projecte educatiu · 2017-02-17 · menys densament poblats (Ègara, ca n'anglada, les arenes,...
TRANSCRIPT
PROJECTE
EDUCATIU
CENTRE DE
FORMACIÓ
D’ ADULTS ÈGARA
Pl. Immaculada, 4 - Jacint Elias, 147
Terrassa
2
PROJECTE EDUCATIU:
1. ELEMENTS DEL CONTEXT
2. TRETS D' IDENTITAT
3. OBJECTIUS DEL CENTRE
4. CRITERIS PER A LA CONCRECIÓ DELS
OBJECTIUS
5. CRITERIS PER AL DESPLEGAMENT I
L’ELABORACIÓ DEL PLA TAC
6. AVALUACIÓ
3
INTRODUCCIÓ
El projecte educatiu és la màxima expressió de l'autonomia dels centres
educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta
l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les
competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu.
Té com a finalitat afavorir la coherència i la continuïtat de l’acció docent i
educativa, i plasmar d’una manera coherent la línia pedagògica de l’escola.
El PEC ha de contemplar aquell conjunt d’elements que, d’una manera o
d’altra, incideixen en l’àmbit escolar. Per això, cal identificar i analitzar totes les
variables que configuren el context escolar: l'anàlisi del context escolar, els
trets d’identitat, els objectius proposats i l’estructura organitzativa i funcional,
així com el projecte lingüístic, els criteris per a la planificació del desplegament
i la inserció de les TIC-TAC i finalment l’avaluació fonamentada en indicadors
de progrés dins de tots els àmbits educatius.
Entenem el Projecte Educatiu de Centre (PEC) inserit dins d’un projecte més
ampli, del qual també en formen part les Normes d’Organització i
Funcionament del Centre (NOFC), el Projecte Lingüístic de Centre (PLC), el Pla
d’Acció Tutorial (PAT) i, anualment, la Programació General Anual de Centre
(PGAC) i la Memòria.
4
1. ELEMENTS DEL CONTEXT
1.1 MARC DE REFERÈNCIA NORMATIU
L’Escola, com a institució educativa, està sotmesa a un marc legal normatiu
que li serveix de referència:
a. Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE del 4), d’Educació – LOE.
b. Llei 12/2009, del 10 de juliol (DOGC del 16), d’educació –LEC.
c. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (DOGC
05.08.2010).
d. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius
públics i del personal directiu professional docent (DOGC 11.11.2010)
1.2 UBICACIÓ DEL CENTRE
LA CIUTAT
Terrassa és una de les grans ciutats del Vallès Occidental; el seu terme
municipal és el més extens de la comarca. Com la resta de la comarca es troba
sota l'àrea d'influència de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Podem
definir-la com un medi urbà, de forta concentració industrial i gran
aglomeració humana, amb un alt percentatge de població immigrada.
Terrassa és una ciutat viva, dinàmica que en els últims anys ha estat sotmesa a
tot un seguit de canvis i transformacions en diversos àmbits (urbanístics,
demogràfics, econòmics, sociològics i culturals) que li donen una nova
fisonomia.
Posseeix una població que supera els 200.000 habitants, amb una estructura
demogràfica que tendeix cap a l'envelliment.
La ciutat s'ha caracteritzat per una tradicional diferència centre-perifèria, en
aspectes no solament urbanístics sinó també en aspectes socials, econòmics i
5
culturals entre les distintes zones de la ciutat; aquesta diferenciació s'ha anat
superant, sobretot, en els últims anys.
La configuració demogràfica actual és fruit del seu caràcter receptor; al llarg
del segle va anar absorbint el contingent migratori provinent de la resta de
l'Estat, atret per la demanda de força de treball de la creixent indústria local;
entre els anys 1940 i 1970 la població va experimentar un augment proper al
300 %. Actualment Terrassa té 215.214 habitants, dels quals l’11,8% provenen
d’altres països.
L'estructura per edats sembla tendir a una pèrdua de pes de la població infantil
i un increment de la població gran ( majors de 65 anys ), és a dir, a un
progressiu envelliment que en els darrers anys es veu compensat per l’arribada
de famílies joves procedents de països d'arreu del món, principalment Marroc,
Llatinoamèrica, Senegal...
La transformació urbanística experimentada per la ciutat en els últims anys ha
produït una forta transformació de la diferenciació tradicional entre el centre i
la perifèria; aquestes diferències s'han reduït però considerablement en
l’última dècada. Els antics barris suburbials, típics de la perifèria, han patit una
forta transformació urbanística i demogràfica i actualment ens trobem amb
barris fortament remodelats o de recent construcció, semi-residencials, amb
una població rejovenida i amb un nivell socio-econòmic més elevat.
Malgrat l’increment de l’activitat econòmica, Terrassa presenta unes xifres
d’atur registrat bastant importants, concretament del 18,2%.
El nivell d'instrucció general de la població terrassenca el podem sintetitzar en
les següents dades:
Nivell d’analfabetisme: 2,52% del qual un 2,95 són dones i un 2,07 són homes.
Taxa de no graduats en ESO : 14,5%.
Taxa de titulats superiors : 8,92%
Taxa de coneixement del català : 72,27%
La nostra és també una ciutat viva, rica i dinàmica en recursos culturals, ho
demostra la gran quantitat d’entitats i associacions disseminades per tota la
6
ciutat; Terrassa presenta una gran varietat d’activitats culturals i formatives al
llarg de l’any.
Pel que fa a la Formació d’Adults, la ciutat està dividida en 5 grans zones amb
un centre en cadascuna d’elles: centre, nord, sud, est i oest. Els nivells que
s’ofereixen van, des de l’ etapa instrumental i bàsica fins a cursos de
preparació per a la prova d’accés a Cicles Formatius, accés per a majors de 25
anys, etc. La demanda real representa una proporció encara molt petita de la
demanda potencial existent a la nostra ciutat.
EL BARRI : LA ZONA NORD-EST
Ubicació geogràfica de l'Escola
L'Escola està ubicada al nord-est de la ciutat. La zona que constitueix el seu
àmbit d’actuació està formada pels districtes 2 i 6. La zona està conformada
per un conjunt de barris bastant heterogenis i per tant també la seva població
és heterogènia. Aquests barris es van anar formant al llarg de la segona meitat
del segle XX com a conseqüència de la gran afluència d'immigrants arribats a la
ciutat d’arreu, però especialment d'Andalusia; en general són barris
majoritàriament obrers, de densitat variable, on s'alternen els d'una alta
densitat de població ubicada en habitatges en vertical (Sant Llorenç), amb
barris d'una edificació més dispersa, amb una població menys concentrada i
menys densament poblats (Ègara, Ca N'Anglada, Les Arenes, La Grípia) i
finalment barris gairebé marginals fins fa pocs anys, com Les Arenes, Vilardell,
Montserrat o Torre-sana.
Característiques de la població
La població absoluta de la zona és d’uns 62.000 h. i representa gairebé una
tercera part de la població de la ciutat. El repartiment per sexes està equilibrat;
la proporció entre homes i dones és del 50 %. La densitat de la zona no és gaire
alta degut a la gran superfície que ocupa. El nombre d’habitants estrangers
(sobretot d’origen magrebí) és aproximadament uns 13.000, el que suposa un
20% de la població de la zona.
7
Característiques socio-econòmiques
Actualment el barri acull sobretot població treballadora i un alt percentatge
d'immigrants, marroquins i subsaharians entre d'altres orígens no tan
nombrosos.
La situació del barri és problemàtica, hi ha molt d'atur i una concentració de
població nouvinguda i en perill d'exclusió social. També hi ha conflictes
interculturals amb base socioeconòmica, absentisme escolar i falta de
referents per a la població adolescent.
Algunes famílies estan acollides al Programa de la Renda Mínima d’Inserció
Social (PIRMI). A la penúria socio-econòmica s’hi afegeix un baix nivell
formatiu, com es pot observar en moltes d’aquestes persones. El treball dels
serveis socials locals hi juga un paper important per detectar, orientar i
canalitzar aquells individus amb un deficient nivell formatiu cap a la Formació
d’Adults.
1.3 L’EDIFICI
ANTECEDENTS
Les Escoles d'Adults a Terrassa van començar l'any 1976 al barri de Les Arenes
fruit de les reivindicacions socials del veïns i de l'Associació de Pares d'Alumnes
de l'escola del barri. L'any 1977 es va crear oficialment l'Escola d'Adults al barri
Les Arenes, essent la primera escola a la ciutat creada amb professorat
especialitzat. Anys després es va crear l'Escola d'Adults Antoni Rovira al barri
de Sant Llorenç (1980-81).
Aquestes dues escoles es van concentrar a l'actual edifici d'Ègara (1986), amb
la finalitat d'oferir un servei de major qualitat i d'atendre la creixent demanda
d'aquest nivell formatiu.
Posteriorment, l'acció reivindicativa d'altres Associacions de Veïns de la zona va
contribuir a obrir noves aules de Formació d'Adults a Ca N'Anglada
La situació actual de la zona, amb un únic centre amb dues dependències
ubicades als barris d'Ègara i Ca N'Anglada, és doncs el resultat de la
reestructuració produïda en els últims anys, i té com a finalitat la
8
racionalització més eficaç dels recursos humans i materials disponibles,
l'ampliació i diversificació de l’oferta formativa, la millora de la coordinació
pedagògica i, en definitiva, la millora de la qualitat del servei.
La nostra escola és un centre públic, actualment depenent del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que està ubicat als barris
d'Ègara i Ca N'Anglada; disposa de dues dependències i el seu àmbit d'actuació
són els districtes 2 i 6, al nord-est de la ciutat. És una escola típicament urbana,
pròpia d'una gran ciutat industrial, rodejada de barris obrers amb població
treballadora, majoritàriament d'origen immigrant, amb un nivell socio-cultural
mitjà tirant a baix.
El nostre centre disposa de dues dependències; la dependència d’Ègara amb 4
aules, 1 despatx, 1 secretaria i 1 sala de professors ; i la de Ca N’Anglada les
dependències de la qual estan formades per 5 aules , 1 secretaria, 1 biblioteca,
i 1 despatx.
Ambdós edificis disposen d’un pati on es realitzen activitats complementàries,
com ara la festa de la castanyada o la festa de fi de curs.
Cal fer esment de la dificultat que representa per al professorat el fet de tenir
dos locals, ja que l’acció de coordinació es veu afectada per aquesta
circumstància. Des del nostre centre s’ha anat mantenint la reivindicació de
trobar una nova ubicació en un únic edifici com a solució als problemes que
aquesta situació ha comportat.
L'equip docent està format per 11 professors. Disposem també de personal no
docent, una conserge i una auxiliar administrativa a mitja jornada.
1.4 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALUMNAT
L'alumnat que assisteix al nostre centre és molt heterogeni i les seves
característiques estan en funció dels nivells que cursen. Especificant per nivells,
podem apreciar les següents característiques.
9
LA FORMACIÓ INSTRUMENTAL
● Majors de 60 anys, que una vegada jubilats volen millorar la seva
formació.
● Immigrants que necessiten la certificació dels estudis primaris per
accedir al mercat laboral o d’altres estudis.
● Perceptors del PIRMI amb risc d'exclusió social i amb baix nivell
formatiu.
L’ EDUCACIÓ GENERAL I L’ACCÉS AL SISTEMA EDUCATIU
En aquest nivell és freqüent trobar més persones joves que persones grans. Hi
ha alumnes de 18 anys i, en casos concrets, alumnes de 16 i 17 amb
l’autorització corresponent del Departament.
● Joves, sortits de l’ESO i/o que participen del PQPI, amb l’objectiu
d’aconseguir el títol de Graduat en Educació Secundària.
● Persones adultes a partir de 20 anys, aturades o no, que volen millorar
les seves perspectives laborals.
● Persones nouvingudes que no han pogut homologar els seus estudis.
ENSENYAMENTS DE LLENGÜES (Català-Castellà)
● Persones nouvingudes, joves i adultes, amb estudis bàsics, secundaris o
superiors que necessiten aprendre les llengües oficials de Catalunya.
● Persones nouvingudes que no han pogut accedir a l’escola al seu país i
necessiten un procés d’alfabetització.
ENSENYAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES (Francès i Anglès)
● Alumnat major de 40 anys amb diferents nivells d’estudis, motivats per a
l’aprenentatge de llengües estrangeres i també com a via d’accés a l’EOI.
● Alumnat menor de 40 anys amb interès per la llengua amb finalitats
laborals.
ENSENYAMENTS DE COMPETIC
● Persones adultes, majors de 40 anys, generalment amb estudis bàsics,
que s’inicien en l’estudi de la informàtica.
10
1.5 NECESSITATS EDUCATIVES DELS ALUMNES
Els motius dels alumnes pels quals venen al Centre són diversos, els més
importants són:
Aconseguir el títol de GES per seguir estudiant o trobar feina.
Preparar-se per accedir als CFGM.
Posar-se al dia, ja sigui en benefici de la formació personal o per la
necessitat de reciclatge destinada al camp laboral.
Aprendre per poder ajudar als fills i entendre’ls millor.
Ampliar el camp de les seves relacions i per a la realització personal.
Finalitzar els estudis. Es tracta d’una motivació externa que no acostuma a
ser suficient per generar el compromís necessari.
Aconseguir certificats d'estudi per demanar els papers d'arrelament
(immigrants sense papers).
Adquirir la llengua per integrar-se i poder trobar feina.
Problemàtiques a superar:
El poc nivell de català i castellà d’ alguns alumnes de GES i el
desconeixement de les llengües oficials dels immigrants que cursen l'Etapa
Instrumental.
L'assistència amb regularitat, degut a la situació laboral dels alumnes.
L'abandonament escolar per diversos motius.
La manca d’hàbits d’estudi que dificulten l’assoliment dels objectius
proposats.
1.6 OFERTA FORMATIVA
Com hem dit, l'Escola disposa de dues dependències i ofereix torns de matí
tarda i vespre. L'oferta és la següent:
1.6.1. Educació general i accés al sistema educatiu.
-Educació secundària per adults, (nivell I i II)
-Curs d’accés a CFGM.
11
1.6.2. Educació per adquirir competències transprofessionals.
-Ensenyaments de llengües estrangeres, Anglès i Francès. (Nivell 1,2 i 3)
-Ensenyaments de COMPETIC. Inicial, 1 i 2.
1.6.3. Educació per la cohesió i la participació social. (Ensenyaments bàsics)
-Ensenyaments de llengües. Llengua Catalana i Castellana. (Nivell 1, 2, i 3)
-Formació Instrumental.(Nivell I, II, i III)
12
2. TRETS D’IDENTITAT
INTRODUCCIÓ
El nostre centre és un servei públic, una institució al servei de l’educació.
Tenim com a principal objectiu la persona: el seu desenvolupament individual i
social és la nostra principal preocupació. La nostra finalitat fonamental és la
Formació Permanent.
Partint de les necessitats formatives específiques dels nostres alumnes i tenint
presents les necessitats del context, passem a enumerar i definir els trets
d’identitat que caracteritzen el nostre centre.
2.1 UNA INSTITUCIÓ COM A SERVEI PÚBLIC
Un centre públic obert a tothom, una institució que treballa per la disminució
de les desigualtats socials i sobretot per la reducció de les desigualtats
educatives, formatives i culturals entre la població. Una institució al servei de
les necessitats educatives i formatives de la població adulta; una Escola que
intenta adequar la seva oferta formativa, metodològica, d’estructura
organitzativa i funcional a aquestes necessitats; un servei, doncs, obert a
tothom i gratuït.
2.2 UNA INSTITUCIÓ COM A SERVEI EDUCATIU
Entenem l’Educació com un procés que té per finalitat el desenvolupament
humà.
Com a servei educatiu considerem que hem d’estar al servei d’aquest
desenvolupament.
L’Escola orientarà, estimularà i potenciarà els seus membres cap a la
maduració, cap al desenvolupament com a persones.
13
Dins d’aquest desenvolupament, l’adquisició de competències acadèmiques
que facilitin la integració a l’entorn es converteix en una prioritat més. Això
implicarà l’elaboració dels plans d’estudis adients per tal que s’aconsegueixin
les titulacions i certificacions que permetin als alumnes avançar en el seu camí
professional.
2.3 UNA INSTITUCIÓ PER A L’EDUCACIÓ INTEGRAL
La Formació d’Adults ha d’ajudar a desenvolupar tots els aspectes de la
dimensió humana, tant els socials com els personals.
El nostre centre està al servei de l’Educació, al servei de la formació de la
persona adulta; la nostra principal preocupació és el desenvolupament integral
de la seva personalitat tant en la vessant individual com en la social.
La nostra Escola fomentarà en els seus alumnes l’aprofundiment en el
coneixement de si mateixos, la recuperació de la seva pròpia identitat, l’esperit
de solidaritat, la tolerància, la comprensió de l’altre, els valors ètics,
l’adaptació i la inserció en millors condicions a la societat .
Considerem que l’educació, la formació i la cultura, s’han de convertir en
veritables mitjans de millora, i han de potenciar el desenvolupament integral
de la persona.
2.4 DE LA FORMACIÓ D’ADULTS CAP A LA FORMACIÓ PERMANENT
El nostre centre té com a finalitat la Formació Permanent, entesa com el
procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la seva vida.
La Formació d’Adults és part fonamental d’aquest procés.
Entenem la Formació d’Adults com el conjunt d’activitats educatives, culturals,
cíviques, socials i formatives que tendeixen a l’autonomia personal, la millora
en la comunicació interpersonal i la participació en la societat.
14
Treballem perquè els nostres alumnes tinguin les eines necessàries per
comprendre el món, per comprendre la creixent complexitat del seu entorn,
animar-los a formar part activa de la seva comunitat, a participar activament
en els processos democràtics, socials i cívics de la societat.
Intentem contribuir al desenvolupament del sentit cívic, del respecte als altres,
de la participació activa en la vida econòmica, social i cultural i oferim les eines
necessàries per a una major qualitat de vida, tant en l’àmbit personal com
social.
La millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat de les persones
adultes en matèria de formació és per mitjà de la Formació Permanent. Com a
Escola treballarem per transmetre als nostres alumnes una concepció àmplia
de la formació i de la cultura.
2.5 DIMENSIÓ COMPETENCIAL
Es tractaria de detectar les habilitats i competències bàsiques que exigeix el
nostre entorn a la persona adulta i comparar-les amb les que l’adult ha
desenvolupat al llarg de la seva vida.
Les competències que la societat ens demana actualment giren al voltant de 4
grans eixos:
a) Competències comunicatives: competència comunicativa lingüística i
audiovisual, i competència artística i cultural.
b) Competències metodològiques: tractament de la informació i
competència digital; competència matemàtica; i competència d'aprendre a
aprendre.
c) Competències d'iniciativa personal: competència d'iniciativa personal i
esperit emprenedor.
d) Competències específiques centrades a conviure i habitar el món:
competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, i
competència social i ciutadana.
15
L’Escola s’esforçarà per oferir aprenentatges significatius, funcionals, lligats a
l’entorn i orientats a aprofundir en l’autonomia de l’alumne perquè sigui el
principal protagonista de l’acció educativa. Això es portarà a terme reforçant la
motivació, estimulant la formació d’hàbits de treball i d’estudi, valorant la
capacitat de treball i l’esforç personal com a instruments útils d’aprenentatge.
2.6 ESCOLA PARTICIPATIVA I INTEGRADORA
L’escola buscarà fórmules per estimular la integració del seus membres a la
institució i estimular la participació dels alumnes en l’organització, la
planificació, el funcionament i la gestió del centre. Per això, potenciarà en els
alumnes el sentiment de pertinença al centre, presentant-lo com a quelcom
seu, potenciarà els mecanismes de col·laboració i afavorirà la cohesió entre
grups i nivells educatius.
L’Escola ha de ser un vehicle de socialització i d’integració de l'alumne; ha
d’oferir els recursos necessaris per facilitar la seva integració social,
començant pel grup-classe i la participació a l’Escola com a forma d’integració
en el centre.
El centre, a través de la seva tasca educativa, pretén aconseguir que els
alumnes mantinguin una actitud oberta, compromesa amb el seu entorn. Així
mateix s’estimularà la col·laboració en àmbits més amplis d’implicació: barri,
treball, ciutat…
2.7 PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS
L’Escola es manifesta lliure de qualsevol tendència ideològica o política
determinada. El nostre centre es proclama plural en els diversos àmbits:
ideològic, polític, religiós, cultural…
La nostra Escola educarà per i en la convivència en el nostre centre,
promovent actituds cíviques, fent sentir l’alumne membre del grup i de
16
l’escola, implicant-se d’una manera responsable en els seus problemes,
valorant l’actitud de diàleg i un total respecte per les persones, coses i idees.
L’Escola educarà els seus alumnes en els valors bàsics d’una societat
democràtica: la llibertat, la responsabilitat, el respecte a un mateix i als altres,
la tolerància, el respecte a la diferència, el civisme, la solidaritat i la cooperació,
l’actitud de diàleg, l’esperit crític, la formació de criteri i escala de valors propis
i la capacitat de treball en equip.
L’escola ajudarà els alumnes en el coneixement de la realitat social, donant a
conèixer i posant de relleu les diferents alternatives que es donen als
problemes i per poder prendre una postura activa i crítica davant d’ells i
ajudant a transformar la realitat cada cop de forma més autònoma.
2.8 GESTIÓ PARTICIPATIVA
El nostre centre en relació a la seva gestió:
• S’esforçarà per practicar una gestió participativa i democràtica.
• Fomentarà la participació dels diversos estaments implicats en el centre:
administració, professorat, alumnes…
• Estimularà la creació dels òrgans de participació i gestió que determina la
llei.
• Potenciarà les relacions entre els diversos estaments implicats.
• S’estimularà la integració dels alumnes a l'Escola i la seva contribució i
col·laboració responsable en l’organització, funcionament i gestió del
centre.
• Es fomentaran els processos participatius d’informació i difusió, consulta i
presa de decisions.
• S’afavorirà el treball associatiu d’alumnes i professors.
17
3. OBJECTIUS DEL CENTRE
3.1 ÀMBIT INSTITUCIONAL
El nostre centre es regirà d’acord amb les directrius i orientacions recollides en
els documents institucionals del centre (Projecte Educatiu de Centre, Projecte
Lingüístic, Pla Anual, NOFC, etc.).
• Vetllar perquè el PEC i els altres documents institucionals del centre
responguin al màxim a les necessitats i característiques del nostres
alumnes.
• Fomentar que professors i alumnes participin conjuntament en la gestió i
administració del centre (gestió democràtica).
• Garantir que les decisions preses pel claustre estiguin d’acord amb la línia
pedagògica marcada pel PEC.
• Afavorir el funcionament intern del centre, realitzant propostes de millora a
fi d’anar superant les deficiències observades.
• Potenciar el treball en equip del professors mitjançant els departaments i la
realització de programacions didàctiques coordinades a fi de donar
coherència al procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Inventariar, organitzar i utilitzar els recursos materials disponibles.
Planificar les necessitats de material i recursos com a elements
determinants de la qualitat de l’ensenyament que s’imparteix.
• Establir i mantenir relacions de col·laboració i coordinació amb les
administracions locals, educatives, entitats i organitzacions socials.
3.2 OBJECTIUS PEDAGÒGICS
• Promoure l’aprendre a aprendre que ajudarà l’alumne a afrontar el repte
de l’aprenentatge al llarg de tota la seva vida.
• Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius, amb una
metodologia activa i motivadora en la que l’alumne sigui agent actiu del seu
procés d’aprenentatge.
18
• Entendre la nostra tasca pedagògica en un sentit ampli, en la seva vessant
tant instructiva com educativa i formativa, orientada al desenvolupament
integral de l’alumne.
• Potenciar la formació del professorat i el treball cooperatiu basat en la
pràctica reflexiva.
• Impulsar l’ús de les tecnologies digitals com a eines fonamentals per a
l’aprenentatge i per a la inserció laboral i social de l’alumne.
• Garantir la possibilitat d’assolir, per part de la majoria del nostres alumnes,
la titulació bàsica establerta per la legislació vigent, i de tots aquells nivells
formatius imprescindibles per a la incorporació al mercat de treball.
• Organitzar l’aprenentatge en funció de la diversitat d’interessos i
necessitats dels grups i de les persones que els configuren i fer-ne un
seguiment individualitzat.
• Potenciar l’acció tutorial com a element clau per l’orientació, la concreció
del currículum i la relació de l’alumnat amb l’escola.
• Afavorir l’autonomia de treball de l’alumne a fi que esdevingui el principal
protagonista del procés d’aprenentatge i es responsabilitzi del seu propi
procés formatiu.
• Desenvolupar l’adquisició de competències que possibilitin un procés
continuat d’autoformació.
• Fomentar a l’escola un clima de seguretat, confiança, llibertat i
responsabilitat compartida mitjançant el compliment de les normes de
convivència recollides a les Normes d'Organització i Funcionament del
Centre (NOFC).
• Aconseguir que l’alumne s’identifiqui amb l’escola i respecti les
instal·lacions, els materials i tot allò que formi part de l’àmbit escolar.
• Afavorir l’esperit crític per tal de comprendre la realitat socio-econòmica,
cultural i esdevenir capaços d’actuar-hi.
• Assegurar un tractament no discriminatori de les dues llengües oficials de
Catalunya i generalitzar la utilització del català com a llengua vehicular del
centre.
• Fomentar l’ús de les llengües d’aprenentatge, millorant la competència
lingüística de l’alumnat d'acord amb el Projecte lingüístic de centre (PLC).
19
• Partir de l’experiència i coneixements previs dels alumnes per estructurar i
construir els nous coneixements (qüestionaris de sondeig, adaptacions
curriculars, etc. ).
• Promoure l’aprenentatge per competències.
• Tendir a enfocaments interdisciplinaris i globalitzadors, centrats en tasques
i projectes educatius, més que en continguts aïllats.
• Potenciar el tractament d’àrees transversals al currículum, especialment en
relació a la salut, el medi ambient, la cultura de la pau i la convivència.
• Desenvolupar actituds i hàbits de respecte al medi ambient, al patrimoni
cultural i artístic.
• Impulsar la superació dels estereotips per raó de sexe, ètnia o religió i
promoure la cohesió social.
• Aconseguir la participació dels alumnes com a persones adultes en la
societat, potenciant la seva integració a partir del marcs socio-culturals més
propers.
• Afavorir l’aprenentatge cooperatiu i potenciar els valors de solidaritat,
comunicació i esperit crític.
• Potenciar les sortides culturals com a part de les activitats ordinàries del
centre.
• Potenciar tot tipus d’activitats que fomentin la comunicació, col·laboració i
experiència de comportament de grup, entre els alumnes de l’escola i amb
els d’altres escoles.
• Fomentar l’autoestima i el grau de felicitat de l’alumnat.
20
4. CRITERIS PER A LA CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS
4.1 OPCIÓ METODOLÒGICA
S’intentarà optar per una metodologia que tingui presents les característiques del món adult i les concepcions actuals sobre els processos d’ensenyament/aprenentatge
Especificitat de la F. d’A:
Partim de la realitat que el destinatari de l’aprenentatge, la persona adulta,
reuneix una sèrie d’especificitats que la fan diferent de les persones en altres
etapes de la vida, per exemple, la joventut. És diferent per la fase de la vida en
què es troba, és diferent per l’itinerari personal escollit, per l’experiència
personal acumulada, pels rols socials que està jugant, és diferent pel nivell de
desenvolupament social i cognitiu de cada individu, pel nivell de domini de les
destreses i competències exigides socialment i pel nivell acadèmic assolit.
En la vessant acadèmica també són específiques les capacitats cognitives de
l’adult, l’aprenentatge de l’adult, i els interessos i les motivacions per a
l’aprenentatge també són diferents. A més, la Formació d’Adults és una
formació no obligatòria, de caràcter inicial o compensatori i sovint, en els
nivells instrumentals o de formació bàsica, per a molts amb caràcter final o
terminal; en altres casos han de permetre l'assoliment d'unes competències
que permetin tant la continuació d'estudis com la inserció al món laboral. Per
tant, el currículum i la metodologia han d’estar adaptats a les característiques
d’aquestes persones adultes.
Necessitat d’una metodologia específica adaptada al món adult:
Com a centre intentarem optar per una metodologia flexible, personalitzada,
individualitzada, motivadora, activa, participativa, d’investigació-descobriment,
lligada a l’entorn i de caire competencial. A continuació passem a enumerar i
concretar algunes de les característiques d’aquesta metodologia:
21
• Un bon nivell d’interacció entre el formador i els alumnes que proporcioni a
aquest la seguretat i la confiança necessària per a l’acció pedagògica.
• L’actitud de l’alumne serà primordial; s’estimularà l’adult perquè esdevingui
subjecte de la seva pròpia formació.
• S’encaminarà a desenvolupar l’autonomia de l’aprenent i la capacitat
d’autoaprenentatge, a fi d’obrir els adults a la possibilitat de l’autoformació.
• Es proposarà com a objectiu desenvolupar la capacitat de planificació,
d'organització; l’adquisició d’uns hàbits bàsics d’estudi i el domini de les
tècniques de treball intel·lectual.
• La funció del formador consistirà en motivar, estimular, orientar, ajudar
l’alumne i guiar-lo en el procés d’ensenyament/aprenentatge.
• La relació educativa es basarà en el respecte mutu, el diàleg, la reflexió, la
convivència i la col·laboració.
Motivació:
• Es reforçarà el sistema motivacional de l’alumne (començant per ajudar
l’alumne a redescobrir el sentit d’allò que està fent, d'allò que està vivint al
centre, el sentit de la formació).
• Es fomentarà una actitud responsable de l’alumne en l’aprenentatge, en el
propi procés formatiu.
Formació personalitzada:
• Atendrem l’alumne individualment tenint en compte la seva personalitat, el
seu entorn, les seves necessitats, la seva capacitat intel·lectual; és a dir,
mantindrem una atenció personalitzada de cadascú amb la finalitat de
desenvolupar al màxim la seva personalitat, potenciant cada alumne com a
individu.
Atenció individualitzada:
• En el nivells instrumentals, en la mesura del possible, adoptarem una
metodologia d’atenció individualitzada a l’alumne, que permeti el
22
desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals, al seu ritme i tenint
en compte les seves possibilitats.
• Intentarem tenir presents les diferències individuals mitjançant una
metodologia que possibiliti l’adaptació als diferents nivells dins d’un mateix
grup.
• Tindrem en compte la realitat de l’aprenent, així com l’experiència
acumulada per l'alumne.
• Tindrem en compte el nivell inicial de l’alumne i els continguts s’adaptaran i
s’ajustaran al ritme d’aprenentatge de l’aprenent (especialment en les
persones d’edat més avançada).
Metodologia activa:
• S’intentarà practicar una metodologia activa, perquè l’activitat de l’alumne
sigui primordial.
• Potenciarem un ensenyament actiu que motivi els alumnes, per tal
d’aconseguir que siguin més creatius, que tinguin més iniciativa pròpia i que
puguin desenvolupar la seva personalitat tant a nivell acadèmic com
personal.
Aprenentatge significatiu i la seva funcionalitat:
• Es subratllarà allò que tenen de significatiu i funcional els aprenentatges: es
seleccionaran aquells continguts que puguin resultar més significatius i
funcionals per als alumnes.
• S’incorporaran a la programació del centre qüestions i problemàtiques que
afectin el conjunt de la societat i per a les quals es demana una resposta i
solucions urgents.
• S'estimularà la capacitat de transferència, relacionant els coneixements i
aprenentatges adquirits amb la pròpia vida.
• Es fomentarà la transferència dels aprenentatges a altres àmbits no
estrictament escolars o acadèmics.
• Es potenciarà l’aprendre a aprendre.
23
Esperit de recerca i investigació:
• Es desenvoluparà l’esperit de curiositat, de recerca i investigació:
potenciant l’esperit de recerca i estimulant la recerca, l’adquisició de
coneixements i la sistematització de la informació, en vista a la utilització
pràctica i l’aplicabilitat dels aprenentatges.
• S’estimularà l’alumne en una actitud curiosa, crítica, investigadora, que es
converteixi en la base de la seva formació i de l’adquisició dels
aprenentatges.
• Es desenvoluparà l’esperit crític, la capacitat de discussió i valoració de les
opcions per a la presa de decisions.
Tendència a la globalització:
• Es tendirà a la globalització dels coneixements, entenent la cultura com un
tot global, en lloc de compartimentar-la.
Metodologia en referència a l’entorn:
• La referència a l’entorn pròxim s’usarà com a font educativa i recurs
didàctic amb la finalitat d’aconseguir un major aprofundiment en el
coneixement del propi entorn i una millor inserció dels alumnes en l’entorn
social en què viuen. Igualment es procurarà aprofundir en àmbits més
amplis de la realitat nacional i internacional i en la seva problemàtica.
• S’estimularà una actitud receptiva i oberta davant els nous canvis i
desafiaments que la societat ens presenta en els diversos àmbits: personal,
social, cultural.
Autoavaluació i orientació tutorial:
• Es fomentarà la capacitat d’autoavaluació com a forma de responsabilitzar
l’aprenent i d’autoregulació del procés d’aprenentatge.
• Es potenciarà l’orientació educativa, tutorial, ocupacional i cultural, amb la
participació dels diferents estaments de l’administració implicats en cada
àmbit.
24
• Potenciar l’autonomia pedagògica, organitzativa, de funcionament,
curricular i econòmica del centre d’acord amb el que la llei estableix.
• Fomentar que professors i alumnes participin conjuntament en la tasca de
gestió i administració del centre (gestió democràtica).
• Garantir que les decisions preses pel claustre estiguin d’acord amb la línia
pedagògica marcada pel PEC.
• Revisar periòdicament el funcionament intern del centre, realitzant
propostes de millora dels aspectes millorables a fi d’anar superant les
deficiències observades.
• Revisar periòdicament la gestió del centre i del càrrecs i òrgans de govern
unipersonals i col·legiats.
• Potenciar el treball en equip del mestres mitjançant els departaments i la
realització de programacions didàctiques coordinades a fi de donar
coherència al procés d’ensenyament/aprenentatge.
• Animar els professors a participar en activitats de formació permanent i de
reciclatge.
• Inventariar, organitzar i utilitzar els recursos materials disponibles.
Planificar les necessitats de material i recursos com a elements
determinants de la qualitat de l’ensenyament que s’imparteix.
4.2 GESTIÓ DEL CENTRE
La gestió correspon al director que forma equip amb dos professors/es més,
que assumeixen les responsabilitats pròpies de secretari i cap d’estudis,
d’acord amb el director de l’escola.
El Claustre de professors serà l’àmbit de participació d’aquests en la gestió
general de l’escola.
4.3 ASPECTES PEDAGÒGICS
D’acord amb els objectius pedagògics exposats, els mestres i professors
s’organitzaran en:
a) Ensenyaments de llengües: Castellà i Català.
Ensenyaments de llengües estrangeres: Anglès i Francès.
25
b) Ensenyaments de Competic: Inicial, Competic 1 i Competic 2.
c) Ensenyaments d’Educació General i accés al Sistema Educatiu: GES (Pre
GES, I i II) i CAM.
d) Ensenyaments de Formació Instrumental: Formació Instrumental I, II i III.
Cada ensenyament tindrà un Coordinador.
Es nomenaran també tutors per cada un dels grups dels diferents nivells dels
ensenyaments que s’imparteixen a l’escola
Correspondrà als professors de cada ensenyament les tasques següents:
1. Recerca, recopilació i organització de material didàctic, bibliografia,
software, vídeo, etc.
2. Preparació de material per a l’autoformació. Manteniment i
dinamització de la biblioteca.
3. Programació de sortides i activitats complementàries (interdisciplinàries
i intercicles).
4. Programacions generals per àmbits i matèries.
Correspondrà als tutors o Coordinadors de cicle i ensenyaments no reglats:
1. Entrevistes i proves de nivell.
2. Atenció de demandes d’orientació d’estudis.
3. Programacions i currículums dels diferents ensenyaments.
4. Planificació i seguiment de la metodologia de l’autoformació.
5. Coordinació dels professors d’un mateix cicle o tipus d’ensenyament.
Tots els professors del centre seran tutors dels alumnes d’un o més grups
classe, a fi de garantir una tutoria personal i individualitzada. Les funcions dels
tutors seran:
1. Orientar i assessorar els alumnes.
2. Realitzar l’avaluació inicial per tal de conèixer els seus coneixements
inicials i interessos i objectius formatius, a més del seu nivell
acadèmic.
26
3. Confeccionar l’itinerari formatiu d’acord amb aquests interessos i
capacitats.
4. Coordinar les qüestions relatives al seu aprenentatge i les actuacions de
l’equip docent que intervé en aquest procés
d’ensenyament/aprenentatge.
4.4 ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES
Per la constitució reglamentària del Consell Escolar de Centre, cada grup-
classe designarà un Delegat i Subdelegat que serà el seu representant per tal
de canalitzar les demandes de l‘alumnat a les instàncies del centre que
corresponguin en cada cas.
Aquests delegats seran els responsables de l’elecció dels representats dels
alumnes que els representaran al Consell Escolar de Centre. Així mateix els
diferents delegats es podran constituir en l’Assemblea de delegats per tal de
reunir-se i prendre acords sobre diferents aspectes que puguin ser del seu
interès.
27
5. Criteris per al desplegament i l’elaboració del pla
TAC
● Planificació, desplegament i inserció de les TIC en els àmbits educatiu,
administratiu i comunicatiu.
● Promoció i assoliment de la competència digital per part de tots els
alumnes.
● Promoció i assoliment de la competència digital docent per part de tots els
professors.
● Impuls dels usos curriculars de les TAC i fer-ne el seguiment i l'avaluació.
● Assignació de responsabilitats compartides en la gestió de la tecnologia en
el centre.
● Control del compliment de la normativa en els usos de la tecnologia,
especialment en allò que s'estableix a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i a la Llei de
propietat intel·lectual (LPI).
● Establiment de criteris per definir les prioritats de dotació dels recursos
tecnològics d'assessorament i de formació dels docents.
● Establiment de mesures per garantir la inclusió digital de tots els alumnes i
evitar-ne així la fractura digital.
● Establiment de la presència del centre a Internet (Portal del centre,
plataforma virtual).
● Establiment de mesures de protecció dels alumnes de continguts
inadequats en l’accés a Internet, tant dels equipaments del centre com dels
personals dels alumnes.
ESTRATÈGIES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA TAC DEL CENTRE
● Passar qüestionaris a l’equip docent per tal de diagnosticar les
mancances TIC.
● Inventariar el maquinari existent en el centre i les seves condicions per
tal de valorar la necessitat de renovar-lo i si cal incorporar-ne de nou.
28
● Valorar el nivell de competències TIC de l’alumnat del centre mitjançant
un qüestionari, per així determinar les seves necessitats reals.
● Determinar si els espais i maquinari existents són adients per portar a
terme aquests aprenentatges.
● Intentar utilitzar programari lliure per tal d’evitar problemes per falta de
llicències.
29
6. L’AVALUACIÓ
Definim el CFA Ègara com una institució en procés d’autoavaluació i millora
constants. Això suposa que, davant qualsevol disfunció, els equips
responsables del centre:
➢ analitzen el problema,
➢ fan un diagnòstic de les causes,
➢ busquen solucions o alternatives i
➢ les proposen a l’Equip Directiu, que decideix quins canvis s’introdueixen
per evitar la disfunció.
A més d’aquesta avaluació contínua i constant, el centre necessita ser avaluat
periòdicament en aspectes concrets per tal de valorar l’eficàcia i l’eficiència
dels protocols d’actuació vigents.
Anualment, a final de curs, els processos d’avaluació interna periòdica es
concreten en:
➢ l’avaluació del Pla anual a partir de les dades de la Memòria anual,
➢ l’aprovació de l’exercici econòmic anual,
➢ l’avaluació de l’aplicació del Pla TAC,
➢ l’avaluació de l’aplicació del Projecte Lingüístic.
Cal afegir els processos d’avaluació interna puntuals que el centre portarà a
terme en funció de les seves necessitats i que inclouran aspectes de tots els
àmbits de la vida institucional.
A continuació citem exemples d’aspectes susceptibles de ser avaluats de cara a
la millora.
Àmbit institucional
Relació amb altres CFAs.
Relació amb l’Ajuntament de Terrassa.
Àmbit curricular
Coordinació entre àmbits de coneixement.
Coordinació metodològica.
30
Àmbit administratiu
Distribució de tasques administratives.
Àmbit organitzatiu
Servei de consergeria a Ègara.
Horaris dels grups.
Àmbit de serveis
Les sortides extraescolars.
El servei de préstec de llibres.
Àmbit del sistema de relacions
El paper dels delegats dels alumnes en la gestió del centre.
La vinculació de l’alumnat al centre a través de les activitats
extraescolars.
Altres processos d’avaluació vénen pautats per l’Administració educativa, com
ara:
➢ la recollida de dades de resultats acadèmics que són trameses
anualment a la Inspecció;
➢ l’avaluació dels riscos que es fa a partir del simulacre anual, que és
tramesa a l’administració;
➢ les avaluacions externes que pugui fer la inspecció en un moment donat.
Tot i que aquests resultats es fan extensius a la comunitat educativa a través
del Consell de Centre, les conclusions d’aquests processos i les dades recollides
són analitzades internament per detectar possibles disfuncions o bé
oportunitats de millora.
Aquest Projecte Educatiu ha estat revisat i aprovat al mes de febrer de 2017 a partir d’una primera
redacció feta el curs 2001-2002 i d’una posterior revisió durant el curs 2005-2006.
Terrassa, febrer de 2017