projecte de bones prÀctiques - consorci …...projecte de bones prÀctiques dades generals escola...

PROJECTE DE BONES PRÀCTIQUES

Dades generals

ESCOLA SADAKO

Centre privat concertat

Titularitat: Fundació Sadako

Codi del centre: 08005072

Títol del projecte: MERCATIC

Nivell al qual s'adreça : 1r d’ESO

Descripció del projecte:

Es tracta d’un treball de síntesi que té com a temàtica els mercats i l’alimentació.

Partint de l’experiència dels continguts del treball de síntesi en cursos anteriors, es va

reformular el treball introduint elements metodològics nous. Així al marge dels

continguts temàtics que es mantenen, s’ha introduït una base de treball tecnològic i

s’ha potenciat la creació d’activitats que afavoreixin les capacitats diverses del

alumnes.

Com a treball de síntesi es tracta d’un treball interdisciplinari en què intervenen àrees

diverses.

Persones responsables

Tutors de grup: Mar Cuscó, Enric Codina, Fefa Pedemonte, Mariel Niessen, Ane Sanjosé

i Manel Sayrach

Objectius principals

Treballar en grup.

Conèixer com són els mercats i aprofundir en el coneixement de l’alimentació.

Potenciar l’ús de les TIC com a eina de treball.

Potenciar les capacitats diverses dels alumnes creant activitats de tipologia

diferent.

Continguts treballats

Bloc d’investigació. Recerca d’informació sobre el mercat.

Bloc de creació literària: el reportatge.

Bloc d’empatia: el diari d’un botiguer.

Bloc de construcció: disseny d’una etiqueta.

Bloc de creativitat: creació d’un bloc amb imatges

Bloc d’oci: qüestionaris.

Bloc de manipulació: elaboració d’un plat.

Bloc d’expressió oral: presentació oral del treball.

Taller d’alimentació.

Àrees implicades: Llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa, tecnologia,

ciències naturals, ciències socials, matemàtiques i informàtica.

Avaluació de l'alumnat:

L’avaluació del treball és contínua. S’avalua el contingut del llibre digital, el bloc i el

making off i es posa una nota grupal. També hi ha una nota individual per a l’envàs i

l’etiqueta. Entre la nota grupal i la individual es posa una nota de conceptes per a cada

alumne. Finalment l’actitud és molt important en un treball d’aquest tipus. Es valora

especialment:

La participació activa en les tasques del grup

La capacitat de prendre decisions i seguir els acords del grup

El coneixement compartit dels continguts que es treballen.

Un comportament adequat en les visites i les estones de treball a l’aula

Un ús correcte i profitós de l’ipad.

Aspectes competencials treballats:

En el projecte proposat s’ha procurat tenir en compte un treball de tots els diferents

tipus d’intel·ligències, a través de cadascun dels blocs a desenvolupar, es proposen

activitats on les diferents habilitats són treballades i on la majoria d’alumnes poden

trobar un espai on desenvolupar-les. En els diferents apartats es treballen bona part de

les competències bàsiques per a alumnes de secundària, tot i així, podem destacar-ne

algunes de més concretes per cadascun d’ells:

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: necessària en tots els blocs

i especialment en els següents:

o Bloc de creació literària

o Bloc d’empatia

o Bloc de creativitat

o Bloc d’oci

o Bloc d’expressió oral

Competència artística i cultural:

o Bloc de construcció


Tractament de la informació i competència digital

o Bloc d’investigació.


Competència matemàtica

o Bloc manipulació

o Bloc de construcció

o Taller d’alimentació

Aquestes últimes queden treballades en els diferents blocs, és a dir, en tot el

treball de síntesi en general, ja que formen part dels objectius del mateix.

Competència d’aprendre a aprendre

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Descripció detallada del projecte: Veure dossier annex

Temporització: 30 hores, es dedica la última setmana del curs a la realització del

treball de síntesi.

Recursos i equipament necessari:

Aquest treball està emmarcat dins un entorn 1x1, en el nostre cas cada alumne disposa

d’un ipad on es poden realitzar gran part de les tasques, per a la realització del llibre

digital s’ha proporcionat ordinadors portàtils Mac que per torns n’han anat disposant

els diferents grups.

Habitualment es treballa a l’aula i a més s’utilitza l’aula de tecnologia (per la creació de

l’envàs), el laboratori pel taller d’alimentació i el menjador de l’escola pel taller de

cuina.

Enllaç en línia:

http://wp.me/p29DR2-uZ

Implementació del projecte: El projecte s’inicia amb una presentació per part dels

tutors als alumnes, una lectura del dossier de treball, seguidament es diuen els grups

de treball i es posen a treballar en la preparació de la primera sortida (Mercat de la

Boqueria), una vegada es torna del Mercat ja poden començar el treball pròpiament

dit i ho poden fer per qualsevol dels blocs. Cada dia se’ls demana la planificació del dia

i al final una valoració del que s’ha fet i una avaluació, tot això es reflecteix en el bloc

que creen cadascun dels grups i que cada mestre-tutor segueix i avalua també

diàriament. En podeu veure alguns exemples en els enllaços següents:

http://mercatic.wordpress.com

http://ammmh.wordpress.com/

http://mercaticcs.wordpress.com

També en podeu trobar més detall al dossier adjunt així com en l’enllaç proporcionat

en apartat l’anterior

Grau d’implicació i participació del professorat:

La tasca es distribueix entre 6 professors que cadascun tutoritza dos grups (cada grup

està format per 5 alumnes i estan formats pels mestres). Cada tutor fa el seguiment

diari dels treballs, assessora i ajuda als alumnes corresponents i en farà l’avaluació de

tancament amb ells.

També cadascun dels mestres pot ser responsable d’algun dels tallers o d’algun dels

blocs.

Finalment l’avaluació global dels treballs es farà conjuntament entre els sis professors,

però el tancament final el farà el professor responsable de cada grup considerant els

aspectes actitudinals esmentats.

Observacions:

El resultat final d’aquest treball és força visual, el llibre digital permet englobar tot el

material ja sigui escrit com audiovisual, també es pot buscar un format una mica més

senzill de funcionament utilitzant alguna aplicació per a la tauleta.

El seguiment diari del blog i finalment la projecció del making off permeten veure

d’una manera ràpida el seguiment diari de cadascun dels grups, la distribució de la

feina i la seva avaluació.

El resultat va ser força bo i la valoració de l’alumnat molt positiva.

http://wp.me/p29DR2-uZ

http://mercatic.wordpress.com/

http://ammmh.wordpress.com/

http://mercaticcs.wordpress.com/

ESCOLA SADAKO

1r d’ESO | Curs 2012-2013

Treball de síntesi

Escola Sadako | 1r d’ESO · Curs 2012-2013 2

El treball de síntesi Tal com us vam anunciar en començar el curs tots heu de fer un treball de síntesi. Aviat

l’iniciarem. Heu començat una nova etapa i per això serà el vostre primer treball de síntesi.

El treball de síntesi està definit al decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria. El decret determina

que:

9.1 El treball de síntesi està format per un conjunt d'activitats d'ensenyament-

aprenentatge que s'han de fer en equip, concebudes per desenvolupar competències

complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que l'alumnat sigui capaç

de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a

l'aplicació i la resolució de qüestions i problemes relacionats amb la vida pràctica.

Aquest treball ha d'integrar continguts de diverses matèries i admet diverses

concrecions temporals.

9.2 Al llarg del treball, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia en

l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el

treball en equip.

9.3 S'ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l'etapa. El

treball de síntesi a efectes de qualificació tindrà la consideració d'una matèria

Què volen dir aquestes paraules? Que cada alumne, juntament amb altres companys,

participarà en un programa d’activitats interdisciplinàries que presentarà l’equip de

professors de les diferents àrees del currículum comú d’aquest curs.

Es tracta d’aconseguir que cada alumne apliqui i posi en pràctica coneixements i habilitats

adquirits durant el seu aprenentatge.

Treball de síntesi


Característiques generals Títol: Estudi d’un mercat

Nivell: 1r d’ESO

Dies: del 13 al 20 de juny, segons l’horari indicat a part.

Àrees: Ciències naturals, matemàtiques, tecnologia, llengua i llengua anglesa, ciències

socials, música i educació física.

Activitats: Organitzades i distribuïdes per blocs destinats a treballar les diferents

intel·ligències

Grups de treball: Grups de cinc. Els tutors organitzaran aquests grups.

Llocs de treball: Els tutors us indicaran on treballarà cada grup durant els dies de crèdit.

Cada alumne ha d’anar i estar al lloc i hora convinguts.

Treball de síntesi


Calendari

Dijous 13

MATÍ

· Visita Boqueria

TARDA

· Treball grupal

Divendres 14

MATÍ

· Vista Mercats Gràcia

TARDA

· Treball grupal

· Tutorial de presentació ·

d’un llibre digital

Dilluns 17

8:30 – 10:30

· Teoria alimentació

11:00 – 13:00

· Taller alimentació

· Treball grupal

15:00 – 16:45

· Treball grupal

Dimarts 18

8:30 – 10:30

· Taller cuina

11:00 – 13:00

· Taller alimentació

· Treball grupal

14:00 – 15:00

· Dinar

15:00 – 16:45

· Treball grupal

Dimecres 19

MATÍ

· Treball grupal

TARDA

· Comiat 4t ESO

Dijous 20

MATÍ

· Exposicions

· Avaluació del crèdit

· Comiat

Treball de síntesi


Activitats a realitzar per blocs

1 | Bloc d’investigació

Objectius

Preguntar-se què és un mercat.

Descobrir què és un mercat municipal.

Investigar què hi ha en un mercat, com per exemple els tipus de parades, aliments,

instal·lacions.

Investigar quins tipus de mercats hi ha i les característiques bàsiques de cadascun.

Explicar les diferències bàsiques entre els mercats i altres establiments on es venen

aliments, com els supermercats o les grans superfícies.

Explicar quins són els valors afegits que ens aporta el fet de comprar en un mercat

municipal.

Fixar-se en qui compra en els mercats i reflexionar si la gent que hi compra canvia

depenent de cada mercat

Observar les característiques arquitectòniques que tenen els mercats que visitareu.

Observar quins visitants estrangers visiten el mercat de la Boqueria i per què ho fan.

Metodologia

Visita a dos mercats municipals (Boqueria i Abaceria o Llibertat) i presa de dades per

respondre els objectes de la investigació.

Recerca a pàgines web especialitzades (ajuntament, mercats municipals...) per

completar la informació que es pot trobar en les visites.

Elaboració d’enquestes en anglès per fer a persones estrangeres que visiten la

Boqueria. Al marge d’altres qüestions, les entrevistes han d’incloure preguntes

respecte a l’edat, el país d’origen i sobre si els ha agradat la visita al mercat i per

què. Per saber com heu de fer l’enquesta heu de llegir el document annex 2 A

QUESTIONNAIRE ABOUT THE MARKETS OF BARCELONA.

Redacció de conclusions respecte l’estudi de les qüestions generals d’investigació

Realitzar un estudi estadístic amb les dades obtingudes a l’enquesta. Presentar els

resultats en taules, elaborar gràfiques estadístiques per resumir les dades

obtingudes i redactar les conclusions.

Treball de síntesi


2 | Bloc de creació literària

Objectius

Investigar sobre aspectes de l’alimentació que apareixen als mitjans de comunicació

Triar un tema relacionat amb l’alimentació que ens interessi

Conèixer les característiques d’un reportatge periodístic

Escriure un reportatge periodístic aprofundit

Metodologia

Recerca d’informació sobre alimentació a diaris digitals i webs especialitzats com el

mercats de Barcelona.

Elaboració d’una plantilla inicial que serveixi com a base per al reportatge final.

Recerca d’informació sobre el tema triat en les visites als mercats i presa d’imatges

Entrevistes breus, si s’escau, a botigues i clients per contrastar la informació que

teniu per escriure el reportatge.

Lectura del document que fa referència al reportatge en l’annex 3.

3 | Bloc d’empatia

Objectius

Posar-se en la pell d’un botiguer i intentar entendre les seves motivacions i vivències.

Pensar com és el dia a dia d’un botiguer

Metodologia

Elaboració d’un llistat de preguntes per fer a un botiguer per conèixer com és el seu

dia a dia

Visita al mercat de l’Abaceria central o de la Llibertat i entrevista a un botiguer.

Redactat d’un diari on es reculli el dia a dia d’un botiguer

Treball de síntesi


4 | Bloc de construcció (bloc individual)

Objectius

Observar els envasos fixant-nos en els seus materials, les formes que tenen i els

avantatges i inconvenients que presenten.

Dissenyar un envàs original, però que tingui les característiques pròpies d’aquest

tipus de recipient.

Informar-se de la normativa d’etiquetatge existent.

Dissenyar una etiqueta per al nostre envàs que contingui tota la informació que

estableix la “Norma General d’Etiquetatge, Presentació i Publicitat de Productes

alimentaris Envasats”.

Metodologia

Observació d’envasos que tinguem a l’abast o que trobem als mercats.

Lectura atenta del document annex 4 que explica la necessitat de l’envàs i l’etiqueta

per vendre un producte.

Esborrany i disseny de l’envàs i l’etiqueta (feina individual).

5 | Bloc de creativitat

Objectius del bloc de creativitat

Construir un bloc on s’exposi el dia a dia del treball del grup.

Recollir en el bloc imatges de les visites, la informació, els acords, la distribució de

tasques i qualsevol altre aspecte rellevant de la feina.

Metodologia

Revisió dels diferents tipus de bloc que hi ha i tria del més adequat per al grup.

Recull sistemàtic de tota la feina que es va fent.

Presa de decisions pel que fa a la distribució de tasques de cada membre del grup

Valoració de cadascuna de les activitats

Treball de síntesi


6 | Bloc d’oci

Objectius del bloc d’oci

Crear un qüestionari audiovisual que permeti conèixer aspectes diversos del mercat i

que només poden ser observats al mercat.

Recollir sons diferents que es senten al mercat

Estudiar quina part dels diferents vegetals és comestible

Classificar diferents exemples de crustacis i mol·luscs.

Fixar-se amb altres aspectes significatius de la vida al mercat que no haguem

esmentat.

Metodologia

El qüestionari ha de contenir:

o 5 enregistraments de sons per a ser identificats

o 5 imatges de vegetals per identificar la part comestible (Annex 5)

o 5 imatges animals invertebrats per a ser classificats (Annex 5).

o 5 qüestions generals lliures.

Cada qüestió ha d’anar acompanyada d’un document audiovisual que la il·lustri. Han

de ser qüestions de resposta múltiple.

7 | Bloc de manipulació

Objectius del bloc de manipulació

Conèixer quins són els ingredients bàsics d’alguns plats senzills.

Manipular aliments d’acord amb unes normes clares de seguretat i higiene.

Presentar un plat amb un mínim de correcció

Metodologia

Participació en un petit grup en l’elaboració d’un plat que després menjarem per dinar

Treball de síntesi


8 | Bloc d’exposició oral

Objectius

Recollir els moments més rellevants del crèdit en un enregistrament audiovisual.

Fer un enregistrament oral que complementi l’enregistrament audiovisual.

Potenciar una presentació oral creativa i original

Composició d’una peça musical com a banda sonora amb Garage band

Metodologia

Crear un making off del treball de síntesi acompanyat de la banda sonora creada

9 | Taller d’alimentació

Objectius

Conèixer els factors més importants que intervenen en el procés de la nutrició

Tenir informació completa sobre l’alimentació

Fer un text expositiu explicant les característiques d’una alimentació equilibrada

Metodologia

Sessió teòrica sobre els aspectes més generals de l’alimentació

Fer experiments al laboratori per comprovar les hipòtesis que es plantegen

Llegir la informació teòrica que apareix a l’annex 6

Respondre les preguntes que complementen aquesta informació (‘Fitxa de treball’

annex 6)

Gravar l’experiment (un alumne) i fer l’edició (dos alumnes) per després per penjar-

ho al bloc.

Treball de síntesi


Presentació del treball

Tota la feina que hagueu fet, l’heu de presentar l’últim dia del treball. Això vol dir que tots els

nois i noies del grup heu de pensar i planificar molt bé tota la informació que voleu

transmetre. Heu de presentar:

_ Un llibre digital que contingui:

Tota la informació obtinguda en el ‘Bloc d’investigació’

Conclusions del ‘Bloc d’investigació’

Transcripció de les entrevistes en anglès i enquesta amb la seva valoració

Reportatge d’alimentació del ‘Bloc de creació literària’

Llistat de preguntes per fer a un botiguer

Diari del dia a dia d’un botiguer del ‘Bloc d’empatia’

Qüestions de resposta múltiple creades en el ‘Bloc d’oci’

Enllaç al bloc del ‘Bloc de creativitat’

Resposta a les preguntes del ‘Taller d’alimentació’

Gravacions de veu i vídeo que hagueu fet

Making off del treball

Imatges del procés d’elaboració del crèdit i de les diferents tasques i activitats

realitzades

_ Envàs i etiqueta del ’Bloc de construcció’

_ Bloc acabat. Es presenta l’últim dia tot i que l’heu d’anar actualitzant cada dia amb el

recull del vostre treball. Ha d’incloure l’edició dels experiments del ‘Taller d’alimentació’.

_ Making off del ‘Bloc d’exposició oral’. El veurem tots junts a la classe i després els

professors i els companys us faran preguntes sobre el seu contingut.

Treball de síntesi


GRUPS

Cada grup estarà format per cinc persones. Cada grup tindrà un tutor de referència, que farà

un seguiment del treball del grup i l’orientarà en aspectes organitzatius i de contingut. El

bloc és l’espai on haureu de recollir tot el que aneu treballant i on haurà de quedar

constància de la distribució de tasques. Cada dia en començar heu de decidir què farà cada

persona del grup i al final del dia n’heu de fer una valoració. Podeu seguir el model que us

donem a continuació

DIA:

A OMPLIR EN COMENÇAR EL DIA

a) Expliqueu si heu fet les feines que havíeu acordat de fer a casa i si hi

ha algun membre del grup que no les ha fet.

b) Distribució de les feines (indiqueu quina feina farà cada alumne):

Alumne 1:

Feines que farà:

Alumne 2:

Feines que farà:

Alumne 3:

Feines que farà:

Alumne 4:

Feines que farà:

Alumne 5:

Feines que farà:

Treball de síntesi


ALTRES: Expliqueu si hi ha hagut algun aspecte del treball d’avui que no hagi

funcionat o si heu tingut algun problema.

A OMPLIR EN ACABAR EL DIA

a) Valoració de la feina feta per cada alumne:

Alumne 1:

Valora d’1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:

Quines coses concretes has fet avui :

Alumne 2:


Quines coses concretes has fet avui:

Alumne 3:



Alumne 4:



Alumne 5:



b) Feines que heu de fer a casa. Detalleu què farà cada alumne:

Treball de síntesi


AVALUACIÓ

L’avaluació del treball és contínua. Cada tutor de grup portarà un registre del treball diari de

cada alumne. El bloc és un espai on quedarà reflectit el ritme de treball del grup.

Quan acabi el crèdit cada tutor avaluarà el contingut del llibre digital, el bloc i el making off i

posarà una nota grupal. També hi haurà una nota individual per a l’envàs i l’etiqueta. Entre la

nota grupal i la individual es posarà una nota de conceptes per a cada alumne. Finalment

l’actitud és molt important en un treball d’aquest tipus. Es valorarà especialment:

- La participació activa en les tasques del grup

- La capacitat de prendre decisions i seguir els acords del grup

- El coneixement compartit dels continguts que es treballen.

- Un comportament adequat en les visites i les estones de treball a l’aula

- Un ús correcte i profitós de l’ipad.

Treball de síntesi


ANNEX 1

Normes que cal tenir en compte

durant les visites En els mercats, hi ha molta gent que hi treballa i clients que poden anar carregats. Cal doncs

que seguiu algunes indicacions:

Cal ser respectuosos amb tothom i mirar de no destorbar ningú mentre feu la visita

Us heu de fixar si hi ha més gent a la parada. Si és així, cal demanar torn i esperar

Cal fer fotografies de tot allò que pugui ser interessant i que ajudi a il·lustrar les

informacions que aneu recollint

Heu de demanar permís per fer fotografies a persones i parades, després d’explicar

qui sou i quin és el motiu de la vostra visita

Quan arribi el vostre torn haureu de presentar-vos, dir de quin centre veniu i explicar

quina és la vostra feina

Heu de parlar amb tothom amb respecte

Pels mercats heu de caminar tots junts - no s’ha de córrer.

Treball de síntesi


ANNEX 2

A questionnaire about the markets

of Barcelona You have to design a questionnaire to help you find out what tourists think about the

Boqueria Market. You will have to interview 10 tourists you meet in the market.

Before you start the interview think about the following points:

How will you introduce yourself to the tourists?

How will you ask them to collaborate with you?

How will you thank them for their collaborations?

You could use some of these expressions:

EXCUSE ME, DO YOU SPEAK ENGLISH?

EXCUSE ME, COULD I ASK YOU A FEW QUESTIONS ABOUT THE MARKET?

I AM DOING A SCHOOL PROJECT ABOUT THE MARKET AND I WOULD LIKE TO

ASK YOU SOME QUESTIONS?

THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR HELP.

THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR COLLABORATION.

ENJOY THE REST OF YOUR HOLIDAY.

When you can master these expressions you are able to start interviewing.

Your questionnaire should include both ASI and QASI type questions and you must

write questions in the present, past and present perfect tenses.

Treball de síntesi


ANNEX 3

El reportatge QUÈ ÉS

Un reportatge escrit és un text periodístic basat en la recerca d’informació sobre fets i

situacions que es consideren d’interès general. Un exemple a la televisió serien programes

com 30 minuts o La teva. Encara que els reportatges poden ser o no ser d’estricta actualitat,

s’expliquen des de una perspectiva actual i es relacionen amb notícies properes.

CARACTERÍSTIQUES DEL REPORTATGE

Sol tenir un títol que cridi l’atenció, que sigui suggerent.

Sol tenir un subtítol que expliqui amb claredat el contingut del reportatge.

El reportatge acostuma a ser més complet i extens que la notícia. Es tracten les

notícies a fons. La seva extensió pot anar entre les quatre i les deu pàgines.

És un text explicatiu que parla d’un tema per fer-lo entenedor, amb un llenguatge

precís i clar, com el d’una notícia.

L’estructura sol fer que les idees principals apareguin en el primer o segon paràgraf i

que després es vagin desenvolupant al llarg del reportatge.

És important triar bé les imatges (n’hi ha d’haver força).

Solen aparèixer opinions de persones en mig de les explicacions, per tal de justificar

les idees que es desenvolupen.

Sol tenir informacions complementàries: esquemes, estadístiques...

ALGUNES IDEES PER A LA TRIA DEL REPORTATGE

Heu de triar un tema d’alimentació que sigui actual, que us interessi, que sigui prou

important com per fer-ne un reportatge. Podeu orientar la tria a temes com:

Alimentació sana

La pirámide de l’alimentació

Els canvis de dieta

La dieta mediterrània

Els aliments trangènics

Els aliments de proximitat (kilòmetre 0)

Menjars ecològics

Productes de temporada

Treball de síntesi


ANNEX 4

NECESSITAT DE L’ ENVÀS: Tots els productes que es comercialitzen estan sotmesos a una normativa molt estricta.

Cada país té una normativa o legislació pròpia i, a més, hi ha organitzacions internacionals

que dicten normes a escala mundial.

Pel que fa a Espanya, es disposa d’un Codi Alimentari, que és el decret marc sobre els

aliments i l’alimentació. També existeixen normatives generals sobre etiquetatge, publicitat,

etc. A part d’això, cada sector disposa d’una reglamentació tècnica-sanitària que regula

estrictament els diferents aspectes relacionats amb la producció, qualitat i seguretat dels

productes.

L’envàs, a més de protegir els aliments, ha d’informar el consumidor sobre el producte que

conté. Aquesta informació apareix en l’etiquetatge.

A més de protegir el producte i de donar informació del contingut, l’etiquetatge té una funció

estètica i publicitària. L’etiqueta és la primera referència que tenim del producte i per tant és

un element molt important en el moment del disseny de les estratègies de venda.

Fins fa pocs anys la majoria de productes es compraven a doll, però per qüestions, sobretot

de tipus sanitari, la legislació actual prohibeix la venda per aquest sistema d’alguns aliments

com, per exemple, la llet, l’oli, el sucre, la margarina, etc.

Perquè determinats aliments es conservin en condicions cal dotar-los d’una certa protecció

contra agents externs que puguin alterar-los o descompondre’ls, i aquesta és la funció que

compleix l’envàs alimentari.

S’entén per envàs qualsevol classe de recipient que conté els productes, els quals cobreix

totalment o parcialment de manera que no pugui alterar el contingut sense obrir-lo o

manipular-lo.

L’envasat d’un producte en pot facilitar la venda, ja que evita la manipulació del venedor,

però també el pot encarir i pot induir a errors respecte al seu contingut.

A l’hora d’envasar aliments ens hem de formular dues preguntes: Per què cal envasar

aliments? Serveix qualsevol envàs o ha de complir unes condicions determinades?

L’envàs alimentari és qualsevol tipus de recipient (incloent-hi els paquets i els embolcalls)

que conté productes, els quals cobreix totalment o parcialment de manera que no se’n pugui

alterar el contingut sense obrir-lo o modificar-lo.

Treball de síntesi


NECESSITAT DE L’ETIQUETA:

Tots els productes que es comercialitzen

estan sotmesos a una normativa molt

estricta.

Cada país té una normativa o legislació

pròpia i, a més, hi ha organitzacions

internacionals que dicten normes a escala

mundial.

Pel que fa a Espanya, es disposa d’un Codi

Alimentari, que és el decret marc sobre els aliments i l’alimentació. També existeixen

normatives generals sobre etiquetatge, publicitat, etc. A part d’això, cada sector disposa

d’una reglamentació tècnica-sanitària que regula estrictament els diferents aspectes

relacionats amb la producció, qualitat i seguretat dels productes.

L’envàs, a més de protegir els aliments, ha d’informar el consumidor sobre el producte que

conté. Aquesta informació apareix en l’etiquetatge.

A més de protegir el producte i de donar informació del contingut, l’etiquetatge té una funció

estètica i publicitària. L’etiqueta és la primera referència que tenim del producte i per tant és

un element molt important en el moment del disseny de les estratègies de venda.

Des de 1982, es disposa d’una Norma General d’Etiquetatge, Presentació i Publicitat de

Productes alimentaris Envasats.

Aquesta normativa estableix que a les etiquetes ha d’aparèixer obligatòriament la informació

següent:

Denominació del producte. Ha d’indicar clarament el seu contingut. No s’ha de

confondre amb marca.

Relació d’ingredients i additius que té el producte. Els ingredients és la llista de totes

les substàncies i mescles que conté el producte en ordre decreixent de pes. Els

additius autoritzats per la C.E.E. són precedits per la lletra E i identificats per un

número.

El pes o volum del producte net i escorregut o el nombre d’unitats.

Data de consum. Si és un producte perible al cap de poc temps, haurà de dur molt

clara la data de caducitat, això és, la data després de la qual el producte no es pot

Treball de síntesi


consumir. La resta de productes indiquen la data aconsellable de consum (consumir

preferentment abans de .....) Aquests es poden consumir passada la data, però poden

haver perdut part de les seves propietats.

Instruccions de conservació, indicant com s’ha d’utilitzar abans i després de ser obert.

Identificació de l’empresa. Hi ha de constar el nom, la raó social, la denominació i el

registre sanitari del fabricant, de l’envasador o de l’importador, i sempre el seu

domicili.

Identificació del lot de fabricació, això és per identificar tots els productes que es van

fabricar en les mateixes condicions durant un període de temps determinat.

Treball de síntesi


ANNEX 5

PART COMESTIBLE DELS VEGETALS. En els vegetals la part comestible pot ser…

Arrel tija

fulla flor

llavor fruit

OBSERVACIÓ DELS ANIMALS INVERTEBRATS. En el mercat hi trobareu:

Crustacis: animals de potes articulades. Tenen esquelet extern. Normalment tenen

llargues antenes.

Mol·luscs: animals de cos tou però recoberts, en molts casos, per una closca dura d’una

o dues peces.

Grups de mol·luscs:

Gasteròpodes: una sola closca enrotllada en espiral, com el cargol.

Bivalves: esquelet format per dues peces o valves, com un musclo.

Cefalòpodes: no tenen closca externa, cap envoltat de moltes potes, com

el pop.

Treball de síntesi


ANNEX 6

SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES Quan barregem dos líquids immiscibles aquests es separen

normalment en dues fases.

L’aigua i l’oli, per exemple, són difícils de barrejar perquè són

immiscibles.

Busca al diccionari el significat de la paraula “immiscible” i explica-ho

amb les teves paraules.

Immiscible:

Què passa quan intentem barrejar aigua i oli?

Agafa un got de plàstic transparent i posa uns 10 ml d’aigua i uns 10 ml d’oli.

Dibuixa el que observes:

Per què l’oli queda en aquesta posició?

Quan barregem aigua i oli hem vist que l’aigua i l’oli, en deixar de remenar, es separen.

Quan fem maionesa, però, l’aigua de l’ou i l’oli no s’acaben separant.

Per què creus que passa això? Llegeix el següent text, extret de la Viquipèdia i explica

perquè la maionesa no s’acaba separant en dues fases utilitzant les teves paraules. Pots

completar la teva informació cercant a internet el que necessitis.

Busca altres exemples de substàncies que continguin emulsionants.

Per què creus que es fa servir el detergent per netejar els plats?

La maionesa és una salsa freda feta d'ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona. Tècnicament és una emulsió d'oli que es pot formar perquè el rovell d'ou conté lecitina que fa d'emulsionant.

Treball de síntesi


NUTRIENTS Tot allò que mengem conté nutrients, com les proteïnes, els hidrats de carboni o els greixos.

Aquests nutrients estan formats bàsicament de carboni, hidrogen i oxigen.

Els hidrats de carboni poden ser simples o més complexos, formant cadenes llargues dels

simples.

Els hidrats de carboni simples són hidrats de carboni de cadena curta. Un exemple és la

glucosa.

Un cas intermedi són hidrats de carboni com el sucre.

Un hidrat de carboni complex molt important és el midó. El midó es troba a alguns aliments

com la pasta, la patata, l’arròs o el pa.

El midó, en contacte amb el iode forma un complex acolorit de color blau intens, i aquesta

característica s’aprofita per detectar la presència de midó en els aliments.

Conté midó el pa? I el sucre?

Dissenya un experiment on descriguis, pas a pas, com detectar la presència de midó en

diversos aliments.

Treball de síntesi


CANVIS D’ESTAT Quan volem fer pasta o arròs, posem a bullir aigua en una cassola. Quina és la temperatura

d’ebullició de l’aigua?

A quina temperatura creus que es cuina la pasta o l’arròs? Raona la

teva resposta.

Per què quan necessitem cuinar els aliments d’una forma ràpida els fregim (utilitzant oli) i

quan volem cuinar-los més lentament els bullim (en aigua)? Quina de les dues substàncies

té un punt d’ebullició més alt?

Posa a bullir una mica d’aigua per cuinar un grapat d’arròs. Porta un control sistemàtic de la

temperatura amb un termòmetre:

t (min)

T (ºC)

Representa gràficament aquesta variació de la temperatura amb el temps (Excel).

Què pots observar?

Guarda l’aigua obtinguda al bullir l’arròs.

Treball de síntesi


DIGESTIÓ “Efecte de la saliva i els sucs gàstrics en el midó”

Separa en tres gots una dissolució de midó (la meitat de l’aigua que et queda de bullir

l’arròs)

Etiqueta els teus gots amb un retolador permanent.

Posa:

“REFERÈNCIA” en el primer

“BOCA” en el segon.

“ESTÓMAC” en el tercer.

Ara afegeix:

1r got: res

2n got: una quantitat considerable de saliva

3r got: unes gotes de salfumant (àcid clorhídric) que és l’àcid que contenen els sucs

gàstrics de l’estómac.

Després, intenta dissenyar un mètode per comprovar si encara queda midó en els gots o,

pel contrari, la saliva o els sucs gàstrics, han fet que es comenci a digerir.

Abans de dur a terme l’experiment, fes una hipòtesi del que creus que passarà.

Per què creus que és important mastegar bé els aliments abans d’empassar-te’ls?

On comença la digestió dels aliments? Raona la teva resposta.

projecte de bones prÀctiques - consorci …...projecte de bones prÀctiques dades generals escola...

Documents