programaciÓ didÀctica valenciÀ, llengua i literatura...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

VALENCIÀ, LLENGUA I LITERATURA

2019-2020

ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació pàg. 0

b) Contextualització pàg. 1

2.- OBJECTIUS

Educació Secundària Obligatòria pàg. 2

Objectius generals d’etapa pàg. 2

Objectius específics de l’àrea o matèria pàg 4

Batxillerat pàg. 6

Objectius generals d’etapa pàg. 6

Objectius específics de l’àrea o matèria pàg. 9

3.- COMPETÈNCIES CLAU. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES CLAU I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATERIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ pàg. 11

4.- CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ pàg. 17

Educació Secundària Obligatòria pàg. 17

Batxillerat pàg. 62

5.- CRITERIS D’AVALUACIÓ Pàg. 81

Tipus d’avaluació pàg. 112

Activitats de reforç i ampliació pàg. 113

6.- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ pàg. 113

7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ pàg. 114

8.- METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES pàg. 117

Metodologia general i específica

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

9.- MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVELL IV) pàg. 118

10.- UNITATS DIDÀCTIQUES pàg. 121

Organització de les unitats didàctiques de l’ESO pàg. 121

Distribució temporal de les unitats didàctiques de l’ESO pàg. 328

Organització de les unitats didàctiques de Batxillerat pàg. 330

Distribució temporal de les unitats didàctiques de Batxillerat pàg. 374

11.- ELEMENTS TRANSVERSALS pàg. 377

Foment de la lectura pàg. 377

Utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació pàg. 378

Projecte Ràdio Escolar pàg. 378

12.- RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS pàg. 381

13.- AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT A TRAVÉS D’INDICADORS D’ASSOLIMENT

14.- Aplicació i seguiment del Pla de Lectura pàg. 382

15.- Aplicació del Pla de Transició pàg. 383

16.- Aplicació del Pla de Millora pàg. 384

ANNEXOS pàg. 385

0

1. INTRODUCCIÓ

A) Justificació de la programació

Per a dur a terme la programació hem tingut en compte l’ entorn en què es

programa, és a dir, el centre d’ ensenyament en què anem a treballar, la seua situació,

instal·lacions, alumnes i totes les consideracions metodològiques i acadèmiques

necessàries per a dur a terme la programació.

L’elaboració de la programació didàctica d’aula comporta un procés de reflexió

global sobre la realitat educativa i social de l’escola. Per aquesta raó s’elaborarà

responent a una sèrie de qüestions que aniran enfocant el seu contingut i ajustant-lo al

context en què el centre escolar duu a terme la seua tasca.

Segons la Resolució d’1 de juliol de 2016 (DOCV 2016.07.12) annex.2.4.2. El

professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb els articles 4 i 5 del Decret

87/2015, i l’Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es

regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyament bàsic (DOCV

16.06.2011) en aquells aspectes que no s’oposen a allò que s’ha regulat en l’esmentat

Decret 87/2015.

Les programacions didàctiques que elabore el professorat tindran, entre altres, les

finalitats següents:

- Facilitar la pràctica docent.

- Assegurar la coherència entre les intencions educatives del professorat i la posada en

pràctica en l’aula.

- Servir com a instrument de planificació, desenrotllament i avaluació del procés -

ensenyança i aprenentatge.

- Oferir el marc de referència més pròxim per a organitzar les mesures d’atenció a la

diversitat de l’alumnat.

- Proporcionar elements d’anàlisi per a l’avaluació del projecte educatiu, de les

concrecions dels currículums i de la mateixa pràctica docent.

1

B) CONTEXTUALITZACIÓ

Quant a la coherència amb el marc sociocultural hem de tenir en compte el

centre a què va dirigida la programació i el tipus d’alumnat. L'IES “Antonio Serna Serna”

es troba situat a la població d'Albatera, municipi de la província d’Alacant situat a la zona

castellanoparlant de la Vega Baja, al Baix Segura, amb una població d’uns 10.000

habitants. Si fa uns anys l'arribada de nombrosos immigrants havia fet augmentar la

població escolar, actualment, aquesta tendència s’ha vist alentida. Este curs 2019-2020

han estat matriculats al voltant dels 800 alumnes.

L’ambient educatiu és adequat, com també ho és la relació entre docents, equip

directiu, pares i alumnes. Existeix una gran col·laboració de l’AMPA en les activitats del

centre. Les famílies tenen un nivell cultural i econòmic mitjà, la majoria del sector

servicis en què preval la preocupació per l’èxit educatiu dels seus fills. La immigració ha

patit un sensible decreixement en els últims anys, la qual cosa a afavorit a una millor

integració en la dinàmica del centre sense exclusió.

L’IES Antonio Serna Serna fou inaugurat amb la implantació de la LOGSE el

1995, i les intal·lacions estan ben conservades. Tenint el compte els recursos educatius,

el centre compta amb tres laboratoris (CC.NN., Física i Química), quatre aules

d’informàtica, una aula audiovisual i biblioteca; i sobre recursos tecnològics, quasi totes

les aules del centre compten amb projector i ordinador connectat a Internet.

Pel que fa a l'horari del centre, destaquem que les classes s'imparteixen en horari

intensiu de matí. La jornada lectiva comença a les 8:00 hores i acaba a les 15:05 hores.

Es tracta d’un centre públic membre de la Xarxa de Centres Plurilingües de la Comunitat

Valenciana obert a tot l’alumnat, independentment de creences, raça o gènere; s’hi

imparteixen 1r i 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Pel que fa a les mesures d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa , el centre

compta amb dos professors de PT (Pedagogia Terapèutica), per a l’atenció de l’alumnat

amb adaptacions curriculars significatives (ACIS); l’èxit, d’ajuda i de suport als alumnes

amb dificultats d’aprenentatge; Tallers de Matemàtiques i de Castellà en 1r , 2n i 3r d’ESO;

reforç i/o repàs d’aquestes matèries; tres grups de diversificació (PMAR 2, PMAR 3 i

PR4)dos cursos de FPB. Tots aquests programes i tallers estan coordinats pel Departament

d’Orientació, els departaments implicats, Caporalia d’Estudis i l’equip educatiu mitjançant

les juntes d’avaluació.

2

D’altra banda, l’alumnat de nova incorporació no disposa del programa d’educació

compensatòria i, per tant, els professors de les àrees implicades són els qui ajuden a

superar les dificultats derivades de l’aprenentatge de les dues llengües cooficials de la

Comunitat Valenciana.

L’estil educatiu es basa en una participació democràtica de la comunitat educativa,

alumnat, mares, pares i professorat, que constitueixen, segons la normativa, el Consell

Escolar.

2. OBJECTIUS

Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-

aprenentatge. Els objectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir

els alumnes durant aquesta etapa del procés d’aprenentatge.

Educació Secundària Obligatòria

Objectius generals d’etapa

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat

les capacitats que els permeten:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets

en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les

persones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de

tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i

preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com

a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com

a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició

o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació

entre homes i dones, o qualsevol manifestació de violència contra la dona.

3

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de

qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per

adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp

de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents

disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els

diversos camps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit

crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre

decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà,

textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la

literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels

altres, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la

pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar

la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els

hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi

ambient, per contribuir a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions

artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

A banda d’aquests, que es descriuen a la legislació d’àmbit estatal, la concreció del

currículum valencià inclou els objectius següents:

a) Adquirir els elements basics de la cultura, especialment en els seus aspectes

humanístic, artístic, científic i tecnològic.

4

b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna,

de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament

personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció

a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.

c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si es menor d’edat, sobre el progres

acadèmic i la proposta d’itineraris educatius mes adequats per a cada alumne o alumna.

d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua

inserció laboral.

e) Desenvolupar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució

pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la

violència de gènere.

g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.

h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a

ciutadans.

i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge

cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la

comunicació, així com la practica de l’educació inclusiva en l’aula.

j) Basar la practica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació

educativa i en l’avaluació de la pròpia practica docent.

k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en

l’adquisició de competències.

l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús

normal, la promoció i el coneixement del valencià.

Objectius específics de l’àrea o matèria

L’ensenyament de la llengua i la literatura en aquesta etapa tindrà com a

objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

5

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i

cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera

coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de

l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per

a controlar la pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes

funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals,

per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les

privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a

buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a

redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural

d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que

originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna

per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels

països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les

comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua

expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a

tots els parlants de l’idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la

necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà

irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els

estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o

sexistes.

6

11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i

reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de

l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb

adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de

cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-

ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo

com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents

contextos historicoculturals.

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets

característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època.

Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües

oficials de la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment

personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos

adequats a l’edat.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca,

elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves

tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les

tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos

tipus i opinions diferents.

Batxillerat

Objectius generals d’etapa

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les

capacitats que els permeten:

7

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola i en

la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomente la corresponsabilitat en la

construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar d’una manera

responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència

contra la dona i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb

discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua valenciana i la llengua

castellana.

f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb

fluïdesa i correcció.

g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera

solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels

mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la

tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el

respecte vers el medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball

en equip, confiança en si mateix i sentit crític.

8

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

A banda d’aquests, que es descriuen a la legislació d’àmbit estatal, la concreció del

currículum valencià inclou els objectius següents:

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa

intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions

socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les

competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en

el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.

d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució

pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la

violència de gènere.

f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així

com en l’exercici de drets i obligacions.

g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de

mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el

treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús

sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació

educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.

i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en

l’adquisició de competències.

9

j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.

Objectius específics de l’àrea o matèria

L’ensenyament de la llengua i la literatura en aquesta etapa tindrà com a

objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i

cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera

coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de

l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per

a controlar la pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes

funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals,

per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les

privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a

buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a

redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural

d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que

originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna

per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels

països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les

comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua

expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a

tots els parlants de l’idioma.

10

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la

necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà

irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els

estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o

sexistes.

11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i

reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de

l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb

adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de

cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-

ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo

com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents

contextos historicoculturals.

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets

característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època.

Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües

oficials de la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment

personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos


18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca,

elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves

tecnologies.

11

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les

tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos

tipus i opinions diferents.

3. COMPETÈNCIES CLAU. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES CLAU I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATERIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competències clau

El terme competència indica la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò

aprés, per a transferir-ho a noves situacions i contextos. L’adjectiu clau indica la seua

rellevància en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Les competències exerceixen un

paper d’enllaç entre la definició dels objectius i la selecció dels continguts.

Les competències clau es caracteritzen perquè:

– Són d’aplicació en l’ensenyament obligatori.

– Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als professors com als centres

educatius referències sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços.

– S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

– Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats

adquirits, la qual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment.

Les competències clau es classifiquen en bàsiques o disciplinars i transversals.

Bàsiques o disciplinars

• Competència en comunicació lingüística

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia

Transversals

• Competència digital

• Competència d’aprendre a aprendre

• Competències socials i cíviques

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

• Consciència i expressió cultural

12

Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les competències clau

L’àrea de Valencià: llengua i literatura té com a meta el desenvolupament de la

capacitat per a interactuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents

esferes de l’activitat social. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al

desenvolupament de tots els aspectes que constitueixen la competència en comunicació

lingüística. És a dir, contribueix a adquirir les destreses necessàries en les quatre grans

macrohabilitats lingüístiques que es concreten en les següents microhabilitats:

DIMENSIÓ ACTIVITATS

CO

MPR

ENSI

Ó O

RA

L

• Respondre qüestions sobre una determinada informació verbal.

• Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposició oral.

• Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos,

imatges...

• Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits,

esquemes, mapes conceptuals...

• Distingir la informació rellevant de la complementària.

EXPR

ESSI

Ó E

SCR

ITA

• Efectuar dictats apropiats al nivell.

• Realitzar resums dels continguts tractats.

• Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social.

• Respondre per escrit qüestions plantejades.

• Copiar informació extreta de diferents fonts.

• Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits.

13

CO

MPR

ENSI

Ó E

SCR

ITA

• Elaborar resums o mapes conceptuals.

• Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit.

• Respondre qüestions plantejades sobre un text escrit.

• Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un

text: cançons, expressió corporal...

• Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements i vocabulari.

EXPR

ESSI

Ó O

RA

L

• Llegir en veu alta, de manera individual i col·lectiva, sobre diversos

temes.

• Debatre sobre qüestions relacionades amb l’actualitat i els interessos de

l’alumnat.

• Planificar i efectuar exposicions i conferències orals individuals, en

xicotet grup o en gran grup.

• Respondre verbalment a qüestions plantejades a classe.

• Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació.

A més, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura també contribueix a

l’adquisició de la resta de competències.

Relació de les competències clau amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació

OBJECTIUS D’ÀREA COMPETÈNCIA C. AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits en

els diversos contextos de l’activitat

social i cultural.

Comunicació lingüística

Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

BL. 1.3

Utilitzar el valencià i el castellà per a

expressar-se oralment i per escrit, de

manera coherent i adequada en cada

situació de comunicació i en els

diversos contextos de l’activitat social i

cultural, per a prendre consciència dels


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor

BL. 1.1, BL. 1.2,

BL. 1.3

14

propis sentiments i idees, i per a

controlar la pròpia conducta.

Utilitzar la llengua oral en l’activitat

social i cultural de manera adequada a

les distintes funcions i situacions de

comunicació.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


emprenedor

BL. 1.1, BL. 1.5,

BL. 1.6

Reconéixer les diverses tipologies dels

textos escrits, i les seues estructures

formals, per mitjà dels quals es produeix

la comunicació amb les institucions

públiques, les privades i les de la vida

laboral, així com fer-ne un ús correcte.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


emprenedor

BL. 2.1, BL. 2.2,

Utilitzar el valencià i el castellà per a

adquirir nous coneixements, així com

per a buscar, seleccionar i processar

informació de manera eficaç en

l’activitat escolar i per a redactar textos

propis de l’àmbit acadèmic.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


emprenedor

BL. 2.1, BL. 2.2,

BL. 2.3, BL. 2.4,

BL. 2.5, BL. 2.6,

BL. 2.7,

Conéixer i valorar com a patrimoni de

tots els espanyols la riquesa lingüística i

cultural d’Espanya, i considerar,

adequadament i amb respecte, les

diferents situacions que originen les

llengües en contacte en les comunitats

bilingües.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Comprendre i valorar, a partir del

coneixement de la realitat

sociolingüística, la necessitat de

recuperar un ús normalitzat del


Socials i cíviques

BL. 3.7

15

valencià, símbol d’identitat cultural i

mitjà irrenunciable per a entendre la

realitat de l’entorn i accedir al patrimoni

cultural propi.

Analitzar els diferents usos socials del

valencià i del castellà per a evitar els

estereotips lingüístics que impliquen

judicis de valor i prejudicis classistes,

racistes o sexistes.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Apreciar les possibilitats que ofereix el

valencià, llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana, com a vehicle de

comunicació i de vertebració.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Conéixer els principis fonamentals de la

gramàtica del valencià i del castellà, i

reconéixer les diferents unitats de la

llengua i les seues combinacions.

Comunicació lingüística BL. 3.1

Aplicar, amb una certa autonomia, els

coneixements sobre la llengua i les

normes de l’ús lingüístic per a

comprendre textos orals i escrits i per a

escriure i parlar amb adequació,

coherència, cohesió i correcció.


emprenedor

Aprendre a aprendre

BL. 3.2

Comprendre textos literaris utilitzant els

coneixements sobre les convencions de

cada gènere, els temes i motius de la

tradició literària i els recursos estilístics.

Apreciar-ne les possibilitats

comunicatives per a la millora de la

producció personal.


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

16

Aproximar-se al coneixement de

mostres rellevants del patrimoni literari i

valorar-lo com una manera de

simbolitzar l’experiència individual i

col·lectiva en diferents contextos

historicoculturals.


Aprendre a aprendre


emprenedor

Consciència i expressió

cultural

BL. 4.3, BL. 4.4

Conéixer i distingir les principals

èpoques artístiques i literàries, els seus

trets característics, les obres, i les

autores i els autors més representatius

de cada època.


Aprendre a aprendre


emprenedor


cultural

BL. 4.3, BL. 4.4

Interpretar i utilitzar la lectura i

l’escriptura com a fonts de plaer,

d’enriquiment personal i de

coneixement del món, i consolidar

hàbits lectors per mitjà de textos




emprenedor


cultural

BL. 4.1, BL. 4.2

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles

de maneig de la informació: recerca,

elaboració i presentació amb l’ajuda

dels mitjans tradicionals i l’aplicació de

les noves tecnologies.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


emprenedor

Digital

BL. 1.4

Utilitzar, amb una autonomia

progressiva, els mitjans de comunicació

social i les tecnologies de la informació

per a obtenir, interpretar i valorar


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

BL. 1.2, BL. 1.4

17

informacions de diversos tipus i

opinions diferents.


emprenedor

Digital

4.- CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Els diferents objectius que marca el currículum es concreten en els continguts

específics de cada curs. Actualment, els diferents continguts del currículum s’organitzen

en els següents blocs:

BLOC 1: Escoltar i parlar

BLOC 2: Llegir i escriure

BLOC 3: Coneixement de la llengua

BLOC 4: Educació literària

L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar –incloent-

hi la interacció, escriure i llegir– en àmbits significatius de l’activitat social. Aquests

aprenentatges s’arrepleguen en els dos primers blocs de continguts del currículum,

mentre que els dos últims reuneixen els continguts que fan referència a la capacitat de

l’alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als

coneixements explícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deriven de la

diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de

les llengües oficials.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

CONTINGUTS DE 1r ESO

Bloc 1 Escoltar i parlar

CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

• Gèneres dialogats de la comunicació oral. Diferències entre oralitat i escriptura.

• Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari.

• Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

18

• Assumpció de distints rols en equips de treball.

• Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral

(adequació, coherència, cohesió i correcció).

• Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació,

d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.

• Creació del pensament de perspectiva.

• Foment de la solidaritat, de la tolerància i del respecte i l’amabilitat.

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatius.

• Característiques dels textos orals conversacionals, narratius i descriptius.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels

textos conversacionals, narratius i descriptius.

• Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: prendre notes, paraules

clau i resums.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions

orals.

• Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el dossier (dossier (portfolio)).

• Coneixement dels entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements

de l’àrea.

• Autoconeixement de fortaleses i debilitats.

CONTINGUTS ESPECÍFICS

• Participació en situacions de comunicació (conversacions espontànies, discussions i

deliberacions de normes de classe, llibres de lectura, viatges, activitats d’adaptació,

relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les activitats

extraescolars, etc.) que desenvolupen les relacions socials en l’entorn acadèmic.

• Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

• Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació,

espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar

informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials,

19

especialment en les formes de tractament i respecte, en iniciar, mantenir i concloure

els intercanvis comunicatius (saludar i acomiadar-se adequadament al context,

disculpar-se i respondre a una disculpa, etc.), en les peticions del torn de paraula,

etc.

• Utilització del lèxic del nivell educatiu i d’un llenguatge no discriminatori.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals

conversacionals, narratius i descriptius (conversacions telefòniques formals i

informals, descripcions d’itineraris, relats audiovisuals, cançons, fragments teatrals,

poemes, endevinalles, travallengües, seqüències narratives i descriptives de

reportatges, notícies, entrevistes, etc.) i els que generen aquests aprenentatges i

projectes de treball.

• Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic,

etc.) i paralingüística (la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu).

• Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos conversacionals,

narratius i descriptius: activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de

l’atenció, confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió

lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text,

etc.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció

oral de textos conversacionals, narratius i descriptius.

• Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius (lectura en veu alta de

contes, poemes, seqüències narratives i descriptives, dramatització de còmics,

fragments teatrals, narració d’experiències viscudes, descripcions de personatges,

d’estats, de processos, endevinalles, embarbussaments, etc., i els que generen

aquests aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos

dialogats, narratius (orde cronològic i connectors temporals, etc.) i descriptius

(abundància d’adjectivació, ús de comparacions, etc.), prestant atenció a les

interferències lingüístiques.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics, especialment de la pronunciació i de la gesticulació, amb l’ajuda dels

companys i del professorat.

20

Bloc 2. Llegir i escriure


• Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa,

estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal, com a

instrument potenciador de la creativitat.

• Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier (dossier

(portfolio)).

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica,

gramatical i lèxica.

• Busca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts

documentals i no documentals, amb l’ajuda de guies, dels companys i del

professorat.

• Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual)

per a obtenir informació.

• Avaluació de processos i resultats.

• Valoració de l’error com a oportunitat.

• Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a mitjans lúdics i

d’aprenentatge.

• Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats.

• Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació.

• Superació d’obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores,

perseverança i flexibilitat.

• Utilització del pensament alternatiu.

• Desenvolupament del sentit crític.

• Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades, diccionaris i

enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.

• Emmagatzematge de la informació digital.

21

• Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la cerca i el contrast d’informació.

• Disseny de presentacions multimèdia.

• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb

la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives

pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Utilització del correu electrònic i mòduls cooperatius en entorns personals

d’aprenentatge com ara blogs, fòrums, wikis, etc.

• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i per a

protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.


• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos narratius

i descriptius a la comprensió, interpretació i anàlisi d’aquests: identificació de la

intenció comunicativa, l’àmbit d’ús i el canal; distinció de la idea principal, les idees

secundàries i l’organització del contingut; identificació dels elements dels textos

narratius (narrador, personatges, espai, temps, diàlegs, etc.); localització d’informació

explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals (connexió, referència, eix

temporal depassat), del lèxic i dels recursos expressius (comparació, hipèrbole,

etc.);interpretació de la informació contextual i no verbal (títol, il·lustracions, etc.), etc.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en

textos narratius i descriptius: determinar la intenció, el destinatari i el tipus de text;

observar textos model; generar idees (pròpies i dels companys); ordenar les idees

seguint esquemes temporals o espacials.

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: gestió d’arxius i carpetes, edició bàsica

(desplaçament, selecció, copiar, apegar), format de caràcter, alineació, ortografia,

inserció d’imatges, etc.

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció

escrita, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat: redactar esborranys,

usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.



22

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos narratius i

descriptius. Abans de la lectura: establir els objectius de lectura; formular prediccions

sobre el tema, l’acció, els personatges, etc., a partir de la informació paratextual (títol,

il·lustracions, capítols, etc.); observar l’estructura externa. Durant la lectura: mantenir

l’atenció constant; comprovar les prediccions i formular-ne de noves; reflexionar al

final de cada paràgraf sobre la coherència i la progressió de l’acció narrativa;

formular inferències sobre l’acció, l’estructura, els personatges, etc.;consultar el

diccionari per a resoldre problemes de comprensió lèxica.

• Després de la lectura: determinar l’organització del contingut; resumir l’acció;

respondre a preguntes sobre els elements textuals (narrador, personatges, espai,

temps, diàlegs, etc.), sobre aspectes formals (connectors temporals i espacials,

temps verbals, sinònims i altres mecanismes de referència, etc.), sobre dades

explícites i implícites; localitzar i explicar els recursos expressius; valorar les

prediccions efectuades.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius(contes,

novel·les, rondalles, còmics, cartes personals, etc.), descriptius(seqüències

descriptives en textos literaris narratius, fitxes de dades personals, catàlegs

comercials, etc.), instructius (avisos i normes del centre, instruccions per a realitzar

activitats escolars, etc.), expositius (definicions del diccionari, preguntes d’activitats o

proves amb resposta breu, etc.),argumentatius (opinions breus en la interacció

escrita en la web, en ressenyes o comentaris de textos literaris, etc.).

• Producció de textos escrits narratius (diaris i cartes personals, narracions inventades,

còmics, biografies, etc.), descriptius (de personatges de textos literaris, inventades,

perfils personals, etc.), instructius (normes de classe, de la biblioteca d’aula, etc.),

expositius (definicions, resposta breu a preguntes d’activitats o proves, etc.),

argumentatius (justificacions personals breus, valoracions breus sobre llibres llegits,

etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les

característiques pròpies dels gèneres.

• Creació de textos escrits de caràcter narratiu o descriptiu, individuals i col·lectius, a

partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos

lingüístics (comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, etc.), recursos del

llenguatge no verbal (il·lustracions, etc.) i ferramentes digitals d’edició i presentació a

partir de models.

23

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i

cohesió) en l’escriptura de textos narratius i descriptius.

• Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou.

• Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics,

gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell

educatiu. Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en

l’adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i

revisió.

• Planificació i realització, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, de

projectes de treball individuals i en equip, seguint les fases del procés: presentació

(coneixement de l’objectiu del projecte, activació de coneixements previs,

organització i planificació), busca d’informació(planificació, obtenció, selecció,

reorganització i posada en comú de la informació), elaboració del producte final

(procés d’escriptura), presentació(exposició del producte final) i avaluació (avaluació,

autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d’elaboració del projecte).

• Actuació eficaç en equips de treball, de manera guiada: participar en la planificació i

divisió del treball, realitzar les tasques personals i el rol assignat, aportar idees

constructives, col·laborar amb els companys i acceptar-los, utilitzar el diàleg per a la

resolució de conflictes, usar estratègies de supervisió i resolució de problemes,

prendre decisions raonades en comú, etc.

• Utilització guiada de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte:

localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos

escrits o audiovisuals; presentar el treball.

• Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

• Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

• Utilitzar el pensament com un mitjà i una finalitat, per a la reflexió guiada, a través de

qüestionaris o iniciant-se en l’escriptura d’un diari, sobre el procés d’aprenentatge i

els coneixements de qualsevol tipus adquirits durant la realització d’un projecte de

treball.

• Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d’escriptura,

amb ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, comparant el resultat

24

amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant

l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Bloc 3. Coneixement de la llengua


• Identificació d’enunciats.

• Identificació de l’oració simple i dels seus components (subjecte i predicat).

• Reconeixement del subjecte i dels seus tipus (omés i múltiple).

• Introducció als complements del predicat: complement directe, complement indirecte

i complements circumstancials.

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals

en textos narratius i descriptius.

• Anàlisi de la coherència textual: identificació d’idees principals i secundàries i

organització del contingut, en funció de la intenció comunicativa.

• El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Espanya.

• Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus trets característics i de la seua

distribució geogràfica.


• Reconeixement i ús de classes de paraules flexives i no flexives: El substantiu:

gènere, nombre i classes.

• L’adjectiu qualificatiu :gènere, nombre, grau i classes, i posició de l’adjectiu

qualificatiu.

• Els determinants: article (gènere, classes; absència) i adjectiu determinatiu (gènere,

nombre i classes: demostratius, possessius, indefinits, numerals).

• El pronom: gènere i nombre, classes (personals, demostratius, possessius,

numerals, indefinits).

• El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus

(verbs regulars, irregulars i auxiliars). Formes no personals.

• L’adverbi.

25

• Les preposicions.

• Les conjuncions.

• Les interjeccions.

• Establiment de la concordança nominal i verbal.

• L’abecedari. El nom de les lletres i correspondència entre grafemes i fonemes.

• Ús de grafemes i seqüències de grafemes especials (c-q, g-gu, c-ç, g-j, t-g, t-j, bv, h,

tx-ig-x, s-ss-z).

• Els dígrafs.

• Separació de paraules en síl·labes.

• Reconeixement del diftong, triftong i hiat.

• Aplicació de les regles generals d’accentuació.

• Accentuació de monosíl·labs. Accent diacrític.

• L’apòstrof.

• Ús de la dièresi.

• Ortografia de noms propis.

• Ús de les majúscules i accentuació de lletres majúscules.

• Ús del punt i de la coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

• Ús dels signes d’interrogació i exclamació.

• Identificació dels elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i creació de

famílies lèxiques.

• Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: paraules simples,

paraules compostes i derivades.

• Explicació del significat de neologismes i préstecs lèxics atenent el seu origen i

procedència (anglicismes, gal·licismes).

• Reconéixer gentilicis d’Espanya.

• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i

homonímia) i d’oposició-contrarietat (antonímia) entre les paraules.

26

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals (d’addició,

oposició, temporals, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions

lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.);

mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i

mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa, relació entre

emissor i receptor, reconeixement de marques lingüístiques de modalització

(adjectius qualificatius i lèxic valoratiu, etc.) i ús no discriminatori del llenguatge.

Bloc 4. Educació literària


• Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.

• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de

biblioteques (d’aula, centre, pública, virtual).

• Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de catàlegs

digitals i en línia.


• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell, com

a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca

o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).

• Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos

literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment

personal.

• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell educatiu.

• Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el

cine, la ràdio i la televisió.

• Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en

dramatitzacions.

• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i

supervisada sobre una lectura realitzada.

27

• Creació d’un dossier (dossier (portfolio)) de lectura que incloga una selecció de

treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de

lectura, infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i pensaments,

etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de

l’elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del

resultat).

• Foment de l’hàbit lector per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la

realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla

lector del centre, etc.).

• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.),relacionant

obres, personatges i temes universals: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i

antiherois, el joc literari i l’avantguarda Pervivència i evolució de personatges tipus,

temes i formes a partir de la comparació d’obres de tota la història de la cultura.

• Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

• Introducció a la literatura o a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.

• Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius. Temes:

l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari, l’avantguarda,

etc. Tòpics: carpe diem, etc.

• Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una

selecció de textos en prosa i en vers.

• La narració en prosa i en vers. Elements de les narracions.

• La lírica i els recursos mètrics en vers.

• El teatre en prosa i en vers.

• La literatura d’idees: aforismes.

• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural,

històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument,

personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures

retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole,

comparació, antítesi, metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton,

polisíndeton, derivació, etc.; pla fònic: versificació, onomatopeia, etc.).

28

CONTINGUTS DE 2n ESO



• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis (debat i

conversació, etc.).

• Estudi, anàlisi i dramatització del debat: estructura habitual i moderador.




• Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació

oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).

• Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de

mediació, d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.


• Foment de la solidaritat, la tolerància, el respecte i l’amabilitat.

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

• Característiques dels textos orals instructius i expositius.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi

dels textos instructius i expositius.

• Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes senzills,

taules i resums.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la

producció oral de textos instructius i expositius.

• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les

produccions orals.

• Utilització de guies i gravacions.

• Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el portfolio.

29

• Coneixement dels entorns laborals, professions i estudis vinculats als

coneixements de l’àrea.

• Autoconeixement de fortaleses i debilitats.


• Participació en situacions de comunicació (posades en comú en equips

cooperatius, debats regulats, etc.) que desenrotllen les relacions socials en

l’entorn acadèmic. Participació en reformulacions del missatge en contextos

multilingües.



informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials

en les formes de tractament i respecte, especialment en situacions en què es

mostre l’acord i el desacord i en aquelles que propicien l’entrenament de

l’assertivitat; en la identificació de problemes interpersonals, en la busca de

solucions, en l’anticipació de conseqüències ien la presa de decisions.

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics: gesticulació (gestos que acompanyen el discurs i en faciliten la

comprensió, evitar els tics gestuals, etc.), mirada (mantindre el contacte visual

amb l’interlocutor, no mirar al buit, etc.), to (evitar una entonació monòtona i poc

variada, subratllar amb la veu les paraules clau del discurs, etc.), dicció (evitar

una pronunciació descuidada dels sons, etc.), espai, etc.



instructius i expositius (instruccions per a realitzar activitats acadèmiques, avisos,

plans d’evacuació, instruccions per a evitar incendis, regles d’un joc, receptes de

cuina, explicacions de conceptes, de processos i d’idees, exposicions, xarrades

sobre la utilització del mòbil, d’internet, conferències, etc.) i els que generen els

aprenentatges i projectes de treball. Anàlisi de la informació no verbal corporal

(gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (la dicció,

l’accentuació, el ritme i el to de veu).

• Aplicació de les estratègies de comprensió oral de manera conscient i reflexiva

(activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció,

30

confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica;

reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text,

etc.).

• Ús de tècniques d’interpretació de lèxic nou amb l’ajuda d’imatges, pel context,

etc.

• Producció de textos orals instructius i expositius: explicació de textos escrits

(normes de gestió i regulació de les activitats acadèmiques dins de l’aula,

instruccions orals per a realitzar activitats acadèmiques, avisos, instruccions per a

evitar incendis, regles d’un joc, receptes de cuina, etc.), explicacions de

conceptes, de processos i d’idees, exàmens i resums orals, etc., i els que

generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de

textos instructius (informació objectiva i precisa, l’imperatiu, construccions

d’obligació, etc.) i expositius (exposició ordenada i jerarquitzada d’idees, etc.),

prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals corporals i

paralingüístics, especialment de la pronunciació i de la gesticulació, amb l’ajuda

dels companys i del professor.

Bloc 2 Llegir i escriure


• Característiques bàsiques dels textos instructius i expositius: funció comunicativa,

estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment

en textos instructius i expositius: analitzar la situació comunicativa; activar

coneixements previs; generar informacions (pròpies, dels companys o de fonts

documentals); ordenar la informació en paràgrafs amb esquemes, taules, etc.

• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenrotllament personal, com

a organitzador del pensament i instrument per a l’enriquiment del vocabulari.

• Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el portfolio.

• Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, resum de textos

instructius i expositius.

31

• Actuació eficaç en equips de treball.

• Participar en la creació de normes de funcionament de l’equip; interactuar amb

responsabilitat, interés, respecte i confiança; coresponsabilitzar-se del quadern

d’equip; buscar el consens i el suport dels altres, usar estratègies de supervisió i

resolució de problema, etc.


documentals i no documentals, amb la col·laboració dels companys, esmentant

les fonts d’informació. Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre,

pública, personal, virtual) per a obtindre informació.

• Utilitzar el pensament com un mitjà i un fi, per a la reflexió sobre la importància de

la lectura i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge per a ampliar els

coneixements des d’un punt de vista crític i creatiu.



• Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat

d’automotivació. Superació d’obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees

innovadores, perseverança i flexibilitat.


• Desenrotllament del sentit crític.



• Emmagatzematge de la informació digital. Valoració dels aspectes positius de les

TIC per a la busca i el contrast d’informació.


• Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació.

• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se

amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees

constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Utilització del correu electrònic i mòduls cooperatius en entorns personals

d’aprenentatge com ara blogs, fòrums, wikis, etc.

32

• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i

per a protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’este.


• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos

instructius i expositius a la comprensió, interpretació i anàlisi d’estos: anàlisi de la

situació de comunicació (intenció comunicativa, àmbit d’ús, canal, grau de

formalitat); identificació del registre; identificació o generació del tema, la idea

principal, les idees secundàries i l’organització del contingut; localització o

deducció d’informació explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals

(connexió i referència, eix temporal de present, impersonalització, etc.), del lèxic

especialitzat i dels recursos expressius (enumeració, personificació, etc.);

interpretació de la informació contextual i no verbal (taules, gràfics, mapes, etc.),

etc.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (narracions

amb finalitat didàctica, etc.), descriptius (descripció tècnica), instructius (avisos en

general, regles d’un joc, receptes de cuina, normes ortogràfiques i gramaticals en

llibres de text, etc.), expositius (fulls informatius, mapes i guies, taules i gràfiques,

fragments de llibres de text, etc.), argumentatius (enquestes d’opinió, fullets

d’institucions).

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos

expositius i instructius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura

(lúdic, obtindre informació, aprendre, etc.); activar els coneixements previs a partir

del contingut del títol; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la

informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades,

context); identificació de l’estructura externa. Durant la lectura: mantindre

l’atenció; contrastar els coneixements previs amb la informació del text; rellegir

per a aclarir dubtes de comprensió; controlar la coherència del text a través de la

reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions; formular inferències

sobre aspectes del contingut; solucionar dubtes sobre el significat de paraules o

expressions a través del context o usant el diccionari. Després de la lectura:

identificar o deduir el tema, la idea principal, la intenció de l’autor i l’organització

del contingut; sintetitzar la informació a través de resums, esquemes i taules;

33

localitzar informació específica explícita o implícita; respondre preguntes sobre

aspectes formals (connectors d’orde i lògics, temps verbals, impersonalització,

mecanismes de referència lèxica i gramatical, lèxic d’especialitat, etc.); localitzar i

explicar els recursos expressius; avaluar les prediccions efectuades i la

consecució dels objectius de la lectura.

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: buscar i reemplaçar, disseny de

pàgina, llistes, taules, impressió, dibuix i quadros de text, etc. Producció de textos

escrits narratius (guions de ràdio o televisió, etc.), descriptius (descripcions

tècniques, etc.), instructius (avisos, regles d’un joc, receptes de cuina, etc.),

expositius (resposta llarga a preguntes d’activitats o proves, etc.), argumentatius

(enumeració d’arguments sobre temes polèmics, interpretació d’enquestes,

valoracions sobre llibres llegits seguint un guió, etc.), amb adequació, coherència,

cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres. Ús

d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció

escrita, de forma reflexiva i dialogada: redactar esborranys, usar diccionaris i

gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

• Creació de textos escrits de caràcter instructiu o expositiu, individuals i col·lectius,

a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant

recursos lingüístics (enumeració, personificació, etc.), recursos del llenguatge no

verbal (taules, mapes, vinyetes, etc.) i utilitzant ferramentes digitals d’edició i

presentació amb ajuda de guies. Aplicació del coneixement sobre les propietats

textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos instructius i

expositius.

• Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou. Avaluació de les

produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, amb la

col·laboració dels companys, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el

text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió,

amb la finalitat de millorar els textos.

• Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors

ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció

determinades per al nivell educatiu.

• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació,

coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

34

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió

ortogràfica, gramatical i lèxica.

• Planificació i realització, amb l’ajuda del professorat, de projectes de treball

individuals i en equip, sobre temes del currículum, amb especial interés per les

obres literàries, o temes socials, científics i culturals motivadors per a l’alumnat,

seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l’objectiu del projecte,

activació de coneixements previs, organització i planificació), busca d’informació

(planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la

informació), elaboració del producte final (procés d’escriptura), presentació

(exposició del producte final), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació

del producte final i del procés d’elaboració del projecte).

• Utilització, amb la col·laboració dels companys, de les TIC en totes les fases del

procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i

emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els

enunciats literals de les fonts; presentar el treball.

• Reflexió, a través de qüestionaris o l’escriptura d’un diari, sobre el procés

d’aprenentatge i els coneixements de qualsevol tipus adquirits durant la

realització d’un projecte de treball.


• Construcció d’un producte o meta col·lectiu compartint informació i recursos.

Bloc 3 Coneixement de la llengua


• Aplicació de casos especials de la concordança gramatical.

• Reconeixement i ús de la barra com a signe ortogràfic.

• Ús del punt i coma.

• Identificació dels grups de paraules i dels seus tipus, així com de les relacions

morfosintàctiques entre els elements que conformen el sintagma nominal,

l’adjectival, el preposicional i l’adverbial.

• Identificació i anàlisi morfosintàctica del subjecte. El subjecte omés i el subjecte

múltiple. Absència del subjecte.

35

• Identificació del predicat (nominal i verbal) i dels complements del verb: atribut i

modificadors oracionals. Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del

predicat (oracions atributives i predicatives -impersonals-) i segons l’actitud del

parlant (modalitats oracionals).

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats

textuals en textos instructius i explicatius.

• Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives del textos,

expositius i instructius fonamentalment, i progressió temàtica; identificació d’idees

principals i secundàries; resum i organització del contingut, en funció de la

intenció comunicativa.

• El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Europa.

• Identificació de les llengües europees, dels seus trets característics i de la seua

distribució geogràfica.


• Ús d’adjectius determinatius i pronoms interrogatius i exclamatius.

• El verb (modes subjuntiu i imperatiu) i tipus (defectius, copulatius, predicatius i

impersonals).

• Les locucions adjectives, preposicionals, adverbials, conjuntives. Utilització

correcta de contraccions (preposició i article).

• Reconeixement del plural majestàtic i de modèstia.

• Accentuació de paraules compostes i d’abreviatures

• Ús del guió i de la ratlla.

• Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició i

derivació (ús de prefixos i sufixos amb valor connotatiu i denotatiu).

• Significat de préstecs lèxics atenent l’origen i procedència (anglicismes,

gal·licismes, italianismes, germanismes, etc.).

• Reconéixer gentilicis d’Europa.

• El canvi semàntic. Causes i mecanismes (paraules tabú i eufemismes).

• Ús connotatiu i denotatiu del llenguatge. Les frases fetes i els refranys.

36

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’orde, comparatius,

reformulatius, de causa i conseqüència, etc.), mecanismes lexicosemàntics com

ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, etc.),

mecanismes de cohesió gramatical (dixi espacial i temporal, eix temporal, el·lipsi)

i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Aproximació de l’adequació textual: tipologia textual, finalitat comunicativa del text

i intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el

receptor; de les marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social,

impersonalització, adjectius qualificatius i lèxic amb matisos connotatius,

quantificació, modalitat oracional, figures literàries valoratives –metàfora,

comparació, personificacions, variació del registre, ús de col·loquialismes, etc.), i

ús d’un llenguatge no discriminatori, en funció dels elements de la situació

comunicativa.

• instructius i expositius i justificar si complixen les propietats textuals, atenent la

coherència i cohesió, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’un procés de

reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua

Bloc 4 Educació literària


• Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la

lectura.

• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus

de biblioteques d’aula, centre, pública, virtual).

• Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de

catàlegs digitals i en línia.


• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,

com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la

biblioteca o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).

37

• Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de

textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i

enriquiment personal.

• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell educatiu.

• Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los

amb el cine, la ràdio i la televisió.


dramatitzacions.

• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o investigació senzilla i


• Creació d’un portfolio de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o

en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura,

infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i pensaments, etc.) i

una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de l’elaboració,

objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat).

• Foment de l’hàbit lector, per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la

realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries,

pla lector del centre, etc.).

• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant

obres, personatges i temes universals: les edats de l’home, els mons imaginaris,

projeccions del futur, elogi de l’amistat.

• Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes a partir de la

comparació d’obres de tota la història de la cultura.


• Introducció a la literatura a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.

• Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

• Temes: les edats de l’home, els mons imaginaris, projeccions del futur, elogi de

l’amistat, etc.

• Tòpics: locus amoenus, etc.

38






• La literatura d’idees: aforismes.

• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social,

cultural, històric i literari; contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument,

personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures

retòriques (pla lexicosemàntic: enumeració, exclamació, interrogació retòrica,

personificació o prosopopeia, etc.; pla morfosintàctic: anàfora, catàfora, el·lipsi,

gradació, etc.; pla fònic: versificació, al·literació, etc.).

CONTINGUTS DE 3r ESO



• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de

comunicació social (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, etc.).



• Assumpció de distints rols en equips de treball. Adequació dels usos formals i

informals al context.

• Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació,

d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.


• Foment de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

• Característiques dels textos orals argumentatius.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels

textos expositius i argumentatius.

39

• Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i

comentaris personals.

• Utilització autònoma de diccionaris impresos i de manera guiada d’altres fonts

d’informació.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció

oral de textos expositius i argumentatius.

• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions

orals.

• Utilització de guies i gravacions.

• Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el dossier (portfolio).

• Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea.

• Autoconeixement d’aptituds i interessos.

• Procés estructurat de presa de decisions.


• Estudi, anàlisi i pràctica del debat: estructura habitual i moderador, tema, arguments,

posicions inicials i finals, etc.

• Estudi i aplicació dels procediments lingüístics de l’argumentació: tipus d’arguments,

la refutació, la modalització, la reformulació, emfatització, etc.

• Participació en intercanvis comunicatius dels àmbits acadèmic i social, especialment

dels gèneres periodístics (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes,

activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les

activitats extraescolars, etc.).




informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en

les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que

propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions,

en la identificació dels estats d’ànim, etc.

40

• Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral

(adequació, coherència, cohesió i correcció).

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics: gesticulació, mirada, to, dicció, espai, etc.

• Utilització de l’estàndard i d’un llenguatge no discriminatori.


argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies, taules redones, etc.).


etc.) i paralingüística (la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu).

• Aplicació de les estratègies de comprensió oral en els textos argumentatius (activació

de coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció, confirmació o rebuig

d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i

selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

• Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a

altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats

amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els

que generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos

expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva,

tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències

lingüístiques.

• Detecció d’incoherències, repeticions de connectors, etc.

• Estudi i aplicació de l’estàndard oral formal.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i

elocució).

• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i

guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de

la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos,

dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

41

Bloc 2. Llegir i escriure


• Característiques bàsiques dels textos argumentatius: funció comunicativa, estructura,

marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal com a

organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge.

• Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier (portfolio).

• Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos

expositius.

• Actuació eficaç en equips de treball: gestionar el temps, sentir-se motivat pels

objectius compartits, intercanviar materials, assumir compromisos individuals, usar

estratègies de supervisió i resolució de problema, realitzar observacions i

avaluacions del procés i del resultat, comunicar-se amb confiança, etc.


documentals, en llengües diverses, i utilització de procediments per ala citació

bibliogràfica.

• Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual)

per a obtenir informació.

• Utilitzar el pensament com un mitjà i un fi, per a la reflexió sobre la importància de la

lectura i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge i de desenvolupament del sentit

crític i de la creativitat.



• Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació.

• Superació d’obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores,

perseverança i flexibilitat.



42



• Aplicació d’estratègies de filtratge en la busca de la informació.

• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la

xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el contrast

d’informació.

• Organització de la informació seguint diferents criteris.


• Escalat, rotació i retallada d’imatges. Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de

publicació.

• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb

la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives

pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals

d’aprenentatge.

• Ús de serveis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i per a

protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.


• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos

argumentatius a la comprensió, interpretació i anàlisi d’estos: anàlisi de la situació

comunicativa; identificació de la tipologia textual; identificació o generació de la tesi,

els arguments i l’organització del contingut; localització o deducció d’informació

explícita i implícita; identificació de punts de vista i distinció entre informació i opinió;

anàlisi dels mecanismes gramaticals(modalització, etc.), de les relacions lèxiques i

dels recursos expressius(paradoxa, hipèrbaton, etc.); interpretació de la informació

contextual i no verbal, etc.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,

fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia),

43

instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius(textos divulgatius, articles

d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos

argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els

coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació

paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada

ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la

tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò

que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes

de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text);

controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a través de la

reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències

(sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i

paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica

amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, perla forma de la paraula, etc.).

Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i

l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes

conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes

concretes(aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure

conclusions sobre el sentit global del text.

• Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.),descriptius

(endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i

gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius

(comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits,

etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les

característiques pròpies dels gèneres.

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de producció

escrita, amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i

gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

• Creació de textos escrits de caràcter argumentatiu, individuals i col·lectius, a partir de

propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics

(paradoxa, hipèrbaton, etc.) i recursos del llenguatge no verbal (gràfics, etc.), i

utilitzant ferramentes digitals d’edició i presentació deforma reflexiva i dialogada.

44


cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius.

• Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en

textos argumentatius: expressar com es vol que siga el text; generar idees i

informacions (pròpies i de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs

amb tècniques diverses (mapes conceptuals, etc.),fer plans d’escriptura de forma

guiada.


• Ús de processadors de textos en l’escriptura: format de paràgraf; encapçalament,

peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc.

• Avaluació de les produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura,

amb la supervisió del professorat, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si

el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió,

amb la finalitat de millorar els textos.

• Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics,

gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell

educatiu.

• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació,

coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.



• Planificació i realització, de forma reflexiva i dialogada, de projectes de treball

individuals i en equip, sobre temes del currículum, amb especial interés per les obres

literàries, o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a

l’alumnat seguint les fases del procés: presentació(coneixement de l’objectiu del

projecte, activació de coneixements previs, organització i planificació), busca

d’informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la

informació), elaboració del producte final (procés d’escriptura), presentació (exposició

del producte final), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte

final i del procés d’elaboració del projecte).

45

• Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés

d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar

la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats literals de

les fonts; presentar el treball.

• Reflexió, a través de l’escriptura d’un diari, sobre el procés d’aprenentatge i els

coneixements de qualsevol tipus adquirits durant la realització d’un projecte de

treball.


• Construcció d’un producte o meta col·lectiu compartint informació i recursos.



• Ús del parèntesi, dels claudàtors, de la ratlla i de les cometes.

• Ús de la cursiva.

• Anàlisi morfosintàctica del subjecte agent, pacient i causa.

• Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement

predicatiu, del complement de règim i del complement agent.

• Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives

i predicatives (actives -transitives -reflexives i recíproques- i intransitives-, i passives)

i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals

en textos argumentatius.

• Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos

argumentatius fonamentalment, i de la progressió temàtica; identificació d’idees

principals i secundàries; resum, destacant la tesi explícita o implícita defesa per

l’autor i els arguments utilitzats; justificació de la progressió temàtica i de l’estructura,

en funció de la intenció comunicativa.

• Els orígens històrics de les llengües d’Espanya.

• Reconeixement de les varietats geogràfiques de la llengua i dels trets diferencials

bàsics.

46


• Els pronoms: reflexius i recíprocs.

• Combinació de pronoms enclítics i proclítics.

• El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals).

• Les locucions i perífrasis verbals. Valors del present.

• Establiment del plural de noms propis, d’abreviatures, sigles i acrònims.

• Incorreccions en formes de verbs impersonals.

• L’escriptura d’abreviatures i sigles.

• Ortografia de veus d’altres llengües.

• Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició,

derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.

• Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent l’origen i procedència(veus

ameríndies, basquismes, catalanismes, castellanismes, galleguismes, altres

llengües.) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).

• El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia).

• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp

associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals d’explicació, causals, consecutius,

condicional, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i

relacions semàntiques (sinonímia; antonímia; hiponímia; hiperonímia; substitució

lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió

gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores

i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la

intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el

receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social,

impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu,

quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives -

hipèrboles, ironia-, variació del registre, etc.) i de l’ús d’un llenguatge no

discriminatori, en funció dels elements de la situació comunicativa.

47




• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de

biblioteques (d’aula, centre, pública, virtual).

• Coneixement i respecte de les normes de funcionament, i consulta guiada de



• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell, com

a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca

o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).

• Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos

literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment

personal.

• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell.

• Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el

cine, la ràdio i la televisió.


dramatitzacions.

• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i


• Creació d’un dossier (portfolio) de lectura que incloga una selecció de treballs

individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura,

infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i

• pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu

de l’elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del

resultat).

48

• Foment de l’hàbit lector per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la

realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla

lector del centre, etc.).

• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant

obres, personatges i temes universals: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el

goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins.

• Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes a partir de la comparació

d’obres, amb especial dedicació als relacionats amb la història de la cultura des de

l’edat mitjana fins al segle XVIII.


• Introducció a la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or a partir dels textos d’autoria

masculina i femenina.


• Temes: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu,

estereotips femenins, etc.

• Tòpics: locus amoenus, descriptio puellae, carpe diem, tempus fugit, ubi sunt?, etc.

• La literatura medieval. Característiques generals.

• La lírica. La poesia trobadoresca.

• Les quatre grans cròniques.

• El teatre. El Misteri d’Elx.

• El Segle d’Or. Característiques generals

• La lírica. Ausiàs Marc.

• La literatura religiosa i moralitzadora.

• La prosa humanista.

• La novel·la. Tirant lo Blanc.

• La poesia satírica.

• La valenciana prosa.

• La literatura de l’edat moderna. Renaixement, manierisme i barroc.

49



• La narració en prosa i en vers.



• La literatura d’idees: aforismes i assaig.

• Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i

històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text llenguatge literari i

intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron,

paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació,

hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.)

CONTINGUTS 4t ESO



• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de

comunicació social i dels àmbits professional i administratiu.




• Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació

oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).

• Adequació dels usos formals i informals al context. Valoració de la conversació

com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació, d’expressió de la

creativitat i de respecte per les opinions dels altres.


• Foment de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.


• Característiques dels textos orals de l’àmbit periodístic i dels textos publicitaris,

professionals i administratius.

50

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi

dels textos expositius i argumentatius dels àmbits periodístic, professional i

administratiu.

• Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes,

resums, comentaris i crítiques.

• Utilització de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia, de les propietats textuals i de

l’estàndard formal en la producció oral de textos expositius i argumentatius.

• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en el procés de

les presentacions orals. Utilització de guies i gravacions.

• Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el portfolio.

• Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea.


• Procés estructurat de presa de decisions.


• Estudi, anàlisi i aplicació dels procediments lingüístics de l'argumentació: tipus

d'arguments, la refutació, la modalització, la reformulació, emfatització, etc.

• Participació en intercanvis comunicatius dels àmbits d'ús acadèmic, social,

professional i administratiu, especialment dels gèneres periodístics, informatius i

d'opinió (entrevistes de treball, relacions amb institucions públiques i privades,

tertúlies, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre,

difusió de les activitats extraescolars, entorns virtuals de comunicació, ràdio local,

etc.).




informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.) i de les habilitats socials

en les formes de tractament i respecte apreses, especialment al defendre els

drets propis, etc.

51

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics: gesticulació, mirada, to, dicció, espai, etc.

• Utilització de l'estàndard i d'un llenguatge no discriminatori.


dels mitjans de comunicació i la publicitat (debats, tertúlies, entrevistes,

conferències, discursos, missatges publicitaris de la ràdio, etc.) i dels àmbits

professional i administratiu (entrevista de treball, anuncis de treball, reclamacions

i queixes telefòniques, etc.).


etc.) i paralingüística (la dicció, l'accentuació, el ritme i el to de veu).

• Interpretació del so i la imatge en els textos audiovisuals.

• Aplicació autònoma de les estratègies de comprensió oral en els textos

periodístics, publicitaris i dels àmbits professional i administratiu (activació de

coneixements previs; anticipació; manteniment de l'atenció; confirmació o rebuig

d'hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i

selecció d'informacions concretes presents en el text, etc.).

• Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions, conferències,

enquestes i entrevistes, reportatges, cròniques, ressenyes orals i taules redones

de temes relacionats amb el currículum i polèmics de l'actualitat, etc.) i els que

generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d'expressió oral de

textos expositius i argumentatius: orde, claredat i rigor en l'exposició; riquesa

expressiva; la ironia; tipus d'arguments; recursos d'emfatització i d'expansió de la

informació. Especial atenció a les interferències lingüístiques.

• Detecció d'incoherències, repetició de connectors, pobresa lèxica, ambigüitats,

etc., i dificultats en la comunicació.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i

elocució.

52

• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i

guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització

de la informació, textualització i avaluació (de l'organització del contingut, dels

recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).


CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA.

• Característiques bàsiques dels textos de l'àmbit periodístic (notícia, reportatge,

entrevista, editorial, article d'opinió, columna, carta al director, crítica) i dels textos

publicitaris: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos

verbals i no verbals.

• Característiques bàsiques de textos dels àmbits periodístics, professional i

administratiu (carta comercial, correu electrònic, sol·licitud, reclamacions, oferta

de treball, factura, currículum senzill, normativa professional, etc.): funció

comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.


cohesió) en l'escriptura de textos dels àmbits periodístic i publicitari.


cohesió) en l'escriptura dels textos dels àmbits professional i administratiu.

• Ús d'estratègies de planificació com a part del procés d'escriptura, especialment

en textos dels àmbits periodístic, publicitari, professional i administratiu: formular

objectius, fer plans d'escriptura amb autonomia, etc.

• Reflexió sobre la importància de l'escriptura com un instrument per a la creativitat,

facilitador d'aprenentatges i estímul per al desenrotllament personal.

• Selecció raonada dels textos produïts que s'inclouen en el portfolio.

• Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, mapa conceptual i

resum de textos argumentatius.

• Actuació eficaç en equips de treball: compartir informació i recursos, buscar

l'autonomia en el funcionament de l'equip, responsabilitzar-se del treball

individual, valorar el treball dels companys animant-los i mostrant sensibilitat i

53

comprensió pels seus punts de vista, usar estratègies de supervisió i resolució de

problema, avaluar processos i el treball individual i el de l'equip resultant, etc.

• Busca, localització i extracció d'informació en diferents tipus de textos i fonts

documentals, atenent especialment els textos dels mitjans de comunicació, en

llengües diverses, i utilització de procediments per a la citació bibliogràfica.

• Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal,

virtual) per a obtindre informació.

• Reflexió autònoma sobre el procés d'aprenentatge i els coneixements de

qualsevol tipus adquirits durant la realització d'un projecte de treball.

• Utilitzar el pensament com un mitjà i un fi per a la reflexió sobre la importància de

la lectura i l'escriptura com a mitjans per al desenrotllament personal.

• Valoració de l'error com a oportunitat.


• Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat i incertesa i capacitat

d'automotivació.

• Superació d'obstacles i fracassos.

• Mostrar iniciativa, idees innovadores, perseverança i flexibilitat.


• Desenrotllament del sentit crític.



• Aplicació d'estratègies de filtratge en la busca de la informació.

• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la

xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i contrast

d'informació.


54

• Disseny de presentacions multimèdia. Tractament de la imatge.

• Producció senzilla d'àudio i vídeo.

• Ús de ferramentes de producció digital en la web.

• Coneixement i ús de drets d'autor i llicències de publicació.

• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se

amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees

constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals

d'aprenentatge.

• Ús de servicis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

• Adquisició d'hàbits i conductes per a filtrar la font d'informació més completa i

compartir-la amb el grup.

• Adquisició d'hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l'individu i

per a protegit els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d'este.

CONTINGUTS ESPECÍFICS.

• Aplicació dels coneixements sobre les característiques dels textos dels àmbits

periodístics, professional i administratiu, a la comprensió, interpretació i anàlisi

d'estos: descripció de la disposició tipogràfica; anàlisi de la situació comunicativa;

identificació de la tipologia textual i del gènere; identificació o generació del tema

o tesi i de l'organització del contingut; localització o deducció d'informació

explícita i implícita; identificació de punts de vista i de la intertextualitat; distinció

entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals, del llenguatge

discriminatori i dels recursos expressius (ironia, metonímia, etc.); interpretació de

la informació contextual i no verbal dels textos publicitaris; valoració de la relació

entre els aspectes formals i el contingut, etc.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (notícies,

reportatges, cròniques, etc.), instructius (lleis, normes, etc.), argumentatius

55

(editorial, article d'opinió, columna, carta al director, crítica, textos publicitaris en

periòdics, revistes, tanques, web, etc.).

• Ús i aplicació d'estratègies de comprensió lectora, especialment en textos dels

àmbits periodístic, professional i administratiu. Abans de la lectura: activar els

coneixements previs, establir objectius de lectura, formular prediccions o hipòtesis

a través d'informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules

destacades, context, disposició tipogràfica), identificar la tipologia, el gènere i

l'estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s'ha

llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de

comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text);

controlar la coherència interna del text (del contingut, de l'estructura i dels

diversos elements en un text discontinu, a través de la reflexió al final de cada

paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes

formals i de contingut, a partir d'elements textuals, contextuals i paratextuals) i

interpretar sentits figurats i significats no explícits; resoldre problemes de

comprensió lèxica. Després de la lectura: identificar o deduir el tema, la tesi, la

idea principal, els arguments, la intenció de l'autor i l'organització del contingut;

sintetitzar la informació a través d'esquemes, taules, mapes conceptuals i resums;

respondre a preguntes concretes sobre aspectes formals, de contingut i de relació

amb el context; elaborar conclusions personals, relacionant el contingut amb la

pròpia experiència i formant-se una opinió pròpia a partir de la informació del text;

valorar críticament i avaluar les prediccions efectuades, la consecució dels

objectius de la lectura, el sentit global del text i les conclusions personals.

• Producció de textos escrits narratius (notícies, cròniques periodístiques, etc.),

expositius (treballs d'investigació, memòria tècnica d'un projecte realitzat, etc.),

argumentatius (articles d'opinió, treballs d'investigació, textos publicitaris, etc.),

dels àmbits professional i administratiu, amb adequació, coherència, cohesió i

correcció, d'acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

• Ús autònom d'estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de

producció escrita: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la

progressió de la informació, reescriure.

56

• Creació de textos escrits dels àmbits periodístic i publicitari, individuals i

col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal,

usant recursos lingüístics (metonímia, ironia, pleonasme, etc.) i recursos del

llenguatge no verbal, i utilitzant ferramentes digitals d'edició i presentació amb

autonomia.


• Ús de processadors de textos en l'escriptura: columnes, estils, plantilles, etc.

• Avaluació amb autonomia de les produccions pròpies o alienes com a part del

procés d'escriptura, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text

respon a l'objectiu d'escriptura i analitzant l'adequació, coherència i cohesió, amb

la finalitat de millorar el textos.

• Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors

ortogràfics, gramaticals i lèxics, d'acord amb les normes de correcció

determinades per al nivell educació.

• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l'adequació,

coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d'avaluació i revisió.

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió


• Planificació i realització amb autonomia de projectes de treball individuals i en

equip sobre temes del currículum, amb especial interés per les obres literàries, o

sobre temes socials, científics, culturals, professionals i literaris motivadors per a

l'alumnat seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l'objectiu del

projecte, activació de coneixements previs, organització i planificació), busca

d'informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de

la informació), elaboració del producte final (procés d'escriptura), presentació

(exposició del producte final), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació

del producte final i del procés d'elaboració del projecte).

• Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d'elaboració d'un

projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació;

57

crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats literals de les fonts, i

presentar el treball.


• Construcció d'un producte o meta col·lectiu compartint informació i recursos.



• Ús de majúscules i minúscules en les noves tecnologies de la comunicació.

• Identificació de l'estructura i dels nexes propis d'oracions coordinades,

juxtaposades i d'oracions subordinades substantives, adjectives o de relatiu,

adverbials pròpies i d'implicació lògica, així com de les funcions sintàctiques que

exercixen elements que les componen.

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats

textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits

periodístic, laboral i administratiu.

• Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos i

progressió temàtica; identificació d'idees principals i secundàries; resum,

destacant la tesi explícita o implícita defesa per l'autor i els arguments utilitzats;

justificació de la progressió temàtica, estructura i organització, en funció de la


• El marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana.

• La importància de la varietat estàndard en els mitjans de comunicació.


• Caracterització semàntica de categories gramaticals.

• Identificació d'adjectius, pronoms i adverbis relatius.

• Establiment del plural de llatinismes, préstecs i neologismes.

• Procediments de formació de paraules (composició i derivació, parasíntesi i

acronímia).

58

• Significat de prefixos i sufixos, atenent-ne els d'origen grecollatí.

• Formació de substantius, adjectius, verbs i adverbis a partir d'altres categories

gramaticals.

• Reconeixement de llatinismes, paraules patrimonials i cultismes. El doblet.

• Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent el seu origen i procedència

(hel·lenismes, arabismes, anglicismes, gal·licismes, italianismes, lucismes, altres

llengües) i a la manera d'incorporació en la llengua (xenismes, paraules

hispanitzades, híbrids).

• Nivells de significats de paraules i expressions en el discurs oral i escrit.

• Significat connotatiu i denotatiu.

• Significat, significant i referent.

• Sema, semema, camp semàntic i camp associatiu.

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d'addicció, oposició, causa,

conseqüència, comparatius, de reformulació d'orde, condició i hipòtesi, etc.),

mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, el·lipsi i relacions

semàntiques (sinònims, hiperònims, metàfores i metonímies, eufemismes, ús

d'anàfores i paral·lelismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical

(substitucions pronominals, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix

temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Anàlisi de l'adequació textual: tipologia textual, del gènere i àmbit d'ús, en funció

de la finalitat del text i de la inteció de l'emissor (funcions del llenguatge); relació

existent entre l'emissor i el receptor; les marques lingüístiques de modalització

(dixi personal i social; verbs modals; quantificació i qualificació: ús valoratiu

d'objectius determinatius, articles, pronoms, adjectius qualificatius i lèxic

connotatiu; grau de certesa; modalitat oracional; figures literàries valoratives;

variació del registre lingüístic, atenent l'ús de col·loquialismes, barbarismes,

vulgarismes, imprecisions, expressions clixés, estereotips lingüístics i argot) i ús

d'un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació

comunicativa.

59

• El bilingüisme i la disglòssia. Les actituds i els estereotips lingüístics. La

normalització lingüística.



• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus

de biblioteques (d'aula, centre, pública, virtual).

• Coneixement i respecte de les normes de funcionament; consulta guiada de



• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,

com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la

biblioteca o d'altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).

• Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de

textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d'aprenentatge i

enriquiment personal.

• Aproximació al coneixement d'altres mons (reals o imaginaris) a partir de la

lectura.

• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell.

• Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals relacionant-los amb

el cine, la ràdio i la televisió.


dramatitzacions.

• Tècniques d'elaboracions de treballs personals de creació i/o d'investigació

senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

• Creació d'un portfolio de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o

en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura,

infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i pensaments,etc.) i

60

una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de l'elaboració,

objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat).

• Foment de l'hàbit lector per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la

realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries,

pla lector del centre, etc.).

• Connexió entre la literatura i la resta d'arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant

obres, personatges i temes universals: el món de la raó, el destí, anhels de

llibertat, la visió de l'insòlit, l'home en societat, la visió d'Europa i Espanya.

• Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg de la història a

partir de la comparació d'obres d'art i textos literaris i dels mitjans de comunicació,

amb especial dedicació a moviments literaris més actuals: les avantguardes i el

segle XX, la ciència en la literatura, etc.


• Introducció a la literatura del segle XIX a l'actualitat a partir de textos d'autoria

masculina i femenina.


• Temes: el món de la raó, el destí, anhels de llibertat, la visió de l'insòlit, l'home en

societat, la visió d'Europa i Espanya, estereotips femenins, etc.

• Tòpics: carpe diem, tempus fugit, locus amoenus, etc.

• La Renaixença. Característiques generals.

• El modernisme.

• El noucentisme.

• Les avantguardes.

• La poesia de la postguerra.

• La narrativa de la postguerra.

• Les noves tendències teatrals.

61

• L'assaig de la postguerra.

• La literatura des dels seixanta fins als nostres dies.

• Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d'una

selecció de textos en prosa i vers.

• Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i

històric; identificació de l'època literària; trets presents en el text; contingut (tema,

tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de

l'autor; figures retòriques: pla lexicosemàntic (sinècdoque, metonímia, sinestèsia,

ironia, etc.), pla morfosintàctic (pleonasme, concatenació, commutació, etc.), pla

fònic(paranomàsia,etc.)

62

BATXILLERAT

CONTINGUTS 1r BATXILLERAT



• Estudi, anàlisi i avaluació dels textos orals formals, expositius i

argumentatius, de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica i cultural

(conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.), dels gèneres

informatius, d’opinió i publicitaris procedents dels mitjans de comunicació

social (debat, tertúlies, entrevistes, anuncis de ràdio i televisió, noticiaris,

concursos, musicals, esportius, promocionals, sèries, notícies, rodes de

premsa, reportatges, etc.); de les característiques formals i de contingut,

dels recursos verbals i no verbals, tenint en compte la qualitat,

rellevància, pertinència i claredat, així com les normes de cortesia que

regulen els intercanvis formals.

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos

orals expositius i argumentatius dels àmbits acadèmics i periodístics.

• Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació,

coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració

crítica dels textos expositius i argumentatius orals.

• Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de comprensió

oral (abans: anticipant, fent hipòtesis; durant: presa d’apunts, preguntar

per aclarir dubtes; després: resums).

• Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal

oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del

ritme, les pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats,

falques o comodins lingüístics.

• Estudi, anàlisi i avaluació dels gèneres discursius formals des d’un

enfocament integrador de les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar,

llegir i escriure) en l’àmbit d’ús acadèmic i de divulgació científica

(conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.).

63

• Estudi, aplicació i avaluació de les estratègies del procés d’elaboració de

la presentació oral (planificació, documentació i bibliografia,

textualització i avaluació).

• Aplicació dels criteris d’ordenació del contingut i dels recursos

audiovisuals en les presentacions orals d’acord amb la tipologia textuals

expositiva, la intenció i l’auditori (interés, importància, lògica,

cronològica, etc.).

• Aplicació dels recursos no verbals (imatge, gestualitat, mirada,

entonació, dicció, control del ritme, les pauses, el temps i la duració del

discurs).

• Estudi i ús dels mecanismes de citació.

• Valoració de l’escolta activa i del fet de parlar en públic com a font

d’aprenentatge, de comunicació i de relació.

• Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de

l’àrea.


• Coneixement del procés estructurat de presa de decisions.


• Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text

expositiu evitant la recitació literal de textos memoritzats,

col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors

discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts

del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).

• Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat.



• Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits expositius i

argumentatius de l’àmbit acadèmic: funció comunicativa, estructura,

marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals i gèneres.

• Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de

comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos

64

publicitaris): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques,

recursos verbals i no verbals i gèneres.


lectora en la lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica

dels textos escrits expositius i argumentatius, de l’àmbit acadèmic i dels

textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics

informatius i d’opinió i textos publicitaris).

• Reflexió sobre la importància de la lectura com a font d’informació i

d’aprenentatge.


coherència i cohesió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit

acadèmic.

• Estudi de les diverses estructures dels textos expositius: comparació,

problema-solució, enumeració, causa-conseqüència, ordenació

cronològica, etc., i aplicació d’estos coneixements a l’escriptura de

textos.

• Ús autònom de processadors de textos en l’escriptura.

• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el procés d’aprenentatge

personal com a instrument que organitza el pensament.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb imaginació i

creativitat, seguint les fases del procés: planificar, buscar, obtindre,

reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i

escrites impreses, audiovisuals i digitals; aplicar el procés d’escriptura

per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral

amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el

resultat aconseguit.

• Busca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i

fonts documentals, incloent-hi els mitjans de comunicació, en llengües

diverses; valorar críticament i contrastar estes fonts.

• Ús de ferramentes digitals de busca de pàgines web especialitzades,

diccionaris enciclopèdics en línia, bases de dades especialitzades, etc.,

o per mitjà de sindicació de fonts de continguts (RSS) i la visualització.

65

• Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració

d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar

la informació; crear textos escrits o audiovisuals; presentar el treball,

amb especial incidència en la utilització d’entorns col·laboratius.

• Aplicació, amb ajuda de guies i models, de les normes de presentació de

textos escrits en treballs d’investigació: índex, organització del contingut

en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia.

• Aplicació del procés estructurat de presa de decisions. Calibratge

d’oportunitats i riscos.

• Aplicació d’estratègies de supervisió i resolució de problemes.

• Avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés

d’elaboració d’un projecte per a millorar l’expressió escrita.

• Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a fonts

d’informació i d’organització de l’aprenentatge, i sobre la necessitat

d’organitzar la resolució de tasques complexes.

• Foment de l’autoconeixement; del sentit crític; de l’autoconcepte positiu;

de la proactivitat, perseverança i flexibilitat; de la responsabilitat, i del

pensament alternatiu, causal i conseqüencial.

• Valoració de fortaleses i debilitats, i de l’error com a oportunitat.


d’automotivació, de superació d’obstacles i fracassos.


• Adquisició d’habilitats relacionades amb el lideratge.

• Foment del pensament de perspectiva, de la solidaritat, tolerància,

respecte i amabilitat.

• Aplicació d’estratègies de motivació i automotivació.

• Estudi de tècniques d’escolta activa i posada en pràctica del diàleg

igualitari.



• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i

servicis de la xarxa.

66

• Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast

d’informació.




• Tractament de la imatge.

• Producció senzilla d’àudio i vídeo.



• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i

comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball,

aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i

recursos.

• Utilització del correu electrònic i de mòdul cooperatius en entorns

personals d’aprenentatge.


• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i protecció de

l’individu i d’altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció

d’este.


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos

escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació

comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut

(organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos

verbals i no verbals.


escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics

informatius i d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema,

intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació,

idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.

67

• Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos

expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió,

interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.

• Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos

escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics

informatius i d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió,

interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.

• Ús de tècniques de síntesi de la informació (esquema, resum, mapa

conceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit

acadèmic i en textos periodístics d’informació i d’opinió, seleccionant la

informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada

i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les

paraules del text.

• Interpretació i valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció

entre informació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees

discriminatòries.

• Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació.

• Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb

adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de

producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en

l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.

• Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora

de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del

coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua.

• Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions

escrites adequat al nivell educatiu, i reconeixement de la importància

d’enriquir el repertori lèxic personal amb temes d’especialitat.

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques,

correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica,


• Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal

i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes.

68

• Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes,

pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i

jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius,

finals, condicionals, concessius, etc.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del

currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.



• Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de

paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada,

juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions

sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les

componen.

• Classificació de l’oració segons la naturalesa del predicat : oracions

atributives i predicatives (actives –transitives –reflexives i recíproques- i

intransitives- i passives) i segons l’actitud del parlant (modalitats

oracionals).

• Anàlisi de la coherència textual per mitjà de la descripció i l’explicació de

les parts temàtiques constitutives del text (narratiu, descriptiu, expositiu i

argumentatiu) i de la progressió temàtica, distingint idees principals i

secundàries; resumint; destacant la tesi explícita o implícita defesa per

l’autor, i els arguments utilitzats; així com per mitjà de la justificació de la

progressió temàtica i l’estructura i l’organització estructural (analitzant,

sintetitzant, paral·lelística, enquadrada, circular, etc.), en funció de la


• Identificació de les característiques de les varietats diatòpiques de la

llengua.

• Reconeixement de les conseqüències de les llengües en contacte:

bilingüisme i diglòssia i prejuís lingüístics.

69


• Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica,

sintàctica i semàntica d’estes (substantiu, pronom, article, adjectiu i

verb).

• Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules

(derivació, composició, parasíntesi), atenent el significat d’afixos.

• Aplicació de les regles de concordança, especialment als casos

especials de concordança nominal i verbal.

• Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la

tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, del to del discurs, de la forma

d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor

(funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació

de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques

lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, valors expressius del

substantiu, adjectiu, verb, pronom i article, modalitats oracionals, figures

literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre

idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació

d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició,

causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara

repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics,

associatius, sinonímia, antonímia i contrastos, hiperonímia i hiponímia,

etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions

sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i

mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels seus orígens

històrics i de l’evolució de les llengües d’Espanya.

• Identificació de les varietats de la llengua, atenent l’ús d’arcaismes, la

diferència entre llengua i dialecte, l’ús de vulgarismes i el reconeixement

dels argots.

• Explicació de l’ús formal i especialitzat de la llengua, d’un llenguatge no

sexista ni discriminatori, i de l’ús col·loquial de la llengua, així com dels

trets lingüístics del registre col·loquial (col·loquialismes, imprecisions,

70

anacoluts, expressions clixé, i estereotips lingüístics...), en funció de la

situació comunicativa.

• Explicació de la situació de la llengua en l’actualitat i de la utilització de

l’estàndard com a varietat utilitzada en els mitjans de comunicació i en

l’àmbit digital, així com reconeixement de les seues característiques.



• Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX

a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes

o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes,

personatges i tòpics universals.

Dels orígens al segle XV:

- Les primeres manifestacions literàries.

- La poesia trobadoresca: els trobadors i les trobadores o trobairitz.

- La creació de la prosa literària.

- La historiografia. Les quatre grans cròniques.

- La Cancelleria Reial.

- La literatura religiosa i moralitzadora.

- L’Humanisme.

- Formes dramàtiques medievals: el Misteri d’Elx.

El Segle d’Or:

- La poesia lírica i la poesia satírica.

- La literatura religiosa: sor Isabel de Villena.

- La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.

- La valenciana prosa. Roís de Corella.

La literatura de l’edat moderna:

- El Renaixement del segle XVI: Joan Lluís Vives.

- El barroc en el segle XVII.

- La Il·lustració i el neoclassicisme en el segle XVIII.

71

La Renaixença: la poesia, el teatre, el sainet.

La novel·la del segle XIX.

• Anàlisi i interpretació d’obres completes i fragments tenint en compte els

aspectes següents:

• Vinculació del text amb el context social, cultural i històric.

• Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al

text.

• Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

• Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

• Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la

mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat,

la visió de l’insòlit, el destí, estereotips femenins, etc.

• Tòpics: captatiobenevolentiae, carpe diem, collige virgo rosas, beatusille,

locus amoenus, descriptiopuellae, tempus fugit, menosprecio de la corte

y alabanza de aldea, homo viator, vita flumen, etc.

CONTINGUTS 2n BATXILLERAT



• Anàlisi de les fronteres i interseccions entre oralitat i escriptura.

• Estudi, anàlisi i valoració crítica de la comunicació oral formal en l’àmbit

acadèmic, periodístic, professional i empresarial i dels gèneres:

conferències, taules redones, entrevistes de treball, etc.

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos

orals expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic, periodístic,

professional i empresarial.



crítica dels textos expositius i argumentatius orals.

72

• Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal

oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del

ritme,pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats, falques o

comodins lingüístics.

• Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés

d’elaboració de la presentació oral.

• Aplicació dels criteris d’ordenació del contingut i dels recursos

audiovisuals en les presentacions orals d’acord amb la tipologia textual

argumentativa, la intenció i l’auditori (interés, importància, lògica,

cronològica, etc.).

• Aplicació dels recursos no verbals (imatge, gestualitat, mirada,

entonació, dicció, control del ritme, les pauses, el temps i la duració del

discurs).

• Selecció dels arguments adequats a la defensa de la tesi (lògics,

d’autoritat, de quantitat, d’analogia, apel·lació als valors compartits, etc.).

• Aplicació dels mecanismes de citació.

• Ús autònom de programes de presentació.

• Ús de guies, gravacions.

• Avaluació, autoavaluació i coavaluació del procés, de l’aplicació de les

estratègies i del producte final.

• Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de

l’àrea.


• Coneixement del procés estructurat de presa de decisions.


• Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos retòrics propis del

text argumentatiu, evitant la recitació literal de textos memoritzats,

73

col·loquialismes, falques o comodins lingüístics.

• Utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i

cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions,

introduir incisos o exemples, etc.).



• Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits de l’àmbit

professional i administratiu (cartes comercials i de presentació, informe,

memoràndum, saluda, avís, factura, instàncies, reclamacions, etc.):

funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals

i no verbals.


lectora en la lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica

dels textos escrits de l’àmbit professional i administratiu.

• Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les

característiques amb el sentit global i la intenció de l’autor.


coherència i cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit

acadèmic.

• Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies, d’autoritat, causals,

deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius

(ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació

d’estos coneixements a l’escriptura de textos.

• Estudi de les propietats (adequació, coherència i cohesió) dels textos de

l’àmbit professional i administratiu, i aplicació d’estos coneixements a

l’escriptura de textos.

• Ús autònom de processadors de textos en l’escriptura.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb imaginació i

74

creativitat, seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtindre,

reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i

escrites impreses, audiovisuals i digitals, especialment dels mitjans de

comunicació socials; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del

producte final; presentar el treball de forma oral amb suports

audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat aconseguit.

• Busca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de text i

fonts documentals, en llengües diverses, valorant críticament i

contrastant estes fonts.

• Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades,

diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc.,

o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS) i visualització.

• Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració

d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar

la informació; crear textos escrits o audiovisuals, presentar el treball,

amb especial incidència en les ferramentes per a la correcció i revisió


• Aplicació de les normes de presentació de textos escrits en els treballs

d’investigació: índex, organització del contingut en epígrafs,

procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia.

• Aplicació del procés estructurat de presa de decisions. Calibratge

d’oportunitats i riscos.

• Aplicació d’estratègies de supervisió i resolució de problemes.

• Avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés

d’elaboració d’un projecte per a millorar l’expressió escrita.

• Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a fonts

d’informació i d’organització de l’aprenentatge i sobre la necessitat

d’organitzar la resolució de tasques complexes.

• Foment de l’autoconeixement, del sentit crític, de l’autoconcepte positiu,

75

de la proactivitat, perseverança i flexibilitat, de la responsabilitat i del

pensament alternatiu, causal i conseqüencial.

• Valoració de fortaleses i debilitats i de l’error com a oportunitat.


d’automotivació, de superació d’obstacles i fracassos.


• Adquisició d’habilitats relacionades amb el lideratge.

• Foment del pensament de perspectiva, de la solidaritat, tolerància,

respecte i amabilitat.

• Aplicació d’estratègies de motivació i automotivació.

• Estudi de tècniques d’escolta activa i posada en pràctica del diàleg

igualitari.



• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i

servicis de la xarxa.

• Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast

d’informació.




• Tractament de la imatge.

• Producció senzilla d’àudio i vídeo.


76


• Ús de tècniques de redacció de textos expositius acadèmics en suport

paper o digital (planificació, investigació, originalitat i creativitat; ús de

fonts d’informació en paper, digitals i en línia; procediments de citació:

bibliografia i web).

• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i

comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball,

aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i

recursos.

• Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns

personals d’aprenentatge.


• Adquisició d’hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més

completa i compartir-la amb el grup.

• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de

l’individu i protecció d’altres de les males pràctiques com el

ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció

d’este.



escrits expositius i argumentatius de l’àmbit professional.



crítica dels textos expositius i argumentatius.

• Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació

77

rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada,

escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les

paraules del text.

• Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb

adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Producció de textos escrits de l’àmbit professional i administratiu

(currículum, cartes comercials i de presentació, avisos, instàncies,

reclamacions, etc.) amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de

producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en

l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic i de textos de

l’àmbit professional i administratiu.

• Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i, en concret, del

coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de

les produccions escrites.

• Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions

escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic

personal amb termes d’especialitat.

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques,

correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica,


• Reconeixement en la lectura i utilització en l’escriptura dels recursos

retòrics propis dels textos argumentatius per a reforçar els arguments.

• Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes

pròpies dels textos argumentatius per expressar relacions lògiques i

jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius,

finals, condicional, concessius, etc.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del

currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.

78



• Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de

paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada,

juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions

sintàctiques que exercixen les paraules i els grups de paraules que les

componen.

• Classificació de l’oració composta segons la naturalesa del predicat:

oracions atributives i predicatives (actives -transitives -reflexives i

recíproques- i intransitives-, passives i mitjanes) i segons l’actitud del

parlant (modalitats oracionals).

• Explicació dels distints nivells de significat de paraules i expressions en

el discurs oral i escrit, en funció de la intenció comunicativa (significat

connotatiu i denotatiu).

• Anàlisi de la coherència textual per mitjà de la descripció i l’explicació de

les parts temàtiques constitutives del text, fonamentalment expositiu i

argumentatiu, i de la progressió temàtica, distingint idees principals i

secundàries, resumint, destacant la tesi explícita o implícita defesa per

l’autor i els arguments utilitzats; així com per mitjà de la justificació de la

progressió temàtica i l’estructura i organització estructural (analitzant,

sintetitzant, paral·lelística, enquadrada, circular, etc.), en funció de la


• Aplicació del coneixement intertextual en la realització de l’anàlisi de

textos de diferents gèneres i àmbits textuals.


• Identificació de la tipologia i funcions de categories gramaticals (adverbi,

preposicions, conjuncions i interjeccions).

• Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules

(derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos,

79

especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de

formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).

• Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i

adverbialització).

• Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la

tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic,

professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en

funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del

llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació

existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de

modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats

oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació,

figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del

registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació

d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició,

causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara

repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics,

associatius, sinonímia, antonímia, polisèmia i contrastos, hiperonímia i

hiponímia, figures literàries de reiteració: metàfora i metonímia, etc.); de

mecanismes de cohesió gramatical com ara paral·lelismes, correlacions,

figures literàries de reiteració (polisíndeton, concatenació, anàfora,

polipot, bimembració, gradació, etc.), dixi espacial i temporal, anàfores,

catàfores i relacions de l’eix temporal; així com de mecanismes

paralingüístics i elements gràfics.



• Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a

partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o

fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes,

personatges i tòpics universals.

80

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX i l’actualitat.

• El modernisme: la poesia, la novel·la, el teatre.

• El noucentisme: la poesia, la problemàtica de la novel·la, el teatre.


• La poesia de la postguerra.

• La narrativa de la postguerra.

• Les noves propostes teatrals.

• L’assaig de postguerra.

• La literatura des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

• Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents:

• Vinculació del text al context social, cultural i històric.

• Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.

• Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

• Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

• Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat, estereotips

femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en

societat, la visió d’Europa d’Espanya, etc.

81

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge

que permet verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de

concretar cadascun dels passos de l’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic

a les característiques individuals de l’alumnat. El primer referent que cal tenir

en compte en el procés avaluatiu són els criteris d’avaluació marcats en el

currículum.

ESO

Nivell: 1r ESO

Bloc 1. Escoltar i parlar CC

BL1.1. Participar activament i respectuosament en conversacions,

discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes

interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula,

disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat

al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

CCLI

CAA

CSC

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes

assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a

companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues

aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes

i discrepàncies.

CCLI

SIEE

CSC

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i

registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius

propis dels àmbits personal, acadèmic i social pròxims als interessos

de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els

elements no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de

comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

CCLI

CAA

CSC

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del CCLI

82

professor, textos breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de

temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i

descriptiva utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no

verbals adequats ala situació comunicativa i a l’objectiu proposat,

aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar

aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

CAA

CSC

SIEE

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals

pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància,

pertinència i claredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la

competència comunicativa oral.

CCLI

CAA

BL1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements

del nivell educatiu i identificar els coneixements, habilitats i

competències que demanen per a relacionar-les amb les seues

fortaleses i preferències.

SIEE

CSC

Bloc 2. Llegir i escriure CC

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits

personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment

narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus,

relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels

companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de

l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic,

utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a

l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al

gaudi personal.

CCLI

CAA

CSC

BL 2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió,

correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en

suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses

tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i

creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat

CCLI

CAA

CSC

SIEE

83

acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i justificacions

breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i

utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del professorat, individualment i

en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés

d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i

correcció del nivell educatiu, i resolent els dubtes de forma reflexiva i

dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts

de consulta.

CCLI

CAA

BL 2.4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius,

seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions

relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no

reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar

del contingut dels textos altres persones.

CCLI

CAA

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball

individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del

professorat, sobre temes motivadors per a l’alumnat, seguint les fases

del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final

original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una previsió de recursos i

temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i

imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb

ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma

personal els resultats obtinguts.

CCLI

CAA

SIEE

BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius,

sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres

literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, del nivell educatiu,

buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma

contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques

d’escriptori, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint

CD

CAA

SIEE

84

informació i continguts digitals de forma segura i responsable.

BL2.7. Realitzar amb ajuda de models, de forma eficaç, tasques o

projectes; tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent

conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés

durant el desenvolupament, i actuar amb flexibilitat buscant amb suport

solucions alternatives.

SIEE

Bloc 3. Coneixement de la llengua CC

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un

enunciat, establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-

les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el

discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de

textos narratius i descriptius.

CCLI

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes

ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

CCLI

CAA

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis

del nivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres

llengües, per a enriquir el vocabulari.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-

contrarietat que s’establixen entre les paraules per a captar el sentit

global d’un text.

CCLI

CAA

BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la

concordança amb el verb, i el predicat, així com els complements del

verb adequats al nivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos

narratius i descriptius amb major correcció i propietat.

CCLI

CAA

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en CCLI

85

textos narratius i descriptius i justificar si compleixen les propietats

textuals, atenent principalment la coherència, pròpies del nivell

educatiu, per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat

de la llengua.

CAA

BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat

plurilingüe d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la

distribució geogràfica d’eixes llengües, per a enriquir-se i desenvolupar

una actitud respectuosa cap a un entorn plurilingüe i pluricultural.

CCLI

CSC

Bloc 4. Educació literària CC

BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos,

triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o

participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al

nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.2 Elaborar un dossier (portfolio)), amb una selecció de documents i

creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries,

pròximes als interessos de l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les

conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la

literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres,

personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferent

naturalesa.

CCLI

CAA

SIEE

BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris,

seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació

a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les

característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i

contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per

CCLI

CAA

CEC

SIEE

86

mitjà de la formulació d’opinions personals.

Nivell: 2n ESO







CCLI

CAA

CSC





i discrepàncies.

CCLI

SIEE

CSC


registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius

propis dels àmbits personal, acadèmic i social pròxims als interessos

de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els

elements no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de

comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

CCLI

CAA

CSC

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del






CCLI

CAA

CSC

SIEE

87






CCLI

CAA





SIEE

CSC



personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment

narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus,

relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels

companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de

l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic,


l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al

gaudi personal.

CCLI

CAA

CSC


correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en

suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses

tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i

creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat

acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i justificacions

breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i


CCLI

CAA

CSC

SIEE

88






de consulta.

CCLI

CAA

BL 2.4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius,

seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions

relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no

reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar

del contingut dels textos altres persones.

CCLI

CAA


individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del

professorat, sobre temes motivadors per a l’alumnat, seguint les fases

del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final

original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una previsió de recursos i

temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i

imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb

ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma

personal els resultats obtinguts.

CCLI

CAA

SIEE






d’escriptori, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint


CD

CAA

SIEE

BL2.7. Realitzar amb ajuda de models, de forma eficaç, tasques o SIEE

89

projectes; tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent

conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés

durant el desenvolupament, i actuar amb flexibilitat buscant amb suport




enunciat, establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-

les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el

discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de

textos narratius i descriptius.

CCLI



CCLI

CAA


del nivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres

llengües, per a enriquir el vocabulari.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-

contrarietat que s’establixen entre les paraules per a captar el sentit

global d’un text.

CCLI

CAA

BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la

concordança amb el verb, i el predicat, així com els complements del

verb adequats al nivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos

narratius i descriptius amb major correcció i propietat.

CCLI

CAA

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en

textos narratius i descriptius i justificar si compleixen les propietats

textuals, atenent principalment la coherència, pròpies del nivell

educatiu, per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat

CCLI

CAA

90

de la llengua.

BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat

plurilingüe d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la

distribució geogràfica d’eixes llengües, per a enriquir-se i desenvolupar

una actitud respectuosa cap a un entorn plurilingüe i pluricultural.

CCLI

CSC





nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.2 Elaborar un dossier (portfolio)), amb una selecció de documents i



CCLI

SIEE

CEC

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les

conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la

literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres,

personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferent

naturalesa.

CCLI

CAA

SIEE

BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris,


a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les

característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i

contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per

mitjà de la formulació d’opinions personals.

CCLI

CAA

CEC

SIEE

91

Nivell: 3r ESO







CCLI

CAA

CSC





i discrepàncies.

CCLI

SIEE

CSC


registres diferents, propis dels àmbits personal, acadèmic, social,

professional i administratiu, especialment periodístics i publicitaris,

analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no

verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de comprensió oral

adequades al text i al propòsit de l’escolta.

CCLI

CAA

CSC








CCLI

CAA

CSC

SIEE



CCLI

92



CAA





SIEE

CSC



personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius,

descriptius, instructius i, en especial, expositius) de forma autònoma i

argumentatius amb ajuda del professorat i dels companys) a través de

l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu,


l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a

suport a les tasques d’aprenentatge.

CCLI

CAA

CSC


correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos, en

suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses

tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de

forma autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i dels

companys), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un

llenguatge no discriminatori.

CCLI

CAA

CSC

SIEE






de consulta.

CCLI

CAA

93

BL 2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argumentatius

utilitzant mapes conceptuals i resums, seleccionant les informacions

essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text

coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text

original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació

amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

CCLI

CAA


individuals o col·lectius, de forma reflexiva i dialogada, sobre temes del

currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes

socials, científics i culturals, seguint les fases del procés d’un projecte

de treball, per a obtenir un producte final original de caràcter expositiu o

argumentatiu, contrastant les fonts d’informació, detallant les

referències bibliogràfiques, fent una previsió de recursos i temps

ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i imprevistos

transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies

el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats

obtinguts.

CCLI

CAA

SIEE






d’escriptori, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartint


CD

CAA

SIEE

B2.7. Realitzar amb supervisió, de forma eficaç, tasques o projectes,

tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les

seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el

desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant amb supervisió


SIEE


94


text establint la concordança entre estes; classificar-les, analitzar-les

morfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic i semàntic

que exerceixen en el discurs; utilitzar-les correctament per a avançar

en la comprensió i la creació de textos argumentatius.

CCLI



CCLI

CAA


del nivell educatiu, distingint entre els morfològics, els préstecs d’altres

llengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir el

vocabulari.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les

paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes

(metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i

denotatius del llenguatge; reconéixer les relacions d’igualtat-semblança

(camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia)

que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un

text.

CCLI

CAA

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple i classificar-la

segons la naturalesa del predicat (oracions atributives, predicatives,

actives, transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives,

perifràstiques, reflexes i mitjanes) per a, de forma autònoma,

expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats

oracionals amb major correcció i propietat.

CCLI

CAA

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en

textos argumentatius i justificar si compleixen les propietats textuals

adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús

adequat de la llengua.

CCLI

CAA

CSC

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i CCLI

95

reconéixer les seues varietats geogràfiques, per a enriquir-se i

desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i

un entorn plurilingüe i pluricultural.

CSC





nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i



CCLI

SIEE

CEC

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions

crítiques i raonades sobre les connexions entre la literatura, les arts i la

ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics

universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de

diferent naturalesa.

CCLI

CAA

SIEE

CEC

BL4.4 Analitzar un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle

XVIII, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma

d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context

sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i

realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar

raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació

d’opinions personals.

CCLI

CAA

CEC

SIEE

Nivell: 4t ESO


96






CCLI

CAA

CSC





i discrepàncies.

CCLI

SIEE

CSC


registres diferents, propis dels àmbits personal, acadèmic, social,

professional i administratiu, especialment periodístics i publicitaris,

analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no

verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de comprensió oral

adequades al text i al propòsit de l’escolta.

CCLI

CAA

CSC








CCLI

CAA

CSC

SIEE





CCLI

CAA

97





SIEE

CSC


BL2.1. Interpretar textos escrits de l’àmbit personal, acadèmic, social,

professional i administratiu, amb especial atenció als gèneres

periodístics informatius i d’opinió, als textos publicitaris dels mitjans de

comunicació de masses i als textos de l’àmbit professional i

administratiu, a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut

propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègies de comprensió

lectora adequades al text i al objectiu de la lectura, per a construir el

significat global del text.

CCLI

CAA

CSC


correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos, en

suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i

administratiu, de diverses tipologies, parant especial atenció als

gèneres periodístics informatius i d’opinió, en textos publicitaris amb

sentit creatiu i estètic i en textos de l’àmbit professional i administratiu

amb l’ajuda de models, aplicant les estratègies del procés d’escriptura,


CCLI

CAA

CSC

SIEE






de consulta.

CCLI

CAA

BL 2.4. Sintetitzar textos orals i escrits argumentatius utilitzant

esquemes, mapes conceptuals i resums, seleccionant les informacions

CCLI

CAA

98

essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text

coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text

original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació

amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

BL2.5. Realitzar, amb sentit crític i amb creativitat tasques o projectes

de treball individuals o col·lectius, amb autonomia, sobre temes del

currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes

socials, científics i culturals, professionals i literaris que motiven

l’alumnat, contrastant la informació i citant adequadament la seua

procedència i incloent la seua bibliografia i la webgrafia, fent una

previsió de recursos i temps ajustada als objectius que es s’hi

proposen; fer una adaptació als canvis i imprevistos transformant les

dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el

producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

CCLI

CAA

SIEE






d’escriptori, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartint


CD

CAA

SIEE

B2.7. Realitzar amb autonomia, de forma eficaç, tasques o projectes,

tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les

seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el

desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant amb supervisió


SIEE



text, propi o alié, establint la concordança entre estes; classificar-les,

analitzar-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic

CCLI

99

i semàntic que exerceixen en el discurs; utilitzar-les correctament per a

avançar en la comprensió i la creació de textos propis de l’àmbit

periodístic, professional, i administratiu.



CCLI

CAA


del nivell educatiu, distingint entre els morfològics, els préstecs d’altres

llengües, i l’origen del lèxic propi, per a enriquir el vocabulari.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar els distints nivells de significat de paraules i

expressions, identificant l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua per a

captar el sentit global d’un text; aplicar l’ús connotatiu i denotatiu de la

llengua en l’elaboració de textos.

CCLI

CAA

BL3.5. Identifica l’estructura i el nexes propis d’oracions coordinades,

justaposades i d’oracions subordinades substantives, adjectives,

adverbials pròpies i d’implicació lògica i analitzar-les

mofosintàcticament, per a , de forma autònoma, expressar-se i redactar

textos de l’àmbit periodístic, professional i administratiu amb major

correcció i propietat.

CCLI

CAA

BL3.6. Reconéixer les propietats textuals en textos de l’àmbit

periodístic, laboral i administratiu; aplicar-les al comentari pragmàtic,

per a compondre textos orals i escrits amb adequació, coherència i

cohesió.

CCLI

CAA

CSC

BL3.7. Explicar el marc jurídic de les llengües cooficials en la Cominitat

Valenciana, així com establir els trets característics de la varietat

estàndard, reconeixent la importància de la existència d’una norma de

la llengua com a element de cohesió cultural.

CCLI

CSC


100




nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i



CCLI

SIEE

CEC

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions

crítiques i raonades sobre les connexions entre la literatura, les arts i la

ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics

universals, del segle XIX fins l’actualitat en creacions de natura diferent

(cinema, música, pintura, textos literaris i dels mitjans de comunicació,

etc.).

CCLI

CAA

SIEE

CEC

BL4.4 Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIZ a l’actualitat,


a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i

literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un

comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les

conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

CCLI

CAA

CEC

SIEE

BATXILLERAT

Nivell: 1r BATXILLERAT


BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les

propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i

argumentatius, propis de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica,

cultural i dels gèneres

periodístics, informatius i d’opinió, procedents dels mitjans de

CCLI

CAA

CSC

101

comunicació

social, utilitzant les estratègies de comprensió oral i tècniques de

retenció de

la informació per a sintetitzar el contingut per escrit i reflexionar

críticament.

BL1.2. Elaborar presentacions orals ajustades al propòsit, el contingut

i la situació comunicativa, sobre temes relacionats amb el currículum,

amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris, utilitzant

fonts d’informació diverses i amb suport de les TIC i un lèxic

especialitzat, i seguint les fases del procés d’elaboració de les

exposicions orals; exposar-les utilitzant les estratègies i els recursos

de l’expressió oral del nivell educatiu.

CCLI

SIEE

CSC

SIEE

BL1.3. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals,

professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu;

analitzar

els coneixements, habilitats i competències necessaris per a

desenrotllar-ho,

i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a

generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

CSC

SIEE


BL2.1. Interpretar textos expositius i argumentatius especialitzats de

l’àmbit

acadèmic, periodístics i publicitaris a través de l’anàlisi dels elements

de la

situació comunicativa i de les característiques pròpies del tipus de text

i del

gènere, aplicant les estratègies de comprensió lectora, amb la finalitat

de sintetitzar el contingut i interpretar-los críticament.

CCLI

CAA

CSC

BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció,

textos

expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el

currículum,

utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius

CCLI

CAA

102

adequats a la situació de comunicació, aplicant les estratègies del

procés de producció escrita.

BL2.3. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius,

descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a

aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el

desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar

les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final, i

comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels

recursos adequats.

CCLI

CAA

SIEE

BL2.4. Realitzar projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i

creativitat,sobre temes del currículum o de l’actualitat, seguint les

fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació, per a

obtindre com a producte final un text escrit adequat, coherent,

cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i especialitzat, en el

qual predominen les seqüències textuals expositives i argumentatives,

i que respecte les normes de presentació de treballs escrits,

contrastant les fonts d’informació i detallant les referències

bibliogràfiques.

CCLI

CAA

SIEE

BL2.5. Gestionar amb supervisió de forma eficaç tasques o projectes,

fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar

energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions

raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i

de les seues conseqüències.

CCLI

SIEE

BL2.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i

gestionant recursos perquè tots els seus membres hi participen i

aconseguisquen les metes comunes, influir positivament en els altres

generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a

resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit

ètic.

CD

CAA

SIEE

BL2.7. Realitzar projectes de treball individuals i en equips

cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les

obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, buscant i

seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada;

SIEE

CSC

103

editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o

servici web, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint



BL.3.1. Caracteritzar morfològicament, sintàcticament i semànticament

les categories gramaticals flexives per a identificar-ne les formes,

funcions i significats, utilitzant la terminologia gramatical adequada en

l’explicació lingüística; aplicar les regles gramaticals de concordança

entre les paraules per a usar correctament la llengua, i explicar els

procediments morfològics de formació de paraules (derivació,

composició, parasíntesi), per a enriquir el vocabulari i millorar la

producció de textos.

CCLI

BL3.2. Analitzar morfosintàcticament oracions compostes i classificar-

les segons la naturalesa dels seus predicats i segons les seues

modalitats oracionals per a millorar-ne la comprensió, i expressar-se,

amb correcció i propietat, de forma oral i escrita.

CCLI

CAA

BL3.3. Analitzar les propietats textuals per mitjà del comentari

pragmàtic de

textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic,

periodístic, professional i empresarial, per a aplicar-les en l’elaboració

de textos i millorar l’expressió oral i escrita.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar l’origen i l’evolució de les distintes llengües d’Espanya

i les seues principals varietats diatòpiques; analitzar els seus trets

característics a través de manifestacions orals i escrites, de forma

progressivament autònoma, per a reconéixer en produccions

lingüístiques de contextos formals i no formals la diversitat lingüística

com a part del patrimoni cultural del nostre país.

CCLI

CSC

BL3.5. Explicar les varietats de la llengua atenent els registres

lingüístics i la utilització de l’estàndard, reconeixent col·loquialismes,

imprecisions, expressions clixé i prejuís i estereotips lingüístics, en

produccions lingüístiques de contextos formals i no formals.

CCLI

CSC

104

Bloc 4. Literatura CC

BL4.1 Analitzar críticament textos lírics, narratius, dramàtics i

didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina, per a

explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat

mitjana fins al segle XIX per mitjà de la realització de treballs de

síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un

producte lligat al seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a

altres mons i pensaments.

CCLI

SIEE

CSC

CEC

BL4.2. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres

completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX; justificar la

vinculació del text amb el seu context i la seua pertinença a un gènere

literari determinat; analitzar la forma i el contingut; descobrir la intenció

de l’autor; reconéixer l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres

disciplines, i expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà

de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits.

CCLI

CAA

CSC

CEC

Nivell: 2n BATXILLERAT


BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les

propietats

textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i

argumentatius

procedents de l’àmbit acadèmic, periodístic i publicitari, professional i

empresarial, utilitzant les estratègies de comprensió oral i les

tècniques de

retenció de la informació per a extraure’n i sintetitzar-ne el contingut,

oralment o per escrit; relacionant tots els aspectes globals del discurs,

interpretant-lo de manera crítica i utilitzant alternatives inclusives a

idees discriminatòries.

CCLI

CAA

CSC

BL1.2. Elaborar presentacions orals ajustades al propòsit, el contingut CCLI

105

i la situació comunicativa, sobre temes de caràcter acadèmic o de

l’actualitat social, científica o cultural, utilitzant fonts d’informació

diverses i amb suport de les TIC, el lèxic tècnic adequat, seguint les

fases del procés d’elaboració de les exposicions orals, i exposar-les

utilitzant les estratègies i els recursos d’expressió oral del nivell

educatiu.

CAA

CSC

SIEE

BL1.3. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals,

professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu;

analitzar els coneixements, habilitats i competències necessaris per a

desenrotllar-los, i comparar-los amb les seues pròpies aptituds i

interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions

vocacional.

CCLI

SIEE


BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats

textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit

acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els

elements formals i de contingut amb ajuda de guies i la reflexió

dialogada, resumint el contingut i relacionant estes característiques

expressives amb el sentit global del text.

CCLI

CAA

CSC

BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció,

textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic sobre temes

relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la

tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de

comunicació, aplicant-hi les estratègies del procés de producció

escrita.

CCLI

CAA

BL2.3. Escriure textos de l’àmbit professional i administratiu, amb

adequació, coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els

coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les

estratègies del procés de producció escrita.

CCLI

CAA

CSC

BL2.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius,

descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a

aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu

CAA

SIEE

106

desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar

les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final i

comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels

recursos adequats.

BL2.5. Realitzar projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i

creativitat, sobre temes del currículum (amb especial incidència en els

temes, obres i autors literaris) o de l’actualitat que generen opinió,

seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació,

per a obtindre com a producte final un text escrit argumentatiu

adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i

especialitzat i que respecta les normes de presentació de treballs

escrits.

CCL

CAA

SIEE

BL2.6. Gestionar amb autonomia de forma eficaç tasques o projectes,

fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar

energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions

raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i

de les seues conseqüències.

CAA

SIEE

BL2.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i

gestionant recursos perquè tots els seus membres hi participen i

aconseguisquen les metes comunes, influir positivament en els altres

generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a

resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit

ètic.

SIEE

CSC

BL2.8. Realitzar projectes de treball individuals i en equips

cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les

obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, buscant i

seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada;

editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o

servicis de la web, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i

compartint informació i continguts digitals de forma segura i

responsable.

CD

CAA

SIEE

CSC


107

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories

gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els

procediments de formació de paraules, atenent el significat dels

principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedixen del

llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements

adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos.

CCLI

BL3.2. Analitzar sintàcticament oracions compostes i classificar-les

segons

la naturalesa dels seus predicats i segons les seues modalitats

oracionals, per a millorar la compressió i expressar-se i redactar, amb

correcció i propietat de forma oral i escrita.

CCLI

CAA

BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o

expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció

comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo

adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de

forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i

millorar la producció de textos.

CCLI

CAA

CSC

BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del

comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents

dels àmbits acadèmic,periodístic, professional i empresarial, per a

interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements

obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

CCLI

CAA

Bloc 4. Literatura CC

L4.1 Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències,

autors i obres dels grans moviments literaris del segle XX analitzant

críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa i en

vers, d’autoria masculina o femenina; realitzar treballs de síntesi,

creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte

lligat al seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres

mons i pensaments.

CCLI

SIEE

CEC

BL4.2 Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres

completes o fragments de la literatura del segle XX a l’actualitat, CCLI

108

justificant la vinculació del text amb el seu context, la seua pertinença

a un gènere literari determinat; analitzant la forma i el contingut;

descobrint la intenció de l’autor, i reconeixent l’evolució de temes i

tòpics en relació amb altres disciplines; expressar raonadament les

conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats,

orals o escrits.

CAA

SIEE

CEC

BL4.3. Desenrotllar per escrit un tema de la història de la literatura,

realitzant una investigació prèvia que incloga la consulta de diverses

fonts i

exposant les conclusions amb rigor, claredat i coherència; adoptar un

punt

de vista crític i personal utilitzant les TIC per a obtindre informació

veraç i

citant les fonts consultades.

CCL

SIEE

CSC

ESO S’avaluarà:

- La capacitat de comunicació: si els alumnes són capaços d’utilitzar la

llengua com a instrument de comunicació.

- L’adquisició d’elements lingüístics mitjançant l’ús.

Avaluar serà un procés quasi omnipresent. L’avaluació serà contínua i permetrà

que el professorat i l’alumnat vegen en quin punt es troben en el procés

d’ensenyament / aprenentatge.

Tota activitat proposada serà un instrument per avaluar les capacitats

comunicatives de l’alumne que permetrà comprovar les seues adquisicions i les

seues errades. S’hi tindrà en compte:

- La comprensió oral: es valorarà la capacitat d’interpretar el missatge

lingüístic, tant en la distinció dels sons que el formen com en els aspectes

gramaticals i el significat de les paraules i les frases que senten.

- Expressió oral: s’haurà de dominar la fonètica, la sintaxi, la morfologia, la

utilització correcta dels registres i, fins i tot, amb estil i creativitat.

- Comprensió escrita: es tindrà en compte la descodificació correcta de

signes, paraules i frases amb els signes de puntuació corresponents i, també,

109

la comprensió del significat del missatge escrit, tant en la lectura silenciosa com

en la lectura en veu alta.

- Expressió escrita: l’alumne haurà de demostrar una correcta utilització

de l’ortografia, del vocabulari, de la sintaxi, necessaris per poder comunicar-se

per escrit amb coherència d’idees; utilització correcta dels registres.

Els alumnes seran avaluats d’acord amb el desenvolupament experimentat al

llarg dels cursos pel que fa a la competència literària i lingüística, tot tenint en

compte els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals comentats

pàgines enrere en aquesta programació.

S’avaluarà el treball de l’alumne efectuat durant el període lectiu, és a dir, totes

les activitats concretes proposades en el curs.

Entre els criteris d’avaluació més significatius assenyalarem els següents:

a) Captar les idees essencials i intencions de textos orals de diferents tipus

i de diferent nivell de formalització, reproduint-ne el contingut en textos escrits.

b) Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i

conegut, reflectint-ne els principals arguments i punts de vista dels participants.

c) Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, identificant-ne les

intencions, diferenciant les idees principals i secundàries i, alhora, reconeixent

les possibles incoherències o ambigüitats de contingut i aportant una opinió

personal.

d) Exposar oralment el desenvolupament d’un tema de forma ordenada i

fluïda, ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un ordre lògic en la presentació

de les informacions i arguments, adequant el llenguatge emprat al contingut i a

la situació de comunicació i manteniment de l’atenció del receptor.

e) Produir textos escrits de diferent tipus adequant-los a la situació de

comunicació, utilitzant l’estructura organitzativa de cadascun i respectant els

criteris de correcció.

f) Identificar les característiques lingüístiques pròpies dels diversos usos

socials de la llengua mitjançant l’observació directa i la comparació de

produccions diferents.

g) Identificar en textos orals i escrits de diferents tipus les imatges i les

expressions que denoten alguna forma de discriminació, aportant-ne solucions.

h) Elaborar missatges en els quals s’integren el llenguatge verbal i els

llenguatges no verbals, tenint en compte la situació de comunicació.

110

i) Utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes

interpersonals i de garantir una comunicació fluïda, evitant-ne els usos

discriminatoris.

Per últim, cal remarcar el següent:

1. Es restarà 0,1 per cada dues faltes d’ortografia comeses, fins a un màxim de

dos punts.

2. Es perdrà el dret a l’avaluació contínua si durant el trimestre corresponent

s’ha faltat a un 20% o més de les classes de manera injustificada.

BATXILLERAT Com que el Batxillerat és un sistema bastant diferent de l’ESO, els criteris

d’avaluació també ho són.

Al Batxillerat l’alumne haurà d’assolir una independència, una autonomia

suficient per enfrontar-se davant d’un text literari i saber fer una avaluació

crítica i un comentari de les característiques del text.

En aquest període ens aturarem més en els problemes que l’alumne tinga en la

coherència i en la cohesió de les seues produccions, sense oblidar-nos de

l’apartat de la gramàtica i de l’ortografia, però no tenint-los com a pilars bàsics.

L’alumne s’haurà d’expressar per escrit i oralment amb cohesió i coherència,

evitant tot tipus d’incorrecció ortogràfica i gramatical.

També haurà d’assolir una maduresa crítica en les seues opinions, fent-ho de

manera documentada, és a dir, no parlarà ni escriurà pel simple fet de fer-ho,

sinó que haurà de tenir documentació suficient per a defensar la seua postura.

Haurà de saber realitzar comentaris crítics de diferents tipus de text que anirem

veient en totes les unitats, primer guiats pel professorat, i més tard, haurà

d’aconseguir una autonomia i un domini suficient per a realitzar-ho

individualment amb unes pautes indicades pel mateix professorat.

Tindrà una actitud positiva envers la llengua i una voluntat de fer-ne ús, i això el

professor ho observarà en els comentaris sociolingüístics envers l’evolució de

la llengua al llarg dels segles estudiats durant el curs escolar.

Per tant, el Departament de Valencià tindrà en compte els següents apartats

davant de l’avaluació:

111

- Lectura d’un llibre en cadascun dels trimestres.

- Prova o proves objectives: on s’avaluaran els conceptes adquirits per

l’alumnat en cadascuna de les unitats; l’alumnat haurà d’aprovar els controls

per a superar l’avaluació.

- Comentaris de text de fragments o textos que estiguem veient en cada

moment. El professorat anirà conduint l’alumnat en un primer moment, fins que

siga capaç de fer-ho tot sol; s’avaluaran els esborranys fins arribar a la

producció definitiva; l’alumnat haurà de lliurar tots el comentaris i anar

progressant segons ho marque el professor. També s’hi farà una prova

objectiva d’un comentari crític guiat.

- Treball diari: l’alumne haurà de participar a la classe fent les activitats

proposades pel professor.

- Treball a casa: l’alumnat haurà de realitzar les activitats i treballs

proposats pel professor i que mane per a casa.

- També s’avaluarà una actitud positiva envers la llengua

- L’assistència a classe serà obligatòria.

- Redaccions de 150 paraules (com a mínim) sobre temes proposats pel

professorat al llarg de tot el curs. Corregides en un primer moment amb els

signes de correcció sense posar nota; en un segon lliurament serà puntuada la

redacció; aquesta és una estratègia puntual perquè l’alumnat anirà tenint

després una certa independència.

- Exàmens orals per tal de veure la progressió en el domini de la llengua;

l’alumnat llegirà un fragment curt i després haurà de realitzar-ne un comentari.

- Es restarà 0,1 per cada dues faltes d’ortografia comeses, fins a un

màxim de dos punts.

5.1. Tipus d’avaluació

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser contínua i

diferenciada. L’avaluació contínua ens permetrà descobrir la diversitat

d’interessos, motivacions i capacitats de l’alumnat, així com detectar les seues

dificultats per poder adequar les estratègies didàctiques adoptades. El

professorat la prendrà com a referent fonamental per a valorar el grau

d’adquisició de les competències clau i el de consecució dels objectius.

112

El procés d’avaluació contínua consta de diferents fases:

Avaluació inicial

Permet comprovar el nivell de l’alumnat en el seu procés

d’aprenentatge. També es tindran en compte els informes

emesos en el curs anterior.

Avaluació processual

Al llarg del curs l’equip docent realitzarà diverses sessions

d’avaluació (aconsellable una per trimestre). Permetran

conéixer l’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat,

detectar les possibles dificultats sorgides i prendre les

mesures necessàries per a solucionar-les.

Avaluació final o

sumativa

S’hi valoren els resultats obtinguts: evolució de l’alumne al

llarg del curs, nivell d’adquisició de les competències

bàsiques, valoració global de les activitats fetes durant el curs

i superació de les proves dissenyades per a aquesta fase final.

Avaluació extraordinària

Se celebrarà al mes de juny i consistirà en la realització d’una

prova objectiva escrita i/o presentar un quadern amb activitats

sobre els continguts vistos al llarg del curs que el professor

considere oportú.

Encara que l’avaluació siga contínua, a l’avaluació final es tindran en

compte les notes de les avaluacions anteriors amb la intenció de motivar els

alumnes a treballar de manera continuada al llarg de tot el curs.

A l’avaluació final es tindran en compte els percentatges següents:

1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

20%

30%

50%

5.2. Activitats de reforç i ampliació

113

No tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge, tant pel seu propi

desenvolupament psicològic, com per molt diverses circumstàncies personals i

socials. Així, es proposen diferents activitats graduades en dificultat d'ampliació i de

reforç, que pretenen donar resposta a aquesta ineludible realitat educativa tan

heterogènia de les nostres aules.

Per a aconseguir el fi indicat:

ü Realització d'activitats que atenguen als diferents graus d'aprenentatge.

ü Quaderns d'ortografia, gramàtica i expressió escrita que reforcen

l'aprenentatge dels continguts proposats.

ü Oferta de lectures que atenguen les necessitats educatives especials i

individuals.

ü Proves de control i avaluació variades permeten diverses opcions a l'hora

d'avaluar, en diferents moments, els diversos ritmes d'aprenentatge

d’alumnat.

6. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat,

cal diversificar els instruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol

activitat de classe pot ser útil per a obtenir informació. L’enregistrament de totes

les dades ens permetrà ser objectius i coherents amb els criteris establerts.

Instruments:

• Interpel·lació directa a l’aula: enquestes, qüestionaris i posades en comú.

• Observació sistemàtica a l’aula: intervencions a classe, realització de les

tasques i realització del quadern.

• Lectures (preceptives i voluntàries).

• Proves objectives específiques (orals i escrites).

• Elaboració de resums i esquemes.

• Treballs optatius de recerca i aprofundiment.

• Exposicions orals.

114

• Autoavaluació i la coavaluació: la informació que l’aprenent mateix ens

proporciona sobre el seu treball i la percepció que en té de l’ensenyant i

dels seus companys/es.

A més, l’ús de rúbriques permetrà establir contractes d’aprenentatge entre

l’alumnat i el professor/a, en el sentit que serà possible que cada xiquet o

xiqueta siga conscient de la relació entre la qualitat de les seues produccions i

els ítems que esdevenen, finalment, la qualificació de l’assignatura.

Finalment, els diferents objectes d’avaluació requereixen estratègies

distintes segons alumnat o pràctica docent, i és condició indispensable que

siguen coherents amb les finalitats educatives, els continguts treballats i les

activitats realitzades, així com que puguen fer possible el compliment de les

característiques del procés d’avaluació formativa que pretenem i definida en el

primer apartat.

7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

S’avaluarà:

- La capacitat de comunicació: si els alumnes són capaços d’utilitzar la

llengua com a instrument de comunicació.

- L’adquisició d’elements lingüístics mitjançant l’ús escrit.

L’avaluació serà contínua i permetrà que el professorat i l’alumnat vegen en

quin punt es troben en el procés d’ensenyament / aprenentatge.

Tota activitat proposada serà un instrument per avaluar les capacitats

comunicatives de l’alumnat que permetrà comprovar les seues adquisicions i

les seues errades. Es tindrà en compte:

- Comprensió oral

- Expressió oral

- Comprensió escrita

- Expressió escrita

Els alumnes seran avaluats d’acord amb el desenvolupament

experimentat al llarg dels cursos pel que fa a la competència lingüística, tot

tenint en compte els continguts comentats en aquesta programació.

115

S’avaluarà el treball de l’alumne efectuat durant el període lectiu i fora d’ell, és

a dir, totes les activitats proposades en el curs. Entre els criteris d’avaluació

més significatius assenyalem els següents:

a) Copsar les idees essencials i intencions de textos orals senzills de

diferents tipus.

b) Elaborar resums per escrit de textos senzills treballats a classe.

c) Exposar oralment el desenvolupament d’un tema de forma ordenada i

fluïda.

d) Produir textos senzills per escrit.

e) Comprendre i expressar-se en una aula de manera correcta en valencià.

El departament de valencià tindrà en compte, a l’hora d’avaluar els

alumnes, els següents apartats:

ESO

1r i 2n ESO

Exàmens

40%

Destreses i habilitats: 50%

Comprensió escrita (lectura

obligatòria): 15%

Comprensió oral: 10%

Expressió oral: 15%

Expressió escrita: 10%

Participació, interés,

treball diari

10%

3r i 4t ESO

Exàmens

50%


Comprensió escrita (lectura

obligatòria): 10%




Participació, interés,

treball diari

10%

116

BATX

1r Batxillerat

Exàmens

60%


Comprensió escrita (lectura obligatòria): 10%




2n Batxillerat

Exàmens

70%


Comprensió escrita: 10%



8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

8.1. Metodologia general i específica de l’àrea o matèria. Per a aconseguir que les competències bàsiques s’assimilen, hem de

ser capaços de transmetre de la millor forma possible els continguts. Per a

això, s’utilitzarà una metodologia comunicativa i funcional, que treballarà amb

texts reals o versemblants i complets a fi de produir respostes orals o escrites a

117

les diferents situacions comunicatives que després podran utilitzar en la vida

real, amb diferents registres i varietats dialectals; basada en el mètode

constructivista, on siga necessari un alumnat actiu que construïsca els seus

propis esquemes de coneixement, amb l’ajuda d’un professorat no merament

transmissor, sinó descobridor dels estadis evolutius de l’alumnat, provocador

de conflictes cognitius que el facen avançar i modificar els seus esquemes

mentals; per tal que adquirisca un aprenentatge significatiu, que relacione allò

nou amb el que ja saben. Juntament amb això, quan el professorat així ho

considere, també s’utilitzarà una metodologia de caire més tradicional. La

finalitat és exercitar les cinc habilitats lingüístiques, les quatre primeres

aconsellades per Cassany a Descriure, escriure (1996) i la quinta recomanada

pel Marc europeu comú de referència per a les llengües i que són: entendre,

comprensió oral i comprensió lectora; parlar, interacció oral i expressió oral; i

escriure, expressió escrita.

8.2. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Per a poder dur a terme tot el que s’ha establert fins al moment, es

necessiten diferents tipus d’activitats. A l’inici de cada UD es preparan activitats

de contacte per conéixer el que sap l’alumnat del tema i estimular-lo. Durant el

transcurs de la UD es poden fer activitats de tres tipus: de reforç, que abracen

el contingut de forma simplificada; de consolidació, que serien d’una banda de

discriminació i de reconeixement i, d’altra, de producció; i, per últim,

d’ampliació, que ajudarà els alumnes més capacitats a treballar de forma més

ràpida i aprofundida. Acabada la UD s’hauran de fer autoavaluacions i

coavaluacions. A més a més, unides a les UD es poden proposar activitats

complementàries i extraescolars, molt recomanables perquè es descobrisca

que l’ensenyament de llengua i literatura pot anar, i hauria d’anar, molt més

enllà de l’ús restringit a l’aula, i que ajuden a acomplir els objectius fixats a la

llei.

9. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I IV)

118

Els principis d’equitat i d’inclusió pretenen millorar les oportunitats

educatives de tot l’alumnat. Educar en la diversitat és reconéixer que cada

alumne/a té necessitats úniques que poden requerir suports en diferent nivell

d’amplitud, intensitat i durada.

El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell i l’Orde 20/2018, de 30

d’abril, tenen per objecte establir i regular els principis i les actuacions

encaminades al desenvolupament d’un model inclusiu en el sistema educatiu

amb la intenció de fer efectius els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats en

l’accés, participació, permanència i progrés de tot l’alumnat, i aconseguir que

els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la

transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones,

en especial d’aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc

d’exclusió.

Les mesures dirigides a l’alumnat que requereix una resposta

diferenciada que impliquen suports ordinaris addicionals estan arreplegades en

el nivell III. Aquest nivell inclou mesures curriculars que no impliquen materials

singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries.

Igualment, també s’organitzen en aquest nivell les mesures transitòries que

faciliten la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat que pateix alguna

malaltia, desprotecció o té imposades mesures judicials

D’altra banda, en el nivell IV s’arrepleguen les mesures dirigides a

l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu que requereixen una

resposta personalitzada i individualitzada de caràcter extraordinari que implique

suports especialitzats addicionals. Atenent el caràcter extraordinari d’aquest

nivell, es preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe

psicopedagògic. Les mesures d’actuació per a l’alumnat d’aquest nivell estan

arreplegades en el seu Pla d’Actuació Personalitzat.

MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT

Nivell III Nivell IV

- Desdoblaments

- Activitats de reforç

- ACIS

- Docència compartida en un grup determinat, facilitarà una major atenció i

119

- Èxit

- Introducció de les tertúlies dialògiques

- Docència compartida en un grup determinat

- Pla de seguiment de matèries no superades.

actuació docent individualitzada.

L’atenció a la diversitat es vertebra a partir d’un Pla d’Atenció a la

Diversitat i Inclusió Educativa (P.A.D.I.E) i de les mesures proposades a partir

del PAM que assessorat pel Departament d’orientació, la tutoria i amb la

col·laboració del professorat, planifica, desenvolupa i avalua totes aquestes

mesures.

El Departament i, en concret, el professor en la seua aula col·laborarà

amb el Departament d’Orientació per a dur a terme el desenvolupament del

PAP (Pla d’Actuació Personalitzat) per a l’alumnat amb necessitat específiques

de suport educatiu.

Des del Departament, es considera imprescindible conéixer les

característiques de cada alumne i els diferents ritmes d’aprenentatge amb

l’objectiu de respondre eficaçment a les seues necessitats educatives,

programar activitats diversificades i avaluar en conseqüència.

A l’aula, l’atenció a la diversitat es contempla en tres nivells:

- En la programació, on cal tindre en compte que el rendiment dels alumnes és

molt diferent. Per tant, el tipus d'activitats que se'ls proposa, com també el grau

de complexitat i la profunditat de comprensió que se'ls exigisca, ha de ser

necessàriament diferent.

- En la metodologia, ja que, a l’estar gran part de les activitats basades en les

habilitats receptives i productives i com a metodologia, es farà la tria

d’activitats segons les seues capacitats i destreses.

- L'ús de materials de reforç o d'ampliació (quaderns monogràfics, programes

informàtics, materials audiovisuals, etc.) així com triar les activitats que més

s'adeqüen als seus coneixements i habilitats, permeten tractar la diversitat en

funció dels objectius que es vulguen aconseguir.

120

Per a aquells alumnes que s’incorporen per primera vegada en el nostre

sistema educatiu la llengua materna dels quals no és el castellà, utilitzarem

material específic per a nouvinguts. A més, dedicarem alguna sessió a

treballar, en col·laboració amb el Departament de Castellà, material específic

d’Espanyol per a Estrangers fins que adquirisquen la competència lingüística

necessària suficien per a incorporar una segona llengua, donat que el centre es

troba en una zona castellanoparlant.

121

10. UNITATS DIDÀCTIQUES

10.1. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

PRIMERA AVALUACIÓ

UNITAT 1 OBJECTIUS CURRICULARS

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els

grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal, així com també la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

- Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i de representació.

1r CURS DE L’ESO

122

• Enfocament de la unitat. La primera unitat té un caràcter introductori ja que els continguts tractats són bàsics i serveixen de punt de partida per a iniciar el curs acadèmic. L’apartat de la Comunicació i el Saber fer estan dedicats al text descriptiu, tipus textual que coneix i usa habitualment l’alumnat. No només es practica la descripció més

pròxima (descripció oral d’un objecte) o funcional (descripció d’un objecte per vendre’l per Internet), sinó que també es treballa la descripció literària al llarg de tota la unitat

amb la selecció de textos. A més, s’introdueixen (quadre Saber més) les tres propietats textuals que permetran a l’alumnat construir textos de manera elaborada i correcta. El

Lèxic va lligat a l’apartat anterior, ja que l’estudi i l’anàlisi dels camps semàntics en un text descriptiu és ben rellevant. Pel que fa a la Gramàtica, tracta una de les categories bàsiques: el substantiu. En el bloc d’Ortografia es treballen els conceptes so i grafia, necessaris a l’inici de curs per a poder assolir altres continguts ortogràfics. En Llengua i

societat es caracteritzen els actes comunicatius a partir dels sis elements de la comunicació. Partit de la concepció del text literari com a acte comunicatiu, en l’apartat de

Literatura, s’intenta donar resposta a la pregunta Què és la literatura? i classificar els quatre gèneres literaris. Finalment, en la secció Saber fer, aprofitarem el coneixement sobre els gèneres per a aplicar-lo a la classificació i localització de llibres en una biblioteca.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben fer descripcions amb llenguatge col·loquial, i també saben localitzar fragments descriptius dins d’altres textos.

• Previsió de dificultats. Possiblement, els alumnes del primer curs d’educació secundària tindran una mica de dificultat per a comprendre i interioritzar la diferència entre un text objectiu i un de subjectiu. Igualment, caldrà parar atenció al concepte de context, en l’apartat de Llengua i societat, que és més abstracte i, per tant, més difícil

d’interpretar.

123

Temporització: setembre/octubre CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL. PARLAR I ESCOLTAR

• Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).


• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos conversacionals, narratius i descriptius.

• Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals conversacionals, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos dialogats, narratius (ordre cronològic i connectors temporals, etc.) i descriptius (abundància d’adjectivació, ús de comparacions, etc.), prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Audició d’un text descriptiu i anàlisi i interpretació posterior.

• Descripció oral d’un objecte.

• Valoració de les produccions orals dels companys.

• B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

• B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

• B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

• B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT

124

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA

• Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius, descriptius, expositius, argumentatius.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos narratius i descriptius.

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos narratius i descriptius.

• Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d’escriptura, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant-ne l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

• Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier.

• Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc. Visualització i emmagatzematge de la informació digital.

• Els textos descriptius: tipus i característiques formals i lingüístiques.

• Lectura, comprensió, interpretació i reconeixement de textos literaris: descripcions.

• Comentari de textos descriptius: identificació d’elements propis de la descripció.

• Actitud crítica i reflexiva davant de la lectura de textos descriptius.

• Producció de textos descriptius a partir d’un esquema del procés d’escriptura.

• Reflexió i autoavaluació dels textos que s’inclouen en el dossier d’aprenentatge.

B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori. B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant-ne les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

125



• BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismeslexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• El substantiu: gènere, nombre i classes.


• Ús de grafemes i seqüències de grafemes especials (c-q, g-gu, c-ç, g-j, t-g, t-j, b-v, h, tx-ig-x, s-ss-z).

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textos narratius i descriptius.

• Els camps semàntics: hiperònims i hipònims.

• Classes de paraules: el substantiu.

• Sons i grafies.

• La comunicació: definició i elements.

B3-1. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’estableixen entre les paraules per a captar global d’un text.

B3-2. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre elles; classificar-les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.

B3-3. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

B3-4. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius i descriptius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent principalment la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a fer, després d’un procés de reflexió, un ús adequat de la llengua.



• BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

• Introducció a la literatura a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.

• Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir

• La literatura: definició i caracterització.

• Els gèneres literaris.

• Interpretació de la signatura d’un llibre.

B4-1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

126

d’una selecció de textos en prosa i en vers.

• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de biblioteques d’aula, centre, pública, virtual. Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de catàlegs digitals i en línia.

B4-2. Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere que presenten i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

UNITAT 2

OBJECTIUS CURRICULARS

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les

persones i els grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.


e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, coneixements nous. Assolir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.




j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.


127

• Enfocament de la unitat. Podem afirmar que la unitat 2 és, en gran part, una prolongació de la unitat inicial, ja que la majoria de continguts hi estan relacionats. L’apartat de la Comunicació també s’ocupa dels textos descriptius però, en aquest cas, se centra en la descripció de llocs. De manera que el Saber fer d’aquesta unitat es dedica al fullet turístic. El bloc de Lèxic es relaciona amb el treballat anteriorment en la unitat, atés que la sinonímia resulta imprescindible per a evitar repeticions en els textos. Quant a la Gramàtica es manté en el sintagma nominal i treballa els determinants, categoria que concreta i determina el significat del substantiu (unitat 1). L’Ortografia se centra en els dígrafs, rellevants per la quantitat que en trobem en la nostra llengua i per a la correcta separació sil·làbica. En la unitat anterior s’estudiaren els sis elements de la comunicació, ara en Llengua i societat se centra l’atenció en un d’aquests, el codi i, així, es descobreixen els dos grans tipus: els codis verbals i els codis no verbals. En el bloc de Literatura es treballa la poesia de manera pràctica, bàsicament. Per això, en l’apartat de Saber fer de literatura es proposa una breu i senzilla composició poètica.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja saben les característiques bàsiques dels textos descriptius i la diferència entre un text objectiu i un de subjectiu. Per al còmput sil·làbic en poesia també es pressuposa que coneixen la classificació de les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

• Previsió de dificultats. Potser, una de les majors dificultats en aquesta unitat sorgeix en la separació de síl·labes. Hem de tindre en compte que els conceptes de diftong i hiat encara no s’han vist en aquest curs (es treballen en la unitat 3). A més, per al còmput sil·làbic hem de preveure la dificultat que comporta la diferència entre sinalefa i elisió en molts alumnes i, també, la complicació que els suposa comptar els versos si ja han vist aquest contingut en l’assignatura de Llengua castellana.

Temportizació: octubre/novembre CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT






• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals, conversacionals, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges

• Audició d’un text descriptiu de lloc i anàlisi i interpretació posterior.

• Descripció oral d’un lloc: fer de guia turístic.


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta

B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies,

128

i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos dialogats, narratius i descriptius, prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics, especialment de la pronúncia i de la gesticulació, amb l’ajuda dels companys i del professor.

individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.




• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos narratius i descriptius.

• Creació de textos escrits de caràcter narratiu o descriptiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics […], recursos del llenguatge no verbal i utilitzant eines digitals d’edició i presentació a partir de models.

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.


• Els textos descriptius de llocs: marcadors d’ordre.

• El fullet turístic: característiques i producció.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos: descripcions de llocs.

• Comentari de textos descriptius de llocs: identificació d’elements propis de la descripció.

• Actitud crítica i reflexiva davant la lectura de textos descriptius.


B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal.

B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies

129

• Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d’escriptura, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant-ne l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos narratius i descriptius […].




• Avaluació de processos i resultats.


del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació que presenta, la coherència, la cohesió i la correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant-ne les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ


BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i homonímia) i d’oposició-contrarietat (antonímia) entre els mots.

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de

• La sinonímia.

• Els determinants: definició i tipus.

• Escriptura dels numerals.

• Els dígrafs.

B3-1. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’estableixen entre les paraules per a la captació global d’un text.

B3-2. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre aquestes; classificar-les

130

connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució amb pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Determinants: article (gènere, classes. Absència) i adjectiu determinatiu (gènere, nombre, classes: demostratius, possessius, indefinits, numerals).

• Els dígrafs.



• El codi de la comunicació: tipus. i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.



CONTINGUTS



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA


• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi, metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, derivació, etc.; pla fònic:

• La poesia: estructura del text poètic.

• Creació d’una estrofa de quatre versos.

B4-1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatral.

B4-2. Elaborar un dossier amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als seus interessos, de forma reflexiva i crítica.

B4-3. Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època que conté i les característiques del

131

versificació, onomatopeia, etc.).

• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/ o investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

• Creació d’un dossier de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura, infografies, creacions a partir d’eines web, citacions i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de la seua elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat).

gènere que presenten, i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de la formulació d’opinions personals.

UNITAT 3


Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

a) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.






132


• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació es manté en la descripció, tot i que en aquesta unitat es treballa la descripció de personatges i, més profundament, el retrat. El lèxic, seguint un ordre lògic respecte a les unitats anteriors, gira entorn de la relació semàntica d’oposició-contrarietat, l’antonímia. L’adjectiu serà la categoria gramatical estudiada en el bloc de Gramàtica, la qual resulta imprescindible quan es parla de textos descriptius. Quant a l’ortografia s’hi treballen conceptes bàsics que seran imprescindibles per a una correcta accentuació (unitat 4): la síl·laba i els diftongs, triftongs i hiats. En aquesta unitat, l’apartat de Llengua i societat se centra en un altre element de la comunicació: el context, el qual condiciona la producció i la interpretació dels missatges. En el bloc de Literatura continuem amb la poesia però, ara, des de la vessant més lingüística i literària, atés que s’hi estudien algunes de les figures literàries més usades.

• El que els alumnes ja coneixen. Des de la unitat 1 els alumnes són capaços d’identificar els adjectius en els textos descriptius, ja que és una de les característiques lingüístiques d’aquesta tipologia textual. Semblant és el cas dels continguts que es treballen en l’apartat d’Ortografia: la síl·laba, els diftongs, els triftongs i els hiats, els quals han treballat de manera pràctica en les unitats anteriors en la separació de síl·labes i en el còmput sil·làbic dels versos.

• Previsió de dificultats. Les figures literàries relacionades amb el significat poden ser la gran dificultat d’aquesta unitat, ja que es necessita un pensament més abstracte i la capacitat de relació de conceptes. Dificultat, sobretot, en les activitats d’identificació de figures literàries en textos.

Temportizació: noviembre/desembre






• Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball. Utilització del lèxic del nivell educatiu i d’un llenguatge no discriminatori.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de

• Audició d’un text descriptiu de persones i anàlisi i interpretació posterior.

• Descripció oral d’un company.


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.


133

textos orals i audiovisuals conversacionals, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.



B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.


ONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora,

especialment en textos narratius i descriptius […] i explicar els recursos expressius; valoració de les prediccions efectuades.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos narratius i descriptius […].

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat […].


• Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d’escriptura […], analitzant-ne l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

• La descripció de persones: el retrat.

• Creació d’un retrat.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos: descripcions de persones.

• Comentari de textos descriptius de persones: identificació d’elements propis de la descripció.

• Actitud crítica i reflexiva davant de la lectura de textos descriptius.

• Reflexió i autoavaluació dels textos que s’inclouen en el dossier

B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

134

• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, coherència, cohesió detectats en el procés d’avaluació i revisió.


• Valoració de l’error com a oportunitat. • Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web

especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc. Visualització i emmagatzematge de la informació digital.

d’aprenentatge.

B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant-ne les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar del contingut dels textos altres persones.

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CONTINGUTS CURRICULARS

CONTINGUTS DE LA UNITAT


• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i homonímia) i d’oposició-contrarietat (antonímia) entre les paraules.

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals […]; de mecanismes lexicosemàntics com a repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques; mecanismes de cohesió gramatical i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• L’adjectiu qualificatiu: gènere, nombre, grau i classes, i posició de l’adjectiu qualificatiu.

• Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa, relació entre emissor i receptor, reconeixement de marques lingüístiques de modalització i ús no discriminatori del

• L’antonímia.

• L’adjectiu.

• Gentilicis.

• Les síl·labes.

• Diftongs, triftongs i hiats.

• El context de la comunicació.


B3-2. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre aquestes; classificar-les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.


B3-4. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius i descriptius i justificar si

135

llenguatge.

• Reconéixer gentilicis d’Espanya.


• Reconeixement del diftong, triftong i hiat.


compleixen les propietats textuals, atenent principalment la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a fer, després d’un procés de reflexió, un ús adequat de la llengua.

136

CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS





• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi, metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, derivació, etc.; pla fònic: versificació, onomatopeia, etc.).



• La poesia: les figures literàries.

• Creació de comparacions, imatges i metàfores.


B4-2. Elaborar un dossier, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als seus interessos, de forma reflexiva i crítica.


137

SEGONA AVALUACIÓ

UNITAT 4.


a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.


c) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, coneixements nous. Assolir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.





l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i de representació.

138

• Enfocament de la unitat. En la Comunicació i el Saber fer del tema 4 s’enceta el treball dels textos narratius (també treballats en les unitats 5 i 6) i se centra en els trets generals; és a dir: definició, elements, estructura i característiques lingüístiques. La polisèmia és el fenomen lingüístic que es treballa en l’apartat de Lèxic. Pel que fa a l’apartat de Gramàtica s’ocupa del verb, categoria gramatical que s’hi treballa relacionant-la amb l’apartat de Comunicació, amb el temps de la narració. L’accentuació (general i diacrítica) és el tema d’Ortografia tractat en aquesta unitat. L’apartat de Llengua i societat és una aproximació als tipus de variació lingüística i es demana a l’alumne que observe i identifique aquestes variacions en els textos. Per últim, el bloc de Literatura s’enllaça amb el de Comunicació, ja que tracta la narració literària i se centra en els tipus de narrador i de discurs narratiu.

• El que els alumnes ja coneixen. Tots els continguts treballats en aquesta unitat resulten familiars als alumnes de primer d’ESO, la qual cosa ens facilita la tasca i ens permet centrar-nos en un treball més pràctic.

• Previsió de dificultats. Podem destacar dues dificultats: el mode dels verbs, sobretot la comprensió del mode subjuntiu i els tipus d’accent (greu i agut) en les vocals e i o en zones castellanoparlants, ja que molts dels alumnes no discriminen la diferència fònica quan senten parlar valencià.

Temporització: gener

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT







• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos dialogats, narratius i descriptius, prestant atenció a les interferències

• Audició d’un acudit i anàlisi i interpretació posterior.

• Narració d’un acudit als companys.




B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i a les normes de prosòdia, per a

139

lingüístiques. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió

oral no verbals, corporals i paralingüístics, especialment de la pronúncia i de la gesticulació, amb l’ajuda dels companys i del professor.

progressar en la competència comunicativa oral.


140

CONTINGUTS




• Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius a la comprensió, interpretació i anàlisi dels mateixos […].

• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat […].

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals en l’escriptura de textos narratius i descriptius.







• La narració: trets generals.

• Escriptura d’una història a partir d’imatges.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius.

• Comentari de textos: identificació d’elements propis de la narració.

• Actitud crítica i reflexiva davant la lectura de textos narratius.



B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

141

CONTINGUTS





• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus (verbs regulars, irregulars i auxiliars). Formes no personals.

• Identificació dels elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i creació de famílies lèxiques.

• Aplicació de les regles d’accentuació.

• Accentuació de monosíl·labs. Accent diacrític. L’apòstrof.

• Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa, relació entre emissor i receptor, reconeixement de marques lingüístiques de modalització (adjectius qualificatius i lèxic valoratiu, etc.) i ús no discriminatori del llenguatge.

• La polisèmia.

• Els verbs.

• L’accentuació. L’accentuació diacrítica.

• La variació lingüística.





142

CONTINGUTS





• Aproximació al coneixement d’altres mons (reals i imaginaris) a partir de la lectura.


• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura i intenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia, retrat, hipèrbole, comparació, antítesi, metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, etc.; pla fònic: versificació, onomatopeia, etc.).



• La narració literària: narrador i discurs narratiu.

• Modificació del tipus de narrador d’un fragment i reescriptura d’aquest.




143

UNITAT 5.




d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, i també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.







144

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta unitat s’ocupa de la narració d’experiències i reflexions personals, que es concreta en el Saber fer en la redacció d’una entrada per a un blog. En la secció dedicada al Lèxic, s’estudia el fenomen de l’homonímia (homògrafs i homòfons). D’altra banda, en el bloc gramatical es continuen tractant les formes verbals. En aquesta ocasió l’atenció se centra especialment en els temps verbals, contingut que lliga amb l’apartat de Comunicació, ja que resulta necessari per a la narració de fets passats. Quant a la qüestió ortogràfica, s’expliquen les normes d’ús de la dièresi. En el bloc de Llengua i Societat, s’aprofundeix en un dels tipus de variació lingüística introduïda en la unitat anterior: la variació funcional, basada en la situació comunicativa. Els alumnes aprendran les característiques pròpies de cada registre (formal i informal). Finalment, la literatura que, de nou, enllaça amb la tipologia textual treballada a l’inici de la unitat, a través de la caracterització dels diferents tipus de personatges que podem trobar en les obres narratives. A més a més, l’alumne aprendrà a interpretar la informació que contenen les contraportades dels llibres.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen els elements i els trets gramaticals que caracteritzen els textos narratius. Per consegüent, no els resultarà difícil la producció de textos narratius d’índole personal. Així mateix, comprenen les normes d’accentuació i el concepte de diftong, necessaris per a entendre els usos de la dièresi. Pel que fa a la gramàtica, tenen una noció general de la forma, nombre, persona, temps i mode dels verbs.

• Previsió de dificultats. Aquesta unitat presenta la dificultat de controlar tots els temps verbals. Pot resultar especialment difícil diferenciar la conjugació pura de la incoativa en algunes formes verbals de la 3a conjugació. També pot ser costosa la formació d’infinitius d’alguns verbs irregulars, especialment en zones castellanoparlants. Des del punt de vista ortogràfic, potser el domini de la dièresi presentarà algun problema, sobretot en els casos en què s’usa per a trencar un diftong o indicar que la i no funciona com a consonant.

Temporització: febrer CONTINGUTS








• Audició de la narració d’una experiència personal, anàlisi i interpretació posterior.

• Narració d’una experiència personal als companys.


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta. B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies

145





d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament. B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

146

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS


BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Característiques bàsiques dels textos narratius i

descriptius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.







• Valoració de l’error com a oportunitat. • Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. • Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web


• Ús de processadors de textos en l’escriptura: gestió d’arxius i carpetes, edició bàsica […], format de caràcter, alineació, ortografia, inserció d’imatges, etc.

• La narració personal.

• Escriptura d’una entrada per a un blog.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius personals.




B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori. B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

147

CONTINGUTS





• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques; mecanismes de cohesió gramatical i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus (verbs regulars, irregulars i auxiliars). Formes no personals.

• Ús de la dièresi.



• L’homonímia. homòfons i homògrafs.

• Els verbs: conjugació, regulars i irregulars, i els temps verbals.

• La dièresi.

• La variació lingüística funcional. Els usos formals i informals de la llengua.



B3-3. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre les normes ortogràfiques de la llengua per a produir i comprendre textos orals i escrits amb correcció.


148





• Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de biblioteques. Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de catàlegs digitals i en línia.

• Pervivència i evolució de personatges-tipus, temes i formes a partir de la comparació d’obres de tota la història de la cultura.



• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text […] i figures retòriques […].


• Creació d’un dossier de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip […] i una fitxa de registre de les creacions […].

• La narració literària: els personatges.

• Interpretació d’una contraportada.



B4-3. Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere que presenten i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació de judicis personals.

149

UNITAT 6.




c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones.







150

• Enfocament de la unitat. La informació referida a la tipologia textual narrativa encetada en la unitat 4, es completa en aquesta unitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari. Així, l’apartat de Comunicació es dedica a tractar un tipus concret de narració periodística: la notícia. Els alumnes n’aprendran les característiques i, a la secció de Saber fer, en produiran per escrit i oralment. Pel que fa al Lèxic, s’hi expliquen les paraules parònimes, per tal d’evitar confusions de significat habituals. El bloc gramatical es dedica a l’estudi de l’adverbi, relacionat amb l’expressió de temps, espai i manera (informació fonamental en la redacció d’una notícia). La formació i ús de l’apòstrof i la contracció són els aspectes que es tracten en l’apartat d’Ortografia. En Llengua i Societat, s’aborda el tema del llenguatge políticament correcte i, en concret, es treballa el llenguatge no sexista. Els alumnes coneixeran expressions alternatives a les tradicionals per manifestar la igualtat d’homes i dones. Per acabar, al bloc dedicat a la Literatura, s’aprofundeix en l’estudi del temps i l’espai en els textos narratius. En relació amb aquests conceptes, en la secció de Saber fer, es demana a l’alumne la producció d’una narració en ordre no lineal.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han estudiat en unitats anteriors el concepte d’objectivitat, així com els temps verbals, nocions necessàries per a la comprensió i l’elaboració d’una notícia. Així mateix, controlen el processador de textos, eina que utilitzaran en l’edició d’aquest treball. Finalment, també coneixen i saben diferenciar els determinants i els adjectius, la qual cosa els ajudarà a no confondre’ls amb alguns tipus d’adverbis que s’estudien en aquesta unitat.

• Previsió de dificultats. Presumiblement, els alumnes trobaran dificultats a l’hora de narrar fets de manera no lineal, des del punt de vista cronològic. La retrospecció (flashback) i l’anticipació són conceptes que poden entendre fàcilment gràcies a la cultura audiovisual, però a l’hora de posar-ho en pràctica serà més complicat. Hauran de planificar la informació que volen transmetre i els temps verbals que utilitzaran en cada moment.

Temportizació: febrer/març

CONTINGUTS







• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals conversacionals, narratius i descriptius

• Audició de la narració de notícies radiofòniques i anàlisi i interpretació posterior.

• Exposició oral als companys de tres notícies com si es tractara d’un informatiu radiofònic.



B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a

151

[…] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.


• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos dialogats, narratius […] i descriptius […], prestant atenció a les interferències lingüístiques.


practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.


152

CONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Característiques bàsiques dels textos narratius i

descriptius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.



• Aplicació del coneixement sobre les propietats textual en l’escriptura de textos narratius i descriptius.






• Ús de processadors de textos en l’escriptura: gestió d’arxius i carpetes, edició bàsica […], format de caràcter, alineació, ortografia, inserció d’imatges, etc.

• La narració periodística: la notícia.

• Escriptura d’una notícia.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius periodístics.




B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori. B2-3. Avaluar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

153

CONTINGUTS





• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal), així com mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus (verbs regulars, irregulars i auxiliars). Formes no personals. L’adverbi.



• La paronímia.

• Els adverbis.

• L’apòstrof i la contracció.

• Els usos políticament correctes. El llenguatge no sexista.

B3-1. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.


B3-3. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre les normes ortogràfiqus de la llengua per a produir i comprendre textos orals i escrits amb correcció.


154

CONTINGUTS





• Temes: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari, l’avantguarda, etc.





• Creació d’un dossier de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip […] i una fitxa de registre de les creacions […].valoració i avaluació del resultat.

• La narració literària: l’espai i el temps.

• Narració d’un text en ordre lineal i no lineal.



B4-3. Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere que presenten i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació de judicis personals.

CONTINGUTS





• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.; de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal), així com mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus (verbs regulars, irregulars i auxiliars). Formes no personals. L’adverbi.



• La paronímia.

• Els adverbis.

• L’apòstrof i la contracció.

• Els usos políticament correctes. El llenguatge no sexista.

B3-1. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.


B3-3. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre les normes ortogràfiqus de la llengua per a produir i comprendre textos orals i escrits amb correcció.


155

CONTINGUTS





• Temes: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari, l’avantguarda, etc.





• Creació d’un dossier de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip […] i una fitxa de registre de les creacions […].valoració i avaluació del resultat.

• La narració literària: l’espai i el temps.

• Narració d’un text en ordre lineal i no lineal.




156

TERCERA AVALUACIÓ

UNITAT 7.











157

• Enfocament de la unitat. Les unitats 7, 8 i 9 es dediquen a l’estudi de l’última tipologia textual que es tractarà en el curs: la conversacional. Així, en l’apartat de Comunicació, s’exposen els trets generals que caracteritzen el diàleg, tant l’espontani com el planificat. Els alumnes hauran de produir per escrit els diàlegs d’un còmic i improvisar oralment una conversa. En relació amb el Lèxic, s’hi explica el concepte de sentit figurat, recurs molt present en tot tipus de produccions lingüístiques, tant formals com informals. D’altra banda, en la secció dedicada a la Gramàtica, es dóna la informació necessària per a identificar i utilitzar amb correcció els diferents tipus d’enllaços; és a dir, les preposicions, les conjuncions i els connectors textuals. L’ús correcte dels enllaços és fonamental per a produir textos cohesionats, així com l’ús adequat dels signes de puntuació, contingut en què se centra el bloc d’Ortografia. Pel que fa a la Llengua i Societat, s’hi defineix el concepte de família lingüística per mostrar la classificació general de les més de 6.000 llengües que es parlen al món. Finalment, reprenem el text dialogat, però ara des del punt de vista literari, amb la introducció al gènere del teatre: l’espectacle i el text dramàtic. En el Saber fer d’aquesta secció es demana a l’alumne que transforme el diàleg d’una narració en un text teatral.

• El que els alumnes ja coneixen. El coneixement de les categories gramaticals estudiades els permetrà comprendre i produir els textos dialogats teatrals amb correcció (especialment les acotacions, on abunden adjectius i gerundis). A més a més, els alumnes de 1r ja tenen nocions sobre l’ús dels signes de puntuació bàsics (coma, punt, signes d’interrogació i d’exclamació), així com de l’ús de les majúscules.

• Previsió de dificultats. El contingut més complex d’aquesta unitat és el gramatical. Discriminar preposicions, locucions prepositives, conjuncions, locucions conjuntives i connectors textuals pot resultar una tasca difícil per a l’alumnat. Així mateix, comprendre la diferència entre conjuncions coordinants i subordinants, atés que implica el coneixement previ dels conceptes de coordinació i subordinació.

158

Temportizació: març/abril CONTINGUTS











• Audició de converses no planificades i anàlisi i interpretació posterior.

• Conversa improvisada, donades unes condicions (objectiu i interlocutors determinats).


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta. B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament. B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

159

CONTINGUTS













• El diàleg: trets generals.

• Escriptura dels diàlegs d’un còmic.

• Lectura, comprensió i interpretació de textos conversacionals.

• Comentari de textos: identificació d’elements propis del diàleg.

• Actitud crítica i reflexiva davant la lectura de textos conversacionals.


B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori. B2-3. Avaluar i revisar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta, per a millorar o reescriure el producte final. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

160

CONTINGUTS




• Anàlisi de la coherència textual: identificació d’idees principals i secundàries i organització del contingut, en funció de la intenció comunicativa.

• Les preposicions. Les conjuncions.

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Ús de les majúscules i accentuació de lletres majúscules.

• Ús dels signes de puntuació. Ús dels signes d’interrogació i exclamació.



• El sentit figurat.

• Els enllaços.

• Els signes de puntuació. Les majúscules.

• Les llengües al món.


B3-2. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre aquestes; classificar-les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.


B3-4. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya, explicar-ne els trets característics i establir la distribució geogràfica d’aquestes llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa envers un entorn plurilingüe i pluricultural.

161

CONTINGUTS




• Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cine, la ràdio i la televisió.

• Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

• El teatre en prosa i vers.






• El teatre: el text teatral.

• Conversió del diàleg d’una narració en un text teatral.




162

UNITAT 8.











163

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació s’ocupa d’un tipus de text conversacional ja introduït en la unitat anterior: el diàleg espontani. En concret, s’hi analitzen les característiques de les converses que es realitzen en les plataformes de missatgeria instantànies. Es tracta d’un fenomen àmpliament estés, especialment entre els joves, i és necessari estudiar-lo i precisar l’àmbit d’ús. En el Saber fer d’aquesta secció l’alumne haurà d’escriure un xat entre dues persones, així com mantindre una conversa telefònica amb un personatge de l’audició. A continuació, l’estudi dels vulgarismes en el bloc del Lèxic aporta més informació relacionada amb el tipus de llenguatge habitual en els diàlegs no planificats, informals. L’apartat de Gramàtica se centra en la categoria del pronom personal (fort i feble) i el d’Ortografia, al seu torn, continua aprofundint en els signes de puntuació (punt i coma, dos punts, punts suspensius). Pel que fa a la sociolingüística, en aquesta unitat es dirigeix l’atenció cap a la subfamília de les llengües romàniques. S’hi parla de l’origen, formació i distribució geogràfica d’aquestes. Per acabar, en la secció de Literatura, s’explica l’estructura formal d’un text dramàtic: actes i escenes. L’alumne haurà de redactar l’acotació inicial d’un acte.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes controlen el món de les xarxes socials en Internet i, especialment, els sistemes de missatgeria instantània (xats o whatsap). Dominen el llenguatge que s’empra en aquestes situacions; ara es tracta d’analitzar-lo. D’altra banda, ja han estudiat el text descriptiu, la qual cosa els ajudarà a entendre i produir les descripcions d’espais de les acotacions inicials d’un acte.

• Previsió de dificultats. Destaquem com a continguts més dificultosos, d’una banda, la identificació de pronoms febles en un text (especialment quan coincideixen formalment amb un determinant). De l’altra, la comprensió dels usos del punt i coma, ja que es tracta del signe de puntuació que menys utilitza l’alumnat.

164

Temporització: abril/maig CONTINGUTS



BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL. PARLAR I ESCOLTAR • Aplicació de les propietats textuals

en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).







• Audició d’una conversa telefònica i anàlisi i interpretació posterior.

• Participació com a interlocutor en una conversa telefònica.


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta. B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament. B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

165

CONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Aplicació dels coneixements sobre les

característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius a la comprensió, interpretació i anàlisi dels mateixos […].








• Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

• El diàleg espontani. El xat i la missatgeria instantània.

• Escriptura d’una conversa en un xat.


• Comentari de textos: identificació d’elements propis del diàleg espontani.



B2-1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal. B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori. B2-3. Avaluar i revisar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta, per a millorar o reescriure el producte final. B2-4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar altres persones del contingut dels textos.

166

CONTINGUTS





• El pronom: gènere i nombre, classes (personals, demostratius, possessius, numerals, indefinits).

• Ús del punt i de la coma, dels dos punts i dels punts suspensius.


• Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus trets característics i de la seua distribució geogràfica.

• Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposició, temporals, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Anàlisi de la coherència textual: identificació d’idees principals i secundàries i organització del contingut, en funció de la intenció comunicativa

• Els vulgarismes.

• Els pronoms personals.

• Els signes de puntuació: el punt i coma, els dos punts i els punts suspensius.

• Les llengües romàniques.




B3-4. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya, explicar-ne els trets característics i establir la distribució geogràfica de les dites llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa envers un entorn pluricultural.

167

CONTINGUTS






• El teatre en prosa i vers.






• El teatre. La divisió dels textos teatrals: actes i escenes.

• Escriptura de la l’acotació inicial d’un acte.




168

UNITAT 9.











169

• Enfocament de la unitat. Amb aquesta unitat concloem el curs i la secció dedicada al text conversacional. En aquest cas, s’estudien les característiques del diàleg planificat i, al Saber fer de Comunicació, es demana a l’alumne que realitze dues entrevistes: una, que reproduirà per escrit; una altra, que durà a terme oralment i en directe. En l’apartat de Lèxic, s’expliquen els mecanismes de formació dels neologismes, contingut que es relaciona amb el concepte de família lèxica. El bloc gramatical gira al voltant de l’oració: estructura (nucli i sintagmes), funcions sintàctiques (subjecte i predicat) i tipus d’oracions segons la intencionalitat. D’altra banda, la secció d’Ortografia presenta un compendi de tot el que s’ha tractat al llarg del curs. Es fa un repàs succint de la teoria del so i la grafia, les síl·labes, els diftongs, els dígrafs, l’accentuació, la dièresi, l’apòstrof, la contracció i els signes de puntuació. Pel que fa a la Llengua i Societat, s’hi tracta la diversitat lingüística a Europa i, concretament, a l’estat espanyol. Finalment, en aquesta unitat es completa la informació referida al teatre amb l’estudi de les qüestions relacionades amb la posada en escena (l’equip artístic, l’equip tècnic, els objectes escenogràfics i els objectes de l’actor). L’alumne haurà de pensar en tots aquests aspectes a partir de la lectura d’un fragment teatral i confeccionar-ne el programa de mà.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat coneix la major part dels continguts que es tracten en aquesta unitat. Estan familiaritzats amb el gènere de l’entrevista pels mitjans de comunicació i amb les representacions teatrals, per la formació acadèmica prèvia en primària. A més, l’apartat d’Ortografia no introdueix cap contingut nou; es tracta d’un repàs de tot el curs.

• Previsió de dificultats. Probablement serà l’apartat gramatical el que resultarà més complicat, ja que s’hi introdueixen molts conceptes. Concretament, hem de preveure la dificultat a l’hora d’identificar alguns tipus de subjectes en què els alumnes hauran d’aplicar la regla de la concordança.

Temporització: maig/juny CONTINGUTS








• Audició d’una entrevista radiofònica a un músic.

• Entrevista oral a un company o companya en directe.


B1-1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis de l’àmbit personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta. B1-2. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la

170





situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament. B1-3. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. B1-4. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

171

CONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Aplicació dels coneixements sobre les

característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius a la comprensió, interpretació i anàlisi dels mateixos […].








• El diàleg planificat. L’entrevista periodística.

• Redacció d’una entrevista a un company.


• Comentari de textos: identificació d’elements propis del diàleg planificat.




B2-2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys; i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

B2-3. Avaluar i revisar, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu que presenten, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta, per a millorar o reescriure el producte final.

172

CONTINGUTS



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Identificació dels elements constitutius de la paraula

(arrel i afixos) i creació de famílies lèxiques. • Reconeixement i ús dels procediments de formació

de paraules: simples, compostes i derivades. • Explicació del significat de neologismes i préstecs

lèxics atenent-ne l’origen i la procedència (anglicismes, gal·licismes).

• Identificació d’enunciats. • Identificació de l’oració simple i dels seus components

(subjecte i predicat). • Reconeixement del subjecte i dels seus tipus (omés i

múltiple). • Introducció als complements del predicat:

complement directe, complement indirecte i complements circumstancials.


• Els dígrafs. • Separació de paraules en síl·labes. • Reconeixement del diftong, triftong i hiat. • Aplicació de les regles generals d’accentuació. • Accentuació de monosíl·labs. Accent diacrític.

L’apòstrof. • Ús de la dièresi. • Ús del punt i de la coma, dels dos punts i dels punts

suspensius. • El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Espanya. • Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus

trets característics i de la seua distribució geogràfica.

• Mecanismes de creació de neologismes. Famílies de paraules.

• L’enunciat i l’oració. L’estructura de l’oració. Les oracions segons la intenció.

• So i grafia. Les síl·labes. Els diftongs. La dièresi. L’apòstrof i la contracció. Els signes de puntuació.

• La diversitat lingüística a Europa. Les llengües a l’estat espanyol.

B3-1. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a enriquir el vocabulari.

B3-2. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos narratius i descriptius amb major correcció i propietat.


B3-4. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica de les dites llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa envers un entorn pluricultural.

173

CONTINGUTS


CONTINGUTS CURRICULARS


BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Anàlisi de les característiques expressives dels textos

teatrals, relacionant-los amb el cine, la ràdio i la televisió.


• El teatre en prosa i vers. • Aproximació al coneixement d’altres mons (reals i

imaginaris) a partir de la lectura. • Lectura guiada i comprensió de textos i obres

literàries, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.




• El teatre: la representació teatral.

• Creació del programa de mà d’una obra teatral.




174

PRIMERA AVALUACIÓ UNITAT 1


a)Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.



d) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir nous coneixements amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

e) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines.

f) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal, així com també la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

g) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

h) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

i) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i de representació.

2n CURS DE L’ESO

175

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta primera unitat està dedicat al text expositiu, un tipus de text amb què els alumnes estan familiaritzats i que s’analitzarà des de diversos àmbits al llarg del primer trimestre. L’anàlisi del model de text expositiu que es planteja com a lectura inicial, així com l’exposició de les característiques i l’estructura dels textos expositius de l’apartat de tipologia, ajudaran l’alumnat a adquirir les destreses necessàries per a elaborar una entrada d’enciclopèdia i exposar oralment els resultats d’una enquesta. En l’apartat de Lèxic es treballarà la derivació com a mecanisme de formació de paraules, concretament la derivació per prefixació, i en l’apartat de Gramàtica, s’hi identificaran els diversos tipus de sintagmes que poden compondre una oració. En Ortografia farem un repàs dels sons, els classificarem i posarem èmfasi en la relació so-grafia. En l’apartat Llengua en ús s’analitzarà la variació lingüística (social, funcional, geogràfica...) i s’explicaran els trets característics de l’estàndard. En l’apartat de Literatura, dedicat al gènere narratiu en aquest trimestre, es presentarà el mite o narració mitològica i, partint d’aquesta tradició clàssica, s’hi treballaran també els tòpics literaris, tant en literatura com en altres disciplines artístiques.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en cursos anteriors diferents tipologies textuals i els gèneres literaris principals: narrativa, poesia i teatre. També coneixen les diverses categories gramaticals, bàsiques per a entendre els tipus de sintagmes, i la correspondència entre els sons del valencià i les diverses grafies.

• Previsió de dificultats. Reconéixer sintagmes en un text pot resultar complex per a alguns alumnes d’aquest nivell, per això convé assegurar-se que comprenen els elements que els formen i aclarir, a més, que un sintagma pot ser complement d’un altre sintagma. També pot resultar difícil comprendre i interioritzar la classificació del sons, ja que s’hi usen molts conceptes nous (alveolar, palatal, fricatiu, africat...).

176

Temporització: setembre/octubre



BLOC 1. ESCOLTAR I PARLAR



• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos instructius i expositius.

• Producció de textos orals instructius i expositius […] i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals instructius i expositius […] i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos instructius (informació objectiva i precisa, l’imperatiu, construccions d’obligació, etc.) i expositius (exposició ordenada i jerarquitzada d’idees, etc.), prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Audició d’un text expositiu i anàlisi i interpretació posterior.

• Exposició oral dels resultats d’una enquesta.


BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment instructius i expositius, propis dels àmbits personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, especialment la gestualitat, la dicció i el to, utilitzant, amb ajuda, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes relacionats amb el currículum, especialment de tipologia textual instructiva i expositiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell educatiu, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

BL1.5. Avaluar, amb l’ús de guies i gravacions, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

177


CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA

UNITAT

BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE

• Característiques bàsiques dels textos instructius i expositius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en textos instructius i expositius: analitzar la situació comunicativa; activar coneixements previs; generar informacions (pròpies, dels companys o de fonts documentals); ordenar la informació en paràgrafs amb esquemes, taules, etc.

• Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, resum de textos instructius i expositius.

• Cerca, localització i extracció en diferents tipus de textos i fonts documentals i no documentals, amb la col·laboració dels companys, esmentant les fonts d’informació.

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos expositius i instructius. Abans de la lectura [...] Durant la lectura [...] Després de la lectura.

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: buscar i reemplaçar, disseny de pàgina, taules, impressió, dibuix i quadres de text, etc.

• Creació de textos escrits de caràcter instructiu o expositiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal usant recursos lingüístics (enumeració, personificació, etc.), recursos del llenguatge no verbal (taules, mapes, vinyetes, etc.) i utilitzant eines digitals d’edició i presentació amb l’ajuda de guies.

• Els textos expositius: trets generals, estructura i característiques lingüístiques.

• Lectura, comprensió, interpretació d’un text expositiu.

• Actitud reflexiva davant de la lectura de textos expositius.

• Producció de textos expositius a partir d’un esquema del procés d’escriptura.

• Correcció i edició de textos que s’inclouen en el dossier d’aprenentatge.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (aprofundint en els recursos expressius dels narratius i descriptius, centrant-se en els instructius de forma autònoma, i en els expositius amb supervisió, i iniciant-se en els argumentatius amb l’ajuda de guies), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, i utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge. BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment instructius de forma autònoma, expositius amb supervisió, argumentatius amb l’ajuda de guies, descripcions tècniques, guions narratius, etc.), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3. Avaluar i revisar, amb la col·laboració dels companys, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits instructius i expositius, utilitzant esquemes, taules i resums; seleccionant-ne les informacions essencials; generalitzant informacions relacionades, i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, per a usar la informació en l’aprenentatge o en la realització de projectes de treball.

178

CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ



• Identificació dels grups de paraules i dels seus tipus, així com de les relacions morfosintàctiques entre els elements que conformen el sintagma nominal, l’adjectival, el preposicional i l’adverbial.

• Reconeixement del plural majestàtic i de modèstia.

• Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició i derivació (ús de prefixos i sufixos amb valor connotatiu i denotatiu).

• La formació de paraules per derivació: la prefixació.

• Els components de l’oració: els sintagmes.

• Els sons i les grafies.

• La variació lingüística i l’estàndard.

BL3.1. Identificar i classificar les distintes categories gramaticals que componen un text establint la concordança gramatical entre aquestes, analitzant-les morfològicament i reconeixent el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs; utilitzar-les correctament en la comprensió de textos instructius i expositius.

BL3.2. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre les normes ortogràfiques de la llengua per a produir i comprendre textos orals i escrits amb correcció.

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics i els manlleus, per a enriquir el vocabulari.

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos instructius i expositius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent la coherència i la cohesió, pròpies del nivell educatiu, per a fer, després d’un procés de reflexió, un ús adequat de la llengua.

179






• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: les edats de l’home, els mons imaginaris, projeccions del futur, elogi de l’amistat.

• Tòpics: Locus amoenus, etc.

• El mite o narració mitològica.

• Els tòpics literaris.

• Identificació de tòpics literaris en altres disciplines artístiques.

BL4.1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions de textos adequats al nivell, aplicant, de manera guiada, tècniques expressives i teatrals.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, amb la supervisió del professor, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferent naturalesa.

BL4.4. Analitzar, amb la supervisió del professor, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

180

UNITAT 2





d) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir nous coneixements amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

e) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines. f) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal, així com també la capacitat per a aprendre a

aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. g) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en

el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. h) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural. i) Conéixer, i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i

la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

181

Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta segona unitat continua dedicat al text expositiu i es concreta en l’exposició periodística del reportatge. Com a introducció al tema, els alumnes llegiran un reportatge sobre la vida d’un esportista, que permetrà que es familiaritzen amb les característiques i l’estructura d’aquest tipus de textos. Aquesta lectura, l’estudi de la part teòrica i les indicacions de l’apartat Saber fer els possibilitaran adquirir les destreses necessàries per a redactar un reportatge sobre un esport d’aventura i per a ampliar i enriquir una notícia oralment amb comentaris de diversos tipus. Tal com havien fet en la unitat anterior, en l’apartat de Lèxic els alumnes treballaran la derivació com a mecanisme de formació de paraules, però aquesta vegada la derivació per sufixació. En l’apartat de Gramàtica es caracteritzaran els diversos tipus de subjecte que pot tindre una oració. L’apartat d’Ortografia estarà dedicat als sons oclusius i la seua representació gràfica, fent èmfasi en el context a final de paraula, i culminarà amb un repàs a l’ús de les lletres b i v. En l’apartat de Llengua en ús s’analitzarà la variació geogràfica, s’explicaran els conceptes de llengua i dialecte i s’identificaran els blocs dialectals en què es divideix la nostra llengua. Per a acabar, en l’apartat de Literatura els alumnes continuaran estudiant el gènere narratiu, aquesta vegada la narració d’aventures, des dels seus inicis (cançons de gesta) fins al present (novel·les d’aventures). Aquest estudi, a més, donarà peu a la realització per part dels alumnes d’un club de lectura.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en cursos anteriors diferents tipologies textuals i els gèneres literaris principals: narrativa, poesia i teatre. També coneixen el concepte de subjecte, oposat al de predicat, i la correspondència entre els sons del valencià i les diverses grafies, de la qual tractem els aspectes que solen suscitar dubtes.

• Previsió de dificultats. Reconéixer subjectes en determinades oracions pot resultar complex per a alguns alumnes, per això convé exemplificar cada tipus de subjecte i assegurar-se que tots comprenen el procediment per a localitzar-lo. També és probable que els alumnes necessiten visualitzar molts exemples per a aplicar correctament la norma dels sons oclusius a final de paraula. En aquest sentit, convé tindre en compte que algunes paraules del lèxic habitual són excepcions a la norma (fred, sud...).

182

Temporització: octubre/novembre




• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals instructius i expositius [...] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.




• Aplicació de les estratègies de comprensió oral de manera conscient i reflexiva (activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció, confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

• Audició d’una notícia i anàlisi i interpretació posterior.

• Exposició oral d’una notícia sobre un fet ocorregut a l’institut.





183



UNITAT




• Busca, localització i extracció en diferents tipus de textos i fonts documentals i no documentals, amb la col·laboració dels companys, esmentant les fonts d’informació.

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos expositius i instructius. Abans de la lectura [...] Durant la lectura [...] Després de la lectura.

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: buscar i reemplaçar, disseny de pàgina, taules, impressió, dibuix i quadres de text, etc.

• Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

• L’exposició periodística: el reportatge. Estructura i característiques

• Lectura, comprensió, interpretació d’un text periodístic.

• Actitud reflexiva davant de la lectura de textos periodístics.

• Producció d’un reportatge a partir d’un esquema del procés d’escriptura.


184




• Identificació dels grups de paraules i dels seus tipus, així com de les relacions morfosintàctiques entre els elements que conformen el sintagma nominal, l’adjectival, el preposicional i l’adverbial.

• Identificació i anàlisi morfosintàctica del subjecte. El subjecte el·líptic i el subjecte múltiple. Absència del subjecte.


• El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Europa. Identificació de les llengües europees, dels seus trets característics i de la seua distribució geogràfica.

• La formació de paraules per derivació: la sufixació.

• El subjecte en l’oració: tipus.

• Les consonants oclusives. L’ús de b i v.

• Les varietats geogràfiques: llengua i dialecte; blocs dialectals.


BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics i els manlleus, per a enriquir el vocabulari.

BL3.5. Identificar subjecte i predicat en l’oració simple, així com els complements del verb adequats al nivell, per mitjà de l’anàlisi morfosintàctica, per a expressar-se i redactar textos expositius i instructius de diverses modalitats oracionals amb major correcció i propietat.

BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Europa, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica de les dites llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa cap a un entorn pluricultural.





• La narració d’aventures. Característiques generals.

• Les narracions d’aventures en vers. Les cançons de gesta.

BL4.4. Analitzar, amb la supervisió del professor, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les

185



• Foment de l’hàbit lector, per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la realització de lectures amenes (clubs de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.).


• Participació en un club de lectura. característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

186

UNITAT 3




d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir nous coneixements amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.





l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i de representació

• Enfocament de la unitat. En l’apartat de Comunicació d’aquesta tercera unitat culminem l’estudi de l’exposició amb una visió dels textos acadèmics, concretament, l’examen, un tipus de text importantíssim per als alumnes al llarg de la seua vida acadèmica. L’introduirem amb la lectura d’una situació que els resultarà ben familiar: la conversa entre un professor i un alumne arran de la realització d’un examen. Després, tractarem que els alumnes coneguen la tipologia de preguntes acadèmiques i que adquirisquen les destreses necessàries per a redactar bé les respostes. Finalment, els alumnes demostraran la seua habilitat oral exposant una lliçó a la classe. Com en les unitats anteriors, l’apartat de Lèxic està dedicat a la creació de paraules, aquesta vegada per mitjà de la composició, mecanisme que aprofitarà per a consolidar l’ús del guionet. En l’apartat de Gramàtica es presentaran els diversos tipus de predicat i la seua concordança amb el subjecte, un concepte que han treballat en la unitat anterior. L’apartat d’Ortografia estarà dedicat a les consonants fricatives i la seua representació gràfica. Si en l’apartat Llengua en ús de la unitat

187

anterior s’estudiava la divisió en dos grans blocs dialectals del conjunt de la llengua, ara s’estudien les varietats geogràfiques dins del territori valencià. Per a acabar, en l’apartat de Literatura, els alumnes continuaran treballant la narrativa amb el gènere de la ciència-ficció, que posarem en relació amb el cine.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en cursos anteriors el concepte de subjecte, oposat al de predicat, i la correspondència entre els sons del valencià i les diverses grafies, que s’estudien ací de manera més concreta. En unitats anteriors també han vist conceptes com palatal, labiodental i alveolar.

• Previsió de dificultats. Alguns alumnes es poden trobar incòmodes davant la tasca oral de presentar una lliçó davant dels companys; per això convé premiar amb un reforç positiu tots els seus esforços. L’aprenentatge de la regla del guionet, treballada en l’apartat de Lèxic, pot comportar una certa dificultat; tanmateix, treballar amb exemples pot ajudar-los a interioritzar la norma. En Ortografia, alguns alumnes poden tindre dificultats per a relacionar sons i grafies si no dominen tots els sons treballats; per això convé insistir en la pronúncia de les consonants fricatives i abordar-ne la representació gràfica des de la distinció clara de cada so.

emporització: novembre/desembre




• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals instructius i expositius [...] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics: gesticulació [...], mirada [...], to [...], dicció [...], espai, etc.




• Audició de l’explicació d’una lliçó acadèmica.

• Exposició oral d’una lliçó acadèmica.




BL1.5. Avaluar, amb l’ús de guies i gravacions, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència

188

comunicativa oral.








• La narrativa de ciència-ficció. Característiques generals i temàtiques.

• Anàlisi d’adaptacions cinematogràfiques de relats de ciència-ficció.



189

SEGONA AVALUACIÓ

UNITAT 4











• Enfocament de la unitat. Una discussió en clau d’humor entre dos personatges servirà per a introduir l’estudi dels trets característics dels textos argumentatius, que els alumnes aplicaran després a l’escriptura d’una crítica d’una sèrie de televisió i la defensa d’una proposta d’oci en l’apartat de Comunicació. Relacionat amb el lèxic valoratiu dels textos argumentatius es troba també l’apartat de Lèxic, ja que es dedica a la denotació i la connotació. Aquest apartat permetrà també que els alumnes entenguen els conceptes del canvi semàntic i les paraules tabú. L’apartat de Gramàtica aprofundirà en l’estudi del predicat per a abordar el verb i els complements necessaris perquè tinga sentit complet (directe, indirecte i de règim verbal), mentre que complements opcionals com ara els circumstancials s’estudiaran en la unitat següent. Si l’apartat d’Ortografia de la unitat anterior estava dedicat a les consonants fricatives, en aquesta unitat els alumnes estudiaran les africades, per tal de consolidar el domini de les grafies j, g, tj, tg, x, tx i ig. En l’apartat Llengua en ús aprofundirem en una altra de les variacions lingüístiques estudiades en la primera unitat: la variació temporal, dins de la qual distingirem entre varietat històrica i generacional. En l’apartat de Literatura donem per acabat l’estudi de la ficció narrativa i passem a treballar els textos teatrals; en aquesta unitat, la comèdia. El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en cursos anteriors els complements directe i indirecte, i la correspondència entre els sons del valencià i les diverses grafies, que s’estudien ací de manera més concreta. En unitats anteriors també han estudiat el concepte de palatal.

190

• Previsió de dificultats. Alguns alumnes poden no conéixer el concepte de subjectivitat, clau en la naturalesa dels textos argumentatius; per tant, és convenient explicar-lo. En Gramàtica, pot haver-hi alumnes a qui els coste distingir uns complements d’altres; per això, podeu aconsellar-los que pregunten què al verb per a localitzar el CD, i a qui per a localitzar el CI. A més, per tal que no confonguen el CRV amb altres complements, feu-los vore que el verb exigeix una preposició concreta per a introduir aquest complement sense el qual el significat del verb quedaria “incomplet” o canviaria substancialment En Ortografia, alguns alumnes poden tindre dificultats per a relacionar sons i grafies, especialment si realitzen sordes totes les consonants africades. Per això, convé insistir en la pronúncia estàndard de cada consonant i en el fet que l’ús d’una grafia o d’una altra depén, també, de les vocals que hi haja al voltant del so.

191

Temporització: gener




• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis (debat i conversa, etc.).

• Valoració de la conversa com a eina de les habilitats socials, de mediació, d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.

• Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació [...], de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte, especialment en situacions on es mostre l’acord i el desacord i en aquelles que propicien l’entrenament de l’assertivitat; en la identificació de problemes interpersonals, en la cerca de solucions, en l’anticipació de conseqüències i en la presa de decisions.

• Audició de la defensa d’una proposta d’oci.

• Argumentació oral per a defensar una proposta d’oci.


BL1.1. Participar activament i respectuosament en col·loquis i debats regulats per a prendre decisions col·lectives, expressant el desacord de manera assertiva, seguint les indicacions del moderador i exposant de forma clara i ordenada les conclusions, utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.



192



UNITAT


• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius [...], descriptius [...], instructius [...], expositius [...], argumentatius (enquestes d’opinió, fullets d’institucions).



• Busca, localització i extracció en diferents tipus de textos i fonts documentals i no documentals, amb la col·laboració dels companys, esmentant les fonts d’informació.

• Producció de textos escrits narratius [...] descriptius [...], instructius [...], expositius [...], argumentatius (enumeració d’arguments sobre temes polèmics, interpretació d’enquestes, valoracions sobre llibres llegits seguint un guió, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.


• L’argumentació: trets generals. Estructura i característiques.

• Lectura, comprensió, interpretació d’una conversa.

• Redacció d’una crítica d’una sèrie de televisió.




BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Denotació i connotació. El canvi BL3.2. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre les normes ortogràfiques de la llengua per a produir i

193

• Identificació del predicat (nominal i verbal) i dels complements del verb: atribut i modificadors oracionals.



• Ús connotatiu i denotatiu del llenguatge

semàntic.

• Els complements el verb: complement directe, complement indirecte i complement de règim verbal.

• Les consonants africades.

• Les varietats temporals: varietats històriques i varietats generacionals.

comprendre textos orals i escrits amb correcció.

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (paraules tabú i eufemismes) i el significat de frases fetes i refranys per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge.






• Lectura guiada i comprensió de textos i

• La comèdia. Característiques generals i principals tipus.

• Redacció d’una escena per a una comèdia musical.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, amb la supervisió del professor, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferent

194

obres literàries, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.




naturalesa.


195

UNITAT 5










l) Apreciar la creació escrita i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques fent servir diversos mitjans d’expressió i representació.

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta cinquena unitat estarà dedicat a l’argumentació periodística, que es portarà a la pràctica per mitjà de la redacció d’una carta al director d’un diari i de la realització d’un debat en l’apartat de comunicació oral. En l’apartat de Lèxic, treballarem un aspecte del valencià popular: les locucions i les frases fetes. En Gramàtica continuarà l’estudi dels complements que acompanyen el verb, aquesta vegada el complement predicatiu i els circumstancials, que aporten informació addicional sobre l’acció verbal, és a dir, no necessària per a completar el significat dels verbs, a diferència del que passava amb els complements estudiats en la unitat anterior. En l’apartat d’Ortografia els alumnes estudiaran les consonants laterals i les nasals, amb una atenció especial als sons geminats i la seua representació gràfica. En l’apartat Llengua en ús continuarem l’estudi de les variacions lingüístiques amb la variació social, i introduirem el concepte d’argot. Si en la unitat anterior l’apartat de Literatura estava dedicat a la comèdia, ara el dedicarem a un altre gènere teatral: la tragèdia.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en cursos anteriors les característiques principals dels textos teatrals, així com la representació gràfica dels diferents sons del valencià.

• Previsió de dificultats. En Gramàtica, alguns alumnes poden tindre dificultats per a identificar el complement predicatiu, per això convindrà posar-ne tants exemples com siga necessari; igualment, caldrà exemplificar tots els tipus de complements circumstancials i analitzar el tipus de circumstància en cada cas. En Ortografia, pot

196

resultar-los complex saber quines paraules contenen grafies geminades, per la qual cosa caldrà treballar la memòria visual. Finalment, hi ha estudiants que poden tindre dificultats per a recitar el text d’una tragèdia en veu alta, bé perquè no tenen bona dicció o bé perquè els violenta llegir en públic en un to afectat. Per això, convé donar un reforç positiu a tots els seus esforços.

Temporització: febrer







• Audició de la presentació d’un debat televisiu.

• Realització d’un debat.



BL.1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment instructius i expositius, propis de l’àmbit personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, especialment la gestualitat, la dicció i el to, utilitzant, amb l’ajuda del professor, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a captar-ne el sentit global.



197


UNITAT




• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius [...], descriptius [...], instructius [...], expositius [...], argumentatius (enquestes d’opinió, fullets d’instruccions).

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: buscar i reemplaçar, disseny de pàgina, llistes, taules, impressió, dibuix i quadres de text, etc.



• L’argumentació periodística: la carta al director.

• Lectura, comprensió i interpretació de cartes al director d’un diari.

• Redacció d’una carta al director d’un diari.



198



• Identificació del predicat (nominal i verbal) i dels complements del verb: atribut i modificadors oracionals.




• Expressions fixades: les locucions i les frases fetes.

• Els complements el verb: complement predicatiu i complements circumstancials.

• Les consonants laterals i les nasals.

• Les varietats socials: l’argot.





199








• La tragèdia. Característiques generals i evolució del gènere.

• Recitació del text d’una tragèdia.



200

UNITAT 6











• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta sisena unitat continuarà dedicat a l’argumentació, en aquest cas centrat en l’àmbit administratiu. L’aplicació d’aquesta tipologia en l’escriptura consistirà en la redacció d’un tipus de text útil en la vida quotidiana: la carta de reclamació; l’aplicació oral, al seu torn, consistirà en la dramatització per part dels alumnes d’una situació de devolució de compra. En l’apartat de Lèxic continuarem treballant la creativitat de la llengua popular amb l’estudi dels refranys, que distingirem de les frases fetes estudiades en la unitat anterior. En Gramàtica, el coneixement que els alumnes tenen sobre el predicat aprofitarà per a abordar la classificació d’oracions en atributives o predicatives i actives o passives. Pel que fa a l’Ortografia, farem un repàs a dos aspectes importants: l’ús de la h i les consonants vibrants (r, rr), i acabarem així amb l’estudi de les grafies de l’alfabet. En l’apartat Llengua en ús continuarem l’estudi de les variacions lingüístiques: des de l’anàlisi dels conceptes de tema, relació, canal i intenció, els alumnes comprendran què és la variació funcional i distingiran així els registres lingüístics (formal, estàndard i informal). En Literatura, si en unitats anteriors havíem tractat la tragèdia i la comèdia, ara introduirem un gènere que comparteix característiques dels dos: el drama.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han treballat en temes anteriors la tragèdia i la comèdia, que comparteixen característiques amb el drama. També han estudiat l’ús de les grafies h, r i rr.

201

• Previsió de dificultats. En Gramàtica, la principal dificultat gramatical es troba en l’estudi de la passiva, un tipus d’oració menys habitual per als alumnes, que pertany al registre més formal. A més, poden tindre dificultats per a distingir entre oracions atributives i predicatives si no recorden quins són els verbs atributius. D’altra banda, l’èxit en la classificació de les diferents oracions predicatives dependrà del coneixement que tinguen dels diferents complements del verb. En Ortografia, l’ús de la r en mots formats amb prefixos acabats en vocal pot suscitar algun dubte, per les diferències gràfiques respecte del castellà.

Temporització: febrer/març






• Foment de la solidaritat, la tolerància, el respecte i l’amabilitat.


• Audició d’una conversa entre un client i un dependent.

• Dramatització d’una situació de devolució de compra entre un client i un dependent.

• Valoració de la dramatització d’una conversa.






UNITAT

BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE • L’argumentació administrativa: la carta de

BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos

202





reclamació.

• Lectura, comprensió i interpretació de reclamacions.

• Redacció d’una carta de reclamació.

en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment instructius de forma autònoma, expositius amb supervisió, argumentatius amb l’ajuda de guies, descripcions tècniques, guions narratius, etc.), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3. Avaluar i revisar, amb la col·laboració dels companys, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta. BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits instructius i expositius, utilitzant esquemes, taules i resums; seleccionant-ne les informacions essencials; generalitzant informacions relacionades, i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, per a usar la informació en l’aprenentatge o en la realització de projectes de treball.




• Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat (oracions atributives i predicatives – impersonals) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).


• Aproximació de l’adequació textual: tipologia textual, finalitat comunicativa del text i intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; de les marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, adjectius qualificatius i lèxic amb matisos connotatius,

• Expressions fixades: els refranys.

• Les oracions segons el predicat (atributives i predicatives) i la veu (actives i passives).

• Les consonants vibrants. L’ús de la h.

• Les varietats funcionals o registres: formal, estàndard i informal.




203

quantificació, modalitat oracional, figures literàries valoratives [...]) en funció dels elements de la situació comunicativ

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos instructius i expositius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent la coherència i la cohesió, per a avançar així en l’anàlisi del discurs, adequat al nivell, que porte a la reflexió i a l’ús adequat de la llengua, per mitjà d’un llenguatge no discriminatori.









• El drama. Característiques generals i tipus.

• Elaboració del guió cinematogràfic de l’escena d’un drama.



204


TERCERA AVALUACIÓ

UNITAT 7




c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones. e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir nous coneixements amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp






l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i de representació. • Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta setena unitat tractarà sobre el text prescriptiu, del qual s’estudiaran les característiques principals, i es

concretarà en l’elaboració d’un manual d’instruccions, en la part escrita, i una exposició d’instruccions, en la part oral. En acabant, en l’apartat de Lèxic, analitzarem com i per què es produeix la incorporació de manlleus a la nostra llengua i com es distingeixen dels barbarismes o interferències lèxiques. En Gramàtica, partint de l’entonació, el mode verbal i l’ordre de les paraules, abordarem la classificació d’oracions segons l’actitud del parlant. Pel que fa al treball d’Ortografia, consistirà en un repàs de les regles d’apostrofació i contracció. La novetat en l’apartat de Llengua en ús és que passem d’estudiar la variació dins la pròpia llengua per a descobrir la diversitat lingüística europea i la situació de les llengües, cosa que ajudarà els alumnes a entendre l’estatus legal del valencià en unitats posteriors. En Literatura, abandonarem momentàniament la ficció o literatura de creació per a descobrir la literatura d’idees, concretament els aforismes, endinsant-nos en els recursos que comparteixen amb la literatura en el sentit tradicional.

205

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes han estudiat en cursos anteriors les regles de l’apostrofació i la contracció, així com alguns tipus d’oracions segons l’actitud del parlant.

• Previsió de dificultats. Alguns alumnes poden tindre dificultats per a reconéixer determinats manlleus, per estar molt interioritzats en la llengua, i per a identificar determinats barbarismes d’ús molt habitual. També pot resultar complex a alguns alumnes reconéixer les característiques dels aforismes i els recursos literaris que utilitzen, pel poc contacte que han tingut amb aquest gènere.

206

Temporització: març/abril





• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos instructius i expositius.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals instructius i expositius (instruccions per a realitzar activitats acadèmiques, avisos, plans d’evacuació, instruccions per a evitar incendis, regles d’un joc, receptes de cuina, explicacions de conceptes, de processos i d’idees, exposicions, xarrades sobre la utilització del mòbil, d’Internet, conferències, etc.) i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Producció de textos orals instructius i expositius: explicació de textos escrits (normes de gestió i regulació de les activitats acadèmiques, avisos, instruccions per a evitar incendis, regles d’un joc, receptes de cuina, etc.) explicacions de conceptes, de processos i d’idees, exàmens i resums orals, etc., i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Audició d’una instrucció per a realitzar un ball.

• Intervenció oral en què es donen instruccions per a realitzar alguna activitat.

• Valoració de la intervenció oral en què es donen instruccions.


BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes relacionats amb el currículum, especialment de tipologia textual instructiva i expositiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.


207



UNITAT



• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos instructius i expositius: analitzar la situació comunicativa, activar coneixements previs, generar informacions (pròpies, dels companys o de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb esquemes, taules, etc.


• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius [...], descriptius [...], instructius (avisos en general, regles d’un joc, receptes de cuina, normes ortogràfiques i gramaticals en llibres de text, etc.), expositius [...], argumentatius [...].

• Creació de textos de caràcter instructiu o expositiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics [...], recursos del llenguatge no verbal [...] i utilitzant eines digitals d’edició i presentació amb l’ajuda de guies.

• La prescripció: trets generals.

• Lectura, comprensió i interpretació d’un text narratiu que inclou un text prescriptiu instructiu.

• Elaboració d’un manual d’instruccions.




BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Les paraules d’altres llengües: els BL3.2. Aplicar coneixements, propis del nivell, sobre

208

• Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat (oracions atributives i predicatives – impersonals) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en els textos instructius i explicatius.

• Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos, expositius i instructius fonamentalment, i progressió temàtica; identificació d’idees principals i secundàries; resum i organització del contingut; en funció de la intenció comunicativa.


• Significat de manlleus lèxics atenent el seu origen i procedència (anglicismes, gal·licismes, italianismes, germanismes, etc.).

manlleus i les interferències.

• Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, optatives.

• L’apostrofació i la contracció.

• Les llengües d’Europa: diversitat lingüística i situació legal.

les normes ortogràfiques de la llengua per a produir i comprendre textos orals i escrits amb correcció.

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació de lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics i els manlleus, per a enriquir el vocabulari.







• La literatura d’idees. Els aforismes.

• Elaboració d’una antologia.


BL4.4. Analitzar, amb la supervisió del professor, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura,

209

• Reconeixement de les característiques pròpies dels textos literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.

• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: enumeració, exclamació, interrogació retòrica, personificació o prosopopeia, etc.; pla morfosintàctic: anàfora, catàfora, el·lipsi, gradació, etc.; pla fònic: versificació, al·literació, etc.).

identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

210

UNITAT 8










l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i de representació

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta huitena unitat continuarà dedicat al text prescriptiu, aquesta vegada a un tipus de text prescriptiu administratiu concret: el decàleg. L’estudi d’aquesta tipologia aprofitarà per a treballar el temps imperatiu, i es concretarà en la redacció d’una etiqueta d’Internet, en la part escrita; i en l’enumeració de normes de comportament, en la part oral. En Lèxic treballarem una convenció gràfica: les abreviacions, en què els alumnes aprendran a distingir entre abreviatures i símbols i, a més, interioritzaran les formes abreujades més usades en valencià. L’apartat de Gramàtica versa sobre un aspecte crucial en la redacció de textos, els connectors que uneixen oracions, per mitjà dels quals introduirem l’oració composta i la diferència entre oracions coordinades i oracions subordinades. En Ortografia abordarem el primer dels dos apartats dedicats als signes de puntuació; concretament hi repassarem l’ús del punt, la interrogació i l’exclamació, la coma, el punt i coma i els dos punts. En l’apartat de Llengua en ús es treballaran els fenòmens de contacte de llengües: el bilingüisme i la diglòssia; hi introduirem, doncs, conceptes com normalització lingüística, autoodi, prejudicis lingüístics i lleialtat lingüística, útils per a entendre la realitat lingüística valenciana i educar els alumnes en el respecte i l’estima pel valencià. Finalment, l’apartat de Literatura se centra en l’estudi del text poètic, que es concreta en aspectes com el ritme (vers, mesura, tipus de rima...) i l’expressivitat a través de les figures literàries. Per a concloure’l, els alumnes realitzaran un exercici pràctic interessant: l’anàlisi de la lletra d’una cançó servint-se dels coneixements teòrics apresos en l’estudi de la poesia.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes han estudiat en altres cursos els usos bàsics dels signes de puntuació i les característiques generals de la poesia.

211

• Previsió de dificultats. D’una banda, la identificació del tipus d’oracions subordinades en l’apartat de Gramàtica pot resultar complicada per a alguns alumnes; per això, en cada exemple convé detindre’s a observar el significat de la conjunció que les introdueix. D’altra banda, la interiorització de les característiques rítmiques de la poesia requereix temps i pràctica. Així mateix, convé exemplificar les figures literàries a fi que els alumnes les comprenguen i les interioritzen.

Temporització: abril/maig





• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos instructius i expositius.

• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals instructius i expositius (instruccions per a realitzar activitats acadèmiques, avisos, plans d’evacuació, instruccions per a evitar incendis, regles d’un joc, receptes de cuina, explicacions de conceptes, de processos i d’idees, exposicions, xarrades sobre la utilització del mòbil, d’Internet, conferències, etc.) i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Producció de textos orals instructius i expositius: explicació de textos escrits (normes de gestió i regulació de les activitats acadèmiques, avisos, instruccions per a evitar incendis, regles d’un joc, receptes de cuina, etc.) explicacions de conceptes, de processos i d’idees, exàmens i resums orals, etc., i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

• Audició d’unes normes de comportament en un museu.

• Intervenció oral en què prescriuen normes de comportament.

• Valoració de la intervenció oral en què es donen normes de comportament.

BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes relacionats amb el currículum, especialment de tipologia textual instructiva i expositiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.



212

•



UNITAT



• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos instructius i expositius: analitzar la situació comunicativa, activar coneixements previs, generar informacions (pròpies, dels companys o de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb esquemes, taules, etc.


• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius [...], descriptius [...], instructius (avisos en general, regles d’un joc, receptes de cuina, normes ortogràfiques i gramaticals en llibres de text, etc.), expositius [...], argumentatius [...].

• Creació de textos de caràcter instructiu o expositiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics [...], recursos del llenguatge no verbal [...] i utilitzant eines digitals d’edició i presentació amb l’ajuda de guies.

• La prescripció administrativa: el decàleg.

• Lectura, comprensió i interpretació d’un decàleg.

• Elaborar una etiqueta d’Internet.




213


• Ús del punt i coma.

• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en els textos instructius i explicatius.



• Les abreviacions: abreviatures i símbols.

• Els connectors que uneixen oracions (coordinants i subordinants).

• Els signes de puntuació: interrogació, exclamació, coma, punt i coma, dos punts.

• Fenòmens de contacte de llengües: bilingüisme, diglòssia, autoodi, prejudicis lingüístics i lleialtat lingüística.

BL3.1. Identificar i classificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un text, establint la concordança gramatical entre elles, analitzant-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs; i utilitzant-les correctament en la comprensió i creació de textos instructius i expositius.


BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Europa, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica de les dites llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa cap a un entorn pluricultural






• Connexió entre literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: les edats de l’home, mons imaginaris, projeccions del futur, elogi de l’amistat.

• El text poètic: musicalitat, ritme, rima, figures literàries.

• Anàlisi de la lletra d’una cançó.

BL4.1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions de textos adequats al nivell, aplicant, de manera guiada, tècniques expressives i teatrals.


BL4.4. Analitzar, amb la supervisió del professor, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o

214


• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; contingut de l’obra o text [...]; figures retòriques (pla lexicosemàntic: enumeració, exclamació, interrogació retòrica, personificació o prosopopeia, etc.; pla morfosintàctic: anàfora, catàfora, el·lipsi, gradació, etc.; pla fònic: versificació, al·literació, etc.).

tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

UNITAT 9











215

• Enfocament de la unitat. L’apartat de Comunicació d’aquesta novena unitat estarà dedicat al text publicitari, un estudi que, a més d’estimular la creativitat amb l’elaboració d’un cartell publicitari i un anunci radiofònic, atorgarà als alumnes esperit crític davant de l’exposició continuada a la publicitat a què està sotmesa la nostra societat. Tot seguit, en l’apartat de Lèxic, culminarem l’estudi de les abreviacions iniciat en la unitat anterior amb les sigles i els acrònims. En acabant, en l’apartat de Gramàtica, passarem de la gramàtica oracional a introduir la gramàtica textual, en què els alumnes adquiriran la capacitat d’analitzar textos per mitjà de les propietats de l’adequació, la coherència i la cohesió i les seues manifestacions en un text. Més avant, en Ortografia, abordarem el segon dels dos apartats dedicats als signes de puntuació; concretament, els punts suspensius, el guió, la barra inclinada, els parèntesis i les cometes. El darrer apartat de Llengua en ús del curs estarà dedicat al marc legal del valencià i la situació actual de l’idioma tant pel que fa al coneixement i l’ús com pel que fa a la presència de la llengua en els diferents àmbits d’ús. Finalment, l’apartat de Literatura culminarà amb un tema suggeridor, la relació entre poesia i imatge en les auques, els cal·ligrames i la poesia visual.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes han estudiat en altres cursos els usos bàsics dels signes de puntuació. • Previsió de dificultats. Alguns alumnes poden sentir-se cohibits en l’exposició davant de la classe de la seua falca publicitària; per això, convé valorar tots els seus

esforços i donar-los un reforç positiu. Pel que fa a la Gramàtica, la diversitat de manifestacions de cada una de les tres propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) pot presentar una certa complexitat; per això, el seu estudi requerirà explicacions per part del professor i pràctica amb textos per part dels alumnes.

Temporització: maig/juny





• Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics: gesticulació (gestos que acompanyen el discurs i faciliten la seua comprensió, evitar els tics gestuals, etc.), mirada (mantindré el contacte visual amb l’interlocutor, no

• Audició d’un anunci radiofònic.

• Realització d’una falca publicitària.

• Valoració de la falca publicitària.


BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos breus de l’àmbit personal, acadèmic i social, de temes relacionats amb el currículum, especialment de tipologia textual instructiva i expositiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la

216

mirar al buit, etc.), to (evitar una entonació monòtona i poc variada, subratllar la veu amb paraules clau del discurs, etc.), dicció (evitar una pronunciació descuidada dels sons, etc.), espai, etc.

• Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu).

situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.




UNITAT


• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos instructius i expositius a la seua comprensió, interpretació i anàlisi: anàlisi de la situació de comunicació (intenció comunicativa, àmbit d’ús, canal, grau de formalitat); identificació del registre; identificació o generació del tema, la idea principal, les idees secundàries i l’organització del contingut; localització o deducció d’informació explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals [...], del lèxic especialitzat i dels recursos expressius [...]; interpretació de la informació contextual i no verbal [...], etc.


• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius [...], descriptius [...], instructius

• La publicitat: trets generals.

• Lectura, comprensió i interpretació d’un text publicitari.

• Fer un cartell publicitari.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (aprofundint en els recursos expressius dels narratius i descriptius, centrant-se en els instructius de forma autònoma, i en els expositius amb supervisió, i iniciant-se en els argumentatius amb l’ajuda de guies), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, i utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge. BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment instructius de forma autònoma, expositius amb supervisió, argumentatius amb l’ajuda de guies, descripcions tècniques, guions narratius, etc.), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3. Avaluar i revisar, amb la col·laboració dels companys, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres

217

(avisos en general, regles d’un joc, receptes de cuina, normes ortogràfiques i gramaticals en llibres de text, etc.), expositius [...], argumentatius [...].

fonts de consulta. BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits instructius i expositius, utilitzant esquemes, taules i resums; seleccionant-ne les informacions essencials; generalitzant informacions relacionades, i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, per a usar la informació en l’aprenentatge o en la realització de projectes de treball.




• Reconeixement i ús de la barra com a signe ortogràfic.


• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’ordre, comparatius, reformulatius, de causa i conseqüència, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (dixi espacial i temporal, eix temporal, el·lipsi) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Aproximació a l’adequació textual: tipologia textual, finalitat comunicativa del text i intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització [...] i ús del llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Les abreviacions: sigles i acrònims.

• Introducció a la lingüística textual: el text, les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió).

• Els signes de puntuació: punts suspensius, guió, barra inclinada, parèntesis, cometes.

• El valencià hui dia: marc legal i situació actual de la llengua.

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos instructius i expositius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent la coherència i la cohesió, per a avançar així en l’anàlisi del discurs, adequat al nivell, que porte a la reflexió i a l’ús adequat de la llengua, per mitjà d’un llenguatge no discriminatori.


BL3.3. Identificar els distints procediments de creació de lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics i els manlleus, per a enriquir el vocabulari.


218






• Connexió entre literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: les edats de l’home, mons imaginaris, projeccions del futur, elogi de l’amistat.


• Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; contingut de l’obra o text [...]; figures retòriques (pla lexicosemàntic: enumeració, exclamació, interrogació retòrica, personificació o prosopopeia, etc.; pla morfosintàctic: anàfora, catàfora, el·lipsi, gradació, etc.; pla fònic: versificació, al·literació, etc.).

• Poesia i imatge. L’auca, el cal·ligrama i el poema visual.

• Creació de poemes amb imatges.



219

PRIMERA AVALUACIÓ UNITAT 1





e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir coneixements nous amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.



l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans d’expressió i representació.

3r CURS DE L’ESO

220

Enfocament de la unitat. El fil conductor de la unitat és la crònica periodística: identificació i funció del gènere, estudi de l’estructura que presenta i reconeixement de les característiques lingüístiques. Aquesta anàlisi de textos informatius conduirà l’alumnat a elaborar la seua pròpia crònica periodística, tant de manera oral com escrita. En l’apartat de Lèxic, els alumnes han d’identificar la polisèmia i l’homonímia com a processos semàntics de la llengua que poden portar a equívocs i que, per tant, cal evitar quan es busca precisió en un text. En l’apartat de Gramàtica d’aquesta primera unitat s’estudiarà el substantiu de manera molt completa: distingint-lo d’altres categories i aplicant-hi canvis de flexió de gènere i nombre. Des del punt de vista de l’ortografia, l’alumnat aprofundirà en l’estudi de la essa sonora i la essa sorda, contingut ortogràfic que afecta sovint el canvi de gènere i nombre. Finalment, en els dos últims apartats de la unitat, s’iniciarà el recorregut per la història de la nostra llengua i la nostra literatura. L’alumnat començarà observant la influència del llatí com a substrat de les llengües romàniques i com a llengua de cultura durant l’edat mitjana. Així mateix, s’aproximarà als primers textos escrits en la nostra llengua i a la poesia trobadoresca feta en occità, que servirà com a punt de partida per a entendre la literatura amorosa medieval dels segles posteriors.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat ja coneix les diferents tipologies textuals en l’àmbit general: textos narratius, descriptius, expositius, argumentatius, conversacionals i instructius; de manera que en tercer aprofundirà en l’estudi de gèneres concrets pertanyents a tres àmbits: periodístic, acadèmic i tecnològic. També té nocions bàsiques de les categories gramaticals i dels sons i grafies, que ara estudiarem amb més detall i aprofundiment. Així mateix, des del punt de vista de la literatura, ja ha adquirit en cursos anteriors els conceptes bàsics de l’anàlisi de textos literaris, que haurà d’aplicar a la interpretació de textos medievals.

• Previsió de dificultats. És possible que l’alumnat trobe alguna dificultat durant el treball d’elaboració de la crònica periodística oral i escrita. També pot representar alguna dificultat l’anàlisi literària dels textos de la poesia trobadoresca, molt allunyats temporalment i culturalment de la societat actual.

TEMPORITZACIÓ: SETEMBRE/OCTURBRE

CONTINGUTS




• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació social (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, etc.).

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Escolta d’un text informatiu oral.

• Exposició oral d’una crònica periodística.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, amb especial atenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis de l’àmbit personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a captar-ne el sentit global i formar-se’n una opinió pròpia.

BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos formals de l’àmbit acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les

221

estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.




• Ús de les eines més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. [...].

• Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.) expositius (actes, treballs

• Reconeixement de la crònica com a gènere periodístic.

• Identificació de l’estructura de la crònica: titular, subtítol, entrada, nom de l’autor, lloc i cos.

• Anàlisi i localització en un text de les característiques lingüístiques pròpies d’una crònica, distingint-ne les parts narratives de les argumentatives.

• Redacció d’una crònica periodística.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb l’ajuda del professorat i dels companys), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb l’ajuda del professorat i dels companys), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori, i reconeixent la importància de l’escriptura com a organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge.

222

d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS CONTINGUTS CURRICULARS



• Establiment del plural de noms propis, d’abreviatures, sigles i acrònims.

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’explicació, causals, consecutius, condicional, etc.); mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, hiponímia, hiperonímia, substitució lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal); i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.


• Anàlisi de l’adequació textual en funció de la finalitat del text i la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social,

• Distinció entre polisèmia i homonímia.

• Identificació i classificació dels substantius.

• Flexió dels substantius en gènere i nombre.

• Coneixement i identificació d’acrònims.

• Coneixement i aplicació de les normes d’ús de les grafies corresponents als sons essa sonora i essa sorda.

• Definició, estructura i característiques de la crònica periodística.

• Aproximació als orígens de la nostra llengua.

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un text, establint la concordança entre aquestes, classificant-les, analitzant-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a avançar en la comprensió i creació de textos argumentatius.

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i reconéixer-ne les varietats geogràfiques, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa envers la diversitat de la llengua i un entorn pluricultural.

223

impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–, variació del registre) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

224

CONTINGUTS





• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literaris, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.


• La lírica. La poesia trobadoresca.

• Tòpics: Locus amoenus, Descriptio puellae, Carpe diem, Tempus fugit, Ubi sunt?, etc.

• Aproximació al concepte de l’amor cortés.

• Identificació dels gèneres poètics de la poesia trobadoresca.

• Distinció entre trobador i joglar.

• Coneixement dels trobadors més representatius de la poesia trobadoresca.

• Lectura i anàlisi guiada de poemes trobadorescos.

• Coneixement dels tòpics literaris clàssics.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de diferent naturalesa.

BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle XVIII, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació de judicis personals.

225

UNITAT 2










226

PUNT DE PARTIDA DE LA UNITAT

• Enfocament de la unitat. El tema central de la segona unitat és l’article d’opinió: identificació i funció del gènere, estudi de l’estructura que presenta i reconeixement de les característiques lingüístiques. L’anàlisi de textos argumentatius sobre temes pròxims als alumnes serà el punt de partida perquè ells mateixos escriguen un article d’opinió i, a més, apliquen l’argumentació a una discussió oral. En l’apartat de Lèxic, coneixeran els mecanismes lèxics que cohesionen i enriqueixen un text, com ara la sinonímia, l’antonímia i l’estudi dels camps semàntics (hiperonímia i hiponímia). L’apartat de Gramàtica aborda els quantitatius i els indefinits i les funcions sintàctiques que realitzen (determinant, adverbi, pronom). En Ortografia, els alumnes practicaran les grafies dels sons palatals sonors (j, g, tj, tg). Finalment, els dos últims apartats de la unitat mostren el context sociocultural medieval i expliquen els primers usos formals de la nostra llengua. Els alumnes observaran que el romanç va accedir als àmbits de la predicació i la ciència, que fins llavors estaven reservats al llatí. Així mateix, prendran contacte amb textos religiosos medievals de Ramon Llull, Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes tenen nocions generals de les característiques dels textos argumentatius. En aquesta unitat aprofundiran en aspectes com és ara els tipus d’arguments (d’analogia, d’autoritat...) o les marques de modalització. També han estudiat en cursos anteriors l’escriptura de les consonants palatals sonores, que repassem en aquest curs. A més, coneixen la distinció entre sinònims i antònims. També coneixen alguns quantitatius i indefinits, que enguany s’estudien de manera més exhaustiva.

• Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat per a adequar amb èxit el seu article d’opinió a l’estructura que es proposa en el llibre. També els pot resultar complex reconéixer els quantitatius i indefinits, i distingir amb claredat la funció que realitzen en diferents oracions.

TEMPORITZACIÓ: OCTUBRE/NOVEMBRE




• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies, taules redones, etc.).

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les

• Escolta i comprensió d’un text en què es planteja un debat sobre els avantatges i els inconvenients de la construcció d’un parc temàtic.

• Exposició argumentada d’una posició davant d’un conflicte.

BL1.1. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions que desenvolupen les relacions socials dins de l’aula, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància,

227

interferències lingüístiques.


pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

228

CONTINGUTS






• Característiques bàsiques dels textos argumentatius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

• Avaluació de produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, amb la supervisió del professorat, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió, per a millorar els textos.


• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius [...].

• Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.) expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

• Reconeixement de l’article d’opinió com a gènere periodístic.

• Identificació de l’estructura de l’article d’opinió: títol, introducció, cos argumentatiu i conclusió.

• Anàlisi i localització de la tesi d’un article d’opinió, de l’estructura i dels recursos propis del gènere.

• Redacció d’un article d’opinió.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb l’ajuda del professorat i dels companys, a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.


BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argumentatius, utilitzant mapes conceptuals i resums, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

229

CONTINGUTS





• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.


• Anàlisi de l’adequació textual, en funció de la finalitat del text i la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–, variació del registre, etc.) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Distinció entre els fenòmens de sinonímia i antonímia, hiperonímia i hiponímia.

• Coneixement, identificació i ús dels determinants quantitatius i els determinants indefinits.

• Repàs de les grafies dels sons palatals sonors (j, g, tj, tg).

• Aproximació al context sociocultural i lingüístic de l’època medieval.



BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant-ne els mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius i justificar si compleixen les propietats textuals per a avançar així en l’anàlisi del discurs, adequat al nivell, que porte a la reflexió i a l’adequació de la llengua, per mitjà d’un llenguatge no discriminatori.

230

CONTINGUTS





• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literaris, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.



• La literatura religiosa i moralitzadora.

• Aproximació a la literatura religiosa medieval.

• Coneixement dels autors més representatius de la literatura religiosa medieval: Ramon Llull, Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer.

• Lectura i anàlisi guiada de fragments literaris medievals.

• Explicació d’un concepte per mitjà d’un exemplum.



231

UNITAT 3










232

PUNT DE PARTIDA DE LA UNITATEnfocament de la unitat. La tipologia textual amb què s’obri la tercera unitat és l’entrevista indirecta. El reconeixement de les seues característiques en contrast amb les de l’entrevista directa permetrà als alumnes crear una entrevista indirecta a partir d’una de directa. En l’apartat de Lèxic, estudiaran els diferents tipus de paraules tabú i aprendran els conceptes d’eufemisme i disfemisme. En l’apartat gramatical s’aborda el verb des de diversos punts de vista, amb l’estudi dels conceptes d’arrel, lexema, desinència, persona, nombre, temps, forma, aspecte i veu; així com les conjugacions verbals, els diferents temps verbals, les formes no personals i les perífrasis verbals. Pel que fa a l’ortografia, els alumnes treballaran les consonants laterals, amb especial atenció a l’escriptura de paraules amb l·l. En l’apartat de Llengua en ús es mostra una visió de conjunt del context polític de la corona d’Aragó, que enllaça amb la literatura historiogràfica d’aquest període (segles XII al XV), en el qual els alumnes prendran contacte amb les cròniques medievals. Amb això, prendran consciència que la llengua canvia amb el pas dels segles.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja estan familiaritzats amb l’entrevista directa, fet que els permet contrastar-la amb les particularitats de la indirecta. També han estudiat anteriorment conceptes verbals com és ara arrel, desinència, persona o nombre; així com les conjugacions, que ara eixamplarem i estudiarem amb més detall. A més, en l’àmbit històric i sociocultural, ja tenen nocions sobre què va ser la corona d’Aragó.

• Previsió de dificultats. És possible que els alumnes necessiten una certa tutela en l’adaptació de l’entrevista directa a la indirecta. També pot presentar alguna dificultat la interiorització del contingut de l’apartat de Gramàtica, atés l’elevat nombre de conceptes que s’hi treballen.

TEMPORITZACIÓ: NOVEMBRE/DESEMBRE

CONTINGUTS





• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències lingüístiques.

• Escolta d’una entrevista.

• Presentació oral sobre la vida i la trajectòria personal d’un personatge.


BL1.5. Avaluar, amb la supervisió del professorat i la utilització de guies i gravacions, individualment i en equip,

233

• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics del procés).

les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

CONTINGUTS



UNITAT


• Busca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, en llengües diverses, i utilització de procediments per a la cita bibliogràfica.

• Aplicació d’estratègies de filtratge en la cerca d’informació.

• Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.



• Avaluació de les produccions pròpies i alienes, com a part del procés d’escriptura, amb la supervisió del professorat, comparant el resultat amb

• Comprensió i comentari d’una entrevista indirecta.

• Reconeixement de l’entrevista indirecta com a gènere periodístic.

• Identificació de l’estructura de l’entrevista indirecta: titular, introducció, cos i tancament.

• Redacció d’una entrevista indirecta a partir d’una de directa.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb l’ajuda del professorat i dels companys), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

BL2.3. Avaluar i revisar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta, per a millorar o reescriure el producte final.

234

el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

CONTINGUTS






• Les locucions i perífrasis verbals.

• Anàlisi de l’adequació textual, en funció de la finalitat del text i la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–, variació del registre,

• Coneixement de les paraules tabú: tipus i eufemismes equivalents.

• Distinció entre eufemismes i disfemismes.

• Identificació de l’arrel, la desinència, la persona, el nombre, el temps, el forma, l’aspecte i la veu en una forma verbal.

• Coneixement de les tres conjugacions verbals.

• Identificació i distinció de cada temps verbal.

• Coneixement de les formes no personals del verb.

• Ús adequat de les diferents perífrasis verbals.

• Coneixement i aplicació de les normes d’ús de la grafia l·l.

• Reconeixement d’algunes característiques de la llengua medieval.

• Reconeixement de la subjectivitat i la intencionalitat dels autors de les cròniques a través de la lectura de fragments.


BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

235

etc.) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

CONTINGUTS









• Les quatre grans cròniques.

• Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.

• Aproximació a les cròniques medievals.

• Lectura de fragments del Llibre dels fets de Jaume I i la crònica de Ramon Muntaner.

• Identificació de l’objectiu de les cròniques: informar sobre la història i interpretar-la.



236

SEGONA AVALUACIÓ

UNITAT 4












• Enfocament de la unitat. El fil conductor de la quarta unitat és la presentació en diapositives, un tipus de text expositiu molt utilitzat actualment com a complement de les presentacions orals. En l’apartat de Lèxic, els alumnes distingiran entre paraules patrimonials i cultismes, i aprendran com s’ha format el lèxic del valencià a partir del llatí vulgar i del llatí culte. En l’apartat de Gramàtica estudiaran les principals irregularitats dels verbs: velarització, canvis en arrel, pèrdua o afegiment de consonants i alternança vocàlica. Pel que fa a l’ortografia, aprofundiran en l’estudi de la diferenciació entre b i v des de la comparació entre valencià i castellà i atenent, a més, les

237

diferències entre paraules patrimonials o pseudoderivats d’origen llatí. En l’apartat de Llengua en ús, els estudiants prenen contacte amb el moviment humanista que caracteritzà el final de l’edat mitjana. Finalment, en Literatura, comprovaran que l’humanisme influí en la prosa valenciana, a través de la lectura des textos dels principals autors del període: Bernat Metge, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja estan familiaritzats amb els textos expositius, saben que la llengua que parlem hui prové del llatí vulgar i han estudiat les diferències entre el valencià i el castellà quant a l’ús de les consonants b i v. Així mateix, tenen un bon coneixement de la conjugació verbal, en la qual aprofundiran des del punt de vista de les irregularitats.

• Previsió de dificultats. És possible que l’alumnat trobe alguna dificultat tècnica en la realització de la presentació de diapositives amb el programa PowerPoint. D’altra banda, el contingut verbal en l’apartat de Gramàtica és dens i variat, i per això requerirà una atenció especial. A més, els textos literaris medievals poden presentar alguna dificultat de comprensió, atesa la distància amb la societat actual.

238

TEMPORITZACIÓ: GENER





• Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i comentaris personals.

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).

• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions orals.

• Escolta d’un text expositiu oral.

• Cerca d’informació sobre un tema per a fer-ne una exposició oral.

• Realització d’una exposició oral.

BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos formals de l’àmbit acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.

BL1.5. Avaluar, amb la supervisió del professorat i la utilització de guies i gravacions, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

239

CONTINGUTS





• Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos expositius.


• Escalat, rotació i retallada d’imatges. Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació.

• Ús de processadors de textos en l’escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc.


• Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats literals de les fonts; presentar el treball.

• Interpretació i anàlisi de la presentació d’un anunci publicitari.

• Anàlisi de la localització i la jerarquització de la informació en una diapositiva.

• Realització d’una presentació de diapositives.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i dels companys), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

BL2.5. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, de forma reflexiva i dialogada, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, utilitzant les TIC i els entorns visuals d’aprenentatge, per a obtindre un producte final original de caràcter expositiu o argumentatiu, contrastant les fonts d’informació, detallant les referències bibliogràfiques; i reconéixer la lectura i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge i de desenvolupament del sentit crític i de la creativitat.

240

CONTINGUTS





• Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.


• El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals).


• Distinció entre paraules patrimonials i cultismes.

• Etimologia llatina de les paraules.

• Coneixement de les formes verbals estàndard.

• Diferències entre castellà i valencià quant a l’ús de les consonants b i v.

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació de lèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics, els manlleus d’altres llengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir el vocabulari.

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i reconéixer-ne les varietats geogràfiques, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa envers la diversitat de la llengua i un entorn pluricultural.

241

CONTINGUTS






• Temes: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins, etc.


• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins.

• La prosa humanista.

• La valenciana prosa.

• Bases del corrent cultural humanista.

• Característiques de la prosa humanística.

• Autors més representatius de la literatura dels segles XIV i XV: Bernat Metge, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella.

• Lectura i anàlisi guiada de fragments de literatura humanista.

• Reconeixement de les característiques de l’arquitectura gòtica civil.



242

UNITAT 5











243


• Enfocament de la unitat. La cinquena unitat es vertebra al voltant de la ressenya literària, que millora la capacitat analítica i el sentit crític dels alumnes davant de la lectura. En l’apartat de Lèxic, els estudiants coneixeran els diferents procediments pels quals les llengües creen neologismes. En l’apartat de Gramàtica, distingiran entre oracions i frases, coneixeran els diferents tipus de sintagmes i les relacions entre subjecte i predicat. En l’apartat d’Ortografia, aprofundiran en l’ús del guionet. En Llengua en ús, estudiaran l’hegemonia del regne de València del segle XV dins de la corona d’Aragó i la progressiva vinculació d’aquesta a Castella. Finalment, en aquest marc d’efervescència cultural, prendran contacte amb la novel·la cavalleresca, per mitjà dels principals autors del gènere: Joanot Martorell i l’autor desconegut de Curial e Güelfa.

• El que els alumnes ja coneixen. Com que els alumnes estan familiaritzats amb els textos argumentatius i ja saben resumir textos, els resultarà senzill entendre les característiques de la ressenya literària. Pel que fa a la gramàtica, ja saben distingir entre frases i oracions i coneixen les categories lèxiques (substantiu, verb, preposició...). Quant a l’ortografia, les regles d’ús del guionet no els resulten desconegudes, ja que les han estudiades en cursos anteriors.

• Previsió de dificultats. Els estudiants poden trobar alguna dificultat per a reconéixer i ser conscients de la modalització, la subjectivitat i les marques de modèstia característiques de la ressenya, atesa la subtilitat amb què aquestes s’introdueixen en els textos. També pot resultar complex a alguns alumnes comprendre els diferents procediments o mecanismes que regeixen la creació de neologismes. En Gramàtica, convé assegurar-se que segueixen el fil de l’apartat i en comprenen el contingut, atesa l’abundància de terminologia.

244

TEMPORITZACIÓ: FEBRER

CONTINGUTS






• Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i comentaris personals.

• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).


• Escolta d’una audició que descriu els arguments de diverses pel·lícules.

• Elaboració d’una fitxa sobre una pel·lícula per a exposar-la oralment i recomanar-la.


BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos formals de l’àmbit acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.

245

CONTINGUTS




• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal, com a organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge.


• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la cerca i contrast d’informació.


• Ús de processadors de textos en l’escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc.

• Avaluació de produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, amb la supervisió del professorat, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

• Comentari i interpretació d’un article de periòdic sobre els blogs de literatura adolescent.

• Reconeixement de les característiques de la ressenya en diversos textos.

• Redacció d’una ressenya sobre un llibre llegit.


BL2.5. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, de forma reflexiva i dialogada, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, utilitzant les TIC i els entorns visuals d’aprenentatge, per a obtindre un producte final original de caràcter expositiu o argumentatiu, contrastant les fonts d’informació, detallant les referències bibliogràfiques; i reconéixer la lectura i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge i de desenvolupament del sentit crític i de la creativitat.

246

CONTINGUTS






• Significat de neologismes i de manlleus lèxics atenent-ne l’origen i la procedència (veus ameríndies, basquismes, catalanismes, castellanismes, galleguismes, altres llengües) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).

• Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, del complement de règim i del complement agent.



• Coneixement de neologismes i dels procediments pels quals es formen.

• Distinció entre oració i frase.

• Coneixement dels diferents tipus de sintagmes.

• Distinció entre subjecte i predicat i comprensió de la concordança entre els dos.

• Ús del guionet en els pronoms febles i en les paraules compostes.



BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple, classificant-la segons la naturalesa del predicat (oracions atributives, predicatives, actives, transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives, perifràstiques, reflexes i mitjanes) per a expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionals amb major correcció i propietat, i de forma autònoma.

247

CONTINGUTS







• Pervivència i evolució de personatges-tipus, temes i formes a partir de la comparació d’obres, amb especial dedicació als relacionats amb la història de la cultura des de l’edat mitjana fins al Segle d’Or a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.



• La novel·la Tirant lo Blanc.

• Les característiques de la novel·la cavalleresca.

• Autor, argument i context de la novel·la Tirant lo Blanc.

• Argument i context de la novel·la Curial e Güelfa.

• Elaboració d’un tríptic literari.

BL4.2. Elaborar un dossier d’aprenentatge, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als seus interessos, de forma reflexiva i crítica, per a ampliar els seus coneixements i aconseguir el gaudi personal, formant la personalitat literària.


248

UNITAT 6











249


• Enfocament de la unitat. El tipus de text que articula aquesta sisena unitat és la definició (tipus de definicions i característiques lingüístiques), amb la qual els alumnes aprendran a expressar-se per escrit amb precisió. En l’apartat de Lèxic, continuaran amb l’estudi dels neologismes, centrant-se ara en els calcs i els manlleus. En l’apartat de Gramàtica, estudiaran els diferents complements del verb i els pronoms febles, així com la funció sintàctica que ambdós poden realitzar en l’oració. En l’apartat d’Ortografia, els alumnes repassaran les contraccions i aprofundiran en usos concrets de l’apòstrof. En la secció Llengua en ús, estudiaran els usos socials del valencià durant els segles XIV i XV i el debat sobre el model lingüístic que mantenien els lletrats de l’època. Finalment, en Literatura, prendran contacte amb la poesia valenciana del segle XV amb la lectura de textos d’Ausiàs Marc i Jaume Roig, autors principals del gènere.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes estan acostumats a relacionar paraules amb definicions i viceversa; també han vist en cursos anteriors els complements directe, indirecte i circumstancial i alguns pronoms febles. Quant a l’Ortografia, han estudiat les regles bàsiques d’apostrofació i contracció. I pel que fa a la literatura, saben qui va ser Ausiàs Marc.

• Previsió de dificultats. En l’apartat de Gramàtica, els alumnes poden trobar alguna dificultat per a reconéixer els distints complements del verb i la funció que realitzen. També requerirà una atenció especial l’estudi de les funcions dels pronoms febles. Quant a la Literatura, la comprensió dels poemes medievals pot presentar-los alguna dificultat, per la distància lingüística amb la llengua actual.

250

TEMPORITZACIÓ: FEBRER/M,ARÇ




• Adequació dels usos formals i informals al context.


• Detecció d’incoherències, repeticions de connectors, etc.



• Escolta de definicions orals millorables.

• Definició oral d’un concepte amb precisió.



251

CONTINGUTS




• Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos expositius.



• Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.


• Lectura, comentari i interpretació d’un text narratiu en què s’inclou una definició.

• Reconeixement de les característiques de la definició en diversos textos.

• Redacció de definicions de diversos conceptes aplicant-hi les característiques estudiades.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb l’ajuda del professorat i dels companys), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge


252

CONTINGUTS









• Coneixement de la grafia correcta de neologismes que s’han adaptat d’altres llengües.

• Reconeixement de les funcions sintàctiques de sintagmes i pronoms en l’oració.

• Domini i aplicació de les regles d’apostrofació i de contracció.

• Ús adequat de connectors textuals en la redacció.

• Coneixement de figures retòriques.

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals, flexives i no flexives, que componen un text, establint la concordança entre elles, classificant-les, analitzant-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a avançar en la comprensió i creació de textos argumentatius.



253

CONTINGUTS









• La lírica. Ausiàs Marc.

• La poesia satírica.

• La poesia del segle XV.

• Ausiàs Marc: biografia i temàtica de la seua obra.

• Jaume Roig i l’Espill.

• La mètrica en poesia.

BL4.2. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.


254

TERCERA AVALUACIÓ UNITAT 7











255


• Enfocament de la unitat. La setena unitat comença amb l’estudi lingüístic del correu electrònic: estructura i característiques lingüístiques segons la formalitat. En l’apartat de Lèxic, els alumnes estudiaran les interferències lèxiques castellanes i els vulgarismes. En l’apartat de Gramàtica, descobriran els tipus d’oracions i analitzaran l’oració simple estudiant les claus per a reconéixer-hi el subjecte, el predicat i els diferents complements. En l’apartat d’Ortografia, els alumnes aprofundiran en l’ús de l’accentuació i la dièresi amb una sèrie de remarques sobre casos concrets. En la secció Llengua en ús, estudiaran el context sociolingüístic i l’evolució del valencià entre els segles XVI i XVIII, és a dir, l’època moderna. Partint d’això, prendran contacte amb la Literatura més significativa d’aquell temps: Joan Timoneda i Lluís Galiana, entre altres.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja deuen estar acostumats a redactar correus electrònics informals. Quant a l’Ortografia, en cursos anteriors ja han estudiat les regles bàsiques d’apostrofació i contracció.

• Previsió de dificultats. En l’apartat d’Ortografia els alumnes poden trobar dificultats per a interioritzar i recordar les diferents remarques que s’hi exposen.

256

TEMPORITZACIÓ: MARÇ/ABRIL

CONTINGUTS








• Estudi i aplicació de l’estàndard oral formal.


• Distinció de la finalitat dels interlocutors en una conversa.

• Interpretació d’una conversa oral formal amb un company.



257

CONTINGUTS







• Lectura, comentari i interpretació d’una cadena de correus electrònics.

• Reconeixement de les parts en què s’estructura un correu electrònic.

• Redacció d’un correu electrònic formal.


BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, del nivell educatiu, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori; i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.

258

CONTINGUTS







• Coneixement d’interferències lingüístiques i vulgarismes per a evitar-los.

• L’oració simple: tipus i anàlisi.

• Remarques sobre l’accentuació i la dièresi.

• Fórmules de salutació i comiat en correus electrònics.



259

CONTINGUTS








• La literatura de l’edat moderna. Renaixement, manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

• La literatura de l’edat moderna (Renaixement, Barroc i neoclassicisme).

• El teatre de tradició medieval: el Misteri d’Elx.

• Joan Timoneda i la Flor d’enamorats.

• Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles.




260

UNITAT 8











261


• Enfocament de la unitat. El fil conductor d’aquesta huitena unitat és el fòrum de discussió en Internet: definició, estructura i característiques lingüístiques. En l’apartat de Lèxic, els alumnes estudiaran els llatinismes: les paraules i locucions que hem pres directament del llatí. En l’apartat de Gramàtica, descobriran l’oració composta, les relacions de coordinació i juxtaposició i els connectors oracionals. En l’apartat d’Ortografia, aprofundiran en l’ús dels signes de puntuació: la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els punts suspensius. En la secció Llengua en ús, estudiaran el context històric i sociolingüístic del segle XIX, així com el fenomen de la Renaixença i el debat sobre el model lingüístic d’aquella època. En Literatura, estudiaran les estètiques romàntica, costumista, realista i naturalista, i prendran contacte amb textos de Teodor Llorente, Eduard Escalante i Narcís Oller.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes deuen estar familiaritzats amb l’ús de fòrums d’Internet. Quant a l’Ortografia, en cursos anteriors ha estudiat les regles bàsiques de l’ús de signes de puntuació.

• Previsió de dificultats. En l’apartat de Gramàtica, els alumnes poden trobar dificultats per a reconéixer i interioritzar els diferents tipus de conjuncions (copulativa, disjuntiva, adversativa, etc.).

262

TEMPORITZACIÓ: ABRIL/MAIG





• Aplicació de tècniques d’escolta activa i diàleg igualitari.




• Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc.

• Extracció de dades a partir d’una escolta.

• Discussió argumentada d’una postura i arribada a un acord amb algú que defensa una postura diferent.

BL1.1. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions que desenvolupen les relacions socials dins de l’aula, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.


263

CONTINGUTS







• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi d’un text narratiu.

• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de missatges d’un fòrum de discussió.

• Participació en un fòrum de discussió.


BL2.3. Avaluar i revisar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta, per a millorar o reescriure el producte final.

264

CONTINGUTS






• Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–, variació del registre, etc.) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Els llatinismes i les locucions llatines.

• L’oració composta: coordinació i juxtaposició.

• Els connectors.

• Els signes de puntuació.

• Fórmules de cortesia.

• Els models lingüístics de la Renaixença.



265

CONTINGUTS







• La literatura del segle XIX (romanticisme, costumisme, realisme i naturalisme).

• La poesia de Teodor Llorente.

• El teatre d’Eduard Escalante.

• La narrativa de Narcís Oller.


BL4.2. Elaborar un dossier d’aprenentatge, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures, literàries o no literàries, pròximes als seus interessos, de forma reflexiva o crítica, per a ampliar els seus coneixements i aconseguir el gaudi personal, formant la personalitat literària.

266

UNITAT 9











267


• Enfocament de la unitat. El tema nuclear de la darrera unitat és el tutorial, emmarcat dins de l’àmbit dels textos instructius. En l’apartat de Lèxic, els alumnes estudiaran els diferents mecanismes de canvi semàntic (restricció, contracció, ampliació, translació, metàfora, metonímia, sinècdoque). En l’apartat de Gramàtica, completaran l’estudi de l’oració composta amb les oracions subordinades (substantives, adjectives i adverbials). En l’apartat d’Ortografia, enllestiran l’estudi dels signes de puntuació amb els usos del guió, els parèntesis, les cometes i els claudàtors. En la secció Llengua en ús, treballaran les situacions de contacte entre llengües, prestant especial atenció als conceptes de bilingüisme i diglòssia. En Literatura, els alumnes aprendran què és el cànon literari i prendran contacte amb alguns autors significatius de la literatura occidental en diferents gèneres, passant per la poesia (Dante Alighieri), el teatre (William Shakespeare) i l’assaig (Voltaire).

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han estudiat en cursos anteriors textos instructius i els usos bàsics dels signes de puntuació.

• Previsió de dificultats. En l’apartat de Gramàtica, els alumnes poden trobar dificultats per a reconéixer els diferents tipus d’oracions subordinades. En Literatura, els fragments literaris poden presentar alguna dificultat de comprensió i requerir ser contextualitzats i llegits unes quantes vegades.

268

TEMPORITZACIÓ: MAIG/JUNY





• Aplicació de tècniques d’escolta activa i diàleg igualitari.



• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

• Extracció de dades a partir d’una escolta i discriminació de dibuixos.

• Elaboració d’instruccions per a dur a terme una tasca.


BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, fer costat a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

269

CONTINGUTS







• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi d’un text instructiu.

• Identificació de les parts de què consta un tutorial.

• Identificació de la persona gramatical que predomina en un text.

• Redacció d’un tutorial.


BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i dels companys), aplicant les estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori, i reconeixent la importància de l’escriptura com a organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge.

270

CONTINGUTS






• El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia)

• Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.

• El canvi semàntic: tipus.

• Metàfora, metonímia i sinècdoque.

• L’oració composta: la subordinació: subordinades substantives, adjectives i adverbials.

• Els connectors oracionals.

• La persona gramatical predominant en un text.

• Els signes de puntuació.

• El bilingüisme i la diglòssia.


BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar-ne el sentit global d’un text.

271

CONTINGUTS





• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, acords al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.


• La literatura d’idees: aforismes i assaig.

• La literatura universal: poetes, dramaturgs i assagistes.

• Dante Alighieri, William Shakespeare i Voltaire.



272

PRIMERA AVALUACIÓ:

UNITAT 1

OBJECTIUS



c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones.





l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, fent servir diversos mitjans

d’expressió i representació.

4t CURS DE L’ESO

273

• Enfocament de la unitat.El fil conductor de la unitat és el currículum, com a gènere pertanyent a l’àmbit laboral, que és l’àmbit que centrarà l’atenció al llarg del primer trimestre. El coneixement de les característiques i l’estructura del currículum i l’anàlisi de diferents models portaran l’alumnat a adquirir les destreses necessàries per a elaborar un currículum i també per a atendre una telefonada per a concertar una entrevista oral. El nom del gènere treballat, currículum, ens servirà per a aproximar-nos en l’apartat de Lèxic a les paraules procedents del llatí, parant una atenció especial a la distinció entre cultismes i llatinismes. En l’apartat de Gramàtica proposem aproximar l’alumnat als conceptes bàsics de la lingüística textual durant el primer trimestre. En la primera unitat descobriran els elements relacionats amb la propietat textual de l’adequació, que es manifesta lingüísticament sobretot mitjançant la tria del registre i a través de les marques díctiques. Des del punt de vista de l’ortografia, es repassaran els conceptes bàsics, com ara la síl·laba, l’accentuació i la dièresi, incidint en els casos més problemàtics, atés que a hores d’ara els alumnes ja han assolit els coneixements ortogràfics bàsics. A continuació, l’apartat de Llengua en ús es presenta en sintonia amb l’apartat de Gramàtica, ja que es tracten la variació lingüística i l’estàndard, com a varietat no marcada. Finalment, en l’apartat de Literatura encetem el repàs per les propostes literàries del segle XIX presentant les tendències europees, que serviran de marc general per a aprofundir, en les unitats següents, en la nostra literatura.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat té coneixements bàsics sobre diferents tipus textuals i gèneres, tot i que els gèneres de l’àmbit professional i administratiu poden representar una novetat per a ells. Pel que fa a la gramàtica, ja tenen coneixements bàsics de terminologia gramatical, com les categories i les funcions, de manera que ja poden afrontar la complexitat del text i comprendre conceptes més abstractes. Des del punt de vista ortogràfic també han assolit els coneixements bàsics que ara repassaran i aprofundiran.

• Previsió de dificultats.És possible que l’alumnat trobe alguna dificultat per a l’elaboració del currículum, atés que no solen estar familiaritzats amb aquests gèneres. Igualment, pel que fa a la lingüística textual, convé que aporteu molts exemples perquè assimilen bé aquests conceptes que poden resultar-los abstractes.

274

TEMPORALITZACIÓ: setembre/octubre

CONTINGUTS



BLOC 1. ESCOLTAR I PARLAR • Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari. • Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques. • Assumpció de distints rols en equips de treball. • Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de

comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció). • Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu. • Aplicació autònoma de les estratègies de comprensió oral en els textos

periodístics, publicitaris i dels àmbits professional i administratiu (activació de coneixements previs; anticipació; manteniment de l’atenció; confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).


• Escolta d’una conversa oral telefònica per a concertar una entrevista de treball.

• Preparació d’una conversa oral per parelles per a concertar una entrevista de treball.

• Avaluació del treball dels companys a partir d’una rúbrica d’avaluació acordada entre tots.

BL1.1.Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius, reals o dramatitzats, especialment en els representatius dels mitjans de comunicació social i dels àmbits professional i administratiu, sobre temes polèmics de l’actualitat, defensant críticament les opinions pròpies amb fluïdesa i riquesa lèxica; ajustant el registre, el to i les normes de cortesia a la situació comunicativa, i utilitzant les estratègies d’interacció oral.

BL1.2.Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i també utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, propis dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu, especialment periodístics i publicitaris, analitzant els elements formals i de contingut, la informació no verbal i les convencions pròpies del gènere, i utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a construir-se una opinió crítica.

275

CONTINGUTS



BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE • Característiques bàsiques de textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu

(carta comercial, correu electrònic, sol·licitud, reclamacions, oferta de treball, factura, currículum senzill, normativa professional, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

• Aplicació dels coneixements sobre les característiques dels textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu, a la comprensió, interpretació i anàlisi d’aquests […].


• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu.

• Producció de textos escrits narratius (notícies, cròniques periodístiques, etc.), expositius (treballs d’investigació, memòria tècnica d’un projecte realitzat, etc.), argumentatius (articles d’opinió, treballs d’investigació, textos publicitaris, etc.), dels àmbits professional i administratiu, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

• Reconeixement del currículum com a gènere de l’àmbit administratiu i laboral.

• Lectura d’un currículum i identificació de l’estructura i de les característiques lingüístiques pròpies.

• Elaboració d’un currículum.

BL2.1. Interpretar textos escrits dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu, amb una especial atenció als gèneres periodístics informatius i d’opinió, als textos publicitaris dels mitjans de comunicació de masses i als textos dels àmbits professional i administratiu, a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text.

BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica adequada al nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu amb l’ajuda de models, aplicant estratègies del procés d’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

276


CURRICULARS



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les

propietats textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, laboral i administratiu.

• La importància de la varietat estàndard en els mitjans de comunicació. • Establiment del plural de llatinismes, préstecs i neologismes. • Reconeixement de llatinismes, paraules patrimonials i cultismes. El

doblet. • Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, del gènere i àmbit

d’ús, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; les marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social; verbs modals; quantificació i qualificació: ús valoratiu d’adjectius determinatius, articles, pronoms, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu; grau de certesa; modalitat oracional; figures literàries valoratives; variació del registre lingüístic, atenent l’ús de col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, imprecisions, expressions clixés, estereotips lingüístics i argot) i ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Identificació de llatinismes i les característiques que presenten.

• Distinció entre paraules patrimonials i paraules cultes.

• Anàlisi en un text dels elements que depenen de l’adequació lingüística.

• Reconeixement de les errades relacionades amb l’adequació lingüística.

• Repàs dels continguts ortogràfics bàsics: els conceptes de síl·laba, accent i dièresi.

• Aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques.

• Identificació de les diferents varietats lingüístiques que presenta una llengua i reconeixement de l’estàndard com la varietat neutra.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiquesdelallenguapròpiesdelnivelleducatiu. BL3.3. Identificar els distints procediments de creaciódellèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics, els préstecsd’altresllengüesil’origendellèxicpropi, peraenriquirelvocabulari. BL3.6. Reconéixerlespropietatstextualsentextosdelsàmbitsperiodístic, laboraliadministratiu, iaplicar-lesalcomentari pragmàtic, peracompondretextosoralsiescritsambadequació, coherènciaicohesió.

277


CURRICULARS



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, adequades al

nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.


• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: el món de la raó, el destí, anhels de llibertat, la visió de l’insòlit, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya.

• Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg de la història a partir de la comparació d’obres d’art i textos literaris i dels mitjans de comunicació, amb una dedicació especial a moviments literaris més actuals: les avantguardes i el segle XX, la ciència en la literatura, etc.

• Introducció a la literatura del segle XIX a l’actualitat a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.


• Lectura guiada d’obres literàries europees del segle XIX.

• Coneixement de la situació social i política d’Europa al segle XIX.

• Relació de la literatura amb la pintura i distinció entre obres realistes i impressionistes.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals, del segle XIX fins a l’actualitat, en creacions de diferent naturalesa (cine, música, pintura, textos literaris i dels mitjans de comunicació). BL4.4.Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIX a l’actualitat, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

278

UNITAT 2

OBJECTIUS








279

• Enfocament de la unitat.El fil conductor de la unitat és la carta de presentació, un gènere molt lligat al currículum que hem tractat en la unitat anterior. L’apartat de Lèxic es relaciona amb el nom del gènere, carta de presentació, un compost sintagmàtic que introduirà els alumnes en la composició com a mecanisme de creació de paraules. Com a contingut gramatical, continuarem estudiant les propietats textuals, parant una atenció especial a la coherència, que facilitarà l’organització de la informació i la composició dels paràgrafs, molt útil per a l’elaboració de les cartes de presentació. Finalment, dins del Coneixement de la llengua, repassarem les normes referides a les consonants oclusives al final de síl·laba.L’apartat de Llengua en ús es dedica a l’estudi dels registres i les característiques que presenta el registre culte, l’estàndard i el col·loquial, a fi que els alumnes reflexionen sobre el registre més adequat en cada situació comunicativa. Per acabar, la literatura se centra en l’estudi de la nostra poesia en el segle XIX, que ens porta a parlar de la Renaixença i, per tant, a concretar el panorama general de la literatura del segle XIX que havíem vist en la unitat 1. Per poder analitzar amb més profunditat els textos poètics, el Saber més es dedica a l’anàlisi de la rima d’un poema i repassa alguns dels conceptes bàsics.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat té coneixements bàsics sobre els diferents tipus de textos i la distribució de la informació en paràgrafs; ara, però, adquiriran coneixements teòrics sobre la propietat textual que regula la constitució de paràgrafs i ho posaran en pràctica en la carta de presentació.

• Previsió de dificultats.L’alumnat no sol estar acostumat als textos de l’àmbit laboral i administratiu, de manera que convé que els insistiu que observen amb atenció el model presentat i que l’utilitzen com a plantilla.

280

TEMPORALITZACIÓ: OCTUBRE/NOVEMBRE CONTINGUTS





• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació social i dels àmbits professional i administratiu.





• Participació en intercanvis comunicatius dels àmbits d’ús acadèmic, social, professional i administratiu, especialment dels gèneres periodístics informatius i d’opinió (entrevistes de treball, relacions amb institucions públiques i privades, tertúlies, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les activitats extraescolars, entorns virtuals de comunicació, ràdio local, etc.).

• Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.) i de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment per a defensar els drets propis, etc.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).

• Escolta d’una entrevista de treball.

• Preparació d’una conversa oral per parelles per arepresentar una entrevista de treball.

• Aplicació de coneixements lingüístics i paralingüístics.


BL1.1. Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius, reals o dramatitzats, especialment en els representatius dels mitjans de comunicació social i dels àmbits professional i administratiu, sobre temes polèmics de l’actualitat, defensant críticament les opinions pròpies amb fluïdesa i riquesa lèxica; ajustant el registre, el to i les normes de cortesia a la situació comunicativa, i utilitzant les estratègies d’interacció oral.


BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, les professions i els estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per a desenvolupar-los, i comparar-los amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

281

CONTINGUTS



BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE • Característiques bàsiques de textos dels àmbits periodístic,

professional i administratiu (carta comercial, correu electrònic, sol·licitud, reclamacions, oferta de treball, factura, currículum senzill, normativa professional, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos dels àmbits professional i administratiu.




• Realització, formatació senzilla i impressió de documents de text.

• Reconeixement de la carta de presentació com a gènere de l’àmbit administratiu i laboral.

• Lectura d’una carta de presentació i identificació de l’estructura i de les característiques lingüístiques pròpies.

• Planificació i redacció d’una carta de presentació.

• Revisió i correcció d’una carta de presentació perquè s’adeqüe a les característiques que hem vist.



282

CONTINGUTS




BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les

propietats textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, laboral i administratiu.

• Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives del textos i progressió temàtica; identificació d’idees principals i secundàries; resum, destacant la tesi explícita o implícita defensada per l’autor i els arguments utilitzats; justificació de la progressió temàtica, estructura i organització, en funció de la intenció comunicativa.

• La importància de la varietat estàndard en els mitjans de comunicació. • Procediments de formació de paraules (composició i derivació,

parasíntesi i acronímia).

• Identificació de paraules compostes i classificació segons el tipus de compost.

• Anàlisi dels aspectes que depenen de la coherència en un text.

• Reconeixement de les errades relacionades amb la coherència textual.

• Repàs dels continguts ortogràfics bàsics: l’ús de les consonants oclusives al final de síl·laba.

• Reconeixement de les característiques dels diferents registres lingüístics.

• Valoració del registre estàndard com a varietat neutra, pròpia dels mitjans de comunicació.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiquesdelallenguapròpiesdelnivelleducatiu. BL3.3. Identificar els distints procediments de creaciódellèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics, els préstecsd’altresllengüesil’origendellèxicpropi, peraenriquirelvocabulari. BL3.6. Reconéixerlespropietatstextualsentextosdelsàmbitsperiodístic, laboraliadministratiu, iaplicar-lesalcomentari pragmàtic, peracompondretextosoralsiescritsambadequació, coherènciaicohesió. BL3.7. Explicar el marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana, i també establir els trets de la varietat estàndard, reconeixent la importància de l’existència d’una norma de la llengua com a element de cohesió cultural.

283


CURRICULARS



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, adequades al

nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.





• La Renaixença. Característiques generals.

• Lectura guiada d’obres poètiques dels autors més rellevants de la nostra literatura del segle XIX.

• Coneixement de la Renaixença com a moviment de recuperació de la nostra cultura.

• Anàlisi de la rima de textos poètics.

BL4.4.Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIX a l’actualitat, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

284

UNITAT 3

OBJECTIUS








285

• Enfocament de la unitat.El fil conductor de la unitat és la sol·licitud, un gènere administratiu que els alumnes aprendran a escriure i també a posar en pràctica de manera oral, mitjançant la representació d’una conversa per a demanar informació per telèfon. Arran del nom del gènere, sol·licitud (derivat de sol·licitar), podem introduir l’apartat de lèxic, que se centra en l’estudi de les paraules derivades i habilitades. Des del punt de vista gramatical, completarem l’estudi de les propietats textuals, amb la cohesió, amb mecanismes que hauran d’aplicar als textos que escriguen. El coneixement de la llengua es completa amb el repàs de les grafies palatals fricatives i africades sonores. A continuació, l’apartat de Llengua en ús introdueix l’alumnat en el coneixement de les varietats dialectals i les característiques més diferencials dels dos grans blocs de la nostra llengua. Per acabar, la Literatura se centra en l’estudi de la narrativa del segle XIX; s’hi tracten les diferents tendències estètiques, romanticisme, realisme i naturalisme, i s’hi destaca una de les figures més rellevants de la nostra literatura en aquest segle: Narcís Oller. Per aprofundir en l’anàlisi de textos narratius, el Saber fer es dedica a l’anàlisi del narrador i la creació artística mitjançant el canvi de tipus de veu narrativa d’un fragment literari.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat té coneixements gramaticals sobre les oracions compostes i els nexes que serveixen d’unió, però en aquesta unitat descobriran els nexes que superen l’àmbit oracional per a unir parts del text. Igualment coneixen els pronoms febles com a categoria gramatical, però ara veuran la funció que tenen en el text.

• Previsió de dificultats.L’alumnat no sol estar acostumat als textos administratius, de manera que caldrà que observen molt atentament el model de sol·licitud proposat. Proporcioneu també altres models de sol·licitud i, sobretot, exemples de situacions pròximes als alumnes en què aquest gènere pot resultar-los útil.

286

CONTINGUTS







• Característiques dels textos orals de l’àmbit periodístic i dels textos publicitaris, professionals i administratius.


• Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en el procés de les presentacions orals. Utilització de guies i gravacions.


• Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.) i de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment a l’hora de defensar els drets propis, etc.

• Escolta d’una telefonada per a demanar informació sobre un crèdit a una entitat bancària.

• Preparació d’una conversa oral per parelles per a representar una conversa telefònica per a demanar informació.




287

CONTINGUTS



BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE • Característiques bàsiques de textos dels àmbits periodístic,

professional i administratiu (carta comercial, correu electrònic, sol·licitud, reclamacions, oferta de treball, factura, currículum senzill, normativa professional, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos dels àmbits professional i administratiu.


• Ús autònom d’estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de producció escrita: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

• Aplicació dels coneixements sobre les característiques dels textos dels àmbits periodístics, professional i administratiu, a la comprensió, interpretació i anàlisi d’aquests.

• Avaluació amb autonomia de les produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

• Lectura i interpretació de textos que plantegen situacions de comunicació l’objectiu de les quals és demanar informació.

• Anàlisi de les característiques bàsiques de les sol·licituds.

• Elaboració d’una sol·licitud escrita, respectant l’estructura i les característiques lingüístiques pròpies.

• Revisió del text propi i el dels companys.



288

CONTINGUTS




BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement dels elements de la situació

comunicativa i de les propietats textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, laboral i administratiu.

• Procediments de formació de paraules (composició i derivació, parasíntesi i acronímia).

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’addició, oposició, causa, conseqüència, comparatius, de reformulació d’orde, condició i hipòtesi, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, el·lipsis i relacions semàntiques (sinònims, hiperònims, metàfores i metonímies, eufemismes, ús d’anàfores i paral·lelismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (substitucions pronominals, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Identificació de paraules derivades i habilitades.

• Anàlisi dels mecanismes lingüístics relacionats amb la cohesió textual.

• Repàs de les normes d’ús de les consonants j/g i tj/tg.

• Reconeixement de les característiques lingüístiques diferencials dels dos grans blocs dialectals.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiquesdelallenguapròpiesdelnivelleducatiu. BL3.3. Identificar els distints procediments de creaciódellèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics, els préstecsd’altresllengüesil’origendellèxicpropi, peraenriquirelvocabulari. BL3.6. Reconéixerlespropietatstextualsentextosdelsàmbitsperiodístic, laboraliadministratiu, iaplicar-lesalcomentari pragmàtic, peracompondretextosoralsiescritsambadequació, coherènciaicohesió.

289

CONTINGUTS



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries,

adequades al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.





• El romanticisme, el realisme i el naturalisme. Característiques generals.

• Lectura guiada d’obres narratives dels autors més rellevants de la nostra literatura del segle XIX.

• Coneixement de les característiques bàsiques del romanticisme, el realisme i el naturalisme.

• Anàlisi de la veu del narrador.


290

SEGONA AVALUACIÓ:

UNITAT 4

OBJECTIUS








291

• Enfocament de la unitat. La unitat té per objectiu l’elaboració d’una proposta de projecte escrita i la presentació oral. Amb aquest gènere introduïm els alumnes en l’àmbit acadèmic, que centrarà la nostra atenció durant el segon trimestre. L’àmbit d’ús acadèmic ens porta a parlar de la precisió lèxica en l’apartat de Lèxic, amb l’objectiu que els estudiants enriquisquen el vocabulari i el facen servir amb precisió. Així mateix, la Gramàtica ens servirà per a tractar les construccions lingüístiques relacionades amb l’objectivitat, que és una de les característiques definitòries dels textos expositius de l’àmbit acadèmic. Tanquem el bloc de coneixement de la llengua amb el repàs de la grafia x i els sons corresponents. L’apartat de Llengua en ús completa els continguts de la unitat 3, atés que aprofundeix en l’estudi dels subdialectes del valencià. Per acabar, en Literatura acabarem l’estudi de les obres del segle XIX centrant-nos en el teatre i els representants més destacats de l’opció culta, Àngel Guimerà, i de l’opció popular, Eduard Escalante. A més, revisarem els conceptes que ens serveixen per a caracteritzar un personatge literari i n’analitzarem alguns.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat ja coneix els pronoms personals forts, però els ha estudiat des d’un punt de vista purament gramatical, mentre que ara s’estudiaran des d’un punt de vista pragmàtic i textual.

• Previsió de dificultats.Els diferents tipus de nosaltres que presentem en l’apartat de Gramàtica poden ser difícils de distingir. Utilitzeu la representació gràfica que proposem en una de les activitats perquè l’abstracció es veja de manera més visual.

292

TEMPORALITZACIÓ: GENER

CONTINGUTS







• Característiques dels textos orals de l’àmbit periodístic i dels textos publicitaris, professionals i administratius.


• Estudi, anàlisi i aplicació dels procediments lingüístics de l’argumentació: tipus d’arguments, la refutació, la modalització, la reformulació, l’emfatització, etc.


• Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals dels mitjans de comunicació i la publicitat (debats, tertúlies, entrevistes, conferències, discursos, missatges publicitaris de la ràdio, etc.) i dels àmbits professional i administratiu (entrevista de treball, anuncis de treball, reclamacions i queixes telefòniques, etc.).

• Escolta d’un programa de ràdio en què uns estudiants presenten un projecte.

• Preparació en grup de la presentació d’un projecte, seguint el model de l’audició.



BL1.4.Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos formals dels àmbits acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

293

CONTINGUTS



BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE • Cerca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de

textos i fonts documentals, atenent especialment els textos dels mitjans de comunicació, en llengües diverses, i utilització de procediments per a la citació bibliogràfica.


• Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (notícies, reportatges, cròniques, etc.), instructius (lleis, normes, etc.), expositius (reportatges, monografies, diccionaris diversos, etc.), argumentatius (editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica, textos publicitaris en periòdics, revistes, tanques, web, etc.).



• Lectura i interpretació d’una notícia periodística sobre un projecte científic presentat per uns valencians.

• Anàlisi de les característiques lingüístiques i estructurals de diferents propostes de projecte.

• Elaboració d’una proposta de projecte per escrit.

• Avaluació del text propi mitjançant una rúbrica proposada.


BL2.5. Realitzar, amb sentit crític i creativitat, tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, amb autonomia, sobre temes del currículum (amb un interés especial per les obres literàries) o sobre temes socials, científics, culturals, professionals i literaris motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte de treball, contrastant la informació, citant-ne adequadament la procedència, incloent-hi la bibliografia i la bibliografia web, i fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

294

CONTINGUTS




BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Caracterització semàntica de categories gramaticals. • Identificació d’adjectius, pronoms i adverbis relatius. • Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, del gènere i

àmbit d’ús, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; les marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social; verbs modals; quantificació i qualificació: ús valoratiu d’adjectius determinatius, articles, pronoms, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu; grau de certesa; modalitat oracional; figures literàries valoratives; variació del registre lingüístic, atenent l’ús de col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, imprecisions, expressions clixés, estereotips lingüístics i argot) i ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.

• Substitució de paraules comodí i paraules crossa per mots més precisos i més adequats en situacions acadèmiques formals.

• Anàlisi dels pronoms personals forts des del punt de vista pragmàtic i textual.

• Anàlisi de construccions d’impersonalització, pròpies dels textos acadèmics.

• Distinció dels diferents sons que representa la grafia x segons la posició que ocupa en la paraula.

• Reconeixement de les característiques lingüístiques dels subdialectes valencians i les zones en què es parlen.

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text, propi o alié, i establir la concordança entre aquestes, classificar-les, analitzar-les morfològicament, i reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a avançar en la comprensió i creació correcta de textos propis dels àmbits periodístic, professional i administratiu. BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiquesdelallenguapròpiesdelnivelleducatiu. BL3.3. Identificar els distints procediments de creaciódellèxic, propis del nivell, distingint entre els morfològics, els préstecsd’altresllengüesil’origendellèxicpropi, peraenriquirelvocabulari. BL3.7. Explicar el marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana, i també establir els trets de la varietat estàndard, reconeixent la importància de l’existència d’una norma de la llengua com a element de cohesió cultural.

295

CONTINGUTS



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries,

adequades al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell. • Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes al

llarg de la història a partir de la comparació d’obres d’art i textos literaris i dels mitjans de comunicació, amb una dedicació especial a moviments literaris més actuals: les avantguardes i el segle XX, la ciència en la literatura, etc.



• El teatre del segle XIX. Característiques generals. • Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context

social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor; figures retòriques: pla lexicosemàntic (sinècdoque, metonímia, sinestèsia, ironia, etc.), pla morfosintàctic (pleonasme, concatenació, commutació, etc.), pla fònic (paronomàsia, etc.).

• Lectura guiada d’obres teatrals dels autors més rellevants de la nostra literatura del segle XIX.

• Distinció entre el teatre culte i el teatre popular.

• Anàlisi dels personatges de diversos fragments teatrals.

BL4.1.Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant tècniques expressives i teatrals. BL4.4.Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIX a l’actualitat, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

296

UNITAT 5

OBJECTIUS








297

Enfocament de la unitat. La unitat té com a fil conductor el treball monogràfic. Com que un treball monogràfic consta de moltes parts, hem distribuït els continguts en dues unitats (5 i 6). En aquesta primera unitat ens centrarem en les parts prèvies: cerca de fonts i sistemes de citació, i resum, que constitueix un microtreball i servirà a l’alumnat com a text d’assaig per a desenvolupar un treball de més extensió. L’apartat de Lèxic tracta una de les unitats lèxiques bàsiques en qualsevol treball acadèmic, els termes, que els alumnes aprendran a identificar i a reconéixer les característiques que els diferencien de les paraules de la llengua general. Els pronoms febles centraran l’atenció dels continguts gramaticals i es presentaran com un mecanisme necessari per a la cohesió, molt especialment en els textos científics en què, per les característiques dels termes, és més complicat l’ús de mecanismes de cohesió lèxica. Finalment, el bloc de coneixement de la llengua es tancarà amb el repàs de l’ús de les grafies x,tx i ig. En relació amb el discurs d’especialitat, l’apartat de Llengua en ús es dedicarà a l’estudi de les varietats diastràtiques, parant una atenció especial als tecnolectes.

Per tancar la unitat, la Literatura ofereix un panorama general de les tendències i els corrents de la literatura dels segles XX i XXI. Per completar la visió literària, els alumnes observaran un objecte avantguardista i aprendran a comentar-lo.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat ja coneix les formes dels pronoms febles, però en aquesta unitat es presentaran en ús, com a mecanisme de cohesió lèxica.

• Previsió de dificultats.Durant els segles XX i XXI es donen una gran quantitat de tendències i corrents, de manera que convé començar la unitat situant els corrents en una línia del temps perquè els alumnes siguen capaços de situar-los cronològicament.

298

TEMPORALITZACIÓ: FEBRER

CONTINGUTS






• Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums, comentaris i crítiques.



• Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions, conferències, enquestes i entrevistes, reportatges, cròniques, ressenyes orals i taules redones de temes relacionats amb el currículum i polèmics de l’actualitat, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.

• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació deconeixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

• Escolta d’una audició que representa la presentació d’un llibre.

• Preparació de la presentació d’un llibre, parant atenció a la part del resum de l’obra.




299

CONTINGUTS




• Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, mapa conceptual i resum de textos argumentatius.

• Cerca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, atenent especialment els textos dels mitjans de comunicació, en llengües diverses, i utilització de procediments per a la citació bibliogràfica.

• Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per a obtindre informació.

• Reflexió autònoma sobre el procés d’aprenentatge i els coneixements de qualsevol tipus adquirits durant la realització d’un projecte de treball.

• Ús de ferramentes digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.

• Aplicació d’estratègies de filtratge en la cerca de la informació.

• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la cerca i el contrast d’informació.


• Lectura i interpretació d’un text teatral sobre una jove que ha de fer un treball de recerca.

• Anàlisi de les característiques lingüístiques i estructurals de resums de treballs monogràfics.

• Elaboració d’un resum d’un treball monogràfic.

• Avaluació del text propi mitjançant una rúbrica proposada.


BL2.6.Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius sobre temes del currículum (amb un interés especial per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o serveis de la web, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.

300






• Identificació d’adjectius, pronoms i adverbis relatius.

• Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’addició, oposició, causa, conseqüència, comparatius, de reformulació d’orde, condició i hipòtesi, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, el·lipsis i relacions semàntiques (sinònims, hiperònims, metàfores i metonímies, eufemismes, ús d’anàfores i paral·lelismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (substitucions pronominals, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

• Identificació dels termes i reconeixement de les característiques diferencials respecte a les paraules d’ús general.

• Ús dels pronoms febles com a mecanismes de cohesió textual.

• Coneixement i aplicació de les normes d’ús relacionades amb les grafies x, tx i ig.

• Distinció entre argot i tecnolecte com a varietats diastràtiques.

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text, propi o alié, i establir la concordança entre aquestes, classificar-les, analitzar-les morfològicament, i reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a avançar en la comprensió i creació correcta de textos propis dels àmbits periodístic, professional i administratiu.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiquesdelallenguapròpiesdelnivelleducatiu.

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics, préstecs d’altres llengües, i l’origen del lèxic propi, per a enriquir el vocabulari.

301

CONTINGUTS





• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, adequades al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.





• El modernisme.

• El noucentisme.


• La poesia de la postguerra. La narrativa de la postguerra.


• La literatura des dels anys seixanta fins als nostres dies.

• Lectura guiada d’obres de diferents gèneres corresponents a autors europeus dels segles XX i XXI.

• Interpretació d’un objecte d’avantguarda.

BL4.3.Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals, del segle XIX a l’actualitat, en creacions de diferent naturalesa (cine, música, pintura, textos literaris i dels mitjans de comunicació, etc.).

BL4.4.Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIXa l’actualitat, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

302

UNITAT 6

OBJECTIUS








303

Enfocament de la unitat. La unitat aprofundirà l’estudi del treball monogràfic que es va encetar en la unitat anterior. En aquest cas se centrarà en la redacció de la part central del treball i la presentació oral d’un treball, de manera que l’estudi dels termes científics, procedents de calcs i manlleus, en l’apartat de Lèxic serà molt útil per a l’elaboració del treball monogràfic. Igualment, la introducció de les oracions compostes subordinades, d’ús molt freqüent en textos expositius ajudarà els alumnes a construir textos amb complexos. El bloc de coneixement de la llengua es tanca amb el repàs de les grafies s, c i ç, parant una atenció especial a les interferències ortogràfiques que es produeixen com a conseqüència del castellà. L’apartat Llengua en ús se centrarà en l’anàlisi de les varietats diacròniques, que comprenen les varietats històriques i també les varietats generacionals.

Per acabar, la Literatura, després de la unitat anterior de caràcter introductori, focalitzarà l’atenció en la poesia dels segles XX i XXI, ambl’anàlisi de textos de Marc Granell, Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés. La lectura i l’anàlisi de textos poètics es completarà amb la creació poètica i, en concret, en l’elaboració de figures fòniques.

• El que els alumnes ja coneixen. L’alumnat ja coneix les categories, les funcions gramaticals i també l’estructura de l’oració simple, de manera que ha assolit la base necessària per a afrontar amb èxit l’anàlisi de l’oració composta.

• Previsió de dificultats.La poesia sol ser un gènere que provoca rebuig entre els joves, que la consideren difícil d’entendre. Procureu fer la lectura dels poemes en veu alta i en grup gran i aneu explicant el sentit de cada estrofa a fi que prenguen gust per la poesia.

304

TEMPORALITZACIÓ: FEBRER / MARÇ

CONTINGUTS









• Elaboració de presentacions orals: planificació (activació deconeixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

• Escolta d’una audició d’una presentació d’un treball monogràfic.

• Preparació de la presentació d’un treball oral a classe, respectant el grau de formalitat necessari.

• Ús de les TIC com a suport de la presentació oral d’un treball monogràfic




305




• Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, mapa conceptual i resum de textos argumentatius.

• Cerca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, atenent especialment els textos dels mitjans de comunicació, en llengües diverses, i utilització de procediments per a la citació bibliogràfica.

• Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per a obtindre informació.


• Ús de ferramentes digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.

• Aplicació d’estratègies de filtratge en la cerca de la informació.

• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la cerca i el contrast d’informació.


• Lectura i interpretació de textos expositius de diferents temes.

• Anàlisi de les característiques lingüístiques i estructurals de les diferents parts d’un treball monogràfic.

• Elaboració d’un treball monogràfic breu.


BL2.7. Realitzar amb autonomia, de forma eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenvolupament d’aquests, i actuar amb flexibilitat buscant per iniciativa pròpia solucions alternatives.

306

CONTINGUTS




• Identificació de l’estructura i dels nexes propis d’oracions coordinades, juxtaposades i d’oracions subordinades substantives, adjectives o de relatiu, adverbials pròpies i d’implicació lògica, i també de les funcions sintàctiques que exerceixen elements que les componen.

• Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent el seu origen i procedència (hel·lenismes, arabismes, anglicismes, gal·licismes, italianismes, lusismes, altres llengües) i a la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, paraules hispanitzades, híbrids).

• Identificació dels termes procedents d’altres llengües i distinció entre manlleus i calcs.

• Reconeixement d’oracions compostes subordinades substantives i adjectives.

• Coneixement i aplicació de les normes d’ús relacionades amb les grafies s, c i ç.

• Distinció de les característiques de les diferents varietats històriques i generacionals.



BL3.5. Identificar l’estructura i els nexes propis d’oracions coordinades, juxtaposades i d’oracions subordinades substantives, adjectives, adverbials pròpies i d’implicació lògica i analitzar-les morfosintàcticament, per a, de forma autònoma, expressar-se i redactar textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu amb més correcció i propietat.

307

CONTINGUTS









• El modernisme.

• El noucentisme.





• Lectura guiada de poemes d’autors de la nostra literatura dels segles XX i XXI.

• Creació de versos fent servir figures fòniques.


308

TERCERA AVALUACIÓ

UNITAT 7

OBJECTIUS








309

• Enfocament de la unitat. En aquesta unitat encetem l’estudi de gèneres de l’àmbit periodístic, que s’allargarà al llarg de tot el trimestre. La unitat 7 treballa la fotonotícia, un gènere narratiu i descriptiu breu, en què la imatge es converteix en el punt de partida i en la protagonista del text. Per això, des del punt de vista oral, practicarem l’explicació oral d’una obra pictòrica, que presenta unes característiques molt semblants a la fotonotícia de tipus interpretatiu. En l’apartat de Lèxic veurem els diferents tipus d’abreviacions, molt presents en el discurs periodístic per a contribuir a l’economia lingüística. En Gramàtica seguirem amb l’estudi de l’oració subordinada que vam començar en la unitat anterior. En aquest cas, ens centrarem en les adverbials impròpies, també anomenades interordinades.I per tancar el bloc de Coneixement de la llengua, repassarem les normes d’ús de les consonants mudes.

L’apartat de Llengua en ús introduirà els conceptes bàsics de la sociolingüística, que constituiran la base per a poder explicar en les unitats següents la situació social de diverses llengües al món.

Finalment, la Literatura se centra en l’estudi de la narrativa dels segles XX i XXI, parant atenció a autors de postguerra com Mercè Rodoreda i Enric Valor, i també autors actuals com Empar Moliner. Per completar l’estudi de la narrativa, el Saber fer proposa canviar la manera d’introduir les veus dels diferents enunciadors en un text.

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen les característiques generals dels textos narratius i descriptius, de manera que disposen d’una base per a la redacció de la fotonotícia. A més, ja coneixen els tipus d’oracions compostes que hi ha i els criteris de classificació que s’utilitzen.

• Previsió de dificultats.La fotonotícia interpretativa no es limita a la descripció, sinó que presenta un caràcter literari que transmet emocions. Suggeriu als alumnes que en lligen molts models abans d’afrontar-ne la redacció. D’altra banda, els conceptes de sociolingüística poden portar a la confusió per la semblança formal, de manera que convé consolidar-los fent servir representacions gràfiques com les que es proposen en una de les activitats.

310

TEMPORALITZACIÓ: MARÇ / ABRIL








• Utilització de l’estàndard i d’un llenguatge no discriminatori.




• Escolta i comprensió d’una audició en què una guia d’un museu explica el Guernica de Pablo Picasso.

• Explicació d’un quadre oral.



BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos formals dels àmbits acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

311




• Característiques bàsiques dels textos de l’àmbit periodístic (notícia, reportatge, entrevista, editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica) i dels textos publicitaris: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos dels àmbits periodístic i publicitari.

• Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en textos dels àmbits periodístic, publicitari, professional i administratiu: formular objectius, fer plans d’escriptura amb autonomia, etc.


• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu. Abans de la lectura: activar els coneixements previs, establir objectius de lectura, formular prediccions o hipòtesis a través d’informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context, disposició tipogràfica), identificar la tipologia, el gènere i l’estructura del text.

• Lectura i interpretació de textos narratius i descriptius dels àmbits literaris i periodístics.

• Distinció entre fotonotícia narrativa i fotonotícia interpretativa.

• Redacció d’una fotonotícia.


BL2.7. Realitzar amb supervisió, de forma eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenvolupament d’aquestes, i actuar amb flexibilitat buscant amb supervisió solucions alternatives.

312

CONTINGUTS






• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, laboral i administratiu.

• Procediments de formació de paraules (composició i derivació, parasíntesi i acronímia).

• El marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana

• El bilingüisme i la diglòssia. Les actituds i els estereotips lingüístics. La normalització lingüística.

• Distinció dels diversos tipus d’abreviacions i coneixement de les normes ortogràfiques relacionades.

• Reconeixement de les oracions compostes subordinades adverbials.

• Distinció entre les oracions subordinades adverbials pròpies i impròpies.

• Coneixement i aplicació de les normes d’ús relacionades amb les grafies mudes, com la h.

• Distinció de diversos tipus de bilingüisme i entre bilingüisme i diglòssia.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.



BL3.7. Explicar el marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana, i també establir els trets de la varietat estàndard, reconeixent la importància de l’existència d’una norma de la llengua com a element de cohesió cultural.

313

CONTINGUTS









• El modernisme.

• El noucentisme.





• Lectura guiada de fragments de narracions d’autors de la nostra literatura dels segles XX i XXI.

• Canviar la manera d’introduir les diverses veus dels diferents enunciadors en un text narratiu.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals, del segle XIX fins a l’actualitat, en creacions de diferent naturalesa (cine, música, pintura, textos literaris i dels mitjans de comunicació, etc.).

BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIX a l’actualitat, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

314

UNITAT 8

OBJECTIUS








• Enfocament de la unitat.La crítica periodística és el fil conductor de la unitat, que l’alumnat treballarà tant de manera escrita com oral. Relacionat amb aquest gènere, l’apartat de Lèxic se centrarà els camps lèxics i els camps associatius, molt útils a l’hora de planificar un text i també per a extraure el tema d’un text i conéixer-ne l’enfocament. La Gramàtica abordarà les oracions compostes coordinades i juxtaposades i els nexes o els signes de puntuació relacionats. Finalment, l’Ortografia es dedicarà a l’ús distintiu de la majúscula, ja que l’escriptura de la crítica implica l’ús de noms propis de diferents tipus.

L’apartat de Llengua en ús està orientat a estudiar les fases del procés de normalització de qualsevol llengua i sobretot les fites més importants del procés de normativització de la nostra llengua.

Per acabar, la Literatura farà un repàs de la història del nostre teatre durant els segles XX i XXI, parant atenció a autors com Santiago Rusiñol, Manuel de Pedrolo i Rodolf Sirera. L’estudi del teatre s’aplicarà al disseny d’una escenografia teatral.

315

• El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han estudiat en cursos anteriors les característiques generals dels textos argumentatius, que ara hauran de recordar i aplicar en la crítica periodística. D’altra banda, ja coneixen les tendències literàries europees dels segles XX i XXI, que han estudiat en la unitat 5, però ara podran aprofundir el gènere teatral i comparar-lo amb el teatre europeu.

• Previsió de dificultats.Els textos argumentatius presenten un grau de complexitat molt elevat per als alumnes, no solament des del punt de vista de la construcció del text, sinó també per l’actitud crítica que comporten. Insistiu molt en la fase de planificació i procureu que els alumnes hi dediquen molt de temps.

316

TEMPORALITZACIÓ: ABRIL / MAIG

CONTINGUTS








• Aplicació autònoma de les estratègies de comprensió oral en els textos periodístics, publicitaris i dels àmbits professional i administratiu (activació de coneixements previs; anticipació; manteniment de l’atenció; confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

• Escolta i comprensió del programa radiofònic “Els nostres clàssics”, amb crítiques a pel·lícules del cinema clàssic.

• Producció d’una crítica oral d’una pel·lícula.



317

CONTINGUTS



BLOC 1. ESCOLTAR I PARLAR (continuació)

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos expositius i argumentatius: orde, claredat i rigor en l’exposició; riquesa expressiva; la ironia; tipus d’arguments; recursos d’emfatització i d’expansió de la informació. Una especial atenció a les interferències lingüístiques.


318






• Ús de serveis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.





• Lectura i interpretació de textos argumentatius de l’àmbit periodístic.

• Anàlisi de l’estructura de les crítiques periodístiques.

• Redacció d’una crítica d’una obra literària.



BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica adequada al nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu, de diverses tipologies, centrant-se en els gèneres periodístics informatius i d’opinió, en textos publicitaris amb sentit creatiu i estètic i en textos dels àmbits professional i administratiu amb ajuda de models, aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

319

CONTINGUTS








• Sema, semema, camp semàntic i camp associatiu.


• Distinció entre camp semàntic i camp associatiu.

• Identificació de l’hiperònim i els hipònims d’un camp semàntic.

• Distinció entre oracions coordinades i juxtaposades.

• Classificació dels diferents tipus de coordinades.

• Distinció entre normativització i normalització.

• Coneixement de les fites fonamentals de la normativització de la nostra llengua.


BL3.4. Explicar els distints nivells de significat de paraules i expressions identificant l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua per a captar el sentit global d’un text; aplicar l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua en l’elaboració de textos.



320

CONTINGUTS





• Coneixement i respecte de les normes de funcionament; consulta guiada de catàlegs digitals i en línia. Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.



• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell. • Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals relacionant-los

amb el cine, la ràdio i la televisió.


• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.


• El modernisme.

• El noucentisme.


• La poesia de la postguerra. La narrativa de la postguerra. • Les noves tendències teatrals.


• Dramatització de textos teatrals.

• Interpretació de fragments d’obres teatrals d’autors de la nostra literatura dels segles XX i XXI.

• Disseny d’una escenografia per a una obra teatral.

BL4.1.Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant tècniques expressives i teatrals.


321

UNITAT 9

OBJECTIUs








• Enfocament de la unitat.L’última unitat pretén ser un repàs de tots els continguts assolits durant el curs. El gènere del publireportatge ens permet repassar les característiques dels textos expositius (objectivitat) i les característiques dels textos argumentatius (modalització). Els alumnes es familiaritzaran amb el llenguatge publicitari i estudiaran un dels aspectes més utilitzats en els discursos publicitaris, com ara els recursos de canvi semàntic (metàfora, metonímia…). En l’apartat de Gramàtica farem un repàs ràpid de tots els continguts del curs, des de les propietats textuals fins a l’estructura de les oracions compostes. Finalment, en l’apartat d’Ortografia, centrarem l’atenció en l’ús demarcatiu de la majúscula per completar l’ús distintiu que hem vist en la unitat anterior. Per tancar el bloc dedicat a la llengua, estudiarem les polítiques lingüístiques i analitzarem la situació actual de la nostra llengua.

322

El bloc de Literatura acostarà l’alumnat a l’assaig dels segles XX i XXI i els presentarà alguns dels assagistes més rellevants en la nostra llengua, com ara Josep Pla i Joan Fuster. Precisament, de Joan Fuster destacarem els aforismes, com a microassajos, n’analitzarem l’estructura i animarem els alumnes a construir-ne.

• El que els alumnes ja coneixen.Al llarg de l’ESO, els alumnes han estudiat els diferents tipus de text i també diferents gèneres, de manera que ja tenen molts coneixements de les estratègies utilitzades en cada cas, que els permeten encarar amb èxit la redacció de publireportatges.

• Previsió de dificultats.Els alumnes no estan acostumats a llegir assajos. Procureu aproximar-los a aquest gènere i evitar-ne el rebuig plantejant-los les semblances de

l’assaig amb la columna periodística.

323

TEMPORALITZACIÓ: MAIG / JUNY

CONTINGUTS



UNITAT






• Aplicació autònoma de les estratègies de comprensió oral en els textos periodístics, publicitaris i dels àmbits professional i administratiu (activació de coneixements previs; anticipació; manteniment de l’atenció; confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

• Escolta i comprensió d’una falca publicitària.

• Producció d’una falca publicitària.

BL1.3.Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, propis dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu, especialment periodístics i publicitaris, analitzant els elements formals i de contingut, la informació no verbal i les convencions pròpies del gènere, i utilitzant les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a construir-se una opinió crítica.


324

CONTINGUTS




• Característiques bàsiques dels textos de l’àmbit periodístic (notícia, reportatge, entrevista, editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica) i dels textos publicitaris: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.




• Aplicació dels coneixements sobre les característiques dels textos dels àmbits periodístics, professional i administratiu, a la comprensió, interpretació i anàlisi d’estos: descripció de la disposició tipogràfica; anàlisi de la situació comunicativa; identificació de la tipologia textual i del gènere; identificació o generació del tema o tesi i de l’organització del contingut; localització o deducció d’informació explícita i implícita; identificació de punts de vista i de la intertextualitat; distinció entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals, del llenguatge discriminatori i dels recursos expressius (ironia, metonímia, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal dels textos publicitaris; valoració de la relació entre els aspectes formals i el contingut, etc.

• Lectura i interpretació de publireportatges.

• Anàlisi de l’estructura dels publireportatges i la distinció amb altres gèneres periodístics.

• Redacció d’un publireportatge a partir d’un model.


BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits argumentatius utilitzant esquemes, taules, mapes conceptuals i resums; seleccionant les informacions essencials; generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

325



BLOC 2 (CONTINUACIÓ)


• Creació de textos escrits dels àmbits periodístic i publicitari, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics (metonímia, ironia, pleonasme, etc.) i recursos del llenguatge no verbal, i utilitzant ferramentes digitals d’edició i presentació amb autonomia.


• Lectura i interpretació de publireportatges.

• Anàlisi de l’estructura dels publireportatges i la distinció amb altres gèneres periodístics.

• Redacció d’un publireportatge a partir d’un model.

BL2.5. Realitzar, amb sentit crític i creativitat, tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, amb autonomia, sobre temes del currículum (amb un interés especial per les obres literàries) o sobre temes socials, científics, culturals, professionals i literaris motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte de treball, contrastant la informació, citant-ne adequadament la procedència, incloent-hi la bibliografia i la bibliografia web, i fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

326

CONTINGUTS






• Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, laboral i administratiu.


• Nivells de significat de paraules i expressions en el discurs oral i escrit

• Significat connotatiu i denotatiu.

• Significat, significant i referent.


• Distinció entre significat, significant i referent.

• Identificació de casos de canvi semàntic.

• Classificació dels diferents tipus de canvi semàntic: metàfora, metonímia, antonomàsia…

• Anàlisi de les propietats textuals en un text.

• Identificació i esmena dels problemes relacionats amb les propietats textuals que planteja un text.

• Distinció dels diferents tipus d’oracions compostes.

• Aplicació de les normes d’ús de les majúscules.

• Distinció dels diferents models de política lingüistica.

• Anàlisi de la situació sociolingüística actual.


BL3.4. Explicar els distints nivells de significat de paraules i expressions identificant l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua per a captar el sentit global d’un text; aplicar l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua en l’elaboració de textos.


BL3.6. Reconéixer les propietats textuals en textos dels àmbits periodístics, laboral i administratiu, i aplicar-les al comentari pragmàtic, per a compondre textos orals i escrits amb adequació, coherència i cohesió.


327

CONTINGUTS








• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.


• El modernisme.

• El noucentisme. • Les avantguardes.



• La literatura des dels anys seixanta fins als nostres dies. • L’assaig dels seglesXX i XXI.

• Interpretació de fragments d’obres assagístiques d’autors de la nostra literatura dels segles XX i XXI.

• Creació d’aforismes a partir d’uns quants models.


328

10.2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. Per als cursos de l’ESO s’estableix la següent distribució temporal: 1a Avaluació:

- Unitat 1: setembre / octubre

- Unitat 2: octubre / novembre

- Unitat 3: novembre / desembre

2a Avaluació: - Unitat 4: gener

- Unitat 5: febrer

- Unitat 6: febrer / març

3a Avaluació: - Unitat 7: març / abril

- Unitat 8: abril / maig

- Unitat 9: maig / juny

L’àrea de Valencià: llengua i literatura, en ser una matèria de lliure configuració autonòmica amb rang semblant a les troncals,

compta amb tres sessions setmanals durant el període lectiu. Convencionalment en un curs es donen aproximadament 105 sessions

dividides en tres trimestres d’unes 35 hores cadascuna.

Considerant que la programació consta de nou unitats, s’ha planificat el treball incloent-ne tres en cada trimestre. Dedicarem deu

sessions a cadascuna d’elles. La distribució dels diferents blocs de continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les

329

necessitats de l’alumnat. La resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitats complementàries com extraescolars, lectura

extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç.

La temporalització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos que reduïsquen el nombre de sessions

programades. En aquest cas, caldrà readaptar la temporalització a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permeten

recuperar el ritme. Aquests imprevistos no poden afectar els objectius i continguts fixats en les darreres unitats.

330

BATXILLERAT

10.3. Organització de les unitats didàctiques.

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Bloc 1: Escoltar i parlar. Continguts comuns. Estudi, anàlisi i avaluació dels textos orals formals, expositius i argumentatius, de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica i cultural (conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.), dels gèneres informatius, d’opinió i publicitaris procedents dels mitjans de comunicació social (debats, tertúlies, entrevistes, anuncis de ràdio i televisió, noticiaris, concursos, musicals, esportius, promocionals, sèries, notícies, rodes de premsa, reportatges, etc.); de les característiques formals i de contingut, dels recursos verbals i no verbals, tenint en compte la qualitat, rellevància, pertinència i claredat, així com les normes de cortesia que regulen els intercanvis formals.Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius dels àmbits acadèmic i periodístic. Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius orals. Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de comprensió oral (abans: anticipant, fent hipòtesis; durant: presa d’apunts, preguntar per a aclarir dubtes; després: resums). Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del ritme, les pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats, falques o comodins lingüístics. Estudi, anàlisi i avaluació dels gèneres discursius formals des d’un enfocament integrador de les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) en l’àmbit d’ús acadèmic i de divulgació científica (conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.).

BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i argumentatius, propis de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica, cultural i dels gèneres periodístics, informatius i d’opinió, procedents dels mitjans de comunicació social, utilitzant les estratègies de comprensió oral i tècniques de retenció de la informació per a sintetitzar el contingut per escrit i reflexionar críticament. BL1.2. Elaborar presentacions orals ajustades al propòsit, el contingut i la situació comunicativa, sobre temes relacionats amb el currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris, utilitzant fonts d’informació diverses i amb suport de les TIC i un lèxic especialitzat, i seguint les fases del procés d’elaboració de les exposicions orals; exposar-les utilitzant les estratègies i els recursos de l’expressió oral del nivell educatiu. BL1.3. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, habilitats i competències necessaris per a desenrotllar-ho, i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

CCLI CAA CSC CCLI CAA CSC SIEE CSC SIEE

1 a 8 1 a 1 a 8 1 a 8

1 a 8

1 a 8

1r BATXILLERAT

331

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Estudi, aplicació i avaluació de les estratègies del procés d’elaboració de la presentació oral (planificació, documentació i bibliografia, textualització i avaluació). Aplicació dels criteris d’ordenació del contingut i dels recursos audiovisuals en les presentacions orals d’acord amb la tipologia textual expositiva, la intenció i l’auditori (interés, importància, lògica, cronològica, etc.). Aplicació dels recursos no verbals (imatge, gestualitat, mirada, entonació, dicció, control del ritme, les pauses, el temps i la duració del discurs). Estudi i ús dels mecanismes de citació. Valoració de l’escolta activa i del fet de parlar en públic com a font d’aprenentatge, de comunicació i de relació. Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea. Autoconeixement d’aptituds i interessos. Coneixement del procés estructurat de presa de decisions. CONTINGUTS ESPECÍFICS Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text expositiu evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.). Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat. Bloc 2: Llegir i escriure. CONTINGUTS COMUNS. Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals i gèneres. Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals i gèneres. Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de comprensió lectora en la lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos escrits expositius i argumentatius, de l’àmbit acadèmic i dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris). Reflexió sobre la importància de la lectura com a font d’informació i

BL2.1. Interpretar textos expositius i argumentatius especialitzats de l’àmbit acadèmic, periodístics i publicitaris a través de l’anàlisi dels elements de la situació comunicativa i de les característiques pròpies del tipus de text i del gènere, aplicant les estratègies de comprensió lectora, amb la finalitat de sintetitzar el contingut i interpretar-los críticament. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, aplicant les estratègies del procés de producció escrita. BL2.3. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els

CCLI CAA CSC CCLI CAA CCLI

1 a 8

1 a 8

1 a 8

1 a 8

332

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD d’aprenentatge. Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic. Estudi de les diverses estructures dels textos expositius: comparació, problema-solució, enumeració, causa-conseqüència, ordenació cronològica, etc., i aplicació d’estos coneixements a l’escriptura de textos. Estudi dels elements no verbals dels textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic i aplicació d’estos coneixements en l’escriptura de textos. Ús autònom de processadors de textos en l’escriptura. Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el procés d’aprenentatge personal com a instrument que organitza el pensament. Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb imaginació i creativitat, seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtindre, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites impreses, audiovisuals i digitals; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat aconseguit. Busca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, incloent-hi els mitjans de comunicació, en llengües diverses; valorar críticament i contrastar estes fonts. Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS) i la visualització. Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals; presentar el treball, amb especial incidència en la utilització d’entorns col·laboratius. Aplicació, amb ajuda de guies i models, de les normes de presentació de textos escrits en els treballs d’investigació: índex, organització del contingut en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia. Aplicació del procés estructurat de presa de decisions. Calibratge d’oportunitats i riscos. Aplicació d’estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d’elaboració d’un projecte per a millorar l’expressió escrita. Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a fonts d’informació i d’organització de l’aprenentatge, i sobre la necessitat d’organitzar la resolució de tasques complexes.

objectius proposats; adequar el pla durant el desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final, i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats. BL2.4. Realitzar projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i creativitat,sobre temes del currículum o de l’actualitat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació, per a obtindre com a producte final un text escrit adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i especialitzat, en el qual predominen les seqüències textuals expositives i argumentatives, i que respecte les normes de presentació de treballs escrits, contrastant les fonts d’informació i detallant les referències bibliogràfiques. BL2.5. Gestionar amb supervisió de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. BL2.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres hi participen i aconseguisquen les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic. BL2.7. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o servici web, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.

CAA SIEE CCLI CAA SIEE CAA SIEE CSC SIEE CD CAA SIEE CSC

1 a 8

1 a 8

1 a 8

1 a 8

333

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Foment de l’autoconeixement; del sentit crític; de l’autoconcepte positiu; de la proactivitat, perseverança i flexibilitat; de la responsabilitat, i del pensament alternatiu, causal i conseqüencial. Valoració de fortaleses i debilitats, i de l’error com a oportunitat. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació, de superació d’obstacles i fracassos. Assumpció de distints rols en equips de treball. Adquisició d’habilitats relacionades amb el lideratge. Foment del pensament de perspectiva, de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat. Aplicació d’estratègies de motivació i automotivació. Estudi de tècniques d’escolta activa i posada en pràctica del diàleg igualitari. Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu. Aplicació d’estratègies de filtratge en la busca de la informació. Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d’informació. Organització de la informació seguint diferents criteris. Realització, formatat senzill i impressió de documents de text. Disseny de presentacions multimèdia. Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo. Ús de ferramentes de producció digital en la web. Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació. Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc. Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos. Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge. Ús de servicis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc. Adquisició d’hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més completa i compartir-la amb el grup. Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i d’altres de les males pràctiques com el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’este. CONTINGUTS ESPECÍFICS

1 a 8

334

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals. Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals. Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos. Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos. Ús de tècniques de síntesi de la informació (esquema, resum, mapa conceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i en textos periodístics d’informació i opinió, seleccionant la informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text. Interpretació i valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció entre informació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees discriminatòries. Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació. Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció. Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic. Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua. Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites adequat al nivell educatiu, i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat. Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

1 a 8

335

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes. Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes, pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc. Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors liteLectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals. Bloc 3: Coneixement de la llengua. CONTINGUTS COMUNS Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exercixen les paraules i els grups de paraules que les componen. Classificació de l’oració segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives (actives -transitives -reflexives i recíproques- i intransitives- i passives) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals). Anàlisi de la coherència textual per mitjà de la descripció i l’explicació de les parts temàtiques constitutives del text (narratiu, descriptiu, expositiu i argumentatiu) i de la progressió temàtica, distingint idees principals i secundàries; resumint; destacant la tesi explícita o implícita defesa per l’autor, i els arguments utilitzats; així com per mitjà de la justificació de la progressió temàtica i l’estructura i l’organització estructural (analitzant, sintetitzant, paral·lelística, enquadrada, circular, etc.), en funció de la intenció comunicativa. Identificació de les característiques de les varietats diatòpiques de la llengua. Reconeixement de les conseqüències de les llengües en contacte: bilingüisme i diglòssia i prejuís lingüístics. CONTINGUTS ESPECÍFIS

BL.3.1. Caracteritzar morfològicament, sintàcticament i semànticament les categories gramaticals flexives per a identificar-ne les formes, funcions i significats, utilitzant la terminologia gramatical adequada en l’explicació lingüística; aplicar les regles gramaticals de concordança entre les paraules per a usar correctament la llengua, i explicar els procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), per a enriquir el vocabulari i millorar la producció de textos. BL3.2. Analitzar morfosintàcticament oracions compostes i classificar-les segons la naturalesa dels seus predicats i segons les seues modalitats oracionals per a millorar-ne la comprensió, i expressar-se, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita. BL3.3. Analitzar les propietats textuals per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a aplicar-les en l’elaboració de textos i millorar l’expressió oral i escrita. BL3.4. Explicar l’origen i l’evolució de les distintes llengües d’Espanya i les seues principals varietats diatòpiques; analitzar els seus trets característics a través de manifestacions orals i escrites, de forma progressivament autònoma, per a reconéixer en produccions lingüístiques de contextos

CCLI CCLI CAA CCLI CSC

1 a 8

1 a 8

1 a 8

1 a 8

336

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica, sintàctica i semàntica d’estes (substantiu, pronom, article, adjectiu i verb). Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), atenent el significat d’afixos. Aplicació de les regles de concordança, especialment als casos especials de concordança nominal i verbal. Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, valors expressius del substantiu, adjectiu, verb, pronom i article, modalitats oracionals, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa. Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics. Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels seus orígens històrics i de l’evolució de les llengües d’Espanya. Identificació de les varietats de la llengua, atenent l’ús d’arcaismes, la diferència entre llengua i dialecte, l’ús de vulgarismes i el reconeixement dels argots. Explicació de l’ús formal i especialitzat de la llengua, d’un llenguatge no sexista ni discriminatori, i de l’ús col·loquial de la llengua, així com dels trets lingüístics del registre col·loquial (col·loquialismes, imprecisions, anacoluts, expressions clixé, i estereotips lingüístics...), en funció de la situació comunicativa. Explicació de la situació de la llengua en l’actualitat i de la utilització de l’estàndard com a varietat utilitzada en els mitjans de comunicació i en l’àmbit digital, així com reconeixement de les seues característiques. Bloc 4: Literatura

formals i no formals la diversitat lingüística com a part del patrimoni cultural del nostre país. BL3.5. Explicar les varietats de la llengua atenent els registres lingüístics i la utilització de l’estàndard, reconeixent col·loquialismes, imprecisions, expressions clixé i prejuís i estereotips lingüístics, en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals.

CCLI CSC

1 a 8

8 a 16

337

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CCLV UD CONTINGUTS ESPECÍFICS Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals. Dels orígens al segle XV: Les primeres manifestacions literàries. La poesia trobadoresca: els trobadors i les trobadores o trobairitz. La creació de la prosa literària. La historiografia. Les quatre grans cròniques. La Cancelleria Reial. La literatura religiosa i moralitzador. L’Humanisme. Formes dramàtiques medievals: El Misteri d’Elx. El Segle d’Or: La poesia lírica i la poesia satírica. La literatura religiosa: sor Isabel de Villena. La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. La valenciana prosa. Roís de Corella. La literatura de l’edat moderna: El Renaixement del segle XVI: Joan Lluís Vives. El barroc en el segle XVII. La Il·lustració i el neoclassicisme en el segle XVIII. La Renaixença: la poesia, el teatre, el sainet. La novel·la del segle XIX. Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents: -Vinculació del text amb el context social, cultural i històric. -Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text. -Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor. -Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines. Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat, la visió de l’insòlit, el destí, estereotips femenins, etc. Tòpics: captatio benevolentiae, carpe diem, collige, virgo, rosas, beatus ille, locus amoenus, descriptio puellae; tempus fugit; menosprecio de la corte y alabanza de aldea; homo viator, vita flumen, etc

BL4.1 Analitzar críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina, per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle XIX per mitjà de la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligat al seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments. BL4.2. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX; justificar la vinculació del text amb el seu context i la seua pertinença a un gènere literari determinat; analitzar la forma i el contingut; descobrir la intenció de l’autor; reconéixer l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres disciplines, i expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits.

CCLI SIEE CSC CEC CCLI CAA CSC CEC

8 a 16

338

UNITAT 1

CONTINGUTS



BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL. PARLAR I ESCOLTAR � Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals

(adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius orals.

� � Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del ritme, pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats, falques o comodins lingüístics.

� Resum i debat del text inicial a partir d’unes preguntes proposades.

� Anàlisi dels elements de la comunicació i les funcions del llenguatge.

� � Planificació d’un projecte per a final de curs sobre un tema

BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i argumentatius procedents de l’àmbit acadèmic, periodístic i publicitari, professional i empresarial, utilitzant les estratègies de comprensió oral i les tècniques de retenció de la informació per a extraure’n i sintetitzar-ne el contingut, oralment o per escrit; relacionant tots els aspectes globals del discurs, interpretant-lo de manera crítica i utilitzant alternatives inclusives a idees discriminatòries. BL1.2. Elaborar presentacions orals ajustades al propòsit, el contingut i la situació comunicativa, sobre temes relacionats amb el currículum, amb una incidència especial en els temes, les obres i els autors literaris, utilitzant fonts d’informació diverses i, amb el suport de les TIC, un lèxic especialitzat, seguint les fases del procés d’elaboració de les exposicions orals i exposar-les utilitzant les estratègies i els recursos de l’expressió oral del nivell educatiu.

2n CURS DE BATXILLERAT

339

CONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA � Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les

característiques amb el sentit global i la intenció de l’autor. � Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb

imaginació i creativitat, seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtenir, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites impreses, audiovisuals i digitals, especialment dels mitjans de comunicació socials; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat aconseguit.

� Ús de tècniques de redacció de textos expositius acadèmics en suport paper o digital (planificació, investigació, originalitat i creativitat; ús de fonts d’informació en paper, digitals i en línia; procediments de citació: bibliografia i web).

� Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit professional.

� Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.

� Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada, escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.

� Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

� Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i, en concret, del coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de les produccions escrites.

� Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb una incidència especial en els temes, les obres i els autors literaris.

• Repàs del concepte de text i de les propietats textuals bàsiques.

• Classificació de diferents gèneres, segons el tipus de text i l’àmbit d’ús.

• Redacció d’un comentari d’una ressenya, per a avaluar-ne de manera crítica l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Correcció de la redacció de textos de l’àmbit acadèmic (resposta a una pregunta d’examen).

• Planificació d’un projecte de final de curs d’un dels temes de literatura.

• Repàs del concepte de text i de les propietats textuals bàsiques.

• Classificació de diferents gèneres, segons el tipus de text i l’àmbit d’ús.

• Redacció d’un comentari d’una ressenya, per a avaluar-ne de manera crítica l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Correcció de la redacció de textos de l’àmbit acadèmic (resposta a una pregunta d’examen).

• Planificació d’un projecte de final de curs d’un dels temes de literatura.

BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els elements formals i de contingut amb l’ajuda de guies i la reflexió dialogada, resumint-ne el contingut i relacionant aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, i aplicant les estratègies del procés de producció escrita. BL2.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu desenvolupament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

340

CONTINGUTS



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques

simples (grups de paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les componen.

• Anàlisi de la coherència textual per mitjà de la descripció i l’explicació de les parts temàtiques constitutives del text, fonamentalment expositiu i argumentatiu, i de la progressió temàtica, distingint idees principals i secundàries, resumint, destacant la tesi explícita o implícita defesa per l’autor i els arguments utilitzats; així com per mitjà de la justificació de la progressió temàtica i l’estructura i organització estructural (analitzant, sintetitzant, paral·lelística, enquadrada, circular, etc.), en funció de la intenció comunicativa.

• Aplicació del coneixement intertextual en la realització de l’anàlisi de textos de diferents gèneres i àmbits textuals.

• Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos, especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).

� Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la

� Aplicació dels

conceptes relacionats amb l’adequació, la coherència i la cohesió al comentari de textos.

• Distinció entre tipus de text i gènere.

• Repàs dels conceptes bàsics de la sintaxi: categories gramaticals, funció i oració.

• Coneixement de l’estructura morfològica de les paraules.

• Aplicació dels conceptes relacionats amb l’adequació, la coherència i la cohesió al comentari de textos.

• Distinció entre tipus de text i gènere.

• Repàs dels conceptes bàsics de la sintaxi: categories gramaticals, funció i oració.

� Coneixement de l’estructura morfològica de les

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita. BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

341

situació comunicativa. paraules.

UNITAT 2

CONTINGUTS



BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL. PARLAR I ESCOLTAR • Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals

(adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.

• Valoració de l’escolta activa i del fet de parlar en públic com a font d’aprenentatge, de comunicació i de relació.

• Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del ritme, les pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats, falques o comodins lingüístics.

• Resum i debat inicial sobre el text de Lluís Duch i Joan-Carles Mèlich a partir d’unes preguntes proposades.

• Anàlisi dels elements de la comunicació i les funcions del llenguatge.

BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i argumentatius, procedents de l’àmbit acadèmic, periodístic i publicitari, professional i empresarial, utilitzant les estratègies de comprensió oral i les tècniques de retenció de la informació per a extraure’n i sintetitzar-ne el contingut, oralment o per escrit, relacionant tots els aspectes globals del discurs, interpretant-lo de manera crítica i utilitzant alternatives inclusives a idees discriminatòries.

342



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les

característiques amb el sentit global i la intenció de l’autor. • Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies,

d’autoritat, causals, deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius (ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb imaginació i creativitat, seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtenir, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites impreses, audiovisuals i digitals, especialment dels mitjans de comunicació socials; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat aconseguit.

• Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS) i visualització.

• Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals, presentar el treball, amb especial incidència en les eines per a la correcció i revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

• Ús de tècniques de redacció de textos expositius acadèmics en suport paper o digital (planificació, investigació, originalitat i creativitat; ús de fonts d’informació en paper, digitals i en línia; procediments de citació: bibliografia i web).

• Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.

• Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada, escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.

• El text narratiu. • Els gèneres narratius. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos narratius. • Problemes en la producció de

textos narratius i solucions. • Redacció d’un comentari sobre un

fragment de l’obra Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, per a avaluar-ne, críticament, l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Redacció d’una carta de presentació per a una empresa.

• Planificació i procés de documentació d’un projecte per a final de curs sobre un tema relacionat amb la literatura.

BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els elements formals i de contingut amb l’ajuda de guies i la reflexió dialogada, resumint-ne el contingut i relacionant aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. BL2.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu desenvolupament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final, i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

343

• Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i, en concret, del coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de les produccions escrites.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, les obres i els autors literaris.

344





• Classificació de l’oració composta segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives (actives -transitives -reflexives i recíproques- i intransitives-, passives i mitjanes) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).




• El predicat de l’oració. • La derivació. • L’accentuació; la dièresi;

l’apostrofació i l’ús del l’ús del guionet.

• Comentari de textos: el text narratiu.

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.2. Analitzar sintàcticament oracions compostes i classificar-les segons la naturalesa dels seus predicats i segons les seues modalitats oracionals, per a millorar la compressió i expressar-se i redactar, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

345

UNITAT 3







• Resum i debat del text inicial de Juan Sáez i José García Molina a partir d’unes preguntes proposades.



346

CONTINGUTS



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits de l’àmbit

professional i administratiu (cartes comercials i de presentació, informe, memoràndum, saluda, avís, factura, instàncies, reclamacions, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

• Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les característiques amb el sentit global i la intenció de l’autor.

• Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies, d’autoritat, causals, deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius (ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos.





• Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.

• Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, les obres i els

• El text descriptiu. • Els gèneres descriptius. • Característiques textuals

i lingüístiques dels textos descriptius.

• Problemes en la producció de textos descriptius i solucions.

• Redacció d’un comentari sobre un fragment de l’obra Homenots, de Josep Pla, per a avaluar-ne, críticament, l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Redacció d’una carta comercial adreçada al professorat a partir d’un model.

• Elaboració d’un text descriptiu: descriu una casa.

• Planificació i procés de compilació de les fonts d’un projecte per a final de curs sobre un tema relacionat amb la literatura.

BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els elements formals i de contingut amb l’ajuda de guies i la reflexió dialogada, resumint-ne el contingut i relacionant aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. BL2.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu desenvolupament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final, i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

347

autors literaris.

348








• Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.


• Caracterització i tipus de complement directe.

• La composició. • El gènere i el nombre del

substantiu; els articles; la pronominalització del complement directe.

• Comentari de textos: el text descriptiu.

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

349

UNITAT 4







• Resum i debat del text inicial d’Amparo Tusón i Helena Calsalmiglia a partir d’unes preguntes proposades.



350


CURRICULARS CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits de l’àmbit professional i

administratiu (cartes comercials i de presentació, informe, memoràndum, saluda, avís, factura, instàncies, reclamacions, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.


• Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic.


• Realització de projectes d’investigació acadèmica, amb imaginació i creativitat, seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtenir, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites impreses, audiovisuals i digitals, especialment dels mitjans de comunicació socials; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat







• Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum,

• El text expositiu. • Els gèneres expositius. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos expositius.

• Problemes en la producció de textos expositius i solucions.

• Redacció d’un comentari sobre el text El frisó.

• Redacció d’un text amb les semblances i les diferències entre un text narratiu, un text descriptiu i un text explicatiu.

• Elaboració d’un text expositiu: el procés de formació de la nostra llengua.

• Redacció de la introducció del projecte per a final de curs sobre un tema relacionat amb la literatura.

BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els elements formals i de contingut amb l’ajuda de guies i la reflexió dialogada, resumint-ne el contingut i relacionant aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. BL2.5. Realitzar projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i creativitat, sobre temes del currículum (amb especial incidència en els temes, les obres i els autors literaris) o de l’actualitat que generen opinió, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació, per a obtenir com a producte final un text escrit argumentatiu adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i respecta les normes de presentació de treballs escrits.

351

amb especial incidència en els temes, les obres i els autors literaris.

352






• Identificació de la tipologia i les funcions de categories gramaticals (adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions).

• Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).



• Caracterització i tipus de complement indirecte.

• Caracterització i tipus de complement de règim.

• L’habilitació o transcategorització. • La morfologia verbal; canvi i

caiguda de preposició; problemes amb l’ús d’especificadors.

• Comentari de textos: el text expositiu.

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

353

UNITAT 5







• Resum i debat del text inicial de Mario Bunge a partir d’unes preguntes proposades.



354



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits de l’àmbit professional i

administratiu (cartes comercials i de presentació, informe, memoràndum, saluda, avís, factura, instàncies, reclamacions, etc.): funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.










• El text predictiu. • Els gèneres predictius. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos expositius.

• Problemes en la producció de textos predictius i solucions.

• Redacció d’un comentari sobre el text «L’evolució futura del sol», de Beth Hufnagel.

• Redacció de la previsió de dificultats d’un informe sobre la PAU seguint els passos proposats.

• Elaboració d’un text en què s’explique la diferència entre les paraules i els termes.

• Redacció del cos textual del projecte per a final de curs sobre un tema relacionat amb la literatura.

• Redacció d’una estrofa.

BL2.1. Descriure, amb el metallenguatge adequat, les propietats textuals de textos expositius i argumentatius escrits de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i administratiu, analitzant els elements formals i de contingut amb l’ajuda de guies i la reflexió dialogada, resumint-ne el contingut i relacionant aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. BL2.5. Realitzar projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i creativitat, sobre temes del currículum (amb especial incidència en els temes, les obres i els autors literaris) o de l’actualitat que generen opinió, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació, per a obtenir com a producte final un text escrit argumentatiu adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i especialitzat i que respecta les normes de presentació de treballs escrits.

355








• Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).



• Caracterització i tipus de complement circumstancial.

• Caracterització i tipus de complement predicatiu.

• Caracterització i tipus d’atribut. • El lèxic d’especialitat. • L’ús de preposicions en

complements circumstancials; la substitució pronominal dels complements circumstancials, predicatius i atributs; els usos dels verbs ser i estar.

• Comentari de textos: el text predictiu.

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; i aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

356

UNITAT 6







• Resum i debat inicial sobre el text de Lewis Carroll a partir d’unes preguntes proposades.



357



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les característiques amb el

sentit global i la intenció de l’autor. • Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i

cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic. • Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies, d’autoritat, causals,

deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius (ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos.







• Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió.



• El text instructiu. • Els gèneres instructius. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos instructius.

• Problemes en la producció de textos instructius i solucions.

• Redacció d’un comentari sobre el text periodístic «Com utilitzar l’aire condicionat correctament? Set consells pràctics» per a avaluar-ne, críticament, l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Redacció d’unes recomanacions per a l’examen de la PAU.

• Redacció d’un text breu amb les diferències entre un text instructiu i un text expositiu.

• Transformació d’un text dialogat en un text instructiu.

• Redacció de la conclusió del projecte d’investigació.


358



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples

(grups de paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les componen.








• L’oració composta. • La coordinació. • Sigles, acrònims,

abreviatures i símbols. • Quantificadors;

preposicions i adverbis de l’eix vertical; castellanismes.

• Comentari de textos: el text instructiu.


359

UNITAT 7







• Resum i debat inicial sobre el text de Vicent Salvador a partir d’unes preguntes proposades.



360



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les

característiques amb el sentit global i la intenció de l’autor. • Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies,

d’autoritat, causals, deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius (ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos.








• El text argumentatiu. • Els gèneres argumentatius. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos argumentatius.

• Problemes en la producció de textos argumentatius i solucions.

• Redacció d’un comentari sobre el text «Sobre el llenguatge» per a avaluar-ne, críticament, l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Redacció d’un text breu amb les diferències entre els gèneres argumentatius periodístics.

• Redacció d’un text breu amb les diferències entre els textos expositius i els argumentatius.

• Redacció d’un text argumentatiu breu.

• Organització del projecte d’investigació: portada, índex, bibliografia i annexos.


361

CONTINGUTS



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups

de paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les componen.







• La subordinació. • Els camps semàntics. • L’article davant de les

subordinades substantives; construccions fixades incorrectes; el relatiu; construccions de relatiu analítiques i sintètiques; les interferències amb les perífrasis.

• Comentari de textos: el text argumentatiu.

BL3.1. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua i explicar els procediments de formació de paraules, atenent el significat dels principals prefixos i sufixos, especialment aquells que procedeixen del llatí i grec, i la transcategorització per a, aplicant els coneixements adquirits, enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.2. Analitzar sintàcticament oracions compostes i classificar-les segons la naturalesa dels seus predicats i segons les seues modalitats oracionals, per a millorar la compressió i expressar-se i redactar, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita. BL3.3. Explicar els distints nivells de significat de les paraules o expressions del discurs oral o escrit, en funció de la intenció comunicativa del text en què apareixen, per a interpretar-lo adequadament; fer un ús connotatiu o denotatiu de la llengua, de forma progressivament autònoma, per a enriquir el vocabulari actiu i millorar la producció de textos. BL3.4. Analitzar les propietats textuals i la intertextualitat per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a interpretar i valorar discursos orals i escrits; aplicar els coneixements obtinguts per a millorar l’expressió oral i escrita.

362

UNITAT 8






• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic, periodístic, professional i empresarial.

• Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés d’elaboració de la presentació oral.

• Selecció dels arguments adequats a la defensa de la tesi (lògics, d’autoritat, de quantitat, d’analogia, apellació als valors compartits, etc.).


• Avaluació, autoavaluació i coavaluació del procés, de l’aplicació de les estratègies i del producte final.

• Resum i debat inicial sobre el text de Xavier Laborda a partir d’unes preguntes proposades.

• Conversa amb un company d’un tema polèmic.


BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i argumentatius, procedents de l’àmbit acadèmic, periodístic i publicitari, professional i empresarial, utilitzant les estratègies de comprensió oral i les tècniques de retenció de la informació per a extraure’n i sintetitzar-ne el contingut, oralment o per escrit, relacionant tots els aspectes globals del discurs, interpretant-lo de manera crítica i utilitzant alternatives inclusives a idees discriminatòries. BL1.2. Elaborar presentacions orals ajustades al propòsit, el contingut i la situació comunicativa, sobre temes de caràcter acadèmic o de l’actualitat social, científica o cultural, utilitzant fonts d’informació diverses i amb suport de les TIC, el lèxic tècnic adequat, seguint les fases del procés d’elaboració de les exposicions orals, i exposar-les utilitzant les estratègies i els recursos d’expressió oral del nivell educatiu.

363



BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA • Avaluació crítica de les propietats d’un text, relacionant les característiques amb

el sentit global i la intenció de l’autor. • Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència

i cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic. • Estudi dels tipus d’arguments (exemples, analogies, d’autoritat, causals,

deduccions, etc.) i dels recursos retòrics dels textos argumentatius (ironia, figures literàries, humor, preguntes retòriques, etc.), i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos.









• Aplicació de les normes de presentació de textos escrits en els treballs d’investigació: índex, organització del contingut en epígrafs, procediments de

• El text conversacional. • Els gèneres conversacionals. • Característiques textuals i

lingüístiques dels textos conversacionals.

• Redacció d’un comentari sobre una entrevista a Rubén Trenzano, director de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, per a avaluarne, críticament, l’adequació, la coherència i la cohesió.

• Escriptura d’un text breu en què s’expose l’opinió sobre si hi ha diferència en la comunicació entre persones de diferent sexe.

• Revisió del projecte d’investigació: les normes de presentació.


364

citació, notes a peu de pàgina, bibliografia.

365



BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA • Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de paraules)

i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les componen.







• La subordinació adverbial. • Els connectors textuals. • La sinonímia i l’antonímia. • L’ús del gerundi; perquè, per què,

per a què; el connector doncs; interferències amb els connectors; subordinades adverbials temporals; els adverbis.

• Comentari de textos: el text conversacional.


366

UNITAT 9



BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA • Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de

l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.


• Característiques i tendències estètiques de la literatura europea del segle XX.

• Autors i corrents europeus més rellevants en els diferents gèneres literaris: narrativa, poesia, teatre i assaig.

BL4.1. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, autors i obres dels grans moviments literaris del segle XX analitzant críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina; realitzar treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligat al seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments. BL4.2. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres completes o fragments de la literatura del segle XX a l’actualitat, justificant la vinculació del text amb el seu context, la seua pertinença a un gènere literari determinat; analitzant-ne la forma i el contingut; descobrint la intenció de l’autor, i reconeixent l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres disciplines; expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits. BL4.3. Desenvolupar per escrit un tema de la història de la literatura, realitzant una investigació prèvia que incloga la consulta de diverses fonts, exposant les conclusions amb rigor, claredat i coherència, adoptant un punt de vista crític i personal, utilitzant les TIC per a obtenir informació veraç i citant les fonts consultades.

367

UNITAT 10




l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics

• universals. • La literatura en el context històric, social i cultural del segle

XX i l’actualitat. • El modernisme: la poesia, la novel·la, el teatre. • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en

compte els aspectes següents: - Vinculació del text al context social, cultural i històric. - Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text. - Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor. - Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

• Característiques i tendències estètiques del modernisme.

• Autors i corrents més rellevants en el modernisme: narrativa, poesia i teatre.


368

UNITAT 11






• El noucentisme: anàlisi de la poesia, la problemàtica de la novel·la, el teatre.


- Vinculació del text al context social, cultural i històric. - Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text. - Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor. - Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

• Característiques i tendències estètiques del noucentisme.

• Autors i corrents més rellevants en el noucentisme: narrativa, poesia, teatre i assaig.

BL4.2. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres completes o fragments de la literatura del segle XX a l’actualitat, justificant la vinculació del text amb el seu context, la seua pertinença a un gènere literari determinat; analitzant-ne la forma i el contingut; descobrint la intenció de l’autor, i reconeixent l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres disciplines; expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits. BL4.3. Desenvolupar per escrit un tema de la història de la literatura, realitzant una investigació prèvia que incloga la consulta de diverses fonts, exposant les conclusions amb rigor, claredat i coherència, adoptant un punt de vista crític i personal, utilitzant les TIC per a obtenir informació veraç i citant les fonts consultades.

369

UNITAT 12






• Les avantguardes. • Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat,

estereotips femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya, etc.


- Vinculació del text al context social, cultural i històric. - Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text. - Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor. - Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

• Característiques i tendències estètiques de la literatura europea del segle XX.

• Autors i corrents més rellevants en les avantguardes: la poesia.

• Autors i corrents més rellevants en la narrativa dels anys 20 i 30.


370

UNITAT 13






• La poesia de la postguerra. • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en


• Característiques i tendències estètiques de la poesia de la postguerra: de la desfeta a la represa, i les etapes i les tendències.

• Els poetes més rellevants de la poesia de la postguerra.


371

UNITAT 14




• Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.


• La narrativa de la postguerra. • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en


• Característiques i tendències estètiques de la narrativa de la postguerra: de la desfeta a la represa, i cronologia i corrents estètics.

• Els narradors més importants de la postguerra.

BL4.1. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, autors i obres dels grans moviments literaris del segle XX analitzant críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina; realitzar treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligat al seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments. BL4.2. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres completes o fragments de la literatura del segle XX a l’actualitat, justificant la vinculació del text amb el seu context, la seua pertinença a un gènere literari determinat; analitzant-ne la forma i el contingut; descobrint la intenció de l’autor, i reconeixent l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres disciplines; expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits.

372

UNITAT 15






• Les noves propostes teatrals. • L’assaig de postguerra. • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en


• Característiques i tendències estètiques de la postguerra.

• El teatre de postguerra: de la desfeta a la represa; les etapes, els models i els autors; Salvador Espriu.

• L’assaig de postguerra: els perfils del gènere; Joan Pla; Joan Fuster.


373

UNITAT 16






• La literatura des dels anys seixanta fins a l’actualitat. • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en


• Característiques i tendències estètiques de la literatura actual.

• La narrativa actual. • La poesia actual. • El teatre actual. • L’assaig actual.


374

10.4. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

Per als cursos de batxillerat de Batxillerat, s’alternaran les unitats de continguts gramaticals, ortogràfics, lèxics, etc.

(corresponents a les 8 primeres unitats) amb els de literatura (que corresponen a les unitats 9-16). 1a Avaluació:

- Unitats 1 i 9

- Unitats 2 i 10

- Unitats 3 i 11 2a Avaluació:

- Unitats 4 i 12

- Unitat 5 i 13

- Unitat 6 i 14

3a Avaluació: - Unitat 7 i 15

- Unitat 8 i 16

L’àrea de Valencià: llengua i literatura, en ser una matèria de lliure configuració autonòmica amb rang semblant a les troncals,

compta amb tres sessions setmanals durant el període lectiu. Convencionalment en un curs es donen aproximadament 105 sessions

dividides en tres trimestres d’unes 35 hores cadascuna.

Considerant que la programació consta de 16 unitats, s’ha planificat el treball incloent-ne sis per als trimestres 1r i 2n i 4 unitats per al

3r trimestre. La distribució dels diferents blocs de continguts treballats en les sessions dependrà de les necessitats de l’alumnat.

375

La temporització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos que reduïsquen el nombre de sessions programades.

En aquest cas, caldrà readaptar-la a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permeten recuperar el ritme. Aquests

imprevistos no poden afectar els objectius i continguts fixats en les darreres unitats.

377

11. ELEMENTS TRASNVERSALS

11.1. Foment de la lectura

Des del Departament es pretén millorar la comprensió i l’expressió de

l’alumnat i una de les millors eines per a aquest fi és la lectura. Com assenyala

el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees del currículum i

s’ha de potenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit

d’objectius relacionats no sols amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits

d’aprenentatge.

Per aquest motiu, actualment s’ha de potenciar dos tipus de lectura

diferents: la lectura intensiva i la lectura extensiva.

La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens

permeten treballar les microhabilitats i els diversos tipus de comprensió. El

primer apartat de cada unitat (Competència lectora) conté una gran varietat de

textos per a treballar la comprensió i, al mateix temps, l’expressió oral i escrita.

La lectura extensiva es durà a terme fora de l’aula, durant el curs els

alumnes hauran de realitzat tres lectures preceptives, en el cas de l’etapa de

l’ESO i 1r de Batxillerat, en 2n de Batxillerat en lleguiran dues, que valorarem

dins l’apartat de comprensió escrita. A més, podran realitzar lectures

voluntàries triades de la selecció proposada pel Departament que serviran per

a pujar nota (0,5 punts de la nota final). Les lectures seran escollides pels

membres del departament en funció dels gustos i interessos dels alumnes. En

Batxillerat també es treballaran lectures i/o adaptacions d’obres literàries

relacionades amb el contingut de la matèria.

Concretament, els alumnes hauran de llegir els llibres següents:

1r ESO

1a Avaluació: Misteris SL (primera part), Francesc Gisbert, Bromera, col·lecció

“El Micalet Galàctic”.

2a Avaluació: Misteris SL (segona part), Francesc Gisbert, Bromera, col·lecció

“El Micalet Galàctic”.

3a Avaluació: Joan, el Cendrós, Carles Alberola i Roberto García, Bromera, Col·lecció “El Micalet Galàctic”.

378

2n ESO 1a Avaluació: Històries de por (primera part ), Angela Sommer-Bodenburg,

Bromera, col·lecció “El Micalet Galàctic”

2a Avaluació: Històries de por (segona part ), Angela Sommer-Bodenburg,

Bromera, col·lecció “El Micalet Galàctic”

3a Avaluació: La llegenda de l’amulet de jade, Vicent Enric Belda, Bromera, col·lecció “El micalet Galàctic” 3r ESO

1a Avaluació: Xènia, tens un WhatsApp, Gemma Pascual, Barcanova.

2a Avaluació: Cartes d’hivern, Agustín Fernández Paz, Bromera, col·lecció

“Espurna”.

3a Avaluació: Mandíbula afilada, Carles Alberola, Bromera, col·lecció “Teatre”.

4t ESO

1a Avaluació: La mosca: assetjament a les aules, Gemma Pascual i Escriva,

ed. Perifèric.

2a Avaluació: Els dimonis de Pandora, Silvestre Vilaplana, Bromera.

3a Avaluació: Ací no paga ni Déu!, Dario Fo, Bromera, col·lecció “Teatre”.

1r BATXILLERAT 1a Avaluació:Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, Ed. Marfil

2a Avaluació: Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana, Bromera.

3a Avaluació: Gràcies per la propina, Ferran Torrent, ed. Bromera.

2n BATXILLERAT 1a Avaluació: La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda, Edicions 62.

2a Avaluació: El perquè de tot plegat, Quim Monzó, Quaderns Crema.

11.2. Utilització de les Noves Teconologies de la Informació i Comunicació.

El Departament de Valencià aposta per la incorporació de les

Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’aula. Dins la metodologia

seguida per tots els membres del Departament està l’ús d’Internet que esdevé

379

un mitjà interactiu molt important que ens permet satisfer necessitats i

apetències professionals.

L’objectiu fonamental és partir de la realitat propera dels nostres

estudiants per conduir-los així a l’assoliment ple dels objectius proposats.

Caldrà, doncs, treballar amb els suports que més els motiven i engresquen a

l’hora de construir aprenentatges significatius.

D’aquesta manera, i sempre que siga possible, el Departament utilitza

les TIC com a material de suport en les classes a través de:

- Projeccions Power Point.

- Utilització del llibre digital en l’aula.

- Visualització de pel·lícules en DVD o documentals extrets d’Internet.

- Creació de blogs i de books trailers.

- Consulta en Internet de revistes i periòdics digitals.

- Utilització de diccionaris, enciclopèdies, traductors, gramàtiques, etc. en línia.

Projecte de Ràdio Escolar El curs acadèmic 2016-2017, el Departament de Física i Química inicià

la creació d’una emissora de ràdio en el centre, el projecte de la qual es posà

en marxa el curs 2018-2019. Amb l’objectiu de fomentar l’ús de les noves

tecnologies i millorar així la competència digital i la competència en

comunicació lingüística de l’alumnat, el Departament de Valencià hi col·labora

activament a través d’activitats com reportatges, entrevistes, tertúlies, etc.

12. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

El Departament de Valencià disposa de diversos materials i recursos per a dur

a terme la tasca docent. En primer lloc, la biblioteca del Departament, amb un

fons bibliogràfic i audiovisual format per llibres de text de tots els nivells, llibres

de lectura en tots els gèneres literaris, diccionaris, monografies crítiques, DVD,

CD, a més de suports informàtics (ordinador portàtil, canons, pissarra digital,

televisor, vídeo, reproductor de DVD...).

També cal esmentar el material del que disposa el centre:

- La biblioteca.

380

- Les aules ordinàries, amb l’equipament corresponent: dotació

d’ordinadors, canons i connexió a Internet.

- La ràdio escolar com a ferramenta per a una educació en valors, foment

del plurilingüisme i la inclusió educativa.

13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT A TRAVÉS D’INDICADORS D’ASSOLIMENT.

L’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge és un

component del procés educatiu, a través del qual s’observa, es recull i

s’analitza informació significativa respecte a les possibilitats, les necessitats i

els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar, emetre judicis de

valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels

aprenentatges. La finalitat n’és millorar la intervenció didàctica, controlant tots

els elements que intervenen en la programació per adequar-la cada vegada

més als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat

eficaces.

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els

objectius programats a principi de curs, ens permetrà modificar aquells

elements que han plantejat alguna dificultat i millorar així el procés

d’ensenyament. Les propostes de millora que es realitzen seran incloses en la

memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curs següent. D’altra

banda, es tracta d’un procés que és part integrant del procés educatiu i, per

això, ha de realitzar-se de manera contínua, amb la finalitat no sols de valorar els resultats obtinguts segons les competències adquirides i els

objectius aconseguits, sinó d’analitzar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. Serà decisiva per a detectar les dificultats en el moment en què

es produïsquen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència, reorientar la

intervenció educativa i acomodar-la a la diversitat de capacitats, ritmes

d’aprenentatge, interessos i motivacions de l’alumnat.

Indicadors per a l’avaluació de la programació Sí No

La programació s’adequa a les necessitats de l’entorn i de l’alumnat

381

La programació és un instrument orientador i de referència.

La programació respon a la línia pedagògica del centre.

La programació té en compte els interessos i el nivell de

desenvolupament de l’alumnat.

La programació respon a la necessitat social de determinats

continguts.

La programació s’aplica en la pràctica.

La programació recull les propostes de la memòria anterior.

La programació contempla els objectius del cicle, la programació de les

comissions, de recursos: biblioteca, periòdic, projectes de formació...

Es fa un seguiment i avaluació trimestral de la programació.

En la programació s’identifiquen aspectes que es poden millorar a

partir de la memòria.

Indicadors per a la valoració del pla d’activitats extracurriculars i complementàries

Sí No

La planificació de les eixides didàctiques i activitats complementàries

és coherent amb la programació.

Hi ha una programació trimestral de les eixides i activitats

complementàries.

Aquest pla d’activitats està implementat en la programació d’aula.

En la programació del pla, es fa després una valoració de les activitats.

L’alumnat valora positivament aquest pla.

Les activitats complementàries potencien la participació de les famílies.

382

Aquest pla fa que l’escola siga més oberta, interessant i divertida.

Aquest pla promou la implicació i col·laboració amb organismes

culturals i diverses institucions de la localitat.

Indicadors per a la valoració de la formació i innovació Sí No

Incidència en la pràctica diària a l’aula.

El contingut de cursets de formació ha cobert les nostres expectatives.

La col·laboració dels ponents ha estat l’adequada.

El nombre de les sessions de treball ha estat l’adequat.

Grau de satisfacció personal del curset.

El curset ha donat resposta a les necessitats dels docents assistents al

curs.

14. APLICACIÓ I SEGUIMENT DEL PLA LECTOR

Des del Departament es pretén millorar la comprensió i l’expressió de

l’alumnat i una de les millors eines per a aquest fi és la lectura. Com assenyala

el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees del currículum i

s’ha de potenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit

d’objectius relacionats no sols amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits

d’aprenentatge.

Per aquest motiu, a banda de les lectures trimestrals proposades per a

aquest curs acadèmic, el Departament de Valencià col·laborarà amb el

desenvolupament del Pla de lectura del centre i participarà de manera activa en

les diferents activitats que vagen sorgint. Aquest Pla Lector permet treballar

lectures la temàtica de les quals és interdisciplinar, amb l’objectiu que els

distints departaments del centre puguen treballar-les des de diferents

perspectives.

383

Concretament, per a este curs acadèmic 2019-2020 es proposa

fomentar la lectura a través de les obres següents:

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO treballaran El polizón de Ulises, Ana María

Matute, Anaya (ISBN: 978-84-678-6087-0).

Els alumnes de 3r i 4t faran la lectura de El Diario de Ana Frank, ed. Debolsillo

(ISBN: 9788497593069)

15. APLICACIÓ DEL PLA DE TRANSICIÓ

El Departament de Valencià, juntament amb el Departament de Castellà

realitza un pla de transició amb els dos col·legis de la població. Segons

estableix la normativa vigent en la Comunitat Valenciana, s’estableixen tres

reunions al llarg del curs acadèmic, la primera de contacte i les altres dues de

seguiment dels acords establerts.

En aquestes reunions es trasllada informació rellevant sobre els

possibles problemes d’aprenentatge dels alumnes i la valoració de l’assigtura

en general, tant en continguts, objectius com en metodologia. A més, també

s’estableixen les proves que s’han de passar en 6é de primària i en 1r d’ESO

amb la finalitat de fer palés el grau d’assoliment dels objectius d’aquests nivells.

Els principals acords que s’han tractat des del departament de Valencià

tenen com a finalitat millorar les habilitats lingüístiques de l’alumnat, tant en la

comprensió oral com en l’expressió oral i escrita. Amb aquest fi, es fixen un

objectius mínims que els alumnes han d’haver assolit quan acaben l’etapa de

primària. Aquests objectius són els següents:

- Assolir competència lingüística comunicativa suficient per a relacionar-se

amb els professors i els companys.

- Produir missatges orals i escrits senzills emprant una dicció i entonació

adequades.

- Comprendre ordres i explicacions orals de característiques i complexitat

diverses.

- Comprendre textos escrits.

384

- Assegurar el lèxic bàsic, ampliant-lo i enriquint-lo a mesura que

progressa en els seus coneixements.

- Ser capaç d’escriure textos curs (notes, descripcions i narracions)

- Conéixer els principis bàsics que regeixen la gramàtica i l’ortografia

valenciana.

- Mostrar sensibilitat, respecte i interés per la llengua.

- Tenir interés per entendre i fer-se entendre.

16. APLICACIÓ I SEGUIMENT DEL PLA DE MILLORA

El Departament de Valencià, Llengua i literatura incidim fonamentalment

en reforçar i millorar la competència en comunicació lingüística. Amb aquest fi,

proposem diferents accions com ara:

La realització d’exposicions orals sobre continguts de la matèria, l’organització

de debats i/o tertúlies literàries per treballar aquesta destresa. A més, les

exposicions orals també aprofiten per reforçar l’expressió escrita si van

acompanyades de diapositives.

Incrementar la producció de textos escrits de diferents tipologies, fent servir els

diferents connectors textuals.

Visionar pel·lícules, sèries, documentals, curts, etc. en valencià adequades al

nivell de cada grup, considerem que es una activitat enriquidora per a

l’alummne ja que permet aprendre sobre la cultura valenciana i practicar la

destresa de la comprensió oral.

Treballar lèxic específic per tal d’enriquir el vocabulari.

Per als nivells 1r i 2n de l’ESO, a més de les mesures anteriors, el Departament

proposa dedicar un dia a la setmana a la lectura comprensiva en classe, ja siga

amb la lectura del trimestre, o bé amb diferents tipus de textos ja que els

resultats de les proves incials demostren carències en aquesta destresa.

385

ANNEXOS

386

ANNEX I

ESTRACTE DELS CONTINGUTS I SEQÜÈNCIACIÓ

1r ESO

COMUNICACIÓ LÈXIC, GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA

LLENGUA EN ÚS LITERATURA

UNITAT 1 La descripció:

trets generals

Els camps

semàntics: hiperònims i

hipònims.

Classes de paraules:

els substantius.

Els sons i les grafies.

La comunicació.

Elements de la comunicació.

La literatura i els

gèneres literaris.

UNITAT 2 La descripció de

llocs

La sinonímia.

Els determinants. Els dígrafs.

El codi de la

comunicació.

La poesia: estructura

del text poètic.

UNITAT 3 La descripció de

persones: el

retrat

L’antonímia.

L’adjectiu.

Les síl·labes i els

diftongs.

El context de la

comunicació.

La poesia: les figures

literàries.

UNITAT 4 La narració: trets

generals

La polisèmia.

Els verbs (I). L’accentuació i

l’accentuació

diacrítica.

La variació lingüística. La narrativa: el

narrador.

UNITAT 5 La narració

personal: el blog

L’homonímia: els

homògrafs i els

homòfons.

Els verbs (II) La dièresi.

Els usos formals i

informals de la

llengua.

La narrativa: els

personatges.

UNITAT 6 La narració

periodística

La paronímia.

L’adverbi.

L’apòstrof i la

Els usos políticament

correctes.

La narrativa: l’espai i

el temps.

387

contracció.

UNITAT 7 El diàleg: trets

generals

El sentit figurat.

Els enllaços.

Els signes de

puntuació (I) i l’ús de

les majúscules.

Les llengües del món. El teatre: el text

teatral.

UNITAT 8 El diàleg

espontani

Els vulgarismes.

Els pronoms personals.

Els signes de

puntuació (II).

Les llengües

romàniques.

El teatre: la divisió

dels textos teatrals.

UNITAT 9 El diàleg

planificat

Mecanismes de

creació de

neologismes:

famílies de paraules. L’enunciat i l’oració.

Repàs de continguts

ortogràfics.

La diversitat

lingüística a Europa.

El teatre: la

representació teatral.

SEQÜENCIACIÓ

Primera avaluació: Unitats 1, 2 i 3

LLIBRE DE LECTURA: Misteris SL (primera part), Francesc Gisbert, Bromera, col·lecció “El

Micalet Galàctic”.

Segona avaluació: Unitats 4, 5 i 6

LLIBRE DE LECTURA: Misteris SL (segona part), Francesc Gisbert, Bromera, col·lecció “El Micalet Galàctic”.

Tercera avaluació: Unitats 7, 8 i 9

LLIBRE DE LECTURA: Joan, el Cendrós, Carles Alberola i Roberto García, Bromera, Col·lecció “El Micalet Galàctic”.

388

2n ESO


LLENGUA EN ÚS

LITERATURA

UNITAT 1 L’exposició: trates

generals.

La formació de

paraules. Derivació per

prefixació.

Els components de

l’oració. Els sintagmes.

Els sons i les grafies.

La variació

lingüística.

L’estàndard.

La narració

mitològica. Els tòpics

literaris.

UNITAT 2 L’exposició

periodística: el

reportatge.

La formació de

paraules. Derivació per

sufixació.

El subjecte de l’oració.

Les consonants

oclusives, L’ús de b i v.

Les varietats

geogràfiques.

La narració

d’aventures.

UNITAT 3 L’exposició

acadèmica:

l’examen.

La formació de

paraules. Composició.

El predicat en l’oració.

Les consonants

fricatives.

El valencià. La narrativa de

ciència-ficció.

UNITAT 4 L’argumentació: trets

generals.

Denotació i connotació.

El canvi semàntic. Els complements del

verb (I).

Les consonants

africades.

Les varietats

temporals.

La comèdia.

UNITAT 5 L’argumentació

periodística: la carta

al director.

Expresions fixades: les

locucions i les frases

fetes. Els complements del

verb (II).

Les consonants laterals

i les nasals.

Les varietats

socials.

La tragèdia.

UNITAT 6 L’argumentació

administrativa: la

reclamació.

Expressions fixades: els

refranys.

Les oracions segons el predicat i la veu.

Les consonants

Les varietats

funcionals.

El drama.

389

vibrants. L’ús de la h.

UNITAT 7 La prescripció: trets

generals.

Les paraules d’altres

llengües: els manlleus i

les interferències.

Les oracions segons

l’actitud del parlant.

L’apostrofació i la

contracció.

Les llengües

d’Europa.

La literatura d’idees.

Els aforismes.

UNITAT 8 La prescripció

administrativa: el

decàleg.

Les abreviacions:

abreviatures i símbols.

Els connector que

uneixen oracions.

Els signes de untuació

(I).

Fenòmens de

contacte de

llengües.

El text poètic.

UNITAT 9 La publicitat: trets generals.

Les abreviacions: sigles i acrònims.

Introducció a la

lingüística textual.

Els signes de untuació

(II).

El valencià hui en dia.

Poesia i imatge. L’auca, el

cal·ligrama i el

poema visual.

SEQÜENCIACIÓ

Primera avaluació: Unitats 1, 2 i 3

LLIBRE DE LECTURA Històries de por (primera part ), Angela Sommer-Bodenburg, Bromera,

col·lecció “El Micalet Galàctic”; o bé: La llegenda de l’amulet de jade, Vicent Enric Belda,

Bromera, col·lecció “El Micalet Galàctic”.

Segona avaluació: Unitats 4, 5 i 6 LLIBRE DE LECTURA Històries de por (segona part ), Angela Sommer-Bodenburg, Bromera,

col·lecció “El Micalet Galàctic”, o bé: Històries de por (sencer), Angela Sommer-Bodenburg,

Bromera, col·lecció “El Micalet Galàctic”.

Tercera avaluació: Unitats 7, 8 i 9

LLIBRES DE LECTURA La llegenda de l’amulet de jade, Vicent Enric Belda, Bromera, col·lecció “El micalet Galàctic”

390

3r ESO


LLENGUA EN ÚS

LITERATURA

UNITAT 1 La crònica

periodística.

La polisèmia i

l’homonímia.

Els substantius:

gènere i nombre. La essa sonora i la

essa sorda.

Els orígens de la

nostra llebgua.

Els primers textos

literaris: la poesia

trobadoresca.

UNITAT 2 L’article d’opinió. Els mecanismes

lèxics de cohesió:

sinonímia, antonímia

i camps semàntics.

Els determinants: els quantitatius i els

indefinits.

Les consonants

palatals sonores: j/g

i tj/tg.

La llengua en

l’època medieval:

context

sociocultural.

La literatura religiosa

medieval.

UNITAT 3 L’entrevista

indirecta.

Les paraules tabú.

Els verbs (I): conjugacions i

perífrasis verbals.

Les consonants

laterals: l i l·l.

La llengua en

l’època medieval: context polític.

Les cròniques

medievals.

UNITAT 4 La presentació en

diapositives.

La formació de lèxic.

Els verbs (II): les

irregularitats. La b i la v.

La llengua en els

segles XIV i XV:

l’humanisme.

La literatura

humanista.

UNITAT 5 La ressenya. Els neologismes (I):

recursos propis.

L’oració (I):

l’estructura bàsica.

L’ús del guionet.

La llengua en els

segles XIV i XV:

el context polític.

La novel·la

cavalleresca.

UNITAT 6 La definició

científica.

Els neologismes (II):

calcs i manlleus.

La llengua en els

segles XIV i XV:

La poesia del segle

XV.

391

L’oració (II): els

complements del verb i la substitució

pronominal.

L’apostrofació i la

contracció.

els usos socials.

UNITAT 7 El correu electrònic. Les inteferències

lèxiques i els

vulgarismes. L’oració simple: tipus

i anàlisi.

L’accentuació i la

dièresi. Remarques.

La llengua en

l’època moderna.

La literatura de l’edat

moderna.

UNITAT 8 El fòrum de

discusió.

Els llatinismes.

L’oració composta

(I): la coordinació i la juxtaposició.

Els signes de

puntuació (I).

La llengua en el

segle XIX.

La literatura del

segle XIX.

UNITAT 9 El tutorial. El canvi semàntic.

l’oració composta

(II): la subordinació.

Els signes de puntuació (II).

Situacions de

contacte de

llengües.

La literatura

universal: poetes,

dramaturgs i

assagistes.

SEQÜENCIACIÓ: Primera avaluació: Unitats 1, 2 i 3 LLIBRE DE LECTURA: Xènia, tens un WhatsApp, Gemma Pascual, Barcanova.


LLIBRE DE LECTURA: Cartes d’hivern, Agustín Fernández Paz, Bromera, col·lecció “Espurna”.

Tercera avaluació: Unitats 7 i 8

LLIBRE DE LECTURA: Mandíbula afilada, Carles Alberola, Bromera, col·lecció “Teatre”.

392

4t ESO


LLENGUA EN ÚS

LITERATURA

UNITAT 1 El currículum. El lèxic porcedent

del llatí.

El text (I):

l’adequació. Les síl·labes,

l’accentuació i la

dièresi.

La variació

lingüística i

l’estàndard.

La literatura del segle

XIX: moviments i

tendències.

UNITAT 2 La carta de

presentació.

La composició.

El text (II): la

coherència.

Les consonants oclusives a final de

paraula.

Les varietats

diafàsiques: els

registres.

La poesia de la

Renaixença.

UNITAT 3 La sol·licitud. La derivació i

l’habilitació.

El text (III): la

cohesió.

Les grafies j/g i tj/tg.

Les varietats

datòpiques:

bloc occidental i

bloc oriental.

La narrativa del segle

XIX.

UNITAT 4 La proposta de

projecte.

La precisió lèxica.

Els pronoms

personals forts i les

construccions

d’impersonalització.

La grafia x.

Els dialectes

valencians.

El teatre del segle XIX.

UNITAT 5 El treball monogràfic

(I).

Els termes científics:

formant cultes.

Els pronoms

personals febles.

Les grafies x, tx i ig.

Les varietats

diastràtiques.

La literatura dels segles

XX i XXI: moviments i

tendències.

UNITAT 6 El treball monogràfic

(II).

Els termes científics:

calcs i manlleus. L’oració composta

subordinada (I).

Les varietats

diacròniques.

La poesia dels segles XX

i XXI.

393

Les grafies s, c i ç.

UNITAT 7 La fotonotícia. Les abreviacions.

L’oració composta

subordinada (II).

Les consonants que

no sonen.

Els conceptes

bàsics de la

sociolingüística.

La narrativa dels segles

XX i XXI.

UNITAT 8 La crítica. Camps semàntics i

camps associatius. Les oracions

coordinades i

juxtaposades.

L’ús de les

majúscules (I):

funció distintiva.

El procés de

normativització.

El teatre dels segles XX i

XXI.

UNITAT 9 El publireportatge. El canvi semàntic: significant i

significat.

Recapitalació de

continguts

gramaticals.

L’ús de majúscules

(II): funció

demarcativa.

Les polítiques lingüístiques. El

marc legal i la

situació actual

de la nostra

llengua.

L’assaig dels segles XX i XXI.

SEQÜENCIACIÓ: Primera avaluació: Unitats 1, 2 i 3

LLIBRE DE LECTURA: La mosca: assetjament a les aules, Gemma Pascual i Escriva, ed. Perifèric.


LLIBRE DE LECTURA: Els dimonis de Pandora, Silvestre Vilaplana, Bromera.

Tercera avaluació: Unitats 7 i 8

LLIBRE DE LECTURA: Ací no paga ni Déu!, Dario Fo, Bromera, col·lecció “Teatre”.

394

1r BATXILLERAT

ANÀLISI DEL DISCURS

MORFOSINTAXI

LÈXIC FONÈTICA I ORTOGRAFIA

U1 Els elements de la

comunicació. Les funcions del

llenguatge. La lingüística del

text. El text. Els tipus i els

gèneres textuals.

La notícia.

El concepte d’oració.

Els constituents

oracionals.

Recursos

poètics del

llenguatge.

Els sons vocàlics.

L’accentuació i la dièresi.

U2 La variació lingüística i la variació diafàsica. Les

propietats textuals i

l’adequació pragmàtica. La

carta comercial.

El nom i l’adjectiu. Paraules tabú. Els sons vocàlics. Apostrofació.

Contracció.

U3 La variació diastràtica.

L’adequació pragmàtica.

L’article expositiu.

Els especificadors. La imprecisió

lèxica.

Els sons oclusius i les

seues grafies.

U4 La variació diatòpica. Les

diferències fonètiques,

morfològiques i lèxiques.

La variació estàndard.

La coherència semàntica.

La conversa informal.

El verb.

Les classes de

verbs.

Els

geosinònims.

Els sons de la b i la v i les

seues grafies.

U5 La variació diacrònica. Les

varietats generacionals.

La coherència.

El reportatge.

El sintagma verbal.

La preposició i el

sintagma

preposicional.

L’adverbi i el

sintagma adverbial.

Els

neologismes.

Els sons alveolars i les

seues grafies.

U6 Les famílies lingüístiques europees i les llengües a

Europa.

La cohesió.

L’article d’opinió.

Els connectors. La connexió

oracional.

La connexió textual.

Les locucions adverbials,

preposicionals i

conjuntives.

Els sons nasals i ròtics i les seues consonants.

U 7 Llengües en contacte i Els pronoms. Les Els sons laterals i les

395

conflicte lingüístic.

La cohesió. Els mecanismes gramaticals

de referència.

L’estil segmentat i l’estil

cohesionat.

La recepta de cuina.

Els relatius.

Els pronoms personals.

interferències

lèxiques.

seues grafies.

U 8 La normalització i la

normativització. Les polítiques lingüístiques.

La cohesió.

La repetició i la reiteració.

L’associació.

La crònica.

El subjecte. Les

impersonals. La passiva.

Els camps

semàntics.

Els sons palatals i les

seues grafies.

ESTUDI DE LA LITERATURA

U9 La literatura i els gèneres literaris.

U10 Els primers textos.

U11 La prosa medieval historiogràfica: les quatre grans cròniques.

U12 La literatura religiosa medieval i la influència humanista.

U13 La poesia del segle XV.

U14 La prosa del segle XV.

U15 La literatura de l’Edat Moderna.

U16 La literatura del segle XIX.

SEQÜENCIACIÓ: Primera avaluació: Unitats 1, 9, 2, 10, 3, 11

LLIBRE DE LECTURA: Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, ed. Marfil.

Segona avaluació: Unitats 4, 12, 5, 13, 6, 14

LLIBRE DE LECTURA: Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana, ed. Bromera.

Tercera avaluació: Unitats 7, 15, 8, 16

LLIBRE DE LECTURA: Gràcies per la propina, Ferran Torrent, ed. Bromera.

396

2n BATXILLERAT

LINGÜÍSTICA DEL TEXT MORFOSINTAXI LÈXIC DIFICULTATS ORTOGRÀFIQUES I

GRAMATICALS

U1 El text. Tipus i seqüències

textuals. Propietats textuals

Els àmbits d’ús i els tipus

textuals. Els gèneres.

Els àmbits d’ús i les varietats

lingüístiques. Les funcions del

llenguatge. La construcció del textos.

Introducció a la

sintaxi

L’estructura de

les paraules.

Vocalisme,

consonantisme i

correcció d’un text.

U2 El tipus de text narratiu.

Marques díctiques temporals.

Els gèneres narratius.

Polifonia.

Característiques textuals i

lingüístiques dels texos narratius. Superestructura i

macroestructura.

Problemes en la producció

dels textos narratius i

solucions.

El predicat de

l’oració.

La derivació. L’accentuació.

La dièresi

L’apostrofació

La contracció

L’ús del guionet

U3 El tipus de text descriptiu.

Marques díctiques i espacials. Els gèneres descriptius.


lingüístiques dels textos

descriptius. La modalització.

El CD La composició El gènere i el nombre del

substantiu. Els articles i el lo neutre.

La pronominalització del

CD

U4 El tipus de t exgto expositiu.

Els gèneres expositius.

Carcterístiques textuals i lingüístiques dels textos

descriptius.

L’objectivitat i les

construccions

d’impersonalització.

El CI

El CRV

L’habilitació o

transcategoritza

ció.

Morfologia verbal.

Canvi i caiguda de

preposició. Problemes amb l’ús

d’especificadors.

397

Marques díctiques personals.

Els mecanismes de cohesió lèxica de repetició i els

termes.

U5 El tipus de text predictiu: un

tipus de text expositiu i

narratiu. Modalitats oracionals.

Els gèneres predictius.

Mecanismes de cohesió lèxica.


lingüístiques.

El CC

El C.Pred.

L’atribut

El lèxic

especialitzat.

L’ús de preposicions en

CC.

Els usos dels verbs SER i

ESTAR

U6 El tipus de text instructiu o

directiu: un tipus de text

expositiu. Connectors d’ordre.

Els gèneres instructius. Màximes conversacionals.


lingüístiques. Mecanismes de

referència gramatical.

Oració composta.

Coordinació.

Sigles

Acrònims

Abreviatures

Símbols

Gens i res, tant i tan,

prou i bastant.

L’oposició en l’eix

vertical: dalt, baix, sota, davall i sobre.

Castellanismes

U 7 El tipus de text argumentatiu

Els gèneres argumetatius

Actes de parla Característques textuals i

lingüístiques

Tipus d’arguments i

estratègies argumentatives.

Tipus de fal·làcies.

La subordinació Els camps

semàntics

L’article davant de les

subordinades

substantives Construccions fixades

incorrectes

Els relatius

Construccions de relatiu

analítiques i sintètiques

Les interferències amb

les perífrasis.

U 8 El tipus de text conversacional

Els gèneres conversacionals

La cortesia lingüística

Les màximes conversacionals

Les implicatures

Estil segmentat i cohesional

La subordinació adverbial Els connectors textuals

La sinonímia i

l’antonímia

L’ús del gerundi

Perquè, per què, per a

què.

El connector doncs

Intererències amb els

connectors.

Sinó, si no Els adverbis

398

ESTUDI DE LA LITERATURA U9 La literatura del s. XX. Tendències europees.

U10 El Modernisme

U11 El Noucentisme

U12 Les avantguardes i la narrativa dels anys 20 i 30

U13 La poesia de postguerra

U14 La narrativa de postguerra

U15 El teatre i l’assaig de postguerra

U16 La literatura actual

SEQÜENCIACIÓ: Primera avaluació: Unitats 1, 9, 2, 10, 3, 11

LLIBRE DE LECTURA: La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda, edicions 62

Segona avaluació: Unitats 4, 12, 5, 13, 6, 14

LLIBRE DE LECTURA: El perquè de tot plegat, Quim Monzó, Quaderns Crema Tercera avaluació: Unitats 7, 15, 8, 16

399

ANNEX II

CONTINGUTS CURRICULARS/ INDICADORS D’ÈXIT

400

1r ESO LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. INDICADORS D’ÈXIT

ALUMNE: GRUP:

Nivell

Currículum Indicador d’èxit resumit A PA NA

BL1.1.1 Participa activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions

BL1.1.4 Participa en converses, discussions i deliberacions utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

BL1.2.2 Participa en equips de treball de manera empàtica.

BL1.2.3 Participa en equips de treball per a assolir metes comunes, utilitzant el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies, amb l’ajuda de models i del professorat.

BL1.3.1 Interpreta textos orals de gèneres, tipologies i registres diferents

BL1.4.1 Produeix oralment textos de diferents tipologies.

BL1.4.4 Produeix textos de diferent tipologia utilitzant un lèxic adequat.

BL2.1.1 Interpreta textos escrits de tipologies diverses i construeix el seu significat global.

BL2.2.1 Aplica les estratègies de planificació en el procés d’escriptura.

BL2.2.3 Escriu amb correcció ortogràfica i gramatical textos de diferents tipologies.

BL.2.2.5 Escriu textos narratius i descriptius fent servir un llenguatge no discriminatori.

BL2.3.1 Avalua els textos escrits propis identificant-ne els errors.

BL2.4.1 Sintetitza textos seleccionant la informació essencial

BL2.6.1 Realitza projectes de treball buscant i seleccionant informació digital

BL3.1.2 Identifica i analitza les categories gramaticals

BL3.3.1 Identifica els diversos procediments de creació del lèxic.

BL3.4.1 Reconeix les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i homonímia) i d’oposició (antonímia)

BL3.5.1 Identifica l’estructura de l’oració simple

BL3.5.2 Analitza morfològicament l’oració simple

BL3.6.1 Reconeix els elements de la comunicació

401

BL3.7.1 Reconeix les diverses llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya.

BL4.1.1 Realitza lectures d’obres literàries i aplica tècniques expressives

BL4.3.1. Exposa conclusions critiques sobre les lectures literàries

BL4.4.2 Identifica les característiques dels gèneres literaris

A: Aconseguit / PA: Parcialment aconseguit / NA: No aconseguit

Aconsegueix els indicadors d’èxit? A / PA / NA

Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat:

......................................................

402

2n ESO LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. INDICADORS D’ÈXIT

ALUMNE: GRUP:

Nivell


BL1.1.1 Participa activament i respectuosament en col·loquis i debats.

BL1.1.4 Participa en col·loquis i debats regulats utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

BL1.2.2/3 Participa en equips de treball de manera empàtica, fent ús del diàleg igualitari.

BL1.3.1 Interpreta textos orals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment instructius i expositius.

BL1.4.1 Produeix oralment textos de diferents tipologies.

BL1.4.4 Produeix textos de diferent tipologia utilitzant un lèxic adequat.

BL2.1.1 Interpreta textos escrits de tipologies diverses, especialment expositius i instructius i construeix el seu significat global.

BL2.2.2 Escriu, amb adequació, coherència, cohesió, pròpies del nivell educatiu, textos de tipologia diversa.

BL2.2.3/4 Escriu amb correcció ortogràfica, gramatical i lèxica textos de diferents tipologies, especialment instructius, expositius i argumentatius.

BL.2.2.5 Escriu textos instructius i expositius fent servir un llenguatge no discriminatori.


BL2.4.1/2 Sintetitza i elabora textos instructius i expositius seleccionant la informació essencial.

BL2.5.1/2 Realitza creativament projectes de caràcter expostiu o instructiu i cita les fons utilitzades.

BL2.6.1 Realitza projectes de treball fent ús de les TIC i contrasta la informació.

BL3.1.2 Identifica i analitza morfològicament les categories gramaticals.


BL3.4.1 Reconeix les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i homonímia) i d’oposició (antonímia).

BL3.4.2 Explica el canvi semàntic i identifica el tabú i el eufemisme.

403

BL3.4.2 Diferencia els usos connotatius i denotatius del llenguatge.

BL3.5.1 Identifica l’estructura de l’oració simple.

BL3.5.2 Analitza morfosintàcticament l’oració simple.

BL3.6.1 Reconeix els elements de la comunicación.

BL3.7.1/2 Reconeix les diverses llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Europa i els seus trets principals.

BL4.1.1 Realitza lectures d’obres literàries i aplica tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa conclusions critiques sobre les lectures literàries.

BL4.4.1 Analitza un corpus de textos literaris al voltant d’un topic comú.

BL4.4.2 Identifica les característiques dels gèneres literaris.

BL4.4.3 Realitza un comentari de forma i contingut de textos literaris.



Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat:

......................................................

404

3r ESO LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. INDICADORS D’ÈXIT

ALUMNE: GRUP:

Nivell


BL1.1.1 Participa en intercanvis comunicatius aportant arguments raonats per a defensar les opinions.


BL1.3.1 Interpreta textos orals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment expositius i argumentatius.

BL1.4.1/4 Produeix oralment textos de diferents tipologies utilitzant un lèxic adequat.

BL2.1.1/2 Interpreta textos escrits de tipologies diverses, especialment expositius i argumentatius, construeix el seu significat global i analitza els elements formals.

BL2.2.2/3 Escriu amb correcció ortogràfica i gramatical, adequació, coherència, cohesió, pròpies del nivell educatiu, textos de tipologia diversa, epecialment expositius i argumentatius.

BL2.2.4 Escriu amb correcció lèxica textos de diferents tipologies, especialment expositius i argumentatius.

BL.2.2.5 Escriu textos expositius i argumentatius fent servir un llenguatge no discriminatori.


BL2.5.1/2 Realitza creativament projectes de caràcter expostiu o argumentatiu contrastant la validesa de la informació i detallant les fonts d’informació.

BL2.6.1 Realitza projectes de treball col·lectius fent ús de les TIC i contrasta la informació.



BL3.4.1 Reconeix la hiperonímia i la hiponímia, els camps semàntics i els associatius.

BL3.4.2 Explica el canvi semàntic i identifica la metàfora i la metonímia.

BL3.5.1 Identifica l’estructura de l’oració simple.

BL3.5.2 Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica.

BL3.6.1 Reconeix els elements de la comunicación.

BL3.7.1/2 Explica els trets característics de les llengües d’Espanya i

405

d’Europa i explica els seus orígens històrics.


BL4.3.1. Exposa conclusions critiques sobre les lectures literàries.

BL4.4.1 Realitza lectures d’obres literàries al voltant d’un tòpic comú.

BL4.4.2 Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII.

BL4.4.3 Realitza un comentari de forma i contingut de textos literaris de l’Edat Mitjana al segle XVIII



Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat:

......................................................

406

4t ESO LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. INDICADORS D’ÈXIT

ALUMNE: GRUP:

Nivell


BL1.1.1/4 Participa en intercanvis comunicatius defensant la seua opinió amb fluïdesa i utilitzant un registre adequat.


BL1.3.1 Interpreta textos orals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment periodístics i publicitaris per construir-se una opinió crítica.

BL1.4.1/4 Produeix oralment textos de diferents tipologies, especialment periodístics i publicitaris amb riquesa lèxica amb el suport de les TIC.

BL2.1.1/2 Interpreta textos escrits de tipologies diverses, especialment peridístics informatius i d’opinió i als publicitaris, construeix el seu significat global i analitza els elements formals.

BL2.2.2/3 Escriu amb correcció ortogràfica i gramatical, adequació, coherència, cohesió, pròpies del nivell educatiu, textos de tipologia diversa, epecialment expositius i argumentatius.

BL2.2.4 Escriu amb correcció lèxica textos de diferents tipologies, especialment expositius i argumentatius.

BL.2.2.5 Escriu textos peridístics, publicitaris, professionals i administratius fent servir un llenguatge no discriminatori.

BL2.3.1/2 Avalua els textos escrits propis identificant-ne els errors.

BL2.5.1/2.6.1

Realitza projectes contrastant informació amb autonomia i sentit crític.

BL2.5.2. Cita la procedència de la informació utilitzada en una bibliografia o webgrafia.

BL2.5.4 Avalua amb autonomia el procés i el producte final.



BL3.4.1 Aplica l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua.

BL3.4.2 Identifica l’ús connotius i denotatiu de la llengua.

BL3.5.1 Identifica l’estructura i els nexes de les oracions juxtaposades, coordinades i subordinades substantives, adjectives i adverbials.

407

BL3.5.2 Analitza morfosintàcticament les oracions juxtaposades, coordinades i subordinades substantives, adjectives i adverbials.

BL3.6.1 Reconeix les propietats textuals en textos periodístics, laborals i administratius.

BL3.7.1/2 Explica el marc jurídic de les llengües cooficials de la Cominitat Valenciana i estableix els trets característics de la varietat estàndard.


BL4.3.1. Exposa conclusions critiques i raonades sobre les lectures literàries.

BL 4.4.1 Analitza textos literaris al voltant d’un topic comú.

BL4.4.2 Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari del segle XIX a l’actualitat.

BL4.4.3 Realitza un comentari de text literari del XIX a l’actualitat.



Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat:

......................................................

408

1r BATXILLERAT. LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. INDICADORS D’ÈXIT

ALUMNE: GRUP:

Nivell


BL1.1. Analitza els selements de la situación comunicativa, les propietats textuals i la información no verbal de textos orals expositius i argumentatius, sintetitza el contingut per escrit i reflexiona críticament.

BL1.2. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situación comunicativa sobre temes relacionats amb el currículum, fent servir les TIC.

BL2.1. Interpreta textos expositius i argumentatius especialitzats de l’àmbit acadèmic, periodístic i publicitari, aplicant-hi les estraègies de comprensió lectora, amb la finalitat de sintetitzar el contingut i interpretar-los críticament.

BL2.2. Escriu amb adequació, coherencia, cohesió i correcciió textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum.

BL2.4./7 Realitza projectes d’investigació acadèmica amb sentit crític i creativitat, sobre temes del currículum, per obtindre com a producte final un text escrit adequat, coherent, cohesionat, amb correcció i un lèxic precís i especialitzat, utilitzant les TIC seleccionant i contrastant la informació.

BL3.1 Analitza morfològicament, sintàcticament i semànticament les categories gramaticals.

BL3.2 Analitza morfosintàcticament oracions compostes i les classifica segons les modalitats oracionals i la naturalesa del predicat.

BL3.3. Analitza les propietats textuals mitjançant el comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius.

BL3.4 Explica l’origen i l’evolució de les diferents llengües d’Espanya i les varietats diatòpiques principals, analitzant-ne els trets característics.

BL3.5 Explica les varietats de la llengua, atenent els registres lingüístics i l’ús de l’estàndard i reconeix els col·loquialismes, les impresicions, els prejudicis i els estereotips lingüístics.

BL4.1 Analitza críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina, des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.

BL4.2 Interpreta i comenta textos literaris produïts des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.



Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat: ......................................................

409

2n BATXILLERAT. LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA. CONTINGUTS CURRICULARS

ALUMNE: GRUP:

A PA NA

1- ANÀLISI DEL DISCURS

Realitza comentaris de text lingüístics sobre discursos humanístics i

periodístics aplicant les tècniques del resum, tema, esquema

organitzatiu, valoració crítica i personal.

Analitza i caracteritza textos tenint en compte la seua coherència, cohesió (gramatical i lèxica) i adequació.

Produeix textos orals amb adequació, coherència, cohesió i

correcció.

2. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

2.1 Ortografia

Aplica les regles d’ortografia, accentuació i puntuació amb correcció.

2.2 Gramàtica

Identifica i produeix correctament els sons vocàlics i consonàntics

del sistema lingüístic.

Fa servir correctament els verbs de les tres conjugacions segons els

modes i els temps.

Identifica els mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius-, connectors i dixi)

2.3. Morfosintaxi

Identifica les funcions sintàctiques i el tipus d’oracions compostes.

2.3 Lèxic

Amplia el vocabulari

Coneix els principals fenòmens lèxico-semàntics: camp semàntic,

família lèxica, derivació, composició, parasíntesis, sinonímia,

antonímia, polisèmia, hiperonímia/hiponímia, homonímia, paronímia,

denotació/connotació,

2.4. Llengua en ús

Explica conseqüències sociolingüístiques del procés

d’estandarització d’una llengua.

Fa servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com ara: estandarització, codificació,

normativització.

Caracteritza el procés d’estandarització lingüística seguit entre

nosaltres (des dels primers precedents del s. XV fins l’actualitat).

3. LITERATURA

410

Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de

l’època (segle XX) , així com els autors més representatius, i les

característiques.

Analitza i comenta un corpus de textos literaris propis de l’època.

Aconseguix els objectius? A: Aconseguit / PA: Parcialment aconseguit / NA: No aconseguit

Albatera, ________de/d’_______________ de 20____

Signat: ......................................................

411

ANNEX III

MESURES EDUCATIVES COMPLEMENTÀRIES PER A SUPERAR ÀREES PENDENTS

L’alumnat que tinga l’àrea pendent de l’any anterior, l’aprovarà en el moment

que supere la primera i la segona avaluació de l’any que està cursant.

Si es donara el cas que l’alumne no aprova la primera i la segona avaluació,

haurà de realitzar una prova extraordinària durant els mesos d’abril o maig.

Si el professorat recomanara un material complementari per recuperar la

matèria, se li comunicaria en acabar la segona avaluació.

La data i lloc de la prova es faran públics al tauler de l'aula, al tauler de

Secretaria i a la pàgina web del centre. S’indicaran també els continguts dels

quals caldrà examinar-se.

La nota de l’assignatura pendent es posarà en l’última avaluació d'aquest curs

escolar.

412

ANNEX IV LLIBRES DE TEXT I MATERIAL DIDÀCTIC

Durant el curs, els alumnes empraran de base per a les sessions els

llibres Llengua i literatura, Sèrie comunica, Projecte Saber Fer de l’editorial

Voramar Santillana. Aquest material serà complementat amb fitxes, així com

documents sonors o audiovisuals que ajuden al compliment dels objectius i

l’assimilació de les competències. A més, per al curs de 1r de Batxillerat

s’utilitzarà el material del llibre De dalt a baix C1 de l’editorial Bromera.

Els alumnes que recullen unes necessitats específiques tindran, a més a

més, material de suport, donat en fotocòpies extretes a partir de diferents fonts

i, per als ACIS, sobretot a partir del llibre Pont. Quadern de llengua de l’editorial

Nadal.

Altres materials:

Alumnat nouvingut:

- Benvinguts bàsic. Ed. Bromera.

- Benvinguts 1 i 2. Ed. Bromera.

Alumnat en general:

- Diccionari Valencià. Bromera

- La flexió verbal, Enric Valor. Tres i Quatre.

413

ANNEX V ACTIVITATS EXTRAEXCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

Les activitats extraescolars pretenen que l’alumnat, provinent d’una zona

castellanoparlant, s’immergisca en un context cultural valencianoparlant.

Per als alumes de primer i segon d’ESO s’organitza al mes de

desembre una excursió a Alcoi per gaudir de la representació nadalenca del

betlem del Tirisiti. Al mes de maig, estos alumnes assistiran a la representació

de l’obra teatral Joan, el Cendrós com a activitat complementària a la lectura

del trimestre.

Pel que fa als alumnes de tercer i quart d’ESO s’organitza al mes de

març una visita a les coves del moro de Bocairent, amb l’objectiu de descobrir

el passat històric de la nostra terra, amb una posterior visitada guiada per la

localitat.

Finalment, al mes d’abril els alumnes de Batxillerat realiztaran una

caminada per la Font Roja d’Alcoi, per a retrobar-nos amb el contacte amb la

natura i fomentar la conscienciació i el respecte, així com una passejada per la

ciutat, per a gaudir-ne de l’arquitectura modernista.

A més a més, es realitzaran activitats complementàries en els dies

festius de centre, així com durant el mateix curs escolar, intercalades amb les

sessions ordinàries. Aquests són:

- Realització d’un taller de jocs populars.

- Realització d’un taller de menjars valencians tradicionals.

- La celebració del dia 9 d’octubre o del Dia de la Dona (amb exposicions de

murals sobre escriptores en la nostra llengua)

- Celebració del dia del llibre coincident amb la festivitat de Sant Jordi.

Elaboració de murals amb eslògans sobre la importància de la lectura,

explicació i visualització de la llegenda de Sant Jordi.

- Participació en el premi Sambori.

- Participació en la ràdio de l’institut amb cròniques, entrevistes, etc.

- Xerrada d'un representant de la Universitat de València sobre la importància

d'estudiar en valencià a les Universitats de la Comunitat Valenciana, adreçada

als alumnes de primer i segon de Batxillerat.

414

ANNEX VI

FULL DE SIGNATURES AMB ELS MEMBRES DEL DEPARTAMENT

María José Aguado Vallejo Isabel Espinosa Navarro

María Asunción Fuentes Bañuls María Galvañ Vicente

Clara García Martínez Mª Dolores Valera Mico

programaciÓ didÀctica valenciÀ, llengua i literatura...

Documents