23-12-2014

Els companys i companyes del Col•lectiu Malesherbes de la CGT

de Parcs i Jardins de Barcelona us fem arribar aquest esborrany

de document que estem elaborant per tal que pugueu fer les

vostres aportacions i així enriquir-lo pel bé del servei que debem

a la ciutadania. La idea és no conformar-nos amb la gestió

piramidal de fets consumats i de l’allunyament dels gestors de

les realitats socials dels nostres barris.

Digues la teva, ara depèn de tots i totes.

Per un servei públic de jardineria de

gestió col·lectiva per a la ciutat de

Barcelona

Col·lectiu malesherbes de la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona

novembre de 2014

Antecedents

Els parcs i jardins de la ciutat no sempre han estat gestionats per l’Institut Municipal de

Parcs i Jardins, ni el treball que té encomanat s’ha fet sempre mitjançant un organisme

públic. A finals dels anys setanta la gestió que es feia per part de les múltiples empreses

de jardineria privada deixava molt a desitjar i el govern municipal va decidir que era

convenient la municipalització del servei per acabar amb la degeneració de les

“contractes” heretades del règim totalitari del franquisme. Aquesta decisió va significar

que es van contractar treballadors i treballadores que fins llavors estaven al sector privat

i es va crear el servei municipal, com avui el coneixem. Una clara aposta per la gestió directa del servei públic.

A partir de 1979, amb l’entrada dels nous Ajuntaments democràtics, comencen 12 anys

de gestió directa de la jardineria de Barcelona, on es van crear nous parcs, fruit de les

lluites veïnals que reclamaven la creació d’espais verds als barris. Tant les reformes

d’antics parcs, com la creació de nous espais o el manteniment en general del verd

municipal van ser elogiats arreu per la professionalitat jardinística. Passat el “Boom”

olímpic, comença una etapa d’abandó i una davallada de la qualitat de la jardineria,

degut a la manca de personal i amagada darrera del concepte de “Jardineria Sostenible”

Ara per ara el manteniment que fem del verd és precari, fent les feines a corre-cuita,

amb manca de personal i amb un perjudici directe de les zones verdes que de forma

recorrent han de ser subjectes a unes remodelacions multimilionàries (Park Güell,

Jardins de Costa i Llobera, Parc de Joan Miró, Espanya Industrial, Parc de la Pegaso, la

Ciutadella, i una llarga llista) que paga tothom per la deixadesa en la gestió, aprofitant-

se de nou les grans empreses privades que controlen el sector amb contractes suculents i millonaris.

La plantilla del nostre Institut sempre ha rebutjat de forma frontal els intents de

privatització induïts pels diferents ajuntaments haguts a Barcelona, com l’intent de

transformar-nos en una S.A. fins a la instauració d’una EPEL (entitat pública empresarial

local) l’any 2005 o les lluites contra els nous intents de desmuntar l’Institut que ens porten fins al dia d’avui.

La part del pressupost dedicada a contractar empreses externes ha anat en augment els

últims anys, i hem passat de dedicar un 5% dels recursos fins a un 30%, cap lluita no ha

aconseguit canviar aquesta tendència. És a partir d’aquesta situació que ens plantegem

una forma de lluita proactiva que inclogui la remunicipalització dels serveis

externalitzats amb la contractació per Oferta Pública d’Ocupació necessària i una

proposta de gestió col·lectiva que faci partícip a l’entramat social dels barris i a tots els

treballadors i treballadores de les decisions jardinístiques de la ciutat, tots formant part de l’òrgan de govern de l’Institut.

Demanem per tant que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitzats,

pel que fa al cost i a la qualitat de servei prestat, per tal de corregir situacions perjudicials

pels interessos generals.

Exigim des d’aquí una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les

grans inversions per la seva “posada a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de

manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de

Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais com el Parc Güell,

a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb què l’empresa privada ocupa

espais públics per fer negoci.

Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que actualment a la

ciutat de Barcelona és de 6 metres quadrats per habitant, molt per sota dels 10 metres

quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut, espai que es veu reduït per la forta pressió turística, que pateix la nostra ciutat.

Proposta de gestió col·lectiva del servei de jardineria.

-Gestió inclusiva i participada amb els/les empleats/des del servei públic.

-Gestió inclusiva i participada amb la ciutadania.

En aquest punt passem exposar una proposta de model de gestió que va més enllà del purament

econòmic i que entra més en l'humà i en el social d'un servei de jardineria que ha d'apropar-se

una mica més a les voluntats veïnals.

Entenem que els actuals models de gestió municipals han quedat enrere pel que fa a les expectatives i a les exigències de transparència per part de la ciutadania.

D'altra banda la certesa que tenim la ciutadania al carrer, que els diners públics, ja sigui de

l’Ajuntament, de la Generalitat o del pressupost espanyol, no està sota control i que ingents

quantitats de diners surten per la porta de darrere, cap a les mans d'empreses amigues o de

persones sense escrúpols, que l'única cosa que busquen és el lucre i l'acumulació de riqueses, valors que ha promogut, al nostre entendre, el fracassat sistema capitalista.

A partir d'aquí intentarem donar les bases per a què un servei públic com en aquest cas l'I.M. de

Parcs i Jardins de Barcelona, pugui ser gestionat des d'una estructura horitzontal amb un model

participatiu, tant en la presa de decisions, com en l'organització del treball i que promogui el

compromís i la responsabilitat personal i col·lectiva amb la finalitat que el resultat a les zones

verdes de la ciutat, sigui un producte de qualitat amb una clara identitat de treball comunitari i

social.

La gestió que proposem està basada en dos vessants clars, d'una banda la participació de les

treballadores i treballadors, tant en la presa de decisions, com en l'organització del treball, i per

un altre costat, en la participació de la ciutadania, en les línies d'actuació de l'Institut i de manera

més detallada, en la gestió per barris, assegurant que els processos participatius siguin clars i

reals, fent un gran esforç a assegurar els nivells de satisfacció del veïnat.

Es constituirà un comitè de seguiment, en el qual es treballaran, qüestions de caràcter general,

referent a la gestió de l'organització, a les tasques encomanades per la ciutat i als recursos

disponibles per dur-ho a terme. En la qual participarà la ciutadania, al costat de les treballadores i treballadors i l’equip tècnic municipal.

De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte representades en les

mateixes proporcions abans descrites, amb la finalitat de prendre les decisions jardinístiques sobre el terreny de manera més directa i amb proximitat.

No es prendrien decisions populistes, per tal de fer contenta la ciutadania, totes tres parts, professionals, tècnics i veïnat, hauran d’estar d’acord.

Un consell d'administració, farà d'enllaç entre el comitè de seguiment principal i el poder polític,

aquest no tindrà caràcter decisori i únicament proposarà línies de treball en funció de

pressupostos, tractant de traçar una línia de jardineria homogènia entre barris i procurant equitat en les inversions.

Perquè aquest sistema d'organització empresarial funcioni ha de contenir valors de gran importància, els més rellevants serien:

1.- Fomentar la transparència en la gestió de l'empresa.

2.- Fomentar la confiança, l'honestedat i la cooperació entre persones, entre diferents col·lectius i nivells de decisió.

3.- Fomentar els valors de la solidaritat amb l'entorn social.

4.- Estimular processos d'aprenentatge professional i personal basats en el suport mutu, el respecte a la individualitat i la cooperació.

5.- Fomentar l'aprenentatge en la participació col·lectiva i en la resolució de conflictes.

6.- Fomentar la qualitat dels treballs a realitzar i del servei que s'ofereix a la ciutat.

7.- Fomentar les bones condicions de treball.

8.- Les ordres de treball no són imposades, són plantejades, debatudes, compreses i consensuades.

Aquests valors han d’anar acompanyats de polítiques socials i

ambientals com podrien ser:

Horts urbans

És el moment d’aprofundir en el programa de participació de la xarxa d’horts urbans de

Barcelona iniciada per l’Institut municipal de Parcs i Jardins de Barcelona l’any 1997.

Aquest és un projecte que va destinat tan sols als jubilats i jubilades de Barcelona i que

té l’objectiu d’integració i col·laboració de la ciutadania en activitats de millora

ambiental a través del conreu d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica

i per millorar la seva qualitat de vida; pensem que aquesta millora de la qualitat de vida

cal obrir-ho a altres sectors de la població, els que tenen un alt risc d’exclusió social, els

caiguts a la pobresa, els aturats de llarga durada, etc.

La xarxa d’horts urbans per a gent gran es va originar amb la petició d’un grup veinal, al

districte de Gràcia; s’ha d’aconseguir que aquesta iniciativa s’ampliï a col·lectius més

desfavorits, que en la tasca de conrear la terra, tinguin la satisfacció del major nombre

de necessitats humanes possibles, com tenir accés a aliments ecològics de qualitat i

frescos, i tenir un lloc de trobada on puguin organitzar-se per a superar el moment actual

de crisi econòmica i ecològica. A l’hora, es col·labora en la sostenibilitat ambiental doncs

la producció d’hortalisses locals i de temporada té la seva conseqüència de reducció de

les emissions de CO2 en el transport, refrigeració i emmagatzematge dels aliments

produïts, la pràctica hortícola haurà de formar part del currículum educatiu al cicle de

primària.

L’entitat municipal amb la col·laboració de cada districte de la ciutat, hauria de crear les

zones d’horts, la seva parcel·lació, amb la instal·lació d’aigua necessària i donar suport

tant tècnic com pràctic. S’hauria d’estudiar cada zona verda de la ciutat i cada terreny

municipal sense edificar, per tractar d’encabir zones d’horts comunitaris amplis que doni

cabuda a tothom que vulgui participar d’un projecte d’aquest tipus. La zona d’hort evidentment variarà en funció de la disponibilitat de les zones verdes de cada barriada.

Els centenars de solars privats i municipals en desús a Barcelona haurien d’obrir les

portes a possibles cessions per a entitats veïnals per la promoció d’aquests horts i altres

usos socials. Els municipals per la seva part, poden tenir o no un projecte destinat a

l’espai concret, i mentre no es dugués a terme podria ser utilitza’t de manera temporal.

Altres, els privats, podrien ser cedits mitjançant compromisos combinats. Els propietaris

es comprometrien a cedir l’espai urbà sense construïr, durant un cert temps, amb la

possibilitat d’ampliar els temps. Els nous usuaris es comprometrien a mantenir el lloc en

condicions d’ordre i d’higiene mínimes que garanteixin la salubritat del solar, a més de

garantir un ús de caràcter social i no privatiu.

Donat que aquests espais, més que una zona d’oci, és una sortida a la necessitat actual

d’una part de la població amb vies de millorar la seva situació econòmica, de treball o

social, ha de tenir la seva organització autònoma, per a gestionar els espais i també de

construir-los. També és necessari encabir un espai adequat per les trobades i

desenvolupament de diverses activitats o centre de reunions.

Males herbes i fitosanitària

Avui dia tenim suficient informació com per dubtar de la necessitat d’aplicar productes

fitosanitaris a l’ambient urbà. Un ambient tant carregat com el de la ciutat de Barcelona,

altament contaminat, no necessita una aportació extra, al mortífer còctel, en forma de

productes químics que no fan sinó empitjorar el deteriorament de la salut pública.

A Parcs i Jardins utilitzem el Roundup, que és un herbicida d’ús mundial, a base de

glifosat, desenvolupat per Monsanto amb el fi de crear noves plantes modificades

genèticament capaces de resistir aquest producte i poder aplicar-lo de manera generalitzada, sotmetent els cultius mundials a l’ús d’aquest herbicida.

Les mal anomenades males herbes no son altre cosa que herbes espontànies, vegetals

que reclamen el seu lloc a la ciutat. No diem que es faci protecció d’aquestes plantes,

sinó que, si s’ha de contenir la seva expansió en llocs concrets, s’haurà de fer de manera

mecànica i no amb l’aplicació de productes amb substàncies nocives per les persones i

l’entorn. Aquestes herbes podrien tenir els seus propis espais tot aprofitant la seva

riquesa biològica i els seu paper individual al ecosistema.

A més, s’hauria d’actualitzar les pràctiques naturals pel control de plagues, que d’altra

banda, també formen part d’un ecosistema urbà heterogeni, tot deixant de costat

insecticides i fungicides químics, pel control de plagues i malures.

Vivers municipals

S’hauria de recuperar la plena productivitat i qualitat dels vivers de la ciutat, incidint

més destacadament en la recuperació d’espècies florals perdudes o desaparegudes i plantar-les per Barcelona, amb fonamentals criteris paisatgístics i de biodiversitat.

Cal recordar aquí que tant la veritable política d’estalvi econòmic com la veritable imatge

jardinera de la ciutat (molt diferent de la imatge usual fonamentada només en

campanyes publicitàries) arrenca d’una sàvia i coherent planificació de les plantacions i

d’una encertada gestió tècnica dels vivers amb suficient pers onal per dur-lo a terme.

Collserola

Les aportacions, que el conjunt d'ecosistemes que conformen el divers mosaic del Parc

Natural de Collserola, fa a la nostra ciutat, tot i no ser prou conegudes per l'engròs de la

ciutadania, són del tot beneficioses, van intrínsecament lligades a la salut. Constitueixen

el millor aliat que a Barcelona tenim en la lluita global contra el canvi climàtic. Així doncs

la seva perpetuació és en mans dels usos i/o abusos que la ciutat en faci. En la línia

seguida per la lluita ciutadana en defensa de Collserola, proposem que una ampla zona

de parcs i espais verds públics siguin tractats junt a les noves zones agrícoles com a zones

de pre-parc, permetent que Collserola entri realment a la ciutat. Permetent el

creixement dels prats naturals, refugi i hàbitat de moltes espècies que els necessiten,

prioritzant l’ús de plantes autòctones a les zones ja enjardinades dels barris co-llindants

a la falda de Collserola i fent un us racional dels recursos hídrics, recuperant al hora les

aigües de les fonts de la solana de Collserola, que avui acaben escolant-se a les

clavegueres. Altres llocs susceptibles de ser tractats d'igual manera serien la muntanya de Montjuïc o els Tres Turons.