programació didàctica d’aula de geografia de 2n de batxillerat 2. objectius curriculars de...

Programació didàctica d’aula deGeografia de 2n de batxillerat

Programació didàctica d'aula de Geografia de 2n de batxillerat 1

PROGRAMACIÓ CURRICULAR D’AULA DE GEOGRAFIA BATXILLERAT

INTRODUCCIÓ

Justificació de la programació

OBJECTIUS DELS DOCUMENTS CURRICULARS

LA PDA I L’ÈXIT EDUCATIU

ELS EIXOS DE REFERÈNCIA DE LA PDA

Contextualització de la programació

EL CONTEXT DEL CENTRE

EL CONTEXT CURRICULAR

1. Claus de l’àrea de Geografia

2. Objectius curriculars de batxillerat i la relació que tenen amb l’àrea de Geografia

3. Les competències educatives

4. Contribució de l’àrea de Geografia a l’adquisició de les competències

5. Perfil competencial de l’àrea de Geografia

6. Metodologia general de l’àrea

7. Els elements transversals:

La comprensió lectora.

L’expressió oral i escrita.

La comunicació audiovisual.

El tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’esperit emprenedor.

L’educació cívica i constitucional.

o L’atenció a les persones amb discapacitat.

o La igualtat efectiva entre homes i dones.

o La prevenció de la violència de gènere.

o Els valors inherents al principi d’igualtat i no-discriminació.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes.

o L’educació en valors universals.

Els valors personals i la presa de posició personal.

o El desenvolupament sostenible i el medi ambient.

o Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual.

o Prevenció del risc derivat de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

o La protecció davant d’emergències i de catàstrofes.

o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada

L’educació viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

Programació didàctica d'aula de Geografia de 2n de batxillerat

INTRODUCCIÓ

Justificació de la programació

L’elaboració de la programació didàctica d’aula comporta un procés de reflexió global sobre la realitat educativa isocial de l’escola. Per aquesta raó s’elaborarà responent a una sèrie de qüestions que aniran enfocant el seucontingut i ajustant-lo al context en què el centre escolar duu a terme la seua tasca.

OBJECTIUS DELS DOCUMENTS CURRICULARS

Els documents curriculars persegueixen l’èxit educatiu que consisteix a educar individus creatius, ben adaptats icapacitats per a respondre a les exigències de la societat en què s’integren.

La programació didàctica d’aula és el nivell de concreció curricular que haurà de marcar les pautes per a garantirl’èxit educatiu.

LA PDA I L’ ÈXIT EDUCATIU

Tots els documents curriculars, incloent-hi la PDA, han de prendre com a punt de partida aspectes propis del’escola i altres que transcendeixen aquesta realitat: el context socioeconòmic, la presència d’avaluacionsexternes, el canvi en els continguts, els enfocaments curriculars i la metodologia, i la necessitat d’oferir alsalumnes una formació que els capacite per a integrar-se adequadament en la societat i que els permetadesenvolupar les competències necessàries per a dur a terme el seu paper en l’entorn.

ELS EIXOS DE REFERÈNCIA DE LA PDA

Les dues idees essencials que han de reflectir-se clarament en els documents curriculars han de ser les següents:

La realitat canviant en què l’escola es troba immersa, quant a continguts, exigències, mètodes i recursoseducatius, i la relació directa d’aquests aspectes amb un canvi qualitatiu i quantitatiu en els processosd’avaluació.

La concepció que els elements curriculars han d’entendre’s i desenvolupar-se amb claus socials,econòmiques, polítiques i històriques.

L’elaboració de la PDA es basa en l’adequació dels processos educatius a la realitat social, intentant, en lamesura que siga possible, fer una projecció cap al futur de l’evolució que tots dos experimentaran i de la maneramés adequada d’ajustar els resultats de l’escola a la societat.

Com a conseqüència, la programació didàctica s’ha de desenvolupar atenent els paràmetres següents:

La garantia de coherència pedagògica i coordinació de tots els agents implicats en el procés educatiu.

La responsabilitat compartida de tot l’equip educatiu; ja que, tenint com a referents de la programació lescompetències bàsiques, l’adquisició d’aquestes anirà lligada a la transferència d’aprenentatges entreunes àrees i unes altres.

La vinculació adequada entre els objectius de l’etapa i les competències, que ofereix el marc per altractament de cada un dels elements del currículum per a cada curs.

La reflexió sobre la contribució que cada àrea o matèria fa a les diferents competències bàsiques.

La relació entre els elements curriculars i les competències.

La previsió dels resultats que proporcionarà el procés.

Les estratègies d’avaluació i revisió dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

La flexibilitat que permetrà detectar dificultats en el procés i dissenyar les estratègies per a superar aquestes dificultats.


Contextualització de la programació

EL CONTEXT DEL CENTRE

Hi ha dos aspectes essencials que s’han de tenir en compte en estudiar el context d’un centre educatiu:

1. Les grans finalitats educatives que el centre vol aconseguir i que orienten les seues tasques.

2. L’entorn en què el centre desenvolupa la seua activitat.

Un exemple de finalitats educatives del centre pot ser el que segueix:

Posar a la disposició dels alumnes una formació de qualitat amb la qual puguen desenvolupar tots elsseus potencials acadèmics i personals.

Oferir als alumnes contextos significatius d’aprenentatge que els permeten conéixer i actuar positivamenten el seu entorn.

Garantir la formació integral dels alumnes mitjançant l’adquisició i el desenvolupament de valors socials icívics, que promoguen la construcció d’un món millor.

Un model d’anàlisi de l’entorn en què es desenvolupa la PDA es resumeix en les taules següents:

Dades del centre

LOCALITZACIÓ

Població en què es troba

Àmbit rural o urbà

Característiques de la població

TIPUS DE CENTRE

Públic

Concertat

Privat

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

Etapes que imparteix

Nombre d’alumnes

Nombre d’unitats en les diferents etapes

Entorn social i econòmic

Antiguitat i història

Ideari

Altres dades ressenyables

Dades de l’equip pedagògic de l’etapa

NOM CURSOS QUE IMPARTEIX ALTRES TASQUES QUE DESENVOLUPA AL CENTRE


Dades dels alumnes

GRUPS NOMBRE D’ALUMNES

ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

ALTRES DADES D’INTERÉS

EL CONTEXT CURRICULAR

Està format per la concreció dels elements curriculars i per la relació que tenen aquests elements entre si en elcontext de l’etapa i de l’àrea curricular.

L’anàlisi i la concreció dels elements que permeten dibuixar el context curricular estan formades pels puntssegüents.

1. Claus de l'àrea de Geografia

«La geografia com a ciència és el referent disciplinari d'aquesta assignatura i té un potencial formatiu enorme,com ho demostra la seua llarga tradició curricular en els ensenyaments bàsics. La Geografia és una disciplinacientífica que tradicionalment s'ha definit per l'estudi de la diferenciació de l'espai terrestre, i de la interrelacióentre el medi natural i la societat a l'hora de configurar els espais geogràfics. Aquests espais es conceben com aespais complexos i globals, en els quals s'inclouen l'espai físic, resultat de la dinàmica que componen elselements de l'ecosistema natural, i l'espai social, resultat de diferents processos i actuacions humanes sobre elmedi, que és modificat i configurat d'acord amb els interessos de grups socials diversos. La geografia, doncs, secentra en l'estudi de la localització, distribució espacial i interrelació dels diferents elements que caracteritzen elsllocs i els espais geogràfics des de la combinació de diverses escales de magnitud, de les societats que elshabiten i la seua diversitat cultural, de l'ús que fan dels recursos del medi natural i de l'organització del territori.

Per a afrontar aquestes dificultats, la geografia com a coneixement escolar, contribueix decisivament a lacomprensió i explicació dels problemes socials i mediambientals que preocupen a la societat. La Geografiaaporta, doncs, els mitjans intel·lectuals per a tractar aquests problemes que es defineixen per la seua globalitat iafavoreix el desenvolupament d'un esperit crític i el canvi en les actituds pel que fa al medi ambient. D'aquestamanera, contribueix a la participació ciutadana en la gestió de l'espai geogràfic de forma responsable i sostenible.Per això, aprendre a pensar geogràficament aquests problemes és un component important de la formació delsciutadans en la nostra societat actual.

La geografia com a objecte de coneixement aporta un rigor explicatiu a la interpretació i comprensió de l'espaigeogràfic, en aquest cas, espanyol, i a les transformacions que se succeeixen en ell com a conseqüència de lainterrelació del medi natural i de les actuacions humanes, no solament des d'una dimensió espacial, sinó tambétemporal: la realitat és dinàmica i evoluciona en el temps.»

BLOCS DE CONTINGUT DE SEGON CURS DE BATXILLERAT

Bloc 1. Continguts comuns al coneixement geogràfic.

Bloc 2. Espanya i la seua singularitat geográfica.

Bloc 3. La diversitat del medi físic.

Bloc 4. Activitats econòmiques i espais geogràfics.

Bloc 5. La població, el sistema urbà i els desequilibris territorials.

Bloc 6. Espanya a Europa i en el món.


2. Objectius curriculars de Geografia en batxillerat

Totes les àrees es relacionen amb la major part dels objectius curriculars. No obstant això, hi ha dos tipus derelacions:

Una relació disciplinària, quan l'àrea respon a l'àmbit concret a què es refereix l’objectiu. Una relació de transversalitat, quan l’objectiu es refereix a àmbits que han d'impregnar tots els elements

del currículum.

La taula següent resumeix aquestes relacions entre els objectius curriculars i l’àrea de Valencià: Llengua iLiteratura.

OBJECTIUS CURRICULARS RELACIÓ AMB GEOGRAFIA

Disciplinària Transversal

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectivaglobal, i adquirir una consciència cívica responsable, inspiradapels valors de la Constitució espanyola i també pels dretshumans, que fomente la corresponsabilitat en la construcciód’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permetaactuar de forma responsable i autònoma i desenvoluparl’esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictespersonals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entrehomes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats iles discriminacions existents, i en particular la violència contrala dona i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de lespersones per qualsevol condició o circumstància personal osocial, amb una atenció especial a les persones ambdiscapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com acondicions necessàries per a l’aprofitament eficaç del’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, les duesllengües oficials de la Comunitat Valenciana.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengüesestrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de lainformació i la comunicació.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del móncontemporani, els seus antecedents històrics i els factorsprincipals de la seua evolució. Participar de forma solidària enel desenvolupament i la millora de l’entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentalsi dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.


OBJECTIUS CURRICULARS RELACIÓ AMB GEOGRAFIA

Disciplinària Transversal

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals dela investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar deforma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en elcanvi de les condicions de vida, i també refermar la sensibilitat iel respecte envers el medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat,flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix isentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, i també elcriteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir eldesenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

3. Les competències educatives

«Seguint la Recomanació 2006/962/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobreles competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest reial decret es basa en la potenciació del’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una renovació en lapràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. S’hi proposen nous enfocaments en l’aprenentatge il’avaluació, que han de suposar un canvi important en les tasques que han de resoldre els alumnes, iplantejaments metodològics innovadors. La competència és una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements,motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzenconjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Es considera, doncs, com a coneixement en la pràctica unconeixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es podendesenvolupar tant en el context educatiu formal, per mitjà del currículum, com en els contextos educatius noformals i informals».

«S’hi adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que “lescompetències clau són aquelles que totes les persones necessiten per a la seua realització i desenvolupamentpersonal, i també per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació”. S’hi distingeixen set competències clauessencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen elsconeixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cada una».

Les competències clau del currículum són les següents:

Comunicació lingüística (CL).

Competència matemàtica, científica i tecnològica (CMCT).

Competència digital (CD).

Aprendre a aprendre (AA).

Competència social i cívica (SC).

Iniciativa i actitud emprenedora (IE).

Consciència i expressió cultural (CEC).

Alguns dels trets característics de les competències són els següents:

Són aprenentatges que es consideren imprescindibles.


Constitueixen un saber, un saber fer i un saber ser. Es tracta de tots aquells recursos que el subjecte éscapaç de mobilitzar de forma conjunta i integrada per resoldre amb eficàcia una situació en un context donat.

Són sabers multifuncionals i transferibles, perquè l’adquisició d’una competència implica el desenvolupamentd’esquemes cognitius i d’acció que es poden aplicar en diversos contextos, segons les necessitats.

Són avaluables, atés que es tradueixen en accions i tasques observables.

Requereixen un aprenentatge situat, vinculat a un determinat context i a unes determinades tasques

4. Contribució de l’àrea de Geografia a l’adquisició de les competències

El treball en Geografia es relaciona tant amb les competències socials i cíviques com amb la competènciamatemática, científica i tecnològica. En el primer cas, aporta una sèrie de coneixements, estructures depensament, habilitats i actituds necessaris per a interpretar fenòmens en contextos cada vegada més complexos,participar en la presa de decisions informada i resoldre els conflictes de forma creativa des del diàleg, el respectemutu i les conviccions democràtiques; en el segon cas, la representació del paisatge, la població i les seuesvariacions i els estudis vinculats amb l’àmbit sociològic aporten a l’àrea una gran càrrega científica.

Competència social i cívica. En aquesta competència estan integrats els coneixements fonamentals de l’àrea, itambé un gran nombre d’habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-seen determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

La Geografia ajuda a definir problemes, a seleccionar, organitzar i relacionar informació, a elaborar coneixementsi a plantejar noves preguntes. Per tant, els estudiants desenvolupen la seua capacitat de comprendre laimportància de l’acció social i de les conseqüències mediambientals en el marc d’unes actituds i uns valors quepotencien la sensibilitat cap al valor dels paisatges, l’ús responsable dels recursos ambientals i la conservació delmedi per a aconseguir un desenvolupament sostenible i just, i també la solidaritat davant de problemesrelacionats amb un sistema territorial cada dia més interdependent i global.

Consciència i expressió cultural. Des d’un enfocament cultural, l’àrea ofereix un context carregat de contingut ipermet reconéixer i valorar els aspectes culturals en els seus escenaris.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. La contribució important de l’àrea a l’adquisició d’aquestacompetència és la possibilitat de representar els elements que configuren l’espai geogràfic i les seuesinterrelacions a través de plànols i mapes, que faciliten el raonament sobre els fenòmens geogràfics i la seuaproblemàtica des de l’àmbit local fins al global.

Els aspectes propis de la competència matemàtica que es relacionen directament amb els aprenentatgesd’aquesta àrea són els següents:

El coneixement sobre el canvi i les relacions que s’estableixen entre los fets i els fenòmens suposacomprendre els tipus fonamentals de canvi i quan tenen lloc, amb l’objectiu d’utilitzar models matemàticsadequats per a descriure’l i predir-lo.

L’anàlisi d’aspectes quantitatius i qualitatius de la realitat.

La solució de problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

La interacció amb el món físic, tant pel que fa a aspectes naturals com en els generats por l’acció humana.

La comprensió d’esdeveniments.

La predicció de conseqüències d’una determinada actuació.

La valoració i l’interés per la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i dela resta dels éssers vius.


En l’àmbit de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, s’estableix una relació claramentinstrumental, ja que l’àrea precisa d’eines tecnològiques per a donar suport a l’estudi i l’anàlisi de fenòmens icanvis en els diferents plantejaments.

Competència per a aprendre a aprendre, vinculada, sobretot, amb el Bloc 1. Continguts comuns al coneixementgeogràfic en què es recullen procediments i estratègies de treball, d’anàlisi de fenòmens, representaciód’informació, etc. Les habilitats pròpies d’aquesta competència estan relacionades amb les capacitats per aaprendre de forma cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Plantejatambé situacions d’aprenentatge en què els alumnes puguen reflexionar sobre la naturalesa del coneixementgeogràfic, sobre el caràcter provisional sotmés al debat constant.

Competència en comunicació lingüística. La naturalesa dels aprenentatges d’aquesta matèria està vinculada aldesenvolupament de la competència en comunicació lingüística, atés que subratlla la necessitat de comprendretextos orals i escrits, continus i discontinus (mapes, taules, gràfiques, infografies) presentats en diferents formats icodis. També requereix l’expressió oral i escrita a través de diversos tipus de textos lligades a la comunicaciód’idees i conclusions. En el procés d’aprenentatge en general i en aquesta àrea en particular, la competèncialingüística té un gran protagonisme perquè és el vehicle a través del qual tenen lloc els processos següents:

Comunicació.

Representació, interpretació i comprensió de la realitat.

Construcció i comunicació del coneixement.

Organització i autorregulació del pensament, de les emocions i de la conducta.

Competència digital. Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació proporcionen un accés ràpid i senzilla la informació i ofereixen, a més, eines atractives, motivadores i facilitadora dels aprenentatges. Les habilitatssobre les quals incideix especialment aquesta àrea són la cerca, obtenció, processament i comunicació de lainformació i sobre la capacitat de transformació d’aquesta informació en coneixement. Cal esmentar en particularl’ús de recursos basats en Sistemes d’Informació Geogràfics.

Iniciativa i actitud emprenedora. Aquesta competència implica la capacitat de transformar les idees en actes.Això significa adquirir consciència de la situació en què s’intervé o que es resol i saber elegir, planificar i gestionarels coneixements, les destreses o les habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb l’objectiu d’assolirl’objectiu previst. La metodologia de treball pròpia de les Ciències Socials proporciona elements per aldesenvolupament d’aquesta competència relacionats amb les habilitats següents:

Autonomia en la presa de decisions i planificació d’actuacions i en la resolució de problemes de temàticasocial.

Sentit crític i creatiu davant de qüestions socials.

Sentit de la responsabilitat individual i col·lectiva.

Creativitat i innovació per a buscar solucions i respostes a diverses qüestions amb una perspectiva àmplia ioberta.

Capacitat d’anàlisi, de planificació i d’organització en els projectes que es plantegen.


6. Perfil competencial de l’àrea de Geografia

Anomenem perfil competencial de l’àrea la relació que s’estableix entre els blocs de contingut i els criteris d’eavaluació d’una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia. Curs 2n

CRITERIS D’AVALUACIÓ CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació per a explicar els fets i els processos geogràfics que configuren el territori espanyol, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar de forma autònoma un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari idel treball individual i grupal.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació sobre fets i processos geogràfics al territori espanyol, d’acord amb uns objectius previs, apartir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través dediversos mitjans (biblioteques, Internet, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de cerca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si aquestes fonts són adequades, fiables, suficients i si téalgun biaix per la procedència i el context de creació.

BL1.3. Interpretar les dades, les evidències i la informació per mitjà de la representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes temàtics, informes o síntesis de conclusions, usar destreses cartogràfiques, situar elsfets fonamentals en una perspectiva geogràfica que combine diverses escales i reconéixer la importància d’aquesta perspectiva per donar sentit als processos geogràfics


Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia. Curs 2n (continuació)


BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els resultats mitjançant textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivel educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots elsmembres participen i assolisquen les metes comunes, influir positivament en els altres generantimplicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies i de les seues conseqüències.


Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia. Curs 2n (continuació)


BL1.8 Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculatsamb els coneixements geogràfics corresponents al batxillerat i analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per al desenvolupament i comparar-les amb les pròpies aptituds iinteressos per generar alternativesdavant de la presa de decisions vocacional.


Bloc 2. Espanya i la seua singularitat geogràfica. Curs 2n


BL2.1. Analitzar els elements naturals, socials i territorials d’Espanya que li confereixen unitati argumentar la seua singularitat geogràfica com un espai de contrastos.

BL2.2. Explicar l’organització territorial espanyola com a resultant d’un procés històric de canvis i continuïtats, no acabat, mitjançant la comparació de mapeshistòrics i actuals, i analitzar les actuacions i els interessos dels diferents agents socials i polítics, per a comprendre la creació de sentiments de pertinença a un territori concret.


Bloc 3. La diversitat del medi físic. Curs 2n


BL3.1. Analitzar la distribució espacial i les característiques dels espais naturals a Espanya i exemplificar la influència de les condicions naturals sobre les accions humanes relatives a les xarxes de transport, la producció d’energia o a les activitats econòmiques fent servir diverses fonts.

BL3.2. Comparar espais geogràficsespanyols de diferent magnitud resultants de la interrelació entre elmedi i els grups socials i constatar la diversitat manifesta en la seua varietat paisatgística amb l’ajuda de l’observació d’imatges, la interpretació de mapes temàtics i l’organització de la informació amb diferents tipus de gràfics.

BL3.3. Avaluar els riscos i els problemes que planteja el medi físic a Espanya mitjançant l’examen de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació i proposar mesures per a evitar les actuacions humanes que contribueixen a agreujar aquests efectes.

BL3.4. Analitzar críticament les actuacions humanes que ocasionen el deteriorament del medi natural a partir de l’anàlisi d’exemples concrets i fer propostesque afavorisquen la gestió racional i l’aprofitament sostenible dels recursos per a valorar la importància de conservar i protegir el patrimoni natural.


Bloc 4. Activitats econòmiques i espais geogràfics. 2n Batxillerat


BL4.1. Explicar la localització de les activitats econòmiques a Espanya en àmbits de diferent magnitud fent referència a factors ambientals i socials i elaborar un mapa temàtic d’aquesta localització a partir de dades estadístiques.

BL4.2. Analitzar la dinàmica i el funcionament d’espais geogràfics espanyols de diferent ordre de magnitud i de les interconnexions, iexemplificar-les tenint com a referència l’intercanvi de productesi béns (xarxes de transport i infraestructures energètiques) i d’informació, el desplaçament de població i la presa de decisions polítiques i econòmiques.

BL4.3. Explicar la formació i transformació dels espais econòmics fent referència als seus elements característics a partir de l’observació d’imatges de paisatges i dades estadístiques i argumentar la importància de la dimensió temporal per a comprendre la seua configuració actual.

BL4.4. Definir problemes socials i medioambientals relacionats amb el sistema actual i model de desenvolupament econòmic, i debatre propostes de millora a partir d’exemples publicats en els mitjans de comunicació.


Bloc 5. La població, el sistema urbà i els desequilibris territorials. Curs 2n


BL5.1. Descriure la distribució de lapoblació i de les principals aglomeracions urbanes a Espanya mitjançant la interpretació de mapes temàtics, de dades estadístiques i d’imatges aèries, i relacionar-la amb diversos factors naturals i econòmics i les dinàmiques demogràfiques.

BL5.2. Relacionar els factors que expliquen el model de creixement de la població amb l’estructura demogràfica d’Espanya i d’algunescomunitats autònomes, i explicar alguns problemes demogràfics quees deriven d’aquesta interrelació mitjançant l’anàlisi de diferents gràfiques, dades estadístiques procedents de les fonts demogràfiques i els mapes.

BL5.3. Analitzar la importància de les ciutats en l’organització del territori espanyol en diferents escales derivada de les funcions que desenvolupen i reconéixer aquestes funcions mitjançant l’examen d’imatges de paisatges urbans, cartografia digital i plànols sobre usos del sòl.

BL5.4. Analitzar alguns problemes relacionats amb el procés d’expansió urbana a partir d’informació publicada pels mitjansde comunicació i estimar el grau d’idoneïtat de les polítiques urbanístiques aplicades per a resoldre aquests problemes.

BL5.5. Establir la naturalesa, les causes i les conseqüències dels desequilibris territorials a Espanya en diferents escales fent referènciaals processos demogràfic i socioeconòmics, i debatre sobre algunes mesures de cohesió territorial i els seus resultats basant-se en dades obtingudes d’informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.


Bloc 6. Espanya en Europa i al món. Curs 2n


BL6.1. Comprovar com afecta la pertinença d’Espanya a la Unió Europea i a altres espais geopolítics més amplis examinant aspectes relatius a l’intercanvi de productes, béns, serveis i informació, al desplaçament de les persones, i delimitar els problemes i els desafiaments resultants dels conflictes d’interessos dels estats membres i com s’afronten des de la presa de decisions polítiques.


7. Metodologia general de l’àrea

L’enfocament metodològic ha de contribuir perquè els alumnes mobilitzen els seus recursos per a afrontarsituacions problemàtiques relatives a diversos contextos. Per a fer-ho és necessari triar diferents models didàcticsque proposen ambients motivadors adequats als aprenentatges pretesos. Les seqüències didàctiques implícitesen aquests models han d’encaminar-se a la realització de pràctiques socials que donen sentit a aquestsaprenentatges i comprometen l’alumnat.

Els objectius que els alumnes han d’assolir per mitjà del treball en l’àrea de Geografia i les estratègiesmetodològiques generals que orientaran aquest treball es resumeixen en la taula següent:

OBJECTIUS ESTRATÈGIESMETODOLÒGIQUES GENERALS

Desenvolupar en els estudiants la comprensió de la importància de l’acció social i de les conseqüències mediambientals.

Planificació d’activitats i projectes queincidisquen en el plantejament i resolució de problemes, elaboració i verificació d’hipòtesis, obtenció i processament de la informació procedent de diverses fonts, anàlisi dels factors i la construcció d’explicacions geogràfiques coherents.

Aprofundiment en tècniques de treballcom a anàlisis de documents escrits, elaboració, lectura i interpretació de mapes de diferent tipus, de dades estadístiques, gràfiques i imatges.

Planificació de tasques en què els estudiants hagen d’interactuar amb elmedi i amb els que l’envolten, explicari mostrar coneixement sobre els problemes mediambientals que preocupen la societat i manifestar el seu esperit crític i la valoració del canvi necessari d’actitud respecte al medi ambient.

Motivació, participació per a aprofitar diversos contextos socials que permeten integrar aprenentatges no formals i la col·laboració amb la comunitat educativa, per a facilitar el treball cooperatiu i l’atenció a la diversitat.

Despertar en ells actituds i valors que potencien la sensibilitat cap al valor dels paisatges, l’ús responsable dels recursos ambientals ila conservació del medi per a aconseguir un desenvolupament sostenible i just.

Avançar en actituds solidàries davant de problemes relacionats amb un sistema territorial cada dia més interdependent i global.

Refermar en els alumnes la capacitat de representar els elements que configuren l’espai geogràfic i les interrelacions a través de plànols i mapes.

Avançar en el raonament sobre els fenòmens geogràfics i la seua problemàtica des de l’àmbit local fins al global.

Dotar els estudiants d’un rigor explicatiu que els ajude a portar a terme la interpretació i comprensió de l’espai geogràfic espanyol.

Contribuir a la millor comprensió de les transformacions que s’esdevenen com a conseqüència de la interrelació del medi natural i de les actuacions humanes.

Reconéixer i valorar les dimensions espacials i temporals de la realitat dinàmica i en evolució constant.

Oferir paràmetres per a comparar diverses alternatives de solució a problemes comuns.

Contemplar l’evolució social com una successió de cruïlles on les decisions humanes són fonamentals i on els conflictes socials adquireixen sentit.

Fomentar el gust de l’alumnat per indagar, plantejar-se preguntes iintentar respondre-les usant de manera crítica una varietat de fonts per a seleccionar evidències i informació rellevant.

Conéixer el funcionament de la societat, dels canvis i les resistències que aquests poden generar, de les possibilitats de l’acció humana i de la seua capacitat d’elecció davant desafiaments vitals.

Contribuir a la construcció de valors com el de la llibertat personal,la solidaritat, el respecte o la justícia.

Valorar el diàleg igualitari i el respecte de les diferències entre grups des del referent dels drets humans.


8. Els elements transversals

Els continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatius i les àrees curriculars iimpregnen el procés educatiu, ja que aborden sabers que tenen presència en tots els àmbits de l’aprenentatge.

Els continguts transversals del currículum són els següents:

La comprensió lectora.

L’expressió oral i escrita.

La comunicació audiovisual.

El tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una educació de qualitat i

garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en igualtat d’oportunitats amb la resta dels alumnes.

o La igualtat efectiva entre homes i dones.

o La prevenció de la violència de gènere.

o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per qualsevol

condició o circumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i

social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau, democràcia, respecte

als drets humans i rebuig a la violència.



o El risc derivat de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.


o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

o L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de

trànsit.

Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar els alumnes perquè configuren la seua postura personal i ètica en relació amb:



o El risc derivat de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.



o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és necessari sistematitzar elsprocessos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigor per a facilitar l’anàlisi dels resultatsdel procés i la presa de decisions que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un modelsenzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS

A partir de les decisions que s’hi adopten, l’equip pedagògic haurà de revisar les programacions didàctiques per areajustar-les a la realitat dels alumnes.

Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recursos que ofereix el centre,la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flueix la informació entre els diferents grups. La taulasegüent resumeix alguns d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER ALA REFLEXIÓ

ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS

Organització i gestió dels espais, del temps i dels recursos.

Coordinació entre diferents òrgans i persones del centre.

Fluxos d’informació amb l’alumnat i les famílies.

Adequació de les PDA a la gestió del procés educatiu.


UNITAT 1. El relleu

OBJECTIUS CURRICULARS

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir unaconsciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitucióespanyola així com en els drets humans, que fomente la coresponsabilitat enla construcció d'una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de formaresponsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure iresoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàriesper a l’aprofitament eficaç de l'aprenentatge, i com a mitjà dedesenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, el castellà i el valencià.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i lacomunicació.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar leshabilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i delsmètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de laciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermarla sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

.

PUNT DE PARTIDA DE LA UNITAT

Enfocament de la unitat. Els alumnes identificaran les característiques bàsi-ques del relleu espanyol i descriuran la història geològica de la Península i elsarxipèlags. Podran explicar i diferenciar els dominis litològics i les formes demodelatge, i, finalment, descriure els trets del relleu peninsular, insular i litoral,i analitzar les seues unitats a partir dels perfils topogràfics. La unitat està ori -entada a proporcionar tècniques, terminologia i estratègies pròpies de la cièn-cia geogràfica que es desenvoluparan al llarg del curs de forma progressiva.Per a acabar, hauran de fer un treball pràctic sobre el mapa topogràfic nacio-nal i elaborar un perfil topogràfic.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes han treballat sobre mapes, plà-nols i gràfics en cursos anteriors, i han adquirit certa terminologia i estratègiesespecífiques de l'àrea.

Previsió de dificultats. La unitat proporciona continguts bàsics per a la cons-trucció del coneixement geogràfic i ofereix una gran quantitat de terminologiaespecífica que els alumnes han d'assimilar. Per a fer-ho, és imprescindibleque l'alumne desenvolupe estratègies d'organització de la informació i que elprofessor motive l'elaboració de mapes conceptuals, sociogrames, llistes de vocabulari i altres recursos quedonen suport a l'aprenentatge del lèxic.


Suggeriment de temporització: tercera setmana de setembre

CONTINGUTSCRITERIS D'AVALUACIÓ CURRICULARSCONTINGUTS CURRICULARS DE 2n DE

BATXILLERATCONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L'ESTUDI DE L'ESPAI GEOGRÀFIC

Concepte de geografia.

Característiques de l'espai geogràfic.

Les tècniques cartogràfiques: plànols i mapes,els components i les anàlisis d’aquests.

La representació gràfica de l'espai geogràfic adiferents escales.

Obtenció i interpretació de la informació cartogràfica.

La geomorfologia: definició del concepte de relleu, origen i evolució: la teoria tectònica de plaques i els factors interns, externs i litològics del relleu. El concepte del temps geològic.

Descripció, observació i interpretació d'estructures fallades, plegades i mixtes.

Identificació i descripció de formes de modelatge en fotografies de paisatges.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i el mapa topogràfic nacional (MTN). Les corbes de nivell ila corba mestra.

Realització, interpretació i exposició d'un perfil topogràfic mitjançant l’ús del full 80 del MTN a escala 1:50.000.

Incorporació d'un mapa topogràfic en Google Earth.

Adquisició i aplicació progressiva d'estratègies, eines i terminologia específiques de la ciència geogràfica.

Ús i maneig eficaç, responsable i segur de les noves tecnologies relacionades amb la ciència geogràfica.

B1-1. Reconéixer la peculiaritat del coneixement geogràfic utilitzant les seues eines d’anàlisi i els seus procediments.

B1-2. Identificar l'espai geogràfic com a tal en les seues diverses ocupacions, entenent-lo com a centre de relacions humanes i socials.

B1-3. Distingir i analitzar els diversos tipus de plànols i mapes amb diferents escales, identificant-los com a eines de representació de l'espai geogràfic.

B1-4. Analitzar i comentar el mapa topogràfic nacional E: 1/50.000.

B1-6. Buscar, seleccionar i elaborar informació de contingut geogràfic obtinguda de fonts diverses i presentar-la de forma adequada.


CONTINGUTSCRITERIS D'AVALUACIÓ CURRICULARSCONTINGUTS CURRICULARS DE 2n DE

BATXILLERATCONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L'ESTUDI DE L'ESPAI GEOGRÀFIC (CONTINUACIÓ)



Les tècniques cartogràfiques: plànols i mapes,els components i les anàlisis d’aquests.



Localització, selecció, organització i exposició d'informació a partir de textos, imatges, mapes, plànols i gràfics.

Elaboració de resums, síntesis, mapes conceptuals i esquemes.

Actituds d'autonomia en la planificació i execució d'accions i tasques, i actituds de cooperació, empatia i respecte en situacions d'interacció social.

Valoració de les aportacions de l'estudi geogràfic al desenvolupament humà, econòmic, polític, social, tecnològic i mediambiental.



B1-3. Distingir i analitzar els diversos tipus de plànols i mapes amb diferents escales, identificant-los com a eines de representació de l'espai geogràfic.




CONTINGUTS

CRITERIS D'AVALUACIÓ CURRICULARSCONTINGUTS CURRICULARS DE 2n DEBATXILLERAT

CONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL, LA SEUA DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA

Espanya i la seua singularitat geogràfica: unitat i diversitat.

El relleu espanyol, la seua diversitat geomorfològica.

Localització dels principals accidents geogràfics.

L'evolució geològica del territori espanyol forma las diferents morfoestructures.

Identificació de les unitats del relleu espanyol peninsular i insular i trets de cada una.

Litologia peninsular i insular i formes de modelatge.

Tall topogràfic: realització i anàlisi.

Explicació i identificació de les característiques i els elements fonamentals que defineixen el relleu peninsular espanyol.

Descripció dels trets del relleu peninsular, insular i litoral, i anàlisi de les seues unitats a partir dels perfils topogràfics.

Definició de les unitats morfoestructurals de la geografia peninsular: sòcols, massissos antics, conques sedimentàries i serralades de plegament.

Identificació i descripció dels dominis litològics aEspanya (silici, calcari, argilenc i volcànic): les seues característiques i modelatge.

Interpretació i descripció de la història geològicade la Península i els arxipèlags a través de mapes que la il·lustren.

Identificació, classificació i descripció de les principals unitats de relleu en un perfil topogràficde la península Ibèrica.

Elaboració d'un estudi geomorfològic de les unitats de relleu d'una comunitat autònoma.

B2-1. Distingir les singularitats de l’espai geogràfic espanyol i establir els aspectes que li confereixen unitat i els elements que ocasionen diversitat.

B2-2. Descriure els trets del relleu espanyol, situant i analitzant les seues unitats de relleu.

B2-3. Definir el territori espanyol subratllant les diferències de les unitats morfoestructurals.

B2-4. Diferenciar la litologia d’Espanya distingint-ne les característiques i el modelatge.

B2-5. Utilitzar correctament el vocabulari específic de la geomorfologia.

B2-6. Buscar i seleccionar informació del relleu obtinguda de fonts diverses: bibliogràfiques, cartogràfiques, Internet o treballs de camp, presentar-la de forma adequada i assenyalarels condicionaments que el relleu pot imposar.



CRITERIS D'AVALUACIÓCURRICULARS

ESTÀNDARDS D'APRENENTATGECURRICULARS

INDICADORS D'ASSOLIMENT ACTIVITATS COMPETÈNCIES

B1-1. Reconéixer la peculiaritat del coneixement geogràfic utilitzant les seueseines d’anàlisi i els seus procediments.

B1-1.1. Descriu la finalitat de l'estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisii els seus procediments.

Explica la geomorfologia i defineix el concepte de relleu.

Explica l'origen i l'evolució d'un relleu: la teoria tectònica de plaques i els factors del relleu (interns, externs i litològics).

Pàg. 10 i 11CL

SC


B1-2.1. Identifica els diferents paisatges geogràfics.

Identifica i descriu formes de modelatge en fotografies de paisatges.

Pàg. 45 i 46Act. 2 i 6

CL

SC

B1-2.2. Enumera i descriu les característiques dels paisatges geogràfics.

Explica el concepte del temps geològic.

Descriu les estructures fallades, plegades i mixtes.

Pàg. 12, 13 i 14

Pàg. 44. Act. 2

Pàg. 45 i 46Act. 2 i 6

CL

SC

B1-3. Distingir i analitzar els diferents tipus de plànols i mapes amb diferents escales, identificant-los com a eines de representació de l'espai geogràfic.

B1-3.1. Utilitza adequadament les eines característiques de la ciència geogràfica.

Adquireix i aplica, de forma progressiva, estratègies, eines i terminologia específiques de la ciència geogràfica.

Elabora resums, síntesis, mapes conceptuals i/o esquemes en els quals reformula i reestructura la informació.

Pàg. 42 i 43(Saber fer)

Pàg. 44. Act. 3

Pàg. 45Act. 1, 2, 3, 4,

5, 6, 7 i 8

Pàg. 48 i 49(Glossari)

AA

SC


BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L'ESTUDI DE L'ESPAI GEOGRÀFIC (CONTINUACIÓ)





B1-4.1. Extrau informació del mapa topogràfic nacional mitjançant els procediments de treball del geògraf.

Explica el mapa topogràfic nacional, i en defineix les corbes de nivell i la corba mestra.


AA

SC

B1-4.2. Sobre mapes i plànols d’escales diferents extrau la informació.

Localitza en la web de l’IGN el full 80 del mapa topogràfic nacional a escala1:50.000, i realitza i exposa un perfil topogràfic entre dos punts del mapa.

Incorpora un mapa topogràfic en Google Earth.


Pàg. 47(Projecte TIC)

AA

SC

CD

B1-6. Buscar, seleccionar i elaborar informació de contingut geogràfic obtinguda de fonts diverses i presentar-lade forma adequada.

B1-6.1. Analitza i extrau conclusions de l'observació d'un plànol i mapa, i comentales característiques de l’espai geogràfic.

Observa i interpreta gràfics, plànols i mapes, i n’extrau dades concloents, de forma eficaç, que analitza i contrasta d’acord amb els objectius, i expressa les característiques i els elements principals de l'espai geogràfic.

Manifesta autonomia en la planificaciói execució d'accions i tasques i presenta iniciativa en la presa de decisions; mostra actituds de cooperació, empatia i respecte en situacions d'interacció social.


Pàg. 44. Act. 3

Pàg. 45Act. 1, 2, 3, 4,

5, 6, 7 i 8

CL

AA

SC

CEC






B2-1. Distingir les singularitats de l’espai geogràfic espanyol i establir els aspectes que li confereixen unitat i els elements que ocasionen diversitat.

B2-1.1. Dibuixa i assenyala sobre un mapa físic d'Espanya les unitats del relleu espanyol, i en comenta les característiques.

Explica les característiques i els elements fonamentals que defineixen el relleu espanyol i els assenyala i descriu en un mapa físic.

Pàg. 15

Pàg. 45Act. 5 i 8

AA

SC

CEC

B2-2. Descriure els trets del relleu espanyol, situant i analitzant les seues unitats de relleu.

B2-2.1. Identifica i representa en un mapa els elements del relleu que són similars i diferents del territori peninsular iinsular.

Descriu els trets del relleu peninsular, insular i litoral, analitza les seues unitats a partir dels perfils topogràfics iestableix relacions entre aquests.

Identifica, classifica i descriu les principals unitats de relleu en un perfil topogràfic de la península Ibèrica.

Pàg. 26 a 37

Pàg. 38 i 39

Pàg. 40 i 41

Pàg. 44. Act. 3

Pàg. 45Act. 5 i 8

CL

AA

SC

CEC

B2-3. Definir el territori espanyol subratllant les diferències de les unitats morfoestructurals.

B2-3.1. Enumera i descriu els trets principals del relleu d'Espanya.

Defineix les unitats morfoestructurals, i assenyala, descriu i diferencia sòcols, massissos antics, conques sedimentàries i serralades de plegament de la geografia peninsular.

Pàg. 19 i 20

Pàg. 45. Act. 3

CL

SC

B2-4. Diferenciar la litologia d’Espanya distingint-ne les característiques i el modelatge.

B2-4.1. Classifica les unitats del relleu espanyol segons les seues característiques geomorfològiques.

Explica la litologia i identifica i descriu els quatre dominis litològics reconeguts a Espanya (silici, calcari, argilenc i volcànic), i en diferencia les característiques i el modelatge.

Pàg. 21, 22, 23i 24

Pàg. 45Act. 6 i 7

AA

SC


BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL, LA SEUA DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA (CONTINUACIÓ)




B2-5. Utilitzar correctament el vocabulari específic de la geomorfologia.

B2-5.1. Descriu sumàriament en un mapal’evolució geològica i la formació del territori espanyol.

Descriu la història geològica de la Península i els arxipèlags i la interpreta i l’expressa a través de mapes que la il·lustren.

Pàg. 16, 17i 18

Pàg. 44. Act. 1

CL

SC

CEC

B2-6. Buscar i seleccionar informació del relleu obtinguda de fonts diverses: bibliogràfiques, cartogràfiques, Internet o treballs de camp, presentar-la de forma adequada i assenyalar els condicionaments que el relleu pot imposar.

B2-6.1. Realitza un tall topogràfic i explica el relleu que reflecteix.

Elabora un estudi geomorfològic de les unitats de relleu de la seua comunitat autònoma en el qual exposa la localització de la unitat i límits, n’identifica el tipus d'unitat, descriu litologies i formes de relleu modelades, i assenyala sectors i altituds de cada relleu.

Pàg. 45. Act. 8

CL

CD

AA

SC

CEC


ALTRES ELEMENTS DE LA PROGRAMACIÓ

ORIENTACIONSMETODOLÒGIQUES

MODELS METODOLÒGICS PRINCIPIS METODOLÒGICS AGRUPAMENT

Model discursiu/expositiu.

Model experiencial.

Tallers.

Aprenentatge cooperatiu.

Treball per tasques.

Treball per projectes.

Uns altres.

Activitat i experimentació.

Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.

Avaluació formativa.

Uns altres.

Tasques individuals.

Agrupament flexible.

Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.


RECURSOS PER AL’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ SISTEMA DE QUALIFICACIÓ

Observació directa del treball diari.

Anàlisi i valoració de tasques especialmentcreades per a l'avaluació.

Valoració quantitativa del progrés individual (qualificacions).

Valoració qualitativa del progrés individual (anotacions i puntualitzacions).

Valoració quantitativa del progrés col·lectiu.

Valoració qualitativa del progrés col·lectiu.

Uns altres.

Element de diagnòstic: rúbrica de la unitat.

Avaluació de continguts, proves corresponents a la unitat.

Avaluació per competències, proves corresponents a la unitat.

Proves d'avaluació externa.

Altres documents gràfics o textuals.

Debats i intervencions.

Projectes personals o grupals.

Representacions i dramatitzacions.

Elaboracions multimèdia.

Uns altres.

Qualificació quantitativa:

Proves d'avaluació de continguts.

Qualificació qualitativa: tindrà com a clau per al diagnòstic la rúbrica corresponent a la unitat.

Proves d'avaluació per competències.

Observació directa.


CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat: El relleu (pàg. 8); El període carbonífer (pàg. 16); La dissolució de les roques calcàries (pàg. 23);Teories sobre l'origen de les Canàries (pàg. 39); Com accedir al MTN (pàg. 42).

Expressió oral i escrita. Interpretació i explicació de l'origen i l'evolució d'un relleu (pàg. 10, 11, 12, 13 i 14); comentari i descripció de lescaracterístiques bàsiques del relleu espanyol (pàg. 15); explicació de la història geològica de la Península i els arxipèlags en què esdiferencien períodes i etapes (pàg. 16, 17 i 18); diferenciació de relleus morfoestructurals (pàg. 19 i 20); identificació i descripció de dominislitològics i formes de modelatge (pàg. 21, 22, 23, 24 i 25); les unitats de relleu peninsulars, insulars i litorals (pàg. 26 a 41); desenvolupament ielaboració d'un estudi geomorfològic de les unitats de relleu d'una comunitat autònoma (pàg. 45).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatge inicial: la formació del relleu (pàg. 8 i 9); observació, interpretació i relaciód'imatges, gràfics, diagrames, plànols i mapes sobre el relleu espanyol (doc. 1 a 73) (pàg. 10 a 41); identificació, classificació i descripció deles unitats de relleu de la península Ibèrica a partir d'un perfil topogràfic (pàg. 45); reconeixement i identificació de formes de modelatge enfotografies i paisatges (pàg. 46).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Incorporació d'un mapa topogràfic en Google Earth; ús i maneigeficaç, responsable i segur de les noves tecnologies (pàg. 47).

Emprenedoria. Elaborar i comentar un perfil topogràfic (pàg. 42 i 43).

Educació cívica i constitucional. Valoració de les aportacions de l'estudi geogràfic al desenvolupament humà, econòmic, polític, social,tecnològic i mediambiental (pàg. 46 i 47).

Valors personals. Adquisició i aplicació de tècniques i estratègies específiques de l'àrea geogràfica; actituds d'autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i en l'execució de treballs i tasques; integració, desenvolupament i relació de diferents estratègies d'aprenentatge (pàg. 42, 43, 44, 45, 46 i 47).


UNITAT 2. El climaOBJECTIUS CURRICULARS








k) Afermar l'esperit emp0renedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.


Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes començaranestudiant els conceptes bàsics del clima: el Sol, l'atmosfera, la troposfera, etc.;seguiran veient els factors geogràfics del clima i els factors termodinàmics.Veuran, a continuació, els diferents elements que formen el clima i elsdiferents tipus d’oratge: tipus ciclònics i anticiclònics i les situacions mésrepresentatives al nostre país. Aprendran a interpretar mapes del temps,d’altura i de superfície, i coneixeran els dominis climàtics espanyols: el dominioceànic, el domini mediterrani, el clima canari, el clima de muntanya i elsclimes locals, i comentaran climogrames de cada un d'aquests.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen alguns conceptesbàsics del clima i diferents tipus de climes europeus, diferents tipus de mapes iles capes de l’atmosfera.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats per a la inter-pretació correcta dels climogrames i els mapes del temps, per la qual cosa ésaconsellable dedicar almenys una sessió a l'estudi de cada un dels temes.


Suggeriment de temporització: primera setmana d’octubre

CONTINGUTSCRITERIS D'AVALUACIÓ CURRICULARS

CONTINGUTS CURRICULARS DE L'ÀREA CONTINGUTS DE LA UNITAT



Característiques de l’espai geogràfic.

El territori com a espai de relacions humanes isocials especialitzades.

El territori centre d'interacció de les societats: el desenvolupament sostenible.

El concepte de paisatge com a resultat cultural.

Les tècniques cartogràfiques.

Plànols i mapes, els components i les anàlisis d’aquests.



Interpretació de mapes del temps, d’altura i de superfície.

Comentari d'un climograma o diagrama ombrotèrmic.

Predicció del temps.






BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ

Factors geogràfics i elements del clima.

Dominis climàtics espanyols: les seues característiques i representació en climogrames.

Dominis climàtics espanyols: la seua problemàtica.

Tipus de temps atmosfèric a Espanya.

El mapa del temps: l’anàlisi i interpretació d’aquest.

Conceptes bàsics del clima: temps i clima, el Sol, l'atmosfera, la troposfera, força de Coriolis i circulació atmosfèrica, àrees d'altes pressions i de baixes pressions, els vents.

Els factors geogràfics del clima: la latitud, el relleu, la influència del mar, la situació d'Espanya i la seua influència en el clima.

Els factors termodinàmics del clima: els centres d'acció, masses d'aire, fronts. La circulació en altura: el jet stream, corrent en jet polar.

Els elements del clima: la temperatura de l'aire; la humitat atmosfèrica; la pressió atmosfèrica; els vents; la insolació; l’evapotranspiració i l’aridesa.

Tipus de temps: tipus ciclònics i anticiclònics; situacions més representatives al nostre país.

Interpretació de mapes del temps, d’altura i de superfície.

Els dominis climàtics espanyols: el domini oceànic, el domini mediterrani, el clima canari, elclima de muntanya, climes locals.

B3-1. Assenyalar en un mapa d'Espanya els dominis climàtics.

B3-2. Distingir els climes a Espanya i comentar les seues característiques (assenyalant els factors i elements que els componen per diferenciar-los).

B3-3. Distingir els climes a Espanya i la seua representació enclimogrames.

B3-4. Comentar la informació climatològica que es dedueix utilitzant mapes de temperatures o precipitacions d'Espanya.

B3-5. Analitzar els tipus de temps atmosfèric a Espanya utilitzant els mapes de superfície i d’altura.

B3-6. Interpretar un mapa del temps aplicant les característiques dels tipus de temps peninsulars o insulars.





INDICADORS D'ASSOLIMENT ACTIVITATS COMPETÈNCIE

S


B1-1.1. Descriu la finalitat de l'estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisii els seus procediments.

Explica i defineix el concepte de clima.

Interpreta i explica mapes del temps, d’altura i de superfície.

Explica i comenta climogrames o diagrames ombrotèrmics.

Pàg. 52

Pàg. 56. Doc. 6

Pàg. 65 a 69Doc. 22 a 31

Pàg. 71 a 79Doc. 34 a 47

CL

SC





Pàg. 80. Act. 2

Pàg. 81Act. 4 a 9

AA

SC





INDICADORS D'ASSOLIMENT ACTIVITATSCOMPETÈNCIE

S

B3-1. Assenyalar en un mapa d'Espanya els dominis climàtics.

B3-1.1. Localitza en un mapa d'Espanya els diversos climes.

Localitza en un mapa d'Espanya els diferents climes, i descriu els factors que influeixen en cada una d'aquesteszones o dominis climàtics.

Pàg. 70Doc. 32 i 33

SC

CEC

B3-2. Distingir els climes a Espanya i comentar les seues característiques (assenyalant els factors i elements que els componen per diferenciar-los).

B3-2.1. Descriu i compara els climes a Espanya i enumera els factors i elements característics.

Analitza i compara els diferents climesque es donen a Espanya i descriu els elements característics de cada un d'aquests.

Pàg. 71 a 79Doc. 34 a 47

CL

AA

SC

B3-3. Distingir els climes a Espanya i la seua representació en climogrames.

B3-3.1. Representa i comenta climogrames específics de cada clima.

Interpreta, comenta i elabora climogrames específics de cada tipus de clima analitzat.

Pàg. 71 a 79Doc. 34 a 47

Pàg. 81. Act. 6

AA

SC

CEC

B3-3.2. Comenta les característiques dels diferents climes espanyols a partir dels seus climogrames representatius.

Descriu les característiques dels diferents climes espanyols i interpreta climogrames representatius de cada zona climàtica.

Pàg. 71 a 79Doc. 34 a 47

AA

SC

CEC


BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ (CONTINUACIÓ)




S

B3-4. Comentar la informació climatològica que es dedueix utilitzant mapes de temperatures o precipitacions d'Espanya.

B3-4.1. Enumera els trets dels tipus de temps atmosfèric establerts per les estacions climatològiques.

Interpreta mapes d'Espanya en els quals es reflecteixen diferents informacions climatològiques (temperatures, precipitacions, humitat relativa, etc.) i explica les característiques dels diferents climes espanyols.

Pàg. 59 a 61Doc. 12 a 17

Pàg. 63. Doc20

CL

AA

SC

CEC

B3-5. Analitzar els tipus de temps atmosfèric a Espanya utilitzant els mapesde superfície i d’altura.

B3-5.1. Identifica i interpreta en un mapa del temps els elements que expliquen els diversos tipus de temps atmosfèric.

Analitza mapes del temps i interpreta iidentifica els elements que expliquen els diferents temps atmosfèrics.

Pàg. 65 a 69Doc. 22 a 31

SC

CEC

B3-6. Interpretar un mapa del temps aplicant les característiques dels tipus de temps peninsulars o insulars.

B3-6.1. Comenta un mapa del temps d'Espanya i distingeix els elements que expliquen el tipus de temps característic de l'estació de l'any corresponent.

Interpreta un mapa del temps d'Espanya i analitza els elements que caracteritzen cada estació de l'any. Pàg. 65 a 69

Doc. 22 a 31

CL

AA

SC

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat: El clima (pàg. 50); Presta atenció (pàg. 53); Els mapes d’altura (pàg. 64); comentari del clima deValladolid (pàg. 73); Illes de calor (pàg. 79).

Expressió oral i escrita. Interpretació i explicació d'imatges i gràfics relacionats amb els fenòmens atmosfèrics (pàg. 52, 53, 55, 57, 60 i 61);comentari i descripció de mapes que reflecteixen la distribució de precipitacions, temperatures i altres aspectes relacionats amb el clima aEspanya (pàg. 54, 59, 60, 61, 63, 70, 78 i 81); interpretació, explicació i comentari de mapes del temps (pàg. 65, 66, 67, 68 i 69); interpretació,explicació i comentari de climogrames (pàg. 71 a 79); activitats de síntesi 1 a 9 (pàg. 80 i 81).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatge inicial: el mar de núvols (pàg. 50 i 51); observació, interpretació i relació de mapes,imatges i gràfics sobre el clima en documents 1 a 5, 7 a 17, 19, 20, 32 i 33 (pàg. 52 a 55, 57 a 63 i 70); identificació, classificació i descripcióde mapes del temps: documents 10, 21 a 31 (pàg. 58, 65 a 69), activitat 9 (pàg. 81); observació, interpretació i relació de climogrames:documents 34 a 44, 46 i 47 (pàg. 71, 72, 74 a 79); act. 7 (pàg. 81); taula informativa de les característiques de les masses d'aire que afectenEspanya (pàg. 56); taula informativa dels vents regionals (pàg. 62); taula informativa dels índexs del grau d’aridesa (pàg. 63); taula informativadels climes d'Espanya (pàg. 70); esquema resum de la unitat (pàg. 80).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem (pàg. 51); Predir el temps: activitat 10 (pàg. 82);projecte TIC (pàg. 83).

Emprenedoria. Predir el temps: activitat 10 (pàg. 82).


Valors personals. Adquisició i aplicació de tècniques i estratègies específiques de l'àrea geogràfica; actituds d'autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i en l'execució de treballs i tasques; integració, desenvolupament i relació de diferents estratègies d'aprenentatge (pàg. 80, 81, 82 i 83).


UNITAT 3. La hidrografiaOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes estudiaran en aquest tema las aigüesdel planeta i el cicle ecològic; els factors condicionants de la xarxa hidrogràfi -ca: el clima; el relleu, la litologia; la vegetació, la intervenció humana. Veuran,a continuació, el règim fluvial: el cabal; la irregularitat i les variacions estacio-nals del cabal, les crescudes i els estiatges i els tipus de règims fluvials: règimpluvial, règim nival i règim mixt. Hi estudiaran, a continuació, la xarxa fluvialespanyola: els vessants peninsulars atlàntic, cantàbric i mediterrani i la xarxafluvial insular i de Ceuta i Melilla. Hi estudiaran, finalment, les zones humides:

profundes i permanents: llacs i llacunes; d'aigües succintes i intermitents: leszones humides, les aigües subterrànies i les masses d'aigua artificials.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen de cursos anteriorsel cicle de l'aigua, els rius i el relleu espanyol i els vessants peninsulars.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats per a interpretarel perfil longitudinal dels rius i els diferents hidrogrames, per la qual cosa ésaconsellable dedicar alguna sessió a aquestes representacions gràfiques.


Suggeriment de temporització: tercera setmana d'octubre






El territori com a espai de relacions humanes isocials especialitzades.

El territori centre d'interacció de les societats: el desenvolupament sostenible.

El concepte de paisatge com a resultat cultural.


Plànols i mapes, els seus components i anàlisis.



Interpretació de mapes hidrogràfics.

La corba de coeficient mensual de cabal d'un riu.

Interpretació d'un hidrograma.







BLOC 4. LA HIDROGRAFIA

La diversitat hídrica de la Península i les illes.

Els vessants hidrogràfics.

Règims fluvials predominants.

Les zones humides.

Les aigües subterrànies.

L'aprofitament dels recursos hídrics: la incidència de la sequera i les pluges torrencials.

Les aigües del planeta.

Factors condicionants de la xarxa hidrogràfica; el clima; el relleu, la litologia; la vegetació, la intervenció humana.

El règim fluvial: el cabal; la irregularitat i les variacions estacionals del cabal; les crescudes i els estiatges.

Tipus de règims fluvials: rius de règim pluvial; rius de règim nival; rius de règim mixt.

La xarxa fluvial espanyola: els vessants peninsulars atlàntic, cantàbric i mediterrani; la xarxa fluvial insular i de Ceuta i Melilla.

Zones humides: profundes i permanents: llacs i llacunes; d'aigües succintes i intermitents: les zones humides.

Les aigües subterrànies.

Masses d'aigua artificials.

La corba de coeficient mensual de cabal d'un riu.

Interpretació d'un hidrograma.

B4-1. Explicar la diversitat hídrica de la península Ibèrica i les illes, enumerant i localitzant els diversos tipus d'elements hídrics que es poden percebre observant el paisatge.

B4-2. Descriure les conques fluvials espanyoles situant-les en un mapa i enumerant-ne les característiques.

B4-3. Identificar els règims fluvials més característics.

B4-4. Enumerar les zones humides d’Espanya i localitzar-les en un mapa. Comentar-ne les característiques.

B4-5. Analitzar l'aprofitament dels recursos hídrics al nostre país, incloses les característiques de sequera i pluges torrencials del clima.





INDICADORS D'ASSOLIMENT ACTIVITATS COMPETÈNCIE

S


B1-1.1. Descriu la finalitat de l'estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisi i els seus procediments.

Explica la hidrologia i defineix el concepte de cicle hidrològic.

Explica els factors condicionants de la xarxa hidrogràfica espanyola.

Pàg. 88Doc. 1 i 2

Pàg. 89. Doc. 3

CL

SC





Pàg. 91. Doc. 7

Pàg. 95. Doc.12

Pàg. 98Doc. 17 i 18

Pàg. 104. Act. 1

AA

SC


B1-6.1. Analitza i extrau conclusions de l'observació d'un plànol i mapa, i comenta les característiques de l’espai geogràfic.

Observa i interpreta gràfics, plànols i ma-pes, i n’extrau dades concloents, de for-ma eficaç, que analitza i contrasta d’acord amb els objectius, expressant lescaracterístiques i els elements principals de l'espai geogràfic.

Manifesta autonomia en la planificació i execució d'accions i tasques i presenta iniciativa en la presa de decisions; mostra actituds de cooperació, empatia i respecte en situacions d'interacció social.

Pàg. 89. Doc. 3

Pàg. 92. Doc. 9

Pàg. 94 i 95Doc. 10 a 13

CL

AA

SC

CEC


BLOC 4. LA HIDROGRAFIA




S

B4-1. Explicar la diversitat hídrica de la península Ibèrica i les illes, enumerant i localitzant els diversos tipus d'elements hídrics que es poden percebre observant el paisatge.

B4-1.1. Identifica la diversitat hídrica a Espanya.

Interpreta mapes i fotografies per identificar i localitzar els rius de l'Espanya humida i els de la seca, els tipus de règims fluvials de la Península i les zones de llacunes i zones humides.

Pàg. 89. Doc. 3

Pàg. 95Doc. 12

Pàg. 100 i 101

Doc. 22 a 25

SC

B4-2. Descriure les conques fluvials espanyoles situant-les en un mapa i enumerant-ne les característiques.

B4-2.1. Localitza en un mapa d'Espanya les principals conques fluvials.

Interpreta un mapa d'Espanya per identificar i descriure les principals conques fluvials de la Península.

Pàg. 96Doc. 15

Pàg. 103Doc. 27

SC

CEC

B4-3. Identificar els règims fluvials més característics.

B4-3.1. Relaciona els règims hídrics dels cursos fluvials amb les possibilitats d'aprofitament hídric a Espanya.

Interpreta, analitza i elabora hidrogrames per comprendre el règim mensual i el cabal de diferents rius espanyols.

Pàg. 94Doc. 10 i 11

Pàg. 95Doc. 12 i 13

AA

SC

B4-4. Enumerar les zones humides d’Espanya i localitzar-les en un mapa. Comentar-ne les característiques.

B4-4.1. Localitza en un mapa les zones humides espanyoles. Debat un aspecte d'actualitat sobre aquest tema.

Interpreta un mapa per localitzar els diferents tipus d'aqüífers, insulars i peninsulars, d'Espanya. Pàg. 102

Doc. 26

CL

AA

SC

CEC


BLOC 4. LA HIDROGRAFIA (CONTINUACIÓ)




S

B4-5. Analitzar l'aprofitament dels recursos hídrics al nostre país, incloses les característiques de sequera i pluges torrencials del clima.

B4-5.1. Situa en un mapa de la xarxa hidrogràfica espanyola els grans embassaments. En dedueix conseqüències i també analitza les característiques climàtiques.

Localitza en un mapa els grans embassaments espanyols i els relaciona amb les característiques climàtiques del nostre país, i valora la importància d'aquestes obres d'enginyeria per a un aprofitament de l'aigua eficaç.

Pàg. 103Doc. 27

AA

SC

CEC

B4-5.2. Analitza i comenta gràfiques i estadístiques que reflecteixen les èpoques de sequera en relació amb un mapa de tipus de règims fluvials dels rius de la Península i en trau conclusions.

Interpreta imatges i gràfics per analitzar la irregularitat i les variacionsestacionals del cabal d'alguns rius espanyols.

Pàg. 92Doc. 8 i 9

Pàg. 94Doc. 10 i 11

Pàg. 95Doc. 13

AA

SC

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat: L'aigua és un bé preuat (pàg. 86); El vessament (pàg. 91); Interpretar el perfil longitudinal d'un riu(pàg. 97); Compromesos (pàg. 102); El canal de Castella (pàg. 103).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 86); interpretació i explicació d'imatges i gràfics relacionats amb la hidrografia:activitats dels documents 1, 2, 4, 5, 6, 8, 14 i 20 a 25 (pàg. 88, 90, 91, 92, 96, 99, 100 i 101); comentari, interpretació i descripció de mapesque reflecteixen dades relacionades amb la hidrologia a Espanya: activitats dels documents 3, 12, 15, 26 i 27 (pàg. 89, 95, 96, 102 i 103);interpretació, explicació i comentari d’hidrogrames, perfils longitudinals dels rius i quadres informatius: activitats dels documents 7, 9, 10, 11,13 i 16 a 19 (pàg. 91, 92, 94, 95, 97, 98 i 99); activitats de síntesi 2 a 5 (pàg.105).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 86 i 87); observació, interpretació i relació d'imatges i gràficsrelacionats amb la hidrografia dels documents 1, 2, 4, 5, 6, 8, 14 i 20 a 25 (pàg. 88, 90, 91, 92, 96, 99, 100 i 101); identificació, classificació idescripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb la hidrologia a Espanya, documents 3, 12, 15, 26 i 27 (pàg. 89, 95, 96, 102 i103); observació, interpretació i relació d’hidrogrames, perfils longitudinals dels rius i quadres informatius dels documents 7, 9, 10, 11, 13 i 16 a19 (pàg. 91, 92, 94, 95, 97, 98 i 99); esquema resum de la unitat (pàg. 104).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pag. 87); Fes-ho tu (pàg. 93);projecte TIC: analitzar el perfil del riu Cares (pàg. 107).

Emprenedoria. Fes-ho tu (pàg. 93); Fes-ho tu (pàg. 97).




UNITAT 4. Els sòls i la vegetacióOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes estudiaran el sòl, factors condicionants en la formació del sòl; el perfil del sòl i els diferents horitzons i els principals tipus de sòl a Espanya. Veuran, a continuació, la vegetació i els seus factors condicionants, les formacions vegetals d'Espanya: la vegetació de la regió eurosiberiana de clima atlàntic, la vegetació de la regió mediterrània, la vegetació de la regió macaronèsica, la vegetació de ribera i la vegetació de muntanya. Aprendran a fer el comentari d'una clisèrie i s'exercitaran en la interpretació i comentari de mapes de distribució d'espècies vegetals a Espanya.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen de temes anteriorsel relleu, el clima i la hidrografia d'Espanya, per la qual cosa els serà més fàcilcomprendre la distribució dels diferents sòls a Espanya en funció d'aquestsfactors condicionants.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dubtes a l'hora d'analitzarels perfils del sòl i comentar les clisèries, per la qual cosa és recomanable de-dicar alguna sessió a l'estudi d'aquestes tècniques,


Suggeriment de temporització: primera setmana de novembre





Plànols i mapes, els seus components i les seues anàlisis.



Comentari d'una clisèrie.

Interpretació i comentari de mapes de distribuciód'espècies vegetals.

Anàlisi del tipus de sòl i la vegetació d'una zona determinada.







Els sòls a Espanya: varietat edàfica i les seues característiques.

El sòl: factors condicionants en la formació del sòl; el perfil del sòl i els diferents horitzons.

Els principals tipus de sòl a Espanya: sòls zonals, interzonals i azonals.

B2-7. Identificar les característiques edàfiques dels sòls.





Factors geogràfics i característiques de la vegetació. Formacions vegetals espanyoles i la seua distribució.

La vegetació, factors condicionants: el clima, la situació geogràfica, el relleu, els sòls, l'acció antròpica.

Les formacions vegetals d'Espanya: la vegetació de la regió eurosiberiana de clima atlàntic; la vegetació de la regió mediterrània; la vegetació de la regió macaronèsica; la vegetació de ribera; la vegetació de muntanya.

Comentari d'una clisèrie.

Interpretació i comentari de mapes de distribució d'espècies vegetals.

B3-8. Identificar les diferents regions vegetals.

B3-9. Diferenciar raonadament les formacions vegetals espanyoles.




ESTÀNDARDSD'APRENENTATGE

CURRICULARSINDICADORS D'ASSOLIMENT ACTIVITATS

COMPETÈNCIES


B1-1.1. Descriu la finalitat de l'estudide la geografia i les principals eines d’anàlisi i els seus procediments.

Explica què és el sòl, els factors que el condicionen i com s'analitza el perfil d'un sòl.

Explica quins són els factors condicionantsde la vegetació i les diferents formacions vegetals d'Espanya.

Pàg. 112Doc. 1

Pàg. 113Doc. 2 i 3

CL

SC





Pàg. 112Doc. 1

Pàg. 129Fes-ho tu

Pàg. 130. Act. 2

AA

SC


B1-6.1. Analitza i extrau conclusionsde l'observació d'un plànol i mapa, i comenta les característiques de l’espai geogràfic.

Observa i interpreta gràfics, plànols i mapes, i n’extrau dades concloents, de forma eficaç, que analitza i contrasta d’acord amb els objectius, expressant les característiques i els elements principals de l'espai geogràfic.

Manifesta autonomia en la planificació i execució d'accions i tasques i presenta iniciativa en la presa de decisions; mostra actituds de cooperació, empatia i respecte en situacions d'interacció social.

Pàg. 119 a 124Doc. 16, 18, 21,

23, 25 i 28

Pàg. 131. Act. 8

Pàg.132. Act.10

CL

AA

SC

CEC






S

B2-7. Identificar les característiques edàfiques dels sòls.

B2-7.1. Enumera i descriu els elements constitutius dels diferents tipus de sòl d'Espanya.

Coneix i descriu els factors condicionants en la formació d'un sòl.

Analitza el perfil d'un sòl i descriu els diferents horitzons.

Descriu els diferents sòls que podem trobar a Espanya.

Pàg. 112Doc. 1

Pàg. 113Doc. 2 i 3

Pàg. 115Doc. 5 a 7

CL

SC

B2-7.2. Localitza en un mapa d'Espanya els diferents tipus de sòls peninsulars i insulars.

Interpreta un mapa d'Espanya i hi localitza els diferents tipus de sòls, peninsulars i insulars. Pàg. 114

Doc. 4

SC

CEC






S

B3-8. Identificar les diferents regions vegetals.

B3-8.1. Identifica en un mapa els diferents dominis vegetals i en descriu i comenta les característiques.

Interpreta diferents mapes d'Espanya per localitzar-hi els diferents dominis vegetals, i en descriu les característiques i la distribució.

Pàg. 119 a 124Doc. 16, 18, 21,

23, 25 i 28

Pàg. 131. Act. 8

Pàg. 132Act. 10

AA

SC

CEC

B3-9. Diferenciar raonadament les formacions vegetals espanyoles.

B3-9.1. Davant d’un paisatge natural identifica les formacions vegetals que apareguen.

Analitza fotografies de paisatges naturals d'Espanya, i hi identifica les diferents espècies i formacions vegetals que hi apareixen.

Pàg. 119 a 127Doc. 15, 17, 19,20, 22, 24, 26 a

30 i 32 a 36

Pàg. 131. Act. 7

AA

SC

B3-9.2. Analitza raonadament una clisèrie.

Analitza i comenta diferents clisèries de serres i serralades espanyoles descrivint la catena vegetal per pisos ialtituds, i assenyala les diferències segons l'orientació dels vessants i explica els factors condicionants i tretsmés excel·lents de les espècies vegetals dominants.

Pàg. 128Saber fer

Pàg. 129Fes-ho tu

Pàg. 133Act. 11 i 12

CL

AA

SC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat: La Fageda de Montejo de la Sierra (pàg. 110); Compromesos (pàg. 114); Presta atenció (pàg.116); Compromesos (pàg. 117); Comentari de la clisèrie de la serralada Cantàbrica (pàg. 126).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 110); interpretació i explicació d'imatges i fotografies relacionades amb el sòl:activitats dels documents 1, 2, 3, 5, 6 i 7 (pàg. 112, 113 i 115); interpretació i explicació d'imatges i fotografies relacionades amb la vegetació iles espècies vegetals, activitats dels documents 8 a 11, 14, 15, 17, 19, 20, 22, 24, 26, 27, 29, 30, 35 i 36 (pàg. 116 a 127); comentari,interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb els tipus de sòl i les espècies vegetals a Espanya, activitats delsdocuments 4, 12, 13, 16, 18, 21, 23, 25, 28, 41 i 42 (pàg. 114, 117 a 124, 132); interpretació, explicació i comentari de clisèries, activitats delsdocuments 31 i 40 (pàg. 125 i 129), activitats 11 i 12 (pàg.133); activitats 1 a 10 (pàg. 130, 131 i 132); activitats 11 i 12 (pàg.133).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 110 i 111); interpretació i explicació d'imatges i fotografiesrelacionades amb el sòl en els documents 1, 2, 3, 5, 6 i 7 (pàg. 112, 113 i 115); interpretació i explicació d'imatges i fotografies relacionadesamb la vegetació i les espècies vegetals en els documents 8 a 11, 14, 15, 17, 19, 20, 22, 24, 26, 27, 29, 30, 35 i 36 (pàg. 116 a 127);interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb els tipus de sòl i les espècies vegetals a Espanya en elsdocuments 4, 12, 13, 16, 18, 21, 23, 25, 28, 41 i 42 (pàg. 114, 117 a 124, 132); interpretació, explicació i comentari de clisèries en elsdocuments 31 i 40 (pàg. 125 i 129); quadre resum de la unitat (pàg. 130).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 111); Fes-ho tu (pàg.93); projecte TIC: analitzar el tipus de sòl i la vegetació de la zona de Burón (pàg. 133).

Emprenedoria. Activitats 1 i 2 (pàg. 130).




UNITAT 5. Paisatges naturals i medi ambientOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes estudiaran elsdiferents tipus de paisatges naturals espanyols: oceànic, mediterrani,canari i el paisatge de muntanya. Estudiaran, a continuació, els recursosnaturals hídrics, energètics i minerals i el paisatge natural considerat comun recurs en si mateix. Seguiran estudiant la interacció entre el mediambient i les persones, els perjudicis que ens pot causar el medi naturalen les grans catàstrofes com ara terratrèmols, inundacions, etc. I elsperjudicis que causa l'home en el medi natural com ara contaminació demars i rius, destrucció del sòl, etc. Faran, finalment, un estudi delsproblemes mediambientals i les polítiques aplicades per diferents països.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen de cursos anteriorsels paisatges humanitzats espanyols i la seua classificació i els parcs naturalsespanyols.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats a l'hora d'analit-zar el material fotogràfic relacionat amb els diferents paisatges i l'acció de l'ho-me sobre aquests, per això pot ser útil dedicar una sessió a la pràctica que s’hiproposa d'analitzar un paisatge.


Suggeriment de temporització: tercera setmana de novembre



BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA-SOCIETAT

Els paisatges naturals espanyols, les seues varietats.

La influència del medi en l'activitat humana.

Els medis humanitzats i la seua interacció en l'espai geogràfic. Els paisatges culturals.

Aprofitament sostenible del medi físic.

Polítiques afavoridores del patrimoni natural.

Els paisatges naturals espanyols: el paisatge oceànic, el paisatge mediterrani, el paisatge canari i el paisatge de muntanya.

Els recursos naturals: els recursos alimentaris, els recursos hídrics, els recursos energètics i minerals; els paisatges naturals, un recurs en si mateixos.

La interacció entre el medi ambient i les persones: com perjudica el medi natural les persones; com perjudiquen les persones el medinatural.

Problemes mediambientals i polítiques aplicades: desforestació i erosió del sòl: l'avanç de la desertificació; contaminació atmosfèrica; contaminació i sobreexplotació de les aigües; residus urbans i industrials; destrucció del patrimoni natural.

Anàlisi d'un paisatge.

B5-1. Descriure els paisatges naturals espanyols i identificar-ne els trets.

B5-2. Reflectir en un mapa les grans àrees de paisatges naturals espanyols.

B5-3. Descriure els espais humanitzats i enumerar-ne els elements constitutius.

B5-4. Relacionar el medi natural amb l’activitat humana i descriure casos de modificació del medi per part de l’home.

B5-5. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu als paisatges naturals i les interrelacions naturalesa-societat utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjans de comunicació social.

B5-6. Comparar imatges de les varietats de paisatges naturals.


BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA-SOCIETAT




S

B5-1. Descriure els paisatges naturals espanyols i identificar-ne els trets.

B5-1.1. Distingeix les característiques dels grans conjunts paisatgístics espanyols.

Analitza fotografies per descriure les característiques dels paisatges espanyols més característics.

Pàg. 138 a 142Doc. 1, 2, 4, 6,

8 i 10

CL

AA

SC

B5-2. Reflectir en un mapa les grans àrees de paisatges naturals espanyols.

B5-2.1. Localitza en el mapa els paisatges naturals espanyols i n’identificales característiques.

Interpreta diferents mapes d'Espanya per localitzar-hi les zones en les qualses troben els paisatges estudiats.

Pàg. 139 a 142Doc. 3, 5, 7 i 9

AA

SC

CEC

B5-3. Descriure els espais humanitzats i enumerar-ne els elements constitutius.

B5-3.1.Identifica i planteja els problemes suscitats per la interacció home-naturalesa sobre els paisatges.

Identifica en fotografies alguns problemes causats per l'home sobre la naturalesa i el paisatge.

Pàg. 141Doc. 8

Pàg. 147

CL

AA

SC

B5-3.2. Analitza algun element legislador correctiu de l'acció humana sobre la naturalesa.

Llig l'article 45 de la Constitució espanyola i proposa algunes mesuresper millorar la consciència ecològica dels espanyols.

Pàg. 147Doc. 20

CL

AA

SC

IE

B5-4. Relacionar el medi natural amb l’activitat humana i descriure casos de modificació del medi per part de l’home.

B5-4.1. Diferencia els paisatges humanitzats dels naturals.

Analitza fotografies de paisatges i hi diferencia els paisatges naturals dels humanitzats.

Pàg. 138Doc. 1 i 2

CL

SC


BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA-SOCIETAT (CONTINUACIÓ)




S

B5-5. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu als paisatges naturals i les interrelacions naturalesa-societat utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjans de comunicació social.

B5-5.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges en les quals es percep la influència del medi en l’activitat humana.

Interpreta un mapa d'Espanya per localitzar les zones amb risc potencial d'inundacions i terratrèmols.

Pàg. 146Doc. 8

CL

CD

AA

SC

CEC

B5-5.2. Selecciona i analitza a partir de diferents fonts d'informació notícies periodístiques o imatges en les quals es percep la influència de l’home sobre el medi.

Analitza gràfics, mapes i textos per explicar alguns problemes causats perl'acció antròpica en la naturalesa com ara la desertització, la pèrdua del sòl, la pluja àcida, etc.

Pàg. 147Doc. 19

Pàg. 148Doc. 21 i 22

Pàg. 153Doc. 31 a 33

CL

CD

AA

SC

CEC

B5-5.3. Obté i analitza la informació que apareix en els mitjans de comunicació social referida a la destrucció del medi natural per part de l'home.

Analitza fotografies, mapes i gràfics per explicar diferents aspectes de la destrucció del medi natural per part del'home.

Pàg. 149 a 152

Doc. 24, 25 i 27a 30

CL

CD

AA

SC

CEC

B5-6. Comparar imatges de les varietats de paisatges naturals.

B5-6.1. Diferencia els diferents paisatges naturals espanyols a partir de fonts gràfiques i comenta imatges representatives de cada una de les varietats de paisatges naturals localitzades en mitjans de comunicació social, Internet o altres fonts bibliogràfiques.

Diferencia i descriu els diferents paisatges espanyols analitzant fotografies de zones naturals característiques.

Pàg. 138 a 142

Doc. 1, 2, 4, 6,8 i 10

CL

CD

AA

SC

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 136); El compromís mediambiental dels espanyols (pàg. 147); Presta atenció (pàg. 150);Compromesos (pàg. 155); Analitzar un paisatge (pàg. 160).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 136); interpretació i explicació de fotografies relacionades amb els paisatgesnaturals: activitats dels documents 1, 2, 4, 6, 8 i 10 (pàg. 138 a 142); comentari, interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dadesrelacionades amb la distribució dels paisatges naturals a Espanya, activitats dels documents 3, 5, 7 i 9 (pàg. 139 a 142); comentari,interpretació i descripció de mapes, esquemes i fotografies relacionades amb els recursos naturals: activitats dels documents 12 a 16 (pàg.143 a 145); comentari, interpretació i descripció de mapes, esquemes i fotografies relacionades amb els problemes mediambientals: activitatsdels documents 21 a 39 (pàg. 148 a 157); activitats 3 a 8 (pàg. 159); activitat 9 (pàg. 160).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 136 i 137); interpretació i explicació de fotografies relacionades ambels paisatges naturals: documents 1, 2, 4, 6, 8 i 10 (pàg. 138 a 142); comentari, interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dadesrelacionades amb la distribució dels paisatges naturals a Espanya, documents 3, 5, 7 i 9 (pàg. 139 a 142); comentari, interpretació i descripcióde mapes, esquemes i fotografies relacionades amb els recursos naturals: documents 12 a 16 (pàg. 143 a 145); comentari, interpretació idescripció de mapes, esquemes i fotografies relacionades amb els problemes mediambientals: documents 21 a 39 (pàg. 148 a 157); quadreresum de la unitat (pàg. 158).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Projecte TIC (pàg. 161).

Emprenedoria. Activitats 1 i 2 (pàg. 158); activitat 9 (pàg. 160).




UNITAT 6. La poblacióOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes començaranestudiant les fonts que s'utilitzen per als estudis demogràfics: el cens, elpadró i el registre civil; veuran, a continuació, el moviment natural de lapoblació: la natalitat, la mortalitat, l'esperança de vida i el creixementvegetatiu. Continuaran estudiant l'evolució de la població espanyola desdel règim demogràfic antic al modern, els moviments migratoris interiors iexteriors, i l'estructura de la població espanyola en l'actualitat. Finalment,

veuran el futur de la població en la projecció demogràfica de l'INE, elproblema de l'envelliment i les seues conseqüències.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen de cursos anteriorsla piràmide de població d'Espanya i de les diferents comunitats autònomes iels moviments migratoris en les últimes tres dècades.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats a l'hora d'inter-pretar l'abundant material gràfic que es presenta en la unitat, per la qual cosaés aconsellable dedicar alguna sessió al treball específic en aquest aspecte.


Suggeriment de temporització: primera setmana de desembre



BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA

Fonts per a l'estudi de la població.

Distribució territorial de la població.

Evolució històrica.

Moviments naturals de població.

Les migracions.

Mapa de distribució de la població espanyola.

Mapa de densitat de la població espanyola.

Conformació de l'espai demogràfic actual. Taxes demogràfiques.

Diversitats regionals. Estructura, problemàtica actual i possibilitats de futur de la població espanyola.

Fonts per a l'estudi demogràfic: fonts destacades de la demografia històrica, fonts demogràfiques modernes, el cens de població, el padró municipal, el registre civil.

El moviment natural de la població: la natalitat, la mortalitat, l'esperança de vida, el creixement natural o vegetatiu.

L'evolució de la població espanyola: el règim demogràfic antic, la transició demogràfica, el règim demogràfic modern.

Els moviments espacials de la població: les migracions exteriors.

Els moviments migratoris interiors: l'èxode rural, les migracions interiors des de 1975 fins a l'actualitat.

L'estructura de la població espanyola: composició per sexe i edat, composició per activitat econòmica.

El futur de la població: la projecció demogràfica de l'INE, el problema de l'envelliment i les seuesconseqüències, las polítiques demogràfiques.

La distribució de la població en el territori.

Fer una piràmide de població.

B6-1. Identificar les fonts per a l’estudi de la població i establir els procediments que permeten estudiar casos concrets.

B6-2. Comentar gràfics i taxes que mostren l'evolució de la població espanyola.

B6-3. Caracteritzar la població espanyola i identificar els moviments naturals.

B6-4. Explicar la distribució de la població espanyola i identificar les migracions.

B6-5. Diferenciar la densitat de població en l’espai peninsular iinsular i explicar la distribució de població.

B6-6. Comentar un mapa de la densitat de població d’Espanyai analitzar-ne l’estructura.

B6-7. Analitzar la població de les diverses comunitats autònomes i definir-ne l’evolució i la problemàtica de cada una.

B6-8. Analitzar les piràmides de població de les diverses comunitats autònomes i comentar-ne les peculiaritats.

B6-9. Explicar les perspectives de població espanyola i l’ordenació del territori.

B6-10. Obtenir i seleccionar informació de contingut demogràfic utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en altres fonts d’informació.


BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA




S

B6-1. Identificar les fonts per a l’estudi dela població i establir els procediments quepermeten estudiar casos concrets.

B6-1.1. Utilitza les eines d'estudi de la població.

Coneix les principals fonts demogràfiques modernes: el cens de població, el padró municipal i el registre civil.

Pàg. 169

CL

CMCT

AA

SC

B6-2. Comentar gràfics i taxes que mostren l'evolució de la població espanyola.

B6-2.1. Comenta la piràmide actual de població espanyola i la compara amb alguna d'un període anterior o de previsions futures.

Interpreta i comenta la piràmide de població actual i la compara amb la de1960 i amb la prevista per a 2064.

Pàg. 185Doc. 29

Pàg. 188Doc. 36

Pàg. 194Act. 17 i 18

CMCT

AA

SC

CEC

B6-2.2. Distingeix les diferents piràmides de població en la seua evolució històrica.

Diferencia les diferents piràmides de la població espanyola i n’explica l’evolució històrica.

Pàg. 185Doc. 29

Pàg. 188Doc. 36

Pàg. 194Act. 17 i 18

CMCT

AA

SC

CEC

B6-2.3. Resol problemes de demografia referits al càlcul de taxes de població.

Interpreta gràfics i mapes demogràficsper resoldre problemes relacionats amb les taxes de població.

Pàg. 173, 177,182, 184 i 186Doc. 9, 10, 15,25, 28, 31 i 32

CMCT

AA

SC

CEC


BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA (CONTINUACIÓ)




S

B6-3. Caracteritzar la població espanyolai identificar els moviments naturals.

B6-3.1. Aplica la teoria de la transició demogràfica al cas espanyol.

Interpreta diferents gràfics i textos per explicar el model de transició demogràfica i aplicar-lo a la població espanyola.

Pàg. 176Doc. 14

Pàg. 177Doc. 15

CMCT

AA

SC

B6-3.2. Tria dades i taxes demogràfiquesque mostren la configuració de la població d'un territori.

Interpreta gràfics i mapes demogràficsper explicar la configuració de la població en les diferents regions espanyoles.

Pàg. 173Doc. 10

Pàg. 175Doc. 13

Pàg. 178Doc. 17

CMCT

AA

SC

B6-4. Explicar la distribució de la poblacióespanyola i identificar les migracions.

B6-4.1. Explica els processos migratoris antics que afecten Espanya.

Analitza gràfics i textos per comprendre el fenomen migratori espanyol en els segles XIX i XX.

Pàg. 178Doc. 16

Pàg. 179Doc. 17 a 19

CL

AA

SC

IE

B6-4.2. Identifica i analitza les migracionsrecents.

Analitza gràfics i textos per explicar els moviments migratoris espanyols en l'actualitat. Pàg. 181

Doc. 23 i 24

CL

AA

SC

IE

B6-5. Diferenciar la densitat de població en l’espai peninsular i insular i explicar la distribució de població.

B6-5.1. Comenta el mapa de la densitat de població actual a Espanya.

Interpreta un mapa demogràfic per explicar la distribució de la població a l'Espanya actual. Pàg. 191

Doc. 41

CL

CMCT

SC

CEC






S

B6-6. Comentar un mapa de la densitat de població d’Espanya i analitzar-ne l’estructura.

B6-6.1. Analitza un gràfic de l'estructura de la població espanyola.

Interpreta un gràfic i explica l'estructura de la població espanyola actual. Pàg. 191

Doc. 42

CL

CMCT

AA

SC

CEC

B6-7. Analitzar la població de les diverses comunitats autònomes i definir-ne l’evolució i la problemàtica de cada una.

B6-7.1. Compara i comenta la població de les regions que creixen i les que disminueixen la seua població.

Coneix i compara l'evolució de la població en les diferents regions i comunitats espanyoles. Pàg. 183

Doc. 26 i 27

CL

CMCT

AA

SC






S

B6-8. Analitzar les piràmides de població de les diverses comunitats autònomes i comentar-ne les peculiaritats.

B6-8.1. Explica les relacions entre comunitats autònomes en relació amb lesmigracions interiors.

Interpreta mapes i gràfics i analitza lesmigracions interiors a Espanya des de1960 fins a l'actualitat.

Pàg. 182Doc. 25

Pàg. 183Doc. 26 i 27

CL

CMCT

AA

SC

CEC

B6-9. Explicar les perspectives de població espanyola i l’ordenació del territori.

B6-9.1. Selecciona i analitza informació sobre les perspectives de futur de la població espanyola.

Analitza la projecció demogràfica de l'INE sobre el futur de la població espanyola i interpreta gràfics i piràmides de població estimats per a conéixer les perspectives de futur.

Pàg. 188Doc. 35 i 36

CL

CMCT

CD

AA

SC

B6-10. Obtenir i seleccionar informació de contingut demogràfic utilitzant fonts enles quals estiga disponible, tant en Internet com en altres fonts d’informació.

B6-10.1. Presenta i defensa informació sobre la població espanyola i ressalta els aspectes més significatius, utilitzant gràfics, mapes, piràmides, etc., en una presentació informàtica o exposicions en directe.

Comprén l'evolució de la població espanyola i interpreta piràmides de població i taules informatives de diferents èpoques des de 1960 fins a l'actualitat. Pàg. 194

Act. 17 a 21

CL

CMCT

CD

AA

SC

IE

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 166); Presta atenció; L'enquesta com a font demogràfica (pàg. 169); doc. 6, Quant costacriar un fill? (pàg. 171); Canvis socials i disminució de la natalitat (pàg. 172); Quins factors expliquen l'augment de l'esperança de vida? (pàg.174); Saldo vegetatiu (pàg. 175); Mortalitat infantil i desenvolupament (pàg. 176); doc. 19, Emigració a Europa (pàg. 179); Expulsions encalent (pàg. 180); doc. 24, «Fugida de cervells» (pàg. 181); doc. 31, La generació ni-ni (pàg. 186).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 166); interpretació i explicació de textos, imatges i gràfics relacionats amb la poblacióespanyola: activitats dels documents 1, 2, 3, 5, 7, 9, 11, 13 a 21, 26, 28, 30, 33 a 38 i 42 (pàg. 168, 170 a 181, 183 a 189 i 191 a 194);comentari, interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb la població espanyola, activitats dels documents 4, 10,25, 27, 32, 37, 40 i 41 (pàg. 170, 173, 182, 183, 186, 189, 190 i 191); activitats 11 i 12 (pàg. 133); activitats 1 a 3 (pàg. 192); activitats 4 a 16(pàg. 193); activitats 17 a 21 (pàg. 194).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 166 i 167); interpretació i explicació d'imatges i fotografiesrelacionades amb la població espanyola en els documents 1, 2 i 24 (pàg. 168 i 181); interpretació i explicació de gràfics, esquemes i taulesrelacionades amb la població espanyola en els documents 3, 5, 7, 9, 11 a 18, 20, 21, 23, 26, 28 a 30, 33 a 36, 38 i 42 (pàg. 170 a 181, 183 a189 i 191); activitats 14 i 15 (pàg. 193); act. 17 a 20 (pàg. 194); interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb lapoblació espanyola, en els documents 4, 10, 25, 27, 32, 37, 40 i 41 (pàg. 170, 173, 182, 183, 186, 189, 190 i 191).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg.167); projecte TIC:analitzar la població de la província en la qual resideixes (pàg. 195).

Emprenedoria. Activitats 17 a 21 (pàg. 194 i 195).


Valors personals. Adquisició i aplicació de tècniques i estratègies específiques de l'àrea geogràfica; actituds d'autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i en l'execució de treballs i tasques; integració, desenvolupament i relació de diferents estratègies d'aprenentatge (pàg. 192 a 195).


UNITAT 7. La ciutat i els espais urbansOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes dedicaran aquesta unitat a l'estudide la ciutat i els espais urbans a Espanya, el seu desenvolupament itipologia; veuran també el procés d'urbanització espanyol des de mitjansegle XIX fins a l'actualitat; estudiaran com analitzar un plànol urbà i elssistemes urbans espanyols en l'actualitat. Estudiaran, a continuació, elscriteris per a establir la jerarquia urbana, la jerarquia urbana espanyola;veuran, per a acabar, la problemàtica de la vida a la ciutat: problemes

mediambientals, la congestió del trànsit, problemes socials: el preu del sòli de l'habitatge.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen de cursos anteriorsles característiques de les ciutats espanyoles i europees, diferents tipus deciutats existents a Europa i la jerarquització de les ciutats europees

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats per a la inter-pretació dels plànols de les ciutats, per la qual cosa és aconsellable dedicaruna sessió a la pràctica que s’hi proposa sobre l'anàlisi d'un plànol urbà.


Suggeriment de temporització: segona setmana de gener



BLOC 10. L'ESPAI URBÀ

Concepte de ciutat i la seua influència en l'ordenació del territori.

Morfologia i estructura urbanes.

Les planificacions urbanes.

Característiques del procés d’urbanització. Les àrees d'influència.

Els usos del sòl urbà.

La xarxa urbana espanyola. Característiques del procés de creixement espacial de les ciutats.

La ciutat i els espais urbans; com identificar els espais urbans.

Els espais urbans a Espanya.

Desenvolupament i tipologia d'espais urbans: el fort desenvolupament dels espais urbans; tipologia d'espais urbans.

El procés d'urbanització espanyol: industrialització i urbanització; el model postindustrial.

Etapes del procés d'urbanització fins als anys setanta: el centre històric de la ciutat industrial; l'aparició de les perifèries.

Anàlisi d'un plànol urbà.

Els sistemes urbans en l'actualitat: els fluxos entre ciutats; sistemes urbans monocèntrics i policèntrics; els sistemes urbans espanyols.

La jerarquia urbana: criteris per a establir la jerarquia urbana; la jerarquia urbana espanyola; jerarquia urbana i polítiques de transport.

Problemàtica de la vida a la ciutat: problemes mediambientals; la congestió del trànsit; problemes socials: el preu del sòl i de l'habitatge.

El planejament urbanístic.

Anàlisi de l'evolució d'una ciutat a través del seuplànol.

B10-1. Definir la ciutat.

B10-2. Analitzar i comentar plànols de ciutats, distingint els seus diferents traçats.

B10-3. Identificar el procés d’urbanització enumerant-ne les característiques i planificacions internes.

B10-4. Analitzar la morfologia i l’estructura urbana i extraure conclusions del rastre de la història i la seua expansió espacial, reflex de l'evolució econòmica i política de la ciutat.

B10-5. Analitzar i comentar un paisatge urbà.

B10-6. Identificar el paper de les ciutats en l'ordenació del territori.

B10-7. Descriure la xarxa urbana espanyola i comentar-ne les característiques.

B10-8. Obtenir i seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relatiu a l'espai urbà espanyol utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.


BLOC 10. L'ESPAI URBÀ




S

B10-1. Definir la ciutat. B10-1.1. Defineix ‘ciutat’ i n’aporta exemples.

Explica el concepte de ciutat i els criteris qualitatius i quantitatius que s'utilitzen per a identificar els espais urbans.

Pàg. 200 i 201Doc. 1 i 2

CL

AA

SC

B10-2. Analitzar i comentar plànols de ciutats, distingint els seus diferents traçats.

B10-2.1. Comenta un paisatge urbà a partir d'una font gràfica.

Analitza una fotografia aèria de Salamanca per identificar alguns rastres del passat. Pàg. 233

Act. 9

CL

AA

SC

CEC

B10-2.2. Analitza i explica el plànol de la ciutat més pròxima, o significativa, al lloc de residència.

Interpreta el plànol d'una ciutat seguint unes pautes donades. Pàg. 217

Fes-ho tu

AA

SC

CEC

B10-3. Identificar el procés d’urbanitzacióenumerant-ne les característiques i planificacions internes.

B10-3.1. Identifica les característiques del procés d'urbanització.

Analitza el procés d'urbanització espanyol i n’identifica les característiques.

Pàg. 208 i 209Doc. 13 i 14

SC

B10-3.2. Explica i proposa exemples de processos de planificació urbana.

Analitza i explica alguns processos deplanificació urbana de la fi del segle XIX a Espanya.

Pàg. 210, 211 i214

Doc. 15, 16 i 20

AA

SC


BLOC 10. L'ESPAI URBÀ (CONTINUACIÓ)




S

B10-4. Analitzar la morfologia i l’estructura urbana i extraure conclusions del rastre de la història i la seua expansióespacial, reflex de l'evolució econòmica i política de la ciutat.

B10-4.1. Assenyala la influència històrica en el plànol de les ciutats espanyoles.

Analitza plànols i vistes aèries d'algunes ciutats i hi observa la influència històrica i els rastres del passat.

Pàg. 218 i 219Doc. 24 a 28

AA

SC

CEC

AA

SC

B10-4.2. Explica la morfologia urbana i assenyala les parts d'una ciutat sobre un plànol.

Interpreta el plànol d'una ciutat i n’explica la morfologia i hi localitza lesdiferents parts que la componen.

Pàg. 217Fes-ho tu

CEC


BLOC 10. L'ESPAI URBÀ (CONTINUACIÓ)




S

B10-5. Analitzar i comentar un paisatge urbà.

B10-5.1. Selecciona i analitza imatges que expliquen la morfologia i l’estructura urbana d'una ciutat coneguda.

Analitza l'evolució de la ciutat de Saragossa mitjançant la interpretació de diferents plànols històrics per explicar la seua morfologia actual.

Pàg. 234 i 235

Doc. 44 a 47Act. 11 a 16

SC

B10-6. Identificar el paper de les ciutats en l'ordenació del territori.

B10-6.1. Explica la jerarquització urbana espanyola.

Interpreta mapes i textos per explicar la jerarquització urbana espanyola.

Pàg. 226Doc. 36

AA

SC

B10-7. Descriure la xarxa urbana espanyola i comentar-ne les característiques.

B10-7.1. Descriu i analitza les influències mútues existents entre la ciutat i l'espai que l'envolta.

Interpreta mapes i textos per explicar la relació entre les condicions físiquesi l'ordenació del territori.

Pàg. 227Doc. 37

AA

SC

B10-8. Obtenir i seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relatiu al'espai urbà espanyol utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.

B10-8.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que mostren la configuració i problemàtica del sistema urbà espanyol.

Selecciona informació d'Internet per analitzar certs aspectes dels espais urbans de la seua comunitat. Pàg. 235

Projecte TIC

CL

CD

AA

SC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 198); el SIOSE i el CORINE (pàg. 201); doc. 12, Procés d'urbanització (pàg. 208); El modelurbà racionalista (pàg. 212); Anàlisi d'un plànol urbà (pàg. 216); El plànol urbà a través de la història (pàg. 218 i 219); Els sistemes urbansespanyols en el context europeu (pàg. 224); Reserva pública de sòl (pàg. 231).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 198); interpretació i explicació de plànols urbans: activitats dels documents 1, 5, 14,15, 20, 23 (pàg. 200, 203, 209, 210, 214 i 215); comentari, interpretació i descripció de mapes que reflecteixen dades relacionades amb lessuperfícies urbanes, activitats dels documents 4, 7 i 13 (pàg. 203, 204 i 208); activitats 2 a 10 (pàg. 233); activitats 11 a 16 (pàg. 234).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 198 i 199); interpretació i explicació de plànols urbans i fotografiesaèries de ciutats en els documents 1 a 3, 5, 8, 9, 11, 14, 15, 16, 20, 22, 24 a 28, 44 a 48 (pàg. 200 a 203, 205 a 207, 209 a 211, 214 a 219,234 i 235), act. 9 (pàg. 233); interpretació i comentari de mapes que reflecteixen dades relacionades amb les superfícies urbanes en elsdocuments 4, 7, 10, 13, 31 a 37, 41 i 42 (pàg. 203, 204, 207, 208, 222 a 227, 229, 230); activitats 5 i 6 (pàg. 233); interpretació de gràfics,esquemes i quadres informatius relacionats amb les superfícies urbanes, doc. 6, 30, 38, 39, 40 (pàg. 204, 220, 228 i 229); act. 1 (pàg. 232);act. 3 (pàg. 233).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 199); projecte TIC:analitzar certs aspectes dels espais urbans de la teua comunitat utilitzant l'Atles Digital de les Àrees Urbanes del Ministeri de Foment (pàg.235).

Emprenedoria. Fes-ho tu (pàg. 217); activitat 1 (pàg. 232).




UNITAT 8. Els espais rurals i el sector primariOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes estudiaran elsespais rurals, les seues característiques, els elements que els componen ila seua evolució actual. Estudiaran, a continuació, el sector primari del'economia espanyola, la seua evolució, la seua importància i la seua situ-ació en el mercat mundial. Estudiaran també les característiques de cadaun dels grups d'activitats que formen el sector primari: l'agricultura, la ra-maderia, les activitats forestals, la pesca i l'aqüicultura i la influènciad'aquestes activitats en el medi ambient. Finalment, veuran també elsprincipals paisatges agraris espanyols.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen de cursos anteriorsels diversos sectors econòmics europeus i certs aspectes sobre la produccióagrària i ramadera mundial.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dificultats a l'hora d'inter-pretar els nombrosos gràfics que apareixen en el tema.


Suggeriment de temporització: quarta setmana de gener



BLOC 7. L'ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI

El pes de les activitats agropecuàries, forestals i pesqueres en el PIB. La població activa.

Aspectes naturals i històrics que expliquen elsfactors agraris.

L'estructura de la propietat i tinença de la terra.

Les explotacions agràries, les seues característiques.

Polítiques de reforma agrària.

Tipus d'agricultura: coexistència de formes avançades i tradicionals.

Les transformacions agroindustrials.

Els paisatges agraris d'Espanya, les seues característiques.

La situació espanyola del sector en el context de la Unió Europea.

L'activitat pesquera: localització, característiques i problemes. Anàlisi dels aspectes físics i humans que conformen l'espai pesquer.

La silvicultura: característiques i desenvolupament en el territori.

Els espais rurals: característiques que els defineixen; elements que els componen.

Un espai en transformació: canvis que s'estan produint en elsespais rurals; tipus d'espais rurals.

El sector primari en l'economia espanyola: situació actual; evolució del sector primari; importància de les activitats del sector primari.

El sector primari espanyol en un món globalitzat: Espanya, enuna posició desfavorable en el mercat mundial; el model agrari espanyol i els seus resultats.

L'agricultura: la superfície agrària espanyola; els aprofitaments agrícoles; la distribució dels cultius; la importància del regadiu; el creixement de l'agricultura ecològica.

La ramaderia a Espanya: tipus i distribució. Les cabanyes ramaderes, la seua distribució territorial; els reptes del sector ramader espanyol.

La política agrícola comuna.

L'explotació forestal: els recursos forestals; l'explotació de la massa forestal.

Els paisatges agraris espanyols.

Interpretació de mapes del CORINE Land Cover.

Les activitats agràries i el medi ambient: impactes negatius de les activitats agràries; polítiques contra els impactes negatius de les activitats agràries.

La pesca i l'aqüicultura a Espanya: la importància del sector pesquer; la flota pesquera espanyola; principals ports i caladors; l'aqüicultura.

Anàlisi dels espais rurals.

B7-1. Descriure les activitats agropecuàries i forestals especificant les característiques d'Espanya.

B7-2. Distingir els paisatges agraris i establir-ne les característiques.

B7-3. Analitzar adequadament un paisatge rural distingint camp, boscos i hàbitat.

B7-4. Comprendre l'evolució de l'estructura de la propietat.

B7-5. Identificar formes de tinença de la terra.

B7-6. Explicar el sector agrari espanyol tenint en compte les seues estructures de la propietat i les característiques de les seues explotacions.

B7-7. Explicar la situació del sector agrari espanyol tenint en compte el context europeu i les polítiques de la Unió Europea (PAC).

B7-8. Analitzar l'activitat pesquera definint les seues característiques i els seus problemes.

B7-9. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'espai rural, silvícolao pesquer utilitzant fonts disponibles tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.


BLOC 7. L'ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI




S

B7-1. Descriure les activitats agropecuàries i forestals especificant les característiques d'Espanya.

B7-1.1. Identifica les activitats agropecuàries i forestals.

Identifica les activitats del sector primari i les seues característiques a Espanya.

Pàg. 257, 259,265, 267, 273

i 275Doc. 32, 39, 47,51, 52, 61, 64 i

65

CL

AA

SC

B7-1.2. Diferencia les activitats del sectorprimari d'altres activitats econòmiques.

Descriu algunes activitats econòmiques que es produeixen en elsector rural que no pertanyen al sector primari.

Pàg. 244Doc. 3

SC

B7-2. Distingir els paisatges agraris i establir-ne les característiques.

B7-2.1. Situa en un mapa la distribució dels principals aprofitaments agraris.

Interpreta diversos mapes per situar-hi els diferents aprofitaments agrícoles a Espanya.

Pàg. 253 i 254Doc. 20 a 25

AA

SC

CEC

B7-2.2. Aporta els aspectes del passat històric que han incidit en les estructures agràries espanyoles.

Coneix i explica alguns aspectes del passat que han influït en les estructures agràries espanyoles actuals.

Pàg. 246 i 247Doc. 7 i 8

AA

SC

B7-3. Analitzar adequadament un paisatge rural distingint camp, boscos i hàbitat.

B7-3.1. Selecciona i comenta imatges que posen de manifest les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols.

Analitza diferents fotografies per descriure els diversos paisatges agraris espanyols.

Pàg. 266 i 267Doc. 48, 49, 50

i 52

SC

CEC

B7-4. Comprendre l'evolució de l'estructura de la propietat.

B7-4.1. Defineix històricament, de forma sumària, l'estructura de la propietat.

Coneix i descriu les característiques de les explotacions agràries del modelespanyol i la seua evolució històrica.

Pàg. 248 i 249Doc. 12 a 14

CL

AA

SC


BLOC 7. L'ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI (CONTINUACIÓ)




S

B7-5. Identificar formes de tinença de la terra.

B7-5.1. Identifica i analitza les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols.

Coneix i descriu les característiques i la localització dels diversos paisatges agraris espanyols.

Pàg. 266 i 267

Doc. 48 a 52

AA

SC

B7-6. Explicar el sector agrari espanyol tenint en compte les seues estructures dela propietat i les característiques de les seues explotacions.

B7-6.1. Aporta dades o gràfics d'aspectesestructurals que expliquen el dinamisme d’un sector agrari donat.

Interpreta gràfics i mapes per analitzardiferents aspectes del sector agrari espanyol.

Pàg. 255 i 256Doc. 26 a 30

CL

AA

SC

B7-7. Explicar la situació del sector agrariespanyol tenint en compte el context europeu i les polítiques de la Unió Europea (PAC).

B7-7.1. Comenta textos periodístics que expliquen la situació espanyola en la PAC.

Analitza la situació de la política agrària espanyola en relació amb la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea.

Pàg. 261 a 263Doc. 40 a 43

CL

AA

SC

B7-8. Analitzar l'activitat pesquera definint les seues característiques i els seus problemes.

B7-8.1. Estableix les característiques i peculiaritats de l'activitat pesquera espanyola.

Analitza i descriu les característiques de l'activitat pesquera i l'aqüicultura a Espanya i la seua evolució.

Pàg. 272 a 275Doc. 57 a 66

AA

SC

B7-9. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'espai rural, silvícola o pesquer utilitzant fonts disponibles tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.

B7-9.2. Confecciona gràfics comparatius del pes específic en el PIB de les activitats agràries, ramaderes, forestals i pesqueres espanyoles enfront d'altres sectors d'activitat.

Analitza diferents gràfics per conéixer l'aportació al PIB (producte interior brut) i al VAB (valor afegit brut) del sector primari espanyol.

Pàg. 246Doc. 7 i 8

Pàg. 272Doc. 57

CMCT

AA

SC

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 240); S. C. Fanjul, «De tornada al camp» (pàg. 251); Presta atenció (pàg. 257);Compromesos (pàg. 260); Com identificar els productes amb una qualitat específica (pàg. 263); Interpretació de mapes del CORINE LandCover (pàg. 268); Els organismes modificats genèticament o transgènics (pàg. 271).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 240); interpretació i explicació de textos, imatges, taules i gràfics relacionats amb elsespais rurals i el sector primari a Espanya: activitats dels documents 3, 4, 7 a 12, 15, 17 a 19, 26, 28, 29, 32 a 34, 40, 41, 43, 44, 46 a 50, 52 a54, 57, 58, 60, 62 i 64 a 66 (pàg. 244, 246 a 248, 250 a 252, 255 a 258, 261 a 267, 270 i 272 a 275); comentari, interpretació i descripció demapes i plànols que reflecteixen dades relacionades amb els espais rurals i el sector primari a Espanya, activitats dels documents 1, 2, 6, 13,14, 16, 20 a 25, 27, 30, 35 a 39, 42, 45, 51, 55, 59, 61 i 63 (pàg. 242, 243, 245, 249, 250, 253 a 256, 259, 262, 264, 267 i 271 a 274); activitats1 i 2 (pàg. 276); activitats 3 a 12 (pàg. 277); activitats 13 i 14 (pàg. 278).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 240 i 241); interpretació i explicació d'imatges, taules i gràficsrelacionats amb els espais rurals i el sector primari a Espanya: en els documents 3, 4, 7 a 12, 15, 17 a 19, 26, 28, 29, 32 a 34, 40, 41, 43, 44,46 a 50, 52 a 54, 57, 58, 60, 62 i 64 a 66 (pàg. 244, 246 a 248, 250 a 252, 255 a 258, 261 a 267, 270 i 272 a 275); interpretació i descripció demapes i plànols que reflecteixen dades relacionades amb els espais rurals i el sector primari a Espanya, en els documents 1, 2, 6, 13, 14, 16,20 a 25, 27, 30, 35 a 39, 42, 45, 51, 55, 59, 61 i 63 (pàg. 242, 243, 245, 249, 250, 253 a 256, 259, 262, 264, 267 i 271 a 274).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 241); interpretació demapes del CORINE Land Cover (pàg. 268); Fes-ho tu (pàg. 269); projecte TIC: la cartografia d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) (pàg.279).

Emprenedoria. Fes-ho tu (pàg. 269); activitats 17 a 21 (pàg. 278 i 279).




UNITAT 9. El sector secundari

OBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes estudiaran en aquest tema elsector secundari a Espanya. Començaran estudiant l'activitat minera i ladistribució de la producció. Veuran, a continuació, les fonts d'energia i elmodel energètic espanyol i l'activitat industrial, els diferents tipusd'indústria, els factors de localització industrial i un estudi històric delprocés d'industrialització des de la segona meitat del segle XIX fins alsnostres dies, i s’hi incidirà en l'estudi de la indústria espanyola en

l'actualitat, la seua problemàtica per regions industrials i el seu impactesobre el medi ambient. Finalment, estudiaran el sector de la construcció.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja han vist en cursos anteriorsles principals zones productores de minerals del món, les principals zones pro-ductores i consumidores d'energia mundials i els països més industrialitzats.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dubtes i dificultats a l'horad'interpretar els nombrosos gràfics de diferents tipus i els mapes que s’hi pre-senten.


Suggeriment de temporització: segona setmana de febrer



BLOC 8. LES FONTS D'ENERGIA I L'ESPAI INDUSTRIAL

Localització de las fonts d'energia a Espanya.

El procés d'industrialització espanyol: característiques i breu evolució històrica.

Aportació al PIB de la indústria. La població activa.

Deficiències i problemes del sector industrial espanyol.

Regions industrials d'Espanya: importància deles polítiques territorials en el sector.

Influència de la política de la Unió Europea en la configuració de la indústria espanyola.

La planificació industrial. Els eixos de desenvolupament industrial: perspectives de futur.

El sector secundari a Espanya.

L'activitat minera: la importància de la mineria a Espanya; la distribució de la producció.

Les fonts d'energia: classificació; el model energètic espanyol.

L'activitat industrial: tipus d'indústries.

Factors de localització industrial.

El procés d'industrialització a Espanya: els inicis: de la segona meitat del segle XIX a 1959; la consolidació: el desenvolupisme (1959-1973);la recessió econòmica i la reconversió industrial (1973-1985); la integració en la CEE i les seues repercussions.

Trets de la indústria en l'actualitat.

L'especialització industrial.

La distribució de la indústria en el territori.

Les debilitats de la indústria espanyola.

La indústria i el medi ambient.

Estudi de l'evolució d'un paisatge industrial.

El sector de la construcció.

B8-1. Analitzar el procés d'industrialització espanyol establint les característiques històriques que condueixen a la situació actual.

B8-2. Relacionar les fonts d’energia i la industrialització i descriure’n les conseqüències a Espanya.

B8-3. Conéixer els factors de la indústria a Espanya.

B8-4. Identificar i comentar els elements d’un paisatge industrial donat.

B8-5. Descriure els eixos de desenvolupament industrial sobreun mapa i establir-ne les característiques i les possibilitats de regeneració i canvi futurs.

B8-6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'espai industrial espanyol utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjansde comunicació.


BLOC 8. LES FONTS D'ENERGIA I L'ESPAI INDUSTRIAL




S

B8-1. Analitzar el procés d'industrialització espanyol establint les característiques històriques que condueixen a la situació actual.

B8-1.1. Selecciona i analitza informació sobre els problemes i configuració de la indústria espanyola.

Interpreta i analitza textos gràfics i mapes per explicar la problemàtica i configuració de la indústria espanyola.

Pàg. 303 a 305i 307

Doc. 36, 37, 39i 41

CL

AA

SC

B8-1.2. Selecciona i analitza imatges quemostren l'evolució històrica de la indústriaespanyola en una zona concreta o d'un sector concret.

Analitza i interpreta fotografies de determinats llocs per explicar l'evolució històrica de la indústria espanyola.

Pàg. 290, 297,298 i 308

Doc. 11, 24, 27i 42

Pàg. 309Fes-ho tu

CL AA

SC

CEC

B8-2. Relacionar les fonts d’energia i la industrialització i descriure’n les conseqüències a Espanya.

B8-2.1. Relaciona el naixement de la indústria i la localització de fonts d'energia i matèries primeres al país.

Reconeix els factors de localització industrial que van influir en l'establiment dels primers enclavaments industrials a Espanya.

Pàg. 295 i 296Doc. 22 i 23

AA

SC


BLOC 8. LES FONTS D'ENERGIA I L'ESPAI INDUSTRIAL (CONTINUACIÓ)




S

B8-3. Conéixer els factors de la indústria a Espanya.

B8-3.1. Estableix un eix cronològic per explicar l'evolució històrica de la industrialització espanyola.

Coneix i explica les diferents fases delprocés d'industrialització a Espanya des del segle XIX fins a l'actualitat.

Pàg. 296 a 299Doc. 23, 25, 27

i 29

CMCT

AA

SCCEC

B8-3.2. Enumera les característiques de la indústria espanyola i les seues diferències regionals.

Explica les característiques de la indústria espanyola actual i les peculiaritats dels diferents sectors industrials per regions.

Pàg. 303 a 305Doc. 35 a 37

i 39

AA

SC

B8-3.3. Confecciona i analitza gràfiques i estadístiques que expliquen les produccions industrials.

Analitza gràfics i estadístiques per explicar les diferents produccions industrials a Espanya.

Pàg. 300, 302 i306

Doc. 30, 34 i 40

Pàg. 313Act. 5, 6 i 7

CMCT

AA

SC

CEC


BLOC 8. LES FONTS D'ENERGIA I L'ESPAI INDUSTRIAL (CONTINUACIÓ)




S

B8-4. Identificar i comentar els elements d’un paisatge industrial donat.

B8-4.1. Analitza i comenta paisatges d'espais industrials.

Analitza i comenta fotografies d'algunspaisatges transformats o degradats per les diferents activitats industrials.

Pàg. 298 i 308Doc. 27 i 42

Pàg. 305Projecte TIC

Pàg. 309Fes-ho tu

AA

SC

B8-4.2. Assenyala en un mapa els assentaments industrials més importants,distingint entre els diferents sectors industrials.

Localitza en diversos mapes els assentaments de les diferents branques industrials i el percentatge de producció de cada regió sobre el total de la producció espanyola.

Pàg. 303 a 305Doc. 35, 37

i 39

AA

SC

CEC

B8-5. Descriure els eixos de desenvolupament industrial sobre un mapa i establir-ne les característiques i les possibilitats de regeneració i canvi futurs.

B8-5.1. Localitza i descriu les regions industrials i els eixos de desenvolupament industrial.

Localitza en un mapa les regions industrials i els eixos del desenvolupament industrial.

Pàg. 304 i 305Doc. 37 i 39

AA

SC

CEC

B8-5.2. Descriu els eixos o focus de desenvolupament industrial i les seues perspectives de futur.

Analitza mapes, gràfics i textos per descriure els focus de desenvolupament industrial a Espanya i les seues perspectives de futur.

Pàg. 304 i 305Doc. 37 a 39

AA

SC

CEC

B8-6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'espai industrial espanyol utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjans de comunicació.

B8-6.1. Descriu les polítiques industrials de la Unió Europea i la seua influència enles espanyoles.

Descriu la influència de la UE sobre la política industrial espanyola per a l'enfortiment del sector. Pàg. 306 i 307

Doc. 40 i 41

CL

CD

AA

SC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 282); J. C. Fariñas, A. Martín Marcos i F. J. Velázquez, La desindustrialització d'Espanya enel context europeu (pàg. 285); Presta atenció (pàg. 294); M. Luisa Burgos Gisbert, Les teories de localització industrial: una breu aproximació(pàg. 295); Cadena de muntatge de la fàbrica SEAT en els anys del desenvolupisme (pàg. 297); Els incentius regionals (pàg. 299); De ladeslocalització a la relocalització (pàg. 300); I. Baró Tomás, Desindustrialització o metamorfosi de la indústria? (adaptat) (pàg. 301); Evoluciód'un paisatge industrial (pàg. 309); Bambolla immobiliària i crisi financera (pàg. 311); Valorar el compromís mediambiental de les indústries(pàg. 314).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 281); interpretació i explicació de textos, imatges, taules i gràfics relacionats amb elsector secundari a Espanya: activitats dels documents 1, 4, 5, 8 a 10, 12 a 14, 16, 17, 20, 21, 23, 27, 30, 34, 36, 38, 40, 41 i 44 (pàg. 284, 286,288 a 296, 298, 300, 302 a 304, 306, 307 i 310); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionadesamb el sector secundari a Espanya, activitats dels documents 2, 7, 15, 22, 25, 26, 33, 35, 37 i 39 (pàg. 285, 287, 292, 296 a 298, 301, 303,304 i 305); activitats 2 a 9 (pàg. 313); activitat 10 (pàg. 314).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 282 i 283); interpretació i explicació de textos, imatges, taules igràfics relacionats amb el sector secundari a Espanya, en els documents 1, 4, 5, 6, 8 a 14, 16 a 21, 23, 24, 27, 28, 30, 32, 34, 36, 38, 40, 41,44 i 45 (pàg. 284, 286 a 304, 306, 307, 310 i 311); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionadesamb el sector secundari a Espanya, en els documents 2, 7, 15, 22, 25, 26, 33, 35, 37, 39 i 43 (pàg. 285, 287, 292, 296 a 298, 301, 303, 304,305 i 308); activitats 3, 5, 6 i 9 (pàg. 313).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 283); Fes-ho tu (pàg.309); projecte TIC: analitzar el paisatge industrial al voltant de la localitat gallega d’Arteixo, a la Corunya (pàg. 315).

Emprenedoria. Fes-ho tu (pàg. 309); activitat 1 (pàg. 312).




UNITAT 10. El sector terciariOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes estudiaran en aquest tema el sec-tor de serveis en l'economia espanyola en els diferents aspectes que pre-senten: veuran la terciarització de l'economia i les característiques delsserveis a Espanya: comerç interior i exterior, transport terrestre, marítim iaeri, serveis de comunicació, turisme, serveis financers, serveis a empre-ses, serveis personals i serveis públics. Aprendran a analitzar els serveispúblics a partir de gràfics i a comprendre el problema de productivitat icompetitivitat.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben què és el sector terciarii també coneixen de cursos anteriors els sectors econòmics europeus i hancomparat la població activa de cada sector en diferents països.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen dubtes i dificultats a l'horad'interpretar els nombrosos gràfics de diferents tipus i els mapes que s’hi pre-senten.


Suggeriment de temporització: primera setmana de març



BLOC 9. EL SECTOR SERVEIS

La terciarització de l'economia espanyola: influència en el PIB. La població activa del sector terciari.

Anàlisi dels serveis i distribució en el territori.

L'impacte de les infraestructures sobre l'espai geogràfic.

El sistema de transport com a forma d'articulació territorial.

El desenvolupament comercial. Característiques i evolució.

Els espais turístics. Característiques i evolució.

Altres activitats terciàries: sanitat, educació, finances, els serveis públics.

Sector terciari o de serveis: classificació dels serveis.

La terciarització de l'economia, causes del procés.

El comerç exterior, Espanya en el mercat mundial, els nostres principals socis comercials; la balança de pagaments espanyola; la composició de les exportacions i les importacions.

El comerç interior a Espanya: tipus; canvis en l'oferta i la demanda; noves formes comercials; el comerç electrònic.

Els serveis de transport; modalitats i elements; els transports en l'ordenació territorial.

El transport per carretera.

El transport per ferrocarril.

Els problemes del transport terrestre.

El transport marítim.

El transport aeri.

Els serveis de comunicació; els serveis postals; els serveis de telecomunicacions.

El turisme a Espanya.

Altres activitats terciàries: els serveis financers; els serveis a empreses; els serveis personals.

B9-1. Analitzar la terciarització de l'economia espanyola establint les seues característiques i la influència en el producte interior brut.

B9-2. Identificar la presència dels serveis en el territorianalitzant la seua distribució i impacte en el medi.

B9-3. Explicar el sistema de transport a Espanya distingint l'articulació territorial que configura.

B9-4. Descriure el desenvolupament comercial establint les seues característiques i descrivint l'ocupació territorial que imposa.

B9-5. Localitzar en un mapa els espais turístics i enumerar-ne les característiques i desigualtats regionals.

B9-6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'activitat o a l'espai del sector serveis espanyol, utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjans de comunicació social.

B9-7. Utilitzar correctament la terminologia del sector serveis.

B9-8. Identificar i comentar un paisatge transformat per una important zona turística.


BLOC 9. EL SECTOR SERVEIS




S

B9-1. Analitzar la terciarització de l'economia espanyola establint les seues característiques i la influència en el producte interior brut.

B9-1.1. Identifica les característiques del sector terciari espanyol.

Analitza gràfics, taules i mapes per explicar les característiques del sectorterciari a Espanya.

Pàg. 321 a 323

Doc. 1 a 5SC

B9-2. Identificar la presència dels serveis en el territori analitzant la seua distribuciói impacte en el medi.

B9-2.1. Explica la incidència que per a l’economia espanyola té el sector serveis.

Interpreta gràfics, taules i mapes per valorar la importància del sector terciari en l'economia espanyola.

Pàg. 321 a 323Doc. 1 a 5

AA

SC


BLOC 9. EL SECTOR SERVEIS (CONTINUACIÓ)




S

B9-3. Explicar el sistema de transport a Espanya distingint l'articulació territorial que configura.

B9-3.1. Descriu com s'articulen els mitjans de comunicació més importants d'Espanya (ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports).

Interpreta gràfics i mapes temàtics perdescriure la distribució dels diferents mitjans de comunicació a la Península.

Pàg. 332, 336,339, 343 i 345

Doc. 19, 24, 28,33 i 36

CL

AA

SC

CEC

B9-3.2. Comenta sobre un mapa de transports la transcendència que aquest sector té per articular el territori.

Interpreta i comenta diferents mapes de transports valorant la importància d'aquests per a les comunicacions nacionals i internacionals.

Pàg. 336 i 339Doc. 24 i 28

CL

AA

SC

CEC

B9-3.3. Descriu i analitza mapes que reflectisquen un sistema de transport determinat.

Interpreta i analitza diferents mapes que representen els diferents sistemes de transport a Espanya.

Pàg. 336, 339,343 i 345

Doc. 24, 28, 33i 36

CL

AA

SC

CEC

B9-3.4. Distingeix en un mapa els principals nodes de transport espanyol.

Analitza diferents mapes per assenyalar els principals nodes del transport espanyol.

Pàg. 336, 339 i345

Doc. 24, 28 i 36

CL

AA

SC

CEC

B9-3.5. Resol problemes plantejats en uncas específic sobre vies de comunicació al nostre país.

Resol diferents exercicis sobre les vies de comunicació a Espanya.

Pàg. 337Doc. 26

Pàg. 359. Act. 5

Pàg. 361. Act. 3

CMCT

AA

SC

CEC






S

B9-4. Descriure el desenvolupament comercial establint les seues característiques i descrivint l'ocupació territorial que imposa.

B9-4.1. Comenta gràfiques i estadístiques que expliquen el desenvolupament comercial.

Interpreta gràfics i estadístiques per explicar el desenvolupament del comerç nacional i internacional.

Pàg. 324 a 326,329 i 336

Doc. 6 a 9, 14 i 18

CMCT

AA

SC

CEC

B9-5. Localitzar en un mapa els espais turístics i enumerar-ne les característiques i desigualtats regionals.

B9-5.1. Analitza i explica les desigualtats de l'espai turístic.

Interpreta un mapa per explicar la distribució desigual del turisme a les diferents províncies espanyoles.

Pàg. 348Doc. 41

Pàg. 350Doc. 44

AA

SC

CEC

B9-6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relatiu a l'activitat o a l'espai del sector serveis espanyol, utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en bibliografia o mitjans de comunicació social.

B9-6.1. Comenta gràfiques i estadístiques que expliquen el desenvolupament turístic espanyol.

Analitza gràfics, taules i mapes per explicar el desenvolupament turístic espanyol.

Pàg. 348 i 350a 352

Doc. 40, 41, 44i 46 a 49

CL

AA

SC

CEC

B9-6.2. Explica com articulen el territori altres activitats terciàries.

Interpreta un mapa i comenta com es distribueixen els treballadors d'empreses de serveis a les diferents províncies.

Pàg. 356Doc. 54

CL

CD

AA

SC

CEC

B9-7. Utilitzar correctament la terminologia del sector serveis.

B9-7.1. Analitza i comenta imatges de l'espai destinat a transports, comercial o altres activitats del sector serveis.

Analitza i comenta fotografies relacionades amb els transports, i altres activitats del sector serveis.

Pàg. 334, 337,338, 342, 354,

i 356Doc. 21, 25, 27,

32, 51 i 55

CL

AA

SC

CEC






S

B9-8. Identificar i comentar un paisatge transformat per una important zona turística.

B9-8.1. Confecciona esquemes per analitzar la influència del sector serveis en l'economia i l'ocupació a Espanya a partir d'imatges que reflectisquen el seu impacte en un paisatge.

Analitza un text i una imatge per explicar l’impacte del turisme en el paisatge.

Pàg. 353Els impactesterritorials del

turisme

AA

SC

CEC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 318); Compromesos (pàg. 320); Presta atenció (pàg. 324); El deute espanyol (pàg. 325);Connectar Europa (pàg. 338); Compromesos (pàg. 342); El transport per canonades (pàg. 343); Cel únic europeu (pàg. 344); La liberalitzaciódel servei postal (pàg. 346); De la societat de la informació a la societat del coneixement (pàg. 347); El turisme de negocis és un bon negoci(pàg. 350); Els impactes territorials del turisme (pàg. 353); A. Mars, «Adéu a la indústria» (pàg. 359); «El model econòmic espanyol» (pàg.360).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 318); interpretació i explicació de textos, imatges, taules i gràfics relacionats amb elsector terciari a Espanya: activitats dels documents 1 a 4, 6 a 14, 19, 26, 29, 30, 32, 35, 37, 40, 42, 44, 46 a 50, 52 i 53 (pàg. 321, 322, 324 a329, 332, 337, 340, 343, 344, 346, 348, 349, 350 i 352 a 355); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dadesrelacionades amb el sector terciari a Espanya, activitats dels documents 18, 20, 22, 24, 27, 36, 41, 54 (pàg. 329, 331, 333, 336, 339, 345, 348 i356); activitats 1, 2 (pàg. 357); activitats 4 a 11 (pàg. 359); activitats 12 a 13 (pàg. 360).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 318 i 319); interpretació i explicació de textos, imatges, taules igràfics relacionats amb el sector terciari a Espanya en els documents 1 a 14, 16, 17, 19, 26, 27, 29 a 32, 35, 37, 39, 40, 42, 44, 46 a 50, 52 i53, 55 (pàg. 321 a 332, 337, 338, 340, 341, 343, 344, 346 a 350 i 352 a 355, 356); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols quereflecteixen dades relacionades amb el sector terciari a Espanya, en els documents 15, 18, 20, 22, 24, 27, 33, 36, 41, 43, 54 (pàg. 329, 331,333, 334, 336, 339, 343, 345, 348, 349 i 356); activitats 1 i 2 (pàg. 357); activitats 7 i 11 (pàg. 359); activitats 12 i 13 (pàg. 360); esquemaresum de la unitat (pàg. 358).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 319); projecte TIC:analitzar la relació que existeix entre la xarxa de carreteres espanyola i la distribució de la població utilitzant el SIG d’ArcGis Online (pàg. 361).

Emprenedoria. Fes-ho tu (pàg. 357); activitats 12 i 13 (pàg. 360).




UNITAT 11. L'organització territorial d'EspanyaOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes estudiaran en aquesta unitatl'organització del territori espanyol, els contrastos i desequilibris territorials:contrastos espacials i els desequilibris demogràfics i econòmics. Continuaranamb les polítiques regionals i de cohesió: els fons estructurals i d'inversióeuropeus; el Fons de Compensació Interterritorial (FCI); les ajudes estatals definalitat regional. A continuació, veuran una descripció de cada una de lescomunitats autònomes que inclou el mapa, la piràmide de població, ladescripció del medi físic, les principals ciutats i les activitats econòmiques.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja coneixen de cursos anteriorsla distribució territorial d'Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies iilles.

Previsió de dificultats. És possible que sorgisquen problemes per a memorit-zar les dades que s'ofereixen sobre totes les comunitats i ciutats autònomes.


Suggeriment de temporització: primera setmana d'abril



BLOC 11. FORMES D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

L'organització territorial d'Espanya. Influència de la història i la Constitució de 1978.

Els desequilibris i contrastos territorials.

Les comunitats autònomes: polítiques regionals i de cohesió territorial.

L'ordenació del territori: processos històrics; l'organització politicoadministrativa actual.

Contrastos i desequilibris territorials: contrastos espacials; desequilibris demogràfics i econòmics.

Les polítiques regionals i de cohesió: els fons estructurals i d'inversió europeus; el Fons de Compensació Interterritorial (FCI); les ajudes estatals de finalitat regional.

Les comunitats i ciutats autònomes.

El corema.

B11-1. Descriure l’organització territorial espanyola i analitzar l’estructura local, regional, autonòmica i nacional.

B11-2. Explicar l’organització territorial espanyola i establir la influència de la història i la Constitució de 1978.

B11-3. Explicar l'organització territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.

B11-4. Analitzar l’organització territorial espanyola i descriure els desequilibris i contrastos territorials i els mecanismes correctors.

B11-6. Obtenir i seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relatiu a les formes d'organització territorial a Espanya utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.


BLOC 11. FORMES D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL




S

B11-1. Descriure l’organització territorial espanyola i analitzar l’estructura local, regional, autonòmica i nacional.

B11-1.1. Localitza i explica en un mapa l'organització territorial espanyola partint del municipi i la comunitat autònoma.

Analitza mapes, taules i textos per explicar l'organització politicoadministrativa actual d'Espanya.

Pàg. 370 a 372

Doc. 6, 7 i 8

AA

SC

CEC

B11-2. Explicar l’organització territorial espanyola i establir la influència de la història i la Constitució de 1978.

B11-2.1. Distingeix i enumera les comunitats autònomes, les principals ciutats que hi ha a cada una i els països fronterers d'Espanya.

Analitza una fitxa completa amb mapes, gràfics, taules i informació escrita sobre el medi físic, la població,les ciutats i les activitats econòmiquesde cada una de les autonomies espanyoles.

Pàg. 381a 399

Pàg. 401. Act.1

AA

SC

B11-3. Explicar l'organització territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.

B11-3.1. Explica l'ordenació territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.

Interpreta i compara mapes històrics i actuals per explicar l'ordenació territorial espanyola.

Pàg. 368, 369 i371

Doc. 1 a 4 i 6

AA

SC

CEC

B11-3.2. Compara l'ordenació territorial actual i la de la primera meitat del segle XX.

Analitza dos mapes per comparar l'ordenació territorial actual amb la de l'època franquista.

Pàg. 369 i 371

Doc. 4 i 6

AA

SC

CEC


BLOC 11. FORMES D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL (CONTINUACIÓ)




S

B11-4. Analitzar l’organització territorial espanyola i descriure els desequilibris i contrastos territorials i els mecanismes correctors.

B11-4.1. Caracteritza l'ordenació territorial que estableix la Constitució de 1978.

Explica els trets més importants de l'ordenació territorial establerta en la Constitució espanyola vigent en l'actualitat.

Pàg. 370 a 372

Doc. 5 a 8

Pàg. 401Act. 5 i 6

AA

SC

B11-4.2. Explica les polítiques territorials que practiquen les comunitats autònomesen aspectes concrets.

Explica les polítiques regionals de cohesió per a les autonomies que desenvolupa l'Estat espanyol amb el suport de la UE.

Pàg. 377 a 379

Doc. 16 i 18 a 21

AA

SC

B11-4.3. Enumera els desequilibris i contrastos territorials existents en l'organització territorial espanyola.

Descriu els contrastos i desequilibris territorials existents entre les diferentsautonomies espanyoles.

Pàg. 373 a 375

Doc. 9, 10, 13 i14

SC

B11-6. Obtenir i seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relatiu ales formes d'organització territorial a Espanya utilitzant fonts en les quals estiga disponible, tant en Internet com en mitjans de comunicació social o bibliografia.

B11-6.1. Explica raonadament els trets essencials de les polítiques territorials autonòmiques.

Selecciona i analitza informació de diferents fonts per explicar els trets essencials de les polítiques territorialsautonòmiques.

Pàg. 377 a 379

Doc. 16 i 18 a 21

Pàg. 401. Act. 4

Pàg. 402Projecte TIC

CL

CD

AA

SC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 366); Comarques i altres divisions supramunicipals (pàg. 370); Compromesos (pàg. 372); Elrepartiment dels fons europeus (pàg. 377); Enclavaments extraterritorials (pàg. 380).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 366); interpretació i explicació de textos, imatges, taules i gràfics relacionats ambl'organització territorial d'Espanya: activitats dels documents 5, 8, 11 a 14, 16 i 20 (pàg. 370, 372, 374, 375, 377, 378 i 379); comentari,interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionades amb l'organització territorial d'Espanya, activitats delsdocuments 1 a 4, 6, 9, 10, 17, 21, 22 i 23 (pàg. 368, 369, 371, 373, 377, 379 i 380); activitats 1 a 6 (pàg. 401); activitat 7 (pàg. 402).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 366 i 367); interpretació i explicació de textos, imatges, taules igràfics relacionats amb l'organització territorial d'Espanya en els documents 5, 7, 8, 11 a 14, 16, 18, 19 i 20 (pàg. 370, 371, 372, 374, 375, 377,378 i 379); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionades amb l'organització territorial d'Espanyaen els documents 1 a 4, 6, 9, 10, 17, 21, 22, 23 i 24 (pàg. 368, 369, 371, 373, 377, 379, 380 i 401); mapes, plànols, piràmides de població itaules de les diferents comunitats i ciutats autònomes (pàg. 381 a 399).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 367); doc. 12 (pàg. 374);projecte TIC: investigar els fons que reben les comunitats i ciutats autònomes, tant de l'Estat espanyol com de la Unió Europea (pàg. 401).

Emprenedoria. Doc. 12 (pàg. 374); Fes-ho tu (pàg. 376); activitat 1 (pàg. 400).

Educació cívica i constitucional. Valoració de les aportacions de l'estudi geogràfic al desenvolupament humà, econòmic, polític, social,tecnològic i mediambiental (pàg. 400 a 402).



UNITAT 12. Espanya a Europa i al mónOBJECTIUS CURRICULARS










Enfocament de la unitat. Els alumnes estudiaran en aquesta unitat el medifísic europeu, la Unió Europea, el seu origen i les seues institucions.Estudiaran, a continuació, la població de la UE, contrastos demogràfics;immigració i asil, els diferents sectors econòmics, l’estructura territorial i lapolítica regional europea. Veuran, després, Espanya en un món globalitzat: laglobalització i els seus efectes i la posició d'Espanya en les àreessocioeconòmiques i geopolítiques mundials.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen de cursos anteriorsgeografia d'Europa i l'origen i la constitució de la Unió europea.

Previsió de dificultats. És possible que apareguen dificultats per a compren-dre, a causa de la seua complexitat, alguns conceptes que s'aborden en eltema com el concepte de globalització.


Suggeriment de temporització: tercera setmana d'abril



BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN

Espanya: situació geogràfica; posició i localització dels territoris que conformen la unitat i diversitat política.

Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrastos físics i socioeconòmics d'Europa.

La posició d'Espanya en la Unió Europea. Polítiques regionals i de cohesió territorial.

Espanya al món. Globalització i diversitat al món: processos de mundialització i desigualtats territorials. Grans eixos mundials.

Posició d'Espanya en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques mundials.

El medi físic d'Europa: les grans unitats del relleu europeu; els dominis bioclimàtics europeus; la hidrografia.

La Unió Europea: els orígens de la Unió Europea; les institucions de la Unió Europea.

La població de la UE: contrastos demogràfics; immigració i asil.

La població urbana i les ciutats.

Els sectors econòmics en la UE: el sector primari; una potència industrial; el predomini delsector serveis.

L'estructura territorial i la política regional europea: classificació de les regions: la NUTS; la política regional i els fons estructurals; Estratègia Europa 2020; balanç econòmic Espanya-Unió Europea.

Espanya en un món globalitzat: La globalització i els seus efectes; la posició d'Espanya en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques mundials.

Anàlisi i comentari d'un text: la Declaració Schumann.

Anàlisi de la competitivitat de l'economia espanyola en la UE i al món.

Elaboració d'un informe: «Finançament europeu per a Espanya».

B12-1. Definir la situació geogràfica d’Espanya al món, establint la seua posició i localitzant els seus territoris.

B12-2. Descriure el continent europeu distingint la seua estructura territorial i els contrastos físics i socioeconòmics.

B12-3. Identificar la posició d’Espanya en la Unió Europea i enumerar les polítiques regionals i de cohesió territorial que espractiquen a Europa i que afecten el nostre país.

B12-4. Definir la globalització explicant-ne els trets.

B12-6. Explicar les repercussions de la inclusió d'Espanya en espais socioeconòmics i geopolítics continentals i mundials, utilitzant fonts diverses basades en material bibliogràfic o en línia i en opinions exposades en els mitjans de comunicació social.


BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN




S

B12-1. Definir la situació geogràfica d’Espanya al món, establint la seua posició i localitzant els seus territoris.

B12-1.1. Localitza en un mapa les grans àrees geoeconòmiques i assenyala aquelles amb les quals Espanya té més relació.

Interpreta mapes d'Europa i del món per localitzar les grans àrees geoeconòmiques, i assenyala aquelles amb les quals Espanya té més relació.

Pàg. 419, 424 i426

Doc. 23, 29, 32i 33

AA

SC

CEC

B12-1.2. Identifica aspectes rellevants d'Espanya en la situació mundial.

Interpreta mapes i gràfics per identificar aspectes rellevants d'Espanya en la situació mundial.

Pàg. 415, 416,418, 425 i 426

Doc. 15, 17, 20,21 i 30 a 33

AA

SC

CEC

B12-1.3. Localitza la situació espanyola entre les grans àrees geoeconòmiques mundials.

Analitza gràfics i mapes per descriure la situació d'Espanya entre les grans economies mundials.

Pàg. 417, 419,425 i 426

Doc. 18, 19, 23,30, 32 i 33

Pàg. 429Act.8 i 9

AA

SC

CEC

B12-2. Descriure el continent europeu distingint la seua estructura territorial i elscontrastos físics i socioeconòmics.

B12-2.1. Explica la posició d'Espanya en la Unió Europea.

Analitza imatges i mapes per descriure el medi físic europeu i relaciona la península Ibèrica amb la resta del continent.

Pàg. 406 a 410

Doc. 1 a 9

AA

SC

Analitza gràfics i mapes per descriure la posició d'Espanya en la Unió Europea.

Pàg. 419 a 423

Doc. 23 a 28

AA

SC


BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN (CONTINUACIÓ)




S

B12-3. Identificar la posició d’Espanya enla Unió Europea i enumerar les polítiquesregionals i de cohesió territorial que es practiquen a Europa i que afecten el nostre país.

B12-3.1. Extrau conclusions de les mesures que la Unió Europea pren en política regional i de cohesió territorial que afecten Espanya.

Analitza gràfics i textos per comprendre la política regional i els fons estructurals de l'UE que afecten Espanya.

Pàg. 421 i 422

Doc. 26 i 27

AA

SC

B12-3.2. Comenta notícies periodístiqueso textos que expliquen la posició d'Espanya en la Unió Europea.

Interpreta i compara gràfics per analitzar la competitivitat de l'economia espanyola en l'UE.

Consulta diferents pàgines d'Internet en les quals busca informació per escriure un informe sobre finançamenteuropeu per a Espanya.

Pàg. 431 i 432Act. 13 a 15Projecte TIC

AA

SC

B12-4. Definir la globalització explicant-ne els trets.

B12-4.1. Identifica i descriu els trets de laglobalització amb exemplificacions que afecten el nostre país.

Analitza mapes, gràfics i textos per descriure els trets de la globalització que afecten Espanya.

Pàg. 424 a 426

Doc. 29 a 33

CL

AA

SC

B12-6. Explicar les repercussions de la inclusió d'Espanya en espais socioeconòmics i geopolítics continentals i mundials, utilitzant fonts diverses basades en material bibliogràfic o en líniai en opinions exposades en els mitjans decomunicació social.

B12-6.1. Explica les repercussions de la inclusió d'Espanya en espais geopolítics isocioeconòmics continentals i mundials apartir de diferents fonts d'informació geogràfica.

Analitza gràfics i textos per descriure la posició d'Espanya en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques mundials.

Pàg. 426 i 427Doc. 32 a 35

Pàg. 430 i 431Act. 13 a 15

CL

CD

AA

SC






Model experiencial.

Tallers.




Uns altres.


Participació.

Motivació.

Personalització.

Inclusió.

Interacció.

Significativitat.

Funcionalitat.

Globalització.


Uns altres.



Parelles.

Xicotet grup.

Gran grup.

Grup interclasse.

Uns altres.










Uns altres.










Uns altres.







CONTINGUTS

TRANSVERSALS

Comprensió lectora. Text inici de la unitat (pàg. 404); Presta atenció (pàg. 411); Principis fundacionals de la Unió: objectius (pàg. 412);Declaració de Robert Schumann (pàg. 413); La crisi dels refugiats (pàg. 416); Presta atenció (pàg. 421); Globalització i creixement urbà (pàg.425).

Expressió oral i escrita. Activitats per a començar (pàg. 404); interpretació i explicació de textos, imatges, taules i gràfics relacionats ambEspanya i la seua relació amb Europa i el món: activitats dels documents 4 a 6, 9, 13 a 16, 20 a 22, 24 a 30, 32 i 33 a 35 (pàg. 408, 410, 414,415, 418 a 427); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionades amb Espanya i la seua relacióamb Europa i el món, activitats dels documents 2, 3, 7, 8, 11, 17, 18, 19, 23 i 29 (pàg. 406, 407, 409, 410, 412, 416, 417, 419 i 424); activitats3 a 12 (pàg. 429); activitats 13 i 14 (pàg. 430); activitat 15 (pàg. 431).

Comunicació audiovisual. Lectura i interpretació d'imatges inicials (pàg. 404 i 405); interpretació i explicació de textos, imatges, taules igràfics relacionats amb Espanya i la seua relació amb Europa i el món en els documents 1, 4 a 6, 9, 10, 13 a 16, 20 a 22, 24 a 30, 32 i 33(pàg. 408, 410, 414, 415, 418 a 426); comentari, interpretació i descripció de mapes i plànols que reflecteixen dades relacionades ambEspanya i la seua relació amb Europa i el món, en els documents 2, 3, 7, 8, 11, 17, 18, 19, 23 i 29 (pàg. 406, 407, 409, 410, 412, 416, 417,419 i 424); esquema resum de la unitat (pàg. 428); activitats 8 i 9 (pàg. 429); activitats 13 i 14 (pàg. 430); activitat 15 (pàg. 431).

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Et recomanem, geologia i tecnologia (pàg. 405); doc. 12 (pàg. 374);projecte TIC: investigar en Internet per elaborar un informe que es titule «Finançament europeu per a Espanya» (pàg. 431).

Emprenedoria. Activitat 1 (pàg. 428); activitat 15 (pàg. 431).

Educació cívica i constitucional. Valoració de les aportacions de l'estudi geogràfic al desenvolupament humà, econòmic, polític, social,tecnològic i mediambiental (pàg. 430 a 431).



programació didàctica d’aula de geografia de 2n de batxillerat 2. objectius curriculars de...

Documents