ÀNGELS MORERA BENVINGUT

Curs d’animació Sociocultural -27/01/2012-29/12/2012

ASC. Què és?

ASC, és animar, consisteix en donar vida, alè i estímul al sociocultural. El sociocultural es refereix a la manera com les persones, els grups i les comunitats es construeixen a si mateixos, i volem que aquest procés tingui lloc de la forma més activa, conscient i responsable possible. L’emergència de la societat civil només serà possible si l'ASC adquireix un paper preeminent dins el sistema educatiu global.  En poques paraules, l'ASC ve a ser l’acció de dinamitzar, vitalitzar i promoure l’autoconstrucció personal, grupal i comunitària. Des del principi, les persones hem viscut en grups i comunitats que han tingut d’organitzar d’alguna manera a si mateixos i auto-construir com a tals grups i comunitats. Des del principi, al si d’aquests grups i comunitats, han sorgit persones que han facilitat aquests processos. Així doncs, l'ASC ha existit des del principi de la història humana. És una de les activitats més antigues que puguem imaginar, encara que només recentment hagi començat a estudiar d’una manera científica.Un cop esbossada l’essència del que és l'ASC, hem d’estar alerta contra l’abús que es fa d’aquesta terminologia. Avui dia, l'ASC és un calaix molt gran on hi cap gairebé tot, i així, qualsevol tipus d’animació social, animació cultural o fins i tot animació econòmica, política, etc ... és ficada en el calaix de sastre de l'ASC. Perquè és cert que tot grup

social és cultura, i tota cultura és produïda socialment, i totes les activitats humanes interactuen indissociablement amb el grup i la seva cultura, i així, si volem animar l’economia o el comerç d’un lloc, hem d’ animar una determinada cultura i societat. Però si ho barregem tot, crearem confusió. Hem de reservar el terme "sociocultural" per referir-nos únicament a aquells processos d’autorealització per mitjà dels quals les persones, els grups i les comunitats construeixen la seva pròpia cultura de forma activa i responsable, augmentant la seva pròpia autonomia i independència, i sent protagonistes del seu propi creixement.

EL LLEURE .- Què avarca?

El "Lleure" i el "Temps Lliure" són aquelles situacions en les quals no hi ha una obligació de realitzar una determinada tasca, sigui aquesta de la naturalesa que sigui (educació, treball, familiar...). El lleure té en la nostra societat cada vegada més és un caràcter de necessitat-obligació que de vegades és conseqüència, per exemple, de l’atur, d’una jornada reduïda o de la prolongació de la jubilació. El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions que permeten el creixement personal, incloent la relació amb altres persones. L’activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de passar l’estona i aporta algun guany simbòlic a qui la practica. Segons es diu en els àmbits educatius, el lleure més sa és el que implica les anomenades 3D: diversió, descans i desenvolupament personal.

JOC - Què és el joc?

Entenc per joc, l’eina que tots els col·lectius tenim per utilitzar en el temps d’oci i de lleure. Avarca: diversió, cooperació, desinhibició, integració, companyerisme, etz.. El joc afavoreix el retrobament i la sociabilitat envers els altres, promou els valors i les actituds de les persones.

Jugar no és cosa d' infants, jugar és un acte per a tots els públics i cada edat té el seu joc. Normalment després de fer aquest plantejament es parla de psicologia evolutiva, de les diferents etapes cognitives, físiques o socials del desenvolupament d' una persona.Però jugar va més enllà de tot això. Des del punt de vista del jugador, cadascú esta posicionat donant al món importància a una sèrie de capacitats. Un infant que explora el món juga amb tots els sentits i les capacitats motrius de que disposa i un adult, amb tota una sèrie de vergonyes i carregues emocionals, es predisposa davant del joc amb la prevenció d' anteriors experiències negatives ...o veient-ho com una pèrdua de temps.Per això a cada persona o grup de persones li correspon un tipus de joc i de reflexió determinada, independent de quina sigui la seva edat. A un grup de joves o adults cal evitar la sensació d 'inutilitat i de poca seriositat que provoca un joc massa infantil o amb poca reflexió, i en alguns grups, per exemple, podrà ser molt benvingut un joc motriu o en el que els participants hagin de tenir contacte físic.

a) QUINS TIPUS DE JOC HI HA?

1. Tipus de joc segons les capacitats que desenvolupen

En funció de les capacitats o aspectes que els jocs desenvolupen, podem diferenciar entre:

- Jocs psicomotors

- Jocs cognitius

- Jocs socials

- Jocs afectivoemocionals

A la unitat didàctica següent veurem com intervenen en els diversos àmbits del desenvolupament infantil.

1.1. Jocs psicomotors: el joc psicomotor és una exploració agradable que tendeix a posar a prova totes les possibilitats de la funció motora. Gràcies a aquest tipus de joc, els infants s’exploren i mesuren el que són capaços de fer, però també examinen l’entorn, cosa que els fa descobrir els altres, amb qui comparteixen el joc, i els objectes que els envolten.

Entre els jocs psicomotors podem diferenciar:

Els jocs de coneixement corporal, que serveixen perquè els infants prenguin consciència de totes les parts del seu cos (per exemple: en Joan petit)

Els jocs motors, que ajuden a desenvolupar l’ajustament corporal, la lateralitat, l’equilibri, el control tònic i la relaxació i l’organització espacial (p.e.: Stop)

Els jocs sensorials que treballen principalment la discriminació auditiva, visual, tàctil, gustativa i olfactiva

Els jocs de condició física que ajuden a enfortir els músculs en general.

1.2. Jocs cognitius: la majoria d’autors que han estudiat el joc infantil han destacat la rellevància que té el joc en el desenvolupament cognitiu o del pensament. Hi ha diversos tipus de jocs cognitius.

Els jocs manipulatius, entre els quals es troba el joc de construcció, que representa un interès especial per la

seva gran flexibilitat, ja que estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora, entre altres aspectes.

El joc exploratori o de descobriment, que permet als infants estar en contacte lliurement amb els objectes, manipulant-los i experimentant-los.

Altres jocs que ajuden al desenvolupament de les capacitats cognitives són els d’atenció i memòria, els jocs imaginatius i els jocs lingüístics, que s’utilitzen per aconseguir progressar en l’expressió i la comunicació (p.e.: loto memòria)

1.3. Jocs socials: la majoria de les activitats lúdiques en grup faciliten la relació entre els infants, cosa que ajuda en la socialització i en el procés d’acceptació dins el grup social. Així doncs, els jocs simbòlics o de ficció, els de regles i els cooperatius, per les seves característiques, són necessaris en el procés de socialització.

1.4. Jocs afectius: les observacions realitzades en els contextos terapèutics mostren la relació entre el joc i el desenvolupament afectiu. Els jocs de rol o els jocs dramàtics poden ajudar l’Infant a assumir situacions personals i a dominar-les, o bé a expressar els seus desitjos inconscients o conscients, així com a assajar diferents solucions davant un conflicte determinat. Els jocs d’autoestima l’ajuden a estar satisfet de ser com és i a acceptar-se a sí mateix.

2.1. Altres classificacions

Altres classificacions que convé conèixer són les que segueixen els criteris de classificació següents:

2.2. Segons la llibertat d’elecció:

Lliure: és aquell que sorgeix espontàniament i que neix a proposta de l’Infant. Per tant, facilita l’activitat creadora, desenvolupa la imaginació, allibera pressions i permet actuar amb plena llibertat i independència. D’aquesta manera l’Infant té l’oportunitat d’explorar i investigar materials i situacions per ell mateix.

Dirigit: l’adult proposa i ofereix les pautes per poder realitzar el joc, és a dir, s’orienta l’exploració i l’aprenentatge. Per tant, no compleix la condició de llibertat i espontaneïtat, però a canvi, augmenta les possibilitats d’utilització de joguines, ajuda a anar canviant de situacions formatives, incrementa el desenvolupament intel·lectual, social, afectiu i motriu i ofereix models positius per imitar satisfent les necessitats individuals de cada infant.

2.3 Segons el nombre d’individus que juguen: individual, per parelles o col·lectiu

2.4. Segons el lloc on es juga:

A l’aire lliure: el pati de l’escola, el carrer, jardins, parcs, etc.

A l’interior un lloc cobert

2.5. Segons el material que utilitza:

Amb suport material: comprat o elaborat

Sense suport material

2.6. Segons la dimensió social:

Espectador: l’Infant no forma part activa del joc, només observa

Joc solitari: quan juga sol

Joc paral·lel: quan juga al costat d’un altre nen o nena però no amb ells

Joc associatiu: quan es reuneixen alguns nens i nenes i juguen al mateix joc interactuant, encara que el joc no depengui de cap dels integrants

Joc cooperatiu: els infants juguen interactuant

Joc amb adults: l’Infant juga amb una persona adulta.

b) UN SEGLE DE JOCS:

- El joc als anys 20-30 (s-XX)

Xarranca, La Taba, Fet i Amagar, Picar Cromos, Parxís, La Brisca (cartes), tirar pedretes al riu, Saltar a corda, Xapes, Arrancar cebes, a tocar el timbre de les portes i dir: Què hi ha la Maria? La que ven merda a la peixateria., a l’aro, a caçar ocells amb un tiroxines, a fer barquetes amb suro o paper i posar-les a la bassa, ...

- El lleure a principis del segle XX. (Infants i Adults)

Els moviments d’educació en el lleure a Catalunya i Europa.

Les bases de l’educació en el lleure tal i com l’entenem actualment van sorgir a Suïssa a principis del segle XX, en una societat acomodada pels estàndards de l’època, amb totes les necessitats bàsiques cobertes i amb un bon sistema educatiu, un grup de pedagogs buscaven una

SUISSA ANYS 20 SEGLE XX

Principis Teòrics deL’educació en el Lleure

ALEMANYA ANY 40 SEGLE XX

Primeres experiències Pràctiques

(model Alemany)

FRANÇA ANYS 40 SEGLE XX(model Francés)

SUISSA ANYS 20 SEGLE XX

Principis Teòrics deL’educació en el Lleure

ESTAT ESPANYOL ANYS 50 SEGLE XX

(Model Alemany)

(Model Francés) PART D’EUROPA

MODEL PER LA RESTA

DE L’ESTAT

EEUU. BOYS SCOUTS

PART D’EUROPA

forma de transmetre valors als nens/es i joves per completar l’educació en coneixements que es feia a lesescoles. La solució que es va trobar va ser la de treballar els valors fora de l’horari escolar realitzant activitats que en aquells moments es van definir com vivencials;es referien principalment a portar els nens/es de campament i amb la pròpia convivència fer que els nens/es i joves adquirissin valors, sobre tot, de convivència, respecte, etc. Partien de l’experiència del campament a l’illa de Brownsea (EEUU) que va organitzar per nois i noies Robert Baden Powell.

Aquesta iniciativa, però, es va quedar simplement en una proposta metodològica, no es va arribar a posar en pràctica de forma organitzada en cap moment.Aquests principis teòrics van ser utilitzats per l’Alemanya nazi per posar-los en pràctica de forma organitzada i continuada transmetent als nens/es i joves elsvalors i les idees que històricament s’han associat amb el nazisme. Aquesta iniciativa es coneix com el model alemany, que va traspassar-se a alguns països europeus i a Estats Units, que va influenciar el moviment Scout nord-americà que ja existia des de 1907.Gairebé al mateix temps, des de França, en veure que el model proposat a Suïssa funcionava en les experiències pràctiques a varis països europeus, van decidir posar-lo també en marxa, però en aquest cas els valors que es volien transmetre distaven bastant dels proposats pel model alemany; es basaven en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. A més a més en una segona fase també hi van introduir la transmissió d’hàbits socials i saludables a partir del mateix tipus d’activitats. És el que es coneix com a model francès, que també es va traspassar a varis païsoseuropeus.En el cas de l’estat espanyol, s’hi van introduir els dos models; en algunes zones

es realitzaven campaments/colònies amb el model alemany i d’altres amb el model francès com és el cas de Catalunya.Cal dir que aproximadament els anys 80 el model alemany, que ja s’havia desvirtuat molt i els valors que es transmetien distaven dels inicials, va entrar en crisis i s’imposava el model francès, que també havia evolucionat, considerant-se el model més modern i encertat per les activitats d’educació en el lleure.El voluntariat com origen de l’educació en el lleure a Catalunya.Encara que les primeres experiències ja es van realitzar a Catalunya a la dècada dels 40 seguint el model francès, va ser durant els anys 50 quan les activitats, en un principi campaments i colònies, es van generalitzar.A grans trets i des d’un punt de vista generalitzant, l’evolució de l’educació en el lleure a Catalunya ha estat com segueix:- dècada dels 40: primeres experiències en colònies i campaments- dècada dels 50: el voluntariat va ser el motor que va propulsar i estendre l’educació en el lleure per tot el territori des d’institucions creades pel voluntariat amb una clara intenció de voler transmetre uns valors molt concrets i determinats- dècada dels 60: el voluntariat es va organitzar en federacions i s’estructura, sempre des de l’associacionisme sense afany de lucre, però la intenció de treballar valors concrets i determinats amb els nens/es i joves es va diluiruna mica.- dècada dels 70: les institucions (ajuntaments, generalitat, etc.) s’impliquen en l’organització d’activitats d’educació en el lleure i encara es deixen una mica més de banda alguns dels valors que es treballaven per herència delmodel francès.- dècada dels 80: sorgeixen les empreses d’educació en el lleure que organitzen i gestionen activitats de lleure

educatiu generalistes, moltes d’elles provenen del voluntariat i l’associacionisme.- dècada dels 90: les empreses es professionalitzen, ja no necessariament són associacions convertides en empreses, sinó que es creen directament desd’un punt de vist de negoci empresarial.- dècada dels 00: les empreses cada vegada s’especialitzen més i ofereixen activitats molt específiques.HEMEROTECA50 anys al servei dels centres d’esplai i les colòniesMalgrat que el 1940 Franco va prohibir als ajuntaments i diputacions organitzar colònies,la societat civil catalana, sota l’únic aixopluc possible de l’església catòlica, va reprendreaquests tipus d’activitats amb mitjans precaristribunaSi avui les notícies relacionades amb infants i adolescents són al centre de l’actualitat, ja fa anys que aquests són els protagonistes de les gairebé 800 entitats catalanes d’educació en el lleure sense afany de lucre i apleguen uns 35.000 menors d'entre 3 i 16 anys. Es tracta, doncs, d’un treball d’una dimensió considerable i amb un paper rellevant en la societat catalana i cal tenir en compte que les entitats de lleure a més d’ajudar a gaudir del tempsd’oci fan una funció educativa i social amb infants i joves amb dificultats especials, afectats pel fracàs escolar, per l’absentisme, per carències afectives o socials, en el món de la marginació. Una feina important, i poc coneguda, que ve avalada per llargues trajectòries de la majoria de les entitats de lleure. És el cas de la Fundació Pere Tarrés que enguany està celebrant el 50è aniversari del naixement dels seus esplais, uns inicis que no van ser fàcils.Malgrat que l’any 1940, el govern de Franco va prohibir als ajuntaments i diputacions organitzar colònies, la societat civil catalana (sota l’únic aixopluc possible de l’esglésiacatòlica) va reprendre aquests tipus d’activitats amb mitjans precaris i assumint certs riscos.

El mateix estiu de 1940, l’escola Pia va organitzar les primeres colònies de la postguerra i l’arxiprestat de Vilafranca ho va fer l’estiu de 1946. A partir d’aquí, van anar sorgint iniciatives tímides, especialment parròquies i escoles que van cercar suport material a Càritas, que conscient de la importància social i educativa de l’activitat, creà el Servei Colònies de Vacances (SCV) l’any 1957, ara fa 50 anys.Amb el temps, i mentre es mantenia la dictadura, aquest «servei» aixoplugà els responsables i educadors de més de 200 centres d’esplai. Així s’organitzà una federació de centres, que gestionava les cases i les activitats, i es constituí l’escola de l’esplai, com a centre de formació de monitors. D’aquesta institució oberta i plural, sortiren, un cop restablerta la democràcia, els principals tècnics i responsables de les polítiques de joventut de laGeneralitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona i d’altres ajuntaments. De fet, la democràcia permeté el naixement de federacions laiques de centres d’esplai com ara ESPLAC o Movibaix, enquadrades avui en sòlides fundacions que, com la Fundació Pere Tarrés, promouen l’educació en el lleure. Molts dels fundadors d’aquestes entitats iniciaren el seu treball com a monitors/es en centres adscrits al l'SCV de Càritas. La celebració enguany dels50 anys del MCEC-Fundació Pere Tarrés com a federació de centres d’esplai vol ser, doncs, un aniversari per a tothom que participi o hagi participat en el gran moviment social català que són les colònies de vacances i els centres d’esplai. La història va condicionar-ne l'inici, però la llibertat individual i la responsabilitat social de les persones han fet possibles aquest 50 anys d’esplai i colònies que aquests dies celebra el MCEC-Fundació Pere Tarés. Els infants,adolescents i joves protagonistes de les activitats n’han estat els grans beneficiaris, junt amb la societat catalana.El Punt. 18/10/2007Els diferents models de gestió a les activitats de lleure a Catalunya.

Les activitats d’educació en el lleure poden tenir una gestió pública o privada.- La gestió pública és la que es realitza directament des de les institucionscom ajuntaments, consells comarcals, diputació i generalitat essencialment.- La gestió privada és la que es realitza des de empreses i/o entitats sense afany de lucre.

c) El joc a la nostra infantesa i Lleure:

.- Al ser de família nombrosa, sempre estàvem jugant, tant jocs d’interior com exteriors, jocs de taula com dinàmics:

A fet i amagar, al bordó, a “pies quietos”, a salta a corda, a gomes, al Pichi, al pare carbasser, al joc dels disbarats, al telèfon.

Com a lleure, els meus pares ens van apuntar a un Agrupament Escolta del barri, en el qual fèiem excursions, campaments amb tendes de campanya, vaig aprendre molts jocs a l’aire lliure, tot i que aprenies a compartir, (fet que per mi ja era fàcil degut a ser família nombrosa), a cuinar, a rentar-te la roba, etz.d) El joc actual i lleure (consumisme)

Així com antiguament, a molts jocs i jugava gent relativament gran, i els resultava una escapatòria a un societat en crisi, una manera de desfogar−se, oblidar per uns moments els múltiples problemes que tothom tenia en aquella època, desconnectar, desestressar, trencar amb la monotonia, la gent ja no hi juga tant, el canvi de època, la cultura actual ens fa pensar que els jocs són cosa de nens petits, i ja no hi juguem, a més a més, ja ningú té temps per jugar, la gent treballa bastant, i quan acaba està cansada i prefereix veure la tele, sense pensar que jugar és una altra forma de descansar.

Actualment, el joc és més tecnològic, ara tenim molts més recursos, la gent prefereix jugar a la Play Station, la Pc Box, l’ordinador, les nines, els patinets i pocs juguen a jocs populars, a més tot això ha fet que els nens perdin imaginació, i no n’inventen de nous, mentre que els vells es van extingint. Cal tenir en comte també que ara hi ha molts més diners, facilitats per crear clubs, federacions, competicions d’esports, que són a l’hora que germans, grans rivals i competència en el fons dels jocs, ja que la gent prefereix practicar−los en comtes dels jocs, i no hi ha temps per totes dues coses.

A escoles, i entitats d’esplai, intenten seguir incloent jocs populars: salta a corda, pica-pared, el mocador, passar la pilota, a fet i amagar...

e) Proposta d’activitat. ABANS,ARA i DESPRÈS.

3D

LA MEMÒRIA DEL FUTUR

Trobada a un Casal d’avis, de la gent gran usuària del Casal, nens i nenes de primer i segon d’E.S.O, d’una escola del Barri, i dels seus pares.

INTRODUCCIÓ: Tots i totes hem passat, passem o passarem per la infantesa, per l’adolescència, per la maduresa i per la vellesa. En alguns moments, totesaquestes etapes han estat presents, o seran futures i, amb el temps, s’han constituït o es constituiran com a passats. Tot i això, no cal dir que el passat més remot d’aquest anomenat trajecte vital és el de la infantesa, de la qual la memòria fa una selecció molt acurada perquè nomésen recordem els moments més significatius, ja siguin positius o negatius.Observem també que altres esdeveniments, amb el pas del temps, es difuminen i, fins i tot, s’arraconen o es perden. Però hi ha percepcions que sobreviuen i són aquestes les que donen importància a aquesta etapa tan singular: la infància.

A la infantesa, li podem associar moltes idees i records, però n’hi ha alguns que ens resultaran comuns a tots. Parlem de l’escola, dels amics, de la família, de les primeres pors, dels Reis d’Orient i del tió, de l’entorn,de les joguines, i, sobretot, de jugar... aquella pràctica que el temps no fa desaparèixer totalment però que,

inevitablement, en modifica la forma. I, precisament, són els jocs, i les joguines els que pretenem analitzar en aquesta activitat de La Memòria del Futur.

ES FAN subgrups BARREJANT EDATS, I ES DEMANA FER UN RESUM DEL QUÈ APORTAREM SOBRE EL TEMA A LA SOCIETAT FUTURA, UNS I ALTRES. Materials: CARTOLINES, FOTOGRAFIES,ROTULADORS, COLORS,RETALLS DE DIARI, ...

Exemple: Volem recuperar aquells elements que ens ensenyen una manera de viure, de veure i d’entendre la vida diferent de la que tenim actualment, perquè creiem que, si tenim presents aquests aspectes, ens podenajudar a continuar evolucionant com a societat, ja que podrem vincular el passat, el present i el futur

També reflexionem, encara que sigui de forma parcial, al voltant de les mancances dels dies passats per valorar d’una manera crítica, però alhora constructiva la dinàmica actual que ens envolta.Volem mostrar que els jocs, i les joguines tenen la seva pròpia història, ja que neixen algun dia de la imaginació d’algú o de les mans d’un artesà i es van transformant segons l’ús que en facin les diferents generacions: transmetent-se entre elles i arribant fins a nosaltres o, per contra, perdent-se en l’oblit.Són, a priori, elements innocents però constitueixen un reflex clar de la pròpia societat i dels diversos i diferents moments històrics. Veure una joguina, saber com es jugava a principis del segle passat... , els valors que caliaassegurar en l’educació de la ciutadania.Per tant, quan parlem dels jocs intentem apropar-nos a tot el seu ampli ventall, és a dir, els que es practiquen o practicaven a l’aire lliure, els de taula, els col·lectius o els individuals.

Moltes de les persones que, avui, ja s’han fet grans van tenir una infantesa molt curta. Moltes i molts van haver de treballar per ajudar a casa des que eren petits. La necessitat mana i d’aquesta, després d’una guerra,n’hi havia molta. Avui dia, això continua passant de forma molt similar en països menys desenvolupats econòmicament que el nostre. En aquestes situacions, el joc passa a ser una part reduïda dins del poc temps de lleure que els queda i que els quedava als nostres avis i àvies.Però l’acció de jugar també comporta multitud de conceptes interrelacionats.És potser per aquest motiu que, a vegades, hem pogut pensar que el joc individual és més avorrit o menys important que el col·lectiu.També és cert que molts de nosaltres estaríem d’acord a afirmar que dibuixar, retallar, ajudar a cuinar, disfressar-se, arreglar caixes de claus o de fils, llegir llibres o còmics també han estat com un joc per a nosaltres perquè constitueixen jocs individuals d’imaginació i d’exercici de lamemòria. És en aquest punt que no podem oblidar setmanaris infantils tan importants i antics com ara En Patufet o d’altres de més contemporanis com Cavall Fort.

PUNTUALITZAR: Actualment, una de les limitacions més importants que ens trobem és la pèrdua del carrer com a escenari dels jocs perquè la nostra ciutat ha crescut i el trànsit representa un perill..

Un altre fet important, per explicar la desaparició del joc al carrer, ha estat el de la mobilitat a la ciutat, que ha canviat molt. Hem passat d’anar caminant o amb carro, a fer-ho amb bicicleta, motocicleta i/o, sobretot, amb cotxe. Aquesta circumstància ha estat determinant per als carrers, els quals han passat d’estar quasi buits i poc transitats, a

estar ocupats per fileres de cotxes aparcats i per un trànsit cada vegada més accentuat. Per tant, jugar al carrer és molt més complicat en els nostres dies que no pas en temps passats.

PUNTUALITZAR: La memòria personal és el nostre tresor més preuat. Reconstruir i transmetre la història, recuperant memòries. Tot i això, hi ha vessants d’aquesta memòria que han de ser coneguts més abastament perquè també formen part de la memòria col·lectiva, de la història de tots i de totes. Des d’aquesta posició, transmetem també aquest tresor particular, que és el nostre llegat a les persones que ens vénen darrere. És sabut que no tot és positiu orecomanable d’aplicar en qualsevol època i circumstància.

Per tant, estaria bé que, amb l’ajuda de la petita empenta que us hem ofert a través dels darrers escrits, tots i totes féssim exercicis de memòria personal per anar rescatant de l’oblit les parts de la història més propera. Aquesta història nostra única i la protagonitzada per aquelles persones més grans en anys i experiència. És necessari que escoltem els testimonis de les persones que ja tenen més temps enaquest trajecte que és la vida, per tal que no quedin en l’anonimat o en el sac de l’oblit.

PREGUNTES: Les aportacions d’anada i de tornada, de pregunta i de resposta, d’escolta atenta i de comunicació flexible, ens condueixen a tenir-nos més presents com a persones, a entendre’ns molt millor i a viure amb més plenitud la convivència.

EXPOSICIÓ: Un cop finalitzar, exposar cada grup el treball realitzat sota el tema: LA MEMÒRIA DEL FUTUR