programa erc guíxols 24m 2015

47

Upload: erc-guixols

Post on 22-Jul-2016

224 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Programa electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Feliu de Guíxols per les eleccions municipals 24M de 2015

TRANSCRIPT

Page 1: Programa ERC Guíxols 24M 2015
Page 2: Programa ERC Guíxols 24M 2015
Page 3: Programa ERC Guíxols 24M 2015

1

1. MUNICIPI REPUBLICÀ: Municipis republicans per a un nou país

Un govern obert per a una democràcia oberta La lluita contra la corrupció Democràcia participativa

2. MUNICIPI COHESIONAT:

2.1. COHESIÓ SOCIAL Educació

Cultura Mitjans de Comunicació Política lingüística Salut Acció social Esports Justícia

2.2. CIUTADANIA Polítiques per a dones Polítiques per a persones LGTB Polítiques migratòries Cooperació i solidaritat Gent gran Participació ciutadana i moviments socials

3. MUNICIPI EMPRENEDOR:

Democràcia econòmica Administració electrònica i eficaç La funció pública, eina de millora de la qualitat del servei públic Pressupost i fiscalitat El turisme com a factor de desenvolupament i integració Un comerç dinàmic i proper La potenciació dels espais agraris i la producció d’aliments Emprenedoria i empresa El pacte local per a l’ocupació Foment d’infraestructures TIC

4. MUNICIPI SOSTENIBLE

Desenvolupament local sostenible Una ciutat intel·ligent Urbanisme Habitatge Mobilitat Seguretat

ANNEX: programa Joventut (JERC)

Page 4: Programa ERC Guíxols 24M 2015

2

1. MUNICIPI REPUBLICÀ Municipis republicans per a un nou país A les eleccions municipals del proper 24 de maig estem cridats a decidir com volem que sigui el nostre municipi, en l’inici del procés constituent del nou país, de la República catalana. La independència és l’oportunitat per generar nous motlles per a la política municipal. Tenim l’oportunitat de superar totes les barreres que avui condicionen els governs de les nostres ciutats, començant pel finançament, les competències per dur a terme noves polítiques socials, culturals i econòmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participació política, la transparència, la lluita contra la corrupció, etc.; en definitiva, per posar la política al servei de la gent. Des d’Esquerra Republicana volem que tots i cadascun dels municipis del país empenyin el procés cap a la independència i siguin protagonistes de la imparable revolució democràtica que vivim. Tots som testimonis i protagonistes directes de l’energia i il·lusió compartida i les hem de posar al servei del municipi.

Dels nous ajuntaments naixerà la República catalana! És clau per al país disposar d’alcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb l’assoliment de la independència, fent costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat. El procés viurà fases decisives en els propers mesos i la implementació del full de ruta cap a la independència no serà una camí planer. El desafiament democràtic a l’Estat per poder fer la transició real, enllestir les estructures d’estat i referendar la futura constitució catalana requerirà una fortalesa i un compromís personal i institucional dels càrrecs electes municipals. Els ajuntaments i els organismes supralocals seran una eina, sens dubte, decisiva per engegar el procés constituent i culminar-lo amb èxit amb la proclamació de la República catalana com a nou estat d’Europa. Els càrrecs electes municipals d’Esquerra Republicana es comprometen a dur a terme les accions següents: • Participació pro-activa dels municipis i els seus representants en l’Associació de Municipis per

la Independència (AMI).

• Impulsar mocions de suport al procés cap a la independència.

• Exercir i fomentar la unitat d’acció amb totes les forces polítiques i representants electes compromeses amb el procés.

• Facilitar l’acció i cooperar amb les organitzacions de la societat civil sobiranista com AMI, ANC i Òmnium.

• Exercir la sobirania fiscal des de l’ajuntament.

Page 5: Programa ERC Guíxols 24M 2015

3

• Recolzar l’acció i posar-se a disposició de les principals institucions del durant tot el procés constituent, des de la declaració fins la proclamació de la independència.

• Cooperar amb el Govern en la realització de les estructures d’estat i la internacionalització del

procés constituent. • Fomentar el posicionament de suport al procés de les organitzacions municipalistes:

Associació Catalana de Municipis (AMC) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). • Participar pro-activament en la constitució d’una “Assemblea de càrrecs electes”. Cal garantir un govern local que estigui compromès plenament amb la independència de Catalunya, és per això que crearem la Regidoria de Transició Nacional. Un govern obert per a una democràcia oberta Cal obrir la democràcia al conjunt dels ciutadans i de la societat civil organitzada i és necessari tornar la política a la ciutadania. El bon govern republicà vol estimular el compromís social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en tots els afers municipals i construir polítiques públiques amb tot el conjunt de persones involucrades, amb les associacions i grups d’interès. La veritable democràcia representativa es fusiona amb la democràcia oberta i participativa. Cal potenciar el control ciutadà als ajuntaments i edificar un govern obert que treballi per la transparència, el retiment de comptes, la participació i la cooperació. La transparència i el retiment de comptes: Obrir les dades públiques, obrir els plens, accés a la informació, elaboració d’informes, infografies i informar dels processos de presa de decisions. En definitiva, l’objectiu és proporcionar eines perquè la gent pugui exercir el control i seguiment de les polítiques públiques. La participació: Consolidar i simplificar les eines de consulta directa com la concertació de debats i promoure els processos participatius per elaborar pressupostos compartits, per exemple. Amb l’objectiu de construir les polítiques i el model de ciutat amb els ciutadans. La cooperació: Cal superar estructures piramidals dins l’organització municipal, establir la millora contínua. Cal una administració més àgil, eficient i comprensible per als ciutadans, que millori contínuament. A més cal adoptar de processos de participació política i d’informació pública de fàcil accés, per generar confiança i apoderament de la ciutadania: aprofitant tot el capital social de la ciutat obtindrem més qualitat democràtica i compromís amb els afers públics.

Page 6: Programa ERC Guíxols 24M 2015

4

Tot l’ajuntament, i el govern municipal, ha de ser una institució neta i transparent. La governança que aplicarem és una manera de fer basada en la transparència, la deliberació, la participació, el reconeixement dels actors cívics i socials i la rendició de comptes: hem d’adaptar l’Administració al segle XXI. La lluita contra la corrupció Els valors republicans són la meritocràcia, l’honestedat en la gestió pública, la salvaguarda de l’interès general i la gestió responsable de tots i cadascun dels euros del pressupost públic. Cal anar més enllà de les noves lleis de transparència, amb l’elaboració de plans de transparència i compromisos ètics de bon govern. S’han d’establir mecanismes de garantia del dret a la transparència i al bon govern exigint que el portal web de transparència faci publicitat activa de tota la informació rellevant amb accés permanent, obert i comprensible. • Establirem pactes d’integritat en l’àmbit de la contractació pública i Impulsarem un codi ètic i

d’austeritat

• Ens comprometem a tenir especial visibilitat i transparència dels processos d’adjudicació de concursos d’obres i serveis.

Democràcia participativa Cal assegurar espais per a la deliberació i de democràcia representativa, participativa i directa. La participació no és només estar informat del que passa al municipi. Els processos participatius poden servir per determinar aspectes clau dels pressupostos o la presa de decisions sobre aspectes controvertits. • Promoure un pacte local per a la millora democràtica que aplegui el ple municipal, actors

socioeconòmics i ciutadania. S’ha de revisar el reglament d’organització municipal (ROM) per adaptar-lo a les noves necessitats i incorporar elements de democràcia deliberativa i directa i més implicació de la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la política municipal. • Establir compromisos ètics d’obligat compliment per a tots els càrrecs electes. • Crearem dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa de la ciutadania,

mitjançant la creació de consells.

Page 7: Programa ERC Guíxols 24M 2015

5

Hem d’enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la participació, donant al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional. A més, cal millorar l’actual model de subvencions i ajuts a les entitats locals, incorporant un rendiment de comptes de la destinació i de les actuacions de les entitats subvencionades. • Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la ciutadania i

l’ajuntament. • Potenciar la prestació de serveis amb municipis veïns, com a mesura per guanyar eficiència i

possibilitar estalvis en la prestació de serveis públics municipals. • Rendició de comptes anual de l’estat d’execució del PAM (Pla d’Actuació Municipal). • Compromís amb la ciutadania de publicitat, a la web o en els mitjans públics municipals, de la

convocatòria de places per a nous contractes a l’Administració, de resposta a totes les peticions i escrits dels ciutadans, així com accés lliure a través de la carpeta ciutadana de tota la informació del ciutadà amb l’ajuntament (peticions, multes, impostos, gestions, etc.).

Page 8: Programa ERC Guíxols 24M 2015

6

2. MUNICIPI COHESIONAT COHESIÓ SOCIAL El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania és una aposta ferma i decidida d’Esquerra Republicana. El municipi és l’espai bàsic des d’on cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalització de l’accés als serveis socials. En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones. Cal treballar perquè la inversió social no sigui un àmbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha d’atorgar la importància que requereix per la repercussió que té sobre la població. La nostra societat està vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. Hem de tenir en compte l’envelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de dificultats econòmiques, els canvis que s’estan produint en el si de les estructures familiars, així com la integració de tots els col·lectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenòmens puguin potenciar l’exclusió social. Per tot això, esdevé de gran importància la creació dels consells municipals. L’administració local ha de ser sensible amb la conciliació entre la vida laboral i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra ètica dels serveis, pensant també en el foment de l’economia social, tenint present d’incloure clàusules socials en els concursos i les entitats socials sense ànim de lucre. La cultura catalana ve fortament marcada per tres fenòmens socials: la immigració, la globalització i la crisi econòmica. La globalització ha provocat a casa nostra l’arribada de nova immigració. La cultura exerceix de factor clau de cohesió social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda d’altres territoris. Això fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables centres d’interrelació social i cultural. Calen polítiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperació de la memòria històrica vinculada al municipi i la potenciació del coneixement del patrimoni cultural i natural. Les polítiques vinculades a la identitat han d’enfortir el paper aglutinador del comerç urbà de proximitat, les propostes turístiques coherents, ambicioses i amb personalitat pròpia i una xarxa associativa local.

El valor econòmic de la cultura és essencial per aixecar un país marcat per una crisi profunda. El turisme cultural és un sector de gran recorregut en el nostre àmbit local.

Page 9: Programa ERC Guíxols 24M 2015

7

Educació L’educació constitueix un dels principals eixos de l’acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció nacional. L’escola és un dels àmbits en el qual es reflecteixen de manera més evident les situacions de desigualtat social.

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb vocació educadora. L’Ajuntament és clau per estructurar un sistema renovat i adaptat i, motor de nous reptes. Cal un lideratge polític en la promoció del treball educatiu. No és educadora només l’Escola, sinó que tota la ciutat ha de ser un gran espai educatiu amb les famílies, el barri, el veïnat, les associacions i l’espai públic. • Potenciar i ampliar els plans educatius d’entorn. Mobilitzar al màxim to l’entorn per aconseguir

l’èxit educatiu en totes les dimensions: personal, social, acadèmica i professional.

• Potenciar l’Oficina Municipal d’Educació (OME).

• Impulsar l’institut escola en la programació de l’oferta educativa del municipi. Cal potenciar la formació professional, incrementant i incorporant nous estudis de cicles de grau mitjà i superior com els de: activitats físiques i esportives; energia i aigua; fabricació mecànica; fusta, moble i suro; hoteleria i turisme; maritimopesquera; serveis socioculturals i a la comunitat, per exemple, a més dels ensenyaments esportius: busseig esportiu; esports de vela; futbol i futbol sala; esports de muntanya i escalada; salvament i socorrisme, etc. Així com fomentar la repercussió laboral i econòmica directa a la ciutat.

• Empènyer a la millora dels nivells educatius i formatius de la ciutadania al llarg de la vida. • Considerar les necessitats de les famílies i fer compatibles els requeriments laborals amb

l’acollida dels infants als centres educatius. Per això proposem que hi hagi centres que obrin des de l’1 de setembre fins al 31 de juliol que ofereixin activitats educatives de lleure.

• Millorar la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural, lúdic i

esportiu per a tot l’alumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els períodes de vacances.

• Donar suports específics a les escoles de mares i pares. És necessari atribuir a les famílies un

paper destacat en la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.

Cal reactivar el Consell Escolar Municipal com a centre de debat i presa de decisions en el àmbit municipal de temes d’educació. Crear una comissió permanent assessora. • El finançament de l’Ajuntament ha de donar una resposta adequada a iniciatives educatives

com són les escoles bressol o les escoles de música.

Page 10: Programa ERC Guíxols 24M 2015

8

• Aplicar la tarifació social en els preus de la matrícules de les escoles bressol, les escoles de música i les activitats de lleure (extraescolars i casals). Així com augmentar els ajuts i beques pels menjadors escolars i la compra dels llibres de text i material escolar.

• Potenciar la col·laboració de les associacions juvenils de l’educació en el lleure. • S’han de condicionar i mantenir les escoles i arreglar les mancances. Cal recolzar, mantenir i impulsar el creixement de l’Escola d’Adults CFA, així com buscar un emplaçament més digne i amb més recursos. • Les escoles de música i dansa, a més d’iniciar els infants en les seves primeres etapes de

formació musical, també han de desenvolupar nombrosos projectes de cohesió social i difusió artística, estenent la pràctica musical en la societat des de la infància. S’ha de mantenir el sistema de beques per alumnes amb dificultats i/o amb talent.

Cal ampliar l’espai existent de l’Escola de Música amb l’edifici dels jutjats, facilitant-ne el creixement i potenciant-ne la creació com a Conservatori. A més de batejar-lo amb el nom de Juli Garreta.

• L’organisme autònom municipal de l’Escola de Música ha de modificar els estatuts per donar

capacitat de gestió i decisió a un equip directiu col·legiat. Cal construir el nou edifici de l’Institut Sant Elm, ja que n’és impossible la seva remodelació degut a l’estat dels edificis actuals i les mancances agreujades pel no manteniment al llarg dels anys. Cal gestionar la cessió d’uns nous terrenys que apostin per proporcionar espais compartits amb d’altres centres, com podria ser l’Escola Gaziel amb un menjador, una aula magna i un pavelló, així com unes instal·lacions adequades per l’Escola d’Adults. • Implementar propostes d’intervenció proactives en la lluita contra l’absentisme escolar, la

desafecció i l’abandonament. Continuar amb la gestió del projecte Garbí, millorar la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) i, potenciar i augmentar l’oferta i places als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQIP).

Cultura Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusió. La cultura ens dóna consciència de qui som i on volem arribar com a poble.

Un municipi culte és un municipi més just i més lliure i, per tant, més ben preparat per fer front als moments difícils com els que ens toca viure. Invertir en cultura, en polítiques

culturals, és una inversió en la societat per se, que si bé no té un efecte retorn immediat, sí que té un resultat a mitjà i llarg termini de gran transcendència.

Per això cal considerar el sistema cultural dels municipis com un pilar bàsic de l’estat del benestar, ja que és un element cohesionador per excel·lència: ens referma en la pertinença dins d’una col·lectivitat però també ens dóna les eines per créixer, desenvolupar-nos com a país, i ens obre les possibilitats d’arribar a totes les sensibilitats socials i culturals que s’estableixen arreu dels

Page 11: Programa ERC Guíxols 24M 2015

9

països catalans i integrar-les. Així mateix és una eina per combatre patologies socials com la soledat, les malalties mentals, el fracàs escolar o la xenofòbia. El valor econòmic de la cultura és essencial. És el moment de posar en valor l’aportació de la cultura a l’economia del territori, des de l’activitat de les indústries culturals pròpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turístic, representa una oferta cultural potent, variada i equilibrada. La despesa pública en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o, en alguns casos, fins i tot directament improductiva. • Facilitar que qualsevol creador i productor arribi amb facilitat a tot el seu públic potencial,

desenvolupant estratègies per incrementar els consums culturals. Cal impulsar de forma immediata polítiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus públics dels serveis culturals al públic en general com de l’ampliació dels beneficiaris de descomptes (o de la gratuïtat) als col·lectius en risc d’exclusió cultural per motius econòmics, especialment en el cas dels infants i joves. • Ampliar, modernitzar i mantenir els equipaments culturals actuals. • Apostar per una programació amb un alt grau de sintonia amb el territori i el sector, alhora que

cal vetllar perquè les activitats siguin complementàries i reforcin les que genera el mateix municipi mitjançant la seva xarxa associativa.

• Fomentar la gestió cívica, o ciutadana, una fórmula de gestió específica d’un equipament

municipal o d’un projecte acordat entre l’ajuntament i el teixit associatiu amb l’objectiu que l’entitat es fa càrrec de la gestió aportant als projectes un valor afegit.

• Augmentar l’horari d’obertura de la biblioteca municipal com a sala d’estudi en els períodes

d’exàmens. Cal impulsar la creació del Consell Municipal de Cultura amb representació de l’ajuntament, les entitats i els agents culturals locals, per tal d’abordar la política cultural des d’una visió global i coordinar els treballs de les quatre àrees principals d’activitat cultural: creació artística, cultura popular, patrimoni cultural i comissió de festes i esdeveniments. • Vetllar per la possibilitat d’accés de tota la ciutadania als ensenyaments artístics. • Fomentar i donar suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a les manifestacions

de la cultura popular i tradicional, especialment les que siguin pròpies del municipi, així com també les de nova creació.

• Fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions de caràcter social,

cultural, esportiu i solidari. Afavorir que la població nouvinguda participi activament en les manifestacions col·lectives que configuren la personalitat del municipi. Organitzar un acte anual d’acollida als nous empadronats al municipi i d’un catàleg de serveis a la seva disposició.

• Gestionar de manera integrada l’oferta cultural municipal, de manera que sigui possible oferir

informació, descomptes, promocions o activitats gratuïtes.

Page 12: Programa ERC Guíxols 24M 2015

10

Per tal de garantir l’accés universal a la cultura cal crear un carnet cultural municipal, especialment per a persones de col·lectius en risc (jubilats, gent jove, població nouvinguda, famílies al llindar de la pobresa...) que doni descomptes o fins i tot accés gratuït als recursos culturals de la ciutat. • Potenciar una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format analògic i digital, i emprant

les eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informació sobre els equipaments culturals del municipi i l’agenda d’actes i festes de la ciutat.

• Promocionar l’obra d’artistes i autors locals mitjançant el web municipal, facilitant-los un punt

de trobada i contacte virtual amb programadors, artistes i autors de la resta del país. • Establir exempcions fiscals per als comerços, els establiments i les indústries relacionats amb

l’activitat cultural. • Protegir les botigues històriques amb programes de viabilitat per garantir-los el futur. • Fomentar i donar suport a la creació artística i assegurar les condicions necessàries perquè

les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artístiques i culturals.

• Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els àmbits, prioritzant la

programació d’espectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades. Volem crear i potenciar un Carnaval per a tothom, per això cal que l’ajuntament, l’Associació de Festes i l’Associació de Colles de Carnaval treballin conjuntament per oferir el millor carnaval possible tant a les persones que desfilen com a les que volen gaudir d’un bon espectacle. S’ha de crear una Comissió de Seguiment amb participació de totes les parts per dissenyar, executar i avaluar aquest gran esdeveniment de la ciutat, que ha d’esdevenir un referent. • Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans. • Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en col·laboració amb els

consells escolars del municipi i el centre de normalització lingüística. • Fomentar i potenciar les programacions locals en l’àmbit de les arts escèniques. És necessari elaborar a nivell municipal polítiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperació de la memòria històrica local i la potenciació del coneixement del nostre patrimoni, material i immaterial. Per això, hem de treballar en iniciatives transversals capaces d’acabar confluint en propostes que impliquin també el teixit socioeconòmic de la ciutat, amb ofertes turístiques coherents, ambicioses i amb personalitat pròpia. • Impulsar la digitalització de documents d’interès local per preservar i difondre la nostra

memòria. • Promoure la recuperació de la memòria històrica mitjançant la recerca, l’estudi i la difusió del

patrimoni, estimulant els historiadors locals, els tallers d’història i vincular-los als espais de memòria del municipi com són el museu, l’arxiu i la biblioteca.

Page 13: Programa ERC Guíxols 24M 2015

11

• Impulsar la recerca sobre la història local, especialment de les dones que han format part de la nostra identitat local, com pot ser la Margarita Wirsing, i facilitar-ne la difusió.

• Fomentar la gestió en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el

sistema regional i nacional i afavorir-ne l’intercanvi, l’eficàcia i l’eficiència. Cal una remodelació integral del Teatre Auditori Narcís Masferrer, per tal de convertir-lo en un espai amb tota la tecnologia i serveis necessaris per a poder acollir qualsevol tipus d’esdeveniment artístic o cultural. Aquesta reforma ha de permetre que disposem d’un Auditori modern, del segle XXI, que sigui capaç de respondre a les exigències tècniques que exigeixen les diverses produccions escèniques i musicals.

• Programar una mostra estable de teatre, tant amateur com professional. • Permetre que el nou teatre estigui a disposició per tal de realitzar extraescolars de música,

teatre i dansa, així com s’hi desenvolupin matèries dels alumnes del batxillerat artístic. • Ampliar l’Escola de Música, tant físicament i com de contingut, a una escola de tres disciplines:

música, teatre i dansa. • Batejar l’Escola de Música amb el nom de Juli Garreta, el nostre músic més universal, i lligar

més història local anomenant l’auditori i les aules amb els no d’altres il·lustres músics locals com Josep Maria Vilà Gandol, Joan Goula o Lluís Lloansí.

• Dissenyar i executar un Pla Local de Museus i Patrimoni que ordeni l’oferta actual per

optimitzar-la. • Impulsar el projecte de Museu Thyssen, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. • Estudiar d’impulsar un projecte d’exposició de Ronald B. Kitaj, artista internacional de renom,

pintor de pop-art que va passar llargues estades a la ciutat. • Promocionar el nostre patrimoni cultural dins de la ciutat, senyalitzant correctament els punts

d’interès local i editant material de difusió, així com dissenyar rutes i itineraris a peu que facilitin el coneixement del patrimoni local.

• Promocionar el nostre patrimoni cultural fora de la ciutat, assistint a jornades, congressos i

fires per donar a conèixer la ciutat com un actiu turístic de qualitat. • Conèixer la nostra tradició culinària que forma part de la nostra identitat local i al mateix temps

mediterrània i aprofitar la proximitat tant dels productes de mar com dels de muntanya que han originat una gastronomia singular.

Les festes populars, com el Carnaval i la Festa Major, són elements indispensables per a la cohesió de la ciutat i els seus habitants. És imprescindible la participació de les entitats en el seu disseny i execució si volem que realment siguin un punt de referència de la ciutadania. Cal dissenyar un nou model de Festa Major, obrint un debat seré i rigorós amb les entitats locals sobre la programació musical, les activitats, la distribució d’espais i la confluència amb els firaires, per tal de reorganitzar-la i oferir la millor Festa Major d’estiu i de la Costa Brava.

Page 14: Programa ERC Guíxols 24M 2015

12

Una ciutat amb la tradició sardanista com la nostra ha de fer una proposta de candidatura a Capital de la Sardana. • Presentar la candidatura per ser Capital de la Sardana. • Declarar Sant Feliu de Guíxols: Ciutat Garreta i, potenciar el nom de Juli Garreta a tant a nivell

nacional i internacional, tant pel que fa a la música de cobla com a la música clàssica, promocionant la seva vida, els seus èxits, l’interès de Stravinsky per ell i, en definitiva, reconstruir el mite.

• Fer trobades o fins i tot un congrés al voltant de la figura i música de Juli Garreta. • Proposar la ciutat com a lloc de trobada i discussió al voltant del passat, present i futur de la

sardana i la cobla. • Preparar candidatura per tal que Sant Feliu de Guíxols sigui declarada Capital de la Cultura

Catalana. La nostra ciutat té un potencial increïble (Juli Garreta, Gaziel, Josep Irla, Josep Albertí, el Monestir i el Festival de la Porta Ferrada, per exemple). Ens situaria com a pol d’interès turístic durant un any i gaudiríem de projecció interior a Catalunya.

Mitjans de Comunicació Els mitjans de comunicació públics locals han estat i són una peça fonamental en la creació i difusió d’informació dels nostres municipis. El dret a la informació forma part de les llibertats bàsiques de la ciutadania i els mitjans de comunicació han esdevingut un important actor comunicatiu i social. Cal enfortir i preservar els mitjans de comunicació de proximitat, reformulant aspectes dins l’estructura, el funcionament i el finançament, dotant-los dels recursos necessaris perquè siguin viables. Així com recolzar les iniciatives del sector privat. • Posar els mitjans de comunicació públics locals al servei del ciutadà i donar veu a les entitats

municipals. L’avenç tecnològic que s’està produint en el sector, que fa que el consum audiovisual es diversifiqui entre les plataformes i pantalles, ens ha de fer estar amatents perquè els mitjans catalans estiguin presents arreu i n’hem de facilitar l’accés al consumidor. • Facilitar tota la informació sobre la sintonització amb els repetidors locals i comarcals i vetllar

pel seu correcte accés i funcionament. Política lingüística Des de l’Ajuntament cal impulsar, de manera decidida, el procés de normalització lingüística, tant en les activitats de l’ajuntament com en la resta d’àmbits de la població.

Page 15: Programa ERC Guíxols 24M 2015

13

• Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals. • Fomentar el voluntariat lingüístic i el programa “Voluntariat per la Llengua”. Cal garantir els drets lingüístics de la ciutadania. • Promoure el Pla d’acollida municipal que estableixi un protocol per a les persones estrangeres

que arribin al municipi, d’acord amb el Pacte Nacional per a la Immigració. • Fomentar l’acolliment lingüístic en català: informació sociolingüística, alfabetització, cursos,

activitats i plans d’acolliment. Salut Esquerra Republicana defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i finançat íntegrament amb impostos en tot allò que sigui essencial i que garanteixi el dret a la salut dels ciutadans. Considerem que la protecció i la promoció de la salut és una prioritat bàsica, i per això cal un sistema de salut integral i proper que garanteixi la cohesió social. L’ajuntament té un paper fonamental en els àmbits de la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de les malalties, en coordinació real amb les àrees de serveis socials. • Promoure i impulsar la redefinició dels governs territorials de Salut per aconseguir més

capacitat d’incidència en la planificació, la gestió i l’avaluació dels serveis de salut en l’àmbit territorial

• Destinar recursos a la prevenció i a la promoció de la salut, posant l’accent en la gent jove, la

gent gran, les dones i les persones nouvingudes. Cal promoure l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la salut. Incloure les instal·lacions municipals en els programes de salut cardiovascular, metabolisme, gent gran, etc. • Reforçar els programes que afecten més especialment la salut i la qualitat de vida

d’adolescents i joves, encara que no exclusivament, com són: els d’educació sexual, l’atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i informació sobre les malalties de transmissió sexual i els programes de prevenció i informació sobre els trastorns alimentaris i la salut mental.

• Reforçar els programes de prevenció i informació sobre la drogodependència i l’alcoholisme. Cal elaborar programes específics de control per a les plagues (rates, escarabats, coloms, cotorres o gavines) i, en tot allò que estigui a l’abast municipal, combatre les plagues del medi natural.

Page 16: Programa ERC Guíxols 24M 2015

14

• Desplegar responsabilitats en salut pública: aigües, animals de companyia, locals, manipulació d’aliments, epidemiologia, instal·lacions amb risc de legionel·losi, etc.

• Seguir dotant d’aparells desfibril·ladors els equipaments esportius, mercats i altres espais

públics municipals d’altra freqüentació.

Acció social L’eix de la nostra acció política es basa en el benestar de la ciutadania i se sustenta sobre uns principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials. Es fa necessari doncs, coordinar i treballar transversalment des de diverses àrees de l’ajuntament. Cal implementar el Consell Municipal de Serveis Socials, òrgan consultiu i de participació, format per l’ajuntament i totes les entitats, grups i associacions que col·laboren i treballen en qualsevol activitat relacionada amb el benestar social, i ha de ser el nexe entre l’administració i la ciutadania a l’hora de formular propostes. • El Consell Municipal de Serveis Socials ha de funcionar correcta i plenament, per tal de

conèixer totes les necessitats “humanes” que té el nostre municipi. I, extreure’n les polítiques socials que s’executaran.

• Les polítiques socials reals impliquen crear un voluntariat social actiu i millorar la coordinació

entre entitats i àrees per tal que la feina sigui més fluïda i no es solapin i dupliquin serveis. Treballant conjuntament ajuntament i entitats socials és una manera de donar suport, conèixer i reconèixer totes aquelles entitats que treballen per al poble.

• S’ha de modificar el llenguatge negatiu de “despesa social” a positiu “inversió social”, igual que en el cas d“ajuts socials” a “suport a situacions de”.

Cal que el municipi estigui ben dotat en infraestructures socials com són les residències per a gent gran, els serveis sociosanitaris i els habitatges socials. • Augmentar les partides d’inversió social i fixar-les en un 7% del pressupost municipal. • Coordinació fluïda amb els departaments de Benestar Social i Família i les administracions

supramunicipals i, també, les entitats per promoure actuacions o serveis, fent especial atenció als mecanismes de detecció precoç de problemes i situacions de risc o d’exclusió social.

• Promoure habitatges socials i el lloguer social d’habitatges. Esports L’esport és un fet social que necessita el reconeixement que mereix pel seu paper de motor de canvi individual, i també com a l’estil de vida de les persones que els permet gaudir de més qualitat de vida.

Page 17: Programa ERC Guíxols 24M 2015

15

A més, l’esport també és motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. L’esport és un motor del teixit cívic i associatiu, amb els clubs i les moltes entitats esportives, de la nostra ciutat. A la nostra ciutat tenim forces instal·lacions esportives: dos pavellons, dos camps de futbol, una piscina coberta, un gimnàs amb aparells de musculació i, a més tenim la natura: la muntanya amb circuits de BTT o el mar per fer vela, esqui nàutic, natació en aigües obertes, winsurf, etc.

Es practiquen esports federats com el bàsquet, el futbol, el korfball, el twirling, el taekwondo, el karate, la vela, el patinatge, les activitats subaquàtiques, la natació, entre d’altres.

L’esport base ha de ser tractat com a esport de formació, ja que no sols es tracta d’ensenyar la pràctica d’una disciplina esportiva, sinó també de transmetre, mitjançant l’esport, un seguit de valors i coneixements. Cal donar suport al teixit esportiu, de base i formatiu. • Promoure l’esport, potenciant enteses entre les escoles i els clubs esportius per tal de

fomentar activitats esportives extraescolars. Si cal, incloure ajudes i beques esportives. • Tracte equitatiu i controlat de les subvencions i convenis entre l’ajuntament i diversos els clubs

i entitats esportives locals. Volem crear un Centre de Tecnificació Esportiva, és a dir, un centre esportiu de referència al Baix Empordà i a Comarques Gironines (com en el cas de Girona, Banyoles o Ripoll), però amb el tret distintiu d’estar preparat per esports en aigües obertes. Podríem tenir institut amb especialitat esportiva, tant pel que fa al batxillerat com a cicles formatius, i alhora millorar la preparació tècnica de tots els nostres clubs esportius. Qualsevol zona de tecnificació ha de tenir una xarxa mínima de serveis i instal·lacions esportives, a més d’un centre de medecina esportiva vinculat i centres acadèmics d’atenció a la pràctica esportiva. • Fomentar i revisar la utilització del reglament d’ús de les infraestructures esportives, establint

una normativa clara i ordenada.

• Elaborar el Pla d’Equipaments Esportius Municipals (PEEM) per tal d’avaluació les noves necessitats esportives locals: rocòdrom, pista d’atletisme, etc. així com per revisar l’estat dels equipaments actuals, com la rehabilitació del pavelló poliesportiu La Corxera.

• Recuperar la “Diada de l’Esport” i la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física, així com la Setmana de l’Activitat Física i la Salut.

• Exercir la mediació per a la unificació i confirmació dels tres clubs de futbol de la ciutat (AD

Guíxols, EF Sant Feliu i UE Vilartagues), sense que cap dels tres perdin l’escut, nom o identitat.

Page 18: Programa ERC Guíxols 24M 2015

16

• Implementar el Consell Municipal d’Esports, òrgan amb la participació de totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals.

• Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans. • Incentivar la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a l’activitat esportiva

emergent en noves modalitats. L’esport de competició és una eina de promoció del municipi i, partint d’aquesta base, l’ajuntament ha de promoure i esdevenir un patrocinador més d’esdeveniments esportius de competició. • Promoure Sant Feliu com a destinació turística esportiva.

• Incrementar l’organització de competicions esportives a tots nivells: comarcal, regional,

nacional i internacional.

• Promoció tant l’esport de competició com l’esport de lleure.

• Augmentar l’organització d’esdeveniments esportius a més de promocionar els actuals (com la Marató de les Vies Verdes o la IO Trailwalker).

• Difondre i promocionar els espais naturals del nostre entorn per tal d’esdevenir referents. Seria

el cas de la Via Ferrata, les sortides amb caiac o vela, així com el senderisme a les Gavarres i l’Ardenya o, el ciclisme tant de carretera com de muntanya.

Cal desplegar un pla de promoció esportiva als espais públics (platja, places, carrers, circuits de salut urbans) en què es relacioni l’activitat física amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del nostre municipi. • Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de

Catalunya, ja que és una línia estratègica del Departament de Salut i de la Secretaria General de l’Esport i s’inclou dins del Pla de Salut.

• Crear circuits d’activitat física a l’aire lliure i en els espais naturals que permetin la pràctica

esportiva sense malmetre’ls, amb especial atenció als esports de motor, ciclisme, esports d’aigua i de muntanya.

• Fomentar els espais urbans, especialment orientats a l’activitat per a la gent gran, com són les rutes saludables i els circuits cardiovasculars.

Justícia L’administració local ha de configurar, sota uns criteris mínims de qualitat, els diversos serveis d’atenció i d’orientació a la ciutadania, procurant un mínim d’assessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets de la ciutadania.

Page 19: Programa ERC Guíxols 24M 2015

17

• Oferir assessorament i orientació jurídica a la ciutadania de manera coordinada i homogènia amb la resta d’administracions competents

• Promoure el trasllat dels jutjats actuals i facilitar-ne la construcció d’uns espais adequats. CIUTADANIA El nostre model de ciutadania es basa en ser persones crítiques, honestes, tolerants amb la diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets però també amb els deures de tots i cadascú de nosaltres. Sempre defensem una societat i unes institucions transparents i radicalment democràtiques, sense cap tipus de discriminació. L’ajuntament ha de promoure la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la paritat i la transversalitat de gènere, i es treballarà perquè les dones formin part dels òrgans de decisió. Les dones que pateixen qualsevol discriminació o que siguin víctimes de la violència masclista rebran tota l’atenció, suport i acompanyament perquè puguin refer la seva vida. A més, cal afavorir les polítiques de cooperació i desenvolupament amb tercers països. Paral·lelament, cal assegurar els mitjans per facilitar la integració i l’acompanyament de la població immigrada; que l’arribada d’aquesta població no comporti la pèrdua de drets o l’exclusió. Cal que la participació de la ciutadania sigui clau en la gestió municipal, perquè no entenem la democràcia com una votació cada 4 anys, nosaltres volem una democràcia participativa, en què tots els sectors de la societat estiguin representats. Un ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cívic és la màxima garantia que la classe política i les institucions estan a prop de la gent. És necessari modernitzar l’administració, i orientar-la a les persones i l’eficàcia i l’eficiència. S’ha de treballar perquè la ciutadania disposi de les eines necessàries per tenir accés a la informació. Polítiques per a dones Volem posar l’accent en la necessitat de continuar impulsant les polítiques municipals de dones per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. • Fomentar l’esport de base femení.

Cal lluitar per l’eradicació de la violència masclista: en la prevenció i l’atenció a les dones i els seus infants en col·laboració amb el Servei d’Igualtat i Atenció a les Dones (SIAD).

Page 20: Programa ERC Guíxols 24M 2015

18

• Commemorar les dates assenyalades per a les dones com són el 8 de març, Dia Internacional de les Dones; i, el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones.

• Reconèixer i visibilitzar les experiències i la contribució de les dones al municipi mitjançant el

nomenclàtor, l’atorgament de premis o altres reconeixements públics.

Polítiques per a persones LGTB El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable avenç en el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) és gràcies al compromís en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes, per prevenir qualsevol discriminació. Actualment, cal assegurar els drets fonamentals de les persones LGTB i normalitzar els diversos models de família per assolir la igualtat real. • Actuar per eradicar les accions homòfobes al municipi.

• Vetllar perquè els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat de models

de família. • Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la

presència normal de l’homosexualitat en les accions de formació i d’informació sobre salut sexual, en especial l’adreçada a joves i adolescents.

• Commemorar les dates assenyalades per al col·lectiu LGBT com són el 28 de juny, dia

mundial de l’Alliberament Gai i Lesbià; el 17 de maig, dia mundial contra l’homofòbia; i l’1 de desembre, dia mundial de lluita contra la SIDA.

Cal vetllar específicament per l’atenció i la no discriminació de les persones amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual. • Afavorir polítiques comercials i turístiques adreçades a la persones LGBT a la nostra ciutat i,

assegurar la neutralitat i la no-discriminació dels establiments turístics. Polítiques migratòries Tot i que les migracions fomenten el desenvolupament econòmic, molts migrats no assoleixen un nivell de benestar satisfactori, i per tant, la immigració ha de posar èmfasi en la seva condició de persona, subjecte de drets i que pot aportar valors socials i culturals. Tenim la responsabilitat de fomentar un discurs públic que promogui una mentalitat oberta a la diferència, a l’acceptació dels canvis socials i a la celebració de la diversitat.

En el conjunt de Catalunya hi ha un 16 % de població immigrada, un 17,5% a la nostra ciutat, és per això que la política municipal d’acollida i d’acompanyament han de tenir una atenció especial, per tal de fomentar la plena integració.

Page 21: Programa ERC Guíxols 24M 2015

19

Cal concertar els instruments necessaris per a l’acompanyament de les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb recursos normalitzats i específics.

• Aprofitar la gestió dels informes d’estrangeria de competència municipal per detectar i resoldre situacions familiars o personals derivades del procés migratori.

• Afavorir la interacció entre grups i associacions d’immigrants amb entitats socials i culturals del municipi.

• Desenvolupar recursos que promoguin un entorn favorable per a una bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre persones autòctones i nouvingudes.

• Distribuir de forma equilibrada l’alumnat nouvingut a tots els centres públics i concertats del municipi, amb un itinerari d’acolliment acurat per als infants i les seves famílies, amb l’objectiu de garantir l’èxit escolar en igualtat de condicions.

• Normalitzar en el calendari municipal esdeveniments festius de celebracions dels grups de persones d’altres orígens culturals prou significatius a la ciutat.

• Potenciar plans destinats a reformular estereotips i prejudicis envers els catalans d’origen estranger mitjançant la xarxa antirumors.

Cooperació i solidaritat La crisi mundial i les seves conseqüències econòmiques han afectat greument milions de persones. Una situació que ha empitjorat en la mesura que també ha afectat els compromisos dels països en l’ajuda oficial al desenvolupament. S’ha popularitzat el discurs de “primer els de casa”, que segmenta el principi de solidaritat, com si la cooperació fos un privilegi que “ara no toca”, obliden que la solidaritat no és donar el que ens sobra sinó compartir el que tenim, i que la cooperació és un acte de responsabilitat i coherència. Cal defensar el compromís solidari amb el desenvolupament humà i desplegar una política pública alineada amb un model de cooperació transformador que acompanyi a d’altres països i municipis a eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i prevenir catàstrofes humanitàries i, alhora ens ajudi a nosaltres a construir una ciutadania crítica solidària i responsable mitjançant l’educació per al desenvolupament. • Establir criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i serveis municipals i

adherir l’ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica.

Page 22: Programa ERC Guíxols 24M 2015

20

• Dedicar el 0,7 % dels tributs municipals a polítiques de cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional.

• Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migració amb el desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda, vinculant el teixit associatiu local amb els col·lectius de nous catalans i prioritzant l’actuació de cooperació amb els seus països d’origen.

• Desplegar campanyes de sensibilització per enfortir una ciutadania crítica compromesa amb el

desenvolupament, la cultura de la pau i els drets humans i compromesa amb les polítiques de solidaritat, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

Gent gran En els darrers anys, els canvis demogràfics i l’evolució social han generat un important augment de l’esperança de vida a casa nostra, la qual cosa ha provocat un increment, que anirà en augment, del pes social de la gent gran. L’ajuntament té com un dels principals objectius promoure la qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procés d’envelliment. • Afavorir la participació de la gent gran en la formulació de les polítiques que els afectin

directament. • Impulsar polítiques que afavoreixin la relació intergeneracional entre la gent gran i la gent jove.

Compartir temps i experiències. Cal elaborar plans de dinamització sociocultural per a la gent gran i incrementar les activitats esportives i d’exercici físic, així com totes les que van encaminades a millorar la qualitat de vida i la salut. • Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cívics i associacions. Promoure una trobada

semestral entre el Centre Cívic de Tueda i el de Vilartagues. • Impulsar polítiques per a un envelliment actiu, d’autonomia de les persones i de suport a la

gent gran que viu sola, i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i també a les persones que en tenen cura.

• Impulsar la participació en el foment, recerca, estudi i difusió de la memòria històrica i

col·lectiva local. • Fomentar l’Escola d’Adults perquè sigui un espai per promoure l’aprenentatge i l’intercanvi de

coneixements i d’experiències.

Page 23: Programa ERC Guíxols 24M 2015

21

• Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies perquè la gent gran es desenvolupi personalment i aprofiti totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i conegui tots els recursos disponibles a la xarxa.

Cal dotar el municipi dels serveis i places adequades en les dues residències públiques i vetllar per establir criteris d’accés de les persones derivades de Serveis Socials. També cal promoure altres serveis com pisos tutelats, centre de dia, places de residències d’estada limitada, serveis de menjador, teleassistència i acompanyament de dia. • Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que realment siguin

culturals, formatius i convivencials. • Facilitar la mobilitat i promoure l’accés a activitats i serveis amb descomptes per contribuir amb

les persones grans amb menys recursos, per exemple descomptes en el Festival Porta Ferrada o en la programació del Teatre Municipal, així com a la piscina municipal.

• Potenciar l’atenció domiciliària en coordinació amb l’àrea de Serveis Socials i la Creu Roja. • Facilitar els àpats de les persones grans ja sigui en el centre de dia o residència, com en els

centres cívics, amb el seguiment de Serveis Socials. Participació ciutadana i moviments socials Participació ciutadana Apostem per la necessitat d’implicar la ciutadania en l’establiment de les prioritats i en la presa de decisions. En un context de manca de credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l’efímer, és imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots els espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva comunitat convivencial. L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un magnífic patrimoni conceptual i instrumental perquè la pròpia societat vagi guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es poden construir ciutats ni pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres. La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Cal promoure la creació de dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials. • Acostar la ciutadania, la política i la gestió municipals sobre la base d’audiències públiques

periòdiques en què els regidors donin compte de les seves actuacions.

Page 24: Programa ERC Guíxols 24M 2015

22

Apostem per crear el Consell de Ciutat com a òrgan representatiu, no electe, que ha d’actuar com a consell assessor de l’ajuntament. És el consell de consells, i està integrat pels consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals. • Fer els pressupostos el màxim de participatius possible.

• Reconèixer públicament ciutadanes i ciutadans i entitats “exemplars” pel que fa a les seves

conductes cíviques en benefici de la col·lectivitat. La votació haurà de ser popular. • Potenciar qualsevol de les manifestacions públiques del teixit associatiu. Cal crear la Unitat de Desenvolupament Comunitari que significa fer un pas endavant real en la participació ciutadana des de l’ajuntament i dotar de recursos econòmics i humans el projecte, per tal d’elaborar un Pla de Participació Local, on es planificaran les accions del govern en matèria de participació al llarg de la propera legislatura. • Crear un servei com a ens dinamitzador del teixit associatiu. • Potenciar l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OIAC), per garantir l’accés de la ciutadania i de

les entitats a la informació relativa a l’activitat municipal. • Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions locals de caràcter

social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal. Moviments socials Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el treball de proximitat que duen a terme aquests moviments, la detecció de problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat d’organització i mobilització social. Detectar i treballar conjuntament amb aquests moviments permetrà a l’ajuntament desenvolupar respostes més eficients a les necessitats socioculturals que es generen. Ens els darrers anys, des de l'esclat de la crisi, hi ha hagut un increment de la participació ciutadana al municipi, creant associacions i millorant les ja existents. Cal fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi. • Garantir l’accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin de prou

recursos econòmics, materials i humans. Utilitzar el domini .cat en totes les noves webs i portals en què l’ajuntament contribueixi o promogui.

Page 25: Programa ERC Guíxols 24M 2015

23

• Establir un canal de comunicació i coordinació entre l’ajuntament i el municipi en tots els temes en què la societat s’organitzi mitjançant associacions o moviments de caràcter cívic i local.

Cal enfortir i mimar la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d’interès general i beneficien el conjunt de la població. • Garantir la presència associativa a tots els consells municipals de participació. Cal agrupar les associacions per àmbits (comercials, cíviques, oci, culturals, esportives, etc.) per tal de conèixer les seves necessitats i d'aquesta manera potenciar l'associacionisme i les seves activitats. • Celebrar el 4 de juny, Dia de l’Associacionisme, amb una trobada anual de les entitats locals

per afavorir-ne la relació i col·laboració mútues. El teixit associatiu ganxó ha de treballar plegat quan sigui possible i crear sinèrgies que milloren la cohesió social de la ciutat. El disseny, elaboració, execució i avaluació, evidentment, es faria conjuntament amb les entitats que són les protagonistes i mereixen que se’ls reconegui la seva tasca i el seu esforç.

3. MUNICIPI EMPRENEDOR La crisi econòmica iniciada a finals de l’any 2008 ha posat al descobert problemes de fons de l’actual sistema capitalista. El principal problema que estem patint en aquest cicle econòmic és l’alt nivell d’atur dels darrers anys. A Catalunya estem en el 1r trimestre de 2015 a un 20% (dades EPA) i a Comarques Gironines a gairebé el 22%. La necessitat de reformes estructurals i de canvi en el model de desenvolupament es veu més viable en la mesura que tenim la possibilitat de començar a construir un nou país. En l’actual marc de competències, la Generalitat ha impulsat la iniciativa “Catalunya 2020: Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació (ECAT-2020) que com a eixos hi ha: - Millorar l’ocupabilitat de les persones, en especial mitjançant l’orientació professional i la

formació. - Millorar el funcionament del mercat laboral. - Facilitar l’accés de les empreses al finançament. - Promoure la reorientació estratègica de les empreses. - Promoure l’emprenedoria. - Impulsar la transició cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos. - Impulsar la modernització de l’Administració i la simplificació administrativa. - Impulsar les infraestructures estratègiques que necessita el teixit productiu. Cal que l’impuls de les polítiques es faci de manera coordinada entre les diverses administracions, és per això que remarquem que, en l’actual escenari de començar a construir un nou país, l’ajuntament tindrà un rol molt important.

Page 26: Programa ERC Guíxols 24M 2015

24

En aquest procés d’avanç cap a la independència, no es pot obviar l’envestida del Govern espanyol contra l’autonomia local amb l’aprovació de la “Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local”, que limita de facto la lliure actuació dels municipis en molts aspectes i ens delimita les competències pròpies. De les competències, no n’hi ha cap que faci referència a la promoció econòmica, per tant, hi ha una nul·la sensibilitat per donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Per nosaltres, és una prioritat que tots els municipis del nostre país endeguin i desenvolupin, amb caràcter prioritari, polítiques de promoció econòmica coordinades amb la Generalitat i el seu entorn. Només d’aquesta manera aconseguirem treure el país de la crisi i iniciar la remuntada de l’economia mitjançant un model de desenvolupament més sòlid: la millor garantia per a un nou país. Democràcia econòmica La democràcia econòmica és el conjunt de principis i pràctiques basades a estendre l’aplicació de la democràcia a l’àmbit econòmic, com és el cas de la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o col·lectiva). Amb una sòlida tradició a Catalunya, i desenvolupada en paral·lel amb altres pràctiques com el republicanisme, engloba àmbits diversos com el cooperativisme, l’economia social i solidària, les finances ètiques, el consum responsable o el mercat social. Així, per exemple, en l’actual context de crisi, l’economia cooperativa, i gràcies a la triple participació dels treballadors en la propietat, la gestió i els resultats de les empreses, s’ha mostrat capaç de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori. • Desenvolupar i acompanyar els principis de la democràcia econòmica mitjançant accions. • Contribuir a les iniciatives de promoció i difusió de les empreses i organitzacions de l’economia

social i solidària. Cal fomentar el consum responsable, entès com el consum de productes i serveis de l’economia cooperativa i l’economia social i solidària. Establir-ne una etiqueta social. • Fomentar el consum responsable en els processos de compra pública, com per exemple en

l’àmbit de la compra d’electricitat o de la telefonia. • Impulsar i normalitzar l’ús de clàusules socials en els concursos i processos d’adjudicació de

contractes públics.

Page 27: Programa ERC Guíxols 24M 2015

25

• Promoure la internacionalització de les empreses en l’àmbit local incloent-les al programa d’Acció, l’Agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat.

• Dur a terme programes de difusió de l’economia social i solidària per augmentar el grau de coneixement entre els ciutadans, com també els beneficis que s’extreuen per a les persones i per al territori.

Cal exercir de punt d’informació per als futurs emprenedors cooperatius, orientant-los en la fórmula cooperativa o redirigint-los a les entitats especialitzades.

• Fomentar la cooperació entre empreses del territori, afavorint la fortalesa d’un entramat

econòmic local. Administració electrònica i eficaç És important gestionar eficaçment els recursos públics, ja que un ajuntament sanejat ens permet fer front a nous projectes d’inversió importants i necessaris per al desenvolupament econòmic local en aquests moments de crisi econòmica i ofec de l’Estat espanyol. Cal seguir reivindicant un nou model de les finances locals que es materialitzarà amb la nova Llei d’hisendes locals. Apostem per l’austeritat, honestedat, eficiència, rigor i transparència en la gestió dels recursos públics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democràtic dels comptes locals. • Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal sigui transparent,

eficient i eficaç. • Eficiència: canvis normatius i de processos que permetin avançar cap a una administració

sense papers, orientada a la màxima agilització dels tràmits de ciutadans i empreses. • Publicar els comptes generals al web i, complementàriament, proporcionar periòdicament la

informació de manera entenedora. A més de publicar butlletins informatius de la situació econòmica municipal. Per tal de fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica.

• Desenvolupar la implantació de l’Administració electrònica a fi de millorar l’atenció al ciutadà i que aquest pugui dur a terme la majoria de tràmits electrònicament.

• Agilitzar i simplificar els tràmits municipals per a l’obertura de noves empreses. • Promocionar iniciatives empresarials des de l’ajuntament per reconvertir l’economia industrial

en economia del coneixement.

• Impulsar un pla local d’innovació.

Page 28: Programa ERC Guíxols 24M 2015

26

• Impulsar programes de formació, amb més implicació publicoprivada en el disseny, fent que la formació no només sigui de nivell bàsic, sinó també d’un nivell avançat i amb aplicacions pràctiques en el món laboral a curt termini.

• Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat (les ACTIC) per uniformitzar els nivells de

competències de la ciutadania. La funció pública, eina de millora de la qualitat del servei públic El treballador públic esdevé l’eina fonamental per aconseguir una administració eficaç i de qualitat. • Repensar l’organització municipal per poder donar resposta a les necessitats dels nostres

conciutadans. • Potenciar la política de transparència en la contractació, promoció i gestió dels funcionaris

públics. • Integrar els servidors públics en els òrgans de participació ciutadana perquè s’impliquin en la

millora i optimització de la gestió municipal. Pressupost i fiscalitat municipal Donat el compromís d’Esquerra Republicana de Catalunya en la justícia social i la igualtat d’oportunitats, proposem una recaptació municipal a l’abast de tothom. Actualment la redistribució de la riquesa de Sant Feliu cap a la ciutadania ens deixa una dada desproporcionada com el que es destina a gent gran, joventut i educació que correspon al 12,5% del pressupost municipal, front el 20% que representa tota la gestió de residus per exemple. • Elaborar guies i, si s’escau, fer sessions informatives com a mesures de transparència,

informació i assessorament, que arribin a la total població contribuent de la ciutat, per entendre com, quan i perquè paguen els tributs, tot facilitant informació d’on van a parar els impostos que paguem.

• Impulsar una participació progressiva en l’elaboració dels pressupostos de la ciutat, de

menys a més, una clara aposta de radicalitat democràtica i transparència ens la gestió dels recursos de la ciutat.

Cal una gestió transparent, participada i eficient que aporti confiança als ciutadans per tirar el model social i el nostre projecte de ciutat. Els recursos del municipi han de ser destinats a polítiques per la ciutat, de manera transversal, que garanteixin seguretat a la ciutadania per a poder desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats i encarar amb optimisme la sortida de la crisi. El turisme com a factor de desenvolupament i integració El sector del turisme ha evolucionat molt favorablement els últims anys al nostre país i ha esdevingut un punt fort de l’economia catalana. En aquest sentit, entenem el turisme com una font

Page 29: Programa ERC Guíxols 24M 2015

27

d’ingressos, però també com un fet cultural que ens permet mostrar la nostra cultura i manera de ser al món. L’objectiu és que la marca Catalunya sigui coneguda arreu de món com una destinació del turisme de qualitat, cultural, sostenible, saludable i responsable. Cal posar en valor la vinculació del turisme amb el fet nacional català, l’anomenat turisme identitari. I també cal buscar les sinergies amb el territori, no només en el nostre municipi.

Volem reactivar la nostra capacitat productiva del sector turístic i consolidar tant Sant Feliu de Guíxols com el país sencer com a destinació capdavantera

a Europa en general i a la Mediterrània en particular. • Fomentar el desenvolupament local de productes turístics diferenciats i competitius vinculats a

la identitat i al patrimoni cultural tangible i intangible del nostre municipi.

• Elaborar un projecte turístic responsable pel nostre municipi a partir de les nostres potencialitats naturals, culturals, patrimonials i econòmiques, dins del marc de turisme sostenible, és a dir, respectuós amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional, amb tots els elements de singularitat possibles, i d’acord amb les directrius i polítiques nacionals turístiques.

• Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques basades en la identitat i la creativitat de la nostra ciutadania, com pot ser el turisme literari, històric, paisatgístic, gastronòmic, etc.

• Impulsar la taula de turisme local, que permeti prendre decisions conjuntes en el marc de la dinamització turística i participar dels consorcis i patronats supralocals.

• Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.

• Afavorir la integració dels diversos esdeveniments locals, com ara els mercats i les fires, dins l’oferta turística del municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atreu el turisme de proximitat i de qualitat.

• Promoure les vies verdes així com els camins de ronda.

• Fer servir les noves tecnologies i eines 2.0 com a eines de promoció i difusió.

Cal treballar el posicionament de l’espai web turístic i les eines 2.0 fent xarxa amb els allotjaments, així com crear un portal accessible des dels dispositius mòbils, que ofereixi informació sobre notícies, l’agenda d’actes, el temps, els comerços, l’oferta de restauració, etc.

Page 30: Programa ERC Guíxols 24M 2015

28

• Crear paquets turístics que incloguin allotjament, restauració i equipaments culturals locals i difondre’ls mitjançant el portal de turisme de la Generalitat, tot oferint-los a les agències de viatge, especialment dels països de la UE.

• Vetllar per l’ús correcte i el compliment de la normativa dels habitatges d’ús turístic, així com la

resta d’allotjaments turístics i els negocis complementaris, per garantir tant la qualitat del servei com la reputació de la ciutat.

• Assegurar que la part de la taxa turística que es queda al municipi sigui destinada a la

formació de les persones que estan al servei del turisme, amb l’objectiu de millorar la qualitat al servei.

• Treballar per ampliar l’oferta de la certificació de “Destinació de Turisme familiar” (DTF) de

l’Agència Catalana de Turisme. • Obtenir la certificació de “Destinació de Turisme Esportiu” (DTE) de l’Agència Catalana de

Turisme.

• Obrir el Centre d’Interpretació del Carrilet a l’edifici del Tinglado, promocionant-lo com a KM0 de la Ruta de les Vies Verdes.

• Promocionar el lloguer de bicicletes i bicicletes elèctriques o Segways com a transport turístic

per la ciutat, creant nous circuits i facilitant el desplaçament dels visitants als diversos punts d’interès locals.

• Incrementar les rutes i itineraris locals, potenciant els espais naturals i urbans i els punts

emblemàtics de la ciutat. Fomentant així el coneixement del nostre patrimoni natural i arquitectònic.

• Dissenyar guies de rutes i itineraris locals.

Un comerç dinàmic i proper La promoció d’un model comercial arrelat basat en l’oferta de producte de consum quotidià i proper, que es configura a l’entorn del mercat municipal, ha de crear una identitat i un atractiu per la ciutat. Hem de crear un comerç viu, emprenedor, dinàmic, innovador i de qualitat, perquè el ciutadà es quedi a comprar a la ciutat i a l'hora pugui gaudir i passejar pels carrers comercials. Cal articular i reforçar els eixos comercials urbans per promoure i dinamitzar l’àrea comercial, millorar-ne la gestió, oferir serveis i cercar sinergies positives.

Page 31: Programa ERC Guíxols 24M 2015

29

• Potenciar l’associacionisme comercial, com a espai de diàleg i col·laboració entre els comerciants. Les associacions de comerciants han de ser l'eina on poder aportar idees, marcar objectius i estratègies a seguir per aconseguir potenciar el comerç de la nostra ciutat.

• Potenciar i defensar el comerç urbà de proximitat i el petit comerç com a mecanisme per

afavorir la dinamització i la vitalitat del municipi. • Buscar espais de diàleg i col·laboració amb les entitats de comerciants dels municipis per

generar accions d’actuació conjuntes (fires, jornades, setmanes temàtiques, etc.). Hem de definir un model comercial estratègic que identifiqui i potenciï els eixos comercials i l’articulació de l’oferta municipal. Ha de permetre donar servei a noves àrees de creixement urbà en el terme municipal. • Afavorir entorns comercials basats en la diversitat d’oferta proposant zones de comerç

monotemàtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general. • Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes • Garantir els instruments per crear marques de qualitat de productes catalans, sigui quin sigui

el sector productiu, i donar-los a conèixer a l’exterior. • Vetllar per la igualtat de condicions de competència entre operadors comercials, com a

element de defensa dels drets de les persones consumidores. • Més impacte de la despesa municipal en l’activitat econòmica local. Cal promoure la creació d’entorns urbanístics amables per al comerç i reestructurar l’ús dels espais públics actualment ocupats per terrasses i fer-los més efectius. Hem de fer compatibles les activitats econòmiques que es desenvolupen al carrer amb el propi ús del mateix pels ciutadans. L'equilibri entre aquests dos usos permetrà tenir una ciutat més endreçada i amb millor mobilitat. • Potenciar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), ampliant els serveis a

empresaris i comerciants en els aspectes que afecten els drets de les persones consumidores. El valor social dels mercats El rol dels mercats municipals en el desenvolupament local va tenir un paper molt rellevant, però amb l’auge dels nous formats comercials, ha perdut aquest paper destacat que, tradicionalment, ha servit per a la socialització de les col·lectivitats. Cal que el mercat municipal continuï desenvolupant la tasca de dinamització econòmica i garanteixi, alhora, la màxima seguretat alimentària dels productes de proximitat i de qualitat, a fi de promoure les economies locals.

Page 32: Programa ERC Guíxols 24M 2015

30

• Impulsar la dinamització i la viabilitat econòmica del mercat municipal, ja que ha de ser un referent dins el sector comercial.

• Promoure les cooperatives de consum. • Promoure tallers i xerrades al mercat municipal posant en valor l’alimentació segura i

saludable. • Impulsar mercats no sedentaris a la resta de la ciutat i vetllar per la seva continuïtat com a

canal de distribució propi que compleix unes funcions d’accessibilitat, proximitat, amplitud d’oferta, competitivitat en preu, dinamització del municipi i punt de trobada i socialització de la ciutadania.

Productes de proximitat i de temporada • Promoure el consum de productes de la terra, autòcton, de proximitat i de temporada, de

manera que el consumidor relacioni l’origen del producte amb l’àmbit geogràfic on es comercialitza.

Cal seguir impulsant les fires i campanyes gastronòmiques amb productes de temporada que promocionen la ciutat, tot i que cal replantejar alguns aspectes com: un calendari anual programat, deslocalització a la resta de municipi (incloure ubicacions com la Plaça Miquel Murlà, la Rambla Generalitat o la Plaça Salvador Espriu), establir les campanyes conjuntament amb els establiments de restauració i fomentar-ne la col·laboració i una participació més activa. • Promoure el consum dels productes de la terra a partir de punts de venda, fixos o en mercats,

identificats com a subministrats per productors de la terra, concepte entès com de la zona, de proximitat real i, per tant, de Km0 i de temporada.

• Estimular el comerç local i de proximitat a la ciutat. • Estimular el comerç mutu entre botiguers. • Donar a conèixer les iniciatives de desenvolupament dels productes de proximitat i de

temporada (Slow food i km 0). La potenciació dels espais agraris i la producció d’aliments La preservació de l’espai agrari, entès com l’espai destinat a l’agricultura i la ramaderia, esdevé prioritari. Cal disposar d’un sector agrari potent i competitiu, que permeti treballar i desenvolupar conceptes com el del consum de temporada, de proximitat i el consum de producte autòcton.

Page 33: Programa ERC Guíxols 24M 2015

31

S’han de plantejar polítiques de comercialització i distribució que permetin escurçar els canals d’arribada al consumidor, i fer arribar produccions locals, valorades pels consumidors, com un element de dinamització econòmica basada en paràmetres de qualitat i arguments de compra de sostenibilitat econòmica, territorial i ambiental. • Vetllar per la protecció de les zones de conreu davant la urbanització excessiva del territori. El

planejament urbanístic ha de protegir els espais agraris. • Acompanyar, promoure i facilitar acords entre agents públics i privats per posar en marxa nous

projectes de producció agrària de proximitat i de temporada. • Vetllar per la supervivència de les petites explotacions familiars de caràcter agrícola, ramader i

pesquer. Hem de facilitar canals de distribució, als productors del municipi i de la zona, mitjançant mercats municipals. Hem d’emprendre canals i accions que afavoreixin la venda directa i escurcin la cadena entre la producció i el consumidor. • En el nostre municipi la difusió de la pesca entre els més petits i joves contribueix al

coneixement i a l’enfortiment del sector. Es planteja l’organització i coordinació, mitjançant el Consell Escolar Municipal, d’actuacions conjuntes entre centres escolars per donar a conèixer el sector i l’activitat que desenvolupa.

• Protegir, mimar i impulsar el sector primari, fomentant estratègies per modernitzar-lo i fer-lo

sostenible. Emprenedoria i empresa Emprenedoria Una ciutat emprenedora ha de generar i desenvolupar noves activitats productives i serveis a les persones i empreses. Cal fomentar l’emprenedoria i afavorir un sistema de col·laboració de quàdruple hèlix (públic, privat, entitats ciutadanes i sector formatiu i de recerca), en què es creï una cultura emprenedora. • Afavorir la complicitat i facilitar els recursos perquè la societat emprengui. Acompanyar

l’emprenedoria i posar en contacte els diversos actors.

• Desenvolupar un punt TIC com a telecentre i espai de teletreball, que posi a disposició de tothom la capacitat de connectar-se o treballar en xarxa.

• Fomentar els espais de creativitat i cotreball (coworking), com el viver d’empreses o el clúster, per tal que es concebin projectes i iniciatives d’interès econòmic i social, tant públic com privat,

Page 34: Programa ERC Guíxols 24M 2015

32

i es converteixi en una incubadora d’iniciatives socials i empresarials, amb l’objectiu de fomentar el pensament creatiu, el disseny i la innovació social i empresarial.

• Organitzar unes jornades d’emprenedoria • Augmentar la formació relacionada amb l’emprenedoria Cal gestionar polítiques d’inversió transversals de millora de l’ocupabilitat de les persones i de promoció d’iniciatives generadores d’ocupació. • Facilitar la transformació de l’economia tradicional en una economia del coneixement i

sostenible, entenent que la sostenibilitat és una gran oportunitat de transformació i d’innovació per a la majoria d’empreses.

• Promoure polítiques de dinamització de les activitats econòmiques del municipi.

• Promoure la cultura de l’emprenedoria, de l’esforç, del pensament creatiu, la innovació i el coneixement.

• Establir un punt eficaç on informar i assessorar tècnicament i financerament les persones que

vulguin crear petites empreses o fer-se autònoms. • Facilitar administrativament, agilitzant els tràmits, l’obertura de noves empreses i establiments

a la ciutat i reduir, en la mesura que sigui possible, les imposicions tributàries, aportant facilitats a l'obertura d'activitats econòmiques i donant-hi incentius.

• Minimitzar la morositat de les corporacions locals respecte als proveïdors. Empresa • Mantenir els polígons industrials i comercials (enllumenat, voreres, vials, senyalitzacions...) i

facilitar-ne una comunicació adequada. • Impulsar la concentració empresarial d’un mateix sector per promoure la creació i la impulsió

de clústers, creant incentius. Cal establir i mantenir una comunicació directa i fluïda amb les principals indústries i empreses ubicades al municipi, a fi de detectar possibles empreses en crisi. • Intentar generar sòl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures d’atracció de noves

inversions.

• Incentivar i facilitar la incorporació de les empreses a les noves tecnologies.

Page 35: Programa ERC Guíxols 24M 2015

33

Cal rebaixar la pressió fiscal a través de bonificacions fiscals per a les activitats econòmiques, per potenciar l’obertura i el mantenir de les empreses del municipi. • Potenciar la creació d’empreses cooperatives i amb finalitats socials. El pacte local per a l’ocupació En els moments actuals de crisi i alt nivell d’atur, a la nostra ciutat és necessari implementar un pacte local per a l’ocupació, que s’ha de crear amb la participació dels diversos agents econòmics: representants institucionals, la Cambra de Comerç, empresaris, sindicats, agrupacions de comerciants, etc. En la taula per a l’ocupació s’han de proposar i debatre les línies marc d’actuació que es materialitzaran en l’elaboració i la implementació del pacte local per a l’ocupació (PLO). Per això és necessari també tenir instruments de diagnosi del mercat i fer un seguiment dels principals indicadors socioeconòmics de la ciutat i l’entorn, amb el suport de l’Observatori d’Ocupació de Catalunya. • Promoure el treball de persones sense treball, respectant el principi de no-substitució de llocs

de treball efectius, atenent necessitats socials bàsiques que qui les demana no pot retribuir (persones dependents, col·lectius exclosos o en risc…).

Cal vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades, amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també dels que tenen una integració més difícil al mercat laboral: joves, dones i més grans de 45 anys. • Detectar el nombre de famílies de l’àmbit local que es troben per sota del llindar de la pobresa

perquè formin part d’un col·lectiu d’atenció prioritària que permeti la inserció sociolaboral. • Establir ajudes a la contractació, afavorint les empreses que facin contractacions a col·lectius

amb especial dificultat d’accés al món laboral. • El Servei Municipal d’Ocupació (SOM) ha de conèixer les necessitats del teixit empresarial i

també les competències individual de cadascuna de les persones aturades amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i procurar l’encaix amb les necessitats de les empreses i, alhora, detectar les necessitats formatives.

Cal establir una borsa de treball municipal de fàcil accés, i també operativa telemàticament, en coordinació amb les empreses del municipi i de la resta de la comarca • Crear el club de la feina, un espai físic assistit per un tècnic competent i destinat als

demandants d’ocupació, amb els recursos necessaris per facilitar que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador, impressora, correu electrònic, models de currículums, publicacions especialitzades —ofertes/demandes—, informació de cursos de formació ocupacional, accés a pàgines web d’ocupació, etc.

Page 36: Programa ERC Guíxols 24M 2015

34

• Adaptar la formació que s’ofereixi amb les competències necessàries per cobrir les vacants de les empreses locals.

• Promoure la contractació responsable, tant a l’ajuntament (fomentant la participació en

concursos públics d’empreses vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonificacions fiscals.

Foment d’infraestructures TIC El desplegament de la banda ampla és essencial per garantir aquesta infraestructura com a element dinamitzador del territori. • Facilitar el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions per garantir serveis avançats

i de qualitat. Cal implementar i facilitar el desplegament de la xarxa de fibra òptica a tota la ciutat com a eina d’eficiència de les empreses. • Increment i aprofitament de les xarxes WiFi municipals per proporcionar l’accés als serveis i

als tràmits municipals. • Promoure les xarxes gratuïtes de WiFi a tot el municipi.

Page 37: Programa ERC Guíxols 24M 2015

35

4. MUNICIPI SOSTENIBLE: Desenvolupament local sostenible La sostenibilitat és un concepte global que integra els aspectes econòmics, socials i ambientals i que esdevé un autèntic full de ruta per a l’acció política. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat d’oportunitats de les polítiques de transport públic, ni l’urbanisme de la contaminació, ni l’equilibri de rendes del dret a l’accés a un medi saludable, ni la gestió dels recursos naturals de l’activitat econòmica. Les estratègies de desenvolupament local sostenible han d’anar més enllà de la durada d’un mandat i més enllà de les qüestions purament econòmiques o ambientals, han d’integrar tots els aspectes econòmics, socials, ambientals i territorials del municipi i marcar un full de ruta cap a l’assoliment d’un model de desenvolupament i de millora de la qualitat de vida perdurables. • Promoure àrees de protecció agrícola local, com a veritables motors de producció de

productes locals de qualitat. • Impulsar l’agricultura ecològica i potenciar les cooperatives de consum de proximitat. • Establir un pla local de gestió forestal sota els criteris de la sostenibilitat, la biodiversitat i

l’eficiència. • Establir i incorporar l’espai marí i costaner com un equipament més de la ciutat.

Hem de fer del patrimoni natural i cultural, l’orgull i motor del municipi. • Vetllar pel manteniment de la qualitat del patrimoni cultural i natural com a element que

configura la nostra identitat local i potenciar-la com a generadora d’atractiu turístic i d’activitat econòmica.

• Promoure els itineraris i centres d’interpretació de natura, històrics i d’interès etnològic. Cal avançar cap a una nova cultura del territori, duent a terme una educació basada en el respecte pel medi, l’optimització de l’explotació dels recursos naturals, vetllant pel reaprofitament i el reciclatge. • Impulsar una planificació harmònica entre els usos humans, la funcionalitat i el patrimoni

natural que garanteixi un medi local, urbà o natural, de qualitat, i que aquest esdevingui pol d’atracció d’activitats de qualitat.

• Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència d’usos, amb uns

centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els barris. • Elaborar un pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi en la reutilització d’aigües

depurades o de menor qualitat per als usos que ho permeten (reg, neteja de vials, etc.). • Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aigua entre el veïnat, com els

filtres d’aireig d’aigües i les cisternes de doble descàrrega.

Page 38: Programa ERC Guíxols 24M 2015

36

• Elaborar una ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua, amb especial èmfasi en el foment d’actituds.

• Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable de les fonts naturals com la de la

piscina municipal. • Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els nous habitatges, així com la

doble xarxa de pluvials en les noves promocions urbanístiques. Cal establir un pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les empreses i el comerç local. L’augment del consum ha significat un increment continu en la generació de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges, que posa en crisi el sistema de gestió. L’estratègia de Residu Zero persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per l’altre, aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continuïtat en el cicle d’aprofitament. • Promoure el consum racional per contribuir a un canvi de cultura respecte als hàbits i les

polítiques de reciclatge (la mitjana europea és del 42% i a Catalunya estem en un 38%). • Bonificar i rebaixar la taxa d’escombraries segons l’ús de la deixalleria municipal. • Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperació dels hàbits

tradicionals no malbaratadors de recursos, com el cabàs o la bossa de roba pel pa, promovent campanyes locals per a l’eliminació de les bosses de plàstic.

• Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva. Cal elaborar un pla estratègic de millora energètica i, dins, un pla local d’estalvi i eficiència energètica, ja que el consum energètic és molt elevat, en aquest sentit es poden introduir mesures de foment com són auditories, de caràcter gratuït i, fins i tot, un pla d’ocupació local per a la formació de tècnics que puguin efectuar aquestes tasques. • Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per conèixer les nostres

potencialitats, prioritzant l’aprofitament solar i la biomassa. • Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de consum energètic i

completar l’adaptació a la Llei de contaminació lumínica. • Promoure modificacions en les instal·lacions municipals per anar incorporant criteris de

sostenibilitat. • Promoure activitats i jornades de conscienciació col·lectiva del medi ambient i la sostenibilitat.

Celebrant per exemple el dia 5 de juny, dirigit al coneixement i a la conscienciació ambiental de la ciutadania o implicar-nos en les jornades de neteja submarina.

• Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins dels ajuntaments per socialitzar la

necessitat de l’adopció, el no-abandonament i la tinença responsable dels animals de companyia.

Una ciutat intel·ligent

Page 39: Programa ERC Guíxols 24M 2015

37

Un projecte de ciutat intel·ligent (smart city) és un motor de transformació amb un ventall de noves prestacions en l’àmbit dels serveis públics, que ha de permetre millorar-nos en una trajectòria cap a l’excel·lència, ja que implementa les eines en l’àmbit de les noves tecnologies per situar el ciutadà com a coresponsable en la governança del nostre municipi. Per tant, permet aprofitar el potencial tecnològic amb l’objectiu de fer de la ciutat un territori més eficient tant en l’àmbit econòmic i mediambiental com més amable i de bon conviure en l’àmbit social. Cal posar la tecnologia al servei de la ciutadania i la qualitat de vida. Volem un municipi connectat tecnològicament amb el seu territori i el seu entorn, que tingui un paper clau en el seu desenvolupament i on l’espai públic esdevingui un dels millors indrets per viure en harmonia. La hiperconnexió ens pot dotar de grans oportunitats per a la millora sanitària i educativa, l’escalabilitat dels models de negocis i una infinitat d’opcions en l’àmbit de la innovació social i, sobretot, de com redissenyar els serveis públics. Una ciutat intel·ligent és la que mesura, processa i extreu coneixement de l’allau d’informació que genera la vida quotidiana a la ciutat. Algunes aplicacions poden ser: • Mobiliari urbà, equipaments i patrimoni: els Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) permeten

geolocalitzar tots els elements físics del nostre municipi, o també aplicacions que permeten comunicar a l’ajuntament qualsevol desperfecte en el mobiliari o paviment.

• Recollida de residus: l’aplicació de sensors permet reduir al màxim els desplaçaments dels

camions de recollida. • Enllumenat públic: Tecnologia LED. • Consum d’energia i aigua: control del consum energètic en els equipaments públics,

optimitzant els consums energètics, els consums d’aigües. • Mobilitat: implementar sensors en el vehicles públics geolocalitzar-los en tot moment i poder

donar servei de l’estat del transport públic. Es pot disposar d’un panell on s’informi, per exemple, de quin és el temps d’espera per al proper bus, molt pràctic i especialment adreçat a la gent gran.

• Opendata: l’obertura de les dades que es generen al nostre municipi, el conegut Opendata, ha

de permetre al ciutadà tenir accés al màxim nombre de dades possible, alhora que també ha de ser una plataforma d’informació, per exemple una aplicació amb l’agenda cultural.

Page 40: Programa ERC Guíxols 24M 2015

38

Urbanisme L’urbanisme local ha de definir la planificació física de les diverses activitats i usos del sòl de la ciutat i n’han de configurar un model ciutat i, per tant, el nostre espai social municipal. Apostem clarament a favor d’un model de municipi sostenible i respectuós amb el medi natural, ordenat i equilibrat, sobre la base de la utilització racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de generacions presents i futures. Avui dia, hem de mantenir, rehabilitar i millorar les infraestructures i equipaments municipals actuals. Cal desenvolupar el front marítim de la nostra ciutat, és a dir, el Passeig de Mar i el Camí de Ronda de Ponent (des de la platja de Sant Feliu, passant per Can Rius i direcció Tossa) com un atractiu ciutadà i turístic. • Construir el nou institut que substitueixi l’Institut Sant Elm, estudiant la possibilitat de compartir

espais i zones amb d’altres equipaments com pot ser l’Escola Gaziel, per tal de fomentar un centre educatiu integrat.

• Construir la Plaça de la Llibertat, a la zona de la Biblioteca Municipal, i la Plaça del Sol, entre els carrers: Sol, Magdalena i Creu.

• Desenvolupar el sector de la fàbrica Subertap, que permeti recuperar espais públics de zona verda.

• Desenvolupar el sector de l’Asil Surís, amb la construcció d’un nou edifici per ampliar les

places i la recuperar l’espai com a zona verda. Cal donar continuïtat i desenvolupar el Projecte d’Intervenció Integral del Barri del Puig – Eixample de Llevant (Pla de Barris) amb el seguit d’actuacions urbanístiques i econòmico-socials del projecte. • Construir una sala polivalent per a les activitats relacionades amb la cultura i l’oci popular.

• Rehabilitar i modernitzar el Teatre Auditori municipal Narcís Masferrer. • Rehabilitar l’Antic Hospital íntegrament i fer un plantejament d’usos de manera oberta i

participada amb la ciutadania. És un equipament públic molt cèntric i amb moltes possibilitats més enllà de sala d’exposicions.

• Promoure la construcció d’un càmping a la ciutat. • Desencallar les propietats de l’herència Anlló pendents de subhasta.

Page 41: Programa ERC Guíxols 24M 2015

39

• Promoure l’increment de l’oferta hotelera adient pel model turístic de la ciutat, i que sigui diversa, per exemple amb la possible construcció d’un alberg juvenil, enfront dels hotels de 4 estrelles que s’obriran en breu.

• Vetllar per una destinació social, a entitats socials i culturals de la ciutat, de manera oberta,

justa i equitativa, dels beneficis que pertoquen de la venda de l’herència Anlló. • Millorar les eines que permetin als ciutadans entendre els processos que succeeixen amb el

planejament urbanístic. • Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a l’aire lliure des de les

diverses zones del nucli urbà entre si i, també, amb els espais naturals del nostre entorn. • Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de defensa del paisatge. • Actualitzar el pla de protecció civil sobre riscos i conseqüències dels fenòmens naturals propis

del nostre clima mediterrani (aiguats, incendis forestals, nevades, ventades, llevantades, etc.). • Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals, per garantir-ne el

manteniment a mitjà i llarg termini. • Impulsar la preservació activa del sòl no urbanitzable i perseguir de manera eficaç les

infraccions urbanístiques. • Potenciar l’horta urbana. • Impulsar la protecció d’espais lliures amb diferents tipus de valor (biològic o paisatgístic) com a

garantia d’una protecció del sòl i de l’espai no urbanitzable de la nostra ciutat. • Actualitzar el catàleg de patrimoni local per preservar els béns culturals d’interès local en tots

els vessants (històric, natural, arqueològic, arquitectònic). • Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà, des de la neteja de carrers, la rehabilitació de

façanes o els enjardinaments. Habitatge L’accés a un habitatge d’acord amb l’evolució de la renda de les famílies ha estat una de les principals preocupacions ciutadanes en els darrers anys i, en l’escenari postcrisi, hem d’evitar l’exclusió social residencial derivada dels desnonaments hipotecaris. Cal fer efectiu el dret a l’habitatge digne i nosaltres defensem que l’habitatge és una peça fonamental, i podem actuar i dur a terme una política d’habitatge com a servei d’interès general vinculada, en part, amb la política urbanística.

Page 42: Programa ERC Guíxols 24M 2015

40

• Actuar, en la mesura que l’administració local pugui, contra els desnonaments exprés. • Impulsar la mediació en l’àmbit de l’habitatge hipotecat o arrendat. • Dedicar especial atenció a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de

diverses generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar un etern tornar a començar cada 10 o 15 anys per la desqualificació de l’habitatge protegit que fa que tot l’esforç públic es dilueixi en el no res i els habitatges s’incorporin al mercat de renda lliure com si mai no haguessin estat protegits.

• Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat municipal i incrementar els habitatges de

titularitat municipal • Impulsar l’Oficina Local de l’Habitatge. • Impulsar la política d’ajuts a l’arrendament d’habitatge social (borsa de lloguer social). Cal avaluar els resultats i objectius del Pla Local de l’Habitatge (PLH, 2009) i posar-lo al dia per tal d’adequar-lo a les necessitats creixents. • Localitzar els pisos propietat de la SAREB i posar-los a disposició del servei, fent convenis de

cessió d’habitatges desocupats per al lloguer social . • Sancionar les pràctiques immobiliàries contràries al dret a l’habitatge i establir protocols per

sancionar els habitatges buits de manera injustificada. • Activar la legislació municipal per incentivar l’arrendament dels pisos en desús Mobilitat Optem per un reequilibri de la mobilitat com a resposta del continu augment de la mobilitat de les persones. Una bona política ha de permetre uns desplaçaments agradables i sostenibles. • Allà on calen petits canvis de modificació de la circulació, fer-ho amb actuacions toves i

barates com són el mobiliari urbà i la pintura vial. • Implantar zones de moderació de la velocitat al municipi, carrers 10, 20, 30. • Fomentar els transports dins l’espai urbà més eficients i sostenibles: anar a peu i en bicicleta. • Establir més carrers per a ús preferent o exclusiu per a vianants i ciclistes, eixamplar les

voreres i crear illes per a vianants.

Page 43: Programa ERC Guíxols 24M 2015

41

• Adequar les ordenances municipals a les necessitats dels usuaris més vulnerables i a les exigències de la seguretat viària.

• Instal·lar plataformes i passos de vianants elevats, millorant la seguretat i l’accessibilitat. Cal millorar l’accessibilitat i suprimir les moltes barreres arquitectòniques que actualment patim a la ciutat, com voreres en mal estat o massa altes, els pals d’electricitat enmig de voreres, els passos d’una vorera a altra o facilitar l’entrada dels edificis públics municipals, en definitiva, facilitar la vida diària de les persones i la comoditat per moure’s per la ciutat. • Optimitzar els temps dels semàfors per a vianants. Cal instaurar els camins escolars segurs com a itineraris preferents, escollits entre els recorreguts més utilitzats, per tal de facilitar als infants anar a peu al seu centre d’ensenyament. • Prioritzar la protecció davant l’aparcament irregular als passos de vianants i en doble fila,

especialment en les vies principals. • Vetllar per les indisciplines que perjudiquen el vianant o el transport públic. • Ampliar i millorar el servei de transport públic urbà municipal i intermunicipal, afegint

recorreguts més ràpids entre els punts d’atracció principals del municipi. • Reforçar els serveis extraordinaris de transport públic, especialment en horari nocturn, pensant

sobretot en les necessitats de la gent jove. Cal potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais més cèntrics, i per tant, s’ha d’habilitar dues zones d’aparcament importants: una, a la part de la Carretera de Palamós i, l’altra a la zona de La Corxera, amb capacitat suficient per atendre el trànsit resident a la ciutat i també el dels visitants. • Reordenar el trànsit del centre de la ciutat per tal de facilitar l’aparcament dels vehicles. • Habilitar zones d’aparcament als barris de la ciutat per atendre les necessitats de la gent que

hi vivim. • Crear més zones amb restricció del trànsit. • Regular la mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies. • Adequar una zona verda d’aparcament, per a residents, així com fer part de l’actual zona

blava, zona mitxa.

Page 44: Programa ERC Guíxols 24M 2015

42

Cal habilitar adequadament una àrea pública de pàrquing de caravanes i autocaravanes a la zona de la Ronda de Narcís Massanes, on hi ha l’actual descampat, gestionant-lo amb tots els serveis necessaris per aquest tipus de turisme que va en creixement a la nostra ciutat. • Vetllar per la correcta senyalització de trànsit, especialment les indicacions d’aparcaments

públics, però també les indicacions de punts d’interès del municipi. • Promoure l’ús de la bicicleta en la trama urbana i en els desplaçaments curts i planers, amb la

creació d’una xarxa de carrils bici coherent i segura. • Instal·lar aparcaments per a bicicletes, repartits estratègicament, per la ciutat. • Utilitzar vehicles impulsats amb fonts d’energia renovables o tecnologies alternatives. • Establir bonificacions fiscals a vehicles impulsats amb energies renovables. • Estudiar els serveis viaris i la reordenació de la xarxa bàsica local, dins el Pla de mobilitat

local(PMU). • Impulsar tallers o seminaris per la mobilitat als centres educatius del municipi. • Organitzar campanyes sobre seguretat viària. Seguretat Hem de garantir el dret a viure segur i el dret a la llibertat, i a garantir igualment les condicions de vida de la ciutadania en un àmbit de pau i de convivència, avalador de la resolució dels conflictes . La convivència és fonamental per concebre l’espai cívic equilibrat; l’actitud cívica i l’espai compartit són inherents a l’actual estat del benestar. Hem de saber treballar la convivència des del seu espai i a partir de la mediació i, si escau, del tracte dels problemes convivencials. Pel que fa a la seguretat ciutadana i la protecció civil, l’ajuntament té competències sobre la seguretat i la vigilància en llocs públics i en la ordenació del trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes. Cal establir el Consell Local de Protecció Civil amb un Pla d’actuació municipal, obligatori en municipis de més de 20.000 habitants, per a la prevenció i extinció d’incendis, inundacions, moviments sísmics, nevades o contaminació. Així com plans d’autoprotecció d’activitats públiques com el Carnaval o la Festa Major, uns documents que analitzin les diferents situacions de risc que es poden produir i que detallen les mesures de protecció i actuació necessàries en cada cas. • Dotar adequadament l’Oficina tècnica de Protecció Civil. • Protecció del medi, la salubritat pública i el subministrament d’aigua i enllumenat.

Page 45: Programa ERC Guíxols 24M 2015

43

• Reorganitzar el cos de policia local. No hi ha una normativa comuna per a les policies locals i

per tant, cada ajuntament té la potestat d’organitzar el cos de policia local com cregui oportú, i concretar les seves tasques a la Junta local de seguretat juntament amb els Mossos d’Esquadra.

• Incorporar programes de detecció i lluita contra la violència de gènere i la violència en l’àmbit

de la família. Fomentar l’atenció personalitzada a les víctimes amb l’ajuda de l’àrea de Serveis Socials i el SIAD.

• Establir un programa de prevenció contra el racisme i la xenofòbia. • Donar un paper actiu a les entitats que fan programes de prevenció de l’abús de l’alcohol i les

drogues en col·lectius vulnerables a la nostra ciutat. • Fer un protocol d’actuació i intervenció contra el vandalisme urbà. • Vetllar pel compliment de la normativa i ordenança municipal per a la tinença d’animals

domèstics i animals potencialment perillosos, vetllant alhora pel dret dels animals. • Procurar adequar els espais públics i vies fent-los segurs, instal·lant les baranes i passos de

vianants necessaris. • Delimitar i protegir els parcs infantils. • Promoure els camins escolars segurs. • Fer accions de prevenció i protecció específics per a riscos propis de la nostra ciutat com

poden ser rieres i penya-segats. • Incorporar la figura de l’agent cívic o policia de proximitat, per afavorir el coneixement de

l’entorn veïnal, la millora de la percepció ciutadana i l’eficiència en la gestió de la seguretat. • Incrementar la coordinació entre la policia local i els Mossos d’Esquadra, en el marc de la

junta local de seguretat, i avaluar conjuntament els programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.

• Elaborar un manual de bones pràctiques i cartes de servei en l’actuació de la policia local. • Fer accions de prevenció dels accidents de trànsit, relacionats especialment amb els joves i

l’oci. • Continuar promovent programes d’educació viària a les escoles, amb la implicació de la

policia local.

Page 46: Programa ERC Guíxols 24M 2015

44

ANNEX (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya - JERC) Joventut Des d’Esquerra Republicana i les JERC sempre hem dit que les polítiques de joventut han d’anar encaminades al que desitja qualsevol jove: l’emancipació personal i, per tant, des de l’administració local hem de fer el possible per a que els nostres joves puguin construir el seu projecte de vida. Per aquest motiu les polítiques de joventut han de ser transversals, és a dir, han de ser presents en totes les àrees de l’ajuntament: habitatge, treball, educació, cultura, salut, participació, etc. Al llarg de tot el programa d’Esquerra, en cada apartat, hem fet diferents propostes sobre joventut, però el que és imprescindible perquè les polítiques de joventut siguin realment transversals és elaborar un bon Pla Local de Joventut. Cal elaborar el Pla Local de Joventut (PLJ) com a eina per l’emancipació juvenil. Hem d’escoltar els nostres joves i conèixer millor quines són les seves necessitats i preocupacions, implicant-hi als protagonistes, els joves. Cal reobrir i dinamitzar rel Punt d’Informació Juvenil (PIJ), adaptant-nos a les noves generacions i fer-los còmplices. • El PIJ ha de ser el punt de trobada de les entitats juvenils de la ciutat i aquestes poden ser un

aliat per dinamitzar l’espai i contribuir cabdalment en convertir-lo en un referent. • Habilitar una sala com a seu del Consell Local de Joventut i que estigui alhora a disposició de

totes les entitats juvenils de la ciutat que ho necessitin. També caldrà dotar-la de la tecnologia i mobiliari necessari perquè esdevingui un lloc de treball de les entitats còmode i que permeti que aquestes puguin elaborar millor les seves activitats i generar-ne de noves.

• Fomentar la participació juvenil, el teixit associatiu i el Consell Local de Joventut.

L’associacionisme juvenil, el voluntariat i els moviments socials són eines que ajuden als joves a formar-se com a ciutadans, per això cal donar a conèixer què són i engrescar-los a participar en el teixit social existent o ajudar-los a desenvolupar nous projectes que responguin a noves inquietuds.

• Enfortir i ajudar a les associacions juvenils a desenvolupar els seus projectes i millorar la seva

comunicació perquè se’n coneguin les seves activitats i entre elles mateixes. • Donar suport a les seves activitats del Consell Local de Joventut com són l’Aplec Jove de

Pedralta i la Festa Major Jove.

Page 47: Programa ERC Guíxols 24M 2015