PERIÒDIC POLLEN Cl

ANY II. No. 30 -JUNY - PREU: 25 PTS. BOLLETI EDITAT-PER O.C.B.POLLENÇA, C/. SANT ISIDRE, No. 3. D.L.P. 503-79.

IMPRIMEIX: EDITO RIAL BALEAR, S.A.

Dionis Bennassar:Fill il·lustre de PollençaDiven que cada poble

Hauré el seu futur, i Po-llença una vegada més es-devé protagonista de laseva historia. Els pollen-cins estan d'enhorabona,la seva voluntat ha estatrespetada. Dionis Bennas-sar serà proclamat oficial-ment fill ¡Llustre.

L'OCB de Pollença sesent orgullosa d'havercol·laborat a canalitzarles aspiracions dels seus

amics, es a dir de tots elsque el conegeren i pertant l'apreciaren, i delsque l'han conegut tastantla seva obra.

L'Ajuntament de Po-llença, gestora d'aquestavoluntat, proclamarà ofi-cialment fill il·lustre a enDionis en una sessió ex-traordinària, i solemneamb un únic punt de l'or-dre del dia.

Dionis que no hagués

mort mai, ja que era unapece mes de la nostra tra-dició i cultura, ha estatguanyat definitiva, jus-ta i merescudament per ala nostra historia.

L'Obra Cultural veuaixí realitzat una de lesseves tasques principals,l'ajudar a que tots plegatsrecuperem i llaurem lanostra cultura. (Continuapàgines centrals).

Publicat el text de• avantprojecte d'estatut

S'ha editat cl text del'Avantprojecte d'Kstatutd'Autonomia que recull eltreball dut a terme perl'anomenada Comissió delsOnze i (¡uè sera el que donipeu a la discussió dins laComissió encarregada de re-dactar, de manera definit iva,I' 1 -statut d'Autonomia.

Conté un total de cinctítols, ties disposicions ad-dicionals, nou disposicionstransitòries i una íinal.

S'ha publicat en bilingüei com a característica fona-mental té que inclou tambéles propostes alternativesdels diversos grups politicsque formaven part de la Co-missió ja esmentada.

Això ve a suplir un poc,en certa mida, la mancad'informació que hem soferttots els interessats en aquesttema de tanta importànciaper als que ens ha ctocat deviure a les Illes, ja que lesdiscussions i els debats esta-blerts en els diferents arti-cles pràcticament no hansortit a la llum, creim ques'han dut un poc com ad'amagat i, f ins i tot ara,que ja s'ha publicat, s'ha fetd'una manera reduiria i sen-se donar-li cap tipus d'im-portància, com qui no vol lacosa.

F.ls encarregats ile la sevadifusió seran els Consells In-sulars que el repartiran entreels Ajuntaments, i les Knti-tals Públiques, les Socials iles Culturals... molt bé!, pe-rò i el ciutadà del carrer?Ah, ell? Com sempre!, hau-rà d'esperar un poc més per

a tenir accés a aques ta |)ii-blicació perquè s'ha liagutde fer una nova edició jaque la primera no va éssersuficient , desprès estarà (es-perem:) a disposició ile quiestigui interessat, a les de-pendències dels Consells.

S'ha iniciat també el pe-ríode de consul tes entre elPresident del Consell Cene-rai Interinsular, l.n JeroniAlber t i , i els representantsdels ï^rups pol í t ics sobrel'Avantprojecte i, a conti-nuació, es donarà un mesperquè cada Consell puguirebre sugherèlli ics, novesaportacions i textos al terna-tius que seran posats a dis-posició <!e la (omissió que

liaurà d'aprovar la propostadel Projecte d'Kstatut, i aixòes farà, com a molt larti, el15 de juliol.

I.sperem, perquè encarahi som a temps, que s'orga-nit/'m actes públics per a do-nar a conèixer el t ex t , polí-tic si, però amb forta reper-cusio sobre la resta d'aspec-tes que poden ésser el cul-tural, el social, l'econòmic,el de règim ju r íd i c i tanlsd'altres que incideixen enel nostre passar diari i quefan que, fins i tot la gentciue queda indi ferent davantmolls d'esdeveniments quees donen avui en dia, s'ha-gin d'interessar per aquestprojecte.

AVANTPROJECTED'ESTATUT

D'AUTONOMIA DELES ILLES BALEARS

Elaborat per la "Comissió dels onze" i que es proposa ala comissió que definitivament haurà de redactar el Pro-jecte d'Estatut d'Autonomia.

Conté, intercalats, els textos alternatius o addicionals,dels diversos grups polítics membres de la comissió re-dactora.

En aquest númeroL'EMISSARI SUBMARÍ DEL MOLL ENCARA ESTA ROV.PUT I JA HA COMENÇATLA TEMPORADA TURÍSTICA (Pag. 2)

ROBAMENT A LA JOIERIA CABRER (Pag. 3)

L'ORATORI DEL ROSER-VELL RESTAURAT (Pag. 4)

L'ATUR A POLLENÇA: NÚMEROS CANTEN. (Pag. 5)

PARLA EL PRESIDENT DE L'OBRA CULTURAL BALEAR, TONI MARQUET (Pàgi-nes centrals).

EL LLENGUATGE PLÀSTIC DE NILS BUR WITZ (Pag. 10)

A L'ESTUDI D'EN TONI DIONlS (Pag. 11)

Divendres

dia 12 festaa placa

(De nostra redacció)Organitzat pel Cafè Es-panyol — Ca'n Mobcetper als amics— hi haguéuna mica de trui i sarau,d'aquest que la gent dutan endarrer.

Actuaren els "Fla-mers" amb la coï.kbo-ració desinteressada del'arquitecte i músic San-tiago F. Bo. Una inicia-tiva que creim podriatenir una continuïtatcara a aquests horabai-xes d'estiu. Ens agrada-ria poder agrair més en-davant en aquestes pàgi-nes l'haver dut a bonterme aquesta suggerèn-cia. Els bars de plaça te-nen l'oportunitat de, amés de fer uns duros,donar una mica de vidaal poble.

La foto comentada

<

Els cables elèctrics perden la sevafredor metálica per arribar a és-

ser bellesa, quan els t roba madornáis i plens de vida,

amb les crenelles i el oronolsque, feels, no deixen de vi-

sitar-nos, cada any.

•—ÄftSi«»»»tKJtKJ

TO

así""?".--

I EL GALL No. 30j [ I JUNY 1981 -PAG. 2~

Con ocasión del Día de"Mallorca Misionera", tengo abien recordar para los lectoresde "EL GALL" de Pollensa, lagloriosa huella que, a finalesdel siglo pasado y principiosdel presente, dejaron por elmundo varios ilustres misione-ros, hijos de Pollensa. Me re-fiero a los hermanos Guillermoy Bernardino Llobera, y JaimeCerda Cabanellas, y escueta-mente a don José Llobera Rot-ger.

GUILLERMO LLOBERA,nació el 30 de enero de 1853,y ordenado sacerdote en Pal-ma, entró en el Noviciado delos jesuítas de Veruela (Zara-goza). Poco tiempo después,sintiendo ya su vocación deMisionero, salió para Filipinas,el 27 de julio de 1888. Aquítrabajó en Cantilán de Suri-gao, y por razones políticas(fin 1899) tuvo que regresar aEspaña. Pero, apenas llegado asu pafs, lo dejó de nuevo paraayudar a las misiones de Sud-amérlca, donde permaneciócatro años (1903) para Incor-porarse de nuevo a la Misiónde Filipinas/En 1925 lo en-contramos en la ciudad deDapitán, falleciendo repentina-mente el 19 de marzo de 1927

Al entierro del P. Guiller-mo asistió todo el Municipio-leemos en las Crónicas de LaMisión -: el Centro Católico,los hijos del pueblo, Apostola-do, Luises, Legión de María,

Misionerosde Pollença

niños de las escuelas, ote. ElP. Roure açjradeció desde losmuros del cementerio la mani-festación de duelo y dijo a losasistentes: "No habéis podidohacer más: habéis tomado elcadávnr como vuestro. Eravuestro padre y vosotros leamabais como hijos".

Desde Filipinas el P. Llo-bera sentía la nostalgia de sutierra y desde allí vivía su de-voción a !a Virgen del Puig dePollensa. El P. Elíseo Gil es-cribió desde Filipinas una car-ta sobra la vida y muerte delP. Guillermo con fecha 12 desept, de 1927.

Por su parte, el P. Lloberatiene publicadas no pocas car-tas escritas desde los diversosP'.iostos de Misión que ocupó.

BERNARDINO LLOBE-RA.— Era hermano del P.Gui-llermo. Nació el 11 de diciem-bre de 1856. Estuvo un año enel Ateneo de Manila, y luegopasó a Butuan y más tarde aCaraga de la isla Mindanaodoncto fue Superior de 1906 a1919. En 1920 pasó a Davao,y en 1923 a Dapitán dondemurió víctima de un ataquede apoplejía como sucediótambién con su hermano Gui-llermo. En Mallorca moriríatambién de esa forma súbitaotro hermano suyo. Canóni-go de Palma, don Martín Llo-bera, y así murió también suprimo hermano don MiguelCosta y Llobera, predicando

en las Teresas de Palma.El P. Bernardino se distin-

guió como predicador y por elcuidado espiritual de la Misióndonde trabajó.

JAIME CERDA CABANF.-LLAS. Nació el 11 de enero de1883 y entró como HerrmmoJesuíta en 1903. Luego de resi-dir en Barcelona y Huesca, pa-só a las Misiones de las iul.isCarolinas en el Pacífico. Fstu-vo también un año en NuevaGuinea. Estuvo en el Japóndurante dos años y regresó aCarolinas. En 1940 vino a Es-paña, y, preparándose para re-gresar a su querida Misión, es-talló la segunda guerra mun-dial, quedándose en Jerez dela Frontera, pasando en 1949a Puerto de Santa María, y fa-lleciendo en la ciudad de Cór-doba el 13 de noviembre de1961. Falta decir que en Aus-tralia el hermano Jaime se ope-ró de apendicitis, y ahilo qui-sieron retener como Misione-ro por el espíritu de trabajo deque tenía fama.

También figura como Mi-sionero, nacido en Pollensa. elPbro. JOSÉ LLOBERA ROT-GER, entre los sacerdotes dio-cesanos que, en 1924. trabajanen la extensa mies de HispanoAmérica. Había nacido donJosé en 1893 y se ordenó sa-cerdote en 1918.

Nicolás Pons LlinàsCa'n Picafort, mayo 1981

UT <L'autonomia de les Illes,avui 5 5 -

Taula rodona al Club PollençaOrganitzat per la Secció de

Cultura del öub Pollença ten-giié lloc el passat 29 du maig unataula rodona sobre "L'Autono-mia a les lilo avui". Actuà cunia moderador el periodista Sr-hastia Verd i va comptar ambl'assistència dels representantsde AJV. (Gabriel Canellas),PCIB(Josep Valero), Damià Ferràl'onç (PSM) i Antoni Ramis(l'SOE); no va comparèixer elrepresentant d'U C D Rafel GilMendoza, per tal motiu el par-tit gubernamental no va csUrrepresentat a la taula.

I,'acte començà a les 9,50del vespre (malgrat estàs anun-ciat per les 9,30) i en primerlloc el moderador Sebastià Verddemanà als distints membres dela teula que definissin la sevapostura davant l'avantprojected'Estatut d'Autonomia elaboratper la comissió dels onza. Co-mençà per Al' Gabriel Canellas,que va donar el beneplàcit delaeu partit a l'avantprojecte; mal-grat lii hagués punts sobre elsque voldrien modificar qualqueuosa, el valorament global ÉS po-sitiu. Incidí especialment ambla manera de formar el futurparlament de les nies, que se-gons AF hauria de estar formatpels consellers de cada una de

Ics Illes (per mutilis princ.ipal-ni i · i i t econòmics).

El representant del PClfí Jo-sep Valero, va manifestar tam-bé la seva conformitat ambl'avantprojecte, amb matisacionsi qualque punt a modificar tam-bé, malgrat consideras i així hova dir, que tenint en compte elsgreus esdeveniments passats a ni-vell de tot l'Estat Espanyol,l'avantprojecte podria ewer re-tallat a Madrid; literalment i encastellà va dir que "Nos daría-mos con un canto en los dien-tes" si aquest avantprojecte etconvertia en definitiu senae mas-sa modificacions. El represen-tant del PSOE Antoni Ramiscoincidí hàsicainent amb elplantejament de Josep Valero,manifestant que en el «cu en-tendre, el futur parlement hau-ria de tenir en compte per a Useva constitució les potablesdiferències entre les d if eren I»Dies del nostre Arxipèlag, i queno compartia la idea de AP so-bre la formació del parlament.

Damià Ferrà l'onç (PSM) ma-nifestà que aquest avantprojec-te no era el que el seu partit vo-lia i que, segons ell, tenia molta desitjar, ja que no sliavientengut en compte circumstàn-cies molt especials, principal-ment històriques, que havien

condicionat necessàriament elnosiir K.slatuL Manifestà la se-va disconformitat amb els al-tres membres de la taula i di-gué que aquest avantprojecte ha-via estat condicionat pels esde-veniments del 23-K i la situa-ció de endarreriment de lesAutonomies que havia suposatl'informe García de Knlercia.

A continuació es va iniciarun col·loqui i es formularen perpart del públic assistent diversespregunto« sobre el tema. Lesqüestions que mèi es varen pro-funditzar varen ésser principal-merit el de si les eleccions es fa-rien segons el sistema proporcio-nal o el paritarii en aquest puntes va incidir en la qüestió l'.in-tat-Part forana-Illes. Tambésìnieià un debat sobre l'Autono-mia per l'article 143 i el 151 pertal de veure si l'Avantprojecteestava redactat amb mires al 143o el 151. Per part dels membre«de la taula, s'insisti en quèl'avantprojecte s'acostava més al151 pels avantatges substancial«amb matèries molt concretesque l'allunyaven del 143, mal-grat tot, digueren també que noestava totalment redactat sota el151. L'acte araba prop de lesdotze de la nit i contà amb unanotatile assistència.

L'emissari submari del mollencara està romput

Les aigües brutes resi-duals del Moll, són impu l -sades cap a la depuradora, laqual cosa lia representat unamanca de contaminacióafectant positivament a lesaigües i platges. L'anticemissari submarí', té en I'ac-tualidad la f inal i ta t de ves-sar les aigües brutes, quan esprodueix una pana a lesbombes impulsores situadesprincipalment devora l'esta-cionament dels taxis al cen-tre del Moll. Quan es dóna

aquest cas, la brutor surt pelcap de l'emissari situat a unsset-cents metres mar ad in -tre. Però ja fa molt de tempsque les tuileries estan trencades, o tenen fu i tes en al-guns lloes del seu trajecte.Ks part icularment i m p o r t a n tel tram de tuber ia espatllatsituat, al costat esquerra delmoll vell a pocs metres de lavorera. Xo fa gaire, i deguia una d'aquestes paties Iotala platja es va viure enmer-dada. Sabem que no és molt

agradable paralar d'aquetslemes, però manco agrada-ble és baver de suportar lesconseqüències. Sabem quel 'enginyer de l ' a jun tamentva comunicar fa temps d'a-quesles anomalies.

Tenint en compie quel 'es t iu ja ba a r r iba t i que lademana tu r í s t i ca és d i f í c i lde guanyar i bona de predre,creí m que els tu r i s tes i elsmolleros es mereixen unsmillors serveis.

T.P.

Riusech & Hijos, s.a.CONSTRUCCIÓN Y OBRAS PUBLICAS

ROSER VELL, 9 - POLLENÇA (MALLORCA) - TELS. 53 02 08 - 12

fie*t<5lWUXA¿te

CAN RERGRAN VARIEDAD

DE PLANTAS

GABRIEL MARTI VENSALA

PLANTACIÓN Y CONSERVACIÓNDE JARDINES

Albucasim, 3 VIVEROS: Carreteira da Lluc km. 1,100POLLENSA - Mallorca jel. 531885

OFERTA DE CANAIOTSqualitat y preu

L'HORT NOUCARNISSERIA XARCUTERIAVia Pollentia, 11-Teu. 530355

Construccions

TORRES DÍAZc/. Cecilio Mételo, 118

I EL GALL No. 301 f ] j JUNY 1981-PAG.3 l

Notes del Portde Pollença

EL COL.LEGI NOU —No hi ha dubte, així com es-tan les coses en aquest mo-ment, és evident que l'as-sumpte no ha rodat de lomés llatí. S'han complit dosanys —exactament el passatdia 3 de maig— des de que,casi casi a repic de campa-nes, llançàrem la notícia dela donació d'un solar sufi-cient per a un col.iegi perpart de donya Gabriela Cap-llonch Grubbs en unsterrenys de la seva propie-tat, a la finca de Bòquer.

Les coses marxaven —oaixò ho semblava— damuntrodes. Notícies damunt lapremsa, damunt folletinsinformatius de l'Ajunta-ment, consultes personalsa la secció de construccionsescolars de la Delegació Pro-vincial del Ministeri d'Edu-cació,... Però de cada dia lescoses anaren més sorrcys itot va quedar paralitzat.

Avui, després de moltsd'estira i amolla, tenim mésnotícies. Notícies encorat-jadores i —esperem— defini-tives, en el sentit de que nosortiran més traves ni méssotracs per arribar a la me-ta: El passat dia 30 d'abril,en el ple de l'Ajuntament,entre altres assumptes, seva acordar acceptar inicial-ment l'estudi de detalls del'anomenat polígon núm. 1d'Eu Moll en el qual va in-volucrada l'acceptaciód'un terreny de quatre mflcent quaranta-nou metresquadrats per a un col.iegid'Educació General Bàsi-ca. Seguiran els tràmits pre-vists a la Llei de Sòl i Re-glament de Planejamentamb l'exposició al públic delprojecte —cosa que ja s'hafet— encarrilat tot a l'accep-tació definitiva del dit solari poder fer l'oferiment delmateix al Ministeri d'Educa-ció.

TRES NOTICIESESCOLARS

UN GRUP DE RESI-DENTS ESTRANGERS.-El coljegi "Miquel Cap-Honch" ens demana que do-

nem les gràcies a un "grupde residents estrangers" perhaver regalat un lot de qua-ranta-sis llibres per a la bi-blioteca.

Així ho feim en la perso-na de donya Diana Rhodesde la Floreria Aida. I hofeim per partida doble, per-què sabem que a aquestapartida de llibres en seguirand'altres. Gràcies per part deprofessors i per part d'alum-jnes.

OPERACIÓ CATAVENT— A Calanova, a càrrec de laFederació Espanyola de Ve-la, ha tengut lloc la tercerafase de l'Operació Catavent.Durant els dies 25, 28 i 29de maig s'han reunit alum-nes "de set col.legis de Ma-llorca —entre ells una vinte-na de segona etapa del nos-tre col.iegi "Miquel Cap-Uonch"— per assistir a unesclasses intensives de teoria ipràctica de navegació a velaa càrrec de monitors titulats.

SETMANA NÀUTICAESCOLAR.—Com cada any,el col.iegi programa una sè-rie d'activitats per a despe-dir el curs escolar durant ladarrera setmana de juny: ex-cursió marítima, concursosde redacció, natació, pesca,castells i figures d'arena ala platja, regates,... El pro-grama està a punt de sortir.I per a preparar aquesta set-mana s'acostuma fer unconcurs de dibuixos, delsquals se'n seleccionen deuper secció; per tant, en-guany, cent-deu dibuixos se-ran fixats sobre els gran car-tells que patrocina "Sa Nos-tra" i seran repartits per totsels vents anunciant la gransetmana escolar de fi de curs.

Els guanyadors de cadanivell són: 1er. A, Fina Tai-llefer; 1er. B, Miquel Mo-rro; 2on. A, Ma. CarmeDíaz, 2on. B, Ma. Teresa Se-bastian; 3er. A, Mercè Ari-za; 3er. B, Francesc Pereira;4t., Joan Martí; 5è., Magda-lena Bonnín; 6è., GabrielSastre; 7è., Josep-F. Roy, i8è., Isabel Cantallops.

A.S. Bocchoritano

Guia del Museu de PollençaEs tracta d'una petita

guia de quatre planes, en laque s'explica al visitant opersona interessada les dife-rents depenències del local iel material que hi pot tro-bar. Parla de tots els pre-mis del Certamen Interna-cional de Pintura, Sala deCiències Naturala, Claus-tre del Convent; i les escul-tures, pintures, ceràmica,material religiós, etc que estroben a la sacristia. Acaba

parlant del temple.La informació i redac-

ció és obra de l'actual di-rector, el poll e ne í RamónRabassa Ensenyat. Semblaésser una petita mostra deles possibilitats i vàlua delnovell director.

L'obra ha estat editadaen castellà, i patrocinada perLa Caja de Ahorros i Mon-te de Piedad de las Balearsen Pollença.

T.P.

El pla general d'ordenacióurbana, en marta

El pla general d'ordena-ció Urbana, del que es pre-sentà ja fa vuit mesos unestudi previ a l'Ajuntament,ha estat presentat a finalsdel passat mes de Maig.

Fou elaborat per l'equipde tècnics que presideix eldiputat i enginyer J.P. TriayL·lopis, Ara comencen elstràmits per la seva consul-ta i estudi, segons un pro-grama ja establert» que co-mença amb el seu estudi perpart del tècnics del nostreAjuntament. Després seranels partits polítics amb re-presentació a L'Ajuntamentels que tendrán la paraula iper acabar, serà estudiat perla comissió d'urbanisme.

Després vendrà el períoded'exposició pública (unmes) per a possibles sugge-rències o reclamacions, pertornar després d'aquest trà-mit a l'Ajuntament per a laseva aprovació provisional,després de la que s'obriràuna altra vegada el tempsd Informació pública abansde posar-se en pràctica defi-nitivament.

Donada la importànciad'aquest tema, que ens afec-ta a tots substancialmentel Gall oferirà als seus lec-tors al proper número untreball més documentat pertal de conèixer millor la fu-tura perspectiva urbanísticadel nostre Poble.

Taula rodona sobre la O.T.A.N.al Club Pollença

El passat dia 15 de Maigtengué lloc al Club Pollen-ça, organitzat per la Seccióde Cultura, una taula redo-na sobre la integració del'Estat Espanyol a laO.T.A.N. amb assistènciadels representants dels cincpartits polítics amb mésimplantació a les Illes:Francesca Bosch (PCIB),Tomeu Payeras (PSM),Mi-quel Miró (AP), Josep Moll(PSOE) i Jordi Dezcallar(UCD); actuà com a mode-rador el periodista AntoniMa. Thomas.

L'acte començà ambl'explicació dels diferentsparticipants a la taula delsmotius de la seva posturaen front de la integració ala O.T.A.N. Se manifesta-ren en contra els represen-tants del PSOE, PICB iPSM, i a favor els repre-sentants de la dreta UCDi AP.

El Sr. Miró (AP), des-prés de fer un resum de lapolítica exterior espanyolades de la ñnalització de laguerra civil, destacà l'ailla-ment d'Espanya i la neces-sitat per tal d'acabar ambaquest aillament de ferconcessions a potències es-trangeres, bàsicament elsU.S.A., concessions humi-liants que podrien acabar,

segons el seu partit, ambla integració d'Espanya ala organització militar at-làntica com a membre deple dret i amb igualtat decondicions; destacà tambéla necessitat d'integrar-nosmilitarment a l'Europa Oc-cidental per motius de ne-cessitats, defensives i d'afi-nitats de sistemes políticsi socials. Per altre part, elrepresentant de U.C.D.,Sr. Dezcallar, va fer unaampliació, dels motiusabans explicats pel repre-sentant de AP i insistí ambla necessitat de la integra-ció al pacte atlàntic ambdiferents arguments, desta-cant sobre tot la necessitatde la defensa, la plena in-corporació a Europa i elfet que aquesta adhesióajudaria a consolidar laDemocràcia en aquestsmoments difícils. Frances-ca Bosch (PCIB), desfé elsarguments del represen-tants de la dreta i explicàla seva postura en contraper motius de tipus social,polítics, econòmics, cultu-rals i ecològics. Va dir quede cap manora la integra-ció ajudaria a consolidarla Democràcia, que supo-sava un cost econòmic des-orbitat tenint en compteel difícil moment econò-

mic pel que passem i par-là també de la influèncianegativa per a ta nostraCultura i sistema de vidaque resultaria de la conver-sió de les nostres illes ambun porta-avions controlatper exercits estrangers, amés de les greus repercu-sions ecològiques.

Josep Moll (PSOE) am-plià els raonaments de larepresentant comunistadestacant que no creia queel formar part d'una alian-ça militar enfrentada a unaaltra ajudàs massa a la dis-tensió i a la pau mundial(Més bé tot el contrari, vadir). I va fer referència a lapsicosis que s'està creantsobre la necessitat de de-fensar-nos, diguent que ellno veia cap mena d'agresióper part d'una potència es-trangera. El representantdel PSM Tomeu Payeras,expressà en nom de] seupartit la total oposició ala integració a la OTANpels motius ja esmentatspels altres representants del'esquerra i destacà tambéla seva oposició a la con-tinuació de la permanèn-cia de bases estrangeres alnostre trispol. Sobreaquest punt demanà als re-presentants del PSOE iPCIB que es definissin,

cosa que feren donanttambé la seva opinió encontra. Tomeu Payeras po-sà l'exemple turc per a des-fer l'argument de UCD iAP que l'adhesió al pacteatlàntic afavoriria la im-plantació de la Democrà-cia i denuncià la manipu-lació dels mitjans d'infor-mació sota aquest tema.

Després es va iniciar uncol·loqui obert on es vaveure, a través de les inter-vencions del assistents al'acte, que els argument«dels representants dels par-tits de la dreta no havienconvençut a gaire gent.Per part del públic es ma-nifestà que no se veia lanecessitat de defensar-nosd'un enemic fantasma, queno es pensava que laOTAN garantís la Demo-cràcia i que els perills icostos de la integració ereninfinitament superiors alsavantatges que anomena-ren els representants deAP i UCD. Aquesta ús kimpressió que dominavataml)é a les tertúlies que esformaren acabat l'acte, alqua! hi asistí un centenarde persones i que va tena-una duració d'aprop t t : -tres hores.

(De la nostra redacció)

Cicle de conferències al saló d'actes de Monti-sionOrganitzat per l'Associa-

ció de Pares i el Claustre deProfessors del col·legi deMonti-Sion s'ha realitzat uncicle de conferències peda-gògiques al saló d'actes delmateix centre, durant el mesde Maig.

La primera fou dimartsdia 12, a càrrec del Sr. Al-fredo Gómez Barrusell, quetractà de la Responsabili-tat Educativa de la Família,deixant ben clar la necessi-tat de col·laboració pares-pro f essors, tractant el temaun poc superficialment sen-se entrar en problemàticaprofunda.

Dimarts dia 19, parlà el

Sr. Antoni Oliver sobrel'Educació Avui, que coml'anterior no entrà en pro-funditat del tema, limitant-se a donar una idea de l'es-tat actual de la matèria edu-cativa.

Per últim el dia 26, par-là sobre el problema de ladroga a la joventut, el Sr.Tomàs Gómez Pérez, capdel Grup de Narcòtics deBalears, fent una anàlisi bas-tant mes profund que elsanteriors del tema. Cu-riosament ell és policia, téuna visió molt lliberada so-bre el narcòtic, analitzanti definint el drogadicte coma un malalt i víctima d'a-

quesla societat, culpant elscapitalistes i les multinacio-nals de la seva comercialit-zació i al sistema legal perno tenir força per aturar-ho.

També teniem entès quehi havia una altra conferèn-cia preparada que parlariade l'educació especial, i queper motius que no coneixemno fou possible dur a terme.El conferenciant volia parlardel problema, o inclus fiel

fracàs de l'actual sistemad'E.G.B., creant deficièn-cies entra els alumnes, infor-mant també del nou siste-ma que regirà a partir delproper curs amb tota la rela-ció que tindrà amb el siste-ma educatiu de l'EducacióEspecial.

Hem de dir també queaquests són promocionatsper la caixa d'estalvis de Ba-lears "Sa Nostra".

Festa de la CongregacióMariana

El cor l'Estel a SóllerCom a culminació d'un

any de treball i esment, elcor infantil l'Estel el pas-sat 9 de Maig, va tenir unaactuació à Sóller, convidatper l'Ajuntament de l'es-mentat poble.

Però un treball tan llarg,no podia acabar solsamentamb una actuació, de talmanera que els directors delCor, van aprovar aquestasortida per realitzar unaexcursió, i que al mateixtemps agradas ais nins, així:Sortirem en "Autocar" finsa Bunyola, allà aprofitàremper veure l'església i ja quesom cantadors dedicàremuna cançó a la Verge de lesNeus. Després anàrem a Só-ller en tren, (l'anada en tren,va ésser pels nins sense dub-te, el més emocionant del'excursió), el "tren-via" ensva dur fins el Port i allàaprofitàrem per dinar. A les4 del cap-vespre ja tor-nàrem esser a Sóller, doncsen havien de complir un delsobjectius d'aquell dia, lacantada en el Museu. Si peruna part hem de dir quemalgrat no hi havia moltagent, per altra cal dir queels nins ho feren molt bé;

si una peça la cantàvem bél'altra que venia encaramés, per això no puc dirquina escolliria, era bé caldestacar la "Lliçó de sol-feig" de la pel·lícula "Son-risas y lágrimas" ó la "can-çó del cu-cu" (cànon). Tor-nàrem per Lluc i davant laVerge també sentirem eldesig de cantar-li una can-çó. Acte seguit tomarema Pollença molt contents iamb més il·lusions que mai,per seguir sempre endavantla nostra tasca: cantar.

No podem parlar d'unaculminació sense dir el ca-mí que s'ha sofrit. Podemparlar molt i bé d'aquestCor, de la constància delsmembres i de la dedicaciódels seus directors així comdel treball que tal tasca su-posa donat l'edat dels can-taires, amb els quals no éspot demenar miracles; peròde fet s'ha produit, perquède tal treball s'ha tret unprofit i el Cor l'Estel va de-mostrar una vegada més queés tot un cor infantil.

MARGARIDA BIBILONIALEMANY

Maig 81

Una altra vegada la Con-gregació Mariana de Pollen-ça ha celebrat la seva festa,qe reuneix a congregants iantics alumnes de "Calsfrares", amb diversos actesrligiosos, esportius, recrea-tius i culturals. Destacà 1'en-trega de premis del Certa-men Científic que per quartany consecutiu organitza elGrup Escolta Tornir amb elpatrocini de la Caixa d'es-talvis de Pollença "Colo-nya". L'acte d'entrega delspremis va estar presidit pelDirector del Museu Munici-

pal de Pollença Ramón Re-bassa Ensenyat i els pre-miats foren: Amb el tema"Monuments Històrics i ar-tístics de Pollença i Alcú-dia" Rafael Siquier (primerpremi), Leonor Rincón i Isa-bel Jordà (segon premi) i Jo-sep Vilanova i Maria Van-rell (Tercer premi). Amb eltema "La Serra de Tramon-tana" els galardonáis forenAntoni Marqués (prunerpremi) i Ignaci Magraner (se-gon premi); el tercer premiresultà desert. Enhorabona atots.

Visita del consellerd'agricultura a la

Cooperativa de PollençaEl titular de la cartera

d'agricultura del Consell deMallorca, Pere Llinàs, visità«1 mes passat la CPP de Po-llença. Pere Llinàs es presen-tà a les eleccions com a in-dependent amb les llistes delPSM en representació deL'Unió de Pagesos.

El motiu de la visita fouel conèixer d'aprop les obresrealitzades i les que restenper a realitzar. Esmentà fa-vorablement el gran nombrede socis de què es disposavatenint en compte el poctemps de funcionament. Esparlà de la possibilitat d'ob-tenció de crèdits i subven-cions per a l'adquisiciód'uns nous terrenys amb la

finalitat de dispondre d'unlocal més ample. Asseguràtambé l'arribada d'una sub-venció de 500.000 ptes. enun termini breu.

Un dels temes impor-tants de la seva visita foul'estudi de cultius a poten-ciar. Es parlà concretamentde fomentar el iverneros icultius primerencs. Per a co-mençar es subvencionarà un¡vernerò pilot de 400 m2.per experimentació. D'a-questa manera es podranprovar diferentes llavors, ferproves de resposta de les di-ferentes varietats al nostreclima 1 també un estudi dela productivitat i rendimentd'hortalissa.

l EL G ALL No. 30 IC 11 JUNY 1981-PAG. 4~

L'oratori del Roser-Vell, restauratDonada la circumstància del fet de la reforma de

l'oratori del Roser-Veli completam el reportatge que PepBordoy havia preparat, per a celebrar aquest esdeveni-ment, amb la col·laboració literària de Bernat Cifre.

Degut a l'estat precari i laconsegüent amenaça de runade l'oratori del Roser-Vell,no fa molt es començarenles obres de reforma per talde conservar-lo.

Abans de començar l'en-trevista amb l'arquitecte tèc-nic que les dirigeix Pere Na-dal, i perquè serveixi d'in-troducció a aquesta, vull feruna mica d'història de l'ano-menat Roser-Vell.

A l'any 1406 viatjava desde Roma el patró Arnau Ro-ser, amb un vaixell carregatde blat; amb això el sorpren-gué una forta tempesta i vaprometre que deixaria laVerge del Rosari que porta-va, en el primer lloc d'Es-panya que aconseguís des-embarcar; la borrasca el vadur fins a les costes de Po-llença i a poca distància delpoble va fer construir unacapella sota la invocació denostra senyora del Roser, aon va col·locar la devotaimatge. (Història de Pollen-ça, capftol XIII, segon tom).

Sembla ésser que peraquests segles era costumedificar el que s'anomenava"Humilladeros" als entre-forcs i punts de confluènciade les vies públiques; tapant-los amb una mica de teuladaque al mateix temps que do-nava cobri a la imatge, tam-bé servia de refugi als passat-gers que els aplegava l'aigua,així com una bona ombra al'estiu. La imatge doncs, amena de humilladero cobertpodia estar en el punt deconfluència dels camins dePalma i Lluc com a signe dedevoció dels pollencins elsquals potser que en el ma-teix segle XIII o a principisdel XIV, la col.locassin aaquell en tre f ore a l'entradade la Vila.

Ens demanam, per quèRoser-vell?

—Sembla ésser que la de-nominació de "vell" ja l'hidonaven en el segle XV i in-dica el llarg temps de perma-nència en aquell lloc. De laHistòria de Pollença de Ma-teu Rotger i Capllonch (ca-nonge).ENTREVISTAA PERE NADAL,ARQUITECTE TÈCNIC

Després de la curta His-

tòria, començaré l'entrevistaque vaig fer a Pere Nadal, aqui ciernan:

—De qui va sortir la idea(oportuna) de dur a terme elposar en condicions aquestOratori que ens trobamquan sortim o entram a Po-llença pel carrer del Roser-vell?

—Va ésser el Donat, queun dia me'n va parlar i emva fer a saber el malamentque es trobava l'oratori, jovaig anar a parlar-ne amb elVicari, i anàrem a veure-ho,abans d'això havfem anat aparlar amb el Batlle per veu-re quina ajuda econòmicaens podia donar l'Ajunta-ment. Aleshores ell ens vaposar amb contacte enl'abans Arquitecte tècnic del'Ajuntament Miquel Cap-llonch, plegats anàrem aveure les futures obres; es vamirar l'estat precari de la cu-berta i els cruis que tenia ala part del camí de Ca'nBosch i consideràrem queera necessari adobar-ho.

—Quin pressupost féreuper a la reforma?

—Calculàrem damunt unmilió i mig de pessetes.

—Qui es va encarregar dedemanar la subvenció?Quants d'anys fa d'això?

—Quant a l'any no pucdir exactament si era el 78 õ79. l'església va esser la queva dur tot el procés, prime-rament presentaren el pres-

supost a l'Obispat; degut aque fan unes reunions men-suals per possibles ajudeseconòmiques a les esglésies;després per mediació sevaera presentat al Consell.

—Va concedir el Consellla totalitat de la subvenció?

—No, només va arribar auna tercera part (45.000pts.), la intenció de l'Esglé-sia no era que el Conselldonés la totalitat d'aquella,sinó que es confiava ambuna ajuda per part de la fa-mília de ca'n Bosch i si ha-gués estat així" a més delque donés el Consell tambées demanaria una aportaciópopular, però no va ocórrerel previst i s'ha hagut d'ajus-tar l'obra al pressupost ambel qual es contava per partdel Consell.

—A què ha estat degudaaquesta demora en el co-mençament de les obres?

—Bé, la demora ha estatdeguda a les diverses nego-ciacions amb els distintsconstructors (3 ó 4) aixòha dut temps degut a què hohavíem de fer amb aquestpressupost tan limitat, és adir, que al final a dut a ter-me la reforma el que ho hapogut fer més aviat, dins elque cap, i les condicionseconòmiques que més enshan convençut, l'empresa ésconstruccions Valls i elsoperaris han estat: AntonioCaballero i Luis Salix.

—Ara ja està llesta la re-forma, l'altre dia vaig sentirtocar una campana allà, voldir això que també ITieu fe-ta arreglar?

—Sí, la duguèrem a Fer-nando Gustran i ell va arre-glar els passadors i la posà apunt.

—Quin temps han duratles obres?

—Tenint en compte quecomençaren el primer demaig i avui ja està llest, méso manco un mes.

—Hi ha molta gent que espensa que l'oratori del Ro-ser-vell és propietat de la fa-mília de ca'n Bosch, comja es pot veure a la curta his-tòria que encapçala aquestaentrevista no parla per resde tal propietat. Quin em-priu té de l'oratori aquestafamília?

—Això til o podria con-testar millor el vicari o qual-cu vinculat amb l'església,jo el que sé és que ells tenenun document firmat que elshi dóna un dret d'enterra-ment, però res més.

—Vols afegir qualque co-sa més?

—Suggeriria a qui ho hagide fer que adobi aquells pinsque pengen part damunt lateulada.

Moltes gràcies i fins unaaltra.

Pep BordoyFotos Pere Nadal

Un oratori d'airosa arcadaVetaquí l'aire de l'estrofa

més airosa. La millor estrofadels GOIGS A LA PATRO-NA, de Costa i Llobera: ladedicada al Roser-Vell.Aquests "Goigs" que, comsabeu, són la història maria-na de Pollença, canten, undarrera l'altre, els temples,santuaris i capelles de la Vi-la, Efectivament, els noslrostemples, petits i grossos, oestan dedicats a Maria, oMaria hi es venerada en ellssota alguna advocació: elPuig, el Calvari, la Cel.la,Sant Jordi, el Convent,Monti-Sion, i el que ens ocu-pa ara, El Roser-Vell. Totsells fan la corona a la Pa-rròquia, trono de Ntra. Do-na dels Àngels, Patrona dePollença. No és per a dir-ho,però la nostra història beataés la història de la devoció ala Mare-de-Déu. Privilegi quetenim!

Repassem la "super-es-trofa" d'En Costa, la qui fa7 de les setze dels Goigs:

Preciosa! Des de les qua-tre "r" del primer vers, finsal final, passant per la refe-rència a La Visitació —"lodolç misteri s'hi veu re-tret"— la dolça, senzilla visi-ta de Maria, que tot just ha-via concebut e] Messies, a laseva cosina Isabel que, ja ala 3a. edat —oh excepció!--esperava de 6 mesos el petitBautista.

Es que el Roser-Vell estàdedicat a LA VISITACIÓ(com el Puig ho és aL'Anunciació). Amb aquestOratori Pollença fa bona re-buda als qui ens visiten. ElRoser Vell és un monumentde "Wellcome!".

Tradició marinera (1406)Ja sabeu: la nau del PatróArnau. Carregament de blat.Tempéralas. I: "Si quieresaprender a rezar, vete a lamar". I el patró Arnau delRoser, enlloc de flastomar(com fa la gent sempre se-guit), promet oferir la imat-ge que portava, la Verge del

Un Oratori — d'airosa arcadaté nostra Vila — per esquinzcll:és que del poble -— guarda l'entrada¡a santa Verge — del Roser Vell.Per fer als qui entren — bona rebuda,lo dolç misteri s'hi veu retret,de quun Maria — entra i saludaallà en la casa — d'Elisabet.

(I\>to: j. Cerdà)

Roser, advocació del seu lli-natge, al primer port que to-cas. Fou Pollença. .Fóremnoltros els agraciais d'aque-lla bella icona.

Es col.locada a un capdel poble: a l'entrada pel ca-mí de Ciutat. Una porxade-ta (un "humilladero") per acomençar. Després una ca-pella. Després s'engrandeix,i s'hi adjunta la casa delguardià. Els Agustins ens fanpropostes d'establir-s*hi. Pe-rò res. Més sort hagueren els

Dominics, que allà viven,mentre es basteix un Roser"nou", el gran Convent iClaustre de Sant Domingo,als baixos de Pollença. Allàs'hi muden, davers el 1588,i hi traslladen la Verge delRoser: la que no ens can-sam ara d'admirar presidintel retaule barroc, dins la me-lassa de daurats i llum gro-ga... Oh, el retaule del Con-vent!

El Roser-Vell seguí les se-ves vicisituds. Fins volgue-

ren establir-sTii les mongestancades Dominiques de.Santa Catalina de Sena(1705).— La restauració ac-tual data de les acaballes delsegle passat i principis d'a-quest, i és obra primera-ment del gran Ecònom D.Joan Cifre, de Ca'n Cusset,i d'En Costa —que a la vega-da es dedicava en cos i àni-ma a arreglar Monti-Sion iposà mà també en E) Puig.Però fou sobretot un onclemeu, el Rvd. D. Bernat Ci-fre i Gelabert, <le Ca'n Ga-rrit (1862-1920), germanas-tre de mum-pare, l'artífexdel nou "Roser-Vell ". Ell hiperdé el corbam i... el sarró,refent aquells murs i "airo-sa arcada". D'allà en va éssercustos, allà hi digué moltesMisses, i allà organitzava fes-tes i balls de pagès, sortintsempre a ballar "la primera"volant-li la sotana...

Arribat, últimament,l'oratori a un grau insospi-tat d'abandó; després quefeia oi contemplar els foratsde la teulada... s'està repa-

rant de valent, gràcies alsdoblers que ens ha enviat elConsell Insular. GràciesCONSELL! Com és lògic, siho volem deixar tal com cal,encara hi podem afegir...(venc a dir... no sé si m'ex-plic...).— Quan estiguin aca-bades les obres, quan ja nohi plogui dedins, quan es re-componguin les pecesd'art... ens hi trobarem bé alRoser-Vell. Llavors podremampliar i detallar aquestahistòria, ara només en aperi-tiu, pres de la "Història dePollença", tom 11, capftol13. Llavors sota l"'airosa ar-cada" assaborirem —encarahi ha lloc per a la pregària ila poesia— el "dolç misteri"de LA VISITACIÓ de lesdues cosines. Llavors al Ro-ser-Vell —casa nova i neta iendreçada, com el domicilijueu de Zacaries i Isabel aAín Karim, a pocs kms. deJerusalem— cantarem el"Magnificat", el càntic jovede la joven íssima Maria da-vant la jetuda Isabel, quesent botar dins son ventreel "baby" Joanet:

"Magnífica la meva ànima al Senyor,I exulta mon esperii en Déu, salvador meu..."

Bernat CIFRE

I EL GALL No. 301 [ "I I JUNY 1981 - PAG. 5~

f<?0«

«•í»'Xe o_ +

W" "

^00 -4

¿>o

SSo

Soo *

¿.To -

L/PO «

J.TO

Joo

*•»

.¿O o 4

/so-

/004

SO-

CI

•t•'•-.

< o N D (r F fi ft M J JL ftà » /V D 6- F n /)0&J|l

/rwO /u D O- r M n™6"m^¿J^^¿ w N O 6" F M n in* J

J-Kï J W^r

).1t°\r

j-ni

L'atur a Pollença, números cantenEl problema de . l'atur,

que juntament amb el terro-risme és la més greu qües-tió plantejada a nivell d'Es-tat Espanyo!, comença amanifestar-se a Pollençad'una manera alarmant; elnombre d'aturats i deman-dants de treball aumentaespectacularment com espoi veure al gràfic, i la fre-dor de les xifres ens mos-tra d 'una manera ben clarala magnitud del problemai ens fa pensar en quintemps podrem aguantar lasangria que suposa per lanostra economia la mancade treball i l'estancamentque comporta a tots els ni-vells.

Hem passat de la exce-siva oferta de t rebal l a l'es-cases més preocupant tansols amb un període de siso set anys i sembla que en-cara no ens aturarem aquí.El temps en que els traba-lladors d'hosteleria (i tam-bé la gent del camp) erenabsorbits a l'hivern per lapotenta indústria de la cons-trucció, ja han quedat arre-ra. No tan sols després del'estiu molts d'aquests (lagran majoria) treballadors estroben sense feina, sinó queveuen també amb moltapreocupació com de cadaany els contractes de treballper a l'estiu són més curts.Compten tan sols a l'hivernamb el subsidi de l'atur (Elsque el poden tenir, que nosón tots) que amb l'actual

VENC MOTO,

MONTESA "KING

SCORPION" 250 ce,

Inf.: Miquel Llobera,Club Pollença

legislació no cubreix ni demides les seves necessitats.

L'hivern és de cada vega-de més mal de passar i moltspensem ja en la quimera quesuposà el tan anomenat"Boom" turístic que va can-viar total i brutalment to-ta la nostra economía, i quecom a conseqüència de lamanca de planificació (ine-xistent) entre altres motius,comença a rompre-se en milbocins. Potser el més greurie la qüestió és la gran di-f icul tat de trobar ara, avuiper avui, una indústria alter-nativa a la del Turisme queja s'ha demostrat és total-ment insuficient amb les ac-tuals condiciones, malgratpensem que un replanteja-ment a fons d'aquesta acti-vitat aconseguiria amillorarles perspectives.

Ja han desaparegut lespetites i mitjanes indústries(rafia, tèxtils, exportació deproductes del camp princi-palmente fruits secs, etc.) itambé els tallers artesanalsque un temps foren la ba-se principal, juntament ambla pagesia, sota la que esdesenvolupava tota l'econo-mia pollencina. I el camp,tant de temps abandonat,té molts de problemes a so-lucionar abans de poder ofe-rir una alternativa. Mentretant, i això és un perill,ens estem acostumant a viu-re amb la terrible realitatde l'atur i amb la fredor dexifres i estadístiques. Da-rrera hi ha molt més queaixò: Humiliació, necessitat,la desesperança dels jovesque havent de començar acaminar ja es troben el camítancat.

No hi ha miracles, el pro-blema de l'atur no és tansols a Pollença i aquí no te-nim més recursos que a al-tres bandes, però cal cercarsolucions i maneres deamortiguar al màxim elsefectes desastrosos de l'aturi cercar noves alternatives,

potser, mirant enrera; el queno hem de fer és deixar-mosdur per una corrent fatalistai acostumar-nos a conviureamb un problema de talmagnitut. Les xifres no en-gañen, ai març d'aquest any81 hem arribat; a 630 percep-tors del subsidi i 812 de-manants de treball; ambuna població de 10.000 ha-bitants suposa respectiva-ment un 8,12 per cent i un6,30 per cent. Si treim per-centatges aproximats da-munt la població activa, elstants per cent aumentandesorbitadament. Són xifresper a una reflexió.

COMENTARIS ALGRÀFIC

El gràfic ha estat confec-cionat en base a les dadesfacilitades per la "DireccióGeneral d'Ocupació i Pro-moció Social, Servei d'Ocu-pació i Acció Formativa",que depèn directament delMinisteri de Treball; abar-quen un període des delSetembre de 1.977 al Marçde 1.981 referit exclusiva-ment a l'àmbit municipal dePollença. La línea horitzon-tal reflecteix els mesos co-rresponents a l'any que s'in-dica davall; per tal de des-tacar els mesos de l'estiuon les xifres disminueixenconsiderablement, aquestsapareixen subratllats. La If-nea vertical marca el nom-bre de persones que rebenel subsidi d'atur (línea con-tínua) y els demandants detreball (línea puntejada).Les lletres que apareixen so-ta la línea horitzontal sónles abreviatures dels mesosde l'any (així S: Setembre;G: Gener; MG: Maig; JL:Juliol, etc.).

A primera vista es potobservar ja la línea ascen-dent tant en els mínims comen els màxims de deman-dants de treball i perceptors

del subsidi, així podem veu-re que el mínim comprésdins aquest període detemps és de 68 dema-nants de treball al mes deJuny de 1.978 i 58 percep-tors del subsidi al mes deJuliol del mateix any.Aquets nombres estan moltenfora del màxims, que són840 demandants de treballal Gener de 1981 i 669 per-ceptors del subsidi al mateixmes. Destaquen considera-blement aquests màxims enrelació als de l'any 78 quefou de 287 durant el ma-teix mes (Gener) tant de de-manants de treball com d Pperceptors del subsidi.

Es pot observar l'impor-tant descens de les xifresdurant els mesos de l'estiu(subratllats al gràfic).

Els màxims per any dedemandants d'ocupació haestat el següent: 284 al 77(desembre), 454 al 78 (De-sembre), 678 al 79 (Desem-bre) 827 al 80 (Desembre)i 840 al 81 (Gener, teninten compte que es mostrendades tan sols dels tres pri-mer mesos d'aquest any).Els mínims: 129 al 77 (Se-tembre), 68 al 78 (Juny),216 al 79 (Juny), 232 al80 (Juny), no es pot donarel mínim del 81 perquèno han arribat encara elsmesos de mínima (mesos del'estiu).

Quant el màxims de per-ceptors del subsidi de l'aturhan estat el següents: 280 aldesembre del 77, 436 al De-sembre del 78, 584 al De-sembre del 79, 664 al De-sembre del 80 i 630 al Marçdel 81. Els mínims: 129 alSetembre del 77, 58 al Ju-liol del 78, 103 al Setembredel 79, 113 al Agost del 80.S'observa una proporció quese manten entre màxims imínims tant de demandantsde treball com a perceptorsdel subsidi.

J.C.

El dret al'avortament

Fa unes quantes set-manes l'avortament es valegulit/.ar a Holanda. Eldiumenge 17 de maig esreal i tzaren a Itàlia dosreferèndums, un que pro-posava l'ampliació de lallei de l'avortament vi'gent i un altre que pre-tenia la seva anul·lació.Cap dels dos va obtenirels vots necessaris, i peraixò continua vigent lal le i anterior.

A Europa hi ha ac-tualment 4 països on l'a-vortament és legal: a mésdels dos ja citats, Itàlia iHolanda, hi ha Anglate-rra i Franca. Als altrespaïsos, excepció fetad'Espanya, Irlanda i Por-l u g a l , l'avortament estàniés o manco tolerat.

La situació al nostrepafs és ben coneguda:l 'avortament està penalit-zat com a delicte contrala persona humana (arti-cles 311 i 117 del CòdigPenal); coneguts son elscasos de les 1 1 dones deBilbao, un a l t re procésque hi va haver a Madridi (;I darrer cas del Centrede Planificació "los Na-ranjos" de Sevilla on es-tan encausades més de")¡H) persones. Al marged'aqueste.s lleis i proces-sos la rea l i t a t ens diu quehi ha uns quan t s de centsde mils de doncs espa-nyoles que avorten cadaany ; el Tribunal Supremreconeixia l 'any 1973que s'havien practicat300.000 avortamentsdins l'Estat Espanyol; ésd'imaginar que la xifraaugmentaria escandalo-sament si comptàssim elspracticats a l'estranger. Nose sap amb exactitud elnombre de dones quemoren cada any en elcurs d'avortaments reali t-zats en males condicions,però estam segures dequè son moltes.

Però per què avortentantes dones? En la nos-tra opinió les causes po-den ésser:

A) La cultura masclis-ta que vivim ha enfocatsempre les relacions se-xuals home-dona cap a lasatisfacció de l'home icap a la reproducció del'espècie, d'aquí que elmodel de relació sexualimperant és aquell queacaba en el coit, ambel conseqüent risc d'em-baràs.

B) La informació ivenda d'anticonceptiusha estat penalitzada finsfa poc temps i actual-ment encara no està per-mesa la seva publicitat.S'han creat alguns cen-tres de planificació fami-liar del tot insuficients.D'aquesta manera les

al.lotes i els joves en ge-neral arriben al coneixe-ment dels anticonceptiusd'una manera inexacta i avegades perillosa a travésd'algun amic o amiga.

C) La marginació imanca d'ajuda a què sesotmet a la mare fadrinafa cjue moltes dones avor-tin, cosa que no fariensi la situació social fosmés favorable.

D) Cada dia són mésles dones que decideixenno tenir fills degut a larenúncia de llur pròpiarealització que suposa elfet de ternir-los, per-què la cura i educaciódels nins recau quasi sem-pie en la dona.

L'AVORTAMENT ESUN DRET DE LADONA

Cada dona és ella l'ú-nica madona del seu cos,i pot disposar d'ell comvulgui.

Encara que creguemque l'avortament és unaagressió al nostre cos, siuna dona ha decidit avor-tar, ningú no té dretd'impedir-li-ho.

La societat ha d'enca-rregar-se de què les donesno arribin a aquesta si-tuació, però si hi arribenha de posar els mitjansnecessaris per a què l'a-vortament, es realitzi sen-se perills per la vida de ladona, sense traumes i enles millors condicionspossibles.

L'existència d 'una lleianti-avortament no im-pedeix que aquest es rea-litzi, únicament el força ala clandestinitat. Per aixòoreim que l'avortamentha d'ésser lliure, gratuït,sense discriminaciód'edat o estat civil i de-cidit per la pròpia dona.Es imprescindible pertant la creació de cent resde planificació i in for -mació sexual per evitaren la mesura que es pu-gui els avortaments, peròmontres aquests existes-quin hem d'exigir quel'avortament sigui legal ies realitzi en les millorscondicions possibles perla dona.

DONES

Aquest és l'any internacionaldel minus vàlid. El minus vàlid

no necessita un any "internacional, necessita una

atenció sempre

El Gall

JUNY 1981 -PAG. 6

L'a nomenament de Dionis Bennassar com afiliil·lustre de la nostra vila, es el reconeixeme^

d'una cultura popular viva"Parla Antoni Marquât Pascual, president de l'O.C.B.-Pollença

Davant la notícia publica-da aquests darrers dies de laaprovació per part de l 'Ajun-tament de Pollença de l 'ano-menamenl de Dionís Benna.s-sar com a fill ¡Llustre de lavila, "El Gall" nu trobat, opor-tú parlar amb el presidentde I.'Obra Cultural Balear dePollença, Toni Marquei Pas-cual, per tal de conèixer lareacció davant la notícia del 'entitat promotora d'aquestfet . Recordem que ja al pri-mer número de ' 'Kl Gall", esdonava notícia de l'iniciaciódels t ràmits reglamentaris perpart de L'OC H -Pollença; apartir d'aquella data, ja faquasi dos anys, es començàuna tasca que ha durat finsara mateix. La sol . l ici tud d'ad-hes ions , signatures i opi-nions han suposat un esforçque ara es veu recompensat.També "Kl Gall", amb el seunúmero extraordinari, es vaadher i r a la campanya.

-Toni: Dionís, el nostreDiom's, ja es f i l l ¡Llustre..

—Bé, hauríem de puntua-l i t za r qualque cosa... L'ObraCul tura l Balear de Pollençaencara no ha t ingut, en aquestmoment, comunicació delJutge Ins t ruc tor de l 'ex-

Tont M arc/m: I i'asciial, president de l'Obra Cultural Balearde Pollença

ANY n :o iv\ loi. PRUI so ris Birru.m i I M I A Ï P E R O . « .11.POU.tN« A, (V SANTISinRf . . N 'M I) L .1" W SOV79

IMPK1MLIX I WTOR* B A U A K S.A

j>iftito Mi ^y^^^^M^^^ _^^^^^^^^^^ / 4 MAP < Af*

(1905 - 1967)

pedient, on Mateu Cerdà, so-bre aquest tema. Kns hementerat eotn la majoria dela gent per la premsa. De(.ol.es maneres, les fonts d ' in-formació d'aquesta premsaens fan pensar ami) la certe-sa de la milícia. Suposam qui?se'ns .comunicarà d 'una mane-ra oficial, malgrat ja ha pas-sat lemps a bastament. De to-ies maneres, he de dir quemalgrat l'OOB-PoUença fouqui inicià tots els tràmitsno se'ns ha tingut gens encompte amb l'organitzacióposterior d'actes sobre la f i gu -ra d'en Dionis. Pareix que noven l'a be que fóssim nosaltresels iniciadors de tot aquestprocés.

-Davant la veracitat de lanotícia, què suposa perL'Obra Cultura! Balear de Po-llença, que tu preisideixes, elbon fi de les gestions que s'iniciaren ja fa dos anys?

—Primer de tol, he de dirque ens sentim molts satis-fets de veure que aquesta ini-ciativa nostra, com altres quehem tengudes, ha arribat abon l'í. I més satisfets encaraen aquest cas especial perquèla figura d'en Dionis Bennas-sar, entranyable per tols els

JUNY 1981 -PAG. 7

/ ít*W* |*i#*i

!JMOM - ifr'j-

pollencins, era mereixedorasense cap mena de dub te d ' a -quest reconeixement... encaraque no és la prim« ra vegadaque s'anomena fill i l . l u s t r e a

una persona per suggercncia iamb el suport popular, ja quetenim un exemple an te r ior enel cas de Guillem Cifre. Finsara havia estat d'alt cap a

I • - Viude* il* Pillimi, j

«I. -,|IK poM. 150¡m I Ml i . n . I '»Ì4

O.C.It. KOMJ-AçA (/COSTA i l.LOHF.KA 11

L'oeb comença les gestionsper la proclamació delpintor Dionis Bennassarfill il·lustre de Pollença

Aquesta delegatili lu començat li munitaci« per i déminai aI' VjunUment que pint lami fill fl.lujtre de b vf l j cl rúntoi DirtofjBtnn' mr. Recukam ici *ltrei pctkloiu que »Tiajtin pogut fer enaquesi » ' U l l i U eumene.!!* per îo licit ar adhesion! i ugnature*. Estindran en compte dive nei opinion*: artiste;, ciítki d'ari, crrmUteslocali, am cum iniornincions Mogràfìquei. Amb tot »Ixo elevarem Upetició nfìclil a l 'Ajuntament perqué actuí en con*quèncb.I V r ' a n a m des il'iquí a totes lei persone* o entitats que vulguin.idhcrir-se a n'aquestj proposta, et potin en contact« amb O.C.B, dePoUertca, C/. Costa i Uobera, 1 1 ,

KN AOUFST MTMF.RO KSPOT M.FGIK

Frflitorial pag. 2

- Rnpoflt» d« MaJIorra

. alPFCRFTItF, NOVAPLANTA, pag. 2

- Tir de RASSFTJA. pag. 3

LA PATRONA. paç. 4

HOMFNATGF A COSTA I1.1,0111 H \. p«g. 4

— Fntrrviftta "Joan Man" iIlraprt. paf;. 6

Kl P..rt , . ,<• 6

- 200 aiiyi prmia forma pa¿.fi

- Propani * dr Ki-ntc». pag. ?

- Ortunrn rf« Pintura, paç. 8

EL GAL-

CoUboran:- Beniat Cure-Mlqud Boti Tntxn-Xotei Eiuenyat-Toni Sogiil

J ' '¿M M Lllvtl

-Jiume So t »»uiRaíaot Boni*

-Tomni Piyam-Antonia Rtuioch-Pop BordoY-Pep TomnfeU

M. Angel March- M. Angel Much-Frmncex: Bmin/n-Pere March

LA PATRONA 1979

MOLTSANYS ALSPOLLENCINS

EL GALL

ROWLAD FADEGUANYADOR DEL XVIIICERTAMEN INTERNACIONALDE PINTURA DE POLLENÇA

Loi nunwnk ilr U him y lo« ^—i™ J. K,,.l^ Fife.

¡x, sense que el pubici s'eii-rés d 'acjuest fet. f ins que es-va consumat.. K n cl cas d ' Iviom's. ha esl.at tol el contra-lla estat de baix cap a alt ,

ho hi ha dub t e que; oi seuomenament com a fill ¡I.lus

B és el reconeixement d 'unaItura popular v iva , L M C noten cl'elitismcïs ni acadomi-me.s, un reconeixement quos pot omplir a Í.OLS d'orgullatisfaceió.

— R e e o i c R m, si ot spintilaé, tot. el procés....

—El procés comença jajans de la "Patrona" delI, quan el president de)CB-Pollença era na Xe.scansenyat. En oi primor nuero de "El C.all" ùouàremnoticia de la decisió presa

er la Junta de Ì 'OCB -Po-ença. Començàrem unaîmpanya de recollida de¿natures i de sondeig a n i -;11 popular per tal de l'aeo-da a la nostra proposta,

uè va esser totalment l'avo-ble. A partir d'aquí, eo-encàrem a pubiicar petitstides i comenlaris sota" lagura d'en Dionis a "Elall", culminant amb l 'edi-ó dei número extraordina-de l'Agost de l 'any passat;

n número monogràfic, pen-na que molt complet i do-

umentat, amb col.labora-ons de gent molt represen-tiva de la nostra cultura i

ile va esser tot un èxit enots els aspectes. Per altraart. el dia 26 de Juliol de980, elevàrem una sol.ü-tud a l'Ajuntament recol-

ada per quinze asignaturase personalitats representa-ves. L 'Ajuntament acceptàquesta soLlicitud unanime-ent ï va anomenar un jutgestructor, en Mateu Cerdà,

uè comença els tràmits le-als que ara sembla que cul-linen.

—Enhorabona idò perquest èxit i que no sigui elarrer.

—Bé, l'enhorabona no ésnosaltres, hi ha molta més

ent que ha col.laborat i haudat a dur a bon f: aquestrojecte, i a tots ells, al po-e de Pollença, en general,

olem donar les gràcies.

EDITORIAL:Ja ha arribat l'estiu

A la fi!, l'hivern ha estat llarg idur: pareixia que no s'havia d'aca-bar >nai, que els calçons curts i lescamisetes lleugeres haurien d? ro-mandre per sempre al fons de lacaixa i que hauríem d'oblidaraquelles vetlades a la tresca on totse sabia i de tot se parlava, peròno, j^ ha arribat l'estiu i quasi totshem amollat un suspir d'alivi pen-sant en tot el que juntament ambla calor i les mosques ens arriba:aquelles estonetes a la platja, elsílics més llargs i, potser, mes ale-gres, la sangria i els estrangers, elspicadors i les verbene«, els ilan-rol.'í humits de la suor i 1rs nitscurtes... i uns quans de mesos defeina (no per a tots) que ens ;>er-mctran esperar amb una mica mesde (ranqui l i la l els primers mesosde ¡'hivern que ve, sols c!s primersmesos. Amb la cara ben rioli-raaniré;;: a refrescar-nos a lj ;M;ÏÍJUen v.'ni r una estonela l l in re ; esveril.;;; que l 'aigua no csla -i:issaneta, i que qualque plàstic i ait resporqueries lleven una mica de be-

llesa al paisatge; també han des-aparegut els pins que un temps,diuen, arribaven fins a l'aigua, pe-rò podem admirar els monumen-tals edificis, mostra de la mésavançada i progresista arquitectu-ra; això si, sense despistar-se massano fos cosa que qualque barcad'aquestes que corren tant is cosían lins a la vorera amb l 'hèl i -ce en marxa ens convertesqui eicap amb una ensalada, o que qual-que expert i intrcpit caçador sub-marí d'aquests que cerquen elspeixos que no hi ha per entre les(ames dels nadadors ens enfi toripensant que som l'enfòs més grosque s'hagi \ i s l mai. l .nlre nailade-la i nadadeta aprendrem qualqueparaula amb estranger que sempreens anirà be si aconseguim, «.osudifícil, n u a feincta de «.ambre:,j a r d i n e r . « ) qualsevol cosa a qual-que hole le t : un contratte per qua-tre mesos, això si. perquè com diuel pauo (que s'ha comprat una al-tre cotxe nou i vol 1er una piscili« •lí al xa lc le l ) : "Això ja n« es com

abans, el temps de les vaques gras-ses ¡a s'ha acabat... tu firma t:lcontracte per quatre messos i javeurem després si el podem allar-gar un poc perquè puguis cobrar el"paro" un parell de mesos... ésclar, si hem de fer qualque horetaextra... és la crisi, la crisi".

I amb el cor ple d'agraïment i¡nés content que un nin amb saba-tes noves, passarem per devantdels que no han tingut tanta sortpensant que serà qüestió d'anaraler la i fer honda per tal de poderrenovar <•! c o n t r a i l e dos mesetsme:; i així, gràcies a la meravellosapol ¡lici guvernanu-ntal. poder co-brat 1res •tu·.·.í.ls mes a l 'h ivern .

I lur: <u a Pollença pe! pont <i<S,ml | i ; : -< i ¡ . podrem veure l u " v ellalui» K a de l e ix i i s que un temps vusci la més polenta indus t r i a delnostre poble , i pensarem amb unpoc de pena com ha acabat ,aquest;'. i a l t r e s pel ¡tes industries,¡ cav i lan) cus recordarem d'aquelllemps l lunya (¡nan tot eren petites

labriquetes i tallerets artesanalson la gent es podia guanyar la vidalen t feina tot l'any i no tan sols al 'estiu, l'ere)... els temps canvien...és la crisi, aquesta p. crisi i no po-dem fer rés.

Després, fent una copeta al ca-fé, sentirem pallar als vells d'aquelltemps, ens contaran de quan elspagesos no deixaven un pam ile le-na sens« semblar i tot ho aprofita-v e n , i¡iuin els pescadors agafavencl ('eix ( jue volien perquè la brutori la imundícia encara no els mata-v e n i d 'aquel l pinarei que hi uaviaal là < > n ara hi ha l'urbanització,; iqnc l l p inare t on s'hi feien unscsiliïtassangs com a plats. "Ara La-l l c n els pins i sembren ciment",diu un ve l l tol e m p r e n y a t , "1 cusfal ta fins i Lot l'aigu.i, i la brutorens menja... i no s'aiurcn encara".

l'ero ICsliïi ¡a és aquí, ara totanin millor... després ja ho veu-rem... tanmateix, amb aquesta cri-si, no podem ici rés.

GALL

YU CHI

'/•"/' (¡f!! ¡mllí-nri". dibuix 1.'r f pi-et n- d<'t "Cull" de Ilroiuc de l'ari iíenín. scií/tn* lud'Aliai Sos.«!; ¡a "¡il Correa di' la l.'ni'xcu"

/•.'/ "Cali" di l'Iiiirii.-ica/' .vi.'uis. .Simons i'1'.íiitnriiií {impilerà, deliarcc'loiia

La importància tel.lúrica del gallQ u i n a visió més clara d ' a -

l ló que entronca la impor tàn-cia i la potència h i s tò r i ca ambla pau i la germanor t inguéren ja els nostres avantpassatsde fa més de .set segles, quanescolliren com a símbol he-rà ld ic i distintiu de Pollençala figura fan s ignif icat iva d'unGALL, per a l'ordenació del'Escut representatiu de lanostra Vila patrialcal!

Perquè el GALL, a més deltestimoni de poder i puixançaque ha volgut fer bategar dinsel cor dels poliencins, ja méso menys definit amb la llegen-da de l'escut —"VIGILAN-TIA POLLET INTER SIDE-RA"—, també ha estat signede la nostra noblesa, de lanostra noblesa, de la nostraevolució constant, t del pro-grés d'un poble on hemcrescut "fills d'una raça dre-turera i forta que unia el senyamb l'ímpetu".

A la b ib l io teca d ' u n mo-nestir budista perdut dins ¡esm u n t a n y e s c l « - ¡'Oest de laprovíncia xinesa de Fan-Su,s'hi descobrí l 'exemplar mésant ic del l l ibre imprès. Datade l 'any 8tí8. 1 a Xina és ones trobaren vestigis de la fa-bricació de paper ja a l 'any10.T de la nostra Era. A més,aquest immens país, posseï-dor de tanta saviesa an t iga ,fonamenta el seu horòscopen dol/e animals; i, entreells, el GALL no hi mancaperquè, precisament., «:s undels niés importants. Aqueslt ipus d'oracle o zodíaz se re-m u n t a el segle II abans deCrist, època de la dinastiaHan.

A POrient se cosidera queel GALL —"Yu Chi", en xi-nès— encara l'element "yang",que representa el calor univer-sal, la força i la vida. Tant ésel poder que aquests països

admiren de l G A L L que , f i n si tot, li a t r ibue ixen la capa-c i t a t de transíormar-si" encriatura humana, per tal debeneficiar u perjudicar la I I u -mani ta i . I tol persona nascu-da sota el signe del GALL ésoptimista per naturalesa iacostuma sent i r apassiona-ment en la iniciació de qual-sevol empresa.

L'antic regne de Beni'n,que crearen els bini, situat al'oest del delta del Níger, enterritori de la Nigèria actual,t ingué la seva època d'apo-geu duran t els segles XII alXVII. Fou quan sorgí e) cè-lebre art escultòric de Benín,entroncat amb el dels iorubud'ife. Se tracta de caps ibusts, figures humanes i ani -mals, peces totes elles realit-zades en bronze, pel procedi-ment de la cera perduda.'Ientre tots els motius de l'o-bra artística dels bibi, hi des-

taca el GALL. "El Correo dela Unesco", en el número co-rresponent al mes clc marçd 'enguany , dóna prou i n f o r -mació al·ludint al fet d«î quela Ciència està al servei del 'Art. El GALL de bronzeque reproduïm, escultura delsbini, és de la pàgina 23 de di-ta revista. Els diagrames su-perposats a la figura delGALL són els espectres deraigs gamma obtinguts amb laradiació electromagnèticaquan les mostres preses d'amb-dues parts de l'objecte —de

l 'escul tura— foren activadasper neutrons en un reactor.Tot això comprova l ' au ten-ticitat del G A L L tie bron-ze com a pertanyent a l 'artescultòric de Benín.

"¿Oui pol negar l'evidència,ni el poder, ni l'elegància,ni l'antigor, ni l'essència

del GALL, fonament , ciènciai tel.lúrica importànciade la humana sapiènciaque arrela dins la constànciai rep sol de veritatper freuitar l'exuberànciade la nostra llibertat'.'"

No v u l l acabar sense asse-nyalar que el 1981 quo vivimtranscorre sota ei signe delGALL.

Déu faci que, ja que Po-llença f i té per distintiu, siaun any de prosperitat, pau,germanor i tot allò millor queels pollencins trobem que sianecessari i profitós.

I per altra part, que el nos-tre periòdic "EL GALL" pu-gui assolir encerts i, sempreamb seny i eficiència, equili-bri i dignitat.

MIQUEL BOTA TOTXOPollença, 1981 . -PAU

|ELGALLNo."3Õ1 £ 11 JUNY 1981 - PAG. 8~|

Ha sortit "El Llop" revista de 1'OCB

de Llubí que ve a repoblarla nostra minvada fauna lingüística insular

El per què d'aquesta revis-ta va lligat al per què de l'OCBa Llubí.

Fa temp« que vèiem la arces«Ut de crear li no l'OCB »i algu-na entitat semblant que gemade analitzador a lea aspiración.*cultural« del nostre poble; eraun fet evident que ens quedà-vem un tant marginal* respec-ta a altres pobles de la nostrailla. Le* dificultats; però, que su-posa crear una entitat comaqueixa eiu feren desistir mol-tes vegades. Les postures vàli-de« no són les derrotistes i fa-talistes i ho volem demostraramb la creació d'aquesta dele-gació de l'OCB, però tambéhem de confessar que els impe-diments són molts i les ajudespoques perquè la indiferènciai l'abúlia estan tan arreladesdins el nostre caràcter que difi-culten qualsevol iniciativa. No ésaquest el moment d'enumerarles traves que impedeixen elnostre normal funcionament,deixem però constància queexisteixen i que esperam supe-ral·les. El per què de l'OCB deLlubí, per tant, respon a la ne-cessitat d'omplir un espai cultu-ral que consideràvem buit enaquells moments, i així ho fé-rem a saber al nostre Ajunta-ment a la carta de salutació queli enviàrem. Les causes d'a-questa buidor són més comple-xes i los culpabilitats recauendamunt tots, no podem deixarde remarcar, però, la mancad'interès cap a la nostra cultu-ra dels homes que han ocupat

6 VIMA0KUQÕ LKVMCNT <t*t1\1<ll-\D* tyl Ttemt A HNMJTAT UI PKtJtlo-OÖ tt U WSTRA CULJlH».IcAcoec 4MB EIA Sí I* Í5TAT/IS, L'OBRA

&TSSfiSltfiK5SS>>mv*aarlSI ESTimu ti «14 I EL VOLEU bEFEÍlSARCoeu* CULTUML wtE»R us IHTMQSA

les cadires del nostre Ajunta-ment ja que és a ells als qui co-rrespon principalment aquestafunció. Tampoc caurem en latentaci» de pensar que repre-sentan l'única solució ais pro-blemes culturals del nostre po-ble, i de pensar que son els re-denipiors o de pensar que te-

nim el monopoli de la cultu-ra i de la veritat; no som ni se-rem més que una delegació del'OCB, una solució que arribapotser una mica tard.

El per què d'aquesta revis-ta va lligat a la necessitat d'acos-tar i fer a saber les aspiracionsde l'OCB al nostre poble, és unarevista de l'OCB de Llubí, oberta com ho és la mateixa OCBa tothom. Els objectius són bens4-ii/j|ls i ben importants: do-nar a conèixer i fomentar la nos-tra llengua i la nostra cultura.Que això é* política? Natural-ment que ho és, però aquestaés la nostra única i irrenuncia-ble política: lluitar per la nos-tra identitat, per la nostra na-ció, por la nostra cultura i per lanostra llengua.

Per altra part, el nom d'a-queixa revista ens identifica coma llubiners, és a dir, llobins, delLLOP, del adjectiu llatí LUPI-NI IS; i també defineix el nostrecaràcter i la nostra línea, voraç iperillosa com el quadrúpede car-nisser, però no us atabaleu, elnostre és ja un llop civilitzat, unllop que reconeix els enemics isap controlar la seva ferocitat.

Per acabar, vos recordam queles portes de l'OCB i d'aqueixarevista estan obertes a totes lesvostres col·laboracions i que es-peram que aquest llop que aca-ba de néixer tengui una vida llar-ga, profitosa i si és possible re-galada. Amén.

EL LLOP

n-T ,'AV"^,'/-1 .'W/^ r /.

„à*««'**0t»° to«° as

.«sS -..„„.«*•> ;.< t.«ò°

EFECTIVAMENT, NO HI HAGUÉ FRENADA AUTONÒMICA

Les cançons de les Illes, cançons del mónAmb caràcter, essencialment, de promoció cultural, la

CAIXA D'ESTALVIS DE BALEARS -SA NOSTRA-, quetant estima la nostra terra i amb tant d'amor promou tot allòque l'exalça i tot allò que la dignifica, ha organitzat i patroci-nat, sempre d'acord amb la Inspecció Provincial d'Ensenyançade les Balears, la Quarta Lliçó de "LES CANÇONS DE LESILLES, CANÇONS DEL MON, per a totes les Escoles i CoUe-gis de Mallorca. "ELS VALLDEMOSSA", grup mantenidor del'esperit popular de la nostra música, tenen a càrrec la tascad'impartir aquesta quarta lliçó, com ja ho feren amb resultatpositiu i satisfactori amb les tres lliçons anteriors.

Aquesta activitat haurà suposat més de dues-centes ac-tuacions del grup "Els Valldemossa" a les 'Escoles de les po-blacions mallorquines; i han estat milers i milers de nins i ni-nes que se n lian beneficiat.

A Pollença, la quarta lliçó fou impartida el dimecres 13de maig. Després d'estudiar i d'interpretar les nostres cançonsillenques, també s'estudiaren els balls, història, tradicions, art ivia; és a dir, tota la valuosa meravella del patrimoni ancestraldel nostre arxipèlag. I es dedica també un homenatge a "TheBeatles", interpretant algunes cançons tradufdes de l'anglès a lanostra llengua. Com s'ha fet amb tes tres lliçons anteriors, ambla quarta s'ha distribuii el corresponent opuscle explicatiu.

HOMENATGE A LA CENTENARIA DONYA FRANCESCACOMES TERRASSA

Donya Francesca Comes Terrassa acomplí cent anys ei15 de maig. Amb tal motiu se II tributà un senzill i emotiu ho-menatge. El Magnífic Ajuntament li entrega una Placa d'Ar-

gent commemorativa. SA NOSTRA li concedí una pensió vita-lícia. I el poeta Miquel Bota Totxo li dedicà les següents estro-fes:

HOMENATGE A DONYA FRANCESCA COMES TERRASSA,CENTENÀRIA DE POLLENÇA

En perfilar aquest himne d'homenatgea les cent roses de la vostra vida,estim encara més tot el paisatgeque us ha endolcit d'un segle la florida.

La vida de la vida teniu vósi amb l'avior un tresor de joventut,perquè amb cl cor valent i generósheu .i.-Milil la pau, la plenitut.

Avui regna l'encís de l'esperançaavui el món es mostra més fidel,avui cl sol encén la benaurança,avui fins els aucells broden el cel.

Avui Pollença exalça amb llum de fe.slala germanor que mou vostres afanys,i la joiosa i gràvida conquestaque us ha posat corona de cent anys.

CICLE DE CONFERENCIES PEDAGÒGIQUES.- Or-ganitzat per l'Associació de Pares i Claustre de Professors delCol·legi de Monti-Sion, i com a promoció cultural de la CAIXAD'ESTALVIS DE BALEARS -SA NOSTRA-, s'ha celebrat enel Saló d'Actes de l'alJudit ColJegi un interessant cicle de con-ferències pedagògiques, amb la intervenció de don Alfredo Gó-mez Rarrussell, Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació,don Antoni Oliver, C.R., Doctor en Història Eclesiàstica, i donTomàs Gómez Pérez, Inspector i Cap del Grup de Narcòtics.

ESPAI PATROCINAT PER LA

fà CAIXA DESÏALVISV DE LES BALEARS

"SA NOSTRA'

l EL G ALL No. 30 I £ 1| JUNY 1981 - PAG. 9 1

La nostra flora:la Mare-selva

Una de les lianes més inte-ressante i al mateix temps mésbelles de la nostra flora, es la"Locinera implexa", anomenadapopularment de diverse« mane-res: Mare-selva, Mamadera, Kotaboc, xiH-lamrl. A Menorca tidiuen Gavarrera, nom que potdonar confusió amb la "Rosagempervîrens", que realment

és un roser silvestre. A Cata-lunya s'anomena Lligabosc,o Dolçamd, i en Castelli Ma-dreselva.

F* un arbust sarmentos, ambtitges de l-2m. quasi semprepenjades. Fulles persistents, sen-ceres, oblongues, corUcies i d'unverd brillant per damunt i blan-quinós per davall, acabades enpunta arrodonida (mucronades),amb marge transparent; les su-periors unides per la base, lesaltres sésil«. Flors verticil Jadesen capítols terminals, al centrede les dues fulles florals solda-

f / V

des.1..1 flor de color rosat, que

floreix en els mesos de maig-juny, té la particularitat de te-nir, en la base fiel seu tub llarg,un néctar dolç de gust agradós.D'aquesta particularitat G potvenir una part important delsseus noms populars.

També, durant la nit, se dec-prèn una agradable olor, i peraquest motiu, i per la seva vis-tositat quan està florida, s'em-pra com a planta de jardí.

El fruit se presenta en baiesde color vermell, no soldades.

Es una planta de les terresbaixes (a Mallorca quasi totcorrespon a un tipus d'habitatde terres baixes), comuna dinsl'alzinar, encara que també lapodem trobar dins la garriga, idins la vegetació de platges idunes.

A Mallorca també trobamuna altra "Locinera", és la "Lo-nicera pyrenaica", que com aparticularitat principal que la di-ferència amb l'altra és que téfulles caduques i que sol viuremés amunt d'els 800 m. i éspoc abundant.

La Mareuelva combatre elrestrenyiment. El xarop de lesflors produeix bons efectesfront als costipate i les bron-quitis. Els fruits, vermells i afe-rradÍMos, ajuden a la secrecióde l'orina.

Biel Cànaves

Guia bibliogràficaEl Consell General Inter-

insular ha editat la "Guia Bi-bliogràfica de Llengua i Li-teratura de les Dies Balears",elaborada per Miquel VivesMadrigal i Miquel Pons Bo-net, ambdós professors-assessors de la Comisió Mix-ta.

Es un treball interessantque recull com indica el tí-tol, una part dedicada a laLlengua i una altra a la Li-teratura amb tots els escritsque s'han publicat fins araen aquest sentit a les Balears.

S Ti an repartit exemplarsals col·legis de E.G.B. i Es-coles Professionals per a do-nar a conèixer aquesta pu-blicació.

Els projectes que es te-nen és de seguir recopilantels articles, llibres,.... quevagin sortint a les illes i es-

tiguin escrits en català, i ésmolt útil per estar al dia detotes aquestes publicacionssobre tot per a gent que pre-para tesines i treballs sobreel tema. Bona feina!!!

Així mateix, i elaboratigualment per la ComissióMixta Ministeri d'Educació- Consell General Interinsu-lar, s'ha publicat el "BolletfInformatiu núm. 1" que jaha estat enviat a les escolesestatals i no estatals i perso-nes matriculades en cursosde reciclatge.

Entre altres temes- inclo-sos en el BolletísTii troben:una salutació de la ComissióMixta, un informe dels cur-sos de reciclatge d'enguany,un informe sobre l'actuacióde la Comissió Mixta M.E. -C.G.I., notícies sobre les

oposicions del català, un re-sum dels resultats de l'en-questa sobre l'aplicació delR.D. durant 1980-81, unhomenatge al Pare Colom iMateu i una série de notíciesbreus.

Compta, també, amb dosarticles ben documentats:

—"Carpeta de curiositats"per Miquel Pons i Bonet.

—"Aspectes de la proble-màtica de la incorporació dela nostra llengua a l'escola"per Miquel Vives Madrigal,tocant diferents aspectescom Bilingüisme i disglòssia,la doctrina de la UNESCO,els problemes organitzatiusd'aquesta incorporació de lallengua materna a l'escola, lasituació legal de l'escola ales Dies Balears, un repàsdels punts més importantsdel R.D. i la OM. i unesorientacions pedagògiques.

lEctrica

tertimeBARTOLOMÉ FUSTER INACHITTI

C. MONJAS, 20 - TEL. 531690 - PUERTO POLLENSA

GRANDES DESCUENTOS EN LAMPARAS,APLIQUES Y PLAFONES

LOS MEJORES PRECIOS EN EQUIPOS DE MÚSICAY LAS MEJORES MARCAS.

GRUNDIG - TELEFUNKEN - PHILIPSPANASONIC - DUAL.

VISÍTENOS

Informació agràriaHORTALISES.- En

aquesta època les plaguesmés típiques són degudesals pugons i a les malaltiescriptogàmiques (és a dir,de bolets)

Els pugons es podenatacar amb productes enèr-gics i de poca persistència(que perdin aviat el seuefecte) com són Malathion,Octhodibron Dicterex.

Les malalties criptogà-miques com les "roias" ialtres, amb qualsevol fun-gicida a base de T.M.T.D.Godina, o similars, Sinó escombat amb aquets, es po-den emprar productes sis-tèmics, Rubigam, Fibenzol

FRUITES DE PINYOLPETIT.— Per combatre pu-gons o "plocampa" o qual-sevol oruge minadora o laque ataca al fruit coméala"Cilia povonela", es podenemprar dos mètodes. Si lacoida està aprop s'hand'utilitzar productes depoca persistència, ja queno convé que la fruita arri-

bi al consumidor envene-nada. Es poden emprar elsproductes abans esmentats.Si falta més d'un mes per ala coida es pot donar Diazi-non, Malation, Matilazin-fos.

VINYA I MELONS

En aquest temps abun-da la "cenrada", es pottractar amb productes es-pecífics com Karata n c, sila plaga no està adelantadaes pot prevenir amb "Azu-fre mojable".

Les dues plagues mescomuns.

PUGONS-Són uns pe-tits insectes d'un tamanyaproximat de 2 mm.situats davall la fulla. Te-nen un color verdós i sónxupadors. Produeix unenrollament de la fulla in-clus del brot. Són uns ani-mals resistens als produc-

tes sulfatats, per la qualcosa s'ha d'emprar un pro-ducte específic: Fernos osimilars.

ARANYA ROTGE-Són uns petits insectes decolor vermell, situats a1 'envés de la fulla. Són xu-padors i el seu tamany esquasi microscopic, uns 0,2mm. Mos dóna a entendrela seva presencia un colorpàlid característic de lesfulles. Hi ha productes es-pecífics però no la des-trueixen totalment, és unanimaló molt resistent. Pil-tran, Arlaban, Peropal.

CREDITS AGRICO-LES.— La CPP (Coopera-tiva Pagesa de Pollença através de la Caixa Ruralpot gestionar {'obtenciónde crèdits per l'agricultor.Inf. Telf. 530569.

Marti Mèlia

Renault 5 y nosotros.

&/í

Para volar hacia la libertad, ven volandoa ver los Renault 5-Cínco Puertas.

El Renault 5 TLó GTL- Cinco Puertas es el coche que estásbuscando para volar hacia la libertad.

Para ir a todas partes del modo más còmodo, sintiéndotea tus anchas. Y con un motor potente,

que gasta lo justo y menos.Ven a verlo volando y te convencerás en un vuelo.

RENAULT 5• Conocerlo es amarlo

Concesionario-Ven a verlos a:-

RENAULT PEDRO PAYERAS SÓCIAS

Dirección Comercial: Ctrl, di Ira« 21 - Itlelonos M 08 Sí i M (M12 - U PUEBLA

, LA PUEBLA Ciro de Inca, 21 Tel. 540855,tHvn,lut> ( POLLENSA . Cecilio Mételo. 30 Tel. 630663

BAUERCIIMECAMERES per a filmar

sense problemes

MICEREls seus millors preus

C/ alcudia, 14 - Teli. 531346 Pollença - Mallorca

I EL GALL No. 301 f "II JUNY 1981 -PAG. 1Õ~|

El llenguatge plàstic de Nils BurwitzDesprés del seu gran

triomf artístic amb l'assoli-ment a Mònaco del "GranPremi Internacional d'ArtContemporani", Nils Bur-witz, el pintor, l'amic, havolgut exposar de bell noua Pollença, i a les GaleriesNorai, on ja hi exposà araha fet quatre anys.

Artista d'una gran sensi-bilitat, Nils Burwitz sap con-juminar, en tota la seva obrapictòrica, la idea, el dibuixi el color, per a formar unnucli al servei de l'art, per a

donar testimoni de les einesdel treball de l'home, per aviure el paisatge mallorquíi fer-ne d'un mateix motiufins a trenta variacions.

En aquest punt, jo et di-ria,

NILS BURWITZ

Has copsat la potència de lallum.Has copsat l'equilibri i lamesura;i el sentit i la saba essencialque dóna ímpetu just a la

teva obra.Has copsat l'amplitud il'harmoniai has florit la claror de la te-va ànima,que als teus ulls es fa espillde les ideesi als pinzells se't fa veu i clarmissatgede l'anhel creatiu i gravide-sade la vida fecunda que per-filaels teus camins de pau da-munt la terra.Per això tens l'espai, el sol,

els arbres;tot el bategar viu de la na-turaque se't fa, Niïs amic, fùlgi-da joiade la teva pintura amb arrelsfortesdins un món per a l'art sen-se fronteres.Per a l'art que el teu cor finshumanitzaen plenitud de veritat autèn-tica.

Miquel BOTA TOTXOPollença.- PAU

- , t.. W .'3 ¿#Tto*f'v:- ÄÄ^^ l,

ufiw

MARTORELL TORRANDELL, S.A.(MARTOSA)

- PRODUCTOS PARA LOS PROBLEMAS DEHUMEDAD

- P.RODUCTOS ESPECIALES PARA LA CON-SERVACIÓN DE LA MADERA.

TODO PARA LA CONSTRUCCIÓN

C/. Tito Cittadini, 8. Tel. 530549. POLLENSA

ES PA"J JBB

cA'Njï ïMoixirr

PLAÇA MAJOR, 2TEL. 530002

POLLENÇA

>&¿ytií*., 7>r*>

CAW CABRERMIEMBRO FUNDADOR DE LA ASOCIACIÓN

ESPAÑOLA DE GEMOLOGIA,AGENCIAS OFICIALES

OMEGA - TISSOT PERLAS MAJORICAPORCELANAS LLADRO

Temple, 13 P«o Saralegui, 80Tel. 530241 Tel. 531309POLLENSA PUERTO POLLENSA

¿¡aterías VicensL'ARTESANIA DE ROBES DE LLENGÜES DEPOLLENÇA AMB PRESTIGI INTERNACIONAL

CONFECCIÓ, ANTICS I OBRES D'ART

CLASSES D'IDIOMES i CONTABILITÀ!

MELCHOR BOSCH SALASPROFESSOR MERCANTIL

Cecilio Mételo, 101 - Telf. 530531

POLLENÇA - M A L L O R C A

TEL: 530049 POLLENÇA

coitimiCAJA DE AHORROS DE POLLENÇA

PRÉSTECS SOCIALS PER:

* PAGESOS

* PETITA I MITJANA INDÚSTRIA

* PER CONSTRUCCIÓ DE VIVENDA

* PER COMERCIANTS

PRÉSTECS DE TIPO PERSONALSERVEIS DE:

* PAGAMENTS DE REBUTS(Llum, Aigua, Col·legis etc.)

* DOMICILIACIÓ DE NÒMINES

* LLOGUER DE CAIXES DE SEGURETAT

* TRANSFERÈNCIES

* XECS DE GASOLINA

* TARGETA 6.000

* XECS DE VIATGE

* XECS EN MONEDA ESTRANGERA

ESTALVI:

* COMPTES CORRENTS

* LLIBRETES A LA VISTA

* LLIBRETES A TERMINI

¡Colonya, la Caixa d'estalvis de Pollença,

al servei de tot el poble!

j EL G ALL No. 301 [ ] | JUNY 1981 -PAG. 1l"

ARTS PLÀSTIQUES

A l'estudi d'en Toni Dionis

per Toni Marquet

Un dels estudis que méshe visitat es el d'en ToniDiom's, freqüentment fèiemllargues xerrades sobre pin-tura i l'art en general, co-mentem la nostra pròpiaobra, això fa que compren-gui perfectament el seu llen-guatge. Avui continuant ambaquests articles que prete-nen ser un apropament allector, com he dit en altresocasions, dels artistes lo-cals, consider oportú inten-tar plasmar la manera de seri de pensar d'aquest artista.

En Toni és l'únic pintorlocal fill de pintor (del bonrecordat Dionís Bennassar)malgrat que poca influènciaha rebut de l'obra del seupare. La seva pintura jo ladefiniria d'expressionisme,un expressionisme molt per-sonal, amb uns colors moltfluids entonats dins terres,ocres i blancs, fan que la se-va obra sigui inconfundible.

Parlant del seu comença-ment com a pintor, ja queés curiós que essent com ésfill de pintor, la seva voca-ció és un poc tardana, no famassa que el coneixem coma pintor, abans tots sabíemque seria músic, que era mú-sic, i així ho afirma ell, quediu que abans de pintor sesentia músic, que estudiavaaquest art essent un estu-diant aventatjat i amb unailJusió i afició per la inter-pretació musical que vibra-ba d'emoció davant una bo-na peça, fins que es va do-nar compte que li fallava lapart auditiv?, per a poder es-ser un bon músic-intèrpret,i com tenia beti assumit, ohavia d'ésser bo o es retira-va, per això va optar perdeixar-ho i dedicar-se a al-

tres treballs per una llargatemporada, després comen-çà a pintar, segurament de-gut a l'ambient que es res-pirava dins casa seva, fentuna pintura molt influen-ciada pel seu pare, i aixípoc a poc es va donarcompte quo podia expressar-se per medi d'aquest mitjà, i apartir d'aquest moment va

gueixi la tendència pictòricad'un altre no pot ésser igual,per exemple, el món delmeu pare amb aquell am-bient pagès en el camp, ambaquells personatges en ca-rros pel carrer, és un mónmolt diferent d'ara, per tantun pintor d'avui amb la ma-teixa tendència i tècnica nopot realitzar l'obra com ell,

—Crec que la meva pintu-ra és un poc jo mateix, dinscada quadre deix una partmeva, l'entenc com abansentenia la música, la músicaés abstracta, no es pot com-parar amb altres coses, sinóque la sents i res més, sim-plement la sents, i la mevapintura és així, una manifes-tació íntima, una expressió

comparacions d'altres cas-tes, que inclus moltes ve-gades és tan profunda dinsel meu subconscient queem serveix per a conèixer-me a jo mateix, no m'im-porta si el que pint repre-senta un paisatge o un inte-rior el que realment interes-sa és la expressió, la subtile-sa dol llenguatge, el tema noté cap importància, és sim-plement un motiu, i els co-lors no sabria dir-ho, per-què moltes vegades em pre-gunto com així pint ambaquests tons, supós que ésperquè jo som així.

—Es bo o dolent ser fillde pintor conegut?

—Té un poc de les duescoses, és bo perquè aixòt'enrevolta d'und ambientmolt favorable per a la for-mació d'un nou artista,t'ajuda a relacionar-te dinsaquest món, però també téla part negativa, com és elcondicionament que t'im-posa la influència de l'obradel teu pare i aficionats iseguidors de la seva pintura,exercint una certa pressiódamunt la teva independèn-cia.

—I el moment actual del'art dins Pollença?

—Em sembla que ara tor-na a tenir un bon nivell, dictoma a tenir perquè a unmoment donat també hi ha-via un moviment bastant im-portant, si actualment a Po-llença hi ha devers setantapersones que pinten i n'hiha deu a dotze que tenenun nivell de qualitat, crecque és un número impor-tant tenint en compte quesom un poble petit.

intentar ésser ell mateix itenir el seu propi llenguatge.

—Per tu, que és pintura,Toni?

—Jo l'entenc com unamanifestació plàstica de l'in-dividu, un mitjà de comuni-cació de l'artista de cap alsaltres, d'una manera moltsensible i subtil. L'artistamitjançant la seva obra, ma-nifesta les seves vivències delm o m e n t en què viu, peraixò cada un és diferent, ésell mateix i encara que se-

Meneses a Galeria DartAcabada l'exposició d'en Toni Pineda, un altre pintor

català inaus?urà una mostra de la seva pintura a la GaleriaUart, en Josep Meneses.

No puc parlar o criticar l'obra dels altres pintors, tantsols puc resenyar quan l'obra ho mereix, i realment aquestasi ho meroix . Es tracta d'una obra molt digna d'un profes-sional, d 'un paisatgista impressionista.

Quan anuncien una exposició de paisatges, molts decrítics i aficionats a la pintura, se n'afluixen de visitar-la,perquè abunden molts de principiants aficionats i quasi totsells són paisatgistes, i et trobes amb una mostra d'obresagres d'uns pinc.flls insegurs, tal volta plens de colors peròque feren la sensibüitat de l'espectador que té un poc deconeixement. Però en molt poques ocasions et trobes ambuna exposició com aquesta, i amb gran sopresa i alegria, etpasses les hores admirant, analitzant i respirant l'atmosferaque l'artista respirava a l'hora de pintar-lo, contemplesaquelles pincellades aplicades per una mà segura que nodubta on aplicar-la, notes la força brutal de color, però almateix temps la delicadesa i la suavitat dels seus tons, enuna paraula, quan has vist aquesta pintura tornes a tenirganas de visitar més exposicions amb la convicció que d'unpaisatge pot sortir una bona obra d'art, que el paisatge tam-bé té un llenguatge que si l'artista és bo el pot transmetre.

no tenen les mateixes vivèn-cies ni la mateixa sensibilitat.

—Quina tendència t'agra-da més?

—He intentat formar-memolt àmpliament, i accepttot tipus de pintura, jo valorl'obra per si mateixa, sensefer comparacions, encaraque la meva inclinació estàamb els post-expressionistesfrancesos, Modigliani, Matà-se, i molts d'altres, tal voltaforen ells qui per primeravegada em feren vibrar da-vant l'obra pictòrica amb lamateixa mesura que sent perla música, però com deia,admir tota la bona obra, si-gui de la tendència que si-gui, la valor d'acord amb elmoment, la intenció i elcontext que s'ha feta.

—Con veus la teva pintu-ra?

de la meva sensibilitat, de lameva manera de ser, sense

Notes d'artL'Ajuntament ha publicades les Itascs del XX Certa-

men Internacional de Pintura d«' Pollença. El termini d'ad-missió d'obres acaba el 18 de Juliol pròxim, i els premis són.un primer de 250.000 ptes. i medalla d'or, segon ile 150.000pies. i medalla de plaïa, tercer ile 75.000 pi«., i medalla debronze i tres premis me« de 75.000 pies, i placa de l'Ajunta-ment.

Del 1 3 al 21 de Juny a la sala d'exposicions de "SaNostra" de Manacor, té Hoc una exposició antològica d'KriTirancta.

Guia d'exposicions

GALERIA DART.- Durant tot cl mes de Juny,exposició ColJectiva.

GALERIA BENNASSAR.- A partir del 6 deJuny exposició del pintor Miguel Vives, premi l'o-llença 1977.

GALERÍA NORAI. Mostra d'obra actual de l'ar-tista Raldovino.

SALA D'EXPOSICIONS GUILLEM CIFRE DECOLONYA. Del 20 de Juny al 2 de Juliol, exposi-ció del pintor Dicman.

ESPAI SUBVENCIONAT PER"SALVADOR", "LACAIS,

DAURATS I POLICROMATS"C/. Philip Newman, 5

Telf. 530768

bennoeeorgoleri

MIQUEL VIVES

A partir del dia 6 de Junio de 1981

Sant Jordi, 19 Tel. 531967 Pollença

l EL G ALL No. 30 j 3 I JUNY 1981 -PAG. 12 1

HoròscopDICTAMEN

DELACOMISSIÓ

DESEGUIMENT

DonatUï l;i u r an í ra>-conciencia que cl nostreHoròscop, del rb-ivr n u -moro d"'EL GALL" (no.2ü. pag. 12) suposa caraal f u t u r ; i recollint quan-tiosíssimes suggerències(It- molts de pollencins,hem consti tuït una co-missió de seguiment detan sorprenents previ-sions. I per què? Perquè,sencillament, ningú novol que ens passi comamb els pactes de LaMoncioa, que per falta decontrol no se va cumplirres més que la seva partdolenta.

Assabentats de tanttrista experiencia i nodisposats a cauro per se-gona vegada tn cl mateixloradingo, hem deciditformar la dita comissiódo seguiment.

Els tècnics invitats, elsburòcrates que s'han u f i -ent (S'han aferrat com apoiuiellides), els cient f f icsque hem duit darrera elpnstonigó i els bancs que.subvencionen els gastosde representació, totss'han possais ràpidamentd'acord i en mitja horaes van aprovar els regla-ments interns de la Co-missió de Seguiment, elssous (gastos de represen-tació , s 'entén) dels par-ticipants, l 'adquisició dela sala de conferències depremsa, l 'adquis ic ió deles oportunes accionsdels diaris emprenyadors(Perquè no emprenyen) iPendossament de les fac-tures ; i i ! ' í insel l < i e i i o r a lInterinsular ( l'art ida de

»asios d ' i n vest ¡gaciot .A i x í i tol , no pub i i -

cam la l l i s t a dels parti-c ipants d'aquesta ( 'o rn i ssió, qualificadísima, per-què encara existeixen de-ficiències en les nostresest ructures in I o rmat i ves(s ' en tén que encara nosom accionistes de rapd i a r i ) i pot esser un risepe la segure ta t personaldel nostres comissionaisf rom a l t e r ror i sme i n t e ri 'iacional quo ''us e n v o l U i .

Aclarit tol a i x ò , anemal d i c t amen tècnic que haemit it tant sapient issi m aComissió :

l o. - Agra ïm !a sub -venció donada pel Con-sell i . tornant l ' a t e n c i ó ,hem decidit fer Presidenthonorable al molt. i l . lus -t r e senvor president Ba-lear de I.e.-, I l l e s .

'2o .— Hem descobertl 'exis tència c landes t inade q u a l q u e fa l la d 'o r to -g r a f i a al t ex te del docu-ment-base (Horòspocpels v i l a tan t s i Pollencinsde deból; això es an t i -reglamentari. No se tor-narà a produir aquestlamentable error. Kls cul-pables (encara pertocadictaminar al jutge) seranrelevais dels seus càrrecsde bruixos oficials. Lesvíctimes suposades ce!.Iu-les d'un "Comando" in-controlat que, oportuna-ment, va quedar def in i t i -vament controlad issim.Estop.

3o. — A l'Horòscop delnúmero 29 de "ELGALL" se deia que dinsla setmana del 18 al 2-1de Maig hi hauria un ac-cident de cotxe. Ks vera.I talment: es va produirun desgraciat accident decotxe. La SKAT, va pujarels seus preus aprop d'unsis per cent (60/0); vacontinuar la tendència al-cista la casa CITROEN i,no estarà moll, ia Ke-nault tambó farà el ma-teix. Un desastre!

Donam el més senti t"pesame" a les víctimesde tan desgraciat acci-dent; culpa, sense dubte,de cap classe., del Minis-teri d'Obres Públiques iUrbanisme; per l'estat enquè mantenen les nostresvies de recuperació de lacrisi.

I res més, per ara. Alproper número de "KLGALL" publicarem l'in-forme (Informe, vol dirque està DEFORMAT)de la Comissió de Segui-ment que correspondràals fets ocorreguts desdel dia 25 de Maig al 25de Juny.

El portaveu oficial deLa Comissió de Seguiment

?*L'ESPERO

I perquè no es mal acostumin, (perquè a aquetsd'allà d'alt no els hi poden donar llargues mans), unaesperonetjada rabiosa i ben forta a... L'Ajuntament, imés forta encara al que fou anomenat jutge instructorde l'expedient per anomenar a Diom's Bennassar (Elnostre Dionis) Fill ¡Llustre de la vila. El passat dia 28es va aprovar, i per unanimitat, el seu anomanamentcom a fill ¡Llustre, i l'entitat promotora (Que comtots sabeu, és l'Obra Cultural Balear de Pollença) hona sabut perquè li han dit les vei'nades. Home Mateu,Això no es fa!

Osi?

Notes de la Secció de Muntanyadel Club Pollença

Campamentd'estiu

t ' .om cuila a n y per aquest !eiil|>-cxtani omallil/anl el C \ \ I I ' \ \ I I . V ID ' l . "TU . que t indrà lloc rom -einpre a ( a la Murta, ju que una \<"jada mes el >eu propician, I). l^uar iUolgei. rus ha deixat el terreny.

l . a (lurució del Campament I'llSiiany serà il'iuia sctniuua u romplai des (ici divendres dia 3 fins cldimecres dUi H de Juliol (Aquestosdates inicials es podran camiar soM U I - ei nombre do participants i

la sc\a clarificació per edats, l lomd'indicar que tindran preferência elsi i i c n i l i r o M "infantils".

K.ls drets il 'm-orincio seran do500, l'tas. la quota d'assistència alcampament encara no hem t ingu ttemps de ca lcu la r - l a amli exactitudi ja ho informarem oportunament,l·l plac d'inscripcions serà durantlot el me* de J uny el> * espies .,', lo-cal de la Seo.eión do Mtintaiivaal ( ' lull , on es donarà l a m l i c totala i n f o r m a c i ó que se soliciti.

jj ^^t

Sant Bernat de Menthon, patródels muntanyencs

Com cada any els excur-sionistes mallorquins cele-bren la festa de Sani Denialde Menthon que és cl seupatró. El primer any que seva fer aquesta festa, va ser el1952, i va tenir lloc a l'es-glésia de Sant Cayetano deCiutat. A partir del 1953la missa de Sant Bernat s'hacelebrada damunt les mes al-

tes muntanyes mallorquines,aixi els anys 1953, 5-1, 55 i58, se va celebrar damuntel Puig Major que encara notenia els radars americans.L'any 1957 i 1967 se va feren el Castell del Rei, tam-bé s'ha fet damunt La Gu-bia, el Puig de Massiïnella.Puig Tornir, Atalaia d'Alcú-dia, Puig de Galatzo, Puig

Escaladoraccidentat

rtoig, Tossals. Puig des Teix;Pen \ ; . l del Migdia, Cucullado Farlàrilx, i Sa Uateta.

Com cada any a les 3 dela matinada hi ha la concen-tració d'excursionisU's a unlloc indicat i se comença acaminar cap al cim on ha detenir lloc la Missa. Desprésde veure despertar el diaamb tota la seva gama de co-lors, que van des del negrede la ni t , passant pels blausi púrpures de l'auba, fins elroig encès del sol quan surtde dins el mar.

Llavors quan el sol és benredó i vermell el pare Rafel

de Lluc, que no falta capany a la cita, comença ' la"missa. L'altar sol ser unmunt de pedres o de motxi-les.

Aquest any la festa deSant Bernat tindrà lloc aCala Murta, i la missa se fa-rà damunt El Fumant, a lamatinada de dia 14 de juny.¿.lés tard a l'explanada de lescases de Cala Murta hi hauràfesta i berenar de germanor.La secció de muntanya delClub Pollença convida a totsel pollencins a assistir aaquesta festa.

PERE LLOBERAEl passat dia 10 de Maig

es trobaven escalant doscomponents de la Secció deMuntanya del Club Pollen-ça, Pere Llobera i MiquelLlobera a la Serra de Giro-nella.

El matí començaren apujar i a prop de la una delmig dia començà a fer tronsi llamps, havien fet una ti-rada de 60 metres de paret idegut a la tormenta decidi-ren baixar; el primer tramcom que què era difícil elbaixaren ben assegurats, se-guidament muntaren un"rappel" de 10 metres i ja

qur era scn/.ili no l'asse-jjurari n com tocava, la cor-da sortí de la pedra on es-tava passada i en Miquel vacaure els 10 m. més altres20 m. fins que quedà pen-jat, de la corda que enPere tenia fermada, a uns30 m. de terra. En Pere elva anar amollant fins a baix.

Se salvà d'un accidentque hagués pogut ésser moltmés greu, gràcies al materialque duien, que va respon-dre bé. Quant van esser abaix uns excursionistes delGEM els ajudaren a arribaral cotxe.

DITADADE MEL

Es ver que sembla mentida, i que ens arriscama que ens diguin gira-camises, venuts, "peloteros" imil coses més, però aquesta vegada, no tenim més re-mei que donar una ditada de mel a... L'Ajuntament.Perquè?, sen/illement per les 10.000,00 ptes. queha emprat el nostre Consistori per a adquirir una par-ticipació per la compra de La Trapa; Qui ens ho haviade dir, eh?.

Jo només don una ditada de mel, no faig pre-guntes indiscretes, Ojo! !

Tres noticiesesportivesd'eu moll

"U.GÜ. CULTURAL".- Gràcies a que, durant

la segona volta, els juga-dors se deixondiren, elnostre equip ha aconse-guit l'objectiu que es vapropossar a principi detemporada: classi ficar-seper a poder jugar dins lapromoció a Tercera Di-visò Nacional. Es impor-tant tenir en compte queés la tercera vegada queel Cultural juga aquestapromoció. Si he és verque encara no ha pogutremuntar aquest replà, ésben d'apludir que un sen-zill equip com el nostrehagi arribat precisamenta aquest replà.

L'afició local ha que-dat contenta. En provad'això i per ajudar l 'ana-da a Eivissa, amb dona-tius de comerços i esta-bliments, se rifarà unagran canastra valorada enmés de cent cinquanta

mil pessetes, exposada ala lenda c-suorliva Xumet .

TENIS.- A les pistesdel Pollença Park s'hanjugat les partides d ' indi-viduals i de dobles, co-rresponents al "I Cam-pionat Joventut Portde Pollença", amb un to-tal de vint participants.

TROFEU "SUNWING"Celebrat la setmana

passada a la badia d'Al-cúdia i vàlid per a parti-cipar en el Campionatd'Espanya de la Classe"Windsurfer". Doncs bé,els nostres esportistes mo-lleros hi feren un paperexcel.lont. En el grupLLEUGERS: 1. EduardBellini , 2.- Rafel Lloren-te, 3.— Carles Garcia; enel grup MIGS: 3.- Bar-tomeu Rotger.

Enhorabona a totsquatre i endavant!(A.S. BOCCHORITANO)