projecte educatiu de centre institut guillem de … · en aquests darrers anys va ser el...

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ

BERGA

Camí de Pedret, 2 08600 Berga

Tel 93 821 06 18 / Fax 93 822 06 19 http://www.iesguillembergueda.cat

[email protected]

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament

Institut Guillem de Berguedà

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Versió 1

La versió vigent d’aquest document es troba a la intranet del centre 2





1. LÍNIA DE CENTRE 1.1 Història i característiques de l’entorn social, cultural i sociolingüístic. La ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, es troba situada al bell mig d’aquest territori, al lloc on el Prepirineu s’ajunta amb la Depressió Central Catalana, separant l’Alt i el Baix Berguedà. Actualment, i després de la incorporació de l’antic poble de la Valldan l’any 1963, el terme municipal de Berga és de 22,54 km2. Pel nord, la serra de la Figuerassa, la riera de Metge i el lloc on aquesta lliura les seves aigües al Llobregat, constitueixen la frontera entre el terme municipal de Berga i el de Cercs. Pel sud, el curs del riu Llobregat marca els límits municipals berguedans, fins arribar als d’Olvan i Avià a l’alçada de Cal Rosal. A l’est, les aigües del Llobregat fan de frontera amb el terme d’Olvan. I, finalment, per l’oest, Berga limita amb els municipis de Capolat i Castellar del Riu. Arrecerada dels vents freds del nord per les serres de Queralt (1180 m) i de la Figuerassa (1490 m), Berga s’estén pel solell, des de la costa on hi ha el seu castell fins a les terrasses planes que, amb unes alçades entre 800 i 600 m, davallen cap el Llobregat. La Serra de Noet i la serra de Casampons guarden la ciutat pel sudoest i el sudest, respectivament. La disposició en pendent de Berga marca una de les característiques del seu paisatge: les rases. Berga està solcada per un conjunt de cursos d’aigua que davallen de la muntanya vers el pla i que ara, en la seva major part canalitzats, soterrats i urbanitzats, constitueixen avingudes i carrers. Citem a tall d’exemple, el torrent de les aigües de Lledó, ara passeig de la Pau, i la rasa del Canyet, abans torrent de Miquels. Cal fer un esment especial a la rasa dels Molins que, encara mig descoberta, divideix la ciutat en dues meitats. Aquesta rasa és una mostra de la importància que l’aigua va tenir per als berguedans des d’antic. A l’Edat Mitjana, aquests desviaren, darrere el castell, part de la riera de Metge vers el centre de la vila amb la finalitat d’aprofitar les seves aigües i fruit d’això és aquest torrent que, travessant la ciutat de nord a sud, mor al Llobregat. Berga, des dels inicis del segle XXI ha experimentat un constant i notable augment demogràfic. La ciutat que a l’any 2000 comptava amb 14305 habitants ha arribat a tenir-ne 16845 l’any 2012. Aquest creixement es deu, en gran part, a l’augment de la població estrangera. En l’actualitat Berga compta amb 2327 estrangers originaris de diverses parts del món entre les quals destaquen el nord d’Àfrica (magribins), Amèrica del Sud (equatorians i colombians), Àsia (xinesos) i, també de l’Europa de l’Est (romanesos). Aquesta nova immigració del segle XXI, que segueix a la que va haver-hi a la segona meitat del segle passat, està formada majoritàriament per famílies joves amb fills petits fet que suposa un rejoveniment de la població de Berga, una de les ciutats més envellides de Catalunya. Així mateix també comporta una barreja de formes de vida i de cultures molt diferents. L’augment demogràfic experimentat per Berga en els darrers deu anys ha modificat la seva estructura urbana. La ciutat ha crescut d’una manera molt notable en extensió i ha anat omplint espais buits i formant nous barris. L’increment en el nivell de vida dels berguedans ha fet que molta gent canviés





d’habitatge i en busqués un de nou i de propietat. Com a conseqüència han nascut un bon nombre d’urbanitzacions, com la part sud dels 40 Pilans, o s’han ampliat les ja existents, com Casampons. En l’actualitat se n’estan fent de noves i ambicioses a la zona del Torrent de Santa Eulàlia (zona de les Germanetes) i sobre els Pedregals. A més de la construcció de blocs d’habitatges, com a la zona del final del passeig de la Indústria o a cal Passasserres, s’ha incrementat d’una manera molt clara el nombre de cases unifamiliars, tipus d'habitatge predominant en totes aquestes noves urbanitzacions. El trasllat de moltes famílies a aquests nous habitatges ha generat un problema que no és privatiu de Berga sinó que l’han experimentat la majoria de ciutats mitjanes catalanes: l’abandonament i la degradació del Nucli Antic. El barri vell de Berga està format per un conjunt de carrers, carrerons, callissots, calls, places i edificis que li atorguen una personalitat urbana molt especial. Amb l’impuls de l’ajuntament i dins el Pla de Barris endegat per la Generalitat de Catalunya, s’estan duent a terme, des de l’any 2005, un seguit d’actuacions per pal·liar tant els dèficits estructurals com socials i culturals que pateix el barri, fruit d’anys d’oblit i deixadesa. A més d’aquestes actuacions arquitectòniques, el Pla també ha comptat amb actuacions socioculturals, com la creació d’un punt d’atenció i informació a la dona, la millora en la participació ciutadana d’infants, joves i immigrants, l’extensió del coneixement del català entre la població immigrada i una campanya de sensibilització de l’entorn i els animals domèstics. Les comunicacions també han experimentat uns grans canvis en aquests darrers anys. Els motors de la modernització de les infraestructures viàries van ser l’obertura del Túnel del Cadí i les primeres millores en l’Eix del Llobregat, l’any 1983. Després d’aquestes obres pioneres el gran salt en les comunicacions va tenir lloc el novembre del 2007 amb la posada en servei de la totalitat de l’autovia C-16 entre Barcelona i Berga, un tram de la ruta europea E9 que ha d’unir, en un futur més o menys llunyà, la capital catalana i Rotterdam, passant per Tolosa i París. Berga, amb aquestes noves infraestructures, s’ha apropat a l’àrea metropolitana i, les millores en les carreteres transversals que la uneixen amb Solsona i Vic, li han donat una centralitat molt avantatjosa a l’hora de captar noves indústries i serveis, fet que ha de repercutir en l’economia no solament de la ciutat sinó també de tota la comarca. Molt relacionat amb les infraestructures viàries hi ha tot el que fa referència al tema econòmic. Podem dir sense por a equivocar-nos que, ara com ara, Berga és una ciutat de serveis. Les activitats agràries hi són poc importants ja que el creixement de la ciutat es va menjant la poca superfície dedicada a aquest conjunt d’activitats. Testimonis del passat són petits camps i horts d’autoconsum que encara podem trobar als afores del nucli urbà. El sector ocupa menys del 2% de la població activa. La indústria es concentra al polígon de La Valldan on s’han desplaçat les activitats que abans es desenvolupaven dins la ciutat. Amb tot, els efectes de la crisi s’han deixat notar amb el tancament d’algunes empreses que donaven feina a un bon nombre de berguedans. Un 20% de la població activa treballa en aquest sector. El creixement urbà de la ciutat ha comportat que fins l’arribada de la crisi el 2008, el sector de la construcció es convertís en un dels més dinàmics. Entre els treballadors d’aquest subsector econòmic hi havia un bon nombre d’immigrants no qualificats. Ocupa, aproximadament, un 18%





de la població activa. Amb tot, el sector més dinàmic de la ciutat de Berga és el de serveis, amb una taxa d’ocupació d’un 60% de la població activa total. A més dels subsectors tradicionals del comerç de barri, els serveis socials i l’administració, darrerament han aparegut nous serveis lligats a la societat del consum i del benestar, amb un notable augment de les agències bancàries i d’assegurances, bars i restaurants i magatzems comercials que donen feina a un bon nombre de persones. Al 2012 hi havia a Berga 12 agències bancàries ; 202 indústries i empreses de construcció; 45 comercials majoristes i 442 de minoristes i 96 bars i restaurants. Malgrat l’aturada en el creixement econòmic que ha suposat la crisi mundial iniciada el 2008, Berga ha mantingut relativament la seva quota de mercat, o sigui, la seva capacitat de consum. Per l’any 2012 aquest índex va ser de 40, lluny però dels valors de 96 i 169 corresponents a ciutats properes com Vic i Manresa, respectivament. L’índex berguedà és superior al d’altres ciutats pirinenques com Puigcerdà i La Seu d’Urgell amb uns valors de 23 i 31, respectivament. En aquests darrers anys, i en un procés que es va iniciar amb la recuperació dels ajuntaments democràtics, Berga s’ha anat modernitzant i s’han millorat d’una manera determinant els serveis, els equipaments, les infraestructures i la qualitat de vida. La ciutat ha canviat des del punt de vista urbanístic, ampliant-se la seva superfície amb la construcció o l’ampliació de barris, urbanitzacions i equipaments, tant econòmics com sanitaris, socials i culturals. A l’ampliació de l’Hospital de Sant Bernabé que s’ha dut a terme recentment, cal afegir la creació d’una Secció d’Institut d’ensenyament secundari, la SI Serra de Noet, que complementa la tasca educativa de l’Institut Guillem de Berguedà i les escoles de La Salle i Xarxa. També cal fer esment de la construcció d’una residència d’avis i de la piscina coberta. Com a capital de comarca, Berga disposa de la seu del Consell Comarcal del Berguedà i de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, situat a les dependències del Pavelló de Suècia on hi ha, també, el Casal d’Europa del Berguedà. L’Arxiu, juntament amb la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, i la xarxa de museus i centres d’interpretació són els pilars de les institucions culturals berguedanes. Recentment s’ha inaugurat el nou edifici dels jutjats edificat en terrenys de l’antiga caserna, al costat de l’Arxiu, de la caserna dels Mossos d’Esquadra i de l’Escola Bressol municipal. Un dels esdeveniments més transcendentals i emotius que ha viscut la ciutat de Berga en aquests darrers anys va ser el nomenament, el 25 de novembre de 2005, de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, un guardó que omple d’orgull a tots els berguedans. Berga, a la segona dècada del segle XXI, continua el seu camí de creixement i modernització. És tasca dels berguedans nascuts aquí o dels arribats de nou, de continuar fent i escrivint la seva història.





1.2. Trets d’identitat.

L’Institut Guillem de Berguedà és un

centre... perquè...

...públic de Catalunya

...la seva titularitat és el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per tant, es defineix com a inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat, d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

...de referència a la comarca

...va ser el primer centre públic d’educació secundària del Berguedà i ha col·laborat a la formació integral de molts professionals de la comarca.

...actiu, dinàmic i participatiu

...desenvolupa projectes d’innovació i millora contínuament (Física en context, Ítaca, Escola Verda, Argó, Comunicació audiovisual, Comenius, Pla català de l’esport, Pla de lectura, Ràdio...)

...acull i promou iniciatives culturals amb component lúdic: caminada popular, setmana temàtica, teatre, esmorzars de germanor, coral, jornades i viatges culturals del professorat...

...que està al dia

...el personal del centre s’ha anat formant contínuament, practicant el “long life learning” que ara es propugna per a les noves generacions.

...les tecnologies actuals hi són desenvolupades al servei de l’ensenyament i l’aprenentatge.

...és centre formador del Pràcticum del Màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària

...amb una bona xarxa de relacions amb l’entorn cultural i social

...professors, personal no docent i alumnes participen en un gran ventall d’associacions, entitats i activitats socials (per exemple: aules de la gent gran, teatre, formacions musicals, esport...) i el mateix centre aprofita aquestes relacions per estendre-les a dintre l’institut i projectar-les cap a l’entorn.

...els locals, recursos i serveis de l’institut són utilitzats per entitats externes com ara: l’Ajuntament, l’Escola Oficial d’Idiomes, el Col·legi de Llicenciats, Universitats, Fundacions, Secretaria de Joventut, Departament de Salut, Agència Estatal de Meteorologia ...

...participa en activitats d’àmbit més ampli: Marató de TV3, Creu Roja, Càritas, Concursos, Trobades de corals...





1.3. Objectius, valors i principis.

L’Institut Guillem de Berguedà vol ser un

centre... per tal d’aconseguir... I això ho farem mitjançant estratègies com...

...que ajudi cada alumne a millorar al màxim les seves capacitats

...el tresor de l’educació (integral) en cada alumne: aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a conviure, aprendre a conèixer i aprendre a aprendre.

Seleccionar i dissenyar activitats que siguin adequades per demanar un esforç raonable i aconseguir un progrés observable i que incloguin la pràctica de les competències intrapersonals, interpersonals, cognitives, artístiques i pràctiques (utilitàries).

diversificar els aspectes a avaluar, de manera que contemplin el desenvolupament de les diferents intel·ligències i competències de l’alumne.

...que promogui, mitjançant l’exemple, valors com:

l’esforç

la responsabilitat

el respecte

l’autocontrol

la solidaritat

...el benestar i la convivència en les activitats del centre i la formació de ciutadans madurs, solidaris, respectuosos, responsables...

la pràctica coherent amb aquests valors per part dels professionals del centre.

la reflexió mitjançant activitats adequades (tutoria, tallers...).

l’exigència constant.

...que aprengui

...una millora contínua del centre.

...estar al dia pedagògicament, científicament i tecnològicament.

facilitar i impulsar la formació contínua del personal del centre per a la seva millora personal i com a equip i per incorporar els avenços pedagògics, científics i tecnològics.





...que valori i millori l’entorn ...col·laborar a respectar i

millorar el llegat cultural i el medi natural en què vivim.

mantenir actituds i comportaments respectuosos amb el medi ambient.

promoure accions de conservació i millora de l’entorn natural i cultural.

proporcionar o instal·lar el material adient i mantenir les instal·lacions perquè facilitin el comportament respectuós i correcte en aquest sentit.

dissenyar activitats encaminades a conèixer i valorar la nostra cultura, la nostra societat i la nostra natura.

...on es procuri fer la feina ben feta, en benefici de tothom

...que la recerca del rigor sigui un hàbit orientat a fer el món una mica millor.

revisar sempre els productes i els processos, buscant l’excel·lència i sense conformar-se amb la mediocritat.

dedicar el temps necessari als processos, sabent que els resultats de l’educació no solen poder-se apreciar immediatament.

practicar la recerca creativa d’alternatives i aprofitar els errors per aprendre.

...on tothom s’hi trobi bé

un entorn emocional amable que afavoreixi la confiança, la creativitat i les iniciatives de les persones.

un entorn confortable en l’aspecte sonor, visual...

cuidar l’acolliment d’alumnes, pares, professors i resta de personal, sobretot en la seva primera arribada al centre.

afavorir l’organització voluntària d’activitats de caràcter cultural i lúdic.

procurar que les persones que han de fer una feina en puguin copsar el sentit.

facilitar que es puguin dur a terme les il·lusions que vagin en el sentit d’ajudar els alumnes a motivar-se i esforçar-se.

...on la comunicació sigui fàcil

el treball amb consciència d’equip.

aprofitar i optimitzar tots els recursos interns i externs per facilitar la comunicació entre persones i grups.

detectar la manca de canals de comunicació i crear els que calguin.

propiciar i establir mecanismes, moments i espais de transmissió d’informació important (entre professors, tutors, personal d’administració i serveis, amb les famílies...)





...amb una bona participació dels alumnes i de les famílies

ajudar entre tots a fer el camí vers els objectius comuns del centre.

donar el protagonisme adequat als canals de participació establerts: consell escolar, consell de delegats...

buscar les maneres de fer que els alumnes puguin responsabilitzar-se d’alguns aspectes de funcionament de l’institut.



2. CONCRECIÓ CURRICULAR La normativa educativa vigent, desenvolupada en les lleis esmentades a continuació, requereix que cada centre concreti determinats aspectes del currículum. Aquesta concreció curricular és recollida en el present apartat. LOE (LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.) («BOE» 106, 04/05/2006.) LEC (LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.) (DOGC 5422, 16/07/2009) DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (DOGC 5686, 05/08/2010) (ESO) DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l’ESO. (ESO) ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determina el procés d’avaluació de l’ESO. (BAT) DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. (BAT) ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat. (CF, ESO i BAT) Resolució de 20 de juny de 2014 per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2014-2015 (Normativa d’inici de curs), i les seves equivalents en cada curs posterior.



2.1. Distribució de matèries a l’ESO (Educació Secundària Obligatòria)

Pla d’estudis d’ESO

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Àrea Org. Hores Org. Hores Org. Hores Org. Hores

Català G. Flex. 3 G. Flex. 3 G.Flex. 3 3

Castellà G. Flex. 3 G. Flex. 3 G.Flex. 3 3

Matemàtiques G. Flex. 3 G. Flex. 4 G.Flex. 3 G.Flex. 4

Socials 3 3 3 3

Naturals 1 hora B 3 1 hora B 3 1 hora B 4

Anglès G. Flex. 3 G. Flex. 3 G.Flex. 3 G.Flex. 3

Educació Física 2 2 2 2

Tecnologies G. Flex. 1r tr. i 1 hora B

2

1 hora B 2

1 hora B

2

Ed. Visual i Plàstica 3 1

Música 3 1

Educació per la ciutadania 1

Educació èticocívica 1

Tutoria 1 1 1 1

Religió/ H. Rel./ Taller 2 1 1 1

Optativa 1 2

Optativa 2 2

Optativa 3 2

Optatives 4 abc 9

Objectius generals de l’ESO i continguts i objectius per matèries

Són a http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum

2.2. Optatives i opció de Religió a l’ESO 2.2.1. Matèries optatives a 1r, 2n i 3r d’ESO Justificació Des de fa anys a l’institut i, en particular, a les reunions de la comissió pedagògica i dels equips docents de nivell, hem detectat que els nostres alumnes necessiten millorar les seves capacitats comunicatives (comprensió i expressió) i que les seves deficiències en aquestes habilitats perjudiquen les seves possibilitats d’aprenentatge a totes les àrees. En el nou currículum d’ESO (ordenat pel Decret 143/2007, de 26 de juny), que el curs 2007-2008 es va començar a aplicar a 1r i 3r d’ESO i que el curs 2008-2009 es començà a aplicar a 2n i 4t d’ESO, apareixen, d’una banda, una matèria optativa de 2 hores setmanals a 1r i 3r i de 3 hores a 2n (posteriorment reduïdes a dues) i, d’una altra, la definició de les competències bàsiques que cal desenvolupar i consolidar a l’ESO. Pel que fa a les matèries

http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum



optatives, es deixa a cada centre la possibilitat de proposar-les i d’organitzar-les, amb l’afegit que cal que ofereixin una segona llengua i la cultura clàssica. Opció de centre Decidim, doncs, aprofitar aquestes hores de matèria optativa per fer un pas decidit cap a la millora de les competències comunicatives dels alumnes que, per anar bé, hauria de continuar fins a estendre’s a totes les matèries. Concretament, es tracta que els alumnes que no facin Francès ni Cultura clàssica cursin una matèria que s’anomenarà “Comunicació” en la qual no serà tan important el tema estudiat com el desenvolupament d’activitats de comprensió i expressió, orals i escrites. Aquesta matèria s’estructurarà com es detalla a continuació. Estructura Es defineixen tres àmbits:

Àmbit artístic: Educació física, Música i Educació visual i plàstica.

Àmbit humanístic: Ciències socials, Llengua i literatura i Idiomes.

Àmbit científic: Ciències de la naturalesa, Tecnologia i Matemàtiques. A 1r i d’ESO els alumnes cursaran una optativa genèrica anomenada Comunicació que tindrà diverses concrecions trimestrals segons l’àmbit, el departament i el professor que en siguin responsables, respectant allò que s’especifica més avall en els apartats “programació”, “objectius” i “avaluació”. Per a cada 3 grups (d’uns 20 alumnes cada un) hi ha 3 professors (d’àmbits diversos) que tenen un grup diferent cada trimestre. Per tant només els cal programar un trimestre ja que els alumnes canviaran cada trimestre. A 2n d’ESO els alumnes triaran si desitgen fer Francès (segona llengua estrangera) o no. En el primer cas en faran 3 hores setmanals a segon (durant tot el curs), 2 a tercer i 3 a quart, amb la possibilitat de continuar-ne estudiant al Batxillerat. La resta d’alumnes faran un paquet de tres optatives, una cada trimestre. La persona tutora del curs anterior serà l’encarregada de realitzar l’assignació d’un paquet concret a cada alumne, tenint en compte les seves necessitats i preferències i les possibilitats organitzatives del centre. Els alumnes que a 2n curs van triar Francès (segona llengua estrangera), a 3r curs en faran (els tres trimestres) com a optativa de l’àmbit humanístic. A la resta d’alumnes de tercer se’ls oferirà la possibilitat de fer dos trimestres de Cultura clàssica (també de l’àmbit humanístic) i l’altre trimestre faran Comunicació. Els alumnes que no hagin triat Francès ni Cultura clàssica faran tres trimestres de Comunicació amb una estructura semblant a l’especificada més amunt per a primer d’ESO. Programació La programació de cada optativa és responsabilitat del departament corresponent i ha d’incloure activitats del seu àmbit, triant els temes concrets segons criteris propis i del seu departament (es pot aprofitar algun crèdit variable ja existent), sempre orientades a fer que els alumnes:

Llegeixin Escoltin Seleccionin informació Escriguin Parlin



Tot això es pot fer en múltiples suports i amb el complement de llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats. Cada trimestre hi ha d’haver com a mínim:

Un treball escrit Una presentació oral Un resum i comentari d’una conferència Un resum i comentari d’un article

Objectius L’objectiu de la matèria és desenvolupar les capacitats següents:

1. Seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític. 2. Comprendre i expressar-se oralment, per escrit i amb mitjans audiovisuals per

comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d’informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

4. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

5. Revisar les pròpies produccions per detectar-hi errades i incorreccions, i corregir-les. Avaluació Cada professor, durant el trimestre corresponent, exercirà la seva funció avaluadora (inicial, formativa i final) d’acord amb els criteris del seu departament. Emetrà una qualificació entre 1 i 10 arrodonida a les dècimes. Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar la matèria trimestral dintre del trimestre en què la cursin. La qualificació final de la matèria serà la mitjana aritmètica de les tres qualificacions i el resultat d’aquesta mitjana farà mitjana amb la qualificació del Treball de Síntesi. Els alumnes han de ser informats dels criteris d’avaluació en començar cada trimestre. Per prendre les decisions que calguin, els tres professors de la matèria es constituiran com a equip avaluador i es reuniran les vegades que calgui. També avaluaran els processos d’ensenyament emprat i les pràctiques docents per tal de millorar-les. Com a orientació es proposa determinar la nota final mitjançant els percentatges següents: Actitud de treball i comportament: 20% Expressió escrita (treballs escrits): 20% Expressió oral (presentacions orals): 20% Comprensió oral (resum i comentari conferències): 20% Comprensió escrita (resum i comentari articles): 20% 2.2.2. Opció de religió a ESO Justificació En el currículum d’ESO (ordenat pel Decret 143/2007, de 26 de juny) també hi apareix, per als alumnes que no opten per cursar Religió ni Història de les religions, una matèria opcional d’atenció educativa a cada curs. i es deixa a cada centre la possibilitat de proposar-la i d’organitzar-la.



Opció de centre Decidim, doncs, aprofitar aquestes hores d’atenció educativa per fer un pas més cap a la millora de les competències comunicatives dels alumnes. Concretament, es tracta que els alumnes que no facin Religió ni Història de les religions cursin una matèria que s’anomenarà “Taller”, amb diferents activitats segons els cursos en la qual no serà tan important el tema estudiat com el desenvolupament d’activitats de comprensió i expressió, orals i escrites. Aquesta matèria s’estructurarà com es detalla a continuació.

Hores setmanals

1r ESO 2 Taller d’audiovisuals o de tecnologia

2n ESO 1 Taller de ràdio, de ciència o de llengua

3r ESO 1 Taller d’anglès o de llengua

4t ESO 1 Taller de cinema, anglès o música

Les orientacions relatives a programació, objectius i avaluació són les mateixes especificades més amunt per a l’optativa “comunicació”.



2.3. El Batxillerat D’acord amb el DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. Inclou les competències generals del Batxillerat i els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada matèria: El trobareu a: ..\..\..\..\comuna\docs_pub_nomes_profes\curs12_13\curriculumBAT des dels ordinadors de l’institut, i a: http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum 2.3.1. Finalitats i modalitats

FINALITATS: - Formació i maduresa - Coneixements i habilitats socials - Preparació (universitat, cicles formatius de grau superior) MODALITATS: a. Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i imatge; Arts escèniques,

música i dansa) b. Ciències i tecnologia c. Humanitats i ciències socials

2.3.2. Matèries Trobareu el contingut de les matèries a : http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/curriculum

1r (hores

setmanals) 2n (hores

setmanals)

MATÈRIES COMUNES

Llengua catalana i literatura 2 2

Llengua castellana i literatura 2 2

Llengua estrangera 3 3

Educació física 2 -

Filosofia i ciutadania 2 -

Ciències per al món contemporani

2 -

Història de la Filosofia - 3

Història d’Espanya - 3

Tutoria 1 1

Religió (voluntària) - / 2* -

Treball de recerca

MATÈRIES DE

MODALITAT I OPTATIVES

Matèria modalitat 1 4 4



Matèria modalitat 4 o optativa 4 / 2* 4

Total 30 30

* L’alumnat que cursi religió farà, a més, una matèria optativa de dues hores: Simbologia religiosa. TREBALL DE RECERCA - L'han de fer tots els alumnes. - Té caràcter individual, llevat de casos extraordinaris en què, per la dinàmica de la investigació, sigui necessari fer un treball de grup. - Pot estar emmarcat dins d'una matèria o pot ser interdisciplinari. - ... (més detalls al Decret).

../../../../comuna/docs_pub_nomes_profes/curs12_13/curriculumBAT

http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum

http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/curriculum



L'ESTADA A L'EMPRESA - Té una durada de 140 hores i equival a una matèria optativa de 4 hores setmanals. Dues hores setmanals es fan al centre (formació laboral). TUTORIA - Cada grup-classe té una hora de tutoria a la setmana, que pot ser individual o col·lectiva.



2.4. Itineraris de Batxillerat

ITINERARI MODALITAT (del batxillerat)

MATÈRIES DE MODALITAT I OPTATIVES

1r de BAT 2n de BAT

1. TECNOLÒGIC Ciències i tecnologia

Matemàtiques Física / Ciències de la Terra i del medi ambient Tecnologia industrial Dibuix tècnic /optativa 1*

Matemàtiques Física / Ciències de la Terra i del medi ambient Tecnologia industrial Dibuix tècnic /Electrotècnia

2. CIENTÍFIC Ciències i tecnologia

Matemàtiques Física Biologia Química

Matemàtiques Física Biologia Química

3. CIÈNCIES DE LA NATURA

Ciències i tecnologia

Matemàtiques Ciències de la Terra i del medi ambient Biologia Química

Matemàtiques Ciències de la Terra i del medi ambient Biologia Química

4. FILOLÒGIC Humanitats i ciències socials

Llatí Grec Història del món contemporani Optativa 1*

Llatí Literatura castellana Grec Literatura catalana o Història de l’art

5. HUMANÍSTIC Humanitats i ciències socials

Llatí Literatura universal Història del món contemporani Optativa 1*

Llatí Literatura castellana Història de l’art Literatura catalana

6. SOCIAL Humanitats i ciències socials

Matemàtiques aplicades a les ciències socials Literatura universal Història del món contemporani Economia /optativa 1*

Matemàtiques aplicades a les ciències socials Geografia Història de l’art Literatura catalana

7. ECONÒMIC Humanitats i ciències socials

Matemàtiques aplicades a les ciències socials Economia de l’empresa Història del món contemporani Economia /optativa 1*

Matemàtiques aplicades a les ciències socials Geografia Economia de l’empresa Literatura catalana o Història de l’art



8. PERSONALITZAT L’alumne pot demanar un itinerari personalitzat confeccionat per a 1r i 2n amb una matèria de cada franja

(vegeu quadre de matèries per franges)

*La matèria “optativa 1” pot ser una d’aquestes: Química, Economia, Dibuix tècnic, Història de la música i de la dansa , Estada a l’empresa, Alemany, Francès, Psicologia i sociologia o Religió i Simbologia religiosa.



2.5. Treball de recerca al Batxillerat JUSTIFICACIÓ Per tal que l'alumne aprofundeixi les habilitats d'investigació que ha anat adquirint, el batxillerat inclou aquest treball obligatori que és: -un terreny d'aplicació d'aprenentatges -un mitjà per a aprendre (fonamentalment capacitats de recerca, argumentació i expressió) -un recurs per a l'avaluació de l'alumne OBJECTIU Que l'alumne posi en marxa, en àmbits diferents d'on els va adquirir, determinats procediments tot aprofundint sobre algun tema del seu interès. Això el prepararà per a: - aplicar diferents procediments - fer transferència de coneixements d'un camp a un altre - mostrar determinades actituds CARACTERÍSTIQUES És individual (fora de casos excepcionals en què sigui necessari fer-lo en grup per la dinàmica de la investigació). Pot estar emmarcat dins d'una matèria o ser interdisciplinari. Té una assignació de dos crèdits. Cada alumne té assignat un professor que farà el seguiment del seu treball. AVALUACIÓ 1. Avaluació formativa (seguiment durant el treball) El professor tindrà en compte els aspectes següents: - Seguir els procediments de recerca de la informació, tipificar-los i diferenciar-los, tot valorant la seva idoneïtat amb el que es pretén, si les fonts són adequades i suficients, la seva diversitat i selecció, els recursos emprats per a la seva recerca, centres i camí seguit per arribar-hi , i el tractament de la informació. - Valorar l'ús dels recursos informàtics. - Seguir la realització del treball en els seus terminis i els seus diferents apartats prèviament acotats. Cal valorar en el seu desenvolupament la creativitat, i la capacitat de variar, canviar i aplicar recursos alternatius. També la capacitat d'analitzar les dificultats i els entrebancs específics que poden aparèixer en el desenvolupament del treball, i la capacitat de copsar i integrar els resultats que no s'esperen durant el seu desenvolupament. - Seguir, segons els tipus de recerca, el treball de laboratori o de camp en les seves dificultats inherents. - En la presentació dels resultats, valorar l'elaboració de l'informe en les seves diferents etapes. 2. Avaluació final (i valoració de l'1 al 10) Cal tenir en compte capacitats genèriques com: - Estructura del dossier adequada a la presentació del treball escrit de recerca ( introducció, descripció del treball dut a terme, resultats, discussió, conclusions, bibliografia i altres recursos, annexos). També l'aparell iconogràfic i gràfic. - Presentació ordenada, neta i clara de l'informe. Estructura lògica del contingut.



- Ús adequat de la llengua, tant escrita com oral. Adequació del llenguatge i el vocabulari al tema estudiat. - Capacitat de síntesi i de la valoració crítica del propi treball. - L'esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques proposades i planificades. - La capacitat d'organitzar la feina, planificació adequada a la recerca, creativitat, iniciativa, grau d'autonomia adquirit en el desenvolupament del treball. Capacitat per a resoldre els problemes que vagin sorgint. - Idoneïtat de les fonts d'informació i capacitat d'extreure dades significatives per al desenvolupament del treball. Pel que fa a la presentació oral: - La correcció, claredat i vocabulari adequat a l'expressió oral. - Capacitat de síntesi en la presentació del tema i l'adequació de les respostes a preguntes que es puguin plantejar. A més, els departaments de les matèries corresponents han de proposar aspectes específics que s'han d'avaluar.



RECURSOS HUMANS IMPLICATS EN EL TREBALL DE RECERCA

L'alumne Tria i acota una àrea de recerca concreta. Analitza l'àrea acotada i en distingeix els aspectes bàsics dels secundaris. Identifica problemes i formula preguntes. Planteja l'objectiu o objectius. Esquematitza el procés de treball. Planifica les accions. Cerca la informació i la processa. Proposa explicacions o hipòtesis. Les contrasta amb els resultats. Arriba a conclusions i les argumenta. Si l'estratègia no ha funcionat, explica per què i proposa alternatives. Elabora un dossier escrit amb: - Introducció amb la justificació i el procés de gestació del tema escollit. - Desenvolupament del tema. - Elaboració de conclusions. - Referència a les fonts d'informació (bibliografia, centres de documentació...) Expressa oralment en públic el treball realitzat. Respon les preguntes que li formulen.

El professor Informa l'alumne dels objectius i criteris d'avaluació del treball de recerca. Col·loca l'alumne en situacions que li permetin cadascuna de les accions explicitades a l'apartat de l'alumne. Fa el seguiment del treball (veure avaluació formativa). Fa l'avaluació final juntament amb altres professors i seguint els criteris normatius i els acordats per la comissió pedagògica.

Els tutors Informen a l'alumne de les característiques del treball de recerca i del paper que hi juguen els diferents agents. Orienten l'alumne perquè proposi temes que li siguin interessants o necessaris.

Els departaments Proposen àrees i temes concrets als alumnes. Recullen propostes dels alumnes i les modifiquen o concreten. Proposen professors que dediquin hores lectives a fer el seguiment de treballs de recerca. Avaluen anualment aquest procés i fan propostes a la comissió pedagògica o a l'equip directiu per a propers cursos.

La comissió pedagògica

Fixa els criteris generals per al disseny dels treballs de recerca (planificació i organització dels treballs i seguiment i assessorament dels alumnes). Fixa els criteris d'avaluació. Avalua anualment tot el procés i proposa millores.

L'equip directiu i la coordinadora de batxillerat

Distribueixen la informació necessària perquè arribi a tots els agents implicats i dinamitzen tot el procés. Fixen la temporització i la seqüència d'accions relatives a l'organització general del treball de recerca per a cada promoció d'alumnes. Accepten o modifiquen les propostes dels departaments perquè s'acordin entre elles i amb la resta de necessitats del centre.



CALENDARI DEL TREBALL DE RECERCA

DATA ACCIÓ

gener Termini de lliurament al coordinador pedagògic de propostes de temes per part dels departaments.

febrer Lliurament als alumnes de 1r de BAT de la llista de propostes.

març Termini de lliurament de demandes dels alumnes (una per alumne). El tutor les recull (model 1).

març Comunicació als departaments i seminaris de les propostes que els corresponen (model 2) perquè hi donin el vistiplau o hi facin els comentaris que calguin.

març Reunió alumnes de 1r de BAT amb els departaments.

fins a final de curs Cada alumne és tutorat per un professor que li assigna el departament corresponent per fer una primera acotació del tema, definir les fonts d'informació, les preguntes o hipòtesis, elaborar un esquema provisional i aplegar materials, dades i informació.

finals de juny Després de recollir les notes, cada alumne parla amb el professor corresponent i rep les darreres indicacions necessàries per a la feina que ha de fer durant l'estiu.

juny-juliol Dintre de l'assignació d'hores lectives, cada departament proposa els professors que portaran els treballs de recerca el curs següent.

setembre Es dóna a cada departament la llista d'alumnes i treballs que li corresponen i aquest els distribueix entre els professors. Ajustament final de les llistes.

primera setmana de curs

Cada tutor de 2n comunica als alumnes el professor, l'hora i el lloc de la primera trobada.

1 d'octubre Cada professor comunica els temes definitius al coord. de BAT.

10 de novembre o abans

Cada alumne presenta la versió provisional del dossier a oficines (en paper sense enquadernar dintre d’una carpeta). L'equip directiu i la coordinadora de BAT confeccionen la composició dels equips avaluadors i l'horari d'exposicions orals.

novembre Reunió dels professors de recerca per acabar de compartir criteris respecte a les exposicions orals i l'avaluació.

10 de desembre o abans

Cada alumne presenta a oficines dos exemplars (original i còpia) del dossier, i un disc amb el treball en format digital.

desembre Exposicions orals davant dels equips avaluadors. Cada equip està format pel professor de recerca i dos més (en general s'intentarà que siguin un de la mateixa àrea o afí, i l'altre de llengua o afí).

fins a finals de gener Possible presentació excepcional d'algun complement per arribar a l'aprovat (a criteri de l'equip avaluador).

gener-febrer La Comissió Pedagògica, prèvia valoració dels departaments, decideix si cal millorar algun aspecte per al curs següent.

maig Recuperació dels alumnes suspesos, amb els criteris de l’equip avaluador corresponent.

juny Prova extraordinària dels alumnes suspesos, amb els criteris de l’equip avaluador corresponent.



FITXA D'AVALUACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA Cognoms i nom: ............................................................................................... Grup: ................ Títol: ............................................................................................................................................ Àrea: ............................................................................................................................................ Breu descripció ............................................................................................................................. ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... Professor de recerca: ................................................................................................................... Altres professors de l'equip avaluador: ........................................................................................ .................................................................................................

[El seguiment l'avalua el professor de recerca, la resta d'apartats tot l'equip avaluador]

(marqueu amb creuetes les caselles que calgui)

SEGUIMENT DEFICIENT CORRECTE BÉ MOLT BÉ OBSERVACIONS NOTA (sobre 4) Treball durant l'estiu

Interès

Iniciativa davant dels problemes

Organització

Assistència i puntualitat

CONTINGUT DEL DOSSIER DEFICIENT CORRECTE BÉ MOLT BÉ OBSERVACIONS

NOTA (sobre 2) Introducció

Cos del treball

Conclusions

Argumentació i coherència

Proporció de contingut original

ASPECTES FORMALS DEL DOSSIER

DEFICIENT CORRECTE BÉ MOLT BÉ OBSERVACIONS

NOTA (sobre 2)

Correcció lingüística (1 punt)

Presentació formal

Bibliografia i notes

Estructura

D'altres: ..................................

EXPOSICIÓ ORAL DEFICIENT CORRECTE BÉ MOLT BÉ OBSERVACIONS

NOTA (sobre 2) Expressió

Agilitat

Selecció de contingut

Claredat

Domini del tema

D'altres: ..................................

Observacions:

SUMA DE LES

4 NOTES

NOTA FINAL (nombre

enter entre 1 i 10)

Apte per a premis i publicacions (sí / no, especificacions): Signatures: Data: Un treball amb faltes d’ortografia no hauria de tenir un 10.



TREBALL DE RECERCA. INSTRUCCIONS PER ALS ALUMNES

I. DEFINICIÓ I FINALITAT

És un treball que heu de fer tots els alumnes de batxillerat. Està dirigit per un professor (tutor de recerca) i pot ser interdisciplinari o estar emmarcat dins d’una matèria. Equival a 70 hores i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. Es presenta per escrit i oralment. Es fa individualment, fora de casos excepcionals. Hom pretén que l’alumne aprengui tècniques de recerca aplicades a un tema del seu interès.

II. AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

Durant el treball, el professor orientarà l’alumne i en farà el seguiment, valorant sobretot els aspectes següents:

Treball durant l’estiu Interès Iniciativa davant dels problemes Organització Assistència i puntualitat

La qualificació final del treball de recerca és responsabilitat d’un equip format per tres professors (el de recerca i dos més) i és un nombre enter entre 0 i 10. A més del seguiment, tindran en compte els aspectes següents:

1) Del dossier escrit: Contingut (introducció, cos del treball, conclusions, argumentació i coherència, proporció adequada de contingut original...)

Forma (correcció lingüística, presentació formal, bibliografia i notes, estructura...)

2) De l’exposició oral Expressió Agilitat Selecció i síntesi del contingut Claredat Domini del tema Adequació de les respostes a les preguntes dels professors.

Tingues en compte que també se t’avaluarà del compliment de les instruccions que se t’hagin donat, incloses les que et digui el teu professor, que poden ser específiques del tipus de treball. És responsabilitat teva comunicar amb regularitat al professor els passos i la feina que vagis fent. Ell ho farà constar al full de seguiment i servirà per posar-te una nota de seguiment al final del treball.

III. METODOLOGIA El mètode de cerca i processament de la informació serà diferent segons es tracti d’una recerca de tipus científic, tecnològic, estadístic, artístic, literari, històric... S’ha de planificar prèviament, i revisar la planificació periòdicament.



A continuació s’esmenten els grans apartats de la majoria de recerques. El marc teòric és el sistema de coneixements previs. S’ha de deixar clar en el treball mitjançant les definicions dels conceptes que s’hi utilitzen i l’especificació de les teories que s’admeten. Cal fer un recull de dades per mitjà d’observacions, experimentació, qüestionaris, entrevistes, lectures o d’altres instruments o estratègies adequades al tipus d’investigació. Cal analitzar les dades per comparació, classificació, ordenació, mesura... tenint en compte en tot moment el marc teòric inicial o amb les modificacions que hi vagi fent l’investigador. Finalment, la recerca ha d’arribar a unes conclusions sobre les dades obtingudes i/o sobre el marc teòric (comprovació, refutació, extensió...). S’ha de diferenciar clarament què són conclusions argumentades a partir de les dades i què són opinions, valoracions o intuïcions de l’investigador.

IV. EL DOSSIER ESCRIT (en paper i en suport digital) Ha de contenir, just després de l’índex, una pàgina amb un resum (en català) i un abstract (en anglès) que expliquin en poques paraules tot el contingut del dossier. Es poden incloure agraïments a l’apartat d’introducció o bé al de conclusions. S’ha de presentar escrit amb ordinador amb lletra Times New Roman 12 i interlineat 1,5 en paper DINA4 (millor que sigui reciclat) imprès a dues cares. Ha de tenir un màxim de 50 pàgines (sense comptar els annexos), numerades i enquadernades (es recomana amb espiral). La portada i l’índex es compten però no s’hi escriu el número. L’ortografia i, en general, l’ús correcte de la llengua, té molta importància. Els defectes en aquest aspecte poden rebaixar molt la qualitat del conjunt. S’han de deixar marges laterals, superior i inferior (aproximadament 2,5 cm). El text ha d’estar justificat lateralment. Cal compaginar el text amb les imatges (il·lustracions, gràfics, fotografies, dibuixos, etc.), si n’hi ha. Cada imatge ha de tenir un peu d’imatge amb la informació pertinent. Per exemple, en el cas de plantes o animals serà el nom científic i el nom vulgar, en el cas de quadres i obres d’art serà el títol de l’obra, l’autor, les mides i el lloc on es troba... S’han de mantenir les mateixes distàncies entre apartats i entre paràgrafs. S’han de mantenir els estils dels títols dels apartats i subapartats de la mateixa categoria. Els grans apartats han de començar en pàgina imparella. Els noms propis utilitzats més d’una vegada han de ser escrits de forma idèntica. La portada ha d’ocupar una pàgina sencera i ha de contenir la informació següent: títol, nom i cognoms de l’autor, curs i grup, nom i cognoms del professor de recerca i data.



A l’índex hi constarà la relació de totes les parts del dossier acompanyades del número de la pàgina en la qual comencen.

V. LA BIBLIOGRAFIA (LLISTA DE REFERÈNCIES) La bibliografia només ha d’incloure els documents consultats, per ordre alfabètic d’autors, i ha de tenir el format dels exemples següents (a més, podeu consultar http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html) Llibres: Polya, G. (2004). How to solve it. Princeton: Princeton University Press. Pujol, Anna (1996). Els ibers. Barcelona: Barcanova.

Articles de revistes: Casas, Sònia (2007). “Qui era Sant Jordi?”. Sàpiens, núm. 55, pàg. 18-25. Enciclopèdies i diccionaris: Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Internet: Cara, Josep; Jané, Jordi (2000). Biografia de Josep Ester Borràs [article en línia]. Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. [Data de consulta: 10/06/2013]. < http://www.cejeb.org/biografia.html > Jolis, Maria (2013). “Probabilitat i Anàlisi, uns grans amics”. Materials Matemàtics [article en línia]. Departament de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. [Data de consulta: 08/06/2013]. < http://www.mat.uab.cat/matmat/PDFv2013/v2013n02.pdf > Pedrals i Costa, X. (2003). “El dietari de Mossèn Armengou i Feliu”. Arxius [article en línia] (núm. 38). Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Data de consulta: 07/05/2012]. < http://cultura.gencat.net/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius38.pdf >

VI. LA PRESENTACIÓ ORAL Cal no abusar dels mitjans tècnics com l’ordinador o el vídeo i no sobrepassar els 30 minuts (amb 20 n’hi ha prou). Et recomanem els consells de la pàgina web: http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca/index.htm - oral

VII. CALENDARI

març Reunió dels alumnes de 1r de BAT amb els departaments.

Del març fins a final de curs (intensivament una setmana de juny)

Cada alumne, tutorat per un professor assignat pel departament corresponent, fa una primera acotació del tema, defineix les fonts d'informació, redacta les preguntes o hipòtesis, elabora un esquema provisional i aplega materials, dades i informació.

Estiu Cada alumne fa la feina acordada amb el professor o departament assignat.

primera setmana de curs (setembre)

Cada tutor de 2n comunica als alumnes el professor de recerca definitiu, l'hora i el lloc de la primera trobada del curs

1 d'octubre Cada alumne té un tema definitiu i un títol provisional.

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html

http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca/index.htm#oral



10 de novembre o abans

Cada alumne presenta la versió provisional del dossier a oficines (en paper sense enquadernar dintre d’una carpeta).

10 de desembre o abans

Cada alumne presenta a oficines dos exemplars (original i còpia) del dossier i un CD amb el fitxer (o fitxers) en format pdf. A més se’n queda una còpia (no cal enquadernar-la) per preparar l’exposició oral.

desembre Exposicions orals davant dels equips avaluadors. Cada equip està format pel professor de recerca i dos més.

VIII. CONSELLS ADDICIONALS

Val més que el tema a investigar no sigui gaire ampli: així et serà més fàcil aprofundir-hi i obtenir resultats originals. Ordena i classifica bé tot el material que vagis recollint (inclòs el digital), començant per aquest full que estàs llegint. Si no hi són, escriu-hi sempre la data i la procedència, encara que siguin notes provisionals. Fes un diari de totes les feines que vagis fent (visites, trobades amb el professor, lectures, entrevistes, telefonades, cerques a internet o a biblioteques, redacció de parts del dossier...). Pots ensenyar-lo al professor a cada entrevista. Així veurà que estàs treballant amb regularitat. Abans de presentar qualsevol escrit, llegeix-lo, un cop imprès, i corregeix (encara que sigui a mà en els esborranys) el que calgui. Reserva un temps per fer aquesta revisió. Segons el tipus de treball, pot ser bo afegir-hi llistes d’abreviatures, glossari, índex de conceptes, índex d’obres, taules, gràfics, etc. Llegeix la pàgina web: www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca També és recomanable: www.edu365.cat/aulanet/comsoc/ Consulta la pàgina web de l’agència de l’ISBN: http://ca.www.mcu.es/libro/CE/AgenciaISBN/BBDDLibros/Sobre.html per completar les referències bibliogràfiques de llibres. Consulta el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques: http://sinera.diba.cat/

2.6. Cicles Formatius de Grau Mitjà

Trobareu els seus currículums (títols LOE i títols LOGSE) a: http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp

2.6.1 CFGM Atenció a persones en situació de dependència (APD)

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/a4367be5-67b0-494a-850a-52c0f088f17a/mp_SC10_atencio_persones_dependencia_v010912.doc

Aquests estudis capaciten per atendre les persones en situació de dependència, en l'àmbit domiciliari i institucional, a fi de mantenir i millorar la seva qualitat de vida, fent activitats assistencials no sanitàries, psicosocials i de suport a la gestió domèstica, i

http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca

http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/

http://ca.www.mcu.es/libro/CE/AgenciaISBN/BBDDLibros/Sobre.html

http://sinera.diba.cat/

http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp





aplicant mesures i normes de prevenció i seguretat i derivant-les a altres serveis quan calgui. En finalitzar els estudis s’obté el títol de Tècnic o tècnica en atenció a persones en situació de dependencia.

Tenen una durada de 2.000 hores (1.617 a l’institut i 383 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

TÍTOL

GRAU

Atenció a Persones en Situació de Dependència-LOE

GM (Grau Mitjà)

Família professional

Serveis Socioculturals i a la Comunitat.

COMPETÈNCIA GENERAL

Atendre les persones en situació de dependència, en l'àmbit domiciliari i institucional, per tal de mantenir i millorar la seva qualitat de vida, realitzant activitats assistencials no sanitàries, psicosocials i de suport a la gestió domèstica, aplicant mesures i normes de prevenció i seguretat i derivant a altres serveis quan sigui necessari.

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS I SOCIALS

a) Determinar les necessitats assistencials i psicosocials de la persona en situació de dependència, mitjançant la interpretació de la informació obtinguda sobre la persona a través del pla d'atenció individual, respectant la confidencialitat de la mateixa. b) Organitzar les activitats d'atenció a les persones en situació de dependència, afavorint la seva col·laboració i la de la família, i tenint en compte les directrius establertes en el pla d'atenció individualitzada. c) Realitzar les tasques d'higiene personal i vestit de les persones en situació de dependència, aportant l'ajuda necessària, afavorint al màxim la seva autonomia en les activitats de la vida diària i mantenint cap a ells una actitud de respecte i professionalitat. d) Organitzar la intervenció relativa a l'alimentació, supervisant els menús, preparant els aliments i administrant-ne quan sigui necessari. e) Gestionar la documentació bàsica i el pressupost de la unitat de convivència, optimitzant els recursos i assegurant la viabilitat de la gestió econòmica. f) Realitzar les activitats de manteniment i neteja del domicili, garantint les condicions d'habitabilitat, higiene i ordre, amb criteris de qualitat, seguretat i cura del medi ambient i, si s'escau, tramitant la documentació pertinent. g) Realitzar les intervencions relacionades amb l'estat físic de les persones en situació de dependència, seguint les pautes establertes i mostrant en tot moment respecte per la seva intimitat. h) Realitzar els trasllats, mobilitzacions i suport a la deambulació de les persones en situació de dependència, utilitzant els protocols i les ajudes tècniques necessàries, seguint les pautes marcades en el pla d'atenció individual (PIA) i adoptant mesures de prevenció i seguretat. i) Aplicar mesures de prevenció i seguretat tant per a les persones en situació de dependència com per als professionals, en els diferents àmbits d'intervenció. j) Donar resposta a situacions d'emergència i risc per a la salut en el desenvolupament de la



seva activitat professional, aplicant tècniques de primers auxilis. k) Implementar intervencions de suport psicosocials, emprant ajudes tècniques, suports de comunicació i tecnologies de la informació i la comunicació, i seguint les pautes marcades en el pla d'atenció individual. l) Aplicar tècniques i estratègies per al manteniment i desenvolupament de les habilitats d'autonomia personal i social de les persones en situació de dependència, emprant ajudes tècniques i de comunicació d'acord amb les pautes marcades en el pla d'atenció individual. m) Realitzar tasques d'acompanyament i assistència personal, respectant les directrius del Pla Individual de Vida Independent i les decisions de la persona usuària. n) Assessorar la persona en situació de dependència, als familiars i cuidadors no formals, proporcionant pautes d'actuació en la cura i l'atenció assistencial i psicosocial, i adequant la comunicació i les actituds a les característiques de la persona interlocutora. o) Resoldre les contingències amb iniciativa i autonomia, mostrant una actitud autocrítica i buscant alternatives per afavorir el benestar de les persones en situació de dependència. p) Col·laborar en el control i seguiment de les activitats assistencials, psicosocials i de gestió domiciliària, omplint els registres oportuns, manejant les aplicacions informàtiques del servei i comunicant les incidències detectades. q) Gestionar les trucades entrants i sortints del servei de teleassistència, rebudes i emeses segons els protocols establerts i utilitzant aplicacions informàtiques i eines telemàtiques. r) Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i organitzatius en els processos productius, actualitzant els seus coneixements, utilitzant els recursos existents per a l'aprenentatge al llarg de la vida i les tecnologies de la informació i la comunicació. s) Actuar amb responsabilitat i autonomia en l'àmbit de la seva competència, organitzant i desenvolupant el treball assignat, cooperant o treballant en equip amb altres professionals en l'entorn de treball. t) Resoldre de forma responsable les incidències relatives a la seva activitat, identificant les causes que les provoquen, dins l'àmbit de la seva competència i autonomia. u) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones que intervenen en l'àmbit del seu treball. v) Aplicar els protocols i les mesures preventives de riscos laborals i protecció ambiental durant el procés productiu, per evitar danys en les persones i en l'entorn laboral i ambiental. w) Aplicar procediments de qualitat, d'accessibilitat universal i de disseny per a tothom en les activitats professionals incloses en els processos de producció o prestació de serveis. x) Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d'una petita empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional. y) Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat professional, d'acord amb el que estableix la legislació vigent, participant activament en la vida econòmica, social i cultural. z) Interpretar en llengua anglesa documents tècnics senzills i les comunicacions bàsiques en els circuits d’una empresa del sector sociosanitari.

CAPACITATS CLAU

Són les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball. Entre aquestes capacitats destaquen les d’autonomia, d’innovació, d’organització del treball, de responsabilitat, de relació interpersonal, de treball en equip i de resolució de problemes. L’equip docent ha de potenciar l’adquisició de les competències professionals, personals i socials i de les capacitats clau a partir de les activitats programades per desplegar el currículum d’aquest cicle formatiu.



QUALIFICACIONS PROFESSIONALS INCLOSES EN EL TÍTOL

Qualificació completa

Denominació UC

Atenció sociosanitària a persones al domicili SC_2-089_2.

UC_2-0249-11_2: Desenvolupar intervencions d'atenció física domiciliària dirigides a persones amb necessitats d'atenció sociosanitària.

UC_2-0250-11_2: Desenvolupar intervencions d'atenció psicosocial domiciliària dirigides a persones amb necessitats d'atenció sociosanitària.

UC_2-0251-11_2: Desenvolupar les activitats relacionades amb la gestió i funcionament de la unitat convivencial.

Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials. SC_2-320_2.

UC_2-1016-11_2: Preparar i donar suport a les intervencions d'atenció a les persones i al seu entorn en l'àmbit institucional indicades per l'equip interdisciplinari.

UC_2-1017-11_2: Desenvolupar intervencions d'atenció física dirigides a persones dependents en l'àmbit institucional.

UC_2-1018-11_2: Desenvolupar intervencions d'atenció sociosanitària dirigides a persones dependents en l'àmbit institucional.

UC_2-1019-11_2: Desenvolupar intervencions d'atenció psicosocial dirigides a persones dependents en l'àmbit institucional.

Gestió de trucades de teleassistència SSC443_2

UC1423_2: Atendre i gestionar les trucades entrants del servei de teleassistència.

UC1424_2: Emetre i gestionar les trucades sortints del servei de teleassistència.

UC1425_2: Manejar les eines, tècniques i habilitats per prestar el servei de teleassistència.

MÒDULS PROFESSIONALS DEL TÍTOL Durada

MP1 Organització de l'atenció a les persones en situació de dependència. 132

MP2 Atenció sanitària. 198

MP3 Atenció higiènica. 66

MP4 Atenció i suport psicosocial. 231

MP5 Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència.

165

MP6 Teleassistència. 66

MP7 Suport domiciliari. 198

MP8 Suport en la comunicació. 66

MP9 Destreses socials 99

MP10 Primers auxilis. 66

MP11 Formació i orientació laboral. 99

MP12 Empresa i iniciativa emprenedora. 66

MP13 Anglès tècnic 99

MP14 Síntesi. 66

MP15 Formació en centres de treball. 383

MARC HORARI DEL CFGM Atenció a les persones en dependència (APD)

1r i 2n cursos LOE De dilluns a divendres de 8.00 a 14.35.



2.6.2 CFGM Cures auxiliars d’infermeria (CAI)

http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum_ense_prof_fp_titlogse_sanitat_cures

Aquests estudis capaciten per fer cures auxiliars d'infermeria, controlar les condicions sanitàries de l'entorn i del material o l'instrumental sanitari i portar a terme tasques relacionades amb l'instrumental d'equips de salut bucodental. En finalitzar els estudis s’obté el títol de Tècnic o tècnica en cures auxiliars d'infermeria.

Tenen una durada de 1.400 hores (990 lectives a l’Institut i 410 pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en un curs acadèmic.

Tècnic en cures auxiliars d’infermeria (Codi 1601) (Durada total 1400 hores) 1 curs

Crèdits Durada mínima

Hores setmanals

Operacions administratives i documentació sanitària 60 hores 2 hores

L'ésser humà davant la malaltia 60 hores 2 hores

Benestar del pacient/client: higiene i moviment 60 hores 2 hores

Cures bàsiques d'infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà 240 hores 8 hores

Primers auxilis 30 hores 1 hora

Higiene del medi hospitalari i neteja de material 90 hores 3 hores

Recolzament psicològic al pacient/client 60 hores 2 hores

Educació per a la salut 30 hores 1 hora

Tècniques d'ajuda odontològica/estomatològica 90 hores 3 hores

Relacions en l'equip de treball 60 hores 2 hores

Formació i orientació laboral 60 hores 2 hores

Formació en centres de treball 410 hores A repartir

Síntesi 60 hores 2 hores

MARC HORARI DEL CFGM Cures auxiliars d'infermeria (CAI)

1r i únic curs LOGSE De dilluns a divendres de 8.00 a 14.35.

2.6.3 CFGM Manteniment electromecànic (MEM)

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/bb9cf312-7b48-45d8-b3fe-fc37338f44ab/mp_IM10_manteniment_v180213.doc

Aquests estudis capaciten per muntar i mantenir maquinària i equips industrials i línies automatitzades de producció d'acord amb els reglaments i les normes establertes, seguint els protocols de qualitat, seguretat i prevenció de riscos laborals i respecte

http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum_ense_prof_fp_titlogse_sanitat_cures





ambiental. En finalitzar els estudis s’obté el títol de Tècnic o tècnica en manteniment electromecànic.

Tenen una durada de 2.000 hores (1.650 a l’institut i 350 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

TÍTOL GRAU

Manteniment electromecànic-LOE GM

FAMÍLIA PROFESSIONAL Instal·lació i manteniment

COMPETÈNCIA GENERAL

La competència general d'aquest títol consisteix a muntar i mantenir maquinària i equip industrial i línies automatitzades de producció d'acord amb els reglaments i normes establertes, seguint els protocols de qualitat, de seguretat i de prevenció de riscos laborals i respecte ambiental.

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS I SOCIALS

a) Obtenir les dades necessàries a partir de la documentació tècnica per realitzar les operacions associades al muntatge i manteniment de les instal·lacions. b) Elaborar el pressupost de muntatge o de manteniment de les instal·lacions. c) Aprovisionar els recursos i mitjans necessaris per a escometre l'execució del muntatge o del manteniment de les instal·lacions. d) Proposar modificacions de les instal·lacions d'acord amb la documentació tècnica per garantir la viabilitat del muntatge, resolent els problemes de la seva competència i informant d'altres contingències. e) Muntar els sistemes mecànics, hidràulics, pneumàtics i altres elements auxiliars associats a les instal·lacions electromecàniques. f) Muntar sistemes elèctrics i de regulació i control associats a les instal·lacions electromecàniques, en condicions de qualitat i seguretat. g) Fabricar i/o unir components mecànics per al manteniment i muntatge de les instal·lacions electromecàniques. h) Realitzar les proves i verificacions, tant funcionals com reglamentàries, de les instal·lacions per comprovar i ajustar el seu funcionament. i) Diagnosticar les disfuncions dels equips i elements de les instal·lacions, utilitzant els mitjans apropiats i aplicant procediments establerts amb la seguretat requerida. j) Reparar, mantenir i substituir equips i elements en les instal·lacions per assegurar o restablir les condicions de funcionament. k) Posar en marxa la instal·lació, realitzant les proves de seguretat i de funcionament de les màquines, automatismes i dispositius de seguretat, després del muntatge o manteniment d'una instal·lació. l) Emplenar la documentació tècnica i administrativa associada als processos de muntatge i de manteniment de les instal·lacions. m) Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i organitzatius en els processos productius, actualitzant els seus coneixements, utilitzant els recursos existents per a l'aprenentatge al llarg de la vida i les tecnologies de la informació i la comunicació. n) Actuar amb responsabilitat i autonomia en l'àmbit de la seva competència, organitzant i desenvolupant el treball assignat cooperant o treballant en equip amb altres professionals en l'entorn de treball. o) Resoldre de forma responsable les incidències relatives a la seva activitat,



identificant les causes que les provoquen, dins l'àmbit de la seva competència i autonomia. o) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones que intervenen en l'àmbit del seu treball. p) Aplicar els protocols i les mesures preventives de riscos laborals i protecció ambiental durant el procés productiu, per evitar danys en les persones i en l'entorn laboral i ambiental. q) Aplicar procediments de qualitat, d'accessibilitat universal i de «disseny per a tothom» en les activitats professionals incloses en els processos de producció o prestació de serveis. r) Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d'una petita empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional. s) Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat professional, d'acord amb el que estableix la legislació

CAPACITATS CLAU

Són les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball. Entre aquestes capacitats destaquen les d’autonomia, d’innovació, d’organització del treball, de responsabilitat, de relació interpersonal, de treball en equip i de resolució de problemes. L’equip docent ha de potenciar l’adquisició de les competències professionals, personals i socials i de les capacitats clau a partir de les activitats programades per desplegar el currículum d’aquest cicle formatiu

QUALIFICACIONS PROFESSIONALS INCLOSES EN EL TÍTOL

Qualificació completa Denominació UC

ELE599_2 Muntatge y manteniment de sistemes d’automatització industrial

UC1978_2: Muntar sistemes d’automatització industrial.

UC1979_2: Mantenir sistemes d’automatització industrial.

IM_2-041_2 Manteniment i muntatge mecànic d’equip industrial.

UC_2-0116-11_2: Muntar i mantenir maquinària i equip mecànic.

UC_2-0117-11_2: Mantenir sistemes mecànics hidràulics i pneumàtics de línees de producció automatitzades.

FM_2-352_2 Muntatge y posada en marxa de béns d’equip i maquinària industrial

UC_2-1263-11_2: Muntar, reparar i posar en marxa sistemes mecànics.

UC_2-1264-11_2: Muntar, reparar i posar en marxa sistemes pneumàtics, hidràulics, elèctrics i electrònics de béns d’equip i maquinària industrial.

UC_2-1265-11_2: Realitzar operacions de mecanitzat i unió en processos de muntatge de béns d’equip i maquinària industrial.

Mòduls Professionals Durada

Tècniques de fabricació 198

Tècniques d'unió i muntatge. 132

Electricitat i automatismes elèctrics. 231



Automatismes pneumàtics i hidràulics. 198

Muntatge i manteniment mecànic. 198

Muntatge i manteniment elèctric-electrònic. 165

Muntatge i manteniment de línies automatitzades. 198

Formació i orientació laboral 99

Empresa i iniciativa emprenedora 66

Anglès Tècnic 99

Síntesi 66

Formació en centres de treball 350

MARC HORARI DEL CFGM Manteniment electromecànic (MEM)

1r i 2n cursos LOE De dilluns a divendres de 8.00 a 14.35.



3. CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Partint del supòsit que la diversitat és inherent a la naturalesa humana ( i en general a la naturalesa) i acceptant que els alumnes construeixen el seu coneixement, habilitats i comportaments a partir del contrast entre els que ja tenen i els estímuls que van rebent, es fa necessari que l’acció educativa tingui en compte aquesta diversitat per facilitar la finalitat de fer que cada alumne desenvolupi les seves capacitats tant com sigui possible. Aquest principi implica que el cultiu i el desenvolupament al màxim de les potencialitats de cada alumne matisa i millora la igualtat d’oportunitats, però no la contradiu, ja que per a cada alumne el mínim desenvolupament el marca la seva situació actual, però el màxim ha d’anar creixent sense límits gràcies a els estímuls proposats en cada moment pel professorat i també pels mateixos alumnes. Per tant, l’atenció a la diversitat ha d’impregnar totes les accions docents. D’altra banda, la flexibilitat notable de l’actual sistema educatiu ens permet fer jugar nombroses variables en aquest sentit. Passant a un pla més concret, cal determinar els recursos, els agents i les accions específiques que el nostre centre hi dedica. Això ens ha de permetre ser més conscients d’allò que fem, reflexionar-hi i anar-ho millorant de cara al futur. L’avaluació de tots aquests mecanismes ha d’estar integrada en els processos avaluatius de cada una de les unitats de funcionament del claustre: equips de professors de grup i de nivell, departaments, tutories, projectes específics, aula d’educació especial, comissió pedagògica... Hem dividit les accions que van adreçades a atendre la diversitat en dos grups: unes que es poden aplicar a totes les accions educatives i a tots els alumnes, i unes altres més específiques que tenen un àmbit d’aplicació més reduït. 3.1. Mesures d’atenció a la diversitat. 3.1.1. Mesures a l’aula (metodològiques)

Diversificar (per a tots –o la majoria– dels alumnes): - El tipus d’activitats, segons:

- agrupaments d’alumnes (individual / parella / petit grup / gran grup) - inducció / deducció - investigació / projecte / creació /... - prendre apunts / experimentar / practicar / buscar informació - debatre / escoltar / visionar / resumir / exposar / ...

- El tipus de materials: - Llibre de text - Llibre de consulta - Apunts - Fitxes d’exercicis - Materials d’experimentació i manipulació - Audiovisuals - Informàtics - Premsa



- Etc. - Els instruments d’avaluació:

- Proves escrites o orals: temes a desenvolupar / comentaris / preguntes obertes / problemes / preguntes tancades / completar / preguntes breus / tipus test / etc.

- Entrevistes - Concursos - Debats - Exercicis pràctics - Quadern de classe - Treballs escrits: individuals / en grup - Preguntes a classe - Activitats de descobrir i corregir errors

- Els aspectes observats i valorats als instruments d’avaluació: - Correcció, coherència, hàbits, esforç, constància, col·laboració, presentació,

puntualitat, originalitat, interès, maduresa, seguiment de la classe, profunditat, vocabulari, capacitat crítica, capacitat de superar dificultats, capacitats de raonament, d’expressió, d’intercanvi d’opinions i coneixements, solidaritat, comprensió, respecte...

Potenciar les activitats obertes que permeten molts nivells de realització: petites investigacions, debats, treball cooperatiu, problemes oberts...

Diversificar les accions orientadores (tutoria) entre els alumnes i el professor.

Ajudar els alumnes a desenvolupar la seva autonomia per decidir, aprendre, autoavaluar-se i proposar-se mesures per millorar.

3.1.2. Mesures organitzatives

Matèries optatives i opció de Religió: - Reforç / Aprofundiment / Iniciació - Diferents àrees, matèries, temes. Interdisciplinaris. - Teòriques / pràctiques o manipulatives / mixtes

Agrupaments flexibles: - A les àrees instrumentals - Als desdoblaments d’anglès, tecnologia i ciències de la naturalesa - A la resta d’àrees, si es pot.

Atenció individualitzada o en petit grup.

Adaptació del currículum a grups no estables ni segregadors.

Actuacions específiques de la mestra terapeuta.

Actuacions específiques de la logopeda.

Unitat d’escolarització compartida (UEC).

Aula de projectes (aula oberta).



L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: ACCIONS ORDINÀRIES I ESPECÍFIQUES

L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’ESO

ORDINÀRIA

Els departaments programen i

- Materials flexibles - Matèries comunes i optatives per a tota la varietat d’alumnes - Activitats (incloses les sortides o singulars) diverses i obertes - Instruments d’avaluació diversos

Els professors ensenyen amb

- Accions d’orientació. - Gestió de l’aula que permeti: 1. activitats de caires diversos (lectura, audició,

visió, debat, investigació, comunicació oral, realització de projectes, elaboració de treballs escrits, etc.) orientades a la millora de competències

2. activitats amb punts d’arribada diversos i no rígids

3. interacció dels alumnes entre ells i amb els professors.

- Coneixement de l’alumne que permeti ajudar-lo a superar dificultats. - Estímul de l’autonomia de l’alumne. - Avaluació diversificada amb instruments que avaluin capacitats i conductes diverses.

Coordinació, interacció, relació entre

L’institut Les escoles de procedència Els pares Els alumnes Els serveis educatius Etc.

ESPECÍFICA

- Optativitat. - Desdoblaments de grups. - Doblaments de professors. - Grups flexibles. - Ajudes individuals. - Ajudes en petit grup. - Adaptacions de currículum i plans individuals. - Acollida d’alumnes nouvinguts. - Participació en concursos, olimpíades, revista, jornades culturals,

esport escolar, etc. - Unitat d’escolarització compartida (UEC). - Aula de projectes (aula oberta) - Intervenció logopeda.



L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: ACCIONS, RECURSOS I DECISIONS

AC

CIO

NS

Diversificació d’activitats, ús de materials, instruments d’avaluació, etc. Adaptacions de currículum i plans individuals. Interacció alumnes-alumnes. Interacció alumnes-professors. Orientació. Desdoblaments de grups. Doblaments de professors. Ajudes individuals o en petit grup amb professor de suport. Assignació d’optatives i tallers Assignació d’hores a la UEC i a l’Aula oberta. Acollida d’alumnes nouvinguts. Coordinació amb escoles de procedència. Coordinació amb entitats i institucions. Relació amb pares. Participació en concursos, olimpíades, revista, jornades culturals, esport escolar, etc.

RE

CU

RS

OS

HORES ESPECÍFIQUES (depenent de l’organització de cada curs)

3 per grup (instrumentals) 3 per grup (c. naturalesa, tecnologia, anglès) 18 mestra de pedagogia terapèutica 12 professors de l’aula oberta professors de la UEC Logopeda

PROFESSORAT Totes les seves hores de treball són d’atenció a la diversitat, ja que s’adreça a uns alumnes concrets (diversos) i no genèrics (estereotipats).

MATERIALS PER A L’ALUMNE

Escrits Llibre d’exercicis Llibre de text Llibres de consulta Fitxes de treball Articles de diaris i revistes D’altres

Eines Manipulables (fusta, cartró, pintura, etc.) Informàtics Audiovisuals Etc.

MATERIALS PER AL PROFESSORAT

Graelles d’avaluació Biblioteca, hemeroteca, videoteca ... Recursos de departament Etc.

FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Activitats de formació específiques sobre atenció a la diversitat Continguts d’altres activitats de formació no específiques

DE

CIS

IO

NS

PROGRAMACIÓ I AVALUACIÓ

Comissió Pedagògica Departaments Equips docents (de grup, nivell o cicle) Equips de tutors Professors



ASSIGNACIÓ DE RECURSOS ESPECÍFICS

Equip directiu Coordinació d’ESO Equip docent (de grup, nivell o cicle) Departaments Mestra terapeuta EAP Comissió d’atenció a la diversitat

ASSESSORAMENT Mestra terapeuta EAP



4. PROJECTE LINGÜÍSTIC 2014-2015

Aquest projecte lingüístic vol ser el recull organitzat dels acords que sobre les propostes educatives per a l’ensenyament de les llengües i la comunicació elabora la nostra comunitat educativa. El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) l’entenem com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha en un centre educatiu. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i té present, tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del nostre centre. La llengua vehicular del centre és la catalana; les llengües curriculars són el català, castellà i llengües estrangeres. I també es tindran en compte els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques. El PLC és un projecte que s’adapta a la nova realitat sociolingüística, serveix com a referent a l’hora de prendre decisions organitzatives, pedagògiques i de contractació de serveis i d’activitats, es vetlla pel seu compliment i se’n fa una concreció anual. Entenem la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges. El projecte lingüístic té com a funció garantir el dret de tots els alumnes del nostre centre:

Dominar el català com a vehicle de comunicació oral o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i la cohesió social.

Dominar el castellà en els registres escolars per a la construcció dels coneixements i per a comunicar-se.

Conèixer una o dues llengües estrangeres per cercar i elaborar coneixements i per a la comunicació.

Estar oberts a totes les llengües i cultures i aprendre de totes aquestes. Marc legal que es té present a l’hora de redactar el projecte lingüístic:

Article 6. La Llengua pròpia i les llengües oficial de l’Estatut d’Autonomia: - La llengua pròpia de Catalunya és el català (...) i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. - El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, (...) Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.

Llei 1/1998 de política lingüística article 20. La llengua de l’ensenyament. - El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius. - Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Article 21 . L’ensenyament no universitari.

- Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà (…)



- (...) sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria. - L’alumnat no ha d’ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. - L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.

Decret 143/2007, article 4. La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu plurilingüe.

- En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. - garantiran la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. També se seguiran les instruccions del curs corresponent. Aquest projecte, que es podrà ampliar o corregir en properes revisions anuals, vol reflectir les línies d'actuació bàsica que hauran de regir la vida del nostre centre. Aquest document ha de formar part del Projecte Educatiu de Centre (PEC). Les línies d'actuació marcades volen sistematitzar les que, de fet, ja se segueixen al Centre des de fa molts anys i que han estat explicitades en documents d’anys anteriors. El PLC forma part del PEC i es desplega en altres documents: PCC(Projecte Curricular de Centre), PAC (Pla Anual de Centre), PP(Pla de Pressupost), MAC(Memòria de Centre). 4.1. Context sociolingüístic 4.1.1. Alumnat Enguany hi ha 667 alumnes matriculats, bona part d’aquest alumnat ha nascut a Catalunya. Distribució de l’alumnat per cursos:

1r ESO 90

2n ESO 111

3r ESO 83

4t ESO 83

Total ESO: 367 alumnes

1r BAT 100

2n BAT 91

Total BAT: 191 alumnes

CF (Cures auxiliars d’infermeria) 33

CF(manteniment electromecànic) (1r curs) 9

CF (manteniment electromecànic) (2n curs) 14

CF (Atenció a persones en dependència) (1r curs) 19

CF (Atenció a persones en dependència) (2n curs) 14

PROFI Auxiliar de mecànica i electricitat 20

Ja hem dit que l'ús del català era predominant en la relació entre alumnes, si bé hi ha casos en què el catalanoparlant passa a utilitzar el castellà amb el/la company/a, quan aquest/a sap i sol parlar la llengua catalana sense problemes. A hores d’ara, només es disposa d’una Aula de Projectes, coordinada per la mestra de pedagogia terapèutica; els alumnes assisteixen 18 hores setmanals a l’aula ordinària i



les altres 12 hores es formen a diferents empreses i entitats segons el projecte específic i el conveni signat amb l’ajuntament de Berga. 4.1.2. Entorn L'Institut Guillem de Berguedà començà la seva activitat acadèmica el curs 1975-1976, en unes dependències del col·legi veí d'EGB, de Santa Eulàlia i, el curs següent, a l'edifici actual. Va assumir la tradició d'ensenyament secundari de la ciutat de Berga iniciat, de manera privada, pel Dr. Saló i continuada per l'Acadèmia Comellas i Cluet i els ordes religiosos de la Salle, Carmelites i Dominiques, i va esdevenir, a més, el primer centre oficial de Batxillerat de la comarca del Berguedà. La presència d'alumnes de d'altres pobles de la comarca ha estat important des de bon principi i fins ha transcendit a algun poble de la Cerdanya després de la construcció del túnel del Cadí. Actualment comparteix la funció de servei comarcal amb l'INS Pere Fontdevila de Gironella, l'INS de Puig-Reig, l'INS Alt Berguedà de Bagà i, des del curs 2006-2007, amb la Secció d’Institut Serra de Noet, de Berga. Malgrat l’existència de tots aquests centres, hom preveu, encara, per al futur, la presència d'alumnes de Cercs, Vilada, Borredà, Avià i d'altres pobles, segons el mapa escolar aprovat el gener de 1995. El servei, doncs, d'aquest centre sempre transcendirà més enllà dels límits estrictes de la ciutat de Berga, capital de la comarca, i esdevindrà ineludible que la programació d'ensenyament atenyi el marc comarcal. Segons l'estadística de població de l’1 de gener de 2008 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el Berguedà és habitada per 41.488 persones. Pel que fa al coneixement de la llengua catalana les dades de l’última estadística, feta l’any 2001, un 98% entén la llengua catalana, un 90% la parla , un 87% la sap llegir i un 65,3%, l'escriu. Tan sols un 2 % de la població declara que no l'entén. En comparació amb les dades de l’estadística de l’any1996 s’observa un descens del coneixement i ús de la llengua catalana. Pràcticament ha disminuït un 1% la comprensió de la llengua catalana. Aquesta dada, encara que no podem dir que sigui alarmant, ens alerta i ens fa pensar en les possibles causes d’aquest fet: major arribada d’immigrants en comparació amb l’any 1996, major ús del castellà entre els joves. La llengua catalana és la llengua vehicular majoritària a la nostra comarca. És la llengua de l'ensenyament en tots els centres. És la llengua pròpia de l'administració, exceptuant alguna força de seguretat i els jutjats. És la llengua majoritària de relació social i, per tant, també entre els nostres alumnes, i és la llengua pròpia dels mitjans de comunicació i de la producció cultural. Podem esmentar alguns dels mitjans de comunicació d’abast comarcal: Regió-7, diari intercomarcal, El Full Diocesà, setmanari religiós, Pànxing , revista comarcal mensual, Aquí Berguedà, revista comarcal mensual, Ràdio Puig-reig, Ràdio Berga i T.V. del Berguedà. La producció cultural de les nostres terres, al llarg d’aqueests anys: L'Erol, revista comarcal històricocientífica, El Quer, revisteta de reflexió, Montbordó, d'àmbit local; les col.lecccions de llibres com "L'Escambell" de Gironella, "Llibres de l'Àmbit", de Berga, l'editorial "L'Albí" de Berga, l’editorial “Patumaire edicions”, de Berga, “Publicacions de l’Àmbit de recerques del Berguedà”.



4.2 La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge.

4.2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència. El català, vehicle de comunicació El centre té, com a llengua vehicular i com a llengua d'aprenentatge, el català, que és la llengua pròpia de Catalunya. En aquesta llengua s'imparteixen les diverses matèries i les diferents àrees del currículum escolar (explicacions, programacions, llibres de text adequats, dossiers, exàmens...). Cada professor haurà de col·laborar a mantenir la normalitat d'ús de la llengua, fomentant-ne la fidelitat i l'autoestima i creant, a la vegada, actituds conscients de respecte per a totes les llengües. Els professors que s'incorporin al centre s'aniran adaptant a aquest Projecte Lingüístic. Les relacions internes del centre seran en català, tant a nivell oral com a nivell escrit (notes, avisos, documents...). El català, eina de convivència També es realitzaran en català les relacions externes (APA, Ajuntament, Generalitat...). Es procurarà que tant el material informàtic com l'adquisició de llibres siguin preferentment en català, sempre que sigui possible. Actualment, tant la pàgina web del centre com el correu electrònic tenen el català com a única llengua vehicular. La biblioteca del centre fa servir l'esmentada llengua vehicular per a les seves activitats (anotacions, avisos...). La llengua catalana serà la pròpia de les activitats culturals i lúdiques del centre. L'APA realitza també les seves activitats en aquesta llengua. Per tant, la llengua catalana és la llengua usada en totes les activitats acadèmiques del centre i és l’eina de cohesió i integració entre les persones del centre. 4.2.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana Llengua oral Per al tractament de la llengua a nivell oral es proposa que sigui un treball transversal, en totes les àrees, i que hi hagi reunions dels responsables de llengües amb una certa periodicitat. Cada equip de nivell proposarà per trimestres el tipus d’exposició oral (resum, text argumentatiu, text expositiu, reportatge, anècdota...) que consideri adequada per treballar amb els alumnes d’aquell nivell (de 1r a 4t d’ESO). Cada trimestre se’n farà una valoració. (Annex1 – Competència comunicativa)



Llengua escrita Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum i que té el vistiplau del Departament d’Educació. Hi ha un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura perquè es té en compte que és un procés complex. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars. (Objectius pla de lectura- Annex1) Relació llengua oral i llengua escrita El centre promou el plantejament integrat de les quatre habilitats en la competència comunicativa escrita, es potencien les dimensions receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació. La llengua en les diverses àrees El professorat de totes les àrees considera que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat de totes les àrees i s’actua en conseqüència. Cada departament utilitza els seus mecanismes de seguiment i d’avaluació. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. Les programacions i els criteris d’avaluació, els elabora cada departament i s’entreguen al coordinador pedagògic. Es traspassa informació escrita d’un curs a un altre de cada alumne i, tot i que pot ser consultat per la resta del professorat, és el tutor qui la guarda. A les reunions de departament, que se celebren setmanalment i en les de nivell que se celebren quinzenalment, en les quals participa l’equip docent, és on es decideixen les línies a seguir per convertir la informació en coneixement eficaç, anàlisi... El traspàs d’informació també es fa de primària a secundària. Acollida El centre ja no disposa d’una aula d’acollida. A hores d’ara quan arriba un alumne que no coneix la llengua catalana se li dóna material per fer-ne l’aprenentatge, però es fa dins de l’aula Ordinària. Atenció a la diversitat El centre, amb la col·laboració dels serveis educatius, ha consolidat els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat. Existeixen espais de reflexió per adequar aquests mecanismes a la realitat canviant del centre. Els alumnes (nouvinguts o amb dificultats d’aprenentatge de la llengua catalana) tenen un professor diferent al grup classe i se’ls adapta al currículum, si s’escau. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua El centre organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català. També s’organitzen activitats que tenen com a finalitat potenciar aquest ús, en concret, participem en el LIVEN (Concurs literari anual).



Avaluació del coneixement de la llengua Els criteris d’avaluació de les diferents llengües estan recollits en les memòries del departaments. Les competències bàsiques són un aspecte molt important i aquest any estem treballant les següents: a) Competència comunicativa b) Aprendre a aprendre c) Autonomia i iniciativa personal. d) Competència matemàtica. Materials didàctics S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de materials des dels diferents departaments, entesos com tots aquells recursos que poden servir per crear situacions d’aprenentatge: manuals, llibres de text, TIC, TAC... Informació multimèdia Tots els materials que s’usen i que crea el professorat tenen com a llengua vehicular la llengua catalana; també es té accés a les eines i recursos que trobem a la xtec, correu, viquipèdia... Per descomptat que les llengües estrangeres fan servir recursos en la llengua corresponent. Per tant, de manera puntual en tots els nivells es fa ús de les TIC i les TAC. El professorat compta amb ordinador (amb connexió a la xarxa interna i a internet), equip de so i projector a totes les aules i pissarra digital a la majoria d’aules. Usos lingüístics El centre treballa els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials. El professorat de llengües és el que s’hi sent més implicat. Diversitat lingüística / Català i llengües d’origen El centre estableix una relació directa entre l’aprenentatge del català i el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat, en el cas de les llengües romàniques analitza els elements lingüístics comuns i així es facilita l’aprenentatge de la llengua catalana, llengua vehicular del centre. 4.3. La llengua castellana És la llengua oficial de l'Estat i , per tant, cooficial de Catalunya, del País Valencià i de Les Illes, tal com reconeixen els diversos Estatuts d'Autonomia. Per això, els alumnes, en acabar l'ESO, l'hauran de conèixer i dominar, tant a nivell oral com a nivell escrit. La biblioteca del centre té la bibliografia adient i necessària per a l'ensenyament d'aquesta matèria.



En l’ESO, l’atenció a la diversitat s’ha integrat en projectes específics que suposen, a la pràctica, de cada dos grups fer-ne tres, per tal d’adaptar l’ensenyament al ritme d’aprenentatge dels alumnes. L’objectiu de la matèria serà treballar la comprensió i l'expressió a nivell escrit i oral en llengua castellana i els aspectes més importants de la seva literatura. Cal una bona coordinació amb els professors de llengua catalana pel que fa als aspectes comuns de la seva matèria. Els alumnes nouvinguts treballaran uns dossiers adaptats especialment per a l’aprenentatge d’aquesta llengua. 4.4. Llengües estrangeres 4.4.1. Anglès i francès En un món cada vegada més interrelacionat, el coneixement de d'altres llengües sempre serà un mitjà més d'informació, de comunicació i de cultura a potenciar en optatives que contemplin la diversitat cultural . La llengua de classe serà sempre la que es pretén ensenyar. El català hi serà una llengua instrumental complementària, si s'escau. Tots els alumnes del centre aprenen anglès com a primera llengua estrangera. Per altra banda, el francès figura en el currículum d'alguns alumnes com a segona llengua estrangera. Aquests alumnes cursen francès a 2n d’ESO, 2 hores setmanals en la franja d’optatives, 2 hores a 3r d’ESO en la franja de comunicació i 3 hores setmanals a 4t d’ESO, en la franja d’optatives específiques. La biblioteca del centre procura tenir els llibres adients i necessaris per a l'ensenyament d'aquestes llengües, de la seva literatura i la seva cultura, també s’utilitzen audiovisuals i les TIC per millorar la competència oral i escrita de les llengües estrangeres. Els alumnes han d'arribar a obtenir el domini suficient de la llengua escollida de manera que la puguin usar en les situacions quotidianes i en puguin comprendre els textos i les revistes més habituals en aquesta llengua. El Departament de Llengües estrangeres participa en el projecte “People to people” que farà possible que alumnes del centre allotgin a estudiants americans que visitaran Berga durant 3 dies, a finals de juny, un total de 50 estudiants , la qual cosa farà possible entrar en contacte amb la llengua anglesa, en la variant americana. També aniran a veure una obra de teatre en anglès “Dinner for one” – 17 març-. I per als alumnes d’ESO es faran Xerrades culturals a la Biblioteca del centre a càrrec d’Ed. Burlington. Quant a la llengua francesa, es fa una sortida a Carcassone durant 3 dies (25 a 27 de maig). 4.4.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració En un món cada vegada més interrelacionat, el coneixement de d'altres llengües sempre serà un mitjà més d'informació, de comunicació i de cultura a potenciar en crèdits que contemplin la diversitat cultural, ara bé el centre no té prevista la realització



de classes de llengua d’origen en horari extraescolar, però esporàdicament en fa un ús simbòlic en treballs per tal d’afavorir l’autoestima de l’alumnat que té altres llengües. 4.5. Organització i gestió 4.5.1. Organització dels usos lingüístics El centre (administració i direcció) fa servir sempre el català en la correspondència i en l'elaboració de documents i els comunicats. En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització no sexista ni androcèntric i es procura treballar transversalment en les àrees del currículum. El centre, tot i fer la documentació en català, quan és possible, es tenen en compte les llengües de la nova immigració i se’ls faciliten documents ja prèviament traduïts. Aquesta normalitat s'estén a la biblioteca i al material de les activitats i de la docència, quan és possible, sempre que sigui adequat al propòsit didàctic. La llengua habitual de relació amb la família és el català, ara bé si la família no entén aquesta llengua es faran servir els canals que el centre té al seu abast per poder-s’hi comunicar. L'Associació de Pares també fa ús de la llengua catalana tant a nivell oral com a nivell escrit. Els responsables de les activitats extraescolars usen la llengua catalana. 4.5.2. Plurilingüisme al centre educatiu En un món cada vegada més interrelacionat, el coneixement de d'altres llengües sempre serà un mitjà més d'informació, de comunicació i de cultura a potenciar en matèries que contemplin la diversitat cultural com per exemple “Alternativa a la religió”, “Història de les religions”. 4.5.3. Alumnat nouvingut Tot el personal docent i no docent s’adreçarà habitualment en català a l’alumnat nouvingut i també es tindrà en compte el mètode òptim d’aprenentatge de la llengua i la integració. 4.5.4. Organització dels recursos humans El centre fa una autodiagnosi a final de curs i planteja per al següent curs les necessitats de formació relacionada amb els objectius del centre i procura dur-los a terme. 4.5.5. Organització de la programació curricular Al centre només hi ha coordinació quan es tracta de la mateixa llengua, no hi ha coordinació català/castellà/llengua estrangera. El centre ha fet una reflexió sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes dins cada àrea. 4.5.6. Biblioteca escolar

../../../../../sem_catala/privat/COORDINACIÓ%20LINGÜÍSTICA/CLIC08_09/2/2_4.doc



La biblioteca del centre conté els llibres adients i necessaris per a l'ensenyament d'aquestes llengües i per al coneixement de la seva llengua, la seva literatura i la seva cultura. Els alumnes han d'arribar a obtenir el domini suficient de la llengua escollida de manera que la puguin usar en les situacions quotidianes i en puguin comprendre els textos i les revistes més habituals en aquesta llengua. En el primer cicle cada aula té un armariet amb llibres de lectura, diccionaris...(Annex 2). Hi ha el projecte Pla de lectura de centre que s’ha posat en comú en els departaments i es proposa unes lectures obligatòries que l’alumne/-a treballa a l’aula o a fora del centre. El Departament de llengua catalana destina unes hores de l’horari lectiu a treballar una lectura de les obligatòries a l’aula, amb un treball guiat per treure’n el màxim profit. 4.5.7. Projecció del centre L’Institut disposa d’una pàgina web amb informació actualitzada sobre les activitats realitzades i l’oferta educativa, una professora n’és l’encarregada. El centre no disposa de cap revista, ara bé, quan el centre participa en certàmens, concursos, premis..., a més a més de fer-ne ressò en la pàgina web del centre, en el tauler d’anuncis del centre, també es dóna a conèixer en els mitjans de comunicació propers. Així mateix participa en les fires de la ciutat per tal de donar a conèixer l’oferta educativa del centre. S’aprofita les instal·lacions del centre (passadissos, biblioteca, tallers...) per muntar exposicions. 4.5.8. Xarxes de comunitats virtuals El centre té un espai virtual d’intercanvi d’informació (moodle, xarxa interna del centre, Google Apps) entre el professorat i l’alumnat generalitzat. El seu ús es va fent habitual. 4.5.9. Intercanvis i mobilitat En cada matèria s’estableixen les sortides acadèmiques que es creuen necessàries per complementar els continguts treballats a l’aula. 4.5.10. Dimensió internacional del centre educatiu El centre col·labora amb d’altres centres internacionals en els intercanvis que fa el departament de llengües estrangeres. El desenvolupament de la dimensió internacional del centre dóna oportunitats a l’alumnat i al professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb altres centres d’arreu per a la millora dels processos educatius vers el diàleg intercultural i la ciutadania activa.

4.6. Concreció operativa del projecte (Pla anual)



Els objectius que proposem com a prioritaris per treballar durant el curs i que, per tant, ens permetran atansar-vos als principis definits en el PLC i les concrecions anuals d’alguns dels apartats desenvolupats en el PLC.

1. El/la professor/-a hauria de fer veure a l’alumne quin tipus de text està treballant i saber aplicar-lo en el treball diari. L’explicació teòrica de les característiques d’aquest li correspon al professor/-a de llengües. El professor de llengües facilitarà la informació dels continguts teòrics de la tipologia textual.

2. Tot el professorat de les diferents àrees hauria de donar més importància a la llengua:

* Treballar el lèxic: afegir una selecció del vocabulari que es treballa a cada tema i fer-ne la definició per millorar l’expressió oral i escrita. Objectiu: que cada assignatura tingués en acabar el trimestre un glossari.

3. Fer reflexionar a l’alumne/-a per què és important la llengua i per què n’ha de fer un bon ús i que els textos que produeixi no han de ser en registre col·loquial sinó estàndard o culte i amb correcció lingüística.

4. S’ha replantejat el treball oral i s’està fent un plantejament integrat des de totes les àrees.

5. Crear espais comunicatius que vagin lligats a alguna assignatura, per tant s’ha de preveure des de Coordinació pedagògica. Aquests espais comunicatius podrien ser: revista, ràdio, televisió... De fet, totes les optatives de 1r a 3r d’ESO i els tallers alternatius a la Religió tenen objectius comunicatius tal com consta al projecte educatiu (concreció curricular).

6. La coordinació entre la llengua catalana i castellana no es duu a terme a tots el nivells.

7. Pla de Lectura. Al 1r cicle d’ESO es treballa una hora setmanal a l’aula. Es procura mantenir i ampliar els recursos.

Els horaris de les llengües curriculars del centre són a l’Annex 3, respectant les que preveu el DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria.

http://edums.gencat.cat/files/46-731-ARXIU/curriculum_educacio_secundaria.pdf

Article 23

Autonomia dels centres

23.7. L'autonomia dels centres podrà comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departament d'Educació, experiències innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de l'horari escolar i relacions específiques amb la comunitat local. En cap cas, però, aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinàries de les famílies.

http://edums.gencat.cat/files/46-731-ARXIU/curriculum_educacio_secundaria.pdf



4.7. Annexos

Annex 1

OBJECTIUS DEL PLA DE LECTURA:

Acostar els alumnes al món de la lectura.

Gaudir de la lectura i aconseguir d’incorporar-la en el seu lleure.

Aprendre a interpretar el llenguatge literari.

Conèixer alguns autors importants tant de la literatura catalana com de la literatura universal.

Fer de la lectura una eina de coneixement de valors universals.

Implicar el professorat del centre en les activitats proposades en el pla per tal que el pla de lectura sigui assumit pel global del centre.

Annex 2 LLIBRES PER A LA BIBLIOTECA D’AULA CATALÀ Dídac, diccionari (1r i 2n) Enciclopèdia catalana 8 exemplars Diccionari bàsic ll.cat (1r i 2n) Enciclopèdia catalana 40 exemplars Diccionari de frases fetes i refranys Enciclopèdia catalana 8 exemplars Els verbs conjugats Ed Claret 38 exemplars Diccionari català-castellà/castellà-català Enciclopèdia catalana 8 exemplars CASTELLÀ Diccionario secundaria y bachillerato de la lengua española (1r i 2n) Ed.Anaya-Vox 28 exemplars Dudas y dificultades de la lengua esp. (2n ESO) Larousse-RBA 5 exemplars Diccionario de sinónimos (2n ESO) Larousse- RBA 8 exemplars



Ortografía de la lengua española RAE 5 exemplars HARTMAN, LUKAS, Dame un beso Larissa Laruss Ed. Anaya 3 exemplars GIBERT, J.M., La mirada oscura Ed. Anaya 4 exemplars LINDO, ELVIRA, Pobre Manolito Ed. Alfaguara 4 exemplars VV.AA. Mi primer libro de poemas Ed. Anaya 4 exemplars PIÑERO, CLAUDIA, Serafín, el escritor y la bruja Ed. Edebé 4 exemplars MENDROLA, J.M., El cementerio de los ingleses Ed. Edebé 8 exemplars GALLEGO, LAURA, La hija de la noche Ed. Edebé 7 exemplars KRAHN URIBE, FEDERICA, El techo del mundo Ed. Edebé 5 exemplars

ANGLÈS English grammar for ESO 1st cycle Ed Burlington 8 exemplars SOCIALS Atles júnior geogràfic de Catalunya i del món Ed. Vicens Vives 31 exemplars

Annex 3

L'assignació horària global de les matèries dels tres primers cursos de l'educació secundària obligatòria és la següent:

Llengua catalana i literatura: 315 hores.

Llengua castellana i literatura: 315 hores.

Llengua estrangera: 315 hores.



5. CRITERIS GENERALS DEL CENTRE SOBRE L’AVALUACIÓ Entenem per avaluació el conjunt de processos de recollida i gestió d’informació encaminats a la presa de decisions. En aquest document ens referim només a l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes, és a dir de les seves capacitats prèvies (de comunicar-se, de fer i de captenir-se) i del grau de consecució dels objectius; en aquests objectius s’integren els de tipus conceptual, procedimental i actitudinal. Entenem per unitat d’aprenentatge: una unitat didàctica, una matèria, un curs, un nivell o una etapa. La referència per a l’avaluació són els elements del currículum (competències, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) que fixa la programació de cada unitat d’aprenentatge. Les finalitats de l’avaluació són: incidir sobre el comportament de l’alumne i sobre les condicions del seu aprenentatge per tal de millorar-ne el rendiment (ritme i qualitat de l’aprenentatge) i atorgar qualificacions. 5.1. Normativa Cal seguir en tot moment la normativa vigent a Catalunya, que actualment estableix els conceptes de qualificació, sessió d’avaluació, superar o aprovar, no superar o suspendre, etc. en els documents següents: (ESO) DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l’ESO. (ESO) ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determina el procés d’avaluació de l’ESO. (BAT) DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. (BAT) ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat. (CF, ESO i BAT) Resolució de 19 de juny de 2012 relativa a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària per al curs 2012-2013 (Normativa d’inici de curs), i les seves equivalents en cada curs posterior. Cal respectar també tot allò establert a la normativa interna del centre: projecte educatiu del centre i reglament de règim interior o NOFC. 5.2. Moments o fases de l’avaluació Per a cada unitat d’aprenentatge, inicialment s’han d’haver fixat uns objectius que han de ser revisats amb els resultats de l’avaluació inicial. Al llarg del procés d’aprenentatge es fa l’avaluació formativa que al final de cada unitat culmina amb una avaluació sumativa. 5.3. Agents de l’avaluació Cada departament acorda els criteris sobre:



la manera de fer l’avaluació inicial, la formativa i la sumativa.

la qualificació de cada trimestre o matèria.

la recuperació o millora de la qualificació

la quantitat, periodicitat, forma, contingut i valoració dels instruments d’avaluació.

Cada professor fa l’avaluació dels seus alumnes en la matèria corresponent respectant en tot moment els acords del departament responsable d’aquella matèria.

L’equip docent es reuneix en sessió d’avaluació trimestralment i a més fa una

preavaluació a mitjans del primer trimestre de cada curs. En aquestes reunions:

a la primera part es fa una valoració del grup i hi poden assistir els delegats dels alumnes que poden expressar allò que hagin preparat abans amb el tutor.

a la segona part es posen en comú les informacions més rellevants sobre cada un dels alumnes i es prenen les decisions adients, que han de constar a l’acta.

És convenient iniciar l’alumnat en l’aprenentatge de l’avaluació mitjançant la

seva autoavaluació. A més de fer-ho a les sessions de tutoria es recomana que a totes les unitats els alumnes facin accions més o menys sistemàtiques de recollida i valoració d’informació sobre el seu aprenentatge i de presa de decisions. 5.4. Criteris d’avaluació, promoció i qualificació de fi de curs o etapa 5.4.1. Avaluació i promoció a l’ESO

L’avaluació ha de ser contínua, ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu i ha de ser diferenciada per les matèries del currículum. S’ha de fer en relació als criteris d’avaluació i les competències bàsiques. Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previstes. Cal informar els alumnes dels criteris d’avaluació.

Qualificacions Són: - Insuficient I (1, 2, 3, 4). En aquest cas, la matèria es considera suspesa. En els altres, aprovada. - Suficient S (5) - Bé B (6) - Notable N (7, 8) - Excel·lent E (9, 10) A efectes de pas de curs i de superació de l’etapa, es comptabilitzen com una sola matèria les suspeses cursades amb el mateix nom en diferents cursos.

Recuperacions durant el curs i millora de nota Durant el curs s’han d’establir les mesures pertinents de reforç i la realització d’activitats de recuperació per als alumnes que no progressin adequadament. Durant el segon i tercer trimestre els alumnes que hagin suspès el trimestre anterior faran les activitats de recuperació programades pel departament corresponent. Es farà constar la qualificació 5 als alumnes que les hagin superat. La recuperació del tercer trimestre és inclosa a les activitats de suficiència (juny). En aquests mateixos dies, els alumnes podran fer alguna activitat de millora de nota de les matèries que ja tinguin aprovades abans d’aquesta convocatòria de suficiència. El resultat d’aquesta activitat no podrà fer baixar la nota prèvia.



Qualificació de les matèries optatives (global optatiu) A 1r, 2n i 3r la qualificació del Treball de Síntesi fa mitjana amb la qualificació del conjunt de matèries optatives que inclouen les activitats alternatives a la religió (taller) (50%-50%). El projecte de recerca de 4t fa mitjana amb la matèria alternativa a la religió (taller de cinema, taller d’anglès, taller de música...). En els dos casos la qualificació, que es determina durant la sessió d’avaluació final, s’anomena “global optatiu” i computa com una matèria a efectes de promoció.

Procés (1r, 2n i 3r d’ESO) a) Cada professor atorga una qualificació final ordinària (juny) d’acord amb

els criteris del departament corresponent i una valoració de l’evolució (bona actitud al llarg del curs) de cada alumne que hagi suspès al juny.

b) Sessió d’avaluació final ordinària (juny): - Si ho aproven tot s’escriu SI (accedeix al curs següent en haver

superat el curs). - Si no ho aproven tot s’escriu PE (pendent d’avaluació

extraordinària). - Es recull la valoració de l’evolució de l’alumne (bona actitud al

llarg del curs) de cada alumne que hagi suspès al juny, aportada pel professor.

- S’ha de fer constar a l’acta amb el codi corresponent: l’atenció a la diversitat rebuda (PD, PI, EE o EC) i l’atenció a la diversitat proposada (PQ, PD, PI, EE o EC).

- Es determina a quins alumnes es recomana feina per a l’estiu tot i haver superat la matèria.

c) Activitats de recuperació durant l’estiu (per matèries): - Obligatòries per als alumnes que han suspès la matèria. - Es poden recomanar a algun altre alumne. - Les elabora cada departament, seguint els criteris normatius i els

acordats en el centre. Es valoraran amb un pes del 20%, juntament amb un 10% de l’evolució (bona actitud al llarg del curs) i un 70% de les proves de setembre. Si la qualificació resultant no és inferior a 5, l’alumne es qualificarà amb un 5 (suficient). D’això se n’encarregaran al setembre els professors del departament corresponent, i l’equip docent reunit en sessió d’avaluació tindrà la darrera paraula.

- Les qualifica cada departament. - Han d’incloure una part de la matèria pendent del curs anterior. - L’equip directiu es responsabilitzarà de les activitats

corresponents a la recuperació del “global optatiu”, de la seva valoració i de les corresponents proves de setembre.

d) Proves extraordinàries de recuperació (setembre). - Les elabora cada departament abans del 30 de juny - Les qualifica cada departament abans de la reunió d’avaluació

de setembre. e) Sessió d’avaluació final extraordinària (setembre):

- La qualificació final extraordinària de cada matèria ha de ser el resultat global de les tres qualificacions: evolució (10%), activitats d’estiu (20%) i proves extraordinàries (70%).

- S’apliquen els codis: SI: accedeix al curs següent en haver superat el curs. SL: accedeix al curs següent per impossibilitat legal de repetir.



SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla individual aplicat, tot i no haver superat el curs actual, per continuar amb el pla. NO: no accedeix al curs següent.


f) Pas de curs (1r, 2n i 3r d’ESO)

- Els alumnes amb 1 o 2 suspeses i els alumnes repetidors passen automàticament de curs.

- Els alumnes no repetidors amb 3 o més suspeses han de repetir.

- Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un alumne/a amb tres matèries suspeses quan l’equip docent consideri: - que això no li ha d’impedir seguir amb èxit el curs següent, - que té expectatives favorables de recuperació i - que aquest pas de curs beneficiarà la seva evolució personal

i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.

- A més, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent podrà acordar la superació d’una o dues matèries, tenint en compte: - la maduresa - les actituds i els interessos de l’alumne/a - l’anàlisi global dels seus aprenentatges i - les possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos

posteriors. Per prendre aquesta decisió caldrà el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

PROCÉS (4t d’ESO) g) Cada professor atorga una qualificació final ordinària (juny) d’acord amb

els criteris del departament corresponent i una valoració de l’evolució de l’alumne (bona actitud al llarg del curs) de cada alumne que hagi suspès al juny.

h) Sessió d’avaluació final ordinària (juny): - Si ho aproven tot s’escriu sí a la casella de superació de l’etapa. - L’equip docent pot decidir que obtingui el títol un alumne/a amb

una o dues, i excepcionalment tres, matèries suspeses considerant: - la maduresa de l’alumne/a - el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques - les seves possibilitats de progrés i - (condició imprescindible) que hagi assolit la capacitat

d’utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials.



Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.

- A més, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent podrà acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte: - la maduresa - les actituds i els interessos de l’alumne/a - l’anàlisi global dels seus aprenentatges i - les possibilitats de progrés en estudis posteriors.

Per prendre aquesta decisió caldrà el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

- Si obtenen el títol s’omple el document d’orientació (recomanació de la junta d’avaluació).

- Si no obtenen el títol s’escriu PE (pendent d’avaluació extraordinària).

- Es recull la valoració de l’evolució de l’alumne (bona actitud al llarg del curs) de cada alumne que hagi suspès al juny, aportada pel professor.


- Es determina a quins alumnes es recomana feina per a l’estiu tot i haver superat la matèria.

i) Activitats de recuperació durant l’estiu (per matèries): - Obligatòries per als alumnes que han suspès la matèria. - Es poden recomanar a algun altre alumne. - Les elabora cada departament, seguint els criteris normatius i els

acordats en el centre. Es valoraran amb un pes del 20%, juntament amb un 10% de l’evolució (bona actitud al llarg del curs) i un 70% de les proves de setembre. Si la qualificació resultant no és inferior a 5, l’alumne es qualificarà amb un 5 (suficient). D’això se n’encarregaran al setembre els professors del departament corresponent, i l’equip docent reunit en sessió d’avaluació tindrà la darrera paraula.

- Les qualifica cada departament. - Han d’incloure una part de la matèria pendent del curs anterior. - L’equip directiu es responsabilitzarà de les activitats

corresponents a la recuperació del “global optatiu”, de la seva valoració i de les corresponents proves de setembre.

j) Proves extraordinàries de recuperació (setembre). - Les elabora cada departament abans del 30 de juny. - Les qualifica cada departament abans de la reunió d’avaluació

de setembre. k) Sessió d’avaluació final extraordinària (setembre):

- La qualificació final extraordinària de cada matèria ha de ser el resultat global de les tres qualificacions: evolució (10%), activitats d’estiu (20%) i proves extraordinàries (70%).

- Si ho aproven tot s’escriu sí a la casella de superació de l’etapa. - S’ha de fer constar a l’acta amb el codi corresponent: l’atenció a

la diversitat rebuda (PD, PI, EE o EC) i l’atenció a la diversitat proposada (PQ, PD, PI, EE o EC).



- S’omple el document d’orientació (recomanació de la junta d’avaluació).

l) SUPERACIÓ DE L’ETAPA I TÍTOL (4t d’ESO) - Els alumnes amb totes les matèries aprovades superen

automàticament l’etapa i obtenen el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria..

- Els alumnes amb 3 o més suspeses han de repetir. - L’equip docent pot decidir que obtingui el títol un alumne/a amb

una o dues, i excepcionalment tres, matèries suspeses considerant: - la maduresa de l’alumne/a - el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques - les seves possibilitats de progrés i - (condició imprescindible) que hagi assolit la capacitat

d’utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials.

Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.

- A més, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent podrà acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte: - la maduresa - les actituds i els interessos de l’alumne/a - l’anàlisi global dels seus aprenentatges i - les possibilitats de progrés en estudis posteriors.

Per prendre aquesta decisió caldrà el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

- Matèries pendents de cursos anteriors (2n 3r i 4t) Els alumnes amb matèries pendents del curs anterior podran recuperar-les durant el curs (que inclou les activitats de suficiència de juny) o en tot cas a les proves (obligatòries) de recuperació del mes de setembre. El professorat ha d’establir mesures de reforç i suport per a aquests alumnes, que no poden consistir simplement en la superació d’una prova.

- Alumnes repetidors Només es pot repetir una vegada cada curs i, en total, dues vegades durant l’ESO. Els alumnes que repeteixen han de tornar a cursar totes les matèries, inclòs el Treball de Síntesi o el Projecte de Recerca. Si tenen matèries pendents del curs anterior poden recuperar-les com els altres alumnes. 5.4.2. Avaluació i promoció al Batxillerat L’avaluació ha de ser:

- contínua - amb observació sistemàtica - global i diferenciada segons les matèries.



L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes es durà a terme en relació amb els criteris d’avaluació, tenint en compte els diferents elements del currículum i el treball fet a classe, així com l’interès i l’esforç demostrat per l’alumnat. Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previstes. L’equip docent fa el seguiment dels aprenentatges i pren decisions. Al final del trimestre cada professor atorgarà una qualificació de la matèria corresponent a cada alumne. Aquestes qualificacions es faran arribar al pares.

Sessió d’avaluació: És la reunió de l’equip docent amb la finalitat d’intercanviar informació i adoptar decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Recuperacions durant el curs i millora de nota - Durant el segon i tercer trimestre els alumnes que hagin suspès el trimestre

anterior faran les activitats de recuperació programades pel departament corresponent. A final de trimestre es farà constar la qualificació 5 als alumnes que les hagin superat.

- Finalitzat el tercer trimestre està prevista una convocatòria de suficiència (juny a 1r de BAT i maig a 2n de BAT), abans de la qualificació final ordinària que inclourà la recuperació del tercer trimestre. En aquests mateixos dies, els alumnes podran fer alguna activitat de millora de nota de les matèries que ja tinguin aprovades abans d’aquesta convocatòria de suficiència. El resultat d’aquesta activitat no podrà fer baixar la nota prèvia.

Avaluació final ordinària de curs - El professor qualifica de 0 a 10 sense decimals. Aquesta nota no pot ser

modificada per l’equip docent. - Si a 2n encara hi ha suspesa la mateixa matèria de 1r, s’ha de qualificar amb

PQ (pendent de qualificació de primer curs).

Proves extraordinàries - A primer són els primers dies de setembre i a segon són al juny, posteriors a

l’avaluació final ordinària. - Són de recuperació per a les matèries no superades. - En cas d’aprovar-les la qualificació serà un 5 i en cas de no presentar-se NP.

Sessió d’avaluació extraordinària A efectes de pas de curs (setembre a 1r de BAT) o d’obtenció del títol (juny a 2n de BAT), a la sessió d’avaluació extraordinària l’equip docent pot modificar la qualificació d’alguna matèria amb majoria de dos terços dels professors de l’alumne presents, a la vista de:

- l'avaluació de cada una de les matèries cursades. - l’assoliment de les competències.

- la maduresa acadèmica de l'alumne. - les seves possibilitats de progrés en opcions posteriors.

En el cas de 2n curs, sempre que l’alumne no superi una única matèria o no superi dues matèries qualificades amb un 4, es posarà a consideració de l’equip docent. El procés a seguir serà el següent:

a) En primer lloc el professor d'aquesta matèria exposarà: -Resultats (notes). -Actitud -Assistència



-Evolució. b) Seguidament el tutor exposarà: -Notes -Maduresa acadèmica segons els objectius del batxillerat. -Possibilitats de progrés en les sortides posteriors. c) L’equip docent aportarà les consideracions que siguin convenients i es

prendrà una decisió. En cas de consens no hi haurà votació. En cas de votació només es modificarà la nota prèvia amb la majoria de dos terços dels professors de l’alumne presents i cada membre haurà d’exposar raonadament la justificació del seu vot, la qual s’haurà de fer constar en l’acta d’avaluació.

Pas de curs - Només es pot passar a segon amb un màxim de dues matèries suspeses.

Amb 5 o més suspeses han de repetir tot primer (excepte l’Estada a l’empresa, si és el cas). Amb 3 o 4 suspeses poden matricular-se només d’aquestes sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades.

- L’alumne/a de 2n curs de batxillerat que tingui matèries pendents de 1r, tindrà la possibilitat de recuperar-les durant el curs segons allò previst en la programació del departament corresponent.

- Els departaments han d’organitzar i fer constar a la programació activitats de recuperació (treball dirigit, proves, etc.) i l’avaluació de les matèries pendents. A més, si la matèria té continuïtat a segon s'aplicarà una estratègia de recuperació dins de la matèria.

- No cal repetir tot segon: només les suspeses (sense límit). L’alumne i els seus pares poden demanar repetir-les totes, amb algunes excepcions que preveu la normativa vigent.

Qualificació mitjana de Batxillerat - Totes les matèries cursades compten igual. Es fa la mitjana de totes les notes

de matèries de 1r i de 2n (excepte Religió), es multiplica per 0,9 i s’hi suma la nota del treball de recerca multiplicada per 0,1.

Matrícules d’Honor - Una per cada 20 alumnes i una per la fracció restant. Es donaran, entre els

alumnes que tinguin mitjana de 9 o superior, per ordre de mitjana; en cas d’empat es decidirà per la nota del treball de recerca i, si encara n’hi ha, per la nota d’ESO.

Full de seguiment acadèmic - És un document obligatori del procés d’avaluació. - El tutor hi ha de fer constar totes les observacions pertinents respecte al procés

d’aprenentatge de l’alumne, i l’ha de guardar i posar-lo a disposició dels altres professors de l’alumne.

Comunicació amb les famílies - Cada trimestre el tutor ha de lliurar un informe als pares amb la descripció

del desenvolupament general del procés d’aprenentatge de l’alumne en les diverses matèries i els resultats d’avaluació.

5.4.3 Avaluació i promoció als Cicles Formatius



L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat del cicle serà continuada, integrada en el procés d'aprenentatge, tindrà en compte una organització modular i es farà per crèdits. Durant el curs acadèmic es faran un mínim de tres sessions d'avaluació ordinàries, a més de l'avaluació final. A l'inici del cicle es farà una avaluació inicial del per avaluar globalment la incorporació de l'alumnat al cicle. Repetició de crèdits: L'alumnat podrà cursar un crèdit un màxim de tres vegades en el mateix centre. Podrà presentar-se a les convocatòries d'avaluació un màxim de quatre vegades, i computaran tant les ordinàries com les extraordinàries (aquestes són voluntàries). 5.5. Instruments d’avaluació Són els acordats per cada departament i han de respectar els principis següents:

han de ser integrats al màxim al procés d’aprenentatge.

han de ser coherents amb la resta d’activitats.

convé que siguin diversos: escrits, orals, de resposta tancada, de resposta oberta, de conceptes, de procediments, actituds...

Cal conservar les proves o els registres durant el temps especificat a la normativa: fins al 30 de setembre el professor ha de conservar el seu registre de qualificacions i cal guardar al centre el material (exàmens, treballs...) que no s’hagi lliurat a l’alumne. El responsable d’aquest material és el cap de departament. 5.6. Decisions Cada departament utilitza les informacions obtingudes per tal de decidir les possibles adaptacions del currículum i de la metodologia, així com la programació en general. L’equip docent fa el seguiment global dels alumnes i decideix l’aplicació de mesures comunes com poden ser entrevistes amb la família, pas de curs, atorgament de títol, adjudicació d’optatives i assignació a mesures de suport i d’atenció a la diversitat. Cada professor, tot respectant els criteris del departament i de l’equip docent, pren decisions sobre: orientació i qualificació dels alumnes, utilització de recursos didàctics, adequació i conducció de les activitats a l’aula, proposta d’activitats individualitzades... En cas d’haver adaptat els objectius per a un alumne o grup d’alumnes, la qualificació es decideix en funció dels objectius adaptats. Quan aquests corresponen en la seva totalitat a cursos anteriors, la qualificació no pot ser superior a “bé”. Això no limita les possibilitats futures de l’alumne ja que més endavant pot aconseguir de seguir el currículum ordinari i accedir a qualsevol qualificació. 5.7. Comunicació A l’inici de cada matèria, curs o cicle, el professor informarà els alumnes dels objectius i criteris d’avaluació corresponents.



El professor comunica la valoració de les proves i dels treballs, quaderns, etc., procurant que sigui amb un interval curt des de la seva realització o lliurament i que aquesta informació ajudi a orientar la millora de l’alumne. En el cas de les proves escrites aquest interval no supera els 10 dies hàbils. Després de cada sessió d’avaluació el tutor informa els alumnes de les seves qualificacions. Trimestralment l’alumne porta el butlletí de notes a casa i el retorna firmat pels seus pares o tutors legals. A final de l’Educació Secundària Obligatòria el tutor lliura a cada alumne, a més del butlletí de notes, el consell orientador que ha decidit la junta d’avaluació. 5.8. Criteris d’avaluació del Treball de síntesi, del Projecte de recerca (ESO) i del Treball de recerca (BAT) Són dintre dels criteris de disseny dels treballs de síntesi, del projecte de recerca i del Treball de recerca del Batxillerat, respectivament.



6. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

El Pla d'acció tutorial (PAT) es fonamenta en la LOE (Llei orgànica d' educació), en la qual s'estableix i defineix la tutoria dels alumnes, i en la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), desenvolupada en el DECRET d'autonomia dels centres educatius. LOE (LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.) («BOE» 106, 04/05/2006.) Article 91. Funcions del professorat. 1. Les funcions del professorat són, entre altres, les següents: (...) c) La tutoria dels alumnes, la direcció i l’orientació del seu aprenentatge i el suport en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies. LEC (LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.) (DOGC 5422, 16/07/2009) Article 57 7. L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills. Article 59 5. L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu. Article 79 4. En les etapes que integren l’educació bàsica, en l’organització dels centres s’han d’establir els mecanismes necessaris per a garantir, sota la responsabilitat de la direcció, i per mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills. DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (DOGC 5686, 05/08/2010) Article 15. Acció tutorial

1. L'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l'alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d'acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part de tot el professorat.

2. Les actuacions associades a l'acció tutorial, com a mínim, han de:

a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l'evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l'exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

c) Vetllar pels processos educatius de l'alumnat i promoure, especialment a l'etapa d'educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.



d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

e) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses.

Article 38. Finalitats i funcions de les tutories

1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d'un centre públic ha d'exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.

2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l'acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l'article 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s'ha de preveure també la tutorització de les pràctiques en les empreses dels i de les alumnes corresponents.

3. Cada grup d'alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l'acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l'apartat e) de l'article 15.2.

6.1. Situació del Pla d’acció tutorial en el centre i amb relació al Projecte educatiu La tutoria ha estat des de sempre un dels aspectes fonamentals del treball amb els alumnes, de la coordinació entre els professors i de la comunicació amb els pares, però és amb la formalització d'aquest pla d'acció tutorial que adquireix l'estructura i la compleció necessàries i exigibles en una bona planificació de centre. El Projecte Educatiu d'aquest centre (PEC) estableix unes línies mestres que cal dur a la pràctica i han d'informar en tot moment l'acció tutorial. En destaquem els valors següents, encaminats a aconseguir el benestar i la convivència en les activitats del centre i la formació de ciutadans madurs, solidaris, respectuosos i responsables:

l’esforç

la responsabilitat

el respecte

l’autocontrol

la solidaritat Entre els objectius marcats pel PEC n'hi ha alguns directament relacionats amb l'acció tutorial:

ajudar cada alumne a millorar al màxim les seves capacitats: aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a conèixer.

practicar la reflexió mitjançant activitats adequades (tutoria, tallers...).

revisar sempre els productes i els processos, buscant l’excel·lència i sense conformar-se amb la mediocritat.



cuidar l’acolliment d’alumnes (...), sobretot en la seva primera arribada al centre.

donar el protagonisme adequat als canals de participació establerts: consell escolar, consell de delegats...

buscar les maneres de fer que els alumnes puguin responsabilitzar-se d’alguns aspectes de funcionament de l’institut.

6.2. Objectius generals del Pla d’acció tutorial 6.2.1 Afavorir la qualitat de les actuacions de professors, alumnes i pares

Professors: Col·laborar amb els altres professors que intervenen en el grup, per tal que cadascun d'ells incorpori a la seva tasca aquells elements que facilitin l'aprenentatge i l'estudi per part dels alumnes en les diferents àrees. Aportar a cadascun dels professors del grup aquella informació en relació a les característiques i necessitats de cada alumne, per tal que puguin adequar la seva intervenció a aquestes característiques i necessitats

Alumnes: Ajudar l'alumnat en l'elecció de l'itinerari curricular més convenient a les seves necessitats, capacitats i interessos. Fomentar la participació activa dels alumnes a la vida del centre. Fer el seguiment del progrés individual dels alumnes.

Pares: Vehicular l'intercanvi d'informació entre els pares i el centre tot afavorint la seva col·laboració i participació. Afavorir que els pares participin en les decisions de l'alumne en relació al seu itinerari curricular i d'elecció de professió. 6.2.2 Coordinar les diverses tasques d'orientació que porti a terme el centre. Revisar i concretar les activitats que es fan a la matèria de tutoria . Actualitzar, recollir i comunicar la informació sobre l'oferta educativa i laboral de la zona. Facilitar la participació dels alumnes d'acord amb els criteris acordats a les Normes d’organització i de funcionament del Centre. Elecció de delegats, Consell Escolar... Coordinar les informacions relatives a tràmits administratius: preinscripció, matrícula, beques, ofertes institucionals, etc. Canalitzar les informacions i l'assessorament sobre opcions curriculars, optatives, segona llengua estrangera, itineraris del batxillerat, cicles formatius, PQPI, etc.



Organitzar conjuntament xerrades complementàries, sortides, visites, jornades culturals i concursos. Realitzar el procés de demanda i assignació de matèries optatives. Establir criteris comuns sobre aspectes d'organització del treball de síntesi i el projecte de recerca. 6.2.3 Proporcionar informació i orientació personal, acadèmica i professional als estudiants. a) Desenvolupar i potenciar les capacitats bàsiques de l' alumnat, especialment les corresponents a les competències transversals. b) Orientar -los per tal d'aconseguir el seu creixement personal. c) Orientar-los per a les opcions posteriors de continuació d'estudis o entrada al món del treball. L'orientació personal pretén contribuir a la formació integral de l' alumne com a persona, facilitant-li el coneixement d'ell mateix: actituds, aptituds, personalitat, interessos, i col·laborant en el desenvolupament del seu criteri personal. Això implica tenir un bon coneixement de la situació personal de l'alumne, mitjançant:

- Activitats de grup i entrevistes personals - Qüestionaris - Entrevistes periòdiques amb les famílies, assistents socials, etc. - Informació, reflexió i presa de decisions: l'alumne, els pares, el centre

educatiu. - Consciència del risc d’error i gestió positiva de l’error quan s’ha produït

L'orientació escolar pretén facilitar a l'alumnat un aprenentatge millor, ajudant-lo a descobrir tot allò que incideix en el seu procés d' aprenentatge i a fer les modificacions necessàries perquè aquest aprenentatge es realitzi en les millors condicions possibles.

- Acollida de l'alumnat a l'inici de curs: presentació dels professors, programa, optatives, alumnes nous, alumnes coneguts...

- Elecció de matèries optatives: informació ajustada i adequada, ordre d'alguns continguts...

- Elaboració de l'horari setmanal. - Assemblees de grup (periodicitat a concretar per l’equip de tutors): com pot ser

una sessió tipus d'assemblea. Activitat adreçada a facilitar el funcionament i la dinàmica del grup classe, coneixement de les Normes d’organització i funcionament del Centre, normativa vigent i objectius del grup.

- Elecció de càrrecs: delegats. - L'avaluació: avaluació contínua, juntes d'avaluació, criteris d'avaluació i

recuperació. - Procediments i actituds que cal desenvolupar en el grup: Tècniques

d'aprenentatge, hàbits de treball. - Coneixement de l'estructura del Sistema Educatiu: batxillerats, Cicles formatius,

Programes de formació i inserció. La Universitat. Xerrades a l'alumnat i a les seves famílies.

- Entrevistes amb els alumnes. Entrevistes amb els pares.



L'orientació professional pretén ajudar l’alumnat a fer una elecció equilibrada de cara al seu currículum, de cara a futurs estudis, l’elecció d'una professió, la recerca i obtenció de feina, etc. * Coneixement del sistema productiu i laboral. * Processos d'inserció a la vida laboral: demanda professional, el currículum, instàncies, sol·licituds, etc. * Visites a empreses i llocs de treball. * Anàlisi dels perfils professionals de determinades professions, de les condicions en què es desenvolupen i de les aptituds que requereixen. Aquests objectius són el marc referencial del pla d'acció tutorial, impliquen tot el professorat i es concreten en un seguit d'activitats programades per a cada cicle que prioritzen aspectes concrets en funció del desenvolupament evolutiu i les necessitats de l'alumnat. 6.3. Temàtica prioritària per a cada curs 6.3.1. Educació Secundària Obligatòria

1r d’ESO Treballar el procés de socialització. Aconseguir una integració plena tant en el centre com en el grup-classe. Potenciar l'adquisició d'hàbits, actituds i valors de convivència, respecte i salut.

2n d’ESO Sensibilitzar-se davant la problemàtica social començant pel seu entorn immediat. Treballar l'autoestima i el desenvolupament de la pròpia personalitat. Aprendre tècniques d' elaboració i presentació de treballs

3r d’ESO Desenvolupar l'habilitat per a l'estudi. Adquirir coneixements sobre la pròpia sexualitat i les MTS (malalties de transmissió sexual).

4t d’ESO Conèixer i valorar les sortides professionals i acadèmiques. Adquirir competències per prendre decisions. 6.3.2. Batxillerat

1r de BAT Conèixer aquesta nova etapa educativa i els reptes que presenta. Valorar les sortides professionals a partir d’experiències properes. Impulsar l’autonomia i la iniciativa personal.

2n de BAT Orientació acadèmica i professional.



6.4. PROCEDIMENTS I ACTUACIONS DE L'ACCIÓ TUTORIAL 6.4.1. Agents L'acció tutorial compromet l'actuació de tots els professors del centre, forma part de la seva funció docent i requereix treball en equip dels professors, coordinats per la persona que és designada tutora pel director. Aquest tutor ha de ser professor del grup, preferentment de les matèries comunes i durant dos cursos consecutius. 6.4.2. Funcions del tutor a) Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes. b) Tenir cura de la coherència de les activitats d'ensenyament aprenentatge. Vetllar per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques dels alumnes. c) Coordinar les activitats d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup d'alumnes i responsabilitzar-se de l’avaluació. Omplir l’acta d’avaluació i portar-la a Cap d’estudis. d) Tenir cura, juntament amb el secretari o administrador, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes. e) Dur a terme les tasques d'informació i d'orientació acadèmica dels alumnes. f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares (o representants legals) dels alumnes per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars, d'acord amb els criteris establerts per la direcció del centre. g) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre. h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d'Ensenyament. 6.4.3. Tutoria de grup És una hora setmanal a ESO i quinzenal (de mitjana) a BAT i Cicles formatius, lectiva per al tutor i per als alumnes del grup, que es dedica a les activitats següents: - Acollida de l'alumnat a l'inici de curs: presentació dels professors, optatives, horari, espais, alumnes nous, alumnes coneguts, programació de tutoria... - Coneixement del centre: pàgina web, servei de Google Apps del centre, recursos, instal·lacions, serveis, organigrama, funcions dels diferents òrgans, personal docent i no docent, projecte educatiu, normes d’organització i funcionament de centre... - Coneixement de l'alumne. Autoconeixement, coneixement dels companys. Dades de l'alumne. Horari personal. Hàbits i tècniques de treball i d'aprenentatge. - Elecció de càrrecs: delegats i representants al Consell Escolar. Funcions i característiques que han de reunir els representants. - Coneixement del sistema educatiu: estructura, finalitat, optatives, matèries, titulacions, requisits, itineraris, avaluació, proves d’accés, tipus de centres, normativa, fonts d'informació... - Coneixement del sistema productiu i laboral. Processos d'inserció a la vida laboral: demanda professional, el currículum, instàncies, preparació d'entrevistes... Anàlisi dels perfils professionals de determinades professions, de les condicions en què es desenvolupen i de les actituds i aptituds que requereixen. - Assemblea de grup: com pot ser una assemblea, normes, moderador, propostes, conclusions i acords. - L'avaluació: explicitar els criteris d'avaluació, concretar l'avaluació individual, contínua, globalitzada i integradora. Les juntes d'avaluació. Què, com, quan, qui i per



què s'avalua. La correcció de treballs i exercicis. Abans i després de les avaluacions. Avaluació final (personal i de grup). Importància de l'autoavaluació. - Canalització de propostes. Com s'han de fer, i a qui. Com demanar explicacions i expressar desacords, queixes i reclamacions. - Les optatives: informació, recomanacions, implicacions. Fer la demanda. Comunicació de les matèries optatives assignades a cada alumne, i dels criteris seguits en aquesta assignació. D'aquestes activitats es prioritzaran les que formen part de la temàtica prioritària de cada curs. La metodologia hauria de ser diversificada d'acord amb la temàtica que s'ha de tractar: procediments d'aprenentatge i de socialització individuals, de parelles, de petits grups, de grups mitjans i de gran grup. 6.4.4. Tutoria individual És una hora setmanal a ESO i quinzenal (de mitjana) a BAT i Cicles formatius, lectiva per al tutor. Cada setmana aquest convoca uns quants alumnes amb l'antelació suficient. Es dedica a mantenir entrevistes personals amb els alumnes. Té com a finalitat l'aprofundiment en el coneixement de la situació personal de l'alumne: experiència acadèmica, situació familiar, interessos, afeccions, capacitats, habilitats, projectes i hàbits. També és útil com a espai on es pot produir còmodament la intercomunicació entre alumne i tutor. Alguns materials de la tutoria de grup (qüestionari de coneixença de l'alumne, qüestionari d'autoavaluació) poden servir com a punt de partida per a aquestes entrevistes. Cada alumne ha de tenir com a mínim una entrevista trimestral amb el tutor. Alguns alumnes necessitaran fer-ne amb més freqüència (per demanda pròpia o de la junta d'avaluació, per situacions conflictives, per tal de fer el seguiment d'un acord, per demanda d'orientació...) 6.4.5.Coordinació de l’equip de professors L'equip de professors, coordinats pel tutor, fan les accions següents: - Decisions específiques sobre atenció a la diversitat. - Avaluació (en tots els seus aspectes). - Consells orientadors en relació a la tria i adjudicació d’optatives i de sortides acadèmiques o laborals. - Programació i realització d'activitats extraordinàries (xerrades complementàries, sortides, visites, jornades culturals i concursos). 6.4.6. Optatives El tutor informa sobre l'oferta, i a ESO orienta la tria i col·labora en l’adjudicació de les matèries optatives que farà cada alumne, en coordinació amb els altres tutors del nivell i l’equip directiu, d’acord amb les possibilitats organitzatives del centre.



El tutor vetlla perquè el conjunt de matèries optatives cursades per l'alumne sigui equilibrat i adequat al seu procés d´aprenentatge.. 6.4.7. Treballs de síntesi i projectes de recerca El tutor n'informa prèviament els alumnes, organitza els seus equips, fa la presentació i recomanacions inicials, el seguiment de tot el procés i forma part de la comissió avaluadora. 6.4.8. Relació amb la família Ha de ser suficient i periòdica per informar-los dels procés d'aprenentatge de l'alumne i del seu comportament i assistència. També té com a finalitat rebre informació. El contingut i els acords de les entrevistes amb els pares o representants legals es resumiran al full de seguiment de l'alumne. L'entrevista es pot produir a demanda del tutor, dels pares o del propi alumne. Cada tutor té una hora (no lectiva, però sí de permanència al centre) setmanal per a rebre pares, però en cas que no els vagi bé n'acordaran una altra. Cal: 1. Fer una reunió general de pares a principi de curs. 2. Destinar una hora del seu horari per a les visites de pares, comunicar-la a consergeria i fer-la constar a l’horari, amb la possibilitat de poder-los atendre una altra hora. 3. Tenir, com a mínim, una entrevista amb cada família (preferentment durant el primer trimestre) i deixar-ne constància per escrit. Hi ha un model per sol·licitar informació als altres professors. 4. Establir comunicació amb cada família un cop al trimestre, com a mínim. (Pot ser via telefònica, agenda, etc.) 6.4.9. Coordinació entre tutors Els tutors d'un mateix nivell han de coordinar la seva actuació sempre que calgui, i necessàriament pel que fa a: - Programació més concreta de les sessions de tutoria. - Preparació del treball de síntesi i projecte de recerca.

- Preparació d'activitats extraordinàries. - Adjudicació d´optatives a ESO. - Avaluació de l'acció tutorial. El responsable i animador d'aquesta coordinació és el coordinador de nivell a ESO, la coordinadora de Formació professional i la coordinadora de Batxillerat. Els coordinadors d'ESO, FP i BAT vetllen per la coherència i l'eficàcia d'aquests processos. 6.5. Recursos materials Per portar a terme el PAT els tutors poden disposar dels següents materials de suport:



- La pàgina web del centre - Guies de l’alumnat - Organigrama del centre - Plànol de l'edifici - Normativa sobre l'elecció de delegats . Drets i deures dels delegats - El Projecte Educatiu del centre - Les normes d’organització i funcionament del centre - Informació sobre el treball de recerca - Llibret d'informació sobre les PAU - Full de seguiment de l'alumne - Informes dels tutors de cursos anteriors - Qüestionari personal de l'alumne - Qüestionari d' hàbits d'estudi - Programació i continguts de les optatives del curs - Programació de les sessions de tutoria - Estructura del sistema educatiu - Materials diversos per treballar les tècniques d'estudi (dossier) - Bibliografia - Pàgines web



6.6. Recursos humans del Pla d’acció tutorial

EQUIP DIRECTIU

CLAUSTRE

Departaments

Comissió Pedagògica

COORDINADOR

D’ETAPA

COORDINADOR

DE NIVELL (a ESO)

TUTOR EQUIP DE

PROFESSORS

Professors d’àrea

Mestra terapeuta

RECURSOS

EXTERNS

Serveis Institucions Entitats Persones

FAMÍLIES ALUMNES

ACCIÓ TUTORIAL

coordina

coordina agents de la

demana

col·laboren

comunicació amb destinada als



6.7. Avaluació Igual que qualsevol altra acció educativa, la tutoria és susceptible d'avaluació, entesa com a dispositiu regulador. Aquesta avaluació ha de tenir la finalitat de sistematitzar la informació del procés per a poder-lo regular i millorar. 6.7.1. Avaluació inicial A començament de curs l’equip docent concreta objectius, el tutor presenta el pla de tutoria als alumnes i aquests manifesten les seves expectatives i aporten les idees que creguin convenients. Les primeres activitats de la tutoria de grup incorporen l'objectiu de conèixer els alumnes, cosa que permetrà adaptar la planificació prevista en cas necessari. 6.7.2. Avaluació processual Moltes de les accions previstes en aquest pla dependran de les observacions que vagin fent els professors, i també els alumnes, durant el desenvolupament del curs, i, per tant es poden considerar també com a accions avaluadores. Cada trimestre l'equip de tutors revisa el funcionament de la tutoria i hi incorpora les modificacions que considera necessàries en funció de les circumstàncies internes o externes. Es farà una avaluació dels alumnes d’ESO pel que fa a la matèria de tutoria (presentació del dossier). 6.7.3. Avaluació final En acabar el curs, els coordinadors de nivell o etapa, recollint les opinions dels tutors, fan una valoració del funcionament de les diferents accions de caràcter tutorial que servirà per millorar el disseny de l'acció tutorial en conjunt. S’avaluaran els següents punts:

- disseny del pla d’acció tutorial - funcionament del pla d’acció tutorial - programació de les activitats de tutoria - material emprat - aportacions, suggeriments de millora, punts forts de les actuacions

realitzades i funcionament durant la reunió periòdica de tutors. - aportacions per a la millora dels diferents materials que s’hagin facilitat.

A fi de poder tenir en compte totes aquestes aportacions i introduir-les com a mesures de millora per al curs següent, el coordinador d’etapa (ESO, BAT, FP) s’encarregarà d’incloure-les en la memòria del curs i tenir-les en compte de cara a la planificació del curs següent.



7. CRITERIS DE DISSENY DELS TREBALLS DE SÍNTESI El treball de síntesi és format per un conjunt d'activitats concebudes per desenvolupar competències complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que l’alumnat sigui capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a l’aplicació i la resolució de qüestions i problemes relacionats amb la vida pràctica. Són activitats interdisciplinàries, programades en equip, relacionades amb diferents àrees. S'hi presenten situacions en què l'alumne aplicarà, de manera pràctica, coneixements i habilitats per tal de trobar solucions als problemes plantejats. L'alumne haurà de mostrar prou capacitat d'autonomia en l'organització del seu treball individual, com també cooperació i col·laboració en el treball en equip. S'ha de fer una avaluació integrada de l'assoliment dels objectius de les activitats individuals i d'equip. L'equip de professors elaborarà els objectius, continguts, activitats i criteris d'avaluació del treball de síntesi. 7.1. Objectius dels treballs de síntesi Aquests treballs són adequats per a ressaltar els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i els objectius comuns a totes les àrees, deixant en segon terme aquells objectius específics d'àrea que tenen el seu lloc més escaient a les altres matèries. Per tant, considerem com a objectius dels treballs de síntesi: 1. Organitzar-se i planificar la pròpia feina. 2. Treballar en equip de manera participativa, activa i coordinada. 3. Desenvolupar la iniciativa per aconseguir una fita tot superant les dificultats que es puguin presentar. 4. Mantenir una actitud de curiositat i de respecte envers l'entorn social i natural. 5. Aplicar els coneixements i habilitats a situacions diferents. 6. Presentar la feina feta en forma de dossier complet, ordenat i net. 7. Amb l’ajuda de mitjans audiovisuals, exposar oralment el treball fet. 7.2. Calendari anual de preparació dels TdS

TEMPORITZACIÓ

(ORIENTATIVA)

ACCIÓ QUI LA FA COORDINA

gener Decisió del tema (recollint les propostes de tothom - inclosos alumnes). Anàlisi de les propostes fetes a l'avaluació del curs anterior. Definició de les línies generals. Constitució de la comissió de nivell (oberta a tots els professors que vulguin).

Equip de nivell

Coordinador de nivell

febrer

Preparació d'activitats per àrees o grups d'àrees. Preparació de solucionaris i possibles preguntes a fer en el moment de la presentació oral.

Departament o Seminari

Cap de departament



març Aplec i estructuració de les activitats (material de l'alumnat i del professorat). Revisió o confecció dels instruments d'avaluació. Esbós de l'horari. Preparació de les possibles sortides del centre (pot incloure visites prèvies o comunicacions escrites o telefòniques).

Comissió de nivell


març Unificació (si cal) de les propostes dels diferents nivells sobre: horaris, locals, material, sortides, conferències, avaluació, formació d'equips d'alumnes, etc. Formació d'equips de professors corresponents a cada grup d'alumnes.

Equip directiu i coordinadors

Cap d'Estudis i Coordinador Pedagògic

primers de maig

Presentació dels esborranys de materials, documents i instruments d'avaluació. Definició dels aspectes més concrets.

Equip de nivell


mitjans de maig

Formació d'equips d'alumnes. Alumnes de cada grup-classe

Tutor

finals de maig Repartiment de les carpetes de documentació als equips de professors.


Coordinador d’ESO

primers de juny

Explicació als alumnes dels objectius, avaluació, metodologia, horari, etc. del TdS. Lliurament del full d'informació als pares i autorització de la sortida.

Tutor Coordinador de nivell

finals de juny Avaluació del TdS: valoració dels diferents aspectes i propostes de millora.

Equip docent de nivell


7.3. Organització dels treballs de síntesi

7.3.1. Calendari Els tres primers cursos d'ESO fan el treball de síntesi la mateixa setmana, a final de curs. 7.3.2. Equips d’alumnes i de professors Els alumnes s'organitzen en equips de 4 (o 3) alumnes del mateix grup. Aquests equips són proposats pels mateixos alumnes i revisats pel seu tutor. Els professors es distribueixen per nivells de manera que quedi equilibrada al màxim la relació numèrica alumnes/professors i tenint en compte el nivell on és tutor o imparteix la majoria de classes cada professor. S'assignen 3 professors a cada 8 o 10 equips d'alumnes procurant, en la mesura de les possibilitats, que aquests els siguin coneguts. En segon lloc es procurarà que els 3 professors siguin d'àmbits diversos. 7.3.3. Horari dels alumnes Les 35 hores del treball de síntesi es poden dividir en hores de:

a) permanència al centre, que inclou: presentació del treball, conferència, sortida organitzada, treball controlat a l'aula i presentació oral.



b) treball individual o en equip organitzat pel mateix equip sense obligació de romandre al centre.

7.3.4. Horari dels professors Cal tenir en compte que durant els dies del treball de síntesi hi pot haver professors ocupats en: proves de PAU, activitats de batxillerat, etc. Primer dia: el tutor serà el responsable de presentar el TdS als alumnes i es demana a tots els professors que siguin presents a la conferència per tal que aquesta es pugui fer amb ordre. A la sortida hi aniran tots els professors possibles. La resta de dies els professors de cada grup es poden repartir les hores de manera equitativa. Sempre hi ha d'haver al centre dos professors per aula. 7.3.5. Presentació oral Cada 4 o 5 equips d'alumnes assistiran a la presentació oral de tots aquests equips, durant 1 hora i mitja o dues hores del darrer dia. Durant aquesta presentació no podran entrar ni sortir de l'aula i faran una valoració dels altres equips. Hi hauran de ser presents tots els professors corresponents. 7.3.6. Qualificació La decidiran globalment els professors de cada equip en funció dels documents de què disposen: fitxes de seguiment diari, fitxa d'avaluació de la presentació oral i fitxa del dossier presentat pels alumnes. Tot plegat es resumeix a la fitxa d'avaluació global. El mateix dia de la presentació oral hauran de fer arribar les notes a Cap d'Estudis acompanyades de les fitxes esmentades i dels dossiers dels alumnes.

7.4. Avaluació dels treballs de síntesi 7.4.1. Avaluació dels alumnes Seran responsables de l'avaluació els professors assignats a cada conjunt d'alumnes, que actuaran col·legiadament tenint en compte: 1. És molt convenient la intervenció dels alumnes en el seu procés d'avaluació. 2. El punt de referència són els objectius del treball de síntesi. 3. Cal fer les intervencions necessàries durant el treball per tal de millorar el procés. 4. L'avaluació final es farà per mitjà dels instruments dissenyats per la comissió corresponent (veure'n models al final). 7.4.2. Avaluació del treball de síntesi Acabat el treball de síntesi, cada equip docent de nivell elabora un informe que conté la valoració de tot el procés anual (preparació i realització) i les propostes que poden millorar-lo en el futur. 7.5. Material dels treballs de síntesi 7.5.1. Material de l’alumnat En començar el TdS es lliurarà a cada equip d'alumnes el següent conjunt de documents, que pot variar una mica segons el nivell o el tema concret:



- Horari i calendari de les activitats. - Recomanacions prèvies. - Normes de presentació de treballs. - Introducció. - Fulls per a la planificació general i diària. - Informacions i recomanacions sobre la conferència. - Activitats de les diferents àrees. - Informacions i recomanacions sobre la presentació oral. - Instruccions sobre el lliurament del dossier. El penúltim dia es lliurarà el full d'autoavaluació i el darrer dia el full d'avaluació de la presentació oral dels altres equips. 7.5.2. Material del professorat Almenys una setmana abans de començar el TdS es lliurarà a cada equip de professors una carpeta amb el mateix material de l'alumnat i, a més: - Llista d'equips d'alumnes corresponents. - Solucionari de les activitats. - Possibles preguntes a fer en el moment de la presentació oral. - D'altres instruccions o informacions. - Fulls de seguiment diari. - Fulls d'avaluació de la presentació oral. - Fulls d'avaluació del dossier. - Fitxes d'avaluació global.



INFORME ANUAL DEL TREBALL DE SÍNTESI (a omplir pel coordinador de nivell d'acord amb l'avaluació feta per l'equip de nivell)

nivell d'ESO: curs: dates del TdS: nom del TdS: nom del coordinador:

ASPECTES A VALORAR gens poc força molt

Tema adequat

Activitats ben dissenyades

Instruments d'avaluació útils

Materials de l'alumnat adequats

Materials del professorat adients

Temporització correcta

Actuació de l'alumnat bona

Actuació del professorat bona

Organització de les sortides correcta

Assoliment dels objectius en general

Valoreu els canvis introduïts

OBSERVACIONS

ASPECTES A MILLORAR

Berga, .........de ........................ de ........

projecte educatiu de centre institut guillem de … · en aquests darrers anys va ser el...

Documents