1

PROGRAMA ELECTORAL – EDICIÓ CATALÀ

2

ÍNDEX PROGRAMA ELECTORAL

PROGRAMA ELECTORAL

3. Reptes del canvi d’un nou model de ciutat per a Mollet 2019-2023

Pag 3

4. Compromisos de Govern a la legislatura 2019-2023

Pag 4

5. Eixos Programàtics per un Mollet Millor Pag 5

EIXOS PROGRAMÀTICS PER UN MOLLET MILLOR

1. Democràcia oberta: cap a una nova forma de governar, amb ètica política, transparència i participació

Pag 5-17

2. Economia al servei de la ciutadania Pag 18-27

3. Mollet, una ciutat sostenible, ecològica, amb habitatge social i neta

Pag 28-38

4. Fer de Mollet una ciutat més humana, amable i segura. Garantir drets de ciutadania

Pag 39-53

5. La cultura i l’esport com a bé comú, de cohesió, solidaritat i integració social

Pag 54-63

6. Feminisme Pag 64-71

7. Mollet i la defensa de polítiques supramunicipals per beneficiar a la ciutadania molletana

Pag 72-73

8. Polítiques transversals: Joventut i Gent Gran

Pag 74-82

9. Barris en Comú Pag 83-85

3

REPTES DEL CANVI D’UN NOU MODEL DE CIUTAT PER A MOLLET 2019-2022

1. Fer de Mollet una ciutat compromesa en donar oportunitats de feina. Enfortir

l’espai econòmic i comercial, amb la participació dels agents socials i empresarials,

que generi riquesa i ocupació estable i de qualitat.

2. Més benestar social per a les persones, per fer una ciutat més humana, amable i

segura, on tothom pugui gaudir dels mateixos drets.

3. Reforçar els serveis públics de qualitat que han de ser el pilar per aconseguir un

Mollet més just i solidari per a tothom i amb igualtat d’oportunitats en l’àmbit de

l’ensenyament i la sanitat de forma prioritària.

4. Aconseguir una ciutat més neta, cuidada i endreçada, pionera en la lluita del canvi

climàtic. I trobar solucions a la manca d’habitatge, promovent l’habitatge social.

5. Fer de Mollet una ciutat feminisme, que lluita contra la violència de gènere i la

feminització de la pobresa, una ciutat defensora i respectuosa amb la diversitat

sexual i afectiva.

6. Impulsar un Ajuntament obert i transparent: la democràcia participativa directa, el

diàleg i la transparència en l’acció de govern i d’ètica dels seus electes i de lluita

contra la corrupció i el clientelisme, com a identitat de ciutat.

7. Fer de la Cultura i l’Esport instruments per la integració, la solidaritat i la cohesió

de la ciutadania molletana, impulsant un Pacte de convivència per la ciutat.

8. Fer una administració oberta, senzilla, àgil i amb uns serveis propers a la

ciutadania i promoure el protagonisme dels treballadors/es municipals en la seva

funció de servei públic.

9. Impulsar a Mollet una economia socialment responsable, verda i cooperativa, que

dinamitzi la relació amb el territori (Baix Vallès) amb l’objectiu de realitzar

projectes mancomunats amb altres poblacions de l’entorn i la nostra relació amb

l’Àrea Metropolitana en referència al transport públic (tarifes zones).

10. Fer de Mollet una ciutat compromesa amb els canvis constituents necessaris

perquè Catalunya pugui decidir el seu futur.

4

COMPROMISOS DE GOVERN DE MOLLET EN COMÚ

1. Governarem amb transparència, participació i serem un govern per a tota la ciutadania

molletana.

2. Prioritzarem la creació d’ocupació, lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

3. Farem que la gestió municipal estigui basada en criteris d’eficàcia, eficiència i

responsabilitat i amb uns recursos humans i materials òptims.

4. Els nostres regidors i regidores estaran sotmesos al codi ètic aprovat: limitació de

mandats, limitació de sou, revocació i rendició de comptes.

5. La veu de la ciutadania serà prioritària, per això impulsarem: referèndums vinculants,

consells de participació, pressupostos participatius.

6. Volem que tothom se senti part de Mollet, que ningú quedi exclòs.

7. Farem una ciutat amb persones lliures i autònomes, amb igualtat de drets, deures i

oportunitats.

8. Treballarem contra les desigualtats que encara pateixen les dones per aconseguir que

Mollet sigui una ciutat igualitària entre dones i homes i la defensa dels drets de les

lesbianes, els gais, els homes i les dones bisexuals i transsexuals (LGBT).

9. Treballarem per una ciutat amb pobresa zero, i per això apostem per la universalitat

dels serveis socials com a drets de ciutadania.

10. Defensarem uns serveis públics de qualitat i per a tothom. Lluitarem per una educació

i sanitat públiques i de qualitat. I ens manifestarem en contra de qualsevol retallada

que signifiqui pèrdua de la qualitat.

11. La cultura serà un element clau de la gestió municipal, oberta a tothom, on tinguin

cabuda tots els llenguatges i expressions artístiques i on els equipaments centrals i els

de barri siguin els impulsors d’una nova manera de fer cultura a la ciutat.

5

EIXOS PROGRAMÀTICS PER UN MOLLET MILLOR

EIX PROGRAMÀTIC 1:

DEMOCRÀCIA OBERTA. Cap a una nova forma de

governar, amb ètica política, transparència i participació

Per un Mollet que torni el poder i la capacitat de decisió a la seva gent

Garantir drets bàsics, canviar el model de ciutat i conquerir una ciutat per a la vida exigeix un

canvi radical en la forma de prendre les decisions, d’entendre les institucions i de gestionar la

ciutat.

Una ciutat intel·ligent és una ciutat que dóna veu a la seva gent en la presa de decisions. Per

això, necessitem que els veïns i veïnes tornin a confiar en el seu Ajuntament, posar fi a les

males pràctiques, aplicar més el sentit comú i fer una institució amb menys burocratitzades i

més àgil per resoldre els problemes concrets de les persones que viuen a Mollet del Vallès.

Hem de dotar d’un nou sentit i força als conceptes: participació, transparència, autogestió i

control ciutadà (que s’han de fer servir de manera banal i buida de continguts) i

comprometre’ns a:

Fer de Mollet del Vallès una ciutat compromesa amb els canvis constituents necessaris

perquè Catalunya pugui decidir el seu futur polític

Des de Mollet en Comú, considerem vital que des del món local s’avanci cap a una societat

més justa i democràtica. Ens trobem en un temps vital per aconseguir grans canvis i

transformacions a nivell democràtic, social, econòmic i polític, que atorguin més poder de

decisió a la població.

Així mateix, veiem imprescindible posar fi al règim actual, ja que ha esdevingut obsolet i no

respon a les demandes de major democràcia i llibertats de les majories socials del nostre país.

6

Per això ens comprometem a:

1.1. Donar ple suport des de l’Ajuntament de Mollet del Vallès a totes les iniciatives que,

impulsades per al societat civil, suposin un avenç per obrir processos constituents que

portin transformacions democràtiques i socials àmpliament reclamades per la majoria de

la societat.

1.2. Defensar, impulsar i facilitar l’exercici del drets a decidir dels molletans i molletanes, ja

sigui en forma de referèndum o de consulta.

Caminar cap a un nou model de democràcia municipal

Els ajuntaments s’han quedat enrere en fer més democràtiques les ciutat. Davant d’això volem

crear un model de ciutat que faciliti la participació ciutadana en la cogovernabilitat de

l’Ajuntament i la ciutat. És possible construir mecanismes reals i directes de participació dels i

de les veïnes i és imprescindible fer-ho per impulsar aquesta veu que la ciutadania està

demandant, sobre el que es fa a la ciutat i a l’Ajuntament. Per fer-ho volem una fórmula que

combini de participació presencial i la digital en: consultes, iniciatives ciutadanes, rendició de

comptes i pressupostos participatius, etc.

Perquè aquest procés integrat tiri endavant cales tres elements fonamentals:

1.3. Facilitar els mecanismes per aconseguir processos participatius amplis, tant amb trobades

presencials com amb sistemes digitals (web, correu, plataformes de votació on-line, xarxes

socials...) mica en mica anar estenent aquesta cultura de la participació i la democràcia.

1.4. Crear un sistema d’identificació-autentificació ciutadana per garantir seguretat, privacitat i

dret material de participació en els diferents mecanismes digitals.

1.5. Crear un organisme que vetlli per la comptabilitat i la integració dels diferents elements

del procés participatiu per tal que iniciatives, pressupostos participatius, etc., tinguin

coherència amb el programa d’Actuació Municipal.

Apostar per noves formes de gestió en comú

L’escenari de crisi ha transformat la relació entre l’administració local i les organitzacions

socials, així com els papers respectius en la gestió de serveis i béns públics. En aquest context,

han sorgit experiències de gestió participativa que posen en dubte l’expansió de

l’externalització de serveis a empreses privades (aigua, neteja, llum, gas, assistència, etc.),

alhora que representen la possibilitat de més incidència i control de la ciutadania sobre les

polítiques públiques. Aquestes experiències mostren que el valor i l’èxit d’aquests projectes té

molt a veure amb com les persones i entitats s’han fet seva aquestes reivindicacions:

municipalització de l’aigua, cooperatives d’energia, i altres serveis que han passat de mans

privades a mans públiques.

7

Per això proposem:

1.6. Apostar per noves formes de gestió pública mitjançant cooperatives o comunitats que

reforcin el sentit de pertinença i d’allò comú.

1.7. Avançar en formes de coproducció de polítiques locals fetes des de la implicació d’actors

socials, entitats i col·lectius en el disseny, la decisió i la implementació.

1.8. Impulsar actuacions administratives, jurídiques i econòmiques concretes que facilitin i

enforteixin el paper d’actors socials, organitzacions i col·lectius en la gestió publico

comunitàries per tal d’assegurar la pressa de decisions sobre els béns comuns de la ciutat

es fa de forma democràtica.

Impulsar que els veïns i veïnes decideixin sobre part del pressupost municipal

La ciutadania podrà promoure i prioritzar projectes als quals s’assignarà una part del

pressupost municipal, fomentant així un millor coneixement per part de la ciutadania i del

teixit associatiu de la resolució dels problemes urbans, i democratitzant la priorització d’una

mesura per motius econòmics. Un pressupost participatiu és un procés digital i/o presencial, i

per tant s’inclou en el procés integrat de participació digital i presencial per aconseguir una

ciutat democràtica.

Així doncs ens comprometem a:

1.9. Establir com a instrument de participació els “pressupostos participatius”, amb l’objectiu

de poder opinar, debatre i decidir per part dels molletans i molletanes en l’elaboració del

pressupost municipal, el seu seguiment i avaluació. Aquest instrument també ha de

garantir que seran uns pressupostos accessibles i comprensibles per la ciutadania, per fer

possible la discussió en igualtat d’oportunitats.

1.10. Assegurar que un mínim de l’1% del pressupost municipal sigui assignat pels veïns i

veïnes en projectes i propostes que ha presentat la mateixa ciutadania.

1.11. Fomentar que cada vegada més proporcions del pressupost municipal puguin ser

assignades participativament, de forma progressiva i en funció de l’experiència i els

resultats obtinguts.

1.12. Respectar la priorització dels projectes sorgida del procés participatiu i, si es considera

necessari, fomentar processos de formació, debat i cerca de consens abans de la votació

final de les propostes que es vol prioritzar.

8

Promoure el dret d’iniciativa municipal popular i les consultes municipals

La iniciativa ciutadana, entesa com el dret de proposar i promoure una votació perquè el

govern municipal desenvolupi un determinat projecte o una determinada acció, és un dret

fonamental de la participació democràtica.

Actualment, la normativa municipal és encara molt restrictiva i/o poc desenvolupada en

aquest àmbit.

Per això ens comprometem a:

1.13. Modificar el Reglament Orgànic Municipal en concret el Títol IV, que regula la

participació ciutadana.

1.14. Contemplar diferents àmbits territorials per a la realització de consultes (barris i

ciutat).

1.15. Reconèixer i donar suport a processos participatius sorgits i gestionats des de la pròpia

ciutadania, o iniciatives comunitàries.

1.16. Fer servir consultes populars vinculants per a temes de competència municipal i

d’altres no vinculants, per a conèixer l’opinió de la ciutadania, per fer pressió en assumptes

competència d’altres administracions.

1.17. Requerir el 1% de signatures de persones majors de 16 anys empadronades, per

promoure una iniciativa ciutadana.

1.18. Garantir la possibilitat que la comissió promotora pugui retirar la iniciativa si considera

que en el procés de validació queda desvirtuada.

Tanmateix, serà necessari:

1.19. Crear un grup de treball mixt, integrat pels grups que promouen la iniciativa, per

personal tècnic i serveis jurídics del consistori, que serà responsable de valorar la iniciativa

en termes de viabilitat tècnica, jurídica, econòmica i/o competencial.

1.20. Garantir que no hi hagi cap contradicció entre els continguts de les iniciatives

ciutadanes i els resultats dels processos participatius del Programa d’Actuació Municipal,

dels pressupostos municipals, així com els límits que es contemplen en la Declaració

Universal dels Drets Humans.

9

Reconèixer i fomentar el dret de participació de les persones migrants a la vida política

La participació política i la representació de les persones que provenen d’altres països són

fonamentals per a la transformació social de la ciutat. El dret de vot de les persones

estrangeres ha de ser una eina de diàleg que ha d’acompanyar un procés d’inclusió i bona

convivència, alhora que ha de ser un instrument d’ empoderament contra el racisme i

l’exclusió.

Malauradament, els drets de ciutadania depenen encara fonamentalment de l’obtenció de la

nacionalitat i, en el millor dels casos, de convenis de reciprocitat signats pels governs de torn.

Per això que proposem:

1.21. Posar a l’abast de la població migrant la informació d’una manera molt directa (per

carta o campanya).

1.22. Reconèixer el dret de participació en tots els processos participatius, incloent consultes

i audiències públiques, de totes les persones que viuen a Mollet del Vallès.

1.23. Promoure un paper actiu de l’Ajuntament en el camí cap a la plena ciutadania de la

població estrangera, és a dir, en el reconeixement del seu dret a vot i de la plenitud dels

drets polítics.

1.24. Treballar per la incorporació d’ofici al cens electoral de totes les persones estrangeres

comunitàries i no comunitàries que tinguin dret de vot a les eleccions municipals.

Posar en marxa un sistema de rendició de comptes dels alts càrrecs municipals així com a

normes de transparència

Hi ha un dèficit en la rendició de comptes, és a dir allò que s’ha decidit i/o fet, i com s’ha fet,

per part del polític cap a la ciutadania. És un concepte que s’ha de fomentar entre d’altres, per

la idea de transparència democràtica, de la prestació del bé comú. Cal mantenir una postura

ètica, la defensa de l’interès públic, els principis democràtics i atenció dels interessos de la

ciutadania. Hi ha d’haver una responsabilitat permanent per part de gestors i càrrecs electes.

Tanmateix, no n’hi ha prou amb informar de forma unilateral, sinó que és necessari fer servir

eines comunicatives i espais per poder obrir debat, resposta, decisions i polítiques conjuntes.

10

Així doncs proposem:

1.25. Desenvolupar al màxim el Portal de la Transparència, que permeti als ciutadans

conèixer la situació i activitat dels regidors i regidores així com d’altres alts càrrecs públics

(agendes, patrimoni, organització de l’Ajuntament, assignació de tasques i objectius,

currículums, etc.).

1.26. Posar a l’abast de la ciutadania la informació municipal de forma entenedora i de fàcil

accés (pressupost, objectius, execució pressupostaria en ingressos i despeses, Programa

d’Actuació Municipal, avaluació de les actuacions, acords de la Junta de Govern, Acords de

Ple, Ordenances i Reglaments, convocatòria d’ajuts i subvencions, etc.).

1.27. Crear un sistema “d’Ajuntament Respon” que garanteixi que els alts càrrecs, des de

l’alcalde o alcaldessa i l’equip de govern, hagin de respondre periòdicament a les

preguntes més votades realitzades per la ciutadania en una plataforma oberta.

1.28. Realitzar, en cas d’incompliment dels compromisos, processos de revocació i/o

penalització dels alts càrrecs a través d’un sistema de votacions, basats en l’avaluació dels

processos i els objectius de les seves polítiques.

1.29. Vetllar perquè les empreses municipals i organismes autònoms apliquin en la seva

gestió un codi ètic de conducta i criteris i estratègia de responsabilitat social.

Impulsar un observatori municipal autònom per avaluar les polítiques públiques.

L’avaluació de les polítiques públiques, tant dels resultats com del procés d’implantació, es

considera un element clau en el plantejament de noves propostes i també en una eina de

control democràtic. La creació de mecanismes de seguiment i avaluació de polítiques aporta

evidències i informació sobre els resultats reals de les polítiques més enllà de la seva

realització, cosa que permet, d’una banda, millorar el procés d’elaboració de polítiques

públiques i, d’altra, detectar errors en el plantejament i la implantació de les polítiques i

dirimir-ne responsabilitats.

Tot i que existeixen mecanismes d’avaluació de les polítiques que es fan a l’ajuntament, sovint

si es fan, responen a criteris polítics i no són imparcials. Per tal de millorar el sistema

d’avaluació de polítiques

11

Proposem:

1.30. Crear un observatori municipal autònom que tindrà com a objectiu l’avaluació de les

polítiques públiques de l’Ajuntament. Les funcions d’aquest observatori, entre d’altres,

seran: la recopilació d’informació sobre els resultats i els processos de desenvolupament

de les polítiques públiques desenvolupades, així com valorar el grau d’ajust als objectius i

els resultats previstos.

1.31. Comptar amb una àrea tècnica encarregada de l’avaluació exhaustiva.

1.32. Incloure mecanismes de participació ciutadana per a la implicació de les persones que

ho desitgin en l’avaluació de polítiques.

1.33. Proposar noves polítiques de forma conjunta amb la ciutadania, fruit de processos

d’avaluació desenvolupats.

Garantir i potenciar la participació ciutadana efectiva en els òrgans estables i criteris de

participació ciutadana en sentit ampli.

L’actual model de participació ciutadana que es desenvolupa en el Reglament Orgànic

Municipal (ROM) presenta moltes possibilitats de millora. A l’Ajuntament hi ha òrgans de

caràcter temàtic i territorial amb una capacitat de proposta i d’incidència molt petita, formal,

tancada i allunyats de la ciutadania. A més, sovint estan limitats a la voluntat política del

govern, fet que genera involuntàriament pràctiques poc transparents i clientelars.

Per revertir aquesta situació ens comprometem a:

1.34. Dissenyar un nou model de participació en els òrgans estables de forma conjunta amb

la ciutadania, que millori les decisions públiques, l’enfortiment del teixit social i fer un

ajuntament més proper a la ciutadania.

1.35. Fomentar una governança compartida que reforci el paper de la democràcia directa,

deliberativa i vinculant amb metodologies presencials i digitals.

1.36. Reforçar les polítiques de foment de l’associacionisme i apropar la formació i recursos

ja existents als barris i a la ciutadania. El reconeixement i reforç d’associacions, moviments

socials, i experiències comunitàries. Cessió d’espais públics.

1.37. Compliment de mocions de ple, per unanimitat, no complertes per l’actual govern,

com són: més espais de difusió i informació de l’activitat de les associacions, entitats,

col·lectius de la ciutat, a partir de suports espais físics als carrers (plafons, cartelleres, etc.),

suports informàtics i dels mitjans de comunicació.

12

1.38. Crear una agenda compartida oberta i pública per la sol·licitud d’espais municipals i

sales dels diferents equipaments municipals. Aquesta proposta, també aprovada de forma

unànime en moció al Ple, també incomplerta pel govern.

1.39. Introduir instruments de transparència i govern obert que aconsegueixin realitzar

polítiques públiques i activitats de forma coordinada amb la ciutadania i els col·lectius

organitzats.

1.40. Impulsar una participació més equilibrada entre els diferents grups socials, procurar no

reproduir més desigualtats i assegurar la implicació de qui menys participa, estigui o no en

una associació.

1.41. Apostar per la gestió ciutadana/comunitària de serveis i d’equipaments públics

mitjançant l’autogestió i cogestió.

1.42. Revisar el Títol V del Reglament Orgànic Municipal que institueix la figura del Síndic

Personer en la línia que aquest sigui referendat per la ciutadania, així com dotar-lo de més

competències i autonomia.

1.43. Revisar el model de participació en les festes i esdeveniments de la ciutat, per a

garantir la inclusió de les entitats, persones i col·lectius que es vulguin implicar.

1.44. Aprovació de les distincions cíviques de la ciutat per ampli consens del Ple Municipal i

crear els mecanismes necessaris per fer possible la participació de la ciutadania.

1.45. Tenir en compte l’opinió i les necessitats dels infants (des de la seva perspectiva, sovint

diferent de la del món adult) per fer millor les polítiques públiques que s’hi adrecen i que

impliquen àmbits com l’educatiu, el del lleure i el temps lliure, el de l’ús del temps, el del

benestar social, el de l’esport, el de la cultura o el de la incorporació, en edats ja

adolescents, al mercat del treball.

1.46. Potenciar el Consell d’infants o altres espais participatius i integrar-los en l’elaboració i

posada en marxa de polítiques que els puguin afectar. Això, s’haurà de fer també amb la

complicitat d’altres actors com el jovent organitzat, el món educatiu (formal o en el lleure)

o les famílies.

1.47. Facilitar l’autoorganització i la participació de la gent jove

1.48. Establir un Pla de dinamització i formació de les AAVV.

Introduir procediments de contractació municipal transparents i participatius

Els recursos públics són un bé comú i la seva redistribució ha de ser transparent, equitativa i

justa. Les contractacions de béns, obres i serveis que adjudiquen les administracions són una

eina clau en el repartiment d’oportunitats. Tot i que la normativa ha introduït novetats (portal

de la transparència, perfil del contractant, etc) en la millora dels seus procediments, encara

continuen sent objecte de millora. Volem treballar per la màxima transparència real, l’equitat i

la justícia en la contractació municipal, incorporant criteris que afavoreixin la redistribució.

13

Per això proposem:

1.49. Assegurar la participació de personal tècnic extern i ciutadania en la redacció de

l’objecte del contracte.

1.50. Fomentar l’equilibri en la composició de jurats/comissions entre càrrecs públics,

personal tècnic i ciutadania.

1.51. Impulsar la rotació de persones en la presa de decisions.

1.52. Redactar un manual de contractació transparent per a totes les instàncies municipals

que asseguri la publicitat dels criteris, de les deliberacions i dels resultats de l’avaluació

mitjançant barems clars i quantificables.

1.53. Incorporar clàusules socials, ecològiques i feministes en els Plecs de Clàusules dels

contractes públics.

1.54. Realitzar avaluacions que permetin a més llarg termini prendre en consideració

resultats assolits i el grau de satisfacció ciutadana d’aquests processos.

1.55. Revisar les concessions de gestió de serveis, fent una aposta clara per la

municipalització d’alguns d’aquests serveis de forma progressiva i després d’un estudi,

anàlisi i avaluació de cada un d’ells. Un exemple clar i concret és el cas del Servei Municipal

de l’Aigua, actualment gestionat per l’empresa privada SOREA .

Impulsar el protagonisme dels treballadors i les treballadores municipals en la seva funció de

servei públic

Els treballadors i treballadores municipals han estat i segueixen sent el nucli bàsic del servei a

la ciutadania de Mollet del Vallès. Molts cops els dirigents municipals han confiat més en

experts i en empreses externes que en la capacitat i l’experiència dels servidors públics

municipals.

De la mateixa manera que sense la implicació de la ciutadania, de les entitats i els moviments

socials és molt difícil canviar les coses a la ciutat, tampoc no es podrà fer si no es parteix del

coneixement, l’expertesa i el bon criteri que han acumulat al llarg dels anys les persones que

treballen en i per a l’Ajuntament.

És per això que ens comprometem a:

1.56. Prioritzar la realització dels serveis des de la mateixa estructura organitzativa i evitar el

recurs excessiu a contractació d’empreses externes.

1.57. Plantejarem un funcionament gerencial de l’organització. La figura de la gerència, serà

responsable de coordinar els diversos serveis per tal d’assegurar la màxima eficàcia i

eficiència en la gestió.

14

1.58. Fer una auditoria interna sobre personal de l’Ajuntament, empreses i Organismes

autònoms, que permeti visualitzar els recursos disponibles i les seves característiques i

potencialitats, perquè es puguin prendre decisions en la línia de simplificació d’estructures

organitzatives, redistribució d’efectius i plantejament d’una nova estructura organitzativa

que respongui a nous plantejament i reptes de la ciutat.

1.59. Orientació cap a una sostenibilitat i economia de les eines i el treball municipal.

1.60. Revisar els llocs de treball de l’Ajuntament a fi de reduir la temporalitat i l’eventualitat

al mínim possible.

1.61. Analitzar els organigrames municipals per corregir, si s’escau, la segregació vertical per

raó de gènere.

1.62. Activar mecanismes que permetin expressar i desenvolupar la creativitat dels

servidors públics.

1.63. Crear grups de millora dels processos i de les activitats municipals formats per

persones empleades i funcionàries que juntament amb usuàries i entitats del territori

ajudin a millorar serveis i reforçar la descentralització (En aquest sentit els treballs i

experiències portats a terme pel grup Àgora en aquests darrer temps, és un bon exemple

de bona pràctica)

1.64. Acostar la gestió a les necessitats de la ciutadania, reforçant maneres conjuntes de fer i

avaluar.

1.65. Avançar en maneres transversals de relacionar problemes socials i serveis municipals,

contribuint al treball en xarxa i tan a prop de territori com sigui possible.

1.66. Construir serveis més oberts, més compartits entre diferents àmbits, i que donin

respostes millors als problemes col·lectius. Necessitem la complicitat dels servidors

municipals per fer la gestió pública municipal més transparent i més responsable i per tant

més capaç de donar resposta a les necessitats de la ciutat i de la seva gent.

Implicar la població en el manteniment i reformes a la ciutat i als seus barris

La ciutat de Mollet del Vallès presenta diferències entre els seus barris, de tipus físic (ubicació,

entorn, tipus d’habitatges, espais verds, equipaments) i de tipus socioecòmica fet que pot

generar desigualtats en el territori.

Els barris són un espai d’oportunitat per millorar les situacions de vulnerabilitat que afecten les

persones que hi viuen per impulsar processos de cohesió social. Per tant, cal actuar focalitzant

programes especialment adreçats a les zones més vulnerables de la ciutat per tal de millorar

les condicions físiques, socials, econòmiques i de salut de la seva població.

La llei de Barris (2004) va suposar, des de el seu origen, una nova metodologia d’intervenció

integral en els barris per part de les administracions públiques. En el cas de Mollet del Vallès,

aquesta experiència la vam viure al Barri de Plana Lladó. Aquest tipus de normes són

fonamentals per impulsar una regeneració urbana basada en la participació ciutadana.

15

Per això proposem:

1.67. Posar en pràctica, al llarg de la legislatura 2019-2023, dins de les possibilitats

competencials i pressupostàries existents, un pla d’intervenció als barris des d’una mirada

centrada en la transversalitat, en la participació ciutadana dels veïns i Veïnes i en

l’avaluació de resultats, que porti a buscar una disminució de les seves diferències actuals.

1.68. Aprofitar tots els recursos descentralitzats als barris (Centres Cívics, Escoles, Serveis

Socials, etc.) perquè es posin al servei d’aquesta causa.

Garantir que el veïnat tingui veu en les audiències públiques i els plens

Un dels pilars que configuren la participació social en la política municipal és la presència i

participació ciutadana en les audiències públiques i els plens municipals. A Mollet del Vallès,

molts ciutadans i ciutadanes participen activament en entitats i associacions i en canvi, però,

són molt pocs els que de forma habitual participen/assisteixen als plens. És veritat que durant

molts anys el govern s’ha negat en la pràctica a retransmetre els plens per TV streaming i fins i

tot de no publicitar els ordres del dia, de no fer partícips a les entitats veïnals i socials, i això

evidentment deu haver estat un factor negatiu. Per altra banda, és cert que l’article 32 bis del

ROM recull altres formes de participació: consell de ciutat, audiència pública, iniciativa

ciutadana, grups de consulta urbanística, nuclis d’intervenció participativa, grups de

pressupostos participatius, etc. Però en la pràctica es queda en això en un llistat, que no es

posa en pràctica ni funciona en la realitat.

Per això ens comprometem a:

1.69. Revisar el Reglament Orgànic Municipal, amb la intenció de passar a l’acció, i posar en

marxa aquestes eines per participar .

1.70. Establir un compromís per part de l’Alcaldia de convocar de forma obligada almenys

una audiència pública cada cop que s’hagin de decidir temes estratègics i considerar com

a vinculants les conclusions resultants.

1.71. Disposar de tota la informació amb el màxim de dades possible per poder prendre

decisions en les reunions participatives, els consells de ciutat i les audiències públiques.

1.72. Facilitar i alleugerir els processos de participació per aconseguir arribar a memòries

participatives que siguin adoptables de manera ràpida.

1.73. Fomentar una participació ciutadana activa i més representativa en el Consell de Ciutat

i reactivar els Consells Sectorials (medi ambient, comerç, cultura, gent gran, etc.) que des

de la seva unificació fa anys (dels 9 existents als 3 actuals), encara no s’han reunit.

1.74. Cap instància sense resposta. Assegurar una resposta efectiva per part dels càrrecs

electes a les sol·licituds d’informació provinents dels veïns i veïnes de la ciutat en els més

breu termini possible i en cap cas superior als 30 dies.

16

Emetre en directe els plens i els consells i assegurar un portal web institucional més

exhaustiu, accessible i transparent

Actualment al portal Web i Seu Electrònica es difícil de trobar la informació relacionada amb

els diferents espais de participació: d’una banda s’emeten, els plens en directe, per fi!!, que es

publiquen juntament amb l’ordre del dia i posteriorment amb l’acta, també una síntesi dels

acords de la Junta de Govern, però la informació sobre consell de Ciutat, Consells sectorials,

Consell Escolar Municipal, Taula de Mobilitat, etc. és incomplerta i fins i tot inexistent.

L’objectiu d’aquestes mesures es millorar la informació que té la ciutadania i fer més

transparent la gestió.

Per això proposem:

1.75. Emetre en directe tots els plens, Consell de Ciutat i altres espais de participació que es

considerin necessaris.

1.76. Garantir l’accés a la informació amb la publicació en tots els casos de l’ordre del dia, el

vídeo, l’acta i el document de treball de la sessió, assegurant que els materials són

accessibles i comprensibles i estan disponibles en formats oberts.

1.77. Crear un espai centralitzat al portal web que faciliti la ràpida localització de la

informació, amb independència que aquesta també es publiqui en cada un dels espais

propis, i millorar la cerca d’informació mitjançant l’ús d’etiquetes en els documents

impresos i audiovisuals.

Democratitzar els mitjans de comunicació públics i afavorir la participació

L’Ajuntament de Mollet del Vallès disposa de Ràdio Mollet (Mollet Comunicació SL), el Butlletí

Municipal i Vallès Visió TV (participant amb altres ajuntaments de la comarca), on globalment

es dediquen importants recursos econòmics. Entenem que aquests instruments comunicatius

no poden estar al servei d’una política de propaganda al servei dels partits que governen la

ciutat sinó a una política de comunicació efectiva que respongui al principi general que el dret

a la informació pertany a la ciutadania.

Per assolir aquest objectiu, ens plantegem:

1.78. Passar d’idea dels mitjans de comunicació al servei del poder, a uns mitjans de

comunicació al servei de la informació veraç, objectiva, ètica i participativa i plural.

17

1.79. Promoure dins dels mitjans de comunicació públics l’exercici ple del dret a la

informació i la llibertat d’expressió en un marc plural que permeti obtenir una opinió

pública informada. El personal dels mitjans públics haurà de dotar-se d’estatuts de

redacció, que garanteixin el lliure exercici de la professió, la clàusula de consciència, el

secret professional i els drets reconeguts per l’Estaut-marc aprovat pel Col·legi de

Periodistes de Catalunya.

1.80. Fomentar la creació d’un Consell Ciutadà de la informació, independent de l’equip de

govern i dels partits, i amb participació directa de la ciutadania.

1.81. Impulsar l’existència d’organismes interns com els consells informatius o comitès

professionals i consells de redacció , així com la definició explícita i pública de codis de

conducta que vinculin l’exercici de la llibertat de premsa a paràmetres de responsabilitat

social.

18

EIX PROGRAMÀTIC 2:

L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Mollet amb l’economia a favor de les persones, que creï ocupació, socialment responsable, verda i cooperativa

L’Ajuntament ha de ser un motor actiu i determinant en la dinamització econòmica del

municipi, impulsant polítiques transversals en ocupació, desenvolupament econòmic local,

indústria, formació, comerç, agricultura ecològica. Tot això amb una nova política d’elaboració

de pressupostos municipals i una fiscalitat justa i amb polítiques de re municipalització de

serveis.

Per aquest motiu cal continuar apostant per la dinamització i el desenvolupament

socioeconòmic. Sempre tenint com a prioritat la de contribuir a la generació d’oportunitats de

treball, però amb una visió emprenedora i l’economia social com a elements fonamentals de

dinamització econòmica i social.

Mollet en Comú també volem apostar pel diàleg i la cooperació entre tots els agents

econòmics i socials, i reforçant les polítiques de formació, que prioritzin l’atenció a les

persones en situació d’atur de llarga durada, a les causes de l’abandonament prematur dels

camins formatius per part del jovent i a formar les persones que volen millorar la seva

qualificació, tant si estan en actiu com si no ho estan.

Mollet al servei de les persones: dret a la formació i al treball

Volem construir una ciutat al servei de les persones, on la formació i el treball sigui un dret de

la ciutadania molletana. Volem ser un ajuntament actiu que desenvolupi una nova economia al

servei de les persones. Des de l’Ajuntament s’ha de lluitar activament contra els efectes que

ens ha deixat la crisi econòmica amb tots els recursos disponibles i fer-ho a més, d’una forma

participativa i transparent, defensant els serveis públics i els valors col·lectius.

19

Per això proposem:

Ocupació

2.1. Potenciarem els pactes per l’ocupació amb el teixit empresarial i els agents socials

presents al Baix Vallès, per dotar de llocs de treball estables i de qualitat i contra la

precarietat laboral, amb especial èmfasi en les persones vulnerables: joves, dones i

persones majors de 55 anys.

2.2. Impulsarem un Pla d’Ocupació Local amb pressupost municipal prioritzant les

persones joves, dones i persones majors de 55 anys.

2.3. Incorporarem i ampliarem la inclusió de clàusules socials amb les empreses

concessionàries dels serveis municipals per afavorir i ampliar la contractació de

persones en situació d’atur de la ciutat.

2.4. Millorarem el Servei Municipal d’Ocupació (l’EMFO) com a servei municipal

d'intermediació en el mercat de treball, reforçant la relació permanent amb les

empreses del nostre entorn per captar ofertes de treball i realitzar itineraris

personalitzats d'orientació, formació i recerca de feina.

2.5. Augmentarem els recursos destinats a l’EMFO i garantirem que els seus serveis

siguin posats al servei de la ciutadania amb més necessitats de formació i ocupació

amb total informació, transparència i igualtat d’oportunitats.

2.6. Crearem la figura del defensor de les persones usuàries de l’EMFO i estimularem

la creació d’una associació de persones usuàries.

2.7. Establirem acords i convenis de col·laboració amb institucions i entitats del tercer

sector que tenen per objectiu la inserció laboral de col·lectius amb dificultats especials.

2.8. Racionalitzarem dels serveis municipals d’economia i ocupació (Mercamollet,

Mollet Impulsa, l’EMFO,...) tendint a la seva unificació per tal d’optimitzar el seu

funcionament i estalviar recursos.

2.9. Crearem un sistema d’orientació permanent per a tota la població, que sigui de

suport a les persones en els constants canvis del mercat de treball.

Formació

2.10. Crearem la figura d’un/a tècnic/a de prospecció que analitzi les necessitats de

formació a les empreses del nostre entorn per tal d’ajustar al formació que ofereix

l’EMFO a la realitat del nostre teixit empresarial.

2.11. Impulsarem projectes de formació i treball dirigits a les persones joves, reforçant

l’acompanyament de l’alumnat i el seguiment de la inserció laboral i educativa amb

programes específics.

20

2.12. Detectarem els casos en què l’alumnat no pot accedir a cursos formatius, per no

tenir la titulació adequada i redireccionar-los a l’Escola de Persones Adultes.

2.13. Estudiarem les vies per a la incorporació de Programes Duals Ocupacionals, de

formació i treball, per tal de dotar la formació d’experiència pràctica real.

Autoocupació

2.14. Establirem un fons d’ajuts de micro crèdits per a la nova ocupació i garantirem

l’acompanyament i l’assessorament integral a persones autònomes i emprenedores.

2.15. Apostarem per consolidar i incrementar les xarxes d’espais de coworking (és una

forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de

diferents sectors, compartir un mateix espai de feina (tant físic com virtual) amb la

finalitat de desenvolupar els seus projectes professionals a la vegada que es fomenten

els projectes conjunts).

2.16. Impulsarem l’Oficina Integral d’Atenció a emprenedors i emprenedores per

facilitar la gestió dels tràmits en l’obertura de noves activitats i fer acompanyament en

tot el procés de creació i consolidació del teixit econòmic.

Empresa-Comerç

2.17. Impulsarem la inversió oportuna per poder crear llocs de treball d’economia

verda (relativa amb el medi ambient, energies renovables, etc.), social i feminista a

través d’un Pla de Desenvolupament d’Ocupació per a persones més vulnerables.

2.18. Fomentarem la creació directa d’ocupació en sectors estratègics de la nostra

ciutat com la salut, l’atenció a les persones grans, el patrimoni històric i cultural o el

territori i entorn natural.

2.19. Establirem un posicionament polític des de l’Ajuntament en defensa de la

jornada de 35 hores, el treball digne i el repartiment del treball i la riquesa.

2.20. Impulsar propostes de responsabilitat social, en col·laboració amb les empreses

de la ciutat, amb l’objectiu d’avançar en el bé comú de la ciutat i fer de Mollet un

municipi socialment responsable.

Acció socioeconòmica

2.21. Impulsarem el debat al Consell Econòmic i Social, fent, d’aquest, un espai real de

presa de decisions en el marc del desenvolupament de polítiques actives d’ocupació.

2.22. Posarem en marxa un Laboratori d’Observació Econòmica i Ocupació a nivell de

Mollet i del Baix Vallès per tal de detectar noves oportunitats desenvolupament

econòmic aprofitant les potencialitats de la ciutat: comunicacions, proximitat a

Barcelona o l a UAB, etc., potenciant estudis del mercat actual i emergent, per

21

detectar activitats productives sobre les que es pugui donar resposta des de la nostra

ciutat.

2.23. Posarem en valor el nostre entorn natural, Fires, Festes populars i/o culturals

instal·lacions esportives per promocionar la nostra ciutat construint una nova “Marca

Mollet”, una identitat forta per a una ciutat atractiva amb projecció econòmica.

Impulsar l’economia social i solidària i el cooperativisme

Mollet en Comú apostem per impulsar l’economia social , solidària i el cooperativisme com un

nou instrument de creació d’ocupació i també d’una nova economia al servei de les persones.

A Catalunya existeixen més de 5.000 cooperatives que, dia a dia, enforteixen l'economia i la

societat amb un model empresarial que promou la participació de les persones, compromès

amb la generació d'ocupació estable i el desenvolupament local.

Per això proposem :

2.24. Signar un Conveni amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per

ser municipi cooperatiu amb l’objectiu de fer difusió i sensibilització, enfortiment del

teixit cooperatiu i fomentar la creació de noves cooperatives.

2.25. Adherir-nos a Pam a Pam com a eina col·lectiva que mostra que existeix una

economia al Servei de les persones a Catalunya, com usuaris, buscant en el mapa

aquelles iniciatives d’alimentació, habitatges, serveis, energia que ens permetin

consumir d’acord amb els nostres valors. Aquest projecte contribueix a la

transformació social, una comunitat d’aprenentatge a través de l’activisme, la formació

i la pràctica del consum responsable.

2.26. Crear una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, que funcioni

amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en el territori, i que constituïda, tant per

empreses socials, com per consumidors individuals i col·lectius, escoles, hospitals i

serveis.

2.27. Promoure les empreses cooperatives per fer créixer la nostra economia local,

basada en les persones i amb capacitat de transformació social.

2.28. Crear una Cooperativa de Consum agroecològic amb productes de Gallecs.

2.29. Crear una Cooperativa de Treball sense ànim de lucre que es dediqui a la

realització de tallers formatius per a iniciatives de l’Economia Social i Solidària.

2.30. Suport tècnic i jurídic en la constitució de cooperatives, com a polítiques actives

d’ocupació promogudes per l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

2.31. Crear un Fons de micro crèdits per contribuir a la financiació de les iniciatives

inspirades en l’economia social i del cooperativisme i nova ocupació.

22

2.32. Recollir totes les experiències locals i del Baix Vallès en cooperativisme del passat

i actual. Crear un fòrum amb les empreses cooperatives que estiguin en funcionament,

per tal de defensar i enfortir el sector cooperatiu.

2.33. Estudiar la cartera de serveis municipals, que actualment s’estan prestant a

través d’empreses privades i altres fórmules i planificar quins podrien ser susceptibles

de ser prestats a través del cooperativisme. Anar incorporant aquesta possibilitat en

els plecs de clàusules amb les màximes avantatges que la llei permeti.

2.34. Donar recolzament a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels i

les treballadores a través d’empreses d’economia social i solidària i cooperatives de

treball.

2.35. Crear un espai sobre economia social i solidària i de cooperativisme dins la

Empresa Municipal de Formació i Ocupació (EMFO), amb l’objectiu de potenciar el

cooperativisme a la nostra ciutat.

Defensar el comerç de proximitat per donar vida a la nostra ciutat i servir a la ciutadania

Mollet en Comú recolza el comerç de proximitat perquè creiem que és una manera molt bona

de promoure el desenvolupament local a través de la generació d’ocupació, la creació d’un

efecte multiplicador de la riquesa i que reforça de la vida en els barris.

Malgrat això, el model comercial en els últims anys s’ha decantat en dues modalitats:

supermercats de grans cadenes i un macrocentre dedicat a l’esport. En canvi, el comerç de

proximitat pateix uns dèficits important als barris atès que està concentrat en el centre.

Per això proposem:

2.36. Rebuig a la instal·lacions de grans superfícies comercials fora de la trama urbana

o que trobant-se dins d’aquesta, no representin una integració real amb el teixit

comercial i l’espai existent.

2.37. Desenvolupar polítiques que reequilibrin territorialment el comerç (per exemple

a través d’un Pla de recursos específic per a les zones amb pitjor salut comercial).

2.38. Fomentar la marca “Mollet comerç de qualitat”, per projectar l’atractiu comercial

de la ciutat i reforçar la compra de proximitat de la ciutadania en el comerç local,

destacant els avantatges sobre l’economia local.

2.39. Facilitació i estímul a l’obertura dels locals comercials que dinamitzi l’activitat

econòmica i comercial de la ciutat. En aquest sentit es prendran totes les mesures

facilitadores possibles des del govern municipal per recuperar l’activitat comercial dels

locals buits situats en eixos comercials.

23

2.40.Potenciar experiències comunes en el sector comerç, intercanviant experiències

sobre els seus establiments, projectes que es porten a terme, bones pràctiques i temes

d’interès per al sector comercial amb l’objectiu de millorar la gestió i la competitivitat

del nostre comerç.

2.41. Posar en marxa un nou programa d’ajuts per a la millora d’establiments per

dinamitzar el comerç local.

2.42. Creació del Servei de suport al comerç amb l’objectiu d’assessorament tècnic de

temes que els afecti.

2.43. Impulsar accions formatives per millorar la competitivitat del comerç local.

2.44. Continuar i desenvolupar els treballs del Pla Estratègic de revitalització comercial

i de serveis.

2.45. Impulsar una fira del comerç i de la gastronomia amb la participació del conjunt

dels comerços i de restauració.

2.46. Impulsar el Mercat Municipal com a figura de centralitat comercial del centre

urbà i estudiar la implementació d’un segon mercat municipal a la zona de Can Borrell-

Plana Lledó.

2.47. Creació del Consell Municipal de Comerç amb la participació del sector amb la

finalitat d’informació, propostes, consulta en el desenvolupament de polítiques i

accions orientades a promoure , donar solucions a les necessitats que aquests

plantegen i millorar el comerç urbà.

2.48. Establir un acord de cooperació entre les grans superfícies i EMFO per a la

formació i contractació dels i les treballadors/es d’aquests centres.

2.49. Impulsar iniciatives comercials mediambientals. Campanyes de sensibilització per

reduir l’ús de bosses, plàstics i envasos.

La indústria un factor de estabilitat i dinamitzadora d’ocupació

Mollet ha estat una ciutat industrial però amb el pas del temps la indústria ha anat perdent un

pes important en el nostre model productiu. Recuperar la indústria per a la nostra ciutat ha de

ser un factor principal per crear treball, però no qualsevol indústria, aquesta ha de ser

sostenible i moderna i compatible amb el medi ambient .

La Indústria hauria de ser un instrument de canvi, amb l’objectiu d’enfortir el nostre teixit

productiu, que creï ocupació de qualitat. Apostar per una indústria moderna, sostenible i

renovada cap a la producció de béns de més valor afegit.

24

Per això proposem:

2.50. Finestreta Única Empresarial (FUER), oferir una atenció i seguiment més àgil en

la relació empresa-Ajuntament.

2.51. Impulsar un Pla Director dels polígons industrials, existents al Baix Vallès per

millorar els accessos, la mobilitat interna, la gestió de residus, serveis tecnològics,

servei a les empreses i als treballadors. Anàlisi i definició de la millora dels polígons

industrials amb l’objectiu de dinamitzar el teixit empresarial, i ser atractiu per ubicar

empreses de valor afegit i creï ocupació de qualitat: Can Prat, Can Magarola, la

Farinera.

2.52. Presentar un projecte en el marc dels projectes europeus relacionat amb l’aposta

de Mollet pel valor afegit: Creació d’un Centre d’Innovació Tecnològica amb capital

públic i privat en l’espai del carrer Bilbao, per facilitar la innovació del producte i de

procés de les empreses que estan ubicades al nostre territori i de l’entorn, ja que la

competitivitat estarà més lligada a la seva capacitat tecnològica i d’innovació per

mantenir i potenciar la creació d’ocupació.

2.53. Creació de l’oficina d’Atracció de noves activitats empresarials, amb l’objectiu de

desenvolupar polítiques de captació d’empreses i d’inversions empresarials a la nostra

ciutat i fonamentalment a aquelles empreses de tecnologia neta i que donin suport al

desenvolupament d’una política industrial sostenible i també en l’àmbit de la indústria

4.0. Un Pla de màrqueting, pla de captació d’inversions “Mollet més activitat”.

2.54. Creació d’una Taula de la Competitivitat i R+D+I, un espai de trobada i anàlisi i

debat i formulació de propostes, projectes i activitats per impulsar i desenvolupar la

competitivitat empresarial amb la participació i implicació del conjunts d’agents locals.

2.55. Fomentar programes dirigits a les petites i mitjanes empreses per assessorar i

orientar les empreses i els seus treballadors i treballadores perquè es fomenti

l’actualització constant i l’aprenentatge de les noves tecnologies i perquè s’elaborin i

s’implantin processos de reciclatge i adaptació a les competències dels perfils

d’ocupació industrial de més demanda; garantir una formació de qualitat als

treballadors i treballadores de la industria al llarg de la vida laboral per facilitar

l’adaptació als nous entorns professionals.

2.56. Suport a PIMES i autònoms per tal d’oferir recolzament estratègic a les seves

activitats especialment en el cas de dificultats empresarials.

2.57. Impulsar accions de promoció i suport a les iniciatives locals d’economia i verda i

als projectes empresarials innovadors. Projectes d’ecologia industrial aplicats a

polígons, introduint criteris ambientals en la gestió de l’energia, l’aigua i els residus.

Programes de formació i assessorament a les PIMES per a la millora de la qualitat i la

gestió ambiental.

25

2.58. Potenciar acords amb el sector empresarial local per Incorporar, al llarg del sistema educatiu, activitats orientades a potenciar l’esperit emprenedor dels participants, que potenciïn la iniciativa i la responsabilitat dels alumnes. 2.59. Elaborar un Pla Estratègic per a la industria com un instrument de canvi, amb l’objectiu d’enfortir el nostre teixit productiu, que creï ocupació de qualitat. Apostar per una indústria moderna, sostenible i renovada cap a la producció de béns de més valor afegit. Cal mantenir un compromís local amb la indústria com un dels motors importants de la nostra economia local. Cal recuperar la vocació industrial i emprenedora de la ciutat.

Promoure la agricultura de proximitat i ecològica Mollet ha de ser ciutat impulsora de l’agricultura de proximitat i ecològica, això implica

recolzar i desenvolupar polítiques agroalimentàries que impulsin la producció, distribució i

consum d’aliments ecològics, segurs i saludables per a totes les persones i que a més no

danyin el medi ambient.

Per això proposem:

2.60. Impulsar la producció, distribució i consum d’aliments ecològics, estacionals i de

proximitat.

2.61. Estimular l’agricultura ecològica i vincular experiències de cooperatives amb la

producció de Gallecs. Crear una Cooperativa de consum agroecològic de Gallecs.

2.62. Promoure la compra d’aliments amb criteris de proximitat, ecologia i comerç just

que contribueixi a la reducció al malbaratament alimentari mitjançant els cicles de

distribució curts.

2.63. Reforçar el paper del Mercat Municipal en favor del teixit social i econòmic local,

afavorint la venda de productes de proximitat i ecològics.

2.64. Posar en marxa campanyes informatives sobre productes locals agroecològics.

2.65. Impulsar els horts urbans i autoconsum i els jardins alimentaris.

Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica i uns nous pressupostos

municipals

Mollet en Comú, defensem que cal fer un important esforç per fer una despesa raonada,

justificada i coherent. Tot aplicant els criteris d’eficiència i eficàcia en la gestió pressupostària,

amb l’objectiu d’equilibrar el pressupost, eliminant el dèficit pressupostari i reduir

l’endeutament, a l’hora que s’incrementin els recursos dedicats a despesa social.

Mollet en Comú, continuarem defensant que les polítiques de justícia social segueixin tenint la

dotació pressupostària necessària, que els preus públics dels serveis no siguin un obstacle

perquè aquests arribin a tothom: s’ha d’estendre la tarifació social a tots els serveis (quotes

dels serveis ajustades a la capacitat econòmica de les famílies), i també prioritzarem la

contenció i reducció en la despesa ordinària i política, com a criteri de racionalització.

26

Per això proposem:

2.66. Estendre la tarifació social al conjunt dels serveis municipals, la fixació de preus

públics variables en funció de la renda de cada família.

2.67. Mantenir l’ajust dels impostos al cost de la vida, inclòs l’IBI per tal de permetre

l’equilibri entre les necessitats de recursos econòmics per mantenir els serveis

municipals, que la ciutadania demanda, i no carregar les economies domèstiques més

enllà de l’evolució del cost de la vida, en general.. Fer una revisió i millora dels ajuts

destinats a les famílies amb risc d’exclusió social.

2.68. Incrementar les bonificacions en taxes i tributs municipals a les famílies en

situació o risc de pobresa.

2.69. Establir bonificacions en taxes i preus públics que afavoreixin l'economia social i

la sostenibilitat ambiental (fiscalitat verda).

2.70. Dur a terme una revisió global del sistema de taxes i bonificacions fiscals

municipals perquè atengui millor les necessitats socials i afavoreixi una transició cap a

una ciutat amb menys impacte ecològic.

2.71. Impulsarem un nou model de pressupostos en base a objectius i que incrementi

la despesa social i introdueixi la perspectiva de gènere.

Re municipalitzar serveis. Recuperar l’aigua com un bé comú

Mollet en Comú defensa el paper d’allò públic en l’economia, per la qual cosa ens proposem

treballar en la re municipalització de serveis privatitzats. També introduirem mecanismes de

col·laboració públic-social, en concret amb cooperatives i empreses de l’economia social per a

la gestió de determinades activitats i serveis.

Un d’aquests sectors estratègics, és l’aigua, atès que és un bé comú indispensable per a la vida

i l’accés a l’aigua de qualitat, és un dret humà reconegut per les Nacions Unides.

L’Ajuntament ha de garantir l’accés universal i la seva gestió ha de guiar-se per criteris socials i

ambientals i no estar sotmès al negoci privat.

El compromís amb la gestió pública del cicle integral de l’aigua és una senya d’identitat de

Mollet en Comú.

27

Per això proposem:

2.72. Considerar que el dret a l’aigua i al sanejament (DHAS) és un dret humà universal

inalienable i inviolable de tota persona i que ha de ser garantit en la seva totalitat, és a

dir, atenent a les seves 5 dimensions fonamentals: accessibilitat, assequibilitat,

qualitat, disponibilitat i acceptabilitat. En aquest sentit, es garantirà que no es tallarà el

subministrament a cap família en situació de dificultats econòmiques.

2.73. Treballar per tenir un model de gestió pública de l’aigua que sigui exemple de

gestió democràtica i transparent, amb la implicació i el control de la ciutadania. Aquest

servei ha de ser de qualitat, eficaç i eficient, i ha de garantir els drets adquirits de les

treballadores.

2.74. Aplicar una política d’aigua que preservi els ecosistemes aquàtics de les conques

que abasteixen i donen vida al territori. Davant els riscos del canvi climàtic i global, és

més necessari que mai implementar la nova cultura de l’aigua per tal d’assolir el bon

estat ecològic de les masses de l’aigua a la Directiva Marc d’aigua.

2.75. Crear un espai de concertació social sobre l’aigua, des d’on la ciutadania, el teixit

social, el món acadèmic, els diversos actors que en són part interessada, les forces

polítiques i les serveis tècnics juguin un paper actiu per col·laborar en la

implementació d’una nova cultura de l’aigua.

2.76. Apostar decididament per la re municipalització del servei d’aigua amb una gestió

pública i democràtica que inclou la subrogació del personal assalariat. Fer una

auditoria tècnica per avaluar els costos per la prestació del servei d’aigua.

2.77. Altres serveis: Estudiarem també la re municipalització d’altres serveis com és el

cas del Tanatori.

28

EIX PROGRÀMATIC 3:

MOLLET, UNA CIUTAT SOSTENIBLE, ECOLÒGICA, AMB

HABITATGE SOCIAL I NETA

Volem una ciutat neta, pionera en el canvi climàtic i un urbanisme a favor de les necessitats

de la gent

La nostra prioritat és fer una ciutat on s’hi pugui viure amb més qualitat, amb respecte

cap al medi ambient, tot reduint l’impacte sobre el territori on vivim. Mollet és la seva

gent, el seu territori i com a tal, decideix organitzar-lo i preservar-lo.

En coherència amb el nostre compromís ecològic ens plantegem assumir el repte

d’incrementar les polítiques municipals de sostenibilitat: ordenar el territori, mobilitat a

peu, en bici, transport públic i privat ,per aconseguir una ciutat ordenada, segura, amable i

descongestionada, i amb la idea que tothom s’ha de poder moure.

Polítiques ambientals per l’estalvi energètic, canvi en el consum, i cap a un nou model de

gestió de residus

El propi sistema de consum que ens ve majoritàriament imposat es basa en l’únic ús dels

materials: comprar, fer servir i llençar. Això genera un volum de residus i un impacte en el

medi molt fort. Així com amb els materials de consum, també els serveis (llum, aigua, etc),

prestats des de la lògica del benefici empresarial, però no des de l’ús responsable d’energies ni

des del respecte al medi ambient. Com que volem un gir en aquestes pràctiques, i que

l’ajuntament en sigui capdavanter i impulsor.

Per això proposem:

Estalvi Energètic:

3.1. L’administració local prendrà la iniciativa per funcionar amb fons renovables.

Elaborarem Plans d’acció per l’energia sostenible, PAES, com a eina estratègica de

planificació energètica que desenvolupi les principals accions d’eficiència energètica i

d’implantació de fonts d’energia renovable i com a compromís municipal en la

mitigació i adaptació al canvi climàtic. Cedirem sostres municipals, així com dels edificis

de les comunitats de veïns per a la seva utilització en la generació d’energies de

caràcter renovable.

29

3.2. Es faran accions per reduir la contaminació atmosfèrica, lumínica i sonora.

Reducció de les emissions de gasos efecte d’hivernacle.

3.3. S’incentivarà fiscalment la utilització de vehicles elèctrics o híbrids, incrementant

segons normativa permeti, les taxes per a aquells vehicles més contaminants.

3.4. S’ impulsarà la creació municipal o mancomunada d’empreses publiques que

tinguin entre els seus àmbits d’actuació la generació, distribució i comercialització

d’energia, i com eixos transversals la recerca i la sostenibilitat. Democratitzant el

model energètic local mitjançant l’ empoderament de la ciutadania, reduint la

influencia de les grans elèctriques i establint taxes per utilització privativa o

aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de transport

d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs.

3.5. Volem fer possible una transició ecològica justa a través de punts

d’assessorament, la protecció necessària a les persones vulnerables, perquè els

descomptes reconeguts en la normativa vigent, siguin efectius. Incentivant també la

formació de comunitats energètiques ciutadanes i la innovació social i la promoció

d’accions d’estalvi i eficiència energètica entre persones i col·lectius en risc d’exclusió i

situació de pobresa energètica.

Consum

3.6. Es donarà suport a les cooperatives de consum i es fomentaran els mercats

d’intercanvi, l’ús compartit, i en general els models de comerç i consums alternatius

3.7. Es promourà i recolzarà el mercat municipal com a comerç de proximitat, la petita

i mitjana indústria alimentària en particular l’artesanal i la venda directa agricultor-

consumidor.

3.8. S’incentivarà la creació d’empreses per combatre l’obsolescència programada (el

fet que molts aparells estan programats per deixar de funcionar al cap d’un temps) i

recuperar els tallers per donar una segona vida als petits electrodomèstics.

Gestió de Residus

3.9. Impulsar campanyes i altres mesures per la millora de la qualitat de la recollida

selectiva de residus (menys residus barrejats).

3.10. Compartir o mancomunar maquinària específica per la prestació de serveis

de neteja i d’altres.

3.11. Reforçar en les accions i activitats municipals els principis d'economia

circular, residu mínim i la reducció, reutilització i reciclatge, a partir de l’ús

d’envasos reutilitzables, compres i productes a granel, etc.

30

3.12. Foment de la implantació i la utilització de sistemes de dipòsit, devolució i

retorn d’envasos (per exemple de vidre), podent establir col·laboracions amb

empreses. Establir que aquesta pràctica, ha de revertir en favor de la ciutat.

3.13. Fer un treball de formació, coneixement i posteriorment un debat amb la

ciutadania sobre quin és el millor sistema de recollida de residus per la ciutat de

Mollet i a partir d’aquí posar en marxa una prova pilot en algun barri de la ciutat

d’un sistema consensuat per a tothom.

3.14. Realitzar un estudi i replantejament del sistema de contenidors actual, per

tal d’aconseguir una major eficiència.

3.15. Impulsar la ciutat com a lliure de plàstic, incentivant les bosses de paper i

material reciclable i distribució d’envasos pel reciclatge de l’oli usat i

contenidors de recollida massiva

3.16. Donar més passos en avançar cap a una administració electrònica que

comporti una reducció significativa del consum de paper.

3.17. Fomentar dins dels àmbits educatius i culturals el projecte 50/50 que

impulsi la reutilització de llibres de text mitjançant la creació d’una cooperativa

vinculada a les AMPAS, mitjançant també l’eficiència energètica dels centres,

compostatge, reciclatge…

3.18. Establir un segon ús dels objectes de la deixalleria o d’altres que són

desestimats, a partir, entre d’altres, del foment de les activitats de

reparació d’aparells elèctrics, mobles i d’altres, per a la seva posterior venda o

donació.

3.19. Facilitar la recollida de materials com oli, piles, etc. mitjançant punts de

recollida distribuïts per la ciutat.

3.20. Recolzar el desenvolupament de les noves tecnologies de I+D+I, en la

gestió i tractament de residus, per assolir el residu zero.

Aigua

3.21. Fer més transparent els drets i deures dels usuaris del servei d’aigua i establir

un funcionament més àgil i senzill per a l’usuari.

3.22. Aplicar mesures d’estalvi d’aigua tant en els equipaments municipals com en

espais públics de la ciutat. En aquest sentit, per a la neteja de carrer i reg de zones

verdes es fomentarà l’ús d’aigua no potable, recuperant per exemple l’aigua de

pluja de les teulades dels edificis municipals i les aigües freàtiques.

3.23. Dur a terme de forma periòdica inspeccions per conèixer la qualitat de l’aigua.

Això en part, forma part del control més intens i la major transparència que s’ha de

tenir amb el procés de municipalització del servei.

31

Polítiques de defensa del territori de Gallecs i de protecció de l’entorn

Mollet en Comú segueix defensant un Gallecs verd i agrícola, de gaudi per totes les persones,

però amb respecte cap a l’espai natural que és, i com a un tot. Volem que continuï sent un dels

espais privilegiats i un pulmó verd de Vallès.

Va ser un pas important la seva inclusió en el PEIN, però no n’hi ha prou, cal seguir treballant

per garantir la conservació de l’espai d’algunes amenaces. De les de sempre i de les noves:

noves grans infraestructures, la falconeria, les pràctiques i actituds irrespectuoses cap a la

natura, els vehicles, i d’altres.

Cal establir pautes i aprovar d’una vegada el Pla Especial des de fa temps reclamat, per

protegir la flora, la fauna, potenciar l’agricultura, en especial l’ecològica, el patrimoni

arquitectònic, preservar el bosc. La implicació de la societat civil al llarg dels anys ha estat la

millor garantia per allunyar les amenaces, i així entenem que s’ha de continuar, fins a

aconseguir una protecció real i duradora, però també amb la implicació activa dels

ajuntaments des del seu àmbit, i amb la pressió a la Generalitat per allò que sigui de la seva

competència.

Així mateix, també és una prioritat per nosaltres recuperar el riu Besòs i apropar-lo a la

ciutadania de Mollet, la qual durant molt temps ha hagut de viure d’esquenes al riu per la

mala gestió que se n’ha fet del seu entorn. Volem un Besòs més accessible a la gent, la

qual el pugui gaudir en activitats esportives i de lleure.

Per això proposem:

3.24. Recolzar les reivindicacions de la Plataforma de Defensa de Gallecs, ampliant els espais a incloure en el PEIN i reforçant-ne la protecció. En concret incorporar a l'PEIN de Gallecs tots els terrenys situats a l'oest de la Ronda dels Pinetons, així com la inclusió del Parc dels Pinetons al mateix EIN com a zona de Pre-Parc. D’altra banda, estudiar la finalització de la concessió de l'activitat de tir al plat i la seva reconversió a tir amb arc o a zona agrària, i la seva incorporació l'PEIN de Gallecs.

3.25. Instar a la Generalitat que estudiï i aprovi la protecció de més espais agro-forestals a la Plana del Vallès.

3.26. Donar suport a les reivindicacions contra la pràctica de la falconeria a Gallecs. 3.27. Restricció del pas de vehicles als camins i accessos. Fer control exhaustiu dels

vehicles que van a Gallecs.

32

3.28. Reclamar i pressionar per a la construcció de passos de fauna per l’AP7. 3.29. Fer més transparents les relacions dels ajuntaments amb l’Incasol (Institut

Català del Sòl), sobre les qüestions que afecten al territori. 3.30. Tenir en compte el Pla de la Comissió Europea pel que es demanen criteris

ecològics a nivell agrícola per Gallecs.

3.31. Estimular l’agricultura ecològica i vincular experiències de cooperatives amb la

producció de Gallecs.

3.32. Fer un control de l’ús de pesticides en els horts de Gallecs, a la riba del Besòs i

a jardins i arbres dels espais públics.

3.33. Estudiar en cada inversió d’espais verds la millor vegetació tenint en compte

criteris de manteniment, aclimatació i al·lèrgens per la població.

3.34. Crear espais de treball conjunt amb organismes i plataformes locals i comarcals

que treballen per la defensa i millora del medi ambient.

3.35. Tenir cura del control de plagues a l’espai de Gallecs i en general a tot Mollet.

3.36. Recuperar la llera del riu Besòs al seu pas per Mollet, millorant els accessos i

adequant-la per tal de guanyar un espai d’ús esportiu i de lleure per a la gent, com

s’ha dut a terme a altres municipis per on passa el riu.

Polítiques d’educació i conscienciació ambiental

Creació de la Casa de la Natura com a model i centre unificador de les següents propostes:

3.37. Implementar campanyes, cursos, accions coordinades amb els centres

educatius i formatius, amb comerços i empreses, per a incrementar la

conscienciació ambiental en la ciutadania.

3.38. Treballar amb les escoles, centres cívics, mitjans d'informació i altres espais i

eines a l’abast, per donar una bona formació i informació per aconseguir un canvi

d’hàbits més respectuosos amb el medi ambient (ús racional de l’energia, de

l’aigua, hàbits de consum, reutilització, reciclat i reducció de residus).

3.39. Facilitar informacions específiques sobre l’ ús de productes els residus dels

quals tenen efectes perjudicials pel medi ambient o per a les persones, així com

informar de les vies per a la seva eliminació.

3.40. Posar en marxa iniciatives concretes per incentivar bones pràctiques amb el

medi ambient i la reducció de residus, com poden ser incentius econòmics o

concursos d’idees.

3.41. Foment de la compra i consum responsables para evitar el malbaratament.

3.42. Defensar i difondre bons hàbits alimentaris, en especial a centres escolars, tot incloent i fomentant els productes ecològics i de proximitat.

33

Polítiques per una mobilitat més segura, sostenible i confortable

3.43. Implementar el Pla de Mobilitat existent, donant prioritat a aquelles accions que facin la circulació de vianants més segura i sostenible, i les mesures per millorar l’accessibilitat. Elaborar el Pla de Seguritat Viària de la ciutat.

3.44. Estudiar l’aplicació d’una prova pilot de “bus a demanda” d’una manera eficient al barri de Lourdes. Establir parades intermèdies sota demanda en horaris de nit d’ autobús urbà.

3.45. Crear instruments específics per millorar l’accessibilitat a la ciutat per a persones amb diversitat funcional, en especial a passos de vianants amb semàfor, estacions de tren, desnivells de rampes, etc.

3.46. Implementar zones 30, on no es poden sobrepassar els 30Km/hora, i on conviuen vehicles a motor i bicicletes.

3.47. Fomentar l’ús del transport públic tot millorant l’oferta d’horaris del bus urbà i millorar el servei durant els caps de setmana. Així com, incorporant elements de sostenibilitat del medi ambient, com els vehicles híbrids i elèctrics.

3.48. Estudiar la viabilitat de fer una segona línia de bus urbà en sentit invers. 3.49. Proposar amb ATM (Autoritat del Transport Metropolità)que Mollet passi a

formar part de la zona 1. 3.50. Impulsar altres mitjans de transport especialment la bicicleta, creant xarxa de

carril bici que realment cobreixi necessitats de desplaçament per la ciutat, i estudiar establir-ne a futur, un servei de lloguer.

3.51. Establir alguns punts de càrrega de vehicles elèctrics. 3.52. Potenciar fórmules d’ús del vehicle privat que comportin un menor impacte,

com pot ser el cotxe compartit, entre d’altres. 3.53. Pressionar a les administracions competents per la millora de l’estació de tren

de Mollet Sant Fost i de parades d’autobús, en concret pel que fa als accessos i a les barreres arquitectòniques; els passos i la seguretat.

3.54. Adequar voreres, espais de trànsit i passos de vianants a la normal circulació de tots els vianants, tot ampliant-ne l’amplada allí on sigui necessari, i redistribuint elements com arbres, papereres, punts de llum, etc.

3.55. Reordenació del trànsit a la zona d’accés a La Vinyota des de la C-17 i zones contigües.

3.56. Estudiar el condicionament d’aparcaments dissuasius i gratuïts en diferents punts per reduir la congestió en el centre de la ciutat. Ampliar la capacitat en els aparcaments ja existents (Parc de la Farinera, Estació del Nord i Estació de França).

3.57. Tendir a que les zones blaves passin a ser zones d’aparcament amb control amb disc d’horari amb límit. Mentrestant, es potenciarà vals d’aparcament a preu reduït amb les diverses associacions de comerciants de la ciutat. En el cas de l’hospital, eliminar la zona blava i substituir-la per un sistema d’aparcament gratuït de rotació amb limitació horària.

3.58. Exigir el compliment del compromís de soterrament i desdoblament de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà.

3.59. Incrementar, senyalitzar i fer una correcta adequació d’itineraris de vianants i escolars.

34

3.60. Establir estudis periòdics de punts de congestió del trànsit per a programar actuacions que el facin més fluid.

3.61. Establir mesures de pacificació de trànsit i de seguretat viària diferents a les càmeres semafòriques i radars de velocitat.

Polítiques de defensa dels animals Mollet en Comú fa una defensa de cuidar tots els éssers vius, humans i no humans. Hi ha una gran sensibilitat per part de la ciutadania al voltant de la protecció i defensa dels animals, que compartim. Hi ha hagut bones iniciatives en aquest sentit, però sens dubte queda molt per fer en aquesta matèria. La protecció, defensa i respecte als animals és un objectiu comú, per impulsar un model de ciutadania responsable, compromesa i compassiva.

Per això proposem:

3.62. Estudiar la creació de nous espais a la ciutat, per poder passejar els gossos, tot

establint horaris i zones que siguin compatibles amb els diversos usos dels espais públics de la ciutat i promovent que cada barri tingui un espai.

3.63. Fomentar amb campanyes la tinença responsable, cívica i el cens i enxipat dels animals de companyia.

3.64. Establir espais de coordinació i col·laboració permanent amb associacions que vetllen pels animals. Fer seguiment de la població felina mitjançant el CES, subvencionat per l’Ajuntament.

3.65. Revisar contractes de serveis de recollida d’animals, i millorar la coordinació amb d’altres ajuntaments per a la prestació d’aquests serveis, plantejant un refugi d’estades curtes, previ a que els animals siguin duts a la protectora.

3.66. Proporcionar el pinso necessari a les persones alimentadores i cuidadores de gats acreditades que tenen cura de colònies de gats i són responsabilitat de l’Ajuntament.

3.67. Promoure la prova pilot d’instal·lar menjadors amb pinso esterilitzant en punts estratègics de la ciutat per tal de reduir la població.

3.68. Establir un protocol municipal en matèria d’animals. 3.69. Impulsar formació específica a la policia municipal per gestionar la seva

actuació amb els animals al carrer, així com dotar-los de les eines necessàries per fer aquesta tasca.

3.70. Aprofitar les parcel·les buides d’antigues industries abandonades com a reservoris de fauna.

35

Foment de la sostenibilitat a l’Ajuntament i en les compres i contractacions

3.71. Potenciar des de l’Ajuntament la preferència per la compra verda i la

contractació ecològica de béns i serveis.

3.72. Establir clàusules socials i ambientals en els plecs de contractació, donant més

pes a les propostes que tinguin mesures específiques de protecció del medi

ambient.

3.73. Estudiar la creació d‘una entitat local d'energia, que pugui actuar des de la

gestió de la compra d'energia fins a la producció d'energia per l'autoconsum local

com a contribució municipal a la sobirania energètica, basada en les energies

renovables.

3.74. Donar suport a les cooperatives de consumidors d’energia a través de

col·laborar en la seva difusió i coneixement, i posant a l’abast la informació

necessària per a fer-ho (per exemple instal·lació de plaques fotovoltaiques).

Polítiques per un urbanisme i uns serveis amb participació de la ciutadania

Cal que el planejament urbanístic estigui orientat a l’interès general i elaborat amb implicació de la ciutadania. La remodelació i creació de nous espais i equipaments públics s’ha de fer des de l’interès de la comunitat, defensant i recuperant el territori i el medi ambient. Volem dissenyar un Mollet, que sigui habitable i això vol dir saludable, confortable, acollidor i

que compti amb tothom.

En l’actualitat s’està iniciant el procés de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM) que és l’eina que ha d’ordenar la ciutat en quant a normes, usos i model de

ciutat urbanísticament parlant.

Per això proposem:

3.75. Promoure la informació i la divulgació de tots els processos urbanístics, en

especial el POUM

3.76. Treballar activament en la redacció del POUM per tal d’aconseguir:

• Un urbanisme que no prioritzi l’edificació de solars per a més

habitatges, i per a qualsevol gran superfície. Hem d’emprar el

sòl que tinguem en canviar el model de ciutat, i que pugui

generar ocupació de qualitat i duradora.

36

• Protegir i preservar els teixits històrics, el patrimoni

arqueològic, arquitectònic i industrial, el paisatge, les trames

urbanes, i els referents urbans que mantenen el vincles

emocionals amb el territori.

• Augmentar el benefici públic en les operacions urbanístiques,

amb l’objectiu de recuperar la plusvàlua que generen els

processos de transformació urbanística, ampliant les cessions

de sòl i sostre, les reserves d’equipaments i d’habitatge

protegit, per sobre del mínim exigit a la legislació vigent.

• Promoure d’urbanisme cooperatiu on intervingui l’Ajuntament

i altres agents.

• Donar facilitats als propietaris de baixos (locals >500) perquè

els puguin reconvertir en habitatges.

• Consolidar el sòl terciari, millorant la qualitat del sòl destinat a

activitat econòmica i industrial.

• Volem consolidar el sòl urbà, teixir, recosir la trama urbana,

optar per la rehabilitació i la regeneració de sòl, evitant nous

desenvolupaments. Protegir el paisatge, els espais naturals,

agraris i no urbanitzables com a components de l’ordenació del

territori i com un valor social i un actiu econòmic del territori.

• Incorporar des de l’inicií de totes les transformacions urbanes

els criteris de gènere i accessibilitat universal. I que aquest

criteri sigui transversal i des del departament s’avaluï i informi

sobre els plans urbanístics, de l’impacte de gènere i la no

discriminació social de les polítiques urbanes. Tenir en compte

en qualsevol actuació a l’espai públic, l’experiència i usos

quotidians dels seus usuaris i usuàries. Formar amb

perspectiva de gènere el personal tècnic i polític que es dedica

a la planificació urbanística.

• Promoure, ampliar i diversificar els processos participatius tot

creant un Consell Municipal d’Urbanisme i Política Territorial.

• Elaborar un cens d’edificis abandonats, i instar als propietaris a

la seva rehabilitació i a endreçar les façanes o a

l’enderrocament en cas de ruïna.

• Promoure la rehabilitació d'habitatges de la ciutat.

• Rehabilitació energètica dels habitatges mitjançant micro-

crèdits o crèdits a les comunitats per tal que puguin

amortitzar-ho amb l'estalvi posterior, fomentant així les

energies renovables i la autogestió.

37

• Cessió temporal del sòl i edificis públics en desús per la

autogestió per part de la ciutadania; per cooperatives

d'habitatges, equipaments de gestió ciutadana, horts

urbans d’oci i usos educatius i productius dels espais.

• Preferència als vianants a l’espai públic. Fer un estudi de

viabilitat i equilibri sobre la instal·lació de terrasses a

l’espai públic.

Habitatge

La qüestió de la manca d’habitatge a preu assequible és un dels grans problemes de Mollet.

Tant l’habitatge de compra com el de lloguer presenten un preu en el mercat privat al que no

hi pot accedir la majoria de la població, o si ho fa és destinant la major part del seu salari.

Garantir el dret efectiu a l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans i ciutadanes de Mollet ha de

ser una prioritat.

Per això proposem:

3.77. Pla Municipal pel Dret a l’Habitatge. Redacció des de l’ajuntament, i en

col·laboració amb d’altres institucions si s’escau, d’un Pla Plurianual pel Dret a

l’habitatge de Mollet del Vallès que ens permeti analitzar la situació, fer un bon

diagnòstic i plantejar objectius assolibles i accions per assolir-los.

3.78. Potenciació de l’Oficina Local d’Habitatge. Amb més recursos i visibilitat. Amb

un emplaçament específic a peu de carrer i un major horari. Cal augmentar les

seves tasques i serveis des de la iniciativa municipal. Cal que sigui un agent de

primer ordre en la implementació de les línees estratègiques de la política

municipal en matèria d’habitatge. L’Oficina Municipal d’Habitatge ha de jugar un

paper central en el mercat de l’habitatge a la ciutat (incidint, informant,

col·laborant,..) i com a tal ha de ser reconeguda pels ciutadans.

3.79. Parc d’habitatge municipal. Juntament amb el Pla d’Habitatge i a la

potenciació de l’OLH seria l’altre pilar necessari per fer polítiques efectives

d’habitatge. S’ha de concretar (quantificar necessitats de l’impacte) i avançar cap a

un parc d’habitatge de lloguer de titularitat municipal i a un sistema municipal de

gestió de lloguers d’ habitatges d’altres propietaris col·laboradors.

38

Altres mesures que proposem:

3.80. IBI: Subvenció del 50% de la quota líquida de l’impost per a les persones de 65

anys o més que visquin soles, amb una renda bruta inferior a 1,5 vegades el IRSC,

que siguin propietàries, o llogateres del seu habitatge habitual i la propietat els

repercuteix l'impost sobre béns immobles.

3.81. IBI: Bonificacions del 80% d’IBI per aquells propietaris que reformin habitatges

buits i els destinin al mercat de lloguer amb un preu de mercat no superior a

l’Índex de referència de preus de lloguer de Catalunya. S’aplica l’any posterior a

finalització obres i per 6 anys. Poden ser incrementats fins a 10 anys en el cas

d’instal·lació d’ascensors o obtenció d’etiqueta energètica C o superior.

3.82. Creació, en col·laboració amb altres administracions, de l’Observatori de

l’Habitatge, segons consta al conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona,

l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials

d’Habitatge. Aquest observatori hauria de generar, entre altres informacions, un

índex de preu de lloguer just que incentivi la moderació en els preus.

3.83. Inventari de pisos buits, amb incentius o sancions per mobilitzar-los i

seguiment de l’impacte a la ciutat dels pisos turístics.

3.84. Detectar els mals usos, l’infrahabitatge, la sobreocupació i d’altres.

3.85. Web informativa de la borsa municipal de pisos de lloguer i de pisos per

compartir. Punt de trobada d’informació dels llogaters de la ciutat i de les

associacions d’usuaris i afectats que haurien de tenir participació en polítiques

d’habitatge.

3.86. Incentivar a la propietat privada per incorporar els seus habitatges a la borsa

municipal de pisos de lloguer.

3.87. Pressionar als grans tenidors (bancs i fons especulatius) a convertir els seus

pisos buits en pisos de la borsa de lloguer municipals a preus socials i/o

accessibles.

3.88. Col·laboració amb els APIS de la ciutat per conèixer i dinamitzar el mercat.

3.89. Creació d’habitatges o pisos d’inclusió aprofitant plantes baixes on la activitat

comercial no es desenvolupa.

3.90. Establir convenis amb diferents entitats específiques per la gestió de pisos

dotacionals, d’inclusió o d’altres casuístiques socials.

39

EIX PROGRAMÀTIC 4:

FER DE MOLLET UNA CIUTAT MÉS HUMANA, AMABLE I

SEGURA. GARANTIR DRETS DE CIUTADANIA Una ciutat on tothom pugui gaudir dels mateixos drets Mollet en Comú defensarem el principi de solidaritat i el benestar de la ciutadania, per això volem un Ajuntament que garanteixi l’accés universal a serveis públics sanitaris, educatius. Un Ajuntament que promogui una ciutat educadora, d’hàbits saludables. L’educació és un dret fonamental. L’educació i la formació al llarg de la vida són els instruments fonamentals per combatre les desigualtats socials i afavorir la igualtat d’oportunitats a les persones. Mollet en Comú treballarà per garantir els drets i les necessitats bàsiques de les persones, atenent de manera especial els col·lectius més vulnerables per eradicar els factors que generen exclusió i mantenint la justícia social com a prioritat en l’acció de govern. També la salut i la seguretat de les persones són eixos fonamentals del benestar del nostre projecte de model de ciutat.

Cal treballar i fem propostes en aquests àmbits:

- Educació

- Serveis Socials

- Salut

- La seguretat ciutadana i la millora de la convivència són drets de ciutadania

Propostes d’Educació Dret a l’educació al llarg de la vida i per a tothom

Defensem una escola pública de qualitat i amb recursos suficients. I que sigui democràtica,

participativa, laica i gratuïta, que asseguri la igualtat d’oportunitats i que no segregui per

motius econòmics, de creences, de gènere o de procedència.

Si bé les competències dels ajuntaments en matèria d’educació, són limitades depenent de

l’etapa, la institució municipal ha de jugar un paper fonamental en la millora d les condicions

d’educabilitat de la nostra ciutat.

40

L’educació no és només ensenyament i no correspon només a la família o a l’escola.

Considerem l’educació com un treball compartit i corresponsable entre família, escola i

comunitat educativa. Per tant, les polítiques educatives dels municipis han de donar resposta a

aquesta idea, des de la concepció de ciutat educadora, potenciant iniciatives i recursos propis.

L’Ajuntament ha de ser part activa i pro-activa en la denuncia i reivindicació d’aquelles

situacions que siguin injustes i que representin un atac i, pèrdua de millora de les condicions

d’equitat, igualtat i qualitat de les nostres escoles.

Per això proposem:

4.1. Garantir la continuïtat de les Escoles Bressol municipals de la ciutat i amb el sistema de tarifació social (quota en funció de capacitat econòmica).

4.2. Garantir un sistema de treball fomentat en projectes innovadors i creatius de les educadores, així com millorar l’atenció primerenca als infants.

4.3. Vetllar perquè l’oferta de places públiques d’educació per infants entre zero i tres anys augmenti segons les necessitats.

4.4. Garantir la participació dels grups municipals de l'ajuntament en l'avaluació dels projectes de direcció que es presentin a les Escoles Bressol municipals.

4.5. Elaborarem el mapa escolar pels propers 10 anys, en el que s'analitzi: situació dels centres educatius, projecció de demanda de places a educació infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional.

4.6. Farem proposta de l'oportunitat de millora per l'educació que pot significar la disminució de demanda a infantil i primària, per fer plantejaments de rebaixa de ràtios a les aules, i per tant una millor atenció a l'alumnat.

4.7. Lluitarem des del consistori perquè no es tanqui cap línia més de P3 a les escoles de la nostra ciutat.

4.8. Garantirem el manteniment adequat, suficient i de qualitat de les infraestructures de les escoles públiques de la ciutat i poder alliberar equipaments municipals com: l’antic Giro, i part de l’escola Nicolas Longaron. Reclamarem la construcció d'un quart institut per poder redefinir l'oferta educativa de secundària de la ciutat.

4.9. Vetllarem perquè l’educació, la cultura, els serveis a les persones esdevinguin promotors de l’observatori educatiu municipal per tal d’aconseguir una visió global de la ciutadania com aprenent actiu. Creació juntament amb entitats i associacions, de maletes pedagògiques que es portaran als centres educatius amb les quals es treballaran aspectes de la ciutat. Com per exemple: educació infantil: personatges de Mollet (Els gegants, els carnestoltes, el bestiari popular..), educació primària: coneixement del poble: art al carrer, escultures de Mollet...Coneixem les entitats culturals i esportives, i educació secundària: coneixem i posem en valor persones de Mollet que han estat importants per la ciutat (Anna Bosch, Jordi Solé Tura, entre altres.

4.10. Proposarem solucions compartides per tal d’aconseguir l’èxit educatiu mitjançant programes innovadors contra l’absentisme i l’abandonament escolar prematur.

41

4.11. Garantirem l’orientació educativa de tota la ciutadania mitjançant propostes conjuntes fetes pels diferents agents educatius en clau d’equitat. (mestres, educadors, EAP’s , serveis socials...).

4.12. Impulsarem una plataforma educativa que vetlli i reivindiqui els interessos de l'educació pública de la ciutat.

4.13. Farem un ús estratègic del mapa escolar com a instrument per combatre la segregació.

4.14. Dissenyarem una política municipal integral d’ajuts amb la inversió necessària per cobrir les beques (menjador, llibres de text, activitats de lleure, activitats extraescolars, etc.) garantint que aquelles peticions que compleixin amb els requisits exigits siguin beneficiaries de beques.

4.15. Reforçarem les polítiques i actuacions municipals que tenen un impacte directe en la millora de les condicions d’educabilitat.

4.16. Emprendre accions per tal d’acabar amb la segregació escolar i la concentració d’alumnes amb situacions familiars desfavorides en alguns centres.

4.17. Acabarem amb totes les discriminacions existents per motius econòmics. 4.18. Reclamarem les places públiques necessàries per l’ensenyament obligatori, i

tots els recursos necessaris per atendre la diversitat de forma inclusiva. 4.19. Potenciarem el paper del Consell Escolar Municipal, convertint-lo en un espai

amb capacitat real de participació i decisió per part de tota la comunitat educativa. 4.20. Farem un seguiment del funcionament dels serveis de menjador a les escoles

de la ciutat prioritzant el compliment de les normatives vigents en matèria de nutrició i l’ús de productes de proximitat i ecològics.

4.21. Estudiarem la creació de serveis de menjador en el centres d’ESO de la ciutat en funció de la seva demanda.

4.22. Promourem l’ampliació de Patis Oberts a les escoles de la ciutat (fora d’horari escolar).

4.23. Ampliar la partida pressupostària dedicada al Pla Educatiu d’Entorn. 4.24. Recolzarem l’associacionisme de mares i pares (AMPA’s) donant el suport i

l’ajut necessari. Establirem un marc permanent de diàleg amb les AMPA`s i la seva coordinadora.

4.25. Configurarem una xarxa integrada d’orientació i acompanyament acadèmic i professional.

4.26. Farem projectes sobre les propostes del Consells dels Infants com a municipis especialment sensibles a aquesta part de la ciutadania.

4.27. Fomentar els processos de participació democràtica per tal de treballar les propostes de la ciutadania en l’àmbit de l’educació.

4.28. Promourem xarxes d’escoles feministes, compromeses amb la coeducació i actives en la lluita contra la desigualtat i la violència de gènere.

4.29. Transformarem els equipaments educatius en edificis amb eficiència energètica i consumidors d’energia neta.

4.30. Fomentarem una educació laica, plurilingüe i respectuosa amb la diversitat cultural.

42

4.31. Treballarem per la obertura de les dues línies de l’escola d’adults que van ser tancades el curs 2018/2019.

4.32. Donarem suport a les escoles de formació de persones adultes per ampliar el seu abast i fomentar la seva coordinació territorial amb altres institucions i agents educadors.

4.33. Reforçarem el component formatiu de l’oferta d’activitats dels centres cívics de la ciutat.

4.34. Fomentarem experiències d’aules d’extensió universitària i programes de formació de persones grans.

4.35. Establirem un model de suport per facilitar als equips directius dels centres educatius totes aquelles tasques de relació amb l’administració municipal.

Serveis Socials

Els efectes de la crisi econòmica ens ha deixat més desigualtats socials i persones al llindar de

la pobresa. Estem doncs en una situació d’emergència social si volem recuperar els estàndards

de benestar social equiparables abans de la crisi econòmica, i per tant es fa més necessari que

mai i ha de ser un eix central, defensar propostes basades en les necessitats de les persones

de la nostra ciutat.

Atès que no hi ha benestar ni progrés si les persones no tenen garantides els nivells bàsics de

vida. Es per això que treballarem per incrementar els mecanismes de detecció de necessitats i

els recursos per atendre aquestes i una tramitació més àgil de les demandes, i una millor

adequació dels serveis prestats a les necessitats reals.

Des de Mollet en Comú recolzem el difícil treball que fan dia a dia els Serveis Socials de la

ciutat. I també volem que la ciutadania el valori i els senti com a seus. I s’hi senti recolzada i on

pugui trobar orientació.

Per això proposem:

4.36. Apostem per un treball social i uns serveis socials que abordin les situacions

des d’una perspectiva més comunitària. Proposem que sigui el propi personal de

serveis socials, que és qui coneix de més a prop la situació, que faci un anàlisi de

la situació actual, i sigui aquest el que plantegi inicialment les qüestions a abordar

i les mesures a prendre.

4.37. Potenciar els Serveis d’atenció socioeducativa de les famílies per ajudar en la

seva evolució i en l’educació dels infants.

4.38. Optimitzar els recursos i millorar el control en l’ús dels serveis socials

municipals.

4.39. Millorarem la transparència en l’atorgament i increment de les prestacions

socials municipals.

43

4.40. Promourem l’elaboració i l’execució del Pla Local d’inclusió social, dirigits des

dels serveis socials municipals, i que aniria transversal a polítiques d’educació,

ocupació, de promoció econòmica, cultura, habitatge i urbanisme, i comptant

amb la participació del teixit associatiu.

4.41. Establir treball en xarxa permanent, d’anàlisi i detecció de necessitats i de

disseny d’estratègies i polítiques concretes, amb la necessària participació dels

centres educatius, centres d’atenció de salut, associacions veïnals, entitats socials

i del tercer sector, etc.

4.42. Volem la integració dels serveis d’atenció a la infància en uns serveis socials

municipals, per aconseguir polítiques d’infància veritablement preventives amb

una visió global i una àmplia sensibilitat envers la infància.

Dret a l’Habitatge Digne

Com a continuació de l’apartat d’habitatge, fem una sèrie de propostes que van molt més

centrades en la problemàtica d’habitatge que poden tenir les persones usuàries de Serveis

Socials.

Per això proposem:

4.43. Gestionar per part de l’Oficina Municipal d’Habitatge la rehabilitació

d’immobles, el parc d’habitatges de lloguer, la gestió d’habitatges desocupats, i el

registre únic d’habitatges de protecció oficial, la masoveria urbana, etc.

4.44. Impulsarem una xarxa informativa per compartir pis, i d’usuaris de lloguer de

la ciutat.

4.45. Assessorarem, informarem, mediarem i orientarem les famílies víctimes de

desnonaments hipotecaris de la possibilitat de la dació en pagament, del lloguer

social i d’altres vies de resolució, mitjançant l’Oficina d’habitatge i l’Oficina municipal

de consum, amb la col·laboració de les associacions de consumidors i d’altres.

4.46. Pressionar pel compliment de les directrius europees sobre l’acceptació per

part dels bancs de la dació en pagament i el lloguer social.

4.47. Desenvolupar i implantar eines de mediació i d’altres, que permetin que les

persones que no poden pagar la seva hipoteca, puguin continuar vivint a casa seva.

4.48. Posar en marxa els sistemes per sancionar les entitats bancàries que tinguin

vivendes buides i es neguin a posar-les en lloguer, i destinant aquests lloguers a

cobrir costos de lloguers socials per a les famílies sense ingressos o amb ingressos

molt baixos.

44

Pobresa Energètica

Per això proposem:

4.49. Analitzar amb profunditat els casos de famílies i persones en pobresa

energètica o en risc de patir-la, plantejant mesures concretes per a garantir

subministraments de llum i gas, amb la col·laboració de les entitats ciutadanes que

treballen en aquest tema.

4.50. Impulsar els bons socials, que cobreixin les necessitats de famílies i persones

sense recursos.

4.51. Garantir que no es tallarà el subministrament a cap persona ni família en

situació de dificultats econòmiques per pagar l’aigua o l’energia. Establir acords amb

les empreses subministradores, i dotant el pressupost de partides per poder fer front

a ajuts econòmics. 4.52. Establir mesures com la tarifació social, la bonificació i l’ajornament dels

pagaments per tal de garantir el servei de la forma més justa socialment i

ambientalment, i per tant redefinir les taxes per subministrament d’aigua establint

tarifes creixents en relació al consum per càpita.

Inserció laboral i ocupació efectiva de col·lectius de risc

Per això proposem:

4.53. Posar a l’abast formació i si és el cas, formació especialitzada per a col·lectius

de risc, que per la seva condició (edat, discapacitat, addicions, etc.) tenen més

dificultats d’accés al món laboral.

4.54. Posar èmfasi en les polítiques d’ocupació per a aquests col·lectius, prestant un

servei continuat d’assessorament, ajut i col·laboració, sens prejudici de la resta de

polítiques d’ocupació per a la població desocupada en general.

4.55. L’Ajuntament posarà ajuts, assessorament al seu servei i possibilitats

d’ocupació sempre que sigui possible. Cal assegurar també per aquests col·lectius,

polítiques actives de formació.

45

Necessitats bàsiques: menjadors

Per això proposem:

4.56. No es pot permetre que cap molletà i molletana passi gana. Farem les accions

necessàries per obrir els menjadors escolars pels nens i nenes amb beca de menjador

durant el període no lectiu.

4.57. Posar a disposició de les famílies que ho necessitin, informació, assistència i

recursos per poder accedir als ajuts municipals, a través de menjadors socials, les

escoles, o en el propi domicili quan calgui.

4.58. Establir i mantenir una gran col·laboració amb voluntaris i entitats del tercer

sector, i ONG, entenent que és responsabilitat que tots els veïns i veïnes han de tenir

les necessitats bàsiques cobertes, i per tant tenint un paper actiu.

4.59. Donar recolzament i recursos als bancs d’aliments.

4.60. Creació de punts de recollida i distribució d’aliments, gestionats i supervisats

pel mateix Ajuntament.

4.61. Impulsar la creació d’un menjador social gestionat per l’Ajuntament en

coordinació amb altres iniciatives com aquesta, del tercer sector (menjador de

Càritas).

Suport a la Dependència

Cal posar especial atenció a les persones amb dependència, atenent les necessitats bàsiques

per una vida digna.

Per això proposem:

4.62. Posar recursos en coordinació amb serveis socials i salut, i les diferents

administracions.

Lluita contra la violència de gènere

Des de l’Ajuntament no volem ni podem deixar desemparat ni sols davant de la situació i de la

justícia, a les persones que estan patint aquest tipus de violència.

46

Per això proposem:

4.63. Impulsar i promoure xerrades, cursos, tallers, etc. per conscienciar els i les

joves de la gravetat d’aquesta xacra per la societat, tant a nivell personal, familiar

com social; i de la importància i la necessitat de tenir relacions sanes i respectuoses.

4.64. Promoure el contacte amb psicòlegs, experts i testimonis, per tal de fer tasca

de difusió i coneixement.

4.65. Posar a l’abast acompanyament, recolzament legal, assessorament i ajut a les

persones que hagin patit o pateixin aquest tipus de violència, posant especial atenció

als menors, i sempre amb col·laboració dels serveis de policia, serveis socials, de

salut i educatius.

Equipaments públics com a espais de cohesió i contra l’exclusió

Per això proposem:

4.66. Fer un Pla d’equipaments públics i socials.

4.67. Instarem a l’administració competent per a l’ampliació de places per

discapacitats, residències i pisos tutelats.

Potenciar la salut per millorar la vida dels molletans i molletanes

La salut és un dret fonamental de totes les persones, sense cap tipus d’exclusió per raons de

sexe, edat i estat i raça. En aquest sentit Mollet en Comú es compromet a complir amb totes

les competències municipals referents a la salut pública.

És una condició prèvia al benestar i qualitat de vida i en base a ella es pot aconseguir reduir la

pobresa i qualsevol tipus de discriminació.

Les polítiques hostils contra la sanitat pública catalana, han minvat la capacitat de prestar un

servei de manera suficient, digna i d’acord amb les necessitats que hi ha..

Les propostes i accions en matèria de prevenció i promoció de la salut, faran de Mollet una

ciutat responsable i compromesa amb els problemes vitals relacionats amb la salut.

Per això, volem una ciutat on es lluiti per una sanitat pública, universal i de qualitat, a partir

dels recursos que tenim a l’abast, de la denúncia de les retallades en sanitat, les llistes

d’espera i la privatització de serveis de salut, i de la defensa de la no exclusió i la sanitat

pública.

47

Fem propostes entorn a diferents aspectes de la salut:

Diagnosi de la salut de la ciutat

Existeixen diferents determinants de la salut, que afecten a la vida quotidiana de les persones,

i condicionen per a portar una vida saludable. Per tal d’establir els problemes que existeixen al

municipi, cal que elaborem diferents estudis per a fer diagnosi de tot allò que pot afectar a la

ciutadania de Mollet.

Des de la política municipal també pretenem lluitar contra els interessos polítics, de gestors i

de prescriptors de la indústria farmacèutica i acabar amb els processos de privatització i

recuperar el sector públic, posant fre a les estratègies privatitzadores com l’augment de les

llistes d’espera i les derivacions a centres privats.

Per això proposem:

4.68. Volem un Ajuntament compromès amb la salut pública 100% amb gestió

democràtica.

4.69. Ens posicionem pel dret a preservar les dades personals. Des de la posició de

l’Ajuntament reivindicarem per la no cessió de dades sanitàries a les entitats

privades.

4.70. Elaborar un Pla de diagnosi de la situació de la salut a Mollet per poder actuar i

treballar amb polítiques de prevenció de la salut de la població.

4.71. Fer un Pla Integral de salut al voltant de diferents aspectes: els centres

d’atenció, patologies, associacions, salut mental, tercera edat, assistència i

rehabilitació, entre d’altres, i en funció del Pla de diagnosi elaborat.

4.72. Dissenyar i implementar un Pla de salut pública per adequar les normes de

prevenció a nivell municipal en matèria de: contaminació ambiental i acústica, aigua,

alimentació, control de plagues, residus urbans i industrials, clavegueram, menjadors

escolars, tràfic rodat, sinistralitat i efectes sobre la salut, sorolls, antenes , i d’altres.

4.73. Defensem la gestió pública de l’Hospital de Mollet i de totes les concessions

que té la Fundació Sanitària de Mollet.

48

Empoderament i participació ciutadana

Les polítiques públiques de sanitat han deixat a la ciutadania en una clara situació de

desavantatge, ja que han de patir les retallades i acceptar el seu funcionament, sense poder

participar en els òrgans de decisió al voltant d’aquestes polítiques.

Les propostes que segueixen van dirigides a que la participació sigui possible en els òrgans de

govern de la nostra ciutat, i en el patronat de l’hospital, òrgan de major rellevància de

l’hospital de Mollet. Creiem que és necessari donar veu als afectats i a tothom.

Per això proposem:

4.74. Incrementar la informació a la ciutadania, perquè tingui coneixement sobre

l’àmbit de salut de Mollet, potenciant i utilitzant les oficines d’atenció a l’usuari i les

oficines de consum municipals, per informar sobre els drets en matèria de salut.

4.75. Farem possible que les entitats d’usuaris puguin participar en els òrgans de

gestió de la Fundació sanitària de Mollet i altres institucions sanitàries.

4.76. Adoptarem el compromís des de l’Ajuntament d’exigir transparència,

participació i comunicació als estaments i òrgans responsables que gestionen els

centres sanitaris del municipi.

4.77. Reactivar el Consell de Salut Municipal. Amb reunions periòdiques on hi

participin diferents actors: associacions, sindicats, col·lectius especialment vinculats,

treballadors de la salut i tècnics, amb l’objectiu de guanyar en coordinació i diàleg

permanent entre els diferents sectors que participen en les polítiques de salut, entre

d’altres també, l’Ajuntament.

El consell ha de tenir veu en els pressupostos municipals sobre salut. Ha de ser

també l’ interlocutor amb la Conselleria de Salut de la Generalitat per tal d’optimitzar

els recursos sanitaris, disminuir les llistes d’espera i parar la actual privatització

encoberta dels centres sanitaris.

4.78. Proposem que un cop l’any es pugui debatre al voltant de l’estat de la sanitat a

la ciutat.

49

4.79. Promoure i activar el teixit associatiu del territori , identificant i contactant

amb les associacions en defensa de la salut pública per crear xarxes i col·laboració.

Diagnosi i control sobre els equipaments i serveis sanitaris. En aquest apartat, establim la

necessitat d’identificar i desenvolupar accions concretes.

Per això proposem:

4.80. Identificar els serveis tancats i/o externalitzats a conseqüència de les

retallades, i fer pressió per recuperar-los i recuperar-ne la gestió pública.

4.81. Adequar el transport públic de la ciutat a les necessitats de població per l’accés

als centres sanitaris, sobretot des de les zones més perifèriques de Mollet, entre

d’altres accions a partir de l’increment de freqüència de pas dels autobusos o el

traçat de noves rutes.

4.82. Promoure que hi hagi una bona coordinació dels serveis socials i els sanitaris,

afavorint la col·laboració d’aquests amb l’Ajuntament.

4.83. Aconseguir que des dels ambulatoris es programin les visites amb els

especialistes.

4.84. Pressionar des de l’Ajuntament en col·laboració amb les entitats, perquè cap

pacient marxi de l’hospital sense dia i hora de visita.

4.85. Implementar un servei de salut laboral que defensi una feina en condicions,

en horaris que ajudin a una conciliació familiar correcte i que doni respostes a les

diferents necessitats de cada lloc de treball.

4.86. Posar en marxa una campanya de conscienciació de l'ús d'urgències, amb

participació dels professionals.

4.87. Posar en marxa una campanya de conscienciació dels drets i deures dels

pacients, amb participació de les associacions del sector.

Intervenció. Reducció de desigualtats i educació en salut

Cal una actuació precisa sobre certs col·lectius que per la seva situació econòmica, edat, o

salut, són col·lectius vulnerables. S’ha de posar especial èmfasi en matèria de prevenció i

d’educació, per tal d’evitar problemàtiques més severes.

50

Per això proposem:

4.88. Vetllar per la població en risc, amb una atenció adequada i amb suport. A

partir de la coordinació entre els diferents serveis, com serveis socials i salut mental,

entre d’altres.

4.89. Establir un compromís ferm des de l’Ajuntament i l’àrea de sanitat amb les

persones en atur, per tal de prevenir i actuar en possibles problemes de salut, a

partir de xerrades i d’altres recursos que donin eines per afrontar determinades

situacions.

4.90. Establir la possibilitat de fer d’acompanyants i/o cuidadors de població

depenent, a fi de dignificar les prestacions municipals i facilitar xarxes ciutadanes.

4.91. Continuar el treball en col·laboració amb els centres educatius i altres

equipaments de la ciutat, pel que fa a campanyes informatives, de prevenció, etc.

dirigides específicament a públic jove, al voltant de temàtiques de consum, drogues,

sexualitat, etc.

4.92. Facilitar l’accés i pressionar perquè hi hagi preus més assequibles a les

diferents residències i equipaments per a gent gran i població dependent, i

aconseguir programes de suport als malalts i a les famílies.

4.93. Buscarem recursos econòmics i col·laboració pública-privada i fórmules com

cooperatives socials per oferir places de residència a preus assequibles, i si és el cas,

estudiar la creació d’una nova residència per a gent gran.

4.94. Tindrem especial sensibilitat cap als col·lectius de malalts amb patologies

cròniques potenciar-les i donar suport a les existents, i col·laborant en la creació de

grups de suport i xarxes d’auto ajuda per a aquests pacients i les seves famílies.

4.95. Establir amb més èmfasi la figura del “pacient expert”, com a eina per donar

suport a pacients amb malalties, a partir del testimoni de persones que ja fa temps

que la pateixen, i poden aportar la seva visió i experiència.

4.96. Fer polítiques per un envelliment actiu i saludable, potenciant dinamitzadors

d’activitats, incrementant els jardins i parcs amb equips de gimnàstica, amb

caminades populars, i en general fomentant la pràctica esportiva.

4.97. Vetllar i informar per l’alimentació de qualitat, promovent l’alimentació

natural, a través del comerç de proximitat, treballant i fomentant els mercats

municipals, i potenciant els productes ecològics .

4.98. Compromís en la lluita de les taxes farmacèutiques.

51

4.99. Demanar l’augment del nombre de professionals dels centres de salut mental

perquè siguin accessibles a psicoteràpia i per donar una resposta més ràpida i

continuada als pacients, que a dia d’avui pateixen llistes d’espera importants.

4.100. Pressionar perquè aquests centres tinguin servei d’urgències a Mollet, i

estades a l’hospital per a malalts mentals sense necessitat de traslladar-les a

Granollers. Pel que fa al procés de la mort, l’Ajuntament actuarà de forma activa i

posarà recursos per informar a la ciutadania sobre el dret a una mort digna i sobre el

testament vital.

4.101. Intentar abaratir els costos del sepeli, potenciant sistemes d’assegurances

col·lectives (associacions de veïns). .

4.102. Posarem els mitjans per garantir un enterrament digne a qualsevol persona.

4.103. Realitzar un estudi de la situació actual del cementeri, el seu funcionament i el

pagament d’impostos actuals, així com del crematori i espais destinats a

enterrament.

Tanmateix requerirem a la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de la sanitat el següent:

a) Equipaments públics

4.104. Posar en marxa els nous usos de salut de les antigues instal·lacions de l’INSS

per l’atenció primària.

4.105. Impulsar la creació d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 24h

amb cessió de terreny municipal

b) Serveis Sanitaris

4.106. Proposar l’adequació dels horaris dels CAPS (Centres d’Atenció Primària) i els

serveis d’urgències, per aconseguir reconduir el seu ús, i perquè puguin donar

resposta a les necessitats de la población, per tal de evitar l’ utilització dels serveis

d’urgència.

4.107. Proposem la necessitat d’un nou CAP o un dispensari en aquelles zones més

allunyades dels actuals CAPS.

4.108. Ampliar i millorar el servei de Salut Mental i revisió del servei d’urgències

mentals i que sigui de 24h.

52

4.109. Fer pressió per recuperar la inversió mèdica i terapèutica en els centres públics

i/o concertats, orientada a les necessitats del malalt i no a la de les empreses (com

per exemple el cas del Fibroscan per l’Hepatitis, o campanyes de detecció de càncer

de mama i d’úter).

4.110. Pressionar perquè les retallades no s’apliquin en el transport sanitari del

municipi i vetllar per la seva eficiència.

4.111. Possibilitar que els ambulatoris puguin atendre amb un màxim de 24 hores

d'espera.

4.112. Reclamar a la Generalitat que els medicaments i els aliments d’aquestes

malalties cròniques siguin considerats de primer ordre, i el seu preu o en el seu cas

l’IVA a aplicar-li sigui moderat, per possibilitar-ne el consum.

La seguretat ciutadana i la millora de la convivència són drets de ciutadania

Garantir els drets, la integritat i la llibertat de les persones són objectius de la seguretat. I si la

ciutadania es veu privada dels seus drets bàsics, perquè cadascú pugui desenvolupar el seu

projecte de vida, la seguretat col·lectiva es pot veure afectada, ja que es poden generar nous

riscos, o si més no incrementar la percepció d’inseguretat i els problemes en la convivència.

Així doncs, entenem per “seguretat ciutadana” el conjunt d'accions a favor de la seguretat dels

habitants i dels seus béns, ajustades al dret, amb la idea de protegir l’exercici de drets i

llibertats. Res a veure amb el concepte d’ordre públic pre-constitucional.

Des d’aquesta perspectiva, la seguretat ciutadana no és únicament seguretat policial, ja que

aquella no té relació solament amb la delinqüència, sinó que arriba a la qualitat de vida, la

seguretat davant els riscos i l’ús dels espais públics. La policia, per les seves funcions de servei

públic i de proximitat a la ciutadania, és un actor absolutament necessari, que pot advertir els

problemes, o que intervé en la resolució puntual del conflicte, però no pot resoldre les causes

que, en molts casos, han contribuït a provocar el problema.

És necessari desplegar estratègies comunitàries que tinguin la voluntat d’afrontar la seguretat

com a una realitat complexa i on entren molts sectors i factors.

53

Per això proposem:

4.113. Aprovar un nou Pla Local de Seguretat, que fixi la guia de treball a

desenvolupar en matèria de seguretat, amb especial atenció a la violència masclista,

la seguretat viària i la seguretat ciutadana, i prioritzi un servei de Policia Local de

proximitat.

4.114. Elaborar el Pacte de Civisme com espai on analitzar les problemàtiques

deconvivència, cura de la ciutat, civisme tot prioritzant les actuacions de mediació

davant dels conflictes i la realització de campanyes de civisme. Apostar per la figura

dels agents cívics que tinguin una actitud més proactiva, d’informar, orientar i

advertir sobre conductes incíviques.

4.115. Desenvolupar una nova ordenança de civisme, adaptant-la a les noves realitats

i prioritzant, en el règim sancionador, els treballs en benefici de la comunitat pel

davant de la sanció econòmica.

4.116. Reforçar les polítiques de protecció civil, amb l’aprovació i desenvolupament

dels Plans de Protecció Civil i del d’autoprotecció d’equipaments i activitats

públiques.

4.117. Fomentar el contacte directe i diari de la policia local amb els veïns i veïnes

dels barris, comerciants, mercats, escoles, impulsant i atorgant prestigi a les funcions

de prevenció i d’anticipació.

4.118. Impulsar una reorganització equitativa de la presència policial per barris i

implementar de manera decidida formes de “policia de proximitat” o altrament dit

“Policia de barri”.

4.119. Impulsar el Servei de Mediació com una eina clau per la resolución de

conflictes de convivencia veïnal i de l’espai públic.

54

EIX PROGRAMÀTIC 5

LA CULTURA I L’ESPORT COM A BÉ COMÚ, DE COHESIÓ,

SOLIDARITAT I INTEGRACIÓ SOCIAL

Cultura democràtica i popular per a totes i tots i un teixit social que la generi. Mollet ciutat creativa i esportiva La cultura és un element necessari per garantir i treballar la cohesió social de la nostra ciutat. Parlem de la cultura entesa com una inversión de futur: una cultura que tingui impacte en l’educació, en el medi ambient, en la salut, en l’economia, en la convivència. La cultura contribueix a crear identitat i pertinença a una comunitat. Un dels principals reptes és aprofitar la cultura com a una oportunitat per fer una millor ciutat. Tots els models de desenvolupament es pensen i es gesten a partir d’un canvi cultural. Les dimensions i potencialitats de la cultura com a motor de canvi són enormes; a la nostra ciutat també la cultura té un paper cada vegada més important per sortir de l’estancament. Quan una ciutat mima la cultura i l’educació està posant les bases per generar una ciutadania

crítica, activa i transformadora. Posar la cultura a l’abast de tota la ciutadania és

imprescindible per construir un Mollet més just i lliure.

És important fer de la cultura popular element de cohesió. Aquesta es fonamenta en la

participació, fet que n’ha esdevingut signe d’identitat.

Per això proposem:

5.1. Enfortir el teixit sociocultural i fomentar la seva autonomia i viabilitat. 5.2. Posar els equipaments i espais públics i revisar l’estat dels equipaments culturals:

manteniment, usos i accessibilitat. 5.3. Defensar la cultura i la llengua de Catalunya com a factor d’inclusió i convivència i

per contribuir a que les generacions futures puguin fer ús normal en tots els àmbits, del català com a llengua pròpia de país.

5.4. Crear un Fòrum de Cultura local amb la participació del teixit associatiu cultural de la ciutat que treballi en l’elaboració i l’aprovació d’un Pla Estratègic cultural, que sigui l’eina per abordar i concretar l’Agenda XXI de la Cultura i gestionar i mantenir el patrimoni artístic, científic, tecnològic, industrial, natural i documental de la ciutat

5.5. Biblioteca 365. La biblioteca ha d'esdevenir un motor i un referent cultural, ampliarem els horaris obrint més espais en temporades d'exàmens, donant resposta a les noves necessitats i impulsarem l'execució i posada en marxa de la nova biblioteca .

55

5.6. Implicar a les escoles i a tota la comunitat educativa en l’acció cultural. Promoure activitats adreçades i compartides amb la comunitat educativa en àmbits diversos: el patrimoni, les arts plàstiques, el teatre i la música.

5.7. Reactivar la Comissió de Festes. Treballar amb les entitats, associacions i colles per al desenvolupament i organització del calendari festiu; mantenint i millorant les característiques de cada esdeveniment. Donar un nou impuls a les Colles i entitats organitzadores de les dues festes Majors (hivern i estiu) amb l’objectiu de que esdevinguin els veritables protagonistes de la festa.

5.8. Promoure els elements d’identitat de la ciutat que han de tenir una projecció en l’àmbit nacional català, reforçant la col·laboració entre l’ajuntament i les entitats culturals de la ciutat.

5.9. “Agenda Cultural Total”. Editarem una agenda cultural que inclogui totes les activitats culturals de la ciutat, sense discriminació.

5.10. Escola Municipal de les Arts. Crear un espai on les diferents arts tinguin cabuda.

5.11. Ampliarem l'oferta musical de l'Escola de Música cap a altres modalitats de música moderna que permeti ampliar el ventall d'estudis a l'hora que contribueixi a la sostenibilitat de l'Escola.

5.12. Recuperar a la ciutat la programació estable de teatre, dansa i música a Can Gomà.

5.13. Seguirem potenciant les iniciatives cinematogràfiques, convertint la nostra ciutat en referent de diferents esdeveniments cinematogràfics.

5.14. Re definirem els espais de creació artística, facilitant espais com ara mobiliari urbà i nous usos d'equipaments ja existents.

5.15. Més suport a entitats. Treballarem activament amb les entitats culturals per tal de veure quines són les seves inquietuds, objectius, i com donar-los el suport necessari.

5.16. Posarem a l’abast de les escoles el material que publiqui el Centre d’Estudis Molletans com a eina de coneixement de la història i la cultura de la ciutat i potenciarem la tasca de l’arxiu municipal com a espai de difusió cultural.

5.17. Transparència en subvencions. Tots els processos i atorgaments de suport econòmic estaran a la xarxa i seran públics. Cal una transparència absoluta en els processos d'adjudicació de suports econòmics a les entitats, creadors/es i empreses.

5.18. Fomentarem la relació amb altres territoris, especialment amb altres pobles de la comarca que ens ajudi a projectar i enfortir les realitats culturals de la nostra ciutat.

5.19. Espai de creació artística. Crearem una Borsa de lloguer d'espais de creació a les instal·lacions de l’escola Nicolás Longarón, que permeti als artistes durant un període determinat disposar d’un espai que els permeti desenvolupar el seu projecte artístic afavorint la creació i nodrint la programació cultural amb propostes de creadors locals.

56

5.20. Programació cultural familiar. Desenvoluparem programació cultural enfocada especialment a infants i les seves famílies.

5.21. Cultura i creació artística 2.0. Farem que les noves tecnologies estiguin a l’abast de tothom i contribueixin a universalitzar la cultura, des d’espais de creació en xarxa a la difusió artística de creadors locals.

5.22. Continuarem treballant en la Digitalització de tots els fons patrimonials per assegurar-ne la seva perdurabilitat i afavorir la difusió dels mateixos.

5.23. Afavorirem el manteniment de la memòria local amb la edició dels topònims i els noms de les cases de la ciutat.

5.24. Itineraris artístics. Volem educar des del coneixement i la reflexió i des de la creació.

5.25. Cultura com a dinamitzador de l’economia. Cal incorporar els agents econòmics en l’acció cultural, donant suport, impulsant i participant en iniciatives (mostres gastronòmiques, concerts...) o col·laborant en la difusió cultural. Alhora, volem col·laborar amb les iniciatives d’emprenedoria al voltant de l’acció cultural, com a sector generador de noves oportunitats i llocs de feina.

Els centres cívics com espais de la cultura del bé comú Mollet en Comú aposta perquè els Centres Cívics siguin espais oberts a tothom als creadors i creadores i a usuaris i usuàries i també siguin el refent culturals dels barris. I per tant els Centres Cívics han de ser espais actius, amb més recursos i amb una implicació transversal dels serveis de l’Ajuntament en la seva gestió quotidiana. Per això proposem:

5.26. Poder disposar d’eines digitals pròpies dels centres (web, twitter, facebook

etc., ).

5.27. Treballar en xarxa tots els equipaments (culturals, cívics, gent gran, joventut,

dona, Biblioteca).

5.28. Equilibrar i millorar l’oferta d’activitats i tallers, arribar a tots els públics, i una

oferta de qualitat.

5.29. Creació de Consells de Centre i participació en la programació. Elaborar un Pla

director de Centre que incorpori el Pla de treball estratègic, indicadors d’avaluació

i impacte.

5.30. Desenvolupar una normativa d’ús d’equipaments i Protocol de cessió d’espais.

5.31. Posar en marxa l’Agenda Compartida (aplicació informativa que faciliti veure si

els espais estan disponibles, la reserva on line, el seu seguiment).

5.32. Fomentar activitats d’Innovació i recerca (ateneus de fabricació, tecnologies,

robòtica) dirigit a nous públics i estratègies de futur.

57

5.33. Augmentar els recursos econòmics per millorar infraestructures i més

personal. Formació del personal i professionals qualificats.

5.34. Recuperar i/o augmentar horaris dels Centres Cívics: matins, caps de setmana,

estiu.

5.35. Avançar cap a l’autogestió dels Centres Cívics. Iniciar en un Centre Cívic una

prova pilot d’autogestió

Convivència, inclusió i cohesió social, solidaritat i pau. memòria històrica

L’Ajuntament ha de liderar les polítiques per l’equitat, igualtat, contra l’exclusió social i la

pobresa. Volem un Mollet inclusiu i amb diversitat cultural. En matèria de migració i de gènere

l’Ajuntament ha de garantitzar el respecte de les llibertats i la convivència entre les diferents

maneres d’entendre-les que coexisteixen a la nostra ciutat.

Per això, cal realitzar un treball integral des de la base, una educació en el respecte i els valors

democràtics que comença a les escoles i els barris. Tenim el compromís d’enfortir la cohesió

social, i de ciutadania, el sentiment de pertinença, de lluita contra les desigualtats. Tot això,

des del respecte i reconeixement dels drets i deures de totes les persones, independentment

del seu lloc d’origen, color, raça, cultura, llengua, o creença.

Per garantitzar la convivència i els drets de ciutadania, proposem:

a) Noves expressions culturals que enriqueixin i de cohesió ciutadana

5.36. Promoure activitats que donin a conèixer les diferències racials i culturals, a

través de la col·laboració amb les diverses associacions que hi ha a la ciutat, com

pot ser un pla de formació i de sensibilització ciutadana sobre el fet migratori.

5.37. Donar visibilitat a les entitats creades per persones d’origen estranger, i

fomentar la seva la participació en activitats al carrer i que facilitin la seva formació

en associacionisme i participació a la societat d’acollida, fent-les participar

activament a la comissió d’entitats solidàries.

5.38. Seguir fent seguiment de la creació d’associacions que es vulguin constituir, i a

la vegada promoure plans de mediació i participació ciutadana per tal que les

persones immigrades s’incorporin a les diferents associacions existents. Crear

juntament amb les entitats de la ciutat una carta de presentació i benvinguda

animant a la població nouvinguda a unir-se i participar.

58

5.39. Inclusió de les noves expressions culturals existents a la població en les festes

locals. Fomentar la seva participació en les festes locals.

5.40. Impulsarem la formació continuada del personal municipal en temes relatius a

immigració, diversitat i el seu tractament.

5.41. Implementar mesures concretes i pedagogia per garantir una bona convivència

ciutadana, independentment del lloc d’origen de les persones.

5.42. Oficina antirumors. On es treballi per informar a tota la població sobre falses

creences i rumors, amb dades objectives.

5.43. Facilitar la infraestructura necessària, així com espais i recursos, pel foment i

difusió de les activitats que van encaminades al foment de la convivència.

5.44. Mantenir vies de participació i de comunicació entre els diferents col·lectius i

l’ajuntament, per a dur a terme aquestes activitats o accions. Utilitzar un

equipament municipal com a referent en solidaritat i pau, on totes les entitats hi

puguin tenir el seu espai, reunir-se, conèixer-se les unes a les altres i col·laborar.

5.45. Denunciarem qualsevol expressió de xenofòbia i racisme o d’ús de la

immigració com a instrument electoral. Cal fer pedagogia amb tota la població i en

especial dur a terme accions concretes en escoles i instituts.

b) Acollida, convivència i interculturalitat

Les persones nouvingudes, en general, tendeixen a necessitar ajut per tal d’integrar-se allí on

arriben, per qüestions d’idioma, coneixement de les costums, organització burocràtica,

legislació, entre d’altres.

Cal un acompanyament des de l’Ajuntament de la manera més pro-activa i àgil possible.

5.46. Elaborarem un Pla municipal d’atenció a les persones nouvingudes: en el qual

l’Ajuntament facilitarà i proporcionarà ajuts, eines i recursos per tal que les

persones nouvingudes puguin tenir una més fàcil acollida i integració al municipi,

en els diferents àmbits de la vida diària. L’Ajuntament ha de liderar aquesta tasca i

política integradora, així com coordinar-se amb les administracions que tenen

competències en aquesta matèria.

5.47. Es continuarà treballant en la realització d’activitats d’aprenentatge de lectura

i parla, i altres cursos. Es potenciarà l’escola d’adults en particular per aquest

col·lectiu, i es podrà ampliar amb espais i aules addicionals, per tal de poder optar

a d’altra formació de qualitat, i a llocs de treball, i a poder-se implicar i participar

en l’acció de l’Ajuntament i de la ciutat, en igualtat de condicions.

5.48. Fer un seguiment de les dades de padró acompanyades amb les dades de

l’oficina d’acollida per analitzar les persones que viuen però no s’empadrona i per

conèixer perfils d’aquestes persones.

59

5.49. Impulsar un programa específic de suport al reagrupament familiar: inclouria

acompanyament a la dona i suport a la infància i adolescència.

c) Projectes d’acció i intervenció comunitària

5.50. Posar en marxa programes de compartir, de banc del temps, de voluntariat,

amb l’objectiu que les persones trobin espais per col·laborar amb aquells que més

ho necessiten i maneres d’ajudar-se mútuament, sense necessitat d’intercanvi

econòmic.

5.51. Punt de voluntariat. Posar en marxa un punt de voluntariat que centralitzi la

demanda de les entitats, projectes del propi ajuntament i gent que ofereix

temps/habilitats per fer coses. Crear i dinamitzar una borsa de voluntaris que

s’ofereixin a acompanyar a la població nouvinguda. Creant relacions i vincles

d’agermanament.

5.52. Impulsar accions comunitàries als barris. Locals de barri co-gestionats

(ajuntament-entitats) i amb personal dinamitzador i educadors/es de carrer, amb

programes d’activitats consensuats amb el veïnat de cada zona. Espais d’inclusió

de persones de diferents edats que acullin gent d’arreu.

5.53. Impulsar i donar suport a la formació de grups de treball coordinats des de

l’Ajuntament per atendre diferents necessitats, en la línia de la solidaritat

recíproca.

d) Solidaritat i Pau

En un món globalitzat, les conseqüències de les desigualtats en qualsevol part del planeta ens

acaben afectant de manera directa, tant socialment, com econòmicament, com

ambientalment.

És per aquest motiu que les polítiques de cooperació i solidaritat han de continuar formant

part de l’acció democràtica de la ciutat. tot apostant per a la cooperació al desenvolupament,

el foment de la cultura de la pau i la promoció dels drets humans.

Promourem la solidaritat entesa com a cooperació i creixement mutu, i per tant on les dues

parts obtenen algun benefici, material o no. Aquesta manera d’entendre la solidaritat,

allunyada de l’assistencialisme i la beneficència, guiarà totes les accions i programes de

l’Ajuntament. Ens comprometrem amb el laïcisme i la justícia social.

60

Per això proposem:

5.54. Ens comprometem amb la solidaritat internacional, aportant recursos (com a

mínim del 0,7% dels recursos de l’Ajuntament) per a projectes de

desenvolupament, en la perspectiva de poder augmentar aquest percentatge en el

futur.

5.55. Donarem un nou impuls als agermanaments, basat no solament amb les

relacions institucionals, sinó en potenciar les relacions entre la ciutadania i el teixit

econòmic i social de les ciutats agermanades. Impulsar nous agermanaments amb

altres pobles i ciutats de l’Estat espanyol, la Unió Europea o la resta del món amb

els quals tenim relacions històriques de proximitat o entitats locals que hi

treballen.

5.56. Treballarem colze a colze amb les entitats solidàries de la ciutat, -en especial

les que treballen en la solidaritat internacional, la cooperació al desenvolupament,

l’ajut humanitari,, comerç just i sensibilització, fomentant la seva participació i

capacitat de codecisió en la política municipal.

5.57. Divulgació i transparència pública dels projectes i resultats de la cooperació.

5.58. Tindrem com a marc de treball i com a horitzó de l’acció solidària els

«Objectius de Desenvolupament Sostenible », així com l’estat de les relacions

internacionals i regionals del Nord amb el Sud.

5.59. Prioritzarem els projectes que fomentin accions a favor de la sobirania

alimentària, la justícia social, la perspectiva de gènere i els processos de pau i de

drets humans.

5.60. Enfortirem els projectes de finances ètiques.

5.61. Impulsarem la compra ètica a nivell local.

5.62. Promourem el comerç just i el consum responsable i Participació en la setmana

de Comerç Just que s’organitza anualment.

5.63. Participarem en les organitzacions supralocals de cooperació (exemple: Fons

Català) i les xarxes de cooperació i d’intercanvi (exemple: Xarxa d’autoritats locals

per la pau a l’Orient Pròxim). Fomentarem que s’hi apliquin els mateixos criteris

d’actuació, participació i finançament de projectes que als ajuntaments.

61

5.64. Destinarem el 0,3% dels ingressos municipals al foment de la pau i els drets

humans.

5.65. Promourem activitats de prevenció de la violència directa.

5.66. Conscienciarem la ciutadania sobre la necessitat del diàleg com a eina de

resolució de conflictes.

5.67. Declararem Mollet ciutat contra la guerra i per la cultura de la pau.

5.68. Solidaritzar-nos amb els pobles oprimits com el Sàhara Occidental, Palestina i

altres en situacions similars.

Memòria Històrica

Comptem amb un patrimoni memorial format per vestigis físics, documentals, per testimonis

personals i vivències col·lectives. Un patrimoni que cal conèixer i difondre.

El patrimoni material també és, com s’ha demostrat, un element de dinamització cultural i

turística que complementa el conjunt de l’oferta local.

L’Ajuntament, amb d’altres administracions, han de ser els dinamitzadores de les polítiques de memòria en col·laboració amb les entitats de diferent tipus, els centres educatius i culturals. Per això proposem:

5.69. Avançar cap a la creació d’un Museu de la ciutat, per tal de preservar i facilitar la coneixença i l’estudi de la història i la memòria col·lectiva de Mollet i els seus habitants i, a la vegada crear identitat de ciutat.

5.70. Continuar la recuperació de la memòria històrica, recollir testimonis orals de totes les èpoques per enfortir identitats locals, històries de vides lligades al municipi i al mosaic de cultures presents.

5.71. Impulsarem la constitució d’òrgans locals o comarcals de participació, formats per entitats socials diverses o centres d’ estudis com a espais de debat i concertació de les polítiques locals de la memòria.

5.72. Aprovarem Plans locals d’actuació per impulsar una política global i coherent de memòria democràtica .

5.73. Seguirem impulsant activitats culturals específiques relacionades amb la memòria: calendari de commemoracions, exposicions, cicles de conferències.

5.74. Donarem suport a les activitats d’entitats locals i a la tasca de d’investigació i de difusió, promovent la recollida de testimonis orals.

5.75. Incorporarem activament els centres educatius en els programes i actuacions memorials.

5.76. Difondrem a través dels mitjans locals i de la web local les activitats i el patrimoni memorial.

62

5.77. Consolidarem a través de l’Arxiu Històric de Mollet, el CEM i entitats memorialistes, actuacions de recerca i de difusió adreçades a la reconstrucció de fets i de processos relacionats amb la República, la Generalitat republicana, l’Ajuntament de Mollet republicà i al llarg de la dictadura, la Guerra Civil, la repressió de la dictadura, l’exili i la resistència democràtica.

5.78. Potenciarem una connexió real de les persones joves amb les generacions que van patir la repressió franquista.

5.79. Promourem actes commemoratius del 14 d’abril, dia de la proclamació de la II República. Treballarem per la recuperació de la Cultura i els valors republicans, amb l’horitzó de recuperar aquesta forma de govern a l’Estat Espanyol en el futur.

ESPORTS

La pràctica esportiva és un dret de ciutadania que té a veure amb la salut i la qualitat de vida

de totes les persones.

La pràctica esportiva, a més, és factor de dinamització de la vida social i econòmica per les

importants energies socials que mobilitza i per la capacitat de generar activitat de manera

permanent.

Per tot això, cal garantir posar a l’abast de tota la ciutadania la pràctica de l’esport i fer-ho

conjuntament amb el teixit associatiu que impulsen les diferents pràctiques esportives.

Per això, proposem:

5.80. Posar a l’abast de tothom la pràctica esportiva, tot estenent la tarifació social: tothom té dret a practicar l’esport, independentment de les seves aptituds i condicions i de la seva capacitat econòmica.

5.81. Optimitzar les instal·lacions esportives, garantint el bon funcionament i el manteniment, amb col·laboració i participació de les entitats esportives, com per exemple: millorar accessibilitat del Pavelló Riera Seca, enllestir millores a les Pistes d’Atletisme, reparar elements de l’streetpark, etc,.

5.82. Continuar fomentant l’esport de base, en col·laboració amb les escoles, promovent la pràctica els valors de tolerància, respecte i de salut.

5.83. “Alteroci esportiu”. Promoure la pràctica esportiva d’oci, com a una faceta més en l’ocupació del temps lliure, fonamentalment entre els sectors joves, i no només durant el dia, sinó també com a alternativa d’oci nocturn.

5.84. Adaptar totes les instal·lacions esportives per l’accés a les persones amb algun tipus de discapacitat.

5.85. Sol·licitarem a la Generalitat que permeti la utilització de les instal·lacions esportives dels centres de secundària de la mateixa manera que es fa en els de primària.

63

5.86. Ampliarem les zones habilitades per la pràctica de l’esport a l’aire lliure en alguns punts del municipi amb la intenció de proporcionar a tots els barris zones específiques esportives.

5.87. Enfortir el teixit esportiu, generant recursos de suport i de formació a les entitats als seus equips tècnics.

5.88. Donar suport a les escoles públiques (beques) , per tal que els infants puguin tenir accés a fer alguna pràctica esportiva.

5.89. Donar ajuts a les AMPAS per la renovació de material, per dur a terme les activitats esportives.

NOVES TECNOLOGIES

Perquè la informació i la comunicació també són drets essencials.

5.90. Millorarem el servei Wi-Fi gratuït de Mollet del Vallès, ampliant la cobertura

del mateix a tota la ciutat, millorant la difusió de la seva existència i informant els

usuaris dels termes de privacitat que se'n deriven de la seva connexió.

5.91. Habilitarem racons en espais públics i equipaments municipals per treballar

amb ordinadors portàtils, amb mobiliari adequat i punts de connexió a la xarxa

elèctrica. En aquests espais es garantirà una cobertura Wi-Fi de qualitat.

5.92. Impulsarem des del propi Ajuntament l’ús en els seus equipaments informàtics

de programari lliure i obert, i promourem el seu ús en la ciutadania, associacions i

empreses locals, mitjançant l’assessorament necessari.

5.93. Crearem espais informàtics d’ús gratuït amb connexió a Internet de qualitat en

tots els centres cívics i culturals de la ciutat, per garantir que cap ciutadà de Mollet

quedi sense accés a aquest dret. Garantirem la renovació i manteniment constant

d’aquest equipament per evitar que quedi obsolet i es necessitin grans inversions

en el futur.

5.94. Crearem un pla educatiu d’alfabetització en les Tecnologies de la Informació i

la Comunicació, que es realitzarà en tots els centres públics de primària per als

alumnes de cicle superior. En aquests cursets es posarà èmfasi en aspectes com la

seguretat i la privacitat a la xarxa.

5.95. Potenciarem l’ús intensiu de les noves tecnologies per part de l’Ajuntament de

Mollet per tal de facilitar la informació i la participació de la ciutadania en aspectes

importants de la gestió municipal, com els pressupostos.

64

EIX PROGRAMÀTIC 6 FEMINISME

ORGANITZACIÓ DE L’AJUNTAMENT

La justícia de gènere i LGTBI+ ha de ser una prioritat transversal del conjunt de les polítiques

públiques. Per aconseguir aquesta transversalitat hem de reforçar l’organització, i que no

només es gestionin alguns serveis específics, sinó també que es doni suport i es faci seguiment,

dinamització de tots els departaments, perquè es treballi amb la perspectiva de gènere. Cal

que el personal es continuï formant, establir persones referents en totes les àrees, avaluar

l’impacte de gènere de les diferents actuacions i intervencions.

Per això proposem:

6.1. Crear una regidoria específica de feminisme i LGBTI+ que garanteixi aquesta

transversalitat a tots els departaments de l’Ajuntament i organismes i empreses

dependents.

6.2. Impulsar l’elaboració d’una auditoria amb perspectiva de gènere a tota l’estructura

de l’ajuntament, incloses les externalitzacions i altres empreses proveïdores.

6.3. Impulsar una participació ciutadana paritària en totes les esferes de presa de

decisions públiques. Cal garantir una representació i participació paritària de les

dones a totes les esferes formals i informals de gestió de l’Administració municipal.

6.4. Incorporar les clàusules socials que promoguin l’equitat de gènere en les

contractacions públiques i vetllar per l’equiparació salarial i per salaris dignes en

sectors feminitzats.

6.5. Elaboració d’un Pla d’actuació global per la justícia de gènere a Mollet, amb la

participació dels col·lectius feministes i ciutadania. Fer una diagnosi de la situació

actual, plantejar mesures i mètode de treball, oferir formació especialitzada a

personal municipal i establir prioritats.

65

6-6. Crear un Pla local LGBTI+ així com el desplegament de la llei contra la LGBTI

fòbia. L’objectiu és visibilització del col·lectiu, formació a personal municipal i

d’empreses que col·laboren amb l’ajuntament, perseguir la discriminació, i

incloure la perspectiva LGTBI als plans municipals.

6-7. Fer seguiment de la situació laboral del personal de l’Ajuntament per tal de

garantir la igualtat d’oportunitats, revertir situacions de bretxa salariall dona-

home, eliminar la precarietat sobre els models de contractació, polítiques de

conciliació i enfortir polítiques per evitar l’assetjament sexual o,

eventualment, fer-hi front.

6-8. Oferir eines de prevenció, detecció i protecció de situacions d’assetjament al

col·lectiu LGTBI+.

6-9. Creació d’un manual de bones pràctiques comunicatives de l’Ajuntament, amb

col·laboració de les organitzacions feministes, LGBTI+ i mitjans de comunicació

locals. Per incloure la perspectiva de gènere i la diversitat LGTBI+ en la

comunicació interna i externa de l’Ajuntament: llenguatge inclusiu i

respectuós.

Pressupostos

Es realitzaran pressupostos amb perspectiva de gènere com a eina política-econòmica no

només en termes d’equitat i eficiència pressupostària, sinó també en l’assoliment de millors

nivells de vida per a tota la ciutadania.

Per això proposem:

6.10. Garantir la distribució de la despesa pública de forma equitativa. Per a fer ho,

és necessari tenir les dades de com la despesa pública arriba a dones i homes.

Volem garantir la participació dels col·lectius de dones i feministes en l’elaboració

dels pressupostos, i garantir la transparència i la rendició de comptes.

66

RECONEIXEMENT I VISIBILITAT

L’apoderament de les dones i dels col·lectius LGBTI+ és imprescindible per a l’eliminació de les

desigualtats. Cal fer canvis en la manera de relacionar-nos amb el poder i exercir el lideratge

en tots els àmbits, social, polític i econòmic, per transformar la societat i eradicar el patriarcat.

Per això proposem:

6.11. El Consell de Dones, com òrgan consultiu, amb la participació dels moviments

de dones i feministes del municipi, i tenint en compte horari reunions, espais de

cures i participació telemàtica.

6.12. Consell LGBTI+ com a espai consultiu i de seguiment de l’execució del Pla Local

LGTBI+.

6.13. S’impulsarà un espai LGBTI+ dins d’un equipament municipal, on assegurar

serveis d’acompanyament, informació i assessorament sobre el fet LGBTI+, amb

recursos a disposició de les entitats i del conjunt de la ciutadania. Alhora l’espai

serà també un espai de socialització, visibilització i normalització.

6.14. Fomentar que espais com la biblioteca municipal compti amb un apartat o

espai de materials feministes i LGTBI+.

6.15. Suport i implicació en el 8 de març com a dia de visibilització, reivindicació amb

entitats i ciutadania, plantejant actes de tipus més polític, no purament

institucional i per descomptat fugint dels estereotips.

6.16. Realitzar un seguiment del Nomenclàtor, per tal que hi hagi una perspectiva de

gènere, per fer visibles les dones i les diversitats en els noms dels nostres carrers,

així com poder aplicar plaques o reconeixements a espais feministes.

6.17. Promourà un mapa interactiu de les associacions, col·lectius i entitats de

dones, feministes i LGBTI+ de Mollet per tal d’identificar i visibilitzar les xarxes

organitzades. Fer un treball en col·laboració coordinant possibles agendes

comunes, i facilitant espais comuns de reflexió.

6.18. Reforçar les línies de subvencions específiques adreçades a entitats i

col·lectius feministes i LGBTI+ del municipi i projectes entorn de la justícia de

gènere i la diversitat LGTBI+.

6.19. Impulsar mesures per a la recuperació de la memòria històrica de les dones i el

feminisme i del col·lectiu LGBTI+.

6.20. Impulsar la visibilització dels models de diversitat LGBTI+, en especial persones

transsexuals i transgènere, als mitjans de comunicació públics municipals i també

en les campanyes de difusió de festes i esdeveniments del municipi.

6.21. Adherir-se a la xarxa de municipis LGTBI+.

67

VIDES LLIURES DE VIOLÈNCIES

Per això proposem:

6.22. Actualitzar els protocols i circuits CONTRE LES violències masclistes. Desplegar

un pla d’abordatge integral de les violències masclistes amb recursos i serveis per

a la formació, prevenció, detecció, l’atenció, la recuperació i la reparació.

Garantir una dotació pressupostària suficient per assegurar l’eficàcia de les

mesures integrals regulades per llei. Promoure la participació dels grups de dones

i feministes en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques en violències

masclistes.

6.23. Realitzar un Pla Municipal de Prevenció de les violències masclistes impulsant

programes d’educació afectivosexuals, foment de masculinitats no violentes i

prevenció de les violències 2.0.

6.24. Suport i implicació en el 25 de novembre. Impulsar actes de sensibilització i

reivindicació.

6.25. Elaborar un programa de prevenció, seguiment i assessorament específic sobre

violència masclista per a joves i adolescents tenint en compte les especificitats de

la violència que es produeix a les xarxes socials. Incidir de forma específica en la

formació al professorat, en perspectiva de gènere i diversitat LGTBI. Promoure

des de l’Ajuntament una autèntica educació afectivo-sexual.

6.26. Revisió del sistema de protecció a la infància en casos de violència masclista.

6.27. La Policia Local tindrà una persona de referència i especialitzada en violències

masclistes (inclosa la violència sexual) i en LGBTI fòbia.

MÓN DEL TREBALL

Per això proposem:

6.28. Impulsar un pla de xoc municipal contra la precarietat laboral de les dones i

l’atur femení, reconeixent un distintiu municipal de qualitat a les empreses que

apliquin mesures que garanteixin la igualtat salarial entre homes i dones,

eliminant la precarietat sobre els models de contractació, revisant els drets de

conciliació i els abusos en les jornades laborals flexibles; lluitant contra la

segregació horitzontal i vertical, i contra l’abús i l’explotació laboral en sectors

d’alta feminització, com el deneteja; i amb mesures efectives i portades a la

pràctica en la lluita contra l’assetjament sexual al treball.

68

6.29. Donar suport a l'emprenedoria femenina, i en especial a la que s'articula per

via de l’economia social, solidària i feminista elaborant un pla de suport als

projectes cooperatius que compleixin amb els principis d’igualtat, sostenibilitat i

innovació.

6.30. Fomentar les polítiques de formació i els itineraris formatius a dones en tots

els sectors i polítiques actives d’ocupació.

URBANISME I ESPAI PÚBLIC

Per això proposem:

6.31. Marxes exploratòries sobre seguretat a la via pública. Es tracta de fer un estudi

basat en treball de camp, per conèixer amb detall com s’utilitza l’espai públic,

quina sensació de seguretat hi ha, i poder establir les actuacions sobre carrers,

places i espais públics que siguin necessàries per tenir una millor percepció de

seguretat, sobretot des de la perspectiva de les dones.

6.32. Lliure expressió afectiva i de gènere de les persones LGBTI+ en l’espai públic.

6.33. Oci lliure de violència. Protocols i serveis per prevenir i evitar la violència

sexual masclista i lgbtifòbiques en espais públics i d’oci. Establiment de punts liles

a les festes majors i altres esdeveniments massius, i generant una campanya

específica per garantir que tenim espais d’oci lliures de violència masclista.

ESPORT

Per això proposem:

6.34. Promoure l’esport femení. Potenciar l'ús de les instal·lacions municipals per

part de les dones, mitjançant la priorització d'horaris i repartició equitativa

d'espais per a les activitats més feminitzades. Elaborar un pla de promoció de

l'activitat física i esportiva en dones, i vetllant per la potenciació i valorització de

l’esport base femení.

6.35. Decàleg de bones pràctiques en l’esport. Desenvolupar actuacions que

promoguin l'eradicació de les actituds i insults LGBTIfòbics en les competicions

esportives així com insult i actituds masclistes contra les dones. Això ha de

materialitzar-se en la creació d’un decàleg de bones pràctiques i posant a

disposició dels clubs i gimnasos cursos de formació, de sensibilització, prevenció i

acció.

69

6.36. Millorar l’accés de les persones trans i altre col·lectius de risc d’exclusió als

centres esportius municipals i equipament municipals. Adaptar lavabos i vestuaris

de tipus individuals en zones intermèdies que actuïn com a espais polivalents per

a tot tipus de persones que puguin sentir incomoditat en espais comuns, sense

distinció de gènere i reformant aquells espais prèviament construïts.

SALUT

Per això proposem:

6.37. Treballar en l’àmbit de salut pública de competència municipal des de la

perspectiva de gènere, amb formació, i fomentant actuacions concretes com:

informació al pacient, campanyes de sensibilització contra cànons de bellesa o

models sexistes, i vetllant per un consum, oci i salut saludables.

6.38. Reforçar el funcionament del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) en

les àrees relacionades amb la salut de les dones, especialment en l’atenció

psicològica.

LES CURES FAMILIARS

Promoure polítiques familiars orientades a fomentar un bon repartiment de les tasques de la

cura dins la família. La relació entre els temps dedicats al treball assalariat i els temps per a les

cures (d’infants, persones grans, persones dependents) i la realització personal, el gaudir o

l’afectivitat continuen produint i reproduint les desigualtats entre homes i dones, perquè hi

dediquen un treball molt desigual. Allò que aspirem és a reorganitzar els temps de cures i del

treball assalariat per assolir la corresponsabilitat. Cal avançar en nous pactes socials que li

donin el valor que té al treball de cures, que és imprescindible i malauradament ni està

valorat, ni remunerat, ni contemplat .

Per això proposem:

6.39. Reconèixer i visibilitzar la diversitat de models familiars, en totes les esferes:

des de l’acció diària fins a la inclusió en els tràmits burocràtics del municipi i

l’Ajuntament.

6.40. Promoure la normalització d’espais de cura a recintes municipals per tal de

facilitar assistència a reunions, fer tràmits municipals, com per exemple sales

d’espera reorganitzades amb aquestes necessitats.

6.41. Impulsar actuacions socioeducatives i comunitàries dirigides a fomentar la

corresponsabilitat dels homes en les cures.

70

6.42. Garantir la qualitat dels serveis de cura externalitzats, donant prioritat a les

clàusules tècniques i socials (ex. especialització de l’entitat gestora, formació del

personal, projecte de servei, promoure economia social i cooperativa, incorporar

clàusules contra la violència, etc.).

6.43. Promoció d’espais municipals que puguin esdevenir zones de cures comunes

per a persones grans, dissenyant àrees adaptades a les seves necessitats,

interessos i realitats comunes –per exemple, parcs, biblioteques, sales d’oci,

carrers i places, etc.

EDUCACIÓ

Educació feminista, valor per la igualtat

Volem posar els valors del feminisme al centre, assignant recursos pressupostaris per a la

formació i capacitació de tots els agents educatius dels nostres pobles, viles i ciutats sobre els

drets dels infants i en els principis de la coeducació i la interculturalitat per convertir l’escola

en un espai on les criatures i les persones joves siguin escoltades i on se’n potenciï el màxim

desenvolupament sense discriminacions, en especial, amb programes de prevenció de

violència

masclista, racisme i LGTBIfòbia. És necessari acabar amb els estereotips de gènere. Valorem

molt positivament la constitució de la Xarxa d’Escoles i Instituts per la igualtat i la No

Discriminació.

Per això proposem:

6.44. Posar a disposició dels equips docents de bressol, primària i secundària, eines

coeducatives i recursos formatius.

6.45. Promoure el joc no sexista i per tant, adoptar mesures i oferir eines i

campanyes perquè així sigui als centres escolars, a les famílies, i també a aquelles

activitats organitzades per l’Ajuntament: fires, mostres, etc., i col·laboració amb el

comerç local en campanyes no sexistes.

6.46. Fomentar la implicació de les AMPAS en aquesta tasca de promoure la

coeducació i el no sexisme als centres i realitzar accions de formació. Promoure la

participació de l’alumnat en el disseny de metodologies coeducatives i el procés

participatiu de l’elaboració de plans coeducatius.

6.47. Oferir als centres que ho vulguin recursos en educació afectivosexual, on

s’abordi, entre altres aspectes, la prevenció de l’assetjament i de les violències

masclistes i la LGBTI fòbia, la promoció de relacions afectives sanes, els mètodes

anticonceptius, les malalties de transmissió sexual, els embarassos no desitjats.

71

6.48. Oferir eines per tal que l’assessorament acadèmic i professional i el suport a

les expectatives individuals perquè l’alumnat esculli el seu futur lliure de biaixos

sexistes i androcèntrics.

CULTURA

La cultura és un dret fonamental i una eina potent en la formació integral de les persones. És

tan un espai de creació de la ciutadania com una indústria. És des d’aquestes dues vessants

que cal abordar-la com una oportunitat per a combatre les desigualtats.

Les manifestacions culturals massa sovint mostren una realitat que invisibilitza a dones i

col·lectius, per exemple, dones diverses, dones racialitzades, dones de més de 45 anys, ... Cal

establir una programació estable amb mesures correctores que permetin posar en valor totes

les realitats que conviuen a la nostra ciutat.

En la cultura popular també cal impulsar mesures correctores per a visibilitzar i augmentar la

presència de les dones, com per exemple en l’organització de les festes populars, o en

determinades entitats.

Per això proposem:

6.49. Fer servir les festes com Carnestoltes per trencar estereotips, ja que fan

visibles noves masculinitats. Des de la pròpia organització de la rua i el concurs,

volem contribuir a desmuntar aquests rols home-dona i a combatre el masclisme i

la LGTBIfòbia.

6.50. Fomentar la creació literària i artística amb perspectiva de gènere amb la

realització de premis i beques i amb organització de circuits, exposicions i cicles.

72

EIX PROGRAMÀTIC 7 MOLLET I LA DEFENSA DE POLÍTIQUES

SUPRAMUNICIPALS PER BENEFICIAR A LA CIUTADANIA

MOLLETANA

Mollet té un paper important i actiu al Baix Vallès, que representa un espai territorial de més

de 100.000 habitants en el terreny econòmic, sanitari i administratiu.

Avui dia en les polítiques d’ocupació, de dinamització de l’economia local o de transport

públic, es necessiten actuacions en un àmbit territorial més ampli i la participació de més

agents econòmics i socials per poder donar resposta a les necessitats a tot aquest conjunt de

ciutadania, dins la qual hi és la molletana.

Per això proposem:

7.1. Impulsar la creació d’un Centre d’Innovació Tecnològica amb capital públic i

privat per facilitar la innovació del producte i del procés de les empreses que

estan ubicades al Baix Vallès.

7.2. Promoure la millora de l’ecoeficiència de les indústries del Baix Vallès amb

l’objectiu de reduir la intensitat de l’ús de les matèries primes, reducció de l’ús

de l’energia i foment a la reutilització i reciclatge dels materials. Diagnosi

identificació i quantificació dels diferents residus produïts per la indústria del

Baix Vallès.

7.3. Crear un Centre d’Investigació Tecnològic Agroalimentari per part dels

ajuntaments que formen part de l’espai de Gallecs que ha d’impulsar productes

agrícoles de qualitat així com la seva comercialització.

7.4. Posar en marxa l’Observatori Econòmic i Ocupacional del Baix Vallès amb la

participació dels agents econòmics i socials i els ajuntaments, per tal de

detectar noves oportunitats de desenvolupament econòmic aprofitant les

potencialitats que té Baix Vallès.

7.5. Seguir formant part de l’Associació de l’Àmbit de la B-30 que agrupa municipis,

organitzacions empresarials, sindicals, centres de negoci i universitats com a

motor econòmic del país i del sud d’Europa.

73

7.6. Formar part de l’Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes amb

l’objectiu de potenciar el desenvolupament empresarial, la indústria i la creació

d’ocupació d’aquest àmbit territorial.

7.7. Seguir potenciant l’Associació de Municipis de la C-17 de la que la nostra ciutat

en forma part, amb l’objectiu de treballar en enfortir l’activitat econòmica

d’aquest eix viari. Així com del Pacte Industrial Metropolità que reforcin els

objectius de dinamització econòmica i d’ocupació de Mollet del Vallès.

7.8. Potenciar l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU)

per impulsar la millora de la mobilitat i de les infraestructures de transport

públic tant a la nostra comarca com arreu de Catalunya.

7.9. Constituir una Taula amb participació dels municipis de Mollet i el seu entorn

que han quedat fora de l’ampliació de la zona ATM mentre no sigui efectiva la

posta en marxa de la T-Mobilitat.

7.10. Creació d’una taula de cooperació entre els diferents Ajuntaments i

agents econòmics de l’entorn per treballar conjuntament i fer possible

mancomunar alguns serveis i/o promoure conjuntament el teixit industrial,

comercial, econòmic i cultural de la zona.

74

EIX PROGRAMÀTIC 8

POLÍTIQUES TRANSVERSALS: JOVENTUT i GENT GRAN

JOVENTUT

La joventut és un dels col·lectius que ha sigut més castigat per la crisi, per les retallades i per aquest model de societat precaritzada on es posen en perill els pilars de l'estat del benestar com la salut i l'educació. No es pot construir present ni futur sense tenir en compte a la joventut

El jovent de Mollet i d’arreu ha de tenir eines i elements per poder-se desenvolupar i arribar a l’etapa adulta havent pogut realitzar les seves inquietuds, havent-se format i assolit uns coneixements per entrar al món del treball en les millors condicions, aportant a la societat la seva creativitat, i també tenint garanties de poder-se emancipar.

En definitiva, hem de garantir unes politiques que assegurin l’assoliment de la seva autonomia personal i col·lectiva.

Per això proposem:

Treball

Per una joventut amb feina digna, estable i de qualitat

8.1. Servei d’orientació especialitzat en joventut, on els i les joves de Mollet puguin trobar tota la informació i ajuda fàcilment. En aquesta oficina jove es podran realitzar tots els tràmits relatius a: formació laboral, borsa de treball, ajudes per als joves aturats, ajudes per a joves emprenedors, creació i tràmits administratius per a les petites empreses, tràmits i ajudes per a autònoms, etc. 8.2. Consolidarem una Borsa de Treball Juvenil de qualitat, oferint bonificacions a les empreses que contractin al seu personal a través d’aquest mitjà. 8.3. Millorarem la formació laboral a Mollet, perquè serveixi realment per millorar les possibilitats d’entrar/retornar al món laboral. Això implica:

• Estudiar la situació de la formació laboral i millorar-la, garantint l’accés a cicles formatius de qualitat i adaptats als seus interessos i necessitats al jovent de Mollet.

• Garantir que la Generalitat creï els programes PQPI i PTT necessaris per a la població de Mollet. Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i els Programes de Transició al Treball (PTT) tenen la finalitat d’oferir orientació i formació al col·lectiu de joves que no han obtingut la titulació de l’ensenyament obligatori. Es tracta d’afavorir la seva incorporació al món del treball, o bé la seva continuïtat en el sistema educatiu.

75

Relacionar de forma efectiva l’educació secundària obligatòria i

post obligatòria amb els programes de formació laboral, mitjançant informació i tallers als instituts, iniciatives com el “Tastet d’Oficis” a la ESO i facilitats per passar dels cursos de formació laboral a cicles formatius en cas necessari.

8.4. Fomentar l’educació i reciclatge permanent mitjançant les noves tecnologies, creant un servei formatiu en línia i aules obertes. 8.5. Apostem perquè Mollet es comprometi de forma efectiva amb el treball estable, de qualitat i amb drets, i en tant que l’administració local també és generadora d’ocupació. Per això, és necessari:

Garantir que les contractacions de treballadors municipals no seran en cap cas mitjançant les ETT o empreses privades de col·locació.

Tots el personal que directa o indirectament treballi per l’administració local tindrà contractes estables, preferiblement indefinits, amb bones condicions laborals.

Es vetllarà, mitjançant les inspeccions necessàries, perquè cap empresa que directa o indirectament treballi per a l’Ajuntament de Mollet utilitzi a personal en precari, amb contractes escombraria o sense contracte.

8.6. Proposem vetllar per millorar les condicions de vida dels i les joves en situació d’atur o precarietat laboral això implica:

Augmentar el pressupost en serveis socials, per tal que cap ciutadà que ho necessiti deixi de tenir accés als ajuts necessaris.

Estudiar la creació d’ un CARNET JOVE, per establir rebaixes en productes i serveis, en funció de la capacitat econòmica.

Reclamar a la Generalitat i el Govern de l’Estat l’establiment d’una renda bàsica per als joves en situació d’atur i precarietat.

76

8.7. Lluitarem per garantir els drets laborals i socials de tota la ciutadania, i per això, exigirem al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats:

La derogació immediata de la Reforma Laboral i de la Reforma

de les Pensions, així com de les retallades de sous i pensions

que s’han realitzat en els darrers mesos.

la posada en marxa d’un pla d’urgència pel treball, basat en mesures contra l’exclusió, l’atur, la contractació precària, la pobresa i la desigualtat de gènere.

la implantació generalitzada de la jornada de 35 hores

setmanals sense reducció de salari per a repartir la feina.

Per obtenir els recursos necessaris per posar en marxa aquestes mesures, cal una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui té més ingressos, lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, i potenciar la banca ètica i pública que faciliti el crèdit a empreses i famílies.

Habitatge i Transport

Per fer possible l’emancipació dels i les joves de Mollet del Vallès, establim compromisos de:

8.8. Reservarem un 30% de les noves promocions per habitatge social.

Almenys la meitat d’aquesta reserva ha de ser de lloguer i pensada en donar

resposta als col·lectius en risc d’exclusió social i a la joventut.

8.9. Potenciarem la Borsa d’Habitatge Jove per convertir-la en una eina útil per a l’emancipació, incentivant el lloguer dels pisos buits posant l’ajuntament al servei de propietaris/es i llogater/res, com a intermediari, i establir línies d’ajuts pels i per a les joves que per motiu d’atur o precarietat laboral no puguin pagar el lloguer en mesos determinats. 8.10. Garantirem que cap pis de protecció oficial resti desocupat mentre tants joves no poden emancipar-se. Negociarem amb els promotors per tal que els pisos que encara no s’han venut puguin passar a ser de lloguer (o de lloguer amb opció de compra), amb preus assequibles. 8.11. . Establirem programes de compartir pis amb gent gran. 8.12. Lluitarem contra el mobbing immobiliari i controlarem les pràctiques abusives exercides per algunes persones propietàries. 8.13. Donarem suport polític al moviment per una vivenda digna i altres grups de pressió, com a moviments reivindicatius i contra l’especulació.

77

8.14. Demanarem al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats que modifiqui la legislació immobiliària perquè al retornar l’habitatge es cancel·li el deute amb el banc. Cap família pot perdre el seu habitatge i haver de seguir pagant la hipoteca. 8.15. Millora de la xarxa de bus urbà de Mollet. Estudiar la viabilitat de fer una segona línia de bus urbà en sentit invers. Mollet necessita transport públic nocturn i durant els dies festius. Les persones joves reclamen la possibilitat de tornar a casa de forma segura.

Oci, Cultura i Participació

Per una joventut crítica i participativa

8.16. . Transformarem el Consell Municipal de joventut en un òrgan funciona, realment participatiu i amb capacitat decisòria. 8.17. Decidirem com es reparteix una part del pressupost municipal dedicat a l’àmbit de joventut, mitjançant un procés participatiu i assembleari on hi tinguin veu tots els i les joves de Mollet. 8.18. . Crearem un Casal de Joves Autogestionat. Les característiques del futur espai es decidiran conjuntament amb les entitats i grups de joves tenint en compte les seves propostes i necessitats. Un cop obert, el Casal estarà gestionat de forma lliure pels i les joves organitzats en entitats o de forma individual que hi vulguin participar. 8.19. A la Festa d’Estiu, les colles de Morats i Torrats i la resta d’entitats tindran més capacitat de decisió en els aspectes organitzatius i estudiarem fórmules per fer-la més participativa, com la possibilitat de crear una zona de “barraques” de les associacions i grups de joves sense ànim de lucre. 8.20. Simplificarem els tràmits per utilitzar els equipaments públics municipals, fent-los accessibles a totes les associacions, entitats i grups no formals de joves, i eliminarem l’obligació de pagar a tècnics d’una determinada empresa per cedir l’ús d’un espai a les entitats juvenils. 8.21. Obrirem centres cívics i culturals i equipaments esportius els caps de setmana i en horari nocturn, per fomentar i possibilitar un oci nocturn alternatiu. 8.22. Facilitarem la reobertura dels antics cinemes de Mollet amb fórmules de cooperació entre les empreses i l’Ajuntament, sense descartar la possibilitat, si cal, d’adquirir el local. 8.23. Donarem facilitats als grups de teatre, dansa i circ amateur per utilitzar Can Gomà, com a sala d’assaig i per a les seves actuacions, amb suport de l’Ajuntament. 8.24. Fomentarem programes orientats a potenciar la creació artística, així com a incorporar joves creatius a les programacions culturals. Crearem un fons de beques de suport pels joves creadors i artistes locals. 8.25. Realitzarem polítiques de normalització de pràctiques culturals juvenils acostant-les a d’altres sectors de la societat.

78

8.26. Impulsar una coordinadora o Taula amb persones joves de les diferents entitats regionals de la ciutat per l’intercanvi d’experiències, compartir logística i per millorar l’organització d’actes en col·laboració.

Educació

Perquè el jovent volem aprendre a ser lliures i iguals

8.27. . Donarem suport a la Biblioteca en els clubs de lectura juvenil existents o ajudarem a promoure d’altres, així com espais de tertúlia que fomentin l’interès per la lectura. 8.28. Oferirem formació als/les agents educatius de la ciutat (Professorat, AMPAs, monitors/es...) en coeducació i llenguatge i pràctiques no racistes ni sexistes. Fomentarem aquests valors i pràctiques a l’escola. 8.29. Oferirem línies d’incentivació estudiantil: premis, beques... que fomentin noves inquietuds i interessos en el jovent. 8.30. Establirem convenis de participació entre l’Ajuntament i estudis post-obligatoris (universitat, cicles formatius, etc.). Crearem programes per tal que els estudiants de Mollet puguin realitzar pràctiques becades a la nostra ciutat. 8.31. Oferirem suport a les entitats que necessitin formar els seus voluntaris/es per desenvolupar la seva activitat: monitors/es, directors/es en els temps lliure i altres. 8.32. Crearem espais d’informació i assessorament juvenil als instituts en temes de formació, orientació laborals, educació sexual, llibertats sexuals... 8.33. Realitzarem tallers d’habilitats socials i prevenció de la violència de gènere per a joves i adolescents. 8.34. Impulsarem la creació d’associacions d’estudiants de centres de secundària i la seva participació als Consells Escolars. 8.35. Ajudar a formar una plataforma d’ex-alumnes de les escoles, per tal que puguin mantenir vincles amb els centres, i ajudar, col·laborar, comunicar-se, fer xerrades/tallers, mostrar experiències, voluntariat i fomentar així la implicació de les persones joves a la vida de la ciutat. 8.36. Fomentarem la participació en els Consells Escolars. 8.37. Vetllarem perquè no manquin recursos a les escoles i instituts públics de Mollet i exigirem les inversions en manteniment i adequació de les instal·lacions que corresponen a la Generalitat.

79

Igualtat i Justícia Social Per una ciutat on cap jove sigui exclòs o exclosa

8.38. Promourem els drets sexuals i reproductius de la gent jove per tal de gaudir d’una vida sexual i afectiva saludable. Promourem campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Impulsarem campanyes específiques de respecte a l’orientació sexual de les persones. 8.39. Facilitarem l’accés gratuït, ràpid i confidencial als mètodes anticonceptius i a píndola de l’endemà, tot oferint l’assessorament i la informació necessària. 8.40. Instal·larem màquines expenedores de preservatius a preu assequible a tots els equipaments municipals i als centres educatius de la ciutat. 8.41. Promourem programes de suport, prevenció i desestigmatització de malalties relacionades amb models socials erronis, amb especial atenció al col·lectiu d’adolescents davant malalties com l’anorèxia o la bulímia. Aquests programes s’hauran de fer amb perspectiva de gènere. 8.42. Crearem serveis d’assessorament de salut jove, independent d’aquells on s’atenen les persones grans, per aconseguir l’accés a la informació als i les joves en un espai on no se sentin vigilats/des o assetjats/des. 8.43. Promourem campanyes de prevenció de riscos en el consum de drogues, per tal d’assegurar que la població juvenil tingui tota la informació necessària. 8.44. Promourem mocions i altres iniciatives des del Ple Municipal en la línia de regularitzar les drogues, vinculades a la prevenció i desincentivació del consum. 8.45. Promourem el desenvolupament de projectes de convivència intercultural entre la gent jove. Fomentarem un pla de convivència intercultural en les entitats juvenils i joves no associats/des hi participin. 8.46. Elaborarem mesures específiques de plans d’acollida per als infants i joves nouvinguts/des. Potenciarem la participació dels joves nouvinguts/es en les entitats juvenils. 8.47. Realitzarem campanyes específiques contra el racisme i la criminalització de les persones migrades. 8.48. Promourem i donarem suport a la tasca de cohesió social que fan les entitats de lleure. 8.49. Oferirem a les famílies amb pocs recursos la possibilitats de realitzar activitats de lleure i lúdiques en períodes estivals i/o festius . 8.50. Promourem activitats destinades als i les joves, com el cinema d’estiu, música al carrer, potenciant els grups locals i videofòrums per a joves durant tot l’any. 8.51. Establirem ajuts per afavorir l’accés als i les joves amb necessitats educatives especials a les diferents activitats de lleure i educatives. 8.52. Defensarem els serveis públics d’atenció a les persones, com a drets dels ciutadans i les ciutadanes, però també perquè les dones no hagin d’assumir la responsabilitat d’ésser prestadores dels serveis a les persones que les administracions deixin de garantir.

80

GENT GRAN

MOLLET UNA CIUTAT PER A LA GENT GRAN

En els propers anys el número de persones grans tindrà cada vegada més pes en la població.

L’any 2031 hi haurà un 11,7 milions de persones de més de 65 anys que representarà el 25,6%

sobre la població en el conjunt de l’Estat espanyol. A Catalunya el 2017 representava un

18,55% i a Mollet del Vallès el 16,10% . D’aquest número de persones la gran majoria seran

dones.

Afrontar aquesta realitat és un dels principals reptes que tenim les ciutats i pobles, ja que això

suposa una transformació que impacta en tots els afers de la vida i als cicles vitals de les

persones.

En les pròximes dècades, un dels objectius serà vetllar per la qualitat de vida de les persones

grans en una societat en la que aquestes tindran cada vegada més pes. I s’hauria d’apostar

també per la participació social i comunitària. El fet de sentir-se connectat, implicat, en el món

que ens envolta afavoreix una millor qualitat de vida de la gent gran.

Per tot això, pensem que Mollet ha de ser una ciutat en la que es pugui gaudir al llarg de tota

la vida i que la gent de més edat pugui participar-hi amb la seva experiència i les seves idees,

tenint un paper protagonista en el present i futur de la nostra ciutat.

1.DRET A LA CIUTAT AL LLARG DE LA VIDA

Es bàsic, per Mollet en Comú, el dret a l’habitatge, a una llar digne i segura.., dret al barri com

espai d’afectes i vincles

Per això proposem:

8.53. Realitzar un estudi que defineixin la situació, localització i naturalesa de

la gent gran, sobre tot de les que viuen soles.

8.55. Pla específic i transversal de lluita contra la soledat. Combatre la solitud

no desitjada de les persones grans i fomentar una vida més digna: a) Creació

d’un projecte d’acció comunitària per detectar i prevenir situacions de risc de

les persones grans i pal·liar els efectes negatius de la solitud no volguda i

l’aïllament i b) Impulsar accions com “àpats en companyia o a domicili amb la

finalitat de proporcionar benestar nutricional, físic i social de les persones

vulnerables.

81

8.54. Millora dels Serveis d’Atenció Domiciliària amb coordinació dels diferent

serveis (Serveis Socials i Sanitaris), amb l’objectiu d’evitar situacions d’exclusió

i factors de risc, podent així garantir la permanència voluntària a la pròpia llar

de les persones grans.

8.55. Creació d’un Centre d’Informació i Recursos per a la Cura, rehabilitació,

com espai de referència en l’acompanyament dels processos d’envelliment

amb campanyes sobre adaptació de l’habitatge en el procés d’envelliment.

8.56. Cessió de terreny públic municipal a la Generalitat, perquè aquesta

construeixi una Residència Pública.

8.57. Impulsar programes d’assistència personal, ajuda a l’accés, l’adaptació o

rehabilitació de l’habitatge per facilitar l’envelliment a la mateixa llar, i així com

per mantenir una vida activa i saludable.

8.58. Promoure habitatge compartits amb serveis comuns per a gent gran.

8.59.. Potenciar un programa intergeneracional “Viure i conviure” amb

estudiants, voluntaris i persones grans que viuen soles.

8.60. Suport a la permanència voluntària de les persones grans en la pròpia

llar: a) Invertir més i millor en l’assistència domiciliària i de teleassistència, b)

Impulsar un servei d’assessorament per adaptar la llar al procés d’envelliment,

tant a nivell funcional com arquitectònic i de temes energètics, accessibilitat i

seguretat.

8.61. Desenvolupar projectes per la mobilitat i accessibilitat als locals perquè la

gent gran pugui participar activament de les diverses activitats socials i

culturals

2.ENVELLIMENT ACTIU: APORTAR I GAUDIR DE LA CIUTAT

L’activitat social és una de les millors maneres de continuar sentir-se implicat en la vida i en el

món que ens rodeja una vegada l’activitat laboral deixa de ser central. L’envelliment actiu

parteix del reconeixement de les persones “a desenvolupar el seu potencial de benestar físic,

social i mental i també de la capacitat de participar en la societat d’acord amb les seves

necessitats, desitjos i capacitats, mentre que se’ls proporciona protecció, seguretat i cura

adequada quan necessiten assistència”.

Per això proposem:

8.62. Enfortir i facilitar la participació de les persones grans en les polítiques

culturals de la ciutat.

82

8.63. Promocionar a través de campanyes de l’Escola de Formació de persones

adultes, per continuar l’educació al llarg de la vida.

8.64.Potenciar la veu de les entitats representatives de la gent gran i impulsar

a traves dels mitjans de comunicació local activitats d’informació i formació

destinats a la gent gran.

8.65.Reactivar i impulsar el Consell de Gent Gran com espai de debat i

propostes dirigides a les persones grans.

8.66. Potenciar el coneixement actiu de les persones grans per no perdre

l’historia col·lectiva de la ciutat.

8.67. Desplegar un protocol d’actuació per a conèixer i prevenir les situacions

de maltractament i donar-los la resposta adequada conjuntament amb els

serveis de salut, serveis socials, seguretat i justícia.

8.68. Potenciar programes contra la discriminació per raons d’edat i difusió

dels drets de les persones grans.

8.69. Continuar en l’enfortiment de les actuacions adreçades a l’activitat física

per a persones grans, especialment adaptada a les diferents etapes del procés

d’envelliment: programes de salut per a la gent gran, cursos organitzats per

l’ajuntament, caminades populars, equipaments esportius al carrer.

3.CIUTAT AMIGABLE AMB LA GENT GRAN

El dret als espais urbans comuns. Poder gaudir dels carrers i places amb bona convivència. Una

ciutat més amable i neta per a la gent gran també.

Per això proposem:

8.70. Avançar cap un espai públic accessible i un transport i comerç de

proximitat per a tothom.

8.71. Potenciar activitats on convisquin i es relacionin diferents generacions en

els equipaments i serveis municipals.

8.72. Organitzar unes jornades bianuals per fomentar el coneixement i el

intercanvi d’experiències sobre projectes intergeneracionals.

83

EIX PROGRAMÀTIC 9:

BARRIS EN COMÚ

Polítiques de manteniment i millora i de la qualitat a tots els barris. Apostem per un espai

públic compartit per a tota la ciutadania

Els barris són plens de vida, als barris hi passen coses, i volem que s’hi pugui continuar fent vida i activitat, i per això l’espai públic ho ha de fer possible. L’espai públic ha de ser un lloc per a tota la ciutadania per gaudir de la ciutat, per això ens comprometem a dissenyar, a mantenir aquests espais públics, que facin la ciutat més acollidora i els barris més actius. Per això proposem:

9.1. Millorar la neteja i el manteniment de la via pública a tots els barris, sense

diferències entre uns i altres.

9.2. Analitzar la il·luminació dels barris per tal de determinar necessitats: més

fanals, substitució de llums, reorganització dels punts de llum.

9.3. Garantir una millora en la seguretat dins el barri, mitjançant la figura de la

policia de barri, que ha de ser una policia de proximitat, que conegui el barri i

que generi confiança i pugui treballar col·laborativament amb els veïns i

veïnes.

9.4. Potenciar les Associacions de veïns i veïnes (AAVV) com a espai de relació,

convivència i també com a lloc on poder rebre informació sobre tràmits

municipals.

9.5. Establir una relació continuada i àgil entre AAVV i ajuntament, recuperant la

figura de regidor i regidora de barri, que sigui la línia directa amb el consistori.

9.6. Promoure i buscar estratègies per a fomentar i mantenir el comerç de

proximitat, que donen vida als barris i que creen llocs de treball.

9.7. Garantir que cada barri pugui comptar amb serveis públics propers, tant de

tipus municipal general, com específics del barri.

9.8. Promoure plans comunitaris als barris de Mollet, entenent que són un àmbit

d’implicació veïnal i de transformació social.

9.9. Reivindicar les diverses funcions de l’espai públic: de comunicació, social, de

recuperar la història de relacions, de cohesió social. Així doncs, fer que siguin

compatibles aquests diferent usos i funcions i la convivència per part de

persones de generacions i col·lectius diferents.

84

9.10. Promoure programes de mediació social i resolució de conflictes als

barris on es detectin problemes d’exclusió, segregació o conflictes de

convivència veïnal.

9.11. Fomentar i donar suport a projectes com: bancs del temps, bancs

solidaris, xarxes d’intercanvi solidari, cooperatives de consum agroecològic,

projectes comunitaris socioeducatius i altres tipus d’accions on no

necessàriament hi ha intercanvi econòmic, sinó intercanvi de serveis i feines

per part de les persones.

9.12. Exigir la continuïtat de la Llei de Barris com a projecte integral a la

regeneració urbana prioritzant la rehabilitació d’edificis i habitatges, eina

bàsica per a la cohesió social, la inserció la laboral i la millora de l'habitabilitat.

9.13. Continuar defensant un model de comerç urbà, de proximitat i que

ajudi a donar vida als barris i els centres urbans.

9.14. Establir límits ambientals i socials a les activitats turístiques tant per

prevenir els seus efectes en la vida ciutadana com en el paisatge urbà,

l’especulació urbanística i l’activitat econòmica. Promoure el turisme

responsable.

9.15. Fomentar que des del manteniment, des de les noves inversions i des

de les reinversions en instal·lacions públiques es facin totes encaminades a

l’estalvi energètic, el consum d’energies renovables i al foment d’equipaments

públics sostenibles.

9.16. Promoure les inversions fetes directament pel sector públic d’espais i

edificacions públiques. Cal es facin íntegrament amb plans d’ocupació o serveis

d’obres propis, promovent l’ocupabilitat de mà d’obra aturada del municipi i la

participació de petites i mitjanes empreses locals en allò que els recursos

propis municipals no hi puguin arribar.

9.17. Programar actuacions perquè cada barri tingui una pista poliesportiva

municipal a l’aire lliure.