8DILLUNS, 1 DE MARÇ DE 2010 |Diari de Girona

COMARQUES

MARC MARTÍ

L’ESCOLA DE GARRIGÀS EXEMPLIFICA els valorsdiferencials que ofereix un centre rural. L’aula delcentre, per carnaval, amb les alumnes més petites al’esquerra i els més grans a la dreta. La directora,Clara Álvarez, i el Dr. Manuel de Gracia. La docentamb uns alumnes al menjador escolar.

3

1

2

�

1 2

3

Quatre nenes i dos nens, aquestssón tots els alumnes del col·legi deGarrigàs, un paradigma d’escolarural. Tots junts –la meitat ambedats pròpies d’educació Infantil il’altra de Primària– aprenen enespais i temps compartits; comtambé comparteixen una solamestra, la directora Clara Álvarez,que treballa amb el suport dels es-pecialistes assignats a la Zonad’Escolarització Rural Empordà.Escoles multigraus com la de Gar-rigàs –abans anomenades unità-ries– són un model a seguir per aldoctor en Psicologia Bàsica Ma-nuel de Gracia, qui des de la Fa-cultat d’Educació i Psicologia de laUniversitat de Girona promou unestudi que pretén demostrar queels infants formats en una escolarural presenten un major grau desociabilització i d’autonomia, amés de millors respostes emocio-nals i menys conductes agressives.

L’escola de Garrigàs –ubicada enun edifici construït durant la II Re-pública– serà un dels camps de tre-ball on es durà a terme aquesta in-vestigació universitària, amb laqual el Dr. Manuel de Gracia volmostrar la validesa de la seva hi-pòtesi. El projecte –en fase de dis-seny i a la recerca de suports–avaluarà al llarg de quatre anys tresgrups d’alumnes d’escoles ruralsmultigrau, de centres amb distin-ció de graus i d’urbans. El projec-te també afectarà les seves famíliesi estudiarà el pas de Primària a Se-cundària, observant-los durantels dos últims anys i els dos primersd’aquests nivells educatius.

Unamajor consciència de grupDe moment, l’experiència profes-sional de la directora reforça la teside l’investigador i li permet afirmarque l’alumnat d’aquests centrescreix amb una major consciència

de grup i sentiment de responsa-bilitat que en col·legis urbans o demajors dimensions. La directoratambé ha comprovat que el paperde «màxima autoritat» que té el do-cent en una escola gran queda di-luït a la rural, ja que en aquesta úl-tima l’alumnat mostra una majorautonomia i els petits tenen moltpresents els grans. De manera glo-bal, la docent opina que la quali-tat de l’educació en centres ruralscom el de Garrigàs és superior, tantper l’atenció que pot dedicar alsseus pocs alumnes com per la in-teracció entre els companys de–l’única– classe que, de manera es-pontània, es familiaritzen ambcontinguts que en aules conven-cionals no estarien al seu abast.Una suma de factors positius que,des del seu punt de vista, es com-pleta amb una relació molt direc-ta amb les famílies i el poble, queinteractuen tant amb l’equip do-cent com amb els escolars. Totesaquestes valoracions sorgeixen del’experiència i s’ajusten perfecta-ment a la definició de centre ruraldonada pel Dr. Manuel de Gracia:«és una escola de proximitat».

L’estudi que promou des de laUdG –inèdit fins al moment i ins-pirat en una recerca de la Univer-sitat de Granada– té com a finali-tat demostrar que les respostes so-cioafectives de l’alumnat d’escolesrurals són millors que les dels deciutat. Aquest projecte no entraràa valorar els resultats acadèmicsperquè el seu objectiu és identifi-car els factors que milloren lesconductes socials i emocionals,amb la finalitat d’exportar-los a al-tres tipus d’escoles.

El professor planteja el treball apartir del convenciment que laconducta de l’alumnat dels centresrurals, acostumats a ajudar-se elsuns als altres, és menys agressivai competitiva que la del que s’ha es-

colaritzat en col·legis més grans.Alhora, de Gracia també vol des-muntar el prejudici que la qualitateducativa és proporcional a la di-mensió dels centres, basant-se enla disposició de més personal, re-cursos i mitjans; que els grans sónmillors que els petits és una mà-xima que «ningú ha demostratque sigui així», afirma.

Una de les incògnites que pla-negen sobre aquest estudi és comevolucionen els escolars de leszones rurals un cop arriben als ins-tituts, cap on el sistema educatiuels condueix de manera inevitableen finalitzar la Primària. L’impul-sor del projecte lamenta que no hihagi solució de continuïtat per a unconcepte d’escola fonamentat enels grups petits i la proximitat;contraposat a l’homogeneïtzacióque caracteritza el comú dels cen-tres educatius, molt més poblats icaldo de cultiu d’actituds méscompetitives i agressives, sovint di-fícils de gestionar.

Atenció real a la diversitatLa investigació de la UdG tambéparteix del principi que la diversi-tat es pot atendre de debò engrups reduïts d’alumnes com el deGarrigàs, en els quals es podenaplicar les mesures convenientsper a l’alumnat amb necessitats

educatives especials. El fet d’estarescolaritzat en un entorn físic mésestimulant i menys agressiu, ambmajor llibertat de moviments, sónaltres valors que –d’acord amb latesi del projecte– incideixen posi-tivament en els estudiants. Però, talcom apunta Manuel de Gracia,

rendibilitzar aquest potencial avegades topa amb una dificultatimportant: la formació acadèmi-ca del professorat que, per normageneral, està pensada per treballara la ciutat o en escoles grans or-ganitzades amb grups homogenisen edats i cursos.

GARRIGÀS | PILI TURON

Proximitat contra l’agressivitatUn estudi impulsat des de la UdG vol demostrar que l’alumnat d’escoles rurals és més sociable i autònom, i menys conflictiu�

Les Goges� Bora Gran (Serinyà)� Frigolet (Porqueres)� Roqueta (St. Miquel Camp.)Tramuntana� Els Terraprims (Camallera)� Ventalló� Puig de Segalar (Viladamat)� Els Valentins (Vilamacolum)Cerdanya� Jaume I (Llívia)� Santa Coloma (Ger)� Santa Cecília (Bolvir)Vall Ter� Els Pinets (St. Pau Segúries)� Les Moreres (Llanars)� La Daina (Vilallonga de Ter)� L’Esquirol (Ogassa)Llierca� Les Escomes (St. Jaume Ll.)� Mont Cós (Montagut)� Joan Roura i Parella (Tortellà)� Montpalau (Argelaguer)Comte Arnau� Escola de Vallfogona del Ripollès� Escola Núria Morer i Pi (Planoles)Requesens� Els Dòlmens (Capmany)� Mont-roig (Darnius)� Antoni Balmanya (Espolla)� Sant Sebastià (St. Climent)Els Volcans� Joan Maragall (Santa Pau)� Castellroc (Castellfollit)� Finestres (Mieres)� Lluís Castells (Riudaura)Les Salines� Lluís Maria Vidal (Agullana)

� Les Salines� Santa Cecília (Boadella i Escaules)� Manuel de Pedrolo (Biure)� Castell Cabrera (La Vajol)La Garriga� Gonçal Comellas (Avinyonet)� Mn. Josep M. Albert (Cistella)� Tramuntana (Vilanant)Montgrí� El Rajaret (Bellcaire)� La Branca (Albons)� Puig Rodó (Ullà)Baix Ter� L’Aixart (Cervià de Ter)� Santa Fe (Medinyà)� Sant Jordi (St. Jordi Desvalls)Canigó� Torre d’en Reig (Vilabertran)� Far d’Empordà� J. de Ribot Olivas (Vilamalla)� CabanesCanigonenca� Marinada (Ordis)� Sant Andreu (Borrassà)� Montserrat Vayreda (Lladó)Empordà� Fluvianets (L’Armentera)� Garrigàs� Tramuntana (Pont Molins)� Alguema (Santa Llogaia)Empordanet-Gavarres� Pedra Blanca (La Pera)� Les Gavarres (Cruïlles)� La Pedra Dreta (St. Sadurní Heura)� L’Estany (Ullastret)Cap de Creus� Les Clisques (Port Selva)� Puig d’Esquers (Colera)

LES ZONES D’ESCOLARITZACIÓ RURAL A GIRONA

en escoles rurals gironinesAls Serveis Territorials del Departa-ment d’Educació a Girona hi ha 17Zones d’Escolarització Rural que en-globen 59 escoles d’educació infantili primària, en les quals estudien2.883 alumnes.

2.883 ALUMNES

LA XIFRA