projecte de divisiÓ horitzontal - eclipsi...
TRANSCRIPT
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Sara Valbuena Cervelló
2n D Batxillerat
Valentí Puiggròs
Escola Pia de Terrassa
2014-2015
Índex
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 4
2. MARC TEÒRIC PREVI .................................................................................................................. 6
2.1. DIVISIÓ HORITZONTAL ................................................................................................................ 6
2.2. LLEIS I NORMATIVES APLICADES .................................................................................................. 7
2.2.1. Decret 141/2012 ............................................................................................................... 8
2.2.2. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) .............................................................. 8
2.3. LLICÈNCIA DE DIVISIÓ HORITZONTAL ............................................................................................ 9
3. PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL ................................................................................... 10
3.1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA ............................................................................................................ 10
3.1.1. Objecte del projecte ....................................................................................................... 10
3.1.2. Dades de la construcció ................................................................................................. 11
3.1.3. Descripció del plànol ...................................................................................................... 12
3.2. DIVISIONS ................................................................................................................................ 15
3.2.1. Divisió 1 .......................................................................................................................... 16
3.2.2. Divisió 2 .......................................................................................................................... 17
3.2.3. Divisió 3 .......................................................................................................................... 18
3.2.4. Divisió 4 .......................................................................................................................... 19
3.3. MODELS DE DIVISIÓ HORITZONTAL ............................................................................................ 20
3.3.1. Pis 1 ................................................................................................................................ 20
3.3.2. Pis 2 ................................................................................................................................ 24
3.4. PLÀNOL FINAL DE LA DIVISIÓ ..................................................................................................... 29
4. VISTES DEL PROJECTE ............................................................................................................ 31
5. CONCLUSIONS ........................................................................................................................... 42
BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................ 44
ANNEX 1 .......................................................................................................................................... 45
ANNEX 2 .......................................................................................................................................... 47
ANNEX 3 .......................................................................................................................................... 48
ANNEX 4 .......................................................................................................................................... 49
Índex figures
PLÀNOL 1. MINIATURA 1 ............................................................................................................... 12
PLÀNOL 2. ZONES .......................................................................................................................... 14
PLÀNOL 3. PARETS DE CÀRREGA ............................................................................................... 15
PLÀNOL 4. DIVISIÓ 1 ...................................................................................................................... 16
PLÀNOL 5. DIVISIÓ 2 ...................................................................................................................... 17
PLÀNOL 6. DIVISIÓ 3 ...................................................................................................................... 18
PLÀNOL 7. DIVISIÓ 4 ...................................................................................................................... 19
PLÀNOL 8. PIS 1: MODEL 1 ............................................................................................................ 21
PLÀNOL 9. PIS 1: MODEL 2 ............................................................................................................ 22
PLÀNOL 10. PIS 1: MODEL 3 .......................................................................................................... 23
PLÀNOL 11. PIS 2: MODEL 1 ......................................................................................................... 24
PLÀNOL 12. PIS 2: MODEL 2 .......................................................................................................... 25
PLÀNOL 13. PIS 2: MODEL 3 .......................................................................................................... 26
PLÀNOL 14. PIS 2: MODEL 4 .......................................................................................................... 27
PLÀNOL 15. PIS 2: MODEL 5 .......................................................................................................... 28
PLÀNOL 16. MINIATURA 2 ............................................................................................................. 29
VISTA 1. PLANTA ............................................................................................................................ 32
VISTA 2. FAÇANES ......................................................................................................................... 33
VISTA 3. REPLÀ .............................................................................................................................. 33
VISTA 4. ENTRADA PRIMER PIS ................................................................................................... 34
VISTA 5. CUINA ............................................................................................................................... 34
VISTA 6. MENJADOR I DESPATX PRIMER PIS ............................................................................ 35
VISTA 7. MENJADOR, HABITACIÓ I LAVABO PRIMER PIS ......................................................... 36
VISTA 8. ENTRADA I CUINA SEGON PIS ...................................................................................... 37
VISTA 9. HABITACIÓ SEGON PIS .................................................................................................. 38
VISTA 10. BANY I HABITACIÓ SEGON PIS ................................................................................... 39
VISTA 11. MENJADOR SEGON PIS ............................................................................................... 40
VISTA 12. TRIBUNA I SAFAREIG ................................................................................................... 41
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
1. Introducció
4
1. Introducció
Vaig escollir aquest tema i no un altre perquè des de ben petita m'ha agradat
dissenyar, organitzar i fer plànols, i volia que estigués relacionat amb el Batxillerat
tecnològic que estudio. Com també pel fet que volia que m'ajudés a decidir el grau
universitari que m'agradaria estudiar, ja que l'arquitectura era una de les opcions.
De tots els treballs relacionats amb l'àmbit de la construcció, el que em va cridar
especialment l'atenció va ser el de rehabilitar i reformar un habitatge, atès que
vaig veure la possibilitat d'utilitzar el meu pis com a objecte del projecte i era una
idea que feia temps que es parlava en família. En una primera instància, volia que
fos una reforma per adaptar l'habitatge a minusvàlids. Tanmateix, una vegada
realitzada la primera entrevista amb el tutor de seguiment, qui em va introduir i
proposar la divisió horitzontal, consistent en la divisió d'un habitatge en més
fraccions independents una de les altres, i cercar la major informació possible pel
meu compte, vaig acabar per decidir dur a terme aquesta classe de reforma, ja
que tenia més possibilitats de convertir-se en realitat.
A més, les divisions horitzontals es troben en auge com a resultat de la crisi
econòmica, i el fet de portar a terme la reforma en el meu pis em permetia
treballar amb uns coneixements previs sobre l'objecte central del treball.
La idea central del projecte era aconseguir trobar la millor divisió horitzontal pel
meu pis, tot fent un estudi de les diferents opcions de divisió que em proporciona
l'habitatge tenint en compte diferents aspectes, i en tot moment aplicant les
normatives, l'estudi i la lògica per trobar la millor opció de divisió.
La memòria està estructurada en tres grans blocs; en primer lloc hi ha informació
prèvia al projecte per tal de presentar l'habitatge, les seves característiques i les
normatives que s'han aplicat, tot seguit el cos de la memòria, que és el projecte i
totes les possibles divisions amb els seus avantatges i desavantatges, i finalment
vistes de la reforma utilitzant un programa en 3D que permeten una millor
visualització del la reforma que s'ha portat a terme.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
1. Introducció
5
La informació sobre el bloc de pisos l'he extreta del servei d'Urbanisme de
l'Ajuntament de Terrassa juntament amb el fill de l'arquitecte que va dissenyar-lo,
que és veí d'aquest bloc i arquitecte conegut de la ciutat de Terrassa anomenat
Jan Baca i Pericot. Per altra banda, les normatives les he trobat en línia a les
webs oficials del Codi Tècnic d'Edificació, Generalitat de Catalunya i Ajuntament
de Terrassa.
A falta d'un plànol actual del pis, vaig haver de mesurar amb precisió cada detall
de llargada i amplada de l'habitatge per traçar-ne un dins al programa informàtic
AutoCAD, que és un programa de disseny per dibuixos en 2D i 3D utilitza't per
arquitectes, enginyers i aparelladors. A continuació, vaig dissenyar diverses
possibles divisions al mateix programa i vaig estudiar-ne els punts a favor i en
contra que oferien a fi de trobar la més adient i pràctica. Una vegada decidida la
millor divisió horitzontal, vaig modelar a un altre programa informàtic, anomenat
SketchUp que permet dissenyar també en 3D i ofereix una millor visió
tridimensional que l'AutoCAD, el pis tal i com es troba abans de la divisió i com es
trobaria després d'aquesta.
Finalment, vaig presentar la meva idea de divisió horitzontal al Sr. Jan Baca i vaig
poder fer-li una entrevista.
Un aspecte a tenir en compte és que en tractar-se d'un tema d'arquitectura no hi
ha una gran quantitat d'informació teòrica, ja que cada reforma és diferent atenent
a les circumstàncies de cada habitatge i el subjectivisme juga un paper important.
Per aquest motiu he procurat ser molt objectiva en el moment de descartar
possibles divisions per tal d'aconseguir una divisió adequada per a tothom.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
2. Marc teòric previ
6
2. Marc teòric previ
Constituït per la definició de divisió horitzontal, les lleis i normatives aplicades, i la
llicència de la divisió a l'Ajuntament de Terrassa, que són les bases del projecte.
2.1. Divisió horitzontal
La divisió horitzontal és el nom tècnic que rep la partició d'un habitatge en dues o
més fraccions per formar habitatges independents entre ells. Cada fracció rep un
coeficient de copropietat o participació del total de l'immoble i d'aquesta manera
es conforma una comunitat de propietaris en règim de propietat horitzontal.
La propietat horitzontal és la comunitat constituïda per tots els propietaris dels
domicilis d'un mateix edifici. Aquesta comunitat atribueix a cada un dels
propietaris, un dret singular i exclusiu sobre el pis corresponent i un dret de
copropietat conjunt i inseparable sobre els elements comuns de l'immoble
(escales, ascensors, solars, entrada, etc).
Aquest canvi s'ha d'inscriure en l'escriptura pública i al Registre de la Propietat.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
2.2. Lleis i normatives aplicades
7
2.2. Lleis i normatives aplicades
El govern d'Espanya estableix les exigències que han de complir els edificis en
relació amb els requisits bàsics de seguretat i habilitat en el marc normatiu del
Codi Tècnic de l'Edificació (CTE).
En la comunitat autònoma de Catalunya, la Propietat horitzontal és regulada per la
Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als
drets reals. Parla de la configuració de la comunitat i dels drets i deures dels
propietaris.
Les condicions d'habitabilitat es troben en el decret 141/2012 sobre condicions
mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. Com diu el títol del
decret, és on estan fixades les mínimes dimensions de construcció i d'habitabilitat
dels habitatges nous i preexistents.
A més, en la ciutat de Terrassa s'han d'aplicar les Normes Urbanístiques que
s'esmenten en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Són criteris i
condicions a tenir en compte segons la zona i sòl urbà.
Les normatives amb més importància del projecte són el decret 141/2012 i el
POUM, pel fet que, com he esmentat ja, estableixen els mínims requisits i
condicions que han de tenir els habitatges.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
2.2.1. Decret 141/2012
8
2.2.1. Decret 141/2012
Del decret 141/2012, l'annex 2 és el que més he utilitzat ja que fonamenta les
condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges preexistents, construïts amb
anterioritat a l'11 d'agost de 1984.
Els tres punts més bàsics i importants que estableix són que els habitatges han
d'estar compostos com a mínim d'una sala, una cambra higiènica i un equip de
cuina, la superfície útil no pot ser inferior a 36m² i ha d'estar dotat de l'equip
necessari per ser habitable i poder rebre la cèdula d'habitabilitat.
El decret fa una classificació de les rehabilitacions, i en aquest cas la intervenció
realitzada a l'habitatge pertany al grup E, que tracta de l'augment del nombre
d'habitatges per divisió d'habitatge preexistent (≤ 50% de la totalitat dels
habitatges) en el qual un dels habitatges s'haurà de considerar usat.
2.2.2. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
De les Normes Urbanístiques només ens interessen dos apartats. El Títol II Règim
Urbanístic del Sòl, capítol II Sòl Urbà, secció quarta Qualificació zones, subsecció
primera, A1.0. Nucli històric, que fa referència al centre de la ciutat de Terrassa i
té com a objectiu la preservació i protecció dels edificis com al nucli històric al qual
pertanyen. I el Títol III Ordenances de Volums i Usos, capítol I Ordenances
d'Edificació, secció primera, normes aplicables a tots els tipus, que aporta més
característiques que ha de tenir l'habitatge tenint en compte la situació geogràfica
de la ciutat.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
2.3. Llicència de divisió horitzontal
9
2.3. Llicència de divisió horitzontal
La llicència de divisió horitzontal s'ha de demanar a l'Ajuntament de Terrassa.
La poden demanar els propietaris o el responsable legal de l'habitatge a dividir, i
es necessita presentar el projecte, la nota simple o certificació del Registre de la
propietat on consti la descripció de la finca o edificació, i la proforma de
l'escriptura pública de divisió horitzontal simple o complexa.
El projecte s'ha d'entregar per duplicat, signat per la propietat de l'immoble o el
seu representant legalment identificat, el tècnic i el visat corresponent del Col·legi
Professional. Ha de constar la memòria justificativa de l'adequació del nombre
d'habitatges, els compliments dels requisits mínims d'habitabilitat per a segona
ocupació, una descripció de l'habitatge, l'antiguitat de la construcció i els
antecedents urbanístics de la llicència o llicències d'obres que emparen la
construcció de l'edificació. A més, s'ha d'acompanyar dels plànols necessaris per
deixar constància del nombre d'habitatges que es volen dur a terme així com la
superfície i l'ús que se li concedirà a cada un.
Els plànols mínims són; el plànol de situació i emplaçament vigent d'acord amb el
POUM, el plànol de distribució de totes les plantes, acotat i superficiat amb
indicació de la destinació de totes les estances a escala no inferior a 1:100, i un
plànol de seccions i alçats ben acotats. I s'ha d'adjuntar una fotografia actual de la
façana.
La taxa de l'any 2014 és de 234,04€ de quota base.
El termini legal de resolució i silenci administratiu és d'un mes.
Els serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Terrassa tenen un servei d'arxiu que
proporciona els plànols i tot el contingut relacionat amb el bloc de pisos que
demanis. Vaig poder aconseguir els permisos de la construcció, dades importants
referents als materials de la construcció i plànols a escala 1:50.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3. Projecte de divisió horitzontal
10
3. Projecte de divisió horitzontal
Està compost per la memòria descriptiva, les possibles divisions, els models de
divisió i el plànol final.
3.1. Memòria descriptiva
La memòria descriptiva dóna a conèixer la situació de l'habitatge abans dels
canvis que es volen efectuar i la divisió horitzontal que es vol dur a terme.
3.1.1. Objecte del projecte
La divisió horitzontal s'ha dut a terme en el cinquè pis del bloc de pisos situat a la
rambla d'Ègara cantonada amb carrer Iscle Soler del centre de Terrassa.
L'entrada a l'edifici s'efectua per la rambla d'Ègara, número 154.
Es tracta d'un bloc de set habitatges de renta limitada i grup primer, construït l'any
1961 per l'arquitecte Joan Baca i Reixach.1
Cada vivenda consta actualment de sis habitacions i tres banys.
1 Joan Baca i Reixach (1905-2003): Arquitecte amb obres en diferents municipis de Catalunya. En
la ciutat de Terrassa és on podem trobar més obres seves. Les més destacades són; el Teatre Principal, el Casino del Comerç, el cinema Catalunya i la Caixa d'Estalvis de Terrassa
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.1.2. Dades de la construcció
11
3.1.2. Dades de la construcció
Les dades següents estan extretes dels documents de construcció que disposa
l'Ajuntament de Terrassa, als quals vaig tenir accés.
Els fonaments són a base de formigó en rases i pous, l'estructura de planta baixa
és a base de pilars i jàsseres de formigó armat amb seccions i barnillatge, i els
sostres de la planta baixa estan formats per biguetes de formigó armat i revoltons,
i a les altres plantes a base de peces de ceràmica armades.
Les parets són a base de peces d'obra cuita massissa i perforada de 25x15x9 cm,
el material d'unió és morter de ciment Portland, i la distribució interior està
formada mitjançant envans de maó d'1/4 presos amb guix a excepció de les
quatre primeres filades que són amb ciment ràpid.2
Els arrebossats exteriors són estucats amb morter de cal i ciment pintats
posteriorment i els interiors són amb guix. La fusteria és de fusta de pi, així com
els tiradors, espiells òptics i panys tipus Reines.
Les terrasses són del tipus a la catalana, és a dir, solera flotant.
Les persianes són de llibret de pala fixa i enrotllables, i els aparells sanitaris i tots
els seus elements com tovallolers, porta-rotllos, miralls, etc. són de marca Roca.
Totes les aigües pluvials i residuals s'evacuen a través de baixants als desaigües
generals del carrer.
2 Morter de ciment Portland: Barreja de ciment Portland amb sorra fina i aigua que actua com a
conglomerat
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.1.3. Descripció del plànol
12
3.1.3. Descripció del plànol
El pis no disposava de cap plànol en un format compatible amb l'AutoCAD, per
aquest motiu vaig haver d'elaborar-lo jo mateixa mesurant amb precisió totes les
mesures de la planta i mobles amb una cinta mètrica.
Aquest plànol està a escala reduïda 1:200, per veure'l a escala 1:100 i la llegenda
emprada, consultar l'annex 1. El plànol acotat i superficiat és a l'annex 2.
La superfície edificada o construïda és la que inclou els tancaments exteriors i
interiors, és a dir, és tota la superfície delimitada per les parets que donen a
l'exterior incloent parets interiors, instal·lacions i portes, i excloent l'ascensor, el
muntacàrregues i celoberts. Per altra banda, la superfície útil és la suma de les
superfícies netes de tots els espais que conformen l'habitatge, en altres paraules,
la que també exclou les parets interiors, instal·lacions i portes.
En aquest cas parlem d'una planta de 234.75m² de superfície total edificada dels
quals 193.67m² són útils.
Plànol 1. Miniatura 1.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.1.3. Descripció del plànol
13
L'ús de les estances i distribució dels mobles representada és l'actual.
El pis consta de sis habitacions i tres lavabos, dues de les habitacions amb lavabo
individual. L'habitació de matrimoni i principal és la més gran de les sis amb
lavabo integrat situada al costat del menjador. Dos dels lavabos contenen dutxa i
l'altre banyera.
Dues de les habitacions són despatxos; un interior al costat del rebedor i un altre
que dóna a la façana del carrer Iscle Soler.
El menjador té una superfície útil de 43.62m² i vistes a la rambla d'Ègara des
d'una de les dues finestres o des de la terrassa, i conté una llar de foc igual que
en tots els immobles de l'edifici. S'hi pot accedir tant pel rebedor com des del llarg
passadís provinent de la cuina.
La cuina és en forma d'U amb placa de cocció, i s'ha de travessar per arribar a la
tribuna on es troben la rentadora i el congelador. Al final de la tribuna es troba el
safareig, ideal per estendre la roba pel fet que rep una gran quantitat de llum
natural provinent del celobert.
A prop de la cuina es troba un dormitori amb lavabo integrat, de mida més petita
que les altres que s'utilitza com a zona de la planxar.
El pis està equipat amb una caldera situada al safareig, radiadors a cada habitació
amb el termòstat al menjador, un ascensor, un muntacàrregues i el quadre
general de comandament situat al passadís del menjador a la cuina.
L'entrada a l'habitatge es pot efectuar per dues portes. Aquest fet és un dels
motius pels quals la divisió horitzontal és idònia ja que no s'hauria de crear una
segona entrada. L'accés per dues portes contraposades es deu a l'època de
construcció del bloc de pisos.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.1.3. Descripció del plànol
14
En els anys 60, les famílies benestants disposaven de servei, i per aquesta raó
una zona de la casa estava destinada a ser la residència d'aquest. En el plànol
següent podem diferenciar les dues zones; la dels propietaris en verd i la del
servei en blau.
La zona dels propietaris és la més amplia, agradable i la que dóna a les dues
façanes, està composta per l'ampli menjador i la terrassa, tres de les habitacions,
dos dels banys, els dos despatxos i el rebedor.
Per contra, la zona del servei disposa solament d'una de les habitacions del pis,
un bany, la cuina, la tribuna i el safareig.
Fins i tot, el terra d'ambdues zones és diferent, el dels propietaris és parquet
mentre que el del servei consisteix en rajoles de ceràmica.
La divisió horitzontal aprofitant aquestes dues regions no és factible perquè la
zona de servei no té sortida a cap de les dues façanes, fet que la normativa
prohibeix.3 A més, és una zona que no disposa de massa llum natural tot i
l'existència del celobert.
3 Norma del punt 3.6 de l'apartat 3 Requisits d'habitabilitat exigibles, del Decret 141/2012, annex 1
Plànol 2. Zones.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.2. Divisions
15
3.2. Divisions
He dissenyat un total de quatre divisions diferents que formen en tots els casos
dues fraccions pel fet d'haver-hi dos accessos.
La situació de les parets mestres i la posició de les bigues s'ha de tenir en compte
a l'hora de tirar parets o construir-ne, ja que en cas contrari afectaria l'estabilitat
de l'edifici. Gràcies a la informació obtinguda del meu veí, arquitecte i fill de
l'arquitecte constructor, vaig aconseguir la seva distribució. Les parets de càrrega i
les bigues del sostre es mostren en el següent plànol en color groc.
Els baixants dels inodors s'han de tenir també en compte pel fet que necessiten
una pendent superior al 2%, i per aquest motiu he procurat no canviar la seva
ubicació.
Els envans que separen els dos habitatges creats han de ser de 14cm mínim i per
aquesta raó en algun cas que més endavant explico, s'han reforçat.
Els canvis que es produirien són en color blau marí, i s'ha representat una idea de
la distribució de les estances.
Plànol 3. Parets de càrrega.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.2.1. Divisió 1
16
Plànol 4. Divisió 1.
3.2.1. Divisió 1
Aquest primera divisió es basa en utilitzar una sola entrada i tancar l'altra.
Es tancaria l'entrada que dóna al passadís directament perquè l'altra ofereix el
rebedor on es construiria una petita entrada comuna que donaria accés als dos
habitatges, i el prolongat passadís que unia inicialment el menjador i la cuina es
dividiria per la meitat.
L'habitatge de l'ala oest ocuparia el menjador i l'habitació principal amb el lavabo
inclòs, mentre que l'altre ocuparia el centre i l'ala est. Les superfícies útils serien
78 i 111m² respectivament.
L'habitatge més petit situat a l'ala oest seria idoni per a una parella, i situaria la
cuina a un racó del menjador, al costat de la terrassa per aprofitar-la com a sortida
de fums i entrada de claror.
Els inconvenients d'aquest model són varis; no s'aprofitaria l'avantatge de la
planta de tenir dues portes d'accés, el passadís que es divideix no s'hi podria
treure cap utilitat, ja que és massa estret i llarg, s'haurien de travessar dues portes
per aconseguir entrar al pis, i l'espai del rebedor i despatx inicial es desaprofitaria
considerablement.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.2.2. Divisió 2
17
Plànol 5. Divisió 2.
3.2.2. Divisió 2
La segona divisió aprofita les dues entrades inicials i les pilastres oposades i
alineades que estan situades al centre del menjador.4
Les pilastres conformarien una paret de separació entre els dos pisos, dividint el
menjador per la meitat, i l'envà del lavabo del dormitori principal amb el despatx,
s'allargaria i s'eixamplaria separant els dos habitatges.
Els dos pisos serien de superfícies bastant diferents; un de 71.65m² idoni per una
parella, i l'altre d'uns 120m².
En el pis petit, situat al nord-oest, la cuina es trobaria just a l'entrada i la sortida
de fums s'efectuaria pel celobert de l'ascensor.
L'inconvenient es torna a trobar en el llarg passadís perquè la meitat del menjador
pertanyent al pis més gran quedaria aïllat de la resta d'habitacions i cauria en
desús. A més, la diferència de superfícies també és un inconvenient.
4 Pilastra: Pilar o columna pertanyent a la paret amb funció estructural o decorativa. En aquest cas,
decorativa
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.2.3. Divisió 3
18
3.2.3. Divisió 3
La tercera divisió consisteix en segregar més equivalentment l'habitatge.
El passadís llarg que va inicialment de la cuina al menjador es partiria, però no per
la meitat d'aquest com en les divisions anteriors, si no a l'alçada dels armaris.
D'aquesta manera es crearia a banda i banda un petit espai de magatzem. A la
zona nord, també es partiria el passadís i s'ampliaria un dels despatxos.
Els dos pisos tindrien capacitat per a dues famílies de quatre o tres components.
Pel pis situat al sud-est, s'hauria de fer un forat a una paret de càrrega per tal de
que la tribuna es converteixi en un passadís que porti a la sala d'estar, a una
habitació i a un lavabo. El segon pis al nord-oest tindria la cuina al gran menjador,
i podria aprofitar el petit espai de magatzem com a rebost. Posseiria un ampli
rebedor amb dues habitacions i un lavabo. Les superfícies serien de 87.81m² pel
pis sud-est i 105.86m² per l'altre.
L'inconvenient és que per arribar a la sala d'estar, a una habitació i a un lavabo
s'hauria de passar obligatòriament per la cuina, que no és massa recomanable, i
cal afegir, que la zona de tribuna inicial és bastant inestable quan a la
temperatura; molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
Plànol 6. Divisió 3.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.2.4. Divisió 4
19
3.2.4. Divisió 4
La quarta divisió es basa una mica en dues de les separacions anteriors.
La segregació en el passadís que va de la cuina al menjador es mantindria en la
mateixa situació que en el tercer model, dividint-lo a l'alçada dels armaris, i l'envà
que separaria per l'altre costat seria el del lavabo del dormitori principal com en la
segona divisió. Amb aquesta divisió s'aconseguiria que les superfícies útils fossin
casi idèntiques; pel situat sud-est 93.67m² i pel pis nord-oest 100.14m².
El pis nord-oest seria idoni per una parella, la cuina se situaria al menjador i el
despatx es convertiria en la zona de la planxa i rentadora.
Aquesta separació és la més adequada ja que la superfície queda dividida
equivalentment, s'aprofiten les dues portes d'accés i totes les habitacions,
compleixen les normatives i ambdós pisos reben llum natural per igual.
Un cop decidida la divisió, vaig crear diferents models per trobar el més òptim per
dur a terme.
Plànol 7. Divisió 4.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3. Models de divisió horitzontal
20
3.3. Models de divisió horitzontal
Una vegada decidida la divisió entre els dos pisos, els canvis a l'interior de cada
un són independents un de l'altre. Per aquest motiu, les modificacions es troben
per separat, i quan obtingui el millor model per cada pis tindré finalment la
distribució acabada.
El pis 1 és el situat a l'est i el pis 2 a l'oest del plànol.
L'aplicació de les normatives la vaig aplicar més acuradament una vegada
obtingut el plànol final.
Els canvis continuen representats en color blau marí, aquesta vegada en plànols a
escala 1:100.
3.3.1. Pis 1
En el pis 1 es podria conservar la distribució actual perquè disposa de cuina i
quatre habitacions amb el desavantatge que no disposaria de sala d'estar.
Tanmateix, per aprofundir més en la reforma, vaig decidir canviar també la
distribució d'aquest i vaig crear 3 models diferents.
La paret est de la última i més gran habitació d'aquest pis, és la primera del bloc
de pisos que no disposa d'un bloc de pisos veí que la resguarda del fred i del vent
perquè l'edifici contigu s'acaba al quart. Com és de les habitacions amb més
baixes temperatures, s'ha reforçat el mur amb aïllant tèrmic en tots els casos.
L'entrada al pis no es mostra als plànols per motius d'enquadrament i perquè
resta igual en tots els casos.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.1. Pis 1
21
En el primer model, l'habitació del costat de la cuina es convertiria en la principal i
continuaria incloent el lavabo que canviaria la posició de la porta d'accés i
guanyaria superfície amb l'inicial. Les dues habitacions del final es convertirien en
un menjador i en el passadís de la cuina al menjador s'hi construirien armaris. La
cuina, el despatx, el safareig i un dels lavabos quedarien igual.
Si es volguessin dues habitacions, el despatx es podria transformar en un
dormitori individual.
Els problema d'aquest primer model és que l'habitació principal seria bastant
petita ja que des dels peus del llit fins a la paret només hi ha 40cm, i a més, és
recomanable que rebi llum natural i no des de la tribuna.
Plànol 8. Pis 1: model 1. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.1. Pis 1
22
El segon model fa una reforma més profunda.
La cuina passaria a ser de península i la porta d'accés al safareig canviaria de
situació, l'habitació interior desapareixeria tirant la paret amb la cuina, i el seu
lavabo es convertiria en un estudi. El passadís tindria armaris en tot el seu
recorregut i acabaria a la sala d'estar que s'hauria format pel despatx i una de les
habitacions inicials. Només restaria una habitació que seria la principal.
Si es volgués una segona habitació, el despatx s'hi podria convertir encara que la
seva superfície seria molt reduïda.
Aquest segon model, tot i complir més normatives que el primer i presentar una
bona distribució, no acaba d'aprofitar del tot la superfície útil que disposa el pis.
Plànol 9. Pis 1: model 2. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.1. Pis 1
23
El tercer model és una variació del anterior on es manté la cuina inicial.
L'habitació de matrimoni i la sala d'estar se situen com en el segon model, i
l'habitació interior s'ajusta a una habitació individual. El seu lavabo inicial torna a
guanyar espai i es converteix en un despatx.
Aquest tercer model és el més òptim perquè aprofita molt més l'espai que els
altres models anteriors i aconsegueix ser un pis de tres habitacions amb sala
d'estar ideal per a una família de tres components.
Plànol 10. Pis 1: model 3. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.2. Pis 2
24
3.3.2. Pis 2
Per l'altre pis vaig dissenyar cinc models diferenciats.
El primer model consistiria en el descrit en les divisions. És a dir, la cuina se
situaria al menjador i el despatx es convertiria en la zona de la planxa i rentadora.
El bany tindria un doble accés, i s'hi podria accedir tant des del passadís com des
de l'habitació principal.
La nova zona de planxa i rentadora no es podria convertir en una habitació perquè
no disposa de cap obertura en façana a l'espai públic ni via d'entrada de llum
natural.5
L'únic inconvenient d'aquest model és el no aprofitament de l'espai del rebedor.
5 Norma del punt 5.2 de l'apartat 5 Peces, del Decret 141/2012, annex 1
Plànol 11. Pis 2: model 1. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.2. Pis 2
25
El segon model situaria la cuina en forma d'U a l'habitació inicial, al costat del
bany. L'habitació ocuparia la meitat del menjador per la banda nord, i s'hauria de
retirar la llar de foc per tal de guanyar espai. L'entrada al bany s'efectuaria per
l'ampli rebedor que podria convertir-se en una petita sala d'estar.
Aquest segon model, tot i aprofitar el menjador per crear una habitació i estar
bastant aprofitat, els seus inconvenients serien que la cuina és enorme per un pis
d'una sola habitació, i a la zona de la nova sala d'estar s'hi podria treure més
utilitat.
Plànol 12. Pis 2: model 2. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.2. Pis 2
26
El tercer model tindria la cuina de cantonada just a l'entrada del pis, l'accés al
lavabo s'efectuaria per l'habitació principal i quedaria un ampli menjador. La
rentadora i assecadora passarien a formar part del lavabo que admetria una
segona entrada directament des de la cuina.
L'inconvenient seria que per utilitzar el servei s'haurien de veure obligats a passar
o pel dormitori o per la cuina que no és massa recomanable, i per un habitatge
d'una habitació el menjador seria massa gran i estaria desaprofitat. A més, seria
convenient que aquest pis tingués dues habitacions a causa de la superfície que
disposa.
Plànol 13. Pis 2: model 3. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.2. Pis 2
27
El quart model aconseguiria tenir dues habitacions.
La principal estaria al menjador per la banda sud perquè inclouria la terrassa i un
petit armari, es reduiria la porta corredissa del balcó per tenir més privacitat, i es
delimitaria l'habitació aprofitant les pilastres. L'altra habitació, situada a l'habitació
principal inicial, també podria ser per dues persones o es podria convertir en un
ampli despatx. La cuina estaria també en el rebedor de cantonada.
L'inconvenient és que el dormitori principal estaria lluny del lavabo i tindria una
superfície gran de 20m².
Plànol 14. Pis 2: model 4. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.3.2. Pis 2
28
L'últim model és la combinació dels tres anteriors.
La cuina se situaria just a l'entrada com en els models tres i quatre, i l'habitació
principal en el menjador com en el segon model. El dormitori principal inicial
podria ser una altra habitació, però per tal de que les dues habitacions disposin de
la mateixa proximitat al lavabo, es canviaria la situació d'aquest i se situaria al
mig. Es crearia un distribuïdor, que portaria al lavabo i a habitació.
Aquest últim model aconsegueix aprofitar l'espai del rebedor i menjador, i tenir
dues habitacions.
Plànol 15. Pis 2: model 5. E. 1:100
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.4. Plànol final de la divisió
29
3.4. Plànol final de la divisió
El següent plànol està a escala reduïda 1:200, per veure'l a escala 1:100,
consultar l'annex 3.
Una vegada decidida la distribució final vaig aplicar més detalladament les
diferents normatives per tal de que ambdós pisos els hi sigui concebuda la cèdula
d'habitabilitat.
Les superfícies totals edificades són 118.44m² pel primer pis i 116.31m² pel
segon, i 93.67 i 100.14m² de superfície útil respectivament.
En els dos pisos s'han col·locat radiadors amb la mida i capacitat corresponent a
la superfície, i els interruptors, endolls, termòstats, quadres generals de
comandament i connexió, i caixes de connexió d'antena i telèfon en els llocs més
adients i tal i com indiquen les ordenances.
Plànol 16. Miniatura 2.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
3.4. Plànol final de la divisió
30
En el primer pis, el situat a l'est, la finestra del despatx s'amplia per millorar
l'entrada de llum provinent de la tribuna, la longitud dels armaris del passadís
s'escurça per tal de que la sala d'estar passi a ser un menjador amb capacitat per
a una taula de sis persones, a la banyera s'instal·la una mampara perquè pugui
utilitzar-se també de dutxa, i la porta del lavabo es converteix en corredissa
perquè s'hi pugui inscriure un cercle d'un metre i vint centímetres de diàmetre
lliure de l'afectació del gir de les portes i equipaments fixos.6 A més, la porta del
dormitori principal s'amplia perquè mesurava 71cm en comptes dels 80cm
d'ample que s'indiquen en la normativa, i la porta del passadís amb la cuina
desapareix per aconseguir una millor mobilitat interior.7
En el segon pis, el situat a l'oest, la porta del lavabo també es converteix en
corredissa per la mateixa raó que en el primer pis, i a l'habitació principal no es
pot treure la llar de foc perquè la sortida de fums comunica amb tots els veïns.
Com a conseqüència d'aquest fet, només es pot tapiar. L'envà que es construeix
per aquest dormitori s'alinea amb la paret mestre i en conseqüència es pot
extreure la columna que hi havia per tal de guanyar espai. Una porció de paret
mestre del menjador i les pilastres que feien una funció de decoració també
s'extreuen pel mateix motiu.
El distribuïdor dóna accés al lavabo i a les dues habitacions, i s'hauria de situar
una porta corredissa entre aquest i el menjador per separar estàncies. La cuina és
de cantonada i perquè no es trobi addicionada amb el rebedor es crea un envà de
poca llargada per separar. La porta d'entrada al pis canvia de direcció per tal de
tenir primer una visió del menjador i no de la cuina.
6 Punt 3.4. Accessibilitat de l'apartat 3 Requisits d'habitabilitat exigibles als habitatges, del Decret
141/2012, annex 1 7 Punt 3.4. Accessibilitat de l'apartat 3 Requisits d'habitabilitat exigibles als habitatges, del Decret
141/2012, annex 1
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
31
4. Vistes del projecte
Vaig trobar que seria interessant realitzar dins el programa de disseny i modelatge
Google SketchUp dues maquetes en 3D; una del pis tal i com és actualment, i
l'altra com quedaria una vegada realitzada la divisió per tal de complementar el
projecte i ajudar a entendre encara amb més facilitat els canvis que es durien a
terme.
Vaig triar aquest programa atès que és gratuït, ofereix molt bones perspectives,
colors, detalls i textures, i no és gaire complex comparat amb l'AutoCAD.
Per tal de poder realitzar amb èxit les maquetes vaig tornar a fer ús de la cinta
mètrica per mesurar tots els alçats, tant de parets i envans, com de mobles i
instal·lacions. Així doncs, les mides dins al programa són totes reals, i en el cas
de la primera maqueta, els mobles són idèntics a la realitat.
Les 12 vistes que a continuació es mostren es troben orientades cap al nord,
exceptuant les façanes i el menjador per raons d'enquadrament. La primera
imatge serà sempre la d'abans de la divisió i la segona de després.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
32
Començarem amb una vista general de tota la planta.
Vista 1. Planta.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
33
Les dues façanes que es mantenen igual; la primera correspon a la de la rambla
d'Ègara i la segona a la del carrer Iscle Soler.
Vista 2. Façanes.
El replà, l'ascensor i el muntacàrregues.
Vista 3. Replà.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
34
L'entrada al primer pis i el passadís.
Vista 4. Entrada primer pis.
La cuina resta igual abans i després.
Vista 5. Cuina.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
35
La segona habitació i despatx del primer pis.
Vista 6. Menjador i despatx primer pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
36
Menjador, habitació principal i lavabo del primer pis.
Vista 7. Menjador, habitació i lavabo primer pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
37
Entrada i cuina del segon pis.
Vista 8. Entrada i cuina segon pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
38
Habitació principal del segon pis.
Vista 9. Habitació segon pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
39
Bany, segona habitació i distribuïdor del segon pis.
Vista 10. Bany i habitació segon pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
40
Menjador orientat cap a l'est.
Vista 11. Menjador segon pis.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
4. Vistes del projecte
41
I finalment, la tribuna i el safareig que no pateixen cap canvi.
Vista 12. Tribuna i safareig.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
5. Conclusions
42
5. Conclusions
He aconseguit l'objectiu principal que m'havia plantejat; la divisió horitzontal més
òptima i adequada atenent a les circumstàncies del pis. A més, es tracta d'un
projecte real que es podria dur a terme sense presentar problemes ja que
compleix totes les normatives i ambdós pisos obtindrien la cèdula d'habitabilitat.
En tractar-se d'un treball d'arquitectura només m'he pogut guiar per les
normatives, els consells dels professionals o les meves pròpies idees. El
subjectivisme juga un gran paper en aquests projectes per la raó que les reformes
et poden agradar més unes que les altres, i per aquest motiu, com ja he dit a la
introducció, he procurat ser molt objectiva atenent a l'època actual i a les
necessitats quotidianes, i considero que ha sigut un repte difícil però aconseguit.
He seguit tots els passos que m'havia plantejat en un principi. La lectura i
comprensió de les normatives va ser una mica feixuga, tot i així, vaig rebre l'ajuda
del tutor de seguiment i del Sr. Jan Baca en aquells aspectes amb més dificultats
com la lectura en un codi més tècnic.
En la confecció del plànol de la planta l'habitatge vaig invertir molt temps, més del
que havia planejat, pel fet que havia de ser rigorosa en no obviar cap detall que
podia convertir-se en important. Pel que fa a l'elaboració tridimensional de
l'habitatge, al principi vaig haver de visualitzar uns tutorials que proporciona el
web del programa per començar a familiaritzar-me amb aquest, i una vegada
apresos els conceptes bàsics em vaig posar a dissenyar. Un altre dels problemes
amb els que em vaig trobar va ser que vaig crear un fitxer molt gran, de manera
que va augmentar la lentitud del programa.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
5. Conclusions
43
M'hauria agradat poder haver realitzat el pressupost de la reforma, tanmateix, el
Sr. Jan Baca em va recomanar no fer-lo a causa de la dificultat que presenta ja
que engloba una gran quantitat d'àmbits arquitectònics, afegint també que la
superfície de la planta augmentava la dificultat dels càlculs, i no vaig tenir més
remei que desestimar-ho.
Acabo el treball amb un bon coneixement sobre en què consisteix una divisió
horitzontal, de les normatives aplicades i dos dels programes de modelatge i
disseny de dues i tres dimensions que els arquitectes, aparelladors, enginyers i
interioristes utilitzen a diari, com són l'AutoCAD i l'SketchUp. Per descomptat, el
treball ha estat una bona experiència ja que m'ha introduït en un àmbit en el que
no havia treballat mai i m'ha fet donar compte que no és al que em vull dedicar.
M'agradaria afegir que és un bon treball per aquells que estiguin interessats en el
món de l'arquitectura, perquè com jo, els pot servir per descobrir si els interessa o
no aquesta disciplina, i els convido a provar de dur a terme una divisió horitzontal
al seu propi habitatge.
Abans de començar aquest projecte no sabia de l'existència de les divisions
horitzontals, i durant el temps que l'he treballat m'he donat compte que és un tema
actual, fins al punt que un dels meus veïns té pensat en portar-lo a terme, i el meu
projecte de recerca pot ser-li de gran utilitat.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Bibliografia
44
Bibliografia
Documents en línia
AJUNTAMENT DE TERRASSA. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de
Terrassa [en línia]. Terrassa. 2003.
<https://seuelectronica.terrassa.cat/c/document_library/get_file?uuid=8e9ff9b3-
51c4-43c1-b687-0f04806204ee&groupId=16> [Consulta: 1 novembre 2014]
GENERALITAT DE CATALUNYA. Decret 141/2012 sobre condicions mínimes
d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat [en línia]. Barcelona:
Departament de Territori i Sostenibilitat. 2012.
<http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Normativa%20i%20docu
mentacio/Documentacio/Habitatge_millora%20urbana/Habitatge/publicacions2/22
%20Decret%20141_2012/decret141_imp.pdf> [Consulta: 1 novembre 2014]
GENERALITAT DE CATALUNYA. Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del
Codi Civil de Catalunya [en línia]. Barcelona: Departament de Justícia. 2006.
<http://civil.udg.es/normacivil/cat/CCC/pdf/L5.pdf> [Consulta: 1 novembre 2014]
Pàgines web
AJUNTAMENT DE TERRASSA. Seu electrònica.
<https://seuelectronica.terrassa.cat/web/seu> [Consulta: 1 novembre 2014]
AUTOCAD. Autodesk. Productes AutoCAD. <http://www.autodesk.es> [Consulta:
1 novembre 2014]
GOBIERNO DE ESPAÑA. Código Técnico de la Edificación.
<http://www.codigotecnico.org/web/> [Consulta: 1 novembre 2014]
SKETCHUP. <http://www.sketchup.com/es> [Consulta: 1 novembre 2014]
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 1
45
Annex 1
El plànol es troba orientat cap al nord i a escala 1:100.
La simbologia utilitzada és la següent:
Endoll
Interruptor
Regulador d'intensitat de la llum
Interruptor doble
Timbre
Caixa de connexió de telèfon
Caixa de connexió d'antena (televisor i ràdio)
Termòstat
Quadre general de comandament i connexió
Videòfon
Nevera
Congelador
Rentaplats
Rentadora
Radiador
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 1
46
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 2
47
Annex 2
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 3
48
Annex 3
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 4
49
Annex 4
Jan Baca i Pericot (Terrassa, 1934) és el veí del sisè pis, fill de l'arquitecte Joan
Baca i Reixach i arquitecte de diverses cases de particulars i obres destacades a
la ciutat de Terrassa com el Centre Cultural, el Bisbat, l'edifici del Diari de
Terrassa i les últimes dues centrals de Caixa Terrassa.
Terrassa, 26 de setembre de 2014
Veus viable la divisió horitzontal en aquests habitatges?
Sí que és un projecte viable però ens trobem amb l'inconvenient de les parets de
càrrega que el delimiten molt. Actualment, les estructures són a base de formigó, i
dur a terme una segregació resulta més fàcil ja que es poden tirar i construir
sense cap problema estructural.
Has dut a terme alguna divisió horitzontal? En quines dificultats t'has trobat?
La veritat és que no he fet masses divisions perquè sóc més d'obres noves. I les
divisions que he dut a terme han estat sempre en cases sense parets de càrrega i
llavors no m'he trobat amb problemes estructurals com el d'aquest bloc de pisos.
El problema més freqüent és el dels desguassos del vàter però amb l'avanç
tecnològic que tenim tot és possible.
Què et sembla el meu projecte de divisió horitzontal? Canviaries alguna cosa?
És un projecte poc funcional pel que fa a l'estructura interna de distribució, però
com he dit abans, es tracta d'un habitatge amb parets de càrrega que no es poden
tocar i per la qual cosa la distribució queda molt condicionada i no s'hi pot fer res
més.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
Annex 4
50
Per la teva experiència, podries fer una aproximació del pressupost que creus que
costaria la reforma total d'una planta?
És difícil dir una xifra exacte perquè s'han de sospesar molts factors i per tant és
molt complexa de calcular. El pressupost dels meus projectes me'ls porta una
empresa especialitzada en aquest àmbit, però per la meva experiència puc dir que
pot costar uns 120.000 euros o més cada planta. Les estances d'un habitatge que
tenen un cost més alt són la cuina i el bany, i en aquest projecte s'ha de tenir en
compte que hi haurà una cuina i un bany totalment nous.
La crisi és un dels motius pels quals els propietaris volen dur a terme divisions
horitzontals, quins altres factors creus que influeixen?
A part de la crisi, influeix també el fet que abans, els blocs de pisos i cases que es
construïen tenien habitacions i superfícies molt amplies que en aquests temps
moderns no es necessiten perquè el que s'intenta actualment és aprofitar al
màxim la superfície útil. En el districte de l'Eixample de Barcelona, composta per
blocs de pisos construïts seguint el Pla Cerdà 1860, sé que s'han dut a terme
varies divisions horitzontals de fins a tres divisions.
Veus futur a les divisions horitzontals?
Clar que sí, però hi haurà un moment que ja no es podran segregar més
habitatges perquè ja s'hauran dividit tots i la superfície estarà més que aprofitada.
PROJECTE DE DIVISIÓ HORITZONTAL
51