programa de ma simfonic 05 [11-12]

2

Click here to load reader

Upload: apuntador

Post on 16-Jun-2015

261 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Programa de ma   simfonic 05 [11-12]

LLU

M D

EL N

OR

D05

I PART 31’

Jean SibeliusConcert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47I. Allegro moderato II. Adagio di molto III. Allegro, ma non tanto

II PART 45’

Edvard GriegLes dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números1. En el casament 3A. Halling (violí sol) 4. Lament d’Ingrid 7. A la cova del rei de la muntanya (cor) 11. Cançó de Solveig12. Mort d’ase 13. El matí 15. Dansa àrab (cor) 16. Dansa d’Anitra 21. Escena nocturna (cor i actor)22. Cant dels feligresos (cor a cappel·la) 23. Cançó de bressol de Solveig (instrumental)

Veronika Eberle, violíCor Madrigal (Mireia Barrera, directora)Rubén Gimeno, directorOrquestra Simfònica del Vallès

Dissabte, 14 de gener de 2012, a les 19.00 hLLUM DEL NORD

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com

Page 2: Programa de ma   simfonic 05 [11-12]

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

SIBELIUSConcert per a violí i orquestraJasha Heifetz (violí) · Orquestra Filharmònica de Londres · Thomas Beecham (director)CD EMI (2006)

Concert per a violí i orquestra (en dues versions, l’original i la defi nitiva)Leonidas Kavakos (violí) · Orquestra Simfònica de Lahti · Osmo Vänskä (director)CD BIS (1998)

GRIEGPeer GyntOrquestra i Cor de la Simfònica de Göteborg · Ensemble Vocal Gosta Ohlins · Cor de Cambra Pro Musica · Neeme Järvi (director)CD Deutsche Grammophon (1990)

Peer GyntOrquestra Filharmònica de Bergen · Cor Vest · Ensemble Vocal de Bergen Ole Kristian Ruud (director) CD BIS (2005)

... tant Grieg com Sibelius són conside-rats compositors nacionalistes?Les referències al folklore i les tradi·cions de la seva terra són constants en la seva música. Ambdós van néixer en països escandinaus: Grieg a Noruega, i Sibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són considerats els compositors de música clàssica més importants dels seus res·pectius països.

... Jean Sibelius somiava de petit que era un gran virtuós del violí?Des dels 15 anys i fi ns que en va fer 25, Sibelius va dedicar molts esforços i mol·tes hores a l’estudi del violí, fi ns que es va adonar que mai no arribaria a ser un virtuós d’aquest instrument. Tot i això, el músic fi nlandès va continuar tocant el violí, dedicant·hi nombroses peces de música de cambra, a més del concert i altres composicions per a violí i orques·tra.

... el Concert per a violí i orquestra de Sibelius va ser retocat després de l’estrena?Escrit entre la segona i la tercera simfo·nia, una mala crítica apareguda després de la primera audició del concert feta a Hèlsinki i dirigida pel mateix compo·sitor l’any 1904, va motivar que modi·fi qués l’obra. Aquesta versió defi nitiva del concert es va estrenar a Berlín l’any següent, amb Karel Halíř com a solista i Richard Strauss de director.

... la música més coneguda de Grieg té l’origen en un drama de Henrik Ibsen?Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers Peer Gynt, que va publicar l’any 1867. Algun temps més tard, el mateix es·criptor noruec va demanar a Grieg que compongués una música incidental (que acompanyés l’acció teatral) per a les pri·meres representacions. L’estrena va ser el 1876. El compositor, però, no va deixar de treballar en aquesta obra fi ns al fi nal de la seva vida, i en va fer diverses re·visions.

... Peer Gynt tracta de les peripècies d’un jove aventurer?És una història fantàstica que es basa en contes i llegendes del folklore de Norue·ga. El protagonista és Peer, un jove se·ductor de no gaire bona reputació, des·vergonyit i nòmada, que sempre defuig el compromís.

... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les suites orquestrals?Grieg va compondre vint·i·cinc números musicals per a l’estrena, amb la partici·pació de solistes vocals i d’un cor. El ma·teix compositor va preparar, anys més tard, dues suites (seleccions) per ser tocades amb orquestra sola, que és com s’acostuma a interpretar aquesta músi·ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió de sentir també altres fragments de la composició original.