Les eines TIC com a recurs per a la creació de la memòria personal

Autora: Nelly Villegas Villegas

Tutora: Esther Subías V.

2010

Llicència Creative Commons: Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by­nc­nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................3 CONTEXTUALITZACIÓ ......................................................................................................4 DISSENY I PLANIFICACIÓ.................................................................................................6

JUSTIFICACIÓ............................................................................................................... 6 MISSIÓ............................................................................................................................7 OBJECTIU GENERAL ....................................................................................................7 OBJECTIUS ESPECÍFICS .............................................................................................7 OPORTUNITAT...............................................................................................................7 PÚBLIC POTENCIAL.......................................................................................................7 PÚBLIC REAL................................................................................................................ 7 INDICADORS...................................................................................................................8

DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE...........................................9 METODOLOGIA..............................................................................................................9 DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS....................................................................................9 ESQUEMA DE TREBALL..............................................................................................11 PLANIFICACIÓ DE TASQUES......................................................................................11 RECURSOS...................................................................................................................13 MAQUINARI...................................................................................................................13 PROGRAMARI...............................................................................................................13 PERIFÈRICS D’INTERFÍCIE.........................................................................................13 XARXA DE COMUNICACIÓ..........................................................................................13 INFRAESTRUCTURES.................................................................................................13

CRONOGRAMA.................................................................................................................14 1ª ETAPA.......................................................................................................................14 2ª ETAPA.......................................................................................................................14 3ª ETAPA.......................................................................................................................14 4ª ETAPA.......................................................................................................................14

PRESSUPOST...................................................................................................................15 AVALUACIÓ.......................................................................................................................16 PLA DE COMUNICACIÓ DE LA PROPOSTA...................................................................17 CONCLUSIONS GENERALS............................................................................................19 RESUM EXECUTIU...........................................................................................................20 BIBLIOGRAFIA i WEBLIOGRAFIA....................................................................................22 ANNEXOS……………………………………………………………………….......…....….......23 ANNEX.1 GRAELLA DE LES CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS DE LA POBLACIÓ.............24 ANNEX.2 PRESÈNCIA D' ENTITATS...........................................................................................26 ANNEX. 3 SERVEIS I EQUIPAMENTS EXISTENTS AL BARRI ................................................28 ANNEX. 4 ANÀLISI DEL SOCIOGRAMA DE POMAR..............................................................29 ANNEX. 5 IMATGE DEL TERRITORI.....................................................................................32

2

INTRODUCCIÓ

La memòria personal és compon de records i d’experiències de la vida pròpia, però en relació amb la vida social. Quan parlem de la persona, implica sempre a un grup de persones, necessàriament donades en successió històrica. La memòria personal té sempre a veure amb la història, perquè la memòria personal és necessàriament històrica, i per tant la memòria històrica no és sinó una manera de designar, de forma redundant, a la memòria personal.

Per tant la memòria té com a àmbit aquella part del món viscut que ens ha afectat i amb la qual les coses recordades del món, mantenen la referència a l’instant de la trajectòria biogràfica de qui està fent l’exercici de recordar.

La biografia és important per a la història en la mesura que ella té un valor, és una part més a revelar, contar, interpretar i comprendre. Les biografies es formen de molts elements i no han de ser exclusivament cronològiques ni escrites, s’alimenten també de materials visuals i sonors com retalls de vida. Es per això que la memòria històrica personal és el record del món històric que a cadascú, o al seu grup, li ha tocat viure.

Les TIC estan en proces de creixement continu i ocupen un paper rellevant en el quotidià de la societat d'avui. Les eines TIC com a recurs per a la creació de la memòria personal és el projecte final del Màster “Dinamització de la Societat de la Informació”.

3

CONTEXTUALITZACIÓ

Pomar és un barri de 4.850 habitants, segons dades estadístiques demogràfiques del 1 de gener del 2008. Està situat al Districte 3, al nord­est de Badalona, Espanya. Té un Pla de Desenvolupament Comunitari específic del barri, que serveix com punt de partida per entendre la realitat d’aquest entorn.

Segons el diagnòstic, “Pomar va ser ideat com a barri provisional, per donar habitatge a dues mil famílies que vivien fonamentalment en barraques, abans de donar­los hi els habitatges que havien de ser els definitius. El cert és que la provisionalitat inicial es va convertir en definitiva, al igual que els problemes urbanístics i d’estructura de les edificacions que s’han mantingut fins a l’actualitat i que agreugen problemàtiques socials associades a un perfil de població amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida (una quarta part de la població és major de 65 anys).

L’estructura urbanística i constructiva de la barriada respon a la lògica que es seguia en el període en que es va crear, és a dir, la d’una construcció ràpida, en àrees perifèriques de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una mancança absoluta de serveis, equipaments i manteniment de l’àrea urbanitzada.

El barri està format per edificis de promoció pública, construïts majoritàriament als anys 60. És un més dels molts barris de Catalunya que es van construir com a producte de la política d’edificació franquista per als barris de treballadors.

L'any 2003 és va crear una Regidoria pròpia per incrementar la presència municipal barri i per treballar conjuntament amb l’administració autonòmica (Generalitat de Catalunya i ADIGSA), propietària dels terrenys. Aquesta disponibilitat municipal ha estat ben rebuda pel veïnat, que tenia la sensació d’estar abandonat per l’administració local.

Pomar té una dinàmica interna més aviat tancada i poc sensible a les influències externes, en la qual la figura patriarcal és important i l’associació de Veïns és una de les entitats de referència.

El tipus de construcció, sense espais per i locals als edificis, fa que no hi hagin espais per a la creació i desenvolupament d’activitats comercials i de serveis. Aquesta estructura repercuteix en una mancança d’establiments comercials per satisfer les necessitats de proveïment de proximitat de les famílies residents al barri, i per al desenvolupament d’activitat econòmica derivada de l’activitat comercial”.

Població

Segons el diagnòstic, “La majoria de la població de Pomar és nascuda a Catalunya, 59,9%, sent Andalusia el segon lloc de procedència més comú, 25,4% entre els residents. La resta de població es distribueix de forma molt minoritària entre diferents comunitats autònomes. Cal destacar que només 1,3% de la població és estrangera.

Es constata però, que la població de Pomar està fortament envellida en comparació amb la població total de Badalona que disposa de major quantitat d’efectius entre la població jove i infantil.

4

El segment de població més important és el situat entre els 30 i 64 anys què representen el 45,9 % i que seran els que en els propers 20 anys aniran engrossint els intervals d’edats de més de 65 anys, els quals ja ara, representen el 24% de la població del barri.

La població jove, amb edats compreses entre els 15 i 29 anys, representen el 18,7% i la població infantil amb edats compreses entre els 0 i 14 anys són el 11,4%. És a dir, els menors de 30 anys són a Pomar el 30,22%, un terç de la població total.

Tot i que existeix un elevat nombre de població gran, també hem de considerar que el 31,2% de la població té entre 25 i 44 anys, és a dir, que està en edat reproductiva i per tant, moltes d’aquestes persones, sobre tot les més joves, contribuiran a l’increment de la població infantil, sempre que tinguin possibilitats d’establir­se al barri.

Convé ressaltar també que Pomar és un barri on gairebé un quart de la seva població, 24%, té més de 65 anys, de la qual el 19,18% viu sola i són dones, amb un alt increment d’aquesta tendència. Amb problemes afegits de dependència i solitud.

Aquesta població té un alt risc social per viure en edificis de quatre plantes sense ascensor i on manquen barreres arquitectòniques. En un barri construït a la muntanya i per tant amb forts pendents que dificulten la mobilitat de la població, especialment d’aquella amb majors dificultats, com la gent gran. Una part important d’aquestes persones són dones i per tant, possiblement disposen de menys recursos econòmics que els seus homòlegs homes.

Nivell formatiu de la població

La barriada té població amb baix nivell d'instrucció. El 63% no arriba a tenir el graduat escolar. Aquesta és una dada important ja que que posa en evidència que sovint la formació bàsica no es finalitza adequadament. Només un 8,5% de la població disposa d’una formació secundària i / o superior.

En el període comprés entre el 1996 i el 2002 tots els barris han experimentat un increment del grup poblacional “nivell d’instrucció elevat”, en canvi, Pomar no ha seguit aquesta dinàmica i s’observa el percentatge més baix de població de 25 a 39 anys amb un nivell d’estudis superiors”.

5

DISSENY I PLANIFICACIÓ

JUSTIFICACIÓ

Aquesta proposta està destinada a reduir la bretxa digital que pateixin les persones en situació d’exclusió social en un barri deprimit econòmicament. A més a més, la intenció de crear i recuperar la memòria personal, contribuirà al foment de la memòria històrica i donarà importància a les experiències particulars com part important de la nostra vida.

Amb la creació de la memòria s’activen elements importants: existir, estar aquí ara, tenir vivències que formen part del nostre entorn i compartir­les, si es desitja. Tenir consciència de que som portadors d’una experiència particular i única.

A Pomar hi ha un alt percentatge de població gran i dones que busquen l’aprenentatge de les TIC com a mitjà de comunicació i expressió.

Segons l'esmentat Pla Comunitari realitzat al 2006:

• El 24% de la població té més de 65 anys.

• El 64,5% de les persones que viuen soles a Pomar tenen més de 65 anys.

• El 82,9% de les persones de més de 65 anys que viuen soles són dones.

• Les persones que viuen soles presenten un elevat risc social.

La Població de Pomar té un nivell educatiu dels més baixos de Badalona

• Només un 8,5% té un nivell d’estudis secundaris i/o superiors.

• Baix nivell de coneixement del català entre la població.

• El baix nivell cultural i educatiu es fa patent sobre tot entre la gent gran.

Per aquestes raons, el projecte està dirigit cap als segments de població més vulnerables. Es fa necessari treballar la cohesió social i fomentar les interrelacions, incloent­hi els usuaris d’altres barris.

MISSIÓ

Creació de memòria personal

6

OBJECTIU GENERAL

Aconseguir que la gent del barri utilitzi les eines TIC com a mitjà per expressar i crear la seva memòria personal.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

− Aprendre l’ús de les eines informàtiques i d’Internet com mitjà d'expressió. − Afavorir el desenvolupament de tècniques d’expressió. − Donar a conèixer altres recursos de la Web, que siguin com exemples i models. − Redactar diferents tipus de documents. − Conèixer diferents recursos útils per a l’expressió oral i escrita. − Fomentar la comunicació i donar opinions i reconèixer diferents punts de vista. − Afavorir la cohesió social.

OPORTUNITAT

L’aportació de les TIC permet una oportunitat real de treballar la creació de memòria com a eina d’expressió personal i col∙lectiva, i a més a més, de reduir l'aïllament de les persones a través d’Internet i les noves eines com mitjà de comunicació.

La proposta està dissenyada per ressaltar en primera instància les histories, i després el medi digital que serà l’eina per fer la memòria a partir de la creació de diferents narracions digitals sobre vivències, cartes, enregistrament d’entrevistes, testimonis d’usuaris, i d’imatges. A més, es farà un recull d’informació significativa per a cada participant com la història del seu nom i cognom, l’arbre genealògic, de cançons i altres informacions.

La creació de memòria a través de les narratives digitals personals és un element important que ajuda als usuaris a ser més creatius, en lloc de consumidors passius. També és una proposta per combatre l’analfabetisme en aquelles persones que tenen poca familiaritat amb els entorns informàtics.

PÚBLIC POTENCIAL

− Persones majors de 50 anys − Gent gran

PÚBLIC REAL

−1 Grup de 18 persones majors de 50 anys.

INDICADORS

Indicadors de context:

7

En el barri: – Percentatge i total de gent gran. – Percentatge i total de persones majors de 50 anys.

Indicadors de resultats: − Total de sol∙licituds d’informació rebudes. − Total d'inscripcions. − Total de participants al inici i al final de curs. − Domini de les eines. − Grau de satisfacció.

Els indicadors de context, especialment de gent gran, com la campanya de divulgació plantejada, s’ha de determinar amb els actors territorials com el Casal de Gent Gran, els Serveis Socials, l’Associació de Veïns de Pomar. I en relació del percentatge de persones majors de 50 anys amb el Casal Cívic de Pomar, altres associacions i entitats com la biblioteca, i l'AMPA del Col∙legi Sant Jordi, a més d’altres serveis. Una vegada feta la difusió, el total d’inscripcions rebudes constitueix també un criteri important, ja que permetrà conèixer el nivell d’interès per les TIC que tenen els usuaris.

8

DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Aquest projecte va ser el punt de partida de la creació de les memòries personals i que, a la vegada, pot arribar a convertir­se en un començament de creació de memòria col∙lectiva al barri de Pomar. Des de fa temps, es ve treballant amb els usuaris i les usuàries adults del punt, la sensibilització i la construcció de documents i de testimonis de vivències a partir dels centres d’interès: "el llibre de la meva vida" i "fem història".

El procés de sensibilització va sorgir d’una pluja d’idees sobre la societat d’abans i la d’ara. Molts d’aquests usuaris van procedir de diferents llocs fins a Catalunya, altres van anar cap a França per diversos motius. En primer lloc, es tracta de fer una conversa espontània i així es va teixint aquest entramat d’històries com per exemple relats sobre la guerra, l’exili, el servei militar, el viatge que van fer des de Andalusia per instal∙lar­se a viure en Catalunya. En segon lloc, es tracta de l’escriptura en format lliure d’aquestes històries personals enriquides amb fotografies, així com vivències actuals.

METODOLOGIA

Alguns usuaris atesos al Telecentre han rebut una formació prèvia i participen sovint en els tallers d'adults. Això m’ha permès fer una observació directa de la realitat. Es detecta que el públic gran, majoritàriament és vulnerable, sense estudis i amb una manca de competències de lectura i escriptura, així com d'autoestima i autonomia en l'ús de les TIC .

D’una banda, el desenvolupament del projecte està enfocat a realitzar accions puntuals amb ells. El punt de partida és fer sensibilització a través de conversacions espontànies, observació de fotografies portades per ells mateixos, i així poder motivar­los perquè creïn la seva memòria personal amb eines amb les quals ja estan una mica familiaritzats. D’aquesta manera s’indaga els records, les experiències i tots els fets que hagin estat significatius per a la seva vida i, que a més a més, vulguin escriure i compartir.

D’altra banda, es proposa l’idea a altres persones que vulguin participar encara que no tinguin desenvolupades les competències bàsiques informàtiques. Amb aquest públic es farà formació inicial amb l'objectiu que adquireixin un domini de les eines bàsiques indispensables per a la creació de memòria.

Finalment, el projecte està pensat també per a un públic que vulgui contar i no escriure necessàriament, i amb ells es podria treballar altres formats visuals i sonors per realitzar entrevistes, com a testimonis, gravades i transcrites posteriorment.

DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS

1. Fer accions de divulgació de la proposta: Fer trucades a usuaris i usuàries del punt Fer cartells de difusió de la proposta L’ús del boca­orella Xerrada divulgativa del projecte

9

2. Fer entrevistes individuals per conèixer les motivacions de cada participant

3. Realitzar registres sonors, visuals i escrits per a la creació de materials. Fer gravacions d’algunes persones que tenen problemes a l’hora de digitalitzar la informació o que no vulguin escriure. Utilització de materials ja fets al punt: diapositives, documents de text, etc.

4. Donar formació bàsica a les persones que volen participar. Donar una formació molt bàsica sobre processador de textos i recerca a Internet, així com aprofitar els coneixements que ja tenen alguns usuaris per fomentar col∙laboracions entre ells.

5. Fer un recull de material imprès i digitalitzar­lo Organitzar la informació com fotografies o qualsevol altre document per escanejar­la.

6. Fomentar l’ús de Internet per a fer recerca de la informació Utilitzar Internet per buscar informació oportuna com l’origen del seu nom i cognom, realitzar l'arbre genealògic, les receptes de cuina, les cançons favorites, mapes i qualsevol material significatiu per als participants.

7. Motivar als participants en la confecció de diferents escrits, imatges i enregistraments d’entrevistes testimonis (arxius de so). Confeccionar o revisar alguns dels ja fets amb l’objectiu de millorar­los. Aprofitar materials ja fets prèviament al barri. A Pomar, es va fer una exposició de fotografies fa dos anys; es tracta de concretar el préstec i la utilització amb les entitats participants.

8. Presentació dels resultats del projecte: Es farà una presentació dels resultats amb l’objectiu de fer una valoració de la proposta i així mateix motivar les persones no participants, especialment del Casal de Gent Gran, a participar en les futures accions.

10

ESQUEMA DE TREBALL

PLANIFICACIÓ DE TASQUES

Novembre: accions de divulgació.

Novembre

2 3 4 5 6 6 10 11 12 13 16 17 18 19 20 23 24 25 26 27 30

Accions de divulgació de la proposta Xerrada divulgativa Entrevistes personals

Desembre: formació, implementació i preparació de materials per confeccionar la memòria.

Desembre

1 2 3 4 7 8 9 10 11 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 28 29 30 31

Formació i repàs d'eines informàtiques: processador de text i diapositives Escaneig de materials, escriptura i revisió de materials escrits Revisió de materials i recerca

11

1. IDENTIFICACIÓ

. Context socioeconòmic . Característiques del territori i població

3. EINES TICS

. Formacions

. Produccions

. Recurs => creació de memòria

4. AVALUACIÓ

. Paràmetres

. Anàlisi quantitativa

. Qualitativa

. Grau d’implicació

2. EXECUCIÓ

. Disseny

. Divulgació

. Xerrada

. Entrevistes prèvies

Gener: elaboració del guió. Continuació de l’elaboració dels documents per a la creació de la memòria personal, avaluació.

Gener

1 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 18 19 20 21 22 25 26 27 28 29

Revisió de materials Continuació de la confecció de materials Avaluació i presentació de resultats

12

RECURSOS

MAQUINARI

Processament de dades: . 9 Ordinadors CPUs Pentium IV 2 GHZ instal∙lats l’any 2004 . 9 Móduls memòria DIMM x 128MB

Emmagatzematge de dades . 9 HD de 40 GB . 1 HD de 80 GB pel Server . 1 Gravadora DVD WRITER CD DVD

Digitalització de dades . 1 Escàner . 1 Càmera digital 5 megapixels

Impressió de dades . 1 Impressora DIN3 i DIN4

PROGRAMARI . SO: 9 llicència Windows XP SP2 . SO: 9 Linux FEDORA . Programes Ofimàtica: MS­Office – Open Office . Programes disseny: PAINT GIMP NVU . SGBDR Accés per la gestió de franges, usuaris, pcs. . Portal Mambo del punt.

Perifèrics d’interfície

. Perifèrics: 9 teclats, 9 auriculars, 9 micròfons, 9 altaveus, 9 ratolins. 4 càmeres web. Encara que no hi ha maquinari adaptat per a la gent amb discapacitats.

Xarxa de comunicació . Xarxa de tipus LAN en estrella no jeràrquica amb protocol TCP IP. . Recursos compartits en HD Server . Cables UTP cat.5 amb connectors RJ45 . 1 Hub de 16 ports . 1 Router Punt d’accés a xarxa WAN i INTERNET. . Connexió banda ampla ADSL de 3 MB

INFRAESTRUCTURES . Espai físic: Una sala amb llum natural, ubicada dins del equipament del Casal Cívic Pomar . Altres materials: una pissarra blanca mitjana, retoladors, paper de impressora, cartutxos de tinta, material d'oficina.

RECURSOS HUMANS: . Una professional en programes informàtics i pedagogia. . Personal voluntari i col∙laborador del barri. . Personal d'altres entitats i serveis de Pomar.

13

CRONOGRAMA

Pla de comunicació duració

1ª ETAPA Fer reunions amb entitats participants Dissenyar el pla d'accions i la difusió

3 setmanes

Selecció de participants duració

2ª ETAPA Fer entrevistes i seleccionar el públic participant

2 setmanes

Pla de formació en eines informàtiques i recull d'informació

duració

3ª ETAPA Formació, recull i processament de les produccions i informacions dels usuaris 14 hores de preparació. Seguiment

6 setmanes

Avaluació i seguiment duració 4ª ETAPA Fer l’avaluació del projecte 2 setmanes

14

PRESSUPOST

El pressupost de finançament el va aportar l'entitat gestora. No obstant, proposo una aproximació que serveix de model per a desenvolupar un projecte amb aquestes característiques.

DESPESES RECURSOS HUMANS Professorat (formació de 2 grups amb formació prèvia): 48 hores 1.920,00 € Direcció de les activitats, Tractament dels documents, Suport als alumnes:104 hores

4.160,00 €

Tasques de divulgació, entrevistes: 25 hores 1.000,00 € Secretariat 300,00 € Material docent 500,00 €

DESPESES EQUIPAMENTS I MATERIALS Lloguer aula informàtica 2.000,00 € 1 Escàner 120,00 € 1 Càmera digital 5 megapíxels 150,00 € 4 Càmeres web 200,00 € 1 Impressora Din A3 275,00 €

Pla de comunicació

Díptics 100,00 € Cartells 300,00 € Material de suport 1.000,00 € Total pressupost 12.025,00 €

15

AVALUACIÓ

Encara que el temps d’execució del projecte és molt breu, es pot dir que el nombre alt de participants, de produccions i testimonis recollits, demostren l’assoliment de l'objectiu principal. Els usuaris han fet seves les TIC creant i expressant­se.

La cobertura es pot avaluar si considerem que el projecte va estar dissenyat per desenvolupar­se al barri de Pomar, però s’ha de tenir en compte que el Telecentre atén usuaris de barris veïns que no tenen aquest servei, i que per tant és beneficien.

És per això, que la població participant reflecteix aquesta realitat. Un 29% viu al barri, davant un 71% que viuen a barris dels voltant i que fan servir el Telecentre per adquirir coneixements i com punt de trobada. El 50% és població que té entre 50 i 60 anys i l’altra 50% són gent gran. Un 50 % són dones i un 50 % homes. Aquest últim equilibri és el resultat de les accions de motivació i divulgació dirigides cap al públic de dones.

Pel que fa a la implementació, es va dissenyar un ventall d’accions, però no s’han pogut realitzar totes per raó d’una temporització massa curta, com és el cas de la gravació de registres sonors i la formació de nous participants sense coneixements. La proposta es va implementar amb usuaris que ja tenien uns coneixements informàtics previs.

S’ha de valorar que la majoria d’usuaris participants posseeixen competències bàsiques d’escriptura deficients i encara que tinguin la motivació per escriure, tenen dificultats a l’hora de fer­ho.

Respecte al seguiment, els usuaris van estar molt satisfets i volen continuar l'experiència. Donades les condicions del tipus de projecte social i les característiques del públic amb un nivell baix d’escolaritat i un grau alt de vulnerabilitat, el projecte té pertinència i es pot desenvolupar.

Les infraestructures són adequades però falta més personal voluntari que s’impliqui en les tasques d’acompanyament, de sensibilització i de suport en general.

Per fer l’avaluació dels resultats, es a dir de les produccions dels usuaris, s’ha de tenir present que els annexos que adjunto en un document a part, són solament una mostra i s’han de valorar com font d’aprenentatges significatius on s’articula l’experiència i l’aprenentatge.

Es pot dir que les accions plantejades tenen impacte social i que incideixen en la millora de l’autoestima dels usuaris. I a més a més, s’ha donat l’oportunitat d’aplicar coneixements a la vida quotidiana i són font de motivació per a la resta d’usuaris, ja que aquells observen la millora de les habilitats TIC dels participants del projecte.

En conclusió, Aplicar les eines TIC per crear els documents personals dels usuaris i testimonis, ha donat un sentit a l’aprenentatge, i ha tingut una utilitat per a ells. Els usuaris cerquen informacions a Internet per reutilitzar­les en la confecció dels treballs.

16

PLA DE COMUNICACIÓ DE LA PROPOSTA

TÍTOL

Fer la campanya de difusió del projecte “Les eines TIC com a recurs per la creació de la memòria personal”

OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS

− Donar a conèixer el projecte a tota la població. − Atraure al públic major de 50 anys, dones i gent gran. − Fer la difusió del projecte a totes les entitats del barri, als professionals comunitaris com són les assistentes socials i totes les persones que treballen amb aquests col∙lectius.

PÚBLIC POTENCIAL − Persones majors de 50 anys − Dones − Gent gran

INDICADORS

Indicadors de context: En el barri: – Inscripcions de persones interessades. – Programes fets a Radio Pomar per fer difusió del projecte. – Nombre de tríptics distribuïts a les entitats, serveis i escoles. – Nombre de cartells penjats al barri. – Difusió del blog del telecentre – Difusió de la proposta del telecentre als usuaris.

Indicadors de resultats: − Total de sol∙licituds d’informació rebudes presencialment i per telèfon. − Total d’inscripcions

− Coneixement dels serveis del telecentre

DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS

− Fer programes de difusió a Radio Pomar − Fer díptics divulgatius − Fer difusió i visites a les entitats i serveis del barri − Fer cartells informatius

17

− Utilitzar el boca­orella per comunicar el projecte − Fer reunions informatives

CONCLUSIONS DEL PLA DE COMUNICACIÓ

Aprofitant els recursos com la ràdio de Pomar, és farà la difusió de manera més econòmica. També s’utilitzarà el canal de difusió que representa el boca­orella, l’escola, els pares i mares, les entitats col∙laboradores i els usuaris habituals del telecentre.

18

CONCLUSIONS

La importància d'un projecte com aquest es pertinent si coneixem el context social i econòmic de Pomar. La seva rellevància radica en reduir la bretxa digital que pateixen les persones en situació d’exclusió social en un barri deprimit econòmicament.

Convé ressaltar també que el públic destinatari és pertinent ja que en aquesta barriada hi ha un elevat percentatge de persones de més de 65 anys que viuen soles i amb un nivell educatiu dels més baixos de Badalona, per tant és una població vulnerable.

Aconseguir que la gent del barri utilitzi les eines TIC és un pas important en la lluita contra l’analfabetisme en aquelles persones que tenen poca familiaritat amb els entorns informàtics i un element favorable que ajuda a la gent a ser més creatius, en lloc de consumidors passius.

El projecte és un punt de partida que s’ha de continuar com a proposta permanent del Telecentre, ja que els usuaris estan molt satisfets i volen continuar.

Per a donar continuïtat, es fa necessari crear una xarxa de voluntaris, i una coordinació permanent de les entitats del barri que donin suport a la proposta. Ja és molt positiu tenir una aula i uns recursos que s'aprofiten per desenvolupar projectes de caràcter social com aquest.

Aquest tipus de projecte ajuda a millorar la baixa autoestima de la gent i respon a la necessitat dels usuaris de comunicar­se entre ells. Així com donar al públic oportunitats de realització personal i d’iniciativa.

De nou, es confirma el Telecentre com un punt de trobada i de relacions interpersonals que fomenta la cohesió social entre els usuaris.

19

RESUM EXECUTIU

RESUM EXECUTIU DEL PROJECTE FINAL DEL MÀSTER EN SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. UOC

Currículum de l'alumna Nelly Villegas ha estat estudiant del Màster en Societat de la Informació bienni 2008­ 2010. La seva formació acadèmica consisteix en una Llicenciatura en Filologia Hispànica i un Màster en Pedagogia amb èmfasi en Llenguatge. La seva experiència professional es centra fins avui, en projectes educatius i socials. Des de fa 3 anys és dinamitzadora del Telecentre Punt Òmnia, al barri de Badalona, Espanya. Els seus interessos actuals són les narratives digitals i els projectes educatius i socials.

Nom del tutor del projecte: Esther Subías Vallecillo

Títol del projecte: Les eines TIC com a recurs per a la creació de la memòria personal

Introducció El projecte està destinat a reduir la bretxa digital que pateixen les persones en situació d’exclusió social en un barri deprimit econòmicament, i a més a més, que tenen un baix nivell escolar. Té rellevància perquè les TIC juguen un paper essencial en la societat d'avui i poden ser elements integradors o d'exclusió.

L’aportació de les TIC permet una oportunitat real de treballar la creació de memòria com a eina d’expressió personal i col∙lectiva, a més de reduir l’aïllament de les persones a través d’Internet i les noves eines com mitjà de comunicació.

Anàlisi del Context

Pomar és un barri de 4.850 habitants, segons dades estadístiques i demogràfiques del 1 de gener de 2008. Està situat al Districte 3, al nord­est de Badalona (Espanya). Té un perfil de població amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida. Una quarta part de la població és major de 65 anys. La majoria son dones, viuen soles i presenten un elevat risc d'exclusió social.

Durant l’any 1999 per iniciativa de la Generalitat de Catalunya es va crear a Pomar, entre altres barris i municipis, el Projecte Òmnia, oferint un Telecentre com espai d’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació. És un projecte preventiu i socioeducatiu, adreçat a tothom i que fomenta l'ús de les TIC, entenent­les com un mitjà de millora i promoció de l’autonomia de les persones i un element de participació que afavoreix la cohesió social.

L’estructura del projecte Es desenvolupa per capítols i és la següent: contextualització, justificació, missió, objectius generals i específics, oportunitat, públic, indicadors, metodologia, descripció de les accions, esquema de treball, planificació de les tasques, recursos, cronograma, pressupost, avaluació, pla de comunicació de la proposta, conclusions i referències. També inclou annexos del territori, entitats del barri, teixit associatiu i sociograma. Proposta d’actuació

20

Els objectius a assolir

L’objectiu general d’aquest projecte és aconseguir que la població gran i les persones majors de 50 anys utilitzin les eines TIC com a mitjà per expressar i crear la seva memòria personal. Els específics són: afavorir la cohesió social, aprendre l’ús de les eines informàtiques i d’Internet com a mitjà d'informació i d'expressió, i conèixer diferents recursos útils per a l’expressió oral i escrita. Accions

Fer accions divulgatives de la proposta, donar formació bàsica a les persones que volen participar, fomentar l’ús d'Internet per fer recerca de la informació, motivar els participants per fer la confecció de narracions digitals personals, imatges i gravació d’entrevistes de tipus “testimonis”.

Pla de comunicació de la proposta

Fer programes de difusió a la ràdio, díptics divulgatius, cartells, visites a les entitats i serveis del barri.

Recursos Una sala, ubicada dins de l'equipament del Casal Cívic Pomar, maquinari per a 9 persones, programari. Una professional dedicada a la dinamització de les noves tecnologies i pedagogia, a més de personal voluntari.

Pressupost El pressupost va estar assumit per l'entitat gestora.

Despeses recursos humans 7.880,00 € Despeses equipaments i materials 2.745,00 € Pla de comunicació 1.400,00 € Total 12.025,00 €

Resultats esperats

L’aportació de les TIC permet una oportunitat real de treballar la creació de memòria com a eina d’expressió personal i col∙lectiva, i a més a més, donar sentit a l’aprenentatge, reduir l’aïllament de les persones a través d’Internet i les noves eines com a mitjà de comunicació.

La creació de memòria a través de les narratives digitals personals és una acció important que ajuda als usuaris a ser més creatius, en lloc de consumidors passius. També és una proposta per combatre l’analfabetisme en aquelles persones que tenen poca familiaritat amb els entorns informàtics.

21

Propostes de futur

1. És important fer evolucionar el projecte i donar­li continuïtat, sensibilitzar les entitats locals sobre el paper que juga el punt com a centre de recursos, a més de la disponibilitat i capacitat que té d’organitzar activitats conjuntes per a públics amb risc d’exclusió social.

2. Crear una xarxa social virtual on les entitats i serveis del barri es comuniquin, per tal de

millorar les relacions entre aquestes.

3. Punt d’informació de voluntariat: Es proposa crear un punt d’informació en relació al

voluntariat, la xarxa social i activitats de les entitats.

4. Programa d'acompanyament, punt d'informació i xarxa “Voluntariat per a la gent gran”

que es podria dur a terme amb altres serveis.

22

BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA

José Ramón Rodríguez (coord), Ignacio Lamarca. Metodologia de gestió de projectes informàtics (MGPI) (2003) Espanya, català. Editorial UOC

Pilar Pujol, Gisela Riberas, Jesús Vilar. (2000) Disseny de projectes socials. ICESB URL. Fundació Pere Tarrés.

Diagnòstic Participatiu per al Pla Comunitari de Pomar. 2006. Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Badalona / FABVIC (Federació d’Associacions deVeïns d’Habitatge Social de Catalunya)

Alejandro Jáuregui Gómez (2006) Evaluación de proyectos de carácter social. Monografía. Extraido de:

http://www.gestiopolis.com/canales/economia/articulos/no7/Evalpro yectos1.htm

Jason.Ohler (2006) El mundo de las narraciones digitales.

Publicación en EDUTEKA.

http://www.eduteka.org/NarracionesDigitales.php

Guia per a l’elaboració de projectes

http://www.conselldemallorca.net/media/6815/guia.pdf

23

ANNEXOS

ANNEX 1. GRAELLA DE LES CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS DE LA POBLACIÓ

Característiques Característiques socials socials

Característiques Característiques econòmiques econòmiques

Característiques Característiques formatives formatives

Característiques Característiques culturals culturals

USUARIS USUARIS ÒMNIA ÒMNIA

. Molta població de

gent dels voltants del

barri de Pomar.

. Necessitat d’ésser

valorats

. D’ésser acceptats

. D’ ésser respectats

. Formar part d’un

grup

. Sentir­se estimats

. Necessitat de

intimitat, i de tenir un

espai propi

. Necessitat d’ésser

escoltats

. Necessitat de

formar­se

. Necessitats de

saber­ aprendre i

conèixer, d'auto

realització,

d'organització del

treball

. Dificultat i

resistència a

l'aprenentatge de les

àmbits tecnològics

com les TIC (en canvi

permanent)

. Treballadors

. Pre­jubilats

. Jubilats

. Aturats

. Dones

mestresses de

casa

. Nivells

d’escolaritat

baixos

. Procedència

majoritària

d'Andalusià

.Treballadors

. Llengua d’ús en

la majoria:

castellà

. Manca

d’autonomia dels

públics

. Pre­jubilats

. Jubilats

. Adults

. Nois

. Nenes i nenes

. Absència de

noies joves

24

GENT GENT DEL DEL BARRI BARRI

. Treballadors

immigrats de les

províncies del sud

d'Espanya amb la

necessitat de buscar

treball

. Desconfiança en

Internet i de les

seves aplicacions

com a tràmits i

transaccions

electròniques

virtuals.

. Tensions i conflictes

entre generacions

. Manca de tolerància

i comunicació entre

els joves i la gent

gran

. Eines d’inserció

laboral

. Llocs de treball

amb poca

qualificació

. Obrers amb

feines manuals

.

Baixa escolaritat

educativa

. Fracàs escolar

. Alta deserció

escolar

. Passivitat per

implicar­se en

les activitats en

comparació a la

demanda forta d'

inscripció de la

gent d'altres

barris dels

voltants

. Ètnia gitana

. Presencia

minoritària

d’immigració

recent

. Poca participació

i desconeixement

de les entitats

locals i de les

seves activitats

. Desaprofita­

ment dels

recursos que

ofereixen les

entitats

BARRI BARRI . Majoria d’habitatges

noves dels anys 60 i

de protecció oficial

. Barri dormitori

. Imatge negativa del

barri pel seu passat

amb problemes com

drogoaddicció i altres.

. Presencia

majoritària de la gent

gran

. Poques

empreses locals i

com a

conseqüència,

poca oferta

laboral

. Deficiència dels

coneixements de

les TIC

. Manca d’ús de

les eines

informàtiques,

d' Internet, de les

noves

tecnologies

. Aïllament físic

del Barri en

relació al centre i

d’altres barris de

la ciutat de

Badalona

25

ANNEX 2. PRESÈNCIA D'ENTITATS AL BARRI DE POMAR

Generalitat de Catalunya

L’equipament Cívic de Pomar del Departament de Secretaria d'Acció Ciutadana, de la Generalitat de Catalunya, és un equipament polivalent adscrit a la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, on hi ha el Casal Cívic i l’Oficina de Benestar i Família.

L’equip de treballadors està compost per les següents figures professionals:

1 Tècnica especialitzada i responsable de la OBF.

1 Educador / tècnic del programa “ Joves en Acció”.

1 Conserge de l’Equipament.

1 Responsable de l’Equipament Polivalent.

2 Ludotecàries.

1 Equip de monitors.

L’O.B.F és una dependència administrativa d’atenció directa a les persones, que té la finalitat d’orientar, informar i tramitar tota aquella documentació que el ciutadà vol fer arribar a l’Administració de la Generalitat. Així mateix, està especialitzada en orientar al ciutadà en totes les convocatòries d’ajuts i tràmits, tant persones naturals com a entitats del mateix Departament.

Ajuntament de Badalona

És necessari ressaltar que els Serveis Socials de Pomar treballen amb una població creixent d’alt risc social. L’Ajuntament de Badalona, dins de l’Àmbit de Serveis a les Persones, es desplega a nivell territorial en 5 zones que contemplen diverses E.B.A.S.P (Equips Bàsics d’Atenció Social Primària).

L’E.B.A.S.P de Pomar­Morera, que atén a la població dels següents barris: Pomar, Morera, Mas­Ram, Guixeres, s’ubica dins dels espais de la Regidoria de Pomar.

Els serveis territorials de Pomar­Morera, desenvolupen les funcions que són assignades als equips de base:

. Acollida i informació

. Orientació

. Tramitacions i gestions

. Derivacions i seguiments de problemàtiques socials.

26

L'any 2010, El Pla de desenvolupament Comunitari, ha passat a ser gestionat per l'Ajuntament amb una tècnica.

F.A.B.V.I.C (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya)

Conjuntament amb l'AV. De Pomar, gestiona el Punt Òmnia amb una tècnica.

Diputació Barcelona Xarxa de Biblioteques

Biblioteca de Pomar

27

ANNEXO 3. SERVEIS I EQUIPAMENTS EXISTENTS AL BARRI DE POMAR

Serveis i equipaments existents al barri

Serveis i equipaments compartits amb altres barris

Serveis i equipaments que manquen al barri

Regidoria de Pomar

Llars d’Infants públiques

C.E.I.P Públic

Casal Cívic

Casal de Gent Gran

Biblioteca

Parròquia

Oficina de Benestar i

Família

Mercat Municipal

Centre d’Atenció Primària

Serveis Socials

Aprendre a aprendre

(Programa d'inserció

laboral)

Punt Òmnia

Poliesportiu

Escola d’Adults

I.E.S públic

Zona esportiva per a ús

universal de la població

Residència per a la gent

gran

Metro

28

ANNEX 4. ANÀLISI DEL SOCIOGRAMA DE POMAR

. Les relaciones entre les entitats són febles. Fa falta més sinergies i comunicació entre elles.

. Les Associacions són de diversos tipus, generacions i interessos.

. Hi ha una centralitat de l'Associació de Veïns. Aquesta organitza les principals activitats del barri com la festa del dimoni i les altres associacions col∙laboren. També té un protagonisme sobre el Punt Òmnia ja que el gestiona econòmicament a través de la F.A.V.I.B.C, encara que el punt estigui ubicat al Casal Cívic Pomar.

. El Casal Cívic de Pomar és el punt de trobada més important del barri perquè està ubicat al centre i amb facilitat d'accés. Atén majoritàriament públic adult. Aglutina serveis, programes i associacions a més d'oferir les seves activitats quadrimestrals per a diversos públics.

. El Punt Òmnia atén els següents usuaris propis del Casal Cívic de Pomar: −Adults derivats de la seva pròpia oferta de tallers, −Nens i nenes del Programa “Jugar i llegir”, −Joves del programa “joves en acció”, −Dones del Casal de la Dona −Aturats del programa Aprendre a Aprendre”

−Usuaris externs al casal.

. El sociograma reflecteix per mitjà de fletxes com hi ha entitats, associacions i serveis que atenen a més de gent del barri, a altres usuaris d'àmbit de Badalona, entre ells, hi ha el Punt Òmnia. Els altres barris atesos són La Morera, Canyadó, Bufalà, Montigalà i altres.

. També s'ha de ressaltar que es fomenta la derivació d'usuaris i l'intercanvi de serveis des dels Punts Òmnia de Badalona.

. Des d'altres associacions com L'AMPA de Sant Jordi, el districte apatxe i l'Ateneu Pomar es deriven nens i nenes i joves dels programes de reforç escolar i casal d'estiu. L'Associació de Gent Gran a la vegada deriva persones grans.

. El públic jove no té un espai propi i això fa que per raons d'oci, estudi i treball la joventut és desplaci a Badalona o altres barris.

. Els espais d’oci i lleure estan ocupats per la gent gran.

. La Biblioteca té una millor i més ràpida connexió a Internet, no obstant, no ofereix formació ja que tenen un programari insuficient i per això, deriva usuaris al Punt, ja que ells no fan formació i tenen un programari insuficient.

. El teixit associatiu de Pomar sembla estar d'esquenes a Badalona. Les entitats que més tenen projecció són la “Hermandad de Nuestro Sr. El Cautivo i Virgen de los Dolores”, el Districte Apatxe, perquè pertany a l’associació de lleure El Gripau Blau, amb seu a Morera i la secció Filabarquí de l’Ateneu Pomar que realitza projectes en altres barris de Badalona.

29

. Els serveis i equipaments municipals tenen relació sobretot amb els barris més propers: Morera, Llefià i Bufalà.

. Hi ha un conjunt d'empreses en el sector però que no tenen un impacte al barri per a un desenvolupament econòmic.

30

31

ANNEXO 5. IMATGE DEL TERRITORI DE POMAR

32