programa electoral · 57 anys. psicòleg. admi-nistrador d’una empre-sa de sanitat ambiental i...

PORTADAPROGRAMA ELECTORAL ELECCIONS MUNICIPALS VILAJUÏGA 2019

ÍNDEX

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 02Llista electoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 03Llista de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 05

Codi ètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 07

GESTIÓ I FINANÇAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 08Administració municipal 09Pressupostos i finançament 10Equipaments municipals 11Dinamització econòmica, habitatge, comerç i turisme

12

Participació ciutadana 14

ATENCIÓ A LES PERSONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Educació 16

Infància i Joventut 19Gent gran 20Associacionisme i voluntariat 22Esport 23Salut i serveis socials 24Convivència i cohesió social 25Llengua i cultura 26

TERRITORI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Urbanisme 29Mobilitat 30Medi ambient 31

COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIA . . . . . . . . . . . . . 33Comunicació i noves tecnologies 34

– 2 –

PRESENTACIÓ

Volem construir un poble actiu, viu, en el que tothom se senti cridat a participar, en el que tothom rebi el mateix tracte i ningú se senti discri-minat. Un poble atractiu per viure-hi i per gaudir-lo. Sabem que no serà una tasca fàcil, però comptem amb l’experiència de 4 anys treballant molt des de l’oposició, un equip competent i preparat i, sobretot, unes ganes immenses de tenir l’oportunitat de construir entre totes i tots el poble que ens mereixem.

– 3 –

LLISTA ELECTORAL

1. TAVI LLORENTE CABRATOSA57 anys. Psicòleg. Admi-nistrador d’una empre-sa de sanitat ambiental i professor d’institut.

2. SIMÓ COLLS COSTA39 anys. Estudis de For-mació Professional en Agropecuària. Pagès.

3. PAULA PAIRÓ CORTADA24 anys. Periodista. Corres-ponsal de l’Agència EFE i cap de premsa de diverses empreses i institucions.

4. ROSER RIPOLL COLL70 anys. Geògrafa. Mestra de primària jubilada. També ha fet formació per a mestres.

7. ROSA GIRALT RIGUAL 67 anys. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Admi-nistrativa-comptable, actualment jubilada.

8. FERRAN YMBERT AMODÍN 67 anys. Mestre jubilat. Llicenciat en Geografia i Història.

9. ERNEST POUS RIPOLL 45 anys. Geògraf. Tècnic del Servei de Control de Mosquits.

5. RICARD LLORENTE CARRERAS22 anys. Estudiant de filosofia. Treballa com a monitor.

6. PURI RUIZ SÁNCHEZ61 anys. Antropòloga. Treballa pel Departa-ment d’Educació.

– 4 –

10. ALBERT GARCIA GONZALEZ48 anys. Enginyer supe-rior en geodèsia i car-tografia. Treballa per l’Ajuntament de Roses.

11. LAIA MARQUÉS DALMASES25 anys. Mestra de primària especialitzada en Educació Especial i Audició i Llenguatge.

12. JORDI CURTO MILÀ71 anys. Arquitecte. Ha estat professor en diver-ses universitats.

13. ANNA DALMASES SERRAS60 anys. Mestra. També dóna classes de suport a l’escola del poble.

16. JOSEP MARIA PUIGNOU SABATER66 anys. Secretari d’Administració Local, actualment jubilat.

14. JOSE LUÍS MARTIN BORRALLO61 anys. Bomber, ac-tualment jubilat.

15. PILAR SOLANA CELAYA61 anys. Llicenciada en Història de l’Art. Ha tre-ballat com a professora de dibuix.

– 5 –

LLISTA DE SUPORTUs presentem a les persones que han volgut donar suport a la candidatura. Aquesta llista està formada per persones que han estat proposades per formar part de la llista electoral i no han pogut o volgut integrar-s’hi, i veïns i veïnes que han decidit donar la cara per l’Assemblea per Vilajuïga.

ROSA SALAJubilada. Delegada d’Oncolliga a Vilajuïga.

DAVID DOMÈNECH21 anys. Treballa per la coopertiva Empordàlia.

PEP CARBÓ49 anys. Treballa en la restauració i pintura de mobles.

IRAIDA PADILLA41 anys. Cambrera.

TXIQUI CABEZOS41 anys. Treballa en la construcció.

MARC PIÑOL26 anys. Instructor de buseig.

TERESA LLUÍSJubilada.

MARINA NAVARRO 64 anys. Ensenya idio-mes.

PERE BOSCH69 anys. Jubilat.

– 6 –

PEDRO MOLINA57 anys. Metalurgia.

MERCÈ GOMEZ-CALCERRA

MERCÈ ROURA

– 7 –

EL CODI ÈTIC DE L’ASSEMBLEA

Aquestes són les bases ètiques irrenun-ciables pels membres de l’Assemblea per Vilajuïga i signades per tots els membres de la llista electoral:

1. Limitació de mandats: es limitarà a dos mandats tot i que els electes podran novament optar a ser elegits quan hagin transcorregut dos mandats consecutius sense ser-ne. Excepcionalment podarà haver-hi una pròrroga a un tercer man-dat si concorren els següents dos requi-sits:

1) Que així ho acordi l’assemblea per una majoria de dos terços dels vots emesos.

2) Que la pròrroga a un tercer mandat es consideri imprescindible per tal de poder desenvolupar un programa o objectiu de govern que així ho requereixi.(*)

2. Limitació dels sous: la retribució dels regi-dors i regidores la fixarà l´Assemblea.

3. Els elegits no podran tenir duplicitats de càrrecs en les institucions públiques.

4. Transparència financera: es faran públics els ingressos i despeses anuals de la candida-tura, el cost de la campanya i la declaració de renda i bens dels regidors

5. Assemblearisme. La candidatura ha de prendre les decisions de forma democràtica, horitzontal i assembleària, una persona un vot, no es podrà delegar.

6. El cap de llista actuarà com a portaveu de l’Assemblea i compartirà aquesta funció amb els altres càrrecs electes.

7. Abans i després de les eleccions els primers candidats signaran un document, públic, en el que es comprometen a deixar el càrrec si l’Assemblea ho exigeix.

8. Radicalització democràtica: la can-didatura ha d’apostar per l´establiment de mecanismes municipals per fer efec-tiva la democràcia directa, participativa i inclusiva.

9. Instrument per a la cohesió social. Ha de treballar per a la igualtat social.

10. Des del municipalisme la candidatura ha de defensar la independència i la construcció dels Països Catalans.

Codi ètic aprovat a l’assemblea del 28 de febrer de 2015

(*) Modificiació aprovada a l’assemblea de l’1 de juliol de 2017

GESTIÓ I FINANÇAMENT

– 8 –

Si observem la gràfica veurem la pèr-dua petita però constant d’habitants empadronats al poble.

Des del 2015 hem perdut 57 habi-tants. A aquest ritme, en 8 anys baixa-rem per sota dels 1000 habitants que va ser la fita històrica assolida al 2001 i per la qual el poble va lluitar tant.

Com és que un poble ben situat, amb molt bones comunicacions, amb es-cola, CAP, comerços està perdent habitants? Aquesta pèrdua de pobla-ció juntament amb la dependència econòmica de l’IBI són els dos proble-mes més importants a resoldre durant els propers anys.

Cal treballar molt, sense entretenir-se i amb criteri. I cal fer tota aquesta feina ordenadament, planificant amb temps, amb visió de futur i amb un objectiu clar d’un poble millor.

Anys 2015 2016 2017 2018 2019Població 1.169 1.155 1.123 1.112Coeficient IBI 0,40% 0,80% 0,65% 0,65% 0,60%

Pressupostos 974.500 1.028.300 1.012.300 1.081.125 1.025.937

VILAJUÏGA

– 9 –

ADMINISTRACIÓMUNICIPAL

Després de la nostra experiència com a regidors de l’Ajuntament de Vilajuïga els últims 4 anys, creiem que cal orde-nar l’administració municipal de diver-sa manera.

Avançant cap a la reducció de despe-ses innecessàries, creiem que no és imprescindible una dedicació comple-ta de l’alcalde per gestionar de forma eficient el consistori. Tampoc veiem amb bons ulls la gran diferència entre el que es paga per assistència a ple –10 euros– i per assistència a junta de govern (la formen 3 regidors de l’equip que govern i l’alcaldessa) –180 euros–.

En la mateixa línia, creiem que s’ha de millorar l’eficiència de la gestió muni-cipal i reduir les externalitzacions que tants costos produeixen al municipi.

Les nostres propostes són les següents:

• Reduir la dedicació de l’alcalde a mitja jornada i la despesa associada (actualment és una jornada completa que costa al municipi –tenint en compte cotitzacions a la seguretat social– 34.000 €/any, 15.000 € dels quals estan subvencionats per la Generalitat. L’estalvi seria d’uns 19.000 €.

• Reducció del que es paga per assistència a les Juntes de Govern (actualment 180 €/assistència, que genera un cost anual total de 6.480 €).

• Millorar l’eficàcia de la gestió municipal.

• Reduir al màxim, i eliminar quan sigui possible, les externalitzacions de serveis a diferents asses-sors, empreses de jardineria, pintura, electrici-tat..., municipalitzant aquelles que pugui assumir l’ajuntament i reduint així la despesa. Actualment la contractació de serveis externs ens costa 37.500 € anuals.

• Estudiar el temps d’elaboració dels divesos pro-cediments administratius com llicències d’obres, inhumacions, cessió d’espais públics, presentació d’instàncies diverses... per tal de reduir al màxim el temps de resposta.

• Fer un primer pas de desvinculació de l’Ajuntament respecte de la banca convencio-nal transferint algun dipòsit a la banca ètica.

• Promoure l’aplicació eficient de clàusules socials als concursos públics.

• Treballar per la reducció del dèficit i l’endeutament municipal, minimitzant costos innecessaris sense afectar la qualitat dels ser-veis.

PRESSUPOSTOS I FINANÇAMENT

– 10 –

El pressupost és l’eina que permet a l’Ajuntament implementar les accions definides en el seu programa de go-vern. És l’equilibri entre els recursos (ingressos) i l’aplicació d’aquests recursos (despeses i inversions) per la finalitat prevista.

Quan els ingressos són insuficients per cobrir les despeses i/o les inver-sions previstes, llavors hi ha la pos-sibilitat de recórrer al crèdit (endeuta-ment), sempre que sigui assumible i controlat.

Les grans inversions sempre van acompanyades de subvencions es-pecífiques per fer-les, però sovint l’Ajuntament també ha de destinar re-cursos corrents per pagar-ne una part, i pel seu manteniment posterior.


• Estudi del pressupost municipal, partida per par-tida, valorant com s’han de fer els canvis. A mitjà i llarg termini, establir que una part de les inversions es decideixin a partir de la participació ciutadana.

• Cerca activa de subvencions, sempre que siguin una via de finançament raonable, cobreixin les ne-cessitats reals del poble, responguin a un projecte útil i no acabin generant més despesa. Aquesta serà una de les tasques prioritàries a l’Ajuntament.

• Proposar a les empreses o negocis del poble micromecenatges o que contribueixin tal que as-sumeixin, total a parcialment, determinades des-peses o serveis que per les seves característiques els puguin interessar participar-hi.

• Reduir, en la mesura del possible, la gran depen-dència de l’IBI com a font principal d’ingressos, substituint-la per altres tipus d’ingressos que no signifiquin augmentar la pressió fiscal.

• Debatre amb els veïns quines activitats econòmi-ques caldria incentivar, ja que implica el model de poble futur. En paral•lel, elaborar un pla de reacti-vació econòmica a mig-llarg termini.

• Gestionar la morositat real en el cobrament d’impostos i taxes, que en alguns casos és força elevada.

• Continuar la inversió en serveis socials, edu-catius i culturals encara que siguin deficitaris, per la seva funció social i de cohesió.

• Analitzar les despeses més importants (ai-gua, llum, telefonia...) i buscar solucions per reduir-les, com per exemple passar la llum a la cooperativa Som Energia.

• Estudiar i homogeneïtzar criteris a l’hora de fixar les taxes i preus públics dels espais municipals.

• Que les partides del pressupost destinades a ajudar a les diferents associacions es facin seguint criteris i protocols prèviament esta-blerts i consensuats amb les entitats implica-des.

– 11 –

EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Els equipaments municipals són es-pais comuns que poden permetre la realització d’activitats en benefici del poble i dels seus habitants.La man-ca d’un criteri clar en quant a la seva utilitat ha fet que alguns hagin quedat buits, en desús o infrautilitzats.

La nostra opinió és que tant si es ges-tionen directament per l’Ajuntament com si es cedeixen a associacions o son objecte d’una concessió, han de servir al poble per a la promoció social, cultural, esportiva o de lleure. Vilajuïga és un poble que gaudeix de molts equipaments municipals (el CAT, el Centre Cívic, el poliesportiu, la sala d’entitats...). Cal, doncs, aprofitar-los al màxim, potenciar-los i evitar el seu deteriorament.


• Vetllar perquè la gestió dels equipaments sigui municipal.

• Fer una relació-inventari de tots els edificis i de-pendències municipals per poder racionalitzar els seus usos i aprofitar-los al màxim.

• Gestionar, a través de l’actual concessionari del Centre Cívic, la dinamització cultural de l’espai amb activitats diverses i d’interès pels habitants del municipi.

• És necessari donar-li un ús adequat al CAT, aprofitant les moltes possibilitats que té com a espai col•lectiu per posar en pràctica diferents iniciatives, com poden ser: un punt d’informació de l’art romànic i medieval, foment d’iniciatives econò-miques i empresarials, centre de formació, etc.

• Elaborar un diagnòstic tècnic global de l’estat de l’edifici de l’escola per poder-hi actuar de manera coordinada segons les necessitats de l’escola.

• Dissenyar un conveni per l’ús dels equipaments municipals de la mà de les associacions que els utilitzen (poliesportiu, piscina, camp de futbol...)

– 12 –

DINAMITZACIÓ ECONÒMICA, HABITATGE, COMERÇ I TURISME


DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

• Crear espais per fomentar l’emprenedoria com poden ser: vivers d’empreses o d’activitats professionals o espais per realitzar treball compartit (co-working).

• Oferir formació i informació específica a través de cursos i tallers per ajudar a aturats i joves a trobar feina.

• Dinamitzar la borsa de treball municipal, ac-tualment no actualitzada, prioritzant els veïns i veïnes en la incorporació a empreses esta-blertes al municipi. La borsa de treball també ajudarà a guiar a l’Ajuntament per dissenyar formacions adaptades als perfils dels aturats del poble.

• Facilitar la instal•lació de noves empreses al municipi a través d’exempcions fiscals inicials i revisables, perseguint sobretot les que s’inclouen dins del sector del turisme sostenible (garantint unes condicions laborals adequades).

Vilajuïga necessita un canvi profund en aquest sentit. Per això cal endegar tot un seguit d’iniciatives encaminades a poten-ciar totes les possibilitats que la seva situa-ció i entorn li ofereixen.

Seria molt desitjable la creació d’ocupació en el poble, que la gent tingués l’oportunitat de poder quedar-se a treballar al poble, si ho volgués, i no haver de mar-xar a fora per manca d’oportunitats.

A més, creiem que l’Ajuntament ha d’actuar com a corretja de transmissió entre les em-preses del poble i els veïns. En aquest sen-tit es proposen tota una sèrie d’iniciatives encaminades a la consecució d’aquests objectius.

• Millorar i potenciar la col•laboració entre l’Ajuntament i el teixit empresarial de Vilajuï-ga. Establir un calendari anual de visites i se-guiment de totes les empreses del poble, per conèixer les seves necessitats, perspectives, ofertes laborals, necessitats formatives...

HABITATGE

• Crear una borsa d’habitatge, locals i te-rrenys, tant de lloguer com de compra. Això facilitaria a la gent de fora a establir-se al poble. També cal mantenir un cens de les parcel•les sense activitat del polígon per posar a disposició d’empreses que vulguin instal•lar-se al municipi.

• Convocar una mesa de l’habitatge per arti-cular les necessitats i interessos de tots els actors implicats. (propietaris, llogaters...)

• Fomentar la rehabilitació d’habitatges facili-tant l’accés a ajudes.

• Informar i potenciar els contractes de masove-ria urbana(cedir un habitatge a canvi de que el llogater s’ocupi de la rehabilitació i manteniment)

– 13 –

TURISME

• Fomentar el turisme sostenible econòmic i territorial que aposti per la singularitat del territori i la desesta-cionalització, i que compleixi amb unes condicions laborals i de promoció del poble.

• Aprofitar l’entorn natural i el Camí de Sant Jaume per atraure visitants al municipi.

• Estudiar la possibilitat de crear un alberg municipal.

COMERÇ

• Dissenyar estratègies comercials de la mà dels comerciants i empresaris del poble per tal d’afavorir l’oferta turística del municipi.

• Crear un projecte d’aparcament i senyalització per millorar l’accessibilitat als comerços de la localitat.

• Creació d’una agrupació de comerciants que es reunirà periòdicament amb l’Ajuntament per fer saber els seves necessitats i per incentivar les compres del comerç local aprofitant també esdeveniments que tinguin lloc al municipi.

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

• Promourem la inclusió de clàusules als concur-sos municipals d’adjudicacions per assegurar-nos que les empreses contractistes segueixen bones pràctiques, apliquen condicions laborals justes i són respectuoses amb el medi ambient.

• Recolzarem iniciatives que treballin basant-se en el voluntariat per ajudar als més necessitats i/o per la protecció del nostre entorn natural.

– 14 –

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’opinió dels veïns i veïnes de Vilajuï-ga ha estat sempre menystinguda i desvalorada pel govern municipal. Quan s’han fet grans infraestructures i s’han executat obres importants no s’ha comptat amb l’opinió i la visió dels habitants, que finalment són qui paguen i qui gaudeixen d’aquestes obres i serveis.

Des d’Assemblea per Vilajuïga creiem que la base per governar de forma res-ponsable i honesta un poble és fer-ho entre tots, fomentant la participació de tots els veïns. Per fer això cal imple-mentar –a llarg termini– les eines i els òrgans necessaris perquè cada habi-tant pugui participar de les decisions que pren l’Ajuntament.


• Impulsar reunions sectorials de diverses te-màtiques per grups d’interès o d’edat (de joves, d’infants, d’aturats, de gent gran, per barris...)

• Permetre la intervenció dels veïns als plens i establir mecanismes d’informació que permetin als ciutadans accedir –amb antelació suficient– als te-mes a tractar abans de cada ple o reunió de poble.

• Creació de trobades ciutadanes. Es convocarà periòdicament al llarg de l’any a tots els veïns i veïnes del poble per tal que l’Equip de Govern expliqui el que s’està fent des de l’Ajuntament i els veïns puguin preguntar dubtes i fer propostes o crítiques.

• Organitzar un cop l’any una audiència pública de tancament de l’exercici econòmic anterior.

• Crear un Consell de Poble, que s’encarregarà de regular la participació en diferents àmbits de govern.

• Fer consultes als veïns i veïnes en funció de la importància del tema o el cost que generi per tal de decidir com s’ha de gastar els diners l’Ajuntament.

• Creació d’una Regidoria de Participació i d’Atenció Ciutadana que vehiculi totes les me-sures que cal que adopti el consistori per tal d’implementar la participació ciutadana.

• Creació del ROM (Reglament Orgànic Muni-cipal), que permetrà dissenyar una organitza-ció municipal que defineixi i doti d’eficàcia jurí-dica els diferents instruments i organismes de participació ciutadana.

ATENCIÓ A LES PERSONESTotes les persones que viuen al muni-cipi han de ser tingudes en compte i ateses segons les seves necessitats. És important, per això, de saber com està configurada la piràmide d’edats perquè les polítiques a tenir en comp-te poden variar segons el nombre d’habitants de cada franja.

Les dades de població de Vilajuïga del 2018, com heu vist en el gràfic, les hem agrupades amb sis etapes: infància; adolescents/joves; joves/adults; adults; jubilats i gent gran. Volem que tots els vilajuïguencs i vilajuïguenques sentin que formen part activa d’un poble on l’educació integral i permanent, el benestar per-sonal i col·lectiu, l’atenció a infants, joves i gent gran, l’esport i el lleure, la diversitat, la igualtat de drets, la llengua i la cultura, l’associacionisme i la cohesió social en siguin els pilars fonamentals.

Font: IDESCAT (Institut d’ Estadística de Catalunya)

– 15 –

EDUCACIÓ

– 16 –

L’educació ha de ser entesa com un ele-ment de transformació social en la qual s’hi han d’implicar totes les persones i institucions del municipi.

La co-responsabilització dels centres educatius, entitats de lleure, associa-cions, ciutadans, serveis i administra-cions és de vital importància per iniciar un treball comunitari i començar a consi-derar l’educació com un eix transversal en totes les actuacions.

Volem un poble educador, un espai de ciutadania on tots hi tinguem lloc per-què parlar d’educació vol dir parlar de valors, de ciutadania, de participació i de cohesió que serveixin de palanca de transformació i de participació ciutadana impulsades i liderades per l’ajuntament.

Ens proposem posar les bases per a l’elaboració d’un Projecte Educatiu per Vilajuïga (PEV) de manera participati-va i amb tots els estaments implicats. És un instrument que ajuda a definir el model de poble compromès amb l’educació entesa com a un procés permanent d’aprenentatge, al llarg de tota la vida i, per tant, va més enllà de l’escola.

Tot i tenir un procés d’elaboració llarg, quan estigui aprovat, serà l’eina que vertebrarà el camí per aconseguir un poble educador.

Mentre duri l’elaboració del PEV, caldrà seguir, amb el màxim de coordinació, les actuacions que us proposem a con-tinuació:

– 17 –

• Crear les bases del PEV (Projecte Educatiu per Vilajuïga) seguint totes les passes partici-patives necessàries. Objectiu a llarg termini.

• Dins el PEV crear el Consell Municipal Edu-catiu que es reuneixi un parell de vegades al curs i que integri representants dels centres educatius, AMPAs i Ajuntament per tractar problemàtiques concretes i consensuar ac-cions.

• Vetllar perquè l’escola, conjuntament amb l’AMPA, sigui un dels pilars de la comunitat tot donant a conèixer a les famílies i resta de la població el treball que s’hi realitza i les activitats que s’hi fan amb voluntariat (hort, tallers, excursions, treballs concrets del pas-sat del poble amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, suport a l’estudi, deures...).

• Mantenir i ampliar la vinculació de l’escola amb el municipi: obertura dels patis i altres espais de l’escola, més ús de la Biblioteca Municipal, activitats conjuntes amb l’AMPA i altres associacions (p.e. Diada de Sant Jordi, Òmnium... )

• Compartir el projecte educatiu de la Llar d’Infants amb el de l’escola.

• Fomentar la relació i col·laboració estreta en-tre l’escola bressol i l’escola de primària i entre aquesta i l’Institut de Llançà.

• Vetllar perquè tots els infants de la població puguin fer ús de la llar si ho necessiten.

• Potenciar la coordinació de l’AMPA de la Llar d’Infants amb l’AMPA de l’escola per fer activi-tats conjuntes, compartir formació, interessos...

• Col•laborar estretament amb les direccions de la llar d’infants i de l’escola i els seus Consells Escolars

• Potenciar, amb les Juntes de les AMPAs, ac-tivitats que afavoreixin la integració i la cohesió social entre les famílies (escola de pares, ta-llers, xerrades, activitats extraescolars gratuïtes o becades,..)

• Afavorir la participació d’algun grup d’alumnes, p.e. de Cicle Mitjà de l’escola, en alguna activitat relacionada amb el coneixe-ment del funcionament de l’ajuntament, el seu govern, com hi poden participar....

• Mantenir i fer seguiment de l’hort escolar.

• Si es dóna el cas, estudiar i cercar solucions a les dificultats econòmiques de les famí-lies per ajudar en les despeses educatives (beques, menjador, activitats extraescolars, colònies, transport, llibres, etc.)

• Tenir cura del manteniment de les instal•lacions de l’escola i la llar i els seus patis i instal·lacions esportives.

• Elaborar un diagnòstic tècnic global de l’estat de l’edifici de l’escola per poder-hi ac-tuar, de manera integral i coordinada, segons les necessitats de l’escola pensant en el futur del centre.

• Estudiar la instal•lació d’un espai cobert al pati de l’escola.

• Tirar endavant un Banc de llibres (segona mà, intercanvi, préstec...) per als estudiants d’ ESO.

• Col•laborar amb l’escola per participar en el programa Mediambiental de l’Agenda 21.

• Pensar l’escola com un àmbit prioritari de la inclusió social.

– XX –

• Mantenir relacions estretes amb el Departa-ment d’Ensenyament per resoldre aspectes que depassen el manteniment de l’edifici de primària i per tenir una bona gestió adminis-trativa tant de l’escola com de la llar d’infants.

• Tirar endavant un conveni de col·laboració amb els ajuntaments que tinguin els seus alumnes a l’escola per compartir despeses de manteniment.

– 19 –

INFÀNCIA I JOVENTUT

Segons les dades de població del 2018, la franja d’edat compresa entre els 0 i els 25 anys representa més d’un 25% del total de la població del po-ble. Una proporció important perquè, des de l’Ajuntament, s’ofereixi tota l’atenció i les ajudes que joves i in-fants necessiten.

Hem de promoure i escoltar la seva veu i que, aquesta, quedireflectida a la iniciativa municipal.

En contra del desarrelament local donem motius a joves i infants perquè facin vida al municipi.

• Promocionar i potenciar l’associacionisme entre els joves i la seva participació en activi-tats festives, de lleure o culturals del poble.

• Establir aliances amb pobles veïns i fer acti-vitats juvenils conjuntament.

• Promoure cursos de monitors de lleure i de monitoratge esportiu perquè puguin gestionar ells mateixos l’Espai Jove, un possible grup d’esplai, casals d’estiu...

• Fomentar camps de treball per a joves a l’estiu i esdeveniments esportius amb la impli-cació dels propis joves.

• Crear lligams intergeneracionals entre els joves i altres col•lectius i entitats del poble.

• Incentivar la creació d’un espai de trobada de tots els sectors juvenils del municipi. Po-dria ser la Nit dels Joves.


• Potenciar la creació d’un esplai o Cau per a infants a partir dels sis anys perquè aprenguin a conviure en situacions diferents a les fami-liars o escolars.

• Promocionar els Casals d’Estiu amb noves activitats i ajuts per a tots els infants que ho necessitin.

• Cercar sol·lucions, conjuntament amb l’AMPA de l’escola, per atendre els infants que ho necessitin en dies festius d’escola (lliure disposició, festes locals, vacances de Nadal, Setmana Santa...)

• Continuar amb les activitats de l’Espai Jove (12-16 anys) i revisar i preveure altres espais, altres activitats i horaris per als adolescents.

• Donar espais, suport i recursos als joves per tal que puguin autogestionar-se i gaudir de les activitats que organitzin (activitats d’oci, xerrades, tallers, setmanes culturals...)

• Oferir seguiment i suport als joves que van a l’institut, especialment fins a 1r d’ESO.

– XX –

GENT GRAN

Un dels valors més importants de qual-sevol població és la seva gent gran que, en el cas de Vilajuïga, represen-ta un 17,5% de la seva població total. Aquestes persones poden transmetre coneixement i experiència que ens han d’aportar sabiduria, benestar, cohe-sió,...

Hem de fer el que calgui perquè man-tinguin unes condicions de vida òpti-mes perquè puguin participar activa-ment de la vida del poble.

– 21 –


• Potenciar la relació intergeneracional amb els infants de l’escola per tal d’aprofitar els recursos i la saviesa de les persones grans.

• Mantenir i vetllar per l’espai de la gent gran de manera que s’hi puguin continuar realit-zant activitats de lleure, relació, tallers, dina-mització del casal, excursions, manteniment de la salut, cursos, xerrades...

• Potenciar la utilització de l’espai de la Gent Gran, al llarg de tot el dia, per aquelles per-sones grans que ho necessitin.

• Comptarem amb l’experiència i els coneixe-ments de la gent gran sobre el poble en la presa de decisions.

• Potenciar les activitats adreçades a fomen-tar un envelliment actiu i saludable promo-vent al màxim la utilització del Parc Temàtic de Salut (que ja es realitzen a través del DIP Salut) i els itineraris saludables.

• Assessorar la gent gran respecte l’oferta d’ajuts econòmics, mobilitat, acompanya-ment, petites necessitats quotidianes,...

• Cercar solucions per a la mobilitat i atenció de les persones grans. P.e creant una borsa de persones voluntàries que puguin oferir places en els seus desplaçaments habituals.

• Impulsar la possibilitat de proporcionar àpats a preu baix ja sigui assistint personal-ment a un menjador (Centre Cívic) o fent-los-hi arribar a la pròpia llar.

• Potenciar i mantenir el banc de materials d’ajudes tècniques, que ja existeix al CAP, per poder-los cedir en préstec (cadires de rodes, crosses, caminadors, ...) durant un període determinat.

• Mantenir la Festa de la Gent Gran.

ASSOCIACIONISME I VOLUNTARIAT

Podríem definir l’associacionisme i el voluntariat com l’ànima del poble. Tenim moltes associacions i entitats ben diverses però desconnectades entre elles i així no es pot fer el poble que tots desitgem, unit, col•laboratiu, participatiu, festiu, satisfet, orgullós...

Un poble amb moltes associacions relacionades entre elles és un poble viu. La majoria d’associacions comp-ten amb voluntariat per tirar endavant els seus projectes i també en altres activitats que es fan al poble.

– 22 –

Per aconseguir aquest poble que vo-lem necessitem:

• Fer un llistat amb totes les associacions i entitats existents (esportives, culturals, socials, de natura, de festes populars,...) , promocionar-ne altres de noves o recuperar-ne d’altres de manera que tot el poble sigui conscient del potencial que tenim.

• Crear una Taula d’Entitats (agrupació de totes les associacions i entitats del poble) que, de manera periòdica, es reuneixi per a conèixer-se mútuament i saber quines ac-tivitats fan cadascuna d’elles i donar-se a conèixer a la resta de vilatans.

• La taula d’entitats ha de comptar amb un representant de cadascuna d’elles i un repre-sentant de l’Ajuntament.

• Cal publicitar i promocionar deguda-ment i amb temps, les festes i activitats que s’organitzin perquè arribin a totes les perso-nes que viuen al poble i així se’l sentin real-ment seu.

• Recuperar la Comissió de Festes.

• Des de la Taula d’Entitats proposar, orga-nitzar, revitalitzar i tirar endavant activitats en les quals hi pugui participar tot el poble (Festa Major, Reis, Sant Joan, jornades culturals, excursions, tallers, xerrades, fires,...). Aques-tes activitats poden ser organitzades per unes quantes associacions, totes... el que calgui en cada moment.

• Destinar espais municipals a les associa-cions o entitats que ho necessitin de manera que puguin reunir-se i compartir serveis.

• Potenciar activitats diverses que es puguin realitzar periòdicament o puntualment a la seu d’alguna de les associacions o en algun espai municipal més ampli si cal.

• Crear i potenciar ajuts municipals a les associacions que ho necessitin o desitgin tot seguint uns criteris i protocols prèviament establerts, consensuats i oberts a totes les entitats.

• Promoure el voluntariat per a poder tirar en-davant activitats culturals, de lleure, socials...

ESPORT

L’esport és també en si mateix una eina i un espai de cohesió transversal a totes les edats. Vilajuïga, compta amb uns equipaments que permeten la pràctica de l’esport molt completa (dos camps de futbol, poliesportiu, piscina, circuit de bici... a banda d’un entorn natural amb un gran potencial per practicar-hi esports de muntanya (senderisme, btt, trail-running...).

Des de l’Assemblea per Vilajuïga, creiem que l’esbarjo és fonamental pel benestar personal i col•lectiu de les persones. Per això creiem fonamental treballar de la mà de les associacions esportives del poble per aconseguir dinamitzar els espais que tenim i, a l’hora, promocionar les actuals activi-tats o esdeveniments que es realitzen al poble.

– 23 –


• Cal mantenir els clubs esportius que tenim al poble (Capgirell, Club Ciclista, Unió Es-portiva, patinatge...) i promoure la relació, la comunicació i el treball conjunt entre aques-tes entitats i associacions esportives.

• Revisar les activitats esportives que es fan al poble i, des de la regidoria d’esports, pro-moure accions que permetin aquesta activitat a tothom que ho desitgi de manera que en gaudeixi tota la població. En les diverses activitats hi poden col•laborar altres entitats esportives.

• Col·laborar, potenciar, promoure i oferir, des de l’Ajuntament i altres entitats esporti-ves del poble, recursos d’espai, mobilitat..., a les activitats esportives que s’organitzin a partir d’entitats o associacions del poble o d’empreses alienes a aquest (Entre castells, La baixada de la lluna...) de manera que aportin beneficis de tot tipus: culturals, espor-tius, econòmics,...

• Habilitar un carril bici per anar a la Zona esportiva (poliesportiu/piscina)

• Elaborar una diagnosi de la demanda espor-tiva per saber quins esports caldria promoure a nivell de municipi i la diversificació dels mateixos.

• Continuar promocionant el poble com a seu d’esdeveniments esportius de muntanya.

• Potenciar la utilització dels espais esportius (inclosa la piscina) per afavorir el lleure i que sigui oberta a tota la població.

• Mantenir i millorar rutes, itineraris saludables i camins tant per anar a peu com amb BTT.

• Promoure activitats esportives i festives a ni-vell de poble i poblacions veïnes que fomentin les relacions intergeneracionals.

• Donar suport als programes “Pla català de l’Esport Escolar” i “Neda a l’escola” que ja desenvolupa l’Escola Santiago Ratés.

– 24 –

SALUT I SERVEIS SOCIALSL’ajuntament no té competències directes en l’àmbit de la Salut i els Serveis Socials però sí que hi pot tenir alguna incidència tot vetllant pel benestar de les persones.

En aquest sentit, creiem necessari treballar per evitar o contrarestar pos-sibles situacions de desigualtat i exclusió social treballant de la mà dels professionals del CAP i dels serveis socials.


• Potenciar la formació i les xerrades sobre temes de salut que puguin ser d’interès o necessitat per als centres educatius, les famí-lies i altres col·lectius del poble (prevenció de drogues i addiccions, adolescència, higiene, ...) i promoure bons hàbits.

• Col•laborar amb els professionals del C.A.P. per organitzar xerrades, documentals... en-torn de l’impacte sobre la salut a l’exposició continuada a la toxicitat ambiental present en molts productes quotidians (menjar, cos-mètics, neteja...), contaminació electromag-nètica (antenes, telefonia mòbil, etc), conta-minació atmosfèrica, aigua...

• Potenciar i mantenir el Parc Temàtic de Salut i els itineraris saludables. promovent al màxim la seva utilització (que ja es realitzen a través del DIP Salut)

• Col·laborar amb la comunitat educativa per promoure, entre el jovent, l’ús raonable del mòbil i altres aparells (ordinadors, tauletes,...) per evitar afeccions a mitjà-llarg termini.

• Fomentar i mantenir el banc de materials d’ajudes tècniques, que ja existeix al CAP, per poder-los cedir en préstec (cadires de rodes, crosses, caminadors...) durant un període determinat.

• Mantenir un contacte periòdic amb els Serveis Socials per poder reforçar l’ajut a persones/famílies en situació de precarietat i exclusió social.

• Mantenir i continuar el contacte d’aquests serveis amb totes les associacions o entitats socials de voluntariat existents al poble.

• Fer divulgació dels recursos disponibles des dels Serveis Socials

• Facilitar l’espai i les instal•lacions neces-sàries per afavorir que les persones desti-nades als Serveis Socials puguin atendre correctament les necessitats de les persones que ho sol•licitin.

• Proposar l’inici del Banc del Temps, que consisteix en un intercanvi de temps de les persones voluntàries que en formen part.

– 25 –

CONVIVÈNCIA I COHESIÓ SOCIALLa igualtat de drets i condicions per a tots el col•lectius és decisiva per acon-seguir un poble cohesionat. Hem de tenir molt present la diversitat de les persones que vivim al poble i no po-dem menystenir o deixar de banda la seva cultura, llengua, religió...

Les nostres propostes passen per aprofundir en el civisme, la convivèn-cia i la cohesió social que són fona-mentals als centres educatius però també dins les famílies.


• Fer difusió i formació de campanyes contra l’homofòbia, la violència de gènere, la discri-minació per procedència, llengua, religió,...

• Elaborar una ordenança de civisme i ava-luar el seu compliment.

• Realitzar campanyes de civisme.

• Exercir un major control en els punts soro-llosos i conflictius del municipi.

• Promoure activitats que ajudin a la convi-vència i cohesió des de la infància.

• Treballar les tradicions d’altres cultures des de l’escola i des dels equipaments públics amb funció educativa.

• Programar tallers interculturals i intergene-racionals..

• Col•laborar amb les entitats que fan recolli-da i repartiment d’aliments.

• Potenciar jornades d’intercanvi d’objectes i col•laborar amb el Mercat de 2ª mà.

• Pensar en la ciutadania no organitzada i buscar maneres i actuacions que propiciïn la seva participació en el poble i se’l facin seu.

– 26 –

LLENGUA I CULTURA

A través dels valors que ens ofereixen la llengua, l’educació, la cultura i la cohesió social, tant a nivell individual com col•lectiu, podrem construir una societat activa, crítica, integradora i cívica.

Per aprofundir en el coneixement de la llengua i la vida cultural del munici-pi creiem que és necessari potenciar espais com la biblioteca municipal, o activitats culturals que ja es realitzen al poble, com les xerrades d’Òmnium o els clubs de lectura.

A més a més, és imprescindible estu-diar quines són les motivacions dels veïns i veïnes per saber quines activi-tats poden tenir millor acollida.


• Fomentar l’interès per la llengua i la cultura a traves de cursos de català, parelles lingüís-tiques, sortides culturals...

• Cal tenir en compte les persones immi-grants que puguin aprendre la llengua catala-na i així sentir-se acollits i integrats.(Foto del club de lectura o algunes presenta-cions de llibres, poesia...)

• Potenciar les activitats culturals existents (xerrades Òmnium, Club de lectura, classes de català...) i oferir-ne d’altres per millorar l’oferta d’activitats intergeneracionals.

• Promoure la biblioteca municipal i l’espai de lectura ampliant-la a l’escola i altres col•lectius

• Incentivar la creació artística (teatre, coral, música, dansa...) i propiciar activitats cultu-rals (cinema, xerrades, excursions...)

• Posar-se en contacte amb aquelles perso-nes del poble que es dediquen a diferents

disciplines artístiques (pintors, músics, escrip-tors...) i que desitgin donar-la a conèixer a la població en format d’exposicions, concerts, xerrades, taules rodones...

• Programar activitats culturals diverses, combinant disciplines diferents que es vagin realitzant de manera periòdica i que incloguin la diversitat cultural del municipi (sessions de cinema, de teatre, musicals, de circ...)

• Informar i potenciar les activitats culturals que es programin en poblacions veïnes o que es puguin programar conjuntament.

• Recollir els coneixements de la cultura popu-lar tradicional i els oficis de la gent gran.

• Propiciar el recull, la publicació i la presenta-ció de llibres, audiovisuals... sobre el municipi i cercar els ajuts financers que calguin.

• Promoure, renovar i millorar les festes tradi-cionals i el cicle festiu de la mà de les asso-ciacions i entitats de manera que hi hagi una oferta diversificada i per a totes les edats.(foto d’algun edifici del patrimoni)

– XX –

• Revisar el catàleg del patrimoni arquitectò-nic (Ajuntament, ca la Xica, fàbrica d’alcohol, l’església parroquial), històric (el castell de Quermançó, els dòlmens, el poblat de Can-yelles) o natural (confluència de tres Parcs Naturals, el de Cap de Creus, el dels Ai-guamolls de l’Empordà i el Paratge Natural d’Interès nacional de l’Albera) del poble.

• Propiciar itineraris culturals i activitats diver-ses a realitzar en aquests espais per donar-los a conèixer a vilatans i forans.

• Contactar amb diverses administracions relacionades amb Patrimoni Històric (Gene-ralitat, Diputació, Consell Comarcal, universi-tats,...) per valorar la importància del poblat de Canyelles i preveure-hi possibles actua-cions a llarg termini.

– 28 –

TERRITORIVolem construir amb la participació de tothom un poble per a les persones, ben integrat al territori i que garanteixi el dret a l’habitatge; un poble més sos-tenible i amb major biodiversitat; que protegeixi el seu patrimoni. Impulsar un nou model energètic basat en un consum eficient i un model que avanci cap al residu zero.

En el gràfic veiem el consum energètic de l’any 2018. Encara que en els úl-tims anys ha disminuit relativament el que paguem en energia, creiem que hem d’avançar cap a un model de con-sum més eficient.

– 29 –

URBANISME

L’urbanisme és un dels pilars fona-mentals dels pobles, no només per la seva funcionalitat i la seva estètica, sinó també per aconseguir una mo-bilitat segura i ordenada i, sobretot, per afavorir a les relaciones entre els veïns, tot interconnectant les diverses parts del poble. Des de l’Assemblea per Vilajuïga creiem imprescindible garantir la par-ticipació ciutadana en totes les actua-cions urbanístiques amb processos informatius previs i procurant que tots els agents implicats i els veïns afectats puguin exposar els seus arguments.

● Treballar per soterrar les instal•lacions d’aigua, gas, electricitat i telecomunicacions tot adequant-ho a la normativa.

● Revisar la situació actual del mobiliari urbà per tal d’incloure, en les zones que sigui ne-cessari, papereres, bancs públics, cendrers, etc.

● Estudiar la creació de nous espais públics: nous parcs públics infantils i juvenils i millorar els existents.

Els nostres objectius inicials a estudiar i desenvolupar són els següents:

● Millorar l’aspecte de les vies públiques, carrers, places i espais de trobada per tal d’afavorir el benestar i la relació de convivèn-cia entre les persones.

● Buscar solucions per enllaçar el veïnat de dalt amb la resta de la vila.

● Desenvolupar un estudi sobre l’impacte de la via del tren al municipi, tant en els seus fac-tors beneficiosos com en els inconvenients.

● Iniciar i mantenir reunions amb ADIF per tal d’adequar l’ús del tren i l’estació a la ubicació estratègica de Vilajuïga.

● Elaborar un Pla de Neteja Municipal per-què no es quedi cap barri sense neteja i fer pedagogia i campanyes de sensibilització per mantenir el poble més net.

● Millorar les instal•lacions de l’enllumenat pú-blic, tenint en compte l’estat del cablejat, els horaris d’encesa i apagada.

– 30 –

MOBILITAT

La mobilitat a Vilajuïga és un dels te-mes pendents de màxima importància a resoldre. Tant els peatons, com els automòbils i els autocars que traves-sen el poble per pujar a Sant Pere de Rodes sovint troben dificultats. També la connexió entre barris és una matèria pendent, sobretot entre la vila i el veï-nat de dalt, que és quasi inexistent.

Per això creiem que el poble necessita que els seus veïns puguin passejar i interrelacionar-se,necessitaque la cir-culació de vehicles es revisi per asse-gurar un trànsit eficient. Alhora, també millorar les zones d’aparcament i les zones de circulació de bicicletes.

Per tant és necessari millorar la via pública amb polítiques d’accessibilitat, espai públic i mobilitat.

●Revisar les zones on ubicar aparcaments de vehicles en superfície i ubicar zones específi-ques per a l’aparcament d’autocars i camions.

● Projectar el camí de la riera des de l’estació fins els dolmens i el Veïnat de Dalt.

● Iniciar un procés de mancomunar xarxes viàries amb els municipis veïns, i crear nous itineraris que facilitin la connexió amb altres municipis i els tres parcs naturals i fomentar el seu recorregut.

● Vetllar per la recuperació de camins, la reordenació de la senyalització de camins i millorar-ne l’estat per fer-hi activitats.

● Apostar per la mobilitat elèctrica en cas de renovació d’algun vehicle municipal.

● Iniciar i mantindre reunions amb el Ministeri de Foment per millorar l’accés al poble per la carretera de Llançà.


● Fer el possible per treure les caixes de llum que obstaculitzen el pas en el carrer Sant Sebastià i a la plaça Margineda, i instal•lar rampes en punts estratègics per facilitar el pas de cotxets i cadires de roda.

● Millorar la senyalització dins del poble.

● Promocionar la mobilitat interna a peu o en bicicleta.

● Facilitar l’accés a peu i en bicicleta a la zona Esportiva de Mas Bartret.

● Col•locar pàrquings per a bicicletes als es-pais i equipaments públics.

● Estudiar la possibilitat de peatonalitzar el centre.

● Crear i senyalitzar adequadament itineraris segurs per anar a l’escola i als equipaments esportius, per fomentar que la mainada es desplaci a peu i de manera autònoma i segu-ra.

● Pacificar el trànsit a tot el poble.

– 31 –

MEDI AMBIENT

Des de l’Assemblea per Vilajuïga apos-tem per una recollida porta a porta cada cop més eficient. Volem oferir i ajudar a tirar endavant propostes i accions de millora de l’eficiència energètica dels equipaments i de les vivendes que han de permetre que es redueixi l’emissió global de CO2 del municipi.

Així doncs, continuarem apostant per polítiques decidides de reducció d’emissions, revisant- les i milllorant-les periòdicament amb la participació de la ciutadania. No ens podem perme-tre deixar un món insostenible per a les generacions futures.

Volem ser una part important del Parc Natural del Cap de Creu i volem un poble mes integrat al territori.

● Revisar l’origen i la qualitat de l’aigua desti-nada al consum dels veïns.

● Revisar la depuradora d’aigües residuals amb l’Administració competent i activar el seu bon funcionament.

● Participar plenament de les reunions amb la Mancomunitat d’Aigües per garantir la qualitat del subministrament.

● Millorar el clavegueram en les zones del poble i estendre la xarxa de recollida pluvial.

● Donar assessorament i estudiar boni-ficacionsdes de l’Ajuntament en matèria d’eficiència energètica a la població i les empreses.

● Desenvolupar una ordenança municipal específica sobre la incorporació de sistemes de captació d’energies renovables en edificis, construccions i terrenys.

● Realitzar campanyes de sensibilització per l’estalvi energètic.

● Promoure sistemes de reg eficients, evitant sempre que sigui possible el reg per inundació..


MODEL ENERGÈTIC I AIGUA

● Desenvolupar i impulsar l’Agenda 21 i el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES).

● Fer un pla d’estalvi energètic pels edificis públics i impulsar un nou model energètic municipal basat en el consum eficient (en l’enllumenat, els edificis públics, etc) i en la producció i ús d’energies renovables i no con-taminants.

● Fer estudis de viabilitat del foment de l’energia per biomassa, solar i eòlica desen-volupant les actuacions que se’n derivin, sem-pre tenint en compte el respecte al paisatge natural i urbà.

● Treballar conjuntament amb els municipis veïns per desenvolupar i mancomunar la política energètica.

● Millorar les infraestructures del servei d’aigua potable per evitar fuites i mantenir els nivells de qualitat.

teressants o peculiars del municipi, i realitzar estudis per poder veure el seu estat i evolu-ció.

● Regular els horts urbans i crear horts comu-nitaris amb el foment d’un banc de terres.

● Treballar conjuntament amb els propietaris amb l’objectiu de recuperar antigues feixes de cultiu per generar ocupació en el sector de l’agricultura.

● Fomentar les bones pràctiques agrícoles.

● Tapar, amb l’ajuda dels caçadors, pagesos i persones coneixedores del territori, els pous que abandonats que hi ha per la muntanya i/o els camps del terme municipal.

● Informar i fer difusió de les espècies autòc-tones.

● Optimitzar i revisar la gestió del con-trol de plagues i treballar amb la tasca de l’associació de control de gats.

● Seguint la normativa europea, busca alter-natives a l’herbicida.

GESTIÓ FORESTAL

● Recuperar espais que fan de tallafocs natu-rals.

● Mantenir les franges de protecció d’incendis amb sistemes naturals.

BIODIVERSITAT

● Potenciar la plantació de la flora autòctona als espais urbans per tal d’estalviar aigua i anar adaptant-nos al canvi climàtic.

● Desenvolupar polítiques de gestió del medi natural amb controls d’abocaments, segui-ment de la gestió del l’ACA (neteges de la riera), accés al medi, control de construccions il•legals i pous….

● Elaborar una ordenança reguladora de les activitats extractives.

● Vetllar pel bon manteniment i estat dels espais naturals: les riberes, els boscos, les fonts, l’entorn natural, etc.

● Redacció d’un catàleg de bens naturals in-

GESTIÓ DE RESIDUS

● Continuar el servei de recollida Porta a Porta i convocar una taula de participació per tal d’anar detectant problemes i necessitats del servei i implementar solucions.

● Revisar el funcionament de la deixalleria municipal (abocaments, horaris...). ● Estudiar un sistema d’incentius econòmics per promoure la prevenció de residus i la participació en la recollida selectiva en quan-titat i qualitat. ● Amb la finalitat de reduir costos: - Campanya de conscienciació́ de la ciutada-nia perquè̀ recicli correctament. - Campanya de sensibilització per a la reduc-ció de residus.- Promoure la reutilització de productes.- Nova campanya de compostatge casolà.- Estudiar la instal•lació d’una una planta de compostatge aprofitant els residus orgànics urbans i les restes de poda de zones verdes municipals.

● Treballar amb els municipis veïns per des-envolupar i mancomunar la gestió de residus.

– 32 –

COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIANivell de transparència segons l’informe Infoparticipa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):En la primera gràfica, podem obser-

var els indicadors de l’informe Info-participa sobre transparència dels Ajuntaments que publica cada any la Universitat Autònoma de Barcelona.

En ella veiem com Vilajuïga ha pro-gressat poc o gairebé gens els últims anys i en canvi, si ho comparem amb poblacions veïnes i amb un nombre d’habitants similar com Palau-Saver-dera veiem que tenim molta feina a fer.

En el cas de la segona gràfica, fa referència al que ha costa de la Veu, editada 4 vegades aquests últims 4 anys, i que ha costat al consis-tori 3.071,22 €. Si aquesta dada la comparem amb el cost de la publi-cació dels 13 butlletins que ha edi-tat l’Assemblea (que ens han costat 1.521,45 €) ens adonem que es pot informar a la gent gastant menys di-ners i de forma més regular.

Comparativa del cost de la Veu (4 publicacions) amb el butlletí de l’Assemblea (13 publicacions):

– 34 –

COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIA

Des de l’Assemblea per Vilajuïga apos-tem per mantenir diversos canals de comunicació oberts amb la ciutadania perquè tothom sàpiga el que passa a l’Ajuntament. Sense informació veraç i periòdica, no podem parlar de trans-parència i, més important encara, la població no pot avaluar la gestió de l’Equip de Govern, el qual creiem que ha de rendir comptes davant la pobla-ció.

A Vilajuïga mai s’ha pensat com co-municar de forma eficaç perquè la informació arribi a tots els veïns, si-guin de l’origen que siguin i tinguin l’edat que tinguin. No tots tenen accés a les noves tecnologies, per això ente-nem que les eines de comunicació de l’Ajuntament han d’anar més enllà de les xarxes socials (Facebook, Twitter...) i de la web municipal.

• Facilitar a les associacions i empreses del poble un espai físic on publicitar les activitats que realitzin.

• Creació d’una Regidoria de Comunicació que estigui interconnectada amb tota la res-ta de regidories per tal de vetllar perquè la gent estigui al corrent de la gestió pública de l’Equip de Govern.

• Renovació de la web municipal per tal que estigui estructurada d’una forma àgil per po-der consultar fàcilment la informació.

• Mantenir la web actualitzada amb informació d’interès (agenda o notícies) setmanalment.

• Estudiar la viabilitat de l’actual aplicació mòbil de Vilajuïga (nombre de persones que l’han descarregat i que l’utilitzen freqüen-tment) i, si cal, substituir-la per un sistema d’incidències i difusió d’informació a través d’un canal de Whatsapp.

• Estudiar la possibilitat de retransmetre els plens en directe a través del web i les xarxes socials de l’Ajuntament.


• Editar una agenda periòdica per fer arribar a totes les cases amb les activitats que tin-guin lloc al poble, donant molta importància a aquelles organitzades per les entitats, asso-ciacions i empreses de Vilajuïga.

• Publicitar les convocatòries dels plens mu-nicipals, les reunions obertes al poble i les convocatòries d’interès general pels habitants en els taulells habilitats (plaça Major, veïnat de dalt i aparcament del CAT).

• Replantejar el butlletí municipal La Veu i la seva periodicitat, desvincular-lo d’accions electoralistes i donar veu a l’oposició. Reduir el cost d’impressió (en els últims 4 anys s’han editat 4 Veus que han costat 3.071,22 €) i donar més protagonisme a les associacions i veïns del poble i les activitats que s’hi realit-zen.

• Activar xarxes socials com Twitter i Ins-tagram, actualment creades però no actualit-zades, per difondre informació d’interès pel poble.

– 35 –

• Publicació de l’agenda de l’alcalde i els regi-dors que integren l’Equip de Govern, amb tots els actes als que assisteixen cada mes en representació de l’Ajuntament.

• Supervisar acuradament el treball de Telefò-nica –operadora encarregada actualment del desplegament de la Fibra Òptica al poble– per tal que es faci de forma satisfactòria i es com-pleixin els serveis pels quals els veïns paguen.

• Treballar perquè la redacció dels documents oficials de l’Ajuntament no abusin de tecnicismes i utilitzin un llenguatge més proper que permeti a la majoria de la gent entendre els textos i qüestionar-los. D’aquesta manera s’aprofundeix en la trans-parència de la institució i es facilita la tramitació de peticions, al•legacions o recursos de la població.

• Treballar per complir amb els indicadors de transparència que marca el portal Infopartici-pa (www.mapainfoparticipa.com) de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona en relació a la informació publicada al web municipal (actualment l’Ajuntament només compleix 9 dels 52 indicatius, un 17,31%). Entre els indicadors que avaluen si es publiquen o no hi ha:- El cost anual dels representants polítics (alcalde i regidors)- La declaració de béns- L’organigrama i la relació de llocs de treball dels treballadors de l’Ajuntament (funcions, responsabilitat, tipus de contracte...)- Els acords de govern (incloent-hi els re-sultats de les votacions al ple i, quan sigui necessari, els motius de desacord)

• Negociarem amb les operadores de telefo-nia per millorar la cobertura.

programa electoral · 57 anys. psicòleg. admi-nistrador d’una empre-sa de sanitat ambiental i...

Documents