q E A L ACADEMIA DE B U E N A S L E T q A S ,

DE B A R C E L O N A

CELEBRADA EL DfA 12 DE ENERO DE 1902

BARCELONA - IMPRENTA DE LA CABA PROVINCIAL DE CARIDAD

Calle de Montealegre, ndmero 6 '

1902

RECQRT NECROL~GICH DEL

I L I U I T EN LA EOLFIINE 8 ~ 8 8 1 6 INAUGURAL

C I ; r . ! ~ u ~ l D b PzB LA &RAL ACADEXIA DE BUENAS LBTRA8,

LO 6th 19 DE JAI(ER DFi igOe

mossrrn Jaeioto Vardngusr

iCom se'n van los grans homens que A mitg segle passat obri- ren lo primer solch en lo campdel renaxement literari de Ca- talunya! ¡Quina tridesa fa véurels sortir d'un B un y molt sovint de dos en dos d'aqueuos sitials, en que haviam conegut k molts d'eiis, los haviam sentit y admirat tantes vegades! L'rin dia es l'espiritual Col1 y Vehi qui surt del rengle, l'altre dia es l'bdolf Blanch autor de La Veu de les ruines, seguit de 8on fogós com- pany D. Antoni de Bofarull; l'un dia es l'autor de la Mallorca Cristiana, l'altre son los dos incomparables gernians Mili y Fontanals, l'endemk son sos compatricis los dos Vida1 y Valen- ciano los qui'n surten l'un derrera l'altre. L'endemk passat los qui'ris devan son Balaguer y lo balmista llanyé y Flaquer, que gayre bc sortiren pleyats cap al cementiri; y derrerament

- ho feu l'aplegador de nostres rondallcs D. Francisco BIaspons, president que fou de nostra real Academia. Deu los tinga . a l cel.

Era verament una generació sencera y cristiana la que ha- via sortit de la escola de retórica y poética que ensenyava en lo seminari lo doctor Marcé; la contemporSnea de Vilanova y de CuySs; la que havia sentit parlar de música, d'arquitectura y d'arts S Piferrer; la que havia apres de pensar eri los escrits de Roca y Cornet, de Marti y Eixalá, y de Balmes, y havia aprés de pregar en la escola de mossen Claret y del pare Mestres.

Deu enviit aquexos gegants de la idea y dc la Ié k la terra catalana, pcr desvetllarla del ensopiment eii que geya feya se- gles; mes coinplerta sa missió se'ls ne torns, y desprks, á corre cuyta, derrera'ls mestres se'n va duhcnt los pochs dcxeblcs que'ns ne restavan.

Un dcls dc cap de brot d'aquexa benehida y gloriosa plhyade, A la que ha sobre-visciit molts anys D. Joaquim Rubió y Ors, mor1 a primers d'Abril de 1899, y aquesa ilustre Academia de Bones Lletres, que s'havia honrat cinquanta cinch anys comp- tantlo entre sos membres mhs actius, y una vintena ab sa pre - sidencia, ha tingut la bona idea de celebrar A honra seva aquexa sessió commemorativa, que tk ben merescuda.

Agrahint it Vossenyoria I'honr6s encarrech que'm feu de es- criure pcr ella una impressió necrológica, vaig A comenqarla, suplicaiit á Vossenyoria y al respectable y distingit auditori que's digne pBndrela per obra d'iiii novici en aquesta mcna de tre- balls.

Tingui'l plaher de conhxcr A D Joaquim Rubi6 g Ors perso: nalment, piiix per son llibre ja'l conexia de temps, cn los Jochs Florals del any 1366. Jo considero aqueix dia (perdonaume aqueix recort personal) com lo día del meu bateig literari, sota les arcadcs del hist6rich Saló de Ccnt, recordan lesdels temples gotichs. Desde aquclla hora, per mi d'eterila memoria, lo tingui á ell, com tambk al inoblidable D. Marian Aguil6 per mos padriris de baptisme.

¿De quin poeta cata14 dcl ineu temps, que be podriam anome- nar de la segoiia volada, no ha sigilt mestre d'una manera 6 d'al- tre en Rubi6 y Ors, y quin d'ells no s'honrarA de tenirse per son dexeblc?

La escola del malaguanyat Rector de Vallfogona, que á des- grat d'ell tal vegada, ha fet tant de mal á les llatres y per'lo tant & i'ánima de Catalunya, dominava aillavors d'un cap fins al altre lo petit y mal conreuat camp de ses lletres. Lo lle'nguat- ge d'Ausias I\larch, d'aquell qui havia dit:

Qihi no es frist de mos dictats no cur,

ja no ser~-ia silió per fer riure y per comptar cstiravots cntre gent de bona geya. Era l'huiiiil y feyner trajo de casa que no ser- vía pcr endiumenjarse quan s'esdcvenia una festa major 6 be una solcmnitat con1 aquesta. Per cantar los sentiments de l'áni-

haversen donat compte, f i n ~ á aquel1 moment, per mi, lo mks important y digne d'estudi de nostre renaxcment.

¿Vos heu escaj-gut may á montanya y en alguna masia em- boscada quan apunta la primavera? La endolada merla, aucell que per ser lo primer de cantar anomenan en la Guilleria l'au. cell solitari, desde un saragall fá sentir tot plegat son siulet de floviol de pastor; sa cangb es ben curta, no té mes que dues 6 tres notes; mes no triga S respóndreli'l cucut, dihent á veu altes lo seu nom desde'ls arbres que borronan. Tot seguit l'alosa, l'aucell. de Sant Francesch, com si vinguks de sentir la seva llig6 espiritual, se'n puja, se'n puja cel amunt cantant á Deu son himne del inati. Les iutrkpides orenetes no trigan á arribar de son llarch viatge, y joyoses de tornar 5 llurs nius y de reveu- re ses rodalies anyorades, comencan frissoses ses anadcs y vin- gudes, ses corredisses, dances y giravols de balladora csboja- rrada. Lo pinsá piteja en la coromin2t, lo pigot assahina en la roureda, g la perdiu escotxeja en l'aubaga, cercant entre les farigoles un roe6 per niar; y alli bais al peu de la font murmu- riosa, entre la verdissa y lo bosch, lo rossinyol aksaja sa prime. ra cang6, la niks bonica que'ls hbmcns ¡ay! poden sentir en i q e s t a .val1 de llltgrimes.

Veuse aqui un simil del primaveral desvetllainent dels aucells de nostra renadiua Gaya Ciencia. Al primer espignet de la dol- ga cornamusa dcl Gayter del Llobregat respongub ab un alegre repic6 lo Tamborincr del Fluviá, alli dalt, entre'ls fajolars d'0lot. Mes avall, en la ciutat de Girona, l'erudit D. Claudi Gir- bal publicá un voliim de poesies ab lo tito1 de Irobador del Onyur.

Lo riu Ter no triga S tenir son Fluvioler, qui fou un humil dexeble del tamborinayre Estorch y Siquks, comaquest era tam- be dexeble de Vallfogona; Lo Ter tingue á mes son Cantor de veu mes robusta en D. Albert de Quintana, q u e havia de ser anys lt venir Mestre en Gay Saber.

Com lo nom del Ter estava ja pres per los poetes del Empor- da, los de ses riberes amunt, de cap á la Plana de Vich, no po. gueren pendrel per divisa. Und'ells trobant en aquella plana uri riu mes modest, se titolava humilment Cantor del Rimentol, y altre no trobant en vaga altre instrument de joglar, prengue la samsbnia y feya ses décimes y vallfogonejava ab lo nom de Samsonier Tocassons.

Molt abans que aquest iiltim s'havia despertat . altre poeta de

-( 25 )-

Vich, lo P. Joan Vinader de la Companyia de Jesiis. Trobantse cn 1849 en lo realme de Belgica, per escayensa arriba, á les se. ves mans un volUm de la primera edicib del Ga,yter y desde

. . aquel1 moment una veu nova s'afegi al inagnifich concert dels Trobadors Nous.

La ciutat de l'arragona que, com un cco sempre respón ama. tenta & les gratis iniciatives de la terra, tamb6 don. sa vcu al nou chor, ab son millor poeta, D. Francisco Morera, qui's titolava Lo Cantor .del Francoli.

Cada riu de Catalunya tingue abans de gayre son poeta, so- , nador de son instrumenten la novella cobla de la poesia ca-

talana. Mes no prengueren pas tots ella nom de joglar, ni cercareii

per entonar ses canqons la vora d'uii riu. D. Pere Vehtalló de Tarrassa se bateja á si rneteix a b lo pseudónim de Cantor de Egn- ra . Y Jaume Subirana, qui desde sa botiga d'apotecari de Sa- llcnt animava al jovent á escriure en prosa catalana en pagines con1 no se'n escrivian allavors, ni se'n escriuen gayres ara, prengu8'1 ferreny pseudónim d'illi?zogauer del fiIonlsenly.

Los dos poetes historiadors de Catalunya s'arredoss:tren tamb6 quiscun & la seva hist6rica montanya. D. Rntoni de Bo- farull s'anomenava lo Coblejador de Moncada, y'D. Victor Bala- guer molt oportunament ab lo nom de Trobador de Montserrat firmava sa primera poosia catalana,que fou cabalment dedicada á la princesa de aquexa sagrada serra.

Molts imitadors tinguk, en aquella temporada S, Barcelona, lo deliciós Gayter com l'anomena n'bdolf Blanch, qui, en 1850, li dedica una sentida balada ab lo tito1 de La mort de Roudor; mes no podentlos estudiar.á tots, fixemnos solament en dos o tres dels mes ovivadors.

Lo Sr. Pons y Fuster, qui fou President dels Jochs Florals ei1861, no'n tinguh prou d'imitar al restanrador de nostra lite- ratura, sin6 que en sa poesia A la llengua eatulana, posa en los llavis d'aquesta un entusiasti elogi seu. Es aquella una de les primeres poesies aleg6riques ab les que los poetes catalans de principis.de1 renaxementcomenqan de donar sortida S, son desitg de reivindicació. La Ilengua catalana, se li apareix vestida de pastora, y li parla axis:

Per mes que'rn vejas pastora, sobre una Toca sentada,

ab rnocadaret al cap y la faldilleta blaua, encara tinch los uestits do quan de senyora anaua, los pergatnins de comtesa y rnaato dcsobirana. . . . . . . . . . . . . y ja que anyellels paslura Ea que u n dia maná esquadras, no uulyas saber lo nom de la reyna abandonada..

Mal1 cert es que ab mas tresors podrian be de[ensarla, jrnes fú no sabs lo que pot, '

la hermosura castellana! . . . . . . . . . . . . Sols del fnbril Llobregat en las voras enramadas eanla pura, alt y loyosa tina dolclssima gayta de mos uassalls lo poder, dels mezis fiels nobles hassanyas, la dolsura de m a ueu y'l valor de mes plomadas. iOhl Gayter, que'l linch u1 e ~ r ! jOh! bon gayteret rlt! l'ánimal Content sempre ab mon amor y aD la corona que't guarda; Deu te doni imitadors com ja crech que algzl n'aguayta. (1)

En Pons y Fuster es donchs, conquerit per nostre Gayter B fdvor de nostra ilengua, y anim6s se llenca A cantar ses glories,

per lo salat Cardoner y Ea Séquia manresana.

mar les poesies que teu, prengub lo bonicoy tito1 de Trobador del Turia. Aquevos dos poetes havian sigut germans de rcligió y eran companys del docte humanista lo Pare Pasqual Perez, qui dirigia lo periódich El conciliadoi-, en que feu les primeres armes altre poeta mes msortat, D. Teodor Llorente, iniciador del rena- xement de les lletres valeiiciancs. Devbmli dir el1 meteix en la primera nota de son preuat Llibret de Versos, com entrá en la nova escola literaria. «La idea de versificar cn valencitt me 11% inspirá la lectura del Gayter del Llobregat del Sr. Riibió y Ors; estos foren los primers versos catalans moderns que cone- gui, y quedi tan encisai dluquella nova parla poktica, que no pogui ja tráuremela del cap.» Axó meteix diu en la'dedicatoria del exemplar de ses poesids; que li enviii ab aqueva endressa: Al meu primer mestre en poesia llemosina L o Gayter del Llo- bregat.

Son segón mestre fou altre gran poeta catala D. lfariaii Aguiló, de qui el1 y son iiitim amich, per no dir son germá, Venceslau Querol, rcberen la encoratjadora uucib en la Bibliote- ca proviricial de Valencia. En ~ l o r e n k portá al dolcissim autor de les Rimas jL escriure

en la oblidada llengtta de mos auis nzes dolsa que la me1

com havia dit feya alguns xiiys Vilaroya, qui es 1'Aribau de Va- lencia. Y ells dos hi portaren B Ferrer y BiyuC, Yranzo, Labayla y á tot lo be11 esto1 del Rat penat. TA'últiin dels poetes valencians que vinch d'anomenar en lo prolech d'unes poesies que publica en 1864, ab lo tito1 de Ecos de la Juventid, confessa sa filiació lile- .raria ab aquexos mots que recordan los de Llorente: El Gayter del Llobregat [ue'el libro que me inspiró el amor á la poesla le- mosina.

Lo Gayterfou coiiegut també y ben aviat part d'allk les montanyes regalades del Canigó. Desprtis de Mossen Salamó, autor del popular llibre La regla de vida, un delv primers rosse- llonesos que escrigueren en catalá, y prengrieren enlo segón ters de la prop passada centuria la defensa de nostra llengua,es.sen- se cap dupte, joseph Tastú. Donchs com ha& sigut amich de Raynouard, de Francesch Aiagó, de Prósper Bofarull y del bis- be Torres Amat, ha fou tambb del Gayter ab qui, envers l'any 1M4, tracta de publicar e ilustrar quelcom de l'antign litera-

tura provencal. Vuyt anys desprbs Pere-Puiggari, qui abans de la Revolució havta sigut novici dels monjas bcnedictins d'Arles, publiclt e n l a imprempta Alsina de Perpinyá una gramática ca- talana-francesa, y enuna apología de nostra llengua feu conbxer a l Rosselló lo prólech del Gayter y una dotzena d'estrofes de . la seva Oda á Barcelona, traduits per J. Argiol. Era nebot de Puiggari lo sabi coroiiel d'enginers de aqueix Iiorn, k qui uii ex- cbs de modestia iio dexk escriure gayre, y, lo quc es pitjor no li dexS publicar res de lo que tenia escrit. Donchs aqueix era amich entussiasta de Rubi6, com ho era tambh lo bo, lo ten- dre y patriarcal Justi Pepratx, qui acaba de baxar á la tom- ha, plorat de tots los bons catalnus de sa y de llh dels Piri- ileus.

Entre'ls escriptors y pactes rossellonesos inereix que tem aqui esment de Mossen Bonafont, Rector de Tautanll, qui haventlio sigut de ClayrB, en consonancia ab lo escala catalana, prengu8'1 cognóm que jo trabo escaygudissiili per un poeta, sobre tot per un rector de fora, de Pastorellet de la val1 d'Arles. El1 en Delpoiit, en Payret, lo caiionge Boher, y sobrc tot lo venerable Bisbe Carsalade no serán pas los Últims rossinyols que cantarán sota'l , Canigó en la llengua de Cabestany y dlEximenis.

Dfes encara, sa cornamusa se senti desde Madrid, y An- toni de Trueba qui allavors seguia' sens esma la corrent de la poesia de moda pel cami de la imitació y dels motllos fets, im- pressiouat per aquella. musa patriótica y regional, rompe les trabes que'l lligavan, se conegub h si meteix, trobá la natura- leca, y girant sos ulls als recorts de sa infantesa, y volant S son

. hermbs país, desde aquel1 dia fou lo poeta de Viscaya. De ma- nera que, scgons confessió propia El Libro de los cantares del ciego Antóa es un tany del llibre de poesies del Gayter del Llo- bregat.

En Trueba feu mes que cambiar de cimi en seguici de nostre ilustre poeta, puix traduhi en versos lliures sa oda Mos eantors, que vegk la llum en lo primer número de la Lira Española,perid- dich abon colaborava en Piferrer. En la nota que posa per cap- solera A sa bella traducci6, se declara entussiasta admirador del Gayter B qui personalment no conexia, y'sdcl de que ses pro- ducción~ no sian mes conegudes en les terres de Castella. Feu mes encara, no tenintne prou d'haverles apreses dememoria, com conressa el1 mcteix en la esmentada introducció, no par& fiiis & escriure en catalh una estrofa dedicada S Rubió, que u9 vaig

B llegir com á prova de la extraordinaria admiraci6 que per el1 sentia:

Conatesa sense corona t e diu, Rubió, Barcelona, plorant de sallira al sd; mes corona tens encara que s i una has perdut, tens ara, altra mes bella en Rubió.

En Rubi6 donchs ja tenia dexebles agsmbadors, no solament -en tots los indrets de Catalunqa, sin6 tamb6 al voltant d'ella, especialment en totes y qniscuna de les comarques ahon se parla la llengua del rey en Jaume. Bona part de ells, pot ser la mes granada, no rumbejava pas la divisa joglaresca sin0'l llaut de tro- badoi., puix trobadorench era m& que altre cosa lo renauement que assi puntejava. A n'en Rubib meteix, encara que's disfressá de joglar en ses primeres sortides, mbs que la cornamusa del pas- tor li esqueya I'arpa, que ab l'autor de la Oda á la patria acaba- va de despenjar del mur sagrat. Una gorra de trobador corona- . da ab una viola d'or fou lo guardb que rebB d'aquesa real Academia, com á guanyador del primer premi que s'ha ofert k . la'poesia catalana moderna.

Lo guanyk ab lo Roudor del Llobregat, poema en que seguint un hCroe nat en les vores de son riu predilecte, se llenqa á can- tar la conquista d'Atenes y de Neopatria per los catalans, es dir, lo iet m6s gran de nostra historia, la veritable y marave- llosa epopeya de nostra nicaga.

Catalunya, que havia pujat al cim de sa gloria en temps dels trobadors, sentia y rcspirava á plaher, com un ayre vivificant, sa poesia reimxeilta, que li parlava de sos Cointcs y de sos Reys, ieiltlos reviure davant ella ab son glori6s passat.

En aquel1 temps, que podriam anomenar de transicib per nostra literatura, tot trobadorejava á Barcelona.

En 1868, lo incansable Antoni de Bofarull publicava lo va- libs llibre Los Trobadors Nozts, posella, 6 no s& si diga joycller ahon estojaren sa millor inspiracid tots los poetes de la terra;

-en eii surten fins los noms de Roca y Cornet, de Pcrmanyer y de Balmes. IJn aiiy mcs Balaguer iinprimia Los Trobadors Moderns, llibre en que figuran los noms de gayre be tots los vells y, á mbs, los d'algun aucell dc la derrera volada, que aca-

Java de gortir del ou. Los joglars de la poesia, donchs, no eran

-[ 31 )-

Ja una cobia de quat re músichs de poble d e l ~ qui van á tocar per los aplcchs y festes majors; eran un vol, eran tot un exér- cit, l'exércit de la poesia novella. Sos soldats eran arreplega- dissos y vinguts de totes bandes, mes sense tenirne esment, ha- vian donada una gran batalla, de la que sortiren. guanya. dors.

Aquells poetes fluvials havian esparverat y fet fugir com un esbart d'aucells totes les nimfes de nostres rius; aquells cantors pagesivols venian d'esquivar 5 Diana la cacadora de nostres boscos, y d'escombrar de sátirs bakyuts y de peus de cabra tots nostres jardins. Ells arrencaren lo trident de les mansde Neptu, per tornarlo á Roger de Lluria y nostres immortals Reys del casal d'Arag6. Ells havian enderrocat lo templo gcla- ' dor del paganisme, ja socabat per la titSnica y ensemps cris-

tiana generacid que'ls precedia, y en lo trono de Jupiter hi havian tornat lo Deu del Evangeli, qui es lo Dou d'ahir, lo d'avuy y lo de sempre, com diu Sant Pau.

La freda y glassadora boyrada del classicisme, que desde tant temps encaputxava los pobles dlEuropa com un g ran su- dari, s'esquexava y comencava de fondres & les primeres albors del romanticisme, y la naturalesa de nou se dexava veure al h6-

m e tal com es, bella y encisadora sense disfresses de cap inena. L'homene quedava enamorat y cor-pres, y d'aquell amor ñ'havia nascut gayre be per totes bandes la nova y flamanta poesia do1 esdevenidor.

La musa catalana al obrir los ulls vora'l Llobregat fou bres- sada amorosament per sos primers aymauors, que trayentla aviat de sa humil cabanya, la passejaren per les viles y-pobles, la pujaren A les lluminoses hecmites y als castells emmarletats, que's posaren de moda en la poesia; la presentaren B tots los palaus de Barcelona, y per iiltim on lo meteix Sal6 de Cent la pujaren a l trono dels Jochs Fiorais d'hon ella havia de ser la veritable regina.

Tot estava apunt á Catalunya, tot estava disposat com per la sabia ma de l a Providencia, per replantarhi aquexa g a y a y poetica instituci6 dels Jochs Florals, veritable Desperta Ferro de ~ i t n l u n y a . Ab nostra poesia'hi acabava denhxtser també nos- tra historia, adormida desde la mort de nostre bonisiiv rey Marti 1'Humh. La idea hist6rica juridica catalana s'havia reno- vat també a b Snntponti. ' ~ o i t r e pensament filosbfich renaxia itb l'autor del Criteri,' ab Ferrer g Sqbirana y ab D. Xavier

Lloren~; nostres inonuments que dexb cobrir de pols y d'oblit una generació ingrata B ignoraiit, -trobavan en Piferrer., son entussiasta admirador y, no se si diga, son cantor, que tot se- guit reclamaren per ells de un & un tots los monuments #Es- panya. L'Aguiló, ajudat de Llorente y de Querol, acabava de promoure un assaig defesta seiiiblant it Valencia, d'hon era encara bibliotecari. Y per presidir nostres Jochs Florals teniam nqui l'autor del Pros Bernat, qiii era ensemps lo primer aplesa- dor de nostres cancons, y lo mCs sabi y profond escorcollador de coses de la Edat mitjana, segons son dexeble y hereu Ne. iiendea Pelayo. Quan son amich y coinpany, lo sabi filosop Llorens, lo sentí parlar en públich, peF la primera vegada, en llengua de sos avis, que parlavan de nini ells dos b Vilafranca, coinrnogut no poguB aturar que les llitgrimes li baxassen cara avall.

No cal dir que nostre poeta fou un dels mBs decidits funda- d o r ~ d'aquexa institucib, y mantenedor #aqdix primer torneig literari. Per el1 escrigue lo sabi y ben estudiat Cartell, que, gayre be ab les matexes paraules, s'haii tramBs d'un any al altre qua- ranta quatre Consistoris, con+idanthi Als experts y honorables trobadors de Catalunya 11 de tots los territoris ahon noslra llengua es parlada 6 coneguda. Y per últim, coronitlo frontispici del tem- ple de la Gaya ciencia ab la famo6ia divisa de Patria, Ifides, Amor que, trobantla inmillorable, han escrit en sa adarga los Joclis Plorals de la meytat de les ciutats #Espanya, algunes fora d'ella en lo continent, y fins b l'altra banda del mar los Jochs Florals de Buenos Ayres.

Lo prodigi estava fet; la iiostra llengua que havia sigut en- terrada, no quatre dies com Llatzer sin6 quatre centuries, lli- gada de peus y mans dintre sa. tornba, havia ressucitat sopta- dament, y parlava clar y catalh, y polsava maravellosament ¡es tres cordes de l'arpa, cantant los tres amors de son lema. La aurea cadena de la tradició literaria, en mala hora rompuda, se acabava de confegir, nostra cstimada terra tornava ser la terra del trobadors, y en sos jardins florian de nou la viola'y la englan- tina d'or de la Gaya Ciencia.

La Ve de nostre Gayter del Llobregat, qui s'havia llengat tot sol h la creuada feya trenta anys, havia sigutcoronada ab aquell miracle. Aqucll día fou lo día de son triomf, com 110 fqu tamb6 per l'autor de la immortal Oda d la Patria, y per l'iiispi- radissim Aguil6, amich coral de tots dos.

. . !

J .

. . -(. 53 )-

D. Joaquim Iiubió era veritablement homc de gran .fb;y com aquexa virtut sol crbxer al acostarse á les clarhrs de

... la eternitat, en sos últims anys s'havia ensenyhrit d e la sevi! ánima, no dexant ,en. ella gayre espay per los altres dos mots del lema floralesch. Vivinper la fe y per sa Alla primogénita

, . la caritat, qiic exercit-va com á particular y com á president de la Conferencia parroquia1 de Sant Vicents de Prtul.

Al comenpr aquest sencill parlamerit vos he dit de quina manera 16 v a i g conbxer, al clóurcl ark permetau que us dig6 com lo vegi per derrera vegada. 1

Lo día era'l de Uivcndres Sant y , l a hora ta del. Ofici soleni- . . ne, á que acostuma assistir cristiiniment comen millors temps,

Deu li pach lo bon esemple, lo cos de catedrátichs de nostra Universitat, de la quc havia sigut nombrat rector no feya gay- re. Al entrar á 13etblem ja havia fetcs lcs'estacioris dc costum á Rarceloiia y arribit. tot suhat; y mes afadigat dc lo que calia h un liome de xwytahta anys, que anava h presidir una funció de tres hores.

Al véurcl malalt y ala-caygut cn sa' cad i r~ , rcctoral, son fi11 D: Antoni y sos amichs li suplicavan, qne abrevias ses devo- cions, y cuydás de la seva salut, que palanquejava y estava apunt de caure. .&les ell, impertQrrit, seguí mot per mot,ab lo lli- bre als dits, lo Pnssio,de Sant Joan;.desprbs assisti dcvotainent &les tendríssimes escenes del descobriment de la Vera-Creu, y & la adoració de la metexa; mes al adorarla el1 tamb6, ab prou fcynes y merkés a l bray. de sos aeompanyanti s e pagué execar de terra. DesprBs trQuiol y decaygul- acompariyh i I Nostre ~enyoi- per lo sant temple en aquella process6 trista y sense magnificencia que representa'l seu sagratissim cntcrro. En ella los sacerdots vestits de negre cantan ab veu baxa, mes la orga no gosa obrir sos llavis dintrc la iglesia, ni les ' campalles fora, plorant calladament ab los fidels, ab la ciutat y ab la terra tota la mort de nostre Senyor Jesucrist.

Despres del ofici vaig sortir h estrényer aquella ina, ja Ireda ab la fredor de la mort que se li acostava.

iEstranya coincidencia! Aquel1 meteix

jorn que l'ignoscent per be de 101s fou posat en lo pul,

s'laavian enamorat Auaias March, lo Petrarca y altre poeta en- 8

cara m6s a l t , lautor de la DivMla Comedia. Los dosprimers s'enamoraren d'una dona de l a . terra, lo Dant s'enamor5 d'un ser angelical, qui desprós l'acoinpanyá per los nou cercles del paradis, mes jay! cap. y A l a f i tornantlo á la terra. Nostre Ru- bid eskva cor.pres d'un amor mes alt, lo de .Jesús sagramentat (alabat sia per sempre), que yenia d'acompanyar per la iglesia, y, es de creure, que &nava 5 aoompanyarlo en lo cel per no ba- xarne mes.

Bou dia aquel1 per dir á un amich qui se'n va, i A Deu! Bona hora per dirli, iAreveurs!