projecte bÀsic i executiu de construcciÓ de

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE CONSTRUCCIÓ

DE MAGATZEM MUNICIPAL C/ CREU DE SANT PERE, S/N 08719 JORBA (BARCELONA)

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE CONSTRUCCIÓ DE MAGATZEM MUNICIPAL

SITUACIÓ C/ CREU DE SANT PERE, S/N 08719 JORBA BARCELONA

PROMOTOR AJUNTAMENT DE JORBA

ARQUITECTE MIQUEL RAJA BORRÀS

DOCUMENTACIÓ

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2. MEMÒRIA TÈCNICA I D’EXECUCIÓ 3. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 4. ESTAT D’AMIDAMENTS 5. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 6. NORMATIVA TÈCNICA APLICADA I CONTROL DE QUALITAT 7. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 8. ESTUDI GEOTÈCNIC 9. PLÀNOLS

MEMÒRIA DESCRIPTIVA


1.0. Preàmbul

1.0.1.- Objecte

El promotor encarrega al projectista la redacció del projecte de construcció d’un magatzem per a ús

municipal.

1.0.2.- Descripció del projecte

La parcel·la en la que s’ubicarà l’edificació de la indústria es troba situada en un àmbit poc urbanitzat,

de manera que no hi ha restriccions físiques importants que afectin l’edificació i no genera incidència

visual en l’entorn.

Per a l’adequació de la finca es realitzaran uns murs de contenció de formigó armat a la part posterior

de la mateixa.

Els accessos es fan a través d’un vial existent de 7 metres d’amplada, que connecta amb la zona del

barri de la Creu de Sant Pere. Aquest, té una amplada suficient per a una circulació correcta dels

vehicles que han d’accedir al magatzem.

Pel que fa a l'edifici, aquest compleix amb els paràmetres urbanístics vigents i es desenvolupa en

planta baixa.

El magatzem, de planta quadrada, té unes dimensions aproximades de 25,40 m d’ample, 25,40 m de

llarg i una alçada màxima de 8,00 m.

L’estructura i els tancaments del magatzem es realitzaran amb elements prefabricats de formigó.

La coberta és inclinada a dues aigües acabada amb panell tipus sandwich.

L’evacuació es farà per l’accés principal en planta baixa, també es pot efectuar a través de portes

ubicades per a càrrega i descàrrega.

El seu programa funcional queda definit de la següent manera:

L’edificació es desenvolupa en planta baixa, i no tindrà una activitat associada ja que el seu ús serà

exclusivament el de magatzem en tota la seva dimensió, amb una petita zona destinada a vestidors

per als treballadors de la brigada municipal, una sala polivalent, una sala de manyeria i un magatzem

de jardineria.

1.0.3.- Ordre de prevalença de la documentació

L'ordre de prevalença de la documentació presentada és el següent:

- PLÀNOLS, amb la prevalença dels detalls constructius.

- PRESSUPOST I AMIDAMENTS

- MEMÒRIA I PLEC DE CONDICIONS


1.1 Emplaçament

Carrer Creu de Sant Pere, S/N del municipi de Jorba, a la província de Barcelona.

1.2 Qualificació urbanística

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA

Clau E3. Sistema d’Equipaments Administratiu

Normativa Projecte

Edificabilitat màxima neta 1,50 m²st/m²sòl 0,463 m²st/m²sòl

Alçada màxima 12,00 m 8,00 m

Ocupació màxima 80 % 46,35 %

Nombre màxim de plantes PB+2 PB

1.3 Serveis urbanístics

SI NO

Xarxa de subministrament d'aigua potable x

Xarxa de subministrament elèctric x

Xarxa de subministrament de gas x

Xarxa de clavegueram públic x

Xarxa telefònica x

Carrer pavimentat x

Vorera d'obra x

Enllumenat públic x

Qualificació de solar x

1.4 Tipologia de l'edificació

Magatzem.


1.5 Quadre de superfícies

1.5.1 Superfícies construïdes

1.5.2 Superfícies útils

DENOMINACIÓ PEÇA SUP. ÚTIL (m2)

MAGATZEM 548,35

MAGATZEM JARDINERIA 10,65

MANYERIA 25,35

SALA 14,95

VESTIDOR 9,00

VESTIDOR ADAPTAT 9,27

TOTAL PLANTA BAIXA 617,57

1.6 Classificació empresarial del contractista

Es proposa que el constructor que efectuï els treballs de millora tingui una classificació empresarial

mínima de GRUP C, SUBGRUP 2, CATEGORIA d.

1.7 Calendari d’execució d’obra

El termini previst d’execució de les obres serà de sis mesos. L’inici de les obres seria imminent, ja que

es creu que es una actuació necessària d’executar.

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

PLANTA SUPERFÍCIE (m2)

PLANTA BAIXA 645,16

TOTAL 645,16


1.8 Justificacions de les normatives a complir

L’edifici projectat ha de proporcionar les prestacions -que li pertoquin segons el CTE i la normativa d’aplicació- per garantir les exigències bàsiques del CTE, en relació als requisits bàsics de la LOE.

Requisits bàsics LOE Condicions Normatives

Funcionalitat

Utilització D. 141/2012 d’Habitabilitat Accessibilitat D. 135/95 d’Accessibilitat Telecomunicacions RD Llei 1/98, RD 401/2003, altres

Requisits bàsics LOE Exigències bàsiques CTE

Seguretat

Estructural DB SE 1 i DB SE 2 En cas d’Incendi DB SI 1 a DB SI 6 D’utilització i accessibilitat DB SUA 1 a DB SUA 9

Habitabilitat

Salubritat DB HS 1 a DB HS 5 Estalvi d’energia DB HE 1 a DB HE 5 Protecció del soroll DB HR

Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions

Habitabilitat Al projecte de construcció del magatzem, no li és d’aplicació el compliment de les condicions d’habitabilitat que compleixen amb les establertes pel Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat de manera que es satisfà el requisit bàsic d’utilització establert a la LOE.

Accessibilitat El projecte no garanteix l'accessibilitat de l'edifici a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació, en compliment de la normativa vigent, ja que es tracta d’un magatzem.


SE - Seguretat Estructural Seguretat estructural (ES) Cal verificar aquelles situacions en les que, de ser superades, es pot considerar que l’edifici no compleix algun dels requisits estructurals pels quals va ser concebut (estats límits). Si superar un determinat estat límit comporta un risc per a les persones es tracta d’un estat límit últim, mentre que si només afecten el confort dels usuaris, el correcte funcionament de l’edifici o l’aparença de l’edificació es tracta d’un estat límit de servei. Comprovació dels estats límits últims En tot element estructural caldrà verificar l’estabilitat global de l’element i del conjunt, tal i com s’indica en la fórmula 4.1 del DB SE apartat 4.2.1. A més, caldrà comprovar la resistència de l’estructura portant, element estructural, secció, punt o unió entre elements d’acord amb la fórmula 4.2 del DB SE apartat 4.2.1.

Comprovació dels estats límits de servei En aquest tipus d’edificacions caldrà comprovar que la fletxa activa de les biguetes sigui inferior a 1/300 de la seva llum i que els desplaçaments horitzontals del cap de pilar no superin 1/500 de la seva alçada. Accions en l’edificació (ES-AE) En una primera classificació les accions en l’edificació es poden separar en accions permanents (G), variables (Q) i accidentals (A). Seguidament es detalla el mètode per a la seva determinació.

Accions permanents (G) Les accions permanents tenen en compte el pes propi de l’estructura, les càrregues mortes i el pes d’envans, murs de tancament i separacions. El pes propi de l’estructura correspon al pes dels perfils laminats que formen l’estructura. Les càrregues mortes s’estimen uniformement repartides en la planta. Són elements tals com el paviment i el pes dels envans o separacions. El pes propi d’envans pesats i murs de tancament es consideren al marge de la sobrecàrrega deguda als envans. En l’annex C del DB-ES-AE s’inclouen els pesos d’alguns materials i productes. El pretesat es regirà per el que estableix la Instrucció EHE. Les accions del terreny es tractaran d’acord amb allò establert en DB-ES-C.

Accions variables (Q) El DB SE-AE classifica les accions variables en: sobrecàrrega d’ús, de vent, tèrmica i la de neu. La seva determinació es faria segons s’indica a continuació.

a) sobrecàrrega d’ús: la taula 3.1. del DB SE-AE proporciona els valors característics de les sobrecàrregues més corrents en edificis. En el cas que no hi hagi indicacions caldrà estimar-la. Pel que fa a les oficines, sobre el forjat s’adoptaran els valors de la taula 3.1. que consideren una càrrega distribuïda de 2 kN/m2 o bé una de puntual de 4 kN. S’hauran de fer les comprovacions considerant aquestes dues càrregues actuant de forma no simultània.

b) acció deguda al vent: l’acció del vent en aquest tipus d’edificacions es determina seguint el procediment descrit en el DB SE-AE apartat 3.3.2. i annex D, on es presenten taules desenvolupades on es poden obtenir els coeficients necessaris per al càlcul de la pressió estàtica sobre les parets i cobertes.

c) accions tèrmiques: en estructures habituals de formigó estructural o metàl·liques formades per pilars i jàsseres i biguetes, poden no tenir-se en compte les accions tèrmiques quan es disposin de juntes de dilatació a una distància màxima de 40 metres.


d) accions degudes a la neu: en aquest tipus d’edificacions el valor de la càrrega de neu pot determinar-se a partir de l’equació 3.2 del DB SE-AE apartat 3.5. La taula 3.7 del mateix document dóna valors de referència per a determinar la sobrecàrrega de neu sobre un terreny horitzontal en les capitals de província.

Accions accidentals (A) Les accions accidentals que el CTE considera fan referència al sisme, a l’incendi i als impactes. Les accions accidentals degudes al sisme no es consideren en aquest projecte, com es justifica en l’apartat 3.1.4. del present Projecte Les accions degudes a l’incendi que s’han de tenir en compte s’especifiquen en l’apartat 3.2.2. d’aquest Projecte, en el que s’indica el temps de manteniment de la capacitat portant de l’estructura. En cas que es prevegi que hi poden haver impactes deguts al pas de maquinària, el DB SE-AE apartat 4.3.2. indica que per a vehicles de fins a 30 kN cal considerar una força estàtica equivalent de 50 kN en la direcció paral·lela a la via i de 25 kN en la direcció perpendicular. Aquestes forces no es consideren actuant simultàniament. Combinació de les accions actuants sobre l’edificació En les verificacions referents a la comprovació dels estats límits últims, el valor de càlcul de l’efecte de les accions es realitza a partir de les expressions indicades en el DB SE apartat 4.2.2. En les verificacions corresponents als estats límits de servei la combinació de les accions es fa segons el DB SE apartat 4.3.3. Fonamentacions (ES-C)

Fonaments Tal i com s’indica a la descripció de la solució estructural adoptada, els fonaments consisteixen en sabates aïllades amb pilar centrat o descentrat. En les sabates cal comprovar els següents estats límits últims: enfonsament, lliscament, bolcada, estabilitat global i capacitat estructural del fonament, tal i com es descriu en el DB SE-C apartat 2.2.2.1. Compliment de la norma de construcció sismoresistent NCSR-02 La construcció que es projecta té una importància normal, ja que la seva destrucció en cas de sisme podria causar víctimes entre els treballadors. Ara bé, com que està en una zona on l’acceleració sísmica bàsica és inferior a 0,08 vegades l’acció de la gravetat, i els pòrtics estan ben travats entre si i en totes les direccions, no és obligatori l’aplicació de la Norma de Construcció Sismoresistent (NCSR-02). Compliment de la instrucció de formigó estructural EHE

Fonaments Pel que fa a la capacitat estructural dels fonaments se seguirà la Instrucció EHE per tal d’assegurar que el formigó armat suporta els esforços que li transmet el pilar. L’article 59 d’aquesta Instrucció classifica les sabates en rígides o flexibles en funció de la relació que hi ha entre el vol i el cantell. En el cas de les sabates rígides, el mètode de càlcul a utilitzar és el de bieles i tirants (article 59 apartat 4.1. de l’EHE). En canvi, per a les sabates flexibles el mètode de càlcul a utilitzar es la teoria general de la flexió (article 59 apartat 4.2. de l’EHE). En qualsevol cas les sabates es travaran amb bigues de secció i mides segons plànols. Una vegada realitzades les comprovacions pertinents a la memòria caldrà indicar la solució adoptada, amb les mides de la sabata i l’armat necessari (nombre i diàmetre dels rodons, on cal col·locar-los i la seva separació.


SI - Seguretat en cas d’Incendi Magatzem

Característiques:

L’edifici és un magatzem, considerant com a únic sector d’incendi. Tipus d’establiment industrial i sectors d’incendi Les condicions de seguretat contra incendis de la indústria compleixen amb els requisits indicats en el Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RSCIEI) i en el DB-SI Seguretat en cas d’incendi del CTE. D’acord amb el RSCIEI, com que l’edificació de la indústria és única i està a distància superior a 3 m de l’edifici més proper, l’establiment industrial és del tipus C. La parcel·la on està ubicada la indústria té una sola entrada exterior. Els vehicles d’extinció d’incendis poden accedir a les instal·lacions per qualsevol lloc de la façana, donat que tota l’edificació estarà pavimentada en la totalitat del seu perímetre, de manera, que qualsevol punt de l’edificació objecte del projecte és accessible. La nau és un únic sector d'incendis que no cal compartimentar. Requisits constructius La indústria objecte del projecte complirà amb les condicions d’accessibilitat i entorn per a la intervenció dels bombers i l’evacuació de les persones següents:

- espai públic d’amplada major a 6 m - amplada útil major de 4 m davant de la façana - condicions útils de pas major a 3,70 m - pendent inferior al 15% - sobrecàrrega d’ús major que 2.000 kg/m2

La superfície construïda és inferior a la màxima permesa si no s’instal·len ruixadors automàtics d’aigua, fixada per a un establiment de tipus C i un risc mitjà (3) en 5.000 m2. Pel que respecta a la reacció al foc, els materials de construcció que formaran part de la indústria compliran el següent:

- productes de revestiment en terres: CFL-s1 o més favorable. - productes de revestiment en parets i sostres: C-s3 d0 o més favorable. - materials de revestiment exterior de façanes seran C-s3 d0 o més favorable. - productes situats a l’interior de falsos sostres o utilitzats com a aïllant tèrmic seran de classe C-s3 d0 o més favorable.

El temps de manteniment de la capacitat portant dels elements estructurals serà com a mínim R-60 en planta sobre rasant. La resistència al foc dels elements constructius delimitadors d’un sector d’incendi respecte d’altres no serà inferior a l’estabilitat al foc exigida per als elements estructurals amb funció portant en aquest sector. Quan una paret mitgera, forjat o paret que compartimenti diferents sectors d’incendi escometi a una façana, la resistència al foc d’aquesta, serà igual a la meitat de la que s’exigeixi a aquell element constructiu, en una franja amb una amplada d’1 m. Evacuació de l’establiment L’evacuació de l’establiment complirà les condicions de l’article 6.4. de l’annex II del RSCIEI atès que es tracta d’un edifici de tipus C. El càlcul de l’ocupació a efectes d’evacuació es fa amb les fórmules indicades en l’article 6.1. de l’annex esmentat anteriorment.


Els recorreguts màxims d’evacuació seran:

- en zones de risc baix, poden arribar a ser de 50 m, si l’ocupació és inferior a 25 persones i amb una sortida d’evacuació - en zones de risc mitjà, poden arribar a ser de 50 m, assegurant que existeixen 2 sortides alternatives

L’amplada lliure en portes, passos i buits previstos com a sortida d’evacuació serà igual o major a 0,8 m. L’amplada de la fulla serà igual o menor a 1,20 m i en portes de 2 fulles, igual o major a 0,60 m. L’amplada lliure de les escales i dels passadissos previstos com a recorreguts d’evacuació serà igual o major a 1 m. Ventilació de fums i gasos de la combustió L’apartat 7 de l’annex II del RSCIEI especifica que els sectors d’incendi amb una activitat de producció, amb un nivell de risc intrínsec mitjà i superfície construïda superior a 2.000 m2, disposaran d’un sistema d’evacuació de fums. El sector de l’edificació que es projecta no té una activitat associada, pel que no s’ha de preveure una instal·lació de ventilació de fums i gasos de la combustió. Instal·lació de protecció contra incendis D’acord amb l’article 3.1 de l’annex III del RSCIEI, no és obligatòria la ubicació de sistemes automàtics de detecció d’incendi. En canvi, atenent a l’article 4.1. de l’annex III del RSCIEI, és obligatori disposar de sistemes manuals d’alarma d’incendi. Els sistemes manuals d’alarma consistiran en una alarma d’incendi i uns polsadors d’alarma de foc que es col·locaran a la sortida de cada sector, de manera que la distància màxima des de qualsevol punt fins a polsador no sobrepassarà els 25 m. No és obligatori cap sistema de comunicació d’alarma ja que la suma de les superfícies de sectors d’incendi no supera els 10.000 m2. No s’instal·laran hidrants exteriors. De tota manera, a les proximitats existeixen hidrants de 100 mm de diàmetre. S’instal·laran extintors d’incendi en tots els sectors d’incendi de l‘establiment. La distribució s’efectuarà col·locant els extintors propers a les sortides i en llocs de fàcil visibilitat i accés, evitant els llocs amb obstacles que dificultin la seva localització, com s’indica en els plànols corresponents. S’ha previst la col·locació d’extintors de pols ABC polivalent de 6 kg i eficiència 21A – 113 B repartits per l’edificació de manera que el recorregut des de qualsevol punt de la superfície fins a un d’ells sigui menor de 15 m, i extintors de CO2 amb un eficiència 34 B, de 5 kg. Els extintors es col·locaran sobre suports de forma que la part superior estigui a una alçada sobre el sòl de 1,70 m com a màxim.

Les sortides d’ús habitual o d’emergència estaran senyalitzades i comptaran amb enllumenat d’emergència.


SUA - Seguretat d’Utilització i Accessibilitat Seguretat enfront el risc de caigudes Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales i la neteja dels vidres compliran amb els paràmetres establerts pel DB SUA 1. Les característiques de les rampes necessàries per a l'eliminació de les barreres arquitectòniques s'ajustaran així mateix al Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Seguretat enfront del risc d'impacte o d'enganxades Es limitarà el risc que els usuaris puguin impactar o quedar enganxats en elements fixos o practicables de l'edifici, d'acord amb els paràmetres establerts pel DB SUA 2. Seguretat enfront del risc de quedar tancat Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins un recinte, de conformitat amb el que disposa el DB SUA 3. Les portes amb dispositiu de bloqueig des de l’interior disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior. Seguretat enfront del risc causat per una il·luminació inadequada. A les zones de circulació es limitarà el risc de danys a les persones per una il·luminació inadequada, complint els nivells d'il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d'emergència d'acord amb el DB SUA 4. Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació Aquest requisit de seguretat no és d’aplicació als edificis industrials. Seguretat enfront del risc d'ofegament No hi ha ni pous ni dipòsits ni conduccions obertes en la indústria que siguin accessibles a persones i que presentin risc d’ofegament. Aquest requisit de seguretat no s’ha considerat en aquest Projecte. Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment Hi haurà una zona pavimentada a l’exterior de l’edifici d’ús aparcament per als vehicles dels treballadors i per als camions de càrrega i descàrrega que hagin d’accedir al magatzem. Aquesta zona pavimentada connectarà amb l’entrada del magatzem. Se senyalitzaran les zones de trànsit i pas de vianants en les vies de circulació i accés. Les zones de càrrega i descàrrega estaran senyalitzades amb pintures en el paviment. Seguretat enfront del risc causat per l'acció del llamp El risc d'electrocució i incendi causat pels llamps es limitarà d'acord amb el que estableix el DB SU 8. Degut a que E (Eficiència de la instal·lació) es troba compresa entre els valors 0≤E≥0,80, la instal·lació de protecció contra el llamp no és obligatòria. Accessibilitat El projecte no compleix amb totes les normatives vigents en quant a les condicions d’accessibilitat, ja que no li és d’aplicació.


HS - Salubritat Protecció davant de la humitat

Murs En l’edificació que es projecta no hi ha murs en contacte amb el terreny.

Paviments Com que la presència d’aigua en el terreny és baixa i la permeabilitat del terreny s’estima que és superior a 10-5 cm/s, per a complir amb els requeriments del DB HS apartat HS-1.2.2. el grau d’impermeabilitat dels paviment serà de 2. Com que el paviment es construirà sobre solera sense intervenció, caldrà utilitzar formigó de retracció moderada perquè el paviment s’executarà in situ i fer una hidrofugació complementària del paviment mitjançant l’aplicació d’un producte líquid reblidor de porus sobre la superfície acabada del mateix. Es disposarà també d’una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situat per sota del paviment. Les trobades entre el paviment i les particions interiors s’han de fer de manera que, quan el paviment s’impermeabilitzi per l’interior, la partició no es recolzi sobre la capa d’impermeabilització sinó sobre la capa de protecció d’aquesta.

Façanes Atès que la zona pluviomètrica de mitjana és III i que el grau d’exposició al vent és V2 perquè l’edifici té una alçada inferior a 15 m i està en una zona eòlica C i el terreny és industrial (classificat com a E1), el grau d’impermeabilitat mínim exigit a les façanes per a satisfer les exigències del DB HS apartat HS-1.2.3. és 4. Com que les façanes s’executaran sense revestiment exterior, caldrà disposar d’una barrera de resistència alta a la filtració mitjançant una cambra d’aire ventilada i aïllant no hidròfil i s’utilitzarà una fulla principal de gruix alt (bloc de formigó de 24 cm de gruix). A més, les juntes seran de morter amb addició d’un producte hidròfug, de manera que tindran alta resistència a la filtració. El revestiment interior serà de resistència alta a la filtració, com un arrebossat de morter amb additius hidròfugs amb un gruix mínim de 15 mm.

Cobertes La coberta es farà amb perfils galvanitzats nervats mitjans, amb un pendent del 10% que s’aïllaran amb poliestirè extruït de 4 cm de gruix i que s’impermeabilitzaran amb etilè propilè diè monòmer adherit. S’han de col·locar juntes de dilatació a la coberta cada 15 m, com a màxim, que han d’afectar a totes les capes de la coberta per sobre de l’últim suport resistent. Caldrà prolongar la impermeabilització en el cas de trobades de la coberta amb elements elevats. Recollida i evacuació de residus En l’interior de la indústria es disposaran diferents contenidors per a la recollida dels diferents residus generats de la fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i per a la resta de residus, els quals seran recollits pel servei de recollida municipal. Qualitat de l’aire interior La Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior del DB HS Salubritat només és d’aplicació, en edificis que no siguin d’habitatges, en els aparcaments i garatges. En l’edificació industrial projectada únicament hi ha un aparcament extern a l’edifici, pel que no es poden aplicar els requisits de qualitat de l’aire interior establerts en la Secció HS 3 del Codi Tècnic de l’Edificació. Això no obstant, caldrà disposar d’un sistema de ventilació que aporti el cabal d’aire exterior suficient per evitar, en aquells locals en els que es realitzi alguna activitat humana, la formació d’elevades concentracions de contaminants.


Subministrament d’aigua La xarxa de subministrament d’aigua disposarà d’un únic comptador. L’escomesa constarà d’una clau de presa sobre la canonada de distribució de la xarxa exterior de subministrament que obri el pas a l’escomesa, el tub d’escomesa que enllaci la clau de presa amb la clau de tall general i una clau de tall en l’exterior de la propietat. L’armari de comptador general tindrà una clau de tall general, un filtre de malla auto netejant d’acer inoxidable i bany d’argent amb un grau de filtració de 50 µm, un comptador de 100 mm de diàmetre, una clau amb aixeta de prova, una vàlvula de retenció i una clau de sortida El tub d’alimentació i el distribuïdor principal aniran encastats i tindran registres en els seus extrems i canvis de direcció, i claus de tall en totes les derivacions. Les canonades seran de polietilè d’alta densitat. Els diàmetres nominals s’han calculat perquè en cap punt no es tingui una pressió per sota dels 100 kPa ni per sobre de 500 kPa. Els resultats s’indiquen en el plànol d’instal·lació d’aigua. Evacuació d’aigües residuals Les aigües pluvials i residuals s’abocaran a la xarxa pública de clavegueram. Xarxa d’evacuació d’aigües residuals El diàmetre mínim del sifó i de la derivació individual oscil·larà entre els 32 mm per als lavabos, 40 mm per a les aigüeres, etc. i 100 mm per als vàters. El diàmetre del col·lector principal serà de 600 mm. S’instal·laran tubs de PVC, protegits amb sorra fins a 10 cm per sobre del tub, i amb un pendent de l’1%, situats a una profunditat de 80 cm respecte la cota del terreny. Les unions de la xarxa secundària es realitzaran amb arquetes de 45 x 45 x 50 cm, i les de la xarxa principal amb arquetes de connexió de 60 x 60 x 60 cm, la disposició de les quals es mostra en el plànol corresponent. Les arquetes es construiran amb maó i morter de ciment, lliscades interiorment. Les arquetes de registre disposaran d’una tapa de fosa, i les arquetes sifòniques disposaran de reixa i sifó de PVC. Xarxa d’evacuació d’aigües pluvials Hi haurà 6 punts de recollida d’aigües pluvials en la coberta de la nau. Considerant una intensitat de precipitació de 135 mm/h, els canalons seran de PVC amb un diàmetre nominal de 150 mm i un pendent del 0,5%, els baixants tindran un diàmetre nominal de 125 mm i el col·lector de 250 mm amb un pendent del 2%. La ventilació serà primària, amb el mateix diàmetre que el baixant corresponent. Les canonades seran de PVC i en els trams soterrats aniran protegides amb 10 cm de sorra per sobre del tub, i se situaran a una profunditat de 80 cm respecte la cota del terreny. Les arquetes dels baixants seran de 45 x 45 x 50 cm i de 60 x 60 x 60 cm, segons cada cas, tal i com es mostra en els plànols.


HE - Estalvi d’energia i Ecoeficiència Limitació de la demanda energètica D’acord amb el DB HE apartat HE-1.1.2., s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta exigència bàsica les instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials. Rendiment de les instal·lacions tèrmiques La instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària en el lavabo de la zona de magatzem compleix amb les exigències del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, a nivell de benestar i higiene, eficiència energètica i seguretat.

Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació

D’acord amb el DB HE apartat HE-3.1.1., s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta exigència bàsica les instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials. La disposició de finestres i claraboies, permet garantir que hi ha un nivell d’il·luminació adequat durant el dia, de manera que només serà necessari utilitzar la instal·lació d’enllumenat en horari nocturn.

Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

Atès que l’edifici no té un ús específic, no es tindrà en compte aquesta exigència fins que no s’atribueixi a aquest cap activitat concreta.

Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

D’acord amb el DB HE apartat HE-5.1.1.1., aquesta exigència bàsica és d’aplicació en determinats edificis comercials, administratius, residencials, hospitalaris i en naus d’emmagatzematge amb més de 10.000 m2 construïts. Per tant, aquesta exigència no és d’aplicació en el present edifici.


HR - Protecció enfront del soroll Al no existir recintes protegits en l’edifici, no són d’aplicació les exigències d’aïllament acústic a soroll d’impactes ni als valors límits de temps de reverberació. Es limitaran els nivells de soroll i vibracions que les instal·lacions poden transmetre als recintes de l’edifici a través de subjeccions o punts de contacte d’aquelles amb els elements constructius, de tal manera que no s’augmentin perceptiblement els nivells deguts a la resta de fonts de soroll de l’edifici. Compliment d’altres reglaments

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió

La instal·lació elèctrica complirà el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. La instal·lació elèctrica interior disposarà de línies monofàsiques, destinades a endolls, aparells i il·luminació. Les línies elèctriques interiors s’executaran amb cables unipolars de coure. L’escomesa s’executarà amb cables soterrats unipolars de coure aïllats amb policlorur de vinil a una tensió d’aïllament de 0,6/1 kV. La secció s’ha determinat amb les indicacions de la instrucció MI-BT-06. La posada a terra complirà amb les indicacions de la instrucció MI-BT-18. La posada a terra s’efectua mitjançant un conductor soterrat verticalment a la part exterior de la nau, pròxima al quadre general de distribució. Les piquetes s’uniran al punt de presa de terra amb un conductor de coure de 35 mm2 de secció. Totes les parts metàl·liques de la instal·lació, de la mateixa manera que les preses de corrent, porten un born de posada a terra. L’enllumenat interior es realitzarà amb làmpades suspeses de 250 W de potència, disposats amb llumeneres amb pantalla i difusor de plàstic. L’enllumenat d’emergència està format per làmpades d’incandescència.

Criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

L’adopció dels criteris ambientals i d’ecoeficiència en el edificis de nova construcció, fixats en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, no és d’aplicació en els edificis industrials. Enderrocs i residus d’obres A continuació es mostra la fitxa d’aplicació per a l’estudi de gestió dels residus realitzat segons els paràmetres establerts en la legislació vigent corresponent.

DECRET 89/2010 EC

)ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

codificació

tipusquantitats

pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

REAL DECRETO 105/2008

Obra:Situació:Municipi :

201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITE

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Comarca :C/ CREU DE SANT PERE, S/NJORBA

CONSTRUCCIÓ DE MAGATZEM MUNICIPAL

ANOIA

Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

Volum Terres d'excavació Codificació residus LER (m3) (tones/m3) (tones)

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 25 2 50

grava i sorra solta 0 1,7 0

argiles 85 2,1 178,5

t t l 0 1 7 0 Gui

a d

'apl

ica

ció

del

Dec

ret

m3

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

102

Pes

0

Volum aparent Densitat real

0

30

terra vegetal 0 1,7 0

pedraplé 0 1,8 0

terres contaminades 170503 0 1,8 0

altres 0 1 0

110 m3228,5 t 132 m3

octu

bre

de

2010

. V4

( F

ont:

Total excavació

0

0

Destí de les terres i materials d'excavacióno es considera residu és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una

altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat

0

0

reutilització abocador

si no no

Superfície construïda 645 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

o mateixa obra

pugui ser acreditat

En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

altra obra

Residus de construcció totals

Ordre MAM/304/2002 (tones)

sobrants d'execució 0,086 55,410 0,090 57,787

obra de fàbrica ceràmica 170102 0,037 23,635 0,041 26,261

formigó 170101 0,036 23,525 0,026 16,804

petris barrejats 170107 0,008 5,071 0,012 7,613

guixos 170802 0,004 2,534 0,010 6,271

altres 0,001 0,645 0,001 0,839

embalatges 0,004 2,753 0,029 18,405

f t 170201 0 001 0 779 0 005 2 903onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

fustes 170201 0,001 0,779 0,005 2,903

plàstics 170203 0,002 1,019 0,010 6,680

paper i cartró 170904 0,001 0,535 0,012 7,661

metalls 170407 0,001 0,419 0,002 1,161

0,090 58,16 t 0,118 m3

formigóns fàbrica petrisS O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

o

14 263 10

Total residu edificació

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

76,19

tancaments acabats 27,02

fonaments/estructura formigóns, fàbrica, petris

fustesplàstics

paper i cartrómetalls

altresguix

Totals 8,39 m3 m3 m3

1 /

6 R

ESID

US

1,292,25

14,262,494,635,35

6,27

35,6432,16

0,360,320,321,85 1,43

3,100,42 0,962,600,42

27,02

minimització

MINIMITZACIÓgestió dins obra

PROJECTE durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

sisisi---

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

5.-6.-

PROJECTE. durant l elaboració del projecte s han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres4.-

sisisi---

ia d

'apl

ica

ció

del

Dec

ret 2

01

4.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

5.-

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

6.-

GESTIÓ (obra)

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%)

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplé 30argiles 102altres 0

Per portar a l'abocador

ubre

de

2010

. V4

( F

ont:

Gu

0,00 0,00

0,00

0,000,00

102,0030,00 0,00

0,00

Terres

GESTIÓ (obra)

Reutilizació

0,00 0,00

0,00

a la mateixa obra a altra autoritzada

terres contaminades 0Total 132

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 23,53

Maons, teules i ceràmics 40 23,63uite

ctes

de

Ca

talu

nya

o

ctu

0,00

no

no

132,00 0,00 0,00

inert

inert

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

Metalls 2 0,42

Fusta 1 0,78

Vidres 1 inapreciable

Plàstics 0,5 1,02

Paper i cartró 0,5 0,54

Especials* inapreciable inapreciable

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqu

no especial

especial

no no especial

si

no

si no especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials quehagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

no

no especial

si

no especial

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics si si

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

su

projecte*

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró si siContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

2 /

6 R

ESID

US O

* A la cel·la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

-ITEC

)

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Obra nova

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

gestió fora obraESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

pressupost

-si

tipus de residu

et 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- I g p p p g

adreça

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador) Instal·lacions de valorització

gestor Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu

codi del gestor

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :12 00nt

: Gui

a d

'apl

icac

ió d

el D

ecre

Costos*Classificació a obra: entre 12-16 €/m3Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :

PRESSUPOST

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

oct

ubre

de

2010

. V4

( F

on

Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de difícil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per a la seva correcta * Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Classificació a obra: entre 12 16 €/mTransport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Especials**: nº transports a 200 €/ transport

Les previsions de separació de l apartat de gestió i :

RESIDU Volum Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3

70,00 €/m3

Terres 0,00Terres contaminades 0,00

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 22,69

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

113,43

- -- 0,00-

0,00

Classificació Valoritzador / Abocador Transport

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)

runa brutaruna neta

- - 340,28Maons, teules i ceràmics 35,45Petris barrejats 10,28

Metalls 1,57Fusta 3,92Vidres inapreciablePlàstics 9,02Paper i cartró 10,34Guixos i altres no especials 9,60

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d - -177,26

100-

-

154,16

36,07

531,78

-100 -

108,22

-

41,37

--58,790,00

--

23,50

-

- 100

100-100 -

- 100

124,11

Perillosos Especials inapreciable

Elements Auxiliars

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

Matxucadora de petris

232,33

Casetes d'emmagatzematge

0

290,68 77,44 1108,51

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)

Compactadores

€

m3

tones

euros

3 /

6 R

ESID

El pressupost de la gestió de residus és de :

1476,64El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de :

76,1958,16El pes dels residus és de :

1.476,64

El volum de residus aparent és de :

E- IT

EC ) DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

documentació gràficaESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

-

cret

201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta unitats

CONTENIDOR 9 M 3

ont:

Gui

a d

'apl

icac

ió d

el D

ec

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

-

a

oct

ubre

de

2010

. V4

( F

o

unitatsContenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 5 M 3

1

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls unitats

unitats - -

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

g

Bidó 200 L .Apte per residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig,separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

unitatsContenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

--

IDUS

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemesd'execució, previ acord de la direcció facultativa.

CompactadoresCasetes d'emmagatzematge

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de ResidusEstudi de Seguretat i Salut

p g p j p p , q p p

----

4 /

6 R

ESI

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)Matxucadora de petris

tècniques

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra novaplec de condicions

E- IT

EC )

Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació cr

et 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat pel Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades, si s escau, per la Direcció Facultativa i se n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

ont:

Gui

a d

'apl

icac

ió d

el D

eca

o

ctub

re d

e 20

10. V

4

( Fo

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·leg

IDUS

Obr

a N

ova

Ofic

ina

5 /

6 R

ESI

a L

IFE-

ITEC

) ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

FIANÇA

fiançael

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

m

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

Total excavació 228,50 tones tonesTotal construcció 58,16 tones % tones

Previsió inicial del Estudi Percentatge de reducció per minimització

Previsió final del Estudi

4 (

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ació

de cà cu c a de ge e ac ó de es dus, a e ec es de cà cu de a a ça, s es a que es pod à edu e u pe ce a ge de :

Si per les previsions del Pla de gestió de residus ( que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de

0,0029,0850,00

Càlcul de la fiançaResidus de excavació * 0 tones 11 euros

Residus de construcció * 29,08 tones 11 euros319,88euros/ tona

0

alu

nya

o

ctub

re d

e 20

10. V

4

euros/ tona

L'Ajuntament JORBA

S pe es p e s o s de a de ges ó de es dus ( que a d e abo a e co ac s a), es od que es p e s o s de ge e ac ó de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

tones

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

PES TOTAL DELS RESIDUS

Total fiança 319,88

29

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

aO

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. C6

RES

IDUS

Obr

a N

ova

O6

/

MEMÒRIA TÈCNICA I D’EXECUCIÓ


2.1 Terreny de fonamentació

Per al coneixement de les característiques geotècniques, geològiques i sísmiques del terreny de

fonamentació el Promotor va encarregar un primer estudi geotècnic, realitzat per l’empresa Tecni-

Pou, S.L.. D’aquest estudi se’n va extreure que les tensions admissibles del terreny eren diferents a

causa de la variació de gruix de rebliment i de la cota del substrat, i s’aconsellava una fonamentació

profunda amb micropilotatge i/o pilotatge.

Posteriorment i, donades les característiques del terreny obtingudes en el primer estudi, es va

realitzar una ampliació de la campanya de l’estudi geotècnic mitjançant 4 assaigs de penetració

dinàmica DPSH en els vèrtexs de la proposta de la planta del magatzem. Aquest nou estudi va donar

una cota màxima de rebuig dels assaigs de 5,45 metres.

Així doncs, tenint en compte que en el punt d’assaig més desfavorable pel que fa a la profunditat de

rebuig caldrà realitzar un rebaix del terreny per tal d’assolir la cota definitiva, finalment es preveu una

fonamentació a base de pous de sabates continues i aïllades de formigó armat sobre pous de formigó

en massa fins a assolir la capa del substrat de l’Eocè (subcapa A2), formada per argil·lita gresosa de

tonalitat marró-vermellosa i d’aspecte margós de consistència rígida/roca tova a mitja. S’adjunten

l’estudi geotècnic inicial i l’ampliació de campanya.

Tot i així, abans d'iniciar les obres caldrà comparar les hipòtesis plantejades de resistència, elasticitat,

homogeneïtat, etc., respecte els resultats obtinguts de la prospecció geotècnica.

2.2 Fonamentació

Serà a base de:

Sabates continues i aïllades de formigó armat de seccions variables segons especificacions del

càlcul.

Bigues centradores de formigó armat de seccions variables segons especificacions del càlcul.

2.3 Estructura

Serà a base de:

Jàsseres peraltades de seccions variables segons especificacions del càlcul.

Bigues (corretges+accessoris de subjecció) de formigó de seccions variables segons especificacions

del càlcul.

Pilars prefabricats de formigó armat de seccions variables segons especificacions del càlcul.

Accions adoptades en el càlcul de l'estructura:

Accions del vent

No s'han considerat les accions de pressió i succió que el vent origina sobre les superfícies de l'edifici

per ser de poca magnitud.

Accions tèrmiques i reològiques

No es consideren per tenir l'edifici una longitud en la seva major magnitud inferior a 30 m.

Accions sísmiques


No s'han considerat les accions sísmiques perquè ens trobem dins de la zona primera, qualificada

com de baixa sismicitat.

Accions del terreny

No s'han considerat empentes ni actives ni passives del terreny sobre les parts de l'edifici.

Els coeficients de seguretat són:

Coeficient de majoració de càrregues...............................1.6

Coeficient de minoració de resistència de l'acer................1.15

Coeficient de minoració de resistència del formigó............1.5

Reducció de tensió de treball del formigó per formigonat vertical del 10%.

Tipus de control

Acer..........................................normal

Formigó.....................................estadístic normal

Execució...................................normal

Tensions admissibles:

Resistència característica del formigó................................... 250 kg/cm2 (25N/mm2)

(en proveta cilíndrica als 28 dies)

Límit elàstic de l'acer..............................................................5100 kg/cm

En tots el casos s'aplicaran les determinacions de les següents normatives:

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)


2.4 Instal·lacions

Instal·lació de sanejament

La xarxa de sanejament estarà formada per tubs de PVC o de polietilè, les corresponents arquetes i

sifó registrable abans de connectar-se amb la xarxa pública de clavegueram.

Les conduccions verticals de fums i les instal·lacions de ventilació de banys seran, també, amb tubs

de PVC o de polietilè.

Instal·lació elèctrica

Les canalitzacions de la instal·lació estaran formades per conductors de coure aïllats, rígids, sota tubs

protectors de PVC, encastades a les parets i sostres o bé vistes per damunt dels cel rasos. Aquests

conductes compliran la normativa vigent.

La protecció en front de contactes indirectes es realitzarà mitjançant la connexió a terra de les

masses, així com pels dispositius de tall d'intensitat per defecte. Aquesta connexió de terres de les

masses es situarà en el propi edifici, la resistència òhmica del terra haurà de ser inferior a 35 Ohms, i

la línia general a terra tindrà una secció mínima de 35 mm2.

La protecció en front de contactes directes consistirà en situar les bases dels endolls separades i

aïllades del paviment i dels volums prohibitius i, alhora, separades dels mecanismes d'enllumenat.

Complirà les condicions indicades en el Reglament de Baixa Tensió publicat al B.O.E nº 224 del

18 de Setembre de 2002, Reial Decret 842/2002 de 2 d’Agost, pel qual s’aprova el Reglament

electrotècnic de Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries.

Instal·lació interior d'iluminació amb punts d'encesa repartits, 30 endolls, quadre elèctric, amb 3 o 4

línies sense maquinaria, centralització comptador cablejat i llums emergències. Totalment acabat i en

funcionament. Instal·lació amb els següents punts de llum: 3 Lluminàries AOD de 30W fabricada en

alumini, de 100lm/W, temperatura de color 4000K, instal·lat a la façana del magatzem a una altura de

4 metres amb braç a façana inclòs; 1 Downlight AOD de Led'sGoProject,SL de 12W de 120lm/W Aro

rodó Blanc, 4000K, instal·lació encastada (tall 120mm), proposta de muntatge a servei individual de la

zona Vestidor; 2 Downlight AOD de Led'sGoProject,SL de 15W de 120lm/W Aro rodó Blanc, 4000K,

instal·lació encastada, (tall 170mm), proposta de muntatge a la zona Vestidor; 12 Downlight AOD de

Led'sGoProject,SL de 20W de 120lm/W Aro rodó Blanc, 4000K, instal·lació encastada (tall 200mm),

proposta de muntatge: 2 unitats a Magatzem jardineria; 8 unitats a Manyeria; 2 unitats a Vestidor

Adaptat; 3 Panel LED de Led'sGoProject,SL, de 42W, 60x60cm, 3800lm, Perfil Blanc, Temperatura de

color 4000K, possibilitat d'encastament o suspensió sol·licitant accessoris necessaris, proposta de

instal·lació a la zona Sala; 6 Campana Industrial LED de Led'sGoProject,SL, fabricada en alumini,

120W, 12000lm, amb reflector de 120 graus, acabat gris, muntatge en suspensió, proposta

d’instal·lació a Magatzem principal; 2 Campana Industrial LED de Led'sGoProject,SL, fabricada en

alumini, 100W, 10000lm, amb reflector de 90 graus, acabat gris, muntatge en suspensió, proposta


d’instal·lació a Magatzem principal. Inclosa tota la instal·lació i materials i rases necessàries. A

concretar per la DF.

Instal·lació d'aigua freda i calenta

La instal·lació d'aigua potable s'efectuarà a partir de la xarxa pública urbana, la qual hom suposa amb

cabal i pressió suficients.

Serà encastada i amb tub de coure, de polipropilè o de polietilè reticular. Si es fa servir tub de coure

cal recordar que no és aconsellable barrejar aquest material amb l'acer galvanitzat, i caldrà vigilar

que el coure es col·loca després de l'acer galvanitzat en el sentit del flux d'aigua.

A cada derivació, i a diferents trams de la xarxa general, s’instal·laran les corresponents aixetes de

pas i seccionament per a casos d’avaries.

Es preveu la possibilitat de producció d'aigua calenta sanitària individual pel sistema d’escalfador

elèctric.

Complirà la Norma Bàsica d’Instal·lacions d'Aigua del Ministeri d'Indústria ( O.M. 9 de desembre de

1.975 ) i la resta de normativa vigent.

2.5 Tancaments

Parets de tancament amb panells de formigó prefabricats de 2,4 metres d’amplada.

Porta basculant metàl·lica de 8 metre d’amplada.

2.6 Acabats

Paviment de formigó acabat remolinat mecànic a interior i exterior de la nau.

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL


El pressupost d'execució material és de CENT NORANTA-QUATRE MIL QUATRE-CENTS TRETZE

euros amb QUARANTA-TRES cèntims d’euro ( 195.600,55 € ).

L’ Arquitecte

MIQUEL RAJA BORRÀS

Jorba, a 28 de gener del 2016

ESTAT D’AMIDAMENTS

CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT

1,00 1,001,00 811,75 € 811,75 €

1,00 1,001,00 716,25 € 716,25 €

1.528,00 €

parcel·la 1,00 1.392,00 1.392,001.392,00 0,76 € 1.063,49 €

rebaix parcel·la 1,00 695,00 2,00 1.390,00mur oest 1,00 31,00 1,00 3,00 93,00mur nord 1,00 17,00 0,50 3,00 25,50

1,00 15,00 0,50 2,00 15,001,00 10,00 0,50 1,00 5,00

1.528,50 8,98 € 13.721,34 €

fonamentació nau 1,00 90,00 90,00fonamentació murs 1,00 125,00 125,00

215,00 23,21 € 4.989,40 €

fonamentació nau 1,00 30,00 30,00fonamentació murs 1,00 40,00 40,00fonamentació tanques 1,00 30,00 0,45 0,40 5,40rases clavegueram i escomeses 3,00 25,00 0,60 0,60 27,00

102,40 26,26 € 2.689,28 €

rases clavegueram i escomeses 3,00 25,00 0,60 0,60 27,0027,00 19,00 € 513,12 €

22.976,63 €

AMIDAMENT I PRESSUPOST

Construcció de magatzem municipalCarrer Creu de Sant Pere, s/n08719 Jorba

01.002 ut Escomeses provisionals aigua i electricitat

Subministrament i instal·lació d'escomeses provisionals d'aigua i electricitat.

CAPÍTOL 01 - ACTUACIONS PRÈVIES

CAPÍTOL 01 - ACTUACIONS PRÈVIES

01.001 ut Mesures de seguretat

Conjunt de mesures de seguretat individuals i col·lectives.

02.002 m³ Excavació a cel obert

Excavació a cel obert en terreny compacte deixant un talús a la part posterior per assegurar laestabilitat del marge i dames per als murs perimetrals. Càrrega de terres, transport i abocament ainstal·lació autoritzada inclosos.

02.003 m³ Excavació rasa en terreny tou

Excavació de rasa i pou de fins a 4 m de fondària, en terreny tou, realitzada amb retroexcavadora, pera fonaments de la nau i dels murs perimetrals. Càrrega de terres, transport i abocament a instal·lacióautoritzada inclosos.

CAPÍTOL 02 - MOVIMENT DE TERRES

02.001 m² Neteja i desbrossada de terrenyNeteja i desbrossada de tota la parcel·la. Retirada d'arbres i restes de petites construccions existents.Càrrega de runes sobre camió, transport i abocament a instal·lació autoritzada inclosos.

CAPÍTOL 02 - MOVIMENT DE TERRES

02.004 m³ Excavació rasa en terreny dur

Excavació de rasa i pou de fins a 4 m de fondària, en terreny dur de roca, realitzada ambretroexcavadora, per a fonaments de la nau i dels murs perimetrals. Càrrega de terres, transport iabocament a instal·lació autoritzada inclosos.

02.005 m³ Reblert de rases

reblert i piconatge de rases de clavegueram i escomeses amb terres de la pròpia excavació.

fonamentació nau 1,00 45,00 45,00fonamentació murs 1,00 95,00 95,00

95,00 62,55 € 5.942,49 €

fonamentació nau 1,00 68,50 68,50fonamentació murs 1,00 70,00 1,85 0,60 77,70fonamentació tanques 1,00 70,00 0,45 0,40 12,60

158,80 135,13 € 21.459,04 €

27.401,53 €

mur oest 1,00 31,00 0,35 4,00 43,40mur nord 1,00 17,00 0,35 3,50 20,83

1,00 15,00 0,35 2,00 10,501,00 10,00 0,35 1,00 3,50

78,23 157,86 € 12.348,72 €

nau prefabricada 1,00 645,16 645,16645,16 87,38 € 56.375,69 €

68.724,41 €

paviment nau 1,00 25,00 25,00 0,15 93,75paviment exterior 1,00 470,00 0,15 70,50

164,25 20,34 € 3.341,09 €

paviment nau 1,00 25,00 25,00 625,00625,00 1,05 € 656,56 €

paviment nau 1,00 25,00 25,00 625,00paviment exterior 1,00 470,00 470,00

1.095,00 19,20 € 21.019,07 €

25.016,73 €

CAPÍTOL 03 - FONAMENTS

03.001 m³ Formigó de neteja

Formigó de neteja per a base de fonament de sabates i riostres de nau industrial, Formigó HM-25/20/IIa.

CAPÍTOL 04 - ESTRUCTURA

04.001 m³ Mur contenció de formigó armat

Mur de contenció de formigó armat de fins a 4,5 m d'alçària com a màxim i fins a 35 cm de gruix, deformigó HA-25/B/20/IIa, abocat amb bomba, armadura AP500 S d'acer en barres corrugades amb unaquantia d'entre 13,633 kg/m2 de mur i 14,998 kg/m2 de mur segons especificacions de càlcul deprojecte amb encofrat a dues cares i posterior reblert i piconatge del trasdossat del mur amb graves dedrenatge. Inclou tubs de drenatge.

03.002 m³ Formigonat de sabates i riostres

Formigonat per a fonament de sabates i riostres de nau industrial i sabates corregudes de murs,formigó HA-25/20/IIa, armat i formació d'encaix de pilar prefabricat segons plànols de projecte.Inclosos passos per previsió d'instal·lacions.

CAPÍTOL 03 - FONAMENTS

CAPÍTOL 05 - PAVIMENTS

05.001 m³ Subbase de grava per a paviment

Estesa de capa de graves de cantera 20/40 de 15 cm de gruix per a subbase de paviment de nau i per aexteriors.

04.002 m² Estructura prefabricada nau industrialEstructura prefabricada de nau industrial, amb pilars de formigó prefabricat, d'entre 6,50 i 7,50 metresd'alçada amb empotrament de 0,80 metres, jàsseres peraltades pretensades tipus T-2 de longitud25,00m i pendent del 10% i jàsseres armades T40 per arriostrament; bigues de teulada pretensadestubulars 20-V de 6,50 i 9,00 metres. Façanes amb panell prefabricat de formigó de 20cm de gruix amb10cm d'aïllament; pintat amb clorocautxú dels dos laterals llargs i remat simple prelacat de 0,6mm delsdos frontals curts. Coberta de panell sàndwitch de 30mm. 3 lluernaris de 9,00x2,00m. Tots elsmaterials, anclatges, segellat de juntes, tuberies, canals, baixants i d'altres elements per deixar la nautotalment acabada inclosos. Subministrament, transport i col·locació.

CAPÍTOL 04 - ESTRUCTURA

CAPÍTOL 05 - PAVIMENTS

05.002 m² Làmina polietilè paviment

Subministrament i col·locació de làmina de polietilè a paviment interior de la nau.

05.003 m² Paviment de formigó

Paviment de formigó armat de 20cm de gruix amb malla de 20x20 D 8mm, acabat remolinat mecànic.Regat amb pols de quars per a donar un acabat de color.

tanca carrer 1,00 70,00 1,00 70,0070,00 77,45 € 5.421,54 €

tanca carrer 1,00 70,00 70,0070,00 19,58 € 1.370,43 €

vestidor i sala 3,00 4,50 2,50 33,751,00 8,20 2,50 20,501,00 3,60 2,50 9,00

magatzems interiors 3,00 4,50 2,50 33,751,00 8,80 2,50 22,00

119,00 17,00 € 2.022,88 €

vestidor i sala 7,00 4,50 2,50 78,753,00 8,20 2,50 61,504,00 1,20 2,50 12,00

magatzems interiors 6,00 4,50 2,50 67,503,00 8,80 2,50 66,00

285,75 13,66 € 3.902,34 €

vestidor 4,00 4,50 2,10 37,806,00 2,20 2,10 27,722,00 1,20 2,10 5,04

70,56 20,25 € 1.428,56 €

paraments verticals vestidor i sala 3,00 4,50 2,50 33,751,00 8,20 2,50 20,502,00 3,75 2,50 18,754,00 4,50 0,40 7,207,00 2,20 0,40 6,16

paraments verticals magatzems interiors 6,00 4,50 2,50 67,503,00 8,80 2,50 66,00

paraments horitzontals sala i vestidor 1,00 4,50 8,20 36,90paraments horitzontals magatzems int. 1,00 4,50 8,80 39,60

296,36 4,97 € 1.471,72 €

vestidor i sala 1,00 4,50 8,20 36,90magatxems interiors 1,00 4,50 8,80 39,60

76,50 28,75 € 2.199,03 €

1,00 1,001,00 525,25 € 525,25 €

CAPÍTOL 06 - RAM PALETA

06.001 m² Tanca de parcel·la

Tanca a façana principal de blocs de formigó per revestir 20x20x40 massissat, de 1,00 m d'alçada.Inclou revestiment continu amb arrebossat de ciment i pintat amb capa d'imprimació i tres capesd'acabat, color a decidir per la DF.

06.004 m² Arrebossat de parament vertical

Arrebossat a bona vista, remolinat i lliscat, de paret de tancament de fàbrica ceràmica de 10 cm degruix amb morter de ciment.

06.005 m² Revestiment ceràmic de parament verticalRevestiment ceràmic tipus porcel·lànic a escollir per la DF col·locat a truc de maceta amb morter colaflexible. Realització de vorada. Peces de mida i preu mitjà.

06.002 m Remat tanca parcel·la

Remat de tanca a façana principal de blocs de formigó amb peça de formigó de 20x40cm.

06.003 m² Paret de tancament 10cm

Paret de tancament de fàbrica ceràmica de 10 cm de gruix per revestir, col·locada amb morter deciment.

06.008 ut Formació armari de comptadors

Formació d'armari de comptadors i serveis amb obra ceràmica i caixes de registre tipus. Revestimentamb arrebossat lliscat a bona vista i pintat amb pintura plàstica. Deixat totalment acabat.

06.006 m² Pintat de parament

Pintat de parament vertical i horitzontal d'alçada fins a 3 metres amb pintura plàstica color a escollirperla DF. Una capa d'imprimació i tres capes d'acabat.

06.007 m² Coberta prefabricada tipus sandwich

Coberta deck tipus sandwich amb placa prefabricada de 50 mm de gruix, formada per una planxagrecada d'acer galvanitzat de 0,5 mm de gruix, aïllament de poliuretà de densitat 40 kg/m3,impermeabilització amb una làmina bituminosa, col·locada amb fixacions mecàniques.

1,00 1,001,00 1.432,50 € 1.432,50 €

19.774,25 €

canals 2,00 25,00 50,00baixants 6,00 6,60 39,60

89,60 17,86 € 1.600,12 €

pluvials 4,00 13,50 54,002,00 2,00 4,00

fecals 1,00 15,00 15,0073,00 16,71 € 1.220,01 €

interior 1,00 25,00 25,00exterior 1,00 10,00 10,00

35,00 28,75 € 1.006,09 €

1,00 1,001,00 296,05 € 296,05 €

1,00 1,001,00 343,80 € 343,80 €

1,00 1,001,00 143,25 € 143,25 €

accés parcel·la 1,00 8,00 8,00nau 1,00 7,00 7,00

1,00 3,00 3,002,00 1,00 2,00

neteja exterior 1,00 2,00 2,0022,00 38,44 € 845,65 €

1,00 1,001,00 62,08 € 62,08 €

5.517,05 €

06.009 ut Formació de fossat mecànic

Formació de fossat per a ús mecànic de manteniment de vehicles. Dimensions interiors de 4,00x1,00metres i profunditat de 1,80 metres. Excavació de terreny i gestió de les terres. Realització de llosa deformigó armada de 20cm de gruix. Armat segons DF. Realització de murs perimetrals de contencióamb bloc de formigó armat segons DF. Gruix del mur de 30cm. Arrebossat del mur i reblert de lesterres exteriors. Connexions de mur amb llosa de la nau i formació d'escala d'obra segons DF per accésa l'interior del fossat. Tapa deprotecció.

07.002 m Xarxa sanejament soterrada

Xarxa de sanejament soterrada de recollida d'aigües pluvials i aigües fecals amb tub de PVC D 125mm.

07.003 m Col·lector general D 300 mm

Col·lector general de PVC D 300mm. Incloses totes les connexions.

CAPÍTOL 06 - RAM PALETA

CAPÍTOL 07 - SANEJAMENT

07.001 m Canal i baixant PVC

Canals i baixants de tub de PVC D 125 mm per a recollida d'aigües pluvials de coberta fins a xarxasoterrada.

07.006 ut Connexions a xarxes generals

Connexions de sanejament a xarxes generals existents.

07.007 m reixes de recollida d'aigües pluvials

Reixes de ferro forjat per a recollida d'aigües pluvials a les portes d'accés. Incloses totes les connexionsfins a xarxa de desguàs general.

07.004 ut Arqueta de registre 45x45

Arqueta prefabricada de connexió i registre de 45x45 cm. Formació de forat i preparació,subministrament i col·locació d'arqueta i connexions de la xarxa.

07.005 ut Arqueta de registre 80x80

Arqueta prefabricada de connexió i registre de 80x80 cm. Formació de forat i preparació,subministrament i col·locació d'arqueta i connexions a la xarxa.

07.008 ut Sistema extracció de fums magatzem jardineria

Subministrament i col·locació d'extractor mecànic en magatzem de jardineria, amb sortida a l'exteriora través de forat a façana. Realització de forat i tots els elements necessaris per deixar l'extractor enfuncionament.

CAPÍTOL 07 - SANEJAMENT

1,00 1,001,00 4.301,35 € 4.301,35 €

1,00 1,001,00 3.581,25 € 3.581,25 €

1,00 1,001,00 620,75 € 620,75 €

1,00 1,001,00 3.667,20 € 3.667,20 €

1,00 1,001,00 2.339,75 € 2.339,75 €

2,00 2,002,00 272,18 € 544,35 €

1,00 1,001,00 2.626,25 € 2.626,25 €

1,00 70,00 70,0070,00 29,61 € 2.072,35 €

CAPÍTOL 08 - INDUSTRIALS

08.001 ut Instal·lació d'il·luminació interior i exterior

Instal·lació interior d'iluminació amb punts d'encesa repartits, 30 endolls, quadre electric, amb 3 o 4linies sense maquinaria, centralització comptador cablejat i llums emergències. Totalment acabat i enfuncionament. Instal·lació amb els següents punts de llum: 3 Lluminàries AOD de 30W fabricada enalumini, de 100lm/W, temperatura de color 4000K, instalat a la façana del magatzem a una altura de 4metres amb braç a façana inclòs; 1 Downlight AOD de Led'sGoProject,SL de 12W de 120lm/W Aro rodóBlanc, 4000K, instal.lació empotrada (tall 120mm), proposta de montatje a servei individual de la zonaVestidor; 2 Downlight AOD de Led'sGoProject,SL de 15W de 120lm/W Aro rodó Blanc, 4000K,instal.lació empotrada, (tall 170mm), proposta de montatje a la zona Vestidor; 12 Downlight AOD deLed'sGoProject,SL de 20W de 120lm/W Aro rodó Blanc, 4000K, instal.lació empotrada (tall 200mm),proposta de montatje: 2 unitats a Magatzem jardineria; 8 unitats a Manyeria; 2 unitats a VestidorAdaptat; 3 Panel LED de Led'sGoProject,SL, de 42W, 60x60cm, 3800lm, Perfil Blanc, Temperatura decolor 4000K, possibilitat d'encastament o suspensió sol.licitant accesoris necessaris, proposta deinstal.lació a la zona Sala; 6 Campana Industrial LED de Led'sGoProject,SL, fabricada en alumini, 120W,12000lm, amb reflector de 120 graus, acabat gris, muntatge en suspensió, proposta d'instal.lació aMagatzem principal; 2 Campana Industrial LED de Led'sGoProject,SL, fabricada en alumini, 100W,10000lm, amb reflector de 90 graus, acabat gris, muntatge en suspensió, proposta d'instal.lació aMagatzem principal. Inclosa tota la instal·lació i materials i rases necessàries. A concretar per la DF.

08.004 ut Porta basculant 7 metres amplada

Porta metàl·lica basculant plegable de 7 metres d'amplada per entrada de vehicles a l'interior de lanau, amb porta d'accés peatonal, pany i clau, subministrament i col·locació. Motoritzada i amb sistemade desbloqueig.

08.005 ut Porta basculant 3 metres amplada

Porta metàl·lica basculant plegable de 3 metres d'amplada per entrada de vehicles a l'interior de lanau, amb porta d'accés peatonal, pany i clau, subministrament i col·locació. Motoritzada i amb sistemade desbloqueig.

08.002 ut Instal·lació d'aigua i sanitaris

Instal·lació interior d'aigua per a subministrament de vestidors i bany. Inclou connexions fins a xarxageneral i derivacions, regates, rases i materials. Aparells sanitaris segons projecte, amb plats de dutxa,inodors, piques, aixetes i complements de bany com porta rotlles, miralls i tovallolers. Instal·lació dedos punts d'aigua amb aixetes per manguera a l'exterior del magatzem, incloses les rases i el pas de lesinstal·lacions així com els tubs i materials per deixar totes les instal·lacions totalment acabades. Aconcretar per la DF.

08.003 ut Línia soterrada BT

Linia soterrada de baixa tensió des de transformador fins a la finca per a una potencia entre 50 i 100kw. Inclosos tots els materials, rases i connexions. Valor aproximat.

08.008 m Tanca metàl·lica sobre bloc de formigó

Tanca metàl·lica sobre bloc de formigó de 80 cm d'alçada. A concretar per la DF.

08.006 ut Porta peatonal

Porta metàl·lica de seguretat per entrada de persones a l'interior de la nau, amb pany i clau,subministrament i col·locació.

08.007 ut Porta corredissa

Porta corredissa metàl·lica de 8m d'ample sobre guia, amb tub perimetral i barrots. A concretar per laDF. Motoritzada i amb sistema de desbloqueig.

1,00 50,00 50,0050,00 40,11 € 2.005,50 €

1,00 1,001,00 1.050,50 € 1.050,50 €

5,00 5,005,00 148,03 € 740,13 €

2,00 2,002,00 81,18 € 162,35 €

23.711,73 €

1,00 10,00 10,0010,00 28,65 € 286,50 €

1,00 1,001,00 90,73 € 90,73 €

1,00 1,001,00 573,00 € 573,00 €

950,23 €

195.600,55 €

25.428,07 €

11.736,03 €

232.764,65 €

48.880,58 €

281.645,23 €

08.009 m Tanca malla simple torsió

Tanca metàl·lica amb malla de simple torsió amb pals galvanitzats ancorats en dau de formigó.

08.012 ut Portes interiors vestidor

Subministrament i col·locació de portes de fusta pintades i amb pany a vestidors.

CAPÍTOL 08 - INDUSTRIALS

08.010 ut Pintat de portes i tanques

Pintat de portes i tanques metàl·liques amb capa d'imprimació i tres capes d'acabat.

08.011 ut Portes interiors tipus tallafocs

Subministrament i col·locació de portes tallafocs amb pany i clau en sales i espais interiors.

CAPÍTOL 09 - VARIS

09.001 m Formació de gual per entrada de vehicles

Formació de gual per entrada de vehicles amb peces normalitzades segons tipologia de la zona.

09.002 ut Repàs de la vorera

Repàs de la vorera en tot el perímetres de la parcel·la afectada.

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL

Despeses Generals (13%)

Benefici Industrial (6%)

TOTAL ABANS D'IVA

IVA (21%)

TOTAL IVA INCLÒS

09.003 ut Imprevistos

imprevistos que puguin sorgir durant l'obra.

CAPÍTOL 09 - VARIS

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


ÍNDEX

1.- DADES DE L'OBRA 2.- DADES TÈCNIQUES 3.-COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. 4.- NORMATIVA APLICABLE

1 DADES DE L'OBRA

1.1 EMPLAÇAMENT

1.2 TIPUS D'OBRA

1.3 SUPERFÍCIE CONSTRUIDA

1.4 PROMOTOR I TÈCNIC/S AUTOR/S DEL PROJECTE EXECUTIU

1.5 TÈCNIC/S REDACTOR/S DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT.

1.1 EMPLAÇAMENT

L'obra és al Carrer Creu de Sant Pere, S/N del municipi de Jorba, a la província de Barcelona.

1.2 TIPUS D'OBRA

L'objecte d'aquest projecte és la construcció d’un magatzem.

1.3 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

Les superfícies construïdes de l’actuació per plantes són:

1.4 PROMOTOR I TECNICS REDACTORS DEL PROJECTE

El promotor de l'obra és l’Ajuntament de Jorba.

El tècnic redactor del projecte és l’arquitecte Miquel Raja Borràs.

1.5 TÈCNICS REDACTORS DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

El tècnic redactor del següent Estudi Bàsic de Seguretat i Salut anomenat pel promotor és l’arquitecte

Miquel Raja Borràs.

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDA

PLANTA SUPERFÍCIE (m2)

PLANTA BAIXA 645,16

TOTAL 645,16


2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT

2.1 TOPOGRAFIA

2.2 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY.

2.3 CONDICIONS FÍSIQUES I D'ÚS DELS EDIFICIS DE L'ENTORN

2.4 INSTAL·LACIONS DE SERVEIS PÚBLICS, TANT VISTES CON SOTERRADES

2.5 UBICACIÓ DE VIALS I AMPLADA VORERES

2.6 CONDICIONS CLIMÀTIQUES

2.7 CONDICIONS DEL MATERIAL

2.1 TOPOGRAFIA

La topografia es tindrà present en l'obra. No ha de suposar cap problema per a l’execució de l’obra.

2.2 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

Les característiques del terreny es tindran presents en l'obra. No ha de suposar cap problema per a

l’execució de l’ obra.

2.3 CONDICIONS FÍSIQUES I D'ÚS DELS EDIFICIS DE L'ENTORN

Pel que fa a l'entorn, aquest magatzem es troba en una zona residencial. Caldrà prendre les mesures

necessàries per evitar molèsties als veïns.

2.4 INSTAL·LACIONS DE SERVEIS PÚBLICS, TANT VISTES COM SOTERRADES

Abans d'iniciar els treballs, caldrà identificar i concretar quines instal·lacions públiques poden veure's

afectades per aquestes obres i definir la solució provisional que caldrà prendre.

2.5 UBICACIÓ DE VIALS I AMPLADA DE VORERES

L'accés a l'obra no ha de suposar cap inconvenient pels treballs a realitzar, tot i que s'haurà de tenir

cura en no dificultar la circulació de vehicles ni la de persones pel carrer, garantint en tot moment les

mesures necessàries per evitar danys a tercers.

2.6 CONDICIONS CLIMÀTIQUES

Pel que fa a la climatologia, caldrà prendre les mesures necessàries per prohibir l'accés a determinats

llocs de treball, com ara cobertes, terrats, etc., quan les condicions climàtiques siguin adverses, fort

vent, pluja, neu, existència de glaç, etc., i posin en perill la seguretat dels treballadors.

2.7 CONDICIONS DEL MATERIAL

Tots els elements de protecció, tant individuals com col·lectiva, estaran en bon estat.


3 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

3.1 INTRODUCCIÓ

3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

3.5 PRIMERS AUXILIS

3.1 INTRODUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions

respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per

efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs

posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves

obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament,

d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableix en disposicions mínimes

de seguretat i salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el Contractista ha

d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual, estudiïn, desenvolupin i complementin

les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de

Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n’hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas

d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel

seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement

de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que , segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes

hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de

seguretat i salut a l'obra.

Abans del començament dels treballs el Promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral

competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla

de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció

Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar

l'obra parcialment o totalment, comunicant-ho a la inspecció de Treball i Seguretat Social, al

Contractista, Sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels Coordinadors, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les

seves responsabilitats als Contractistes i Sot-contractistes ( art. 11è ).


3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

L'article 10 del R.D. 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en

l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de novembre)" durant

l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja

b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions

d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i

dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin

afectar a la seguretat i salut dels treballadors

e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials,

en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

f) La recollida dels materials perillosos utilitzats

g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes

h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a

les diferents feines o fases del treball

i) La cooperació entre els contractistes, sot-contractistes i treballadors autònoms

j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a

l'obra o prop de l'obra

Els principis d'acció preventiva establerts a l'art.15è de la Llei 31/95 són els que segueixen:

1.- L'Empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els

següents principis generals:

a) Evitar riscos

b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar

c) Combatre els riscos a l'origen

d) Adaptar el treball a la persona, en particular respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció

dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball, monòton i repetitiu i

reduir els efectes del mateix a la salut

e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica

f) Substituir alló que és perillós per allò que tingui poc o cap perill

g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball,

les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual

i) Donar les degudes instruccions als treballadors


2.- L'Empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de

seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines.

3.- L'Empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin

rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

4.- L'efectivitat de les mesures haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que

pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que

poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la

magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no

existeixin alternatives més segures.

5.- Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de

cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els

treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis,

l'activitat dels quals consisteixi en la presentació del seu treball personal.

3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes

a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos

particulars de diferents treballs d'obra , tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el

procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com són ara, caigudes, talls,

cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que

es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir

cura en minimitzar en tot moment el rics d'incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors

(reparació, manteniment...).

3.3.1 MITJANS I MAQUINÀRIA

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra(sitges, grues...)

- Riscos derivats del funcionament de grues

- Caiguda de la càrrega transportada

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)


- Cops o ensopegades

- Caiguda de materials, rebots

- Ambient excessivament sorollós

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques

3.3.2 TREBALLS PREVIS



- Cops i ensopegades


- Sobre esforços per postures incorrectes

- Bolcada de piles de materials

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

3.3.3 ENDERROCS



- Projecció de partícules durant els treballs


- Contactes amb materials agressius

- Talls i punxades


- Caiguda de materials, rebota


- Fallida de l'estructura


- Acumulació de runes

3.3.4 MOVIMENT DE TERRES I EXCAVACIONS





- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques



- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques


3.3.5 FONAMENTS





- Talls i punxades




- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Despreniments i/o esllavissament de terres i/o roques



- Fallides d'encofrats


- Bolcada de piles de material


3.3.6 ESTRUCTURA



- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés. (escales, plataformes)


- Talls i punxades






- Fallides d'encofrats


- Bolcada de piles de materials


3.3.7 RAM DE PALETA






- Talls i punxades







3.3.8 COBERTA










- Caigudes de pals i antenes



- Caigudes des de punts alts degut a condicions climatològiques extremes ( vent, pluja, gelades, neu)

3.3.9 REVESTIMENTS I ACABATS





- Talls i punxades






3.3.10 INSTAL·LACIONS



- Talls i punxades




- Emanacions de gasos en obertures de pous morts



- Caigudes de pals i antenes

3.3.11 RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS

(Annex II del R.D. 1627/1.997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les

particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn de lloc de

treball.

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o

pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la

delimitació de zones controlades o vigilades.

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió.

- Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió.

- Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis.

- Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic

- Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit.

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front de les individuals. A més, s'hauran

de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball.

D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors

(reparació, manteniment...)

3.4.1 MESURES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i

circulacions dins l'obra

- Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en

relació amb els vials exteriors

- Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega


- Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents

- Els elements de les instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllant

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la

càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d’estrebades i pantalles de protecció de rases

- Utilització de paviments antilliscants

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda

- Col·locació de xarxa en forats horitzontals

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades

- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides

3.4.2 MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- Utilització de casc homologat

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts

d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà

obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar

el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

Utilització de davantals

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill d'intoxicació per més d'un

operari. Utilització d'equips de subministrament d'aire.

3.5 PRIMERS AUXILIS

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S'informarà a l'inici de l'obra de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'haurà de traslladar

els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i

adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc., per garantir el ràpid trasllat

dels possibles accidentats


4 NORMATIVA APLICABLE

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio

(DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN RD 39/1997, 17 de enero (BOE: 31/01/97) i les seves modificacions

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997 RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

RD 486/1997, 14 de abril (BOE: 23/04/1997)

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006 (BOE 19/10/2006)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006 (BOE 29/05/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997 (BOE 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. (BOE: 23/04/97)


PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS

DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997 (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997. (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. (BOE: 07/08/97)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001 (BOE: 21/06/01)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) i les seves modificacions posteriors

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD I SALUD APLICABLES A LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

RD 396/2006 (BOE 11/04/2006)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)


EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

(BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

(BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

(BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


Jorba, a 28 de gener del 2016

EL/S TÈCNIC/S

NORMATIVA TÈCNICA APLICADA I CONTROL DE QUALITAT


Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Habitatge Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

https://www.coac.net/ssi/privat/oct/web/pdf/Normativa/Accessibilitat/RD505_2007.pdf

https://www.coac.net/ssi/privat/oct/web/pdf/Normativa/Accessibilitat/RD505_2007.pdf


CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 (DOGC 25/11/91)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació


Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008 (només per projectes a Barcelona)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA-9 Accessibilitat


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat


HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE-0 Limitació del consum energètic

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)


NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)


Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos.

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD 2291/1985, de 8 de novembre

Ordre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus



Instal·lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua



CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)


Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d’errades i modificacions

Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia

RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior



RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias.

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio

ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

Instal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió


RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)


Instal·lacions de protecció contra incendis

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de protecció al llamp

CTE DB SUA-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Certificació energètica dels edificis

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat

Marc general



EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó


O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105



Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 206/1992 (DOGC 7/10/92)


CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS. CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1. Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2. Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes

d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les

prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents: A) Pels materials.

A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: - El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents

documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.


Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS. 2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)


Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles

72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de

l’acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs

no destructius)


4. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema.

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la

comprovació de l’albarà. - Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que

justifiqui l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució:

(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no

avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi

reconegut per materials singulars.


Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha

d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 6. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces: - Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de

las peces. - Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics


- Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

7. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions

de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de

registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic

per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus


b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 8. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels

possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull

en el “REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.


(Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així

com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i

subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers:

característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers.


- Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

10. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la

garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.

- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

11. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1

“Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

12. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passa tubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al

menys, en 4 hores.


- Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.

13. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadors, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre

suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material

d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

14. SUBSISTEMA SUBMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes

estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la

seva sortida i en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.


15. SUBSISTEMA SUBMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE GAS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.

Subministra i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanquitat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passa tubs i baines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada. - Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

16. SUBSISTEMA EVACUACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües

residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanquitat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

17. SUBSISTEMA EVACUACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire.


- Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges: - Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 18. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa

el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments,

terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexió.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Connexió de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

19. SUBSISTEMA D’ENERGIES RENOVABLES. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANNELLS SOLARS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS) amb

panells solars.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal·lació s’ajustarà al que es descriu en la “Sección HE 4 Contribución Solar Mínima

de Agua Caliente Sanitaria”.

PLEC DE CONDICIONS GENERALS


SUMARI CAPÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS Naturalesa i objecte del plec general. Documentació del contracte d'obra. CAPÍTOL I: CONDICIONS FACULTATIVES EPÍGRAF 1: DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES L'Arquitecte Director L'Aparellador o Arquitecte Tècnic El Constructor EPÍGRAF 2: DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONSTRUCTOR O CONTRACTISTA Verificació dels documents del Projecte Pla de Seguretat i Higiene Oficina a l'obra Representació del Contractista Presència del constructor en l'obra Treballs no estipulats expressament Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del Projecte Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'Arquitecte Faltes del personal EPÍGRAF 3: PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS, ALS MATERIALS I ALS MITJANS AUXILIARS Camins i accessos Replanteig Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Ordre dels treballs Facilitat per a altres contractistes Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Pròrroga per causa de força major Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Condicions generals d'execució dels treballs Obres ocultes Treballs defectuosos Vicis ocults Dels materials i dels aparells. La seva procedència Presentació de mostres Materials no utilitzables Materials i aparells defectuosos Despeses ocasionades per proves i assaigs Neteja de les obres Obres sense prescripcions EPÍGRAF 4: DE LES RECEPCIONS D'EDIFICIS I OBRES ANNEXES De les recepcions provisionals Documentació final de l'obra Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Termini de garantia Conservació de les obres rebudes provisionalment De la recepció definitiva Prorrogació del termini de garantia De les recepcions de treballs la contracta dels quals hagi estat rescindida CAPÍTOL II: CONDICIONS ECONÒMIQUES EPÍGRAF 1 Principi general EPÍGRAF 2 Fiances Fiança provisional

Execució de treballs amb càrrec a la fiança De la seva devolució en general Devolució de la fiança en cas que es fessin recepcions parcials EPÍGRAF 3: DELS PREUS Composició dels preus unitaris Preu de Contracte. Import de Contracte Preus contradictoris Reclamacions d'augment de preus per causes diverses


Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus De la revisió dels preus contractats Aplec de materials EPÍGRAF 4: OBRES PER ADMINISTRACIÓ Administració Obres per administració directa Obres per administració delegada o indirecte Liquidació d'obres per administració Abonament al Constructor dels comptes d'administració delegada Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Responsabilitat del Constructor en el baix rendiment dels obrers Responsabilitats del Constructor EPÍGRAF 5: DE LA VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS Formes diverses d'abonament de les obres Relacions valorades i certificacions Millora d'obres lliurement executades Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Pagaments Abonament de treballs executats durant el termini de garantia EPÍGRAF 6: DE LES INDEMNITZACIONS MÚTUES Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Demora dels pagaments EPÍGRAF 7: DIVERSOS Millores i augments d'obra. Casos contraris Unitats d'obra defectuoses però acceptables Assegurança de les obres Conservació de les obres Utilització pel Contractista d'edificis o béns del propietari CAPÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS NATURALESA I OBJECE DEL PLEC GENERAL Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic, tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. DOCUMENTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRA Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporarà al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada moment, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

CAPÍTOL I. CONDICIONS FACULTATIVES EPÍGRAF 1. DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES L'ARQUITECTE DIRECTOR Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en l'obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra.


L'APARELLADOR O ARQUITECTE TÈCNIC Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Redactar, quan es demani, l'estudi dels sistemes adients als riscs del treball en la realització de l'obra i aprovar el Pla de Seguretat i Higiene per a la seva aplicació. d) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscrivint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. e) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i higiene en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. f) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. g) Fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d'acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. h) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. i) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final de l'obra. EL CONSTRUCTOR Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar, quan calgui, el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra en aplicació de l'estudi corresponent i disposar en tot cas, l'execució de les mesures preventives, vetllant pel seu acompliment i per l'observància de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. EPÍGRAF 2. DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONSTRUCTOR O CONTRACTISTA VERIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. PLA DE SEGURETAT I HIGIENE Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui, en tot cas, l'Estudi de Seguretat i Higiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic de la Direcció facultativa. OFICINA A L'OBRA Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El Projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Higiene. - El Llibre d'Incidències. - El Reglament i Ordenança de Seguretat i Higiene en el Treball. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j). Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per a treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. REPRESENTACIÓ DEL CONTRACTISTA Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.


Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. PRESÈNCIA DEL CONSTRUCTOR EN L'OBRA Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT Article 11.- És obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol·licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions demanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. RECUSACIÓ PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER L'ARQUITECTE Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. FALTES DEL PERSONAL Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. EPÍGRAF 3. PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS, ALS MATERIALS I ALS MITJANS AUXILIARS CAMINS I ACCESSOS Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra i el seu tancament o vallat. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora.


REPLANTEIG Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. COMENÇAMENT DE L'OBRA. RITME D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. ORDRE DELS TREBALLS Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. FACILITAT PER A ALTRES CONTRACTISTES Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. AMPLIACIÓ DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISTES O DE FORÇA MAJOR Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran el treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. PRÒRROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR Article 24.- Si per causa de força major i independentment de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita. RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat. CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. OBRES OCULTES Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits: aquests documents s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. TREBALLS DEFECTUOSOS Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran


exteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expressat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. VICIS OCULTS Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. DELS MATERIALS I DELS APARELLS, LA SEVA PROCEDÈNCIA Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. PRESENTACIÓ DE MOSTRES Article 31.- A petició de l'Arquitecte, El Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. MATERIALS NO UTILITZABLES Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS Article 33.- Quan els materials, elements d’instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d’instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. DESPESES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS Article 34.- Totes les despeses originades per les proves i assaigs de materials o elements que intervinguin en l'execució de les obres, seran per compte de la contracta. Tot assaig que no hagi resultat satisfactori o que no ofereixi les garanties suficients podrà començar-se de nou a càrrec també de la Contracta. NETEJA DE LES OBRES Article 35.- És obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. OBRES SENSE PRESCRIPCIONS Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. EPÍGRAF 4. DE LES RECEPCIONS D'EDIFICIS I OBRES ANNEXES DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra.


Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit del contracte amb pèrdua de la fiança. DOCUMENTACIÓ FINAL DE L'OBRA Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. MEDICIÓ DEFINITIVA DELS TREBALLS I LIQUIDACIÓ PROVISIONAL DE L'OBRA Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. TERMINI DE GARANTIA Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. CONSERVACIÓ DE LES OBRES REBUDES PROVISIONALMENT Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. DE LA RECEPCIÓ DEFINITIVA Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termni de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. PRÒRROGA DEL TERMINI DE GARANTIA Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb una pèrdua de la fiança. DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTAT RESCINDIDA Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció. CAPÍTOL II. CONDICIONS ECONÒMIQUES EPÍGRAF 1. PRINCIPI GENERAL Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. EPÍGRAF 2. FIANCES Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art. 53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. FIANÇA PROVISIONAL Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.


L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. EXECUCIÓ DE TREBALLS AMB CÀRREC A LA FIANÇA Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. DE LA SEVA DEVOLUCIÓ EN GENERAL Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes, ... DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte-Director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. EPÍGRAF 3. DELS PREUS COMPOSICIÓ DELS PREUS UNITARIS Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideraran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de que es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc., que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100). Benefici industrial. El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material. S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta. El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'I.V.A. gira sobre aquesta suma però no n'integra el preu. PREUS DE CONTRACTA IMPORT DE CONTRACTA Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. PREUS CONTRADICTORIS Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de


base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'I.P.C. superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. EMMAGUETZAMENT DE MATERIALS Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. EPÍGRAF 4. OBRES PER ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. OBRES PER ADMINISTRACIÓ DIRECTA Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietari i Contractista. OBRES PER ADMINISTRACIÓ DELEGADA O INDIRECTA Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per compte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l'obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percebent per això el Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efecutuades i abonades pel Constructor. LIQUIDACIÓ D'OBRES PER ADMINISTRACIÓ Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.


A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. ABONAMENT AL CONSTRUCTOR DELS COMPTES D'ADMINISTRACIÓ DELEGADA Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. NORMES PER A L'ADQUISICIÓ DELS MATERIALS I APARELLS Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà el responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. EPÍGRAF 5. DE LA VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, pel preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a


millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la fiança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. MILLORES D'OBRES LLIUREMENT EXECUTADES Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s’abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. PAGAMENTS Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.


EPÍGRAF 6. DE LES INDEMNITZACIONS MÚTUES IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI D'ACABAMENT DE LES OBRES Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. DEMORA DELS PAGAMENTS Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. EPÍGRAF 7. VARIS MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenats utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERÒ ACCEPTABLES Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. ASSEGURANÇA DE LES OBRES Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. CONSERVACIÓ DE L'OBRA Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s’hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc., que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".


UTILITZACIÓ DEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BÉNS DEL PROPIETARI Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. L'/ELS ARQUITECTE/ES El present Pla General, que consta de ... pàgines numerades, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quadruplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l'Arquitecte-Director i el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col·legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A Jorba, a 28 de gener del 2016 EL PROMOTOR LA CONTRACTA

ESTUDI GEOTÈCNIC

Estudi Geotècnic. Ref. 1414

TECNI POU,SL GEOPROJECTESAssessorament Geològic i Tècnic 1/29

ESTUDI GEOTÈCNIC PER AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI DESTINAT AL MAGATZEMDE LA BRIGADA MUNICIPAL EN UNA PARCEL.LA SITUADA EN LA CRTA. VELLA ( SECTOR

URBANITACIÓ CREU DE SANT PERE ) DEL MUNICIPI DE JORBA.



MEMÒRIA

1. EMMARCAMENT I TREBALLS REALITZATS

2. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT

3. CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSÒL3.1. Emmarcament geològic.3.2. Nivell Freàtic.3.3. Assaigs de camp.3.4. Model Geotècnic.3.5. Valoració paràmetres geotècnics.

4. INTERACCIÓ TERRENY –ESTRUCTURA4.1. Tensió admissible.4.2. Assentament.

5. EXCAVABILITAT I EMPENTA DELS MATERIALS

6. CONCLUSIONS I CONSIDERACIONS CONSTRUCTIVES DE FONAMENTACIÓ

7. CLOENDA

ANNEX DE DOCUMENTACIÓ

Croquis dels treballs de la Campanya de Reconeixement.Actes d’assaigDocumentació Fotogràfica.



1. EMMARCAMENT I TREBALLS REALITZATS.

Per encàrrec de l’ AJUNTAMENT DE JORBA amb el NIF. P 0810200F i adreça en el carrer Majornúm. 2 de Jorba CP. 08719, es realitza l’ Estudi Geotècnic en la parcel.la situada en la Crta. Vella( sector de nova urbanització Creu de Sant Pere) del municipi de Jorba de conformitat a lesespecificacions i requeriment de l’estudi d’avaluació geotècnica segons prescripcions del CodiTècnic de l’Edificació ,CTE , DB –SE C Fonaments.

El projecte d’edificació consisteix en la construcció d’un edifici aïllat de PB amb una superfícieconstruïda aproximada de 300 m2. La ubicació de la parcel.la es localitza en l’àrea de la dinàmicafluvial de la Riera de Rubió , l’històric d’aquest torrent ha originat l’excavació de relleusactualment reblert amb terres de naturalesa antròpica de diferent gruix.

El present estudi geotècnic té per finalitat determinar les següents característiquesgeotècniques del subsòl a partir del reconeixement realitzat:

Anàlisi del context geològic de la zona per tal d’identificar els possiblesprocessos geològics que poguessin afectar l’obraPerfil litològic del subsòl fins a una fondària d’influència del bulb de tensionsde la l’actuació previstaNaturalesa i característiques geomecàniques de les diferents unitatslitoestratigràfiques definidesProfunditat i tipus de fonamentació més adequada per l’actuació previstaCapacitat portant i tensions admissibles a diferents fondàries i assentamentsprevisiblesFondària del nivell freàtic si es detecta en la fondària investigadaExcavabilitat dels materials, i altres recomanacions constructives



Per a la realització de l’Informe Geotècnic s’ha dut a terme una Campanya de Reconeixementamb els següents treballs:

Realització d’un sondeig mecànic a rotació amb recuperació contínua deltestimoni de sòl fins a fondària d’influència del bulb de tensions de lafonamentació o localització del substrat.Assaigs de penetració estàndard (SPT).Realització de dos assaigs de penetració dinàmica superpesada DPSH encontinu fins a obtenir el rebuig o fins a fondària d’influència del bulb detensions de la fonamentació.



2 CAMPANYA DE RECONEIXEMENT.

Durant el dia 23 de març de 2015, s’ha realitzat in situ la Campanya de Reconeixement en laparcel.la situada en la Crta. Vella ( sector de nova urbanització Creu de Sant Pere) de Jorba. Lestècniques de reconeixement han consistit en la realització d’un sondeig mecànic a rotació ambrecuperació contínua del testimoni de sòl amb assaigs in situ de penetració estàndard (SPT) i dosassaigs de penetració dinàmica DPSH en continu fins assolir el valor de rebuig de l’assaig.

Els treballs de camp han estat realitzats per l’empresa TECNI POU, SL que té la condició deLaboratori d’Assaigs per al Control de Qualitat de l’Edificació amb el codi d’inscripció L0600140en el Registre General del Codi Tècnic de l’Edificació que correspon a la seva declaracióresponsable presentada a la Generalitat de Catalunya en data 28/02/2011 consultable awww.gencat.cat i a www.codigotecnico.org.

Sondeigs a rotació amb recuperació de mostra continua. XP P94 202El sondeig mecànic a rotació amb recuperació contínua de testimoni ha estat realitzat amb lasonda rolatec, per l’empresa TECNI POU, SL que té la condició de Laboratori d’Assaigs per alControl de Qualitat de l’Edificació amb el codi d’inscripció L0600140 en el Registre General delCodi Tècnic de l’Edificació que correspon a la seva declaració responsable presentada a laGeneralitat de Catalunya en data 28/02/2011 consultable a www.gencat.cat i awww.codigotecnico.org.

El sondeig es realitza amb la finalitat de conèixer el perfil litoestratigràfic i geomecànic en lafondària d’influència de la fonamentació de l’actuació constructiva. La fondària d’investigaciómàxima assolida mitjançant el perfil de sondeig en la Campanya de Reconeixement ha estat de10,95 m. L’emplaçament del punt de reconeixement s’indica en el croquis que s’adjunta enl’annex de documentació, la cota d’inici es fixa de forma aproximada segons plànol altimètric delprojecte d’urbanització:

Punt de reconeixementCota d’inici de la boca desondeig respecte el plànolaltimètric de la urbanització

Sondeig S 1 ±370 m

Assaig de Penetració estàndard (SPT). UNE 103.800/92Els assaigs de penetració estàndard són assaigs que es realitzen in situ i consisteixen en clavar enel terreny un varillatge de 0,60 m de longitud per aplicació d’una energia d’impacte fixa queproporciona una mesura indirecta de la resistència o deformabilitat d’aquell terreny,determinant se aquestes propietats mitjançant correlacions empíriques. Durant la realitzaciódels assaigs s’han anotat el número de cops (N) necessaris per enfonsar 30 centrals del varillatgebuit de dimensions normalitzades. El colpeig es realitza amb una massa de secció circular de63,5 kg caient des d’ una alçada de 75 cm.

Penetròmetre Dinàmic tipus DPSHS’han realitzat dos assaigs de penetració dinàmica tipus DPSH en continu amb el penetròmetredinàmic sobre orugues PDP. 3.10D distribuïts en l’àrea del projecte de nova construcció.L’assaig consisteix en clavar en el terreny una punta cònica que no es recupera d’unesdimensions normalitzades per aplicació d’una energia d’impacte fixa que proporciona unamesura indirecta de la resistència o deformabilitat d’aquell terreny, determinant se aquestespropietats mitjançant correlacions empíriques. Durant la realització de l’assaig s’han anotat el



número de cops (N) necessaris per enfonsar 20 cm d’un varillatge de dimensions normalitzades.El colpeig es realitza amb una massa de secció circular de 63,5 kg caient des d’una alçada de 75cm. En l’annex s’adjunta la gràfica que relaciona la fondària de l’assaig amb el número de cops(N) necessaris per enfonsar 20 cm del varillatge. L’emplaçament dels punts de reconeixements’indiquen en el croquis que s’adjunta en l’annex de documentació, i la cota d’inici dels assaigses fixa de forma aproximada segons plànol altimètric del projecte d’urbanització:

Punt de reconeixementCota inici de la boca de l’assaigrespecte plànol altimètric de la

urbanitzacióAssaig PD 1 370,80 mAssaig PD 2 370,15 m



3. CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSÒL.

3.1. Emmarcament geològic.Geomorfoestructuralment el marc d’estudi correspon a la sèrie estratigràfica deposicional de laDepressió de l’Ebre o Conca Terciària, els materials de la conca poden individualitzar se en duesetapes ben diferenciades; la primera etapa (Paleocè Eocena) dominada per dues transgressionsmarines (expansió del medi marí) que caracteritzen els sediments dipositats, una l’Eocè Inferior(Ilerdià) i l’altre l’Eocè Superior (Biarritzià Priabonià). La segona etapa és dominada per unambient netament continental que comprèn la part més alta del registre Eocè, tot l’Oligocè igran part del Miocè. Estratigràficament a sostre de la successió de fàcies marines de la Formacióde Margues grises d'Igualada de l'Eocè marí (Eocè Inferior Mig) i facies de transició s'imposa unrègim seqüencial definit per l’alternança de facies al luvial de la Formació d’Artés amb episodisde fàcies d’ambients salobre lacustre.

MAPA GEOLÒGIC I LLEGENDA

PEOlgx Margues grises, gresos i guixos. Eocè Oligocè.PEOlgx Margues i calcàries amb intercalacions de gresos. Formació Molassa de

Solsona. Eocè Oligocè.PEmg Margues i gresos vermells. Priabonià inferior.PExg. Gresos i margues amb intercalacions de guixos. Bartonià Priabonià.PEc. Calcàries biomicrítiques. Bartonià. Eocè.

PEmg

PEOmg

PExg

PEc



Aquests materials salobre lacustres que descansen sobre la Formació de Margues Blaves d’Igualada (Formació d’Igualada) constitueixen una unitat de transició entre les fàcies grises(marines) i els primers nivells de guixos dipositats a conseqüència de la regressió que va produirla sedimentació de les sals de la conca potàssica catalana, és generalitzada l’existència d’unaalternança de margues i gresos de tonalitat vermella (Formació Artés) sedimentat durant elPriabonià i Sannosià. En el context geològic aflora l’alternança d’ argil.lites i gresos de tonalitatvermella, la unitat ofereix una potència atribuïble d’ordre decimètric. La unitat litoestratigràficaidentificada ofereix un pla d’estratificació NE SW, amb una direcció i inclinació de cabussamentsubhoritzontal 330º/005º.

El punt d’emplaçament de la parcel.la es situa en l’àrea de la dinàmica fluvial de la Riera deRubió , l’històric d’aquest torrent ha originat l’excavació de relleus actualment reblerts ambterres de naturalesa antròpica de diferent gruix.

3.2. Nivell Freàtic.En la fondària màxima investigada i en data de realització dels treballs, s’ha detectat la presènciadel nivell freàtic en el sondeig a la fondària de 6,80 m, situat més a prop de la traça de la Rierade Rubió.

3.3. Assaigs de camp

Del sondeig mecànic realitzat en l’àrea descrita s’ha extret la mostra continua del terreny entota la seva fondària, una vegada extret el material s’ha procedit a la descripció de les diferentscapes identificades per un Enginyer Geòleg i a la deposició del testimoni en caixesportatestimonis per a ser fotografiats. La descripció del testimoni del sondeig es recull en lescolumnes litològiques de reconeixement que s’acompanyen en l’annex de documentació del’Informe Geotècnic i que es troben referides a la cota d’inici del punt de reconeixement :

Sondeig Fondària de reconeixementS 1 10,95 m

S’han realitzat in situ un assaig de penetració estàndard SPT, a continuació es detallen el númerode cops obtinguts per clavar 15 cm del varillatge d’aquest assaig en el sondeig:

SONDEIG S 1 :

Ref. Assaig. Fondària Assajada Nº SPT COPS/30 cm.SPT 1 10,80 m ÷ 10,95 m 15 50 R

Els resultats obtinguts en els assaigs de penetració estàndard (NSPT) poden correlacionar seempíricament amb diferents paràmetres del terreny, per a sòls cohesius els paràmetres decaracterització corresponen a la consistència dels materials i compressió simple:

NSPT Consistència Resistència a compressiósimple (kg/cm2)

2 Molt fluixa 0,252÷4 Fluixa 0,25÷0,504÷8 Mitja 0,50 ÷1,008÷15 Semidur 1,00÷2,0015÷30 Dur 2,00÷4,00



>30 Rígid 4

Dels assaigs de penetració dinàmica superpesada DPSH realitzats en l’àrea descrita es realitza unregistre en forma d’acta d’assaig que s’adjunta en l’annex de documentació . La fondàriaassolida mitjançant els assaigs es mostren en el següent quadre:

Assaig Fondària de reconeixementPD 1 4,58 mPD 2 2,38 m

A continuació, es detallen el número de cops obtinguts en els dos assaigs de penetraciódinàmica DPSH en continu realitzats in situ segons cota d’inici del perfil de reconeixement, id’un assaig de penetració estàndard SPT. Els valors dels assaigs de penetració dinàmica DPSHrealitzat in situ segons cota d’inici del perfil de reconeixement. Per poder interpretar les dadesen funció al SPT utilitzarem l’equació recomanada per J. La Casa, A. García Bardilla y E. Dapaenaa on s’estableix:

Nspt= Ndpsh+2

Segons aquesta formulació, podem establir:

PENETRÒMETRE (PD 1):FONDÀRIA NDPSH NSPT

0,20 4 60,40 15 170,60 21 230,80 10 121,00 7 91,20 7 91,40 6 81,60 6 81,80 9 112,00 12 142,20 11 132,40 14 162,60 9 112,80 9 113,00 6 83,20 6 83,40 6 83,60 6 83,80 16 184,00 18 204,20 23 254,40 75 77

4,60 100 R a 2 cm(4,58 m) 100

PENETRÒMETRE (PD 2):FONDÀRIA NDPSH NSPT

0,20 12 140,40 10 12



0,60 7 90,80 8 101,00 8 101,20 22 241,40 19 211,60 31 331,80 45 472,00 50 522,20 70 72

2,40 100 R a 2cm(2,38 m) 100

El valor R del perfil penetromètric DPSH de la taula correspon al que es coneix com a rebuig quees dóna quan el número de cops per clavar 20 cm del varillatge és major a 100 cops.

3.4. Model geotècnic.Les capes geotècniques identificades i caracteritzades s’individualitzen de sostre a base respectecota inici dels perfils de reconeixement i s’interpreten a partir dels punts de la campanya detreballs de camp ;

Capa R (Sòl de rebliment antròpic ) : Correspon a un gruix de terres de naturalesa antròpicadel rebliment de terres del relleu que ha modelat la dinàmica del torrent de Rubió alllarg dels anys, format principalment per un llim argilo sorrenca passant a la fondàriade 2,40 m en el sondeig a una argila sorrenca de gra fi de tonalitat marró vermellosaamb grava de calcària mil.limètrica a centimètrica . A partir de 3,90 m presenta unatonalitat fosca pel contingut de fragments de cendres que conté, localment amb tramsabundants. Correspon a materials de baix comportament geomecànic:

Fondària de reconeixement :Sondeig S 1 : De 0,00 m a 7,40 mAssaig PD 1 : De 0,00 m a 3,60 mAssaig PD 2 : De 0,00 m a 1,40 m

Colpeig de penetració : NSPT = 8 12

En el sondeig a partir de la fondària de 2,40 m el material presenta un elevat graud’humitat fins a localitzar el nivell freàtic a 6,80 m.

Capa Q (Unitat quaternària ) : Correspon a materials formats principalment per sorra de gramig a groller de tonalitat marró amb matriu fracció fina (SM ML) amb grava detamany bloc de gres com a litologia predominant, es localitza en el sector del sondeigS 1 més proper a l’actual de la traça de la riera de Rubió. Es classifica com un sòldetrític de compacitat mitja:

Fondària de reconeixement :Sondeig S 1 : de 7,40 m a 10,20 m

Capa A (Unitat Eocè ) : Correspon als materials del substrat formats a sostre per una argilad’aspecte margós de tonalitat marró – verdós augmentant el grau de cimentació enfondària .Subcapa A1 : Argila d’aspecte margós (CL) de tonalitat marró verdosa d’alteració ambalgun nòdul d’oxidació. Es classifica com un sòl de consistència de semidur a dur cap ala base:



Fondària de reconeixement :Sondeig S 1 : de 10,20 m a 10,75 mAssaig PD 1 : De 3,60 m a 4,58 mAssaig PD 2 : D’1,40 m a 2,38 m

Colpeig de penetració : NSPT = 19 50 (R )

Subcapa A2 : Argil.lita gresosa de tonalitat marró vermellosa i d’aspecte margós. Esclassifica com un sòl de consistència dura a rígida/ roca tova a mitja :

Fondària de reconeixement :Sondeig S 1 : de 10,75 m a 10,95 m (fi de sondeig )Assaig PD 1 : 4,58 m (rebuig assaig)Assaig PD 2 : 2,38 m (rebuig assaig)

Colpeig de penetració : NSPT = 50 (R )

3.5. Valoració de paràmetres geotècnics.Amb els valors de NSPT establerts podem definir:

Densitat natural (segons taules):n =f(spt)

Mòdul de deformació a llarg termini; (segons Butler):E’= 130*Cu

Mòdul elàstic; (segons Butler):E= 400*Cu

Resistència Compressió Simple (f(spt)):A partir del valor del Nspt, correlacionem el valor de la compressió simple segonsSowers i Terzaghi recomanats per la NAVFAC: Manual 7.1, may.1982 (Department of theNavy Naval Facilities Engineering Command)

Resistència al tall sense drenatge:Cu= ½ RCS



Resumint els valors anteriors en una taula :

PARÀMETRES GEOMECÀNICS Unitat Capa A (subcapa A2)NSPT 50

Densitat (g/cm3) 2,05÷2,4Resistència a compressió simple

kg/cm2 2,0

Cu en kg/cm2 > 1,5Mòdul d’elasticitat

E ( kg/cm2) 140÷280



4. INTERACCIÓ TERRENY –ESTRUCTURA.

La pressió admissible en els fonaments ve limitada per dos factors:Seguretat enfront l’enfonsament del fonament per trencament del terrenydepenent de la resistència d’aquest al trencament per esforç de cisallaSeguretat enfront la deformació o assentament excessiu del terreny, que potperjudicar l’estructura i que depèn de la compresibilitat del terreny i de latolerància de l’estructura als assentaments diferencials.

Segons els perfils litoestratigràfics de reconeixement que s’interpreten a partir dels punts dereconeixement de la campanya de camp, s’observa un gruix variable del rebliment de terres(Capa R) ; amb gruixos de l’ordre de 7,40 m (sector assaig sondeig S 1) i 1,40 m (sector assaigPD 2) més allunyat de la traça de la riera de Rubió.

La tipologia de fonamentació prevista en la parcel.la serà profunda fins assolir/encastar se elsmaterials competents del substrat de la Capa A (subcapa A2) que es localitzen a la fondàriacompresa entre 10,75 m (Sondeig s 1 ) i 2,38 m (sector assaig PD 2). Es proposa tipologia defonamentació amb micropilotatge i/o pilotatge, que corresponen a la cota inferior i superior delsubstrat segons relleu excavat i modelat per la Riera de Rubió.

4.1.1. Fonamentació profunda. Micropilotatge.El càlcul de la tensió admissible de treball es realitza segons la formulació de Bustamante, 1986considerant micropilots injectats a pressió (s’injecta més del 50% del volum teòric).

El càlcul de la capacitat portant o càrrega d’enfonsament (qh) en ruptura de la fonamentacióprofunda mitjançant micropilotatge s’obté a partir de la següent formulació;

fph qqq

La resistència per fregament (qf) del micropilot es calcula com la suma dels productes delsgruixos dels diferents estrats per la seva resistència unitària de fregament (fi) i per la superfíciede fregament del micropilot ;

Di= . DNominal perforació

= Coeficient d’ increment del diàmetre nominal o de perforació . S’ha pres un valor d’1,15, segons taula de Bustamante, 1986 que s’ adjunta a continuació. Considerantun tipus d’injecció global i unificada (IGU).

ei = Gruix de la capafi = Resistència unitària per fregament

iii

if feDq



Valors del coeficient d’ increment del diàmetre nominal d’ un micropilot injectat. (Bustamante,1986).

Segons formulació de Bustamante, la resistència unitària de fregament (fi) s’obté a partir d’unesgràfiques per a cada tipologia de material i segons valors de NSPT del perfil del terreny, en funciódel tipus d’injecció, repetitiva i selectiva (IRS) o global i unificada (IGU) .

Sector sondeigs S 1 (sector més a prop traça torrent)

En aquest sector la localització del substrat competent (subcapa A2) format per una argil.lita detonalitat marró –vermellosa s’identifica a la fondària de 10,75 m . Pel pre càlcul en aquest sectores considera una longitud de micropilot de 13 m respecte la cota de rasant del sondeig S 1 ambun predimensionament considerant un diàmetre de 150 mm, pel que es procedeix al càlcul dela resistència unitària per fregament del micropilot, segons Bustamante ;

Perfil sondeig S 1 Gruixos (ei) en m Ni (SPT) fi en T/m2ii fe

De 0,00 m a 7,4 mCapa R 7,4 <10 5,3 39,22

De 7,40 m a 10,20 m 2,8 20÷34 (SM) 5 14



Capa QDe 10,20 m a 10,75 mCapa A (subcapa A1)

0,55 19÷50 (CL) 11,78 6,48

>10,75 m*Capa A (subcapa A2)

2,25 >50 (CL) 20 45

Sumatori =104,70 T/m

*Continuïtat del substrat competent fins a un fondària de 13 m.

Per un predimensionament del micropilot amb una longitud de 13 m i un diàmetre deperforació de 0,15 m (150 mm), segons perfil litoestratigràfic del sondeig S 1 , s’obté el següentvalor de resistència per fregament ;

ii fe = 104,7 T/mqf= 3,1416 0,15 m 1,15 104,7 T/m =56,74 T

Considerant un coeficient de seguretat, proposat per Bustamante , de 2 ,s’ obté un valor deresistència admissible per fregament de :

qfadm=28,36 T

La resistència per punta (qp) pot calcular se a partir del valor de la resistència per fregament;

Avaluant les dades, s’obté;qp = 8,51 T

Pel que la resistència admissible d’un micropilot amb un predimensionament considerant unalongitud de 13 m i un diàmetre de perforació de 150 mm , correspon segons perfil de sondeig S1 respecte la cota actual del terreny ;

qadm=28,36 T+8,51 T =36,87 T

Durant l’execució de l’actuació en aquest sector cal preveure la presència de nivell freàtic a lacota de l’ordre de 6,80 m respecte cota actual del terreny.

En cas de no assolir la sol.licitud de càrrega prevista s’augmentaran els paràmetres delpredimensionament ( o diàmetre o longitud d’encastament en el substrat de la subcapa A2) .

Tenint en compte la variació del gruix de rebliment i de la cota del substrat, la tensióadmissible variarà obtenint se aquesta a partir dels valors de resistència unitària perfregament i punta assignats en la taula pels diferents materials del perfil litoestratigràfic delsubsòl.

4.1.2 Limitació d’assentament fonamentació profundaL’assentament pel cas de fonamentació profunda amb micropilotatges i havent estat calculatamb els valors unitaris de Bustamante, es calculen assentaments màxims per un micropilotatgeaïllat inferior al 3% del diàmetre del pilot.

fp qq 15,0



5. EXCAVABILITAT I EMPENTA DELS MATERIALS.

Des del punt de vista de la seva excavabilitat podem classificar els materials analitzats en elsperfils de reconeixement en;

a) Materials excavablesSeran aquells formats per materials de rebliment (Capa R) ,materials quaternaris (Capa Q) isostre del substrat (subcapa A1) , materials que s’excavaran mitjançant la maquinàriausualment utilitzada per a moviments de terra (pales mecàniques, etc).

b) Materials poc excavablesLes dificultats d’excavació vindran donades per la presència de nivell freàtic , que eslocalitza a la fondària de 6,80 m en el sondeig S 1. En cas d’excavació en aquest sector serànecessari entibar les parets de les rases/pous /talls atès el gruix i característiquesgeomecàniques del material de rebliment (Capa R).

Per a l’excavació dels materials competents del substrat definits com a subcapa A2, formatsper una argil.lita de tonalitat marró – vermellós amb la intercalació d’algun nivell de gres degra fi a mig, vindran donades per l’augment del grau de cimentació del material cohesiu iper la localització de nivells de gres intercalats, on serà necessari la utilització de mètodesd’excavació en roca.

A continuació es donen a conèixer els paràmetres de resistència al tall dels murs de contencióde terres i coeficient de permeabilitat dels materials identificats en el perfil litoestratigràfic ;

Unitat de sòl de rebliment (Capa R) ;Pes específic: 1,70 ÷ 1,75 T/m3

Cohesió drenada o en efectives: 0,50 T/m2

Angle de Fricció en efectives: 24ºUnitat quaternària (SM ML) (Capa Q);

Pes específic: 1,80÷1,85 T/m3

Cohesió drenada o en efectives: 0,7 T/m2

Angle de Fricció en efectives: 27º÷28ºCoeficient de permeabilitat ; 10 5 ÷ 10 7 cm/sg

Unitat sostre substrat (CL) (Capa A ( subcapa A1));Pes específic: 1,80÷1,95 T/m3

Cohesió drenada o en efectives: 1,2 ÷ 1,5 T/m2

Angle de Fricció en efectives: 29º÷30ºCoeficient de permeabilitat ; 10 7 ÷ 10 9 cm/sg

Els valors de permeabilitat han estan extrets de ‘Fundamentos de Mecánica de Suelos, RoyWithlon,1994’.

Pel càlcul de la fondària crítica de ruptura de la paret vertical d’una trinxera d’excavaciómecànica apliquem la formulació de Terzaghi Taylor;

cHc4

32' c

cHH

Hc: Fondària crítica en mc ; Cohesió en T/m2

; Pes específic en T/m3



Avaluant els paràmetres la fondària crítica que garanteix la seguretat de la paret vertical de lestrinxeres d’excavació mecànica ;

Unitat de sòl de rebliment (Capa R) ;H’c = 0,76 m

Unitat quaternària (SM ML) (Capa Q);H’c =1 m

Unitat substrat (CL) (Capa A (subcapa A1));H’c =1,64 m



6. CONCLUSIONS I CONSIDERACIONS CONSTRUCTIVES DE FONAMENTACIÓ.

De les dades de que es disposa de la zona i dels treballs de camp realitzats, s’obtenen lessegüents conclusions i consideracions tècniques pel disseny i dimensionament de lafonamentació de l’edifici aïllat destinat a una nau magatzem de la brigada municipal:

Context geomorfològic :El punt d’emplaçament de la parcel.la es situa en l’àrea de la dinàmica fluvial dela Riera de Rubió , l’històric d’aquest torrent ha originat l’excavació de relleuactualment reblerts amb terres de naturalesa antròpica de diferent gruix.

Segons els perfils litoestrigràfics de reconeixement que s’interpreten a partirdels punts de reconeixement de la campanya de camp, s’observa un gruixvariable del rebliment de terres (Capa R) ; amb gruixos de l’ordre de 7,40 m(sector sondeig S 1) i 1,40 m ( sector assaig PD 2) més allunyat de la traça de laRiera de Rubió.

En el sector de l’assaig PD 1 fora de l’àrea d’actuació , i en direcció nord esttambé augmenta el gruix de terres de rebliment ( Capa R) , s’observa en el perfilentre el punt de sondeig S 1 i l’assaig PD 1.

Pel relleu modelat, i de les dades de que es disposa de la campanya de treballsde camp ; s’interpreta major gruixos de rebliment en el sector sud ( sondeig S 1)i sud est (assaig PD 1) de la parcel.la, i menors en el sector nord oest de laparcel.la (sector assaig PD 2).

Tensions admissibles de les unitats litoestratigràfiques :La tipologia de fonamentació prevista en la parcel.la serà profunda finsassolir/encastar se els materials competents del substrat de la Capa A (subcapaA2) que es localitzen a la fondària compresa entre 10,75 m (Sondeig s 1 ) i 2,38m (sector assaig PD 2). Es proposa tipologia de fonamentació ambmicropilotatge i/o pilotatge, que corresponen a la cota inferior i superior delsubstrat segons relleu excavat i modelat per la Riera de Rubió.

En el sector del sondeig S 1, es considera pel pre càlcul una longitud demicropilot de 13 m respecte la cota inici del sondeig S 1 amb unpredimensionament considerant un diàmetre de 150 mm, pel que es procedeixal càlcul de la resistència unitària per fregament del micropilot, segonsBustamante ;

FONAMENTACIÓ PROFUNDADIMENSIONS Qadmissible (T) Assentaments (cm)D=150 mmL= 13 m 36,87 <3% del diàmetre

Durant l’execució de l’actuació en aquest sector cal preveure la presència denivell freàtic a la fondària de l’ordre de 6,80 m respecte cota actual del terreny (sector sondeig S 1) i segons el règim pluviomètric aquest pot fluctuar.



En cas de no assolir la sol.licitud de càrrega prevista s’augmentaran elsparàmetres del predimensionament ( o diàmetre o longitud d’encastament en elsubstrat de la subcapa A2) .

Tenint en compte la variació del gruix de rebliment i de la cota del substrat, latensió admissible variarà obtenint se aquesta a partir dels valors de resistènciaunitària per fregament i punta assignats en la taula pels diferents materials delperfil litoestratigràfic del subsòl.

Tota l’àrea de fonamentació es resoldrà en els materials de la mateixanaturalesa i comportament geomecànic.

Excavabilitat :Les dificultats d’excavació vindran donades per la presència de nivell freàtic ,que es localitza a la fondària de 6,80 m en el sondeig S 1. En cas d’excavació enaquest sector serà necessari entibar les parets de les rases/pous /talls atès elgruix i característiques geomecàniques del material de rebliment (Capa R).

Per a l’excavació dels materials competents del substrat definits com a subcapaA2, formats per una argil.lita de tonalitat marró – vermellós amb la intercalaciód’algun nivell de gres de gra fi a mig, vindran donades per l’augment del grau decimentació del material cohesiu i per la localització de nivells de gres intercalats,on serà necessari la utilització de mètodes d’excavació en roca.

Hidrologia :En la fondària màxima investigada i en data de realització dels treballs, s’hadetectat la presència del nivell freàtic en el sondeig a la fondària de 6,80 m,situat més a prop de la traça de la Riera de Rubió.

Durant els treballs d’execució de l’obra s’hauran de prendre les mesuresnecessàries per a la correcte execució i eficiència de la fonamentació.

Paràmetres de resistència al tall dels materials :En cas de ser necessari l’empenta de terres , es prendran com a referència elsparàmetres de resistència al tall que s’exposen en l’apartat 5 de l’informe.

Com a recomanacions tècniques de caràcter general per als posicionaments de fonamentacióproposats, es considera :

Amb les càrregues i solucions de fonamentació proposades, tenint en compte ladistribució de tensions en profunditat, els assentament teòrics s’haurien de mantenirdins dels límits generalment acceptats per la construcció .

Durant els treballs d'execució de la nova obra, es prendran les mesures necessàriesper garantir la seguretat de la pròpia obra, mesures que es reflectiran en el pla deseguretat de l’obra. En cas de desestabilització de les parets de l’excavació en elmoviments de terres es prendran les mesures correctores necessàries per entibar les,etc...



Atenent a la naturalesa argilosa dels materials el subsòl, es recomana prendre lesmesures necessàries per evitar canvis d0humitat en el sòl de fonamentació.

El coeficient del terreny C segons la Norma de Construcció Sismoresistent –NCSR 02pels materials del subsòl es fixa en 1,15 considerant una classificació del terreny deTipus II i Tipus I. L’acceleració sísmica bàsica (ab/g) es fixa en 0,04.

Els càlculs i conclusions s’interpreten a partir de la informació dels tres punts de reconeixementrealitzats en el present estudi. Si realitzada, excavació en algun punt de l’àmbit d’estudis’identifica un terreny de característiques diferents al que s’ha descrit en la present memòria oalguna irregularitat, serà necessari que es comuniqui a l’empresa redactora de l’informe, abansde realitzar la fonamentació, per a reconèixer el terreny i decidir l’actuació més adequada.



7 CLOENDA.Amb el que s’ha escrit i amb el complement de la documentació que s’adjunta en l’annex,s’estima suficient per tenir coneixement de les característiques geomecàniques dels materialsdel subsòl de la parcel.la situada en la Crta. Vella (sector nova urbanització Sant Pere) de Jorba,per al projecte de construcció d’un edifici de PB destinat a la nau magatzem de la brigadamunicipal.

Les dades exposades provenen de l’anàlisi i ponderació dels valors obtinguts en el treball dereconeixement i exploració del subsòl, amb criteris tècnics per a garantir que la fonamentacióresolta compleix les condicions d’estabilitat general de l’obra.

Jorba, a 21 d’abril de 2015

Montserrat Ferrús BellésEnginyer GeòlegEnginyer Tècnic de Mines.Col.985

MONTSERRAT FERRUS BELLES

Firmado digitalmente por MONTSERRAT FERRUS BELLES Nombre de reconocimiento (DN): c=ES, ou=Vegeu https://www.catcert.cat/veridCAT (c)03, ou=Serveis Publics de Certificacio CPIXSA-2, sn=FERRUS BELLES, givenName=MONTSERRAT, serialNumber=46659671P, cn=MONTSERRAT FERRUS BELLES Fecha: 2015.04.21 16:11:30 +02'00'



ANNEX DE DOCUMENTACIÓ

-10,

00

-9,0

0

-8,0

0

-7,0

0

-6,0

0

-5,0

0

-4,0

0

-3,0

0

-2,0

0

-1,0

0

0,00

0 10

20

30

40

50

60

70

80

90

10

0

FONDÀRIA (m)

Nº D

E C

OP

S C

AD

A 20

cm

PD-1

ND

PS

H

NS

PT

-10,

00

-9,0

0

-8,0

0

-7,0

0

-6,0

0

-5,0

0

-4,0

0

-3,0

0

-2,0

0

-1,0

0

0,00

0 10

20

30

40

50

60

70

80

90

10

0

FONDÀRIA (m)

Nº D

E C

OP

S C

AD

A 20

cm

PD-2

ND

PS

H

NS

PT



DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA



Fotografia de l’emplaçament de la sonda rotativa en el punt de sondeig S 1.



Fotografia del portatestimonis de recuperació de l’assaig SPT 1 realitzat in situ en el sondeig S 1a la fondària de 10,80 m a 10,95 m.

Fotografia de la caixa de recuperació del testimoni de sòl en el sondeig S 1 de la fondària de 0,00m a 3,00 m.



Fotografia de la caixa de recuperació del testimoni del sondeig S 1 de la fondària de 3,00 m a6,00 m.





Fotografia de l’emplaçament de l’assaig PD 1 , en l’assaig una massa de dimensionsnormalitzades colpeja el varillatge que es va clavant en el subsòl oferint una resistència a la

penetració.



Fotografia de l’emplaçament de l’assaig de penetració dinàmica PD 2.

MONTSERRAT FERRUS BELLES

Firmado digitalmente por MONTSERRAT FERRUS BELLES Nombre de reconocimiento (DN): c=ES, ou=Vegeu https://www.aoc.cat/CATCert/Regulacio, sn=FERRUS BELLES, givenName=MONTSERRAT, serialNumber=46659671P, cn=MONTSERRAT FERRUS BELLES Fecha: 2015.07.13 19:45:00 +02'00'

-10,00

-9,00

-8,00

-7,00

-6,00

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

FON

DÀ

RIA

(m)

Nº DE COPS CADA 20 cm

PD-2.1

NDPSH NSPT

-10,00

-9,00

-8,00

-7,00

-6,00

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

FON

DÀ

RIA

(m)


PD-2.2

NDPSH NSPT

-10,00

-9,00

-8,00

-7,00

-6,00

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

FON

DÀ

RIA

(m)


PD-2.3

NDPSH NSPT

-10,00

-9,00

-8,00

-7,00

-6,00

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

FON

DÀ

RIA

(m)


PD-4

NDPSH NSPT

PLÀNOLS