projecte de direcciÓ - escolacarmeauguet.cat · projecte de direcció escola carme auguet 6...

Escola Carme Auguet

1

PROJECTE de

DIRECCIÓ

Codi de centre 17001887

Nom centre Escola Carme Auguet

Servei Territorial Girona

Població Girona

Període 2016-2020

Laura Serrats i Gironella

Projecte de Direcció Escola Carme Auguet

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE ............................................................................ 4

2. VISIÓ DE LA DIRECCIÓ ....................................................................................... 5

3. DIAGNOSI DE L’ESCOLA CARME AUGUET ........................................................ 7

3.1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE....................................................................... 7

3.2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL .............................................................. 9

3.3. ANÀLISI DELS RESULTATS EDUCATIUS .................................................. 11

3.4. ESTRATÈGIES DE MILLORA ...................................................................... 12

4. OBJECTIUS, ACTUACIONS I INDICADORS D’AVALUACIÓ .............................. 14

5. CONCRECIONS ORGANITZATIVES .................................................................. 23

6. MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES ................................................... 25


3

EQUIP DIRECTIU:

Secretària: Roser Bodro Marimont

Cap d’estudis: Maria Carolà Vilà

Directora: Laura Serrats Gironella


4

1. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

Des de fa nou cursos l’escola Carme Auguet ha realitzat un canvi pedagògic i

organitzatiu de gran magnitud per a millorar la proposta educativa i dissenyar un

projecte educatiu adequat a l’entorn i a les línies educatives del Departament

d’Ensenyament. Vaig arribar a l’escola el curs 2006-2007 i des del curs 2007-2008

desenvolupo les funcions de cap d’estudis, per tant he tingut la sort de poder formar

part de l’equip docent i directiu que ha liderat i aplicat aquest canvi.

El darrer projecte de direcció de la Pilar de Bolós s’ha orientat al disseny d’un projecte

educatiu d’innovació curricular basat en la ciència i la tecnologia que ha acabat de

donar forma a les millores introduïdes els cursos anteriors per tal d’adaptar la manera

de treballar i de funcionar del centre a les necessitats de l’alumnat i de la societat.

Acabats aquests quatre anys i valorant l’experiència adquirida, el coneixement que

tinc del centre i el fet que ocupo una de les poques places definitives al centre, em

sento amb la responsabilitat de continuar el projecte engegat aprofitant tots elements

positius del centre que s’han posat de manifest durant aquesta etapa, però alhora

proposant nous objectius per prosseguir en la millora de la qualitat educativa del

centre. Compto amb el suport directiu de la Maria i la Roser, que han ocupat de

manera alterna el càrrec de secretària els darrers quatre cursos, i com a equip ens

veiem amb ganes i coratge per afrontar el lideratge de l’escola.

El projecte que es presenta a continuació pretén ser una proposta raonada, d’acord a

la línia pedagògica iniciada i a la realitat del centre, per a la de millora de l’escola des

del curs 2016-2017 al curs 2019-2020. Per a la seva elaboració es parteix d’un anàlisi

de la situació actual per tal de concretar les millores que es desenvolupen en els

objectius, les estratègies d’actuació i les activitats per assolir-los i dels quals s’aporten

també els indicadors d’avaluació. Finalment es descriuen les concrecions

organitzatives i el procés de retiment de comptes.


5

2. VISIÓ DE LA DIRECCIÓ

“Una organització intel·ligent genera un saber específic que

és més que la suma del saber de tots els membres que la

conformen”.

Creiem que un centre educatiu és una organització humana i com a tal necessita una

coordinació liderada, racional i planificada de tots els instruments, recursos i activitats

amb un propòsit que el nostre equip considera la seva missió: arribar a obtenir amb la

major qualitat possible uns objectius compartits respectant els processos per a la

consecució d’aquests objectius.

Els membres d’aquest projecte compartim la idea de funció directiva com un element

dinamitzador, encaminat a la consecució d’una organització creativa, dinàmica i

flexible. Partim de la base d’un equip en el qual tots els membres participen, en el que

cada òrgan és responsable de la seva funció i en el que s’han d’estimular i donar

suport a les iniciatives, per tant creiem en un lideratge distribuït.

Donem molta importància a la comunicació, que ha de ser oberta i fluida en totes les

direccions, per a afavorir el procés constant de retroalimentació, que és el que permet

la participació i la suma de sabers dels diferents membres de la comunitat educativa.

Pensem que la planificació és essencial per a qualsevol gestió de qualitat i per això

serà el nostre mètode de treball, acompanyada d’un procés d’avaluació formativa i

sumativa basat en la reflexió i com a dinamitzant de l’acció directiva.

Aquests seran els principis que regeixen la nostra intervenció:

Aplicar un model d’organització participatiu. Volem que la informació tingui els

dos camins: anada i tornada, que aquesta coordinació i procés de


6

retroalimentació siguin reals i que es possibiliti la implicació de les persones i

els grups en la presa de decisions.

Crear un ambient afectuós, de responsabilitat i transparent, per tal que totes les

habilitats dels membres del centre puguin ser valorades i aprofitades.

Optimitzar els recursos humans i materials del centre, buscant la major eficàcia

i eficiència d’acord als criteris pedagògics i organitzatius del centre.

Per acabar dir que la nostra tasca com a equip, cadascuna des de la seva àrea de

gestió, és prendre les decisions d’una manera col•legiada per tal de potenciar els èxits

i facilitar la resolució dels imprevistos o incidències.

El projecte està emmarcat dins del marc normatiu següent:

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius

públics i del personal directiu professional docent.


7

3. DIAGNOSI DE L’ESCOLA CARME AUGUET

3.1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE

L’escola Carme Auguet és un centre educatiu públic d’infantil i primària CAEP que es

va inaugurar fa més de 35 anys a la ciutat de Girona. Estem al barri de Pont Major de

Girona, al costat del riu Ter i el nostre centre escolaritza la quasi totalitat de la població

infantil immigrada del barri. Els indicadors del curs 14-15 concreten que un 77% de

l’alumnat és de procedència estrangera (majoritàriament gambians i magrebins), per

tant el centre no representa del tot la realitat sociocultural del barri.

El Pont Major és un barri poc poblat, fa quasi quaranta anys va viure el reallotjament

de famílies immigrades d’altres llocs d’Espanya i a partir del 2002 s’ha anat poblant

amb la nova immigració de països majoritàriament africans. Aquest fet va suposar forts

canvis socioculturals i econòmics que encara avui es fan palesos al barri, a més

d’incorporar una cultura diferent. La majoria de famílies presenten problemàtiques

socioeconòmiques i socials diverses, tal com indica el percentatge d’alumnat amb

necessitats educatives específiques vinculades a situacions socioeconòmiques o

socioculturals que el curs 14-15 era d’un 28,5%.

En el projecte educatiu ens definim com una escola catalana, pluralista, integradora,

participativa i implicada amb l’entorn, que té com a base de treball l’educació per a la

diversitat, l’educació integral i de qualitat, l’educació en valors i una línia pedagògica

compartida. Entenem que l’escola la “fem tots i totes”, per això donem molta

importància a la participació de l’alumnat, de les famílies i als projectes del barri i de

ciutat.


8

Actualment el centre consta de set unitats que engloben un centenar d’alumnes.

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è total

14 16 11 16 15 12 9 7 9 109

Tot i que la línia de creixement del centre s’orienta cap a una línia d’infantil i primària

completa, l’agrupació de l’alumnat en cursos o cicles depèn cada any del nombre

d’alumnes de cada curs.

L’equip docent, format per 13 mestres, va canviant cada curs, tot i que els darrers

cursos hem pogut mantenir bona part de la plantilla que coneix el centre i el projecte

educatiu. El curs 15-16 l’equip el formen 5 docents de primària, 3 d’infantil, 1 de cada

especialitat, 0’5 de religió i 0’5 de suport lingüístic que s’ha afegit al gener d’aquest

curs davant l’augment de l’alumnat d’acollida. Comptem també amb el psicopedagog

de l’EAP, els professionals del CRP del Gironès, una docent del CREDA i una altra del

CREDV-ONCE, a més de la col·laboració de les institucions educatives de referència.

Finalment a nivell de personal d’administració i serveis, tenim un conserge a jornada

sencera però que comparteix tasques amb l’Escola Bressol el Pont i amb un equip de

neteja de 2 persones. També tenim servei de menjador escolar gestionat pel Consell

Comarcal que dóna servei a una cinquantena d’alumnes i hi treballen un equip de 3

monitores.


9

3.2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Per tal d’apropar-nos a una visió global de la nostra realitat educativa i del projecte educatiu del centre, hem dut a terme un anàlisi DAFO.

De

bil

ita

ts

Alta mobilitat del professorat (curs 13-14 del 33%,

curs 14-15 del 35,7%).

Nivell de formació i actualització del professorat en

TAC i metodologia activa.

Nivell de participació de l’AMPA en la vida de

l’escola. L’índex de famílies associades el curs 14-15

era del 75%, però la taxa de famílies que participa en

les activitats de l’aula o en l’organització d’activitats

per famílies és d’un 12%.

Índex d’absentisme de l’alumnat superior al 5% a

educació infantil i a educació primària superior a la

mitjana de centres de complexitat C.

Alta mobilitat de l’alumnat (curs 13-14 del 27%,

curs 14-15 del 21,9%) que afecta la continuïtat de

l’escolaritat en el propi centre.

Poc suport educatiu fora de l’entorn escolar tan en

l’àmbit familiar com en l’àmbit social.

Les actuacions del PEE no s’ajusten prou a les

necessitats del centre i tenen un impacte baix en les

nostres famílies i alumnat.

Context poc afavoridor: estereotip de barri marginal i

envelliment de la població.

Ús de la llengua catalana i model de cultura, valors i

hàbits autòctons pràcticament inexistent fora del

centre.

Am

en

ac

es


10

Fo

rta

les

es

Ràtio professors/alumne i alumne/professors que

permet atendre la diversitat.

Augment de 0’5 de la plantilla per fer un suport

lingüístic a l’alumnat nouvingut.

Projecte educatiu de centre actualitzat i compartit

amb la plantilla docent. Disseny curricular

competencial propi adaptat a la realitat.

Dotació àmplia de recursos i materials didàctics

adequats a la filosofia i metodologia educativa del

centre que enriqueix el treball sense llibres de text.

Projectes de centre que funcionen: centre formador

de pràctiques, escacs a l’escola, coordinació 0-6,

projecte de biblioteca del barri, projecte de pati

actiu...

Espais del centre i del seu entorn grans i amb

potencial educatiu.

Projectes de coordinació amb l’entorn educatiu del

barri o de ciutat.

Col·laboració amb altres institucions educatives:

Inspecció Educativa, Serveis Educatius, grups de

recerca de la UdG... que donen suport al projecte

d’innovació.

Op

ort

un

ita

ts


11

3.3. ANÀLISI DELS RESULTATS EDUCATIUS

A continuació es mostren les dades dels indicadors de rendiment acadèmic a nivell

intern i extern de centre.

TAXA D’ALUMNES QUE SUPEREN EL CICLES el curs 14-15

% alumnes que

promocionen

% alumnes que superen el

cicle

Educació infantil 100% 85,7%

Cicle inicial 92,3% 61,54%

Cicle mitjà 100% 66,6%

Cicle superior 100% 88,8%

% aprovats per

àrees

Català Castellà Anglès Matemàtiques

Cicle inicial 61,5% 61,5% 76,9% 69,2%

Cicle mitjà 66,6% 66,6% 50% 83,3%

Cicle superior 77.7% 66,6% 55,5% 88,8%

RESULTATS EDUCATIUS EN LES PROVES D’AVALUACIÓ EXTERNES

PROVA RESULTATS OBSERVACIONS

Resultats en

les proves de

competències

bàsiques de

6è

Un 50% d'alumnat de 6è supera

les competències bàsiques de

català, un 66,6% les de castellà,

un 88,9% les d'anglès i un 75%

les de matemàtiques.

El nivell de competències

tendeix a la millora, tot i que

degut al poc nombre d’alumnat

els resultats estan molt

condicionats a les individualitats

de cada grup. El percentatge de

la llengua catalana i castellana

s’acosta a la mitjana, cal una

gran millora en la llengua

anglesa i cal seguir treballant en


12

la competència matemàtica.

Resultats en

les proves

diagnòstiques

de 3r

Un 16,6% d'alumnat de 3r

supera les proves diagnòstiques

de català, un 0% les de castellà i

un 16,6% les de matemàtiques.

El nivell és molt baix. Tot i la

diversitat i nivell del grup que les

va resoldre cal un plantejament

del treball que es fa als cicles

anteriors.

RESULTATS EDUCATIUS EN LES PROVES D’AVALUACIÓ INTERNES

% aprovats Català Castellà Matemàtiques Anglès

P5 57,1%, 87,5%,

2n 92,3%, 76,9% 30,7%

4t 11,1%, 50% 50% 33,3%

6è 100% 55,5% 50% 66,6%

3.4. ESTRATÈGIES DE MILLORA

De l’anàlisi de la situació global i els resultats educatius n’extraiem algunes

conclusions que són les que orientaran possibles estratègies de millora.

SITUACIÓ ESTRATÈGIES

Alta mobilitat del

professorat

Disposar d’acords escrits i materials didàctics

estructurats sobre criteris d’avaluació i

metodologia.

Afavorir l’estabilitat de l’equip docent amb un

perfil professional que s’adeqüi al projecte de

centre.

Discrepància entre els

resultats de proves internes

i externes.

Revisar els criteris d’avaluació i establir els

mínims exigibles.

Concretar els instruments i metodologia

d’avaluació.

Assegurar que les proves d’avaluació internes

de centre tenen un enfocament competencial.

Resultats acadèmics baixos Revisar la línia metodològica de l’àrea.


13

en la competència

lingüística.

Elaborar el Pla lector de centre.

Desglossar el tractament transversal de la

competència.

Participació i suport

insuficient de les famílies

en el procés educatiu els

infants.

Dissenyar estratègies d’acompanyament

educatiu a les famílies.

Reduir l’absentisme no superior al 5%,

sobretot a educació infantil.


14

4. OBJECTIUS, ACTUACIONS I INDICADORS D’AVALUACIÓ

A partir de la diagnosi del centre, es concreta la formulació dels objectius que seran

l’eix vertebrador de la proposta educativa dels futurs quatre anys. Es presenten en

format graella, on s’inclouen les estratègies, iniciatives, activitats, indicadors de

progrés i de procés, i recursos, per tal de dur-ho a terme.

Volem aclarir que els indicadors de progrés de millora de resultats educatius es

calcularan amb l’alumnat que hagi cursat l’escolaritat completa al centre.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1 Millorar els resultats educatius. Curs 16-20

Descripció: L’escola té com a objectiu garantir l’assoliment de les competències bàsiques a

final d’etapa i per tant vetllar per a què cada alumne progressi i millori el seu resultat.

D’aprenentatge.

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Equip directiu i equip docent

ESTRATÈGIES

1.1. Millora de la competència comunicativa oral i escrita de l’alumnat.

1.2. Millora de la competència matemàtica en l’àmbit de raonament.

1.3. Disseny del procés d’avaluació competencial dins el PEC.

ACTIVITATS Indicadors de procés Indicadors de

progrés

1.1.1 Sistematització del treball de

llengua oral a infantil i primària

en llengua catalana.

% d’acompliment de les

actuacions proposades

per a cada curs

Augmentar un 5%

l’alumnat que supera

l’àrea de llengua al

final de cada curs.

Situació inicial:

54,5%. Situació final:

59,5%.


15

1.1.2 Unificació dels criteris

metodològics de la llengua

escrita a infantil i primària.

% resultant de la mitjana

d’alumnes que superen

l’expressió escrita en

català i castellà les

proves diagnòstiques i de

CCBB.


sessions d’expressió

escrita proposades.

Incrementar un 3%

els resultats

d’expressió escrita de

les proves

diagnòstiques i de

CCBB. Situació

inicial: 50% a 3r i

50% a 6è. Situació

final: 53% a 3r i 53%

a 6è.

1.1.3 Elaboració i aplicació del Pla

lector de centre.


actuacions proposades.

Augmentar un 5% la

velocitat lectora de

llengua catalana, a

les proves

d’avaluació interna

de centre. Situació

inicial: aprox. 10%.

Situació final: 15%

Augmentar un 5% els

resultats de

comprensió lectora

en les proves

diagnòstiques i un

3% en les de CCBB.

Situació inicial: 33%

a 3r i 75% a 6è.

Situació final: 38% a

3r i 78% a 6è.


16

1.2.1. Estructuració i avaluació del

treball de raonament

matemàtic en base al

pensament computacional.

% resultant de la mitjana

d’alumnes que superen

les proves diagnòstiques i

de CCBB de

matemàtiques.


sessions de robòtica i

escacs programades.

Incrementar un 5%


la prova diagnòstica i

la de CCBB de

matemàtiques.

Situació inicial:

16,6% a 3r i 75% a

6è. Situació final:

21,6% a 3r i 80% a

6è.

1.3.1. Revisió dels criteris de mínims

d’avaluació competencial de

cada cicle.

% d’alumnat que supera

els criteris mínims del

cicle.

Disminuir la

diferència entre els

resultats de proves

internes i externes

d’instrumentals a final

de cicle inicial i cicle

superior. Situació

inicial: 60 punts a

final de cicle inicial a

favor de l’avaluació

interna i de 28 punts

a cicle superior.

Situació final: 55

punts a cicle inicial i

25 a cicle superior.

1.3.2. Definició d’un procediment

d’avaluació competencial que

afavoreixi l’atenció a la

diversitat.


actuacions proposades.

% d’instruments

d’avaluació competencial

utilitzats.

Augmentar un 3%


el cicle. Situació

inicial: 79%. Situació

final: 82%.

ACTUACIONS 16-17 17-18 18-19 19-20


17

1.1.1.1 Revisar i aplicar la línia de treball de consciència

fonològica a educació infantil i cicle inicial.

x x

1.1.1.2 Planificar i aplicar activitats sistemàtiques d’expressió i

comprensió oral a cicle mitjà i superior.

x x

1.1.1.3 Aplicar la rúbrica d’avaluació de l’expressió oral i analitzar

els resultats.

x x x x

1.1.1.4 Promoure activitats col·lectives d’expressió oral

intercicles.

x

1.1.2.1 Compartir la formació del programa Ara Escric amb tot el

professorat.

x

1.1.2.2 Elaborar i aplicar un registre d’anàlisi de l’aprenentatge de

l’escriptura.

x x x

1.1.2.3 Planificar i aplicar activitats sistemàtiques d’expressió

escrita a primària.

x x x x

1.1.3.1 Redactar el Pla lector del centre x

1.1.3.2 Aplicar les actuacions del Pla lector de centre x x x

1.1.3.3 Dinamitzar la biblioteca com un espai d’aprenentatge de la

llengua.

x x x x

1.2.1.1 Impulsar la formació del professorat a nivell de robòtica i

pensament computacional.

x x x

1.2.1.2 Planificar el treball del pensament computacional com a

estratègia d’aprenentatge.

x x

1.2.1.3 Aplicar sessions de robòtica i d’escacs a primària. x x x x

1.2.1.4 Dissenyar i aplicar un instrument d’avaluació de

l’adquisició i/o domini del pensament computacional.

x x x

1.3.1.1 Identificar els criteris d’avaluació mínims de cada cicle de

la competència comunicativa i matemàtica.

x

1.3.1.2 Identificar els criteris d’avaluació mínims de cada cicle de

la resta de competències bàsiques.

x


18

1.3.1.3 Ajustar les proves de nivells internes als criteris mínims de

cada cicle.

x x

1.3.2.1 Elaborar instruments d’avaluació competencial que

afavoreixin un procés d’aprenentatge individualitzat.

x x

1.3.2.2 Donar a conèixer els objectius i criteris d’avaluació a

l’alumnat i a les famílies.

x x x x

1.3.2.3 Redactar les línies de treball del procediment d’avaluació

competencial.

x x

AVALUACIÓ DEL PROCÉS

Estratègia 1.1. Estratègia 1.2. Estratègia 1.3.

GRAU

D’APLICACIÓ

Registre dels resultats

d’avaluació individual

competencial.

Registre i seguiment del

nombre de sessions i/o

actuacions previstes.



competencial.

Registre i descripció

del nombre de

sessions previstes.



competencial.

Instruments d’avaluació

formativa utilitzats.

GRAU DE

QUALITAT

Enquesta de valoració de

l’adequació metodològica pel

professorat.

Valoració de l’alumnat sobre

el treball de la llengua.

Graelles de registre

dels resultats de les

activitats fetes.

Anàlisi de l’adequació

del procediment

d’avaluació d’acord al

PEC.

GRAU DE

L’IMPACTE

Resultats de les proves de

CCBB i proves d’avaluació

interna.

Resultats de les

proves de CCBB i

proves d’avaluació

interna.

Comparativa en els

resultats de superació

del cicle.

RECURSOS

HUMANS Equip directiu

Equip docent de llengua

Claustre

Equip directiu

Equip docent de

robòtica

Claustre

Equip directiu

Equip de cicle

Claustre


19

MATERIALS Material didàctic de llengua

Document marc per

l’elaboració del PleC.

Dotació econòmica per a

formació.

Material didàctic de

robòtica.

Documents teòrics

sobre pensament

computacional.

Material del seminari

de coordinació de

robòtica.

Material assessorament

FIC sobre avaluació.

Projecte pedagògic del

centre.

Models d’instruments

d’avaluació.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2 Millorar la cohesió social Curs 16-20

Descripció: L’escola té com a objectiu vetllar per la cohesió social de la comunitat educativa i

garantir la integració del nostre alumnat a la societat catalana.

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Equip directiu i equip docent

ESTRATÈGIES

2.1. Millora de les relacions personals en el context del centre.

2.2. Foment de la col·laboració de les famílies en el procés d’ensenyament-

aprenentatge.

ACTIVITATS Indicadors de

procés

Indicadors de

progrés

2.1.1 Planificar i aplicar activitats per a la

gestió de conflictes.

% d’acompliment de

les actuacions

proposades per a

cada curs

Disminuir un 3% el

número d’alumnes

que tenen un registre

d’incidències

relatives a conflictes

de cada cicle.

Situació inicial: aprox.

15%. Situació final:

12%.


20

2.1.2 Dinamitzar l’aplicació del treball de

l’àmbit personal i acadèmic del pla

d’acció tutorial de centre.


les sessions

previstes.

Augmentar un 5%

l’alumnat que es

responsabilitza de les

tasques

acadèmiques.

Situació inicial: 30%.

Situació final: 35%.

2.1.3 Impulsar la cohesió de l’equip

docent en l’àmbit formal i no formal.

% de mobilitat del

professorat


les actuacions

proposades per a

cada curs

Disminuir un 3% la

mobilitat del

professorat. Situació

inicial: 35,7%.

Situació final: 32,7%.

2.2.1 Formar i acompanyar les famílies

en el procés d’ensenyament-

aprenentatge dels alumnes.

% de famílies

participants.


les actuacions

proposades per a

cada curs

Augmentar un 5% de

les famílies que

comparteixen els

valors educatius del

centre. Situació

inicial: 12%. Situació

final: 17%.

2.2.2 Col·laborar en projectes externs

que enriqueixin les experiències

educatives de l’alumnat i famílies.

% de famílies

participants.


les actuacions

proposades per a

cada curs

Augmentar un 5%

l’alumnat que

participa en projectes

externs. Situació

inicial: 26,5%.

Situació final: 31,5%.

ACTUACIONS 16-17 17-18 18-19 19-20

2.1.1.1 Recuperar l’espai i el protocol de mediació del centre. x x x x

2.1.1.2 Sistematitzar el registre d’incidències i actuacions amb

l’alumnat.

x x x x


21

2.1.1.3 Compartir el registre i gestió dels conflictes amb l’alumnat

i les famílies.

x x x

2.1.2.1 Aplicar les activitats de tutoria referents a l’àmbit personal

d’autopercepció i treball d’emocions.

x x x x

2.1.2.2 Idear activitats de tutoria referents a estratègies de

motivació i tècniques d’aprenentatge.

X x x

2.1.3.1 Crear una comissió que tingui com a funció dinamitzar el

claustre.

x x x x

2.1.3.2 Programar sistemàticament espais de coordinació,

intercanvi i reflexió entre l’equip docent.

x x x x

2.2.1.1 Compartir i aplicar estratègies de comunicació entre

professorat, alumnat i famílies.

X x x

2.2.1.2 Organitzar activitats formatives per a famílies orientades

als valors educatius i al coneixement del procés

d’aprenentatge.

x x x x

2.2.1.3 Planificar i aplicar activitats educatives amb les famílies

dins i fora de l’aula.

x x x

2.2.1.4 Coordinar la presència dels Serveis Socials al centre en

l’acompanyament i orientació a famílies.

x x x

2.2.2.1 Orientar les famílies i l’alumnat en la realització

d’activitats extraescolars de l’entorn.

x x x x

2.2.2.2 Suggerir i si s’escau dissenyar activitats educatives del

barri que fomentin la relació entre famílies i infants.

x x x x

AVALUACIÓ DEL PROCÉS

Estratègia 2.1. Estratègia 2.2.

GRAU

D’APLICACIÓ

Registre i seguiment del nombre de

sessions i/o actuacions previstes.

Registre de participació de les famílies.

Registre i seguiment del nombre de

sessions i/o actuacions previstes.

GRAU DE

QUALITAT

Enquestes de satisfacció a

l’alumnat i al professorat.

Enquestes de satisfacció a les famílies.


22

GRAU DE

L’IMPACTE

Comparativa dels registres

d’incidències.

Indicadors de mobilitat del

professorat.

Indicadors de millora de resultats

educatius.

RECURSOS

HUMANS Equip directiu

Equip de cicle

Equip directiu

Coordinació LIC

Serveis externs al centre

Claustre

MATERIALS Material sobre mediació.

Documents de centre: PAT i NOFC.

Recursos sobre dinamització i

cohesió.

Documentació sobre projectes externs.

Informació sobre Escola de famílies i

reflexió compartida.

Dotació econòmica per a formació.


23

5. CONCRECIONS ORGANITZATIVES

El nostre centre es basa en un sistema d’organització bàsicament horitzontal que fa

referència a les coordinacions de cicle, equips docents i tutories. El nombre de

docents, de grups i d’alumnat simplifica la gestió i coordinació, tot i que l’aplicació de

l’hora complementària en l’horari lectiu dificulta els espais organitzatius.

Els equips de treball del centre són:

EQUIP Descripció Objectiu general Funcions

EQUIP DE

CICLE

Equip docent de

cada cicle.

Vetllar per la

consecució del

objectius

educatius

adequant-los a

l'etapa, d'acord al

projecte de

centre.

Vetllar pel progrés

d’aprenentatge de

l’alumnat.

Elaborar les programacions

de cicle.

Revisar i elaborar

propostes pedagògiques.

Coordinar les sortides i

activitats del cicle.

EQUIP

DOCENT

Equip de

coordinació

d’una mateixa

àrea o treball.

Vetllar per

l’adequació i

coherència de la

seqüència d’una

àrea curricular o

de treball.

Elaborar les

programacions de l’àrea.

Elaborar i sistematitzar

recursos didàctics i

orientacions

metodològiques.

Seqüenciar el treball de

l’àrea.

EQUIP

COMISSIÓ

Equip de treball

d’un tema

transversal

d’escola: TAC,

Col·laborar en la

millora d’un

aspecte

pedagògic i/o

Planificar , aplica i revisar

les actuacions anuals de

la comissió.

Donar a conèixer la tasca


24

biblioteca,

pedagògica...

organitzatiu del

projecte educatiu.

de la comissió a la

comunitat educativa.

EQUIP

DIVERSITAT

Equip d’atenció

a la diversitat,

format per un

membre de

l’equip directiu,

els SS, l’EAP i

la MEE.

Vetllar per la

inclusió de tot

l’alumnat des de

la perspectiva

global del centre i

col·laborar

en la seva

planificació.

Establir els criteris de

l’atenció individualitzada /

petit grup als alumnes amb

dificultats d’aprenentatge i

alumnes NEE.

Coordinar el suport i

orientacions de l'EAP.

Vetllar per la realització i

aplicació dels PI.

EQUIP

D’ESPECIA-

LISTES

Equip format

pels

especialistes.

Vetllar per la

cohesió de l’equip

docent i

desenvolupar

tasques de

funcionament

general.

Dinamitzar el claustre.

Desenvolupar tasques de

difusió i ordre de centre.

EQUIP DE

CLAUSTRE

Equip de

professorat de

l’escola.

Participar en la

gestió i la

planificació

educativa del

centre, en els

projectes i en la

dinàmica de

l’escola.

Aplicar les actuacions

previstes en el pla de curs.

Revisar els projectes o

plans de centre, si s’escau.

Planificar i organitzar les

activitats generals d’escola.

EQUIP DE

FAMÍLIES

Equip de

famílies

dinamitzadors.

Vetllar per la

cohesió i

participació de les

famílies.

Dinamitzar les famílies.

Aplicar les actuacions

previstes en el pla de curs.


25

6. MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES

Considerant l’avaluació com un procés sistemàtic de recollida d’informació que

implica un judici de valor i que s’orienta cap a la presa de decisions per a la millora de

la pràctica educativa, entenem aquest procés s’ha de realitzar de manera objectiva i

participativa amb la intenció de regular el procés d’aplicació del projecte i alhora

valorar-ne els resultats.

Seguint la línia engegada de la cultura de rendició de comptes del Departament

d’Educació, pretenem avaluar el grau d’assoliment dels objectius esmentats i

presentar-los a la comunitat escolar, en el marc de les funcions que el Consell escolar

té atribuïdes per llei. Per això anualment ens comprometem a informar a la comunitat

educativa del funcionament del nostre centre a partir dels indicadors d’avaluació

establerts i a escoltar les propostes de millora per tal de continuar guiant les accions

dels següents cursos.

Els Plans Anuals de centre desenvoluparan aquest projecte de direcció, prioritzant les

estratègies i activitats per aquell curs, concretant els/les responsables, els

mecanismes de seguiment i els recursos necessaris per dur-ho a terme. Les

avaluacions de l’assoliment dels objectius anuals es recolliran en la Memòria de cada

curs escolar, que hauran de ser debatudes i aprovades en sessions de Claustre i en

sessions de Consell escolar del centre. Al final de cada curs escolar, els responsables

de cada objectiu hauran d’explicar als òrgans competents el grau d’assoliment, si s’han

realitzat modificacions o adaptacions, amb la finalitat d’ajustar allò que no hagi

funcionat com s’esperava i fer una proposta en forma d’objectiu dins del següent Pla

Anual de Centre.


26

L’anàlisi del funcionament general del centre es farà de forma sistemàtica, cada

trimestre, en les sessions d’avaluació del centre i es valorarà a les sessions de Consell

Escolar.

Evidentment també compartirem l’avaluació del projecte amb la Inspecció Educativa,

amb la periodicitat i format que aquesta defineixi.

Apostar per una avaluació anual dins de tot el procés ens servirà per detectar errors,

dificultats i mancances, poder-ne diagnosticar les causes i buscar-hi solucions, i

ajustar el projecte a la realitat i necessitats del centre fins el 2020 en el que es farà una

valoració global dels resultats obtinguts i es presentarà al Consell Escolar.