&ons la seua col!locació da#ant o darrere del#er" i se&ons si aquest comença per #ocal o consonant. Kixeu#os en els aspectes orto&r*fics

se&+ents:

21H

aN Da"ant o darrere del "erb[ Normalment els pronoms #an da#ant del #er".

Les Cniques formes #er"als que els admeten darrere són l9imperatiu0 el gerundi il9infinitiu

E!.+ Sompra’m estic comprant -me #as de comprar -me

Bs per això que les formes perifr*stiques d)infinitiu o de &erundi admeten els pronoms da#ant o darrere del #er".

bN Da"ant del "erb+ formes reforSades o elidides[Euan el #er" comence per consonant, utilit<em les formes reforçades.E!.+ em comprar%

Euan el #er" comença per #ocal o hac muda, utilit<em les formes elidides. %ónformes am" apòstrof, ja que hi ha una #ocal elidida per contacte am" una altra.

E!.+ m’ agrada

cN Darrere del "erb+ formes plenes o formes reduTdes[Euan el #er" aca"e en consonant o u semi#ocal utilit<em les formes plenes.

E!.+ estic comprant -me compreu-me

Euan el #er" aca"e en #ocal utilit<em les formes reduïdes.E!.+ compra’m

%empre se separa el pronom darrere del #er" mitjançant apòstrof o &uionet.



*nitat 5 &ronoms 21U

eu de tenir present que, am" #er"s com queixar-se, penedir-se, anar-se’n o equivocar-se, el pronom fe"le no fa cap funció, sinó que forma part del #er". %ón #er"s que no poden prescindir del pronom, per això es diuen #er"s pronominals.

R’ <as e%uivocat tu, aix( que no et queixes

Fecordeu que els #er"s callar, caure, saber, aprendre, con%ixer i uns pocs més no són pronominals/ per tant, no direm ens <em aprAs els pronoms febles, sinó <em aprAs els pronoms febles

Y.1.2 Es'uema de pronoms febles

C, Ma 'ui [N

%in&ular L4 L4

plural -L% L6% gL%

CD DE)ER4,&A) Mamb article determinat0 demostratiu0 nom propiN

E= L) L6 gL=A L) L5 L5E= -L% L6% gL%=E L-% L-% L-%

CD &EU)RE Moració subodinada H aS50 ai!50 all5H totNKO 6 6 6

CD ,&DE)ER4,&A)

E& N) N- gN

CO47=E4E&) A4B 7RE7O,C, Mel cc de manera iN

K, 4 4 4E& N) N- gN 'si #a introdouït per la preposicióOde(

A)R,BU) Mser0 estar0 par*i!er0 semblarN

KO 6 6 6

CD'qu$...Q

:passi#a(




Y.1.< Funcions ,+ el complement indirecte

-l complement indirecte '94( és el destinatari de l)acció que indica el #er" i #a unit al #er"

per una preposició: normalment a o per a. Per això, el podreu localit<ar pre&untant#os a quio per a qui es fa l)acció:

UB),)UC, 7RO&O4,&A= DE= CO47=E4E&) ,&D,REC)E

C, Da"ant de "erb comenSat en+ Darrere de "erb acabat en+

' &er ( a quiX9onsonant

'formareforçada(

0ocal'forma elidida(

0ocal'forma reduïda(

9onsonant'forma plena(

2a persona sin&ular ' &er ( a mi

-Y Y) gY Y-

Ga persona sin&ular ' &er ( a tu

-D D) gD D-

1a persona refle!iu' &er ( a ell mateix

-% %) g% %-

2a persona plural' &er ( a nosaltres

-N% -N% gN% N6%

Ga persona plural' &er ( a vosaltres

7% 7% 7% 06%

1a persona refle!iu

' &er ( a ells mateixos

-% %) g% %-

RE4AR-UE

a$ -l pronom -% da#ant de #er"s començats am" % 3 #ocal o 9 3 ei pren la forma plena %-:

&er l’estiu se celebren les festes del meu poble

b$ -l pronom 7% darrere de #er"s aca"ats en #ocal no s)apostrofa, perqu$ es

confondria am" el pronom -%:Va treure la punxa del dit a vosaltres Va treur e-us la punxa del dit

'si l)apostrofarem, Va treure’s la punxa del dit , seria una acció reflexi#a(



*nitat 5 &ronoms 21W

Euan la resposta a qui fa l)acció és a ell Y a ella Y a ells Y a elles ``o, en &eneral, una respostaque es pu&a reduir a aquestes formes 'ex.: al meu amic, a la secretària, als compan"s, a lesamigues...(`` els pronoms que su"stitueixen el complement indirecte són: L4 per al sin&ular i-L% per al plural, am" les formes corresponents:

Complement indirecte Da"ant de "erb comenSat en+ Darrere de "erb acabat en+' &er ( a quiX 9onsonant

'forma reforçada(0ocal

'forma elidida(0ocal

'forma reduïda(9onsonant

'forma plena(1a persona sin&ular ' &er ( a ellYa L4 L4 L4 L4

1a persona plural' &er ( a ellsYelles -L% -L% gL% L6%

Y.1.<.1 E!ercicis

1. Completeu les frases seg3ents amb el pronom feble 'ue con"inga+

aN 0ai& esforçar______ molt en la carrera.

bN 5 tu, la &ent no ha de preocupar_____ &aire.

cN _____ aconselle que tre"alleu més.dN Yanteniu____ fidels als #ostres principis.

eN 0au perdre____ perqu$ no sa"eu el cam.

fN -ll #a asseure_____ so"re un "anc.

gN -ixirem a les tres. 0ine a "uscar _______ a les tres.

N ____ #oleu acompan;ar, a nosaltresQ

iN Nosaltres som tres. 9ompra____ tres entrades.

$N _____ demane que #in&ueu.

\N Nosaltres no hi po&uérem anar. 0ols contar_____ tu la pel!lculaQ

RE4AR-UE

a( L)Cs d)un pronom, quan el complement no ha estat elidit, és innecessari, perqu$ pro#oca un pleonasme/ per això cal e#itar oracions com aquesta:

MLi vaig comprar a l’(nna un llibre Vaig comprar a l’(nna un llibre o Li vaig comprar un llibre

MF ’#an regalat a mi un objecte F’ #an regalat un objecte

-n cas que es #ul&a emfasit<ar un complement, per tal d)e#itar la redund*ncia,s)haur* de col!locar una coma entre el complement su"stituït i la resta de l)oració:

( 6aume/ li feia mal tot




lN %a"eu quin auto"Cs hem d)a&afarQ ____ ha dit al&C quin auto"Cs ésQ

mN %i #osté té pro"lemes, pose____ en contacte am" mi.

nN Per l)estiu ____ cele"ren les festes del meu po"le.

oN 0ols acompan;ar_____ tuQ 'a mi(.


a$ -l xiquet ha pre&untat per tu. -ncara no ____ has donat el re&alQ

b$ %i tro"*rem els teus amics, ____ explicarem la #eritat.

c$ %i saps que té mal de cap, per qu$ ____ parles cridant.

d$ e #ist els alumnes, però no ____ he dit res.

e$ 5 la xiqueta, #oldria comprar ____ una "icicleta.

f$ La teua &ermana #a contar _____ 'a elles( la pel!lcula.

<. ubstituTu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent+

a$ 9antarem cançons als malalts.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

b$ 0a aturar un taxi per a l9#"ia.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

c$ óna diners al !i'uetT

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

d$ óna diners als !i'uetsT

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

e$ L)a#i ha donat els caramels al seu n*t.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

f$ a lle&it el conte per als !i'uets de la guarderia.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]



*nitat 5 &ronoms 21R

Y.1.? Funcions ,,+ el complement directe

i ha #er"s que per si mateixos tenen un si&nificat total que no necessita ser completat niarrodonit '#er"s intransitius(/ però d)altres tenen un si&nificat insuficient i exi&eixen unacomplementació '#er"s transitius(:

7l xiquet dorm 7l xiquet t% 'Eu$...Q(

5quest element necessari que completa el si&nificat dels #er"s transitius és el complement directe -l podreu reconéixer o pre&untant qu!X o fent una transformació en passi#a, en qu$el complement directe passa a ser el su"jecte de l)oració:

7l xiquet t% son Qu! t%X @on <a policia va detenir el violador )l violador va ser detingut per la policia

UB),)UC, 7RO&O4,&A= DE= CO47=E4E&) D,REC)E

-ls pronoms que poden su"stituir aquests complements directes són els se&+ents:

Complement directe+#u$ @ sub$ecte passiu

Da"ant de "erb comenSat en+ Darrere de "erb acabat en+

9onsonant 0ocal 0ocal 9onsonant

efinit

Yascul sin&ular -L L) gL L6Kemen sin&ular L5 L) L5 L5 L5

Yascul plural -L% -L% gL% L6%

Kemen plural L-% L-% L-% L-%

Neutre 6 6 6 6

4ndefinit -N N) gN N-

RE4AR-UE Normalment el complement directe no s)uneix al #er" am" cap preposició. Només s)admetla preposició a com a lli&am entre el #er" i el complement directe en els casos se&+ents:

aN Euan el 9 és un pronom personal fort:

*s #e vist a vosaltres

bN -n els casos en qu$ l)expressió si&a poc precisa:

R’estimava moltG potser m%s que al seu fill

cN a#ant de: qui, el qual, tots, tot#om, ning, alg: <a policia va controlar a tots els manifestants Le anat al bar, er. no #e vist a nin B

RE4AR-UE

-l pronom L5, com lMarticle definit, no sMapostrofa da#ant dMun #er" que comence en iuhihu*tones:

*ses la màquina d]escriure D L]uses$*tilitzes la màquina d]escriure D La utilitzes$



2HX Quadern de Valencià Mitjà

7na #e&ada localit<at el complement directe, cal identificar si és definit, neutre o indefinit:

• 7n 9 és definit quan est* determinat mitjançant un article 'elYlaYelsYles( o undemostratiu 'aquestYaYsYes, aqueixYaYosYes, aquellYaYsYes( o és un nom propi:

a$ 9ompraré el cotxe Dla moto Y els cotxes Y les motos$b$ e comprat aquest cotxe Daquesta moto Y aquests cotxes Y aquestes motos$

c$ 9ompra aqueix cotxe Daqueixa moto Y aqueixos cotxes Y aqueixes motos$

d$ 9ompreu aquell cotxe Daquella moto Y aquells cotxes Y aquelles motos$

− ubstitució del complement directe definit+

a$ 9ompraré el cotxe Dla moto Y els cotxes Y les motos$ )l ' La )ls Les( compraré

b$ e comprat aquest cotxe Daquesta moto Y aquests cotxes Y aquestes motos$ L’ he comprat L’ he comprada )ls he comprats Les he compradesc$ 9ompra aqueix cotxe Daqueixa moto Y aqueixos cotxes Y aqueixes motos$

9ompra9l la ^ls lesTd$ 9ompreu aquell cotxe Daquella moto Y aquells cotxes Y aquelles motos$

9ompreulo la los lesT

• 7n 9 és neutre quan és un demostratiu neutre 'a2., aix., all.( o tota una oracióequi#alent a un demostratiu neutre, o #a am" la paraula tot :

e$ 0ull a2. f$ a dit aix. g$ Yira all.#$ -xpliqueu qu! us #a passatZ 'aix.(

− ubstitució del complement directe neutre+

ε) 0ull a2.

No #ull.

φ) a dit aix.

No ha dit.

γ) Yira all.

Yira<oT

η) -xpliqueu qu! us #a passatZ 'aix.(

-xpliqueu-<oT

RE4AR-UE

%i el #er" est* format per un auxiliar 3 un participi 'exemple b(, el participi pot concordaram" el pronom en &$nere i nom"re.



*nitat 5 &ronoms 2H2

• 7n 9 és indefinit quan no est* determinat o ho est* per un indefinit 'un, algun,cap( o un quantificador 'molt, poc, tant(.

ι) Dens paQ

ϕ) e comprat unes revistesQκ) 9ompra tres quilos de tarongesZ

λ) 9ompreu moltes revistes

− ubstitució del complement directe indefinit+

i$ Dens paQ

)n tensQ

j$ e comprat unes revistesQ

@’ he comprades unes9$ 9ompra tres quilos de taronges

9ompra)n tresT

l$ 9ompreu moltes revistes

9ompreune moltesT

Y.1.?.1 E!ercicis

1. ubstituTu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent.

2. %empre compra el pa en la "oti&a del costat.

___________________________________

G. 0a #eure el teu amic tirant les pedres.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1. Necessite 'ue el teu germ# "inga dem# a "eure9m.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

H. eu de lle#ar moltes erbes del jard.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

RE4AR-UE

%i el 9 no definit est* determinat per un indefinit 'exemple j( o un quantificador 'exemples

9 i l (, en su"stituirlo cal repetir el determinant.

%i el #er" est* format per un auxiliar 3 un participi 'exemple j(, el participi pot concordaram" el pronom.



2HG Quadern de Valencià Mitjà

U. Per aca"ar, #a cantar la canSó 'ue m*s m9agrada.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

V. 0ull que du&ues unes camises a la tintoreria.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

W. e comprat aS5 a la "oti&a de ta mare.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

S. 9ompreu a'uesta ra'ueta per al #ostre ne"ot.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

R. an #isitat l9e!posició aquest mat.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]] 2X. e de comprar entrades per a la inau&uració.

]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]


2. 5l&una cosa o"strueix la porta i no puc o"rir____.

G. Yai he #ist un partit de "*squet en directe. Però, ____ he #ist molts de fut"ol.

1. eu reser#at l)ha"itacióQ `` ____ #ai& reser#ar la setmana passada.

H. 5&afa els to#allons i &uarda ____ al calaix.

U. iuen que hi ha un circ a la ciutat, però jo encara no ____ he #ist.

V. 5ixò no queda "é ac, can#ieu ____ de lloc.

W. Pots deixarme un "ol&rafQ `` ____ sent, no ____ tinc cap.

S. Eu$ fas am" les florsQ `` -stic collint ____ perqu$ #ull transplantar ____ al&unes.

Y.1. Funcions ,,,+ el complement atributiu-ls #er"s ser, estar, semblar, par%ixer i aparentar són #er"s copulatius. %ón una mena de nexeo element d)enllaç entre el su"jecte i un complement que els diferencia dels altres #er"s:l)atribut. La pro#a és que so#int se)n prescindeix en escriptura tele&r*fica, en anuncis, enenunciats &r*fics...:

lbert malalt @RA& Mare desconsolada



*nitat 5 &ronoms 2H1

UB),)UC, 7RO&O4,&A= DE= CO47=E4E&) A)R,BU),U

La su"stitució per pronoms del complement atri"utiu és similar a la del complement directe:

− %i l)atri"ut és definit 'determinat per un article o demostratiu( és su"stituït pels pronoms el/ la/ els/ les 'am" totes les seues formes(:

7l teu amic %s el metge del poble D7l teu amic l ’%s$ parenta els noranta an"s que t% D )ls aparenta$

− %i es tracta d)un atri"ut indefinit, un demostratiu neutre o una oració és su"stituït per <o:

7l teu amic %s metge D7l teu amic <o %s$ parenta tenir noranta an"s D No aparenta$

Y.1..1 E!ercicis

1. =ocalit%eu el complement atributiu i substituTulo pel pronom corresponent+

a$ 5quells són els ju&adors de l)equip de fut"ol.

____________________________________ b$ -ls nC#ols pareixen "oles de cotó.

____________________________________

c$ Yaria és la xica més atracti#a de la classe. ____________________________________

d$ >a deuen ser les nou del mat.

____________________________________ e$ 5questes xiques sem"len xineses.

____________________________________ f$ 5 hores d)ara, el resultat del partit sem"la clar.

____________________________________ g$ Pep és el millor ad#ocat de la ciutat.

____________________________________ #$ Pep és ad#ocat.

____________________________________


a$ -ls xiquets no esta#en quiets i ____ #ai& lle&ir un conte per calmar____.

b$ 5quella és la teua #eïnaQ %, se&ur que ____ és.

c$ e de parlar am" >osep. `` >o ____ #euré a#ui. 0ols que ____ di&a al&una cosaQd$ 5hir em #an re&alar tres quadres. Du ____ #ols unQ



2HH Quadern de Valencià Mitjà

e$ Yaradona #a arri"ar a ser un mite, però ara ja no ____ és.

f$ 5nna em #a donar les foto&rafies perqu$ ____ mirara i ____ di&uera que ____ sem"la#en.

g$ La #eïna em #a demanar un saler i encara no ____ ha tornat.

#$ No és coix, però per la manera de caminar ____ sem"la.i$ e parlat am" els teus alumnes però no _____ he po&ut dir la #eritat.

j$ Per dinar, hi ha#ia estofat de #edella i #am menjar_____ tots.

9$ 5 5ntoni, no li a&rada dir mentides, però ____ diu moltes.

l$ %ort que els #eïns ens #an ajudar. aurem de donar____ les &r*cies.

m$ Pere &audeix "ona cosa am" les pel!lcules de l)oest però ara no pot #eure____.

n$ 5 >aume, li encanta la mistela, però ara no ____ pot "eure.

Y.1.P Funcions ,6+ el complement circumstancialLes circumst*ncies en qu$ es produeix l)acció del #er" són indicades per una s$rie decomplements anomenats circumstancials. 5questes circumst*ncies poden ser de temps, delloc, de manera, d)instrument, de finalitat...

Van vindre a les nou '99 de temps(Van vindre en3adats '99 de manera(Van vindre a ma casa '99 de lloc(Van vindre amb cot5e '99 d)instrument(

UB),)UC, 7RO&O4,&A= DE= CO47=E4E&) C,RCU4)A&C,A=

-l 99 de manera és su"stituït sempre pel pronom <i '-#i( i el podreu localit<ar pre&untant#oscom es fa l)acció.

&ere treballava de valent → &ere <i treballava

Marc, camina de pressa, per favorZ → Marc, camina-<i , per favorZ

-ls altres complements circumstancials tam"é són su"stituïts pel pronom <i/ lle#at d)un Cnic

cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és su"stituït per en 'n’ Y [n Y -ne(.

niran demà al poble → Ni aniran demà

Le dut el cotxe al garatge → Ni #e dut el cotxe

Rorna al pobleZ → Rorna-<i Z

Rorneu al treballZ → Rorneu-<i Z

Vindran demà del poble → )n vindran

Le tret el cotxe del garatge → @’ #e tret el cotxe

Rorna del pobleZ → Rorna’nZ

Rorneu del treballZ → Rorneu-neZ



*nitat 5 &ronoms 2HU

Y.1.Q Funcions 6+ el complement preposicional i de règim "erbal

i ha certs #er"s que exi&eixen 're&eixen( la pres$ncia de complements introduïts per una preposició. Per això, aquests complements s)anomenen preposicionals o de règim "erbal:

<a tieta pensa en tots nosaltres 7stic d’acord amb vosaltres ?o accedir% als teus desit4os

5c teniu al&uns dels #er"s que admeten aquest complement:

• 5ccedir, contri"uir, excitar, procedir, renunciar, acostumarse, arriscarse,exposarse, dedicarse...: complement am" A.

• Pensar, tardar, #acil!lar, afan;arse, complaure)s, entossudirse, exercitarse,

delitarse, interessarse, confiar...: complement am" E&.• 5prendre, parlar, sa"er, recordarse, o"lidarse, riure)s, adonarse, "urlarse,a"stenirse, queixarse...: complement am" DE.

• 5#enirse, ferse, estar d)acord, amenaçar...: complement am" A4B.

Dam"é poden re&ir un complement preposicional al&uns noms que formen una expressióconjunta am" un #er": 7star content d’alg Y d’alguna cosa estar segur d’alg Y d’algunacosa trobar plaer 'o satisfacció( en alg Y en alguna cosa

UB),)UC, 7RO&O4,&A= DE= CO47=E4E&) DE R,4 6ERBA=

9om els complements circumstancials, si el complement de r$&im #er"al és introduït per la preposició DE és su"stituït per en 'n’ Y [n Y -ne(, però si és introduït per qualse#ol altra preposició és su"stituït per <i '-#i(:

Ienunciar% al càrrec → Ni renunciar%

&ensa en aix. que et vaig dirZ → &ensa-<i Z

&arlava de tot un poc → )n parlava

&arla de les teues cosesZ → &arla’nZ La parlat de tot un poc → @’ #a parlat

&arleu de les vostres cosesZ → &arleu-neZ



2HV Quadern de Valencià Mitjà

Y.1.Q.1 E!ercicis

1. ubstituTu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent+

a$ 5hir no #ai& anar al teatre perqu$ tenia molta faena.

__________________________________________ b$ >aume #a ser amenaçat amb l9e!pulsió de l9e'uip.

__________________________________________

c$ Per qu$ no poses els &ots damunt la taulaQ

__________________________________________

d$ L)a#i #a traure els caramels de la but!aca.

__________________________________________

e$ Pensa#a en ella constantment.

__________________________________________ f$ Pensa#a en ella constantment.

__________________________________________

g$ 9arme no renuncia#a a les seues pretensions.

__________________________________________

#$ Euan #ai& arri"ar a casa, ja ha#eu dinat.

__________________________________________

i$ %empre parla de coses 'ue no conei!.

__________________________________________

j$ -st* plo#ent. No #a&es al $ardí .

__________________________________________

9$ %i no hi ha policia no és con#enient passejar pel port.

__________________________________________


1. 0a a&afar fulls en "lanc per fer____ un es"orran; de la redacció.

2. 0eniu de #eure la pel!lculaQ >o encara no ____ he anat perqu$ no sé si ____ #ull #eure.3. -n un port tan xicotet com aquest, només ____ ca"en tres #aixells.

4. Eue -nric #aja a la platja i ____ a&afe un "on lloc. esprés ____ anirem nosaltres i ____ portarem un refresc.

5. Ye)n #ai& a 9u"a i no sé quan ____ tornaré.

6. 0oleu pujar a la muntan;a russaQ 0al, ____ pujarem, però quan jo di&a prou us ____ "aixeu.

7. Euan #an arri"ar a casa ja m)ha#ia &itat perqu$ #an arri"ar____ molt tard.

8. %i #eus >aumet plorant al pati, deixa____ . %empre ____ fa quan el casti&uen a anar____.



*nitat 5 &ronoms 2HW

K.2 +ombinació de pronoms 3ebles

La col!locació da#ant o darrere del #er" se&ueix la norma se&+ent:

• an d)anar sempre junts: o els dos da#ant o els dos darrere.• %empre col!locarem l)apòstrof tant a la dreta com pu&uem:

li’l donar% però li l’#e donat

• Ordre de col·locació+

<a persona 2a persona 1a persona <a persona pronoms ad"erbials

-s etus

emens

liels

ellaelslesho

en hi

Bs a dir:

refle!iu : C, : CD : CC

- Les com"inacions L5 3 4, %- 3 7% no s)apostrofen: &osa la llibreta damunt la taulaG posa-la-#i@e us #a dit que calleu

- a#ant del #er": els pronoms -Y, -D, -% quan entren en com"inació am" un altre pronom prenen la forma Y-, D-, %-:

7m dóna però me la dóna 7t dóna però te’l dóna 7s mira però se la mira

- arrere del #er":

a( si es com"inen dos pronoms i el #er" aca"a en consonant 'i per tant no es pot

apostrofar( el primer adopta la forma plena 'los, nos, #os, me, te, se(:vull donar-los-#o, dir-vos-#o, menjar-me’n, donar-te’n

"( si es com"inen dos pronoms i el primer aca"a en `%, s)utilit<a la forma reforçada en else&on:

porta’ns-en, poseu-nos-en, doneu-los-els

c( Les com"inacions: Y-L5, D-L5, %-L5 no s)apostrofen encara que el #er"aca"e en #ocal:

/óna-me-la emporta-te-la

- No són possi"les les com"inacions: 4 34 6 3 -N6 3 4 -N 3 -N6 3 6



2HS Quadern de Valencià Mitjà

-UADRE DE CO4B,&AC,O& B,&R,E

es em ens et us li els el la les en

emdav

se)mse m)

te)mte m)

us emus m)

dar.se)m

te)m#osemusem

ensdav se)ns te)ns us ens

dar

se)ns

te)ns#osensusens

etdav

se)tse t)

dar se)t

usdav se us

dar seus

eldav

se)lse l)

me)lme l)

ens elens l)

te)lte l)

us elus l)

li)lli l)

els elels l)

dar se)l me)lnoselgnsel

te)l#oselusel

li)lloselglsel

elsdav se)ls me)ls ens els te)ls us els li)ls els els

dar se)ls me)lsnoselsgnsels

te)ls#oselsusels

li)lsloselsglsels

la

davse lase l)

me lame l)

ens laens l)

te late l)

us laus l)

li lali l)

els laels l)

dar sela mela noslagnsla

tela #oslausla

lila loslaglsla

lesdav

se lesme les ens les te les us les li les els les

dar seles melesnoslesgnsles

teles

#oslesusles

liles

loslesglsles

lidav se li me li ens li te li us li

dar seli melinoslignsli

teli#osliusli

odav s)ho m)ho ens ho t)ho us ho li ho els ho

dar s)ho m)honoshognsho t)ho

#oshousho

liho

loshoglsho

endav

se)nse n)

me)nme n)

ens enens n)

te)nte n)

us enus n)

li)nli n)

els enels n)

l)enel n)

la)nla n)

les enles n)

dar se)n me)nnosengnsen te)n

#osenusen

li)nlosenglsen

l)en

la)n lesen

idav s)hi m)hi ens hi t)hi us hi li hi els hi l)hi la hi les hi n)hi

dar s)hi m)hinoshignshi

t)hi#oshiushi

lihiloshiglshi

l)hi lahi les hi n)hi



*nitat 5 &ronoms 2HR

Y.2.1 E!ercicis

1. )orneu a escriure cada frase i feu la substitució de l9ob$ecte directe per un pronomfeble ade'uat i combineulo amb el 'ue $a teniu+

>oan em deixar*

el cotxeels dinersla casa

me’l deixar*.............................deixar*.............................deixar*

les clausdinerstot el que #oldré

.............................deixar*

.............................deixar*

.............................deixar*

Euan torne et portaré

el discels lli"res

la jaqueta

te’l portaré.............................portaré

.............................portaréles cintescintestot el que desit&es

.............................portaré

.............................portaré

.............................portaré

7s ha presentatel seu amicels seus paresla seua #eïna

us l’ ha presentat.............................ha presentat.............................ha presentada

-l seu amic els dur*

la "icicleta

el discels so"res

els la dur*

.............................dur*.............................dur*el que #oldr*&elatsles notcies

.............................dur*

.............................dur*

.............................dur*

2. Ompliu els espais buits amb les formes =,9= o E9=+

Li #a caure un "otó i com que no __________ sa"ia cosir, __________ #ai& cosir jo.

2 Euan a&afa#a un "ol&raf d)al&C __________ fica#a a la "utxaca r*pidament perqu$ no __________ #eren.

3

Dé el ca"ell tan llar& perqu$ fa deu an;s que no __________ talla.

4 Bs estran; que no haja perdut el parai&ua: sempre __________ descuida pertot arreu. Per això jo no ___________ deixe maiT

5 Denia el plat "rut, i __________ #ai& can#iar.

6

-l cendrer és damunt la taula. 5costa__________, que no hi arri"a.

7 Pose aquest lluç ac: jo mateixa __________ pesaré, __________ netejaré i __________

co"raré, i aix __________ podr* endur ara mateix.



2UX Quadern de Valencià Mitjà

<. Ompliu els espais buits amb E=0 =,0 =,9=0 E9=+

2. Porta#a un jersei molt esfila&arsat, però no #ai& &osar dir________ que _________ can#iara.

G. %i ________ telefones, di&ues ________ que #in&a a#iat, que _________ #ull #eure.

1. No _________ raspallaré més l)a"ric. Eue _______ raspalle ellTH. No _________ destor"es, que ara estudia/ si #ols, ja ________ diré que has #in&ut.U. iu que ________ ha tocat la loteria, però com que diu tantes mentides ara ja no ______

creu nin&C.V. __________ #an ensen;ar el pl*nol d)una ciutat ima&in*ria, i ell ________ #ol&ué copiar.

?. Ompliu els buits amb E=0 E= =A0 E= E=0 E= E=0 E= KO Mi "ariantsN+

+ Per més que t)ho demanen, no _______ faces, els di"uixos/ que se)ls facen ells mateixos.: -l que es #a dir no ana#a per a elles, però no________ #ai& poder fer entendre.6 -ntre tots han netejat la pissarra/ no _______ tornes a em"rutar.8 issimula#en tots els fracassos que tenien, però un amic de la famlia _______ #a

desco"rir.; No poden o"rir la porta, ________ #ols o"rir tu, per fa#orQ= -ren tan menuts que no sa"ien retallar els papers/ _______ ha#em de retallar nosaltres.

. ubstituTu els complements subratllats per la combinació de pronoms ade'uada+

1. em* a&afaré les inst*ncies per al meu compan;. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

2. Yiquel ha recomanat el seu lli"re a Yercé. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

<. No has donat la teua adreça al professor. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

?. Famon ha comprat pomes per a Dina i Fosa. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

. Pep recita poemes a Ldia. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

P. Deresa deu el sopar a Pere i a >aume. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

Q. 0am ha#er de dur el meu &erm* a ur&$ncies. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

. aurem de donar la re#ista a la portera. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

Y. -mili pa&ar* una ronda a Euico i -mpar. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1Z. an plantat un ar"re nou al "osc. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

11. No s)esforça a ferho "é. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

12. ?a#ier ha trencat les tasses sense #oler. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]] 1<. 0am arri"ar de Pars am" a#ió. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1?. Yarta ha comprat al seu ne"ot una carpeta no#a. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1. No #ei& el teu &erm* des de l)an; passat. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1P. >Clia, pensa "é les coses. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1Q. >oan ha lle&it un lli"re d)a#entures. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1. L)a#i ha donat una "ufetada al seu nét. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

1Y. -ls ciclistes "aixa#en r*pidament del port de muntan;a. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]

2Z. La teua &ermana no ha comprat "e&uda per als xiquets. ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]



*nitat 5 &ronoms 2U2

P. Completeu els buits de les oracions seg3ents amb el pronom o la combinació 'uecalga+

+ Li hem dit que ens deixe el cotxe i no ____________ ha #ol&ut deixar.

: >Clia li ha fet un re&al, però tu no __________ has fet cap.

6 %i no has donat la notcia als teus pares, dóna __________, per fa#or.

8 Nosaltres ja hem #isitat les exposicions del museu. 4 #osaltres, __________ heu #isitadesQ

; 9ompreu més "e&uda o no __________ tindrem prou.

= Li hem dit que ens conte la pel!lcula i no __________ ha #ol&uda contar.

N Euan era jo#e #i#ia a Yallorca, però fa temps que no _________ #iu.

O -l pro"lema que tenen, no sa"en qui ___________ resoldr*.

5 9reia que tro"aria 4sa"el a sa casa, però no __________ he tro"ada.

+P -l rellot&e que et #a re&alar el teu cos, no __________ has posat mai.

++ ``0oleu portarnos aixòQ `` ________ portem de se&uida.+: %)ha comprat una pilota però, al seu &erm*, no _________ deixa.

+6 Eui ha furtat les claus de damunt la taulaQ Eui haja si&ut que _________ torne.

+8 5ixò que m)ha dit, no __________ perdonaré en la #ida.

+; %i >aume i >oan ens porten les entrades, __________ pa&arem al comptat.

+= Passa)m una miqueta de pa. ``o sent, però no _________ queda &ens.

+N %i no has repartit els equipat&es als ju&adors, reparteix _________ ara mateix.

+O 5ixò que m)has fet, no __________ perdonaré mai.

+5 Euan tre"all*#em a la mateixa f*"rica, _________ an*#em am" el seu cotxe.

:P %i et compres un tele#isor nou, _________ has de dir. 'a nosaltres(:+ 0ai& comprar uns dolços i, quan #ai& arri"ar a casa, els xiquets esta#en menjant________.

:: %aps qu$ ha dit >oanaQ Eue qui #ul&a #eure______ que #aja a sa casa.

:6 %i #osaltres us em"ruteu la ro"a, renteu ________ r*pidament.

:8 0és a l)ha"itació que ara ________ pu&e jo i ________ lle&iré un conte.

:; No puc portar les meues &ermanes al cine. Pots portar__________tuQ

:= 5 >aume, li a&rada#a molt el café, però ara no pot "eure ________.

:N as escoltat l)Cltima cançó de %erratQ >o ________ he escoltada i no ________ ha a&radat&ens.

:O L)altre dia #ai& collir cireres i, ara mateix, estic menjant _________ totes.

:5 5 l)octu"re comença un curs de redacció. 0ols que tu i jo __________ apuntemQ

6P 0ai& ser jo qui us #a a&afar les pel!lcules, però dem* pensa#a tornar__________.

6+ No #a&es al clu", que jo ______ #inc i no ______ he tro"at nin&C.

6: Per qu$ no #as #enir a la reunióQ ``0olia anar ______, però _______ tro"a#a malament.

66 Euan donarem la felicitació als onclesQ ̀ `Euan ________ #isitem, ________ donarem.

68 -ncara no t)ha arri"at aixòQ 5ra mateix, ________ en#ie.

6; )on aconse&uiu -nric i tu el ta"acQ __________re&alenQ



2UG Quadern de Valencià Mitjà

Q. ubstituTu els complements subratllats pel pronom o combinació de pronoms febles'ue corresponga+

+ Només podem demanar a les teues ami&ues la seua col!la"oració.

____________________________________________________________________ : %i po&uérem mostrar el nostres punts de #ista als nostres amics, seria ma&nfic.

____________________________________________________________________ 6 0oldria dir a les meues &ermanes que arri"arem dem*.

____________________________________________________________________ 8 Procura traure molts refrescos de la ne#era.

____________________________________________________________________ ; Kes el fa#or, posa més refrescos dins la ne#era.

____________________________________________________________________

= %empre conta 'a nosaltres( la mateixa història. ____________________________________________________________________

N e #ist la sen;ora 9arme a cal met&e.

____________________________________________________________________ O e estat a Yarsella, però no conec el port 'de Yarsella(.

____________________________________________________________________ 5 %i portes els xiquets a la platja no eixiran de l)ai&ua.

____________________________________________________________________ +P Euan #a&es a l)hort, porta uns quants quilos de peres als teus &ermans.

____________________________________________________________________

. Completeu els buits seg3ents amb el pronom o la combinació bin#ria de pronomsfebles 'ue corresponga+

2. e la dot<ena de pastissos que em #an re&alar, _______ #a so"rar un. 5&afa_____ .

G. La taca que s)han fet, qui __________ lle#ar*Q

1. -l #estit que porta a#ui em sem"la que ___________ he #ist posat altres #e&ades.

H. Puc donar el lli"re al PereQ %, dóna __________, que ________ mereix.U. %i no heu posat les flassades al llit, poseu _________.

V. 9om que no hi ha cap lli"re damunt la prestat&eria, __________ posaré un.

W. %i encara no has comunicat la no#etat als amics, comunica ___________, per fa#or.

S. e dit cent #e&ades al >oan que no pu&e a l)ar"re i no _________ pense tornar a repetir.

R. Yaria sem"la molt a&rada"le. -n can#i, 5nna no _________ sem"la &ens.

2X. %é que t)a&rada fer les coses a poc a poc. Dam"é _________ pintar*sQ



*nitat 5 &ronoms 2U1

5 )raduTu les frases seg3ents+

2. De he llamado la atención ms de una #e< ; ;a esto; harta.

_______________________________________________________________________

G. Kue una prue"a difcil, pero salimos satisfechos de ella. _______________________________________________________________________ 1. Lee el prrafo ; ha<me un resumen del mismo.

_______________________________________________________________________ H. %i ha dicho que lo llames por teléfono, ha<lo.

_______________________________________________________________________ U. 0isitó 8arcelona ; recorrió todas sus calles.

_______________________________________________________________________ V. %i le hacéis caso, os arrepentiréis.

_______________________________________________________________________ W. Yu; pronto dirn los &anadores ;, por fin, podremos conocer los nom"res de los mismos.

_______________________________________________________________________ S. Den&o un "uen coche ; esto; or&ulloso de ello.

_______________________________________________________________________ R. 0o; a Pe&o, quieres #enirQ

_______________________________________________________________________ 2X. %i te &usta esta comida, te puedo dar la receta de la misma.

_______________________________________________________________________

K. )ls pronoms relatius

-ls pronoms relatius introdueixen oracions su"ordinades adjecti#es i su"stanti#es, i tenendues funcions:

a$ ser#ir de nexe, és a dir, enllaçar oracions tot su"ordinant una oració a una altra: La passat l’!poca en %u$ l’!xit s’aconseguia amb treball fren!tic

b$ su"stituir un dels elements de l)oració principal, anomenat antecedent: !poca ésl)antecedent del pronom relatiu en qu! en la frase anterior.

Dots els pronoms relatius 'E7-, E7, E74, 6N, -L E75L i #ariants( fan al&una funciósint*ctica dins la su"ordinada: les pròpies d)un pronom, d)un determinant o d)un ad#er"i.

No totes les oracions que porten E7- han de ser oracions de relatiu. Kixeu#os en aquest parell d)oracions:

− Srec %ue tinc raó

− Lan fet un past(s %ue estava molt bo



2UH Quadern de Valencià Mitjà

-n el primer cas, el 'ue és una con$unció i el seu paper és unir oracions.

-n el se&on cas, el 'ue és un pronom relatiu que, a més d)enllaçar les dues oracions, esrelaciona am" un element de la primera oració 'antecedent(, al qual representa en la se&ona:ells #an fet un past(s 3 el pasts estava molt bo

Y.<.1 Formes i usos dels relatius

FOR4E UO E;E47=E

'ueBs el més usat 'mai am" preposició(, i esrefereix a persones i coses

`s fàcil copsar la realitat %ue ens envolta

'uè0a precedit de preposició 'a, amb, de, en, per, per a( i es refereix a coses

@ón models en %u$ s’emmirallen els joves

'uiPot anar precedit de preposició 'qu$( i esrefereix a persones

7ls men"s culpables són els %ui la pateixen

el 'ual

la 'ual

els 'uals

les 'uals

7tilit<ades en re&istres formals i sempredarrere de preposicions tòniques, locucions

preposicionals, &erundis o infinitius. Podensu"stituir:

`s un equip contra el %ual %s dif(cil guan"ar Le perdut un document sense el %ual no puc fer res

a( 'ue en oracions adjecti#es explicati#es <’#ind i la seua filla, que eixien per la porta,#o van veure tot⇒ <’#ind i la seua filla, els%uals eixien per la porta, #o van veure tot

"( 'uè sempre /eixa’m els llibres de %u$ parles⇒ /eixa’m els llibres dels %uals parles

c( 'ui precedit de preposició <a xica de %ui parla no està⇒ <a xica de la %ual parla no està

• Precedits de la preposició de equi#alen al relatiu possessiucastell* cu"o, al francés dont o al)an&lés F#ose.

7s un nio cu"o ingenio sorprende⇒ `s un xiquet, l’engin" del %ual sorpr%n

onBs un relatiu ad#er"ial am" la funció decomplement circumstancial de lloc queequi#al a ên 'uè9, â 'uè9, ên el 'ual9...

7l lloc on treballe %s gran⇒ 7l lloc en %u$ treballe %s gran,⇒ 7l lloc en el %ual treballe %s gran

la 'ual cosacosa 'uefet 'ue

i an*le&s

-qui#alen al castell* lo que, lo cual . -srefereixen a tota una oració o antecedent&lo"al. La fórmula la 'ual cosa pot anar am"

preposició.

Va fallar el penal en l’ltim moment / per la%ual cosa van perdre el partit

el 'ue0la 'ue0els 'ue0

les 'ue i aS5'ue0 ai!5 'ue0

all5 'ue

Només són correctes quan es poden su"stituir per a'uell 'ue i #ariants sense capmodificació del sentit.

La construcció prep 3 art 3 que ésincorrecta, excepte quan pu&uem su"stituirl)articles per a'uell 'ue i #ariants sense capmodificació del sentit.

&ots fer aquell treball o el %ue vulguesDaquell que vulgues$

Mira el %ue fas Dall. que fas$ `s el sen"orW del que et parle 'incorrecte,d’aquell que et parleX, cal usarhi del qual o de qui(



*nitat 5 &ronoms 2UU

E= -UA=0 =A -UA=0 E= -UA=0 =E -UA=

%)usen so"retot en re&istres formals. arrere de les preposicions tòniques i de les *tones ' a,amb, de, en, per i per a(, les locucions preposicionals, els &erundis o els infinitius s)utilit<ensempre. Poden su"stituir:

a( -ue en oracions adjecti#es explicati#es.-x.: <a pel1l(cula, la %ual vaig veure a#ir, era molt bona <a pel1l(cula, %ue vaig veure a#ir, era molt bona

"( -uè sempre.-x.: <a pel1l(cula de la %ual parleu %s molt bona

<a pel1l(cula de %u$ parleu %s molt bonac( -ui precedit de preposició.-x.: <’#ome amb el %ual venia era el seu germà

<’#ome amb %ui venia era el seu germàd( Precedits de la preposició de fan la funció del relatiu possessiu 'com el francés

dont , el castell* cu"o o l)an&lés F#ose(-x.: 7l bar, l’amo del %ual %s amic meu, estava tancat

Y.<.2 E!ercicis

1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius 'ue calga. 7enseu 'ue moltes frasesadmeten m*s d9una forma genuTna+

a$ -ls #eïns d)ara i els ________ tenem l)an; passat són "astant pesats.

b$ _______ molt parla, molt erra.

c$ 7n assumpte de ________ ja hem parlat molt.

d$ ______ no pu&a córrer, que camine.

e$ La xica am" _______ #a Dom*s és molt "onica.

f$ -ls tre"alls de Krancesc són realment mera#ellosos. Bs un home, els tre"alls __________ són realment mera#ellosos.

g$ em discutit molt, __________ em lle#a les &anes de parlar am" ell.

#$ -l cotxe am" _________ #éns és molt "onic.

RECORDEU

• Dots els pronoms relatius fan al&una funció sint*ctica dins la su"ordinada, per aquesta raó hem d)anar am" compte de no com"inarlos am" pronoms fe"lesque facen la mateixa funció, ja que pro#ocarem un pleonasme.

• Per tant, haurem d)e#itar construccions com les se&+ents:0am #isitar el po"le on i an*#em cada estiu.9one&uérem l)actriu de la 'ual ens n)ha#ien parlat tant.

0am #isitar el po"le on an*#em cada estiu. 9one&uérem l)actriu de la 'ual ens ha#ien parlat tant.



2UV Quadern de Valencià Mitjà

2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu 'ue con"inga acompan(at0 sical0 de preposició+

α) -l tren am" el qual #iatja#a #a patir un accident en arri"ar a la ciutat _______ es diri&ia.

β) Les actrius de les quals parla#en en aquell pro&rama #iuen en l)edifici ________ #antro"ar les pintures perdudes de al.

χ) L)a#in&uda en la qual es tro"a el Deatre Principal és la mateixa a#in&uda ________ #iuen els meus cosins.

δ) La cançó am" la qual el cantant es #a fer famós no era seua, __________ és moltfreq+ent en el món de la cançó.

ε) Yercé, de la qual fa temps que no sé res, aca"a d)en#iar un correu electrònic a l)-nric allloc _________ tre"alla.

<. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb els pronoms relatius %ue/ %u$/ el %ui Mi"ariantsN0 el %ue Mi "ariantsN o %ui segons con"inga. MRecordeu 'ue les combinacions el %ue o el %ui no commuten mai per el %ual N+

a$ Les pel!lcules de terror són _________ men;s m)a&raden.

b$ -ls apunts am" ___________ #am preparar l)examen no eren els més adequats.

c$ _________ ha &uan;at el tornei& ha estat el millor ju&ador de tota la història.

d$ L)ad#ocat de __________ et #ai& parlar és dels més cars de Yiami.

e$ -ls ar&uments am" ___________ es defensa#a el ministre corrupte em sem"la#endeficients.

?. Ompliu els buits amb les formes %u$/ el %ue/ la %ue/ els %ue/ les %ue M i la preposició0'uan calgaN. )eniu en compte 'ue el grup el %ue nom*s *s correcte 'uan commuta perallò %ue0 a%uell %ue/ etc.+

a$ No accepta la meua disculpa, però s ____________ li ha donat -nric.

b$ No #ull jo&uines d)aquesta marca sinó ______________ anuncien a la tele#isió.

c$ No parle d)aquests quadres sinó ______________ #am comprar el mes passat.

d$ Porta les copes de cristall. Drau ___________ #am comprar a 8oh$mia.

e$ -ns ha plantejat uns pro"lemes am" ____________ no compt*#em

. Escri"iu en els buits els relatius Mi les preposicionsN 'ue con"inguen+

a$ e discutit am" Kerran, raó per _____________ no el #isitaré més.

b$ Les jaquetes _________et parla#a les tenen re"aixades a la "oti&a ________ hi ha al teu

carrer.



*nitat 5 &ronoms 2UW

c$ La moto _________ ana#a Krederic era molt anti&a.

d$ No sé _______ ha aparcat Patrcia la fur&oneta am" _________ #e cada dia al &imn*s.

e$ e o"lidat les lleis ___________ es "asa el recurs, ___________ estan molt

q+estionades per la jurisprud$ncia actual. f$ 0olem que ens dónes tota la informació del #iat&e de _________ tant ens han parlat.

g$ -rnest té unes idees ______ et sorprendran.

#$ Les pel!lcules d)ara són més a#orrides que les _____ feien a"ans.

i$ 5quest mes no he co"rat, raó per _______ no puc anarme)n de #acances.

P. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb un pronom relatiu0 acompan(at0 si cal0d9altres elements+

α) Bs un tema ______ hem de parlar.

β) 0ai& tornar a #eure el pescater _________ ha#em comprat el llo"arro.

χ) 5questes són les coses _______ la &ent no pot suportarte.

δ) eixa)m #eure el tre"all _______ #as apro#ar l)assi&natura.

ε) -ls ciclistes ________ arri"en mitja hora més tard estaran desqualificats.

φ) 7n &ran nom"re de ciutadans no confia en els partits parlamentaris ni tampoc en

_______ són extraparlamentaris.

γ) 5 l)estat de 9alifòrnia és __________ #am #eure óssos sal#at&es.

η) 0olia recuperar la part de l)her$ncia _________ ha#ia renunciat.

ι) Bs un home _________ es preocupa molta &ent.

ϕ) esconec les raons _________ ha dimitit.

κ) _________ ha dit això és un poca#er&on;a.

λ) -l moment ________ es #a decidir el partit #a ser la primera part.

µ) La "oti&a ________ m)he comprat la &a#ardina és no#a.

ν) 5quest jersei i _________ porta#a el meu &erm* són her$ncia del meu a#i.

ο) -l pas _______ hem #isitat en&uan; és totalment diferent ________ #am #isitar l)an;

passat.

π) 5quells xics __________ ana#es, no els conec.



2US Quadern de Valencià Mitjà

Q. )raduTu a'uestes frases+

a$ -s un "arrio cu;as a#enidas son mu; #istosas.

____________________________________________________________________________

b$ 9rearon una comisión, cu;a función era redactar las nue#as normas &enerales.

____________________________________________________________________________

c$ 9omimos en un hotel cu;o cocinero tena fama mundial.

____________________________________________________________________________

d$ Ye han #endido dos perritos cu;o padre es de pura ra<a.

____________________________________________________________________________

e$ Parece que #a a llo#er, lo cual nos fastidiar.

___________________________________________________________________________________________

. Uniu les dues frases de cada línia mit$anSant un pronom relatiu i feui els can"is 'uecalga+

a( 7s heu tro"at unes ulleres. Les ulleres són de >aume.

_________________________________________________________________

"( La xica és molt eficient. Ye n)han donat refer$ncies.

_________________________________________________________________

c( i ha una casa de camp. N)ix molt de fum.

_________________________________________________________________

d( >oan recull les lli"retes. Neus ha#ia fet caure les lli"retes.

_________________________________________________________________

e( Fosa continua#a cridant. Fosa no es feia c*rrec de la situació.

_________________________________________________________________

f( Llus era a "aix. Li #ai& donar la carta.

_________________________________________________________________

&( -ls car"oners malda#en del mat al #espre. -ls car"oners tre"alla#en am" sol, pluja oneu.

_________________________________________________________________

h( 0ai& patir moltes dificultats econòmiques. >o mai no ha#ia patit dificultatseconòmiques.

_________________________________________________________________



*nitat 5 &ronoms 2UR

Y. )orneu a escriure les oracions seg3ents utilit%ant els pronoms relatius ade'uats+

aN i ha uns pins &e&ants que les arrels arri"en fins més enll* de la tanca.

_______________________________________________________________ bN Bs una &ent que no els llueix tot el que &uan;en.

_______________________________________________________________ cN Bs un riu que s)hi ha ofe&at molta &ent.

_______________________________________________________________ dN a #in&ut la jo#e que l)altre dia li #ai& curar la cama.

_______________________________________________________________ eN Bs una fusta que s)hi fan mo"les.

_______________________________________________________________ fN Bs una no#el!la que l)autora tracta de pro"lemes &eneracionals.

_______________________________________________________________ gN -l lli"re del que m)has parlat est* exhaurit.

_______________________________________________________________ N -n Yanel s)ha comprat una motocicleta que am" ella pot anar a GXX \mh.

_______________________________________________________________ iN 0an fer la reunió a la sala que les finestres són redones.

_______________________________________________________________ $N Bs una persona que no li molesta admetre que s)equi#oca.

_______________________________________________________________

\N a #in&ut l)home a que li #am #endre el &os.

_______________________________________________________________ lN 0an dirnos que haurem de fer hores extres, el que em sem"la molt malament.

_______________________________________________________________ mN La meua #ersió, en la qual hi podeu tro"ar can#is que no us a&raden, és aquesta.

_______________________________________________________________



2VX Quadern de Valencià Mitjà

K.& ?ronoms interro"atius i e5clamatius

Les oracions interrogati"es poden ser introduïdes per pronoms interrogatius per pre&untar so"re les persones i les coses, tant de manera directa ``am" el sm"ol Q, que només apareix al

final de la frase`` com de manera indirecta, sense sm"ol d)interro&ació però am" accento"ert quan el pronom interro&atiu si&a qu!. Presenten una entonació caracterstica.

Les oracions e!clamati"es porten al final el sm"ol T i presenten una entonació intensa.

Y.?.1 Formes i usos

FOR4E UO E;E47=E

'ui Pre&unta so"re persones. -qui#al aOquina persona. Bsin#aria"le

-ui ha #in&utQ No sé 'ui dius.-ui far* la presentació de l)acteQ

'uè Pre&unta so"re coses. -qui#al aOquina cosa. Bs in#aria"le

-uè #olsQ-uè t)han re&alatQ0olia entendre)l, però no sé 'uèem deia

'uin0'uina0'uins0

'uines

Pre&unten so"re persones o coses.5compan;en el su"stantiu al qualfan refer$ncia i hi concorden en

&$nere i nom"re.Dam"é indiquen admiració ocensura.

-uin cotxe et comprar*sQ No sé 'uins alumnes hanapro#at.

0ull sa"er 'uines has #ist.-uin #estit més "onicT-uina "ar"aritat més &ranT

'uant0'uanta0

'uants0'uantes

Pre&unten la quantitat. 9oncordenen &$nere i nom"re am" elsu"stantiu que acompa;en.

-uant t)ha costat el cotxeQ-uanta &ent hi ha#iaQ-uants lli"res #olsQ-uantes #e&ades has #ist aquesta

pel!lculaQ

on Pre&unta el lloc. -qui#al a Oen quin

lloc

On #ols anar a l)estiuQ

)on t)has comprat el refrescQ No sé per on para.

'uan Pre&unta el moment. -uan arri"a l)a#ióQ-uan #indr*s a ma casaQ

com Pre&unta la manera. Com has #in&ut fins acQCom fas la paellaQ



*nitat 5 &ronoms 2V2

RE4AR-UE

a$ No és correcte utilit<ar qu! o que en comptes de quin, quina en les oracionsinterro&ati#es o exclamati#es:

Que fred faZ 'incorrecta( Quin fred faZ 'correcta(Que dia %s l’examen 'incorrecta( Quin dia %s l’examen 'correcta(

9om a re&la pr*ctica, podeu recordar que:

Que 3 ad#er"i o adjectiu: Que blau està el celZQuin, quina 3 nom: Quin llibre estàs llegintX

eu de tenir present que el nom pot estar elidit:

Quin llibre volsX Quin prefereixesX

b$ eu d)anar am" compte de no confondre quan i quant Quan és un temporal, i

quant és un quantitatiu

c$ No heu de confondre el relatiu %u$ am" l)interrogatiu %u$.

• -l relatiu %u$ pot commutarse per el qual, la qual, els quals les quals.-xemple: Rreballa en un despatx en qu! fa molt de fred 'qu$ el qual(

• L)interrogatiu %u$ pot commutarse per quina cosa.-xemple: ?o sabia qu! #av(em dit 'que quina cosa(

d$ L)interro&atiu qu! sempre porta accent o"ert.

L)exclamatiu que no porta mai accent &r*fic.-xemple: Que gelat està a2.Z

e$ eu de fixar#os en la correcta utilit<ació de per qu! i per a qu!

• &er qu! és la com"inació de la preposició per i l)interro&atiu qu!.-qui#al a per quin motiu

-xemple: &er qu! #as fet aix.X

• &er a qu! s)usa només en oracions interro&ati#es. -qui#al a per a quinacosa. Normalment, apareix am" #er"s com servir, usar, utilitzar

-xemple: &er a qu! vols el martellX

f$ Fecordeu que Cnicament l)interro&atiu qu! porta accent &r*fic.

#uin #ui #uan *n +om→ No porten mai accent &r*fic



2VG Quadern de Valencià Mitjà

Y.?.2 E!ercicis

1. Completeu les frases seg3ents amb l9interrogatiu 'ue calga+

a$ eu de tro"ar __________ són les set difer$ncies entre els dos di"uixos.b$ Per a __________ has fet aquest pastsQ Per a mi o per a ellaQ

c$ __________ de totes és la teua &ermanaQ

d$ __________ #ols fer aquesta nitQ

e$ __________ exercicis us han sem"lat més f*cilsQ

f$ No sé en __________ lloc hem quedat.

g$ No #ai& comprendre __________ #a #oler dir.

#$ __________ d)aquestes respostes són les #ertaderesQ

i$ __________ t)estimes més, el jersei "lau o el ne&reQ

j$ __________ no ha pa&at encara la matrculaQ

2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius 'ue calga i precedits de la preposicióade'uada+

α) Per __________ #eQ ``0e pel cam de dalt.

β) __________ #iuQ ``0iu am" una ami&a d)-ster.

χ) __________ parlenQ ``%empre parlen de l)orat&e.

δ) __________ temps es quedaranQ ``-s quedaran dues setmanes.

ε) __________ porten el paQ ``-l porten del forn del po"le.

φ) __________ #i#iu en aquesta ciutatQ `ès que #am apro#ar l)oposició.

γ) __________ depénQ `èpén de tu.

η) __________ lla#es la ro"aQ ``5m" el mateix sa"ó que tu.

ι) __________ jersei #indr*sQ ``5m" el #erd.

ϕ) __________ es #eur* millor l)eclipsiQ ̀ ès de la platja de Ponent.



*nitat 5 &ronoms 2V1



Unitat 1Z. 7reposicions

Les preposicions són elements que ens permeten enllaçar mots o sinta&mes dins d)una oració,de manera que l)Cltim mot o sinta&ma esde#é un complement del primer:

<a biblioteca del meu poble %s al carrer de la Eont

Le llegit el seu treball per poder avaluar-lo, per. mal"rat aix. no arriba a l’aprovat Laur% d ’utilitzar el diccionari si vull entendre tot el que dius en l’article que #asescrit en la revista d ’aquest mes

Podem classificar les preposicions en:

1H D6N-%+ a/ en/ amb/ de/ per i per a

2H DN4E7-%+ cap a/ des de/ 3ins a/ contra/ entre/ mal"rat/ se"ons/sense/ ultra/ vers/ envers...

1O.1 Les preposicions a i en

2VH

-N 96YPL-Y-ND% 94F97Y%D5N945L% - LL69:

- &orma general: en indica situació: /eixa aix. en una de les aules a indica direccióG 7ntra a una de les aules

- 9asos concrets que no se&ueixen la norma &eneral:

a$ a#ant de topònims no precedits d)article posem a:Visc a andia per. treballe a /%nia

b$ Euan parlem de perodes històrics posem en: )n la andia dels 3orja #i #avia molta tiraniac$ a#ant llocs reals precedits d)article determinat posem a:

7ns trobarem a la pla2a del poble%i da#ant dels llocs reals hi ha un article indeterminat 'un, una, uns,unes( escriurem en:

7ns vam trobar en una pla2a del pobled$ -n les desi&nacions de llocs fi&urats posem en:

quest terme ja es trobava en la poesia d’Loracie$ a#ant l)interro&atiu quin posem tam"é a:

%uin pis vius

f$ a#ant els su"stantius casa, classe, missa, palau i taula posem a: 7ns veurem a missa



*nitat +P &reposicions 2VU

1Z.1.1 E!ercicis

1. 7oseu a o en en a'uestes designacions de lloc Mfeune0 si cal0 les contraccionsN+

a$ 5quest és un cotxe fa"ricat ____ 5leman;a. _____ quina <ona d)5leman;aQ _____ una <ona molt industrial.

b$ -ls he tro"ats _____ el carrer, ____ aquest mateix carrer.

c$ L)an; passat #i#em _____ aquesta plaça, però ara #i#im _____ la plaça de l)-s&lésia.

d$ Karan un &arat&e ____ el soterrani d)aquell edifici, però no sé ____ quina part del carrer.

e$ 9al estudiar els pro"lemes que hi ha _____ la nostra societat.

f$ No estic d)acord am" les mesures apro#ades _____ les Cltimes reunions.

g$ 5"ans del concili s)usa#a el llat _____ la litCr&ia.

#$ -l meu &erm* #iu _____ un xalet _____ la muntan;a.

AE&

-N 96YPL-Y-ND% 94F97Y%D5N945L% - D-YP%:

a( a#ant del nom dels mesos posem per o a 3 article ' no en(:

<’examen serà al jun" o al juliol Vam quedar que ens veur(em pel maig WHo vaig nàixer en octubre

"( a#ant les parts del dia posem de o a 'no per (: ?o ens veurem fins demà de mat( 'o al mat( (.

@empre ix els dissabtes a la nit W<’examen %s dissabte per la vesprada.

c( a#ant de les estacions de l)an; posem a se&uida d)article: l’estiu, tota cuca viu l’#ivern ja no neva al meu poble

δ) a#ant dels an;s posem l)article determinat el , o l)expressiól’an":

Mon pare va nàixer el +56: Mon pare va nàixer l’an" +56:WMon pare va nàixer en el +56:

E& A4B

i ha #e&ades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la sem"lançafon$tica. 9al parar atenció i recordar que utilit<em en quan equi#al a la mateixa preposicióen castell*. e la mateixa manera, utilit<em amb quan equi#al a la preposició castellanacon

Per referirse als mitjans de locomoció, és preferi"le utilit<ar la preposició 5Y8: Le vingut amb cotxe Mai no #e viatjat amb avió



2VV Quadern de Valencià Mitjà

1Z.1.2 =a preposició a da"ant del complement directe

Kixeu#os en la frase se&+ent:

/%u va torturar sàdicament bra#am quan li ordenà matar el seu fill S/ S/

9om a norma &eneral podem dir que el complement directe '9( no #a precedit de la preposició a, com podem o"ser#ar en l)exemple. Per tant, la frase se&+ent és incorrecta: Vatraure als seus fill del col1legi No o"stant això hem de dir que al&unes #e&ades el 9 porta, o

pot portar, la preposició a:

+ Posarem la preposició a da#ant quan el 9 si&a un pronom personal fortex.: @empre us acompan"a a vosaltres, no a nosaltres

: 9on#é posar la preposició a quan sense ella la informació resulte am"i&uaex.: @’estimaven un a l’altre

6 -s pot posar la preposició a da#ant les partcules tot#om, tots, el qual, quiex.: Lem vist a tot#om en la manifestació

1Z.1.2.1 E!ercici

1. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb la resposta correcta. Fi!eu"os si elcomplement 'ue "a a continuació *s un complement directe o un altre tipus decomplement+

α) La mare #a poder #eure, per fi, ________ seua filla fora de l)hospital.

β) Porta aquest &ot _____ xic de la taula nCmero H.

χ) -mili, per fa#or, telefona _____ Yercé.

δ) 0am conéixer ________ xic a 4t*lia.

ε) Yai no es #a desco"rir qui #a assassinar ________ president dels -75.

φ) Euin mCsic us a&rada més, Yo<art o 8achQ ``Nosaltres preferim ________.

γ) 5nna, calla i escolta ______ conferenciant.

η) óna el re&al _______ teua &ermana.

ι) 5consella "é _______ teu &erm*.

ϕ) e comprat aquest lli"re ______ al teu ne"ot.

κ) -ls romans #an turmentar ______ cristians per motius de reli&ió.

λ) >a ha arri"at el carter. 5#isa ______ Yontserrat que est* esperant una carta.



*nitat +P &reposicions 2VW

1O.2 Les preposicions per i per a

La distri"ució de P-F i P-F 5 coincideix am" la distri"ució de les preposicions &AI i &Ien castell*. No o"stant això:

• a#ant d)infinitiu posarem P-F quan depen&a d)un #er" d)acció#olunt*ria:

Rreballa per guan"ar-se la vida 7studia per traure una carrera

• -n la com"inació per sempre: mics per sempre

• 9onjunció perqu! 'castell* para que(:

R’#o dic perqu! #o sàpies

1Z.2.1 E!ercici

1. 7oseu 7ER o 7ER A en els buits de les frases seg3ents Mfeu les contraccions 'ue calgaN+

a$ 5çò est* ple de faltes, deu estar fet ________ al&C que no sap orto&rafia.b$ i haur* prou "e&uda ________ totsQc$ 5ixò no ser#eix ___________ els meus o"jectius.d$ 0inc __________ #eure)t.e$ No tinc temps __________ fer el tre"all de &eo&rafia.

f$ Dot el que no #ul&ues ________ tu, no ho desit&es _________ els altres. g$ e comprat un lli"re _________ xiquets.#$ o necessita ___________ &uan;arse la #ida, per això tre"alla tant, ___________

&uan;arsela "é.i$ Dinc tres fills ________ casar.

1O. !emar%ues a les preposicions Gsimples i compostesH

CA7 CA7 A

La preposició composta 95P 5 perd la 5 da#ant:

2. -ls ad#er"is començats per a: Las d’anar cap amunt

G. -ls demostratius: Lem de continuar viatjant cap aquell poble



2VS Quadern de Valencià Mitjà

1Z.<.1 E!ercici

1. Completeu les frases seg3ents amb cap o cap a+

α) 5ixò de&ué passar ___________ les on<e.

β) Primer aneu ___________ a#all i després ___________ la dreta.

χ) em d)anar primer ___________casa i després ___________ 5lacant.

δ) eu de portar totes les #ostres coses ___________ ac.

ε) -ns diri&em _____________ Penscola quan #am #eure un a#ió que #ola#a ________

5ndorra.

φ) -ls crancs caminen ________ arrere o __________ el costatQ

1Z.<.2 E!ercici

1. Completeu amb 3ins o 3ins a les frases seg3ents+

2. em d)anar ________ al&un d)aquells turons per poder #eure ________ on arri"a el

nostre po"le.

G. No pararan ________ trencar tot el material escolar. Però ________ que no ho facen no

els expulsaran.

1. 5déu, ________di#endres o ________ la #esprada si pots #enir a la reunió.

H. em d)arri"ar ________ 5lmussafes o ________ aquell altre po"le de més al nord.

F,& F,& A

La preposició composta K4N% 5 perd la 5 da#ant:

• al&uns ad#er"is:

Eins despr%s de ?adal no sabrem els resultats

• demostratius:

?o ens veurem fins aquesta vesprada

• conjunció que:

?o vindr% fins que m’#o digues• da#ant els dies de la setmana no precedits d)article: d%u, fins dilluns d%u, fins al dilluns + de desembre



*nitat +P &reposicions 2VR

1Z.<.< E!ercicis

1. Completeu amb com o com a les frases seg3ents+

a$ -sta#a _________ mort, perqu$ no respira#a.

b$ Du, ___________ &ran amic meu, tindr*s la prefer$ncia.

c$ No ens con#idaren a cap de nosaltres, només a 0icent _________ representant dels

tre"alladors.

d$ -sta#a "lanca __________ la neu.e$ 0ull que ho acceptes______________ mostra del meu a&raïment.

eu de posar atenció tam"é en l)Cs de les preposicions se&+ents:

CO4 CO4 A

• La preposició 96Y s)utilit<a per fer comparacions i equi#al agi&ual que):

`s tan alt com un pi

• La preposició composta 96Y 5 equi#al a Oen qualitat de:

Va parlar com a president del partit

• +om a es redueix a 96Y da#ant l)article i da#ant dels demostratius, pronoms o adjectius indefinits, possessius, &erundis, preposicions, etc. Només conser#arem 96Y 5 da#ant su"stantius, adjectius, participis iinfinitius.

7l Rirant %s considerada com la millor novel1la medieval catalana

• En compte de0 en lloc de+ M’#e comprat un cotxe en compte de comprar-me una moto

• )ocant a0 pel 'ue fa a0 'uant a+

&el que fa a la teua proposta, la votarem demàRocant a les q'estions principals de la reunió, votarem demàQuant a tot aix., no #i tinc res a dir DWen quant a$

• Arran de+ indica causa. rran de les manifestacions, el govern #a dimitit

• _s a dir+ ix. no %s cert, %s a dir, %s mentida DW%s dir$

• -n catal* cal introduir l)infinitiu de certes expressions am" la preposició A

i no am" la conjunció -UE: ?o tinc res a dir DWres que dir$ ?o #i #a res a ferRens ca ob ecció a erX



2WX Quadern de Valencià Mitjà


a$ 0iuen en Darra&ona des de l)an; passat, i sempre #énen en tren.

_________________________________________________________________________ b$ 5 les conclusions de la reunió no s)explica res d)això.

_________________________________________________________________________ c$ No tinc res més que dir.

_________________________________________________________________________ d$ i ha construccions que apareixen més a la llen&ua parlada que a la llen&ua escrita.

_________________________________________________________________________

e$ e els darrers mesos enç* hi ha ha&ut molts can#is en l)empresa.

_________________________________________________________________________ f$ 5quest mot ja el tro"em a Llull.

_________________________________________________________________________ g$ 5ra no ens dóna temps. o farem dem* per la nit a"ans que #in&a ella.

_________________________________________________________________________ #$ -n -uropa encara no som conscients que la xenofò"ia és un &reu pro"lema, i en

l)5leman;a na<i tampoc no ho eren.

_________________________________________________________________________

• Bs incorrecte l)Cs de les preposicions A i DE per expressar #alorcondicional:

jutjar pel que es diu, tot#om %s un mentider@i es jutja pel que es diu, tot#om %s un mentider

W/e #aver-#o sabut, no #auria vingut@i #o #a uera sabut no #auria vin ut



*nitat +P &reposicions 2W2

1O.& +anvi i cai"uda de preposicions

i ha una s$rie de #er"s intransitius que exi&eixen una preposició determinada a l)hora deconstruir complements. Per exemple, el #er" dedicar-se demana la preposició a: es dedica a

la pol(tica/ pensar enG pensa en mi.

•Can"i de preposicions

5ra "é, els #er"s que exi&eixen les preposicions en i amb can#ien la preposició per a o dequan el complement és un infinitiu.

Construcció b#sica Construcció da"ant d9infinitiu

e pensat en això que em #as dir.

-stic d)acord am" elena.

e pensat a can#iar.

-stic d)acord a can#iar d)actitud.

9al tenir en compte que utilit<arem la preposició en da#ant infinitiu en oracions queexpressen circumst*ncies temporals, que en castell* es formen en al 3 infinitiu:

l salir de clase Y 7n eixir de classe

•Caiguda de preposicions

Les preposicions a, de, en i amb desapareixen quan el complement té l)estructura que

'conjunció( 3 oració. 6"ser#eu les omissions marcades am" el sm"ol∅.

Le pensat en aix. Le pensat∅ %ue canviaria 7stic d’acord amb l’Lelena 7stic d’acord ∅ %ue vinga l’Lelena.Vam accedir a la negociació Vam accedir ∅ %ue negociar(em

?om%s parlàvem de futbol . ?om%s parlàvem ∅ %ue vol(em jugar

1Z.?.1 E!ercicis

1. Col·lo'ueu les preposicions a/ en/ de/ amb o un∅

0 segons con"inga0 da"ant dels

complements de règim "erbal seg3ents+

a$ Només pensa _________ tu.

b$ Només pensa _________ di#ertirse.

c$ Només pensa _________ que es #ol di#ertir.

d$ 0am accedir _________ les seues peticions.

e$ 0am accedir __________ col!la"orar en el seu projecte.

f$ 0am accedir __________ que col!la"orarem.

g$ em contri"uït __________ les despeses.

#$ em contri"uït _________ sustentar el centre.



2WG Quadern de Valencià Mitjà

i$ em contri"uït __________ que funcionara el centre.

j$ -t #as entossudir _________ aquesta q+estió.

9$ -t #as entossudir __________ parlar de la q+estió.

l$ -t #as entossudir __________ que es parlara de la q+estió.

m$ -s complau ________ la teua #in&uda.

n$ -s complau ________ con#idarte a #enir.

o$ -s complau ________ que #in&ues.

p$ L)amenaç* __________ l)expulsió.

q$ L)amenaç* __________ expulsarlo.

r$ L)amenaç* __________ que l)expulsaria.

2. Esmeneu0 si cal0 les incorreccions de les frases seg3ents+a$ Dinc molt d)interés en que escri&ues l)article.

________________________________________________ b$ %)oposa a que l)examinen

________________________________________________ c$ No sé de qu$ parles.

________________________________________________ d$ =r*cies a qu$ l)han ajudat, ha po&ut ferho.

________________________________________________ e$ No he tornat a #eure)l des de que se)n #a anar

________________________________________________ f$ 5"ans de que te)n #a&es, passa a parlar am" mi.

________________________________________________ g$ %)arrisca a que el multen.

________________________________________________ #$ -st* en contra de que es cace.

________________________________________________ i$ 5quest és l)article a qu$ et refereixes.

________________________________________________ j$ i&uesme en qu$ pensesT

________________________________________________



*nitat +P &reposicions 2W1

<. )ransformeu les frases seg3ents introduinti la con$unció -UE0 segons indical9e!emple+

2. 5quest ju&ador es ne&a a l)ajornament del partit. quest jugador es nega que s’ajorne el partit

G. -ls met&es s)adonaren de la persist$ncia de la malaltia.

1. -ls tre"alladors confien en la reno#ació del seu contracte.

H. -ls estudiants es #an oposar a l)ajornament de l)examen.

U. -ls t$cnics han alertat de la fe"lesa de les estructures.

V. Pa&a la pena que t)asse&ures del "on estat de les carreteres.

W. Denia por de ser en#iat a l)exili.

S. -ls ministres s)o"lidaren d)oferir les ajudes al Dercer Yón.

R. No s)ha#ia adonat del can#i de temps.

2X. La secret*ria del meu despatx est* molt interessada en la meua pres$ncia al con&rés.

A)E&C,

La cai&uda de la preposició da#ant de la conjunció que afecta tam"é a les locucions prepositi#es i a les preposicions compostes. Din&ueu en compte, per tant, els exemples

se&+ents:CO&)RUCC,O& CORREC)E CO&)RUCC,O& ,&CORREC)E

! Des 'ue+ /es que s’#a operat, es troba molt millor

! Fins 'ue:R’esperar% fins que tornes

! Abans 'ue+ bans que te’n vages, farem una festa

· Des de 'ue+ /es de que s’#a operat, es troba molt millor

· Fins a 'ue+R’esperar% fins a que tornes

! Abans de 'ue+5"ans de que te)n #a&es, farem una festa.



2WH Quadern de Valencià Mitjà

?. )raduTu al "alenci# les oracions seg3ents+

a$ esde que te has can#iado de casa, ;a no #ienes a #ernos.

________________________________________________

b$ 5 partir de que se apro"ara aquella le;, todo empe<ó a funcionar mejor. ________________________________________________

c$ Por fa#or, #uel#e a casa antes de que se ha&a de noche.

________________________________________________

d$ asta que no aca"e la pelcula no nos mo#eremos de aqu.

________________________________________________

. Corregiu0 si cal0 les frases seg3ents tenint en compte totes les obser"acions 'ue em fetsobre les preposicions en a'uesta unitat i en l9anterior+

a( 0i#im en Pars des de que #an traslladarhi a la meua dona.

______________________________________________________________________

"( esprés de que #e&eu una roca molt &rossa no pu&eu més cap a amunt.

______________________________________________________________________

c( em actuat aix, a"ans de que es queixaren, per a no excloure a nin&C.

______________________________________________________________________

d( No es #a despertar fins les deu, després de que l)a#is*rem tres #e&ades.

______________________________________________________________________ e( 5consella "é als teus amics perqu$ pu&uen tro"ar f*cilment el cam cap a ac.

______________________________________________________________________

f( Dinc molt interés en anar a #isitar al meu &erm*. %e&urament hi aniré en tren.

______________________________________________________________________

&( 9onfia#a en triomfar &r*cies a aquella o"ra.

______________________________________________________________________

h( 5 l)eixir de classe #am anar a la secretaria per a a&afar un imprés de sol!licitud.

______________________________________________________________________ i( em* per la #esprada ens #eurem en la plaça de l)ajuntament.

______________________________________________________________________

j( e tro"at a l)*l"um una foto de quan #am estiuejar en énia.

_____________________________________________________________________



Unitat 11. Con$uncions i ad"erbis

11.1 +on4uncions

Les conjuncions són elements in#aria"les que relacionen paraules o oracions que tenen elmateix #alor sint*ctic 'coordinades( o que depenen l)una de l)altra 'su"ordinades(. 5continuació us oferim una taula am" les conjuncions principals:

CO&LU&C,O& 7R,&C,7A=

COORD,&ADE E!emples

Copulati"es: i / ni Soparem truita i carn. @o <a plo"ut ni plourà.

Dis$unti"es: o Go bAH )studies o treballes

Distributi"es: o...o/ ara...ara/ adAs...adAs ra plou/ ara 3a sol. d%s riu/ ad%s plora.

Ad"ersati"es: però/ sinó/ tanmatei5/ amb tot/altrament

+órrer cansa/ per. m’a"rada. @o l’<e vist a la plat4a sinó al parc. @o estudià "ens tanmateix <a aprovat.

,l·lati"es: doncs/ per tant/ en conse%P$nciaconse"Pentment/ ales<ores

a 3red /oncs posa’t l’abric. Na estudiat molt per tant / aprovarà l’oposició.

E!plicati"es: As a dir/ ai5ò As Na de presentar-se 4a/ %s a dir / avui matei5.UBORD,&ADE E!emples

Completi"es: %ue )spere que em donen prompte d’alta.

)emporals: mentre G%ueH/ des %ue/ 3ins %ue/ ara %ue/ai5í %ue/ d’enDà %ue

Mentre 3eu el dinar/ pararA taula. /es que <e arribat no <a parat de ploure. /’en2à que aprovà l’oposició/ viu a )l5.

Comparati"es:• 4&ualtat: tan...com/ tant...com/ i"ual com G%ueH

• %uperioritat: mAs... %ue• Proporcionalitat: com mAs... mAs/ com men:s...men:s

Qs tan alt com son pare.7reballa tant com sa mare.

Qs m%s alt que 4o. Qs men"s "raciós que el seu "ermà.Som mAs treballa/ m%s cobra.

Consecuti"es: tan...%ue/ tant...%ue/ 3ins a tal punt %ue

`s tan simpàtica que tot<om l’estima. Eins a tal punt As simpàtic que les enamora a totes.

Causals: per%u$/ 4a %ue/ com %ue/ atAs %ue/ a causade/ "ràcies a/ per culpa de

Ne vin"ut perqu! tenia "anes de veure’t. Ha que no 3as res/ podries a4udar-me.Som que tinc diners/ me>l puc comprar.

Finals: per%u$/ a 3i %ue/ per tal %ue/ amb la intenció%ue

Ne vin"ut perqu! em dei5es els apunts. Neu d’entrenar mAs per tal que no us "uan:e nin"B.

Concessi"es: encara %ue/ mal"rat %ue 7ncara que plo"a/ ei5irA a passe4ar. Malgrat que m’<a mentit/ mantic l’amistat.

Condicionals: si/ en cas %ue/ a condició %ue @i <i arribes abans %ue 4o/ compra les entrades. 7n cas que et canses/ t’atures de se"uida.

2WU



2WV Quadern de Valencià Mitjà

RE4AR-UE A =9` DED,6ERE CO&LU&C,O&

11.1.1 =a copulati"a I 0i la dis$unti"a *. Diferència entre sinó i si no.

11.1.1.1 E!ercici

1. Completeu les frases seg3ents amb sinó o si no0 segons corresponga+

α) @i no té fets els trenta an;s, l)aspirant haur* de #enirhi acompan;at.β) No hi arri"ar* a les on<e __________ a les dot<e.

χ) ________ et tro"es "é no cal que #in&ues.

δ) No podré comprarho _________ costa men;s de trenta mil pessetes.

ε) Kinalment no t)he comprat una "icicleta _________ una moto. _________ t)a&rada es

pot can#iar.

11.1.2 Doncs

, @ O

• La conjunció i no es transforma mai en e, ni quan la paraula se&+entcomence per i. -x.: eografia i List.ria. Dampoc no es transformamai la o en u. -x.: error o omissió.

,& @ , &O

• No s)ha de confondre la forma sinó, conjunció ad#ersati#a, am" si

no, que és la com"inació de la conjunció condicional si am"l)ad#er"i de ne&ació no.-x.: ?o %s &ep qui #a vingut, sinó Vicent

Si no vols menjar, no menges

DO&C

La conjunció doncs sempre ha de tenir un #alor il!latiu o consecutiu, mai causal. 5ix, lafrase se&+ent és incorrecta: <a terra està molt seca doncs no #a plogut , ja que doncs téaqu un #alor causal. 9orrectament s)ha de dir: <a terra està molt seca per%u$ 'o 4a %ue(no #a plogut



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2WW

11.1.2.1 E!ercici

1. Corregiu0 si cal0 les oracions seg3ents+

a$ No tens &anes de tre"allarQ oncs #éste)n a casa.

b$ No #a apro#ar molta &ent doncs l)examen era molt complicat.

c$ oncs se suspen&ué el concert, ens #an tornar els diners de les entrades.

d$ >a ha #in&ut el primer pacientQ oncs que passe.

11.1.< Com @ com 'ue

11.1.<.1 E!ercici

1. Fi!eu"os si els com de les frases seg3ents tenen un "alor comparatiu o causal.i són causals milloreu les frases substituintlos per com %ue+

a( Kes el tre"all com tu #ul&ues. 5 mi, em fa i&ual.

"( 9om hem arri"at tard, ens hem quedat sense cadira.

c( -l sistema d)a#aluació continua com l)an; passat.

d( Y)a&rada fer aquest dinar com tu el fas.

e( 9om no tinc &anes de sopar, em "euré un &ot de llet calenta.

CO4 @ CO4 -UE

• La conjunció com és comparati#a tot i que pot tenir #alor causal. -naquest cas, és recomana"le l)Cs de com que.

-x.: Som que no m’#as telefonat, pensava que no vindries'recomana"le( Som no m’#as telefonat, pensava que no vindries



2WS Quadern de Valencià Mitjà

f( 9om no tenen prou diners, els alumnes han suspés el #iat&e.

11.1.? Degut a

11.1.?.1 E!ercici


aN e&ut a la neu, han tallat la carretera. _________________________________________

bN No ha #iscut mai tranquil, sempre ha de&ut diners a al&C. _________________________

cN -l president dimitir* de&ut a les p$rdues econòmiques. ___________________________

dN %)ha po&ut apa&ar el foc de&ut a la r*pida inter#enció dels "om"ers._________________

11.1. 7er'uè @ per 'uè @ per a 'uè

DEU) A

• Deniu en compte que la forma degut a és incorrecta per a expressar la causa. epenentdel sentit de la frase, podrem utilit<ar les expressions a causa de0 gràcies a0 o per culpade. Per tant, la forma degut només és correcta com a participi del #er" deure.



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2WR

7ER-U @ 7ER -U @ 7ER A -U

7ER-U

• Con$unció causal. arrere heu de posar el #er" en indicatiu 'equi#al a Ojaque(:-x.: Le obert la finestra perqu! fa calor

• Con$unció final. arrere heu de posar el #er" en su"juntiu 'equi#al a Oa fique, Oam" l)o"jectiu que(:-x.: Le obert la finestra perqu! fa2a men"s calor

• ubstantiu. -qui#al a Omotiu:-x.: Vull saber el perqu! de la teua protesta

7ER -U

• 7reposició : relatiu 'equi#al a Opel qual, Oper la qual, Opels quals, Oper lesquals(:-x.: questes són q'estions per qu! no es preocupa ning

• 7reposició : interrogatiu 'equi#al a Oper quina cosa(. La interro&ació pot ser directa o indirecta:-x.: &er qu! t’#as enfadatX Vull saber per qu! no vas venir a la festa

7ER A -U

• Només apareix en frases interrogati"es 'directes o indirectes( i am" #er"s

com: ser#ir, usar, utilit<ar...-x.: &er a qu! serveix aquest aparellX M’agradaria saber per a qu! utilitza l’ordinador



2SX Quadern de Valencià Mitjà

11.1..1 E!ercici

1. )raduTu les frases seg3ents+

a$ Ye #o; porque ;a no ten&o nada ms que decir.

________________________________________________________________________

b$ De amo porque eres la ms "onita.

________________________________________________________________________

c$ Para qué te has comprado ese piano de colaQ Para que mi hijo pueda practicar.

________________________________________________________________________

d$ No sé por qué me pre&untas si sa"es que no lo sé.

________________________________________________________________________

e$ 5Cn no sé las ra<ones por las que se enfadó con sus ami&os.

________________________________________________________________________

f$ ijaT Pues no sé para qué lo quieres.

________________________________________________________________________

g$ 5quel es el a"ri&o por el que pa&ué una fortuna.

________________________________________________________________________

#$ 0en&o para que me di&as la #erdad. ________________________________________________________________________

i$ De "usca"a porque te ten&o que dar una "uena noticia.

________________________________________________________________________

j$ No entiendo el porqué de esta situación.

________________________________________________________________________

9$ e #enido para in#itarte al concierto ; para que me di&as las ra<ones por las que -lena

no quiere #enir. ________________________________________________________________________



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2S2

11.1.P =9e!pressió de la condició

11.1.P.1 E!ercicis

1. Corregiu0 si cal0 les frases seg3ents

α) Per fa#or, endreça la teua ha"itacióT e no ferho, et casti&aré.

β) L)han acusat de no #oler dir la #eritat.

χ) 5 no ser per tu, no ho haurem aconse&uit.

δ) e no arri"ar al ni#ell exi&it, no els contractaran.

ε) an estat parlant de suspendre el #iat&e que ha#ien pro&ramat. Euina ll*stimaT

2. Completeu les frases seg3ents amb les con$uncions i locucions con$unti"es 'ue ifalten+

α) an #in&ut no sols ells, ____________ els seus amics.

β) La paraula adequada no és ne&li&$ncia, ____________ mala fe.

χ) ____________ t)interessa, no cal que et quedes.

δ) i hem d)anar a"ans de les nou, ____________ farem tard.

ε) %ort que e&el és tan pesat de lle&irT _______, a#ui tothom seria he&eli*.

φ) %e&uirem el pro&rama al peu de la lletra/ ____________ després tindrem pro"lemes.

γ) No aca"ar* a temps ____________ l)ajudeu.η) No l)escoltes més ____________ t)a&rada.

E;7RE, DE =A CO&D,C,• La condició no és pot expressar mitjançant les expressions de : infinitiu ni a :

infinitiu ' /e no venir a l’#ora que #av(em quedat, anirem a buscar-la W jutjar pel que es diu tot#om %s un mentider (. eu de recórrer a conjuncions més &enuïnes, comara si o en cas que:

@i no ve a l’#ora que #av(em quedat, anirem a buscar-la 7n cas que no vinga a l’#ora que #em quedat, anirem a buscar-la@i es jutja pel que es diu, tot#om %s un mentider



2SG Quadern de Valencià Mitjà

ι) No és l)5nna qui ho ha fet ____________ en Llus.

ϕ) 0i#ien a les muntan;es de l)interior, ____________ la <ona central del pas era un

ai&uamoll.

κ) No ens ha arri"at cap notcia de l)expedició, ________ hem d)a#isar el responsa"le.

λ) >a han arri"at els xiquetsQ ____________ poseulos a dormir.

µ) Y)a&rada molt, ____________ és molt discret.

ν) Dé el peu mase&at/ ____________ femli fre&ues.

ο) Dé el peu mase&at/ ____________ li l)han aixafat sense #oler.

<. Com a recapitulació de totes les remar'ues al tema de les con$uncions0 corregiu0 si cal0les frases seg3ents+

a$ e&ut a les condicions meteorolò&iques, es feia necessari un aterrat&e d)emer&$ncia.

________________________________________________________________________

b$ -ntre tots els ju&adors ressalta Llus pel seu joc fort e intel!li&ent alhora.

______________________________________________________________________________________

c$ 9om no has dit res a"ans, pensa#a que hi esta#es d)acord.

______________________________________________________________________________________

d$ e no assistir a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.

______________________________________________________________________________________

e$ 0a fer una confer$ncia preciosa com porta#eu d)aquesta 6N=.

______________________________________________________________________________________

f$ D)ho dic per a que la tin&ues en compte quan faces la llista de con#idats.

______________________________________________________________________________________

g$ %i tens al&un du"te de &ram*tica u orto&rafia, jo mateix puc ajudarte.

______________________________________________________________________________________

#$ %inó fas la reser#a, et quedar*s sense plaça.

______________________________________________________________________________________

i$ an ha&ut d)ajornar la "oda de&ut a un impre#ist.

______________________________________________________________________________________

j$ No #ull que #in&ues tu si no el teu &erm*.

______________________________________________________________________________________

9$ aur*s de demanarli perdó, doncs li has fet molt de mal.

______________________________________________________________________________________ l$ -l #aixell #a naufra&ar de&ut a la tempesta.



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2S1

______________________________________________________________________________________

11.2 (dverbis

Fi!eu"os en a'uestes frases+

Li #a empreses que aboquen <abitualment els seus residus al Mediterrani <’expansió de les terres de conreu #a d’estar molt ben planificada <a situació dels boscs #umits tropicals %s molt greu, pit4or cada an" que passa

Les paraules marcades en ne&reta són ad#er"is. L)ad#er"i és una paraula in#aria"le quecomplementa el #er" 'Z aboquen #abitualment (, l)adjectiu 'Z molt greu( o un altre ad#er"i'Z molt ben planificada(.

-ls ad#er"is es classifiquen se&ons la idea que expressen en ad#er"is de lloc ' llun", prop, ac(,davant, etc.(, de temps 'ara, sovint, sempre, etc.(, de manera 'b%, pitjor, malament, etc(, dequantitat 'quasi, almen"s, m%s, un poc, etc(, d)ordre ' primer, despr%s, etc(, de du"te ' potser,etc(, d)afirmació ' s(, tamb%, etc(, de ne&ació 'no, tampoc, etc(.

11.2.1 Remar'ues a lW8s dWalguns ad"erbis

2. -ls ad#er"is de manera aca"ats en -ment es formen a partir de la forma femenina del)adjectiu corresponent, a la qual s)afi& aquesta terminació:

adjectiu mascul

lent ser%tranquil

adjectiu femen

lenta serenatranquil1la

ad#er"i de manera

lentament serenament tranquil1lament

Fecordeu que aquests ad#er"is s)accentuen o no d)acord am" l)accentuació de l)adjectiufemen primitiu: d.cilment Dd.cil$, fàcilment Dfàcil$, perfectament Dperfecta$

-n la coordinació de dos o més ad#er"is aca"ats en ^ment podem optar entre mantenir el sufix

de cada ad#er"i i suprimir aquest sufix en el se&on terme i els se&+ents, però hem de recordar que sempre resulta incorrecte suprimirlo en el primer dels ad#er"is, tal com es fa en castell*.

Saminava pausadament i tranquil1lamentSaminava pausadament i tranquil1la

G. L)ad#er"i mal s)utilit<a da#ant del #er".L)ad#er"i malament s)utilit<a darrere del #er".

ix. està mal fet Lo #a fet malament.

1. 0en s)utilit<a da#ant del #er". 0A s)utilit<a darrere del #er".



2SH Quadern de Valencià Mitjà

ix. està ben fet Lo #a fet bA.



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2SU

H. Fentre té #alor conjuntiu. Fentrestant té #alor ad#er"ial.

Mentre tu et dutxes, jo far% el soparRu dutxa’t i jo mentrestant far% el sopar

; Sobretot és un ad#er"i que equi#al a Oper damunt de tot Sobre tot és la com"inació de la preposició sobre i l)adjectiu tot .

@obretot, no oblideu telefonar-me quan arribeu Meditar% sobre tot aix. que m’#an contat

= @omAs és un ad#er"i que equi#al a solament, nicament . @o mAs és la com"inació de la ne&ació no i l)ad#er"i mAs.

?om%s tinc tres dies per a preparar-me l’examen d’7stad(sticaSalcule que aquest llibre val no m%s de tres mil pessetes

N )nlloc s)utilit<a per a expressar la idea en cap lloc. )n lloc si&nifica en comptes de

<’#e buscat per. no l’#e trobat enlloc@i estudiares en lloc de perdre el temps aprovaries m%s assignatures.

O ?otser és un ad#er"i de temps que equi#al a tal vegada. ?ot ser és la com"inació del #er" poder i el #er" ser '#a se&uit normalment de laconjunció que 3 subjuntiu(.

&otser vinga demà, perqu! mai passen m%s de tres dies sense que vinga

Hoan pot ser el pr.xim president de l’associació de ve)ns

5 (les<ores és un ad#er"i de temps sinònim de llavors. ( les <ores és la com"inació de preposició _ article _ substantiu #ora

Quan aix. va passar no #o entenia, perqu! ales#ores era massa jove@empre li telefonen a les #ores de menjar

+P (l<ora és un ad#er"i que si&nifica al mateix temps ( l’<ora com"ina la preposició amb l’article i el substantiu #ora

@i parleu tots al#ora, no puc entendre-usVine a l’#ora que pugues perqu! jo estar% esperant-te tot el dia

++ CairebA és un ad#er"i sinònim de quasi.Caire bA com"ina gaire _b% 's)usa en oracions no afirmati#es(.

ix. #o sap gaireb% tot#om quest exercici no l’#as fet gaire b%, #auràs de tornar-lo a fer

Fecordeu que és incorrecte l)Cs de quasib%, ja que és una unió incorrecta.



2SV Quadern de Valencià Mitjà

11.2.1.1 E!ercici

1. Completeu a'uestes frases amb les paraules entre parèntesis 'ue siguen correctes+

a$ les #ores '5L-%6F-% 5 L-% 6F-%( que #a arri"ar no podia demanar quel)aten&ueren correctament.

b$ >oan i Yiquel estan molt compenetrats: han aca"at l)exercici _____________________ '5L6F5 5 L)6F5(.

c$ _____________________ '%68F-D6D %68F- D6D( fes cas del que et di&a elmestre.

d$ Denia _____________________ 'N6YB% N6 YB%( trentatres an;s, però els seusca"ells eren "lancs com la neu.

e$ _____________________ 'P6D%-F P6D %-F( tu no ho saps, però Lluïsa no tétre"all.

f$ 5quest _____________________ 'P6D%-F P6D %-F( el pro"lema més &reu quehem tin&ut mai.

g$ _____________________ '-NLL69 -N LL69( de memorit<arho hauries d)intentar comprendreho.

#$ Li ho he pre&untat tres #e&ades i m)ha contestat molt_____________________ 'Y5L5Y-ND Y5L( les tres.

i$ >o faré els exercicis _____________________ 'Y-NDF- Y-NDF-%D5ND( tu

corre&eixes els ex*mens. j$ >o no #ull que tu ho faces tot, _____________________ 'N6YB% N6 YB%( la part

del tre"all que et correspon.

9$ 9rec que no anirem _____________________ '-NLL69 -N LL69( i ens quedarema casa.

l$ )amics de #eritat, en tinc _____________________ 'N6YB% N6 YB%( de dos.

m$ _____________________ 'P6D%-F P6D %-F( que si&a un poc ner#iós, perqu$ litremolen les mans quan parla en pC"lic.

n$ -l cam est* molt _____________________ '8B 8-N( indicat.

o$ _____________________ '=54F-8B =54F- 8B( he aca"at, encara que crec que noho he fet _____________________ '=54F-8B =54F- 8B(.



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2SW

AD6ERB, 4_ UUA=

)emps =loc 4aneraAfirmació0

negaciói dubte

-uantitat

a"ansadésahir aleshoresalhoraanitaraa#ui huidem*desprésencaraen&uan;

jamaimentrementrestant promptequansempreso#inttard

ac aquall* allamuntarrerea#alla#ant "aixdaltdamuntdarrereda#allda#ant

dins dintreenç*endinsenforaenlaireenll*enllocforallun;ononse#ul&a pertot

propsota

aixarreu "é "encorrentsde"adesmalament malmillor pitjor so"retot

no potser stam"étampoc

almen;s "astant&aire&ensmassamen;smésmi&moltnomés poc prou

quantquasitantant

9om hem #ist a"ans, els ad#er"is de manera es poden formar afe&int la terminació ment a laforma femenina de l)adjectiu corresponent. 5ra "é, no tots els ad#er"is aca"ats en ment sónde manera. Dam"é poden ser:

• de temps: immediatament, actualment• de lloc: localment, externament• de quantitat: totalment, aproximadament

• d)afirmació: evidentment, certament• de du"te: possiblement, segurament

11.2.1.2 E!ercici

2.Keu l)ad#er"i en ` ment dels adjectius se&+ents:

f*cil *&ilcortés ele&antsa#i audaçtranquil dolçale&re clar

"oi& fosclent o"#i



2SS Quadern de Valencià Mitjà

te"i rar



11. Locucions adverbials

e #e&ades, podem tro"ar els ad#er"is acompan;ats d)una o més paraules i és, aleshores,quan parlem de locucions adverbials, perqu$ no és una sola paraula, sinó tota una expressió 'olocució( la que fa la funció de l)ad#er"i.

=ocucions ad"erbials m*s usuals

)emps=loc

Afirmació0 negaciói dubte

-uantitat

5 deshora5 hores d)ara5 la llar&a

5 poqueta nit5 punt5ra i adés5ra mateix5 trenc d)al"a5 #e&ades)ara enda#ante "on mate momente se&uidae sol a sol

e tant en tante #e&ades-n ma #idaYai de la #idaDard o d)hora

5 l)entorn5l capdamunt5l capda#all

5 la #ora5l #oltant5munt i a#all5 prop)ac i d)all*e dalt a "aixPer tot arreu

e cap manerae se&ur e #eres

-n certa manera-n efectePer descomptat%ens du"te%i de cas%i molt con#é

5 més a més5 més de5 muntó

8ona cosae més=ens ni mica=ens ni miquetaYés o men;sPoca cosa%o"re manera

4anera

5 cau d)orella5 contracor 5 contrap$l5 correcuita5 estall5 &enollons5l cap i a la fi5l detall5 l)en&ròs5 la "a"al*5 la força5 la #alenta

5 les fosques

5 males penes5 mans "esades5 manta5 penes5 peu5 poc a poc5 posta5 redolons5 simple #ista5 tort i a dret5 ull nu9omptat i de"atut

)ama&at

e "at a "ate "ocaterrosae "on core cap a peuse cap manerae cop i #oltae fit a fite &aidóe &om a &ome passadae pressae retruc

e re+ll

e so"tee sotam*e #alentel tot-n definiti#a-n dejCKil per randaPer enda#ant%ense cap ni peus%ense mesura%ense solta ni #olta%i fa no fa

%i més no

2SR



2RX Quadern de Valencià Mitjà

i no conei!eu el significat d9alguna d9a'uestes locucions ad"erbials podeu consultar lallista seg3ent+

a$ %i&nificat de les locucions ad#er"ials més usuals:

2. a bastament: prou, suficientG. a simple "ista: sense comptar o mesurar 1. a cau d9orella: a l)orella i en #eu "aixaH. a contracor: sense tenirne &anesU. a correcuita precipitadamentV. a doll: en a"und*nciaW. a dreta llei: en justciaS. a frec: molt a la #oraR. a la babal#: sense posar atenció2X. a la deri"a: sense &o#ern

22. a la menuda: al detall2G. a la "alenta: am" passió, am" corat&e21. a l9engr5s: en &ran quantitat2H. a les fos'ues: sense llum, sense #eure

s)hi clar 2U. a les palpentes: ajudantse de les

mans per no ensope&ar 2V. amb prou feines: quasi no2W. a mans besades: de &ust, am"

satisfacció2S. a males penes: am" molt d)esforç

2R. a pler: am" tota la "ona disposicióGX. a pleret: a poc a poc, sense pressaG2. a posta: expressamentGG. a repèl: sense tenirne &anesG1. a redolons: redolantGH. a tort: sense raóGU. a tort i a dret: am" raó o senseGV. a totes passades: am" els mitjans que

cal&aGW. a ull nu: mesurar sense l)ajut de cap

aparell

GS. a ulls clucs: am" els ulls tancatsGR. a ultranSa: fins a l)Cltim extrem

possi"le1X. al cap i a la fi: en definiti#a12. al capda"all: en definiti#a

1G. amb un no res: sense el més mnimesforç

11. comptat i debatut: en conclusió1H. costa amunt: 'am" el #er" venir (

sense &anes1U. d9amagat: ocultament1V. de bat a bat: o"rir del tot1W. de bell antu"i: a"ans de tota altra cosa1S. de biai!: o"liquament1R. de bocaterrosa: "oca per a#all

HX. del bracet: a&afantse del "raçH2. de cap a cap: d)una punta a l)altraHG. de cap a peus: de dalt a "aixH1. de colp i "olta: d)impro#sHH. de cor: de memòriaHU. de cua d9ull: fent #eure que no es

miraHV. de debó: de #eritat, de #eresHW. de fit a fit: mirar fixamentHS. de franc: &ratuïtamentHR. de gairell: de manera o"liqua

UX. de gom a gom: sense que hi c*pia resmésU2. de grat: am" &ustUG. de passada: sense deturarse &aireU1. de sobte: inesperadamentUH. de sotam#: d)ama&atUU. de tot cor: am" tota la #oluntatUV. de "alent: fermament, am" dedicació

intensaUW. en conill: sense ro"aUS. en de$8: sense ha#er menjat res

UR. fil per randa: detalladamentVX. sense solta ni "olta: sense &r*cia ni

interésV2. si fa no fa: aproximadamentVG. !ino!ano+ caminar a poc a poc



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2R2

11.<.1 E!ercicis

1. Compro"eu 'ue sou capaSos de recordar cada significat i completeu les frasesseg3ents amb les locucions ad"erbials 'ue us proposem+

a$ e anat a #eure)l sense &anes, perqu$ no puc suportarlo.

________________________________________________________________________

b$ L)ai&ua raja a"undantment de la font de la plaça Yajor.

________________________________________________________________________

c$ No el #a matar, però la "ala li deix* una marca perqu$ li pass* molt a prop.

________________________________________________________________________

d$ No m)importa ferli aquest fa#or, li)l faré am" molt de &ust.

________________________________________________________________________

e$ 0an llançar les acusacions sense raó o am" ella, sense pensar els perjudicis.

________________________________________________________________________

f$ No tinc cap "*scula, però sense cap aparell calcule que deus pesar UW quilos.

________________________________________________________________________

g$ -ls estudiants tenien material en quantitat suficient per a poder fer el tre"all.

________________________________________________________________________

#$ e lle&it la no#el!la <’#ome que xiuxiuejava als cavalls fluix i a l’orella, de la qual ara

han fet la pel!lcula, prota&onit<ada per Fo"ert Fedford.

________________________________________________________________________

i$ 0a caure per les escales fent #oltes i #oltes.

________________________________________________________________________

j$ Y)han suspés injustament i he anat a queixarme)n. ________________________________________________________________________

9$ %empre defensa les seues posicions fins a les Cltimes conseq+$ncies.

________________________________________________________________________

l$ No sé perqu$ s)enfada després de tot #a ser culpa seua.

________________________________________________________________________

a "astament, a cau dMorella, a contracor, a doll, a frec, a mans "esades, a redolons, atort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrança, al cap i a la fi.



2RG Quadern de Valencià Mitjà

2. Feu el matei! amb les seg3ents locucions ad"erbials0 compro"eune el significat icompleteui les frases seg3ents+

a$ e perdut el tre"all d)istòria i he ha&ut de ferlo una altra #e&ada.

b$ -m mira#a de &airell, és a dir, de cua d)ull.

c$ -n resum, aquesta discussió no confirma les nostres expectati#es.

d$ No calia que m)ho di&ueres, jo ja ho sa"ia des del començament.

e$ Euan #ai& entrar em #an mirar de dalt a "aix i, de repent començaren a insultarme.

f$ -l concert és &ratuït, de #eres, perqu$ rep una su"#enció de l)5juntament.

g$ 6ficialment no li #an pa&ar, però el recompensaren d)ama&at.

#$ %i #ols apro#ar, has de tre"allar insistentment.

i$ Y)ho #a explicar tot sense deixarse cap detall.

j$ i de#ia ha#er aproximadament 1XX persones.

comptat i de"atut, de "ell nou, de "ell antu#i, de &aidó, de cop i #olta, de cap a peus,

de franc, de sotam*, de #alent, fil per randa, si fa no fa, de de"ò.



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2R1

<. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb les locucions ad"erbials 'ue us proposem+

a( -l concert #a tenir un $xit sense precedents. Les &rades esta#en _______________.

"( -sta#a molt ner#iós perqu$ no sa"ia quin pro"lema tenia l)ordinador, però #a #enir el

t$cnic inform*tic i el #a apan;ar _______________.

c( -l conferenciant #a tenir molt d)$xit. o #a explicar tot _______________ i #a re"re un

&ran aplaudiment.

d( 9om que no tenia res a fer i encara era massa prompte, he decidit anar

_______________ cap al lloc de la reunió.

e( Bs un mec*nic am" molta experi$ncia. _______________ pot dirte qu$ et costar* la

reparació de l)automò"il.

f( %i necessites comprar molts "arrets de pallasso, conec una f*"rica que en #en

_______________.

&( La teua ami&a és "astant antip*tica. %empre que li presentes al&C, el mira

_______________ per treureli el mnim defecte.

h( No m)apetia &ens anar a #isitar els meus so&res, però com que cele"ra#en les noces d)or

hi #ai& anar _______________.

i( Pere i Yarta sem"len els amants de Derol. %empre estan junts i passe&en

_______________ per tots els carrers de la ciutat.

j( L)apa&ada &eneral em #a a&afar a la cuina mentre prepara#a el sopar. 0ai& ha#er d)anar

fins al menjador _______________. o #ai& passar "en malament.

a simple #ista, a contracor, a l)en&ròs, a les palpentes, am" un no res, del "racet, de cap a

peus, de &om a &om, fil per randa, xinoxano.



2RH Quadern de Valencià Mitjà

11.& !e3ran:s i 3rases 3etes

-ls refran;s són actes de parla sentenciosos, d)Cs comC, que relacionen &eneralment duesidees. L*<aro 9arreter, en el seu diccionari, defineix refran; de la manera se&+ent: O Iefran".

Krase completa i independent, la qual, en sentit directe i al!le&òric i, &eneralment, en formasentenciosa i el!lptica, expressa un pensament ``fet d)experi$ncia, ensen;ança, admonició,etc.`` a tall de judici, en el qual es relacionen dues idees si més no. No es distin&eix del

pro#er"i.

La frase feta és una com"inació esta"le de dos o més termes. Dé car*cter de citació, derecordatori, d)al&una cosa que relaciona la situació actual am" la que #a donar ori&en a ladita.

Recull de refran(s i frases fetes

− Per Nadal un pas de pardal

− Eui no #ul&a pols que no #aja a l)era

− Eui pa&a mana

− Eui no &uarda quan en té, no menja quan #ol

− Per sant >oan "acores, #erdes o madures, però se&ures

− 5 la taula i al llit al primer crit

− Pel mai&, festes a rai&− 5 ca#all re&alat, no li mires el dentat

− e moliner mudar*s, però de lladre no can#iar*s

− No deixes les sendes #elles per les no#elles

− %i el pare és mCsic, el fill és "allador

− Eui molt parla, molt erra

− %i un no #ol, dos no es "arallen

− %i aixeques massa el porró, anir*s de cantó

− =os que lladra, no mosse&a

− -l &at escaldat, mal sen;al

− ome refran;er, &os i malfaener

− 7na flor no fa mai& ni una &ota rai&

− e mica en mica, s)ompli la pica

− Dants caps, tants "arrets



*nitat ++ Sonjucions i adverbis 2RU

− Eui es "urla, el dimoni li fur&a

− Eui no té la #espra, no té la festa

− -l meló i el casament són coses d)encertament

− Euan març fa a"ril, a"ril fa març

− Passar més fam que un mestre d)escola

− >ut&e que no té consci$ncia, mai far* "ona sent$ncia

− 5l &os flac, tot són puces

− YCsic pa&at fa mal so

− -l dinar reposat, el sopar passejat

− Dal far*s, tal tro"ar*s− Korasters #indran que de casa ens trauran

− Kins al deu de jun; no et descordes el pun;

Frases fetes

− -n sentir allò es #a quedar blanc com la paret

− -l car*cter del &erm* %s com de la nit al dia

− -ls seus fills no es duien "é. 7ren el gat i el gos

− %e les #a en&olir com el pun"

− 5quest menjar %s bo com la bresca

− 5questa &ent #a #enir i #a posar arrels

− 5ra s que estem venuts al pan(s

− Y)he quedat amb la mel a la boca

− %empre fa orelles sordes, no cal dirli res.

− R% els ulls al tos i és incapaç de #eurehi clar.

− eixa)m tranquilT No sigues pu2a

− No te)n refies, de #e&ades et dona garsa per perdiu

− -l teu &erm* no est* "é del cap, està com una cabra

− >aume mai no fa res, sempre est* fent el gos

− No l)en&an;ar*s mai, %s gat vell

− La meua *#ia sempre est* a l)es&lésia. `s una rata de sagristia



2RV Quadern de Valencià Mitjà

− No et faces il!lusionsT %empre tens pardalets al cap.



Unitat 12. E!ercicis de rep#s

5 continuació us oferim una s$rie d)exercicis perqu$ repasseu el que heu aprés al llar& delcurs. i podreu tro"ar exercicis d)accentuació, &rafies, pronoms fe"les, flexió #er"al icorrecció de frases.

12.1 (ccentuació i di$resi 1. 7oseu accent o dièresi a les paraules del te!t seg3ent 'ue o necessiten+

-n l)eleccio del color, el tipus i la tecnica de pintura es tro"a una &ran part de l)exit o del

fracas de la decoracio d)una casa. Per aixo es important se&uir els passos que recomanen els

professionals. -ls dos tipus "asics de pintura son les que podriem anomenar tradicionals i les

plastiques. -n les primeres, una &ran part dels in&redients son pi&ments naturals, i tenen una

&ran #arietat de textures, d)aca"ats que #an des del mat dels frescos fins a la lluentor dels

#ernissos, les resines o les laques. %on perfectes per a aconse&uir aca"ats artesanals o rustics.

Les pintures plastiques a"racen totes aquelles pintures ela"orades quimicament. %on aillants,

impermea"les, es poden lla#ar i s)eixu&uen molt rapidament.

2. 7oseu accent o dièresi a les paraules del te!t seg3ent 'ue o necessiten+

No se si molts de #osaltres us haureu parat a pensar quin us tenia per als &recs la mitolo&ia.

La #eritat es que era una manera d)explicar els fenomens que aleshores passa#en en el mon.

5ra "e, #an ser molt ori&inals. 0an in#entarse una serie de deus, i cada deu era prota&onista

d)un fum d)histories am" en&an;s amorosos, traicions, &uerres, fills i, fins i tot, nets

il!le&itims, etc. Podriem dir que #an crear aquestes histories per portarles a la tele#isio si no

fora perque aleshores no n)hi ha#ia.



12.2 *rto"ra3ia

1. Ompliu els espais buits del te!t seg3ent amb les grafies 'ue i falten. i no cal posarires0 mar'ueuo amb el símbol

∅

+

7na de les coses que més m)impre___onen de les persones majors és la seua capacitat per a

recordar su___essos ocorre&uts durant la seua j___#entut. Euan arri___a l)estiu i me)n #ai&

de #acances al po"le dels meus a#antpa___ats no hi ha res que m)a&rade més que la tertClia

que cada #esprada s)or&ani___a, &aire"é instinti#ament, als "ars que hi ha___ a la pla___a.

9ada dia hi tro___em no#es històries, no#es an$cdotes, no#es ___n;orances. 5l #oltan___

d)una taula, am" una cer#e___a "e___ fresca a les mans, les paraules flueixen d)una manera

espont*n___a. -ns parlen dels seus somnis, dels re___tes que els ha plante___at la #ida, de

l)arri___ada de l)automò___il o de les primeres onades de turistes a la comarca. 5questestertClies #espertines són cla___es d)història en #iu i en directe, un aprenenta___e que cap

uni#ersitat pot oferir, perqu$ conéixer el nostre pa___at és entendre el futur.

2. Ompliu els buits de les frases seg3ents amb la "ocal adient+

1. Dinc la tesi aca"ada, però encara n)hauré de p___lir al&uns aspectes.

2. 5quest s___friment, no el desit&e ni al pitjor dels meus enemics.

<. Bs m___ndialment famós per la ri&___rositat am" qu$ analit<a els tit___lars de premsa.?. e tin&ut una a#___ria en el cotxe i s)ha parat cam del mon___stir.

. 5quella ___nfermera m)ha dit que la dia"et___s és una malaltia &r___u, però que no afectael creix___ment dels xiquets.

P. 5quella dona era molt atracti#a, tenia una "ellesa arr___#atadora que encara remarca#amés am" una pos___ su&&eridora.

Q. >ordi es capaç de m___ntar un esc*nd___l per qualse#ol cosa.

. >oan, tem___rós da#ant la dificultat de l)examen, #a decidir estudiar molt.

Y. -l meu compan; no s___porta#a les classes de mCsica perqu$ les considera#a molta#___rrides.

1Z. La so"___rania de les re&ions del nord d)___n&ria sempre ha si&ut una q+estió moltde"atuda.



*nitat +: 7xercicis de repàs 2RR

12. ?ronoms 3ebles1. Completeu els buits de les frases seg3ents amb el pronom o amb la combinació depronoms 'ue i corresponga+

1. Porta la maleta al cotxe i deixa ________ .

2. Li puc ensen;ar el quadre, o no puc ensen;ar________Q

3. Denia un cotxe per a ella, però el seu marit ________ a&afa#a so#int.

4. 7s #ai& tro"ar a casa quan est*#eu a punt d)anar________.

5. 5llò que ens #as prometre, ________ dur*s dem*Q

6. o #a fer sense pensar, quasi sense adonar________.

7. issimula#en els re&als que ha#ien comprat, però jo ________ #ai& desco"rir.

8. Euan els parleu d)això, conteu________ am" tots els detalls.

9. %i no pots portar la moto al mec*nic, jo ________ portaré per tu.

10. %empre necessita#a diners, i jo ________ ha#ia de deixar "en so#int.

2. Ompliu els espais buits del te!t seg3ent amb els pronoms escaients+

-ra una forta trucada al tim"re se&uida immediatament d)un soroll de passes pesades que puja#en l)escala. 7ns instants després el nostre #ell amic Lestrade apareixia al marc de la

porta. Per dalt del seu muscle #ai& entre#eure un o dos policies uniformats a la part de fora.− %r. >ohn =ector YcKarlaneQ ̀ #a pre&untar Lestrade.-l nostre des#enturat client .................#a incorporar am" un sem"lant fantasma&òric.− ................ arreste per l)assassinat premeditat del %r. >onas 6ldacre, de Loer Norood.YcKarlane ................ #a &irar cap a nosaltres am" un &est de desesperació i ............. #a tornar a deixar caure en la cadira com si ................. ha&ueren esclafat.− 7n moment, Lestrade `#a dir olmes−. Yitja hora més o men;s no fa res i aquest ca#aller ana#a a donar .............. la seua #ersió d)aquest interessant afer, cosa que ens podria ajudar aaclarir els fets.− 9rec que no hi ha cap dificultat a aclarir, #a explicar Lestrade se#erament.

− 5ix i tot, am" el seu perms, ............ a&radaria molt sentir aquest relat.− 8é, %r. olmes, ........... resulta difcil ne&ar ............. res, ja que ha ajudat la policia una odues #e&ades en el passat, i %cotland ard ............ tro"a en deute am" #osté −#a dir Lestrade−. 5l mateix temps he de quedar ........... am" el meu pres i he d)ad#ertir ............. quequalse#ol cosa que di&a pot ser aprofitada en contra seua.− No desit&e cap altra cosa més −#a contestar el nostre client−. -l que demane és que escolteni recone&uen tota la #eritat.Lestrade #a mirar el seu rellot&e i #a dir:− .............. donaré mitja hora.− e d)explicar primer −#a dir YcKarlane− que jo no sa"ia res del %r. >onas 6ldacre. -l seu

nom ............... era familiar perqu$ fa molts an;s els meus pares #an mantenir relacions am"ell, però les #an trencar. Per això ............... #a sorprendre moltssim que ahir, al #oltant de les



tres de la #esprada, .................. presentara al meu despatx de la 9it;. Però encara .....................sorpren&ué més quan ell .............. #a dir el motiu de la seua #isita. Denia a la m* al&uns fullsd)un "loc de notes plens de lletres escrites de pressa −ac ............. té− i ................ #a col!locar damunt de la meua taula.O−5c est* el meu testament −#a dir −. 0ull que #osté, %r. YcKarlane, ......... done una forma

le&al adient. %euré ac mentre .................. enllesteix............... #ai& posar a copiar ..............., i #ostés .............. poden ima&inar la meua sorpresaquan #ai& desco"rir que, lle#at d)al&unes excepcions, ............ deixa#a tots els seus "éns a mi.-ra un home estran;, menut, pare&ut a un furó, am" les pestan;es "lanques, i quan #ai& alçar la #ista per mirar ..........., .............. #ai& tro"ar am" els seus ulls &risos, de mirada a&uda,cla#ats en mi am" una expressió di#ertida. 5m" &rans esforços podia creure el que #eia enlle&ir les cl*usules del testament/ però ell ............. #a explicar que era fadr i quasi no tenia

parents en #ida, que ha#ia cone&ut els meus pares en la seua jo#entut, que sempre ha#ia sentitdir que jo era un jo#e molt di&ne i esta#a se&ur que els seus diners estarien en "ones mans.9om és natural, jo només #ai& poder donar .............. les &r*cies. -l testament #a ser de&udament aca"at, si&nat i el meu secretari ................ #a donar testimoni. 5quest paper decolor "lau i aquests altres fulls .............. són, com he explicat, els es"orran;s. 5leshores el %r.>onas 6ldacre ............... #a comunicar que hi ha#ia un nom"re de documents −contractes dello&uer d)edificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i d)altres similars− que calia que jore#isara i enten&uera. 0a dir que no estaria tranquil fins que l)afer esti&uera finalit<ati .............. #a demanar que anara a la seua casa de Norood aquella nit, i que portara eltestament, per deixar ............... tot en ordre.O−Fecorde, jo#e: ni una paraula so"re l)afer als seus pares fins que no esti&a tot resolt−di&ué−. -ls donarem una petita sorpresa.0a insistir molt so"re aquest punt, i ...........#a fer prometre que ............... compliria.Pot ima&inar........., %r. olmes, que no esta#a d)humor per a ne&ar ............. res del que em

demana#a. -ra el meu "enefactor i jo només #olia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, #ai&en#iar un tele&rama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que ............ eraimpossi"le dir a quina hora aca"aria. -l %r. 6ldacre ........... ha#ia dit que ............. a&radariasopar am" mi a les nou perqu$ no podia estar a casa a"ans d)aquella hora. 0ai& tenir dificultats a tro"ar la casa i eren quasi les nou i mitja quan #ai& arri"ar ................ -l #ai&tro"ar.−7n momentT −di&ué olmes−. Eui #a o"rir la portaQ−7na dona de mitjana edat, que de#ia ser, supose, la seua majordoma.−4 #a ser ella, ...............ima&ine, qui #a donar a conéixer el seu nom.−-xactament −#a contestar YcKarlane.

−Per fa#or, continue.AR)KUR CO&A& DO=E, @#erloc9 Lolmes i el constructor de ?orFood



*nitat +: 7xercicis de repàs GX2

12.& le5ió verbal 1. Completeu les frases seg3ents amb les formes ade'uades dels "erbs 'ue i a entreparèntesis.

+ Les persones que han sol!licitat l)admissió als cursos _____________ 'F-8F-( laresposta per correu la setmana que #e.

: %empre que ha de parlar en pC"lic _____________ 'P5D4F( forts atacs de #er&on;a.

6 es que era un xiquet ha _____________ 'P-FDN-F( al mateix clu".

8 %i, en el futur, contes tot açò, _____________ 'DF54F( la meua confiança.

; -ns han recomanat que _____________ '7F( calçat còmode a l)excursió.

= Eue #osaltres sempre _____________ '4F( la #eritat no #ol dir que tothom _____________ 'K-F( el mateix.

N -l professor de &imn*stica est* "oi&T 0ol que tots _____________ 'F-9kFF-F( tot eltrajecte en tres minutsT

O -n aquest moment em _____________ '96YPF6Y-DF-( a donar el premi a qui se)l _____________ 'Y-FB4?-F(.

5 %i jo _____________ '%-F( president del &o#ern tot aniria millor.

+P Euan érem xicotets sempre _____________ '957F-( en els mateixos errors.

++ %i #osaltres no _____________ '-%D5F( tan ocupats, us con#idaria a un café.

+: Eui no _____________ '06L-F( anar al teatre que ho _____________ '4F( ara.

+6 Eue ells no _____________ '06L-F( casarse no si&nifica que no _____________ '047F-( "é junts.

+8 No us _____________ '96NK6NF-( de carrer, que us podeu perdre.

+; Possi"lement dem* elles _____________ '596N%-=74F( la majoria d)accions a"ansque es _____________ '96N%D4D74F( el nou consell d)administració.

+= -ls meus #eïns s)han passat tot el mat _____________ 'Y67F-( els mo"les delmenjador.

+N Da mare no #ol que tu _____________ '6YPL4F( la piscina fins que no _____________ 'K-F( més "on temps.

+O an fet unes "aranes de protecció acCstica perqu$ els #eïns de l)auto#ia no _____________ '%-ND4F( el soroll dels cotxes.

+5 L)equip no ha _____________ 'Y-FB4?-F( perdre el partit. %i _____________ '>7=5F( sempre aix, &uan;arien més partits.

:P Li #an lle#ar el carnet de conduir perqu$ _____________ '96N74F( com un "oi&.



12. +orrecció de 3rases

1. Encercleu els errors 'ue trobeu en les frases seg3ents i escri"iu la forma correcta. Ena'uest e!ercici trobareu tres errors per frase.

-xemple: Le olvidat a l’#abitació de l’#otel l’abanico i el xaleco

oblidat el ventall l’armilla Del jupet($

+ -l testic de l)asassinat #a dir al jut&e que ell es tro"a"a all casualment.

____________________________________________________________________

: óna lo mateix que no #in&ues, no crec que ell sentisca la teua aus$ncia.

____________________________________________________________________

6 0a tenir un accident d)automò#il de&ut al mal estat de la calç*.

____________________________________________________________________ 8 -l meu compan;er i jo tenim que fer un an*lisi econòmic de l)empresa.

____________________________________________________________________

; 9al que estCdies molt més, de no ferho no podr*s apro"ar.

____________________________________________________________________

= La casa de la que et parle té uns &rans #entanals de madera.

____________________________________________________________________

N No crec que el Partit 9omuniste o"tin&a nin&un escan; en les pròximes eleccions. ____________________________________________________________________

O La despedida de la #isita del Papa ser* dins de sis setmanes i tota =irona hi assistir*.

____________________________________________________________________

5 -ls tra"alladors de les empreses del metal confien en que se solucionen tots els pro"lemes am" la patronal. ____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+P 0am pro"ar una plat de carn molt extran; al restaurant que hi ha junt a l)estan; de8an;oles.

____________________________________________________________________

++ Eue cançó tant "onicaT Yai m)ha#ia a&radat aquest cantant i ara estic pensant encomprarme el disc.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+: -ls lli"res dels que m)has parlat est*n a&otats.

____________________________________________________________________



*nitat +: 7xercicis de repàs GX1

+6 -l me&e em #a manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet quemillore la meua salut.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+8 0am anar a 8arcelona per a #eure el partit de fCt"ol i per a que la meua &ermana escomprara ro"a de marca.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+; ec ferme un certificat met&e si #ullc presentarme a l)oposició.

____________________________________________________________________

2. Encercleu els errors 'ue trobeu en les frases seg3ents i escri"iu la forma correcta. En

a'uest e!ercici no i a nombre m#!im ni mínim d9errors.

-xemple: Le olvidat a l’#abitació de l’#otel l’abanico i el xaleco

oblidat el ventall l’armilla Del jupet($

+ %i #ols sol!lucionar aquest em"olic és precs que parles am" un a"o&at de &u*rdia del jus&at. ____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

: 0a ser un escritor de molt d)$xit escri#int o"res molt famosses.

____________________________________________________________________

6 La r*dio ha emitit un pro&rama especial so"re l)atentat a les Dorres 8essones doncsa#ui fa un an; que #a ocurrir.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

8 eus de fer cas als teus pares si #ols que et re&alen moltes coses en el teu cumplean;s.Keslis cas i reci"ir*s molts re&als. ____________________________________________________________________

____________________________________________________________________ ; La dona de qu$ parle tenia de fer una confer$ncia so"re l)economia dels païssos

su"desarrotllats. ____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

= 0ols #enir en mi al concert que #an a fer la setmana que #eQ

____________________________________________________________________

N -n l)assam"lea en serem més de trescents cincuanta.

____________________________________________________________________



O No sé perqu$ li han ensen;at una tarjeta &ro&a. Pot ser si&a perqu$ haja dit al&o al*r"it.

____________________________________________________________________

5 Lo que men;s m)a&radat del #iat&e que hem fet a 5lem*nia ha se&ut la plutja que caiatotes les dies.-n l)assam"lea en serem més de trescents cincuanta.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+P No si&au massa estrictes. 5quest pro"lema necessita una sol!lució que satisfa&a a tots.

____________________________________________________________________

++ -l meu amic s)ha &astat molt diner amo"lant el pis nou perqu$ ha comprat moltso"jectes innecessaris com cuadros, perxes de dissen;, ceniceros, etc.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+: -l pilot ha dit que no ha perci"it les sen;als lluminoses que li han fet desde la torre perqu$ el cel esta#a molt nu"lat. ____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

+6 e comprat un xalet que el jard és inmens.

____________________________________________________________________

+8 -ncara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li dona#en.

____________________________________________________________________

+; No pots fer les coses tan mal. i haur* que "uscar una fòrmula per a que les fassesmillor.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________



Unitat 1<. ocioling3ística

1.1 )ls conceptes de llen"ua/ dialecte i estàndard

La definició que tro"em de llengua en els diccionaris ens la presenta com a Msistema de si&nes

orals, reflectits so#int en un codi escrit, que ser#eix "*sicament per a la comunicacióM. Peròquan parlem de la llen&ua dMun pas estem fent, en realitat, una a"stracció, ja que una llen&uano és més que un conjunt de dialectes, és a dir, un conjunt de #arietats dMaquesta mateixallen&ua distri"uïdes per un o di#ersos territoris. 5ix, per exemple, quan parlem de lMan&lés'com a llen&ua(, estem referintnos a un conjunt de dialectes distri"uïts per di#ersos païsosque comparteixen, això s, el mateix sistema fon$tic, morfolò&ic, sint*ctic i l$xic, mal&rat lesdifer$ncies que sMhi poden o"ser#ar.

em de tenir en compte, per tant, que quan parlem de la llen&ua dMun pas estem referintnos ala #arietat o modalitat dMaquesta que sMutilit<a en lMescola, els mitjans de comunicació,lMadministració, etc., és a dir, al que sManomena lMest*ndard dMuna llen&ua. Euan parlem de la

llen&ua espan;ola o castellana a lMestat espan;ol, difcilment pensarem en les #arietatsdMaquesta llen&ua que tro"em a -xtremadura o 5ndalusia, més "é pensarem en la fon$tica,morfolo&ia, l$xic i sintaxi que ens proposa la Feal 5cademia -spaola, que és la que aprenema lMescola i la que funciona com a est*ndard o #arietat supradialectal.

1.2 La divisió dialectal

La llen&ua catalana, com qualse#ol altra llen&ua que té una important extensió territorial i un&ran nom"re de parlants, presenta o, millor dit, est* constituïda tam"é per una s$rie de

#arietats dialectals o &eo&r*fiques. 5quests dialectes tenen una s$rie de caracterstiques'fon$tiques, morfolò&iques i lexicals( que contrasten am" altres dialectes del mateix idioma.e tota manera, la identitat dMestructures dels dialectes #alencians am" els catalans i "alearssón suficients perqu$ tots els lin&+istes afirmen la unitat de la llen&ua, recone&udaacad$micament i internacionalment com a llen&ua catalana.

La di#isió dialectal del catal* presenta dos &rans "locs:

• 2r. -l "loc oriental , que a&rupa els territoris de la 9atalun;a 0ella 'des del riuLlo"re&at al Fossellò(, Darra&ona, les 4lles 8alears i lM5l&uer.

• Gn. -l "loc occidental , que sMestén per les terres de Lleida, Kra&a, Dortosa i per tot el

Pas 0alenci* i YCrcia.



Yés enda#ant #eureu resumit en uns quadres les caracterstiques principals de tres dialectes:del catal* central 'que és un dels dialectes que formen part del catal* oriental(, del #alenci*'que és un dels dialectes que formen part del catal* occidental( i del "alear, que tam"ésMa&rupa, com hem #ist, dins del "loc oriental.

1. L>ori"en de la llen"ua catalana

La llen&ua catalana, com la resta de les llen&+es que anomenem rom*niques, deri#a del llat#ul&ar parlat 'no del llat literari dels escrits de 9iceró, per exemple( al nordest de la

pro#ncia romana Darraconense, és a dir, dMaproximadament de les actuals pro#ncies de8arcelona i de =irona. Penseu que aquest territori no #a ser conquerit pels musulmans, per laqual cosa sMhi #a poder desen#olupar aquesta llen&ua rom*nica directament a partir del llatque hi parla#en els seus ha"itants.

em de tenir en compte que el catal* és una llen&ua diferenciada de lMoccit*, mal&rat lesintenses relacions entre el sud de lManti&a =*l!lia i els comtats catalans, i la #inculaciódMaquests am" la monarquia franca durant els se&les 0444 i 4?. LMoccit* constitueix unallen&ua rom*nica "en diferenciada de les seues #eïnes: francés, francopro#ençal, itali*, catal*i castellanoara&onés.

%o#int se lMha confós, per la import*ncia que assol la Pro#ença, am" el pro#ençal, que és, defet, només una de les #ariants dialectals de lMoccit*, com ho són el llemos i, am" més

peculiaritats, el &ascó.

5 partir del se&le ?44 sMinicia un poderós procés de reconquesta, que expand la 9orona

9atalanoara&onesa pels territoris que resta#en sota lMhe&emonia de lM4slam. 5ix, Dortosa,Lleida i Kra&a són conquerides per Famon 8eren&uer 40 entre 22HS i 22HR. >aume 4 sMapoder*el 2GGR de Yallorca i del Fe&ne de 0al$ncia entre 2G11 i 2GHU. Paral!lelament a lesconquestes militar i al repo"lament dMaquests territoris manlle#ats als musulmans, sMexpand lallen&ua catalana.



*nitat +6 @ocioling'(stica GXW

1.& Crups dialectals del català



Catal# oriental

Rossellon*s

Central

Balear

Alguer*s

Catal# occidental

&ordoccidental

6alenci#

8arcelonDarra&on%alat?ipella%eptentrional de transició

YallorquYenorqu-i#issenc

PallarésFi"a&orç*Dortos

%eptentrional9astellonenc5pitxatYeridional5lacant



*nitat +6 @ocioling'(stica GXR

1<.?.1 El catal# central

FO&),CA

• Dend$ncia a la neutralit<ació de a i e *tones ene@:

casa @\<eA/ terra @téreA/ cresta @crésteA/

mare @mreA/ producte @prodC\teA/ pare @preA

• Dend$ncia a la neutralit<ació de o i u *tones enu:

posar @pu<A/ #osaltres @"u<ltresA/ sortir

@surtA

• Neutralit<ació de v i b en b:

Val!ncia Bbal%nciaC veure Bb%FreC

beure Bb%FreC

• P$rdua de la r final. La majoria delsmots monosl!la"s 'i altres que no ho són(conser#en aquesta r : 'mar, car, or, pur,amor , etc.(.

estimar @estimA fuster @fustéA

dolor @dulóA madur @madCA

anar @anA tornar @turnA

• Pronunciació fricati#a 'sh( de la 5 inicialo postconson*ntica:

panxa, xiquet, arxiu, anxova

4ORFO=O,A 6ERBA=

•

esin$ncia o '@uA( a la primera persona del present dMindicatiu:

canto @\ntuA miro @mruA parlo @prluA

• esin$ncia às , -As , -ís en el pret$rit imperfet de su"juntiu:

cant*s apren&ués lle&s

• esin$ncia i en el su"juntiu:

'que jo( parli apren&ui tro"i

• s del pret$rit perfet perifr*stic en detriment del pret$rit perfet simple:

#ai& anar #ai& tornar



1<.?.2 El "alenci# general

FO&),CA

• istinció clara entre a i e *tones:

casa @\<aA/ terra @téraA/ cresta @créstaA/

mare @mreA/ producte @prodC\teA/ pare @preA

• istinció clara entre o i u *tones:

posar @po<rA #osaltres @#o<ltresAsortir @sortrA

• Yanteniment &eneral de la r final:

estimar @estimrA fuster @fustérA

dolor @dolórA

madur@madCrA anar @anrA

tornar @tornrA

• istinció clara en la pronCncia de v i b:

0al$ncia @#alénciaA #eure @#éreA "eure @"éreA

• Pronunciació africada 'tx( de la 5 inicialo postconson*ntica 'però no sempre(:

panxa, xiquet, arxiu, anxova

4ORFO=O,A

• esin$ncia e en la primera persona del present dMindicatiu:

cante @\nteA/ mire @mreA

•

esin$ncia ara , -era , -ira en el pret$rit imperfet de su"juntiu:

cantara / apren&uera/ lle&ira

• esin$ncia ea en el su"juntiu:

'que jo( parle apren&a tro"e

•

s simultani, del pret$rit perfet perifr*stic i del pret$rit perfet simple:

#ai& anar 'an( #as anar 'anares(

#a anar 'an*( #am '#*rem( anar 'an*rem(

• -l #alenci* manté la triple &radació locati#a dels demostratius 'aquest, aqueix, aquell(,i dels pronoms neutres 'a2., aix., all.(, enfront del catal* oriental, que ha reduïtaquesta triple &radació a do"le: demostratius 'aquest , aquell (, pronoms neutres 'aix. iall.(.

• No consonantit<a les formes femenines dels possessius: meua, teua, seua i pluralsrespectius. -l catal* oriental fa meva, teva, seva am" els plurals respectius.



*nitat +6 @ocioling'(stica G22

=;,C

catal# oriental catal# occidental

sortida

mirall

escom"ra

#as

xai

cofoi

eixerit

mon&eta

eixida

espill

&ranera

&ot

corder

des#anit

despa#ilat

fesol

1<.?.< El bale#ric

FO&),CA

• &eutralit%ació de a i e #tones en @ @+

casa, terra, cresta

• Realit%ació de la e t5nica com @ @ neutra+

re"re r e "re/ ce"a ce "a/ p$l pel

• Confusió de o i u #tones Me!cepte a Ciutat04anacor0 ,nca0 etc.N+

sonar sun/ cos cus/ colom culom

• ,odit%ació de la ll+

palla paia/ cella ceia/ fulla fuia

• Reducció de lWacabament ia i+

&*"ia &a"i/ r*"ia ra"i/ història histori

• Reducció dels diftongs 'ua @ gua co @ go+

quan con/ ai&ua ai&o/ quatre cotre

• Distinció entre v i b+

#i #i/ #edella #edeia

• upressió de la r final+

or o/ cor co/ car ca/ acer ce

-s pronuncia en #er"s 3 pronom:

ferte

• 7èrdua de la t en el grup nt i lt +

font fon/ pont pon/ alt al

• 7èrdua de la g en el grup ng MncN+

fan& fan/ jonc jon

• 7èrdua de la s iner"oc#lica+

camisa camia/ acusar acuar/rose&ar roe&ar



4ORFO=O,A

• Desinència ∅ en la 1a persona delpresent+

cant, tro", sent, sem"r, co"r, parl• Desinència am0 au en la ?a i la a

persona del present:

cantam, cantau

• Desinència eim0 eis en la ?a i la apersona del present dWalguns "erbs"elarit%ats:

deim, deis, creim, creis, #eim, #eis

• ,ncoatius com en "alenci#

cresc, patesc

• Desinència às/ -asses en lWimperfet desub$untiu:

cant*s, cantasses

AR),C=E

• 7redomina lWarticle salat+

Y. sin&. Y. pl. K. sin& K. pl.

3 cons es es sa ses3 #ocal sM es 'ets( sM sesam" 3 so sos sa ses

però: les #ores, el món, la Mare de /%u, el bisbe, el dimoni, l]amo, el cel, la mar , etc.

5rticle personal medie#al: en, na 'nM(

7RO&O4

• `s de la forma plena+ me/ te/ se/ mos/vos/ se+

Yos nManam0os he en&anat

,&)A;, =;,C

• Ordre de pronoms medie"aldirecte:indirecte+

el te donla te duréla #os explicaré

• En la combinació "erb : pronom0 elpronom *s t5nic+

%eut$ seuté, anars$Mn anarsén

• `s del pronom 4o com a cas oblic

Per jo am" jo contra jo

• Aparició de lè!ic del catal# occidental0arabismes i anglicismes+

"esada &raneracapell #er ca calçons 'pantalons(al!lot &ord

"onder 'boF FindoFs$xoc 'chal\( &uix

pinxa 'pilchard( aren&adaflor 'terra(



*nitat +6 @ocioling'(stica G21

1<.?.? E!ercici

1. ,dentifica en 'uin dialecte dels 'ue em "ist estan escrites a'uestes frases+

aN >o parle tots els dies per tel$fon am" la meua mare.__________________________

bN 0ull que el >ordi #in&ui a#iat. a de pint* la porta.__________________________

cN %Mal!lot pensa que és milló comprarse una moto, però jo pens que és milló un

cotxo.________________________________________________________________

dN -ste xiquet #a trencar ahir lMespill. >a nMha trencat huit en un an;._______________

eN %i la me#a mara cant*s, trencaria el mirall._________________________________

fN Yos nManam de casa. No suportam ni sa famili ni sMescola._____________________

1. +onceptes de sociolin"Pística

%i durant tot el quadern hem estat estudiant diferents aspectes propis de la llen&ua 'la fon$tica,la morfolo&ia i la sintaxi(, hi ha altra disciplina que no sMocupa dMaquests aspectes interns, sinódMaltres externs al llen&uat&e: la sociolin&+stica.

La sociolin&+stica, per tant, és una disciplina que s)encarre&a d)estudiar les condicionsd)exist$ncia d)una llen&ua. 5nalit<a l)Cs lin&+stic tot relacionantlo am" la realitat o"jecti#aon es realit<a, en el seu context social. -s tracta, en definiti#a, de tenir clars els *m"its d)Cs

d)una llen&ua, el territori on s)usa, les #arietats lin&+stiques més usades, la cate&oria delsseus parlants 'social, ideolò&ica, edat, professió, sexe, etc(, els temes que es tracten, el contexten qu$ es realit<en les comunicacions, les intencions dels qui practiquen la comunicació/ ensuma, totes les "ariables socioling3ísti'ues que inter#enen en el procés comunicatiu.

1<..1 =a "ariabilitat de lW8s ling3ístic. Els registres

-l primer concepte que cal definir per estudiar la #ariació social d)una llen&ua és el d) #mbitsd98s. 9onsisteixen en els di#ersos marcs socioculturals diferenciats en qu$ una llen&ua 'o#arietat lin&+stica( és usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicació... Bs difcil delimitarlos exhausti#ament, però s que podem exposar una s$rie de coordenades que ens ajudaran a

definirne la tipolo&ia: les cate&ories d)indi#idus 'sexe, edat, ocupació, coneixença pr$#ia...(,el tema, la situació 'formal o informal(, la intenció...

Lli&at als *m"its dMCs o a les situacions comunicati#es en qu$ utilit<em una llen&ua tro"em elconcepte de registre, que podem definir com la #arietat de la llen&ua que utilit<a un parlanten una situació comunicati#a concreta, i que dóna compte de la seua capacitat dMadaptació aaquesta situació comunicati#a. Podem tro"arnos di#erses classificacions del re&istres. La mésusual diferencia entre:

+ Fe&istre col!loquial

: Fe&istre #ul&ar 6 5r&ots

8 Fe&istre est*ndard

; Fe&istre cientificot$cnis= Fe&istre jurdic i administratiu

N Fe&istre literari

O Fe&istre periodstic5 Fe&istre pu"licitari



5questa classificació té en compte la tem*tica de qu$ es parla, la intencionalitat del parlant, elcanal de comunicació 'oral, escrit( i el ni#ell o &rau de formalitat, és a dir, lMCs més o men;sacurat 'pel que fa a la correcció &ramatical i ela"oració( de la llen&ua. 5ix, per exemple, elre&istre col!loquial és molt poc ela"orat &ramaticalment i les estructures de la llen&ua sónsen<illes, el contrari del que fa el re&istre literari, que és molt ele#at. -l re&istre est*ndard

seria relati#ament intermedi entre el col!loquial i el literari, tot fent ser#int, ò"#iament, lallen&ua am" a"soluta correcció. e fet, totes les llen&+es normalit<ades sMexpressen am" duesmodalitats, la parlada i lMescrita, que el re&istre est*ndard aproxima recprocament. >a hemcomentat que el re&istre est*ndard és el que sMutilit<a com a model en lMescola, els mitjans decomunicació, etc.

1<..2 =leng3es minorit#ries i lleng3es minorit%ades

%i tenim en compte la realitat lin&+stica del món on #i#im, podrem #eure que hi ha un &rupreduït de llen&+es 'an&lés, francés, castell*, portu&ués, *ra", xinés i rus( que han aconse&uit a

ni#ell quantitatiu un Cs molt important. 5l mateix temps, hi ha altres llen&+es am" un Csquantitatiu molt més reduït, per la qual cosa han re"ut el qualificatiu de llen&+es minoritàries'occit*, $uscar, "retó, sard, catal*...(.

5ra "é, hi ha llen&+es minorit*ries, com el suec o el danés, per exemple, que en el seu territoritenen un estatus "en normal . Bs a dir, que són llen&+es oficials en tots els *m"its d)Cs delsseus territoris especfics. Per això, és necessari fer ser#ir un altre concepte més aclaridor, el dellengua minoritzada que apliquem a situacions en qu$ les llen&+es, en un determinat context,

pateixen un procés de retracció dels seus usos pC"lics i pri#ats que n)amenacen l)exist$ncia.Dots els seus parlants es #euen o"li&ats a exercir un "ilin&+isme unilateral, ja que la seuallen&ua és insuficient per #iure en la pròpia comunitat.

-l concepte de llen&ua minorit<ada es pot aplicar fins i tot al cas de les llen&+es majoritàries,en certs llocs. Podem pensar en el cas del francés al 9anad*, del castell* a Puerto Fico, o del&alaicoportu&ués a =alcia.

-#identment, tam"é podem tro"ar casos de llen&+es minoritàries, que alhora estan rele&ades ala condició de minoritzadesG el cas del catal*, de l)$us\ar, del "retó, del sard, etc.

1<..< =leng3es en contacte+ biling3isme0 digl5ssia. Conflicte ling3ístic

Dots sa"em que les diferents comunitats lin&+stiques no #iuen mai completament aïllades,sinó que per unes raons o per altres 'a causa dels estudis, de les relacions am" altrescomunitats lin&+stiques, per imposicions poltiques o culturals, etc.(, els sistemes lin&+sticsde cada comunitat entren en contacte am" el de les altres. 5quest contacte pro#ocar* casosd)interfer$ncies a tots els ni#ells, so"retot quan es tracta de dues comunitats pròximes en qu$una, am" més mitjans i poder, intenta imposar la seua llen&ua a l)altra. eri#en d)aquestcontacte de llen&+es una s$rie de situacions que con#é aclarir: "ilin&+isme, di&lòssia,conflicte lin&+stic, su"stitució lin&+stica i normalit<ació.



*nitat +6 @ocioling'(stica G2U

Biling3isme

Bs el cas més simple de plurili&+isme, en qu$ un indi#idu parla dues llen&+es a un mateixni#ell. %)inclouen ac situacions extremadament #ariades d)acord am" els nom"rosos factorsque es tin&uen presents. 5pareixen aix conceptes com biling'isme passiu o actiu, sim!tric o

asim!tric, instrumental o integratiu, individual, territorial, social, etc 9al tenir en compte, però, que sota lMetiqueta de biling'isme sMama&a moltes #e&ades una situació social que, de fet,és totalment inesta"le, ja que quan una de les llen&+es parlades al si dMuna comunitat esde#ésup$rflua per a la comunicació, resulta difcil mantenirne la seua super#i#$ncia a llar&termini.

Digl5ssia

-l primer que introdu el concepte de di&lòssia fou 9harles 5. Ker&uson, l)an; 2RUR. -lconcepte de Ker&uson es referia a situacions en qu$ dues #arietats d)un mateix idioma,coexistents, tenen assi&nades funcions diferents dins de la comunitat parlant. 5ra "é, el termes)ha &eneralit<at i s)utilit<a per explicar la duplicitat de funcions de dues llen&+es diferents'en contacte i en conflicte(, "asada en la desi&ualtat social de condicions. 5ix, existeix unallengua A que és la que s)utilit<a com a #ehicle en els *m"its d)Cs formals i escrits i enl)*m"it educatiu 'de cultura, dels mitjans de comunicació, de l)administració, etc.(, i unallengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o "aixa i que només s)usa enels ni#ells familiars o col!loquials. -s tracta, teòricament, d)una situació esta"le,d)especialit<ació funcional.

Conflicte ling3ístic

5l llar& de tota la història del catal*, el contacte am" altres llen&+es ha estat una constant i a partir dels se&les ?04 i ?044 s)ha con#ertit en un #erita"le conflicte lin&+stic. 5questa és, adifer$ncia de la di&lòssia, una situació din*mica. %or&eix en el mateix moment en qu$ unallen&ua 'minoritzadora( comença a ocupar els *m"its d)Cs o funcions lin&+stiques d)una altra

pròpia d)un territori 'llen&ua minoritzada(. -l reple&ament dels usos de la llen&ua recessi#a porta aquella societat a una disjunti#a: la su"stitució lin&+stica o la normalit<ació.

ubstitució ling3ística+ l)extinció de la llen&ua més d$"il en el conflicte.&ormalit%ació+ que la llen&ua de la comunitat recupere tots els *m"its d)Cs. L)$xit de lanormalit<ació depén en &ran part de factors extralin&+stics.

L)Cnica alternati#a que hi ha per a no perdre la nostra llen&ua és la normalit<ació lin&+stica,que sols es podr* dur a terme mitjantçant accions conscients.

1<..? &ormalit%ació i normati"it%ació

La normati"it%ació constitueix l)aspecte exclusi#ament lin&+stic del pro"lema. 4mplica lafixació 'ela"orada per filòle&s i t$cnics( d)un codi lin&+stic concret, raó per la qual tam"é éscone&uda sota el nom de codificació lin&+stica. L)exist$ncia d)una norma codificadacomunament acceptada, actua com a fre en el procés de fra&mentació dialectal que, comsa"em, constitueix una de les possi"les estrat$&ies encaminades a aconse&uir la su"stituciólin&+stica.



La normalit%ació a"asta la #essant social. Eue una llen&ua esde#in&a normal si&nifica quese)n faça Cs en tots els *m"its socials i resulte #*lida per a qualse#ol funció, tant per aquellesmés presti&iades socialment com en els *m"its de relacions quotidianes. 9om es pot deduir, lanormalit<ació comporta una extensió social de la llen&ua en q+estió i pressuposa, és clar, elconcepte de normati#it<ació: sols una llengua fixada normativament pot esdevenir

normalitzada

1<.. E!ercici

1. Comenteu les afirmacions seg3ents+

a$ Les persones cultes no parlen dialecte.b$ -n una llen&ua normal, els dialectes són cada dia més di#er&ents entre ells.c$ -l re&istres depenen dels usos.d$ L)escola i els mitjans de comunicació de masses són instruments necessaris per al

coneixement i la difusió de la #arietat est*ndard.e$ 7na persona és "ilin&+e si sap parlar dues llen&+es. f$ Per a sa"er si una llen&ua és important o no, només cal mirar el nom"re de persones que

la parlen. g$ 7na llen&ua normalit<ada és aquella que parla molta &ent.#$ 7na llen&ua minorit*ria sempre és una llen&ua minorit<ada.i$ 7na llen&ua majorit*ria sempre aca"a sent minorit<ada.

j$ 7na situació de conflicte lin&+stic sempre aca"a en una su"stitució lin&+stica.9$ La su"stitució lin&+stica pot e#itarse am" un "ilin&+isme le&al.l$ La su"stitució lin&+stica es produeix en una sola &eneracióQ

m$ %eria millor si tot el món parlara la mateixa llen&uaQn$ Nosaltres formen part dMuna societat "ilin&+eQo$ L)est*ndard és la #arietat utilit<ada en la creació liter*ria.

p$ -l professorat és el responsa"le del procés de normalit<ació.



*nitat +6 @ocioling'(stica G2W

21.V Daula cronolò&ica dels fets històrics i culturals més importants

%-=L- K-D% P6LD49% 5%P-9D-% 97LD7F5L% D-%D4Y6N4% L4N=%D49%

0444

4?

?

?44

?444

W21WGX. 6cupaciósarraïnaWSU -ls francsconquesten =irona

SX2 Llus el &iadós conquesta 8arcelona.9arleman; esta"leix elslmits de la 9atalun;a0ella.

SWS =uifré el &elós,comte de 9erdan;a i7r&ell, és nomenat comte

de 8arcelona. Naix elcasal de 8arcelona,dinastia que nosMextin&ir* fins al 2H2X.

RSV -l comte 8orrell 44sMindependit<a delsfrancs.

22HSHR Famon8eren&uer 40

conquestaDortosa, Lleidai Kra&a.

Laume , el Con'ueridor'2G212GWV(

2GGSR. 9onquesta deYallorca2G1GHU. 9onquesta delFe&ne de 0al$ncia

2GVU -ls catalans participen en laconquesta i repo"lamentde YCrcia

7ere ,, el ran'2GWV2GSU(

2GSG 9onquesta de%iclia.

Alfons ,, el Franc'2GSU2GR2(

2GSW 9onquesta de

Yenorca.

9ultura clunianenca: monestirde 0ic i Fipoll

Plenitud del rom*nic. Kundaciódel monestir de Po"let '22UX(

4nici de lMart &òtic 'catedrals de8arcelona, Darra&ona i0al$ncia(

SHG >uraments dM-stras"ur&, primeramanifestació escrita dMuna llen&uaromanç 'el francés(.

4nici a 9atalun;a de la literaturatro"adoresca

Primera manifestació escrita en catal*:Kra&ments dMuna traducció del Eorum Tudicum.

Kinals ?44: Lomilies d]Argan"à, primertext literari en catal*.

2GVH >aume 4 ordena que a 0al$nciatota la documentació sMescri&a en #ul&arcatal*. La 9ancelleria Feial, factordMunitat idiom*tica

Famon Lull '2G1G212U(

5rnau de 0ilano#a '2G1S2122(

9rònica de >aume 4

9rònica de esclot



?40

?0

?04

Laume ,, el Lust'2GR221GW(

21X1 H 4nici delMexpedició catalana a

6rient, sota el

comandament de Fo&er deKlor.

21G1GW. 9onquesta de%arden;a

Alfons ,,, el Benigne'21GW211V(

7ere ,,, el Cerimoniós'211V21SW(

21UH 6cupació i

po"lament de lM5l&uer

Loan , el CaSador'21SW21RV(

4artí , lWKum#'21RV2H2X(

4nterre&ne2H2X2H2G

inastia dels Drast*mara'Ferran , dWAnte'uera

'2H2G2H2V(,Alfons ,6 el 4agn#nim

'2H2V2HUS(Loan ,, sense Fe '2HUS

2HWR(

2HWR 7nió din*sticadM5ra&ó i 9astella

Ferran ,, el Cat5lic'2HWR2U2V(

2HRG2UX1 Pontificat del papa #alenci* 5lexandre

04

2U2R 4nici del conflicte deles =ermanies a 0al$ncia

inastia dels ustriaCarles , '2U2R2UUV(Felip ,, '2UUV2URS(

2UHU2UV1 9oncili deDrento

21XX 9reació de lM-studi=eneral de Lleida, que ser* elcentre uni#ersitari de lamonarquia.

21UX Kundació de la7ni#ersitat de Perpin;*

21WS 4nici del 9ismadM6ccident

2H2X Yor el rei Yart lMum*sense descend$ncia i sMextin&eixla casa din*stica de 8arcelona.

2H2G 9omproms de 9asp, onés ele&it rei Kerran dM5ntequera,de la dinastia catellana delsDrast*mara.

poca dels &rans monumentsdel &òtic ci#il catal*: llot&es de0al$ncia i Palma, Dorres de%errans a 0al$ncia, etc.

2HRH Kundació de la7ni#ersitat de 0al$ncia

5rt renaixentista

9reixement demo&r*fic a0al$ncia entre 2UV1 i 2VXX

8ernat Yet&e '21HXV2H21(

5nselm Durmeda '21UX2HGX(

%ant 0icent Kerrer '21UX2H2R(

Krancesc -iximenis '21GW2HXR(

9rònica de Famon Yuntaner '21GU(

9rònica de Pere el 9erimoniós

21SX 4ntroducció de lMumanisme a la

9ancelleria Feial

21R1 4nici dels >ocs Klorals a 8arcelona

>ordi de %ant >ordi 's. ?402HG1(

>aume Foi& '2HXXQ2HWS(

>oanot Yartorell '2H212HVS(

>oan Fos de 9orella '2H112HRW(

4sa"el de 0illena '2H1X2HRX(

5usi*s Yarch '21RW2HHH(

8ernat Kenollar '2HHU2U2V(

2UG2 Primera documentació del termellemos( aplicat al catal* antic

2UU2 -n el 9oncili de Drento es prohi"eixen les traduccions de la 8"liaen llen&ua #ul&ar i es crea un ndex delli"res prohi"its.



*nitat +6 @ocioling'(stica G2R

?044

?0444

Felip ,,, '2UUV2VG2(

2VXR -xpulsió delsmoriscos, am" el tras"als

su"se&+ents de tot elsistema econòmic i social.

Felip ,6 '2VG22VVU(

2V2SHS: =uerra delsDrenta 5n;s: -span;a iustria contra Krança i

altres pot$ncies europees.-l 2V1U el uc dM6li#aresintrodueix a 9atalun;a un

ex$rcit de mercenaris.

2VHX Fe#olta catalana.9orpus de san& 'W de jun;(

2VUR Pau dels Pirineus:sense lMapro#ació de les

9orts 9atalanes, Kelip 40cedeix a Krança el

Fosselló, el 0allespir, el9apcir i la meitat de la

9erdan;a.

Carles ,, '2VVU2WXX(

2VR1 %e&ona &ermania a0al$ncia.

inastia "or"ònicaFelip 6 '2WXX2WHV(

2WXX2W2H =uerra de%uccessió entre ustria iKrança pel tron dM-span;a

en morir sensedescend$ncia 9arles 44.

2WXW GU dMa"ril, "atalladM5lmansa. Driomf dels partidaris de Kelip 0'"otiflers( so"re els

austracistes 'maulets(. GRde jun;, decret dMa"oliciódels Kurs de 0al$ncia iannexió del Fe&ne de

0al$ncia al de 9astella.

2W2H 22 de setem"re.9apitulació de 8arcelona

Fepo"lament del Pas 0alenci*després de lMexpulsió delsmoriscos en condicions moltdures i sota el fur dM5ra&ó.

8andolerisme al Principat i alPas 0alenci* afa#orit per lesdures condicions sen;orials, lacrisi econòmica i el clima de#iol$ncia poltica entre "*ndols.

5rt "arroc

2VHU arreres 9orts0alencianes

5ccentuació del r$&im sen;orial

a 0al$ncia

2WXV ltimes 9orts 9atalanes

Ki del r$&im jurdic propi i deles institucios dMauto&o#ern.-l 9onsell dM5ra&ó sMafe&eix al9onsell de 9astella.

%upressió de les 7ni#ersitatsdel Principat, que sónsu"stituïdes per la de 9er#era.-l dret pri#at propi sMa"oleix alFe&ne de 0al$ncia, però esconser#a al Principat.

2UVS -s prohi"eix que els moriscosutilit<en la seua llen&ua 'lMal&ara#ia( iseMls o"li&a a conéixer el romanç

2UWV %Minicien les pra&m*tiques reialsen castell*

2UR2 5cad$mia de Los Nocturnos a0al$ncia, on es desen#olupa una nota"leescola dram*tica en castell*.

2VHX Primer lli"re en castell* aYallorca

2WXX 5l Fosselló sMimposa lMCs delfrancés en els actes pC"lics

2W1S 5l Fosselló, el 9onseil %ou#erain prohi"eix als eclesi*stics que facen elslli"res de re&istre en catal*.



?4?

2W2U2V. ecrets de No#aPlanta am" lMa"olició deles lleis, constitucions iinstitucions pròpies de9atalun;a i les 4lles.

Ferran 6, '2WHV2WUR(Carles ,,, '2WUR2WSS(

2WSR Fe#olució Krancesa

2SXS2H =uerresnapoleòniques

Ferran 6,, '2SXS2S11(

,sabel ,, '2S1S2SVS(

Amadeu , '2SVR2SW1(

, Rep8blica '2SW1WH(Alfons ;,, '2SWH2SSU(

Alfons ;,,, '2SSV2R12(

2SR2 Kundació alPrincipat de la 7nió

9atalanista, que el 2SRGela"ora les 3ases de Manresa, projectedMautonomia per a

9atalun;a am" unaideolo&ia conser#adora.

2SRS -span;a perd lesdarreres colònies: 9u"a,Puerto Fico i Kilipines.

5l se&le ?0444 es re&istra unextraordinari creixementdemo&r*fic i undesen#olupament de les forces

producti#es, pre*m"ul de la

re#olució industrial del ?4?.

2SGG 5"olició del 9odi Penalcatal*

2SGR ero&ació del 9odi de9omerç de 9atalun;a

2S11 i#isió pro#incial

2S1H Lli"ertat dMindCstria isupressió definiti#a del sistema&remial i dels tri"unals catalans.

2S1W esapareix la moneda

catalana

2SVS Primer sindicat o"rer decaracterstiques modernes

2SRX -stroncament delMexpansió econòmica per lacrisi de la indCstria i el comerçinternacional.

2SRS Kinal de la col!la"oracióentre la "ur&esia catalana ilM-stat

2WWQ %Mimposa el castell* en els lli"resde compta"ilitat

2WVS v Ieal S%dula para que en todo el

Fe;no se actue ; ensee en len&uacastellanav

2WWS Prohi"ició de predicar en catal* ala seu de Yallorca

2WRH La 9on#enció Nacional Krancesadecreta lMensen;ament &eneralit<at delfrancés.

2WRR Feal 9édula que prohi"eixvrepresentar, cantar i "ailar pie<as queno fuesen en idioma castellanov.

2SGX 5 partir dMaquest an;, el procediment criminal da#ant elstri"unals només se se&ueix en castell*.

2SGU Primer intent dMinstituirlMensen;ament oficial uniforme encastell*: es prohi"eix lMCs del catal* a lesescoles.

2S1G Primera #ersió moderna al catal*

de la 8"lia

2S11 es pu"lica lModa vLa P*triav,dM5ri"au.

2S1W 5 0al$ncia, apareix la re#ista politicosatrica 7l Mole, nte&rament encatal*.

2SUW Llei Yo;ano dM4nstrucció PC"lica:lMCnica &ram*tica que pot ensen;arse enles escoles és la castellana, deconeixement o"li&atori.

2SUR Festauració dels >ocs Klorals a8arcelona.

2SVG Llei notarial que o"li&a a redactar les escriptures en castell* i prohi"eix elscontractes en catal*.

2SVW Prohi"ició que les peces teatralssMescri&uen exclusi#ament ven losdialectos de las pro#incias de -spaav.

2SWX -l re&istre ci#il comença a ferseexclusi#ament en castell*



*nitat +6 @ocioling'(stica GG2

??

2RX2 9reació de la Lli&aFe&ionalista, "ur&esa iconser#adora. Driomf electoral catalanista al

Principat.

2R2H 9onstitució de laYancomunitat de

9atalun;a

2R2H2S: i =uerra Yundial2R2S 9reació de la 7nió0alencianista, sem"lant a

la Lli&a.

2RG1 9olp dMestat del&eneral Primo de Fi#era.

4nstauració de la dictadura'2RG12R1X(.

2RGU %upressió de laYancomunitat

2R1X imissió de Primode Fi#era

2R1X Kundació delM5&rupació 0alencianista

Fepu"licana

2SRX 4nici del Yodernismeliterari i est$tic

2RXV -s pu"lica <a ?acionalitat Satalana, de Pratde la Fi"a.

2RXW 4 5ssem"lea Fe&ionalista0alenciana

2RXS -s funda >o#entut0alencianista

2RXR -xposició re&ional de0al$ncia

2RGX Kundació de la %ocietat9astellonenca de 9ultura

2RGR -xposició 7ni#ersal a8arcelona

2RGR =ran crisi econòmicainternacional 'la v=ranepressióv(.

2SWW <]tlàntida, de >acint 0erda&uer.

2SWS 5&lutinats per 9onstantLlom"art, un &rup de renaixentistes#alencians, entre els quals DeodorLlorente, creen Lo Fat Penat.

2SS2 Llei dMenjudiciament ci#il: els processos només se se&ueixen encastell*.

2SS2 Missatge a la Ieina Iegent , enqu$ se li demana#a lMoficialitat delcatal*.

2SSG -s pu"lica la primera &ran o"radel naturalista Narcs 6ller, <a papallona.

2SRV -s prohi"eix parlar en catal* pertel$fon.

2RXG ecret del li"eral Fomanones queo"li&a a lMensen;ament del catecisme encastell*

2RXV Per iniciati#a dM5ntoni Y.5lco#er se cele"ra a 8arcelona i el 49on&rés 4nternacional de la Llen&ua9atalana.

2RXW 9reació de lM4nstitut dM-studis9atalans '4-9(

2R2G Pompeu Ka"ra pu"lica la seuaramàtica de la llengua catalana.

2R21 Pu"licació de les ?ormesArtogràfiques de lM4-9

2R2V La Feal 5cademia -spaola instaal &o#ern perqu$ sMensen;e el castell*

pertot arreu, mentre que la Lli&ademana lMoficialitat del catal*.

2R2W /iccionari ortogràfic de lM4-9.

2R2S ramàtica catalana, de Ka"ra,sota els auspicis de lM4-9.

2RGH 6rdre prohi"int ensen;ar encatal*. -s prohi"eixen els >ocs Klorals.



??

??4

,, Rep8blica Espan(ola'2R122R1R(

2R1G 5pro#ació delM-statut de 9atalun;a

2R1V 2S de juliol. 9olpdMestat contra la FepC"licai inici de la &uerra ci#il.

Dictadura del generalFranco '2R1R2RWU(

2R1RHU: 44 =uerraYundial

2RHU LM6N7 condemna el

r$&im de Kranco

2RU1 -ls acords am" els-stats 7nits i el 0atic*

des"loque&en lMaïllamentdel r$&im franquista.

2RUV LMoposicióantifranquista a lMinterior comença a a&ruparse i a

incidir so"re *mplies capessocials.

2RW1 5ssassinat de9arrero 8lanco, cap de

&o#ern, per -D5.

Loan Carles ,'2RWU(

2RWW Primeres eleccionsdemocr*tiques

2RWS %Mapro#a la

9onstitució

2RWR -statut dM5utonomiade 9atalun;a

2RSG -statut dM5utonomiadel Pas 0alenci*.

2RS1 -statut dM5utonomiade les 4lles 8alears

2R1R 4nici de la més durarepressió poltica contra elcatal*

2RHX 9ircular per la qual es prohi"eix lMCs pC"lic del catal*

2RHU La Nue#a le; de-ducación Primaria només

permet el castell* a lMescola

2RWVWW 9ele"ració del9on&rés de 9ultura 9atalana

2RS1 Lleis de Normalit<acióLin&+stica de 9atalun;a i delPas 0alenci*

2RSV Llei de Normalit<acióLin&+stica de les 4lles 8alears

GXX2 9reació de lM5cad$mia0alenciana de la Llen&ua

2R1G Pu"licació del /iccionar eneral de la <lengua Satalana, de P. Ka"ra.

2R1G La majoria de les institucionsculturals i dels intel!lectuals #alenciansaccepten els criteris &ramaticals de

Ka"ra i si&nen les ?ormes de Sastelló.

2R1G 5pareix el primer #olum del /iccionari català-valencià-balear

2RHSVG: -s pu"liquen els #uit darrers#olums del /iccionari català-valencià-balear

2RUX Y. %anchis =uarner pu"lica la

seua ramàtica valenciana.

2RUR 9omença a pu"licarse la re#ista@erra d]Ar

2RVX Y. %anchis =uarner pu"licare#isada i au&mentada <a llengua delsvalencians.

2RVG >oan Kuster pu"lica ?osaltres elsvalencians

2RVR F. Nin;oles pu"lica Sonflicte

ling'(stic valencià

2RVR 9omença a pu"licarse la =ran-nciclop$dia 9atalana

2RWV 5pareix el diari vui

2RWR2RSG 9ampan;es dedesesta"ilit<ació lin&+stica al Pas0alenci*.

2RS1 9omença a emetre D01, Dele#isióde 9atalun;a

2RSH 5parició del setmanari 7l Remps

2RSV 44 9on&rés 4nternacional de laLlen&ua 9atalana

2RSW Les emissions de D01 arri"en alPas 0alenci* i les 4lles 8alears

2RSR 9omença a emetre Dele#isió0alenciana



Unitat 1?. Consells de redacció

Euan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin és el nostreo"jectiu "*sic: aconse&uir que la comunicació escrita si&a el més eficaç possi"le. Per a això,hem d)entendre que l)escriptura implica un procés. Podem considerar que les etapes que s)han

de se&uir per a aconse&uir un text "en escrit són les se&+ents:2. PlanificacióG. Fedacció1. Fe#isió

1&.1 ?lani3icació

Planificar és reflexionar. Bs esta"lir els o"jectius que #olem aconse&uir am" el text i dur aterme una estrat$&ia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informació que #olem

transmetre.

9al sa"er primer, però, quines són les caracterstiques que defineixen un text "en escrit i quinssón els aspectes que les determinen.

ADE-UAC,• Fe&istre i dialecte• Propòsit comunicatiu• Dractament personal

COKER&C,A• Euantitat d)informació• Eualitat de la informació• Presentació de la informació

COKE,

• 5n*fora• %inònims• Puntuació• 9onnectors

CORRECC,

• 6rto&rafia• Yorfolo&ia

• %intaxi

• L$xic

ADE-UAC,L)adequació és la propietat d)un text que determina quines caracterstiques quant a la #arietatdialectal i el re&istre hem d)usar. Bs important que, a"ans d)escriure penseu quin tipus de textnecessiteu se&ons la situació comunicati#a.



COKER&C,A7n text és coherent quan est* "en estructurat, am" una ordenació lò&ica de les idees en elsdiferents par*&rafs. No ha de tenir defecte ni excés d)informació, repeticions o "uits, i ha decontenir totes les dades relle#ants i imprescindi"les.

COKE,7n text est* cohesionat quan s)hi utilit<en "é les conjuncions, els pronoms i totes les altres

partcules de connexió. -st* "en puntuat i en l)interior de les frases les paraules se&ueixen unordre lò&ic.

CORRECC,9onéixer "é la normati#a lin&+stica, les q+estions purament mec*niques de la &ram*tica, ens

permetr* concentrarnos en el contin&ut dels textos. Dot i això, cal re#isar els escrits a"ans deconsiderarlos definitius. 5ctualment els pro&rames inform*tics incorporen correctors que enssón de &ran ajuda.

6AR,AC,Kinalment, hi ha una s$rie de q+estions a tenir en compte en la #aloració &lo"al d)un text. -stracta del risc que la persona assumeix a l)hora d)escriure)l. -n aquest punt hem de tenir encompte coses com la #ariació, la riquesa i la precisió l$xiques, els recursos sint*ctics en&eneral, l)expressi#itat, etc.

-l se&+ent pas en la planificació és l9an#lisi de la situació comunicati"a, és a dir, respondreles pre&untes se&+ents:

• 5 qui #olem escriureQ 'adequació(

La resposta condiciona factors com el &rau de formalitat, les fórmules de tractament, el&$nere, la #arietat dialectal, etc.

• %o"re qu$ #olem escriureQ 'adequació i coher$ncia(

-l tema sol comportar una terminolo&ia distinti#a per a cada tipus de text

• Per qu$ #olem escriureQ 'coher$ncia(

9onéixer el propòsit de la comunicació és "*sic a lMhora dMescriure. %e&ons lMo"jectiu que#ul&uem aconse&uir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formalscaracterstics.

• 9om ho #olem escriureQ 'coher$ncia i cohesió(

7n missat&e ens pot arri"ar en di#erses formes de comunicació escrita 'r$tol, carta, tar&eta postal, tele&rama, article de diari, etc.( i això condiciona di#ersos factors del text final, comlMextensió o lMestructura, entre d)altres.



*nitat +8 Sonsells de redacció GGU

A 'ui "olem escriure[• =rau de formalitat• Kórmules de tractament• =$nere

obre 'uè "olem escriure[• Dema• Dria l$xica

7er 'uè "olem escriure[• Propòsit

Com o "olem escriure[• Dipus de text: carta, article

d)opinió, etc.• -structura• -xtensió

7na #e&ada que hem fet açò, hem d)aprendre les tècni'ues de recollida de la informació.-ntre d)altres:

1. Pluja d)idees: anoteu tot el que se us #in&a al cap so"re un tema determinat, sense preocupar#os per la forma.

2. Keu#os pre&untes so"re el tema: EuiQ Eu$Q EuanQ 9omQ Per qu$Q 6nQ

3. Keu#os altres pre&untes relle#ants i anoteu les respostes:

− Eu$ sa"eu del temaQ− 9om el podreu definirQ− 5 qu$ s)assem"laQ

− 5m" quins altres temes o assumptes el podeu relacionarQ− Euines opinions teniu a fa#or o en contraQ

4. -s"osseu l)or&anit<ació del text: feu un esquema am" di#isions que es correspondran a lesdistintes unitats del text final.

7na #e&ada que ja disposem de la informació que #olem incloure en el text, cal seleccionarla/ és a dir, cal esta"lir quines idees no podem relacionar de cap manera am" les altres iquines tenen lli&ams o"#is. -s tracta, per tant, de re"utjar aquella informació que no ensinteressa, i quedarnos sols am" aquella que és adequada depenent del tipus de receptor, del

tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal.

La selecció de la informació ens ajuda moltes #e&ades a ordenar la informació/ endreçarlase&ons els criteris que demane el text 'criteris cronolò&ics, causals, espacials, dMordredMimport*ncia de la informació, etc.(.

i ha dos procediments "*sics per a ordenar la informació: lMagrupació '&rups i mapaconceptual( i la $erar'uit%ació 'l)esquema(.



1?.1.1 E!ercici

1. Completeu els apartats 'ue us proposem sobre comple!os dels $o"es ordenant lesidees seg3ents+

− -l fsic produeix complexos− -xposa la teua opinió− No tens el pes ideal− Yoltes coses de tu no t)a&raden− No t)atre#eixes a opinar en contra d)al&C− La timidesa acomplexa− La causa és l)adolesc$ncia− eixa passar el temps, desapareixeran− -sti&ues satisfet am" el teu cos

a$ Sauses dels complexos− -l fsic produeix complexos−

−

b$ 7xemples de complexos− No tens el pes ideal−

−

c$ Iecomanacions per superar els complexos

− -xposa la teua opinió−−

1&.2 !edacció

5 l)hora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de qu$ disposem per estructurar la informació i donar cohesió i unitat al text: els par#grafs, que distri"ueixen lesidees al llar& de l)escrit/ la puntuació, sense la qual el text seria il!le&i"le, els connectors,

que interrelacionen frases i par*&rafs/ i les frases.

1?.2.1 El par#graf

-ls par*&rafs fan la mateixa funció en el text que les columnes d)una casa: constitueixenl)estructura de la construcció del text. %ón un conjunt de frases relacionades quedesen#olupen un Cnic tema, su"tema o aspecte particular diferenciat de la resta de l)escrit.

7na #e&ada que hem confeccionat l)esquema, n)hem de desen#olupar tots els punts per acrear el text. 9ada idea o cada "loc d)idees de l)esquema ha de ser utilit<at per a un par*&raf.efinim el par*&raf com el fra&ment de text que hi ha entre dos punts i a part. Dam"é esconeix com la seq+$ncia que es tro"a entre la frase i el text. 4ma&inem que el text ha d)estar format per tants par*&rafs com idees hem inclòs en l)esquema.



*nitat +8 Sonsells de redacció GGW

L)element més important és la primera frase, que ocupa la posició més relle#ant: és el primer que es lli& i, per tant, ha d)introduir el tema o la idea central. 5ix mateix, la darrera frase pottancar la unitat am" al&un comentari &lo"al o una recapitulació que recupere al&una dadarelle#ant.

5 continuació us presentem cinc de les errades més corrents que se solen tro"ar en els escrits pel que fa a la composició de par*&rafs:

/esequilibris. 8arreja an*rquica de par*&rafs llar&s i curts sense raó aparent. No hi ha capordre estructurat: l)autora els ha marcats de forma at<arosa.

Iepeticions i desordres. -s trenca la unitat si&nificati#a per causes di#erses: idees quehaurien d)anar juntes apareixen en par*&rafs diferents, es repeteix la mateixa idea en doso més par*&rafs, etc.

&aràgrafs-frase. L)escrit no té punts i se&uit/ cada par*&raf consta d)una sola frase, més omen;s llar&a. -l si&nificat es descompon en una llista inconnexa d)idees. -l lector ha defer l)esforç de relacionarles i construir unitats superiors.

&aràgrafs-totxo. Par*&rafs excessi#ament llar&s que ocupen &aire"é tota una p*&ina. -llector ha de cap"ussars)hi per separarne totes les parts.

- &aràgrafs amagats. L)escrit est* "en ordenat en un ni#ell profund, però resulta poc e#idental lector, que ha de fixars)hi molt per desco"rirne l)estructura.

1?.2.2 =a puntuació

La funció principal de la puntuació consisteix a su"di#idir el text de manera que en facilite la

comprensió i la interpretació. epén en &ran manera de l)entonació i de la sintaxi, però tam"édel &ust personal. L)Cs adequat dels si&nes de puntuació és propi de textos "en cohesionats.

• El punt

− -l punt i seguit marca l)aca"ament d)una oració, que no est* enllaçadasint*cticament a cap altra i que expressa un pensament complet/ la paraula que else&ueix porta la inicial en majCscula.

− -l punt i apart marca el final d)un par*&raf i indica que la relació entre lesdues oracions és més llun;ana.

− No s)ha de posar punt al final dels ttols o su"ttols separats dels textos.

• =a coma

*sos m%s freq'ents de la coma per a separar elementsG

− esprés del nom de la po"lació, en les datacions.− %epara els elements de les adreces.− esprés de les fórmules de salutació i acomiadament de les cartes i d)altres escrits.− %epara els elements de les enumeracions i tam"é les successions de fets 'lle#at dels

dos Cltims si #an enllaçats am" una conjunció i no hi ha am"i&+itat(.− Feemplaça #er"s so"reentesos, so"retot en titulars de notcies.



s de la coma per a introduir elementsG

− a#ant i darrere d)explicacions en l)interior de l)oració principal.− arrere d)interjeccions i #ocatius col!locats en l)inici de la frase.− a#ant de les conjuncions ad#ersati#es per. i sinó &eneralment.− elimitant complements d)una certa llar&ada que encapçalen una oració o hi #an

intercalats.− elimitant frases extenses coordinades que expressen idees completes.

− Bs incorrecte posar coma entre el #er" i els seus complements o entre el su"jecte iel #er". 5ra "é, podem posarne si el su"jecte o el complement són llar&s ocomplexos.

− Bs inade'uat posar coma entre els dos Cltims elements d)una s$rie si #an unitsam" i, o o ni. Però la hi podem posar si els elements units són llar&s o complexos.

• El punt i coma− %epara expressions que inclouen elements separats ja am" comes: 7s van repartir

el premi aix(G a Hoan, = milions a &ere, 8 a Marc +P, i a &au +:− %ol usarse si hi ha relació estreta entre dues frases/ i la se&ona és una o"ser#ació o

comentari a la primera: 7l comit% comarcal va acordar l’elecció directa del president si es fa aix(, s’#aurà acomplit el manament del comit%

• Els dos punts

Podem usar dos punts:

− a#ant de les enumeracions encara que no són sempre necessaris.− arrere d)expressions com per exemple, on és intercan#ia"le per una coma.− a#ant d)un fra&ment que introdueix una explicació, un aclariment, una

conseq+$ncia.

9al usar dos punts+

− a#ant de les paraules d)altres persones.− arrere de paraules com expose, demane, sol1licite en documents administratius.− arrere de les expressions que encapçalen cartes, on es poden intercan#iar per

comes.



*nitat +8 Sonsells de redacció GGR

1?.2.< E!ercicis

1. Completeu el te!t amb els signes de puntuació con"enients. Escri"iu les ma$8scules.

=9art per l9artLa #italitat de l)art i de la cultura en &eneral és__ des del meu punt de #ista__ in#ersament

proporcional a la institucionalit<ació que pateixen__ en aquest sentit__ per tant__ sónmoments difcils per a l)art__ i és que am" la massificació de la nostra societat__ durantaquest se&le ??__ l)art tam"é s)ha fet de masses__ contra#enint aix l)esperit ori&inari de totart__ que és la interpretació personal de la realitat__ dic això perqu$ crec que és del totimprescindi"le de retornar a l)art amateur__ a l)art per l)art__ llun; dels circuits comercials ifins i tot del cenacles intel!lectuals que fa&ociten la producció am" un interés quasi semprecrematstic__ la professionalit<ació no és__ al meu entendre__ una "ona notcia per a l)art

perqu$ interfereix decisi#ament en el resultat final del procés creatiu__ qui pa&a mana i qui

co"ra fa allò que li diuen o allò que podr* rendi"ilit<ar millor__ això #ol dir que els artistes nos)hi pu&uen &uan;ar la #idaQ -n a"solut__ però em sem"la que el mats queda clar__ escultura experimental__ s__ monumentalitat__ no__ teatre al carrer__ s__ centresdram*tics__ no... 5rt__ s__ ne&oci__ no__

Y.9. -L D-YP%

2. Completeu el te!t amb els signes de puntuació con"enients.

)5pics]] típics]] pre$udicis

-ns mo#em ha"itualment a "ase de tòpics__ conceptes que d)al&una manera existeixen __ que s)han anat transmetent i que fem ser#ir sense detenirnos a reflexionarhi__ si feml)esforç d)analit<ar una mica qu$ diem i qu$ pensem__ en tro"arem de tota mena i en totes les*rees de coneixement__ en poltica__ medicina__ arts i en la #ida &eneral '...(

-L D-YP%, G?RU

1?.2.? Connectors

-ls connectors són elements lin&+stics que uneixen les diferents parts d)un escrit. Poden ser conjuncions, preposicions, ad#er"is o locucions. Kuncionen com a sen;als #isuals per allector, ja que marquen explcitament les interrelacions entre els par*&rafs i les frases.

-ls connectors que relacionen idees dins l)oració són les conjuncions i poden marcar:

− 9ausa: perqu! '3 indicatiu( , ja que, vist que, com que, a causa de, gràcies a, per culpa de

− 9onseq+$ncia: en conseq'!ncia, per tant, de manera que, per aix.− 9ondició: a condició de, nom%s que, en cas de− Kinalitat: perqu! '3 su"juntiu( , per tal de, a fi de− 6posició: en canvi, ara b%, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix− 6"jecció: encara que, malgrat que, per b% que, tot i que, mal que



-ls connectors que relacionen par*&rafs o oracions completes es diuen tam"é or&anit<adorstextuals. %)usen per:

− 4ntroduir el tema: l’objectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar− -ncetar un tema nou: respecte a, quant a, en relació a, pel que fa a

− Yarcar ordre: +r, en primer lloc, primerament, per comen2ar, :n, en segon lloc− istin&ir: d’una banda, de l’altra, per un costat, per una altra part, al contrari− 9ontinuar so"re el mateix punt: a m%s a m%s, despr%s, tot seguit, aix( mateix, a m%s, aix(

doncs− Posar $mfasi: %s a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el m%s important− onar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com %s ara− Fesumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt− 5ca"ar: en conclusió, per acabar, aix( doncs, per concloure, finalment− 4ndicar temps: abans, al mateix temps, despr%s, simultàniament, m%s tard, anteriorment,

m%s endavant, a continuació− 4ndicar espai: a dalt i a baix, a la dretaYesquerra, al centreYcostat

1?.2. Frases

Dots els manuals de redacció hi estan d)acord: les frases llargues costen m*s de llegir 'ueles curtes. Bs per això que tots recomanen "re#etat. 5 continuació us donem al&unssu&&eriments per tal d)e#itar les frases massa llar&ues i poc entenedores:

− <imitar els incisos -ls incisos tallen el discurs natural de la frase. Per això con#é ferneun Cs moderat. No han de tenir més de 2U mots, ja que aquesta és la capacitat mitjana de la

memòria a curt termini. %i no podem prescindir d)un incs llar&, con#é refrescar lamemòria lectora repetint l)Cltim mot que ha#em escrit a"ans de l)incs.

− 7sporgar el que siga irrellevant %o#int al&unes su"ordinades i al&uns complements delnom són crosses o clix%s de poc o cap si&nificat. La frase &uan;a claredat si ens quedemnomés am" les paraules clau.

− juntar els mots relacionats. L)incs s)ha d)inserir en el lloc que cause men;s mol$sties.-ls mots que cal #i&ilar de no separar sense motius justificats són les com"inacions desu"jecte i #er" i #er" i complements.

− Ardre racional . L)estructura més "*sica i comprensi"le és la de su"jecte, #er" i

complements. Però tots els extrems són dolents. 7n escrit en qu$ totes les oracionsrespecten escrupolosament aquest ordre "*sic seria a#orridssim. -l que sem"la més lò&icés que la informació important del text, ocupe sempre un lloc preeminent. Les oracionssu"ordinades #an millor al final, ordenades de més curtes a més llar&ues.

− @elecció sintàctica Les informacions resulten més concretes si hi explicitem els actorsreals dels fets. %i coincideixen am" el su"jecte i l)o"jecte &ramatical, la frase &uan;atranspar$ncia. -n can#i, si la prosa ama&a els prota&onistes en construccions impersonalso passi#es, la prosa té men;s força.

− 7quilibri entre noms i verbs. -l llen&uat&e periodstic i administratiu moderns palesa unatend$ncia creixent cap a l)estil nominal. )aquesta manera la prosa &uan;a impersonalitati o"jecti#itat, però tam"é a&afa un re&ust a"stracte i perd claredat.



*nitat +8 Sonsells de redacció G12

− 7vitar les negacions. Les frases ne&ati#es són difcils d)entendre, perqu$ requereixen mésatenció i temps que les afirmati#es. Yolt so#int podem su"stituirles per formulacions

positi#es.

− 3uscar un estil actiu. La passi#a morfolò&ica, que funciona#a tan "é en llat i que s)usa

moltssim en an&lés o en aleman;, no ha quallat mai en les llen&+es rom*niques. -l catal*oral la fa ser#ir molt rarament, i per escrit, la prosa es carre&a de mots i és molt lenta ifeixu&a.

− *tilització de mots comuns. %ón més adequats en les explicacions i en les informacions.9on#é e#itar, per tant, paraules cultes, massa t$cniques o arcaiques que en dificulten lalectura.

1?.2.P Errors m*s abituals dWade'uació0 de coerència0 de coesió0 dWestil ide disposició del te!t

5-E7594k

2. Fe&istre mal utilit<at

G. 8arreja de re&istres

1. 9onfusió jotu en lMemissor

H. 9onfusió tu#osté en el receptor

U. 9onfusió entre informaropinar, etc.

V. Yarques dMoralitat en el text

96-FN945

2. 4dees desordenades

G. Yolta o poca informació

1. Fepeticions excessi#es

H. 9ontradiccions

U. i&ressions

96-%4k

2. 9oncordança &ramatical errònia

G. 9onnectors mal usats

1. 7sar sempre un mateix connector

H. 5"s$ncia de connectors metatextuals'en primer lloc, en segon lloc, per ltim(

U. Puntuació inadequada

V. s erroni de cursi#es, cometes, etc.



-%D4L

2. Po"resa dMidees

G. s i a"Cs de tòpics

1. 4ntroduccions anodines

H. 9onclusions so"tades

4%P6%494k

-L D-?D

2. Dextos atapeïts, sense mar&es

G. 5lternar par*&rafs sa&nats i no sa&nats

1. No respectar les con#encions formals

1?.2.P.1 E!ercicis

1. ,ndi'ueu 'uin dels dos te!tos *s el m*s ade'uat en la situació comunicati"a seg3ent+

a"ui teniu molta feina i eu de dei!ar una nota al "ostre compan( de pis per ad"ertirli 'ue no us espere a lWora de sopar.

a( 8en#ol&ut amic: mMadrece a #ós per comunicar#os que a#ui em ser* impossi"le #enir asopar a causa de la quantitat de faena que tinc acumulada al despatx. 7s pre&ue que emdisculpeu. 9ordialment,...

"( >oan, aquesta nit arri"aré tard. No mMesperes a sopar. Kins dem*.

1.2 4ar'ueu els errors dWade'uació m*s greus del te!t seg3ent i redacteune un altre.El format del te!t a de ser una carta adreSada al rector de la uni"ersitat.

ola, em diuen 5l"ert i sóc estudiant de tercer dMen&in;eria. DMescric per dirte que no esticdMacord am" lMau&ment de les taxes de matrcula. Dots els an;s el mateix. Bs una #er&on;a, icrec que hauries de fer al&una cosa, collonsT No sé si açò és compet$ncia de #osté, però en totcas hauries de solucionarho, ja que per això li pa&uen. 8é, no mMenrotlle més. -spere la teuaresposta. 5l"ert.

2. Reescri"iu el te!t seg3ent per tal 'ue siga coerent.

No estic dMacord am" la le&alit<ació de les dro&ues, ja que les persones que patixen al&unamalaltia no han de prendreles, perqu$ no es curaran, sinó prendre medecines. 4 les persones

que estan sanes de #e&ades es fan malaltes perqu$ prenen dro&ues, encara que aquestes moltes#e&ades les "lanes ajuden la &ent a curarse o a alleujar el dolor.

<. Corregiu els elements tipogr#fics 'ue calga Mcursi"es0 cometes0 etc.N del te!t seg3ent.

-n primer lloc, parlarem de lMefecte que lMemissió de &asos contaminants est* tenint so"relMau&ment de les temperatures, ja que aquests dos processos estan ntimament relacionats,se&ons els Cltims informes que sMhan pu"licat en la re#ista v4n#esti&ació i 9i$nciav. -n se&onlloc tractarem és lMestudi del des&laç dels casquets polars, se&uint aix el lli"re del r. DhomasPar\er, v8iomassa dels pols en els darrers trenta an;sv. Per Cltim, farem un "reu comentari ala "i"lio&rafia pu"licada recentment so"re el can#i clim*tic.?. Assen(aleu els errors dWestil 'ue cont* el te!t seg3ent.



*nitat +8 Sonsells de redacció G11

La no#el!la mors de tardor que aca"e de lle&ir és un lli"re molt interessant i molt "onic, jaque tracta de lMamor entre una xica jo#e i un #ell de #uitanta an;s molt ric. LMacció passa en un

"alneari de Klor$ncia '4t*lia(, i fa unes descripcions mera#elloses dels jardins i de la psicolo&ia dels personat&es. 5 mi la no#el!la mMha a&radat molt, so"retot quan parla de Deresa,la xica.

1&. !evisió

La re#isió és un dels procediments més importants en el procés dMescriptura, moltes #e&ades laqualitat del resultat depén dMaquest Cltim pas. Fe#isar és a#aluar el que hem escrit, decidir sisMadiu am" les nostres expectati#es i, si con#é, modificar el que cal&a per tal de millorar eltext.

1?.<.1 Re"isió de continguts

Ade'uació+ 9ompro#eu si el text compleix els #ostres o"jectius, si la #arietat lin&+sticatriada és la més adequada, fiqueu#os en la pell del lector i asse&ureu#os que entendr* tot elque hi ha en el text, mireu que el &rau de formalitat de lMescrit sMadi&a am" el tipus de relacióque teniu am" el receptor i compro#eu que no heu "arrejat sense coher$ncia re&istres diferentsdins dMun mateix text.

,nformació+ Yireu si heu aca"at dient tot el que en un principi #oleu dir, suprimiu larepetició innecess*ria, compro#eu si heu sa"ut com"inar am" encert lMexplicació am"lMexemplificació. %i heu fet al&una citació textual, asse&ureu#os que queda clara la font dMonlMheu treta.

Ordre i coesió+ Pre&unteu#os si lMestructura &eneral és prou clara, mireu si lMordre que heuse&uit és el més con#enient. 9ompro#eu que heu donat a tots els par*&rafs del text unamateixa forma 'am" sa&nat o sense(. Lle&iu independentment cada par*&raf i pre&unteu#os siest* "en format. 5sse&ureu#os que totes les idees secund*ries estan clarament lli&ades am"les idees principals de les quals depenen. Pre&unteu#os si heu triat els connectors mésadequats. 9ompro#eu si heu utilit<at correctament els si&nes de puntuació.

Claredat i precisió+ 5sse&ureu#os que totes les expressions sMadeq+en a la situaciócomunicati#a. %u"stituïu les perfrasis innecess*ries. -limineu les repeticions injustifica"les.

9ompro#eu que no heu escrit cap expressió que pu&a representar una discriminació per raonsde sexe, raça, costums, etc.

1?.<.2 Re"isió gramatical

Bs ara, una #e&ada que ja hem redactat lMescrit i nMhem re#isat el contin&ut, que cal analit<arlodes del punt de #ista &ramatical. i hem de tenir en compte tots els aspectes &ramaticals:accentuació, apostrofació, concordança, indefinits, pronoms relatius, pronoms fe"les,

preposicions, #er"s, conjuncions, etc.



1?.<.< Recomanacions per a la re"isió

− No tin&ueu mandra a lMhora de re#isar, res és intoca"le. No us limiteu a re#isar la forma'l$xic, orto&rafia, majCscules, etc.(: re#iseu a fons el contin&ut 'adequació, idees,estructura i estil(.

− 9onsidereu la re#isió com un pas important en el procés d)escriptura/ no com uncomplement optatiu a la redacció.

− Fe#iseu els aspectes de l)escrit per separat: el propòsit, les informacions, l)estructura, lesfrases, l)orto&rafia, etc.

− -#iteu frases massa llar&ues, am" sintaxi complicada, am" a"Cs d)incisos, etc. Fedacteufrases més curtes, am" l)ordre normal, afirmati#es, acti#es, personals, etc.

− 4ntenteu millorar l)escrit emprant mots d)Cs comC, curts, concrets, am" si&nificatespecfic, etc./ en comptes de paraules cultes, llar&ues, a"stractes, "uides de si&nificat, etc.



Unitat 1. Consells per a la inter"enció oral

7n dels o"jectius &enerals d)aquest curs és que l)alumnat si&a capaç d)adquirir un &raua#ançat de compent$ncia a l)hora de produir textos, tant orals com escrits. Pel que fa a la

producció de textos orals, en aquesta unitat podreu tro"ar una descripció del funcionament dela pro#a oral, com tam"é una s$rie de consells per poderla superar.

1.1 Lectura

La primera part de la pro#a oral consisteix en la lectura d)un text en #eu alta. L)examinador haur* lliurat pr$#iament a l)examinand aquest text perqu$ s)hi familiarit<e i si&a capaç delle&irlo am" la fluïdesa i la correcció adequades al ni#ell.

5 continuació us oferim una s$rie de remarques per a la lectura correcta de l)alfa"et #alenci*, perqu$ us si&a més f*cil recordar els errors més ha"ituals i d)aquesta manera pu&ueu e#itarlos i fer una lectura perfecta.

1.1.1 =letres

=letra c 'ce(: es lli& com la s castellana da#ant de e i i. -x: ceba, decisió, incident

=letra " '&e(: es lli& com la g del francés o de l)an&lés da#ant de e i i. -x: general, gimnàs,

gener

=letra 4 'jota(: es lli& com la j del francés o de l)an&lés da#ant a, o, u. -x: jaqueta, joc, jutge

=letra 5 'ics(:

2. -s lli& com la c# castellana en posició inicial de paraula i després de consonant.-x: xic, panxa

G. La x inicial dMal&uns topònims és fa fricati#a, com la s# de l)an&lés ' s#err", s#ip(/ -lmateix ocorre am" els antropònims.

-x: Jàbia, Jàtiva, Jixona Javier, Jenofont, Jerxes, Jimena

1. Pot tenir el #alor de \s en els se&+ents casos:

1.2. %empre que #a en posició inter#oc*lica: fixar, l!xic, taxi.-xcepcions: pixar, enguixar '#alor fon$tic de fricati#a(

1.G. -n final a"solut de mot, darrere de #ocal: complex, fix, ortodox.

-xcepcions: guix, #aixix, ix, en qu$ es pronuncia fricati#a



1.1. Dam"é es pronuncia \s en uns pocs mots dMori&en culte, en qu$ la x est* enfinal a"solut precedida de n:

-xemples: esfinx, larinx, linx

H. La x té una realit<ació sonora, com a &<, quan es presenta en mots començats am"ex se&uida de #ocal, h o consonant sonora:

-xemples: exacte, !xode, examen, ex#ibir, exdiputat

U. 9al parar atenció a no traslladar les refer$ncies &r*fiques castellanes a paraules comesplaiar se, esplanada, espoliar , estendre, estran" o estranger , i, doncs, e#itar deferne una lectura incorrecta am" \s

1.1.2 Dígrafs

Fecordeu que els d&rafs són el conjunt de dues lletres que representen un Cnic so.

2 n(: es lli& com la castellana o la gn francesa.-x: 7span"a, an"

G c: només el tro"arem a final de mot en al&uns antropònims. 9al lle&irlo am" elso \.

-x: /om!nec#, Soderc#

1 g30 '3: la di$resi indica que la u del d&raf sMha de lle&ir.-x: q'estió, ling'(stica

H l·l: la realit<ació de la ela &eminada és equi#alent al contacte dMuna l en posició definal a"solut am" una altra a començament de mot : el local .

-x: novel1laU t%: equi#al al so @d<A o com una essa sonora.

-x: organitzar, setze

V t!: equi#al al so c# del castell*.-x: fletxa, dutxa

1.1.< Aplecs conson#ntics

2. La p de lMaplec mp és sempre muda.

-xemples: assumpte, comptar, prompteG. -ls aplecs -tl-, -tll-,-tm i tn no sMhan de lle&ir literalment, reproduintne fidelment la

&rafia. La t que precedeix aquestes consonants sMassimila a la consonant posterior, produint un efecte &eminador. e manera que aquests &rups sMhan de lle&ir ll, λλ, mm i nn, respecti#ament.

-xemples: ratlla rrλλa , setmana semmna.

-n al&uns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació conson*ntica, demanera que cadascula de les consonants manté el seu propi #alor fònic.

-xemples: tlàntic, atles, atleta, ritme, !tnia, etnografia



*nitat +; Sonsells per a la intervenció oral G1W

1.1.? Di"ergències de tonicitat

-n els presents dels #er"s de la primera conju&ació que aca"en en consonant 3 iar 'ex:estudiar, can#iar, apreciar, etc.(, la tonicitat recau so"re la i

-xemples: jo estudie, ell aprecia, tu canvies++

1.2 Intervenció oral

7na #e&ada aca"ada la lectura l)examinand ha de donar la seua opinió so"re el text que aca"ade lle&ir per a compro#ar si l)ha entés i si és capaç d)expressar idees completes so"re el temaen q+estió.

La inter#enció oral s)ha d)adequar a la situació comunicati#a, i mostrar la fluïdesa i lacorrecció que exi&eix el ni#ell.

1.2.1 Ade'uació

7na resposta és adequada quan compleix el propòsit comunicatiu, és a dir, quan el contin&utdel missat&e correspon a la pre&unta i el to i la formulació s)adiuen am" el context.

-ls principals errors d)adequació són:

a( el discurs massa "reu. "( la resposta no s)adequa a la pre&unta.c( el missat&e és inintel!li&i"le, desordenat.

d( no s)utilit<a el re&istre adequat, per exemple: a"Cs del re&istre col!loquial.e( es "arre&en di#ersos dialectes. Per exemple, utilit<ació de la flexió #er"al del catal*

oriental am" formes &enuïnes del catal* occidental.f( repetició d)idees.

1.2.2 FluTdesa

-s considera que una resposta és fluïda quan l)examinand s)expressa sense limitacions, lainter#enció té un ordre lò&ic i els recursos de la llen&ua que utilit<a són #ariats i adequats. Laintenció i el contin&ut del text han de ser clars.

Euant a la fluïdesa, els principlas errors que podem o"ser#ar són els se&+ents:

α) la intenció i el contin&ut del discurs són "astants clars, però les inter#encions sóncurtes o desordenades.

β) no es completen al&unes de les idees iniciades.χ) les inter#encions són molt curtes.δ) es respon, "*sicament, am" monosl!la"s.

22 0e&eu la 7nitat 2. 5ccentuació i di$resi, p*&ina G



1.2.< Correcció

La part de correcció té en compte di#ersos par*metres. -ls més importants són el l$xic, lamorfosintaxi i la fon$tica.

Les principals errades són:

a( Euant a la fon$tica:

• No fer cap distinció entre #ocals o"ertes i tancades.

• No pronunciar de la < ' s sonora(.

• Pronunciar totes les s de forma sonora, fins i tots les sordes s.

• Pronunciar els fonemes am" fon$tica castellana, per exemple: la j, la c da#ant de ei i

• Pronunciar emf*ticament les consonants mudes, com per exemple la p de l)aplecconson*ntic mp.

• Ponunciar les #ocals elidides, per exemple el #ome en compte de l’#ome

"( Euant a la morfosintaxi:

• 9an#iar la conju&ació d)un #er". Per exemple: fer una forma de la 1a conju&acióquan el #er" és de la Ga: #e recibit per #e rebut / Wtu percibeixes per tu perceps

• 7tilit<ar la perfrasi d)o"li&ació castellana tenir que, per exemple:no tens que pensar per no #as de pensar Wno tenies que dir-m’#o per no #avies de dir-m’#o

• Ker la Ga persona del sin&ular aca"ada en ` as i la 1a del plural en ` an. Per exemple:

tu jugas per tu juguesells jugan per ells juguen

• 9ometre errades &enerals de flexió #er"al, com per exemple: jo sap per jo s%Wque jo est% per que jo estigaWjo viu per jo veig Wells ten per ells tenen

• 9an#iar el &$nere de les paraules, com per exemple:visc a les afores per visc als aforesW#e fet un anàlisi per #e fet una anàlisiWtinc una dubte per tinc un dubte fa bon olor per fa bona olor Wm’#e trencat un dent per m’#e trencat una dent Wno #e vist la sen"al per no #e vist el sen"al #ome de bones costums per #ome de bons costums



*nitat +; Sonsells per a la intervenció oral G1R

• -mprar incorrectament els pronoms o no posarne quan cal&a, com per exemple:tot aix. vull comprar-lo per tot aix. vull comprar-#oWs’#o dic per li #o dicWmos #an donat per ens #an donat

Wlis #e comprat per els #e comprat Wvolem anar-se’n per volem anar-nos-enWjo em vaig per jo me’n vaig de dies lliures, no tinc per de dies lliures, no en tinc

no anir% a la reunio, tu aniràs per no anir% a la reunió, tu #i aniràs

quadern amb exercicis

Documents