2

Festes de Sant Llorenç Festes de Sant LlorençALAIOR

AGOST 2009

3

Salutació

Ben segur que en rebre aquest programa de festes,

tots i totes, preparau amb il·lusió la commemoració

de Sant Llorenç.

Així ho feim també des de l’Ajuntament, posant

especial atenció en la coordinació i preparació de tot

els actes i activitats que es desenvoluparan fins dilluns

de Sant Llorenç. L’esforç de molts garanteix la festa

de tots.

Alaior es mereix tot aquest treball i sacrifici, ara, i

durant tot l’any. Alaior és la suma dels esforços de

cada ciutadà o ciutadana. Una suma positiva per mirar

amb optimisme el futur.

I per Sant Llorenç, aquest optimisme, aquestes ganes

de fer festa l’empeltam a tothom. Viure i compartir

els actes festius és un valor important que hem de

renovar sempre.

Gloriós Sant Llorenç 2009 i “seny, que cervell en

venen”

Pau Morlà Florit

Batle

4

Programa oficial

Festes majors en honor a

SANT LLORENÇ,que se celebraran en aquesta ciutat

del 3 al 17 d’agost de 2009

Dill

uns

3

A la plaça des Ramal, a les 16.00 hores. Us convidam al 16èTrofeu Sant Llorenç de Tennis de Taula d’escolars i adults. Ho organitza:Club Tennis Taula d’Alaior.

A la plaça des Ramal, a les 20.00 hores. Si t’agrada la destresade les arts marcials, vine a la primera exhibició d’aikido a càrrec deClub Aikido d’Alaior.

A la terrassa de la Biblioteca, a les 21.30 hores. El documentaldel mes: Recipes for disaster. Aquest espai ens ha acompanyat totl’any i per Sant Llorenç no podia faltar amb una pel·lícula sobrecom una família vol viure sense consumir petroli i elsseus derivats.

Dim

arts

4

5

Als carrers Major i des Forn, a partir de les 19.00 hores. Mestresartesans ens oferiran una mostra dels seus productes de ceràmica,pell, paper, plata, cotó... al Mercat de Nit.

A la plaça des Ramal, a partir de les 19.00 hores. Petit mercatde joves dissenyadors, on podreu trobar roba, joies, complements ipintures.

A la terrassa de la Biblioteca, a les 19.30 hores. Contes i rondallesd’arreu del món a càrrec de l’Associació de Rondallaires i Contacontes(ARC).

A sa Plaça, a les 20.45 hores. Aprofitant l’ambient del Mercat deNit, el grup The Sailors ens acompanyarà amb versions pop-rock deThe Police, Pink Floyd, Santana…

Al Club de Jubilats, a les 19 hores. Per celebrar que Sant Llorençés a prop i endolcir-nos un poquet el capvespre, festa popular ambcoca i xocolati. A continuació, ball a la plaça des Ramal amenitzat perJesús Álvarez.

A sa Plaça, a les 19.30 hores. 26a Cursa Popular pels carrers de lapoblació, organitzada per la Federació Insular d’Atletisme. Elsparticipants, joves i no tan joves, es concentraran a sa Plaça, on, desd’una hora abans, s’hi podran inscriure. En finalitzar la cursa, el programaThao-Salut Infantil oferirà als participants una tallada de síndria.

A la Sala de Plens, a les 20.30 hores. Presentació de la novaedició de la revista del diari Menorca dedicada a Sant Llorenç 2009,

que ens permetrà conèixer els protagonistes de les festes i aspectesdiversos de la cultura del poble. Preu:1 euro.Seguidament, lliurament del premidel concurs de portada i concurs

literari del programa de SantLlorenç 2009.

Dim

ecr

es

5D

ijous

6

6

Al carrer Major, a partir de les 18.30 hores. Taller de plomalls icapells per a petits i grans per donar notes d’humor i color al’acompanyament dels gegants i capgrossos durant la cercavila pelpoble.

A sa Plaça, a les 19.00 hores. En Llorenç i n’Eulàlia us esperen.Veniu a veure com es posen de gala per a les festes de Sant Llorenç!La Colla Gegantera d’Alaior i els grallers tindran l’honor de vestir-los.Quan estiguin ben polits i estrijolats, obriran el primer ball de les festes.Finalment, es dirigiran cap a l’Ajuntament.

A la Sala de Plens, a les 19.15 hores. Rebuda a l’Ajuntament delsfillets i filletes sahrauís i de les famílies que durant l’estiu els acullen aca seva, com a mostra d’hospitalitat del poble d’Alaior cap a aquestsfillets i en agraïment a les famílies pel seu gest humanitari.

Al Camp Municipal d’Esports, a les 21.30 hores. Veniu al GranConcert Líric Sant Llorenç 2009 amb l’actuació dels cantants ElenaRoche (soprano), María Luisa Corbacho (mezzosoprano), José LuisSola (tenor), Enric Catignani (baixbaríton), Simone del Savio(baríton) i Simón Orfila (baix),acompanyats al piano per AntoniPons Morlà.Entrada: 5 €(numerades: 7 €)

Al pati de sa Lluna, a les 21.00 hores. Semblança d’Alfredo Kraus,a càrrec de Francisco Kraus. Amb motiu del desè aniversari de la mortdel tenor canari, el seu germà recordarà els moments més emblemàticsde la seva vida.

Dijo

us

6D

ivendre

s 7

7

A partir de les 10 h, a la plaça del Ramal. Creu Roja Joventutd’Alaior us convida al Jocs Gegants, els jocs de taula de sempre mésgrans que mai per passar-s’ho molt i molt bé!

Al Centre de Cultura Convent de Sant Diego, a les a les 20.00hores. Inauguració de Formasensacions, escultura i fotografiacontemporània de Bettina Gleiss i Pep Batalla.

Al parc de Cala en Busquets, a partir de les 20.30 hores. Voleusopar? L’Associació de Veïns de Cala en Busquets organitza unavetllada amb torrada i música a càrrec de Bep Júnior, amb lacol·laboració de l’Ajuntament d’Alaior.

A la Trotxa, a les 10.00 hores. Us agraden les bicis? Gaudiu, idò,del 22è Trofeu Sant Llorenç de Ciclisme. Ho organitza: Club Ciclista42x21 d’Alaior.

Al parc del Cós, a les 10.15 hores. Si us agrada la fórmula 1 perràdio control, no us perdeu el 21è Trofeu Sant Llorençd’Automodelisme al circuit habilitat del parc del Cós. Ho organitza:Club Automodelisme la Trotxa d’Alaior.

A la platja de Cala en Porter, a les 10.30 hores. Agafau latovallola, posau-vos crema protectora i cap a la platja de Cala enPorter! Entre bany i bany podreu veure la final de la 17a edició delTrofeu Sant Llorenç de Vòlei Platja. Ho organitza: Club Sport AlaiorVoleibol.

A la parada del bus, a partir de les 16.30 hores. Voleu anar aBinixems còmodament i sense estrès? L’Ajuntament d’Alaior haorganitzat un servei de bus d’anada itornada perquè pugueu desplaçar-vos sense problemes i gaudir dela festa sense embussos.

Dis

sabte

8D

ium

enge 9

8

A l’església de Santa Eulàlia, a les 17.00 hores, i desprésd’esperar tot l’any aquest moment, partida dels caixers cap a Binixems.

Al Club Tennis Alaior, a partir de les 17.30 hores. Si us agradaaquest esport, gaudiu de les finals de les categories individuals demenors i veterans.

A la l’ermita de Sant Llorenç de Binixems, a les 18.00 hores.Festa popular amb exhibicions eqüestres i música de l’orquestrina LosMuchachos.

A sa Plaça, a les 20.15 hores. La funció està servida! L’actuació deles Majorettes d’Alaior acompanyades per la Banda de Cornetes iTambors local ens faran més lleugera l’espera de la convidada delcaixer batle.

Acabats aquests actes, els cavallers passaran per sa Plaça amb la imatgede sant Llorenç. Trajecte: faran el camí de Binixems, baixaran perLlimpa, passaran per la Bassa de Sant Pere, l’avinguda de la Indústriai el carrer de Jaume II; pujaran per l’avinguda de la Verge del Toro,arribaran a la plaça de Sant Pere Nou i s’encaminaran cap al CamíNou, Porrassar Nou, Porrassar Vell, Ample, carrer Major i sa Plaça i,passant pel carrer Menor, traslladaran la imatge de sant Llorenç a laCasa Rectoral.

A sa Plaça, a les 21.00 h. El caixer batle, Josep Portella Coll, desprésde rebre la comitiva amb la imatge de sant Llorenç, adreçarà unmissatge a la població convidant-la a participar en els actes organitzatsamb motiu de les festes majors.

A sa Plaça, a les 21.15 hores. Gran actuació del conjunt mariachiTololoche, que ens farà ballar i emocionar amb cançons mexicanes desempre.

Diu

menge 9

9

Dim

arts

11

Al carrer Menor, a les 18.30 hores. Per als amants dels jocs detaula, 21è Torneig de Partides Ràpides d’Escacs. Ho organitza: ClubCentro Cultural Alaior- Secció Escacs.

Al Club Hípic, a partir de les 19.00 hores. Si us agrada contemplarla bellesa i l’art del cavall, vine a gaudir del 20è Concurs Hípic de Saltd’Obstacles a la pista del Cós. Ho organitza: Club Hípic Alaior.

Al Club de Tennis d’Alaior, a partir de les 20.00 hores. No hifaltarà emoció a les finals de les categories de dobles de veterans iveteranes, i dobles masculins i femenins. No us ho perdeu!

Al costat del camp de gespa de futbol 7, a les 20.15 hores.Històries de la Bleda. Na Bleda, la pallassa, viu en un carretó. Uncarretó que porta de tot. També, és clar, porta rodes! Per això potanar pel món explicant històries que li passen. Històries com la delcaragol petit, la bastanaga pija...

Al Club de Tennis Alaior, a les 19.00 hores. Finals de tennis ipàdel de les categories individuals femenina i masculina. A les 21.00hores, lliurament de trofeus a totes les categories, atorgats per l’Excm.Ajuntament d’Alaior.

Al costat del camp de gespa de futbol 7, a les 20.00 hores. Diversióper als més petits amb les cançons infantils del grup Pinyeta Pinyol.

Al Pavelló Esportiu IES Josep Miquel Guàrdia, a les 20.30hores. Partit de futbol sala femení en honor a sant Llorenç. Ho

organitza: Club Esportiu Alaior.

Al pati de sa Lluna, a les 22.00hores. Glosat de festes a càrrec de

l’associació Soca de Mots. Elcombat de paraules entre

glosadors sonaràmillor que mai, nohi feu tard!

Dill

uns

10

10

Als carrers Major i des Forn, a partir de les 19.00 hores. ElMercat de Nit, amb l’ambient i el color que el caracteritzen, torna aprendre els carrers del centre i ens ofereix productes artesans genuïnsi amb molt d’encant.

A la plaça des Ramal, a partir de les 19.00 hores. Mercat dejoves dissenyadors, on podreu trobar roba, complements i pintures.

A sa Plaça, a les 20.30 hores. Jordi Viola & Cala Roig. Composicionsoriginals amb contingut poètic relacionat amb les Illes.

Al Camp Municipal d’Esports, a les 20.30 hores. Partit de futbolentre el CE Alaior i l’Sporting Mahonés de 2ª B, que es disputaran elTrofeu Sant Llorenç 2009 atorgat per l’Excm. Ajuntament d’Alaior.Ho organitza: Club Esportiu Alaior.

Al costat del camp de gespa de futbol 7, a les 21.00 hores.Dansa-ló, presentació de l’espectacle de final de curs de l’Escola deDansa d’Alaior, sota la direcció de Cristina Blanco.

A la Pista de patinatge, a les 19.00 hores. Llum, color, festa idiversió en la presentació del Gran Festival d’Activitats d’Estiu 2009.

Al Pavelló Esportiu Municipal, a les 21.00 hores. Finals del 15èTorneig de Bàsquet 3x3, organitzat pel CB Jovent Alaior.

Al pati de sa Lluna, a les 21.30 hores. Bloque 53, un sextet demúsics residents a Barcelona i amb una trajectòria musical extensa,interpretaran un repertori de salsa bravaque posarà a ballar a tothom qui elsescolti. Ho organitzen:Programa Diversons de l’Obra Social «laCaixa» iAjuntamentd’Alaior.

Dim

ecr

es

12

Dijo

us

13

11

A l’avinguda del Pare Huguet, a les 20.30 hores. Sota lapresidència de l’Il·lm. Sr. Batle de l’Ajuntament d’Alaior i ambl’assistència dels membres de la corporació municipal, Pregó de Festesa càrrec d’Àngels Gonyalons, actriu.

Agraïm la col·laboració de la professora intèrpret, que durà a terme latraducció simultània a llenguatge de signes per a persones sordes oamb disfuncions auditives.

El Sr. Batle entregarà a continuació el penó de Sant Llorenç al caixerfadrí, Doro Palliser Triay; acompanyat pel caixer pagès, Óscar PonsPons; per la caixera casada, Carina Rotger Benítez, i per la fabiolerade la Qualcada, Laura Sintes Ferrarons.

Seguidament es retrà homenatge i reconeixement públic al caixer queha participat 25 anys en la Qualcada d’Alaior, Víctor Florit Esbert.

Una vegada acabat l’acte, amb el toc del tambor i el fabiol, es procediràa traslladar el penó de Sant Llorenç a l’Ajuntament. Seguidament esconvidarà tot el poble a un refrigeri.

A l’avinguda del Pare Huguet, a les 22.00 hores. Després delPregó i per continuar amb bon peu les festes, balls de saló amb CatiCris.

A mitjanit. Concert de Sant Llorenç al costat del camp de gespa defutbol 7, amb Flash i Fraggles. Ho patrocina: Excm. Ajuntamentd’Alaior. Entrada de franc.

Div

endre

s 14

12

A les 10.00 hores, els membres de la Junta de Caixers —llevat delcaixer batle, el caixer capellà i el caixer municipal— acompanyats perla fabiolera i per diversos cavallers, efectuaran l’habitual visita del«Gloriós Sant Llorenç» i convidaran la població a participar en tots elsactes festius.El present bienni, i per aprovació de l’assemblea de caixers, els donatiusque rebi la comitiva seran a benefici dels caixers i caixeres que participinen les visites.

A les 16.45 hores, el repicament de campanes, la descàrrega demorterets i granades japoneses ens avisen de la sortida de la Bandade Cornetes i Tambors i dels gegants i capgrossos d’Alaior, quecomptaran amb la participació de les colles convidades, Maó, SantLluís, es Castell i Llucmaçanes. El recorregut serà el següent: carrersMajor, Ample, Porrassar Vell, Caminet des Pou Nou, Sant Pancraç,Camí Nou, plaça Nova, Bèrrecs, Grillons, Retxats, carrer Menor, plaçade la Constitució i Major.

A les 17.00 hores, el caixer fadrí, acompanyat per la fabiolera, elcaixer pagès i la caixera casada, es dirigirà a l’Ajuntament, on, desprésde sol·licitar permís al caixer batle per iniciar la Qualcada recollirà elpenó de Sant Llorenç.

Una volta concentrada a la plaça des Ramal, la Qualcada es dirigirà ala Casa Rectoral, des d’on s’hi sumarà el caixer capellà, Mateu Seguíde Vidal.

Seguidament s’encaminarà cap a la Casa Consistorial, on el caixerbatle, Josep Portella Coll, i el representant de la Policia Local, CarlosCamps Palliser, s’incorporaran a la Qualcada.

A continuació s’oferirà el gin del poble a tots els ciutadans i ciutadanes.La Qualcada farà diversos caragols per la població; un cop acabats,es dirigirà cap a l’ermita de Sant Pere Nou.

Dis

sabte

15

13

A les 18.00 hores, la Banda de Música des Migjorn Gran animaràel trajecte fins a l’ermita de Sant Pere Nou amb el seu animat repertori,on, a les 20.00 hores se celebraran solemnes Completes ambl’assistència dels membres de la corporació municipal.

NOTA: la Banda des Migjorn Gran iniciarà l’actuació davant laBiblioteca i arribarà a l’ermita de Sant Pere Nou abans de lesvuit del fosquet.Agraïm la col·laboració de tots els veïns i veïnes per fer possibleel trajecte i respectar la tasca dels músics.

Acabats aquests actes, Jaleo a sa Plaça, interpretat per la Banda deMúsica de Petra.

Per començar, els caixers faran un caragol passant per sa Plaça. Desprésde dues voltes de jaleo, efectuaran dos caragols pels carrers del poblei aniran a acomiadar el caixer batle, primer, i el caixer capellà, després.

Aproximadament una hora després d’haver acabat el Jaleo, recepciódel caixers i Beguda al Saló Capitular de l’Ajuntament. Mentrestant,a la Sala d’Activitats Ciutadanes es convidarà a tots els ciutadans iciutadanes.

Acabada la Beguda, els caixers acompanyaran, a peu, el caixer batlefins al seu domicili. Després es dirigiran cap a la rectoria per deixar-hiel caixer capellà i, finalment, tots els caixers acompanyaran el caixerfadrí amb la bandera de Sant Llorenç a casa seva.

Quan hagi acabat el Jaleo, al costat del camp de gespa de futbol 7,Gran Revetla del Dissabte de Sant Llorenç amb l’actuació dels grupsFraggles i Guateke Maravillas. Ho patrocina: Excm.Ajuntament d’Alaior. Entrada de franc.

Dis

sabte

15

14

A les 9.00 hores, la Banda de Trompetes i Tambors d’Alaior i elsgegants i capgrossos duran a terme una animada cercavila per avisar-nos que es reprèn la festa després del descans nocturn. Recorregut:carrers Major, Bassa Roja, Ruiz i Pablo, Miguel de Cervantes, Ramal,Nou; plaça de la Constitució i carrer Major.

A la plaça des Ramal, a les 9.30 hores. Sortida de la Qualcada ireplec dels caixers. En primer lloc aniran a cercar el caixer capellà i,posteriorment, es dirigiran a cal caixer batle perquè s’uneixi a laQualcada. Seguidament, recorregut per diversos carrers del poble.

A les 10.30 hores. Arribada de la Qualcada a l’església de SantaEulàlia on els rebran el caixer batle, el caixer capellà i el caixer municipal.Tot seguit es dirigirà cap a l’Ajuntament, on s’incorporaran els membresdel consistori.

A continuació es traslladarà la imatge de sant Llorenç de l’Ajuntamenta l’església de Santa Eulàlia. L’acompanyaran un grup de jovesendiumenjats amb vestits menorquins d’antany.

Posteriorment, Missa de Caixers oficiada pelcaixer capellà, Mateu Seguí de Vidal. En eltranscurs de la Missa es repartirà aigua-ros.

Celebrada la Missa, els caixers faran uncaragol pel poble i es dirigiran a saPlaça per iniciar el Jaleo, que seràinterpretat per la Banda des MigjornGran. Quan comenci la segonavolta, amb la tonada d’un alegrepasdoble es donarà la canya i lacullera als caixers participants.

Acabat el Jaleo, els caixersacomiadaran el caixer batledavant l’Ajuntament i, acteseguit, el caixer capellà davantla rectoria. A continuació laqualcada acompanyarà elcaixer fadrí a deixar labandera a l’Ajuntament.

Al capvespre, els cavallersobsequiaran els veïns amb lavisita de l’aigua-ros.

Diu

menge 1

6

15

A la plaça Nova, a les 19.15 hores. Exhibició de música i ballspopulars de Menorca amb l’actuació del Grup Folklòric Sant Isidre.

A la plaça des Ramal, a les 19.30 hores. Més música i ball amb elGrup Folklòric Tramuntana i el Grup de Balls Populars Arrels de SantJoan.

A les 20.30h. Balla-balla, així es denomina la magnífica desfilada decarrosses d’enguany, que ens farà vibrar amb l’espectacularitat de lescomparses «Rock and roll», «Jazz», «Mariachis», «Country», «Ye-ye»...Animaran la desfilada les colles de geganters i capgrossos, lesMajorettes, la Banda de Cornetes i Tambors de Dalt Sant Joan.Les carrosses es concentraran a l’avinguda de la Verge del Toro.

Itinerari: Camí Nou, plaça Nova, carrers Porrassar Nou i Porrassar Vell,Ample, Major, sa Plaça, carrer Nou, carrer des Ramal, Miguel deCervantes, Balmes, carrer des Ramal, Nou, sa Plaça, carrer des Forn icarrer des Banyer. En el transcurs del recorregut tindrà lloc una divertidabatalla de paperets i serpentines des de sa Plaça fins al carrer Miguelde Cervantes.

A la zona escolar, a les 00.30 hores. Esclat del castell de focsartificials, que llançarà la reconeguda casa Pirotécnica Zaragozana.

A la pista del Camp Municipal d’Esports, a partir de la 1 de lamatinada. Gran Revetlla de Sant Llorenç, amb l’orquestra Huracán iel conjunt Fraggles. Ho patrocina: Excm. Ajuntamentd’Alaior. Entrada gratuïta.

Diu

menge 1

6

16

A l’Església Parroquial de Santa Eulàlia, a les 12.00 hores.Missa pels veïns i veïnes difunts.

Al Saló de Plens, a les 13.00 hores. Reconeixement públic alClub Espotiu Alaior amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació.Francisco Perea Villalonga, coordinador esportiu, glossarà la trajectòriad’aquesta institució.

Al Cós, a les 18.00 hores. Corregudes amb cavall, amb ase i a peu.Es disputaran importants premis i trofeus concedits per l’Ajuntamentd’Alaior.

A la pista de patinatge, a partir de les 19.30 hores. Davant elPavelló Esportiu Municipal, exhibició de gimnàstica rítmica, a càrrecdel Club de Gimnàstica Rítmica d’Alaior.

I al Pavelló Esportiu Municipal, a partir de les 20.30 hores,Festival de Patinatge amb l’espectacle titulat Darwin. Ho organitza:Club Patinatge Alaior.

A la plaça Nova, a les 23.00 hores. Vols ballar un vals? Si encaraet queden forces, vine a ballar amb l’orquestra Huracán a la Revetlade Fi de Festes.

A les 00.30 hores. Traca de fantasia per anunciar que les festes sóna punt d’acabar. A càrrec de Pirotécnica Zaragozana.

Al costat del camp de futbol 7, a les 00.45 hores. Nit de RockSant Llorenç 2009 amb Greenwich, Puretones i Powertrip, per cremarels darrers cartutxos.

Alaior, agost de 2009El batle

Pau Morlà Florit

Dill

uns

17

17

NOTES:

A) El divendres 7 d’agost es podrà adquirir un exemplar de l’edicióextraordinària de la revista del diari MENORCA, dedicada especialmenta la nostra ciutat. Podeu recollir-la a l’Ajuntament-SAC (Servei atencióal Ciutadà), Club de Jubilats, a la Biblioteca Municipal, al Centred’Informació Jove, Punt d’Informació Turística. Preu de 1 euro.

B) El parc d’atraccions se situarà a la zona escolar.

C) Durant els dies de festa estarà prohibit aparcar els vehicles alscarrers de la població. Es destinen a l’estacionament els extrems delscarrers Bassa Roja, Balmes, Ramal, Baixamar, zona Cala en Busquets,avinguda de la Verge del Toro, pàrquing Es Banyer i polígon industrial.

D) Agraïm la col.laboració de Gelats La Menorquina i Hotel MilanosPingüinos en diversos actes d’aquestes festes.

E) Agraïm la col.laboració de la Conselleria de Cultura, Educació iEsports del Consell Insular de Menorca a través del programad’actuacions Menorca, música i teatre 2009.

F) Agraïm la col.laboració de l’Agrupació de Voluntaris de ProteccióCivil d’Alaior en diversos actes d’aquestes festes.

18

19

Els nuvis

de Santa Eulàlia

Els nuvis

de Santa EulàliaAutora: Maria Jesús Cloquells Tudurí

20

Constantinoble, 18 d’octubre de 1558

Estimada Catalina,

No sé si sou viva o morta, si esteu captiva o lliure, si us trobeu aMenorca o a Constantinoble, ni si mai arribareu a llegir aquesta carta.Jo, per si de cas, no perdré l’esperança que així sigui, que estigueuviva i no us hàgiu oblidat de mi.

Aquí, tancat, presoner entre aquestes quatre parets fredes i humides,em vénen tants de pensaments al cap que intentaré posar-hi ordre iexplicar-vos tot el que va passar després de la nostra separació.

Les aliances que ens havíem d’intercanviar com a promesa d’amoretern portaven gravada la data de dia 10 d’agost, el dia que havíemacordat contreure matrimoni. No importa si ens casàrem abans, esticcontent, creieu-me, senyora meva, que no me’n penedeixo, ni ho farémai.

Com no ens havíem de casar en aquell moment? Crec que va ser ladecisió més encertada de la meva vida.

Aquell 30 de juny, quinze mil turcs estaven a les portes del port deCiutadella, amb una vintena de canons a punt de bombardejar lesseves muralles ibaluards obsolets ir u ï n o s o s .Nosaltres, tan solsérem uns vuit-cents homes.Quina carnisserias’apropava! Quindespropòsit! Aixòno era ser valent,era ser boig. Arapenso queaquestes duesparaules tenenmolt en comú i nopuc distingirclarament la

21

diferència i suposo que has d’estar boig per arribar a ser un valent, opotser la valentia es confon amb bogeria.

El dia abans, les naus turques havien estat rebutjades des del Castellde Sant Felip, a prop de Maó, fins i tot quatre o cinc havien estatenfonsades, però el bon temps i els vents favorables els haurien animata intentar el setge cap a l’oest, aquest cop a ponent.

Quan els ciutadallencs varen veure el terrible espectacle dels vaixells apunt d’entrar a port, ja ens podíem imaginar el que els esperava. Havientranscorregut tan sols dues dècades des que el pirata Hayr al-Dîn, enBarba-rossa, havia arrasat Maó, s’havia emportat com a captius elssupervivents i ara els turcs volien fer el mateix amb Ciutadella.

Els homes en edat de lluitar van ser reclutats de tota l’illa; nosaltresérem un centenar d’Alaior que ens havíem de reunir a la casa delregent de Governació. Allà s’acordaria la defensa de la ciutat, al mateixtemps que s’enviaria un missatger a donar avís als Magnífics Jurats deMallorca per demanar ajuda urgent.

Com que sabia amb certesa que tal vegada aquella seria una lluita amort, vaig decidir avançar el nostre casament uns dies. I si moríem oens feien presoners durant l’assalt i mai no podíem formular els votssagrats per segellar el nostre compromís per sempre? Mai no m’hohauria perdonat. Així que, sense perdre un moment, vaig anar a buscarel capellà, el vostre pare, ma mare, i ens vàrem casar sense dilació.

Ja a l’església de Santa Eulàlia,durant la cerimònia, el fort vent deponent feia que es poguessinescoltar les canonades quellançaven les galeres turques.Semblava una tempesta llunyana,però els llamps i trons nodescarregaven pluja, sinó mort. Horecordo com si fos ara mateix.

Que bonica que estàveu, vestidatota de blanc, mirant-me amb aquells ulls verds tan grans, tan profunds!

I vàreu respondre: «Sí, ho vull.» I jo vaig respondre: «Sí, ho vull.» Ensvàrem besar als llavis, i les flors que portàveu a les mans van caure al

22

terra sense fer soroll, com si fos un presagi de la fugacitat en quèesdevindria la nostra relació. Els pètals de la margarida es van desfer iquedaren escampats pel terra. Però no em penedeixo de res.

Aquella nit vam segellar la nostra unió amb una càlida abraçada i unpetó que em va semblar etern i amb unes hores que van passar massade pressa; tan sols podíem seguir escoltant els trons de les canonadesi ens imaginaven el fum, i les lloses dels murs que queien i erenenderrocats sense remei, com un castell de naips, com si fossin depaper. Com esclataven milers de pedres damunt tots els que intentavencontenir l’assalt.

L’endemà a Ciutadella aguantàrem com vàrem poder. Amb l’ajuda dematrones i donzelles, les muralles eren reconstruïdes de qualsevolmanera, apedaçades amb rames, fusta, terra, llana, robes...

Tot d’una tornava a sortir el sol vermell, per recordar-nos que estàvema punt de morir i que la nostra sang seria vessada per defensar casanostra. Sabia que ja no podria tornar més a Alaior. Ja no us tornaria aveure més.

Cada nit, els turcs cridaven i ens convidaven a la capitulació de laciutat, però el governador, dia rere dia, es negava a acceptar-ne lespretensions.

I així van anar passant els dies de setge, tan sols podíem dormir poqueshores i per torns per intentar contenir el gegant otomà que s’apropava.

Tot es va perdre el dia que un projectil va impactar a la casa de laUniversitat, on hi havia dipositades totes les municions, i tot va volarpels aires.

Els capitans instaven la rendició de la ciutat: «Prou morts, salvem lesdones i els nens!», cridaven. «Podem fugir de nit». Però el capitàNegrete i el regent Arguimbau van resoldre que havíem de defensarCiutadella fins a la mort. Obedients fins a la mort, així ho vàrem fer. Sila ciutat queia, també cauria la resta dels pobles de Menorca, inclòsAlaior, ca meva, ca nostra.

No puc entendre com mai no van arribar ajudes des de Mallorca. Lescolumnes de fum negre que s’alçaven i es perdien al cel devien servisibles a moltes milles de distància. Si nosaltres podíem contemplar laseva serra de Tramuntana, com no podien ells contemplar els senyals

23

de destrucció i la fumarel·la de la ciutat que es dessagnava, abandonadaa la seva sort?

Era l’alba de dia 9 de juliol quan les muralles van caure.

Per fi, els turcs van entrarcom una exhalació dins laciutat, cridant com bojos.Portaven mosquetons,espases, baionetes iarcabussos que podiendisparar entre dues i tresbales per minut. Va ser unbany de sang.

Recordo tan claramentl’olor de carn humana cremada, que em sembla que encara la tincdintre del nas. No puc dormir a les nits perquè sempre em ve a lamemòria l’estesa de cossos pels carrers de la ciutat. Tinc gravats dinsel cap els crits d’horror i pànic de les dones violades i els anciansassassinats, i els que aconseguien sobreviure, eren fets presoners.

La sang dels defensors era un riu que s’escolava moll avall i tot el portva restar de color vermell fosc, talment com una rissaga de mort idestrucció.

Em sentia tan impotent, tan desbordat. Les meves orelles ja no podienescoltar res. Tants de trets i canonades, tants de crits i plors em vandeixar momentàniament sord. Recordo que vaig pensar que tot estavaperdut. Hi havia homes morts i ferits pertot arreu, fum, olor de pólvorai tot arrasat. El cap em feia voltes, quasi no podia caminar perquèm’havien disparat a la cama. Estava desesperat. Només volia tornar aAlaior i portar-vos a algun lloc segur, lluny de tota aquella disbauxa.Amb les darreres forces que em quedaven, vaig caminar cap a la sortidade la ciutat, cridant i plorant el vostre nom, però tot el carrer estavaenvoltat de flames, com quasi tot el poble.

Em vaig desmaiar. No sé si va ser pel terrible dolor que sentia o perquèla meva ànima no podia suportar més aquella matança, aquell disbarat.Com podia Déu observar impassible aquella massacre?

Quan em vaig despertar estava lligat de mans i peus, igual que la

24

resta dels pocs soldats supervivents. Estàvem tots junts a punt de serembarcats en una de les galeres que romanien a la bocana del port.Vaig distingir com portaven dones i nens en moltes barques cap aaltres vaixells, presoners. El cor se’m va encongir. Vaig tenir elpressentiment que mai més no tornarien a casa.

Em vaig incorporar tot el que vaig poder per intentar esbrinar comhavia quedat la ciutat. Estava envoltada en flames i fum i un estranysilenci regnava en la desolació.

Han transcorregut molts mesos dins la foscor d’aquesta cel·la aConstantinoble, però us prometo que no ha passat cap dia en què nohagi pensat en vós: la meva estimada Catalina. La meva estimadaesposa.

Fa tan sols uns dies em van arribar rumors que un notari va redactarun document on relatava tots els fets succeïts a Menorca, perquè enquedés constància a fi que mai no caiguin en l’oblit.

Estic malalt. No volen que em mori perquè, segons diuen ells, perdranels diners del meu rescat. El metge que han enviat per sanar-me emdóna una tisana per calmar-me la tos i les febres, però cada cop esticmés feble.

He demanat al company de cel·la que, si no em puc recuperar, faci elpossible per fer arribar aquesta carta a Alaior, quan ell sigui alliberatd’aquí a uns dies, tal com li han dit, ja que els diners del seu rescatvénen de camí.

Des de la petita finestra del calabós puc veure com el sol es pon quanes fa de nit, vermell i gegant. La brisa entra humida, tanco els ulls i usveig somriure. Només vull dir-vos que us estimo, i que, allà on vagi,sempre us portaré en el meu cor, estimada Catalina.

25

Constantinoble, 8 d’abril de 1559

Estimat Bernat,

Sóc na Catalina, la vostra muller. Els turcs em van fer presonera i emvan portar a Constantinoble amb la intenció de ser venuda com aesclava o demanar rescat si algú estava disposat a pagar-lo.

Han passat dies i dies, mesos i mesos, i ningú no m’ha pogut fer sabersi vós sou viu o mort. Quina desesperació la meva!

Estic tancada amb altres dones. Els nens han estat quasi tots venuts.Nosaltres esperem a l’abric de l’ombra de les parets fredes. Preferimpodrir-nos aquí abans que ser venudes vés a saber a qui. Hem pogutsaber que els turcs, o otomans, com s’anomenen ells, són un granimperi. Hi ha hagut una intensa campanya d’assalt per tota laMediterrània. El que sé ben cert, però, és que s’han enriquit amb elsdiners que s’han pagat pels rescats. D’això, en diuen pirateria.

Tinc ràbia quan recordo tot el que va passar, però no vull conviureamb rancúnia. Vull tenir la meva consciència en pau i sobreviure enaquest antre pudent fins que puguem estar junts.

Recordo el dia en què ens vàrem casar, estimat Bernat. Tot estavapreparat per dia 10 d’agost, però vós, com a bon soldat, vàreu intuirque l’assalt dels turcs era imminent i que res no se salvaria, quereclutarien homes de tots els pobles i que havíem de defensar-nos.

Em vaig posar el vestit de núvia que m’havia cosit l’àvia. El matí, moltd’hora, vaig anar a collir flors del camp per dur un ram ben florit.Desprenia una aroma suau de mel. Tota tremolava quan vaig entrar al’església de Santa Eulàlia. Era quasi fosc a dintre, però un raig de llumdel sol va penetrar per la rosassa, travessà tota la sala fins a posar-sedirectament en vós. M’acompanyava el pare i jo li agafava el braç.

«Us estimo», vaig dir. «Us estimo», em vàreu contestar. I ens vàremintercanviar els anells per segellar així el nostre amor. I un soroll tremendva irrompre el silenci de la cerimònia. Aquella canonada em va fertornar a la realitat i l’ensurt em va fer caure les flors que portava. Lesmargarides van quedar escampades pel terra i uns quants pètals esvan desprendre.

26

Les hores següents van ser de bojos, però el destí ens va brindarl’oportunitat de poder consumar el nostre matrimoni, un instant fugaçque va quedar impregnat en mi.

Els dies posteriors van ser els més durs de la meva vida. Creieu-me,amor meu, que no em podia quedar impassible, amagada al soterranide casa, esperant que tants homes morissin per nosaltres, per defensar-nos, així que, l’endemà de vós haver partit cap a la lluita, vaig agafarel carruatge del pare, que ja havia marxat a la ciutat en perill, i partícap a Ciutadella amb la vostra mare, que tampoc no es resignava aquedar-se a Alaior sense fer res.

Mai no havia matat cap home, però aquell dia vaig aprendre a fer-ho.Igual que altres dones, amb un mosquetó i un arcabús vaig disparartants de trets com pólvora tenia. Una vegada consumida, vaig sortir ala plaça Major amb una espasa i vaig córrer cap al meu pare.Sortosament l’havia pogut distingir entre la gernació que s’hiamuntegava, però l’havien crivellat. Per tot el cos li brollava sang. Vamorir als meus braços, plorant: «Catalina», va dir en un sospir abansde morir. Jo tenia tot el vestit banyat per la seva sang, la mateixa quecorria per les meves venes. Tot era vermell fosc, tot era inhumà i brutal,semblava que estigués vivint un mal son i no em pogués despertar.

Vaig deixar el cos inert del meu pare recolzat al terra i em vaig aixecarper enfrontar-me als soldats turcs, que es reien de mi. Una dona portantuna espasa! Si totes ho haguéssim fet! Si totes haguéssim agafat armesi ens hi haguéssim enfrontat! Les bales i les canonades no distingeixendones o homes. Abans d’aconseguir agafar-me, vaig poder matar-neun parell. No em sap greu. Ho tornaria a fer. Hi havia tants de cossosd’homes morts amuntegats, tanta sang. I aquella olor. El fum negre ila pols ho cobrien tot, fins i tot les ànimes dels captius. No us vaigpoder trobar.

Juntament amb la vostra mare, ens van obligar a embarcar a la galeraque havia de traslladar-nos captives a Constantinoble. Em vaig fixaren tots els canons que portaven, en els rems que romanien alçats perdeixar-nos passar i lligar-nos de mans i peus a les fustes transversalsdel casc del buc. Era molt gran. A cada rem hi havia lligats uns cinchomes, galiots, els deien, que eren presoners condemnats a remar deper vida.

A coberta, contemplant el tràfec de presoners, hi romania dret i

27

impassible un home turc que em va semblar que era el seu cap. L’espasacorba, la portava a la beina i li sobresortia pel darrere, i el seu barret icasaca negres, de diferent color que el de la resta de soldats, li donavenun aire solemne. De rostre seriós, no s’immutava davant el nostrepatiment.

El cor em bategà amb força quan vaig veure que donava instruccionsa un dels seus homes i assenyalava allà on jo era. Efectivament, elsoldat s’apropà a mi i m’agafà del braç per portar-me davant aquellhome.

«Sóc el capità del vaixell. Quin és el vostre nom?», em va preguntaramb veu profunda mentre treia del cinturó una daga que amidavamés de pam i mig i l’apropava a la meva cara.

«Catalina», vaig respondrealçant el mentó perquè no emtallés el coll. Podia sentir la puntadel ganivet fregant la pell.

«Teniu uns cabells bonics. Són delcolor del foc. Sóc supersticiós, jo,i vull tenir l’ànima tranquil·la.»Dit això, amb la daga em va tallarun floc de cabells, se l’apropà alnas per ensumar-lo i l’introduídavall la cinta negra queenvoltava el seu casc.

«Porteu-la amb els altres presoners i manteniu-la viva», ordenà alsseus homes, que amb un salt ja m’havien tornat a amuntegar a labodega amb la resta de captius.

Des d’aquell moment, cap soldat turc no em va maltractar. Suposoque vaig tenir sort.

Tinc sort de tenir la companyia de la teva mare, però, així i tot, la vidaen aquest forat és trista i eterna. Les hores i els dies passen inexorablesi ens seguen la vida i l’esperança de retornar a casa. A la torre hi hamés de cinquanta cel·les, i dins cada una crec que hi ha unes vintdones, amb alguns nens que encara no s’han venut perquè estan massamalalts o magres per aconseguir un bon preu per ells.

28

Hi ha podridura i brutícia pertot arreu, les rates campen a centenarsper aquest lloc immund. Put d’una mescla d’orina, suor, llàgrimes ipor.

De tant en tant entra algun dels nostres guardes, tria una dona i sel’emporta estirant-la pels cabells, fuetejant-la. Nosaltres podem escoltarels seus crits i precs d’una cambra llunyana. Després la retornenarrossegant-la per terra, amb un ull blau, plena de cops i violada, ésclar.

Però donem gràcies a Déu que encara està viva.

Ens donen un sol plat al dia: un tros de pa dur i una mena de sopa fetaamb patates i llegums. Els primers dies la vomitava, però després vaigaprendre a empassar-me-la sense respirar, i així deixava de sentir-neel gust repugnant. Almenys m’ha mantingut viva fins ara.

De tant en tant, ens agafem les mans totes juntes i cantem cançonsde casa nostra. Després, resem per les ànimes dels nostres familiarsmorts i demanem que ens protegeixin fins a retrobar-nos amb ells.

Hi ha algunes companyes que no han deixat al destí aquesta feta, jaque han acabat voluntàriament amb la seva vida, no han pogut suportarmés temps aquesta tortura, les violacions i el tracte denigrant i inhumàque patim. Potser no tenien ningú per qui lluitar per continuar vivint,com jo us tenc a vós, i les ha vençut la desesperació o la bogeria.

Tenim una petita finestreta amb tres barrots de ferro, i per torns ens hipengem per poder veure el món dels vius, perquè nosaltres vivim enel món dels captius, morts en vida.

Amb prou feines es pot veure un carreró estret i empedrat que baixafins al moll d’on es divisa el mar Màrmara i el palau de Topkapi, ques’alça damunt el pujol del Serrall. Unes veles blanques i uns màstilssobresurten d’entre les cases de teulades vermelles i jo m’imaginoque agafo un d’aquests vaixells per creuar, un altre cop, el Mediterranii torno a casa, a Alaior. El pare ja no hi és, ja ho sé, i tot està destruït.Però entre els supervivents ho podem tornar a construir. No retornaremla vida als morts, és veritat, però no deixarem que aquesta pèrdua ensminvi l’esperança. I us veig a vós, esperant-me, allà dret enmig de laplaça Major. Porteu una capa fosca i les botes altes i negres damuntels pantalons blancs, els cabells foscos fermats, ben afaitat i amb unsomriure que us fa brillar els ulls negres.

29

M’hi estaria tot el dia, penjada al forat de la paret, que li diem«finestra», perquè és tan poderosa la imaginació que em despertaestar-hi guaitant, que fa que les hores i els dies em siguin més curts.

De sobte, quan se m’ha acabat el torn i toca a una companya fer volarla seva fantasia, ric dintre meu, perquè la veig allà repenjada depuntetes, i sembla que tot el cos se li il·lumina.

Però després vénen els dies foscos i ventosos, de pluja i tristor, que fanque totes ens abracem perquè l’alegria minva i es fon amb l’aigua quees filtra per l’obertura. I quan cauen els primers llamps i trons, plorem,perquè ens ve al cap l’atac a casa i tots els morts i ferits, i com elnostre món es va enderrocar quan van caure les muralles de ponent.

Han passat nou mesos des del 9 de juliol i començo a tenir contraccions.Sí, estimat Bernat. Heu de ser pare. Aquelles poques hores en quèvàrem estar junts han donat un fruit preciós. Un fill.

Ja veieu, estimat meu, que aquells dies no van ser del tot plens dedolor i mort, també hi va haver l’amor que va engendrar vida.

Intentaré que aquest fill sigui criat sense rancor cap a qui ens va treurede casa, ni tampoc cap a aquells que van matar i assassinar els nostresmarits, pares, mares o fills. Perquè no vull que tingui en el seu cor lallavor de l’odi, només la de l’esperança. No es pot viure amb odi. Jono puc.

He sobreviscut tot aquest temps perquè sabia que el tenia dintre meu,i ara està a punt de néixer. Espero, estimat Bernat, que algun dia arribeua conèixer el vostre fill.

Si és un fill, li diré de nom Pau. Si és una filla, Esperança.

Des de la petita finestra del calabós puc veure com el sol es pon quanes fa de nit. Vermell i gegant. La brisa entra humida, tanco els ulls i usveig somriure. Només vull dir-vos que us estimo, i que, allà on vagi,sempre us portaré al meu cor, estimat Bernat.

30

Alaior, 14 d’abril de 1584

Estimats Bernat i Catalina,

Sóc en Pau, el vostre fill.

Per fi he pogut retornar ala vostra terra, a Menorca,a Alaior. Vaig poder tornara casa amb l’àvia, que es vaposar a plorar quan vaveure casa seva, al carrer deles Parres. Després de tantsanys quasi no hi quedavaningú dels amics que ellaconeixia, ni la famíliaFanals, ni els Llambies, itampoc els Mascaró. Capfamília havia quedatsencera. Algun dels seusmembres, o potser tots,havien estat amputats i esdessagnaren com a poble.

Els pocs supervivents delsetge i que van poderescapar de l’esclavitud, ens van contar les atrocitats viscudes, i decom, una vegada caiguda la ciutat, els turcs es van passar diessaquejant, incendiant, robant i matant. Tots els edificis i lesconstruccions van ser destruïdes.

Un cop els nostres invasors se’n van haver anat cap a Constantinoble,l’illa va quedar completament desprotegida contra possibles assaltspirates, així que, en el transcórrer dels mesos i anys següents, tots elspobles menorquins, fins i tot Alaior, van sofrir per part dels pirates quenavegaven pel Mediterrani un seguit d’atacs continuats, sense trevani compassió. Quasi res no es va salvar.

Per afegir més desgràcies, els qui no van ser fets captius ni mortsdurant aquests anys es van fer seves les possessions dels desapareguts,per la qual cosa, una vegada els presoners van poder retornar a casa,

31

es van trobar que els havien pres el poc que els quedava, robats pelsseus propis germans.

Per fi puc caminar pels mateixos carrers que vosaltres, però em sentoun estrany en aquesta terra. Sóc un estranger al lloc on vaig néixer itambé a casa meva. Tinc la meva ànima dividida entre dos móns:Istanbul, on he crescut i viscut fins ara, i Alaior, les meves arrels, elmeu origen. No pertanyo realment a cap dels dos llocs i em sentoconfús. Em diuen, però, que casa teva és allà on hi ha les personesque t’estimen.

L’àvia em va contarel dia que us vàreuconèixer i el dia queus casàreu.R e c o r d a v aclarament que va serel primer dia del’atac a Menorca.Ella deia que lesprimeres canonadesvan espantar tant lamare que van fercaure el seu ram denúvia, i que, just

acabada la cerimònia, tothom va partir cap a casa. L’àvia, però, es vaquedar allà una estona, resant. Va veure com desapareixien per laporta el seu fill, en Bernat, agafant del braç la seva dona, na Catalina.El vestit de núvia i el vel que li volava a l’aire li recordaven el fil blancdel fum d’una espelma que s’acaba d’apagar.

Es va ajupir i va recollir una de les margarides del terra de l’església,tan perfecta que semblava no s’hagués de marcir mai. Ja a casa la vaguardar dins un llibre gruixut, les cartes del seu fill i de la nora, i tambéels anells que havien pogut amagar a la gola per evitar que els robessin.

L’àvia em va contar que vós, mon pare, en Bernat Melià, vàreu morirde tuberculosi a la presó i us varen enterrar a Constantinoble, Istanbulen diuen ara. I vós, ma mare, na Catalina Rosell, vàreu morir en el partel dia que jo vaig néixer. Com que l’àvia va ser comprada per un riccomerciant que la convertí en la seva esposa, i aquest va consentir defer-se càrrec de les despeses, vàreu poder ser enterrats al cementiri

32

d’Eyüp, en un turó ple de xiprers i pins que desprenen una aromasuau de perpètua primavera, es balancegen quasi sense soroll quan labrisa del fosquet els fa parlar i regalen la seva agraïda ombra elscalorosos dies de l’estiu mediterrani. En aquell lloc silenciós i estremidoresteu un al costat de l’altre, per fi junts, i em reconforta imaginar-meque els vostres cossos romanen agafats de la mà, amb un somriureindefectible als llavis blancs.

Ara tan sols em queda fer una cosa perquè aquesta matança no hagiestat en va.

No sento rancúnia, però sí tristesa per les vides robades i segades.Només vull que aquest sacrifici no caigui en l’oblit. Varen morir mésde vuit-cents soldats i tres mil persones fetes presoneres, captives aConstantinoble, que mai no van poder retornar a casa. Dels qui vansobreviure a Menorca, la ferida a l’ànima ja ningú no la’n va poderguarir mai.

Quan em vaig fer més gran, l’àvia em va fer prometre que si enviudavahavia d’acompanyar-la a casa, a Alaior, i havia de portar les vostrescartes per enterrar-les dalt el Fossar, amb els nostres avantpassats,juntament amb la margarida i els dos anells d’en Bernat i na Catalina,que portaven una data gravada: 10 d’agost de 1558. Pregaré perquè,cada cop que el greu i rítmic soroll del badall de la campana de l’esglésiarepiqui, s’emporti el meu record i travessi les barreres del món delsvius i, finalment, arribi fins a on descansen per a tota l’eternitat elnuvis de Santa Eulàlia.

Fi

33

Treballs seleccionats i premiats en els concursos convocats

per l’Excm. Ajuntament d’Alaior

Fotografia en color:

BIEL GARRIGA PONS

Treball literari o d’investigació:

MARIA JESÚS CLOQUELLS TUDURÍ

J. PONS - ALAIOR - D. L. ME 107 - 2009

Edita: EXCM. AJUNTAMENT D’ALAIOR