programacio del departament de llengua castellana...

164
IES MADINA MAYURQA PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA CURS 2016-2017

Upload: others

Post on 22-Feb-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

IES MADINA MAYURQA

PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENTDE

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

CURS 2016-2017

Page 2: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

ÍNDEX

1- Organització del Departament ............................................................................ pàg. 4

2- PROGRAMACIÓ D'ESO: Introducció .............................................................. pàg. 42.1- Finalitat de l’assignatura ...................................................................................... pàg. 42.2- Estructura del currículum ..................................................................................... pàg. 5

3. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències............ pàg. 7

4. Objectius específics de l'ESO................................................................................ pàg.9

5. Continguts avaluables per a l'ESO (per a 1r i 3r de l'ESO) ................................ pàg.105.1- Continguts de 1r Cicle ......................................................................................... pàg. 105.2- Continguts 4t ESO ............................................................................................... pàg.135.3- Continguts temporalitzats de 1r d'ESO ................................................................ pàg. 235.4- Continguts temporalitzats de 2n d'ESO ................................................................ pàg. 635.5- Continguts temporalitzats de 3r d'ESO ................................................................ pàg. 705.6- Continguts temporalitzats de 4t d'ESO ................................................................ pàg. 815.7- Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge per a l'ESO ............................. pàg. 995.8- Criteris de qualificació que s’aplicaran ............................................................... pàg. 1065.9- Alumnes amb la matèria pendent ........................................................................ pàg. 107

6- Orientacions metodològiques ............................................................................. pàg. 1086.1. Mètodes i propostes didàctiques ........................................................................ pàg. 1086.2. Recursos didàctics .............................................................................................. pàg. 1086.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments ............................................ pàg. 1086.4. Tractament disciplinari ....................................................................................... pàg. 1096.5. Avaluació ............................................................................................................ pàg. 1096.6. El paper dels docents .......................................................................................... pàg. 1106.7. Participació de les famílies ................................................................................ pàg. 110

7- Materials, recursos didàctics i llibres de text ................................................... pàg. 1117.1- Lectures obligatories ESO ................................................................................ pag. 112

ooo///00***00///ooo

8- PROGRAMACIO DE BATXILLERAT ........................................................... pag. 1158.1- Finalitat de l’assignatura .................................................................................... pàg. 1158.2- Estructura del currículum ................................................................................... pàg. 1158.3. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències.............. pàg. 1168.4. Objectius específics de ...................................................................................... pàg. 1178.5. Continguts avaluables per al BATXILLERAT .............................................. pàg. 1188.5.1- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’aprenentatge 1r......................... pàg. 1248.5.2- Continguts temporalitzats de 1r de Batx ................... ..................................... pàg. 1258.5.3- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’aprenentatge 2n...................... pàg. 1268.5.4- Continguts temporalitzats de 2n de Batx ....................................................... pàg. 1318.6- Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge per a Batx. .................. pàg. 1328.7- Procediments i instruments d'avaluacio ....................................................... pag. 1328.7.1- Criteris de qualificació que s'aplicaran .......................................................... pàg.1328.8- Recuperació de la matèria pendent ............................................................... pàg. 133

Page 3: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.9- Orientacions metodològiques .......................................................................... pàg. 1338.9.1. Mètodes i propostes didàctiques ...................................................................... pàg. 1338.9.2. Recursos didàctics .......................................................................................... pàg. 1338.9.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments ...................................... pàg. 1338.9.4. Tractament disciplinari ................................................................................. pàg. 1348.9.5. Avaluació ...................................................................................................... pàg. 1348.9.6. El paper dels docents .................................................................................. pàg. 1358.9.7. Participació de les famílies ......................................................................... pàg. 1358-10- Materials, recursos didàctics i llibres de text........................................... pàg. 1368-11- Lectures obligatories de Batxillerat.............................................. ... ...... pàg. 136

9- Annexos: Assignatures optatives i projectes diversos.................................. pàg. 137

9.1- Projecte 1r ESO ...................................................................................... pàg. 137

9.2- Projecte 2n ESO ...................................................................................... pàg. 144

9.3- Projecte 3r ESO I ...................................................................................... pàg. 146

9.4- Projecte 3r ESO II ..................................................................................... pàg.152

9.5- Programacio de Literatura Universal ........................................................ pàg. 158

10- Activitats complementaries i extraescolars. ............................................... pàg. 163

Page 4: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

1- ORGANITZACIO DEL DEPARTAMENT

Composició del departament i assignació de matèries i cursos

PROFESSORAT i càrreg: Materia/es impartides Cursos i grups

Cap del departament:Mª Milagros Duenas Tur

- Lengua Castellana y Literatura 1º ESO- Lengua Castellana y Literatura 2º Bchto- Literatura Universal 1º Bchto.

1º ESO A2º Bchto. B-C, D 1º Bchto. C i D

Mercè Bonnín Socias - Lengua Castellana y Literatura 2º Bchto- Lengua Castellana y Literatura 4º ESO

2º Bchto. A4t A,B,C,E

Gloria Estarellas Negre - Lengua Castellana y Literatura 2º ESO- Lengua Castellana y Literatura 1º ESO

2º ESO A,B,C,D1º ESO D

Elisa FraileTutora de 1º Bchto E

- Lengua Castellana y Literatura 3º ESO- Lengua y Literatura Castellana 1º Bchto

3º ESO A,B, D1º Bchto E

Silvia Pastor Saco (coordinadora de biblioteca)

- Lengua Castellana y Literatura 1º ESO- Lengua y Literatura Castellana 1º Bchto

1º ESO B,C1º Bchto A, B,C,

Josep PlazaTutor de 3º C

- Lengua Castellana y Literatura 3º ESO 3º C

2- PROGRAMACIÓ DE L'ESO. Introducció:2.1- Finalitat de l’assignatura.La finalitat de l’educació secundària obligatòria s’ha de centrar a aconseguir que els alumnesadquireixin els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,científic i tecnològic; que desenvolupin i consolidin hàbits d’estudi i de treball a fi de preparar-losper a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral i formal per a l’exercicidels seus drets i obligacions a la vida com a ciutadans. És evident que, per a la consecuciód’aquests objectius generals, la importància de la matèria de llengua castellana i literatura no tansols radica en els continguts, sinó que és fonamental com a instrument per adquirir iconsolidar altres coneixements.De tots els objectius de l’etapa, el que té més rellevància per a la matèria és el que es refereix acomprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials dela Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, lalectura i l’estudi de la literatura.Així, la matèria ha de pivotar al voltant de la competència comunicativa, vertader eix que had’articular el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta competència —que s’ha de preveure entots els vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari— s’entén com la capacitatd’adquirir les eines i els coneixements necessaris per comportar-se de manera eficaç iadequada en una determinada situació comunicativa. Fins ara, el sistema educatiu se centravafonamentalment en la comprensió i l’expressió escrites, que són necessàries, però tenint en compteel desenvolupament de les societats modernes, l’oralitat esdevé un dels elements fonamentalsper articular aquest currículum. En definitiva, la comprensió i l’expressió oral i escrita són lesclaus que han de servir als alumnes no tan sols en l’àmbit escolar, sinó també en la sevaincorporació a la vida familiar, social i professional. És a dir, al desenvolupament integral com apersones.La finalitat de la matèria és la reflexió —que s’ha iniciat a primària i que és, per tant,progressiva — en dos sentits, lingüístic i literari. La reflexió lingüística implica el coneixement

Page 5: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

de la pròpia llengua, del seu funcionament i dels processos de producció de textos adequats a lesdiferentssituacions comunicatives, a més de la comprensió de produccions alienes i de l’autocorrecció iautoavaluació de les pròpies. Per la seva banda, la reflexió literària suposa la lectura, comprensió iinterpretació de textos literaris, a través dels quals s’enriqueixen les pròpies possibilitatsexpressives, crítiques i creatives i es fomenta l’hàbit de la lectura. D’aquesta manera, el fenomenliterari, lligat al context històric en què es produeix, afavoreix el desenvolupament de l’individu ielconeixement de la realitat que l’envolta.És obvi que no es pot ensenyar llengua sense tenir-ne en compte l’ús social, és a dir, senseadoptar un enfocament comunicatiu i funcional, que permeti als alumnes utilitzar-la deformaadient en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars. Les destreses discursives quees donen en l’àmbit personal, acadèmic, social i dels mitjans de comunicació requereixenprocediments i coneixements específics de la llengua, tant pel que fa als elements formals com pelque es refereix a la realitat sociolingüística.

2.2- Estructura del currículumLa presentació dels continguts en aquest currículum no obeeix a una organització jeràrquica sinóque respon a una adquisició progressiva dels aspectes lingüístics i literaris que s’han d’assolir alfinal de l’etapa. Es tracta que els professors adaptin l’ordre dels continguts a la realitat de l’aula,tottenint en compte la diversitat i les necessitats dels alumnes.En l’exercici de l’autonomia de centre,correspon al departament didàctic distribuir els continguts entre els diferents cursos delprimer cicle de l’educació secundària obligatòria.El currículum està estructurat en quatre blocs: “Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar”,“Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure”, “Bloc 3. Coneixement de la llengua” i “Bloc4.Educació literària”. S’ha d’insistir, en tot cas, que l’enfocament ha de ser comunicatiu i nomerament memorístic, sempre sense perdre de vista que l’objectiu bàsic és la comunicació efectivaen tots els vessants (social, personal, literari...).a) Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar. Aquest primer bloc, per la seva banda, esdivideixen dos eixos. El primer, escoltar, implica la comprensió, la interpretació i la valoració dediversos tipus de textos en relació al seu àmbit d’ús. Es tracta que els alumnes, de formaprogressiva, adquireixin les destreses necessàries per poder afrontar les diferents situacions que esdonen a la vida real i que impliquen una escolta activa. Escoltant i valorant les produccions oralsd’altres s’obtenen estratègies útils per a la futura producció de textos orals. Parlar, que és elcontingut central de la segona part d’aquest bloc, implica planificar el discurs tenint en compte lasituació comunicativa i, al mateix temps, avaluar les pròpies produccions és la forma demillorarles.Aquest primer bloc, en fi, no tan sols inclou la necessitat de produir i comprendre textos, sinótambé d’extreure’n uns valors de respecte que s’han de consolidar durant tota l’etapa. Els debats,els col·loquis i les conversacions espontànies impliquen unes normes bàsiques d’interacció,intervenció i cortesia que ajuden a assolir objectius essencials de l’ensenyament secundariobligatori, com ara la resolució pacífica de conflictes, el rebuig a qualsevol mena d’estereotip i ladiscriminació en general. En aquest sentit, els professors haurien d’aprofitar, per a les sevesprogramacions i unitats didàctiques, textos, situacions i temes d’actualitat per generar situacionsquefacilitin l’adquisició dels continguts d’aquest bloc.La progressivitat que demana aquest enfocament s’ha de basar en l’ús de les fonts d’informació ideles tecnologies de la informació i la comunicació. Si, per exemple, al primer curs es pot demanar a

Page 6: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

l’alumne una exposició oral planificada d’un minut, a quart es podria treballar l’exposició oral engrup utilitzant les TIC (vídeos, presentacions...), a fi que l’explicació de certs continguts recaiguienels alumnes. D’aquesta manera, el professor coordina i l’aprenentatge és cooperatiu.b) Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure. El segon bloc, “Comunicació escrita: llegir iescriure”, es vertebra entorn de la lectura, la comprensió, la interpretació i la valoració detextos escrits de diferent tipologia (narració, descripció, instrucció, exposició i argumentació,sense oblidar el diàleg), tot procurant que els textos tractin temes actuals i que siguin exemplesqueprovenen de tots els àmbits de la vida quotidiana. Aquestes dues destreses, llegir i escriure, tenenvalor instrumental i són la base per a l’adquisició i consolidació de nous aprenentatges, com ja s’haassenyalat. Es tracta no tan sols de llegir per obtenir informació, sinó també de llegir per millorarlacompetència lingüística i de llegir com a font de gaudi. En definitiva, s’ha de despertar l’esperitcrític de l’alumne, qui ha de ser capaç d’arribar al missatge final del discurs, a allò implícit: elsubtext.Pel que fa a la comunicació escrita, la producció de textos implica el coneixement i l’ús detècniques i estratègies que facilitin el procés d’escriptura. Òbviament, no tan sols han d’estarrelacionats amb l’àmbit acadèmic, sinó també amb l’àmbit personal i social. Es preveu, per tant, ladiversitat de la tipologia textual. En qualsevol dels casos, ensenyar a escriure suposa, en primer lloc,ensenyar que escriure és un procés tripartit, on la planificació, la redacció a partir d’unesborrany i la revisió són necessàries per a la producció d’un text definitiu, independentmentdel context (familiar, acadèmic, administratiu, social o professional). La finalitat d’aquest procés ésarribar a un punt en què l’alumne sigui capaç de valorar la composició escrita, per una banda com afont d’informació i aprenentatge, i, per una altra, com a forma de comunicar la seva pròpiaexperiència vital.c) Bloc 3. Coneixement de la llengua. Els eixos fonamentals al voltant dels quals s’estructura eltercer bloc, “Coneixement de la llengua” són la paraula, les relacions gramaticals, el discurs i lesvarietats de la llengua. Partint de l’observació reflexiva de la paraula s’arriba als valors que aportaal’oració, al text i al discurs, amb la finalitat que els alumnes siguin capaços d’entendre qualsevoltipus de manifestació i els valors significatius i expressius dels mots que la conformen.Amb tot, la progressivitat es manifesta en uns continguts que, partint de les categories gramaticals,arriba, a quart, a l’oració complexa, passant pel nivell lexicosemàntic. El primer subapartat, laparaula, té com a objectiu el domini, per part dels alumnes, dels continguts i la terminologia bàsicsde la gramàtica. En qualsevol cas, aquests coneixements gramaticals no es poden convertirnomés en teoria perquè no tenen sentit per se. És la reflexió sobre la llengua i, sobretot, l’úscorrecte que se’n fa el que justifica la inclusió d’aquest bloc en el currículum. Se centrabàsicamenten qüestions morfològiques, qüestions sintàctiques, i posa especial esment en el grau decomplexitat amb què se seqüencien els continguts. A més, el fet de viure en una comunitat ambduesllengües oficials facilita la coordinació a l’hora de tractar els continguts gramaticals; així, perexemple, no és necessari explicar la classificació del substantiu a les dues matèries, sinó que,partintde les explicacions que s’hagin vist en una, l’altra pot reconduir l’explicació a les especificitatsqueli són pròpies. Aquesta economia de recursos suposa que es puguin reforçar coneixements de lapròpia matèria a la vegada que es facilita l’aprenentatge d’altres llengües.

Page 7: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

La norma gramatical i ortogràfica, juntament amb la cohesió, la coherència i l’adequaciósónels pilars en què es fonamenta qualsevol tipus de discurs tant oral com escrit i, per tant, són labase dels dos darrers subapartats d’aquest bloc.d) Bloc 4. Educació literària. El darrer bloc del currículum, “Educació literària”, s’aborda desd’una triple perspectiva: pla lector, introducció a la literatura a través dels textos i creació pròpia.Aquest bloc pretén consolidar els hàbits de lectura, tot facilitant unes eines que han de servir per aun procés de formació lectora que s’ha d’aprofitar al llarg de la vida. És a dir, es tracta de crearfuturs lectors, oferint un ventall de textos literaris amb la finalitat que, en la lectura, la comprensióila interpretació, cada alumne pugui trobar la motivació que el farà lector habitual.El pla lector esdevé bàsic. Que els alumnes arribin a llegir voluntàriament, i amb aprofitament iplaer, obres de la literatura espanyola, catalana, universal i juvenil de tots els temps, noméss’aconsegueix si hom té les eines necessàries per fer front a una lectura profitosa i crítica. Aquestaautonomia lectora ha de partir de la base d’uns coneixements dels gèneres literaris i les sevesconvencions, com sempre amb progressivitat, i de la història de la literatura, que s’ha d’abordarmitjançant la lectura, l’explicació i la comprensió de fragments o textos complets de laliteraturaespanyola.La fita final del bloc “Educació literària” recau en la producció de textos d’intenció literària. Apartir de les lectures fetes i de les convencions d’un gènere es tracta d’afavorir l’escriptura creativailúdica com a instrument de comunicació que serveix de forma efectiva per analitzar i regular lesemocions i els sentiments propis.En conclusió, la matèria llengua castellana i literatura ha de facilitar les eines per aldesenvolupament de les habilitats lingüístiques i comunicatives que es necessiten no tan sols enl’àmbit acadèmic, sinó també en el familiar, el social i el professional. Això demana la reflexiósobre els mecanismes d’ús de la pròpia llengua i la capacitat d’interpretar i valorar des d’un esperitcrític.

3. CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIESa) La competència amb una correlació més directa amb les matèries lingüístiques és,òbviament, la competència en comunicació lingüística, la qual es refereix a l’ús delllenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita. En conseqüència, és importantque els alumnes treballin, per una banda, la competència oral d’expressió i comprensiód’idees i d’opinions i, per una altra, la competència escrita entesa com a producció.Així, la competència en comunicació lingüística suposa parlar i escoltar, llegir i escriure,comprendre i opinar. A partir d’aquests sis procediments, els continguts han d’anaradreçats a l’adquisició d’aquelles habilitats que configuren aquesta competència:comprensió de textos orals i escrits i elaboració d’escrits —adequats al context— ambcorrecció gramatical, ortogràfica i precisió lèxica.La competència en comunicació lingüística s’estructura en cinc dimensions. La primera, lacomprensió oral, està lligada, sobretot, a dos àmbits d’ús de la llengua: el de les relacionsinterpersonals i el dels mitjans de comunicació. La segona, la comprensió escrita,concentra destreses bàsiques per al tractament i la selecció de la informació, cabdals en lasocietat del coneixement. La tercera i la quarta, l’expressió oral i l’expressió escrita,demanen l’ús de les habilitats inherents a la producció de discursos orals i escrits diversos,cohesionats, coherents i adequats a les diferents situacions comunicatives. La darreradimensió, la interacció oral, està lligada al respecte de les normes reguladores delsintercanvis comunicatius.Aquesta competència, que no és exclusiva de les matèries lingüístiques, s’ha de preveure a

Page 8: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

totes les matèries. En altres paraules, ensenyar llengua és feina de tots els professors, quehan de fer seu el principi d’aconseguir que l’alumne assoleixi el nivell d’expressió icomprensió que és l’objectiu darrer de cada etapa educativa. Perquè aquest objectiu escompleixi és essencial deixar clar que la correcció ortogràfica, per exemple, es pot treballari avaluar a qualsevol producció escrita.b) La competència digital recull el conjunt de coneixements, capacitats, destreses ihabilitats, a més de valors i actituds, per a la utilització estratègica de la informació i lacomunicació en contextos i amb eines propis de les tecnologies digitals. Esdevenen un noucamp per a la comunicació imprescindible en les societats avançades.Així, saber llegir i escriure (competència lingüística), no es pot deslligar de saber cercar,seleccionar i interpretar les informacions que arriben per suports digitals. Però tambéla competència digital suposa la utilització d’aplicacions informàtiques per part delsprofessors i dels alumnes.c) Ben entesa, la competència digital afavoreix la cooperació i també l’autoaprenentatge,motiu central de la competència d’aprendre a aprendre, que s’entén com la consciènciade les pròpies capacitats i la gestió d’aquestes per al desenvolupament d’aprenentatgesde forma autònoma. Suposa partir dels coneixements previs i, amb la utilització delsrecursos i mitjans a l’abast de l’individu, desenvolupar nous aprenentatges i coneixementslingüístics que li permetin donar resposta a les necessitats que se li presentin.Es pot afirmar que és l’objectiu darrer de totes les competències, ja que es tractad’aconseguir que l’alumne sigui capaç d’ampliar i aplicar els seus coneixements no tan solsen el món acadèmic, sinó també en la resolució de situacions comunicatives de la vidaquotidiana. És, per tant, un procés de formació contínua que dóna respostes a societats encanvi permanent.El professor de llengua ha de dissenyar activitats encaminades a aconseguir l’ús adequat ieficaç de les fonts d’informació. S’han d’orientar els alumnes a la recerca selectivad’informació, tant a partir dels mitjans tradicionals com de les noves tecnologies que ajudena l’aprenentatge autònom i a l’enfocament reflexiu i estratègic de la llengua. Aquestareflexió afavoreix l’adquisició d’uns mecanismes que es poden traslladar a l’aprenentatged’idiomes. És a dir, l’alumne ha d’entendre que els continguts gramaticals de què disposa enllengua castellana o catalana són el punt de partida que li han de permetre ser competent enanglès o alemany, per exemple.d) Aprendre llengua contribueix directament al desenvolupament de les competènciessocials i cíviques, que es poden definir com el conjunt d’habilitats i destreses per a lesrelacions, la convivència, el respecte i la capacitat d’entendre’s en les societatsdemocràtiques, en el sentit que aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres,a negociar, a aproximar-se a altres realitats.L’aprenentatge de llengües està vinculat, així, amb aquesta competència. L’ús de la llenguai les seves varietats ajuda l’alumne a prendre consciència del seu lloc com a individuintegrat dins una societat regida per uns valors ètics i culturals que s’expressen mitjançant laparaula. Si l’expressió és el mitjà que serveix per perpetuar usos discriminatoris iestereotips, aquesta competència està plenament adquirida en el moment en què els alumnesreflexionen sobre aquests comportaments amb la finalitat d’eradicar-los. Entendre lesdimensions multiculturals de la nostra societat dins un món globalitzat també implica elreconeixement de les que ens són pròpies i de l’aportació de la nostra cultura a l’entorn.e) També les competències socials i cíviques suposen comprendre els codis de conducta iels usos generalment acceptats a diferents societats i entorns, per exemple al món laboral.En aquest punt, allò social convergeix amb la competència que té a veure amb el sentitd’iniciativa i l’esperit emprenedor, que es pot definir, de forma sintètica, com l’habilitatde transformar les idees en actes i que està relacionada amb qüestions com ara la creativitat,la innovació, l’assumpció de riscs, l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb lafinalitat d’aconseguir objectius, l’aprofitament de les oportunitats i la conscienciació sobre

Page 9: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

els valors ètics.La comunicació eficaç, tant oral com escrita, que s’ha d’afavorir des de les matèrieslingüístiques i no lingüístiques, és la base de propostes didàctiques (per exemple, projectes)on els alumnes utilitzen les habilitats lingüístiques adquirides per crear, explicar, convèncer,resoldre entrebancs, analitzar críticament, avaluar i autoavaluar propostes pròpies i alienes,que es poden treballar tant de forma individual com cooperativa. Els alumnes, així,adquireixen les eines que els han de permetre ser agents de canvi en benefici de lasocietat.f) Finalment, la competència que es refereix a la consciència i les expressions culturals hade permetre que els alumnes apreciïn, comprenguin i valorin de manera crítica lesmanifestacions culturals i artístiques, a la vegada que s’hi familiaritzen mitjançant elconeixement i el gaudi del patrimoni cultural. Suposa el domini de les destreses necessàriesper a l’expressió d’idees, experiències o sentiments de forma creativa.Amb la lectura de textos i obres completes d’intenció literària es desenvolupa la capacitatd’entendre la producció artística, de saber-la analitzar per extraure’n temes i tòpics devalidesa universal i, en darrer terme, de crear-ne de pròpies a partir de les vivències isentiments dels alumnes. D’altra banda, convé relacionar la literatura amb altres disciplinesartístiques i amb el context sociocultural dels textos i dels autors.g) En definitiva, la matèria contribueix de forma essencial a l’adquisició de pràcticamenttotes les competències clau. Òbviament, no totes tindran la mateixa presència als estàndardsd’aprenentatge, però, fins i tot, una competència com la matemàtica es pot abordar a lesclasses de llengua. Si bé és cert que aquesta darrera no es tracta de forma explícita a lamatèria, sí que té un paper rellevant, per exemple, a l’hora d’ajudar a entendre lacomplexitat de les combinacions sintàctiques, ja que és necessari un raonament lògic alvoltant del qual s’estructuren les matèries científiques.En les societats modernes, l’aprenentatge de llengües només té sentit si la seva finalitat ésfer ciutadans competents lingüísticament que puguin resoldre situacions i problemes de lavida quotidiana. I això no s’aconsegueix amb un enfocament teòric centrat únicament en elscontinguts. En aquest sentit, les competències clau han de ser el centre de la pràctica docent.

4- OBJECTIUS ESPECÍFICS D'ESOLa matèria de llengua castellana i literatura de l’educació secundària obligatòria té els objectiussegüents:

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’unmateix, per participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’entesa i la mediació entrepersones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació iestereotips lingüístics.2. Aconseguir la competència comunicativa oral i escrita en llengua castellana per comunicar-seamb els altres, per aprendre (en la cerca i l’elaboració d’informació i en la transformació delsconeixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre lesriqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.3. Aconseguir la competència en llengua castellana com a vehicle de comunicació parlada oescrita,per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió i per a laparticipació en les creacions culturals.4. Emprar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de lainformació i la comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formatsinformacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.5. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment o per escrit, de manera coherent i adequadaalscontextos acadèmic, social i cultural, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperació.

Page 10: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

6. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social icultural, valorar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’unmateix i del món, i consolidar hàbits lectors.7. Comprendre, interpretar i valorar textos orals i escrits de diferents àmbits, tot tenint en comptelesfinalitats i les situacions en què es produeixen i els elements verbals i no verbals que intervenen enla seva recepció.8. Comprendre i crear textos literaris emprant els coneixements bàsics sobre les convencions delsgèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, i valorar així elconeixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual icol·lectiva.9. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normesd’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència,cohesió i correcció.10. Conèixer la realitat plurilingüe de les Illes Balears, d’Espanya i del món actual, i valorar lesvarietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural i personal.11. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitatd’aprenentatgei d’ús de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i eldelsaltres.12. Cercar, consultar, citar i aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos, tant defragments com d’obres completes i d’altres fonts d’informació per adoptar una visió personal icrítica.13. Usar tant les fonts impreses com les digitals per obtenir, seleccionar i transmetre informació iper produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.14. Reflexionar, reconèixer i analitzar els diferents nivells de la llengua (fonològic, ortogràfic,morfològic, sintàctic, lexico-semàntic i textual) i els elements que hi pertanyen per a la producció,recepció i autocorrecció de textos.15. Identificar la intenció comunicativa dels missatges orals i escrits, i assenyalar els mecanismesderelació i estructura dins el text i entre el text i el seu context a fi de desenvolupar lectures crítiquesdels missatges que hi apareixen.16. Valorar la importància d’emprar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.17. Promoure la capacitat de reflexió sobre la unitat del fet artístic i les relacions que s’estableixenentre la literatura i la resta de disciplines artístiques (cinema, pintura, música...).18. Comprendre els textos representatius de la literatura en llengua castellana des de l’edat mitjanafins a l’actualitat, reconèixer i valorar la seva intencionalitat, la relació amb el contextsocioculturali les convencions dels gèneres com a part del patrimoni comú.19. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per afavorirl’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

5. CONTINGUTS PER A L'ESO

5.1- Primer cicle BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLARContingutsEscoltarComprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb l’àmbit d’ús: àmbit personal,àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.

Page 11: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb la finalitat que persegueixen:textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.Observació, reflexió, comprensió i valoració del sentit global dels debats, col·loquis i conversesespontànies, de la intenció comunicativa de cada interlocutor i aplicació de les normes bàsiquesque els regulen.ParlarConeixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció iavaluació de textos orals.Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació deldiscurs, pràctiques orals formals i informals i avaluació progressiva.Participació en debats, col·loquis i converses espontànies mitjançant l’observació i el respecte deles normes bàsiques d’interacció, intervenció i cortesia que regulen aquestes pràctiques orals.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIUREContingutsLlegirConeixement i ús de les tècniques i les estratègies necessàries per a la comprensió de textosescrits.Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos escrits d’àmbit personal, àmbitacadèmic/escolar i àmbit social.Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius, descriptius, instructius, expositius,argumentatius i dialogats. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura,n’organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.Ús progressivament autònom dels diccionaris, de les biblioteques i de les tecnologies de lainformació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació.EscriureConeixement i ús de les tècniques i les estratègies per a la producció de textos escrits:planificació, obtenció de dades, organització de la informació, redacció i revisió del text.L’escriptura com a procés.Escriptura de textos relacionats amb l’àmbit personal, àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.Escriptura de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i escriptura detextos dialogats.Interès creixent per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge i com a formade comunicar sentiments, experiències, coneixements i emocions.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUAContingutsLa paraulaReconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals: substantiu, adjectiu, determinant,pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de la paraula. Procediments per formarparaules.Comprensió i interpretació dels components del significat de les paraules: denotació i connotació.Coneixement reflexiu de les relacions semàntiques que s’estableixen entre les paraules.Observació, reflexió i explicació dels canvis que afecten el significat de les paraules: causes imecanismes. Metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes.Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals reconeixent el seu valorsocial i la necessitat de cenyir-s’hi per aconseguir una comunicació eficaç.Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l’ús de lallengua.Les relacions gramaticalsReconeixement, identificació i explicació de l’ús dels diferents grups de paraules: grup nominal,

Page 12: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

adjectival, preposicional, verbal i adverbial i de les relacions que s’estableixen entre els elementsque els conformen en el marc de l’oració simple.Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de l’oració simple: subjecte i predicat.Oracions impersonals, actives i oracions passives.El discursReconeixement, ús i explicació dels connectors textuals i dels principals mecanismes dereferència interna, tant gramaticals com lèxics.Reconeixement, ús i explicació dels diferents recursos de modalització en funció de la personaque parla o escriu. L’expressió de l’objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitatsoracionals i les referències internes a l’emissor i al receptor en els textos.Explicació progressiva de la coherència del discurs tenint en compte les relacions gramaticals ilèxiques que s’estableixen en l’interior del text i la seva relació amb el context.Les varietats de la llenguaConeixement dels orígens històrics de la realitat plurilingüe d’Espanya i valoració com a fontd’enriquiment personal i com a mostra de la riquesa del nostre patrimoni històric i cultural.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIAContingutsPla lectorLectura lliure d’obres de la literatura espanyola i universal i de la literatura juvenil com a font deplaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament delspropis gusts i interessos literaris i de l’autonomia lectora.Introducció a la literatura mitjançant els textos.Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura espanyola desde l’edat mitjana al Segle d’Or a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, siés el cas, textos complets.CreacióRedacció de textos d’intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencionsformals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.Consulta i ús de fonts i recursos variats d’informació per dur a terme treballs.

Page 13: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.2 - Quart curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLAR

Continguts

Escoltar

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb l’àmbit d’ús: àmbit personal, acadèmic, social i àmbit laboral.

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb la finalitat que persegueixen: textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.

Observació i comprensió del sentit global de debats, col·loquis, entrevistes i converses espontànies de la intenció comunicativa de cada interlocutor i aplicació de les normes bàsiques que regulen la comunicació.

Parlar

Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la produccióde textos orals.

Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic i dels instruments d’autoavaluació en pràctiques orals formals o informals.

Coneixement, comparació, ús i valoració de les normes de cortesia de la comunicació oral que regulen les converses espontànies i altres pràctiques discursives orals pròpies dels mitjans de comunicació. El debat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l’àmbit personal, àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.

1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l’àmbit personal, acadèmic i laboral, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa del parlant.

1.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de procedència no verbal.

1.3 Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

1.4. Distingeix les parts en les quals s’estructuren els missatges orals i la interrelació entre discurs i context.

1.5. Distingeix entre informació i opinió en missatges procedents dels mitjans de comunicació i entre informació i persuasió en missatges publicitaris orals, identifica les estratègies d’emfatització i expansió.

1.6. Segueix i interpreta instruccions orals.

2. Comprendre, interpretar i valorar textos orals de diferent tipus.

2.1. Comprèn el sentit global de textos orals d’intenció narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva i argumentativa, identifica l’estructura, la informació rellevant, determina el temai reconeix la intenció comunicativa del parlant.

2.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de procedència no verbal.

Page 14: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

2.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

2.4. Interpreta i valora aspectes concrets del contingut de textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius, emet judicis raonats i els relaciona amb conceptes personals per justificar un punt de vista particular.

2.5. Empra progressivament els instruments adequats per localitzar el significat de paraules o enunciats desconeguts (demana ajuda, cerca en diccionaris, recorda el context en el qual apareix...).

2.6. Resumeix textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius de forma clara, reconeix les idees principals i integra la informació en oracions que es relacionin lògicamenti semànticament.

3. Comprendre el sentit global i la intenció de textos orals.

3.1. Escolta, observa i interpreta el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa i l’actitud de cada participant, així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.

3.2. Reconeix i explica les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat) en les converses espontànies.

3.3. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat, col·loqui o conversa espontània tenint en compte el to emprat, el llenguatge que utilitza, el contingut i el grau de respecte vers les opinions dels altres.

3.4 Identifica el propòsit, la tesi i els arguments dels participants, en debats, tertúlies i entrevistes procedents dels mitjans de comunicació audiovisual i valora de forma crítica aspectes concrets de la forma i el contingut d’aquests textos.

3.5. Reconeix i assumeix les regles d’interacció, intervenció i cortesia que regulen els debats i qualsevol intercanvi comunicatiu oral.

4. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada...)

4.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l’adequació, la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

4.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics (entonació, pauses, to, timbre, volum...) mirada, posicionament, llenguatge del cos, etc., gestió de temps i d’ajuts audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

4.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual del’avaluació i l’autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

5. Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per regular la conducta.

5.1. Usa i valora la llengua com un mitjà per adquirir, processar i transmetre nous coneixements; per expressar idees i sentiments i per regular la conducta.

6. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals o informals, de forma individual o en grup.

6.1. Fa presentacions orals de forma individual o en grup, planifica el procés d’oralitat, organitza el contingut, consulta fonts d’informació diverses, gestiona el temps, transmet la informació de forma coherent i aprofita vídeos, enregistraments o altres suports digitals.

Page 15: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

6.2. Dur a terme intervencions no planificades, dins l’aula, i analitza i compara les similituds i diferències entre discursos formals i discursos espontanis.

6.3. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua en les pràctiques orals.

6.4. Pronuncia amb correcció i claredat, modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.

6.5. Resumeix oralment exposicions, argumentacions, intervencions públiques... reconeix les idees principals i incorpora la informació en oracions que es relacionin lògicament i semànticament.

6.6. Aplica els coneixements gramaticals a l’avaluació i la millora de l’expressió oral, reconeix en exposicions orals pròpies o alienes les dificultats expressives: incoherències, repeticions, ambigüitats, impropietats lèxiques, pobresa i repetició de connectors, etc.

7. Conèixer, comparar, usar i valorar les normes de cortesia en les intervencions orals pròpies de l’activitat acadèmica, tant espontànies com planificades, i en les pràctiques discursives orals pròpies dels mitjans de comunicació.

7.1. Coneix, valora i aplica les normes que regeixen la cortesia en la comunicació oral.

7.2. Analitza críticament debats i tertúlies procedents dels mitjans de comunicació, hi reconeix la validesa dels arguments i en valora críticament la forma i el contingut.

7.3. Participa activament en els debats escolars, respecta les regles d’intervenció, interacció i cortesia que els regulen, i fa ús d’un llenguatge no discriminatori.

8. Reproduir situacions reals o imaginàries de comunicació i potencia el desenvolupament progressiu de les habilitats socials, l’expressió verbal i no verbal i la representació de realitats, sentiments i emocions.

8.1 Dramatitza i improvisa situacions reals o imaginàries de comunicació.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIURE

Continguts

Llegir

Coneixement i ús progressiu de tècniques i estratègies de comprensió escrita.

Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos escrits en relació amb l’àmbit personal, àmbit acadèmic, social i àmbit laboral.

Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.

Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura.

Ús progressivament autònom dels diccionaris, de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació.

Escriure

Coneixement i ús de les tècniques i estratègies per a la producció de textos escrits: planificació, obtenció de dades, organització de la informació, redacció i revisió.

Escriptura de textos propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral.

Escriptura de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i textos

Page 16: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

dialogats.

Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a instrument d’enriquiment personal i professional.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Aplicar diferents estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos.

1.1. Comprèn textos de diversa índole, posa en pràctica diferents estratègies de lectura i autoavaluació de la pròpia comprensió en funció de l’objectiu i el tipus de text, actualitza coneixements previs, treballa els errors de comprensió i construeix el significat global del text.

1.2. Localitza, relaciona i seqüencia les informacions explícites dels textos.

1.3. Infereix la informació rellevant dels textos, identifica la idea principal i les idees secundàries i s’hi estableixen relacions.

1.4. Construeix el significat global d’un text o de frases del text i en demostra una comprensió plena i detallada.

1.5. Fa connexions entre un text i el seu context, l’integra i l’avalua críticament, i realitza hipòtesi sobre el mateix text.

1.6. Comprèn el significat de paraules pròpies del nivell culte de la llengua, les incorpora al seu repertori lèxic i reconeix la importància d’enriquir el seu vocabulari per expressar-se amb exactitud i precisió.

2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos orals.

2.1. Reconeix i expressa el tema, les idees principals, l’estructura i la intenció comunicativa de textos escrits propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral, i de relacions amb organitzacions, i identifica la tipologia textual (narració, exposició...) seleccionada, l’organització del contingut i el format emprat.

2.2. Identifica els trets diferencials dels diversos gèneres periodístics informatius i d’opinió: notícies, reportatges, editorials, articles i columnes, cartes al director, comentaris i crítica.

2.3. Comprèn i explica els elements verbals i els elements no verbals i la intenció comunicativa d’un text publicitari procedent dels mitjans de comunicació.

2.4. Localitza informacions explícites en un text, les relaciona entre si i amb el context, i les seqüencia i dedueix informacions o valoracions implícites.

2.5. Interpreta el sentit de paraules, expressions, frases o petits fragments extrets d’un text en funció del seu sentit global.

2.6. Interpreta, explica i dedueix la informació donada en esquemes, mapes conceptuals, diagrames, gràfics, fotografies...

3. Manifestar una actitud crítica davant la lectura de qualsevol tipus de textos o obres literàries a través d’una lectura reflexiva que permeti identificar actituds d’acord o desacord,respectant a tota hora les opinions dels altres.

3.1 Identifica i expressa les actituds d’acord i desacord sobre aspectes parcials o globals d’un text.

3.2 Elabora la seva pròpia interpretació sobre el significat d’un text.

Page 17: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

3.3 Respecta les opinions dels altres.

4. Seleccionar els coneixements que s’obtenguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, i integrar-los en un procés d’aprenentatge continu.

4.1. Empra, de forma autònoma, diverses fonts d’informació i integra els coneixements adquirits als seus discursos orals o escrits.

4.2. Coneix i empra habitualment diccionaris impresos o en versió digital, diccionaris de dubtes i irregularitats de la llengua, etc.

4.3. Coneix el funcionament de biblioteques (escolars, locals...), així com de biblioteques digitals i és capaç de sol·licitar llibres, vídeos... autònomament.

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherentsi cohesionats.

5.1. Aplica tècniques diverses per planificar els escrits: esquemes, arbres, mapes conceptuals, etc.

5.2. Redacta esborranys de textos.

5.3. Escriu textos en diferents suports amb el registre adequat, organitza les idees amb claredat, enllaça enunciats en seqüències lineals cohesionades i respecta les normes ortogràfiques i gramaticals.

5.4. Revisa el text en diverses fases per aclarir problemes amb el contingut (idees, estructura...) o la forma (puntuació, ortografia, gramàtica i presentació).

5.5. Avalua, amb l’ús de guies, la pròpia producció escrita, així com la producció escrita dels companys.

5.6. Reescriu textos propis i aliens i aplica les propostes de millora que es dedueixen de l’avaluació de la producció escrita.

6. Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús.

6.1. Redacta amb claredat i correcció textos propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral.

6.2. Redacta amb claredat i correcció textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius i s’adequa als trets propis de la tipologia seleccionada.

6.3. Empra diferents i variats organitzadors textuals en els escrits.

6.4. Resumeix el contingut de tot tipus de textos, reconeix les idees principals amb coherència i cohesió i les expressa amb un estil propi, evitant reproduir literalment les paraules del text.

6.5. Fa esquemes i mapes conceptuals que estructurin el contingut dels textos treballats.

6.6. Explica per escrit el significat dels elements visuals que puguin aparèixer en els textos: gràfics, imatges, etc.

7. Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

7.1. Produeix textos diversos i reconeix en l’escriptura l’instrument que és capaç d’organitzar el pensament.

7.2. Empra en els escrits paraules pròpies del nivell formal de la llengua incorporant-les al seu repertori lèxic i reconeixent la importància d’enriquir el seu vocabulari per expressar-se

Page 18: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

oralment i per escrit amb exactitud i precisió.

7.3. Valora i incorpora progressivament una actitud creativa davant la lectura i l’escriptura.

7.4. Coneix i utilitza eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, participa, intercanvia opinions, comenta i valora escrits aliens o escriu i dóna a conèixer els seus propis.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

La paraula

Observació, reflexió i explicació dels valors expressius i de l’ús de les diferents categories gramaticals, amb especial atenció a l’adjectiu, als diferents tipus de determinants i als pronoms.

Observació, reflexió i explicació dels valors expressius i de l’ús de les formes verbals en textos amb diferent intenció comunicativa.

Observació, reflexió i explicació de l’ús expressiu dels prefixos i sufixos, reconeix aquells que tenen origen grec i llatí, i explica el significat que aporten a l’arrel lèxica i la seva capacitat per a la formació i creació de noves paraules.

Observació, reflexió i explicació dels diferents nivells de significat de paraules i expressionsen el discurs oral o escrit.

Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta, en paper i format digital, sobre la normativa i l’ús no normatiu de les paraules i interpretació de les informacions lingüístiquesque proporcionen els diccionaris de la llengua: gramaticals, semàntiques, registre i ús.

Les relacions gramaticals

Observació, reflexió i explicació dels límits sintàctics i semàntics de l’oració simple i la composta, de les paraules que relacionen els diferents grups que en formen part i dels seus elements constitutius.

Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals, reconeixement del seu valor social i la necessitat de cenyir-s’hi en l’escriptura per obtenir una comunicació eficient.

El discurs

Observació, reflexió i explicació i ús dels trets característics que permeten diferenciar i classificar els diferents gèneres textuals, amb especial atenció als discursos expositius i argumentatius.

Observació, reflexió i explicació de l’ús de connectors textuals i dels principals mecanismesde referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics (el·lipsi i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims).

Les varietats de la llengua

Coneixement dels diferents registres i factors que incideixen en l’ús de la llengua en diferents àmbits socials i valoració de la importància d’utilitzar el registre adequat segons les condicions de la situació comunicativa.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar els valors expressius que adquireixen determinades categories gramaticals en relació amb la intenció comunicativa del text on apareixen, amb especial

Page 19: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

atenció a adjectius, determinants i pronoms.

1.1. Explica els valors expressius que adquireixen alguns adjectius, determinants i pronoms en relació amb la intenció comunicativa del text on apareixen.

2. Reconèixer i explicar els valors expressius que adquireixen les formes verbals en relació amb la intenció comunicativa del text del qual formen part.

2.1. Reconeix i explica els valors expressius que adquireixen les formes verbals en relació amb la intenció comunicativa del text del qual formen part.

3. Reconèixer i explicar el significat dels principals prefixos i sufixos i les seves possibilitats de combinació per crear noves paraules, i identifica aquells que procedeixen delllatí i grec.

3.1. Reconeix els diferents procediments per a la formació de paraules noves i explica el valor significatiu dels prefixos i sufixos.

3.2. Forma substantius, adjectius, verbs i adverbis a partir d’altres categories gramaticals fent ús de diferents procediments lingüístics.

3.3. Coneix el significat dels principals prefixos i sufixos d’origen grecollatí i els utilitza perdeduir el significat de paraules desconegudes.

4. Identificar els diferents nivells de significat de paraules o expressions en funció de la intenció comunicativa del discurs oral o escrit del qual formen part.

4.1. Explica tots els valors expressius de les paraules que guarden relació amb la intenció comunicativa del text on apareixen.

4.2. Explica amb precisió el significat de paraules i usa l’accepció adequada en relació amb el context en el qual apareixen.

5. Usar correctament i eficaçment els diccionaris i altres fonts de consulta en paper o en format digital per resoldre dubtes sobre l’ús correcte de la llengua i per progressar en l’aprenentatge autònom.

5.1. Utilitza els diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital, resol eficaçment els dubtes que li sorgeixen sobre l’ús correcte de la llengua i progressa en l’aprenentatge autònom.

6. Explicar i descriure els trets que determinen els límits oracionals per reconèixer l’estructura de les oracions compostes.

6.1. Transforma i amplia oracions simples en oracions compostes i usa connectors i altres procediments de substitució per evitar repeticions.

6.2. Reconeix la paraula nuclear que organitza sintàcticament i semànticament un enunciat, així com els elements que s’agrupen a l’entorn d’ella.

6.3. Reconeix l’equivalència semàntica i funcional entre l’adjectiu, el substantiu i alguns adverbis amb oracions de relatiu, substantives i adverbials respectivament, transforma i amplia adjectius, substantius i adverbis en oracions subordinades i les insereix com a

Page 20: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

constituents d’una altra oració.

6.4. Utilitza de forma autònoma textos de la vida quotidiana per a l’observació, la reflexió i l’explicació sintàctica.

7. Aplicar els coneixements sobre la llengua per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i escrits i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

7.1. Revisa els seus discursos orals i escrits, aplica correctament les normes ortogràfiques i gramaticals i reconeix el seu valor social per obtenir una comunicació eficient.

8. Identificar i explicar les estructures dels diferents gèneres textuals amb especial atenció a les estructures expositives i argumentatives per emprar-les a les seves produccions orals i escrites.

8.1. Identifica i explica les estructures dels diferents gèneres textuals, amb especial atenció ales expositives i argumentatives, i les utilitza a les pròpies produccions orals i escrites.

8.2. Coneix els elements de la situació comunicativa que determinen els diversos usos lingüístics: tema, propòsit, destinatari, gènere textual, etc.

8.3. Descriu els trets lingüístics més destacats de textos expositius i argumentatius i els relaciona amb la intenció comunicativa i el context en el qual es produeixen.

8.4. Reconeix en un text, i empra a les produccions pròpies, els diferents procediments lingüístics per a l’expressió de la subjectivitat.

9. Reconèixer en textos de diversa índole i usar a les produccions pròpies orals i escrites els diferents connectors textuals i els principals mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics.

9.1. Reconeix i utilitza la substitució lèxica com un procediment de cohesió textual.

9.2. Identifica, explica i empra diferents tipus de connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi, així com els mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna que proporcionen cohesió a un text.

10. Reconèixer i utilitzar els diferents registres lingüístics en funció dels àmbits socials, alhora que valora la importància d’emprar el registre adequat a cada moment.

10.1. Reconeix els registres lingüístics en textos orals o escrits en funció de la intenció comunicativa i l’ús social que en fa.

10.2. Valora la importància d’utilitzar el registre adequat a cada situació comunicativa i l’aplica en els discursos orals i escrits que elabora.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Pla lector

Lectura lliure d’obres de la literatura espanyola, universal i la literatura juvenil com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el

Page 21: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

desenvolupament dels propis gusts i interessos literaris i la seva autonomia lectora.

Introducció a la literatura a través dels textos.

Aproximació a les obres més representatives de la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX als nostres dies a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, si és el cas, d’obres completes.

Creació

Redacció de textos d’intenció literària a partir de la lectura de textos del segle XX, a partir de les convencions formals del gènere seleccionat i amb intenció lúdica i creativa.

Consulta de fonts d’informació variades per dur a terme treballs i citació adequada d’aquestes fonts.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Afavorir la lectura i comprensió d’obres literàries de la literatura espanyola i universal de tots els temps i de la literatura juvenil.

1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d’interès i autonomia obres literàries properes als seus gusts i aficions.

1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, resumeix el contingut, explica els aspectes que més li criden l’atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic amb l’única finalitat d’aconseguir el plaer per la lectura.

2. Promoure la reflexió sobre la connexió entre la literatura i la resta de les arts.

2.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a partir de l’observació, l’anàlisi il’explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques (música, pintura, cinema...).

2.2. Reconeix i comenta la pervivència o evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg dels diversos períodes historicoliteraris fins a l’actualitat.

2.3. Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responen a un mateix tòpic, observa, analitza i explica els diferents punts de vista segons el mitjà, l’època o la cultura i valora i critica el que llegeix o veu.

3. Fomentar el gust i l’hàbit per la lectura en tots els seus vessants: com a font d’accés al coneixement i com a instrument de lleure i diversió que permet explorar mons diferents delsnostres, reals o imaginaris.

3.1. Parla en classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.

3.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades, o seleccionades pels alumnes, i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.

3.3. Llegeix en veu alta, modula, adequa la veu, a partir d’elements de la comunicació no verbal i potencia l’expressivitat verbal.

3.4. Dramatitza fragments literaris breus i desenvolupa progressivament l’expressió corporalcom a manifestació de sentiments i emocions i respecta les produccions dels altres.

4. Comprendre textos literaris representatius del segle XVIII als nostres dies, reconèixer la intenció de l’autor, el tema, els trets propis del gènere a què pertany i relacionar el contingutamb el context sociocultural i literari de l’època, o d’altres èpoques, i expressar la relació

Page 22: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

existent amb judicis personals raonats.

4.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris representatius de la literatura del segleXVIII als nostres dies,n’identifica el tema, en resumeix el contingut i n’interpreta el llenguatge literari.

4.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l’obra, la intenció de l’autor i el context i la pervivència de temes i formes i emet judicis personals raonats.

5. Redactar textos personals d’intenció literària segons les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

5.1. Redacta textos personals d’intenció literària a partir de models donats, a partir de les convencions del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

5.2. Desenvolupa el gust per l’escriptura com a instrument de comunicació capaç d’analitzari regular els propis sentiments.

6. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adopta un punt de vista crític i personal i utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació.

6.1. Consulta i cita adequadament diverses fonts d’informació per desenvolupar per escrit, amb rigor, claredat i coherència, un tema relacionat amb el currículum de literatura.

6.2. Aporta en els seus treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries i s’expressa amb rigor, claredat i coherència.

6.3. Empra recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme treballs acadèmics.

Page 23: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.3- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 1r d'ESOLCL1-1 PRIMER TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 1

Participación enactividades grupales conintención lúdica ycreativa.Interpretación yproducción de textosorales. Aprendizaje deestrategias para hablarcorrectamente en público.

Esfuerzo por conseguirclaridad y coherencia enlas propiascomunicaciones.

Análisis y mejora de laspropias produccionesorales.

Comprender e interpretarlos roles y reglas explícitase implícitas en los ejerciciosy juegos en grupo.

Interpretar y producir textosorales adecuados adiferentes situacionescomunicativas de la vidacotidiana o académica.

Comprender, valorar yproducir textos orales dediferente tipología.

Participar en debates,coloquios y conversaciones.

Producir textos oralesadecuados a diferentessituaciones comunicativas

Comprende las instrucciones orales y respeta lasnormas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Interpreta y produce textos orales narrativos siguiendo elesquema: introducción, desarrollo y desenlace, sindivagaciones, C. Lingüística - Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Interpreta y produce textos orales narrativos con unapronunciación clara adaptada a la finalidad del texto yempleando un léxico adecuado. C. Sociales y cívicas - C.Conciencia y expresiones culturales.

Analiza y reflexiona sobre su producción oral y la de otroscompañeros para mejorar sus prácticas orales. C.Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Participa de forma respetuosa y colaborativaen el juego El teléfono roto. A. 1, 2, 3, 4.

Realiza hipótesis y reflexiona sobre un temapropuesto sin divagaciones, estructurando sudiscurso y con un tono de voz adecuado.Antes de leer.

Adquiere instrumentos para incorporarprogresivamente vocabulario nuevo.Comprensión lectora A. 4 y 6.

Emplea guías para analizar sus exposicionesorales y la de otros compañeros. Escucho yhablo A. 4b.

Reflexiona sobre su discurso oral, detecta suspuntos débiles y los corrige. Escucho y hablo A.4b.

UNIDAD 2

Page 24: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Comprende las instrucciones orales y respeta lasnormas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesnarrativos e identifica su estructura. C. Aprender aaprender - C. Sociales y cívicas.

Elabora relatos orales de forma planificada. C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Valora activamente otras perspectivas en situacionescomunicativas escolares. C. Sociales y cívicas.

Valora sus producciones orales y la de sus compañerospara mejorar sus prácticas orales. C. Sentido de iniciativay espíritu emprendedor – C. Aprender a aprender.

Participa de forma respetuosa y colaborativaen el juego. Las narraciones.

Escucha un texto oral de forma activa ycomprensiva y responde a una serie depreguntas. Escucho y hablo A. 2.

Elabora un texto narrativo a partir de imágenes.Escucho y hablo A. 3.

Narra oralmente el argumento de una película.Escucho y hablo A. 4.

Analiza su producción oral e intenta mejorar elorden, la claridad y la coherencia. Escucho yhablo A. 4b.

UNIDAD 3

Page 25: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasjerárquicas o de juego planteadas. C. Sociales y cívicas.

Desarrolla estrategias de escucha activa e interpretaadecuadamente textos orales breves. C. Aprender aaprender - C. Sociales y cívicas.

Produce textos narrativos y expresa oralmente susreflexiones y opiniones personales. Sentido de la iniciativa yespíritu emprendedor - C. Sociales y cívicas.

Analiza, reflexiona y valora sus propias produccionespersonales y las de sus compañeros para mejorar susprácticas orales. C. Aprender a aprender - C. Sociales ycívicas.

Comprende las instrucciones del docente parallevar a cabo un ejercicio-juego en grupo. Aire,tierra y mar.

Escucha un texto oral de forma activa para poderresponder a un serie de preguntascorrectamente. A. 3.

Completa a partir de imágenes un relatovariando el orden temporal y apreciando lasdiferencias. Escucho y hablo. A.4

Interpreta un texto oral y expone su punto devista respecto de lo comprendido. A. 1a.

Escucha una audición y detecta aquelloselementos de cohesión inadecuados o repetidos.Escucho y hablo A. 2.

UNIDAD 4

Page 26: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasjerárquicas o de juego planteadas. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales breves.C. Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Expresa su opinión sobre diversos temas a partir de laobservación de información en diferentes formatos. C.Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Interviene activamente en actos comunicativos orales. C.Sociales y cívicas.

Analiza su producción oral atendiendo a cuestiones decohesión, claridad y adecuación expositiva. C. Aprender aaprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Comprende las instrucciones del docente parallevar a cabo el ejercicio-juego en grupo.Ensalada de noticias.

Escucha una noticia radiofónica e identifica conclaridad el tema y su contenido para responder alas preguntas de comprensión. Escucho y habloA. 1.

Reflexiona de forma individual sobre diferentestemas a partir de la observación de imágenes,videos y fotonoticias. Antes de leer A. 1,2,3,4.

Transforma una noticia escrita en radiofónica yparticipa en su difusión. Escucho y hablo A. 4.

Autoevalúa su producción oral de una noticiaradiofónica centrándose en cuestiones declaridad, entonación y adecuación al registroestudiado. Escucho y hablo A. 4d.

Page 27: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

Participación enactividades grupales conintención lúdica y creativa.

Interpretación yproducción de textos orales.

Aprendizaje de estrategiaspara hablar correctamente enpúblico.

Esfuerzo por conseguirclaridad y coherencia en laspropias comunicaciones.

Análisis y mejora de laspropias producciones orales.

Comprender e interpretarlos roles y reglas explícitas eimplícitas en los ejercicios yjuegos en grupo.

Interpretar y producirtextos orales adecuados adiferentes situacionescomunicativas de la vidacotidiana o académica.

Comprender, valorar yproducir textos orales dediferente tipología.

Participar en debates,coloquios y conversaciones.

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasdel juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Analiza fuentes de procedencia no verbal para inferirdatos. C. Aprender a aprender.

Interpreta y produce textos orales descriptivos siguiendoun orden preciso, sin divagaciones, con una pronunciaciónclara adaptada a la finalidad del texto y empleando unléxico adecuado. Sentido de la iniciativa y espírituemprendedor - C. Sociales y cívicas.

Analiza y reflexiona sobre su producción oral y la deotros compañeros para mejorar sus prácticas orales. C.Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Participa de forma respetuosa y colaborativa enel juego. Arriba y abajo Pág. 93.

Escucha activamente dos audiciones y seapoya en una imagen para completar loscuadros sobre las diferentes descripcionesposibles. Escucho y hablo. A. 2.

Realiza un retrato oral a partir de una imagen.Escucho y hablo A. 4

Adopta diferentes puntos de vista ante larealidad que se describe. Escucho y hablo A. 3ay 3b.

UNIDAD 6

Page 28: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Producir textos oralesadecuados a diferentessituaciones comunicativas dela vida cotidiana oacadémica.

Reproducir situaciones decomunicación para eldesarrollo progresivo dehabilidades sociales y de laexpresión verbal y no verbal.

Analizar e interpretaradecuadamente lasproducciones orales propiasy ajenas.

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasdel juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Lee textos de diversa tipología y extensión con una fluidez,entonación y dicción adecuadas. C. Conciencia yexpresiones culturales.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesdescriptivos. C. Aprender a aprender.

Produce textos orales descriptivos. C. Lingüística – C.Sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor.

Participa de forma respetuosa y colaborativaen el juego. Los números emocionados. P. 113

Lee un fragmento en voz alta con una dicciónadecuada y variando la entonación según lasintervenciones de cada personaje. A. 4. Escriboy hablo A.4

Escucha y comprende descripciones orales delugares reales e imaginarios. Escucho y hablo A.1,2,3.

Realiza la descripción oral de un lugarimaginario a partir de imágenes variadas.Escucho y hablo A. 5

UNIDAD 7

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasdel juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Comprende el sentido global de textos orales dialogadosreconociendo la intención comunicativa del hablante. C.Sociales y cívicas

Interpreta, valora y produce textos orales dialogadosadecuados a diferentes situaciones comunicativas de lavida cotidiana o académica. C. Sociales y cívicas -Aprender a aprender

Retiene información relevante. Aprender a aprender

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas apartir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender. C.Digital. C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Participa de forma respetuosa y colaborativaen el juego. Rima rimando. P. 134

Deduce la intención comunicativa del hablanteen diferentes diálogos. Escucho y hablo A.1 y 2.

Participa en una puesta en común sobre eldesarrollo sostenible y reflexiona sobre lasintervenciones ajenas aprendiendo de losdemás. Escucho y hablo. A. 4b.

Presta atención a las intervenciones de suscompañeros, las respeta y reflexiona a partir deellas sobre el tema de debate. Escucho y habloA. 4c.

Memoriza y representa un monólogo dotandode expresividad su elocución. Escucho y habloA.3.

Page 29: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Busca e interpreta información en Internetsobre las características propias de los textosdescriptivos. Tiching "Lenguaje no verbal". P.136.

UNIDAD 8

Comprende las instrucciones orales y respeta las normasdel juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Conversa a partir de preguntas relacionadas con lalectura del tema. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesinformativos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Realiza exposiciones orales. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Conoce las características de textos orales diversos y puedevalorar su adecuación y coherencia. C. Aprender a aprender -Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Participa de forma respetuosa y colaborativaen el juego. Hacer poesía. P. 153

Aporta su punto de vista en una serie depreguntas previas a la lectura. A. 2. Antes deleer.

Escucha una audición de forma activa parapoder completar tres definiciones de oficiosantiguos. Escucho y hablo. A. 1.

Escucha e interpreta adecuadamente distintoselementos de una entrevista. Escucho y habloA.3.

Planifica una exposición oral con laentonación, la pronunciación y el tonoadecuados. Escucho y hablo A. 2.

Planifica, realiza y valora una entrevista.Escucho y hablo A. 4

Analiza y valora una entrevista llevada a cabopor su compañero y propone una serie demejoras de forma asertiva. Escucho y hablo A. 4.

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

Page 30: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Conocimiento y uso deestrategias para lacomprensión lectora.

– Lectura comprensiva, envoz alta y en silencio, detextos diversos.

– Interpretación yproducción de textosescritos.

– Desarrollo de estrategias deplanificación para laproducción de textosescritos.

– Consulta eficaz deldiccionario y de otrasfuentes de información.

– Interés creciente por lacomposición escrita.

Desarrollar estrategiaspara favorecer lacomprensión lectora.

Leer textos de formacomprensiva y crítica. Identificar lascaracterísticas y los rasgosestructurales de diferentestipologías textuales.

Interpretar y producirtextos adecuados,coherentes ycohesionados.

Producir textos escritosde diferente tipologíasiguiendo unas pautasestablecidas.

Deduce el significado de términos nuevos a partir delcontexto. C. Aprender a aprender. C. Sentido de lainiciativa y espíritu emprendedor.

Diferencia textos de diversa tipología a partir de lacomprensión de sus características. C. Aprender aaprender.

Identifica las partes del texto descriptivo y sus rasgoslingüísticos. C. Lingüística. C. Aprender a aprender.

Elabora textos descriptivos siguiendo una serie de pasospara desarrollar su creatividad. C. Aprender a aprender.

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas apartir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender - C.Digital - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor

Recurre al diccionario de forma habitual. C. Aprender aaprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Realiza hipótesis sobre el significado dealgunas palabras a lo largo de la lectura y lascomprueba con el diccionario. A6.

Identifica textos narrativos y descriptivos apartir de la lectura del tema y conoce susdiferencias. A. 9.

Reconoce las partes del texto descriptivo y lasexpresa a través de un esquema. A. 11a.

Se documenta sobre los vampiros recurriendoa fuentes distintas y escribe descripciones depersonajes fantásticos siguiendo modelos.Escribo A. 1a. y A. 3d.

Revisa y reescribe su texto descriptivosiguiendo las pautas estudiadas. Escribo A. 3e,3f.

Emplea el diccionario para resolver dudasléxicas y ampliar su vocabulario. A. 6, 48.

UNIDAD 6

Page 31: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Ampliar el vocabulario yla información solicitadaconsultando diferentesfuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia dela escritura para elaprendizaje y el desarrollopersonal.

Identificar la intencióncomunicativa de la personaque habla o escribe.

Interpretar de formaadecuada los discursosorales y escritos teniendoen cuenta los elementoslingüísticos, las relacionesgramaticales y léxicas, laestructura y disposición delos contenidos en funciónde la intencióncomunicativa.

Compara y relaciona los distintos elementos de un textodescriptivo. C. Aprender a aprender.

Comprende e interpreta el contenido de textosdescriptivos. C. Aprender a aprender.

Redacta descripciones de lugares reales e imaginarios.C. Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Analiza fuentes de procedencia no verbal para inferirdatos. C. Aprender a aprender.

Compara y relaciona dos descripciones distintasde una misma realidad. A.12ª

Diferencia las descripciones objetivas de lassubjetivas. A10, 11.

Reconoce el orden de la descripción en untexto. A12a

Describe distintos lugares reales y fantásticos apartir de imágenes. Escribo 1,2,3.

UNIDAD 7

Crea imágenes mentales a lo largo de la lectura de untexto dialogado. C. Aprender a aprender.

Identifica las características de los textos dialogadosdiferenciando el estilo directo del indirecto. C. Aprender aaprender.

Elabora textos dialogados breves usando el registroadecuado y organizando las ideas con claridad. C. Aprendera aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Crea imágenes mentales de los personajes,los lugares y otras circunstancias de la escena apartir de un texto dialogado A. 4, 5 y 9

Completa un cuadro para listar y aprehenderlas características de los textos dialogados. A.11.Escribe un diálogo utilizando el estilo directo eindirecto. Escribo. A. 2.

Planifica, escribe y revisa textos dialogados ymonólogos. Escribo A. 1 y 3

Page 32: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

UNIDAD 8 Lee un texto breve y usa técnicas de comprensión lectoraeficaces para señalar las ideas principales. C. Lingüística.

Conoce las características de los textos explicativos. C.Aprender a aprender.

Elabora textos expositivos propios del ámbito escolar ypersonal. C. Aprender a aprender.

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas apartir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender - C.Digital - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor

Recurre al diccionario de forma habitual. C. Aprender aaprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Subraya las ideas principales de un texto ydestaca la idea principal. Comprensión lectora.A. 4, 5.

Analiza y compara dos textos explicativos paracomprender su estructura y características. A.10.

Analiza el lenguaje de los textos explicativos.A.11.

Redacta y revisa textos explicativos verbales yvisuales siguiendo una serie de pautas eindicaciones. Escribo. A. 1c, 1d.3.

Emplea recursos en las webs y diccionarios enlínea y en papel para realizar definiciones yampliar su vocabulario. A. 12. Escribo A.2.

Page 33: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

– Reconocimiento, uso yaplicación de las categoríasgramaticales.

– Reconocimiento, uso yexplicación de los elementosconstitutivos de la palabra.Procedimientos para formarpalabras.

– Conocimiento reflexivo delas relaciones semánticasque se establecen entre laspalabras.

– Conocimiento, uso yvaloración de las normasortográficas y gramaticales,reconociendo su valor socialy la necesidad de ceñirse aellas para conseguir unacomunicación eficaz.

– Manejo de diccionarios yotra fuentes de consulta enpapel y formato digital sobreel uso de la lengua.

Aplicar los conocimientossobre la lengua y susnormas de uso pararesolver problemas decomprensión de textosorales y escritos y para lacomposición y revisiónprogresivamente autónomade los textos propios yajenos.

Reconocer y analizar laestructura de las palabraspertenecientes a lasdistintas categoríasgramaticales, distinguiendolas flexivas de las noflexivas.

Comprender y valorar lasrelaciones de igualdad y decontrariedad que seestablecen entre laspalabras y su uso en eldiscurso oral y escrito.

Usar de forma efectivalos diccionarios y otrasfuentes de consulta, tantoen papel como en formatodigital para resolver dudasen relación al manejo de lalengua y para enriquecer el

Identifica los diferentes tipos de adjetivos ycomprende sus usos como recursolingüístico y literario. C. Aprender aaprender.

Identifica gentilicios en un texto dado. C.Lingüística

Separa sílabas correctamente. C. Aprendera aprender.

Reconoce los adjetivos explicativos y los calificativos y losemplea correctamente. A. 38, 39.

Relaciona los adjetivos gentilicios con sus topónimos. A. 50,51.

Divide en sílabas un poema y crea nuevas palabras engrupo. A. 45, 46, 47.

Page 34: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

propio vocabulario. UNIDAD 6

Reconoce y usa los verbos de un texto. C.Lingüística - C. Aprender a aprender.

Reconoce y emplea palabras sinónimas.C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Practica las normas de acentuación entextos dados. C. Lingüística - Aprender aaprender.

Amplía conocimientos sobre diferentesáreas temáticas a partir de diversas fuentesde información. C. Aprender a aprender - C.Digital - C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Identifica los verbos de un texto y clasifica las formaspersonales y las no personales. A. 36, 37.

Separa la raíz y las desinencias de una serie de verbos ylos clasifica según la conjugación a la que pertenecen en unacuadro. A. 34

Distingue entre sinónimos absolutos y relativos una seriede pares de palabras. A. 50.

Reconoce la sílaba tónica de diversas palabras. A.45.

Busca e interpreta información en Internet sobre lascaracterísticas propias de los textos descriptivos. Tiching "LaDescripción". P. 117.

UNIDAD 7

Identifica y analiza los verbos de un texto.C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Reconoce y emplea palabras antónimas.C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Conoce las normas básicas de laconcordancia entre los elementos de la

Identifica los diferentes verbos de un texto y reflexionasobre su uso. A. 36, 37.

Distingue antónimos en una serie de pares de palabras. A.43, 44.

Aprehende los diferentes usos del verbo haber y corrige las

Page 35: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

oración. C. Lingüística -. Aprender aaprender.

incorrecciones en una serie de frases. A. 36, 37, 38.

UNIDAD 8 Conoce los tiempos verbales y reflexionasobre su formación. C. Lingüística - C.Aprender a aprender.

Reconoce y emplea palabras homónimas.C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Conoce las diferencias básicas entreestructuras gramaticales concretas. C.Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación y lasaplica en sus escritos. C. Lingüística.

Reflexiona sobre las irregularidades de las desinenciasverbales según el tiempo y el modo verbal. A. 25.

Identifica palabras homónimas y las emplea correctamenteen una serie de oraciones. A. 38.

Diferencia entre deber y deber de y corrige las oracionespropuestas. A. 39.

Acentúa correctamente los diptongos y triptongos de unaserie de ejercicios. A. 36, 37.

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

– Introducción a la literatura através de los textos.

– Aproximación a los génerosliterarios y a las obras másrepresentativas de laliteratura española yexplicación de fragmentossignificativos y, en su caso,textos completos.

– Redacción de textos deintención literaria a partir dela lectura de textos

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos yaficiones, mostrando interéspor la lectura.

Favorecer la lectura ycomprensión obras literariasde la literatura española yuniversal de todos lostiempos y de la literatura

Lee textos literarios breves e interpreta sucontenido. C. Lingüística – . C. Conciencia yexpresiones culturales.

Desarrolla una actitud artística y creativaante la escritura. C. Conciencia yexpresiones culturales - C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Identifica el contenido y las características de una serie depoemas a partir de actividades de comprensión lectora. A.18, 19, 20, 21.

Identifica los usos simbólicos de las palabras en un textopoético de Nicolás Guillén. A. 23, 24.

Inventa sustantivos y adjetivos de forma creativa paradescribir sus personajes fantásticos. Act 37.

Page 36: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

utilizando las convencionesformales del género y conintención lúdica y creativa.

– Lectura libre de obras de laliteratura española yuniversal y de la literaturajuvenil como fuente deplacer, de enriquecimientopersonal y de conocimientodel mundo para lograr eldesarrollo de sus propiosgustos e intereses literarios ysu autonomía lectora.

juvenil, cercanas a lospropios gustos y aficiones,contribuyendo a laformación de lapersonalidad literaria.

Promover la reflexiónsobre la conexión entre laliteratura y el resto de lasartes: música, pintura, cine,etc., como expresión delsentimiento humano,analizando einterrelacionando obras(literarias, musicales,arquitectónicas…),personajes, temas, etc. detodas las épocas.

Comprender textosliterarios representativos dela literatura españolareconociendo la intencióndel autor, relacionando sucontenido y su forma conlos contextossocioculturales y literariosde la época, identificando eltema, reconociendo laevolución de algunostópicos y formas literarias yexpresando esa relacióncon juicios personalesrazonados.

Redactar textospersonales de intenciónliteraria siguiendo las

Page 37: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

convenciones del género,con intención lúdica ycreativa.

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos.

UNIDAD 6

Lee textos literarios breves e interpreta sucontenido. C. Lingüística – C. Conciencia yexpresiones culturales.

Desarrolla progresivamente su capacidadde reflexión, analizando algunasmanifestaciones del genero lírico. C.Conciencia y expresiones culturales.

Desarrolla una actitud artística y creativaante la escritura. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Lee una serie de poemas y reflexiona sobre lascaracterísticas de la poesía lírica respondiendo a una seriede preguntas. A. 25, 26, 27.

Identifica y comprende una serie de metáforas a partir de lalectura de un poema de José de Espronceda. A. 23, 24.

Practica el lenguaje poético creando oraciones a partir de launión de elementos reales e imaginarios. A. 20.

UNIDAD 7

Lee en alto textos líricos con fluidez,entonación y dicción adecuadas. C.Conciencia y expresiones culturales.

Lee y comprende poemas breves einterpreta su contenido. C. Conciencia yexpresiones culturales - C. Aprender aaprender.

Lee textos líricos con una dicción adecuada y variando laentonación en función de las intervenciones de cadapersonaje. A. 17.

Lee un breve poema y comprende aspectos de su forma ycontenido. A. 20, 21, 22, 23, 24.

Inventa un poema a partir de un modelo, potenciando suhabilidad creativa. Act. 19..

Page 38: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Redacta con creatividad textos personalesde intención literaria. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor - C. Conciencia yexpresiones culturales.

UNIDAD 8

Lee textos de diversa tipología y extensióncon una fluidez, entonación y dicciónadecuadas. C. Conciencia y expresionesculturales.

Elabora poemas breves de forma creativa ypersonal. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor - C. Conciencia y expresionesculturales.

Lee sonetos y romances y responde a una serie depreguntas para comprender su estructura, rima ycaracterísticas. A. 13, 14, 19, 22, 23, 24.

Inventa una composición poética personal, potenciando suhabilidad creativa. ¡Ahora hazlo tú!.

Page 39: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

Participación enactividades grupales conintención lúdica y creativa.

Interpretación yproducción de textos orales.

Aprendizaje de estrategiaspara hablar correctamente enpúblico.

Esfuerzo por conseguirclaridad y coherencia en laspropias comunicaciones.

Análisis y mejora de laspropias producciones orales.

Comprender e interpretarlos roles y reglas explícitas eimplícitas en los ejercicios yjuegos en grupo.

Interpretar y producirtextos orales adecuados adiferentes situacionescomunicativas de la vidacotidiana o académica.

Comprender, valorar yproducir textos orales dediferente tipología.

Participar en debates,coloquios y conversaciones.

Producir textos oralesadecuados a diferentessituaciones comunicativas dela vida cotidiana oacadémica.

Reproducir situaciones decomunicación para eldesarrollo progresivo dehabilidades sociales y de laexpresión verbal y no verbal.

Interviene en debates y diálogos escuchando lasintervenciones ajenas y aprendiendo de los demás.C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesbreves. C. Aprender a aprender.

Comprende el sentido de textos orales narrativos. C.Lingüística

Elabora textos orales en diferentes contextos socialesy académicos. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Pronuncia con corrección y claridad, adaptando elmensaje a las circunstancias de la práctica oral. C.Lingüística

Participa en una conversación sobre cartas ymensajes electrónicos y reflexiona sobre lasintervenciones ajenas aprendiendo de los demás.Antes de leer.

Presta atención a las intervenciones de suscompañeros, y respeta el turno de palabra. Antes deleer.

Reconoce los errores de la producción oral ajena ypropone soluciones para mejorarla. Escucho y hablo.A. 1. A. 4.

Escucha e interpreta un texto narrativo oral. Escuchoy hablo. A. 5

Escucha una audición de forma activa para recordarlas ideas principales. Escucho y hablo. A. 2.

Graba un radioteatro con pronunciación y dicciónclaras, trabajando en grupo e incorporando recursosno verbales. Escucho y hablo. A. 6.

UNIDAD 10

Page 40: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Analizar e interpretaradecuadamente lasproducciones orales propiasy ajenas.

Comprende e interpreta las instrucciones dadas ylas sigue respetando las normas y la jerarquía. C.Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesbreves. C. Aprender a aprender.

Produce textos orales instructivos de formacomprensiva, coherente y sin rodeos. C. Lingüística -C. Aprender a aprender.

Comprende el sentido de textos publicitarios. C.Sociales y cívicas - C. Conciencia y expresionesculturales

Sigue instrucciones orales y escritas paradesarrollar habilidades gestuales. El arca de Noé.

Escucha un texto instructivo, lo comprende yresponde cuestiones al respecto. Escucho y hablo A.1a.

Produce indicaciones orales para guiar a un turistapor una ciudad. Escucho y hablo A. 2b.

Analiza carteles publicitarios y extrae información.A. 26-30.

UNIDAD 11

Comprende las instrucciones dadas y las sigue

respetando las normas y la jerarquía. C. Sociales ycívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesbreves. C. Aprender a aprender.

Participa en debates escolares manifestando

opiniones propias y respetando las ajenas. C.Sociales y cívicas - . C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Sigue instrucciones orales para desarrollarhabilidades gestuales relacionadas con lossentimientos. Noticia viva.

Escucha de forma activa un programa de radio yuna narración y contesta una serie de preguntas decomprensión. Escucho y hablo A.1, 3.

Entabla un debate con búsqueda previa einformación sobre un tema. Escucho y hablo A. 4.

Page 41: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y delcontenido de los textos. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Avanza hipótesis sobre un tema a partir de lalectura del título. A. 10, 14b.

UNIDAD 12

Realiza una lectura expresiva de textos diversos,modulando la voz y la entonación. C. Lingüística - C.Aprender a aprender.

Escucha e interpreta adecuadamente textos oralesbreves. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Habla delante de sus compañeros de manera noplanificada con corrección y coherencia. C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Realiza una lectura expresiva y comprensiva de untrabalenguas con una dicción y una entonaciónadecuadas. A. Escucho y hablo A. 3b, 3c.

Lee un poema de forma expresiva y comprensivacon una dicción y una entonación adecuadas. A.Escucho y hablo A. 3a.

Escucha de forma activa una adivinanza y laresuelve. Escucho y hablo A. 1a.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

Page 42: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

– onocimiento y uso deestrategias para lacomprensión lectora.

– Lectura comprensiva, envoz alta y en silencio, detextos diversos.

– Interpretación y producciónde textos escritos.

– Desarrollo de estrategias deplanificación para laproducción de textosescritos.

– Consulta eficaz deldiccionario y de otrasfuentes de información.

– Interés creciente por lacomposición escrita.

Desarrollar estrategiaspara favorecer lacomprensión lectora.

Leer textos de formacomprensiva y crítica. Identificar lascaracterísticas y los rasgosestructurales de diferentestipologías textuales.

Interpretar y producirtextos adecuados,coherentes ycohesionados.

Producir textos escritosde diferente tipologíasiguiendo unas pautasestablecidas.

Ampliar el vocabulario yla información solicitadaconsultando diferentesfuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia dela escritura para elaprendizaje y el desarrollopersonal.

Conoce las diversas tipologías textuales C.Lingüística - C. Aprender a aprender.

Identifica y expresa el tema, el destinatario y laintención comunicativa de textos de distintos ámbito ytipología. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos usando el registro adecuado segúnsea la intención comunicativa. C. Lingüística - C.Sociales y cívicas.

Redacta textos haciendo un uso adecuado de loselementos de cohesión y respetando las normas depuntuación y ortografía. C. Lingüística - C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs y otrasfuentes de información C. Digital - C. Aprender aaprender.

Aprende nuevas palabras a partir de lainterpretación de la etimología. C. Aprender aaprender - C. Conciencia y expresiones culturales.

Completa un cuadro y responde a una serie depreguntas para comprender las diferencias entretipologías textuales diferentes del ámbito cotidiano. A.11.

Compara textos e identifica las diferencias en laintención comunicativa y el tono del emisor.Comprensión lectora. A. 4-7.

Redacta un aviso breve a partir de una serie deimágenes. Escribo A. 1a.

Escribe correctamente correos electrónicosadecuados a diferentes situaciones comunicativas.Escribo A. 2

Busca información en Internet sobre un personajehistórico y discrimina las fuentes veraces. Antes deleer.

Reflexiona sobre la etimología de una serie depalabras. A. 39, 40.

UNIDAD 10

Page 43: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Identificar la intencióncomunicativa de la personaque habla o escribe.

Interpretar de formaadecuada los discursosorales y escritos teniendoen cuenta los elementoslingüísticos, las relacionesgramaticales y léxicas, laestructura y disposición delos contenidos en funciónde la intencióncomunicativa.

Realiza una lectura comprensiva de textosintructivos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos instructivos de diversa extensiónsiguiendo los modelos trabajados. C. Lingüística - C.Aprender a aprender

Identifica la intención comunicativa de textos. C.Lingüística.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

Adquiere nuevo vocabulario al analizar fuentes deprocedencia no verbal, ayudándose del diccionario.C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.Aprender a aprender.

Lee y comprende textos diversos. A. 4-8, 11, 13, 14.

Escribe un texto instructivo siguiendo los pasos deplanificación, producción y revisión. Escribo A. 5.

Emplea los conectores textuales adecuados paracohesionar sus textos instructivos. A. 9. Escribo A. 4.4.

Busca información en Internet sobre textosinstructivos y efectos especiales y es capaz dediscriminar las fuentes que contienen informaciónveraz. A. 10d, 21.

Observa un imagen y relaciona cada parte del teatrocon la palabra correspondiente. A. 18.

Se ayuda del diccionario para crear un glosario detérminos teatrales. A. 19

UNIDAD 11

Realiza una lectura comprensiva de textos

diversos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Resume textos de diversa extensión siguiendo las

instrucciones dadas. C. Lingüística - C. Aprender aaprender.

Produce actas de diversa extensión siguiendo los

modelos trabajados. C. Lingüística - C. Sociales ycívicas - C. Aprender a aprender.

Responde a una serie de preguntas decomprensión tras la lectura y expone su interpretaciónpersonal. A. 16, 17 18, 21, 24, 25, 26, 27.

Responde una serie de preguntas y comprende latipología textual trabajada. Comprensión lectora.

Sintetiza diversos textos según la extensión queindique el ejercicio. A. 15, 19.

Redacta una acta siguiendo las indicaciones

Page 44: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Produce normas siguiendo un procedimiento dado.

C. Lingüística - C. Sociales y cívicas - C. Aprender aaprender.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

pormenorizadas. Escribo. A. 1.

Redacta normas de convivencia. Escribo. A. 2.

Se documenta sobre diversos temas. Antes de leer.Escucho y hablo 4b1. Tiching. Amplía en la red. A. 53,54

UNIDAD 12

Page 45: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Lee textos y formula hipótesis con las preguntas decomprensión. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y delcontenido de los textos. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Interpreta la información contenida en esquemas,mapas conceptuales, imágenes... C. Aprender aaprender.

Aplica diversas técnicas de comprensión lectora. C.Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Amplía el vocabulario. Aprender a aprender - C.Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Escribe textos adecuados adecuados a su tipologíay uso. C. Aprender a aprender - C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

Formula hipótesis sobre un fragmento de laMetamorfosis de Kafka a partir de una serie depreguntas. 12a.

Estudia diferentes tipos de esquema y emplea el másadecuado para sintetizar un texto. Escribo. A. 3.

Interpreta y explica un mapa lingüístico de Europa. A.19.

Elige la técnica de síntesis más adecuada paracomprender un texto. Escribo. A. 3b.

Comprende nuevo léxico y lo emplea en susproducciones escritas y orales. A. 10.

Escribe creativamente diversos textos narrativos.Escribo A.2b, 2c. Ahora hazlo tú.

Busca e interpreta información en Internet sobrerefranes para elaborar un refranero. A. 32.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

Page 46: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

– Conocimiento y uso deestrategias para lacomprensión lectora.

– Lectura comprensiva, envoz alta y en silencio, detextos diversos.

– Interpretación y producciónde textos escritos.

– Desarrollo de estrategias deplanificación para laproducción de textosescritos.

– Consulta eficaz deldiccionario y de otrasfuentes de información.

– Interés creciente por lacomposición escrita.

Desarrollar estrategiaspara favorecer lacomprensión lectora.

Leer textos de formacomprensiva y crítica. Identificar lascaracterísticas y los rasgosestructurales de diferentestipologías textuales.

Interpretar y producirtextos adecuados,coherentes ycohesionados.

Producir textos escritosde diferente tipologíasiguiendo unas pautasestablecidas.

Ampliar el vocabulario yla información solicitadaconsultando diferentesfuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia dela escritura para elaprendizaje y el desarrollopersonal.

Conoce las diversas tipologías textuales C.Lingüística - C. Aprender a aprender.

Identifica y expresa el tema, el destinatario y laintención comunicativa de textos de distintos ámbito ytipología. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos usando el registro adecuado segúnsea la intención comunicativa. C. Lingüística - C.Sociales y cívicas.

Redacta textos haciendo un uso adecuado de loselementos de cohesión y respetando las normas depuntuación y ortografía. C. Lingüística - C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs y otrasfuentes de información C. Digital - C. Aprender aaprender.

Aprende nuevas palabras a partir de lainterpretación de la etimología. C. Aprender aaprender - C. Conciencia y expresiones culturales.

Completa un cuadro y responde a una serie depreguntas para comprender las diferencias entretipologías textuales diferentes del ámbito cotidiano. A.11.

Compara textos e identifica las diferencias en laintención comunicativa y el tono del emisor.Comprensión lectora. A. 4-7.

Redacta un aviso breve a partir de una serie deimágenes. Escribo A. 1a.

Escribe correctamente correos electrónicosadecuados a diferentes situaciones comunicativas.Escribo A. 2

Busca información en Internet sobre un personajehistórico y discrimina las fuentes veraces. Antes deleer.

Reflexiona sobre la etimología de una serie depalabras. A. 39, 40.

UNIDAD 10

Page 47: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Identificar la intencióncomunicativa de la personaque habla o escribe.

Interpretar de formaadecuada los discursosorales y escritos teniendoen cuenta los elementoslingüísticos, las relacionesgramaticales y léxicas, laestructura y disposición delos contenidos en funciónde la intencióncomunicativa.

Realiza una lectura comprensiva de textosintructivos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos instructivos de diversa extensiónsiguiendo los modelos trabajados. C. Lingüística - C.Aprender a aprender

Identifica la intención comunicativa de textos. C.Lingüística.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

Adquiere nuevo vocabulario al analizar fuentes deprocedencia no verbal, ayudándose del diccionario.C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.Aprender a aprender.

Lee y comprende textos diversos. A. 4-8, 11, 13, 14.

Escribe un texto instructivo siguiendo los pasos deplanificación, producción y revisión. Escribo A. 5.

Emplea los conectores textuales adecuados paracohesionar sus textos instructivos. A. 9. Escribo A. 4.4.

Busca información en Internet sobre textosinstructivos y efectos especiales y es capaz dediscriminar las fuentes que contienen informaciónveraz. A. 10d, 21.

Observa un imagen y relaciona cada parte del teatrocon la palabra correspondiente. A. 18.

Se ayuda del diccionario para crear un glosario detérminos teatrales. A. 19

UNIDAD 11

Realiza una lectura comprensiva de textos

diversos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Resume textos de diversa extensión siguiendo las

instrucciones dadas. C. Lingüística - C. Aprender aaprender.

Produce actas de diversa extensión siguiendo los

modelos trabajados. C. Lingüística - C. Sociales ycívicas - C. Aprender a aprender.

Responde a una serie de preguntas decomprensión tras la lectura y expone su interpretaciónpersonal. A. 16, 17 18, 21, 24, 25, 26, 27.

Responde una serie de preguntas y comprende latipología textual trabajada. Comprensión lectora.

Sintetiza diversos textos según la extensión queindique el ejercicio. A. 15, 19.

Redacta una acta siguiendo las indicaciones

Page 48: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Produce normas siguiendo un procedimiento dado.

C. Lingüística - C. Sociales y cívicas - C. Aprender aaprender.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

pormenorizadas. Escribo. A. 1.

Redacta normas de convivencia. Escribo. A. 2.

Se documenta sobre diversos temas. Antes de leer.Escucho y hablo 4b1. Tiching. Amplía en la red. A. 53,54

UNIDAD 12

Page 49: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Lee textos y formula hipótesis con las preguntas decomprensión. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y delcontenido de los textos. C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Interpreta la información contenida en esquemas,mapas conceptuales, imágenes... C. Aprender aaprender.

Aplica diversas técnicas de comprensión lectora. C.Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa yespíritu emprendedor.

Amplía el vocabulario. Aprender a aprender - C.Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Escribe textos adecuados adecuados a su tipologíay uso. C. Aprender a aprender - C. Sentido deiniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -C. Aprender a aprender.

Formula hipótesis sobre un fragmento de laMetamorfosis de Kafka a partir de una serie depreguntas. 12a.

Estudia diferentes tipos de esquema y emplea el másadecuado para sintetizar un texto. Escribo. A. 3.

Interpreta y explica un mapa lingüístico de Europa. A.19.

Elige la técnica de síntesis más adecuada paracomprender un texto. Escribo. A. 3b.

Comprende nuevo léxico y lo emplea en susproducciones escritas y orales. A. 10.

Escribe creativamente diversos textos narrativos.Escribo A.2b, 2c. Ahora hazlo tú.

Busca e interpreta información en Internet sobrerefranes para elaborar un refranero. A. 32.

Page 50: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

LOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades (SALVO LASMARCADAS)

UNIDAD 9

– Reconocimiento, uso yaplicación de las categoríasgramaticales.

– Reconocimiento, uso yexplicación de los elementosconstitutivos de la palabra.Procedimientos para formarpalabras.

– Conocimiento reflexivo delas relaciones semánticasque se establecen entre laspalabras.

– Conocimiento, uso yvaloración de las normasortográficas y gramaticales,reconociendo su valor socialy la necesidad de ceñirse aellas para conseguir unacomunicación eficaz.

– Manejo de diccionarios yotra fuentes de consulta enpapel y formato digitalsobre el uso de la lengua.

– Reconocimiento, uso yexplicación de loscomponentes básicos de laoración simple: Sujeto yPredicado (U 11).

– Conocimiento de la realidad

Aplicar los conocimientossobre la lengua y susnormas de uso pararesolver problemas decomprensión de textosorales y escritos y para lacomposición y revisiónprogresivamente autónomade los textos propios yajenos.

Reconocer y analizar laestructura de las palabraspertenecientes a lasdistintas categoríasgramaticales, distinguiendolas flexivas de las noflexivas.

Comprender y valorar lasrelaciones de igualdad y decontrariedad que seestablecen entre laspalabras y su uso en eldiscurso oral y escrito.

Usar de forma efectivalos diccionarios y otrasfuentes de consulta, tantoen papel como en formatodigital para resolver dudasen relación al manejo de la

Identifica y emplea correctamente adverbios ylocuciones adverbiales. C. Lingüística - C.Aprender a aprender.

Conoce y utiliza diferentes diccionarios enlínea y en papel y recurre a ellos de formahabitual. C. Aprender a aprender - C. Digital - C.Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación y las aplica.C. Lingüística.

Identifica y clasifica adverbios y los emplea en susproducciones escritas. A. 25, 27.

Diferencia entre adverbios, pronombres y determinantes.A. 31.

Usa diccionarios en línea y en papel para conocer ydiscernir el significado de una serie de locucionesadverbiales. A. 34.

Reconoce palabras con hiatos y coloca correctamente lastildes. A 37, 38

Page 51: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

plurilingüe de España y suorigen histórico. Valoracióncomo fuente deenriquecimiento personal ymuestra de la riqueza delpatrimonio cultural yartístico (U 12).

lengua y para enriquecer elpropio vocabulario.

Reconocer, usar yexplicar los elementosconstitutivos de la oraciónsimple (U 11).

Conocer la realidadplurilingüe de España, ladistribución de susdiferentes lenguas ydialectos, sus orígenes yalgunos rasgosdiferenciales (U 12).

UNIDAD 10

Identifica y emplea correctamenteconjunciones, preposiciones e interjecciones. C.Lingüística - C. Aprender a aprender

Conoce las normas de acentuación. C.Lingüística - C. Aprender a aprender

Toma conciencia de la corrección gramatical yortográfica – C. Lingüística - C. Aprender aaprender - C. Conciencia y expresionesculturales.

Identifica las conjunciones presentes en una serie deejercicios y comprende su función. A. 40, 41, 43.

Señala las preposiciones presentes en textos yejercicios y comprende su función. A. 33, 36, 37.

Separa la raíz y los prefijos prepositivos en una serie depalabras y deduce su significado. A. 32.

Lee una fábula y reflexiona sobre la acentuación demonosílabos. A. 44.

Conoce el uso del acento diacrítico y diferencia paresde palabras. A. 45, 46.

Detecta los errores en una serie de oraciones y lascorrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 50.

Page 52: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

UNIDAD 11

Analiza y comprende la estructura básica de

la oración simple. C. Lingüística - C. Aprender aaprender.

Aprende los diferentes tipos de modalidad

oracional. C. Lingüística - C. Aprender aaprender.

Conoce las normas de acentuación. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Comprende y utiliza correctamente las frases

hechas. C. Lingüística.

Toma conciencia de la corrección gramatical yortográfica. C. Lingüística – C. Conciencia yexpresiones culturales.

Reconoce los sujetos y los predicados de una serie deoraciones. A. 42, 43, 46.

Identifica la modalidad afirmativa, negativa yexclamativa en una serie de oraciones y textos. A. 32, 33,34, 36, 37 39, 41.

Conoce la acentuación de interrogativos y exclamativos.A. 48, 49.

Comprende el significado de frases hechas por elcontexto. A. 50, 51, 52.

Detecta los errores en una serie de oraciones y lascorrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 55.

UNIDAD 12

Reconoce y emplea los mecanismos deformación de palabras. C. Sentido de iniciativay espíritu emprendedor - C. Aprender aaprender.

Reconocer la realidad lingüística de España.C. C. Sociales y cívicas.

Localiza en un mapa las distintas lenguas deEspaña.y reconoce los principales rasgos deellas a través de textos. C. Lingüística - C.

Identifica los procesos de formación de palabras nuevastomando como ejemplo los gentilicios. Antes de leer.

Forma nuevas palabras de forma creativa siguiendo unmodelo. Escribo A. 1.

Reflexiona sobre las diferentes lenguas que se hablanen España. A. 23, 24, 25.

Identifica las zonas bilingües de España y señala quélenguas conviven. A. 27.

Page 53: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Sociales y cívicas.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. . C.Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.Aprender a aprender - C. Digital.

Busca en internet diferentes canciones en las lenguasque se hablan en España. A. 25.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

– Introducción a la literatura através de los textos.

– Aproximación a los génerosliterarios y a las obras másrepresentativas de laliteratura española yexplicación de fragmentossignificativos y, en su caso,textos completos.

– Redacción de textos deintención literaria a partir dela lectura de textosutilizando las convencionesformales del género y conintención lúdica y creativa.

– Lectura libre de obras de laliteratura española yuniversal y de la literaturajuvenil como fuente deplacer, de enriquecimientopersonal y de conocimientodel mundo para lograr eldesarrollo de sus propios

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos yaficiones, mostrando interéspor la lectura.

Favorecer la lectura ycomprensión obras literariasde la literatura española yuniversal de todos lostiempos y de la literaturajuvenil, cercanas a lospropios gustos y aficiones,contribuyendo a laformación de lapersonalidad literaria.

Promover la reflexiónsobre la conexión entre laliteratura y el resto de lasartes: música, pintura, cine,etc., como expresión delsentimiento humano,

Lee textos de diversa tipología y extensióncon una fluidez, entonación y dicciónadecuadas. C. Conciencia y expresionesculturales.

Lee textos literarios breves e interpreta sucontenido. C. Conciencia y expresionesculturales - C. Aprender a aprender.

Dramatiza fragmentos teatrales. C.Conciencia y expresiones culturales

Lee textos de teatrales con una dicción adecuada yvariando la entonación en función de las intervencionesde cada personaje. A. 17, 19.

Comprende las características de los textos teatrales y suestructura. A. 18, 21.

Representa escenas teatrales en clase con suscompañeros A. 19

Page 54: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

gustos e intereses literariosy su autonomía lectora.

analizando einterrelacionando obras(literarias, musicales,arquitectónicas…),personajes, temas, etc. detodas las épocas.

Comprender textosliterarios representativos dela literatura españolareconociendo la intencióndel autor, relacionando sucontenido y su forma conlos contextossocioculturales y literariosde la época, identificando eltema, reconociendo laevolución de algunostópicos y formas literarias yexpresando esa relacióncon juicios personalesrazonados.

Redactar textospersonales de intenciónliteraria siguiendo lasconvenciones del género,con intención lúdica ycreativa.

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos.

UNIDAD 10

Realiza lecturas expresivas de textosteatrales, poéticos y literarios en general. C.

Representa un texto teatral en grupo adecuando laexpresividad y la gestualidad a la intención comunicativa

Page 55: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Conciencia y expresiones culturales.

Dramatiza fragmentos teatrales. C.Conciencia y expresiones culturales.

Identifica aspectos básicos de los textosliterarios. C. Conciencia y expresiones culturales.

Elabora textos teatrales breves de formacreativa y personal. C. Conciencia y expresionesculturales.

del texto. Escucho y hablo A. 4.

Conoce el lenguaje figurado y crea metáforas a partir deuna serie de cuadros y ejercicios. A. 48.

Escribe una escena teatral. A. 25UNIDAD 11

Comprende el contenido de textos literarios

respondiendo preguntas de comprensión lectora.C. Aprender a aprender.

Utiliza recursos TIC para afianzar

conocimientos literarios. Aprender a aprender -C. Digital

Elabora poemas breves de forma creativa ypersonal. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor - C. Conciencia y expresionesculturales.

Responde a una serie de preguntas de comprensión paratrabajar diferentes tipos de textos dramáticos. A. 21, 22.

Recurre a diferentes fuentes para ampliar suconocimiento sobre Shakespeare y su obra. A. 20.

Inventa el final de un poema de Pepa Torres, potenciandosu habilidad creativa. Act. 35.

Page 56: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

UNIDAD 12

Comparte su opinión y valoración de obrasliterarias. C. Sociales y cívicas.

Reflexiona sobre otras manifestacionesartísticas y su interrelación. C. Conciencia yexpresiones culturales.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C.Digital.

Desarrolla una actitud artística y creativa antela escritura. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Comparte con los compañeros su experiencia sobre unaobra teatral a la que haya acudido fuera del ámbitoescolar. A. 14.

Visiona vídeos sobre otras manifestaciones artísticas ycompleta una serie de ejercicios. Act. 16.

Representa de forma colaborativa una obra teatral breveparticipando y trabajando en grupo. ¡Ahora hazlo tú!

Page 57: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades (SALVO LASMARCADAS)

UNIDAD 9

– Reconocimiento, uso yaplicación de las categoríasgramaticales.

– Reconocimiento, uso yexplicación de los elementosconstitutivos de la palabra.Procedimientos para formarpalabras.

– Conocimiento reflexivo delas relaciones semánticasque se establecen entre laspalabras.

– Conocimiento, uso yvaloración de las normasortográficas y gramaticales,reconociendo su valor socialy la necesidad de ceñirse aellas para conseguir unacomunicación eficaz.

– Manejo de diccionarios yotra fuentes de consulta enpapel y formato digitalsobre el uso de la lengua.

– Reconocimiento, uso yexplicación de loscomponentes básicos de laoración simple: Sujeto yPredicado (U 11).

– Conocimiento de la realidad

Aplicar los conocimientossobre la lengua y susnormas de uso pararesolver problemas decomprensión de textosorales y escritos y para lacomposición y revisiónprogresivamente autónomade los textos propios yajenos.

Reconocer y analizar laestructura de las palabraspertenecientes a lasdistintas categoríasgramaticales, distinguiendolas flexivas de las noflexivas.

Comprender y valorar lasrelaciones de igualdad y decontrariedad que seestablecen entre laspalabras y su uso en eldiscurso oral y escrito.

Usar de forma efectivalos diccionarios y otrasfuentes de consulta, tantoen papel como en formatodigital para resolver dudasen relación al manejo de la

Identifica y emplea correctamente adverbios ylocuciones adverbiales. C. Lingüística - C. Aprendera aprender.

Conoce y utiliza diferentes diccionarios en línea yen papel y recurre a ellos de forma habitual. C.Aprender a aprender - C. Digital - C. Aprender aaprender.

Conoce las normas de acentuación y las aplica. C.Lingüística.

Identifica y clasifica adverbios y los emplea en susproducciones escritas. A. 25, 27.

Diferencia entre adverbios, pronombres ydeterminantes. A. 31.

Usa diccionarios en línea y en papel para conocer ydiscernir el significado de una serie de locucionesadverbiales. A. 34.

Reconoce palabras con hiatos y colocacorrectamente las tildes. A 37, 38

Page 58: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

plurilingüe de España y suorigen histórico. Valoracióncomo fuente deenriquecimiento personal ymuestra de la riqueza delpatrimonio cultural yartístico (U 12).

lengua y para enriquecer elpropio vocabulario.

Reconocer, usar yexplicar los elementosconstitutivos de la oraciónsimple (U 11).

Conocer la realidadplurilingüe de España, ladistribución de susdiferentes lenguas ydialectos, sus orígenes yalgunos rasgosdiferenciales (U 12).

UNIDAD 10

Identifica y emplea correctamente conjunciones,preposiciones e interjecciones. C. Lingüística - C.Aprender a aprender

Conoce las normas de acentuación. C. Lingüística- C. Aprender a aprender

Toma conciencia de la corrección gramatical yortográfica – C. Lingüística - C. Aprender a aprender- C. Conciencia y expresiones culturales.

Identifica las conjunciones presentes en una seriede ejercicios y comprende su función. A. 40, 41, 43.

Señala las preposiciones presentes en textos yejercicios y comprende su función. A. 33, 36, 37.

Separa la raíz y los prefijos prepositivos en unaserie de palabras y deduce su significado. A. 32.

Lee una fábula y reflexiona sobre la acentuación demonosílabos. A. 44.

Conoce el uso del acento diacrítico y diferenciapares de palabras. A. 45, 46.

Detecta los errores en una serie de oraciones y lascorrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 50.

UNIDAD 11

Page 59: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Analiza y comprende la estructura básica de la

oración simple. C. Lingüística - C. Aprender aaprender.

Aprende los diferentes tipos de modalidad

oracional. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación. C. Lingüística

- C. Aprender a aprender.

Comprende y utiliza correctamente las frases

hechas. C. Lingüística.

Toma conciencia de la corrección gramatical yortográfica. C. Lingüística – C. Conciencia yexpresiones culturales.

Reconoce los sujetos y los predicados de una seriede oraciones. A. 42, 43, 46.

Identifica la modalidad afirmativa, negativa yexclamativa en una serie de oraciones y textos. A. 32,33, 34, 36, 37 39, 41.

Conoce la acentuación de interrogativos yexclamativos. A. 48, 49.

Comprende el significado de frases hechas por elcontexto. A. 50, 51, 52.

Detecta los errores en una serie de oraciones y lascorrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 55.

UNIDAD 12

Reconoce y emplea los mecanismos de formaciónde palabras. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor - C. Aprender a aprender.

Reconocer la realidad lingüística de España. C. C.Sociales y cívicas.

Localiza en un mapa las distintas lenguas deEspaña.y reconoce los principales rasgos de ellas através de textos. C. Lingüística - C. Sociales ycívicas.

Identifica los procesos de formación de palabrasnuevas tomando como ejemplo los gentilicios. Antesde leer.

Forma nuevas palabras de forma creativa siguiendoun modelo. Escribo A. 1.

Reflexiona sobre las diferentes lenguas que sehablan en España. A. 23, 24, 25.

Identifica las zonas bilingües de España y señalaqué lenguas conviven. A. 27.

Page 60: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. . C.Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.Aprender a aprender - C. Digital.

Busca en internet diferentes canciones en laslenguas que se hablan en España. A. 25.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIACONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

– Introducción a la literatura através de los textos.

– Aproximación a los génerosliterarios y a las obras másrepresentativas de laliteratura española yexplicación de fragmentossignificativos y, en su caso,textos completos.

– Redacción de textos deintención literaria a partir dela lectura de textosutilizando las convencionesformales del género y conintención lúdica y creativa.

– Lectura libre de obras de laliteratura española yuniversal y de la literaturajuvenil como fuente deplacer, de enriquecimientopersonal y de conocimientodel mundo para lograr eldesarrollo de sus propiosgustos e intereses literariosy su autonomía lectora.

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos yaficiones, mostrando interéspor la lectura.

Favorecer la lectura ycomprensión obras literariasde la literatura española yuniversal de todos lostiempos y de la literaturajuvenil, cercanas a lospropios gustos y aficiones,contribuyendo a laformación de lapersonalidad literaria.

Promover la reflexiónsobre la conexión entre laliteratura y el resto de lasartes: música, pintura, cine,etc., como expresión delsentimiento humano,analizando e

Lee textos de diversa tipología y extensión conuna fluidez, entonación y dicción adecuadas. C.Conciencia y expresiones culturales.

Lee textos literarios breves e interpreta sucontenido. C. Conciencia y expresiones culturales -C. Aprender a aprender.

Dramatiza fragmentos teatrales. C. Conciencia yexpresiones culturales

Lee textos de teatrales con una dicción adecuada yvariando la entonación en función de lasintervenciones de cada personaje. A. 17, 19.

Comprende las características de los textos teatralesy su estructura. A. 18, 21.

Representa escenas teatrales en clase con suscompañeros A. 19

Page 61: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

interrelacionando obras(literarias, musicales,arquitectónicas…),personajes, temas, etc. detodas las épocas.

Comprender textosliterarios representativos dela literatura españolareconociendo la intencióndel autor, relacionando sucontenido y su forma conlos contextossocioculturales y literariosde la época, identificando eltema, reconociendo laevolución de algunostópicos y formas literarias yexpresando esa relacióncon juicios personalesrazonados.

Redactar textospersonales de intenciónliteraria siguiendo lasconvenciones del género,con intención lúdica ycreativa.

Leer obras de la literaturaespañola y universal detodos los tiempos y de laliteratura juvenil, cercanas alos propios gustos.

UNIDAD 10

Realiza lecturas expresivas de textos teatrales,poéticos y literarios en general. C. Conciencia yexpresiones culturales.

Representa un texto teatral en grupo adecuando laexpresividad y la gestualidad a la intencióncomunicativa del texto. Escucho y hablo A. 4.

Page 62: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Dramatiza fragmentos teatrales. C. Conciencia yexpresiones culturales.

Identifica aspectos básicos de los textos literarios.C. Conciencia y expresiones culturales.

Elabora textos teatrales breves de forma creativa ypersonal. C. Conciencia y expresiones culturales.

Conoce el lenguaje figurado y crea metáforas a partirde una serie de cuadros y ejercicios. A. 48.

Escribe una escena teatral. A. 25UNIDAD 11

Comprende el contenido de textos literarios

respondiendo preguntas de comprensión lectora. C.Aprender a aprender.

Utiliza recursos TIC para afianzar conocimientos

literarios. Aprender a aprender - C. Digital

Elabora poemas breves de forma creativa ypersonal. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor - C. Conciencia y expresionesculturales.

Responde a una serie de preguntas de comprensiónpara trabajar diferentes tipos de textos dramáticos. A.21, 22.

Recurre a diferentes fuentes para ampliar suconocimiento sobre Shakespeare y su obra. A. 20.

Inventa el final de un poema de Pepa Torres,potenciando su habilidad creativa. Act. 35.

UNIDAD 12

Page 63: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Comparte su opinión y valoración de obrasliterarias. C. Sociales y cívicas.

Reflexiona sobre otras manifestaciones artísticas ysu interrelación. C. Conciencia y expresionesculturales.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreastemáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital.

Desarrolla una actitud artística y creativa ante laescritura. C. Sentido de iniciativa y espírituemprendedor.

Comparte con los compañeros su experiencia sobreuna obra teatral a la que haya acudido fuera delámbito escolar. A. 14.

Visiona vídeos sobre otras manifestaciones artísticasy completa una serie de ejercicios. Act. 16.

Representa de forma colaborativa una obra teatralbreve participando y trabajando en grupo. ¡Ahorahazlo tú!

Page 64: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.4- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 2n d'ESO

Continguts i Criteris d’Avaluació

CONTENIDOS POR TEMAS CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y ESTÀNDARES DE APRENDIZAJE

1ª EVALUACIÓN

UNIDAD 1. COMO LA VIDA MISMA

La comunicación: definición y tipos detexto en función de la intencióncomunicativa.

Textos biográficos orales y escritos:comprensión y elaboración.

Características generales del lenguajepoético.

El enunciado: frases y oraciones.

Identificación de morfemas: raíz yafijo.

UNIDAD 2. DIME CÓMO HABLAS

Los elementos de la comunicación.

Comprensión y redacción de un textohistórico.

Temas tradicionales de la poesía.

Identificación del sujeto y elpredicado.

Reconocimiento y empleo de sufijos yprefijos de uso frecuente.

UNIDAD 3. CONTAR CON IMÁGENES

Familiarización con el lenguaje del

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, académico/escolar y social.1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/académico y social, e identifica la estructura, la información relevante y la intención comunicativa del hablante.1.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto, y analiza fuentes de procedencia no verbal.1.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas.1.4. Sigue e interpreta instrucciones orales y respeta la jerarquía dada.1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión procedente de los medios de comunicación, distingue la información de la persuasión en la publicidad y la información de la opinión en noticias, reportajes, etc., e identifica las estrategias de enfatización y de expansión.1.6. Resume textos, de forma oral, reconoce las ideas principales y las integra, de forma clara, en oraciones que se relacionen lógicamente y semánticamente.2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva y argumentativa, identifica lainformación relevante, determina el tema y reconoce la intención comunicativa del hablante, así como la estructura y las estrategias decohesión textual oral.2.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto y analiza fuentes de procedencia no verbal.2.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas.2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y la estructura de textos narrativos, descriptivos, expositivos, argumentativos einstructivos, emite juicios razonados y los relaciona con conceptos personales para justificar un punto de vista particular.2.5. Utiliza progresivamente los instrumentos adecuados para localizar el significado de palabras o enunciados desconocidos (pide ayuda,busca en diccionarios, recuerda el contexto en el cual aparece...).2.6. Resume textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos y argumentativos, de forma clara, reconoce las ideas

Page 65: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

cine y el cómic.

Relato oral de argumentos e historiasde formas coherente y cohesionada.

El amor, la belleza, el desamor y lanaturaleza como temas de la poesía.

Características y elementos del GrupoNominal.

La derivación nominal.

UNIDAD 4. LO QUE SIENTO

Los textos descriptivos y ladescripción de sentimientos.

Expresión de los sentimientos a travésde textos orales y escritos.

El dolor y la muerte en la poesía.

El grupo adjetival y el grupo adverbial.

La formación de adjetivos.

2ª EVALUACIÓN

UNIDAD 5. HABLANDO NOS ENTENDEMOS

El diálogo narrativo y el dialogoteatral.

Interpretación y uso de un mapamental.

La narración y sus elementos.

Características y elementos del grupoverbal.

La forma de los verbos y laconjugación verbal.

UNIDAD 6. CUÉNTAME UN CUENTO

principales eintegra la información en oraciones que se relacionen lógicamente y semánticamente.3. Comprender el sentido global de textos orales.3.1. Escucha, observa y explica el sentido global de debates, coloquios y conversaciones espontáneas, identifica la información relevante,determina el tema y reconoce la intención comunicativa y la actitud de cada participante, así como las diferencias formales y de contenidoque regulan los intercambios comunicativos formales y los intercambios comunicativos espontáneos.3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate teniendo en cuenta el tono utilizado, ellenguaje quese usa, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los otros.3.3. Reconoce y asume las reglas de interacción, intervención y cortesía que regulan los debates y cualquier intercambio comunicativo oral.4. Valorar la importancia de la conversación en la vida social a través de la práctica de actos de habla: contar, describir, opinar,dialogar..., ensituaciones comunicativas propias de la actividad escolar.4.1. Interviene y valora su participación en actos comunicativos orales.5. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la cohesión del contenido de lasproducciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada...).5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales y valora la claridad expositiva, la adecuación, y la coherencia del discurso, asícomo la cohesión de los contenidos.5.2. Reconoce la importancia de los aspectos prosódicos del lenguaje no verbal y de la gestión de tiempo y de ayudas audiovisuales encualquier tipo de discurso.5.3. Reconoce los errores de la producción oral propia y ajena a partir de la práctica habitual de la evaluación y la autoevaluación, ypropone soluciones para mejorarlas.6. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de forma individual o en grupo.6.1. Realiza presentaciones orales.6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal, reconoce la idea central y el momento en

Page 66: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Los textos expositivos.

Comprensión y elaboración deexposiciones orales.

Redacción de textos expositivos.

El cuento y los cuentos tradicionales.

Los complementos del Grupo Verbal.

UNIDAD 7. A LA ORDEN DEL DÍA

Características de los textosperiodísticos: la noticia y laentrevista.

Análisis y elaboración de entrevistasescritas y orales.,

Relatos de aventuras en la literatura:de Homero y los cantares de gesta ala novela de aventuras.

El atributo y el complementopredicativo.

Palabras primitivas y palabrasderivadas.

UNIDAD 8. DE LA REALIDAD A LA FICCIÓN

Los textos de opinión: rasgos básicosy lenguaje.

Formulación de hipótesis y opinionesen textos escritos y orales.

La novela realista y la narrativa deciencia ficción.

La oración pasiva y la oración activa.

Las palabras compuestas.

3ª EVALUACIÓN

que se tieneque presentar en su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que dan apoyo a su desarrollo.6.3. Realiza intervenciones no planificadas, dentro del aula, analiza y compara las similitudes y las diferencias entre discursos formales ydiscursos espontáneos.6.4. Incorpora progresivamente palabras propias del nivel formal de la lengua en sus prácticas orales.6.5. Pronuncia con corrección y claridad, y modula y adapta su mensaje a la finalidad de la práctica oral.6.6. Evalúa, por medio de guías, las producciones propias y ajenas y mejora progresivamente sus prácticas discursivas.7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones espontáneas.7.1. Participa activamente en debates y coloquios escolares, respeta las reglas de interacción, intervención y cortesía que las regulan,manifiesta las opiniones y respeta las opiniones de los otros.7.2. Se ciñe al tema, no divaga y atiende a las instrucciones del moderador en debates y coloquios.7.3. Evalúa las intervenciones propias y ajenas.7.4. Respeta las normas de cortesía que tienen que regular las conversaciones orales, se ajusta al turno de palabra, respeta el espacio,gesticula de forma adecuada, escucha activamente los otros y usa fórmulas de saludo y despedida.8. Reproducir situaciones reales o imaginarias de comunicación, potenciar el desarrollo progresivo de las habilidades sociales, la expresiónverbal y no verbal y la representación de realidades, sentimientos y emociones.8.1. Dramatiza e improvisa situaciones reales o imaginarias de comunicación.

BLOQUE 2

1. Aplicar estrategias de lectura comprensiva y crítica de textos.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto.

1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua y las incorpora a su repertorio léxico.

1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto y la pone en relación con el contexto.

1.4. Deduce la idea principal de un texto, reconoce las ideas secundarias y comprende las relaciones que se establecen.

1.5. Hace inferencias e hipótesis sobre el sentido de una frase o de un texto que contenga diferentes matices semánticos y que favorezcan la construcción del significado global y la evaluación crítica.

1.6. Evalúa su propio proceso de comprensión lectora haciendo uso de fichas sencillas de autoevaluación.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos característicos del ámbito personal y familiar, ámbito

Page 67: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

UNIDAD 9. LA OPINIÓN EN LOS MEDIOS

Géneros periodísticos de opinión:artículo, columna y carta al director.

El género dramático y el texto teatral.

Oraciones personales e impersonales.

Análisis morfosintáctico básico ypautado de oraciones.

Identificación de siglas y acrónimos deuso frecuente.

UNIDAD 10. EL MUNDO A TUS PIES

La publicidad y los anuncios:características generales y lenguaje.

Interpretación y análisis crítico demensajes publicitarios.

La tragedia: características básicas,temas y personajes.

Identificación de oraciones copulativasy predicativas.

Escritura de palabras empleandocorrectamente las grafías c, z, qu, k.

UNIDAD 11. VISUALIZAMOS LA INFORMACIÓN

Textos discontinuos: gráficos,infografías, mapas, tablas yformularios.

Elaboración de textos discontinuos.

La comedia: temas y personajes.

Análisis morfosintáctico básico ypautado de oraciones.

Empleo del diccionario: elementos de

académico/escolar y ámbito social (medios de comunicación), identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado.

2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, e identifica la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido.

2.3. Localiza informaciones explícitas e implícitas en un texto, las relaciona entre sí, las secuencia y deduce informaciones o valoraciones implícitas.

2.4. Retiene información y reconoce la idea principal y las ideas secundarias y comprende las relaciones entre estas.

2.5. Entiende instrucciones escritas de cierta complejidad que le permiten desarrollarse en situaciones de la vida cotidiana y en los procesos de aprendizaje.

2.6. Interpreta, explica y deduce la información dada en diagramas, gráficas, fotografías, mapas conceptuales, esquemas...

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias mediante una lectura reflexiva que permita identificar actitudes de acuerdo o desacuerdo respetando en todo momento las opiniones de los otros.

3.1 Identifica y expresa las actitudes de acuerdo y desacuerdo sobre aspectos parciales, o globales, de un texto.

3.2. Elabora su propia interpretación sobre el significado de un texto.

3.3. Respeta las opiniones de los otros.

4. Seleccionar los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital y los integra en un proceso de aprendizaje continuo.

4.1. Utiliza, de forma autónoma, varias fuentes de información incorporando los conocimientos adquiridos a sus discursos orales o escritos.

4.2. Reconoce y maneja habitualmente diccionarios impresos o en versión digital.

4.3. Conoce el funcionamiento de bibliotecas (escolares, locales...), así como de bibliotecas digitales y es capaz de solicitar libros, vídeos... autónomamente.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados.

5.1. Aplica técnicas diversas para planificar los escritos: esquemas, árboles, mapas conceptuales etc. y redacta borradores de escritura.

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organiza las ideas con claridad, enlaza enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respeta las normas ortográficas y gramaticales.

5.3. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y estructura) o la forma (puntuación, ortografía, gramática y presentación) y evalúa su propia producción escrita o la de los compañeros.

5.4. Reescribe textos propios y ajenos, aplica las propuestas de mejora que se deducen de la evaluación de la producción escrita, y se ajusta a las normas ortográficas y gramaticales que permiten una comunicación fluida.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social imitando textos modelo.

6.2. Escribe textos narrativos, descriptivos e instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados e imita textos modelo.

Page 68: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

una entrada del diccionario.

UNIDAD 12. ESTAMOS CONECTADOS

Familiarización con la intertextualidad.

Redacción pautada de relatos y obrasteatrales.

Personajes y estereotipos en el teatro.

Identificación de dialectos del español.

El uso de las mayúsculas.

6.3. Escribe textos argumentativos con diferente organización secuencial, e incorpora diferentes tipos de argumento e imita textos modelo.

6.4. Usa diferentes y variados organizadores textuales en las exposiciones y las argumentaciones.

6.5. Resume textos y generaliza términos que tienen rasgos en común, globaliza la información y la integra en oraciones que se relacionan lógicamente y semánticamente, y evita parafrasear el texto resumido.

6.6. Realiza esquemas y mapas y explica por escrito el significado de los elementos visuales que pueden aparecer en los textos.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

7.1. Produce textos diversos y reconoce en la escritura el instrumento que es capaz de organizar su pensamiento.

7.2. Utiliza en los escritos palabras propias del nivel formal de la lengua, las incorpora a su repertorio léxico y reconoce la importancia de enriquecer su vocabulario para expresarse oralmente y por escrito con exactitud y precisión.

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura.

7.4. Conoce y usa herramientas de las Tecnologías de la Información y la Comunicación, participa, intercambia opiniones, comenta yvalora escritos ajenos o escribe y da a conocer los suyos propios.

BLOC 4. EDUCACIÓN LITERARIA.CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, próximas a los gustos y aficiones del alumno, y mostrar interés por la lectura.

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias próximas a sus gustos, aficiones e intereses.

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resume el contenido, explica los aspectos que más le llaman la atención y lo que la lectura le aporta como experiencia personal.

1.3. Desarrolla progresivamente el propio criterio estético y persigue como única finalidad el placer por la lectura.

2. Favorecer la lectura y la comprensión de obras literarias de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, próximas a los propios gustos y aficiones, y contribuir a la formación de la personalidad literaria.

2.1. Desarrolla progresivamente la capacidad de reflexión a través de la observación, el análisis y la explicación de la relación existente

entre varias manifestaciones artísticas de todas las épocas (música, pintura, cine...).

2.2. Reconoce y comenta la pervivencia o la evolución de personajes tipo, temas y formas a lo largo de varios periodos histórico/literarios hasta la actualidad.

2.3 Compara textos literarios y piezas de los medios de comunicación que responden a un mismo tópico, a través de la observación, el análisis y la explicación de los diferentes puntos de vista según el medio, la época o la cultura y valora y critica lo que lee o ve.

3. Promover la reflexión sobre la conexión entre la literatura y el resto de las artes: música, pintura, cine, etc., como expresión del sentimiento humano, analiza e interrelaciona obras (literarias, musicales, arquitectónicas...), personajes, temas, etc., de todas las épocas.

Page 69: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

3.1. Habla en clase de los libros y comparte sus impresiones con los compañeros.

3.2. Trabaja en equipo determinados aspectos de las lecturas propuestas, o seleccionadas por los alumnos, e investiga y experimentade forma progresivamente autónoma.

3.3. Lee en voz alta, y modula, adecuando la voz, apoyándose en elementos de la comunicación no verbal y potenciando la expresividad verbal.

3.4. Dramatiza fragmentos literarios breves, desarrolla progresivamente la expresión corporal como manifestación de sentimientos y emociones, y respeta las producciones de los otros.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lectura en todas sus vertientes: como una vía de acceso al conocimiento y como instrumento deocio y diversión que permite explorar mundos diferentes de los nuestros, reales o imaginarios.

4.1. Lee y comprende una selección de textos literarios, en versión original o adaptados, y representativos de la literatura de la Edad Media en el Siglo de Oro, identifica el tema, resume el contenido e interpreta el lenguaje literario.

5. Comprender textos literarios representativos de la literatura de la Edad Media al Siglo de Oro, reconocer la intención del autor, relacionar el contenido y la forma con los contextos socioculturales y literarios de la época, identificar el tema, reconocer la evolución de algunos tópicos y formas literarias y expresar esta relación con juicios personales razonados.

5.1. Expresa la relación que existe entre el contenido de la obra, la intención del autor y el contexto y la pervivencia de temas y formas, y emite juicios personales razonados.

6. Redactar textos personales de intención literaria siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa.

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados siguiendo las convenciones del género con intención lúdica y creativa.

6.2. Desarrolla el gusto por la escritura como instrumento de comunicación capaz de analizar y regular sus sentimientos.

7. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para hacer un trabajo académico en formato clásico o digital sobre un tema del currículo de literatura, adoptar un punto de vista crítico y personal y utilizando las Tecnologías de la Información y laComunicación.

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas, y se expresa con rigor, claridad y coherencia.

7.2. Utiliza recursos variados de las Tecnologías de la Información y la Comunicación para la realización de sus trabajos académicos.

Page 70: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.5- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 3r d'ESO

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje

Bloque 1. Comunicación oral: escu-char y hablar

- Comprensión, interpretación y va-loración de textos orales en rela-ción con la finalidad que persi-guen: textos propagandísticos, ins-tructivos y expositivos.

- Observación, comprensión, refle-xión y valoración del sentido globalde los debates, coloquios y con-versaciones espontáneas, de la in-tención comunicativa de cada in-terlocutor y de la aplicación de las normas básicas que los regulan.- Comprender una entrevista di-

gital.- Comprender un texto instructi-

vo (instrucciones de cámara fotográfica).

- Participación en debates, colo-quios y conversaciones espontá-neas observando y respetando las normas básicas de interacción, in-tervención y cortesía que regulan estas prácticas orales.- La tertulia literaria.- El debate.

1. Comprender, interpretar y valorar textosorales propios del ámbito personal, acadé-mico/escolar y social.

2. 2. Comprender, interpretar y valorar textosorales de diferente tipo.

3. 4. Valorar la importancia de la conver-sación en la vida social practicando actos de habla: contando, describiendo, opinan-do, dialogando…, en situaciones comuni-cativas propias de la actividad escolar.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progre-sivamente la claridad expositiva, la ade-cuación, coherencia y cohesión del conte-nido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movi-mientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situa-ciones formales e informales, de forma in-dividual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones es-pontáneas.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/aca-démico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comuni-cativa del hablante. (AA y CL)1.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto, analizando fuentes de procedencia no verbal. (AA y CL)1.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas. (CL)1.4. Sigue e interpreta instrucciones orales respetando la jerarquía dada. (CL)

3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate te-niendo en cuenta el tono empleado, el lenguaje que se utiliza, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los demás. (CL y CSC)

4.1. Interviene y valora su participación en actos comunicativos orales. (CL y CSC)

5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales, valorando la claridad expositiva,la adecuación y la coherencia del discurso, así como la cohesión de los contenidos. (CL)

6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal seleccio-nando la idea central y el momento en el que va a ser presentada a su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que van a apoyar su desarrollo. (AA y CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de in-teracción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetan-do las opiniones de los demás. (CL y CSC)

Bloque 2. Comunicación escrita: leer y escribir

1. Aplicar estrategias de lectura compren-siva y crítica de textos.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorpo-rándolas a su repertorio léxico. (CL)

Page 71: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2- Lectura de los siguientes textos y

actividades asociadas de com-prensión lectora:- «Adiós a una maestra del rea-

lismo y la fantasía»- «La magia de los libros»- «¿Lees en la Red?»

- Breve recorrido por los textos ex-positivos y narrativos.

- Lectura, comprensión e interpreta-ción de textos narrativos y perio-dísticos:

- El reportaje.- La crónica.

- Interés creciente por la composi-ción escrita como fuente de infor-mación y aprendizaje y como for-ma de comunicar sentimientos, ex-periencias, conocimientos y emo-ciones.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuer-do o de desacuerdo, respetando en todo momento las opiniones de los demás.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecua-dos, coherentes y cohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbitode uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarro-llo personal.

1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el contexto. (CL)1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado. (CL)2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descripti-vos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL)

3.3. Respeta las opiniones de los demás. (CSC)

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organizando las ideas con claridad, enla-zando enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas gramati-cales y ortográficas. (CL)

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social, imi-tando textos modelo. (CL)

6.3. Escribe textos argumentativos con diferente organización secuencial, incorporando di-ferentes tipos de argumento, imitando textos modelo. (CL)6.4. Utiliza diferentes y variados organizadores textuales en las exposiciones y argumenta-ciones. (CL)

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Reconocimiento, uso y explicación de los elementos constitutivos de la palabra.

- Conocimiento reflexivo de las rela-ciones semánticas que se estable-cen entre las palabras.

- Conocimiento, uso y valoración de las normas ortográficas y gramati-cales reconociendo su valor social

1. Aplicar los conocimientos sobre la len-gua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos ora-les y escritos y para la composición y revi-sión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la termi-nología gramatical necesaria para la expli-cación de los diversos usos de la lengua.

2. Reconocer y analizar la estructura de las palabras pertenecientes a las distintas categorías gramaticales, distinguiendo las flexivas de las no flexivas.

1.1. Reconoce y explica el uso de las categorías gramaticales en los textos, utilizando este conocimiento para corregir errores de concordancia en textos propios y ajenos. (CL)1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos apli-cando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL) 2.1. Reconoce y explica los elementos constitutivos de la palabra (raíz y afijos), aplicando este conocimiento a la mejora de la comprensión de textos escritos y al enriquecimiento de su vocabulario activo. (CL)

6.1. Utiliza fuentes variadas de consulta en formatos diversos para resolver sus dudas so-bre el uso de la lengua y para ampliar su vocabulario. (AA, CL y CD)

Page 72: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2y la necesidad de ceñirse a ellas para conseguir una comunicación eficaz.- Tilde en diptongos, triptongos e

hiatos.- Casos de acentuación espe-

cial.

- Reconocimiento, identificación y explicación del uso de los distintos grupos de palabras:

- Sintagma nominal.- Sintagma verbal.

- Conocimiento de los orígenes his-tóricos del léxico castellano.

6. Usar de forma efectiva los diccionarios y otras fuentes de consulta, tanto en papelcomo en formato digital, para resolver du-das en relación con el manejo de la lenguay para enriquecer el propio vocabulario. 7. Observar, reconocer y explicar los usos de los grupos nominales, adjetivales, ver-bales, preposicionales y adverbiales den-tro del marco de la oración simple.

12. Conocer la realidad plurilingüe de Es-paña, la distribución geográfica de sus di-ferentes lenguas y dialectos, sus orígenes históricos y algunos de sus rasgos diferen-ciales.

7.1. Identifica los diferentes grupos de palabras en frases y textos, diferenciando la palabra nuclear del resto de palabras y explicando su funcionamiento en el marco de la oración simple. (CL)

7.2. Reconoce y explica en los textos el funcionamiento sintáctico del verbo a partir de su significado, distinguiendo los grupos de palabras que pueden funcionar como complemen-tos verbales argumentales y adjuntos. (CL)

12.1. Localiza en un mapa las distintas lenguas de España y explica alguna de sus caracte-rísticas diferenciales comparando varios textos, reconociendo sus orígenes históricos y describiendo algunos de sus rasgos diferenciales. (CL)

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la litera-tura española y universal y de la li-teratura juvenil como fuente de placer, de enriquecimiento perso-nal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de sus propios gustos e intereses litera-rios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de textos, utilizando las convencionesformales del género y con inten-ción lúdica y creativa.

– Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la lite-ratura juvenil, cercanas a los propios gus-tos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lec-tura en todas sus vertientes: como fuente de acceso al conocimiento y como instru-mento de ocio y diversión que permite ex-plorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

6. Redactar textos personales de intenciónliteraria siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa.

7. Consultar y citar adecuadamente fuen-tes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de lite-ratura, adoptando un punto de vista crítico y personal y utilizando las tecnologías de

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias cerca-nas a sus gustos, aficiones e intereses. (CL)1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los as-pectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como expe-riencia personal. (CL y CEC)1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finali-dad el placer por la lectura. (CL y CEC)

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados, siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa. (CL y CEC)

7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para larealización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

Page 73: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2la información.

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje

Bloque 1. Comunicación oral: escu-char y hablar

- Comprensión, interpretación y va-loración de textos orales en rela-ción con la finalidad que persi-guen: textos descriptivos, narrati-vos y expositivos.

- Observación, comprensión, refle-xión y valoración del sentido globalde los debates, coloquios y con-versaciones espontáneas, de la in-tención comunicativa de cada in-terlocutor y de la aplicación de las normas básicas que los regulan.

- Participación en debates, colo-quios y conversaciones espontá-neas, observando y respetando las normas básicas de interacción,intervención y cortesía que regulanestas prácticas orales.- Coloquio televisivo.- La mesa redonda.

- Uso y aplicación de las estrategiasnecesarias para hablar en público.- La narración oral.- La crónica de un viaje.- La exposición oral.

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, acadé-mico/escolar y social.

4. 2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.

3. Comprender el sentido global de textos orales.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progre-sivamente la claridad expositiva, la ade-cuación, coherencia y cohesión del conte-nido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movi-mientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situa-ciones formales e informales, de forma in-dividual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones es-pontáneas.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/aca-démico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comuni-cativa del hablante. (AA y CL) 1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión proce-dentes de los medios de comunicación, distinguiendo la información de la persuasión en la publicidad, y la información de la opinión en noticias, reportajes, etc., identificando las es-trategias de enfatización y de expansión. (CL y CSC)

2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, ins-tructiva, expositiva y argumentativa, identificando la información relevante, determinando eltema y reconociendo la intención comunicativa del hablante, así como su estructura y las estrategias de cohesión textual oral. (CL) 2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y de la estructura de textos narra-tivos, descriptivos, expositivos, argumentativos e instructivos, emitiendo juicios razonados yrelacionándolos con conceptos personales para justificar un punto de vista particular. (CL)

3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate te-niendo en cuenta el tono empleado, el lenguaje que se utiliza, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los demás. (CSC)3.3. Reconoce y asume las reglas de interacción, intervención y cortesía que regulan los debates y cualquier intercambio comunicativo oral. (CL y CSC)6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal seleccio-nando la idea central y el momento en el que va a ser presentada a su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que van a apoyar su desarrollo. (CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de in-teracción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetan-do las opiniones de los demás. (CL y CSC)

Bloque 2. Comunicación escrita: leer y escribir

- Lectura de los siguientes textos y actividades asociadas de com-

1.Aplicar estrategias de lectura comprensi-va y crítica de textos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorpo-rándolas a su repertorio léxico. (CL)1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el

Page 74: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6prensión lectora:- «Una aventura inesperada»- «Misterio entre cuatro pare-

des»- «Encuentra tu camino»- «Lenguas en peligro de extin-

ción»

- Lectura, comprensión e interpreta-ción de textos periodísticos, expo-sitivos, argumentativos y persuasi-vos:

- La entrevista.- El texto expositivo.- El texto argumentativo.- Los textos persuasivos.

- Interpretar información me-diante gráficos de sectores.

- Interés creciente por la composi-ción escrita como fuente de infor-mación y aprendizaje y como for-ma de comunicar sentimientos, ex-periencias, conocimientos y emo-ciones.- Utilizar los conocimientos

científicos para interpretar unainformación meteorológica.

- Utilización progresivamente autó-noma de los diccionarios, de las bibliotecas y de las tecnologías de la información y la comunicación como fuente de obtención de infor-mación.- Acceder a información sobre

comercio justo en distintos so-portes y crear una campaña de sensibilización.

3. Manifestar una actitud crítica ante la lec-tura de cualquier tipo de textos u obras li-terarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuer-do o de desacuerdo, respetando entodo momento las opiniones de los demás.

4. Seleccionar los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en pa-pel o digital, integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecua-dos, coherentes ycohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarro-llo personal.

contexto. (CL)1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado. (CL)2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descripti-vos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textualseleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL)2.5. Entiende instrucciones escritas de cierta complejidad que le permiten desenvolverse en situaciones de la vida cotidiana y en los procesos de aprendizaje. (CL)2.6. Interpreta, explica y deduce la información dada en diagramas, gráficos, fotografías, mapas conceptuales, esquemas… (CL)

3.2. Elabora su propia interpretación sobre el significado de un texto. (CL)

4.1. Utiliza, de forma autónoma, diversas fuentes de información, integrando los conoci-mientos adquiridos en sus discursos orales o escritos. (CL y CD)

5.2. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y es-tructura) o la forma (puntuación, ortografía, gramática y presentación), evaluando su propiaproducción escrita o la de sus compañeros. (AA y CL)

7.1. Produce textos diversos reconociendo en la escritura el instrumento capaz de organi-zar su pensamiento. (AA y CL)7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Reconocimiento, uso y explicación

1. Aplicar los conocimientos sobre la len-gua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos ora-

1.1. Reconoce y explica el uso de las categorías gramaticales en los textos, utilizando este conocimiento para corregir errores de concordancia en textos propios y ajenos. (CL)1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos apli-

Page 75: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6de los elementos constitutivos de la palabra.

- Lexemas y morfemas.

- Procedimientos para formar pala-bras.- La derivación: prefijos y sufi-

jos.- Composición y parasíntesis.

- Comprensión e interpretación de los componentes del significado delas palabras.

- Las relaciones semánticas.- Los cambios semánticos.

- Conocimiento, uso y valoración de las normas ortográficas y gramati-cales reconociendo su valor social y la necesidad de ceñirse a ellas para conseguir una comunicación eficaz.- El punto, la coma y el punto y

coma.- Signos de interrogación y de

exclamación, las comillas, la raya, el guion y el paréntesis.

- Uso de «b»/«v» y «g»/«j».- Uso de «h»; «ll» e «y»; «c» y

«z».

- Análisis de los distintos tipos de oraciones simples de un texto de-terminando, en cada caso, la es-tructura del predicado, con sus elementos correspondientes, y la clase de oración de que se trate.

- Coordinación y subordinación.

- La diversidad lingüística.

les y escritos y para la composición y revi-sión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la termi-nología gramatical necesaria para la expli-cación de los diversos usos de la lengua.

2. Reconocer y analizar la estructura de las palabras pertenecientes a las distintas categorías gramaticales, distinguiendo las flexivas de las no flexivas.

5. Reconocer los diferentes cambios de significado que afectan a la palabra en el texto: metáfora, metonimia, palabras tabú y eufemismos.

8. Reconocer, usar y explicar los elemen-tos constitutivos de la oración simple.

cando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)1.3. Conoce y utiliza adecuadamente las formas verbales en sus producciones orales y es-critas. (CL)

2.2. Explica los distintos procedimientos de formación de palabras, distinguiendo las com-puestas, las derivadas, las siglas y los acrónimos. (CL)

5.1. Reconoce y explica el uso metafórico y metonímico de las palabras en una frase o en un texto oral o escrito. (CL)

8.1. Reconoce y explica en los textos los elementos constitutivos de la oración simple dife-renciando sujeto y predicado, e interpretando la presencia o ausencia del sujeto como una marca de la actitud, objetiva o subjetiva, del emisor. (CL)

Page 76: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la litera-tura española y universal y de la li-teratura juvenil como fuente de placer, de enriquecimiento perso-nal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de sus propios gustos e intereses litera-rios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de textos, utilizando las convencionesformales del género y con inten-ción lúdica y creativa.

- Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la lite-ratura juvenil, cercanas a los propios gus-tos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lec-tura en todas sus vertientes: como fuente de acceso al conocimiento y como instru-mento de ocio y diversión que permite ex-plorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

6. Redactar textos personales de intenciónliteraria siguiendo las convenciones del gé-nero, con intención lúdica y creativa.

7. Consultar y citar adecuadamente fuen-tes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de lite-ratura, adoptando un punto de vista crítico y personal y utilizando las tecnologías de la información.

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias cerca-nas a sus gustos, aficiones e intereses. (CL)1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los as-pectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como expe-riencia personal. (CL y CEC)1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finali-dad el placer por la lectura. (CL y CEC)

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados, siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa. (CL y CEC)6.2. Desarrolla el gusto por la escritura como instrumento de comunicación capaz de anali-zar y regular sus propios sentimientos. (CL y CSC)

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas, expresándose con rigor, claridad y coheren-cia. (CL)7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para la realización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje

Bloque 1. Comunicación oral: escu-char y hablar

- Comprensión, interpretación y valo-ración de textos orales en relación con la finalidad quepersiguen: textos narrativos, argu-mentativos, informativos y expositi-vos.

1. Comprender, interpretar y valorar textosorales propios del ámbito personal, acadé-mico/escolar y social.

2. Comprender, interpretar y valorar textosorales de diferente tipo.

3. Comprender el sentido global de textos orales.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/aca-démico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comuni-cativa del hablante. (AA y CL)1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión proce-dentes de los medios de comunicación, distinguiendo la información de la persuasión en la publicidad, y la información de la opinión en noticias, reportajes, etc., identificando las es-trategias de enfatización y de expansión. (CL y CSC)

2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, ins-

Page 77: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10

- Observación, comprensión, refle-xión y valoración del sentido global de los debates, coloquios y conver-saciones espontáneas, de la inten-ción comunicativa de cada interlo-cutor y de la aplicación de las nor-mas básicas que los regulan.

- Participación en debates, coloquiosy conversaciones espontáneas ob-servando y respetando las normas básicas de interacción, interven-ción y cortesía que regulan estas prácticas orales.- La conferencia.

- Uso y aplicación de las estrategias necesarias para hablar en público.- Texto expositivo.- Retransmitir una noticia.- La argumentación oral.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progre-sivamente la claridad expositiva, la ade-cuación, coherencia y cohesión del conte-nido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movi-mientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situa-ciones formales e informales, de forma in-dividual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones es-pontáneas.

tructiva, expositiva y argumentativa, identificando la información relevante, determinando el tema y reconociendo la intención comunicativa del hablante, así como su estructura y las estrategiasde cohesión textual oral. (CL y CSC)2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y de la estructura de textos narra-tivos, descriptivos, expositivos, argumentativos e instructivos, emitiendo juicios razonados yrelacionándolos con conceptos personales para justificar un punto de vista particular. (CL y SIEE)

3.1. Escucha, observa y explica el sentido global de debates, coloquios y conversaciones espontáneas identificando la información relevante, determinando el tema y reconociendo la intención comunicativa y la postura de cada participante, así como las diferencias forma-les y de contenido que regulan los intercambios comunicativos formales y los intercambios comunicativos espontáneos. (CL)

5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales, valorando la claridad expositiva,la adecuación y la coherencia del discurso, así como la cohesión de los contenidos. (CL)

6.4. Incorpora progresivamente palabras propias del nivel formal de la lengua en sus prácti-cas orales. (CL)6.5. Pronuncia con corrección y claridad, modulando y adaptando su mensaje a la finalidad de la práctica oral. (CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de in-teracción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetan-do las opiniones de los demás. (CL, CSC y SIEE)

Bloque 2. Comunicación escrita: leery escribir

- Lectura de los siguientes textos y actividades asociadas de compren-sión lectora:- «El héroe traicionado»- «Al otro lado de la esfera»- «Conversación en el faro»- «La genialidad y el esfuerzo»

- Lectura, comprensión e interpreta-ción de textos expositivos, informa-tivos y argumentativos en distintos

1. Aplicar estrategias de lectura compren-siva y crítica de textos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuer-do o de desacuerdo, respetando en todo momento las opiniones de los demás.

4. Seleccionar los conocimientos que se

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorpo-rándolas a su repertorio léxico. (CL)1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el contexto. (CL)1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)1.5. Hace inferencias e hipótesis sobre el sentido de una frase o de un texto que contenga diferentes matices semánticos y que favorezcan la construcción del significado global y la evaluación crítica. (CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual

Page 78: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10soportes.

- Utilización progresivamente autó-noma de los diccionarios, de las bi-bliotecas y de las tecnologías de la información y la comunicación como fuente de obtención de infor-mación.- Interpretar información turísti-

ca en una web.- Acceder a una web (festival de

teatro), interpretar diversas in-formaciones y usar recursos TIC.

- Interés creciente por la composi-ción escrita como fuente de infor-mación y aprendizaje y como formade comunicar sentimientos, expe-riencias, conocimientos y emocio-nes.- Comprender textos y expresar

ideas y opiniones adecuadas aesa situación.

- Elaboración y presentación de mo-nografías enriqueciendo el lenguaje verbal con dibujos, diagramas, tra-tamiento estadístico de la informa-ción ―si procede― o cualesquiera otros recursos de naturaleza plásti-ca y tecnológica.

obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en pa-pel o digital, integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecua-dos, coherentes y cohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbitode uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarro-llo personal.

seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado. (CL)2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descripti-vos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL)2.3. Localiza informaciones explícitas e implícitas en un texto relacionándolas entre sí y se-cuenciándolas, y deduce informaciones o valoraciones implícitas. (CL)

3.3. Respeta las opiniones de los demás. (CSC)

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organizando las ideas con claridad, enla-zando enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas gramati-cales y ortográficas. (CL)5.3. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y es-tructura) ola forma (puntuación, ortografía, gramática y presentación), evaluando su propia produc-ción escrita o la de sus compañeros. (CL)

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social, imi-tandotextos modelo. (CL)

7.1. Produce textos diversos reconociendo en la escritura el instrumento que es capaz de organizar su pensamiento. (AA y CL)7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Comentario de textos.

- Explicación progresiva de la cohe-rencia del discurso teniendo en cuenta las relaciones gramaticales y léxicas que se establecen en el

1. Aplicar los conocimientos sobre la len-gua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos ora-les y escritos y para la composición y revi-sión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la termi-nología gramatical necesaria para la expli-cación de los diversos usos de la lengua.

1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos apli-cando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)

10.1. Reconoce la expresión de la objetividad o subjetividad identificando las modalidadesasertivas, interrogativas, exclamativas, desiderativas, dubitativas e imperativas en relación con la intención comunicativa del emisor. (CL)

Page 79: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10texto y su relación con el contexto.

- Reconocimiento, uso y explicación de los diferentes recursos de mo-dalización en función de la personaque habla o escribe. La expresión de la objetividad y la subjetividad a través de las modalidades oracio-nales y las referencias internas al emisor y al receptor en los textos.

10. Identificar la intención comunicativa dela persona que habla o escribe.

11. Interpretar de forma adecuada los dis-cursos orales y escritos teniendo en cuen-ta los elementoslingüísticos, las relaciones gramaticales y léxicas, y la estructura y disposición de loscontenidos en función de la intención co-municativa.

11.1. Reconoce la coherencia de un discurso atendiendo a la intención comunicativa del emisor, identificando la estructura y disposición de contenidos. (CL)11.2. Identifica diferentes estructuras textuales: narración, descripción, explicación y diálo-go, explicando los mecanismos lingüísticos que las diferencian y aplicando los conocimien-tos adquiridos en la producción y mejora de textos propios y ajenos. (CL)

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la literatu-ra española y universal y de la lite-ratura juvenil como fuente de pla-cer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de sus propios gustos e intereses literarios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de tex-tos, utilizando las convenciones formales del género y con inten-ción lúdica y creativa.

– Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

– Aproximación a los géneros litera-rios y a las obras más representati-vas de la literatura española de la Edad Media al Siglo de Oro a tra-vés de la lectura y explicación de fragmentos significativos y, en su caso, de textos completos.

– Lectura de obras o fragmentos

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la lite-ratura juvenil, cercanas a los propios gus-tos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lec-tura en todas sus vertientes: como fuente de acceso al conocimiento y como instru-mento de ocio y diversión que permite ex-plorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

5. Comprender textos literarios represen-tativos de la literatura de la Edad Media al Siglo de Oro,reconociendo la intención del autor, rela-cionando su contenido y su forma con los contextossocioculturales y literarios de la época, identificando el tema, reconociendo la evo-lución de algunos tópicos y formas litera-rias, y expresando esa relación con juiciospersonales razonados.

7. Consultar y citar adecuadamente fuen-tes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de lite-ratura, adoptando un punto de vista crítico

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los as-pectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como expe-riencia personal. (CL y CEC)1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finali-dad el placer por la lectura. (CL y CEC)

2.2. Reconoce y comenta la pervivencia o evolución de personajes-tipo, temas y formas a lo largo de diversos períodos histórico-literarios hasta la actualidad. (CL y CEC)2.3 Compara textos literarios y piezas de los medios de comunicación que respondan a unmismo tópico, observando, analizando y explicando los diferentes puntos de vista según el medio, la época o la cultura, y valorando y criticando lo que lee o ve. (CL y CEC)

5.1. Expresa la relación que existe entre el contenido de la obra, la intención del autor y el contexto y la pervivencia de temas y formas, emitiendo juicios personales razonados. (CL yCEC)

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas, expresándose con rigor, claridad y coherencia.(CL y SIEE) 7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para larealización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

Page 80: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10adecuados a la edad y relaciona-dos con los períodos estudiados. Vinculación de los textos literarios al marco histórico y sociocultural en que se producen.

– Conocimiento de las característicasgenerales de los grandes períodos de la historia de la literatura, desdela Edad Media hasta el siglo XVIII, yacercamiento a algunos autores y obras relevantes.

y personal y utilizando las tecnologías de la información.

Page 81: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.6- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 4t d'ESO

PRIMER TRIMESTRE Unidades didácticas en que se trabajan: 0, 1, 2, 3, 4

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICO

Dimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar elcontenido de textos escritos de la vida cotidiana, delos medios de comunicación y académicos paracomprenderlos

Lectura y comprensión de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación) y de géneros varios (textos narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,persuasivos, instructivos, expositivos y argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales: relaciones entre texto, elementos icónicos y simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en elanálisis de textos: intención comunicativa y actitud del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes digitales...

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de lavida académica, de los medios de comunicación, del ámbitolaboral y de relaciones con organismos, captando el sentido global, identificando la información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del hablante y valorando algunos aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de información fiables, los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del texto para resolver problemas de comprensión de textos escritos y multimedia, y para la revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión comunicativa: expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación comunicativa (receptor e intención) y a partir de la generación de ideas y su organización.

Identificación de las características del géneros de texto más habituales: narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos (carta a la administración, instancia,

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados (planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la

Page 82: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes formatos y apoyos con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística.

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener curade su presentación formal.

currículums, solicitud de trabajo, carta de presentación, formularios).

Concepción de la escritura como proceso que incluye varias fases: planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las características de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación).

Identificación de las características de textos de variosgéneros: argumentativos, currículum vitae, la reclamación y el recurso.

Identificación de los mecanismos que aportan adecuación, coherencia y cohesión a un texto: registrolingüístico, adecuación léxica, ordenación y estructuración de los contenidos, uso de conectores y marcadores textuales y procedimientos para la progresión del discurso.

Identificación de la escritura como un proceso: planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las normas ortográficas básicas: acentuación de diptongos e hiatos, concordancia verbal, escritura de siglas y acrónimos, uso de la “b” yla “v”.

Elaboración de presentaciones escritas y multimedia:estructuración, apoyo multimedia, utilización dediferentes lenguajes.

práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito laboral y de relaciones con organismos, y en relación con elfin de que persiguen (narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos),siguiendo modelos.

Dimensión comunicación oral

Obtener información, interpretar y valorar textos

Comprensión y producción de textos orales procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito

Page 83: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

orales de la vida cotidiana, de los medios de comunicación y académicos, incluyendo los elementosprosòdics y no verbales.Producir textos orales de tipología diversa con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística, empleando los elementos prosòdics y no verbales pertinentes.

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo conla situación comunicativa para iniciar, mantener yacabar el discurso.

comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos orales: reconocimiento, selección, interpretación, anticipación, inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales y multimedia: construcción de relaciones sociales en el interior del aula y del centro; investigación y exposición de información; asertividad y mantenimiento de las propias ideas; debates; estrategias comunicativas para el inicio, el mantenimiento y la finalización de las interacciones, ycooperación y respeto crítico hacia las diferencias de opinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

laboral y de relaciones con organismos, de cualquier génerode texto estudiado, captando el sentidoglobal, identificando la información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del hablante y valorar algunos aspectos de su forma y suyo contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la cohesión del contenido de las producciones orales propias yajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de manera individual o en grupo, aplicando estrategias de planificación, textualització y evaluación del uso oral de la lengua, para discursos relacionados con el ámbito escolar/académico y social y por discursos que tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las intervenciones orales propias de la actividad académica, tanto espontáneas cómo planificadas y en las prácticas discursivas orales, analizando en los debates y tertulias la validez de los argumentos e interpretando de formacrítica tanto su forma como el contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y deltexto para resolver problemas de comprensión y expresiónde textos orales y multimedia, y para la revisiónprogresivamente autónoma de los textos propios y ajenos.

Bloque transversal de conocimiento de la lengua Léxico y semántica

Conocimiento de las relaciones semánticas (polisemia,sinonimia, antonímia y homonimia).

Page 84: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Identificación de los mecanismos de formación de palabras (prefijación y sufijación).

Morfología y sintaxis

Conocimiento de las categorías gramaticales.

Identificación de las estructuras oracionales y los niveles lingüísticos.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORESDimensión personalActuar con autonomía en la toma de decisiones y ser responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Dimensión interpersonal

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y decolaboración que promuevan actitudes de compromisoy democráticas.

Identificación de las fases, los criterios y las consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa y otras.

Page 85: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

ÁMBITO DIGITALDimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivosdigitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos,presentaciones multimedia y tratamiento de datosnuméricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagenfija, sonido e imagen en movimiento paraproducciones de documentos digitales.

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los dispositivos y conceptos básicos de los sistemas operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentosde texto, presentaciones multimedia y procesamientode datos numéricos.

Dimensión tratamiento de la información y organización de entornos de trabajo y aprendizaje

Buscar, contrastar y seleccionar información digital adecuada para el trabajo a realizar, considerando varias fuentes y medios digitales.

Construir nuevo conocimiento personal mediante estrategias de tratamiento de la información con el apoyo de aplicaciones digitales.

Organizar y utilizar un entorno personal de trabajo yaprendizaje con herramientas digitales paradesarrollarse en la sociedad del conocimiento.

Selección y valoración de fuentes de información digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición de documentos de texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Dimensión comunicación interpersonal y colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas

Conocimiento de las herramientas de edición de documentos de texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Page 86: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidad digital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC vinculados a la ergonomía para la prevención de riesgos.

Actuar de manera crítica y responsable en el uso delas TIC, considerando aspectos éticos, legales, deseguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

Utilización de los buscadores y las fuentes de información digital con criterios de selección y valoración.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

SEGUNDO TRIMESTRE Uniidades didácticas en que se trabajan: 5,6,7,8

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICODimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar el contenido de textos escritos de la vida cotidiana, de los medios de comunicación y académicos para comprenderlos.

Lectura y comprensión de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación) y de géneros varios (textos narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,persuasivos,instructivos, expositivos y argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales: relaciones entre texto, elementos icónicos y simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en elanálisis de textos: intención comunicativa y actitud del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de lavida académica, de los medios de comunicación, del ámbitolaboral y de relaciones con organismos, captando el sentido global, identificando la información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del hablante y valorando algunos aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de información fiables, los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

Page 87: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

digitales...4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y deltexto para resolver problemas de comprensión de textosescritos y multimedia, y para la revisión progresivamenteautónoma de los textos propios y alían

Dimensión expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación comunicativa (receptor e intención) y a partir de la generación de ideas y su organización.

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes formatos y apoyos con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística.

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener curade su presentación formal.

Identificación de las características del géneros de texto más habituales: narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos (carta a la administración, instancia, currículums, solicitud de trabajo, carta de presentación, formularios).

Concepción de la escritura como proceso que incluye varias fases: planificación, textualització y revisión.

Elaboración de presentaciones escritas y audiovisualesusando varios formatos y utilizando lenguajes diferentes.

Conocimiento de las propiedades del texto y los mecanismos de articulación textual. Dominio de las estrategias de adecuación textual: registro, adecuacióny sintaxis.

Identificación de los mecanismos que aportan coherencia y cohesión a un texto: ordenación y estructuración de los contenidos, uso de conectores y marcadores textuales y procedimientos para la progresión del discurso.

Uso de las estrategias de revisión y corrección:puntuación, párrafos y normas ortográficas conexcepciones más conocidas.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados (planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito laboral y de relaciones con organismos, y en relación con elfin de que persiguen (narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos),siguiendo modelos.

7. Construir el propio entorno personal de aprendizaje (EPA) y hacer uso de los dossieres personales de aprendizaje o portafolis digitales para la gestión de la información y el progreso del aprendizaje.

Dimensión comunicativa: comunicación oral Comprensión y producción de textos orales procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana,

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

Page 88: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Obtener información, interpretar y valorar textos orales de la vida cotidiana, de los medios de comunicación y académicos, incluyendo los elementos prosòdics y no verbales.

Producir textos orales de tipología diversa con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística, empleando los elementos prosòdics y no verbales pertinentes.

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo conla situación comunicativa para iniciar, mantener y acabar el discurso.

relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos orales: reconocimiento, selección, interpretación, anticipación,inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales y multimedia: construcción de relaciones sociales en el interior del aula y del centro; investigación y exposición de información; asertividad y mantenimiento de las propias ideas; debates; estrategias comunicativas para el inicio, el mantenimiento y la finalización de las interacciones, ycooperación y respeto crítico hacia las diferencias de opinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

académica, de los medios de comunicación, del ámbito laboral y de relaciones con organismos, de cualquier génerode texto estudiado, captando el sentido global, identificandola información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud delhablante y valorar algunos aspectos de su forma y suyo contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la cohesión del contenido de las producciones orales propias yajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de manera individual o en grupo, aplicando estrategias de planificación, textualització y evaluación del uso oral de la lengua, para discursos relacionados con el ámbito escolar/académico y social y por discursos que tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las intervenciones orales propias de la actividad académica, tanto espontáneas cómo planificadas, y en las prácticas discursivas orales, analizando en los debates y las tertulias la validez de los argumentos e interpretando, de manera crítica, tanto su forma como su contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del texto para resolver problemas de comprensión de textos orales y multimedia, y para la revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión literaria Lectura libre de obras de la literatura castellana, y de la literatura universal y juvenil.

13. Leer y comprender de manera autónoma obras literariasde la literatura catalana, castellana y universal de todos los

Page 89: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Expresar, oralmente o por escrito, opiniones razonadas sobre obras literarias, identificando géneros, e interpretando y valorando los recursos literarios de los textos.

Escribir textos literarios para expresar realidades, ficciones y sentimientos.

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para acceder a la información y al conocimiento, y para el goce personal, y valorar la escritura como un medio para estructurar el pensamiento y comunicarse con losotros.

Conocimiento del contexto histórico y social en que seprodujeron el Neoclasicismo y el Romanticismo, el Realismo y el Naturalismo.

Conocimiento de los autores y las obras más representativos del Neoclasicismo y el Romanticismo,el Realismo y el Naturalismo.

Lectura y explicación de fragmentos significativos y, si procede, textos completos y adaptados.

Uso de estrategias para analizar e interpretar el texto literario antes, durando y después de la lectura.

Redacción de textos de intención literaria, a partir de la lectura de textos de obras libres y/o de la época, utilizando las convenciones formales del género y desde una perspectiva lúdica y creativa.

tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios gustos y aficiones, y mostrando interés por la lectura.

14. Leer, comprender y comentar textos representativos de los siglos xviii, xix y xx, reconociendo la intención del autor, el tema, los disparos propios del género al cual pertenece y relacionando su contenido con el contexto sociocultural y literario de la época, u otras épocas, y expresar la relación existente con juicios personales razonados.

15. Redactar textos personales de intención literaria, a partir de la lectura de textos de los siglos xviii, xix y xx, siguiendo las convenciones formales del género, y con intención lúdica y creativa.

16. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para realizar un trabajo académico enapoyo papel o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal, y utilizando las tecnologías de la información.

17. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del texto para resolver problemas de comprensión y expresión de textos literarios, y para la revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos.

18. Valorar la importancia de la lectura y la escritura como herramientas de adquisición de losAprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

19. Valorar la lengua oral como instrumento de aprendizaje,como medio para transmitirconocimientos, ideas y sentimientos y como herramienta para el aprendizaje colaborativo y la regulación de la conducta.

Page 90: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Dimensión actitudinal y plurilingüe

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para acceder a la información y al conocimiento, y para el goce personal, y valorar la escritura como un medio para estructurar el pensamiento y comunicarse con losotros.

Implicarse activamente y reflexivamente en interacciones orales con una actitud dialogante y de escucha.

Conocimiento de las variedades de lengua castellanaen los diferentes territorios donde se habla 20. Reconocer, conocer, respetar y valorar la diversidad

lingüística y cultural de Europa y delmundo.

21. Conocer y emplear los sistemas de comunicación digitales sincrónicos o asincrònics, atendiendoa la direccionalitat de la información, al alcance del sistemacomunicativo, al canal comunicativo y al tipo de dispositivo que se utiliza, y tener cura de los aspectos que afectan a la identidad digital propia y ajena.

Bloque transversal de conocimiento de la lengua Léxico y semántica

Conocimiento de las relaciones semánticas hiponímia y hiperonímia.

Identificación de los mecanismos de cambios de significado.

Morfología y sintaxis

Conocimiento de la estructura de la subordinaciónadjetiva y la subordinación adverbial.

ÁMBITO SOCIALDimensión cultural y artística

Analizar las manifestaciones culturales y relacionarlascon sus creadores y su época, para interpretar las diversas cosmovisiones y su finalidad.

Conocimiento del contexto histórico y social en que seprodujeron el Neoclasicismo y el Romanticismo, el Realismo y el Naturalismo.

Identificación de la importancia del legado cultural y literario en la sociedad actual.

Page 91: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Valorar el patrimonio cultural como herencia recibida del pasado, para defender la conservación y crear de nuevo para las generaciones futuras.

Valorar las expresiones culturales propias para favorecer la construcción de la identidad personal dentro de un mundo global y diverso.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORESDimensión personal Actuar con autonomía en la toma de decisiones y ser responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Identificación de las fases, los criterios y las consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Dimensión interpersonal Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y de colaboración que promuevan actitudes de compromisoy democráticas.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa yotras.

ÁMBITO DIGITAL

Page 92: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Dimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivos digitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos, presentaciones multimedia y tratamiento de datos numéricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagen fija, sonido e imagen en movimiento para producciones de documentos digitales.

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los dispositivos y conceptos básicos de los sistemas operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentosde texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Dimensión comunicación interpersonal y colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Selección y valoración de fuentes de información digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición de documentos de texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Conocimiento de las herramientas de edición de documentos de texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidad digital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC vinculados a la ergonomía para la prevención de riesgos.

.

Page 93: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Actuar de manera crítica y responsable en el uso de las TIC, considerando aspectos éticos, legales, de seguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

TERCER TRIMESTRE Uniidades didácticas en que se trabajan: 9,10,11,12

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICO

Dimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar el contenido de textos escritos de la vida cotidiana, de los medios de comunicación y académicos para comprenderlos.

Lectura y comprensión de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación) y de géneros varios (textos narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,persuasivos, instructivos, expositivos y argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales: relaciones entre texto, elementos icónicos y simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en elanálisis de textos: intención comunicativa y actitud del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes digitales...

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de lavida académica, de los medios de comunicación, del ámbitolaboral y de relaciones con organismos, captando el sentido global, identificando la información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del hablante y valorando algunos aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de información fiables, los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y deltexto para resolver problemas de comprensión de textosescritos y multimedia, y para la revisión progresivamenteautónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación comunicativa (receptor e intención) y a partir de la

Conocimiento de las características de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación).

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados (planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la

Page 94: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

generación de ideas y su organización.

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes formatos y apoyos con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística.

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener curade su presentación formal.

Identificación de los mecanismos que aportan adecuación, coherencia y cohesión a un texto: registrolingüístico, adecuación léxica, ordenación y estructuración de los contenidos, uso de conectores y marcadores textuales y procedimientos para la progresión del discurso.

Identificación de la escritura como un proceso: planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las características y pautas para elaborar un comentario de texto.

Elaboración de presentaciones escritas y multimedia:estructuración, apoyo multimedia, utilización dediferentes lenguajes.

práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito laboral y de relaciones con organismos, y en relación con elfin de que persiguen (narrativos, descriptivos, conversacionales formales, predictivos, persuasivos, instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos),siguiendo modelos.

7. Construir el propio entorno personal de aprendizaje(EPA) y hacer uso de los dossieres personales deaprendizaje o portafolis digitales para la gestión de lainformación y el progreso del aprendizaje.

Dimensión comunicación oral

Obtener información, interpretar y valorar textos orales de la vida cotidiana, de los medios de comunicación y académicos, incluyendo los elementosprosòdics y no verbales.

Producir textos orales de tipología diversa con adecuación, coherencia, cohesión y corrección lingüística, empleando los elementos prosòdics y no verbales pertinentes.

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo conla situación comunicativa para iniciar, mantener y acabar el discurso.

Comprensión y producción de textos orales procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida cotidiana, relaciones sociales, vida académica y medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos orales: reconocimiento, selección, interpretación, anticipación,inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales ymultimedia: construcción de relaciones sociales en elinterior del aula y del centro; investigación y

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito laboral y de relaciones con organismos, de cualquier génerode texto estudiado, captando el sentidoglobal, identificando la información relevante, extrayendo informaciones concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del hablante y valorar algunos aspectos de su forma y suyo contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la cohesión del contenido de las producciones orales propias yajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales o informales, de manera individual o en grupo, aplicando

Page 95: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

exposición de información; asertividad ymantenimiento de las propias ideas; debates;estrategias comunicativas para el inicio, elmantenimiento y la finalización de las interacciones, ycooperación y respeto crítico hacia las diferencias deopinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

estrategias de planificación, textualització y evaluación del uso oral de la lengua oral, para discursos relacionados con el ámbito escolar o académico y social, y para discursos que tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las intervenciones orales propias de la actividad académica, tanto espontáneas cómo planificadas, y en las prácticas discursivas orales, analizando en los debates y las tertulias la validez de los argumentos e interpretando, de manera crítica, tanto su forma como su contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y deltexto para resolver problemas de comprensión de textosorales y multimedia, y para la revisión progresivamenteautónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión literaria

Expresar, oralmente o por escrito, opiniones razonadas sobre obras literarias, identificando géneros, e interpretando y valorando los recursos literarios de los textos.

Escribir textos literarios para expresar realidades, ficciones y sentimientos.

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para acceder a la información y al conocimiento, y para el goce personal, y valorar la escritura como un medio para estructurar el pensamiento y comunicarse c

Lectura libre de obras de la literatura castellana, y de la literatura universal y juvenil.

Conocimiento del contexto histórico y social en que seprodujeron el Modernismo, las Vanguardias, la literatura de posguerra, la literatura contemporánea y la literatura hispanoamericana.

Conocimiento de los autores y las obras más representativos del Modernismo y la Generación del 98, las Vanguardias y la Generación del 27, la literatura de posguerra, la literatura contemporánea y la literatura hispanoamericana.

Lectura y explicación de fragmentos significativos y, si procede, textos completos y adaptados.

Uso de estrategias para analizar e interpretar el texto literario antes, durando y después de la lectura.

13. Leer y comprender de manera autónoma obras literariasde la literatura catalana, castellana y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios gustos y aficiones, y mostrando interés por la lectura.

14. Leer, comprender y comentar textos representativos de los siglos xviii, xix y xx, reconociendo la intención del autor, el tema, los disparos propios del género al cual pertenece y relacionando su contenido con el contexto sociocultural y literario de la época, u otras épocas, y expresar la relación existente con juicios personales razonados.

15. Redactar textos personales de intención literaria, a partir de la lectura de textos de los siglos xviii, xix y xx, siguiendo las convenciones formales del género, y con intención lúdica y creativa.

16. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para realizar un trabajo académico en

Page 96: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Redacción de textos de intención literaria, a partir de la lectura de textos de obras libres y/o de la época, utilizando las convenciones formales del género y desde una perspectiva lúdica y creativa.

apoyo papel o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal, y utilizando las tecnologías de la información.

17. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y deltexto para resolver problemas de comprensión y expresiónde textos literarios, y para la revisión progresivamenteautónoma de los textos propios y ajenos.

ÁMBITO SOCIALDimensión cultural y artística

Analizar las manifestaciones culturales y relacionarlascon sus creadores y su época, para interpretar las diversas cosmovisiones y su finalidad.

Valorar el patrimonio cultural como herencia recibida del pasado, para defender la conservación y crear de nuevo para las generaciones futuras.

Valorar las expresiones culturales propias para favorecer la construcción de la identidad personal dentro de un mundo global y diverso.

Conocimiento del contexto histórico y social en que seprodujeron el Modernismo, las Vanguardias, la literatura de posguerra, la literatura contemporánea y la literatura hispanoamericana.

Identificación de la importancia del legado cultural y literario en la sociedad actual.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORESDimensión personal Actuar con autonomía en la toma de decisiones y ser responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Identificación de las fases, los criterios y las consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Page 97: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Dimensión interpersonal

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y de colaboración que promuevan actitudes de compromisoy democráticas.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa y otras.

ÁMBITO DIGITALDimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivos digitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos, presentaciones multimedia y tratamiento de datos numéricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagen fija, sonido e imagen en movimiento para producciones de documentos digitales.

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los dispositivos y conceptos básicos de los sistemas operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentosde texto, presentaciones multimedia y procesamientode datos numéricos.

Dimensión tratamiento de la información y organización de entornos de trabajo y aprendizaje

Buscar, contrastar y seleccionar información digital adecuada para el trabajo a realizar, considerando varias fuentes y medios digitales.

Construir nuevo conocimiento personal mediante estrategias de tratamiento de la información con el apoyo de aplicaciones digitales.

Organizar y utilizar un entorno personal de trabajo y

Selección y valoración de fuentes de información digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición dedocumentos de texto, presentaciones multimedia yprocesamiento de datos numéricos.

Page 98: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

aprendizaje con herramientas digitales para desarrollarse en la sociedad del conocimiento

Dimensión comunicación interpersonal y colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Conocimiento de las herramientas de edición de documentos de texto, presentaciones multimedia y procesamiento de datos numéricos.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidaddigital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC vinculados a la ergonomía para la prevención de riesgos.

Actuar de manera crítica y responsable en el uso de las TIC, considerando aspectos éticos, legales, de seguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

Utilización de los buscadores y las fuentes de información digital con criterios de selección y valoración.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Page 99: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.7- ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE PER A L'ESO

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLAR. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l’àmbit personal,acadèmic/escolar i social.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l’àmbit personal, escolar/acadèmici social, i identifical’estructura, la informació rellevant i la intenció comunicativa delparlant.1.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text, i analitza fonts deprocedència no verbal.1.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.1.4. Segueix i interpreta instruccions orals i respecta la jerarquia donada.1.5. Comprèn el sentit global de textos publicitaris, informatius i d’opinió procedents delsmitjans de comunicació, distingeix la informació de la persuasió en la publicitat i lainformació de l’opinió en notícies, reportatges, etc., i identifica les estratègiesd’emfatització i d’expansió.1.6. Resumeix textos, de forma oral, reconeix les idees principals i les integra, de formaclara, en oracions que es relacionin lògicament i semànticament.2. Comprendre, interpretar i valorar textos orals de diferent tipus.2.1. Comprèn el sentit global de textos orals d’intenció narrativa, descriptiva, instructiva,expositiva i argumentativa, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeixla intenció comunicativa del parlant, així com l’estructura i les estratègies de cohesiótextual oral.2.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts deprocedència no verbal.2.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.2.4. Interpreta i valora aspectes concrets del contingut i l’estructura de textos narratius,descriptius, expositius, argumentatius i instructius, emet judicis raonats i els relacionaamb conceptes personals per justificar un punt de vista particular.2.5. Empra progressivament els instruments adequats per localitzar el significat deparaules o enunciats desconeguts (demana ajuda, cerca en diccionaris, recorda el contexten el qual apareix...).2.6. Resumeix textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius, de forma clara, reconeix les idees principals i integra la informació en oracions que es relacionin lògicament i semànticament.3. Comprendre el sentit global de textos orals.3.1. Escolta, observa i explica el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa i l’actitud de cada participant, així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.3.2. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat teninten compte el to emprat, el llenguatge que s’usa, el contingut i el grau de respecte vers les opinions dels altres.3.3. Reconeix i assumeix les regles d’interacció, intervenció i cortesia que regulen els debats i qualsevol intercanvi comunicatiu oral.

Page 100: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

4. Valorar la importància de la conversa en la vida social a través de la pràctica d’actes de parla: contar, descriure, opinar, dialogar..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.4.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals.5. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com elsaspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada...).5.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l’adequació, i la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.5.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió de temps i d’ajuts audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.5.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l’avaluació i l’autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.6. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.6.1. Realitza presentacions orals.6.2. Organitza el contingut i elabora guions previs a la intervenció oral formal, reconeix laidea central i el moment en què s’ha de presentar al seu auditori, així com les idees secundàries i exemples que donen suport al seu desenvolupament.6.3. Realitza intervencions no planificades, dins l’aula, analitza i compara les similituds i les diferències entre discursos formals i discursos espontanis.6.4. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua en les seves pràctiques orals.6.5. Pronuncia amb correcció i claredat, i modula i adapta el seu missatge a la finalitat dela pràctica oral.6.6. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivamentles seves pràctiques discursives.7. Participar i valorar la intervenció en debats, col·loquis i converses espontànies.7.1. Participa activament en debats i col·loquis escolars, respecta les regles d’interacció, intervenció i cortesia que els regulen, en manifesta les opinions i respecta les opinions delsaltres.7.2. Se cenyeix al tema, no divaga i atén les instruccions del moderador en debats i col·loquis.7.3. Avalua les intervencions pròpies i alienes.7.4. Respecta les normes de cortesia que han de regular les converses orals, s’ajusta al torn de paraula, respecta l’espai, gesticula de forma adequada, escolta activament els altres i usa fórmules de salutació i comiat.8. Reproduir situacions reals o imaginàries de comunicació, potenciar el desenvolupament progressiu de les habilitats socials, l’expressió verbal i no verbal i la representació de realitats, sentiments i emocions.8.1. Dramatitza i improvisa situacions reals o imaginàries de comunicació.BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIURE. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens, mitjançant la utilització de la terminologia gramatical necessària per a l’explicació dels diversos usos de la llengua.

Page 101: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

1.1. Reconeix i explica l’ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.1.2. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos verbals en les seves produccions orals i escrites.1.3. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les produccions orals i escrites que elabora.2. Reconèixer i analitzar l’estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals, i distingir les flexives de les no flexives.2.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula: arrel i afixos, aplica aquest coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l’enriquiment del seu vocabulari actiu.2.2. Explica els diferents procediments de formació de paraules, distingeix les compostes, les derivades, les sigles i els acrònims.3. Comprendre el significat de les paraules en tota la seva extensió per reconèixer i diferenciar els usos objectius dels usos subjectius.3.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una frase o un text oral o escrit.4. Comprendre i valorar les relacions d’igualtat i de contrarietat que s’estableixen entre les paraules i l’ús que se’n fa en el discurs oral i escrit.4.1. Reconeix i usa sinònims i antònims d’una paraula i n’explica l’ús concret en una fraseo en un text oral o escrit.5. Reconèixer els diferents canvis de significat que afecten la paraula en el text: metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes.5.1. Reconeix i explica l’ús metafòric i metonímic de les paraules en una frase o en un text oral o escrit.5.2. Reconeix i explica els fenòmens contextuals que afecten el significat global de les paraules: tabú i eufemisme.6. Utilitzar de forma efectiva els diccionaris i altres fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l’ús de la llengua i per enriquir el propi vocabulari.6.1. Empra fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l’ús de la llengua i per ampliar el vocabulari.7. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i adverbials dins el marc de l’oració simple.7.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la resta de paraules que el formen i n’explica el funcionament en el marc de l’oració simple.7.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i adjunts.8. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l’oració simple.8.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l’oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l’actitud, objectiva o subjectiva, de l’emissor.8.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del subjecte: agent, pacient, causa.

Page 102: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea oracions noves amb sentit complet.9. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que realitzen en l’organització del contingut del discurs.9.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d’addició, contrast i explicació) i els principals mecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l’organització del contingut del text.10. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.10.1. Reconeix l’expressió de l’objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l’emissor.10.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l’emissor i al receptor, o audiència: la persona gramatical, l’ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les oracions impersonals, etc.10.3. Explica la diferència significativa que implica l’ús dels temps i maneres verbals.11. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elementslingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l’estructura i la disposició dels continguts en funció de la intenció comunicativa.11.1. Reconeix la coherència d’un discurs atenent la intenció comunicativa de l’emissor, i identifica l’estructura i la disposició de continguts.11.2. Identifica diferents estructures textuals: narració, descripció, explicació i diàleg, n’explica els mecanismes lingüístics que les diferencien i aplica els coneixements adquiritsa la producció i millora de textos propis i aliens.12. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya, la distribució geogràfica de les diferents llengües i dialectes del territori, els seus orígens històrics i alguns dels seus trets diferencials.12.1. Localitza en un mapa les diferents llengües d’Espanya i n’explica alguna de les característiques diferencials a través de diversos textos, reconeix els orígens històrics del territori i descriu alguns dels trets diferencials.12.2. Reconeix les varietats geogràfiques del castellà dins i fora d’Espanya.BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens, mitjançant la utilització de la terminologia gramatical necessària per a l’explicació dels diversos usos de la llengua.1.1. Reconeix i explica l’ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixementper corregir errors de concordança en textos propis i aliens.1.2. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos verbals en les seves produccions orals iescrites.1.3. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les produccions orals i escrites que elabora.2. Reconèixer i analitzar l’estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals, i distingir les flexives de les no flexives.2.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula: arrel i afixos, aplica aquest coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l’enriquiment del seu vocabulari actiu.

Page 103: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

2.2. Explica els diferents procediments de formació de paraules, distingeix les compostes, les derivades, les sigles i els acrònims.3. Comprendre el significat de les paraules en tota la seva extensió per reconèixer i diferenciar els usos objectius dels usos subjectius.3.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una frase o un text oral o escrit.4. Comprendre i valorar les relacions d’igualtat i de contrarietat que s’estableixen entre les paraules i l’ús que se’n fa en el discurs oral i escrit.4.1. Reconeix i usa sinònims i antònims d’una paraula i n’explica l’ús concret en una frase o en un text oral o escrit.5. Reconèixer els diferents canvis de significat que afecten la paraula en el text: metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes.5.1. Reconeix i explica l’ús metafòric i metonímic de les paraules en una frase o en un text oral o escrit.5.2. Reconeix i explica els fenòmens contextuals que afecten el significat global de les paraules: tabú i eufemisme.6. Utilitzar de forma efectiva els diccionaris i altres fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l’ús de la llengua i per enriquir el propi vocabulari.6.1. Empra fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l’ús de la llengua i per ampliar el vocabulari.7. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i adverbials dins el marc de l’oració simple.7.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de laresta de paraules que el formen i n’explica el funcionament en el marc de l’oració simple.7.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i adjunts.8. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l’oració simple.8.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l’oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l’actitud, objectiva o subjectiva, de l’emissor.8.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del subjecte: agent, pacient, causa.8.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea oracions noves amb sentit complet.9. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que realitzen en l’organització del contingut del discurs.9.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d’addició, contrast i explicació) i els principals mecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l’organitzaciódel contingut del text.10. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.10.1. Reconeix l’expressió de l’objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l’emissor.10.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l’emissor i al receptor, o audiència: la persona gramatical, l’ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les oracions impersonals, etc.10.3. Explica la diferència significativa que implica l’ús dels temps i maneres verbals.11. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements lingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l’estructura i la disposició dels continguts en funcióde la intenció comunicativa.

Page 104: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

11.1. Reconeix la coherència d’un discurs atenent la intenció comunicativa de l’emissor, i identifica l’estructura i la disposició de continguts.11.2. Identifica diferents estructures textuals: narració, descripció, explicació i diàleg, n’explica els mecanismes lingüístics que les diferencien i aplica els coneixements adquirits a la producció i millora de textos propis i aliens.12. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya, la distribució geogràfica de les diferents llengües i dialectes del territori, els seus orígens històrics i alguns dels seus trets diferencials.12.1. Localitza en un mapa les diferents llengües d’Espanya i n’explica alguna de les característiques diferencials a través de diversos textos, reconeix els orígens històrics del territori i descriu alguns dels trets diferencials.12.2. Reconeix les varietats geogràfiques del castellà dins i fora d’Espanya.BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Llegir obres de la literatura espanyola i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als gusts i aficions de l’alumne, i mostrar interès per la lectura.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d’interès i autonomia obres literàries properes als seus gusts, aficions i interessos.1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, resumeix el contingut, explica els aspectes que més li criden l’atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer per la lectura.2. Afavorir la lectura i la comprensió d’obres literàries de la literatura espanyola i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gusts i aficions, i contribuir a la formació de la personalitat literària.2.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a través de l’observació, l’anàlisi i l’explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques (música, pintura, cinema...).2.2. Reconeix i comenta la pervivència o l’evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg de diversos períodes historicoliteraris fins a l’actualitat.2.3 Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responguin a un mateix tòpic, a través de l’observació, l’anàlisi i l’explicació dels diferents punts de vista segons el mitjà, l’època o la cultura i valora i critica el que llegeix o veu.3. Promoure la reflexió sobre la connexió entre la literatura i la resta de les arts: música, pintura, cinema, etc., com a expressió del sentiment humà, analitza i interrelaciona obres, (literàries, musicals, arquitectòniques...), personatges, temes, etc., de totes les èpoques.3.1. Parla en classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.3.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades, o seleccionades pels alumnes, i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.3.3. Llegeix en veu alta, i modula, adequa la veu, s’ajuda d’elements de la comunicació no verbal i potencia l’expressivitat verbal.3.4. Dramatitza fragments literaris breus, desenvolupa progressivament l’expressió corporal com a manifestació de sentiments i emocions, i respecta les produccions dels altres.4. Fomentar el gust i l’hàbit per la lectura en tots els seus vessants: com a font d’accés al coneixement i com a instrument de lleure i diversió que permet explorar mons diferents dels nostres, reals o imaginaris.4.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, en versió original o adaptats, i representatius de la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or, identifica el tema, resumeix el contingut i interpreta el llenguatge literari.5. Comprendre textos literaris representatius de la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or, reconèixer la intenció de l’autor, relacionar el contingut i la forma amb els contextos socioculturalsi literaris de l’època, identificar el tema, reconèixer l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries i expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

Page 105: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.1. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l’obra, la intenció de l’autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n’emet judicis personals raonats.6. Redactar textos personals d’intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.6.1. Redacta textos personals d’intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.6.2. Desenvolupa el gust per l’escriptura com a instrument de comunicació capaç d’analitzar i regular els seus sentiments.7. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per fer un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.7.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades, i s’expressa amb rigor, claredat i coherència.7.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.

Page 106: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.8- Criterios de calificación que se aplicarán en la ESO:

A partir de los criterios de evaluación y de los estándares de aprendizaje, puntos de referenciaesenciales en el momento de evaluar al alumnado, quedaran marcados los criterios de calificación.· Para calificar al alumnado ademas de los exámenes se valorará:· El trabajo de clase realizado de manera sistemática y continuada. Estos trabajos, normalmenteejercicios relacionados con la UD correspondiente, deberán ajustarse a las propiedades textuales(tanto en expresión oral como escrita)

La actitud y el comportamiento.Como aspectos básicos de la asignatura, de los que extraer los mínimos exigibles tendremos encuenta estos criterios:- Conocer los principios fundamentales de la gramática, reconociendo las diferentes unidades de lalengua y sus combinaciones, las categorías gramaticales, sus funciones y sus distintos significadossegún el contexto y la situación.- Conocer los principales géneros literarios (1r Ciclo) y las principales etapas de la literaturacastellana (según temario propio en 3º y 4º).- Analizar textos literarios y relacionar movimientos, obras y autores.

La media de las pruebas especificas o exámenes (incluido el de lectura) se valorara atendiendo alos siguientes porcentajes:- en un 60%. en Primero de Eso. En Segundo de Eso, las pruebas especificas o exámenes se valoraran en un 70/%. En Tercero y en Cuarto de Eso, un 80%

Es importante recordar que, para poder hacer media entre los tres exámenes de evaluación, lanota mínima de cada uno de ellos deberá ser de 4. Este criterio se aplicara con cierta flexibilidadpor parte del profesor, que puede valorar el progreso del alumno. Los demás aspectos se valorarán como sigue:- En Primero de Eso, el 40% restante resultará de la valoración del uso apropiado del cuaderno, dela participación, de los ejercicios en clase y en casa, de la actitud y del comportamiento en la clase. En Segundo de Eso el porcentaje de estos aspectos será de un 30%. En Tercero y Cuarto de Eso el porcentaje será de un 20%

Las horas de taller/proyectos (1 hora semanal) supondrán un 12% de esta parte másprocedimental. Debido a que la temporalización es cuatrimestral, figurará la valoración del 1rcuatrimestre en la nota de la 2ª evaluación y la del 2º cuatrimestre en la nota de la 3ª evaluación.

Es importante que el alumnado sepa desde el inicio del curso que las lecturas obligatorias soneso, lecturas obligatorias. Para demostrar que han leído y comprendido la obra realizarán unexamen de lectura por evaluación. Se valorara positivamente (hasta 0,5p) que los alumnos/as realicen lecturas complementariaspropuestas por el profesor o con su visto bueno y que el profesor evaluará, siempre y cuando laevaluación esté aprobada. Del mismo modo, aquellos alumnos que se impliquen en el club delectura de la Biblioteca del centro, podrán obtener esa misma puntuación extra, siempre queparticipen en la tertulia y en el blog con sus comentarios.

Aquellos alumnos que presenten exámenes o trabajos copiados, bien sea de otros compañeros,bien sea de internet (o sea, un mero cortar y pegar, sin elaboración personal ninguna), tendrán uncero en dicha prueba. Esta nota hará media con el resto de notas de la evaluación.

Page 107: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

La nota final de junio se obtendrá de las notas de las tres evaluaciones parciales en lossiguientes porcentaje: 20% de la 1ª evaluación; 30% de la 2ª evaluación y 50% de la 3ª evaluación.

Los alumnos que suspendan en junio deberán presentarse al examen extraordinario deseptiembre. Los trabajos recomendados por el profesor son una orientación y servirán para pautarsus prácticas, pero no suponen en la nota de septiembre más que la posibilidad de redondeo de lanota (decimales), siempre y cuando esté completo.

Ortografía: Los indicadores de otros cursos (que figuran a continuación) pueden ser orientativos; pero primael criterio de cada profesor.

• Primero y Segundo de ESO: En lugar de penalizar los errores ortográficos o deexpresión, el Departamento decide puntuar los exámenes sobre 9 puntos y dejar el puntoextra, fraccionado se entiende, para valorar la falta de errores. Si un alumno tiene muchasfaltas no obtendrá ninguna bonificación.

• Tercero y Cuarto de ESO: hasta 5 faltas (-0.5). De 6 a 10 faltas (-1). De 11…(-1.5).Se podrá descontar un máximo de 1.5 puntos sobre la calificación global. Se penalizará lareiteración: si la falta ha sido comentada en clase el criterio de corrección es más estricto:0.25 por falta.

Repetición de exámenes: El Departamento toma el siguiente acuerdo respecto a larepetición de exámenes.Unicamente se podrá repetir un examen si se han seguido estos pasos:

• 1: Es necesario que el alumno/a avise directamente al profesor o que le deje un mensaje sino puede ir a clase a hacer el examen (por ejemplo, en casos de enfermedad, accidente ...;no contemplaremos como causa justificada de la ausencia una visita ordinaria al médico).

• 2 Es recomendable que el alumno presente un justificante médico en el que se especifiqueel motivo de su falta. Frente a una justificación de la familia, será el profesor quien valorela pertinencia del caso. Repercutirá negativamente la reincidencia. Si el profesor decideque no se repita el examen, se tendrá que recuperar a final de curso.

• 3 : Es indispensable que el primer día de la reincorporación a las clases, el alumno vaya ahablar con el profesor y, si lo tiene, le muestre el justificante médico. Sobre todo, no debeesperar varios días.

• 4 Si se han seguido todos estos pasos previos, el profesor indicará al alumno la nueva fechade examen.

Ausencia del profesor en día de examen: cuando el profesor se ausente en día deexamen, se entenderá que dicho examen se realizara en los días siguientes a su reincorporación.

5-9- Recuperación de la materia pendiente.

Este curso no hay horas del Departamento destinadas al seguimiento de los alumnos con laasignatura de Lengua castellana pendiente. En los diferentes cursos, los alumnos con la asignaturapendiente serán atendidos y evaluados por la profesora que imparta la asignatura. durante elpresente curso. Por decisión del Departamento, aquellos alumnos que aprueben la 1ª y la 2ª evaluación del cursosuperior en el que están matriculados aprobaran la asignatura pendiente del curso anterior. Paraaquellos alumnos que no aprueben por este sistema se realizara un examen extraordinario que sefijara durante el segundo trimestre. Los alumnos de PMAR con la asignatura pendiente dependen de la valoración que hagan losprofesores del D.O. Las cuestiones teóricas y prácticas serán del curso o cursos que hayansuspendido. La nota que obtengan será la única válida para la obtención de la nota media.

Page 108: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

6. Orientacions metodològiques

6.1. Mètodes i propostes didàctiquesL’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i elcaràcter integral. Les competències es conceptualitzen com un saber fer que s’aplica en unadiversitat de contextos acadèmics, socials i professionals i que impliquen un procés dedesenvolupament mitjançant el qual els individus van adquirint més nivells d’acompliment en l’úsd’aquestes. Els nous enfocaments en els aprenentatges i l’avaluació suposen un important canvi enles tasques que han de resoldre els alumnes i els plantejaments metodològics innovadors.6.2. Recursos didàcticsEn les matèries de llengua, les tecnologies de la informació i la comunicació són un instrument decomunicació oral i escrita i s’han d’emprar també com a eina de recerca d’informació i dedinamització en el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge. L’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació propicia la innovació pedagògica i el canvi de mètodesd’aprenentatge.Dues de les eines més útils a les classes de llengua són les presentacions multimèdia –que donensuport a l’expressió oral– i el processador de textos, les tècniques del qual serveixen per organitzarel text, gestionar-lo, modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien elprocés de revisió. Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge, i corregir i aprendre delserrors forma part de l’autoavaluació que condueix a aprenentatges significatius.En la cerca d’informació es fa feina amb mitjans tecnològics per arribar a entendre, registrar,valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació, situen el procés d’ensenyament-aprenentatge dins un context real i dinàmic; introdueixen elements motivadors i diversifiquen lespossibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts.S’han d’aprofitar els recursos ja existents (xarxes socials, webquestes...) i s’ha d’afavorirl’actualització de recursos humans i materials. En aquest sentit, cada professor, cada departament icada centre han de reflexionar sobre la utilitat i la necessitat del llibre de text tradicional en lasocietat de la tecnologia i la informació en què vivim i viurem cada dia més. En tot cas, el llibre detext és un recurs i no l’única guia del procés d’aprenentatge, però, com que és un recurs habitual,cal remarcar la importància de l’elecció d’aquest material, que es fa tenint en compte quin és l’eixal voltant del qual es desenvolupen les unitats, com es fa la presentació d’aspectes nous, quin tipusd’activitats proposa, les possibilitats de modificar-ne parcialment la seqüenciació per adaptar-lo algrup d’alumnes i, en general, si el plantejament metodològic s’avé amb el que s’ha acordat perensenyar la llengua.6.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupamentsÉs convenient que la distribució del mobiliari de l’aula permeti l’organització de feines en grups ila realització d’activitats diferents – audicions, debats, etc.–, i que propiciï l’organització de l’espaide manera que es faciliti la comunicació entre els aprenents, la interacció freqüent i organitzada il’atenció a la diversitat.L’activitat dialògica, la conversa entre els alumnes, i entre els alumnes i els professors, had’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Això comporta una manera diferentd’actuar a l’aula i una organització diferent dels alumnes. Cal potenciar espais de comunicacióprou variats per fer-ne possible l’adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge queafavoreixin que cada alumne arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i,alhora, aprengui a treballar cooperativament.Es tracta d’ensenyar la llengua i la comunicació amb un enfocament comunicatiu centrat en laconstrucció social dels significats, la qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatgesdel currículum, cal organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu amb institucionsescolars, com la biblioteca o mediateca del centre. Finalment, la revista de l’escola, la ràdio escolari els entorns virtuals faciliten també l’intercanvi dins l’escola i l’obertura del centre al seu entorn.

Page 109: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

6.4. Tractament disciplinariPer aconseguir que els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials, es fa necessàriauna coordinació dels criteris didàctics de les dues matèries basada en la coherència. És a dir, s’hade tendir a un vertader currículum integrat de llengües, que eviti les repeticions innecessàriesde continguts i que, alhora, faci que els alumnes siguin conscients que poden aprofitar el que sabend’una llengua per l’altra. Per tant, s’ha de planificar l’ensenyament de les llengües del currículumde manera coordinada. Convé compartir què s’entén per ensenyar llengua i arribar a acords sobrequè cal ensenyar perquè els aprenents siguin capaços d’usar-la per comunicarse i per aprendre.Així, la capacitat d’usar-la es desenvolupa de manera compartida des de les diferents matèrieslingüístiques i es complementa amb els aprenentatges específics de cada una. Els objectius, quesón específics de les diferents matèries, han de fer referència al desenvolupament de lescompetències clau, a la capacitat de saber fer amb la llengua que aprenen: seleccionar, interpretar,relacionar, anticipar, generalitzar, i també exposar, explicar i convèncer o argumentar, entre altres.Per això, cal coordinar la rellevància i el paper de la llengua oral, de la llengua escrita i del’enfocament de la reflexió gramatical en el conjunt d’aprenentatges de cada una de les llengües. Itambé la seqüenciació de les activitats des de la perspectiva del que aporten a lamillora de les habilitats que possibiliten usar la llengua. És necessari, igualment, arribar a acordssobre els criteris d’avaluació, els plantejaments metodològics i l’ús dels recursos i materialsdidàctics més emprats.Els aprenents d’una llengua han de desenvolupar progressivament una sèrie d’habilitatslingüístiques per actuar amb eficàcia. I com que una comunicació reeixida implica conèixer el mónen què hom viu, s’ha d’incloure també el context sociocultural en què es fan servir les llengües quesón objecte d’aprenentatge.Per als centres educatius de les Illes Balears, la primera referència que cal tenir en compte és lalegislació, l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística, que estableix que la llenguapròpia de les Illes Balears és el català i que és també la llengua normalment emprada com avehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més, el català és la llengua oficial de les IllesBalears.També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat. El reconeixement d’haver d’aprendredues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat pluraloberta a altres cultures.Aquesta obertura es reforça, a més, si es considera la nostra vinculació a Europa, per mitjà delMarc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), elaborat pel Consell d’Europa, queplanteja com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres en coherència amb la competènciaplurilingüe i intercultural. És evident que així s’afavoreix la participació dels alumnes en la vidaescolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, lesactituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un delspatrimonis de la humanitat.El fet que tant la llengua catalana com la castellana no són en molts de casos ni la primera ni lasegona llengua de l’aprenent, obliga a apropar les estratègies d’ensenyament i a compartir eltractament metodològic més adequat, usat en l’ensenyament de llengües segones. En qualsevolcas, la coordinació entre els diferents departaments no té per finalitat que les planificacionscoincideixin, sinó que siguin complementàries i coherents.6.5. AvaluacióPel que fa a l’avaluació, cal abandonar la visió de l’avaluació exclusivament sancionadora delsresultats dels alumnes i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa queregula (i autoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar eldesenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge.En aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques del’ensenyament i aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d’avaluació com a activitatconjunta (interactiva) amb els alumnes, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de

Page 110: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

l’aprenentatge lingüístic, precisar-ne les pautes i els criteris per regular el procés, per valorar elsesculls que es presenten i per introduir-hi millores, a més de la necessària valoració del resultatfinal. L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació,individual, col·lectiva) i instruments (pautes d’avaluació, qüestionaris, portafolis, dossiers)asseguren l’eficàcia educativa.Per aconseguir totes les virtualitats d’aquesta avaluació, cal que els alumnes siguin conscients detot el procés seguit, que siguin capaços d’usar funcionalment la reflexió sobre la llengua, de revisari reformular les seves produccions, i d’aprendre a transferir el que han après en altres situacions.Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva els professors, com a mediadors i assessors, o ungrup d’alumnes mitjançant el treball cooperatiu, poden donar a cada alumne el protagonisme i laresponsabilitat del seu aprenentatge, ajudar-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.Atès, a més, que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que els alumnesesdevenguin persones plurilingües, cal canviar l’avaluació –que podia tenir sentit en un marcmonolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua– i que cal teniraltres capacitats, com el canvi de llengües, desconegudes en una persona monolingüe.En aquesta avaluació és molt important que els alumnes siguin conscients de la seva situacióplurilingüe i del fet que aquesta pot canviar.Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara més si es pensa en les passes finals del procés del’ensenyament obligatori i la certificació, és una tasca col·laborativa i una responsabilitat de totl’equip de professors. La gestió d’aquests procediments, decisions i implementacions, l’had’abordar conjuntament tot l’equip docent, el qual ha de decidir les mesures que cal organitzar,també en conjunt, per facilitar la millora de l’aprenentatge dels alumnes.6.6. El paper dels docentsÉs feina dels professors orientar les activitats d’aula i proposar actuacions d’abast més ampli enuna organització flexible i dinàmica. Han de donar a conèixer al grup els objectius i els elementsque han de permetre l’avaluació i han d’ajudar els alumnes a autoavaluar-se i a reflexionar sobre elpropi aprenentatge. Perquè l’equip sigui possible, els docents han de reflexionar sobre quinaimportància tenen les tècniques de gestió d’aula i d’ensenyament, sobre la capacitat de proposaractivitats no sempre previstes i sobre quin és el rendiment després d’analitzar els resultats delsaprenentatges dels alumnes.Convé reconèixer l’estil d’ensenyament, valorar-ne la capacitat pròpia per dur a terme de maneraadequada una avaluació formativa i continuada, i per transmetre informació, actituds positivesenvers l’aprenentatge, i valors per a la convivència.Els professors, a més, han de reflexionar sobre com aprofitar millor la capacitat que tenen pertransmetre l’admiració per l’estètica dels textos literaris i com la poden usar a l’aula perindividualitzar l’ensenyament a fi d’atendre millor la diversitat.És també funció del docent oferir eines que permetin als alumnes seleccionar i gestionar les fontsd’informació que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al seu abast ara i tambéles que es puguin donar en el futur.Les programacions didàctiques han de preveure la revisió del procés d’ensenyament-aprenentatge itambé de l’avaluació i s’han de redactar d’acord amb les línies pedagògiques que prèviaments’hagin acordat. Així, a fi de garantir la coordinació didàctica i organitzativa, les modificacionsque facin els professors i que figurin en la programació d’aula s’han de comunicar al departamentper valorar-les i per decidir sobre la incorporació d’aquestes a la programació. S’ha de tenir encompte, en qualsevol cas, que les decisions metodològiques i organitzatives han de ser coherentsamb els objectius que es volen assolir.6.7. Participació de les famíliesA més dels alumnes i dels professors, el tercer pilar de l’educació recau en les famílies. Pergarantir una evolució positiva del procés educatiu, els pares i els tutors legals han de mantenircontacte amb els professors corresponents, a més de participar i donar suport a l’aprenentatge delsfills o tutelats. Alhora, han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció del curs

Page 111: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

segons el centre. També és necessària la col·laboració en les mesures de suport o reforç queadoptin els centres per facilitar el progrés educatiu.

7- Materials, recursos didactics i llibres de text

NIVEL TÍTULO EDITORIAL ISBN

1º ESO LCL 1.1, 1.2, 1.3 Vicens Vives 978-84-682-30276

2º ESO LCL 2.1, 2.2, 2.3 Vicens Vives 978-84-682-3573-8

3º ESO Lengua y literatura 3ºESO Edebé on 978-84-683-20632

4º ESO Lengua y literatura 4ºESO Edebé on

A més dels llibres de text, el professorat elaborarà material divers (fotocòpies, material on line, blogs…) per completar la visió dels diferents continguts de la matèria.

Page 112: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

7.1- LECTURES OBLIGATÒRIES ESO 2016-2017

1ª AVALUACIÓ

1r ESO Triar una d'aquestes lectures LINDO, E. Manolito Gafotas. Editorial Seix Barral

ARAMBURU, F. La vida de un piojo llamado Matías. Tusquets editores (tapa blanda)

2n ESO Triar una d'aquestes lectures CARROL, L. Alicia en el país de las maravilla. Editorial Alianza. (Existe PDF)

MARTÍN GAITE, C. Caperucita en Manhatan Editorial Siruela (ExistePDF)

3r ESO BARCELÓ, L.: Cordeluna Ed. Edebé

4t ESO SEPETYS, R. El color de los sueños Ed Embolsillo

2ª AVALUACIÓ

1r ESO Triar una d'aquestes lectures PITCHER,A. Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea. Editorial Siruela

NÖSTLINGER C. Una historia familiar Editorial Oxford

2n ESO Triar una d'aquestes lectures STEVENSON, R.L. La isla del tesoro Editorial Anaya (PDF)

RUIZ ZAFÓN, C. El príncipe de la niebla. Ed Planeta.

3r ESO Triar una d'aquestes lectures STOKER, Bram: Drácula. Ed.Teide

AMMANITI, N. Tú y yo Editorial Anagrama.(PDF)

4t ESO Triar una d'aquestes lectures HOSSEINI, K. Cometas en el cielo Ed Salamandra.

ZWEIG, S. Cartas de una desconocida. Ed Acantilado / Ed Juventud

Page 113: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

3ª AVALUACIÓ

1r ESO ZURRO, A. La caja de música Editorial Anaya (PDF)

2n ESO Triar una d'aquestes lectures

ARRABAL F. Picnic. Editorial Anaya. Existen PDF

PRESLEY, J.B., La visita del inspector. Ed Vicens Vives (tapa blanda)

3r ESO JARDIEL PONCELA, E. Usted tiene ojos de mujer fatal. Ed. Castalia (Bolsillo)

4t ESO FERNÁN GÓMEZ, F. Las bicicletas son para el verano. Editorial Espasa (Austral) (PDF)

Page 114: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

PROGRAMACIO DE BATXILLERAT

Page 115: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8- PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT LLengua Castellana i Literatura

8.1- Finalitat de l’assignaturaLa matèria de llengua castellana i literatura, troncal a les tres modalitats del batxillerat, té com afinalitat consolidar i ampliar els aprenentatges adquirits pels alumnes al llarg del’ensenyament secundari. A la vegada, s’aprofundeix en el procés de maduració que ha de servirperquè afrontin amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formacióprofessional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no continuen amb la seva formació almón acadèmic.És evident que l’eix de la matèria d’aquest currículum és el lingüístic i que l’objectiu darrerés que els alumnes siguin capaços d’analitzar, explicar i produir textos orals i escrits, dediversos àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, elconeixement de les categories gramaticals, de les unitats sintàctiques, del significat i lesrelacions de les paraules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, elsaprenentatges lingüístics només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta quel’alumne reflexioni i faci servir aquells mecanismes que se li proporcionen no tan sols a l’aula,sinó també en les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.Aquesta competència comunicativa, emperò, estaria incompleta sense el fet literari, entès no tansols com a estudi de moviments, autors, obres i gèneres sinó també com a procés creador, com aconsolidació de l’hàbit lector i, en els dos darrers sentits, com a font de gaudi. A través delconeixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressarsentiments, vivències, experiències i emocions per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.D’altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigacióacadèmica, s’afavoreix la capacitat dels alumnes com a emissors i receptors d’interaccionscomunicatives de caire científic. Dins els àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el textacadèmic esdevé, al batxillerat, cabdal perquè l’alumne pugui interaccionar i construir altresconeixements. La iniciació a la consulta bibliogràfica (ja sigui a través de les tecnologies de lainformació i la comunicació o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, elsaspectes formals, les convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allòque s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic òptim, s’han d’haver assumit alfinal de l’etapa.En resum, es tracta que els alumnes adquireixin els coneixements lingüístics necessaris per al’elaboració i sistematització personals que possibiliten la correcta comprensió i elaboracióde tot tipus de textos, i afavoreixin el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu comindividual, l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitatsque tenen les llengües.

8.2- Estructura del currículumEl currículum s’estructura en quatre blocs, comuns per a primer i segon de batxillerat:“Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar”, “Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure”,“Bloc 3. Coneixement de la llengua” i “Bloc 4. Educació literària”. Aquesta presentació delscontinguts no implica que les programacions i les seqüències didàctiques hagin de seguirnecessàriament el mateix ordre. Ans al contrari, la interconnexió entre els quatre blocs i els doscursos del batxillerat ha de dur a una distribució adaptada a la realitat de l’aula i al tractament decada bloc a totes les unitats didàctiques.El primer bloc, “Comunicació oral: escoltar i parlar”, se centra a l’adquisició de les tècniquesnecessàries per la correcta competència oral de l’alumne, en el sentit que ha de ser capaç decomprendre i produir textos orals de diferents àmbits –amb especial èmfasi en els discursos decaire acadèmic– i amb finalitats diverses. L’objectiu darrer de l’apartat és l’escolta activa i la parlaadequada en un context formal fent ús de les eines apreses mitjançant les manifestacions alienes –producte del treball cooperatiu o extretes dels mitjans de comunicació– i avaluant les pròpies.

Page 116: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Si el bloc 1 es basa en l’oralitat, el segon bloc, “Comunicació escrita: llegir i escriure”, s’orienta ala producció de textos escrits de diferents àmbits i per a diferents contextos, i posa esment enaquells que tenen a veure amb el món acadèmic i els mitjans de comunicació social. Però, abansd’escriure, els alumnes han de llegir per extreure informació, per adquirir nous coneixements, perampliar la seva visió del món i reflexionar-ne. En aquest sentit, és bàsica la utilització crítica de lestecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració, avaluació i millora tant de lespròpies produccions com de les produccions dels altres.El tercer bloc, “Coneixement de la llengua”, recull els continguts relacionats amb la reflexiólingüística. Es tracta que els alumnes reconeguin els conceptes gramaticals propis de la llenguacastellana, que siguin capaços d’aplicar-los adientment a les seves produccions i que en puguin ferla correlació amb altres llengües. Així, el bloc s’articula entorn tres eixos: el morfosintàctic, ellexicosemàntic i el pragmaticotextual, tot tenint en compte la situació comunicativa en què el fetlingüístic es produeix i les varietats a què dóna lloc. En qualsevol cas, el coneixement gramaticaladquireix sentit ple en el moment en què l’alumne aplica els conceptes per comprendre, analitzar icomentar textos de procedència diversa i millorar les seves pròpies produccions.Amb “Educació literària”, el darrer bloc del currículum, es tanca l’estudi progressiu de laliteratura que es va iniciar en etapes anteriors. Si bé aquesta part de la matèria es presenta seguintun ordre cronològic (autors, obres, gèneres i motius literaris rellevants fins al segle XIX a primerde batxillerat i fins a l’actualitat a segon), aquests continguts s’han de relacionar directament ambla seva dimensió estètica i social, és a dir, amb el context sociocultural en què l’obra es produeix.L’estudi de la literatura no és finalista: ha de servir per afavorir l’hàbit lector i l’expressió personali per incrementar la pròpia competència a l’hora d’enfrontar-se a textos d’intenció creativa siguiquin sigui el suport en què es presenten. Per tant, per una banda els alumnes han de llegir,analitzar, interpretar i comparar bé obres completes o bé fragments significatius de la història de laliteratura; per l’altra, han d’aplicar els coneixements adquirits per a la producció de textos,presentacions i treballs acadèmics escrits d’intenció literària.En resum, els continguts del batxillerat han d’incidir en els aprenentatges lingüístics i literarisd’etapes anteriors i, alhora, han d’afavorir el procés de maduració personal que convertirà elsalumnes en individus capaços d’afrontar amb èxit estudis superiors i, el que és més important,d’actuar com a ciutadans crítics competents per expressarse oralment i per escrit en diferentssituacions comunicatives de la vida real.8.3- Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competènciesLes competències clau al batxillerat continuen el desenvolupament de les que s’han treballat enetapes educatives anteriors i, a la vegada, preparen per a la vida activa i per afrontar estudissuperiors amb eficiència. La matèria de llengua castellana i literatura és decisiva per aldesenvolupament de pràcticament totes les competències clau, però és imprescindible per a lacompetència lingüística i la digital.La competència en comunicació lingüística, que, a les Illes Balears, implica el domini de lallengua castellana i de la llengua catalana en diversos suports i la seva doble dimensió oral iescrita, esdevé, a més, una eina necessària per aprendre a aprendre, en el sentit que possibilita laintegració efectiva tant al món acadèmic com al món social. Mai s’insistirà prou en el fet que lacompetència en comunicació lingüística s’ha de desenvolupar des de totes les matèries i a totes lesetapes de l’ensenyament. Per aquesta raó, és indispensable la coordinació entre tots els professorsdel centre, que han d’assumir que es pot ensenyar llengua des de qualsevol matèria i que tenir méscompetència lingüística facilita l’adquisició de nous aprenentatges.La competència que té relació amb la consciència i les expressions culturals té un lligam directeamb el fet literari, ja que desenvolupa l’autoconeixement mitjançant les manifestacions artístiques,no tan sols les literàries, sinó també la relació dels textos d’intenció creativa amb altres disciplinesartístiques i amb el seu context historicosocial. La literatura esdevé, així, una eina fonamental peral coneixement, la reflexió i l’anàlisi de la realitat actual i de l’experiència humana al llarg deltemps,

Page 117: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

amb la qual cosa el coneixement de la literatura castellana també incideix en les competènciessocials i cíviques.Així mateix, la matèria contribueix decisivament a la competència digital, perquè avui no es potdesvincular l’ensenyament de llengües de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicacióen el sentit que aquestes s’han convertit en referents constants en els intercanvis comunicatius. Amés, les TIC són imprescindibles no tan sols en l’àmbit acadèmic, sinó també en qualsevol àmbitsocial o professional. La competència digital, part de la dimensió comunicativa, s’orienta albatxillerat per una part a la introducció en el camp de la investigació dirigida als estudis superiors,però, per una altra, fa alumnes emprenedors, en el sentit que han de prendre decisions en elmoment de destriar, tractar i interpretar la informació rellevant entre tota l’allau discursiva de quèes disposa avui en dia.Hom ha entrat, així, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor que lesmatèries lingüístiques treballen en tot moment perquè els intercanvis comunicatius impliquennegociacions i decisions que ajuden a afrontar l’adopció de solucions diferents davant nouscontextos, tot generant uns processos que reafirmen l’autoestima, l’autocrítica i, en definitiva,l’autonomia personal.En resum, i com a conclusió, s’ha d’entendre que la contribució de la matèria a les competènciesfacilita aprenentatges significatius, lluny de continguts aïllats i tractats de forma lineal. Aquestenfocament competencial implica una seqüenciació que possibiliti el fet lingüístic i l’aprehensió deles formes de comunicació diverses amb què es manifesten les societats modernes.

8.4- Objectius específics de Batxillerat1. Comprendre i crear missatges orals i escrits en llengua castellana i catalana amb adequació,coherència, cohesió i correcció, mitjançant l’aplicació dels coneixements sobre el funcionament dela llengua i les normes d’ús lingüístic, per a propòsits acadèmics i socials.2. Fer un ús correcte de les normes que regulen l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.3. Conèixer la realitat plurilingüe i multicultural del món d’avui, posant especial atenció a les IllesBalears, a l’Estat espanyol i a Europa i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüísticaal món com una riquesa cultural i personal.4. Emprar tant les fonts impreses com les digitals per obtenir, seleccionar i transmetre informacióper produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.5. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatgei d’ús de la llengua i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el delsaltres.6. Conèixer les característiques generals dels períodes més representatius de la literaturacastellana, com també saber-ne contextualitzar els autors i les obres més destacades.7. Analitzar i comentar, des del punt de vista formal i del contingut, textos en prosa i en vers dequalsevol tipologia i fer de la lectura una forma d’enriquiment personal i d’obertura al món.8. Valorar la importància d’usar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.9. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per afavorirl’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

Page 118: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.5. Continguts avaluables per al BATXILLERAT

8.5.1- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’ aprenentatge avaluables de 1r de Batxillerat BLOQUE 1. Comunicación oral. Escuchar y hablar

Contenidos· La comunicación oral no espontánea en el ámbito académico. Su proceso y la situación comunicativa.· Textos expositivos y argumentativos orales.· Los géneros textuales orales propios del ámbito académico.· Comprensión y producción de textos orales procedentes de los medios de comunicación social. Recursos.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Exponer oralmente un tema especiali-zado con rigor y claridad, documentándo-se en fuentes diversas, organizando la in-formación mediante esquemas, siguiendo un orden preestablecido y utilizar las téc-nicas de exposición oral y las Tecnologíasde la Información y la Comunicación.

1.1. Realiza exposiciones orales sobre temas especializados, consultando fuentes de información diversa, utilizando las tecnologías de la información y siguiendo un orden previamente establecido.1.2. Se expresa oralmente con fluidez, con la entonación, el tono, timbre y velocidad adecuados a las condiciones de la situación comunicativa.1.3. Ajusta su expresión verbal a las condiciones de la situación comunicativa: tema, ámbito discursivo, tipo de desti-natario, etc., empleando un léxico preciso y especializado y evitando el uso de coloquialismos, muletillas y palabras comodín.1.4. Evalúa sus propias presentaciones orales y las de sus compañeros, detectando las dificultades estructurales y ex-presivas y diseñando estrategias para mejorar sus prácticas orales y progresar en el aprendizaje autónomo.

2. Sintetizar por escrito el contenido de textos orales de carácter expositivo y ar-gumentativo sobre temas especializados, conferencias, clases, charlas, videoconfe-rencias…, discriminando la información relevante y accesoria y utilizar la escucha activa como un medio de adquisición de conocimientos.

2.1. Sintetiza por escrito textos orales de carácter expositivo, de temas especializados y propios del ámbito académi-co, discriminando la información relevante.2.2. Reconoce las distintas formas de organización del contenido en una exposición oral sobre un tema especializado propio del ámbito académico o de divulgación científica y cultural, analiza los recursos verbales y no verbales em-pleados por el emisor y los valora en función de los elementos de la situación comunicativa.2.3. Escucha de manera activa, toma notas, y plantea preguntas con la intención de aclarar ideas que no ha compren-dido en una exposición oral.

3. Extraer información de textos orales y audiovisuales de los medios de comunica-ción, reconociendo la intención comunica-tiva, el tema, la estructura del contenido, identificando los rasgos propios del géne-ro periodístico, los recursos verbales y no verbales utilizados y valorando crítica-

3.1. Reconoce los rasgos propios de los principales géneros informativos y de opinión procedentes de los medios de comunicación social.3.2. Analiza los recursos verbales y no verbales utilizados por el emisor de un texto periodístico oral o audiovisual y valora críticamente su forma y su contenido.

Page 119: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

mente la forma y el contenido.

BLOQUE 2. Comunicación escrita. Leer y escribir

Contenidos· La comunicación escrita en el ámbito académico.· Comprensión, producción y organización de textos expositivos escritos del ámbito académico.· Comprensión, producción y organización de textos escritos procedentes de los medios de comunicación social: géneros informativos y de opinión y publicidad.· Procedimientos para la obtención, tratamiento y evaluación de la información procedente de fuentes impresas y digitales.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Desarrollar por escrito un tema del cu-rrículo con rigor, claridad y corrección or-tográfica y gramatical, empleando distin-tas estructuras expositivas (comparación, problema-solución, enumeración, causa-consecuencia, ordenación cronológica...), y utilizar los recursos expresivos adecua-dos a las condiciones de la situación co-municativa.

1.1. Desarrolla por escrito un tema del currículo con rigor, claridad y corrección ortográfica y gramatical.1.2. Ajusta su expresión verbal a las condiciones de la situación comunicativa: tema, ámbito discursivo, tipo de desti-natario, etc., medianteel uso de un léxico preciso y especializado y evita el uso de coloquialismos, muletillas y palabras comodín.1.3. Evalúa sus propias producciones escritas y las de sus compañeros, reconociendo las dificultades estructurales y expresivas y diseñando estrategias para mejorar su redacción y avanzar en el aprendizaje autónomo.

2. Sintetizar el contenido de textos expo-sitivos y argumentativos de tema especia-lizado discriminando la información rele-vante y accesoria y utilizando la lectura como un medio de adquisición de conoci-mientos.

2.1. Comprende textos escritos de carácter expositivo de tema especializado, propios del ámbito académico o de di-vulgación científica y cultural, identificando el tema y la estructura.2.2. Sintetiza textos de carácter expositivo, de tema especializado, propios del ámbito académico, y distingue las ideas principales y secundarias.2.3. Analiza los recursos verbales y no verbales presentes en un texto expositivo de tema especializado y los valora en función de los elementos de la situación comunicativa: intención comunicativa del autor, tema y género textual.

3. Leer, comprender e interpretar textos periodísticos y publicitarios de carácter informativo y de opinión, reconociendo laintención comunicativa, identificando los rasgos propios del género, los recursos verbales y no verbales utilizados y valo-rando de manera crítica su forma y su contenido.

3.1. Resume el contenido de textos periodísticos escritos informativos y de opinión, discriminando la información re-levante, reconociendo el tema y la estructura del texto y valorando de forma crítica su forma y su contenido.3.2. Interpreta diversos anuncios impresos, identificando la información y la persuasión, reconociendo los elementos que utiliza el emisor para seducir al receptor, valorando críticamente su forma y su contenido y rechazando las ideas discriminatorias.

4. Realizar trabajos de investigación sobre 4.1. Realiza trabajos de investigación planificando su realización, fijando sus propios objetivos, organizando la infor-

Page 120: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

temas del currículo o de la actualidad so-cial, científica o cultural planificando la realización, obteniendo la información de fuentes diversas y utilizando las Tecnolo-gías de la Información y la Comunicación para su realización, evaluación y mejora.

mación en función de un orden predefinido, revisando el proceso de escritura para mejorar el producto final y llegan-do a conclusiones personales.4.2. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para documentarse, consultando fuentes diversas, evaluando, contrastando, seleccionando y organizando la información relevante mediante fichas- resumen.4.3. Respeta las normas de presentación de trabajos escritos: organización en epígrafes, procedimientos de cita, notasa pie de páginas, bibliografía.4.4. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para la realización, evaluación y mejora de textos escritos propios y ajenos.

BLOQUE 3. Conocimiento de la lengua

ContenidosLa palabra· El sustantivo. Caracterización morfológica, sintáctica

y semántica.· El adjetivo. Caracterización morfológica, sintáctica y

semántica.· El verbo. La flexión verbal. La perífrasis verbal.· El pronombre. Tipología y valores gramaticales.· Los determinantes. Tipología y usos.· Reconocimiento de las diferencias entre pronombres

y determinantes.

Las relaciones gramaticales· Observación, reflexión y explicación de las estructuras sintácticas simples y complejas. Conexiones

lógicas y semánticas en los textos.

El discurso· Normas ortográficas y gramaticales.· Observación, reflexión y explicación de las diferentes

formas de organización textual.· Reconocimiento y explicación de las propiedades

textuales. Sus procedimientos. La modalidad.

Las variedades de la lengua· Conocimiento y explicación de la pluralidad lingüística de España. Sus orígenes históricos.· Reconocimiento y explicación de las variedades funcionales de la lengua.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Aplicar sistemáticamente los conocimientos sobre las diferentes categorías gramaticales en la realización,autoevaluación y mejora de los textos orales y escritos,tomando conciencia de la importancia del conocimien-

1.1. Revisa y mejora textos orales y escritos propios y ajenos, reconociendo y explicando incorreccionesde concordancia, régimen verbal, ambigüedades semánticas, etc.1.2. Utiliza la terminología gramatical adecuada para la explicación lingüística de los textos.

Page 121: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

to gramatical para el uso correcto de la lengua. 2. Reconocer e identificar los rasgos característicos de las categorías gramaticales: sustantivo, adjetivo, verbo,pronombres, artículos y determinantes, explicando sus usos y valores en los textos.

2.1. Identifica y explica los usos y valores del sustantivo en un texto, relacionándolo con la intención comunicativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situa-ción comunicativa: audiencia y contexto.2.2. Identifica y explica los usos y valores del adjetivo en un texto, relacionándolo con la intención co-municativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación comunicativa: audiencia y contexto.2.3. Identifica y explica los usos y valores del verbo en un texto, relacionándolo con la intención comu-nicativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación co-municativa: audiencia y contexto.2.4. Identifica y explica los usos y valores de los pronombres en un texto, relacionándolo con la inten-ción comunicativa del emisor y la tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación comunicativa: audiencia y contexto.2.5. Identifica y explica los usos y valores del artículo determinado e indeterminado y de todo tipo de determinantes, relacionando su presencia o ausencia con la intención comunicativa del emisor y la tipo-logía textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación comunicativa: audiencia y contexto.

3. Aplicar progresivamente los conocimientos sobre es-tructuras sintácticas de los enunciados para la realiza-ción, autoevaluación y mejora de textos orales y escri-tos, tomando conciencia de la importancia del conoci-miento gramatical para el uso correcto de la lengua.

3.1. Reconoce la estructura sintáctica de la oración simple, explicando la relación entre los diferentes grupos de palabras.3.2. Reconoce las oraciones activas, pasivas, impersonales, y medias contrastando las diferencias entre ellas en función de la intención comunicativa del texto en el que aparecen.3.3. Reconoce y explica el funcionamiento de las oraciones subordinadas sustantivas en relación con el verbo de la oración principal.3.4. Reconoce y explica el funcionamiento de las oraciones subordinadas de relativo identificando el an-tecedente al que modifican.3.5. Enriquece sus textos orales y escritos incorporando progresivamente estructuras sintácticas variadasaplicando los conocimientos adquiridos para la revisión y mejora de los mismos.

4. Reconocer los rasgos propios de las diferentes tipo-logías textuales identificando su estructura y los rasgoslingüísticos más importantes en relación con la inten-ción comunicativa.

4.1. Reconoce y explica los rasgos estructurales y lingüísticos de los textos narrativos, descriptivos, ex-positivos y argumentativos.4.2. Analiza y explica los rasgos formales de un texto en los niveles morfosintácticos, léxico-semántico y pragmático-textuales, relacionando su empleo con la intención comunicativa del emisor y el resto de condiciones de la situación comunicativa.

5. Aplicar los conocimientos adquiridos para la elabo-ración de discursos orales o escritos con adecuación, coherencia y cohesión.

5.1. Incorpora los distintos procedimientos de cohesión textual en su propia producción oral y escrita.5.2. Identifica, analiza e interpreta las formas gramaticales que hacen referencia al contexto temporal y espacial y a los participantes en la comunicación.

Page 122: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5.3. Valora los recursos expresivos utilizados por el emisor de un texto en función de su intención co-municativa y del resto de los elementos de la situación comunicativa, diferenciando y explicando las marcas de objetividad y de subjetividad y los diferentes procedimientos gramaticales de inclusión del emisor en el texto.

6. Conocer y manejar fuentes de información impresa o digital para resolver dudas sobre el uso correcto de lalengua y avanzar en el aprendizaje autónomo.

6.1. Conoce y consulta fuentes de información impresa o digital para resolver dudas sobre el uso correc-to de la lengua y para avanzar en el aprendizaje autónomo.

7. Conocer el origen y evolución de las diferentes len-guas de España y sus principales variedades dialecta-les, reconociendo y explicando sus rasgos característi-cos en manifestaciones orales y escritas y valorando la diversidad lingüística como parte del patrimonio cultu-ral de nuestro país.

7.1. Explica, a partir de un texto, el origen y evolución de las lenguas de España, así como sus principa-les variedades dialectales y valora la diversidad lingüística como parte de nuestro patrimonio cultural.

8. Reconocer los diversos usos sociales y funcionales de la lengua, mostrando interés por ampliar su propio repertorio verbal y evitar los prejuicios y estereotipos lingüísticos.

8.1. Selecciona el léxico y las expresiones adecuadas en contextos comunicativos que exigen un uso formal de la lengua, y evita el uso de coloquialismos, imprecisiones o expresiones clichés.8.2. Explica, a partir de los textos, la influencia del medio social en el uso de la lengua e identifica y re-chaza los estereotipos lingüísticos que suponen una valoración peyorativa hacia los usuarios de la len-gua.

BLOQUE 4. Educación literaria

Contenidos· Estudio de las obras más representativas de la literatura española desde la Edad Media hasta el siglo XIX, a través de la lectura y el análisis de fragmentos u

obras completas significativas.· Análisis de fragmentos u obras completas significativas desde la Edad Media al siglo XIX, identificando sus características temáticas y formales relacionándolas

con el contexto, el movimiento, el género al que pertenece y la obra del autor y constatando la evolución histórica de temas y formas.· Interpretación crítica de fragmentos u obras significativas desde la Edad Media al siglo XIX, detectando las ideas que manifiestan la relación de la obra con su

contexto histórico, artístico y cultural.· Planificación y elaboración de trabajos académicos escritos o presentaciones sobre la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XIX, obteniendo la informa -

ción de fuentes diversas y aportando un juicio crítico personal y argumentado con rigor.· Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas.· Composición de textos escritos con intención literaria y conciencia de estilo.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Realizar el estudio de las obras más re- 1.1. Lee y analiza fragmentos y obras significativas desde la Edad Media al siglo XIX.

Page 123: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

presentativas de la literatura española des-de la Edad Media hasta el siglo XIX a tra-vés de la lectura y el análisis de fragmen-tos u obras completas significativas.2. Leer y analizar fragmentos u obras completas significativas desde la Edad Media al siglo XIX, identificando sus ca-racterísticas temáticas y formales, relacio-nándolas con el contexto, el movimiento, el género a que pertenece y la obra del au-tor y constatando la evolución histórica detemas y formas.

2.1. Identifica las características temáticas y formales, relacionándolas con el contexto, movimiento y género al que pertenece y la obra del autor.2.2. Compara textos de diferentes épocas y constata la evolución de temas y formas.

3. Interpretar críticamente fragmentos u obras significativas desde la Edad Media al siglo XIX, detectando las ideas que ma-nifiestan la relación de la obra con su con-texto histórico, artístico y cultural.

3.1. Interpreta críticamente fragmentos u obras significativas desde la Edad Media hasta el siglo XIX.3.2. Detecta las ideas que manifiestan la relación de la obra con su contexto histórico, artístico y cultural.

4. Planificar y elaborar trabajos de investi-gación escritos o presentaciones sobre te-mas, obras o autores de la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XIX, obte-niendo la información de fuentes diversas y aportando un juicio crítico personal y argumentado con rigor.

4.1. Planifica la elaboración de trabajos de investigación escritos o presentaciones sobre temas, obras o autores de la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XIX.4.2. Obtiene la información de fuentes diversas.4.3. Argumenta con rigor su propio juicio crítico.

Page 124: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.5.2- Temporalización de 1º de BACHILLERATO

El Departamento decide priorizar los siguientes contenidos, esenciales en las pruebas hasta ahoraexistentes al final de la Secundaria Postobligatoria (antigua PAU). Es esencial la práctica delComentario de texto. Las modalidades textuales y sus características. La práctica de textos escritosu orales de carácter expositivo y/o argumentativo. Los contenidos lingüísticos serán evaluados entodas las evaluaciones. Mientras que se han elegido los temas de literatura más destacados de laliteratura castellana, ya que difícilmente se puede ver un temario inasumible, ciuando ademásdisponemos de media hora menos.

1ª evaluaciónLengua

• La narración, la descripción y el diálogo• Sustantivo, adjetivo determinantes y pronombres

Literatura• La literatura medieval• El Prerrenacimiento

Comentario de texto• Resumen, tema, estructura

2ª evaluaciónLengua

• La exposición y la argumentación• El verbo• El sintagma. La oración simple

Literatura• El Renacimiento: poesía, prosa y teatro

Comentario de texto• Comentario crítico (redacción de textos argumentativos deductivos)

3º evaluaciónLengua

• La oración compuesta• Los medios de comunicación de masas• Las variedades de la lengua

Literatura• El Barroco: la poesía, la prosa y el teatro• Neoclasicismo, Prerromanticismo, Romanticismo, Realismo y Naturalismo

Page 125: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.5.3- Contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de 2º de Bachillerato

BLOQUE 1. Comunicación oral. Escuchar y hablar

Contenidos· La comunicación oral no espontánea en el ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial. Su caracterización.· Comprensión y producción de textos orales procedentes de los medios de comunicación social: géneros informativos y de opinión. La publicidad.· Presentación oral: planificación, documentación, evaluación y mejora.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Escuchar de forma activa y analizartextos orales argumentativos y expositivosprocedentes del ámbito académico, perio-dístico, profesional y empresarial, identi-ficando los rasgos propios de su género,relacionando los aspectos formales deltexto con la intención comunicativa delemisor y con el resto de los factores de lasituación comunicativa.

1.1. Reconoce las distintas formas de organización del contenido en una argumentación oral, analizando los recursosverbales y no verbales empleados por el emisor y valorándolos en función de la intención comunicativa del emisor ydel resto de los factores que integran los elementos de la situación comunicativa.1.2. Analiza los recursos verbales y no verbales presentes en textos orales argumentativos y expositivos procedentesdel ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial relacionando los aspectos formales y expresivos con laintención del emisor, el género textual y el resto de los elementos de la situación comunicativa.

2. Sintetizar el contenido de textos expo-sitivos y argumentativos orales del ámbitoacadémico: conferencias y mesas redon-das; diferenciar la información relevante yaccesoria y utilizando la escucha activacomo un medio de adquisición de conoci-mientos.

2.1. Sintetiza por escrito el contenido de textos orales argumentativos y expositivos procedentes del ámbito académi-co, periodístico, profesional o empresarial y discrimina la información relevante.

3. Extraer información de textos oralesperiodísticos y publicitarios procedentesde los medios de comunicación social, re-conociendo la intención comunicativa, eltema, la estructura del contenido, identifi-cando los rasgos propios del género perio-dístico, los recursos verbales y no verba-les utilizados y valorando de forma críticasu forma y su contenido.

3.1. Interpreta diversos anuncios sonoros y audiovisuales identificando la información y la persuasión, reconociendolos elementos que utiliza el emisor para seducir al receptor, valorando críticamente la forma y el contenido y recha -zando las ideas discriminatorias.

Page 126: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

4. Realizar una presentación académicaoral sobre un tema controvertido, contra-poniendo puntos de vista enfrentados, de-fendiendo una opinión personal con argu-mentos convincentes y utilizando las Tec-nologías de la Información y la Comuni-cación para su realización, evaluación ymejora.

4.1. Planifica, realiza y evalúa presentaciones académicas orales de forma individual o en grupo sobre un tema polé-mico de carácter académico o de la actualidad social, científica o cultural, analizando posturas enfrentadas y defen -diendo una opinión propia mediante argumentos convincentes.4.2. Recopila información así como apoyos audiovisuales o gráficos consultando fuentes de información diversa yutilizando correctamente los procedimientos de cita.4.3. Clasifica y estructura la información obtenida elaborando un guión de la presentación.4.4. Se expresa oralmente con claridad, precisión y corrección, ajustando su actuación verbal y no verbal a las condi-ciones de la situación comunicativa y utilizando los recursos expresivos propios del registro formal.4.5. Evalúa sus presentaciones orales y las de sus compañeros, detectando las dificultades estructurales y expresivasy diseñando estrategias para mejorar sus prácticas orales y progresar en el aprendizaje autónomo.

BLOQUE 2. Comunicación escrita. Leer y escribir

Contenidos· La comunicación escrita en el ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial. Sus elementos. Géneros textuales. · Análisis y comentario de textos escritos del ámbito académico.· Planificación, realización, revisión y mejora de textos escritos de diferentes ámbitos sociales y académicos.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Comprender y producir textosexpositivos y argumentativos propios delámbito académico, periodístico,profesional o empresarial, identificando laintención del emisor, resumiendo sucontenido, diferenciando la idea principaly explicando el modo de organización.

1.1. Comprende el sentido global de textos escritos de carácter expositivo y argumentativo propios del ámbito acadé-mico, periodístico, profesional o empresarial identificando la intención comunicativa del emisor y su idea principal.1.2. Sintetiza textos de carácter expositivo y argumentativo propios del ámbito académico, periodístico, profesional oempresarial, diferenciando las ideas principales y las secundarias.1.3. Analiza la estructura de textos expositivos y argumentativos procedentes del ámbito académico, periodístico,profesional o empresarial e identifica los distintos tipos de conectores y organizadores de la información textual.1.4. Produce textos expositivos y argumentativos propios usando el registro adecuado a la intención comunicativa,organizando los enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas ortográficas y gramaticales.Revisa su producción escrita para mejorarla.

2. Escribir textos expositivos y argumen-tativos propios del ámbito académico conrigor, claridad y corrección, empleandoargumentos adecuados y convincentes yajustando su expresión a la intención co-municativa y al resto de las condicionesde la situación comunicativa.

2.1. Desarrolla por escrito un tema del currículo con rigor, claridad y corrección ortográfica y gramatical, aplicandolos conocimientos gramaticales y pragmáticos para mejorar la expresión escrita.2.2. En sus producciones escritas ajusta su expresión a las condiciones de la situación comunicativa (tema, ámbitodiscursivo, tipo de destinatario, género textual…), utiliza los recursos expresivos propios del registro formal y evitael uso de coloquialismos. 2.3. Evalúa sus propias producciones escritas y las de sus compañeros, reconoce las dificultades estructurales y ex-presivas, recurriendo a obras de consulta tanto impresas como digitales para su corrección y diseñando estrategiaspara mejorar su redacción y avanzar en el aprendizaje autónomo.

3. Realizar trabajos académicos individua- 3.1. Realiza trabajos académicos individuales y en grupo sobre un tema controvertido del currículo o de la actualidad

Page 127: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

les o en grupo sobre temas polémicos delcurrículo o de la actualidad social, cientí-fica o cultural planificando su realización,contrastando opiniones enfrentadas, de-fendiendo una opinión personal y usandolas Tecnologías de la Información y la Co-municación para su realización, evaluaci-ón y mejora.

social, cultural o científica planificando su realización, fijando sus propios objetivos, contrastando posturas enfrenta-das organizando y defendiendo una opinión propia mediante distintos tipos de argumentos. 3.2. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para documentarse, consultando fuentes diversas,evaluando, contrastando, seleccionando y organizando la información relevante mediante fichas- resumen. 3.3. Respeta las normas de presentación de trabajos escritos: organización en epígrafes, procedimientos de cita, notasa pie de página, bibliografía...

4. Analizar textos escritos argumentativosy expositivos propios de los ámbitos acadé-mico, periodístico, profesional o empre-sarial, identificando sus rasgos formalescaracterísticos y relacionando sus caracte-rísticas expresivas con la intención comu-nicativa y con el resto de los elementos dela situación comunicativa.

4.1. Describe los rasgos morfosintácticos, léxico-semánticos y pragmático-textuales presentes en un texto expositivoo argumentativo procedente del ámbito académico, periodístico, profesional o empresarial, utilizando la terminologíagramatical adecuada poniendo de manifiesto su relación con la intención comunicativa del emisor y con los rasgospropios del género textual. 4.2. Reconoce, describe y utiliza los recursos gramaticales (sustitución pronominal, uso reiterado de determinadasestructuras sintácticas, correlación temporal,…) y léxico-semánticos (sustitución por sinónimos, hipónimos e hiperó-nimos, reiteraciones léxicas…) que proporcionan cohesión a los textos escritos. 4.3. Reconoce y explica los distintos procedimientos de cita (estilo directo, estilo indirecto u estilo indirecto libre ycita encubierta) presentes en textos expositivos y argumentativos, y reconociendo su función en el texto.

BLOQUE 3. Conocimiento de la lengua

ContenidosLa palabra· Análisis y explicación del léxico castellano y de los

procedimientos de formación.· El adverbio. Tipología y valores gramaticales.· Las preposiciones, conjunciones e interjecciones. Ti-

pología y valores gramaticales. · Observación, reflexión y explicación del significado

de las palabras. Denotación y connotación.

Las relaciones gramaticales· Observación, reflexión y explicación de las estructuras sintácticas simples y complejas. Conexiones

lógicas y semánticas en los textos.

El discurso· Normas ortográficas y gramaticales.· Observación, reflexión y explicación de las diferentes

formas de organización textual de textos procedentesde diferentes ámbitos. La intertextualidad.

· Identificación y uso de los recursos expresivos que

Las variedades de la lengua· Conocimiento y explicación del español actual. El español en la red. La situación del español en el

mundo. El español de América.

Page 128: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

marcan la objetividad y la subjetividad. · Observación, reflexión y explicación de la deixis

temporal, espacial y personal.Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Reconocer y explicar el proceso de forma-ción de las palabras en español, aplicando losconocimientos adquiridos para la mejora,comprensión y enriquecimiento del vocabula-rio activo.

1.1. Explica los procedimientos de formación de las palabras diferenciando entre raíz y afijos y explicando su sig -nificado. 1.2. Reconoce y explica la procedencia grecolatina de gran parte del léxico español y valora su conocimiento parala deducción del significado de palabras desconocidas.

2. Reconocer e identificar los rasgos caracte-rísticos de las categorías gramaticales, expli-cando sus usos y valores en los textos.

2.1. Identifica y explica los usos y valores de las distintas categorías gramaticales, relacionándolos con la intenci-ón comunicativa del emisor, con la tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situacióncomunicativa: audiencia y contexto. 2.2. Selecciona el léxico y la terminología adecuados en contextos comunicativos que exigen un uso formal y es-pecializado de la lengua, evitando el uso de coloquialismos, imprecisiones o expresiones clichés.

3. Identificar y explicar los distintos nivelesde significado de las palabras o expresionesen función de la intención comunicativa deldiscurso oral o escrito en el cual aparecen.

3.1. Explica con propiedad el significado de palabras o expresiones, diferenciando su uso denotativo y connotati -vo y relacionándolo con la intención comunicativa del emisor. 3.2. Reconoce, analiza e interpreta las relaciones semánticas entre las palabras (sinonimia, antonimia, hiperoni -mia, polisemia y homonimia) como procedimiento de cohesión textual.

4. Observar, reflexionar y explicar las distin-tas estructuras sintácticas de un texto seña-lando las conexiones lógicas y semánticasque se establecen entre ellas.

4.1. Reconoce las diferentes estructuras sintácticas explicando la relación funcional y de significado que estable-cen con el verbo de la oración principal, empleando la terminología gramatical adecuada.

5. Aplicar los conocimientos sobre estructu-ras sintácticas de los enunciados para la reali-zación, autoevaluación y mejora de textosorales y escritos, además de tomar concienciade la importancia del conocimiento gramati-cal para el uso correcto de la lengua.

5.1. Enriquece sus textos orales y escritos, incorporando estructuras sintácticas variadas y aplicando los conocimi-entos adquiridos para la revisión y mejora de los mismos. 5.2. Aplica los conocimientos adquiridos sobre las estructuras sintácticas de los enunciados para la realización, au-toevaluación y mejora de los propios textos orales y escritos, tomando conciencia de la importancia del conocimi-ento gramatical para el uso correcto de la lengua.

6. Aplicar los conocimientos sobre el funcio-namiento de la lengua a la comprensión, aná-lisis y comentario de textos de distinto tipoprocedentes del ámbito académico, periodís-tico,profesional y empresarial,relacionando los usos lingüísticos (marcas de

6.1. Reconoce, analiza y explica las características lingüísticas y los recursos expresivos de textos procedentes delámbito académico, periodístico, profesional y empresarial, relacionando los usos lingüísticos con la intención co-municativa del emisor y el resto de los elementos de lasituación comunicativa y utilizando el análisis para profundizar en la comprensión del texto.6.2. Aplica los conocimientos sobre el funcionamiento de la lengua a la comprensión, análisis y comentario detextos de distinto tipo procedentes del ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial, relacionando losusos lingüísticos (marcas de objetividad ysubjetividad; referencias deícticas temporales, espaciales y personales y

Page 129: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

objetividad y subjetividad;referencias deícticas temporales, espaciales ypersonales y procedimientos de cita) con laintención comunicativa del emisor y el restode los elementos de la situacióncomunicativa.

procedimientos de cita) con la intención comunicativa del emisor y el resto de los elementos de la situación comu-nicativa.6.3. Reconoce y explica los distintos procedimientos de inclusión del emisor y receptor en el texto. 6.4. Reconoce y explica en los textos las referencias deícticas, temporales, espaciales y personales. 6.5. Reconoce, explica y utiliza los distintos procedimientos de cita. 6.6. Revisa textos escritos propios y ajenos, reconociendo y explicando sus incorrecciones (concordancias, régi-men verbal, ambigüedades sintácticas, coloquialismos, etc.) con criterios gramaticales y terminología apropiadacon objeto de mejorar la expresión escrita y avanzar en el aprendizaje autónomo.

7. Explicar la forma de organización internade los textos expositivos y argumentativos.

7.1. Reconoce, explica y utiliza en textos propios y ajenos las diferentes formas de estructurar los textos expositi-vos y argumentativos.

8. Reflexionar sobre la relación entre los pro-cesos de producción y recepción de un texto,reconociendo la importancia que para sucomprensión tienen los conocimientos previ-os que se poseen a partir de lecturas anterio-res que se relacionan con él.

8.1. Expresa sus experiencias lectoras de obras de diferente tipo, género, etc. y sus experiencias personales, relaci -onándolas con el nuevo texto para llegar a una mejor comprensión e interpretación del mismo.

9. Conocer la situación del español en elmundo, sus orígenes históricos y sus rasgoscaracterísticos, y valorando positivamentesus variantes.

9.1. Conoce la situación actual de la lengua española en el mundo diferenciando los usos específicos de la lenguaen el ámbito digital.9.2. Conoce los orígenes históricos del español en América y sus principales áreas geográficas reconociendo en untexto oral o escrito algunos de los rasgos característicos y valorando positivamente sus variantes.

BLOQUE 4. Educación literaria

Contenidos· Estudio de las obras más representativas de la literatura española del siglo XX hasta nuestros días. · Análisis de fragmentos u obras completas significativas del siglo XX hasta nuestros días. · Interpretación crítica de fragmentos u obras completas significativas del siglo XX hasta nuestros días. · Planificación y elaboración de trabajos académicos escritos o presentaciones sobre temas, obras o autores de la literatura del siglo XX hasta nuestros días.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables1. Conocer los aspectos temáticos y formalesde los principales movimientos literarios delsiglo XX hasta nuestros días, así como losautores y las obras más significativos.

1.1. Desarrolla por escrito con coherencia y corrección las características temáticas y formales de los principalesmovimientos del siglo XX hasta nuestros días, mencionando los autores y obras más representativos.

2. Leer y analizar textos literarios representa-tivos de la historia de la literatura del sigloXX hasta nuestros días, identificando las ca-

2.1. Analiza fragmentos literarios, o en su caso obras completas, del siglo XX hasta nuestros días, relacionando elcontenido y las formas de expresión con la trayectoria y estilo de su autor, su género y el movimiento literario alque pertenece.

Page 130: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

racterísticas temáticas y formales y relaci-onándolas con el contexto, el movimiento, elgénero al que pertenece y la obra del autor yconstatando la evolución histórica de temas yformas.

2.2. Compara distintos textos de diferentes épocas describiendo la evolución de temas y formas.

3. Interpretar de manera crítica fragmentos uobras de la literatura del siglo XX hasta nues-tros días, reconociendo las ideas que manifi-estan la relación de la obra con su contextohistórico, artístico y cultural.

3.1. Interpreta de manera crítica fragmentos u obras completas significativos de la literatura del siglo XX hastanuestros días, reconociendo las ideas que manifiestan la relación de la obra con su contexto histórico, artístico ycultural.

4. Desarrollar por escrito un tema de la histo-ria de la literatura del siglo XX hasta nuestrosdías, exponiendo las ideas con rigor, claridady coherencia y aportando una visión personal.

4.1. Desarrolla por escrito un tema de la historia de la literatura del siglo XX hasta nuestros días, exponiendo lasideas con rigor, claridad, coherencia y corrección y aportando una visión personal.

5. Elaborar un trabajo de carácter académicoen soporte papel o digital sobre un tema delcurrículo de literatura consultando fuentes di-versas, adoptando un punto de vista crítico ypersonal y utilizando las tecnologías de la in-formación.

5.1. Lee textos informativos en papel o en formato digital sobre un tema del currículo de literatura del siglo XXhasta nuestros días, extrayendo la información relevante para ampliar conocimientos sobre el tema.

Page 131: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.5.4- Temporalización de 2º de BACHILLERATO:

1ª Evaluación:TEMAS DE LENGUA -Repaso morfología *La palabra. Estructura de la palabra. Las unidades lingüísticas.*Niveles del lenguaje.*Categoría gramatical y flexión posible. Morfología verbal y perífrasis. Locuciones gramaticales.Valores de se.* Lingüística textual (oración simple).EL COMENTARIO DE TEXTO:*Modalidades textuales (repaso)-Tipología textual: textos periodísticos y científico-divulgativos.TEMAS DE LITERATURA :

* Poesía de fin de siglo: Modernismo y 98 (tema 1)

*Narrativa de fin de siglo: Grupo del 98 (tema 7)

*El teatro hasta 1936 (tema 12)

*Las vanguardias (tema 2).

*El Grupo poético del 27 (tema 3).

2ª evaluación:TEMAS DE LENGUA-Oración simple: tipos de sintagma y funciones. Clasificación. -Oración compuesta: tipos y funciones. Nexos: categoría y función. EL COMENTARIO DE TEXTO:*Tipología textual: textos académicos humanísticos

TEMAS DE LITERATURA:

* La poesía de los años 40 y 50 (tema 4)

*La poesía de los 60:Grupo poético de los 50 o Generación de Medio Siglo (tema 5)

*Narrativa de los años 40 y 50 (tema 8)

*La renovación narrativa en los años 60 (tema 9)

3ª evaluación:TEMAS DE LENGUA: *Léxico: la formación del léxico del castellano.*Semántica: el signo lingüístico, el significado de las palabras, cambios de significación, loscampos semánticos y los semas.EL COMENTARIO DE TEXTO:-Realización de comentarios de texto completos.

TEMAS DE LITERATURA:

*Narrativa hispanoamericana: el realismo mágico (tema 11)

*Tendencias poéticas a partir de 1970 (tema 6)

*Tendencias narrativas a partir de los 70 (tema 10)

*El teatro desde 1940 a 1970 (tema 13)

Page 132: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.6- Procedimentos e instrumentos de evaluación.

· Examenes escritos: Uno de comentario de texto y otro de contenidos lingüísticos (no entrarán lostemas de literatura, ni la expresión escrita, que se harán en otra clase). Y otro de aspectos literarios.En 1º de Bachillerato se hará un examen aparte de la lectura; mientras que en 2º se incluirá lalectura obligatoria en el examen de literatura (preguntas teóricas de literatura, preguntas decomprensión-interpretación de la lectura y expresion escrita sobre algún tema relacionado condicha lectura obligatoria).· Para poder hacer media entre los exámenes de una evaluación, la nota mínima de cada uno ha deser un cuatro (4). En caso de que se suspenda una evaluación o dos, se recuperara en junio, en unexamen final de dos opciones, una más lingüística y otra opción más literaria, a elegir o segúnaquella parte que se deba recuperar a criterio del profesor.· Aquellos alumnos que tengan las tres evaluaciones suspendidas deberán presentarse al examenextraordinario de septiembre.No tendrán opción a hacerlo en el global de junio, excepto si quieren descargarse de las lecturasque tengan suspendidas.· El trabajo en clase y en casa supondrá un 10% de la nota en 1º de bachillerato y en 2º podráayudar al redondeo de la nota de la media de los exámenes, puesto que en el boletín no puedenfigurar los decimales obtenidos.· El examen es el instrumento de evaluación esencial. Estos exámenes son textos de producciónpropia y deben ajustarse a las propiedades textuales y a la corrección gramatical y ortográfica. Esun criterio de evaluación mínimo. Por lo tanto, pueden descontarse hasta tres puntos por errores decoherencia, cohesión, adecuación o corrección ortográfica.· Es indispensable haber leído las obras que el departamento ha elegido como lecturas obligatoriaspara aprobar la asignatura.· Aquellos alumnos que presenten exámenes o trabajos copiados, bien sea de otros companeros,bien sea de internet (o sea, un mero cortar y pegar, sin elaboración personal ninguna), tendrán uncero en dicha prueba. Esta nota hará media con el resto de notas de la evaluación.· Ortografia: hasta 6 faltas (-1 punto sobre la calificacion global). De 7 a 10 faltas (-2 puntossobre la calificacion global). Será valorada más aquella falta que se repita después de haber sidocorregida.

8.6.1- Criterios de calificación que se aplicaránEn 1º de Bachillerato:· Todos los exámenes escritos son el instrumento básico de evaluación. Suman el 90% de la notafinal de evaluación; mientras que el 10% restante se obtiene de los ejercicios realizadosdiariamente en clase o en casa.En 2º de Bachillerato: · Todos los exámenes escritos son el instrumento de evaluación. Suman el 100% de la nota finalde evaluación. Los ejercicios realizados diariamente en clase o en casa suponen el redondeo de lanota hacia la siguiente unidad, siempre que se hagan sistemáticamente todos los ejercicios deforma correcta.

8.7- Recuperación de la materia pendienteEste curso no hay horas del Departamento destinadas al seguimiento de los alumnos con laasignatura de Lengua castellana pendiente. En los diferentes cursos, los alumnos con la asignaturapendiente serán atendidos y evaluados por la profesora que imparta la asignatura durante elpresente curso.· Por decisión del Departamento, aquellos alumnos que aprueben la 1a y la 2a evaluación de 2ºaprobarán la asignatura pendiente del curso anterior. Para aquellos alumnos que no aprueben poreste sistema se realizará un examen extraordinario que se fijará durante el segundo trimestre. Si su

Page 133: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

actitud ha sido especialmente positiva, el profesor decidirá se puede presentarse al examen final de1º de Bachillerato en junio.

8.8- Orientacions metodològiques

8.8.1- Mètodes i propostes didàctiquesLes matèries lingüístiques contribueixen de manera directa al desenvolupament de gairebé totes lescompetències clau, però especialment a la competència lingüística, la d’aprendre a aprendre i lacompetència digital, ja que en l’àmbit de llengües cal considerar l’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació com a eines imprescindibles en qualsevol dels camps d’estudi,professionals o de treball.Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit decompetències que posseeix. Les activitats d’aprenentatge han de contribuir a desenvolupar i aconsolidar les competències clau que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuaraprenent al llarg de la vida. Per desenvolupar les competències les activitats han de serdiversificades, que comportin diferents maneres o formes d’organitzar l’aula i impliquin l’ús derecursos variats, la qual cosa també suposa una adequada utilització de les TIC.

8.8.2- Recursos didàcticsEn el món actual, en constant transformació, es requereix dominar les tecnologies de la informaciói la comunicació, les quals esdevenen un element de pes i resulten cabdals en el decurs formatiudels alumnes del batxillerat. Es tracta d’un complex entramat que aboca una infinitud de missatgesorals i escrits i on es fa servir el llenguatge de maneres diferents, segons el tema i el context. Aixòmena els alumnes a comprovar la seva capacitat com a interlocutors i el seu domini en els usoslingüístics,i alhora els ajuda en la reflexió sobre la realitat i a formar-se un sentit crític.És molt important integrar diferents activitats a fi d’acostar al màxim la classe o l’examen dellengua a situacions quotidianes. Actualment, l’ensenyament d’una llengua ha d’exercitarl’activitat de producció oral, ja que els alumnes sovint es trobaran en situacions importants en quèla manera de parlar pot tenir conseqüències transcendentals.La finalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pelsaprenents, únic camí perquè les activitats es portin a terme amb alguna garantia d’èxit. La inclusióde temes de conversa o debat a l’aula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar amillorar la cultura literària i històrica dels aprenents, mentre que la introducció de qüestionspolèmiques o de temes d’actualitat servirà per consolidar la visió crítica que tan necessària és enuna societat com l’actual, saturada d’informació.Pel que fa al llibre de text, s’ha de partir de la idea que és una eina més, però no l’única i que ambtots els recursos de què avui es disposa a l’aula: pissarra digital, connexió a Internet... s’ha depensar molt bé si realment és indispensable o prescindible; en tot cas la seva tria s’ha de fer teninten compte quin és l’eix al voltant del qual es desenvolupen les unitats, com es fa la presentaciód’aspectes nous, quin tipus d’activitats proposa, les possibilitats de modificar-ne parcialment laseqüenciació per adaptar-lo al grup d’alumnes i, en general, si el plantejament metodològic s’avéamb el que s’ha acordat per ensenyar.

8.8.3 Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupamentsA l’hora de treballar, les activitats s’han de preveure diferents formes d’agrupar els alumnes i dedistribuir els espais. És important compaginar les feines dels alumnes en gran grup (aula) ambl’individual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqüència didàctica.

Page 134: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.8.4 Tractament disciplinariPer aconseguir que els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials, es fa necessàriauna coordinació dels criteris didàctics de les dues matèries basada en la coherència. És a dir, s’hade tendir a un vertader currículum integrat de llengües, ja que les matèries de llengua castellana iliteratura i llengua catalana i literatura comparteixen el mateix enfocament dirigit a millorar lacompetència lingüística dels alumnes. Per això, la coordinació entre els departaments esdevéobligatòria per evitar les repeticions innecessàries de continguts i, alhora, fer que els alumnessiguinconscients que poden aprofitar el que saben d’una llengua per a l’altra.S’ha de planificar, per tant, l’ensenyament d’aquestes dues llengües de manera coordinada. Convécompartir què s’entén per ensenyar llengua i arribar a acords sobre què cal ensenyar perquè elsaprenents siguin capaços d’usar-les per comunicar-se i per aprendre. Així, la capacitat d’emprar-leses desenvolupa de manera compartida des de les dues matèries lingüístiques i es complementenamb els aprenentatges específics de cada una. Els objectius, que han de ser específics de cadamatèria, han de fer referència al desenvolupament de les competències clau, a la capacitat de saberfer amb la llengua que aprenen: seleccionar, interpretar, relacionar, anticipar, generalitzar, i tambéexposar, explicar i convèncer o argumentar, entre altres.És més, la coordinació no és exclusiva entre els departaments de llengües sinó que s’ha de ferextensiva a tots els professors, que han d’entendre que la competència comunicativa s’ha detreballar i avaluar des de totes les matèries.

8.8.5 AvaluacióAprendre no és la simple acumulació de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitatd’utilitzar-los. En plantejar l’avaluació sumatòria, el criteri bàsic ha de ser la capacitatcomunicativa, més concretament la necessària per al desenvolupament de les activitatsd’aprenentatge. L’avaluació de l’aprenentatge ha de ser contínua.Les activitats d’avaluació han de ser coherents amb l’enfocament competencial. S’han de mesurarles competències per mitjà d’activitats en què els alumnes hagin de triar els coneixements, lesdestreses i les actituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i explicar el procésque han emprat en la resolució. També implica emfatitzar-la mobilització dels diversosconeixements adquirits davant situacions noves, tot i que, similars a les treballades a l’aula.Les dades sobre el progrés dels estudiants obtingudes a través de tasques d’avaluació formal,exàmens o altres formats, s’han de complementar amb activitats d’avaluació semiformal oinformal, com ara l’observació sistematitzada de l’actuació dels estudiants durant les activitatsd’aprenentatge, la valoració de dossiers de treballs o d’altres.Perquè les tasques d’avaluació formal acompleixin la funció d’aclarir les prioritats de la matèria,és essencial que incloguin, a més dels escrits, tasques d’avaluació de les competències oralsproductives.Per objectivar el grau d’assoliment en cada àmbit de comunicació, oral i escrita, es poden fer servirdiferents instruments d’observació, com ara les llistes de control o les graelles d’observació. Elportafolis europeu de llengües ofereix un conjunt de descriptors de competències d’inestimablevalor per a l’aprenent i per als professors.Les activitats d’avaluació formativa o formadora són essencials perquè els professors puguinajustar progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè els alumnesesdevenguin agents del seu progrés.Les activitats d’autoavaluació i co-avaluació, a més, són essencials per al desenvolupament del’autonomia de l’aprenent, i li han de permetre fixar-se fites realistes d’aprenentatge, i planificar iexecutar les accions convenients i necessàriesper aconseguir-les. Aquests tipus d’activitats, aplicades al sistema d’avaluació sumatòria, sónespecialment profitoses. Per tant, cal compartir amb els alumnes el procés avaluador i fer-lospartícips i protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

Page 135: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.8.6 El paper dels docentsÉs tasca dels professors orientar les activitats d’aula i proposar actuacions d’abast més ampli enuna organització flexible i dinàmica. L’ensenyant ha d’acostar l’aprenent a la realitat social icultural que l’envolta. En una societat on cada vegada hi ha més presència de les tecnologies de lainformació i la comunicació, el docent passa a ser gairebé un dinamitzador de les classes. Ha dedonar a conèixer al grup els objectius i els elements que han de permetre l’avaluació i ha d’ajudarels alumnes a autoavaluarse i a reflexionar sobre el propi aprenentatge. Perquè això sigui possible,els docents han de reflexionar sobre quina importància tenen les tècniques de gestió d’aula id’ensenyament, sobre la capacitat de proposar activitats no sempre previstes i sobre quin és elrendiment després d’analitzar els resultats dels aprenentatges dels alumnes.Convé reconèixer el propi estil d’ensenyament, valorar la capacitat pròpia per dur a terme demanera adequada una avaluació formativa i continuada, i per transmetre informació, actitudspositives envers l’aprenentatge, i valors per a la convivència. Els professors, a més, han dereflexionar sobre com aprofitar millor la capacitat que tenen per transmetre l’admiració perl’estètica dels textos literaris i quina capacitat poden usar a l’aula per individualitzarl’ensenyament a fi d’atendre millor la diversitat.És també funció del docent oferir eines que permetin als alumnes seleccionar i gestionar les fontsd’informació que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al seu abast ara i tambéles que es puguin donar en el futur.Les programacions didàctiques han de preveure la revisió del procés d’ensenyamentaprenentatge itambé de l’avaluació i s’han de redactar d’acord amb les línies pedagògiques que prèviaments’hagin acordat. Així, a fi de garantir la coordinació didàctica i organitzativa, les modificacionsque facin els professors i que figurin en la programació d’aula s’han de comunicar al departamentper valorar-les i per decidir sobre la incorporació d’aquestes a la programació. S’ha de tenir encompte, en qualsevol cas, que les decisions metodològiques i organitzatives han de ser coherentsamb els objectius que es volen assolir.

8.8.7 Participació de les famíliesA més dels alumnes i dels professors, el tercer pilar de l’educació recau en les famílies. Pergarantir una evolució positiva del procés educatiu, els pares i tutors legals han de mantenircontacte amb els professors corresponents, a més de participar i donar suport a l’aprenentatge delsfills o tutelats. Alhora, han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i promoció del curssegons el centre. També és necessària la col·laboració en les mesures de suport o reforç queadoptin els centresper facilitar el seu progrés educatiu.Tenint en compte, però, que els alumnes del batxillerat ja es troben en una etapa d’ensenyament noobligatori, el paper de les famílies varia respecte de l’etapa de l’educació secundària obligatòria,perquè s’estan avaluant uns alumnes més madurs, més autònoms i que han d’anar assolintresponsabilitats a poc a poc. La contribució de l’entorn familiar en el procés de consolidació delshàbits de lectura, estudi i disciplina, així com les condicions necessàries per a l’eficaç aprofitamentdel aprenentatge és cabdal per a l’assoliment del grau de formació, maduresa intel·lectual,coneixements i habilitats que permetin als seus fills incorporar-se a la vida adulta ambresponsabilitat i competència.

Page 136: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

8.9- Materials, recursos didactics i llibres de text

Llibres de text1r Batxillerat· Libro de Texto: Lengua Castellana y Literatura 1. Editorial Casals

2n Batxillerat: No hay libro de Texto. Las profesoras pasarán material en papel o bien a través delAula Virtual o de Edmodo.

LECTURES OBLIGATÒRIES BATXILLERAT

1ª AVAL

1r BACH. ROJAS, F. La Celestina. (Adaptación de E. Alonso). Ed Vicens Vives

2n BACH. Gª LORCA, F. La casa de Bernarda Alba. Ed Anaya Didáctica. PDF

2ª AVAL

1r BACH. CHACÓN, D. La voz dormida. Ed Debolsillo

2n BACH SENDER, R.J. Requiem por un campesino español Editorial Planeta

3ª AVAL

1r BACH. Elegir entre:

CALDERÓN DE LA BARCA: La vida es sueño. Ed ANAYA didact. PDF

LOPE DE VEGA, F.: El perro del hortelano. Ed Austral.

2n BACH ESQUIVEL, L. Como agua para chocolate Ed. Debolsillo PDF

LITERATURA UNIVERSAL

(Optativa) LECTURAS OBLIGATORIAS:

1ª aval. SÓFOCLES: Antígona. Ed. RBA-La Magrana (en català)o Edicions 62; o Ed. DeBolsillo o Gredos (encastellà).

Las lecturas de las siguientes evaluaciones quedan pendiente, a la espera de las directrices de laUIB.

Page 137: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

9.- Anexos- En aquestos Anexos se incorporan a la programación de las asignaturas optativas delDepartamento de Lengua Castellana y Literatura:

9.1- Proyecto de 1º de ESO: “La tribu educa: descubriendo a nuestros abuelos”.

1.- Introducción: EN CONSTRUCCIÓNLa programación de cualquier proyecto ha de ser abierta. La programación es, sobre todo, un

documento vivo, siempre en construcción. Como en un viaje, sabemos hacia dónde queremos ir,

incluso por qué, pero hemos de ir trazado el itinerario y, sobre todo, hemos de tener en cuanta a

nuestros compañeros de viaje, es más, los protagonistas del proyecto: nuestros alumnos.2- REQUISITOS: Un cuatrimestre. 15 alumnos. Desdoblamiento con el D. O.

3- OBJETIVOS:* Trabajar con la lengua: hablar/escuchar escribir/leer. Aprender a hablar por turno, escucha activa.Comprensión y expresión oral y escrita.* La descripción: observar, seleccionar, pintar con palabras. Palabras y formas que describen.* La entrevista: diálogo activo, escucha más activa aún. Formas de cortesía y colaboración.* Conocer otros puntos de vista.* Favorecer la tolerancia y la multiculturalidad.- AC/CA. Aprender a cooperar- TIC: edición de videos- TIC: tratamiento de textos. Presentación.- Posible difusión del taller: proyección o/y mesa redonda.

4- COMPETENCIAS BÁSICAS:Las competencias trabajadas del currículo serán las siguientes:

a) Comunicación lingüística.

c) Competencia digital.

d) Aprender a aprender.

e) Competencias sociales y cívicas.

g) Conciencia y expresiones culturales.

5- FASES:

1ª FASE: Denominación y diseño

* NOMBRE DEL PROYECTO: La tribu educa. Descubierta sobre nuestros abuelos.* DEPARTAMENTOS IMPLICADOS: Aunque no es un proyecto en el sentido estricto, podemospedir colaboración a otros departamentos, especialmente al de Informática (TIC: edición devideos...)* PRODUCTO FINAL: Video de cada grupo con entrevistas. Cuaderno de Bitácora del proyecto.Acto público de proyección y/o mesa redonda.

Page 138: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

2ª FASE: Criterios de evaluación

* JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO y relación con el curriculum.- Trabajo en grupos AC/CA. Respeto entre iguales.- Práctica de expresión oral.- Apredizaje de la descripción y de todos sus mecanismos.- Conocimiento del género periodístico de la entrevista.- Uso de las TIC.- Valoración de las diferencias entre generaciones o entre las diferentes culturas.

* Pregunta guía: En este proyecto del curso los estudiantes investigarán para tratar de responder ala pregunta: “¿Crees que los demás nos ayudan a educarnos? Si nuestra familia es tanimportante, ¿conoces la vida de tus antepasados más recientes?”Esta pregunta abrirá las siguientes líneas de investigación:

• No somos setas ¿Sabemos cómo fue la infancia de nuestros abuelos?• ¿Cómo fue la relación con sus padres?• ¿Pudieron estudiar? ¿Hasta qué edad?¿Cómo era su escuela?• ¿Qué trabajos fueron los primeros que realizaron? ¿En qué gastaban el dinero?• ¿Cómo eran sus costumbres, su ocio (bailes, juegos, excursiones)?• ¿Cómo era su forma de «ligar»? ¿Cómo se relacionaban con personas del sexo opuesto?• ¿Cómo es su relación con sus hijos?• ¿Y con sus nietos?• ¿Qué añoran de su juventud? ¿Qué echan a faltar actualmente? • ¿Qué ventajas tiene la juventud actual?

* Instrumentos de evaluaciónIndicadores de evaluación del Proyecto 1:

• Leer y comprender textos periodísticos de información y de opinión• Conocer e identificar los distintos géneros periodísticos• Comprender sencillas instrucciones orales sobre tareas a desarrollar• Buscar, seleccionar y elaborar información pertinente• Describir lugares y personas utilizando un léxico apropiado y rico• Reconocer los adjetivos entre las distintas clases de palabras• Redactar con coherencia, cohesión y adecuación al contexto• Identificar y reconocer los distintos tipos de textos dialogados• Respetar las normas ortográficas en las frases interrogativas• Reconocer las distintas modalidades de la oración y usarlas con propiedad• Leer y comprender textos discontinuos (PISA) que incluyan interpretación de gráficos• Conocer y saber usar el lenguaje periodístico de la televisión• Utilizar la cortesía verbal con corrección y adecuación• Discernir los datos más importantes de una exposición oral y ser capaz de ponerlos por

escrito• Identificar el verbo entre otras clases de palabras• Conocer la relación entre grafía y sonido en castellano• Valorar la importancia de respetar las normas ortográficas• Trabajar en equipo colaborando con los compañeros• Valorar y respetar las diferencias culturales y de género

Instrumentos de evaluación• Diario de aprendizaje• Observación diaria• Proyección de los videos.

Page 139: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

• Autoevaluación- Coevaluación.• Rúbricas (anexos)

3ª FASE

TAREAS (Título de cada capítulo)

Tarea 1: PresentaciónActividades del profesor

1- Justificación y selección del Proyecto y del producto final.2- Justificación de la metodología y creación de los equipos de trabajo ACCA . 1ª selección.(alumnos ABBC)3- Creación de un blog

Actividades de los alumnos:Tarea 2: La descripción

1- Búsqueda de fotografías de sus abuelos.2- Descripción en grupo.3- Aspectos técnicos de la descripción.

• Textos descriptivos. La descripción de lugares y de personas.• Léxico descriptivo. Clases de palabras: el adjetivo. • Figuras literarias: comparación y metáfora. Denotación y connotación.• ¿Qué significa escribir bien? (coherencia, cohesión y adecuación)

El primer paso para leer imágenes es saber hacer una buena descripción. Por eso habrá que

sistematizar la observación, por ejemplo, si se trata de una fotografía de un paisaje partiendo del

primer plano más cercano al observador y continuar por el plan del medio y por el plan del fondo.

Otro criterio sería describir los elementos de derecha a izquierda o de arriba abajo. Es importante

observar y describir las fotografías en grupo, puesto que se obtiene un volumen de información

más grande y más detallada.

Tarea 2: La entrevista. Tipos de entrevistas.

Aspectos técnicos:¿Qué cambios se producen en la sociedad entre las diferente generaciones? Nos acercamos aeste género periodístico: Entrevista.La primera tarea de este proyecto será elaborar una preguntas tipo para la entrevista en el quemostraremos cómo ha sido la vida de nuestros mayores, cómo es su visión y −sobre todo− cómoha cambiado la vida con la llegada de tantos avances técnicos. Los estudiantes pueden elegir elformato (vídeo, presentación de diapositivas con fotos y textos...)Para ello necesitaremos conocer los siguientes contenidos:

• Géneros de información periodísticos. La entrevista.

• Visionado de entrevistas y lectura de entrevistas interesantes.

• Textos de uso cotidiano: instrucciones.

Page 140: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

• Textos dialogados.

• Estructura de la entrevista: a la búsqueda de la entrevista perfecta.

• Pronombres interrogativos.

• La ortografía del diálogo

Visionado de entrevistas (Salvados Jordi Évole entrevista a Mujica)

Tarea 3: El guión de la entrevista ¿Cómo confeccionar el guión del video (story board)?¿Cómo planificar un video?

La siguiente tarea que plantearemos al alumnado es la elaboración de un guión técnico para hacerla entrevista. Debemos mostrar un lugar que se pueda identificar con el personaje entrevistado.Pensar el tipo de planos que serán adecuados.Para llevarla a cabo los alumnos necesitarán conocer:

• El lenguaje cinematográfico: tipos de planos.• ¿Qué es un story board?• Búsqueda e interpretación de la información. Valoración de los datos recogidos.

Tarea 4: Filmación con el móvil de la entrevista.

Esta actividad, como es lógico deberá hacerse fuera del aula. Individualmente o en parejas o el

grupo entero.

Tarea 5 Proyección para el grupo y elección de los más interesantes.

Tarea 6 (Final de cuatrimestre o de curso) Actividades con las familias. Proyección de los mejores

videos y/o mesa redonda• La cortesía verbal. Modos del verbo

• Tratamiento de la información

6- PROPUESTAS METODOLÓGICAS

a) El diálogo, la escucha activa en el aula para construir conocimiento de forma compartida, hay

que activar la comunicación, el diálogo y la discusión en pequeño y gran grupo en el aula. La

construcción compartida del conocimiento a través del diálogo y la discusión favorece que el

grupo aporte nuevas razones y nuevas evidencias que son examinadas para dar lugar a un nuevo

razonamiento.

El aula se convierte en un espacio discursivo para examinar puntos de vista, para intercambiar y

construir nuevas ideas.

b)La entrevista es una fuente oral que permite reconstruir el pasado mediante la información que

aportan las experiencias personales de testigos directos. La entrevista que se propone hacer a los

abuelos y abuelas permite recuperar la memoria colectiva a través de la reconstrucción de aspectos

diversos de la vida cotidiana de las personas que vivieron bajo el franquismo: la familia, el trabajo,

las costumbres, las modas, etc. Además de una técnica para obtener información, la entrevista

Page 141: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

pretende acercar los niños a las vivencias de sus abuelos y abuelas y generar empatía para dar

valor a sus testigos. La fase de preparación de la entrevista es muy importante.

7- Temporalización de las tareas y actividades:* en realidad serán pocas horas (18 h lectivas) lo que quiere decir que las instrucciones deben sermuy precisas.

SESIÓN ACTIVIDAD

1 Presentación del taller. Creación de los equipos de trabajo. Elección del familiar alque se le realizará la entrevista.

2 La descripción de lugares y personas: búsqueda de fotografías. Actividades del blogrelacionadas con este tipo de descripciones.

3 El lenguaje en la descripción: el adjetivo. Grados del adjetivo. Adjetivos explicativosy especificativos.

4 Recursos literarios en la descripción: enumeraciones, comparaciones y metáforas.

5 Revisión en grupo de las descripciones realizadas en casa. Revisión de los posibleserrores de coherencia, cohesión y adecuación.

6 Elección de una descripción por grupo y lectura de la misma al resto de los grupos.Autoevaluación de alumnos con rúbrica.

7 La entrevista: características y tipos. Estructura de las entrevistas.

8 Lectura de entrevistas interesantes y actividades sobre las mismas.

9 Lectura de entrevistas interesantes y actividades sobre las mismas.

10 Visionado de la entrevista de Jordi Évole a José Mújica en Salvados.

11 Actividades sobre el vídeo.

12 Elaboración de una entrevista imaginaria por grupo a un personaje seleccionado porellos.

13 Lectura de las entrevistas al resto de los grupos. Autoevaluación con rúbrica.

14 Elaboración de la batería de preguntas para la entrevista al familiar elegido por losalumnos.

15 El lenguaje cinematográfico: tipos de plano. Guión técnico y story board.Elaboración del guión técnico de la entrevista.

16 Elaboración del guión técnico de la entrevista.

17 Visionado de las entrevistas grabadas por los alumnos y elección de las másinteresantes.

18 Rúbrica de autoevaluación y valoración del proyecto.

8- Fuentes de información

Materiales necesarios

- videos seleccionados

- págs web

- fotocopias.

Page 142: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

RÚBRICA PARA LA EVALUACIÓN DEL TRABAJO COOPERATIVO

Muy alto (10-9) Alto (8-7) Medio (6-5) Bajo (4)

Controla la eficacia del grupo.

Aporta trabajo de calidad al grupo. Se esfuerza por conseguirlo.

Trabajo con otros: escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Trata de mantener la unión del grupo.

Proporciona ideas útiles cuando participa en el grupo o con el resto de la clase.

Page 143: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

RÚBRICAS.La presente rúbrica será el instrumento de autoevaluación que van a utilizar los alumnos.Criterio para otorgar la puntuación:

Excelente: se ha conseguido el ítem de forma absoluta, siguiendo totalmente las indicaciones recibidas en clase o incluso aportanto elementos de mejora.Buena: se ha conseguido el ítem con un buen resultado.Aceptable: aunque se ha captado bien el espíritu de lo que se debía realizar, la realidad es que hay algunos errores leves y/o el producto final carece de atractivo.Mala: no se cumplen los requisitos de inicio. El desarrollo de la tarea es muy deficitario. El producto final ni se corresponde con los objetivos ni despierta ningún interés en el lector.Muy mala: no se detecta ningún interés por parte del equipo de realizar el trabajo de forma satisfactoria y el trabajo final es realmente penoso o no estáacabado o no existe.

*Rúbrica para las actividades

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Presentación general

Adecuación al formato interno propuesto (género)

Coherencia

Corrección gramatical y ortográfica

Estilo narrativo

Creatividad

Page 144: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

9.2.-Proyecto de 2º de ESO: PROGRAMACIÓ PROJECTE "MIGUEL HERNÁNDEZ"

INTRODUCCIÓ

Per al curs 2016/2017, el Departament de Llengua Castellana i Literatura juntament amb elDepartament d’Orientació del centre han engegat un projecte per tal de treballar d’una manerapràctica i creativa alguns aspectes del curriculum de la matèria.Les tres sessions setmanals que compta l’assignatura no permeten treballar amb tota la profunditatdesitjable la comprensió i l’expressió escrites ni la creativitat, i les unitats didàctiques que esdediquen al gènere líric habitualment es veuen restringides a les bases teòriques de la rima, lamètrica i una descripció superficial de les figures estilístiques. Per això, i donat que escaracterístiques principals dels gèneres literaris estan inclosos als continguts del nivell de 2ºd’ESO, la part dedicada al gènere líric es treballarà a les sessions dedicades a “PROJECTE” en elque s’ha anomenat “PROJECTE MIGUEL HERNÁNDEZ”.Es preten que l’amunat sigui capaç d’apreciar la poesia com un gènere literari en ell mateix, peròsobretot, com a mitjà propi de l’expressió d’emocions, vivències, sentiments, experiències vitals,etc.

1.OBJECTIUS

1.1. Conèixer les bases teòriques del gènere líric.1.2. Fomentar la lectura de poemes.1.3. Descobrir i utilitzar diferents tècniques creatives.1.4. A partir de noves formes creatives, experimentar que la poesia va més enllà de la paraula i laproducció literària estrictament entesa.1.5. Potenciar la creativitat.1.6. Fomentar el treball en grup a partir de les tècniques d'Aprenentatge Cooperatiu.1.7. Conèixer i reconèixer el propi món emocional.1.8. Expressar món emocional, l’experiència vital i la creació pròpies davant del grup-classe.

2. CONTINGUTS I TEMPORALITZACIÓEls continguts esmentats en el punt 1 d’aquest apartat es treballaran durant el primer trimestre,sempre des d’una perspectiva teòrico-pràctica.Els esmentats als punts 2 i 3 es treballaran a partir del segon trimestre i sempre en agrupamentsflexibles.

1. Bases teòriques de la poesia:1.1. El ritme.1.2. La rima.1.3. La mètrica.1.4. Figures estilístiques.1.5. Breu història de la poesia.1.6. Temes essencials de la poesia.2. Tècniques de creació poètica:2.1. Poesia visual.2.2. Poesia a partir d'una relaxació.2.3. Poesia a partir del treball amb els cinc sentits.2.4. Dues versions d'un mateix poema.2.5. Poesia i ritme.2.6. Interpretació lliure.3. Lectura, valoració i comentari de les feines dels companys.

Page 145: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

3. METODOLOGIA

Utilitzarem una metodologia activa i participativa que permeti l'autoconeixement a partirde l'expressió de les pròpies emocions, així com el coneixement dels companys gràcies al'oportunitat de compartir experiències creatives. D'aquesta manera es combinarà el treball creatiuindividual amb tècniques d'Aprenentatge Cooperatiu a l'hora de donar a conèixer l'experiènciapersonal.

La metodologia també serà dinàmica; es faran diferents tipus d'agrupaments depenent del'activitat que s'hagi de dur a terme.

Cada activitat estarà pautada mitjançant unes fitxes (propostes d’activitat) que es lliuraran acada grup.

Com que el projecte estreba principalment en la creativitat i l’expressió de les propies experiènciesvitals, exceptuant els continguts teòrics, els aspectes procedimentals i metidològics d’aquestaprogramació resten oberts a la dinàmica de cada un dels grups de treball.

No obstant, s’ha elaborat un repertori d’activitats pràctiques que servirà de guia inicial al projecte,però que queden prou oberts a modificació segons els interessos i la dinàmica d’aquestes activitats.

4. AVALUACIÓ

Criteris d'avaluacióBàsicament es valoraran la participació i l'esforç.Fomentarem l'autoavaluació a partir de la revisió quinzenal que cada grup farà del seu procés.També s'avaluarà un diari de classe que els alumnes elaboraran a partir de cada sessió setmanal ique es sotmetrà a revisió periòdica.El producte final serà una carpeta, dissenyada per cada grup, on inclouran els resultats del seuprocés creatiu.Així mateix, es durà a terme una exposició de poesia visual.Cada grup elaborarà una graella, consensuada amb les professores, on ells especificaran els ítemsque creuen més importants a l'hora de reflectir la feina i l'aprofitament de les diferents activitatsper tal que s’assoleixi una capacitat d’autoreflexió i autoavaluació que pugui servir, d’una maneraextensiva i més general, al propi procès d’aprenentatge dels alumnes.

Page 146: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

9.3- Proyecto de 3º de ESO (I): PERIODISTAS EN LA FICCIÓN

1- REQUISITOS: Un cuatrimestre. 15 alumnos. Desdoblamiento con una profesora del departamento de Lengua Castellana y Literatura.

2- OBJETIVOS:*Mejorar las habilidades de trabajo en equipo.*Desarrollar habilidades de trabajo cooperativo.* Trabajar con la lengua: hablar/escuchar escribir/leer. Aprender a hablar por turno, escucha activa.Mejorar la comprensión y expresión oral y escrita.*Aproximarse a las características de cada uno de los géneros periodísticos, tanto informativos como de opinión.*Organizar el contenido de un periódico, teniendo en cuenta que es una unidad semiótica.*Detectar los casos de manipulación informativa y sensibilizarse frente a ellos.*Desarrollar el espítitu crítico y concienciarse de la existencia del llamado cuarto poder.*Desarrollar la imaginación y la creatividad.*TIC: incrementar la competencia digital.

3- COMPETENCIAS BÁSICAS: De una forma más o menos profunda, se trabajarán todas las competencias, especialmente:

a) Comunicación lingüística.

b) Competencia digital

c) Aprender a aprender.

d) Conciencia y expresiones culturales.

4- FASES:

1ª FASE: Denominación y diseño

• NOMBRE DEL PROYECTO: Periodistas en la ficción.

• DEPARTAMENTOS IMPLICADOS: El trabajo a realizar será básicamente asumido por el Departamento de Lengua Castellana y Literatura, por lo que no se trata realmente de un proyecto, sino de un taller.

• PRODUCTO FINAL: Periódico referido a un marco narrativo ficticio elegido por el alumno. Las posibilidades entre las que podrá elegir son las siguientes:

MARCOS NARRATIVOSPARA ELEGIR

NIVEL DEDIFICULTAD

(de 1 a 5)

FUENTES DE LAS QUE EMANA LAINFORMACIÓN

Macondo 5 GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel: Cien Años de SoledadGARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel: Los funerales de la Mamá Grande

Comala 4 RULFO, Juan: Pedro Páramo

El mundo medieval del Cid 4 Poema de Mio CidEl Cid (película)

Page 147: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Internet

Granada de la útima década del s. XV

4 Manuales de HistoriaInternet

El mundo de El señor de los anillos

3 NovelasPelículas

Metrópolis (universo narrativo de Superman)

2 Cómics, películas

Gothan city (universo narrativo de Batman)

2 Cómics, películas

Los mundos de Star Treck 2 Películas, serie de TV

El universo narrativo de HarryPotter

2 Novelas, películas

Marco narrativo de un cuento popular: Caperucita Roja, Hansel y Gretel...

1 Recocipaciones de cuentos Versiones orales

Los dioses del Olimpo de la mitología griega

1 Diccionarios de mitologíaInternetFuentes clásicas: Metamorfosis, de Ovidio...

Sugerencias del alumnado (tienen que ser aprobadas por parte de la profesora responsable del taller

- -

2ª FASE: Criterios de evaluación

*JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO y relación con el curriculum.En el currículum oficial de tercero de tercero de ESO se encuentran todos los contenidos del tallerreferidos a los diferentes géneros periodísticos y sus características; de esta manera, las actividadesy los contenidos trabajados en la confección del presente periódico aligerarán y completarán elcurrículo trabajado en el aula de lengua en cuanto a objetivos específicos, y también en lo que hacereferencia a objetivos generales relacionados con el perfeccionamiento de las habilidades de lecto-escritura.

*Pregunta guía.Todos hemos disfrutado de sumergirnos en un nuevo universo, en un marco narrativo nuevo, paravivir, a través de unos personajes ficticios -y a veces a través de personajes históricos-, nuevasexperiencias, diferentes, sorprendentes. Pero, ¿nos hemos profundizado alguna vez en la realidadsocial, económica, política y cultural en que estos personajes se mueven, viven y evolucionan? Ysi fuéramos capaces de completar este universo narrativo con todos los datos que faltan, ¿cómo seplasmaría toda esta información en un periódico, el clásico diario de papel de siempre? Yasabemos que estos periódicos no existían en algunas épocas o en algunos de los marcos entre losque los alumnos pueden elegir, pero ¿cómo serían si existieran?

3ª FASE: TAREAS *Temporalización de las tareas y actividades: En realidad serán pocas horas (17 o 18), lo que quiere decir que la secuenciación y lasinstrucciones deben ser muy precisas. A continuación se ofrece una distribución de las actividadespor sesiones.

Page 148: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

SESIÓN ACTIVIDAD

1 Presentación de taller. Creación de los equipos de trabajo. Elección del marco narrativo del taller.

2 Trabajo previo: elaboración de un informe sobre el marco narratio elegido, utilizando las fuentes de información al alcance del alumno.

3 Diseño de la cabecera de la primera plana, logo del nombre del peridiócico e informació adicional.

4 La estructura y partes de la noticia. Propuesta de elaboración de la página 3.

5 La página 3: sección de información nacional e internacional. Elaboración de al menos una noticia de tipo político.

6 Características del reportaje. Propuesta de elaboración de la página 4.

7 La página 4: sección de economía. Elaboración de un reportaje de tipo económico.

8 La entrevista. Características y tipos. Propuesta de elaboración de la página 5.

9 La página 5: sección de cultura y sociedad. Elaboración de una entrevista a un personaje importante del mundo cultural o de la alta sociedad dentro del marco narrativo elegido.

10 La crónica: estructura y características. Propuesta de elaboración de la página 6.

g11 La página 6: secciónde dportes. Crónica de un acontecimiento deportivo.

12 La crítica. Propuesta de elaboración de la página 7.

13 Página 7: sección de cultura. Elaboración de la crítica de un evento cultural.

14 Los géneros de opinión. Propuesta de elaboración de la página 8.

15 Página 8: el artículo de fondo.

16 Página 8: el editorial y las cartas al director.

17 Primera plana: elección de los elementos y los titulares que irán en pequeña plana. Organización final de todo el material.

18 Puesta en común: exposición oral en la que cada equipo presente su producto final, su periódico.

Esta distribución es una guía. Si el ritmo de los alumnos así lo exige, o en el caso de que alguna sesión no pueda ser impartida, podrá suprimirse alguna página.

Fuentes de informaciónVer tabla de posibles universos narrativos.

Materiales necesarios-Hojas dinA3, que serán suministrados por la profesora.-Ordenadores con conexión a Internet.-Películas, novelas, cómics.

Page 149: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

4ª FASE. EVALUACIÓN. MECANISMOS DE RECOGIDA DE DATOS

Observación directa: Participación en las actividadesHábito de trabajoAportación de ideas y solucionesColaboración con el grupoUtilización de mediosAprovechamiento de materialesActitud

Documentación a entregar:Puntualidad en la entrega. Cada actividad deberá ser presentada para ser corregida antes de su elaboración definitiva.Presentación, limpieza, estructura.Expresión escrita.Coherencia, cohesión y corrección gramatical.Claridad, síntesis, precisión y rigurosidad.

Diseño y "construcción": Diseño y creatividad.Respeto de los estándares de presentación de un periódico.Calidad estética.

Presentación oral: Claridad y síntesisOriginalidad y creatividadExpresión oralColaboración del grupo

Contenido Coherencia con el universo narrativo elegido

Page 150: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

REALIZACIÓN DE RÚBRICAS.La presente rúbrica será el instrumento de autoevaluación que van a utilizar los alumnos.Criterio para otorgar la puntuación:

Excelente: se ha conseguido el ítem de forma absoluta, siguiendo totalmente las indicaciones recibidas en clase o incluso aportanto elementos de mejora.Buena: se ha conseguido el ítem con un buen resultado.Aceptable: aunque se ha captado bien el espíritu de lo que se debía realizar, la realidad es que hay algunos errores leves y/o el producto final carece de atractivo.Mala: no se cumplen los requisitos de inicio. El desarrollo de la tarea es muy deficitario. El producto final ni se corresponde con los objetivos ni despierta ningún interés en el lector.Muy mala: no se detecta ningún interés por parte del equipo de realizar el trabajo de forma satisfactoria y el trabajo final es realmente penoso o no estáacabado o no existe.

*Rúbrica para las actividades

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Presentación general: columnas, titulares...

Adecuación al formato interno propuesto (género)

Coherencia con el universo narrativo elegido

Corrección gramatical y ortográfica

Estilo narrativo

Creatividad

Page 151: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

*Rúbrica de valoración final.

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Valoración del trabajo e implicación de cada uno de los compañeros implicados en el equipo

1

2

3

4

Adecuación global a los requisitos formales de un periódico: presentación general.

Inclusión de todas las partes que se han solicitado: el trabajo está completo.

Coherencia general con el universo narrativo.

Todos los documentos incluidos están revisados de acuerdo con las correcciones hechas tanto por los miembros del equipo como por la profesora.

Nivel de atractivo general del producto presentado. Creatividad e imaginación.

Page 152: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

9.4- Proyecto de 3º de ESO (II): Cine y literatura

ÍNDICE

1. Introducción y justificación del proyecto

2. Análisis del lenguaje cinematográfico

a. Conocer las características específicas del lenguaje cinematográfico.

b. Vocabulario: trabajar el vocabulario fílmico es ampliar el vocabulario de los alumnos.

3. Cine y literatura

a. Rasgos comunes y divergencias con sus respectivas obras literarias. La ladrona de libros yDrácula de Bram Stocker

b. Diferentes modelos de análisis de una película

4. Los valores y temas transversales del currículum a través del cine

5. Relación de películas que se analizarán durante la realización del proyecto

6. Metodología de trabajo y evaluación del proyecto

1.- Introducción y justificación del proyecto

Vivimos en un mundo cuya cultura es eminentemente audiovisual. La imagen es una de lasprincipales fuentes de conocimiento. El cine, como la televisión, ejerce un gran atractivo sobre losjóvenes y, por ello, es un excelente recurso didáctico para favorecer y motivar el proceso deenseñanza y aprendizaje del alumnado de las distintas etapas y niveles.

Los niños y niñas desarrollan su vida en un ambiente social donde lo audiovisual está presente deforma constante y reciben constantemente mensajes de forma indiscriminada. Por esto se hacepreciso que el profesorado, con la utilización de estos recursos, seamos capaces de dotar alalumnado de los medios que le permitan analizarlos críticamente.

Por otra parte, el cine es un medio idóneo para despertar en el alumnado el interés por múltiplestemas: otras culturas, otros paisajes, otros problemas o realidades. A partir de un plano, de unasecuencia o de una película se puede despertar en el alumnado el afán por saber más de un hechohistórico, un personaje real o de ficción, un país o un pueblo del que sólo tenga vagas referencias.Y, así mismo, puede percibir pautas de comportamiento y analizarlas con sentido crítico paraprofundizar en la educación, tan necesaria, de los valores sociales.

Podemos concretar tres niveles para el uso del cine en el aula:

1. El cine como materia de estudio: aprender cine (Plástica, Comunicación, Arte,...)

2. El cine como recurso de aprendizaje: aprender con el cine (Lenguas, Literatura, Historia,...)

3. El cine como motivación y experiencia: aprender del cine (tranversales, valores, conflictos,orientación, tutoría,...).

Page 153: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Es necesario dotar al alumnado de un mínimo conocimiento del código audiovisual y del lenguajecinematográfico; sin salir de nuestras casas, e incluso sin ser conscientes plenamente de ello,somos receptores permanentes de muy diversos mensajes audiovisuales y, en muchas ocasiones,como meros receptores pasivos. La televisión no por pertenecer al ámbito doméstico es inofensiva;más bien al contrario, el bombardeo de imágenes al que está sometido el joven puede llevarimplícito el “todo vale”; por eso es necesario afrontar el análisis de la imagen audiovisual ycinematográfica desde la escuela.

El profesorado debe tener la posibilidad de formarse realizando actividades interesantes yestimulantes, en las que se analice además del cine, la televisión, el cómic o la fotografía,elementos todos ellos que conectan muy bien con la sensibilidad del alumnado.

Todos los valores que deben reforzarse en las aulas se han tratado en el cine: amistad, solidaridad,tolerancia, rechazo del racismo, xenofobia..

En la realización del presente proyecto nos centraremos fundamentalmente en los diversoselementos que constituyen el lenguaje cinematográfico

2.- Análisis del lenguaje cinematográfico

a. Conocer las características específicas del lenguaje cinematográfico

Para comprender cualquier lenguaje hemos de conocer sus códigos, reglas y vocabulario y esevidente que lo manejaremos mejor cuanto mayor sea ese conocimiento. Sin embargo, con el cinepasa algo parecido a lo que ocurre con el fútbol, que cualquiera puede tener opinión por el merohecho de ser espectador (aunque los más aficionados conocen y discuten las reglas).

En cualquier caso, el cine ha ido formando su propio lenguaje, diferente del resto de las artes. Paracomprender, degustar y gozar de una película hay que dominar las normas (cambiantes) dellenguaje cinematográfico e ir ampliando día a día nuestros conocimientos. Para poder comprenderdeterminadas películas necesitaremos bastante nivel de conocimiento y experiencia. Lo anterior noimplica que los espectadores poco cinéfilos sean analfabetos audiovisualmente hablando.Cualquier espectador europeo comprende de forma intuitiva, en base a su experiencia fílmicapersonal, las bases del lenguaje fílmico convencional: las elipsis temporales, los planos que cortanla figura humana, e incluso recursos aparentemente tan sofisticados como el flash-back o la voz enoff (frente a ese "hábito de espectador". El cine no hablado (el cine nunca ha sido mudo, ya que seacompañaba de música y de algún narrador) dio origen a un lenguaje estrictamente visual que eramás universal.

.

Con todo, el conocimiento del lenguaje no eliminará nunca la arbitrariedad del espectador, porqueanalizar no es describir y comentar, es ante todo. Aquí tenéis acceso a lo aspectos formales de laNarrativa fílmica (espacio, tiempo, montaje) y en el apartado Modelos de Análisis de un Film,

Page 154: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

encontraréis algunas claves sobre los diferentes niveles de lectura, pero hay que incidir en que ellenguaje fílmico tiene un alto valor simbólico, ya que abundan las metáforas, las hipérboles, lasmetonimias o las sinécdoques. La polisemia delas imágenes y, sobre todo, la combinación de lasmismas son parte esencial del lenguaje cinematográfico y precisan, además de un conocimientodel lenguaje formal, de un hábito de análisis y de conocimientos externos (simbología del tematratado y simbología general además de ciertas referencias a obras cinematográficas anteriores),desde el significado de los colores a referencias literarias o mitológicas.

b. Vocabulario: trabajar el vocabulario fílmico es ampliar el vocabulario de los alumnos

Una de las facetas más interesantes de trabajar con cualquier ciencia o arte es que maneja su propiaterminología. Eso le da gran claridad entre los iniciados y supone un gran engorro para losneófitos. Sin embargo en la mayoría de los casos será necesario manejar un vocabulario básico quesirva para enriquecer el léxico de los alumnos y ayudarles a expresarse con mayor claridad altrabajar sobre estos temas.

Vocabulario básico: angulación, comedia, efectos especiales, género, plano, travelling, argumento,continuidad, plano-secuencia, voz en off, autor, corte, encuadre, guión, planteamiento, bandasonora, cortometraje, escena, productor, cámara lenta, cuadro, expresionismo, largometraje,secuencia, cameo, decorados, flash-back,, mediometraje, serie B, campo, desenlace, suspense,casting, director/a, montaje, doblaje, fundido, encadenado, panorámica, tema, climax, documental,gag, persistencia, títulos de crédito

3.- Cine y literatura

a. Rasgos comunes y divergencias con sus respectivas obras literarias. La ladrona de libros yDrácula de Bram Stocker

Pocas relaciones son tan necesarias y a la vez tan contradictorias como las que mantienen el Cine yla Literatura. Sin guión literario, adaptado o no de una obra literaria previa, no puede haberpelícula (las excepciones forman parte de la historia del cine) pero la discusión sobre la fidelidad oinfidelidad de las adaptaciones siguen haciendo correr ríos de tinta. Pero hoy nos encontramos conel fenómeno contrario, las obras que van desde el cine hasta las librerías (guiones de cine que seconvierten en libros de éxito), en una perversión del proceso que escandaliza a muchos puristasque siguen sacralizando la letra impresa por encima de cualquier otro código. A ello hay que añadirel tópico aún muy extendido de que las películas sólo trascienden las malas novelas pero nunca lasobras literarias de calidad. Desde el mundo educativo hay bastantes acercamientos, destacando lare-lectura de obras literarias a través de sus adaptaciones cinematográficas, una forma muysugerente de comparar lenguajes diferentes. También muchos profesores utilizan el cine comoestímulo a la lectura entre sus alumnos. Una interesante propuesta en el estudio comparativo entreobra literaria y película es el siguiente:

Page 155: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

1) La comparación entre la obra literaria y su adaptación fílmica (fidelidad o interpretación,diferencias y cambios de sentido).

2) El conocimiento de los diferentes lenguajes y procesos de comunicación(y fundamentalmentelas diferencias entre los lenguajes de la literatura y el cine, las estructuras narrativas y susinterrelaciones).

3) El fomento de la lectura a partir del estímulo fílmico.

b. Diferentes modelos de análisis de una película

1º. Un esquema "clásico" de llevar adelante un esquema de análisis, lectura y comentario sigue lospasos tradicionales: descripción-indagación-reflexión-valoración. Fundiendo propuestas similarespodríamos dar el siguiente:

- Introducción del film (presentación, justificación de su elección, datos de interés, contexto,...).

- Ficha técnico-artística (título, nacionalidad y fecha, duración, dirección, equipo técnico, reparto,referencias

culturales,...).

- Bibliografía y filmografía del director (situarla en la obra de su autor). En su caso datos de otroscreadores de interés: autor del libro, compositor,....

- Sinopsis (ir desde el argumento al tema).

- Análisis temático (unidades narrativas y relación entre ellas, contenidos, planteamiento de temassecundarios, personajes, puntos de vista, credibilidad, ...).

- Análisis formal (realización, lenguaje, fotografía, música,...).

- Comentario crítico personal (valoración personal razonada).

Algunas de estas actividades propician el uso de enciclopedias o libros de cine y son una buenaexcusa para dotar de unos cuantos a nuestras siempre necesitadas bibliotecas escolares(sugerencias en la Bibliografía).

2º. El segundo modelo, que llamaremos globalizador o intuitivo, podría ser éste:

- Presentación del film (situarla artística y contextualmente).

- Proyección (sin más interrupción que las derivadas del horario escolar).

- Descripción (sinopsis y coloquio).

- Cine-Fórum (formulación de hipótesis y confrontación de las mismas).

- Trabajo posterior (en función de los objetivos propuestos)

Page 156: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

3º.- El dossier de explotación didáctica

El dossier pedagógico, a pesar de su pomposo nombre, no es más que el diseño de una serie deactividades en torno a un film que pretende aprovechar el trabajo en equipo y fomentar lainterdisciplinariedad.

Proponemos un Modelo de Dossier pedagógico como una herramienta que ayuda al profesor apreparar la actividad y a diseñar actividades:

Actividades de Introducción (unas de carácter general y otras adaptadas a los diferentes enfoques yáreas).

1. Presentación y contextualización del film y de su autor (Ficha técnico-artística, biografía yfilmografía del director, ubicación de la obra fílmica y, en su caso, de su antecedente literario,...).

2. Puntos de Interés (fijación de aspectos a observar para orientar el visionado de los estudiantes).

3. Selección de Actividades tras el film (de carácter general y específicas por materias).

4. Documentos y Materiales de trabajo.

5. Breve filmografía sobre el tema.

6. Bibliografía.

4.- Los valores y temas transversales del currículum a través del cine

Partiendo del lenguaje cinematográfico, y a través de una dinámica interactiva entre losparticipantes, se pretende llegar al descubrimiento, la interiorización y la vivencia de unasrealidades y actitudes latentes en el grupo o proyectadas en la sociedad.

El impacto emotivo que produce el lenguaje cinematográfico debe ser adecuadamenteracionalizado y verbalizado.

El cine como recurso didáctico para fomentar e inculcar los temas transversales está justificado pordiversos motivos:

a) Enseña a ver las películas como algo más que un mero producto de ocio y consumo. Es decir,genera hábitos de observación, reflexión, análisis, comprensión, síntesis, relación e interpretación.

b) El visionado de películas y su posterior análisis complementa y profundiza en temas deprofundo calado humano y filosófico. Anima a la discusión y ayuda a la comprensión de loscontenidos. El profesor juega un papel de orientador, moderador y mediador.

c) Contribuye a la formación general mediante la obtención de valores, habilidades, actitudes (conrelación a deberes y derechos) y conocimientos. O sea, que ayuda a la socialización de losciudadanos en el sistema democrático.

d) Ayuda a observar los asuntos desde diferentes perspectivas y descubre la riqueza de las culturasdiferentes a la propia, evitando un estrecho etnocentrismo empobrecedor.

Page 157: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

e) El cine-fórum promueve, además, la afición al cine en particular y al conocimiento de la culturapopular y de masas en general.

5. Relación de Películas que se analizarán durante la realización del proyecto

- La ladrona de libros, Brian Percival

- La lista de Schindler, Steven Spielverg

- Doce años de esclavitud, Steve McQueen

- Drácula de Bram Stocker, Francis Ford Coppola

6. Metodología de trabajo y evaluación del proyecto

Los alumnos serán evaluados mediante la realización de las siguientes actividades que realizaránen grupos de tres o cuatro alumnos:

- actividades de preparación: completando una ficha de trabajo propuesta por el profesor para cadauna de las películas visionadas en la que se analizarán los diversos aspectos expuestos en lajustificación del presente proyecto (estética y semiótica del cine, imbricación y confluencias entrela literatura y el cine, y finalmente una reflexión y profundización en los valores contenidos en laspelículas, etc..)

- tarea final: realizando una exposición oral (apoyándose en un power-point elaborado por cadauno de los grupos) sobre uno de estos temas:

- Características generales de los totalitarismos en la Europa del Siglo XX. Losfundamentalismos religiosos en el mundo actual. Consecuencias del pensamiento únicoen una sociedad.

- La esclavitud como forma de alienación del ser humano. Breves referencias históricas.Clases de esclavitud en el mundo actual.

- La literatura gótica en el Romanticismo. Drácula de Bram Stocker como obraparadigmática del Romanticismo: características generales. Versiones cinematográficasdel personaje literario de Drácula.

Page 158: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

9.5- Programación de Literatura Universal

1.-INTRODUCCIÓ

Amb l’aprovació del nova llei d’educació, la literatura universal ha deixat de ser una matèriaoptativa i ha esdevingut una matèria de modalitat al batxillerat d’humanitats i ciències socials i ald’arts. Això demostra que els seus continguts són un complement específic important en laformació literària i cultural en l’etapa d’ensenyament postobligatori.

Els objectius essencials són el seguiment acurat de la lectura i la interpretació d’obresprocedents de literatures diverses: una síntesi dels moments més rellevants i dels principalsautors de la literatura occidental.

L'alumnat pot accedir a una millor comprensió del fet literari i, en general, de l’art i de la cultura iatendre les relacions culturals entre diferents camps i aconseguir, així, una visió més global delsaber i de la cultura.

Aquesta matèria el permetrà ampliar la seva capacitat per apreciar mentalitats que no són la pròpiai, en definitiva, estableixi punts de contacte entre conceptes, creences, aspiracions i formesd’entendre el món dels humans de diferents èpoques i indrets. No debades és important descobrirels orígens mitològics, religiosos, històrics o llegendaris que, d’una manera o d’una altra, haninfluït en els discursos literaris posteriors.

La lectura és i ha de ser l’eix vertebrador de tot el procés i, conseqüentment, se situarà en diversosnivells de textualitat: fragments, poemes, obres i comentaris de crítica. El plaer de llegir és un delspropòsits fonamentals d’aquesta matèria. Per aconseguir aquest objectiu, els materials hauran deser diversos. Humorisme, habilitat conceptual, bellesa formal són valors que poden veniracompanyats de dades que ajudin a incrementar el coneixement dels lectors.

A més de lectura i escriptura, se fomentaran altres manifestacions cultural com ara l’assistència alteatre, al cinema i a tot tipus de manifestacions artístiques. És aconsellable també conjugar l’ús dematerials audiovisuals i l’anada a la biblioteca.

En el terreny dels valors i les actituds, aquesta matèria ha de contribuir a desenvolupar enl’alumnat la pròpia personalitat, estimular la seva maduració intel·lectual i humana, ampliar el seucamp d’experiència, millorar el seu procés de socialització i la consciència de pertinença adiversos grups socials, alhora que els empeny a perfeccionar la qualitat expressiva i formal delsseus discursos.

Serà important conèixer el punt de partida quant a coneixements literaris de l’alumnat i, també, alsconeixements retòrics i d’estilística amb vista al comentari de text. Per tant, convé partir d’unnivell introductori i ser conscients que l’alumnat fa per primera vegada una incursió dins d’autorsforanis.

Page 159: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

2. OBJECTIUS

L’ensenyament de la literatura universal tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat lescapacitats següents:

1. Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, lesgrans obres i els autors més rellevants, especialment del món occidental. 2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturalsdiversos, relacionant-los amb els contextos en què foren produïts. 3. Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensióde la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva. 4. Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaentper a l’oci. 5. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres dequalsevol altra disciplina artística, a les quals les primeres han inspirat. 6. Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil ivinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què s’han produït. 7. Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a productede la riquesa i varietat de les diferents cultures. 8. Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i,en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al patrimoni universal. 9. Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitatmitjançant la comparació. 10. Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats. 11. Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fontsbibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i audiovisuals.

3. CONTINGUTS TEMPORALITZATS

1ª avaluació:

Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental - Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura antiga i clàssica - Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació dels símbols més coneguts de la tradició.- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida.

- Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari. - Guió per al comentari de text. - Importància de la Bíblia. - Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes. - Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem): Virgili, Horaci.

Bloc 2. L’edat mitjana - La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor. - El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. L’evolució del tema amorós en diferentsautors medievals. - El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivènciad’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristany i Isolda.

Page 160: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

2ª avaluació:

Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII - El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.- L’humanisme: Rabelais. - El classicisme europeu. Racine. Molière. - Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare. - L´estètica barroca. - La il·lustració francesa i la seva projecció literària.

Bloc 4. El segle XIX (I)- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literaturaanglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël,Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi. - El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de la literatura. - El realisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi,Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.

3ª avaluació

Bloc 4. El segle XIX (II)- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud. - Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiquesi documentals.

Bloc 5. El segle XX - Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme. - La poesia en el primer terç del segle xx: influència del neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry.Pessoa. Kavafis. - Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda.El compromís de l’escriptor. - El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Márquez. - El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Bretch. Beckett. - La literatura i el seu paper en la societat de consum (novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la imitjans de comunicació de massa). - La condició humana a partir de la literatura. Reconeixement de temes literaris en altresdisciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.

4- METODOLOGIA

- Comentari de text de fragments i d'obres completes.- Contextualitzar als diferents periodes autors més importants i obres.- Visionat de fragments de pel·lícules i alguna pel·lícula sencera.- Lectura d'una obra amb ritme pautat. Comentari a classe.- Recerca amb format digital o a la Biblioteca. Elaboració de material teòric (qüestionaris)- Elaboració de material audiovisual com a suport de les exposicions orals.- Exposicions orals amb suport digital i/o material plàstic.- Examen de la lectura i d'alguns aspectes teòrics.- Relació entre la literatura i les arts plàstiques, la música, el cinema...

Page 161: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

5. LECTURES OBLIGATÒRIES

Els alumnes poden triar entre llegir les obres en català o en castellà. Se'ls recomanen aqueste edicions, però poden trobar PDF a internet.

1ª aval. SÓFOCLES: Antígona. Ed. RBA-La Magrana (en català)o Edicions 62; o Ed. DeBolsilloo Gredos (en castellà)

La resta de lectures se decidiran quan la UIB convoqui al professorat de la matèria i exposi si hi haunes lectures pactades (com ja passava a 2n de Batxillerat) o si cada centre tria les que trobiadients. En aquest cas, se pactaran amb el Departament de Llengua catalana.

6- CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Situar moviments, autors i obres en el seu context històric, social i cultural. L’alumnat ha desaber caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa,poesia, teatre), relacionant-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiquesi històriques (tots els blocs).

El propòsit d'aquest criteri és comprovar que l’alumnat sap explicar, mitjançant breus exposicionsorals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, emmarcant-losen el conjunt de circumstàncies culturals que els envolten; és a dir, si estableix un nexe entre laliteratura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació. 2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de diferents èpoques, interpretant elseu contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així comsobre períodes i autors (tots els blocs).

Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de diferents èpoques i autors en el seucontext històric, social i cultural, assenyalant la presència de determinats temes i motius il'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-les amb altres obres de la mateixa època od'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere que s'inscriuen i els procedimentsretòrics més usuals.

3. Preparar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la enrelació amb el seu context històric i literari, obtenint la informació bibliogràfica necessària iefectuant una valoració personal (tots els blocs).

Amb aquest criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació ivaloració d'una obra significativa d'una època llegida en la seva integritat, tant en el seucontingut com en l’ús de les formes literàries, relacionant-la amb el seu context històric, social iliterari i, si escau, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de laliteratura. Es valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica.

4. Fer valoracions, oralment o per escrit, de les obres literàries com a punt de trobada d'idees isentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència (tots elsblocs).

Es pretén comprovar el desenvolupament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant laliteratura que ha de veure's no només com resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó comreflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot observar-se, a més de per altres indicadors coml'interès per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el

Page 162: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

debat sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de lapròpia personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.

5. Reconèixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valorpermanent en la cultura universal (blocs 1, 2, 3 i 4).

Es tracta de reconèixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de lahistòria i valorar una de les notes que converteix en clàssics a certs textos literaris, com és lagestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigeixen en punts de referènciacol·lectius.

7. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

• Se faran dos exàmens per avaluació; El 60% de la nota la representa la suma dels dos blocsd'exàmens.:

• - un dedicat al Comentari de text de la lectura o lecturas de la evaluación (40%). Elcomentari de text valdrà sempre més que les preguntes teòriques, tal como ocorre en lesPAU. Aquestes són les pautes de la UIB:

• Comentar el fragment en relació amb les tècniques expressives del gènere a què pertany.

• Comparar l'estil del fragment amb el d'altres obres de lectura obligatòria.

• Contextualitzar el fragment dins l'obra a què pertany.

• Contextualitzar el fragment i l'obra dins el conjunt de la producció de l'autor o de l'època o del moviment

artístic a què pertany.

• Indicar el tema del fragment o de l'obra i relacionar-lo amb altres obres literàries o amb altres realitzacions

artístiques en què també aparegui.

• Relacionar o comparar personatges, temes o tècniques expressives de les diverses lectures obligatòries.

•• L'altre examen dedicat als continguts teòrics de literatura treballats (20%). • PAU: “Es tendirà a fer preguntes generals sobre grans moviments i autors.”

• L'altre 40% de la nota se dividirà entre la valoració del procés d'investigació, treballsquotidians, exposiciones orales y en la actitud de participación a la clase...

%%%%• Tant els exàmens com els treballs i exposicions són textos de producció pròpia (exercicis de

expressió oral o escrita de caràcter acadèmic) i han d'ajustar-se a les propietats textuales. És uncriteri d'avaluació mínim.

• Para poder fer mitjana entre els exàmens d' una avaluació, la nota mínima de cada uno ha de ser unquatre (4). En caso què se suspengui una evaluació o dos, se recuperarà al juny, en un examen final,aquella parte que se suspengui (lectures o teoria, entrega de treballs, etc).

• Aquells alumnes que tenguin les tres avaluacions suspeses hauran de presentar-se a l'e xamenextraordinari de setembre. No tendran opció a fer-ho al global de juny, excepte si volen descarrgar-se de les lectures que tenguin suspeses.

• Poden descontar-se fins a dos puntos per errors de coherència, cohesió, adecuació o manca decorrecció ortogràfica.

• És indispensable haver llegit les obres que el departamento, juntament amb el de Llengua catalana,i seguint les directrius de la coordinació amb la UIB, ha triat com a lectures obligatòrias pra aprovarl'assignatura. Si durant el curs se marquen canvis, adaptarem aquestes lectures adequadament.

• Aquells alumnes que presentin exàmens o treballs copiats, bé sigui d'altres companys, béd'internet (és a dir, un simple “tallar i aferrar”, sense elaboració personal de cap tipus), tendran uncero en l'esmentada prova. Aquesta nota farà mitjana amb la resta de notes de l'avaluació.

Page 163: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

10.- Activitats extraescolars del departament didàctic de: Llengua castellana i literatura

Nivell Activitat /Sortida Dates Horariaproximat

PreusObservacions

1ªavaluació

1 cicle Cinema:Un monstruo viene averme

A determinar A determinar

2aavaluació

2n Batx

Teatre: Crónica de unadespedida

15 desembre De 12h a 12,55h 5 Euros

3ª avaluació

3r ESO Teatre:Quijote R2D2 y elCaballero de la Triste Figura

Pendent de saber quan vela Companyia

4t ESO Teatre: Lorca que te quieroLorca

Final de 2n trimestre

A determinar

1r Batx Teatre: Plata no es 5 d'abril De 9,50 a 10,45h 5 Euros

Comentaris/observacions:

• En cas que arribin noves ofertes teatrals o bé pel.lícules recomanables, se mirarà de què facin alguna sortida els grups de 1 r cicleque tenen menys activitats previstes. Per exemple, pensam anar a veure al cinema Un monstruo viene a verme.

Page 164: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/prog_cas_1617.pdf · - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO - Lengua y

Aquesta programació ha estat aprovada pel Departament de Llengua castellana el dia17 d’octubre i reflecteix el que han pactat els membres del Departament.