Què passa aquí? No trobarem resposta al fet que un nen de dotze anys hagi estat suïcida i provocat un munt de morts i fe-rits. Els fanatismes ens porten a obrar d’una manera irresponsable i inhumana i no té justificació de cap mena quan són infants els qui són utilitzats per aquest fet. Què passa pel cor de la gent que porten a co-metre aquestes accions? S’ha es-borrat del nostre pensament qualse-vol esquerda de bondat? Tan gran és l’odi, la venjança, que només es pensa en com eliminar l’altre pro-vocant d’aquesta manera més odi i més venjança? On és l’arrel de tan-ta malícia que ens porta a fer aquestes accions? Des de la nostra perspectiva humana i cristiana se’ns fa difícil de coordinar alguna idea. Tot i que al llarg de segles passats, també des del cristianisme hem comès horrors dels quals ens n’avergonyim encara. Ara, però, lluny de tota violència, lluitem per construir la pau i el benestar per a tots. Ambtot, sempre és un acte violent quan hem de denunciar in-justícies, situacions properes en les quals no podem callar, i reclama-rem a les institucions les accions oportunes per arribar, a través del diàleg, a acords que ens portin a viure amb dignitat. La pregunta de l’inici d’aquesta columna: “què passa aquí” és un reflex del que llegim a la premsa i escoltem i ve-iem en les notícies dels nostres mit-jans. És prou esfereïdor, veure les imatges i conèixer cada cas de mort provocada per actes suïcides d’a-questa manera. Ens horroritzem mentre ens acabem de menjar a casa el nostre gelat després de dinar o amb els amics a la gelateria, però podrem continuar la nostre vida de cada dia amb més o menys tran-quil· litat, oi més aquests dies d’a-gost en plenes vacances, que veus que pots aparcar el cotxe on vols. On posem o emmagatzemem el nostre “horror”? fins i tot escrivint aquestes ratlles penso: què més puc fer per la pau i la justícia? I que no es quedi només amb unes ratlles mal escrites! Ben aviat iniciarem la Catequesi Familiar, i tindrem a les nostres mans un munt d’infants, nens i nenes, que junt amb els pares i mares participaran sovint dels nostres actes. Els sabrem transme-tre els valors de Jesús i la seva cau-sa? Així hi confio, que mai no sur-tin de les nostres mans persones amb cor de mort, venjatiu o de vio-lència. P. Joan

SENSE ESPERAR RES A CANVI

Jesús està menjant convi-dat per un dels principals fariseus de la regió. Lluc ens indica que els fariseus no deixen d’espiar-lo. Jesús, però, se sent lliure per a cri-ticar els convidats que bus-quen els primers llocs i, fins i tot, per suggerir al qui l’ha convidat a qui ha de convidar d’ara endavant. És aquesta interpel·lació a l’amfitrió el que ens deixa desconcertats. Amb paraules clares i senzilles, Jesús li indica com ha d’actuar: «No hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics». Però, ¿hi ha alguna cosa més legítim i natural que estrè-nyer llaços amb les persones que ens volen bé? No ha fet Jesús el mateix amb Llàtzer, Marta i Maria, els seus amics de Betània? Jesús, alhora, li assenyala en qui ha de pensar: «Convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs». E ls pobres no tenen mitjans per a correspondre a la invitació. Dels esguerrats, coixos i cecs, res no es pot esperar. Per això, no els con-vida ningú. ¿No és això una cosa normal i inevitable? Jesús no rebutja l’amor fa-miliar ni les relacions amisto-ses. E l que no accepta és que siguin sempre les relacions prioritàries, privilegiades i exclusives. Als que entren en la dinàmica del Regne de Déu buscant un món més humà i fratern, Jesús els recorda que l’acollida als pobres i

desemparats ha de ser anterior a les relacions interessades i els con-vencionalismes socials. És possible viure de manera desinteressa-da? ¿Es pot estimar sense esperar res a canvi? Estem tan lluny de l’Esperit de Jesús que, de vegades, fins l’amistat i l’amor famili-

ar estan mediatitzats per l’interès. No es enganyem. El camí de la gratuïtat és gairebé sempre dur i difí-cil. Cal aprendre coses com aquestes: donar sense espe-rar gaire, perdonar gairebé sense exigir, ser més paci-ents amb les persones poc agradables, ajudar pensant només en el bé de l’altre. Sempre és possible de reta-llar una mica els nostres in-teressos, renunciar de tant en tant a petits avantatges, posar alegria a la vida del qui viu necessitat, regalar alguns espais del nostre temps sen-se reservar-los sempre per a nosaltres, col·laborar en pe-tits serveis gratuïts. Jesús gosa a dir al fariseu que l’ha convidat: «Feliç de tu, llavors, perquè ells no te-nen res per a recompensar-t’ho». Aquesta benaurança ha quedat tan oblidada que molts cristians no n’han sen-tit a parlar mai. No obstant això, conté un missatge molt estimat per Jesús: «Feliços els que viuen per als altres sense rebre’n recom-pensa. E l Pare del cel els re-compensarà». José Antonio Pagola

Valls 28 d’agost 2016 N. 865

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

PREPARANT LA NOSTRA CATEQUESI

Ens reunirem la colla de CATEQUISTES i donarem una repassada al nostra calen-dari i al nostre projecte, aquesta vegada nou amb els llibres que ja l’any passat semblava que tots reclamaven. Tindrem el llibre del Catecisme que ens serveix de tema de fons i coneixement del que hem de transmetre als nostres fills. Els infants tindran el seu llibre o “quadern d’exerci-cis” on faran la seva tasca, escriure, pin-tar, dibuixar, respondre... amb diversos exercicis com pot ser un trencaclosques o una sopa de lletres... Els dos anys tenen uns 22 temes cada un, i cada tema porta tres o quatre punts per tractar a casa i amb el catequista. Veurem com poc a poc assi-milem la catequesi que no és pas altra cosa que descobrir Déu, Jesús, la Comu-nitat Cristiana i tota la vida que comporta amb el seu estil. Confiem amb la Mare de Déu del Lledó que ens acompanyarà i serà la Mare-Catequista de tots.

LES MISSES FAMILIARS

Com cada any, els diumenges correspo-nents celebrarem les Misses Familiars que ens apropen a la Paraula de Jesús i a la taula de l’Eucaristia. També estem prepa-rant un equip que ajudi a la seva prepara-ció, no ho podem deixar tot a mans només del Sacerdot que “s’ho munti” a la seva manera. Ens cal la participació de tots i això és el que estem preparant. Comptem amb tots els catequistes i més que s’hi apuntin.

UNA COMUNITAT CRISTIANA

Tots els qui participem de la vida parroquial for-mem una Comunitat Cristiana. La comunitat cristia-na del Santuari del Lledó. I ben aviat iniciarem el nou curs que va de setembre-octubre fins a maig-juny. Durant aquests vuit o nou mesos compartim una colla d’experiències. Des de la família que bate-ja el seu fill, perquè són creients, passant per les fa-mílies de la Catequesi Familiar, les celebracions dominicals, les confirmacions, alguns casaments, i finalment els funerals celebrats amb fe i confiança en la resurrecció, com ens va prometre Jesús. Però la vida de la Comunitat Cristiana va més enllà, des de les diverses posicions, i des dels diversos caris-mes que hem rebut el membres de la comunitat exerceixen tasques múltiples, en el treball de l’edu-cació, del lleure, de l’acompanyament, de la solida-ritat especialment amb els pobres i serà amb aquests últims que des de la Comunitat Cristiana exercim una proximitat solidària d’acollida i de diversos ser-veis, com és la casa d’acollida, el menjador La Tau-lada, els serveis que sovintegen d’acompanyament i que cada dia són més freqüents. La vida d’una co-munitat cristiana no és mesura només per l’assistèn-cia a les celebracions, sinó també dels serveix que ofereix. La tasca del nostre i únic Mestre, Jesús de Natzaret, no va ser altra que la d’anunciar el nou Regne, centrat en el sermó que en diem de la munta-nya, les Benaurances i ell convida als seus deixebles de llavors i de tots els temps a portar a terme aques-tes benaurances del Regne. Recordem una vegada més que estem en l’any de la Misericòrdia i encara que dins el primer trimestre farem la cloenda, no oblidem la seva consigna: Ser Misericordiosos com el Pare. Que sigui un any o si voleu un curs, marcat una vegada més per aquest Déu que estima i és mi-sericordiós i que la bona Mare del Lledó intercedei-xi per tots per ser fidel a l’Evangeli del seu Fill. P. Joan

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ

Ja en el full anterior comunicàvem que per més que aquesta any hem celebrat els 650 anys de la seva troballa i cinquanta de la coronació, no estarà de menys celebrar en el dia de la seva festa la que pertoca com cada any el dia 8 de setembre, festa de les Marededéus trobades. Dia 7: a les 20h. cant de Vespres i Missa de Vigília de la Mare de Déu. Dia 8: el Santuari estarà obert tot el dia (fora l’hora de dinar) i a les 20h. Vespres i Missa de la Mare de Déu. Dia 10: a les 20’h. Missa i en acabar cant d’un nou himne a la Mare de Déu del Lledó composat pel P. Jaume, Xavier Hereu de l’Església Ortodoxa. I presentació del seu llibre “500 sonets a la

Mare de Déu”. Aquest llibre el trobareu a l’entrada del Santuari tot sortint de Missa. El P. Jaume és un home que respira devoció mariana pels quatre costats, la conver-sa amb ell és “contundent” clara i plena de “passió” per la causa de Jesús i la seva Mare Maria. En la segona estrofa de l’himne que el P. Jaume ha composat diu: Els nens i nenes menjaven lledons, ben madurs, Hi jugaven amb la canya i l’esclafidor. Vós que sou a prop d’ells, us mostreu en arbres purs, Amics dels infants. A Valls sou Verge del Lledó..

Alegreu-vos Verge Santa, Mare de Déu del Lledó...

COMIAT DEL P. JORDI Aquest dia 10 a la Missa del vespre, farem un comiat al P. Jordi Mari-mon que ha estat Vicari de la nostra Parròquia durant 6 anys. No el po-dem deixar marxar sense més ni més, li cal un senzill però sincer reco-neixement per la seva estada entre nosaltres. Ell ens ha deixat llarga saviesa que ens enriquia amb els seus escrits i amb les seves tertúlies en les catequesis d’adults, amb la Bíblia i tot el bagatge que portava dins el seu cor i pensament. Ja des d’ara li agraïm la seva dedicació generosa.

LA TAULADA!

NECESSITEM SOCIS

PER CONTINUAR

EL NOSTRE SERVEI

SOLIDARI

PELS POBRES

T’HI APUNTES?

Diumenge XXII durant l’Any

EL PERDÓ Sentor, tingueu pietat de nosaltres: Perquè hem pecat contra vós

Mostreu-nos Senyor, la vostra misericòrdia: I doneu-nos la vostra salvació. ORACIÓ INICIAL Déu de bondat i etern, tot el que és bo ve de vós; sembreu en els nostres cors l’amor del vostre nom, aviveu-lo amb l’esperit de pietat i guardeu-lo sol· lícitament. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén. SALM 67 Cantem amb veu exultant el nom del Senyor

Que els justos s'alegrin, que exultin, que davant de Déu saltin d'alegria! Canteu al Senyor, lloeu el seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix. Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius que vénen enmig de cants,

Tu, Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant per refer els teus camps esgotats, vas allotjar-hi la teva família; vas preparar la terra per als pobres, Déu nostre, donant-li fertilitat. PREGÀRIES Senyor, en acabar-se aquest temps de vacances: Et preguem, que reunits al voltant del teu Altar, compar-tim els teus anhels d’un cel nou i una terra nova.

Ens convides, Senyor, a ocupar els llocs humils en el ban-quet del teu Regne: Concedeix-nos a cadascú de nosaltres un autèntic esperit d’humilitat per servir els germans.

També ens convides a ser generosos del tot: Acompanya la nostra generositat, perquè mai no esperem res a canvi d’allò que donem.

Des del nostre menjador La Taulada, acollim a tothom qui ho demana: Fes-nos sentir l’alegria de la generositat i la perseverança en la caritat.

També et preguem Senyor, per aquesta nova etapa i nou projecte de La Taulada: Que entre tots ho puguem continuar fent possible i acon-seguim allò necessari per a fer-ho.

Et preguem també per les persones necessitades que cada dia demanen ajut: I pels malalts de casa o dels veïns, concedeix-los la teva pau i la seva salut.

Et preguem també, Senyor, pels pobles d’Europa: Que els nostres governants aconsegueixin normalitzar les fronteres acollint les famílies que arriben de fora, per viu-re amb dignitat. ORACIÓ FINAL Confortats amb el pa de la taula celestial, us preguem Se-nyor, que aquests aliment de caritat reforci els nostres cors i els mogui a servir-vos en els germans. Per Crist, Senyor, nostre. Amén.

NOTÍCIES-NOTÍCIES-NOTÍCIES-NOTÍCIES-

SANT BARTOMEU Aquest dimecres passat en el nostre calendari cele-bràvem la festa de l’Apòstol Sant Bartomeu. L’Apòs-tol que va dir a Jesús quan el va identificar que l’ha-via vist sota la figuera: Tu ets el Fill de Déu, el Rei d’Israel. L’evangeli de Joan no parla de Bartomeu (Fill de Tolomeu) sinó de Natanael i ens narra l’epi-sodi de la figuera. La tradició ens porta a Bartomeu a terres d’orient anunciant l’Evangeli i que li van llevar la pell de viu en viu. De totes maneres va ser l’Apòs-tol de la Bona Nova de Jesús que ens ha deixat el seu llegat de fe en el Crist Ressuscitat.

DILLUNS MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTA

També el nostre calendari ens porta a celebrar aquest dilluns dia 29 d’agost el martiri de Sant Joan el Bap-tista. Tots ho recordem prou bé, com Joan va ser em-presonat pel rei Herodes, ja Joan que denunciava la seva unió il· lícita amb la dona que tenia. En la festa d’aniversari del rei i ballant la seva filla, aquesta aconsellada per la mare, li demana el cap de Joan. Va ser llavors que Herodes el va fer decapitar. Joan que havia anunciat l’arribada del Messies i que ell mateix havia batejat al Jordà, ara vessava la seva sang en defensa de la seva fe en aquest mateix Déu que Jesús anunciava i que Joan n’havia estat el seu anunciador més immediat i proper. Jesús va dir de Joan un com va saber la seva mort: Ningú nascut de dona és més gran que Joan; tanmateix el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell. Per tot nosaltres un testimoniatge més de fidelitat a Déu, a la fe i a la Bona Nova de Jesús.

REVISTA CULTURA I PAISATGE En el n. 9 d’aquesta revista gairebé acabada d’estrenar, parla de diversos temes re-ferents a les Comarques tarragonines, i en aquest número 9 hi ha unes quan-tes pàgines dedicades al Santuari del Lledó, que ens recorda la restauració de la imatge de la Mare de Déu de la façana i de la seva his-tòria. Una eina que ens aproxima molt bé a perso-nes i paisatge de casa nostre i de les nostres contrades des de punt de vista de pro-fessionals que coneixen cada racó i cada història.

LA RESTAURACIÓ Programa: 1.000 persones 20€

La setmana passada just havíem arribat a 245 que fa un total de 4.900’00€ Amb els quals hem anat pagant, a compte, les obres. El nos-tre somni és arribar al miler...

Conservació de l'Eucaristia en el Pare Claret 26 d'agost 1861.

«El dia 26 d’agost del 1861, trobant-me en oració a l’església del Ro-ser, a La Granja, a les set de la tar-da, el Senyor va concedir-me la gràcia gran de la conservació de les espècies sacramentals i tenir sem-pre nit i dia el Santíssim Sagrament al pit; per això, jo sempre he d’es-tar molt recollit i devot interior-ment; i a més haig de pregar i fer front a tots els mals d’Espanya com així m’ho ha dit el Senyor... “Glorificate et portate Deum in corpore vestro.” (1Co 6,20). I més endavant «El dia 16 de maig del 1862... a la Missa m’ha dit Jesucrist que m’havia concedit aquesta grà-cia de romandre sacramentalment en el meu interior» (Aut0biografia 700). El Senyor es volia servir d'Antoni per fer front, d'una manera eficaç, als mals de l'Església a Espanya i el va consagrar i va habilitar amb la seva presència sacramental el 26 d'agost de 1861: «L'Eucaristia, com a sagrament del Sacrifici i de la presència real de Crist, va ocupar un lloc preponderant en la vida espi-ritual i apostòlica de sant Antoni Maria Claret. La celebració eucarística era el moment més intens de la seva unió personal amb Jesucrist, ofert al Pare per la salvació dels homes, en ella rebia els ardents desitjos de sacrificar la seva vida amb Crist pel bé de l'Església i de tots els homes. L'oració davant el Santíssim Sagrament l'ajudava a mantenir aquests senti-ments i a desenvolupar les seves activitats en un esperit sa-crificial profundament compenetrat amb el misteri redemptor de Crist i de l'Església (cf. Aut 265, 694, 756 i 767) »(Patrimoni espiritual 14).

Aquesta memòria d'avui ens permet preguntar-nos: Què va significar per al P. Claret -servidor missioner de la Paraula- el ministeri de la santificació, especialment de l'Eucaristia? Com es van integrar aquests ministeris en la seva persona, en la seva vida i en el seu apostolat? ¿Fins a quin punt la vivèn-cia del misteri eucarístic que té el P. Claret afecte a la vida missionera d’aquells que sentim la seva vocació i carisma?

La vivència que té el P. Claret de l'Eucaristia pot dibuixar-se com un itinerari de respecte, admiració, devoció, necessitat, íntima unió i plena comunió. El fet recordat avui pot encen-dre la imaginació meditativa-espiritual, que, ben emmarcada, ajudi a comprendre la gràcia que va rebre el Fundador del Missioners. Però el realment important és aquest camí pro-gressiu d'íntima unió amb Crist-Eucaristia que sant Antoni Maria Claret va anar transitant al llarg de tota la seva vida, cap a la plenitud, i del que ens fa partícips amb una clara in-vitació a recórrer-lo.

LA TAULADA NECESSITAREM APORTACIONS O

MÉS SOCIS! Una solidaritat constant i no donem abast. Sé que des dels serveis socials van fent la seva tasca d’atendre a per-sones... també des de Càritas i Creu Roja, però sempre hi ha aquell que no ha rebut cap ajut i ve a parar al Lledó. Ara és un transeünt que arriba brut i que necessita dutxar-se i poder menjar quelcom, l’hem acompanyat al menja-dor (tot i estar tancat) perquè es pogués dutxar, canviar amb roba neta i calçat. Després l’hi hem omplert una bossa d’aliments que pugui menjar... Una parella que estan amb problemes a casa seva amb una criatura de pocs mesos i demanen allotjament, com Josep i Maria camí de Betlem... què puc fer? Atenem com podem i mi-rem que hi hagi una resposta per a tots. Crec que és el “miracle” de La Taulada. Aquests dies, dues setmanes que tenim el menjador de vacances, repartim aliments tres cops per setmana, que rebem gratuïtament, és un goig per qui dóna i una alegria per qui ho rep.

Per altra banda, estem en plena acció de projectar el nou local, amb tots els permisos d’Ajuntament, ja tenim el primer projecte de com poden ser totes les dependències i amb l’experiència que tenim dels tres anys als locals actuals el nostre projecte serà ben apropiat segons les necessitats i serveis que oferim, amb espais amplis i ade-quats. ASSEMBLEA Per això convoquem una assemblea amb tots aquelles persones que s’han fet socis del nostre projecte: Associa-ció Solidària del Lledó, La Taulada. En aquesta assem-blea explicarem a tots què i com podem fer anar enda-vant i quins canvis suposarà tot això, per a la mateixa associació. Hem enviat a cadascú una convocatòria pel dia 5 de setembre a les 19’45 a la Sala Claret del Lledó.

ENLLAÇ SOLIDARI Des d’aquesta associació Enllaç Solidari, a favor dels projec-tes missioners arreu del món en especial a l’amazònica brasi-lera i altres indrets, com a l’Índia o Àfrica. S’està preparant el calendari de l’any 2017 que molts de nosaltres tenim penjat a la paret de casa i que enes recorda un servei constant de cari-tat i solidaritat amb els nostres Missioners.