programa bloc municipal cerdanyola

C/ Roserar 4 [email protected]

2

www.cerdanyolasi.cat

INTRODUCCIÓ Els valors principals El municipi no és una entitat abstracta, sinó l’espai immediat de relació entre les persones i, per tant, el lloc on es posa a prova la maduresa democràtica d’una societat. Un municipi pot ser considerat democràtic perquè així ho estableix l’ordenament jurídic, o per sí mateix promovent com a base de tota relació la llibertat i igualtat en dignitat i drets de tots els éssers humans sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió pública o d’altra mena, origen nacional o social o de qualsevol altra classe, que estan situats per damunt de tota legislació concreta i que un autèntic compromís amb la democràcia exigeix. Només els principis democràtics s’imposen per si mateixos, perquè el seu valor és universal i se situa per damunt de la diversitat, sempre creixent, de col·lectius o individus. El compromís amb aquests principis fa possible el reconeixement dels drets de cada un, però s’imposa igualment a cada un com un deure en la mesura que li exigeix el reconeixement dels drets dels altres i l’acceptació d’unes regles de joc compartides, sent sobre la base d’aquests principis que prenen sentit els valors com civisme, convivència o participació. La convivència democràtica només és possible quan més enllà del valor, sempre

relatiu, de les creences, ideologia, costums i maneres de fer que ens fan diferents, hi ha uns valors superiors que ens uneixen i obliguen a tots en condicions d’igualtat. És per això que el compromís amb els atributs democràtics continua sent l’única via des de la qual es fa possible plantejar, com una exigència, la integració i la convivència.

El civisme ha de ser entès com a respecte per l’espai compartit. I això no únicament en el sentit de respecte estrictament material de l’espai públic, sinó també en un sentit més abstracte de respecte envers el que és de tots, envers allò que està al servei de tots i a què tots hi tenim dret. Ningú no pot ocupar l’espai públic, fer-se’l seu o imposar-hi la seva llei, oblidant que és un espai també dels altres. Beneficiar-se de tot allò que és públic és un dret paral·lel a l’obligació de respectar-ho.

La participació ciutadana, com aportació del compromís individual a la comunitat, és essencial per donar sentit a les inquietuds col·lectives com a poble.

Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els àmbits de la decisió política, impulsant processos de consulta popular per prendre les decisions més


3


importants de la ciutat, i convocant reunions periòdiques amb la ciutadania per compartir la situació local i les mesures a emprendre. Pel que fa a la regeneració democràtica, el món municipal ha estat malauradament, i especialment en els darrers temps, una mostra més de la urgent necessitat d’una profunda revisió dels valors en la gestió pública. No com un camp de proves, sinó com un espai d’actuació urgent; perquè si bé és cert que aquesta necessitat és compartida amb altres administracions, no ho és menys que en l’àmbit local, hores d’ara, resten masses espais, fins i tot en l’àmbit normatiu pendents de resoldre. Els mitificats “Ajuntaments democràtics” són un híbrid entre la legitimitat de l’elecció democràtica dels consistoris i el manteniment del caràcter residual dels Ajuntaments en l’administració de l’Estat espanyol. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal assumint que els Ajuntaments s’han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d’obres i d’activitats i l’organització de festes culturals. Conceben els Ajuntaments com una “empresa de serveis” i no reivindiquen competències que afecten directament als ciutadans com la justícia bàsica, l’ordre públic local, l’ensenyament primari i secundari, la sanitat de proximitat, l’habitatge, entre d’altres afers que cal resoldre el més a prop possible dels ciutadans. El caràcter marginal dels municipis en l’estructura de l’Estat espanyol fa impossible una democràcia de qualitat, el veritable poder és lluny dels ciutadans, impossibilitant així la identificació dels ciutadans amb les institucions. Des del Bloc Municipal volem impulsar una nova etapa en la que els Ajuntaments no es resignin a ser una “empresa de serveis” i els partits una “agència de col·locació” d’afiliats.


4


DEMOCRÀCIA REAL: Ajuntaments veritablement democràtics La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més properes al ciutadà, tenen una gran oportunitat i, sobretot, responsabilitat en aquest sentit. Vivim en uns moments en que la política ha esdevingut una activitat en clara decadència, la majoria de la població ha deixat de confiar en la classe política. La població està desencisada amb les actuacions dels seus representants i necessita canvis substancials i accions concretes que li demostrin que es pot arribar a confiar en la tasca dels polítics. Volem traspassar a l’Ajuntament les nostres inquietuds i tenim propostes encarades a fer que els polítics municipals siguin un reflex de la societat, volem posar als polítics al nivell de servei a la societat on haurien d’estar com qualsevol altre treballador públic. Un polític es deu als ciutadans que l’han escollit i per als quals treballa i així ha d’actuar, informant en tot moment del que fa i com ho fa i facilitant als ciutadans el contacte amb ell quan ho considerin. En la nostra proposta de regeneració política volem fer èmfasi en la claredat en els diferents àmbits d’actuació (administratiu, d’acció, presa de decisions, etc). Estem convençuts que la claredat i la informació, fins i tot en excés, han de ser els pilars per donar credibilitat i fomentar la participació i tenir el compromís, respecte i confiança de la resta d’agents de la ciutat (ciutadans, entitats, etc). Proposem una sèrie d’actuacions on pretenem un posicionament bel·ligerant dels consistori per tal de promoure la regeneració democràtica, la transparència i l’austeritat a partir de la regulació del règim dels seus membres. Per tal d’acostar els polítics municipals als ciutadans proposem:

A. Regeneració democràtica La ciutadania no s’ha allunyat de la política, senzillament la ciutadania pateix desafecció per a la política tradicional. Així mateix, des de Solidaritat ens comprometem a impulsar mesures sobre la participació ciutadana, la transparència i l’austeritat i la regeneració política perquè la ciutadania s’apoderi de la política, és a dir, que la política estigui al servei del poble, pel poble i per al poble. Les organitzacions polítiques han de ser horitzontals en comptes de piramidals i les direccions d'aquestes han de ser col·legiades. A propòsit, cal que aquestes facin primàries, llistes obertes i tinguin limitació de mandats: aquests pilars són elementals per erigir una nova organització política del segle XXI. Així se'n reforça la qualitat democràtica, es crea una nova cultura organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa i es poden obrir autèntics debats al conjunt de la ciutadania.


5


La partitocràcia entesa com a organitzacions de professionals de la política, que fan del tacticisme la seva guia d'actuació, no tenen cabuda en el rescat de la democràcia. La regeneració democràtica comporta que la ciutadania s'organitza perquè es compromet amb uns ideals, és a dir, que una organització de ciutadans compromesos s'obren a la ciutadania perquè aquesta retorni a la política la noblesa de la seva funció. D'aquesta manera, reafirmem el compromís de la política amb la societat a la qual serveix. Considerem que és bàsicament des dels municipis que la ciutadania pot apoderar-se de la política de manera immediata, a fi de construir els fonaments de la República de Catalunya.

1. Incompatibilitat / interessos: registre de béns Els electes del Bloc Municipal formularan la declaració en els termes establerts a la Llei i faran públics els seus béns, els dels seus cònjuges/parelles i els de les societats mercantils de les quals siguin administradors o accionistes amb més d’un 10% de quota de titularitat, de manera que deixaran constància pública del seu patrimoni en el moment de prendre possessió del càrrec, en el moment de cessar i sempre que es produeixi una variació substancial en el mateix mentre exerceixin el càrrec.

2. Retribucions El règim econòmic dels electes locals és un àmbit amb un marge d’actuació important en ordre a l’aplicació de criteris d’austeritat, racionalitat i transparència en les retribucions d’alcaldes/esses i regidors/es. Un dels eixos del nostre model municipalista és la regeneració política i creiem que un dels factors que dóna sentit a la regeneració és el control de les actuacions dels representants de la ciutat, tant a nivell econòmic com a nivell de treball i dedicació de la seva tasca. En aquest sentit proposem: Ajustar el sou d’alcalde, tinents d’alcalde i regidors

Ajustarem el sou de l’alcalde, tinents d’alcalde i regidors del consistori. Proposarem unes retribucions que s’ajustin al que creiem que ha de ser el corresponent als representants d’una ciutat com Cerdanyola i atès el context de crisi econòmica com la que vivim. La nostra proposta serà la següent (€ bruts any):

Alcalde: 3990’98€ x 12 pagues = 47891’85€

Regidors Delegats: 3318’93€ x 12 pagues = 39827’24€

Mitja jornada: 1659’46€ x 12 pagues = 19973’62€


6


L’alcalde i regidors de l’equip de govern amb dedicació exclusiva o parcial no cobraran drets d’assistència al sí de la ni les derivades de la seva representació.

Limitarem i controlarem la resta d’indemnitzacions de l’equip de govern

(rescabalament de despeses causades en l’exercici del càrrec). Farem públiques mensualment les quantitats i conceptes percebudes, així com la naturalesa de la seva justificació.

Proposarem una assignació mensual per a tots els regidors de l’oposició per tal

de facilitar-los la seva activitat política i fer més transparent i clara la despesa política del municipi. En aquest sentit farem la següent proposta (€ bruts anys):

Portaveu: 1244’60€ x 12 pagues = 14935’20 € (15h de dedicació)

Regidor: 829’73€ x 12 pagues = 9956’76€ (10h de dedicació)

En cas de no acollir-se a aquesta proposta, les indemnitzacions que proposarem seran les següents:

Assistència al Ple Municipal: 379’44€ En cap cas es podrà percebre més de dotze assistències a l’any per assistència a les sessions Plenàries, ja siguin de caràcter ordinari o extraordinari.

Assistència a Junta de Portaveus: 315’00€

Per assistència a Comissions Informatives: 135’29€ En cap cas es podrà percebre més de dotze assistències a l’any per assistència a sessions de les comissions informatives, d’estudi, informe o consulta.

Suprimirem els càrrecs de confiança. En cap cas es contractarà personal

eventual com a càrrec de confiança ni a l’ajuntament ni als organismes autònoms o societats amb participació de l’ajuntament.

3. Duplicitat de càrrecs Els nostres electes no podran exercir simultàniament en més d’un càrrec electe. Tant si estem al govern com a l’oposició en cap cas un regidor del Bloc Municipal podrà exercir de diputat al Parlament de Catalunya o qualsevol altre càrrec electe.


7


B. Participació ciutadana La participació ciutadana és fonamental en l’activitat política municipal. Des del Bloc Municipal reivindiquem un model municipalista, de representació més concreta, de ser al carrer, de tocar de peus a terra, on l’administració més propera als ciutadans té les competències més àmplies, per tal de garantir una administració millor. És l’esperit de ciutadania, allò que forma un país. Les seves ànsies de participació ciutadana. Aquest és el valor fonamental de la democràcia, el seu segell de qualitat; sense civisme, sense participació ciutadana no hi ha una autèntica democràcia, sense democràcia no hi ha civisme ni ciutadania, només súbdits i dependència. Sense ciutadania no hi ha societat. Des del Bloc treballem per fer ressorgir les formes catalanes de participació democràtica més directes que corregeixin el caràcter purament representatiu a què ens vol conformar la vella guàrdia partidista. A casa nostra, l’associacionisme de tot tipus ha tingut molta volada des de temps enllà, precisament perquè la seva participació en el desenvolupament dels afers públics ha estat i és sistemàticament escatimat, podat, avortat en un exercici de cinisme servil, frustrant, absolutament infèrtil. Volem promoure mecanismes pràctics de participació, mitjans transparents d’informació, ensenyar i inculcar a les escoles el valor de la participació. Volem generar una energia social de participació a la ciutat, una sinèrgia ciutadana, que ens porti a la concertació, tolerància i col·laboració que desemboca invariablement en la millora de la nostra qualitat de vida, perquè és quan el poble és conscient, quan pren consciència que són seves, que depenen d’all que les coses millorin. Volem portar el concepte de participació a tots els àmbits de l’activitat i de la decisió política. Aquesta participació ciutadana ha de ser el motor de l’acció política municipal. Volem que totes les persones afectades per una decisió puguem participar-hi. Volem conduir els municipis cap a una democràcia més participativa i més directa. Volem regenerar l’actual democràcia representativa tan limitada, perquè ens minva com a persones i com a poble. Per tal de millorar la participació ciutadana als municipis i que els ciutadans puguin participar més directament en la presa de decisions, el Bloc adquirim els següents compromisos:

1. Pedagogia de la participació Per tal d’afavorir la participació ciutadana i la seva implicació tant pel que fa a l’acció política municipal com en la dinamització social, cal impulsar programes dirigits a transmetre hàbits i valors participatius, que permetin l’apropament de la ciutadania a


8


la gestió dels afers públics. Aquests programes es poden basar en iniciatives puntuals o estructures participatives bàsiques. La implicació ciutadana va lligada a un canvi cultural en la mentalitat de la gent, volem traslladar aquesta cultura participativa a les escoles. Hem de facilitar la posada en pràctica d’iniciatives per viure i experimentar la participació i la presa de decisions de manera lliure i responsable, a través del Consell Escolar Municipal.

2. Consultes populars vinculants Un dels mecanismes de democràcia participativa que permet millor a la ciutadania la seva intervenció en aquelles qüestions rellevants que els afecten, són les consultes populars. Fixarem àmbits obligatoris en els quals s’hauran de convocar necessàriament consultes populars a tota la ciutadania del municipi de caire vinculant per prendre decisions transcendents per la ciutat.

3. Participació ciutadana als plenaris Malgrat que les lleis estableixen el dret ciutadà d’assistir al ple de l’ajuntament, de resultes del caràcter públic de les sessions d’aquest òrgan, el dret de participació directe no existeix o està contemplat de forma molt limitada. Incorporarem al Reglament Orgànic Municipal, en el capítol de participació ciutadana – i en el reglament de participació de futura creació- l’obertura d’un torn de participació ciutadana en el debat d’aquells punts de l’ordre del dia on estiguin implicats, així com la seva intervenció en el torn de precs i preguntes i que les seves intervencions quedin reflectides a l’acta.

4. Impulsarem la redacció del Reglament de Participació Ciutadana Per tal de garantir la participació ciutadana sense que aquesta depengui de la voluntat política o partidista del govern municipal de torn, impulsarem la redacció del Reglament de Participació Ciutadana que blindi tots els àmbits reconeguts per la llei que permeten la participació de la ciutadania en l’activitat política de Cerdanyola, així com la redacció d’un Pla Director de Participació Ciutadana.

5. Òrgans de participació Impulsarem la creació dels consells de Districte

Per tal d’apropar l’activitat política a la realitat del territori, crearem els consells de districte per tal que les entitats i veïns de cada barri de la ciutat puguin


9


expressar les seves inquietuds i fiscalitzar l’acció de govern, i els regidors donin compte de la seva activitat als diferents barris de la ciutat.

Òrgans de participació sectorial

Tenint en compte que Cerdanyola compta amb diversos Consells Municipals Sectorials, impulsarem la seva activitat dotant-los de pes específic per tal que deixin de ser merament consultius i les seves decisions siguin vinculants i es tinguin en compte en les decisions que els afectin.

Impulsarem la creació del Consell de Ciutat

6. Emissió en directe dels plens Impulsarem l’emissió en directe dels plenaris a través de l’emissora municipal, d’aquesta manera incrementarem el grau de coneixença i transparència entre l’Ajuntament i el ciutadà.

7. Introduirem els Pressupostos Participatius Una de les màximes expressions de l’autonomia municipal i de la voluntat política d’un ajuntament, és el pressupost municipal. Aquest és el document que plasma en forma d’accions concretes les polítiques a dur a terme als nostres pobles i ciutats. En aquest sentit, caldria que aquest fos un dels documents més treballats i consensuats, tant pel conjunt dels partits polítics representats a l’ajuntament, com amb la mateixa ciutadania. La participació ciutadana ha de ser un principi que regeixi l’acció de govern, en consonància amb allò assenyalat en la legislació vigent i fer-se ressò d’una amplia demanda social existent en l’actualitat. Una aposta innovadora de cogestió pública ciutadana que propugna com a principi bàsic la Democràcia Directa per a la planificació comunitària dels recursos públics municipals la constitueixen els pressupostos participatius, que el seu objectiu principal és el de generar un espai ciutadà de debat i decisió, convertint a la ciutadania en protagonista actiu d’allò que succeeix al seu municipi, reforçant la seva autoestima i responsabilitat, como a part important de la política municipal, creant-se un espai de recerca de solucions en comú, que es corresponguin amb les necessitats i desitjos reals dels ciutadans, a la vegada que es promou la transparència de les decisions, el coneixement dels procediments administratius i el funcionament intern de l’Ajuntament. Aquesta demanda social es fa encara més necessària en un context de crisi econòmica aguda como l’actual. El sotmetre la decisió sobre el destí d’una part del Pressupost Municipal a un procediment en el que intervinguin la ciutadania, els polítics i els tècnics de l’administració donarà com a resultat un pressupost més just, igualitari, transparent i puntual, en el que l’especulació deixarà espai a les demandes reals de la


10


societat. Per tal que els ciutadans tinguin la possibilitat d’incidir en les decisions sobre el destí d’una part del Pressupost Municipal, impulsarem els Pressupostos Participatius incloent aquesta vessant participativa en el ROM i en el futur Reglament de Participació Ciutadana.

8. Enfortiment del teixit associatiu Suport organitzatiu, logístic i financer les associacions per tal que puguin desenvolupar la seva activitat. Cal garantir la independència d’aquestes organitzacions, sovint controlades directament o indirecta per organismes municipals. Creació d’hotels d’entitats, serveis d’assessorament, la contractació de tècnics de suport o l’establiment de materials i l’establiment de recursos per a la formació i la millora de la incidència de les entitats. Promoure la relació entre les diferents expressions del teixit social local a través de coordinadores d’entitats. Habilitar mecanismes de participació i interacció entre l’administració local i la xarxa associativa de cada municipi. Coresponsabilització i cogestió d’equipaments i programes, i la programació d’una oferta d’oci popular i participativa.

9. Altres formes de participació ciutadana Des del Bloc Municipal entenem que cal explorar i potenciar altres formes de participació i apropament de l’Administració Local al ciutadà, com per exemple: Els drets de petició i proposta-. S’haurà de donar sempre resposta motivada a

totes les instàncies i peticions que realitzin els ciutadans.

Modernitzarem el web municipal per tal de fer-lo més complert, fàcil d’utilitzar i més participatiu pel ciutadà.

Potenciarem l’accés a consultes i preguntes a l’Ajuntament a través d’Internet

al Regidor afectat establint un termini màxim de resposta de 15 dies. Potenciarem l’apropament del ciutadà als regidors personalment establint una

part de la seva dedicació destinada a atendre els ciutadans mitjançant cita prèvia (a través del web).

Redactarem el Pla d’Acció Municipal mitjançant un procés participatiu obert a tota la ciutadania.

Impulsarem el mecanisme d’audiència pública com a mecanisme d’informació i participació ciutadana sense l’acotament horari de les sessions plenàries.


11


Farem nostres les mocions que els ciutadans i/o col·lectius sense representació al ple presentin per a ser debatudes pels grups municipals en les sessions plenàries, donant veu als impulsors per tal que en facin la defensa. En cas d’estar a l’oposició, proposarem una reforma del ROM en aquest sentit per tal de garantir que el Ple Municipal sigui realment un espai que representi a la ciutadania.

La participació dels veïns de Cerdanyola en la vida institucional, és un dels

objectius del Bloc. Des de l’inici de la legislatura celebrarem assemblees participatives obertes els dies previs al Ple, on posarem en comú els debats sobre els temes inclosos a l’ordre del dia.

C. Transparència Els estats són molt clars amb les coses que els preocupen, i lògicament legislen al respecte. Que fins ara cap dels diferents governs que ha tingut l'estat espanyol no hagi tingut el més mínim interès en legislar sobre la transparència ho diu tot. I si ara han començat a mirar-se el tema, evidentment no és a iniciativa personal si no que la pressió popular els ha obligat a plantejar-s'ho, i encara no s'ha aprovat que alguns dels ponents de la citada llei de transparència, ja se'n desmarquen obertament. I obviament, per laxa. Al Bloc Municipal, no podem entendre la voluntat de servei al ciutadà, sense una transparència total per part dels càrrecs electes. Per això, i per tal de no deixar un tema d'aquesta importància a l'arbitri del que pugui arribar a dir un llei feta per qui no creu en aquest concepte de la transparència, el que proposem és que les mesures que proposem en aquest apartat siguin incloses en el Reglament Orgànic Municipal de cada municipi, per tal d'obligar-nos a respectar, i obligar als que vinguin al darrera a respectar el que per nosaltres és el mínim exigible en aquest tema. Volem que mesures com la publicació dels sous mensuals dels càrrecs electes, les agendes dels regidors, l'exposició als webs municipals dels resultats de les licitacions, el pagament de factures,mesures que de ben segur, sobrepassaran amb escreix el que pugui contenir la llei que pugui arribar a aprovar l'estat espanyol, però que no treu que un cop recollides dins del ROM passaran a ser d'obligat compliment per a tots els regidors. La informació sobre els representants de la ciutat ha d’estar sempre disponible i accessible per facilitar-ne la consulta als ciutadans. Actualment aquesta informació existeix però ni de bon tros és fàcil i accessible trobar-la. Volem posar a disposició dels ciutadans tota la informació referent a les retribucions dels polítics i la seva tasca al servei de la gent. Cal que estigui disponible al web de l’ajuntament, en un lloc ven visible, les despeses derivades de l’activitat política municipal (sous, indemnitzacions,


12


subvencions...) així com les derivades de la prestació dels serveis municipals i realització d’obra pública. Publicarem al web de l’ajuntament, en un lloc ven visible, les despeses

derivades de l’activitat política al municipi (sous, indemnitzacions, subvencions...) així com les derivades de la prestació dels serveis municipals i realització d’obra pública. Aquesta informació s’actualitzarà periòdicament, com a mínim un cop al mes..

Habilitarem un espai al web de l’ajuntament, en un lloc ben visible i accessible,

on informarem de l’assistència de tots els regidors als plens i d’altres òrgans col·legiats. Informarem també de les tasques que porten a terme els regidors de l’equip de govern i en farem un seguiment periòdic per tal d’acostar als ciutadans el dia a dia de la feina dels seus representants, això es farà promovent la utilització entre els regidors d’eines 2.0 de comunicació directa amb els ciutadans.

En cas d’estar a l’oposició habilitarem un espai al nostre web, visible i

accessible, on informarem periòdicament de les remuneracions rebudes pels nostres regidors. En aquest espai també informarem de les retribucions de l’alcalde i la resta de regidors, així com de les indemnitzacions rebudes per aquests.

Farem públiques les actes de les Juntes de Govern i Decrets d’Alcaldia per tal de

fer més transparent l’acció política i acostar-la al ciutadà. Retrem comptes anualment de la tasca realitzada pels nostres regidors.

Realitzarem una auditoria econòmica a l’inici de la legislatura i una altra al

finalitzar-la. Transparència màxima a les empreses participades per l’Ajuntament.

Publicarem al web de l’Ajuntament els comptes, auditories càrrecs i percepcions (dietes incloses) de totes les empreses en que l’Ajuntament de Cerdanyola hi participi.

Anualment explicarem en Assemblea Oberta a la ciutadania l’estat de comptes

de l’Ajuntament així com el pressupost municipal i les ordenances fiscals per a l’exercici següent.

Farem públiques les nòmines i els certificats de retenció d’ IRPF anuals com a mostra i mesura de transparència i informació.


13


DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL I ECONÒMIC: Impacte de

l’espoli fiscal en els Ajuntaments i les finances locals L’evident dèficit en el finançament dels ajuntaments atès el reconegut i evident espoli fiscal que pateix Catalunya vers pràcticament la totalitat de la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol, fa que la despesa mitjana del ciutadà de Catalunya estigui a anys llum d’ajuntaments del País Basc o Navarra o dels centre i del nord d’Europa, dificultant d’aquesta manera poder tenir pressupostos que siguin decisius pel benestar de les persones i eradicar la pobresa de casa nostra. Des deL Bloc Municipal volem un desenvolupament local entès no només com a planificació urbana o de l’activitat econòmica i la conseqüent generació d’ocupació, si no el desenvolupament local com a garant de polítiques transversals encarades a aconseguir una majora cohesió social. En el desenvolupament local sostenible no només és necessari l’adopció d’estratègies per a la creació d’ocupació, sinó que també són necessàries l’adopció de mesures per a la implantació de l’esperit emprenedor, per afavorir l’accés a l’ocupació i l’adaptació al mercat de treball canviant, la lluita contra la discriminació, l’exclusió social i el foment de l’economia social. Donada aquesta limitació apostem per:

A. Racionalització de la despesa municipal Cada cop més les corporacions municipals assumeixen com a propis la prestació de serveis pels quals no hi ha partides pressupostàries, per això s’ha de ser raonable i pensar que només podem tenir allò que podem pagar. El nostre futur es construirà a base d’esforç, estalvi i comptes clars. Ara toca administrar correctament, una administració eficient es el primer pas per construir un municipi just i socialment confortable per els seus habitants. Les inversions estructurals del municipi hauran d’ atendre criteris ordenats i prioritzats de: Necessitat: Considerada aquesta com aquella despesa que possibilita la marxa i

el desenvolupament adequat, raonable, i sostingut de l’economia i del benestar dels ciutadans, i la solució a les mancances que dificulten o impossibiliten el correcte desenvolupament dels veïns del municipi.

Proporcionalitat: El criteri de despesa que ha d’ exigir-se sempre atenent a la quantitat d’usuaris que li es d’aplicació i amb el suficient anàlisi de futur


14


respecte al temps d’utilització, atenent als processos d’evolució de la piràmide de població del municipi.

Rendibilitat: Entenent aquest criteri com l’equilibri entre el cost que representa la despesa feta i la satisfacció obtinguda per els ciutadans. Essent aquest criteri que ha de quedar sempre circumscrit i limitat per els pressupostos normals de desenvolupament del municipi i mai que l’execució d’una inversió sigui limitativa i condicionant de la resta del pressupost o dels futurs pressupostos del municipi.

Oportunitat: Tenint en compte sempre el moment adequat en que es compleixin les millors condicions substantives per efectuar la despesa, de manera que sempre resulti, de la seva execució, la despesa més econòmica possible, donades les circumstancies.

La despesa corrent del pressupost municipal ha de tenir com a base l’eficiència, la capacitat i la immediatesa en l’execució i amb el seu pagament. Eficiència: Sempre s’ha d’efectuar la despesa en el convenciment de que

s’efectua essent l’opció més raonable de cost-satisfacció.

Capacitat: La despesa corrent mai pot ser objecte d’endeutament, ha d’ésser feta amb els ingressos corrents del municipi, mai endeutant ni comprometent l’execució de la resta del pressupost ni futurs pressupostos.

Immediatesa d’execució i de pagament: La tresoreria de l’Ajuntament ha de poder efectuar les despeses pressupostades en el termini planificat i efectuar els pagaments als proveïdors amb la major immediates possible, és fonamental per el creixement de la indústria i l’empresa local, el respecte escrupolós als terminis de pagament legalment establerts i/o pactats.

Totes les despeses són possibles, totes les inversions són possibles, l’estat del benestar és possible, raonable i desitjable. Només cal saber administrar bé els recursos. Gestió responsable de l’endeutament. Donarem preferència per treballar amb

entitats financeres que hagin acreditat polítiques socialment responsables,i que es comprometin a no desnonar cap família de Cerdanyola per impagament del deute hipotecari.

Confeccionarem un Pla Municipal d’Austeritat conjuntament amb

representants sindicals, partits polítics, caps de servei i tècnics de les diferents àrees.

Redactarem un Pla Estratègic de subvencions anual.


15


B. Promoció de l’activitat econòmica Cal crear a nivell local instruments de foment de cultura emprenedora: noves iniciatives, autoocupació, microempresa, ampliació i desenvolupament de serveis, empreses d’economia social, etc. Això requereix mecanismes de comunicació i de transferència d’experiències entre empreses i administració, mesures d’acompanyament i assessoria de projectes, identificació de nous escenaris i oportunitats, etc. El principal puntal econòmic a Catalunya el formen la petita i mitjana empresa, cal crear plans de suport als autònoms i microempreses del municipi, promovent la seva integració en el marc de relacions laborals, així com la col·laboració entre ells, i un pla de suport financer a emprenedors, mitjançant acords amb entitats financeres, per a l’accés a línies de microcrèdits i avals en col·laboració amb la Generalitat.

C. Comerç El comerç és un sector en constant evolució en un model econòmic on no es pot anar en contra dels hàbits socials especialment marcats pel consum i pel valor del factor “temps”. El comerç tradicional és un sector econòmic que en estructures bàsicament familiars ocupa un bon nombre de persones a la vegada que és un sector social que dinamitza la vida del municipi. La recuperació urbanística dels centres urbans va molt lligada a l’existència del comerç tradicional. Cal incloure aquest objectiu en tota la planificació municipal, tant urbanística com comercial. En aquest sentit cal emprendre iniciatives com:

D. Desenvolupament local i les polítiques d’ocupació


16


E. Ocupació Una de les competències que la majoria d’ajuntaments assumeixen, sense que sigui d’obligat compliment, és la d’ocupació. L’ajuntament ha de dur a terme polítiques actives encarades a la creació de llocs de treball, des d’aquest plantejament cal abordar totes aquelles iniciatives que contribueixin a la desaparició d’un dels principals problemes socials com és l’atur. Les noves necessitats de la societat, fruit dels canvis socioeconòmics al costat del repte d’augmentar el nivell d’ocupació, conflueixen en la identificació d’un conjunt d’activitats, anomenats Nous Jaciments d’Ocupació, que tenen com a característica comuna que milloren la qualitat de vida, respectant el medi ambient i es preocupen d’aspectes culturals i socials. La capacitat que tenen aquests Nous Jaciments d’Ocupació per a genera noves empreses i ocupació, i la possibilitat que el seu desenvolupament, exigeixen una atenció especial de l’actuació municipal.


17


DEFENSA DELS DRETS SOCIALS

Els darrers quatre anys han estat marcats per la crisi, i els Ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, són els que han rebut amb major intensitat les conseqüències socials de la crisi. I, a més, ho han hagut de fer en un context de més dificultats en les finances locals per la caiguda dels seus ingressos i pels dèficits que arrossega l’actual model de finançament, i en un moment també de profunds canvis socials: envelliment de la població, desafecció política, etc.

A. Impacte de l’espoli fiscal en l’atenció a les persones Els ajuntaments catalans pateixen l’impacte de l’espoli fiscal d’una manera molt directe, ja que han d’assumir les seves competències en matèries d’atenció a les persones com són els Serveis Socials Bàsics, Sanitat, Educació (0-3 anys), sanitat... i sovint sense els recursos necessaris.

B. Preservar la cohesió i la inclusió social La crisi econòmica està colpejant amb força la societat catalana, amb atur, precarietat i exclusió social. Les dades mostren la gravetat de la situació actual. Per això la lluita contra la pobresa i l’exclusió social ha de ser una prioritat per als governs locals en el moment actual, i això s’ha de traduir en polítiques ambicioses i valentes per a fer-hi front. Els Ajuntaments han de ser els protagonistes i els impulsors d’una sortida de la crisi que preservi la cohesió i la plena inclusió de tota la ciutadania. Per això proposem:

1. Aprovar i desenvolupar Plans Locals d’Inclusió Social, amb la participació de les entitats socials.

2. Impulsar Plans d’Acció Comunitària actuant preferentment en els territoris on es concentren la pobresa, la desigualtat i altres factors de conflictivitat social.

3. Enfortir els serveis municipals des d’una visió transversal promovent de forma

prioritària itineraris i estratègies per acompanyar i donar suport a les persones en els seus processos d’inclusió i incorporació social.

4. Impulsar polítiques d’infància preventives, desplegant plans integrals intensius i

sostinguts per a les zones on s’hi acumulen la pobresa i factors de risc.


18


5. Obrirem els centres educatius fora del calendari escolar per tal de garantir el dret a l’alimentació de tots els menors de Cerdanyola.

C. Desenvolupar els serveis socials municipals Els avenços legislatius dels darrers anys en matèria de drets socials – serveis socials, infància, autonomia personal i ajut a la dependència, acollida, eradicació de la violència masclista-, així com els diversos pactes signats -educació, habitatge, immigració-, han de seguir desplegant-se i concretant-se en l’àmbit local. L’Ajuntament ha d’aprofitar al màxim aquest nou marc en matèria social per evolucionar des de la concepció selectiva, reactiva i assistencial dels serveis socials, cap a un nou model de proximitat, universal, de qualitat, sensible a la diversitat i obert a la participació. Per això proposem:

1. Aprofundir en la responsabilitat municipal de detectar les situacions de risc i impulsar intervencions socials preventives.

2. Millorar els serveis municipals de promoció de l’autonomia personal i de suport a la vida quotidiana de la gent gran i les persones dependents, garantint el dret a viure i envellir dignament a casa, i a l viure autònomament.

3. Avançar en la planificació transversal amb salut, educació, habitatge, urbanisme, promoció econòmica, etc.


19


LA CIUTAT QUE VOLEM: Una Cerdanyola pensada per a les persones Considerem que Cerdanyola ha d’exercir amb més força que mai la seva condició de Ciutat de la Ciència i mostrar el seu potencial econòmic i social gràcies a la seva privilegiada situació i la peculiaritat de comptar amb una de les millors universitats d’Europa i la tecnologia més puntera, que li ha de permetre ser un referent per les empreses.

Capital cultural: la història i el casc antic, Museu d’Art de Can Domènech i Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, Biblioteca Central de Cerdanyola, potenciant l’alfabetització ciutadana del modernisme. Ciutat comercial i econòmica: geogràficament ubicada en un lloc estratègic per la proximitat a Barcelona i la xarxa d’infraestructures que l’envolten. El triangle Parc Tecnològic – Sincrotró – Universitat ha de ser un actiu que atregui l’activitat econòmica a la nostra ciutat.

Promoció de la ciutat a l’exterior per captar empreses i persones que vinguin a viure a la ciutat o visitants que aportin negoci als comerços i empreses de serveis. Construirem un discurs i un model de ciutat d’acord amb tot el projecte d’ocupació de ciutat emprenedora i innovadora, centrat en la qualitat de vida i l’educació, la sostenibilitat, la gastronomia, l’atractiu de l’entorn, etc.

I. GESTIÓ MUNICIPAL I HISENDA L’administració Municipal Un dels desafiaments més grans a què s’enfronten les administracions locals és el de desenvolupar, mantenir i millorar la confiança que els cituadans tenen en la gestió municipal. Per assolir aquest objectiu ens comprometem a: Treballar per acabar la legislatura en condicions d’assolir allò que marca la

norma UNE 66182 referida a la qualitat certificada de govern municipal. Aplicarem les Cartes de Qualitat de Servei a tota l’Administració municipal per

tal de garantir la millora continuada de l’Atenció al Ciutadà.

Crearem un portal web de govern obert, on els ciutadans puguin aportar les seves idees per millorar la nostra ciutat, i on posarem a disposició de la ciutadania tots els projectes de govern per tal de permetre a la ciutadania fer comentaris i suggeriments dels mateixos


20


L’Ajuntament de Cerdanyola, amb els seus recursos de ser una eina al servei del ciutadà i de d’interès general, que faciliti la seva vida quotidiana i que impulsi un desenvolupament sostenible que millori la qualitat de vida de tots els residents al municipi. La limitació de recursos fa que resulti imprescindible optimitzar-los, prioritzant sempre la idea de servei, transparència, participació i gestió eficient. Per assolir, presentem els següents compromisos: Introduirem la gestió municipal segons el model BI, per tal de fer una gestió

més eficient.

Optimitzarem els recursos que disposa l’Ajuntament per tal de crear el màxim de valor públic, és a dir, fer-lo més productiu.

Atenció ciutadana i Administració electrònica Una administració propera als ciutadans s’ha de caracteritzar per una total transparència en la gestió, una simplificació de tràmits i un augment de la participació ciutadana que es fonamenti, en part, en utilitzar les noves tecnologies. És bàsic per al desenvolupament del municipi disposar de les infraestructures i els serveis necessaris que facilitin i garanteixin l’accés de tota la ciutadania a la societat de la informació. En aquest sentit, des de Solidaritat proposem: Portarem l’administració als Centres Cívics per tal de facilitar els tràmits més

habituals.

Assolirem el compromís de donar resposta a totes les demandes i suggeriments dels ciutadans en un temps màxim de 10 dies hàbils.

Augmentarem el nombre de tràmits a través d’Internet, amb l’administració electrònica municipal, per facilitar tot el que sigui possible, les gestions dels ciutadans amb l’Ajuntament.

Actualitzarem el web municipal per fer-lo més atractiu, eficaç tant en la informació com en la tramitació telemàtica de tots els serveis i més participatiu.

Introduirem a l’Administració de forma definitiva el programari lliure.

Oferirem allotjament gratuït a servidors municipals, de les pàgines web de

totes les entitats de Cerdanyola


21


Impulsarem la implantació del projecte OROM com un dels projectes destacats del Pla Estratègic de Sistemes d'Informació de l'Ajuntament de Cerdanyola.

Serveis municipals En un context de crisi econòmica com el que estem patint, és imprescindible una bona gestió dels serveis municipals, i això ha de ser un objectiu primordial, per a fer que tots els serveis funcionin correctament i sense un sobre cost econòmic. Cal fer que tots els serveis vigents funcionin de manera òptima i millorar-los, si cal. En aquest sentit proposem: Avaluarem de forma continuada mitjançant enquestes als usuaris i processos

de millora els diferents serveis municipals.

Re municipalitzarem aquells serveis que es realitzen sota concessió i que siguin assumibles per l’ajuntament.

Implicarem en la mesura que sigui possible als Centres Especials de Treball de

Cerdanyola en els Serveis Municipals. Hisenda Qualsevol actuació que es realitzi a la ciutat ha d’anar acompanyada d’un informe de viabilitat econòmica que tingui en compte els recursos reals de la ciutat. Congelarem els impostos municipals.

Bonificarem la taxa d’escombraries als ciutadans que acreditin pràctiques de

reciclatge a la Deixalleria Municipal de forma directa i immediata i sense tràmits burocràtics dissuasoris.

Bonificarem la taxa d’escombraries als comerços que col·laborin amb el banc

d’aliments de Cerdanyola donant els excedents dels seus productes que estiguin apunt de caducar, ja que d’aquesta manera també es redueix la despesa municipal.

Bonificarem totalment l’ICIO per a qualsevol obra de rehabilitació d’habitatges

que superi els 20 anys d’antiguitat i aquelles obres que siguin per a la millora de l’accessibilitat en casos de vivenda habitual i sigui feta per empreses de Cerdanyola.

No aplicarem recàrrecs en les demores dels pagaments dels impostos i taxes

municipals a les famílies que estiguin a l’atur o en risc d’exclusió social.


22


Bonificarem fiscalment la taxa de residus comercials als comerços que facin

servir bosses reutilitzables Impulsarem una ordenança que permeti substituir sancions econòmiques per

treballs en benefici de la comunitat.

Bonificarem fiscalment a les empreses que contractin cerdanyolencs amb contractes de llarga durada.

II. PRIMER LES PERSONES Atenció a les persones El nostre municipi és l'àmbit en què es desenvolupen moltes de les activitats de la nostra vida: és per on ens movem, sovint és on treballem, és on anem a l'escola... Així doncs, és l'Ajuntament la institució de govern local més propera als ciutadans i és la que ha de vetllar en col·laboració i coordinació amb altres administracions, per crear un conjunt de polítiques que tinguin una finalitat comuna: la cohesió social. Sense cohesió social, no hi ha procés de socialització ni de convivència possibles. Cal aprofundir en el benestar personal, millorar la comunicació i aprendre a viure en la pluralitat. Per tot això, en aquest mandat proposem: Crearem una unitat integrada municipal d’atenció a la dependència on

persones especialitzades en el tema de diferents serveis (educació, serveis socials, joventut i altres si fos necessari) treballin per assistir aquestes persones en la relació amb l’ajuntament per tal d’informar, negociar, orientar en totes les demandes que els usuaris puguin tenir. Si fos necessari crearem un pressupost compartit en funció de les competències assumides per totes les regidories implicades. El personal assignat hauria de ser competent i capacitat per a aquesta tasca. Aquesta unitat elaborarà guies de serveis, centres i prestacions de serveis que sigui clara i accessible per a tota la ciutadania.

Redactarem i aplicarem un Pla Municipal de Serveis Socials Impulsarem la creació de l’ Institut Municipal del Voluntariat Social

Impulsarem el Pla Municipal Estratègic de Serveis Socials

Impulsarem mesures per re aprofitar els aliments que acaben a les

escombraries i estan en bon estat Posarem en marxa el programa “minuts menuts”


23


Crearem una borsa de treball d’emergència per tal d’afavorir la seva contractació a empreses adjudicatàries d’obres i/o serveis a Cerdanyola.

III. UNA CIUTAT PER GAUDIR-LA Barris Un dels eixos principals del nostre programa electoral és la participació ciutadana com a motor de la política municipal. Des del Bloc Municipal creiem que per aconseguir implicar el màxim possible la ciutadania en el dia a dia de l’acció política municipal el millor nexe d’unió és el contacte directe amb les barris i amb les associacions de veïns ja que aquestes són realment les que estan en contacte directe amb la ciutadania. Per tal d’impulsar aquesta participació, cal una distribució administrativa que doni una resposta àgil i eficaç a les necessitats de la ciutadania. Per això proposem: A. Impuls definitiu de la llei de districtes Impulsarem de manera definitiva el desplegament de la llei de districtes de Cerdanyola, modificant la divisió administrativa inicial per tal de dotar-la de sentit. B. Participació de les Associacions de Veïns a la vida política Implicarem les associacions de veïns al dia a dia de l’ajuntament de Cerdanyola. Les associacions de veïns han de ser el motor de la vida socials als barris de la nostra ciutat i actualment no se’ls està tenint en compte per a les decisions importants que afecten a cada barri. Volem passar de les paraules i les bones intencions als fets i donar veu i decisió a la gent dels barris. C. Crearem i potenciarem la figura del regidor de districte A causa de la manca de divisió administrativa de la ciutat, Cerdanyola no compta amb responsables polítics de proximitat, el que ajuda a mantenir la distància i el desencís de la ciutadania vers els seus responsables polítics. Proposarem la creació del regidor de districte. Serà el contacte directe entre els veïns i l’ajuntament, i estarà obligat a fer, com a mínim, una trobada informativa semestral per donar compte de les accions fetes i les que cal fer i mantindrà contacte en tot moment amb els representants dels veïns per tal d’estar al dia del que passa al barri. D. Contacte i interacció entre els associacions de veïns Promocionarem el contacte entre barris i associacions de veïns potenciant les activitats i organitzacions ja existents, donant suport a les iniciatives que sorgeixin i promovent noves iniciatives destinades que els barris col·laborin i interactuïn entre ells. E. Suport a les festes dels barris


24


Donarem suport a les festes dels barris amb material, infraestructura i promovent la participació de les entitats de Cerdanyola per tal d’enfortir el teixit social i associatiu. Habilitarem un fons material a disposició de les associacions veïnals, perquè, les entitats que no es puguin permetre material propi, puguin fer-lo servir per a l’organització de les seves activitats. Entenem que en el context de crisi actual tota actuació nova pot estar limitada pels problemes econòmics de l’ajuntament, tot i això en un moment en que les entitats de Cerdanyola estan tenint molts problemes per tirar endavant les seves activitats creiem que amb el suport necessari en infraestructura podem donar una bona ajuda a les entitats per continuar amb la tasca d’organització de les seves activitats. F. Consultes als veïns dels barris per les actuacions importants Farem consultes als veïns dels barris quan s’hagin de fer actuacions que creguem que siguin prou importants. L’opinió dels barris hauria de ser la primera a ser escoltada abans d’engegar una actuació important al barri, amb la posada en marxa de consultes entenem que és la millor manera de copsar l’opinió dels veïns. Equipaments Des del Bloc creiem que una ciutat com Cerdanyola ha de disposar d’un Pla d’Equipaments que marqui el futur de la ciutat. La nostra ciutat ha arribat a unes mides de població que ens obliguen a aturar-nos i reflexionar sobre cap on hem d’anar i no podem esperar a que cada quatre anys algú decideixi que es farà i on en funció del que necessita el seu programa electoral. Minvarem la intensitat lumínica dels edificis municipals.

Incrementarem la utilització de bombetes LED als espais municipals.

Impulsarem la creació d’un recinte firal a Cerdanyola.

Convertirem ca n’ Altimira en un Hotel d’Entitats.

Realitzarem una auditoria d’ús de tots els espais municipals. Aquells que no

tinguin ús seran destinats a acollir-hi entitats de la nostra ciutat. Realitzarem un Pla d’Equipaments i Nous Usos mitjançant un procés

participatiu, orientat al protocol administratiu cessió/autogestió, que estableixi una revisió de llarg recorregut dels espais municipals sense ús i posar-los a disposició d’aquelles entitats que ho necessitin fomentant la compartició d’espais.


25


A Cerdanyola comptem amb diversos Centres Cívics. Considerem que cal potenciar-los ja que són una peça clau en la cohesió popular i autèntiques escoles de civisme ciutadà. Cal dotar-los de suficient entitat per tal que siguin moltes les activitats que s’hi programin. Cal potenciar una gestió directa per part de la societat civil: entitats, associacions, col·lectius, grups organitzats. Les entitats i associacions han de tenir a la seva disposició totes les facilitats per trobar-se, per crear xarxes, lligams, etc. Crearem la xarxa de Centres Cívics de Cerdanyola.

IV. TERRITORI Medi ambient D’un temps ençà hem sentit a parlar molt de la qualitat de l’aire, de l’estalvi energètic, l’escalfament planetari, el canvi climàtic... I és que cada vegada tenim més clar, que per una bona qualitat de vida, es precís cuidar el medi on interaccionem. Fins i tot sovintegen, cada cop més, activitats de lleure i confort que subvenen en activitats econòmiques productives i alhora curoses amb el medi ambient. Promourem la creació d’horts urbans ecològics destinats a famílies en situació

de risc d’exclusió social de forma que suposi un al·licient de creixement personal així com una garantía de sobirania alimentària en benefici de la salut.

Cerdanyola es troba en un entorn natural privilegiat, perquè puguem continuar gaudint, durant molts anys, d’aquesta terra proposem: Redactarem i aplicarem una Agenda 21

Realitzarem un Pla d’estalvi energètic i d’aigua a les instal·lacions municipals,

a la vegada que realitzarem campanyes de conscienciació a la població. Potenciarem l’educació ambiental. L’Ajuntament ha de fer una aposta per

l’educació ambiental de la ciutadania educant, estimulant i ajudant en la rehabilitació energètica de les llars, l’estalvi d’aigua, la mobilitat sostenible potenciant el transport públic, la bicicleta i anar a peu.

Control i millora de la contaminació de l’aire. A Cerdanyola tenim una ubicació geogràfica privilegiada per una banda ja que tenim un pulmó verd com és el Parc Natural de Collserola, però per l’altra estem envoltats d’autopistes i vies amb un alt volum de trànsit rodat. No podem seguir donant l’esquena a aquesta realitat. Cal conèixer de forma objectiva quina és la contaminació real de la ciutat. La salut de


26


moltes persones amb problemes respiratoris depèn d’un adequat coneixement i gestió de la qualitat de l’aire. Caldria prendre les següents mesures: Control rigorós de la contaminació de l’aire amb una correcte ubicació

d’estacions de mesura i prestant especial atenció a les partícules sòlides per la incidència greu que tenen en les malalties càrdio – respiratòries.

Informació puntual i rigorosa a la ciutadania de la situació de contaminació de l’aire, especialment en els moments de contaminació elevada.

Redacció d’un pla de mobilitat sostenible que augmenti el pes del transport públic, el caminar i l’anar en bicicleta front el cotxe particular. Ampliació i control de les zones de 30 Km/h.

Elaboració d’un pla d’emergència i mesures a prendre en cas de nivells de contaminació perillosos per a la salut humana.

Vetllarem de manera especial pel manteniment de la qualitat ambiental del Riu

Major.

Potenciarem l’Educació Ambiental.

Elaborarem un Pla Local per la Sostenibilitat i potenciarem el Consell Municipal de Medi Ambient.

Realitzarem un pla anual de manteniment de rieres i camins i desenvoluparem el tractament de l’arbrat viari i de les plagues.

Iniciarem els processos per entrar a la xarxa de municipis Città Slow que implica

que el nostre municipi complirà amb criteris de sostenibilitat, singularitat, qualitat urbanística, qualitat de vida i equilibri responsable entre comunitat i entorn.

Urbanisme Per definició l’urbanisme comprèn el conjunt de coneixements i pràctiques aplicats a planificar, desenvolupar i remodelar nuclis urbans amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Al Bloc pensem que, a més a més, cal que l’urbanisme exerceixi d’element de cohesió de la ciutat i faciliti el desplaçament i la trobada dels seus habitants. Ara que ha minvat l’eufòria constructiva a la ciutat, estem en una situació immillorable per definir-ne el seu futur. Per això la proposa començar la redacció d’un nou Pla General d’Ordenació Urbanístic per a Cerdanyola. Apostem per un model urbanístic


27


sostenible, respectuós i equilibrat, que substitueixi la cultura del creixement salvatge i desordenat per un creixement racional i de qualitat on primi la rehabilitació i l'ús d'espais lliures no construïts. Redactarem un nou POUM, adequat a la realitat actual de Cerdanyola que ens

permetrà dissenyar la Cerdanyola que volem per als propers anys.

Volem un compromís per l’accessibilitat. Que Cerdanyola sigui una ciutat totalment accessible. Durant la legislatura realitzarem les intervencions necessàries per acabar amb les barreres arquitectòniques.

Les obres menors s’adjudicaran en la mesura que sigui possible a empreses de Cerdanyola.

Enviarem una memòria informativa a tots els veïns afectats per obres municipals, abans de començar-les, i convocar una trobada informativa abans de l’ inici de l’obra i a l’acabament.

Habitatge

Impulsarem la redacció d’un Pla Estratègic de l’habitatge a Cerdanyola.

Re instaurarem l’Oficina Municipal d’Habitatge.

Impulsarem mesures que garanteixin el dret a l’habitatge dels ciutadans de

Cerdanyola. Espai públic Cerdanyola té una manca evident de manteniment de l’espai públic, tot i comptar amb una brigada municipal, molt sovint als carrers hi ha petits desperfectes que cal arranjar. En un moment en que les finances municipals no permeten grans inversions, es fa imprescindible el manteniment del que ja tenim i dels nostres carrers. Per això proposem: Realitzarem una política de manteniment i reparació de l’espai públic i del

patrimoni municipal.

Impulsarem la brigada exprés que tant bon resultat va donar en legislatures anteriors per tal d’arranjar aquells petits desperfectes de l’espai públic en un temps màxim de 48 hores.


28


Tolerància zero amb els incívics. No volem una Cerdanyola plena d’excrements d’animals.

Impulsarem la incorporació de Cerdanyola a la xarxa de Viles Florides com a compromís de millora i manteniment de l’espai públic de la nostra ciutat.

Mobilitat Entenem la funció de la mobilitat dins l’espai cívic com un dels elements clau a l’hora d’assolir una distribució de la ciutadania més justa, que permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis. Des de Solidaritat optem per unes polítiques basades en el reequilibri de la mobilitat com a resposta del continu augment de la mobilitat de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i ambiental o l’accidentabilitat. Cal tenir present que el transport públic és clau a l’hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada. Per visualitzar aquesta manera d’entendre la mobilitat, proposem: Crearem l’Agència Municipal de la Bicicleta

Impulsarem la redacció d’un Pla Director de la Bicicleta

Impulsarem la creació de zones d’aparcament gratuït de curta durada

mitjançant control horari als eixos comercials de la ciutat per afavorir la rotació de vehicles eliminant places de zona blava.

Pla de les alzines Carrer Sant Enric Mercat Serraparera

Preveurem i planificarem l’entrada del cotxe elèctric.

Transport públic Bonificarem el transport públic urbà a les persones aturades del municipi per

tal de facilitar-los la mobilitat en la cerca de feina.

Treballarem per tal que una de les línies de l’autobús urbà arribi fins al CAP2 de Ripollet.

Impulsarem una nova línia d’autobusos llançadora que uneixi Cerdanyola, el

Parc de l’Alba i la Universitat Autònoma.


29


Ampliarem l’horari d’autobús urbà els dissabtes, diumenges i festius.

Treballarem per tal de poder fer transbordament entre les línies d’autobús

urbà validant la tarja multi viatge només una vegada.

Dignificar les parades de transport col·lectiu públic urbà quant a seguretat, comoditat i informació i instal·lar marquesines en les parades on no n’hi ha.

Seguretat ciutadana Les polítiques en l’Àrea de Seguretat de Solidaritat estan enfocades a aconseguir la construcció d’un espai cívic el més lliure i igualitari possible per tal d’avançar cap a una societat cada vegada més justa. El nostre objectiu és dotar a la ciutadania dels instruments necessaris per construir l’espai cívic entre tots, tot recordant i tenint molt present quins son els drets i els deures (la doble D) dels ciutadans de Cerdanyola. Farem complir les ordenances municipals per tal d’evitar actes incívics i

afavorint la convivència.

L’agent Cívic complementarà la feina de la policia local. El seu paper ha de ser de receptor de queixes sobre temes d’incivisme.

L’Ajuntament es personarà com acusació particular en els casos de violència domèstica que es produeixin a Cerdanyola.

Impulsarem la creació del Pla de Seguretat Municipal. Reforçarem la figura de l’Agent Cívic per tal que denunciï el no compliment del

temps d’aparcament i contribueixi a informar sobre vehicles abandonats, deixalles a la via pública, mal estat de l’espai públic, etc.

Impulsarem una ordenança que permeti substituir sancions econòmiques per treballs en benefici de la comunitat.

V. PROMOCIÓ ECONÒMICA Promoció econòmica Fomentarem la política de “clúster” i de col·laboració interempresarial.

Agilitzarem els tràmits per a l’obertura de noves activitats econòmiques


30


Oferirem sòl industrial a baix cost a aquelles empreses dedicades a I+d+I, empreses de producció neta o TIC que contractin treballadors en situació d’atur a Cerdanyola.

Comerç El comerç de proximitat sempre ha estat un element dinamitzador de l’economia de la nostra ciutat i un element clau a l’hora de fer que el municipi se senti viu. Per aquest motiu proposem: Impulsarem un pla de protecció, impuls i reactivació dels comerços i Polígons

Industrials de Cerdanyola.

Potenciarem els eixos comercials de la ciutat amb la col·laboració de les associacions de comerciants

Ocupació Apostem per un Servei Local d’ Ocupació com a eina de desenvolupament social i econòmic. Les nostres propostes van encaminades a facilitar l’accés a un lloc de treball i d’aquesta manera generar riquesa. En aquest sentit les nostres propostes són: Promourem un pacte local d'ocupació entre l'Ajuntament i els agents

empresarials, sindicals i socials de la ciutat.

En la mesura que sigui possible impulsarem Plans d’Ocupació amb recursos propis. Pla de Foment de l’Ocupació.

Impulsarem la creació d’una bossa de treball dinàmica, activa i que sigui útil als

usuaris, facilitant la relació entre empresaris i aturats, treballant de forma pro activa des de l’Ajuntament per reduir el percentatge d’aturats a Cerdanyola.

Fomentarem la formació continuada i ocupacional.

Potenciarem les polítiques actives d’ocupació, a través del Servei Local

d’Ocupació. Es realitzarà un seguiment dels demandants a través d’itineraris personalitzats.

Mercats i fires Millorarem el servei de recollida de residus dels mercats ambulants de

Cerdanyola.


31


Articularem una política de fires actualment inexistent sota criteris de

promoció i projecció de la ciutat.

Impulsarem la celebració de la fira del llibre a Cerdanyola. Ciutat de la ciència i relació amb la universitat Cerdanyola ha estat reconeguda com a ciutat de la Ciència i la Innovació, volem que aquest sigui l’eix central de la modernització econòmica i social de Cerdanyola. Volem fomentar un model que garanteixi la continuïtat de la cadena del coneixement basada en la ciència, la tecnologia, les empreses i el mercat i la transmissió d’aquests valors entre els principals agents de la innovació que són la universitat, els centres tecnològics, els parcs científics, les empreses, les administracions i, finalment, la societat.

Projectarem mesures per tal que Cerdanyola esdevingui Smartcity

Impulsarem convenis amb la Universitat per tal que Cerdanyola aprofiti els

avantatges de tenir una de les millors universitats d’Europa

VI. CERDANYOLA CIUTAT EDUCADORA Si hi ha alguna cosa que distingeix la humanitat de les altres criatures que han poblat el món és la seva capacitat de transmetre’s l’experiència. El procés és senzill, però d’una complexitat tan enorme que encara avui la transmissió de la informació fonamenta l’èxit i el fracàs de les diverses comunitats de persones que ens envolten. Subsistir, sobreviure, superar les limitacions d’un cos individual i social tant fràgil com el nostre només s’aconsegueix mantenint la capacitat d’anar-nos transmetent tot allò que aprenem. L’educació és un dret bàsic i fonamental de tot ciutadà, des de SI Cerdanyola treballarem perquè així sigui,i per potenciar i crear les eines necessàries perquè aquesta educació sigui de qualitat. Solidaritat Catalana per la Independència creiem que l’ensenyament és un element estratègic en la construcció d’una societat més cohesionada socialment i més justa. Per tal d’assolir aquest objectiu, com ho farem? Redactarem l’Agenda 21 Escolar.

Impulsarem l’Oficina Municipal de Matriculació

Impulsarem la redacció d’un Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)


32


Potenciarem el Consell Escolar Municipal per dotar-lo de capacitat organitzadora de tots els serveis municipals que intervenen en l’escolarització (socials, educatius, culturals, professionals, etc) per tal de fer efectiu l’objectiu general: l’educació és primordial.

Promourem l’educació per a la sostenibilitat i potenciarem les escoles verdes com a model d’escola que vetlla per l’ús d’energies renovables, pel reciclatge i pel bon ús de l’aigua i de les energies

Garantirem que totes les famílies tinguin accés als llibres de text i material

escolar. L’educació no pot estar supeditada a la situació econòmica de cap família.

Instaurarem camins escolars com a vies de circulació preferent, escollides entre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centre d’ensenyament.

Col·laborarem amb les AMPAs que decideixin tirar endavant la socialització dels llibres i així ajudar a suportar millor la despesa que han de fer les famílies en aquest sentit serà un dels nostres compromisos.

Potenciarem mesures per tal d’impulsar l’adquisició d’hàbits saludables d’alimentació, com un dia al mes menjar sense carn a les escoles.

Les escoles bressol són importants per la franja d’edat que acullen, etapa molt important en la vida d’una persona al ser el primer contacte amb el mon educatiu. És de vital importància per una societat tenir una oferta educativa que garanteixi l’atenció i qualitat als infants amb independència de quina sigui l’etapa educativa. Per això proposem: Redacció d’un Projecte Educatiu Marc per les Escoles Bressol Municipals,

elaborat de forma conjunta amb el Consell Escolar Municipal, representants dels equips educatius i pares i mares dels centres.

Impulsarem el Pla Local de serveis educatius 0-3 Impulsarem l’Escola de Música Municipal per tal d’augmentar en alumnes

obrint-la a nous instruments.

Treballarem per incloure l’Escola de Música Municipal a la Xarxa d’Escoles de Música del Liceu.


33


VII. CULTURA I ESPORT Cultura Les entitats i els ciutadans són els veritables encarregats de proposar i promoure totes les activitats culturals de la nostra ciutat, essent l’Ajuntament el responsable de coordinar i/o cofinançar el seu desenvolupament. Impulsarem la creació d’un centre de servei i atenció a les associacions de

Cerdanyola.

Impulsarem la creació d’un banc de recursos que estigui a disposició de les entitats de la ciutat.

Impulsarem el debat sobre l’Escola d’Art de l’Ateneu per tal d’apropar-lo a

nous usuaris. Impulsarem la creació del Patronat del Roser de Maig per tal de fer més

transparent la gestió de la Festa Major. No cal la contractació d’una empresa externa que gestioni la nostra Festa Major.

Elaborarem el mapa cultural de Cerdanyola. Situació de totes les instal·lacions i equipaments. Calendari d’activitats i serveis. Programació i plans d’actuació elaborats conjuntament entre Ajuntament i les entitats de la nostra ciutat.

Biblioteca Apostarem per tal que la nova Biblioteca Central sigui un referent pel que fa a

les arts musicals.

Crearem biblioteques de proximitat als Centres Cívics autogestionades pels veïns per tal de fomentar la lectura i la reutilització dels llibres.

Crearem una secció a la Biblioteca Municipal especialitzada en la dona.

Esports Impulsarem la creació del Patronat de l’Esport de Cerdanyola.

Signarem convenis plurianuals amb clubs i escoles que promocionen la pràctica

de l’esport (Pla Iniciació Esportiva). Desenvoluparem un Pla Estratègic Esportiu per tal d’establir el camí a seguir

aquesta propera legislatura, prioritzar les línies de treball, identificar noves


34


necessitats i garantir un Esport que doni resposta a la demanda de tots els ciutadans de Cerdanyola

Desplegarem un Pla de Promoció Esportiva als espais públics (platja, places,

carrers, circuits de salut urbans...)on es lligui l’activitat física i el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.

Crearem circuits d’activitat física a l’aire lliure, especialmente orientats a l’activitat per a la gent gran.

Optimitzarem les dotacions i els horaris d’utilització de les instal·lacions esportives de la nostra ciutat en estreta col·laboració entre l’administració municipal d’Esports i les diferents entitats esportives de la ciutat.

Afavorirem la formació dels tècnics esportius que treballen en l’esport escolar.

El calendari esportiu de la ciutat el marcaran i dissenyaran les entitats esportives de la ciutat.

Impulsarem la redacció d’un no Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals així com un Pla d’Usos de les Instal·lacions esportives municipals per tal d’optimitzar-ne l’ús.

Realitzarem un manteniment acurat i continuat de totes les instal·lacions esportives municipals per tal de garantir-ne el seu estat i ús en òptimes condicions.

Treballarem per tal que les diferents instal·lacions esportives siguin gestionades per les entitats usuàries amb suport de i seguiment per part de l’administració.

P Impulsarem la reforma del Consell Municipal d’Esports per tal que sigui un

espai de treball continuat entre les entitats esportives i l’ajuntament.

VIII. CIUTADANIA Gent gran Ampliarem els serveis d’atenció domiciliaria, ajuts personals, ajuts a la llar i

teleassistència amb nombre d’hores d’atenció i professionals. Cap persona que ho necessiti, sense teleassistència


35


Impulsarem la inclosió a parcs i places, mobiliari de jocs per tal d’afavorir l’exercici i millorar el nivell físic, seguretat i confiança en les seves pròpies capacitats de la gent gran.

Teixit associatiu Cerdanyola compta amb un important teixit associatiu, cultural, social i veïnal, el que fa que la participació d’aquesta riquesa social en la vida de Cerdanyola sigui una de les prioritats de qualsevol model de ciutat afavorint la generació de sinèrgies. En aquest sentit proposem: Crearem el Consell d’Associacions de Cerdanyola

Joventut Els objectius generals de les polítiques juvenils es basen en cercar solucions a les seves problemàtiques i generar canals per conèixer les inquietuds d’aquest col·lectiu, ja que sovint falla la transmissió d’informació entre generacions degut als diferents estils de vida que avis, pares, fills i néts, tenen. Per tant, per proposar les polítiques adequades en joventut, abans cal individuar quines són les principals inquietuds d’aquest col·lectiu. Trobem rellevant tenir molt en compte la diversitat cultural d’aquest col·lectiu que engloba la paraula “jove” a l’hora de fer propostes per garantir una optima cohesió social i la igualtat d’oportunitats. A més, considerem que treballar de forma coordinada i des de la transversalitat política independentista facilitarà l’èxit de les propostes d’àmbit juvenil. Raons La població juvenil és un dels sectors més afectats per l’actual crisi econòmica i social. L’índex d’atur i la manca d’expectatives de futur fan necessàries mesures urgents i eficaces, i amb aquestes propostes pretenem: Dotar d’eines al jovent tot afavorint així la seva plena autonomia i emancipació Mantenir-los ben informants per a què esdevinguin ciutadans responsables i participatius en la política local i nacional. La realitat del jovent


36


L’actual context social i econòmic fa que cada vegada l’emancipació dels joves es produeixi més tard i en pitjors condicions. Aquest retard provoca frustració i desànim en un col·lectiu ampli i divers. Les necessitats dels joves varien en funció del seu origen, gènere, model familiar i classe social. Un programa intercultural ha de garantir tant la igualtat d’oportunitats com el coneixement mutu i la bona convivència. En segons quins barris de les nostres viles cal que es planifiquin polítiques de proximitat adequant la realitat social de cada zona i afavorint l’accés de tots els joves als serveis municipals.

PARLEM D’EDUCACIÓ L’educació és un pilar fonamental per la integració i la cohesió social.

Propostes

Establir programes d’ajuts i beques que garanteixin la igualtat d’oportunitats per tots els estudiants.

Garantir la distribució equilibrada dels alumnes a les escoles i instituts per

consolidar la diversitat a les aules. Intensificar els programes d’atenció a la diversitat per a joves nouvinguts, per

tal d’afavorir la seva integració a Catalunya Garantir la participació de la comunitat educativa a les institucions que regulen

l’ensenyament.

Com Formant adequadament els professionals que assessoren els joves als serveis

d’orientació.

Creant un model d’orientació formativa que faciliti la transició dels joves al món laboral, promocionant les relacions universitat-empresa

Fent un millor seguiment dels usuaris dels serveis socials.

Perquè?


37


Tenim joves sobradament qualificats que tenen estudis superiors però tenen

dificultats per accedir al mercat laboral.

També tenim joves sense qualificació, que no acaben els estudis obligatoris.

Joves que abandonen els estudis en diferents etapes educatives abocats al fracàs escolar, per motius econòmics o per ajudar a l’economia familiar.

I això què causa? Augment de l’atur de joves entre els 16 i els 24 anys, que actualment es situa al

voltant del 55%. Sentiment de malestar i frustració que els allunya de les institucions públiques.

Propostes Ampliar l’oferta de places públiques en centres i espais educatius de formació

reglada i no reglada.

Aplicar l’IVA reduït a la formació no reglada, passant de l’actual 21% al 4%

Ampliar horaris nocturns de centres educatius i biblioteques per donar opcions als joves que volen i poden fer compatible la vida estudiantil i laboral.

Millorar els programes de formació no reglada dirigits a joves no qualificats.

Reforçar els programes de control de l’absentisme i abandonament escolars.

Fer un seguiment adequat dels estudiants en risc d’exclusió social.

Millorar els convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i les empreses per fer bons programes de pràctiques, evitant l’esclavització del s.XXI amb contractes de pràctiques per becaris que acaben rebent sous miserables. Establiment del SMI en els contractes de pràctiques.

Ampliar l’oferta pública d’ensenyament d’idiomes, potenciant les EOI.

PARLEM D’EMANCIPACIÓ I HABITATGE


38


És sabut que la crisi ha agreujat les dificultats per emancipar-se i accedir a un habitatge digne pel que fa a la població juvenil. Malgrat la disminució dels preus dels habitatges, la manca de llocs de treball i d’ingressos estables fa impossible l’accés a un habitatge pròpi.

Propostes Facilitar les condicions per a què els joves tinguin accés a habitatges de

protecció oficial.

Reforçar l’oferta i la informació des dels serveis d’habitatge jove.

Fomentar el lloguer social pels joves

Ajudes públiques als joves que es vulguin emancipar en habitatges de lloguer

PARLEM D’OCUPACIÓ Promoure l’estabilitat laboral i la flexibilitat horària és prioritari per permetre els joves conciliar la feina amb altres interessos, però el més important és millorar l’accés una feina digna. També s’ha de fomentar l’emprenedoria jove com a forma d’assegurar-se la creació del lloc de treball per a un mateix.

Propostes Promoure que els Ajuntaments estableixin convenis propis amb empreses

locals per fomentar la contractació de joves d’entre 16 i 35 anys, amb beneficis fiscals sobre impostos i taxes municipals

Assessorament ocupacional en els sectors de més amplia demanda d’ocupació. Seguiment personalitzat dels joves usuaris dels serveis d’orientació laboral.

Afavorir iniciatives empresarials que ofereixin contractes de llarga durada per joves.

Crear o reforçar les borses de treball públiques i assegurar la informació sobre les mateixes mitjançant els serveis d’ocupació locals


39


Bon assessorament tècnic, econòmic i legal a iniciatives emprenedores juvenils per informar als joves de com fer un bon pla d’empresa, així com millorar la coordinació entre els diferents nivells administratius per assegurar un bon assessorament en tots els àmbits.

Beneficis econòmics als joves emprenedors que vulguin establir-se als diferents vivers d’empreses locals

PARLEM DE COHESIÓ SOCIAL Cal reduir a zero la discriminació dels joves per motius de gènere, opció sexual, condició física, model familiar o classe social. La població juvenil es molt diversa i cal promoure la política de proximitat als barris de les nostres viles.

Propostes Prevenir i reduir el risc d’exclusió social dels joves en situació de pobresa.

Afavorir la igualtat d’oportunitats per les dones joves.

Identificar conductes violentes entre adolescents i donar recursos per prevenir-

les.

Promoure l’ús social del català entre els joves, sobre tot els nouvinguts, facilitant-los l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes.

Fer bon ús dels espais d’intercanvi cultural entre joves de diferents orígens.

Donar als joves tota la informació disponible sobre les associacions juvenils o no juvenils de cada barri.

Incentivar l’ús del transport públic i la bicicleta com a mitjà de transport i desplaçament per la ciutat.

Proposar reducció de tarifes per joves i estudiants amb necessitats especials o en situació de pobresa familiar.

Reforçar l’educació viària.


40


PARLEM D’ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ Cal involucrar més els joves en els processos d’elaboració, implementació i avaluació de les polítiques juvenils.

Propostes Establir espais de trobada entre l’administració i les entitats juvenils, i una bona

manera és facilitant la seva participació en l’elaboració dels plans locals de joventut a partir de processos de participació ciutadana diversos. Impulsant la participació dels joves en les decisions pel que fa a les polítiques públiques generarà més complicitat entre joves i institucions locals, frenarà la desafecció política i assegurarà un major èxit de les polítiques juvenils.

Millorar i assegurar el manteniment dels equipaments municipals per a joves, dotant de més competència la regidoria de joventut.

Promoure més els consells de joventut i les plataformes de coordinació d’entitats juvenils als barris de les nostres ciutats.

Fomentar i informar sobre els canals de participació dels joves en les polítiques públiques i participació directa als plens de l’Ajuntament.

PARLEM DE CULTURA I OCI Cal promoure i facilitar l’accés dels joves a les ofertes culturals de la ciutat. Volem jovent culte, amb ganes d’aprendre, amb sentit crític i que es preocupi per la cultura del nostre país

Propostes Establir descomptes addicionals als ja existents a museus, teatres, concerts,

establiments esportius, etc. i valorar l’opció de concedir beneficis fiscals als estudiants. Impulsarem de forma definitiva el Carnet Jove de Cerdanyola.

Fomentar entre els joves el consum responsable, sostenible i de proximitat.

Desenvolupar més programes de nous espais de creació i exposició als artistes joves i fomentar el treball en xarxa.


41


Donar suport a noves propostes d’oci alternatiu impulsades per joves i fer promoció dels equipaments públics juvenils.

Promocionar subscripcions gratuïtes en mitjans escrits en llengua estrangera quan els joves compleixen la majoria d’edat legal.

Crearem Punts d’Informació Juvenil a diferents zones de la ciutat.

PARLEM DE SALUT Cal conscienciar i fomentar entre els joves hàbits saludables i prevenir conductes de risc.

Propostes Reforçar els programes d’oci juvenil saludable i la seva informació al respecte a

través d’activitats esportives i culturals a cada barri.

Desenvolupar i impulsar programes de salut emocional per a joves i adolescents als centres públics,

Millorar la prevenció dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a través d’actuacions directes amb els centres educatius, millorant la col·laboració entre l’equip docent i els serveis de Salut.

Programar campanyes d’informació i formació sobre sexualitat, nutrició, seguretat viària i habitats saludables, contra el tabaquisme, l’alcohol i les substàncies drogodependents.

Reforçar els serveis municipals d’atenció i assessorament sobre salut juvenil i Proporcionar suport psicològic universal als joves en risc d’exclusió social.


42


CERDANYOLA: Ciutat respectuosa amb els animals i els seus drets Les lleis de règim local obliguen als Ajuntaments a tenir cura, fer gestió i donar protecció als animals del seu terme municipal, especialment a aquells abandonats. Els animals domèstics son elements familiars importants que s’han de tenir en compte i cada vegada més, perquè la societat així reclama. És preocupant que l’ajuntament de Cerdanyola no exerceixi gairebé cap mena de control sobre la tinència d’animals a les llars domestiques, i tampoc apliqui el suficient control en la venda regulada i clandestina d’animals domèstics. A títol d’exemple, gent que està fent gestió del control poblacional dels animals abandonats al carrer, es troben en que en un període d’abandonaments massius se’ls hi pot descontrolar la feina que han fet durant anys. Cerdanyola té una ordenança de civisme que majoritàriament no es compleix, tampoc en l’àmbit dels animals de companyia. És per aquest motiu que el Bloc Municipal a Cerdanyola fa seves les demandes sorgides de converses amb membres d’organitzacions defensores dels animals. Creació de l’oficina municipal de protecció dels animals.

El servei de recollida d’animals perduts o abandonats no funciona ni les tardes ni els caps de setmana. Però a més a més, quan la policia local es troba davant d’animals abandonats, no solament li falten aquests recursos de recollida i dipòsit en instal·lacions adequades per part del personal corresponent, sinó que tampoc té eines per identificar-ne als propietaris. L’Ajuntament garantirà l'entrega i ús d'equips d'identificació electrònica per

animals de companyia als serveis municipals corresponents que estan més en contacte amb el carrer i la ciutadania . Garantirem, al mateix temps, la recollida d’animals abandonats les 24h del dia, per part dels serveis municipals.

Afavorirem amplis acords de col·laboració amb en titats animalistes que

promoguin el voluntariat per la protecció i el control poblacional dels animals abandonats i de companyia

Ens comprometem a promoure polítiques reals de conscienciació de tinença

responsable d’animals de companyia i per afavorir el respecte amb tots els essers vius

Incidirem en en l'aplicació real de les ordenances municipals pel que fa al tema

dels animals com a mitjà convivència i entesa entre les persones. Actualment,


43


la majoria de normes d’aquestes ordenances referents a aquest tema no s’apliquen.

Impulsarem de manera conjunta amb les entitats de defensa dels animals,

campanyes d’educació infantil en el respecte als animals i de conscienciació contra l’abandonament animal.

Garantirem que Cerdanyola mantingui el compromís de no acceptar espectacles amb animals.

Impulsarem que el programa aprenentatge – servei d’estudiants de secundària

es realitzi en programes animalistes.

Treballarem per assolir convenis amb la Universitat Autònoma per tal de buscar la col·laboració dels estudiants de veterinària, del màster d’etologia i del màster en dret animal amb les entitats protectores dels animals de Cerdanyola.

programa bloc municipal cerdanyola

News & Politics