programa cup-capgirem barcelona pels barris de gràcia

1 Grup Municipalista de Grcia. CUP Capgirem Barcelona

Programa Municipalista pels barris del Districte de Grcia

Divendres, 21 de mar de 2015

Grup Municipalista de Grcia. CUP Capgirem Barcelona

El sistema capitalista i patriarcal, es basa en la cerca del lucre mitjanant lexplotaci individual i

collectiva de la majoria, persegueix mantenir-se en el poder i no el bon viure de les persones i

de la comunitat, ens empobreix com poble, com a dones i com a classe treballadora.

La candidatura municipal CUP - Capgirem Barcelona ens definim com una alternativa rupturista

amb els poders econmics, socials i institucionals dominants, i per tant ens definim

desobedients al sistema patriarcal - capitalista i en lluita per la transformaci social, nacional i de

gnere.

El resultat daquesta anlisi ens porta a situar mesures de resistncia immediates, per tamb a

traar camins transformadors per construir uns altres barris i una altra ciutat. Aix, d'una banda

hem de palliar la situaci d'emergncia social derivada de la crisi sistmica i d'altra banda, hem

de definir els objectius que ens apoderin com a subjectes de lluita per la transformaci social.

La propostes poltiques de la CUP-Capgirem Barcelona sadrecen al districte de Grcia en dos

sentits. Duna banda, hi ha propostes que sn competncia del districte. Duna altra banda, hi

ha altres propostes que sn competncia de lAjuntament de la ciutat o de la Generalitat. En

aquest segon cas, la nostra proposta s que el consistori del districte pressioni els organismes

superiors per tal dabordar les diverses qestions de les que no t competncia.

Eixos de defensa que propugna la candidatura del districte de Grcia:

1. Pobresa i exclusi social.

1.1. Elaboraci immediata dun Pla dEmergncia Social per persones en risc dexclusi

(persones aturades, gent gran sense recursos, dones en situaci de violncia, persones

sense sostre, persones sense papers...). Aturar dimmediat la criminalitzaci de la

pobresa per fer aflorar els casos encoberts.

1.2. Participaci en els pressupostos i les decisions de les persones afectades per

situacions demergncia social.

1.3. Garantir un habitatge digne per a tothom i cobertura energtica.

1.3.1. Ni un sol desnonament ms per raons econmiques.

1.3.2. Habitatges de lloguer social, controlats per les venes amb llistes pbliques i

criteris consensuats.

1.3.3. Defensa dels espais alliberats i foment de la discriminilitzaci.

1.3.4. Garantir les condicions dhabitabilitat. Prohibir els talls de subministrament

energtic.

1.3.5. Accions per la millora de laccessibilitat a lhabitatge.


2. Treball, atur i model productiu.

2.1. Pla dOcupaci per a persones aturades, de gesti pblica i comunitria, amb la

participaci dels moviments socials i de les prpies aturades, en el pressupost i en la

decisi de prioritats del Pla.

2.2. Eliminaci dels intermediaris privats en la cerca de feina: No a les ETTs.

2.3. Contractaci directa per l'ampliaci de plantilla municipal per a atendre les necessitats

socials del districte.

2.4. Crear una borsa de treball pblica, nica i transparent.

2.5. Creaci de llocs de treball amb drets laborals garantits, que tingui en compte les

persones arrelades al districte (llocs de treball de proximitat), a partir, en primera

instncia, de la manca de treball (pblic) a Grcia.

2.6. Control popular i de lajuntament de les empreses arrelades al districte per tal de

garantir els drets laborals de les treballadores.

2.7. Control popular de treballadores i usuries als serveis pblics essencials (salut,

educaci, serveis socials). Participaci en els pressupostos i en les decisions.

Reformular la composici, gesti i objectius dels consells educatiu, salut ...

2.8. Renda social garantida i pensions dignes de 1.000. per a totes les persones que viuen

al districte. Valoraci econmica de les feines de cura no remunerades i conversi en

llocs de treball amb drets.

2.9. Repartiment de tots els treballs (productiu i reproductiu) i reducci de la jornada laboral

a 30h.

2.10. Avanar el dret a la jubilaci als 60 anys, voluntria i amb tots els drets.

2.11. Impedir la installaci de grans empreses al districte, especialment aquelles que

vulneren els drets laborals i ambientals. Potenciar leconomia de proximitat collectiva i

lautoocupaci.

2.12. Definir i aturar destrucci del comer tradicional en benefici de grans empreses i

cadenes comercials.

2.13. Endegar procs consultiu sobre la situaci dels paradistes als mercats de Grcia.

Dignificaci de la professi per garantir la seva conservaci.

2.14. Per la concessi i manteniment de llicncies considerar el compliment de requisits

laborals i mediambientals juntament amb el pla d'usos.

2.15. Invertir el procs de privatitzaci dels serveis pblics i equipaments al districte:

centres cvics, UBAE, Bicing, neteja, sanitat, etc.

3. Serveis Pblics. Salut i sanitat, Ensenyament, Serveis Socials.

3.1. Salut i Sanitat

3.1.1. Rebuig a la cartera de serveis complementaris abonats per les persones usuries

(salut mental, osteopatia...)

3.1.2. Atenci universal, amb especial atenci a les persones sense papers.


3.1.3. Estudi dels determinants en salut al districte (gnere, edat, classe social,

contaminants ambientals, salut laboral) i planificaci de les necessitats en salut i sanitat

del districte, municipalitzaci (nacionalitzaci) dels hospitals concertats necessaris per a

la dotaci de serveis sanitaris a la poblaci, aix com l'augment dels pressupostos per la

salut pblica i l'atenci primria.

3.1.4. Reforar la centralitat i els recursos d'equipaments com el CJAS i el CAP Pare

Claret, en planificaci familiar i en salut sexual i reproductiva, especialment per als i les

joves.

3.2. Serveis Socials

3.2.1. Ampliaci immediata de places pbliques per a la gent gran.

3.2.2. Creaci de llocs de treball als serveis socio-sanitaris amb drets laborals i

conciliaci de la vida laboral i personal-familiar.

3.2.3. Control social dels serveis socio-sanitaris.

3.2.4. Potenciar la figura dels mediadors

3.3. Serveis a la gent gran.

3.3.1. Envelliment digne i a casa, sin residncia de proximitat pblica, digne i gratuta.

Actualment hi ha una manca de places pbliques.

3.3.2. Control de les residncies privades, per garantir el compliment de les normatives.

3.3.3. Control de l'atenci domiciliria.

3.3.4. Suport legal a la gent gran per evitar pressions i fraus a l'hora de negociar

contractes, subministraments, etc.

3.3.5. Com a districte amb ms envelliment de Barcelona adequar-lo a les seves

necessitats ( bsiques, de mobilitat , ldiques, formatives......) potenciar un exercici

fsic als parcs pblics.

3.4. Ensenyament

3.4.1. Dotaci immediata de places pbliques necessries de proximitat i qualitat per

escoles bressol, escoles de primria, secundria, batxillerat i formaci professional,

sempre de gesti pblica directa. A 2013 noms hi havia 358 places descola

bressol pbliques per 3.200 nenes i nens.

3.4.2. Participaci dels treballadors, alumnes i pares en la programaci i gesti dels

centres (pressupostos pblics).

3.4.3. Garantir una educaci en igualtat de gnere ja des de les escoles bressol.

3.4.4. Coordinaci dels centres amb les entitats i moviments socials dels barris de

Grcia. Potenciar l's dels patis i equipaments de les escoles pbliques, evitant

procediments administratius complexos.

3.4.5. Promoci de ls social i defensa de la llengua arreu. Oferta pblica i de qualitat

de cursos de catal i de cultura catalana.

3.4.6. Potenciar la formaci fora de laula. Coordinar les iniciatives existents i potenciar

cursos, seminaris i debats per a la formaci de les venes de totes les edats.

3.4.7. Recuperaci de la memria collectiva i promoci del seu testimoniatge.

3.4.8. Garantir laccs a la formaci fsica (esport i lleure) i saludable.


3.4.9. Potenciar l'educaci en el lleure popular, formatiu i integrador.

3.5. Protegir i desenvolupar els mitjans de comunicaci pblics i comunitaris, radiofnics i

escrits, als barris de Grcia, en el seu paper de cohesi i dinamitzaci venal. Reforar

Rdio Grcia com a emissora de referncia al districte i el seu carcter comunitari.

3.6. Equipaments de creaci cultural.

4. Aturem la repressi i la discriminaci

4.1. Prou ocupaci policial abusiva als barris.

4.2. Difusi i solidaritat amb les persones vctimes de la mala praxis i l'abs jurdico-policial.

4.3. Dissoluci del cos UPAs de la Gurdia Urbana.

4.4. Aplicaci i desenvolupament de la llei contra la LGTBIfbia mitjanant la difusi, la

formaci a les treballadores pbliques i escoles, i un protocol d'actuaci i servei.

5. Un altre model de barris de Grcia i espai pblic.

5.1. La ciutat (i els barris) serveixen als interessos del poder, per aix per poder construir

una societat justa, sha de canviar el model de ciutat (i dels seus barris). s necessari

definir un model productiu de barri que respongui a les necessitats de les persones que

hi viuen i que sigui solidari i sinrgic amb la ciutat i el pas.

5.2. Defugir de lespeculaci (turstica, financera, ...) que:

- Expulsa a les venes dels barris (en no poder suportar lencariment de lhabitatge,

dels serveis, de lalimentaci ...). Aquesta expulsi, en primer lloc, perjudica les

persones que en son les vctimes, per tamb trenca el teixit social, la seva

capacitat de reconeixement, de resistir i de mobilitzar-se.

- Destrueix el comer centenari, tradicional i de proximitat, substituint-lo per un

comer de marca (grans superfcies, botigues de luxe ...) que noms persegueix el

benefici i quan aquest no es suficient es trasllada a la cerca duna localitzaci ms

lucrativa.

- Destrueix la xarxa cultural mitjanant la penalitzaci de les entitats, lelititzaci de

les biblioteques i museus, el tancament de llibreries i sales dexposicions ...

- Converteix els espais pblics en privats o els condiciona per a usos no comuns.

Cal garantir la sociabilitzaci de lespai (eliminaci de les barreres arquitectniques).

5.2.1. Destrueix el patrimoni histric i tradicional (enderrocant, manllevant o abandonant)

5.3. Aturem immediatament la construcci de nous allotjaments turstics al barri, incloent els

que ja tenen llicncies.

5.4. Fomentar ls dels espais comuns i la vida venal.

5.4.1. Reduir el nombre despai de negocis privats a la via pblica (terrasses dels bars) i

recuperar-los per a la comunitat.

5.4.2. Facilitar que les associacions, entitats i collectius puguin fer s del seu dret a

lespai pblic reduint els entrebancs administratius. Aturar la penalitzaci de l's

comunitari de l'espai pblic (ordenana del civisme). L'espai pbic ha de se l'espai


de convivncia i s venal i associatiu, i l's comercial no pot anar en determinant del

primer.

5.4.3. No al tancament de l'espai pblic com la plaa de Dones del 36 al perpetuar l's

restrictiu (que no regulat) de l'espai com.

5.4.4. Promoci de les dinmiques de vida venal i comunitria. Espais de joc infantils.

5.4.5. Impulsar junt amb la Fundaci Festa Major que tots les AV dels carrers

participants a la Festa Major disposin dun local propi que els permeti organitzar-se i

autogestionar-se.

5.4.6. Cap entitat sense sostre. Aconseguir local per aquells esplais, caus i colles de

cultura popular que no en disposen.

5.4.7. Foment de la mobilitat no contaminant (desplaaments a peu o en bicicleta) per

sobre de formes motoritzades (tradicional o elctrica). Endegar mesures de

discriminaci positiva, i replantejar aparcaments en projecte.

5.4.8. Promoci dun disseny urbanstic adaptat a cada barri i ecolgic que fomenti la

convivncia del venat, les dinmiques socials i els usos pblics dels espais.

5.4.9. Blindar els espais naturals com Collserola, o el futur parc dels Tres turons per

evitar-ne la degradaci i l'especulaci.

6. Habitatge.

6.1. Pla dhabitatge social. A la Vila de Grcia i a la Salut hi ha 29.920 habitatges, dels quals

2.689 estan desocupats i 3.763 sn secundaris. Al Camp den Grassot hi ha 17.991

habitatges del quals 1.067 estan desocupats i 1.368 sn secundaris. Tanmateix, a

Vallcarca hi ha 7.805 habitatges dels quals 456 estan desocupats o sn secundaris i al

Coll hi ha 3.672 habitatges dels quals 285 estan desocupats o sn secundaris.

6.1.1. Penalitzaci dels pisos buits, amb especial atenci als que estan en mans de grans

empreses i especuladors.

6.1.2. Municipalitzaci del sl com a eina,

6.1.3. Creaci dun parc de pisos demergncia social per reallotjar persones amb

problemes daccs a lhabitatge.

6.1.4. Adquirir pisos fent servir el dret a tempteig i retracte per construir un parc

dhabitatges municipal que ofereixi lloguer a preus socials.

6.1.5. Impulsar frmules com lhabitatge cooperatiu amb dret a superfcie (o cessi ds).

6.1.6. Impulsar una regulaci pblica dels preus dels lloguers dels habitatges per evitar

augments de preu disparats.

7. Els vens i les venes hem de decidir la construcci dun nou model de barris:

1. Elecci directe dels consellers de districte amb mandat popular.

2. Consultes populars vinculants (via padr) per aprovar el pla dusos, el pressupost en

infraestructures i equipaments del districte.


3. Creaci destructures vinculants on hi participi tot el teixit associatiu del barri i totes les

venes que ho vulguin, per lelaboraci de pressupostos, aix com la reformulaci dels

consells de barri.

4. Separaci immediata de l'audincia pblica i el ple de districte per afavorir i conciliar la

participaci poltica.

5. Construm la independncia dels Pasos Catalans des de la base i la ruptura amb el

capitalisme. Per la CUP la lluita per lautodeterminaci i la lluita per la transformaci social

i econmica sn la mateixa lluita.

Mesures localitzables als barris/viles:

Camp d'en Grassot

1. A l'antiga Henkel cap hotel. Preservar i transformar lespai , creant un punt de revitalitzaci

i dinamitzaci del teixit productiu del barri, dintercanvi dexperincies, escola doficis.

2. Canvi de nom immediat de l'IES Secretari Coloma explicant i facilitant els trmits

burocrtics i endegar un procs pel canvi de nom del carrer.

3. Gesti directa per les entitats juvenils del nou casal de joves.

4. Aturar noves llicencies i revisar les existents per negocis que suposin un canvi agressiu a

la vida prpia del barri.

5. Treballar per la recuperaci del Pla Cerd original (illes interiors, espais verds...).

6. Espai La Sedeta equipament que s'adapti a les necessitats del barri-districte. Pel nou

edifici projectat al costat muntanya (Pare Claret), creaci dun espai pels joves

autogestionat i sense tutelatge. Creaci dun espai dintercanvi intergeneracional o de

focus de reactivaci del barri. Creaci dhorts urbans i/o terrats verds.

7. Canvi de nom de Grcia Nova per daltres ms arrelats al barri com Can Comte, Ca

lAlegre.

8. Tancament immediat de la Casa Cuartel de la Gurdia Civil de Travessera. Per un barri

sense cossos armats.

El Coll

1. Millorar l'accessibilitat a l'escola Montseny amb ampliaci de voreres i major senyalitzaci

per contenir el trnsit als carrers adjacents

2. Incentivar d'economia social i collectiva, com a eix econmic estratgic pel barri i

l'obertura de nous comeros de proximitat.

3. s necessari un nou equipament per a la interrelaci i l's venal, i com a espai per

entitats.

4. Fer front a l'exclusi social de les persones sense sostre que viuen al barri, mitjanant

lloguer social i un pla d'acci social i ocupacional.

5. Evitar un excs d'intervenci urbanstica a la zona boscosa del Park Gell per protegir el

seu carcter natural com a riquesa en si mateixa.


6. Potenciar una correcta illuminaci i urbanitzaci dels carrers del barri en el marc d'un

urbanisme feminista i com a part del procs d'apoderament de la dona.

7. Un pla de dinamitzaci econmica del barri a partir de l'esport i la natura al Parc de la

Creueta ha d'estar supeditat a una gesti municipal, a una dimensionalitzaci al barri, i a

un benefici per a aquest.

La Salut

1. Retorn del Park Gell als ciutadans. Aturar el pla de turistitzaci i iniciar un pla per a la

recuperaci venal dels usos del parc que no passi pel monocultiu turstic

2. CAP Larrard en la seva totalitat de gesti pblica directa (treballadors i vens), actualment

part del Consorci de l'Ajuntament (EBA)

3. Centre d'Urgncies d'Atenci primria (CUAP) 24 hores a l'Esperana, de gesti pblica

directa (treballadors i vens). Com a garantia de prevenci de lespeculaci.

4. Reforma de la Travessera de Dalt participada i controlada pel venat.

5. Recuperar el Santuari de Sant Josep de la Muntanya com a espai obert.

6. Pels centres de tutela de menors del barri creaci o reformulaci d'espais que permetin la

seva continutat.

Vallcarca

1. Aturar les llicncies d'enderroc i construcci de la zona ms afectada pel pla urbanstic del

2002

2. Preservar el patrimoni material com el Consulat dans i Can Carol i destinar-los a s

venal, i protegir els espais ja dinamitzats per entitats.

3. Iniciar un consell venal vinculant amb representaci de totes les entitats per treballar la

futura reparcellaci i les necessitats socials del barri, amb l'objectiu de reformar el PGM,

amb ratificaci popular final. La reformulaci entenem que ha de seguir, com a mnim, els

criteris segents:

- Habitatge de protecci oficial. Que passi del 50% al mnim 60%.

- Respectar en general la tipologia de les cases del barri antic (planta + 2).

- Promoure la frmula comer-habitatge per incentivar locals per l's comercial o

associatiu.

. Protecci del patrimoni.

4. Construcci de l'institut de Vallcarca i la referencialitat en els itineraris cap a aquest.

5. Mantenir la plaa Farigola com a centre social i relacional de Vallcarca

6. CAP Vallcarca de gesti pblica directa (treballadors i vens) amb serveis que cobreixin

les necessitats de les persones del barri. No als serveis dits complementaris (salut

mental) de pagament

7. Control pblic i directe dels treballadors i vens del Parc Sanitari Pere Virgili. Aturar la

privatitzaci del 40% de l'espai pblic del parc sanitari per a una universitat privada.

Seguir desenvolupant el parc sanitari amb el Centre Socio-sanitari i del Centre de salut

mental.


8. Habilitar un ascensor per facilitar l'accs al metro de Vallcarca, de collectius amb mobilitat

reduda i gent gran. s l'nica estaci de Grcia que encara no t habilitat aquest accs.

9. Potenciar un taller d'oficis amb finalitats eductives i d'inserci professional al barri, com a

font per ala dinamitzaci econmica d'aquest.

10. Desenvolupar espais de convivncia a la plaa Lesseps perqu no sigui un mer nus viari i

peatonal.

11. Millora del servei d'aula nocturna de la Biblioteca Jaume Fuster, al no tenir la planta

actualment habilitada en perode d'exmens, totes les condicions per a l'estudi.

Vila de Grcia

1. Control per part del venat del barri de l'UBAE (consell d'usuaris), per aconseguir la seva

gesti pblica directa i que sigui un equipament pblic (amb accs pblic), i eviar que la

gesti escapi del control pblic i venal. Plantejar una rebaixa de les tarifes. Recuperar el

seu s per les escoles del barri a preus populars o gratuts.

2. Transformaci del hostel UBAE en un alberg de control pblic per persones que

necessitin un sostre puntualment. Recuperar l'esperit social dels albergs juvenils (gent

sense recursos, vctimes de violncies). Plantejar que l's total de l'espai sigui per fer

front a l'emergncia social de persones sense sostre.

3. Tancament immediat de la llibreria feixista Europa (carrer Sneca), mitjanant la

modificaci de les ordenances, un debat pblic notori i una denncia pblica central.

Com a criteri per la concessi i manteniment d'una llicencia d'activitat, entenem que cap

establiment ha de vulnerar o atemptar contra els drets humans, o promoure-ho, i que en

aquests casos la llibertat d'expressi queda ms que superada.

4. La propera reforma del mercat de l'Abaceria ha de revertir en el venat, el petit comer i el

barri. Cap gran superfcie, cap especulaci. Al mercats cal que s'hi ubiquin paradistes,

no supermercats.

5. Edifici del Deustche Bank: ni hotel, ni centre comercial.

6. El casal de joves ha de ser gestionat directament, i de forma democrtica i transparent,

per les entitats juvenils, a partir d'un pressupost i de treballadores pbliques com a

equipament pblic.

7. Garantir la finalitzaci i posada en marxa de l'Escola Univers, i la desaparici dels barracots

de pl. Poble Roman.

8. Nou CAP Vila de Grcia (Cibeles) de gesti pblica i directa (treballadors i vens).

Aprovaci de serveis pels treballadors i els vens, abans de la seva posta en marxa

9. Identificar i protegir dels edificis histrics i de tipologia prpia de la Vila (carrer Verdi,

Encarnaci, Josep Torres ) per evitar-ne la seva degradaci.

10. Control i actuaci davant dels hostels que no compleixin la normativa d'Alberg Juvenil i

d'Infncia.

11. Promoure les mesures necessries, juntament amb els carrers, per reduir la massificaci

de les Festes Majors de la Vila.

programa cup-capgirem barcelona pels barris de gràcia

Documents