programaciÓ ciÈncies per al mÓn...

Unitat 1. L’origen i la constitució de l’Univers i la Terra

Continguts1. L’observació de l’Univers

A. Velles preguntes sobre l’UniversB. De l’astrologia a l’astronomiaC. Del pensament aristotèlic al copernicàD. Les galàxies de l’UniversE. El Sistema SolarF. L’evolució d’una estrella

2. L’expansió i el límit de l’Univers: el Big Bang3. El temps de l’Univers4. Una aproximació a l’Univers probable: la teoria quàntica5. La nostra Terra

A. L’edat de la TerraB. La geosfera: estructura interna de la TerraC. La dinàmica terrestre

A fons. Els acceleradors de partícules i l’origen de l’Univers

Objectius didàctics

● Valorar l’evolució en la representació de l’Univers: del geocentrisme a l’heliocentrisme.● Diferenciar entre ciència i pseudociència en l’explicació del Cosmos.● Conèixer els instruments i mètodes de prospecció i estudi de l’Univers: dels telescopis

als acceleradors de partícules.● Valorar les aportacions de les ciències de l’espai al coneixement de la natura.● Comprendre l’estructura de l’Univers: galàxies, estrelles i planetes.● Contextualitzar la Terra dins del Sistema Solar i els processos de formació i evolució

dels astres.● Establir relacions entre l’estructura profunda de la Terra, la tectònica global i les seves

manifestacions externes.● Analitzar els riscos relacionats amb la geodinàmica interna de la Terra.

Criteris d’avaluació

● Conèixer les idees més rellevants sobre la formació de l’Univers i la Terra.● Valorar i comprendre l’evolució del pensament humà a través dels descobriments de

cada època.● Situar l’espècie humana en l’Univers i en el context de l’evolució del Cosmos.● Interpretar críticament els models explicatius de les diverses teories exposades.● Generar arguments crítics dels fets i processos que tenen lloc a la natura.

1

PROGRAMACIÓ CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

Competències específiques de la matèria

● Competència en indagació. Realitzar inferències consistents en una sèrie de dades sobre sismicitat i construir arguments en favor d’aquestes inferències.

Exemple: Activitats 4 i 5. El risc sísmic a Catalunya i La tectònica de plaques.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Comprendre la contribució de la ciència, en un marc històric i a través de les teories unificadores, a la construcció de respostes a les principals inquietuds humanes i la identificació i validació del discurs científic davant l’especulació o la pseudociència. Distingir les fases formals del procés de creació del coneixement científic en la construcció, en un marc històric, de les teories cosmològiques modernes. Separar entre ciència i especulació, entre coneixement i creences en els diferents models d’interpretació del Cosmos.

Exemple: Apartat 1.1.B. Del pensament aristotèlic al copernicà. 1.4. Una aproximació a l’Univers probable: la teoria quàntica.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

● Competències comunicatives. Realitzar activitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com l’argumentació d’allò que aporten la física quàntica o els nous descobriments de nous planetes a la ciència i la concepció de l’Univers.

Exemple: Lectura 5. Activitat complementària 6 de la guia didàctica.

Connexions amb altres matèries

La visió que aquesta unitat dóna de les concepcions diferents que els estudiosos de totes les èpoques han elaborat sobre l’Univers i la Terra està relacionada amb matèries comunes com la filosofia i la ciutadania, la història de la filosofia o la història, així com amb diverses matèries de modalitat, com és el cas de la geografia, la física o les ciències de la Terra i el medi ambient.

Les activitats que desenvolupen les capacitats comunicatives demanen un domini de la llengua.

Temporització

Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 8 hores de classe.

2


Unitat 2. El planeta viu: dels bacteris als humans

Continguts

1. Els primers organismes2. Què és la vida?3. Els debats sobre l’origen de la vida

A. La generació espontàniaB. Les interpretacions modernes: la vida per evolució bioquímica

4. L’escala de la natura5. L’evolució, un nou paradigma

A. L’evolució abans de Darwin: el Segle de les LlumsB. Les idees evolucionistes de LamarckC. Darwin, el naturalista viatger

6. La teoria de l’evolució de DarwinA. Els temps geològics i l’evolució dels éssers vius

7. Les controvèrsies actuals sobre l’evolucióA. La nova síntesiB. Evolució gradual o a salts?C. Un nou camp d’estudis evolucionistes: l’evo-devoD. Altes interpretacions

8. Evidències de l’evolució: els fòssils i els mètodes de datació9. L’evolució dels humans

A. Som diferentsB. Somiar, inventar, reflexionar: el pensament simbòlicC. Els orígensD. L’Homo sapiens

A fons. L’extinció dels dinosaures i el límit K-T


● Discutir les teories sobre l’origen de la vida.● Comparar entre arguments sustentadors de les idees evolutives: fets, teories i evidènci-

es.● Analitzar i significar els fòssils homínids i coneixement dels principals mètodes de data-

ció.● Valorar el lloc de l’ésser humà dins la natura en un context evolutiu.


● Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits relacionats amb el procés d’indagació, cons-truint argumentacions amb l’ús de la simbologia, el vocabulari científic i els suports de comunicació adequats.

● Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la informació procedent de fonts diverses.

● Conèixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories científiques uni-ficadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.

● Identificar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre l’evolució o sobre l’origen de la vida, l’adscripció del seu autor/a a diferents camps d’idees, tot reconeixent si l’argumentació és científica −basada en fets i dades observables−, o especulativa.

1


Orientacions didàctiques

Es pretén situar l’origen de la vida i la diversificació d’espècies en el marc de l’evolució del Cosmos, tot generant elements per a la reflexió i el debat al voltant de les controvèrsies aparegudes en el curs de la història de la ciència. S’intenta igualment ubicar el fenomen de la humanització en el context general de l’evolució biològica, tot estudiant la recent singularització cultural de l’espècie humana.

Aquesta unitat arrenca d’una recapitulació sobre les condicions geològiques i fisicoquímiques favorables que l’evolució de la matèria còsmica condueixi a l’aparició de la vida. Convé mostrar aquest procés dins el context d’una agregació de nivell estructurals de la matèria (àtom-molècula-polímer-estructura autoreplicant-cèl·lula), on cobra importància l’aparició de propietats emergents en la mesura que augmenta la complexitat del sistema. La unitat tracta també de situar la controvèrsia desenvolupada entre els segles XVII i XIX entre els partidaris de la generació espontània i els qui –d’acord amb la naixent teoria cel·lular– només accepten l’origen biogènic dels éssers vius. Es proposen activitats al voltant de la discussió del valor dels experiments de Redi i Pasteur en la refutació de les teories que sustenten la generació espontània.

A continuació entrem en l’estudi de l’evolució tot tractant de situar les idees evolucionistes en el centre del canvi de paradigma científic impulsat per la biologia dels segles XVIII i XIX, una situació comparable a la que es va produir en els segles XVI i XVII en l’àmbit de la física i la cosmologia. En aquest punt, caldria no entrar, per iniciativa del professor, en arguments procedents del camp de les creences (creacionisme, «disseny intel·ligent», etc.). Tanmateix, no hauríem de defugir els debats que en aquest sentit puguin plantejar els alumnes, ja que un dels objectius de la matèria es delimitar el camp de la ciència enfront del terreny de les creences i les opinions. Un bon suport en aquest sentit poden ser les activitats d’interpretació dels canvis en els organismes des de diferents punts de vista (teories de Lamarck i Darwin, teoria sintètica, etc.), tot insistint que les controvèrsies no s’estableixin actualment al voltant del fet evolutiu sinó sobre les diferents causes dels processos de canvi constatats per tots els observadors.

La darrera secció d’aquesta unitat integra la història evolutiva de l’espècie humana en els processos evolutius generals i en l’evolució dels primats en particular, i cerca els aspectes més rellevants del pas d’una espècie dominada per condicionants exclusivament biològics a una altra on els factors culturals cobren més importància i, en certa manera, substitueixen els biològics. Caldria dissenyar activitats que atansin els alumnes a aquest punt de vista, en relació amb l’estudi de processos com l’alliberament de les mans, l’encefalització, l’adquisició del pensament simbòlic i el llenguatge, etc. Igualment, un dels propòsits en l’exposició de la unitat i de les activitats dissenyades –reflectit també en les prescripcions curriculars– és defugir de posicions excessivament antropocèntriques o teleològiques en la interpretació de l’aparició de l’home en el context de l’evolució del Cosmos. Veure aquest procés, no com una història necessària, sinó com una de les històries possibles, podria ser un bon punt per iniciar el debat sobre la nostra singularitat.

2



● Competència en indagació. Distingir evidències i construir arguments, a partir d’aquelles en favor o en contra d’una hipòtesi.

Exemple: 2.3. Els debats sobre l’origen de la vida. Activitat 1: l’experiment de Redi.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Comprendre la contribució de les teories modernes sobre l’origen de la vida i l’evolució a la construcció del paradigma científic i dels models culturals actuals. Resituar l’ésser humà en el context cosmològic.

Exemple: 2.5. L’evolució, un nou paradigma.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Reconèixer en un discurs els requisits de l’argumentació científica.

Exemple: 2.9. L’evolució dels humans. Lectura 1.


● Competències comunicatives. Desenvolupar capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com l’argumentació de l’evolució d’una determinada espècie.

Exemple: Activitat 1 de la guia didàctica.

● Competència en gestió i tractament de la informació. Reconèixer l’adscripció de textos diversos en diferents camps d’idees, extraient-ne les principals premisses.

Exemples: 2.8. Evidències de l’evolució: els fòssils i els mètodes de datació. Activitats finals. Activitat complementària 2 de la guia didàctica.


Aquesta unitat està especialment relacionada amb la història, així com amb la biologia i les ciències de la terra i el medi ambient.

Les activitats que desenvolupen les capacitats comunicatives demanen un domini de la llengua: comprendre els textos, saber sintetitzar, separar el gra de la palla i saber elaborar i comunicar noves informacions.

Temporització

Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar 8 hores de classe.

3


Unitat 3. La salut i la malaltia

Continguts

1. La salutA. Mesura de la salutB. Factors determinants de la salutC. L’estil de vida i les pràctiques saludablesD. Conductes que afavoreixen la malaltia: les drogues

2. La malaltiaA. La construcció social de la malaltiaB. Distribució de les malalties en el món

3. Les malaltiesA. Malalties infeccioses i el sistema immunitariB. Malalties autoimmunes: l’esclerosi múltipleC. Malalties neoplàstiques: el càncerD. Malalties mentals

A fons. El VIH i la sida


● Conèixer la relació entre els requeriments metabòlics i l’alimentació humana.● Elaborar una dieta a partir d’uns supòsits específics, d’acord amb un estudi qualitatiu i

quantitatiu.● Considerar la influència dels hàbits culturals sobre els hàbits d’alimentació.● Identificar mites i errors sobre l’alimentació i les dietes.● Conèixer els efectes sobre la salut de l’ús d’algunes substàncies addictives.● Distingir entre malalties infeccioses i no infeccioses.● Identificar i estudiar malalties com la malària o la sida, entre d’altres, i el seu impacte

social.● Conèixer i valorar els hàbits saludables en la prevenció de malalties.● Considerar el fenomen de les epidèmies en un context històric i actual.

Criteris d’avaluació● Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funció energètica, plàstica, regu-

ladora) i quantitatius (càlculs d’ingesta calòrica mitjana diària).● Valorar la funció de la ciència, la cultura i les modes en l’establiment d’hàbits d’alimen-

tació.● Diferenciar algunes de les malalties més freqüents i les seves causes valorant la impor-

tància de la prevenció.● Valorar l’impacte dels estils de vida sobre la salut.

1



En aquesta unitat es proposa una visió de la malaltia des dels àmbits físic, mental i social; i es promou la reflexió sobre els desequilibris existents en l’accés als recursos sanitaris a partir de la informació d’organismes oficials.

S’insisteix en l’aspecte més social de la malaltia, i es donen eines per a la reflexió sobre l’impacte que provoquen determinades malalties més enllà de la seva vessant física.

Les activitats permeten treballar els conceptes explicats en el llibre des d’un altre punt de vista, que dóna al professorat més flexibilitat en el tractament dels continguts.

Amb l’orientació d’algunes activitats, es vol que els alumnes s’acostumin a usar algunes de les eines i recursos que necessitaran en la seva vida acadèmica a curt i mig termini. Així, caldrà que desenvolupin les destreses en l’ús de fulls de càlcul per analitzar i comprendre sèries de dades i programes de presentació multimèdia per mostrar algunes informacions; de la mateixa manera, l’alumne haurà de redactar diferents textos, i tenir en compte l’impacte que pot tenir allò que escriu.


● Competència en indagació. Cercar, a partir d’un estudi de context (dieta, hàbits salu-dables, etc.) elements de relació entre la salut i els estils de vida.

Exemple: Activitat 1: estudi de la dieta.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Comprendre i valorar la influència del nivell sanitari d’un territori en l’estabilització o destrucció del teixit social.

Exemple: 3.2.A.. La construcció social de la malaltia


● Competències comunicatives. Realitzar activitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com la descripció clara i coherent de l’evolució d’una malaltia: causes, tractaments i importància de la prevenció.

Exemple: Activitats complementàries 8, 9 i 10 de la guia didàctica.

● Competència en la gestió i tractament de la informació. Cercar, seleccionar i saber llegir i comprendre la informació de les piràmides de població procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de presentació i comunicació dels resultats.

Exemple: Activitat final 1.

2


● Competència personal i interpersonal. Assolir la capacitat de crítica, la d’escoltar i posar-se en el lloc de l’altre, la de valorar la feina dels altres membres del grup mitjançant treballs de camp com les enquestes.


● Competència en els coneixements i interacció amb el món. Distingir entre salut i malaltia, tot valorant la contribució dels hàbits saludables a la construcció d’una societat viable.

Exemple: 3.1. La salut. Activitat 4 de la guia didàctica: la població mundial amb excés de pes supera ja la desnodrida. Activitat 9 de la guia didàctica.


Aquesta unitat està especialment relacionada amb la història contemporània, la biologia i les ciències naturals.

Les activitats que desenvolupen les capacitats comunicatives demanen domini de la llengua: comprendre els textos, saber sintetitzar, separar el gra de la palla i saber elaborar i comunicar noves informacions.

Temporització


3


Unitat 4. Malaltia i medicina

Continguts

4.1 La medicinaA. La medicina clàssicaB. La medicina a l’edat mitjana: la transmissió de textos i els hospitalsC. La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malaltiesD. La revolució científica al segle XVIII: la classificació de les malalties i la circulació de la sangE. La medicina a la Il·lustracióF. Ciència mèdica i les escoles clíniques al segle XIX

G. Els reptes de la medicina actual4.2 Dimensió social de la medicina

A. L’acte mèdicB. Mitjans diagnòstics

4.3 La terapèutica: tipus de tractamentA. Fonts curatives naturalsB. Psiquiatria, psicologia i psicoteràpiaC. La cirurgia: del ritual a la pràctica mèdicaD. Donacions i transplantaments

4.4 La farmacologia: els medicamentsA. L’elaboració de medicamentsB. Recerca mèdica i farmacèutica: condicionants sociopolítics i econòmics

A fons. El càncer


● Conèixer les relacions entre les diverses ciències i la seva contribució a la intel·ligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la ciència com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.

● Conèixer les premisses generals de les principals teories científiques unificadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.

● Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la informació procedent de fonts diverses.

● Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i tecnolò-giques en relació amb la salut.


● Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i utilitzant diferents suports de comunicació.

● Presentar exemples actuals o històrics on es relacionin la ciència i la tecnologia amb l’economia i l’organització d’una determinada societat. Valorar la influència de les teori-es científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.

● Diferenciar les possibles tècniques de diagnòstic per identificar algunes malalties comunes.

1



A partir del context històric, es proposa una visió de la medicina que té en compte els aspectes científics, tecnològics i sociològics.

Es promou la reflexió sobre el vessant menys tècnic de la medicina i sobre els desequilibris existents en l’accés als recursos sanitaris a partir d’informació d’ús públic.

S’insisteix en l’aspecte més social de la malaltia, i es donen eines per a la reflexió sobre l’impacte de determinades malalties més enllà de la seva vessant física, inclosa la seva influència en la història i en l’art.


Amb l’orientació d’algunes activitats, es vol que els alumnes s’acostumin a usar algunes de les eines i recursos que necessitaran en la seva vida acadèmica a curt i mig termini. Així, caldrà que utilitzi programes de presentació multimèdia per mostrar algunes informacions. S’insisteix en l’elaboració de diferents estils de textos.


● Competència en indagació. Avaluar l’estat de salut d’un individu a partir d’evidències diagnòstiques (paràmetres analítics, imatges radiològiques, etc.).

Exemple: 4.2.B. Anàlisi de fluids. Activitat 1.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Considerar l’evolució de la medicina, tant en els aspectes científics com clínics, en un context històric, amb relació a l’evolució cultural de la humanitat.

Exemple: 4.1.D. La revolució científica del segle XVIII: la classificació de malalties i la circulació de la sang.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Reconèixer la relació entre la ciència mèdica i els procediments científics generals (observació sistemàtica, ús de mitjans diagnòstics, experimentació, etc.).

Exemple: 4.2.B. Mitjans diagnòstics.

2



● Competències comunicatives. Fer una anàlisi de les dades i fets exposats en el text sobre la comercialització d’un medicament i extreure’n conclusions des d’un punt de visat mèdic, social, polític o econòmic.


● Competència en la gestió i tractament de la informació. Treballar amb les dades que faciliten els organismes oficials per elaborar un informe sobre l’evolució de les donacions i els transplantaments a Catalunya.


● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valorar la importància de la investigació mèdica i farmacèutica com a factor de progrés i alhora de desigualtat social.

Exemple: Activitat 2. Investigació mèdica i farmacèutica: condicionants sociopolítics i socioeconòmics. Activitat complementària 7 de la guia didàctica.


Aquesta unitat està especialment relacionada amb la història contemporània, l’economia, la biologia i les ciències naturals.


Temporització


3


Unitat 5. Les bases de la genètica

Continguts

5.1 Una mica d’històriaA. Els experiments de Mendel

5.2 La doble hèlix del DNAA. Replicació del DNAB. Els cromosomes

5.3 Els gensA. Les proteïnes

5.4 El codi genèticA. RNA missatger i RNA de transferència

5.5 Les mutacions i els polimorfismesA. Mutacions i evolucióB. La deriva genètica i l’efecte fundadorC. Flux gènic en l’espècie humana

A fons. L’origen de les mutacions. Els factors ambientals


● Conèixer les bases moleculars i funcionals de la genètica: àcids nucleics, estructura dels gens, codificació i expressió de la informació genètica.

● Identificar el genoma com a tret distintiu dels organismes.● Conèixer la relació entre els gens i l’evolució.


● Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions, interpretacions pseudocientífiques, i utilitzant diferents suports de comunicació.



Es donen un seguit de coneixements necessaris per a la comprensió de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb la genètica, i es promou la reflexió sobre alguns aspectes relacionats amb el DNA i el seu estudi.


Amb l’orientació d’algunes activitats, es vol que els alumnes s’acostumin a usar algunes de les eines i recursos que necessitaran en la seva vida acadèmica a curt i mig termini. Així, caldrà que utilitzin programes de presentació multimèdia per mostrar algunes informacions. S’insisteix en l’elaboració de diferents estils de textos.

1



● Competència en indagació. Explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals definides i fer-se preguntes amb orientació científica sobre fenòmens naturals.

Exemple: Activitat 1: l’herència del grup sanguini. Activitat 6 de la guia didàctica.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Conèixer l’impacte del descobriment dels mecanismes de l’herència en l’avenç de les ciències en general.

Exemple: 5.1. Una mica d’història.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Relacionar diferents camps de la ciència (bioquímica, citologia, evolució, genètica) i valorar el paper unificador d’algunes teories.

Exemple: 5.5. Mutacions i evolució. A fons: l’origen de les mutacions.


● Competències comunicatives. Elaborar articles i presentacions a partir d’informació extreta de textos científics i textos sobre avenços científics.

Exemple: Activitats complementàries 3 i 8 de la guia didàctica.

● Competència en la gestió i tractament de la informació. A partir de l’anàlisi de les dades de diferents textos, construir nova informació.

Exemple: Activitat final 3 i activitat 11 de la guia didàctica.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Reconèixer la contribució dels estudis genètics a l’establiment de la identitat humana i social.

Exemple: 5.2. La doble hèlix de DNA.


El contingut d’aquesta unitat està relacionat amb la història contemporània, la biologia, les ciències naturals.


Temporització


2


Unitat 6. Biotecnologia i societat

Continguts

6.1 Biotecnologia i enginyeria genètica6.2 Els organismes transgènics

A. Plantes transgèniquesB. Animals transgènics

6.3 Cèl·lules mare6.4 Organismes clònics6.5 El Projecte Genoma Humà (PGH)

A. Problemes ètics i jurídics entorn del PGHA fons. La teràpia gènica


● Conèixer les tècniques i aplicacions principals de l’enginyeria genètica.● Valorar l’interès social i econòmic dels organismes transgènics i de les tècniques de

clonació.● Analitzar les formes d’intervenció de l’ésser humà sobre la diversitat genètica de la bi-

osfera i valoració dels riscos associats.● Identificar algunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i les seves implicacions

socials, ètiques i jurídiques.● Argumentar sobre les controvèrsies relacionades amb la reproducció assistida, la terà-

pia gènica i la utilització de cèl·lules mare.● Valorar de forma crítica les aportacions i aplicacions del projecte Genoma.


● Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions, interpretacions pseudocientífiques, i utilitzant diferents suports de comunicació.



Es proposa una visió de la investigació en biotecnologia, lligada a l’entorn social, tenint en compte tant aspectes jurídics com ètics.

Es promou la reflexió sobre alguns aspectes relacionats amb la manipulació d’organismes vius, incloent-hi l’home.


1


Es donen un seguit de coneixements necessaris per a la comprensió de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb la biotecnologia.

S’insisteix en l’elaboració de diferents estils de textos i en la presentació de la informació de diferents maneres.


● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Valorar l’impacte de la investigació genètica i biomèdica en la transformació de la biosfera i de la societat.

Exemple: 6.1. Biotecnologia i enginyeria genètica.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Distinció entre ciència i mite pel que fa a les qüestions relacionades amb la clonació.

Exemple: 6.4. Organismes clònics.


● Competència de comunicació. Construir i exposar arguments a favor o en contra dels aliments transgènics.

Exemple: 6.2. Activitat 2. Lectura 1.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Comprendre la importància dels avenços biomèdics, tot valorant els riscs, en un marc de responsabilitat col·lectiva.

Exemple: 6.5.A. Problemes ètics i jurídics entorn del PGH. A fons: la teràpia gènica.


Aquesta unitat comparteix continguts i espais de reflexió amb matèries com la filosofia i la ciutadania, la història contemporània i la biologia.


Temporització


2


Unitat 7. La intervenció humana els sistemes naturals

Continguts

7.1 Un planeta habitable molt singularA. Les crisis ambientals: un vell conflicteB. La superpoblació

7.2 Els sistemes naturalsA. Del món microscòpic al món macroscòpic: la teoria de sistemesB. L’atmosfera i el balanç tèrmic de la TerraC. El clima: un sistema complex en canvi permanentD. Les atmosferes urbanes

7.3 El planeta blau: la hidrosferaA. La distribució de l’aigua a la hidrosfera i l’activitat humanaB. Interaccions atmosfera-hidrosfera-biosferaC. El cicle de l’aigua

7.4 La relació entre l’home i la biosferaA. La biodiversitatB. Quantes espècies hi ha?C. La influència de l’ésser humà en la biodiversitat

A fons. El llac Vostok, un lloc interessant per a la ciència


● Aplicar la teoria de sistemes a la interpretació de la natura com a sistema integrat.● Caracteritzar algunes crisis ambientals al llarg de la història.● Debatre sobre la relació entre activitat humana, escalfament global i canvi climàtic.● Reconèixer els principals problemes ambientals relacionats amb l’ocupació dels espais

productius del planeta per part de l’espècie humana.● Construir arguments en suport de diferents visions dels problemes ambientals.● Treballar amb bases de dades ambientals, elaborant i comunicant les conclusions.


● Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i utilitzant diferents suports de comunicació.

● Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències), a partir de dades i/o gràfi-ques, alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels d’origen antròpic, i proposant mesures correctores dins d’un marc de desenvolupa-ment sostenible.

● Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l’agudització o mitigació dels problemes d’escala global.

1



Aquesta unitat intenta bastir una visió global sobre les dimensions dels impactes de la civilització en la natura, mentre la següent se centrarà en l’estudi de les estratègies de gestió dels problemes ambientals.

La unitat s’inicia amb la caracterització prèvia de la civilització humana com un ecosistema molt singular, l’estratègia de preservació del qual ha estat l’ocupació màxima de l’espai productiu del planeta i l’explotació dels recursos naturals portada fins a límits insostenibles. Tot evitant una visió massa teorètica, es proposa que els alumnes realitzin reflexions sobre problemes com la superpoblació o la urbanització a partir d’algunes activitats basades en càlculs i representacions sobre paràmetres demogràfics, utilitzant bases de dades públiques accessibles a la Xarxa. Aquest tipus d’activitats es proposen preferentment en la guia didàctica per tal de permetre al professorat una certa flexibilitat, tant en la selecció dels paràmetres demogràfics que cal treballar com de les eines metodològiques –fulls de càlcul, gestors de bases, etc.– que prefereixen usar. Amb aquest propòsit, juntament amb alguna proposta orientativa, la guia didàctica inclou les principals referències de la Xarxa on trobar dades i recursos.

També interessa considerar el concepte de crisi ambiental en un marc històric, des del punt de vista de l’impacte social provocat per la manca d’adaptació dels grups humans al canvis naturals i per la gestió deficient dels recursos naturals provocada per la manca de comprensió del funcionament dels processos naturals.

Un cop caracteritzat l’ecosistema humà, s’incideix en la percepció dels sistemes naturals com a entitats de comportament complex, amb mecanismes de regulació que impliquen respostes no sempre previsibles a les tensions ambientals, abordables amb les eines d’anàlisi i reflexió que proporciona la teoria de sistemes. En aquest punt, és útil fer una referència crítica a la hipòtesi Gaia, valorant-ne l’aportació a la contemplació holística del medi ambient planetari, però marcant distàncies amb algunes interpretacions mitològiques i messiàniques, generalment de tendència catastrofista, que reclamen crèdit científic mitjançant una utilització perversa de les suggeridores idees de James Lovelock.

Atès que un dels objectius d’aquesta matèria és proporcionar eines de reflexió sobre problemes d’actualitat a la llum de la ciència més que no pas completar una exposició exhaustiva de continguts, es proposa partir d’un exemple rellevant del sistema natural –l’atmosfera– i diferents situacions –efecte d’hivernacle, canvi climàtic, contaminació– on es poden definir connexions entre activitat humana i processos naturals. Es recomana aprofundir en la visió de l’atmosfera com una màquina tèrmica, la dinàmica de la qual inclou fenòmens com l’efecte d’hivernacle i el canvi climàtic, amb forçaments de caràcter antropogènic que se superposen a les causes naturals.

Finalment, s’estudien les relacions entre l’home i la biosfera per mitjà del paradigma de la influència de l’impacte de l’espècie humana sobre la biodiversitat. Es recomana partir d’activitats i exemples concrets, per la qual cosa s’ofereixen propostes per efectuar tasques de recerca documental –espècies invasores, hàbitats amenaçats, etc.– referides a l’àmbit local.

2



● Competència en indagació. Distingir la rellevància de determinades preguntes, recollir dades, realitzar inferències i construir arguments en suport de determinada hipòtesi.

Exemple: Activitat 1: el planeta està saturat de gent? Activitat 2: com afecta a la temperatura de l’atmosfera el color de les superfícies?

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Valorar el paper unificador de la teoria de sistemes en la comprensió de les interaccions globals presents al planeta. Distingir entre conjectures, teories i escenaris.

Exemple: 7.2.A. Del món microscòpic al món macroscòpic, la teoria de sistemes.


● Competència de recerca. Construcció amb criteri propi d’un mètode d’avaluació d’un paràmetre ambiental.

Exemple: Activitat final 3: un model per al càlcul de la biodiversitat.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Comprendre la dimensió dels problemes ambientals en relació amb les activitats humanes i valorar l’adopció de determinades solucions.

Exemple: Activitat 3: la intervenció humana sobre la biosfera. El cas del mar d’Aral.


Els continguts d’aquesta unitat estan directament relacionats amb la geografia, la física, la química, la biologia, les ciències de la Terra i el medi ambient i la tecnologia industrial. I, des d’una vessant social, a l’hora d’interpretar i analitzar les dades, es pot establir una interacció amb les matemàtiques aplicades a les ciències socials i l’economia.

Temporització


3


Unitat 8. El desenvolupament sostenible, una resposta a la crisi ambiental

Continguts

8.1 La consciència dels límitsA. Comunitat global i paradigma ambientalB. El desenvolupament sostenible i els acords internacionalsC. Indicadors de sostenibilitat: com sabem si una activitat és sostenible?

8.2 Sostenibilitat i energiaA. Les lleis de la termodinàmicaB. Les fonts d’energia

A fons. Reducció de les emissions de diòxid de carboni: l’ús de biofuels o la conservació i refo-restació dels boscos?


● Reconèixer el caràcter global de les crisis ambientals i valorar l’adquisició de la consci-ència dels límits per part de la societat actual i l’adopció d’estratègies consensuades de mitigació dels efectes adversos de les accions humanes.

● Comprendre i aplicar indicadors de sostenibilitat a les activitats humanes.● Relacionar els models energètics actuals amb els problemes ambientals, realitzant infe-

rències a partir de dades i argumentant a favor o en contra de determinades alternati-ves.

● Cercar i utilitzar eines de suport documental en la construcció d’arguments.


● Analitzar algunes interaccions actuals entre l’ésser humà i la natura: tipus d’impactes i valoració de mesures correctores.

● Analitzar els patrons de consum d’energia tenint en compte els principis de la termodi-nàmica.

● Calcular i comparar el consum d’energia en diferents societats.● Valorar els beneficis i les limitacions de l’ús de les energies renovables.● Caracteritzar les diferents concepcions del desenvolupament sostenible. ● Relacionar les estratègies de desenvolupament i els conflictes socials. Analitzar els in-

dicadors.● Valorar de manera crítica el paper dels moviments ambientalistes i de les polítiques

mediambientals d’àmbit internacional i local.


En el desenvolupament d’aquesta unitat, en connexió amb l’anterior, es procurarà familiaritzar l’alumnat amb el coneixement de la dimensió dels problemes ambientals i de les solucions proposades en l’àmbit dels organismes internacionals, els governs, les empreses i les ONG, particularment en relació amb el desenvolupament sostenible com a estratègia general de construcció de la societat del futur.

Sense deixar de banda el discurs reflexiu i crític al voltant d’aquestes qüestions, cal que l’alumne s’aproximi als conceptes relacionats amb la sostenibilitat mitjançant la recerca i l’ús de fonts documentals, el càlcul, la representació i la interpretació de dades, la valoració crítica de

1


les diferents propostes de solució als problemes ambientals, etc. Amb aquesta finalitat s’inclouen, tant en el llibre de l’alumne com en la guia didàctica, diverses activitats amb una orientació pràctica i operativa.

Les qüestions finals de la unitat, tot versant sobre la relació entre l’ús de l’energia i els estils de vida, pretenen edificar un cas paradigmàtic on l’aplicació dels criteris de sostenibilitat és crucial. Els models energètics afecten, a través d’una sèrie d’efectes encadenats, a l’organització de la societat, i estan en l’arrel de la majoria dels conflictes geopolítics i ambientals. Novament, l’estratègia didàctica proposada gira entorn d’algunes activitats basades en l’anàlisi de situacions concretes, sigui expressades en textos o en conjunts de dades.

Les possibilitats temàtiques i metodològiques davant qüestions tan complexes i àmplies són diverses. Sens dubte, el professorat encarregat d’aquesta matèria trobarà altres fonts que, per raons d’espai i de limitació de temps, no s’han inclòs en aquest text. Per facilitar aquesta tasca, en la guia didàctica s’han inclòs vincles de la Xarxa rellevants per la qualitat i l’accessibilitat de la informació que ofereixen.


● Competència en indagació. Realitzar càlculs amb indicadors de sostenibilitat per obtenir dades útils en la construcció d’argumentacions.

Exemple: Activitat final 2: un estudi de cas, la petjada ecològica de Navarra.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Coneixement de la contribució de la ciència a l’establiment de la consciència del límit i a l’adopció de noves estratègies de construcció social.

Exemple: 8.1.C. Indicadors de sostenibilitat. Com sabem si una activitat és sostenible?

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Situació dels problemes ambientals en un marc d’intel·ligibilitat proporcionat per la ciència.

Exemple: 8.2. Sostenibilitat i energia.


● Competència en comunicació. Selecció i exposició d’arguments a favor o en contra de l’ús de l’energia nuclear.

Exemple: Lectura 1: energia nuclear sí o no: dues visions contraposades.

● Competència en gestió i tractament de la informació. Cercar, seleccionar i utilitzar dades quantitatives que ens permetin valorar l’estat de diferents països amb relació a l’ús de recursos ambientals.

Exemple: Activitat final 1: la demanda energètica en quatre països.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valorar les externalitats o impactes causats per les noves solucions tecnològiques als problemes relacionats amb l’activitat humana sobre la natura.

2


Exemple: A fons: reducció de les emissions de diòxid de carboni: l’ús dels biofuels o la conservació i reforestació dels boscos?


Els continguts d’aquesta unitat estan directament relacionats amb la geografia, la física, la química, la biologia, les ciències de la Terra i el medi ambient i la tecnologia industrial. I, des d’una vessant social, a l’hora d’interpretar i analitzar les dades, es pot establir una interacció amb les matemàtiques aplicades a les ciències socials i l’economia.


Temporització


3


Unitat 9. Materials, objectes i tecnologies

Continguts

9.1 El domini del foc i la humanització9.2 Les primeres eines9.3 De la ceràmica a la roda

A. Aplicacions modernes de la ceràmica9.4 Els metalls

A. L’alumini9.5 L’edat dels plàstics

A. Els polímersB. Dels polímers naturals al primers plàsticsC. Els plàstics actuals

9.6 Nanotecnologia, realitat o ficció?A. Els nanomaterialsB. Què es pot fer en nanotecnologia?

9.7 Els residusA. Reduir, reciclar, reutilitzar

9.8 El cicle de vida dels objectesA. L’anàlisi del cicle de vida

A fons. Els bioplàstics


● Descriure l’evolució dels avenços tecnològics i el descobriment de materials i posar-los en relació amb els canvis d’organització social des de la prehistòria fins a l’actualitat.

● Conèixer el context econòmic i social en què es presenten les innovacions tecnològi-ques i els nous materials.

● Descriure les propietats físiques i químiques dels materials i avaluar-ne l’adequació als requeriments tècnics dels dispositius de què formen part.

● Valorar l’impacte, no només tècnic sinó també social, de la nanotecnologia i les seves possibilitats d’aplicació.

● Analitzar l’impacte d’aquestes innovacions en el medi ambient, en funció dels recursos naturals disponibles i dels residus que generen.


● Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb els materials i la tecnologia utilitzada per fornir-los o construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes gene-rats sobre el medi ambient o els recursos naturals.


● Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències) a partir de dades i/o gràfi-ques alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels d’origen antròpic, i proposant mesures correctores dins d’un marc de desenvolupament sostenible.

● Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l’agudització o mitigació dels problemes d’escala global.

1



● Competència en indagació. Comparació de dades de diferent origen i integrar-les en la interpretació d’un problema.

Exemple: Activitat 2: les xifres sobre els residus urbans i els nostres hàbits.

● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Contribució de la ciència a la construcció de criteris quantitatius de validació i a la desmitificació i regulació de certes denominacions, com ara productes ecològics.

Exemple: 9.8. El cicle de vida dels objectes.


● Competència en gestió i tractament de la informació. Interpretació de les conclusions d’un estudi basat en sèries complexes de dades.

Exemple: Activitat final 1: anàlisi del cicle de vida d’un detergent.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Reconeixement del valor de les innovacions científiques i tecnològiques en la transformació de la societat, en un marc històric.

Exemple: Activitat 1: notícies del neolític.


Aquesta unitat comparteix temes, instruments i espais de reflexió amb algunes matèries comunes, com la filosofia i la ciutadania, la història de la filosofia, les llengües i la història, així com amb diverses matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials, com és el cas de l’economia i les matemàtiques aplicades a les ciències socials, i de la modalitat de ciències i tecnologia, especialment amb la física, la química, la biologia, les ciències de la terra i el medi ambient, la tecnologia industrial i les matemàtiques.

Temporització


2


Unitat 10. Un món digital

Continguts

10.1 La societat de la informacióA. De la Revolució revolució Industrial industrial a la revolució tecnològicaB. Un nou concepte del valor. El coneixement i la informació com a patrimoni

10.2 Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)A. Les TIC i la societat de la informacióB. Funcions de les TICC. Amenaces i oportunitatsD. Convergència entre la investigació científica i les TICE. Les TIC i l’entorn

10.3 La informació digitalA. Analògic i digitalB. El codi binariC. Tractament digital de la informació

10.4 L’ordinador i l’emmagatzematge d’informacióA. Una mica d’històriaB. L’ordinador

A fons. Retrat d’un tecnoaddicte


● Descriure els trets característics de la societat de la informació com a conseqüència de la revolució tecnològica, produïda principalment pels avenços en les tecnologies de la informació i les comunicacions.

● Descriure les principals funcions de les tecnologies de la informació i les comunicacions i el seu paper en els diferents àmbits de la societat, tot valorant-ne les implicacions eco-nòmiques, socials i culturals.

● Relacionar les TIC i la ciència en els principals camps d’investigació científica, fent èm-fasi en els avantatges i inconvenients que se’n poden derivar.

● Analitzar l’evolució del tractament de la informació en suports analògics i digitals i el processament i emmagatzematge de dades.

● Descriure els principis bàsics per al tractament digital de textos, imatges i sons.● Estimular la reflexió al voltant dels límits que s’han d’imposar tant en l’adquisició de no-

ves tecnologies com en l’acumulació personal de dades en format digital.


● Classificar funcionalment les tecnologies de la informació i la comunicació.● Analitzar l’evolució del tractament de la informació en suports analògics i digitals: pro-

cessament, emmagatzematge i intercanvi de dades, tractament de la imatge i realitat virtual.

● Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb els materials i la tecnologia utilitzada per fornir-los i construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes gene-rats sobre el medi ambient o els recursos naturals.

● Reconèixer els canvis generats per les tecnologies de la informació i la comunicació en àmbits científics, polítics, socials i culturals, prenent en consideració els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus.

1



Una part de la unitat està centrada en el nou paper social de la informació i el seu tractament digital. Les noves generacions seran les encarregades de la gestió d’una gran quantitat d’infor-mació, i, per tant, caldrà insistir, no només en la importància que tenen les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, sinó també en l’ús que caldrà donar a aquesta informació i a aquestes tecnologies per tal que aquest nou paradigma social esdevingui en una societat que posi la informació al servei del coneixement.

Algunes de les activitats que es treballen en la unitat són de resposta oberta i no exemptes de certa subjectivitat. Han de servir com a un punt de partida d’una reflexió col·lectiva al voltant dels temes que es proposen, de manera que l’alumnat pugui arribar a conclusions a partir del debat, la reflexió i l’observació del seu entorn social més immediat amb la moderació i les indi-cacions i orientacions del professor.

L’alumnat ha d’entendre la importància del canvi tecnològic que estem vivint i les conseqüènci-es que se’n deriven des d’un punt de vista social, econòmic i cultural, i el paper que ells matei-xos juguen en tot aquest procés. Han de ser capaços, per tant, d’identificar les funcions princi-pals de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions i els seus lligams amb els di-ferents àmbits d’investigació científica i d’educació.

És important que, mitjançant exemples, l’alumnat entengui alguns dels sistemes i processos per a la digitalització de dades i la quantitat de memòria que algunes dades ocupen en aquest for-mat.


● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Reconèixer els aspectes positius i negatius de la irrupció de les TIC en la vida quotidiana i en els processos de producció.

Exemple: Activitat 1: trets principals de la societat de la informació.

● Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Canvis petits en la base provoquen canvis profunds en l’estructura: comprensió dels fonaments de la digitalització com a punt d’arrencada de les transformacions tecnològiques.

Exemple: Activitat 2: procés de conversió d’una imatge a un format digital.


● Competència digital. Manipulació amb destresa dels conceptes i terminologia tècnica associada a les TIC.

Exemple: Activitat 11.

● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Identificació de les noves formes de relació entre les persones i el seu entorn arran de la implantació de les TIC.

Exemple: A fons, retrat d’un tecnoaddicte.

2



Aquesta unitat comparteix alguns temes i espais de reflexió amb algunes matèries comunes, com la filosofia, la ciutadania i les llengües, així com amb diverses matèries de modalitat, com és el cas de la història contemporània, l’economia, la física, la química i la tecnologia industrial.

Temporització


3


Unitat 11. Un món connectat

Continguts

11.1 Un món connectat?A. Internet: una nova forma de veure el mónB. La Xarxa en dadesC. La bretxa digitalD. La telefonia mòbil: una alternativa de futur?

11. 2 El món de les telecomunicacionsA. InternetB. La seguretat a la XarxaC. Qui controla la Xarxa?

11. 3 La cultura de la societat digitalA. Ciberespai i ciberculturaB. La Xarxa: intel·ligència col·lectiva cultura d’afeccionats?C. Els mitjans de comunicació, la publicitat i la participació de l’usuariD. Els models electrònics

A fons. El món virtual substitueix el món real?


● Reconèixer i entendre les repercussions socials, econòmiques i culturals provocades per l’aparició d’Internet, tant a partir de dades sobre els usos de la Xarxa, com a partir de reflexions fetes sobre articles, textos o entrevistes.

● Saber valorar els beneficis de l’accés ràpid i flexible a tot tipus d’informació, juntament amb els riscos derivats de la manca de bons filtres de continguts, de la deficiència dels sistemes de protecció de dades o dels conflictes psicològics i socials associats a l’abús d’aquests tipus de recursos.

● Descriure els fonaments bàsics per a l’intercanvi de dades digitals, la conversió analo-gicodigital, i els principals sistemes de transmissió de dades a través d’Internetd’inter-net.

● Diferenciar les principals aplicacions que es poden usar sobre Internetinternet.● Descriure els sistemes de comunicació a distància, tipus de senyals i la seva transmis-

sió al llarg de la història.● Valorar les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la infor-

mació i la comunicació.


● Descriure els sistemes de comunicació a distància.● Valorar les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la infor-

mació i la comunicació.● Valorar i aplicar alguns hàbits i tècniques que garanteixin la seguretat de les dades i la

privacitat de la informació continguda als ordinadors.

1



A diferència de la unitat anterior, centrada en la digitalització de dades i el seu tractament, aquesta unitat es desenvolupa al voltant de la transmissió de la informació i dels diferents siste-mes utilitzats, que troben en Internet internet i la telefonia mòbil els seus màxims exponents.

La unitat es pot dividir en tres parts ben diferenciades. En el primer terç es descriu el grau d’im-plantació d’Internet d’internet en diferents països del món, amb dades per comparar i posar de manifest les diferències que hi ha en el seu ús entre els països desenvolupats i els subdesen-volupats o en vies de desenvolupament. D’aquesta manera s’introdueix el concepte de bretxa digital. És convenient deixar clar en aquesta primera part que Internet internet no és l’únic factor que s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar la implantació de les TIC (caldria fer-ho extensiu a totes, especialment a les més directament lligades amb les telecomunicacions, com és el cas de la telefonia mòbil), sinó que també s’ha de tenir molt present la motivació per utilitzar-les i les competències necessàries per treure’n un profit.

En una segona part es defineixen els conceptes tècnics més bàsics relacionats amb la trans-missió de dades en format digital, alhora que es fa un repàs cronològic del naixement de les tecnologies relacionades amb les telecomunicacions. És important que l’alumnat entengui com s’ha desenvolupat la Xarxa i els riscos –tant en l’àmbit domèstic com en el col·lectiu– que se’n poden derivar d’un mal ús. En la part final, s’introdueixin els trets principals de la cultura que s’està desenvolupant al voltant d’aquest nou paradigma tecnològic.

Durant el desenvolupament de la unitat seria convenient fer alguna activitat a l’aula d’informàti-ca on es posi de manifest la necessitat de ser selectius amb la informació i de tenir un criteri format per triar quina informació utilitzem de la Xarxa i quina n’introduïm.


● Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Comprensió dels mecanismes de cerca hipertextual i la seva relació amb la construcció de la societat de la informació.

Exemple: Activitat 1: què sabem, d’Internet?


● Competència en recerca. Esbrinar les característiques de la bretxa digital i localitzar els focus de desigualtat a partir de l’anàlisi de dades.

Exemple: 11.1.C. Activitat 4: la bretxa digital.

● Competència digital. Coneixement dels sistemes de seguretat i dels problemes tecnològics associats.

Exemple: Activitat 5: com aconseguir una Xarxa més segura.

2


● Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valoració dels canvis socials i culturals impulsats per la interconnexió.

Exemple: Lectura 3: una nova societat. A fons: el món virtual substitueix el món real.


Aquesta unitat està especialment relacionada amb algunes matèries comunes, com la filosofia i la ciutadania, les llengües i la història contemporània, així com amb diverses matèries de modalitat, com és el cas de la història contemporània, l’economia i les matemàtiques per a les ciències socials, i de la modalitat de ciències i tecnologia, la informàtica o la tecnologia industrial.

Temporització


3


programaciÓ ciÈncies per al mÓn...

Documents