El llibre El meu primer atles per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S.A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT Esther Echevarría Soriano Aurora Moral Santa-Olalla Félix Román Escutia María Rosa López Pérez

IL·LUSTRACIÓ Quino Marín Márquez

EDICIÓ Raquel Rubalcaba Bermejo María Rosa López Pérez

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIM

ÀR

IA3

Ciències Socials

El meu primer atles

Com es fan els mapes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Els elements d’un mapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

El relleu del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Les costes del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Els rius del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Els paisatges del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Les ciutats del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Els treballs al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Les festes del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Grans monuments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Índex

Com es fan els mapes?Els mapes ens serveixen per a conéixer el planeta en què vivim: quines parts són terra i quines són aigua.

A més, ens mostren quina forma tenen els continents, els països que hi ha, com és el relleu…

Les imatges dels satèl·litsLa cartografia és la ciència que estudia i elabora mapes. Per a fer els mapes és recomanable allunyar-se de la Terra i vore-la des de dalt. Per això, s’han llançat a l’espai aparells anomenats satèl·lits artificials. Són màquines que no aterren en cap lloc. Floten i giren al voltant del nostre planeta.

Des d’allà dalt es veu molt bé la Terra. Per això, els anomenen ulls del cel.

Equador

915334_p04_h01_planisferio_ sicoMATRIZ

AMÈR ICA

O C E À

PACÍF IC

OCEÀ

ATLÀNTIC

EUROPA

O CE À G L AC IA L À RT IC

O CE À

ÍN D IC

ÀFR ICA

OCEANIA

ANTÀRT IDA

O CE À G L AC IA L A NTÀ RT IC

ÀS IA

Altes

Baixes

Molt baixes

ALTITUD DE LES TERRES

Molt altes

N

S

EO

O CE À

PACÍF IC

0 1.900

quilòmetres

4

915334_p05_h01_africa_vegetacion

PAISATGES D’ÀFRICA

Selva

Bosc tropical

Estepa

Sabana

Desert

Boscmediterrani

Alta muntanya

N

S

EO

0 900

quilòmetres

La informació dels satèl·litsEls satèl·lits envien informació sobre la Terra contínuament. Gràcies a aquestes dades disposem d’imatges molt exactes del nostre planeta, com aquesta que mostra el continent d’Àfrica.

Del satèl·lit al mapaA partir de les fotografies que envien els satèl·lits, es fan mapes on s’escriuen els noms dels mars i oceans, de les muntanyes, de les planes…, per identificar cada element.

La informació dels mapesCom que en els mapes no caben tots els  arbres que hi ha en un bosc o totes les muntanyes d’una serralada, s’hi utilitzen taques de colors. Per exemple, una taca blava representa un llac o el mar; una taca verda pot mostrar la selva; una de groga, el desert…

ATLES

Massísd’Ahaggar Massís

Massís del

Camerun

de Tibesti

Massís

Drakensber

g

DESERTDE LÍBIAD E S E R T

D E LS À H A R A

ALTIPLÀ

DE DARFUR

PENÍNSULADE SOMÀLIA

Madagascar

DESERTDE

KALAHARI

Mar Mediterrani

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

IllesCanàries

Golfde Guinea

Cap deBona Esperança

CapGuardafui

Ma

r Ro

ig

Can

al d

e

Moç

ambi

c

Rift

Valle

y

d’Etiòpia

ALTIPLÀDE BIÉ

Mun

t. M

itum

ba

Altes

Baixes

Molt baixes

ALTITUD DE LES TERRES

Molt altes

N

S

EO

0 900

quilòmetres

915334_p05_h05_africa_�sicoMATRIZ

5

Els elements d’un mapaEls mapes utilitzen diferents elements per a informar del terreny que representen: els textos, la llegenda, l’escala i la rosa dels vents.

OCEÀ ATLÀNTIC

Portsprincipals

Aeroportsprincipals

Bilbao

Madrid

Barcelona

Mar Cantàbric

OCEÀ

ATLÀNTIC

FRANÇA

ANDORRA

PO

RT

UG

AL

MARROC

València

Alacant

Cartagena

Algesires

Palma

M a r M e d i t er r a

n i

915334_p06_h02_aeropuertos_matriz

Eivissa

Sevilla

Màlaga

Tenerife

GranCanària

Lanzarote

Fuerteventura

Vigo

la Corunya

Gijón

Santander

CadisAlmeria

CeutaMelilla

ILLESCANÀRIES

Huelva

0 85

quilòmetres

N

S

EO

La rosa dels ventsÉs un dibuix on s’indiquen els punts cardinals: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O). Serveix per a orientar-nos i saber en quin punt cardinal es troba cada element del mapa.

La llegendaLa llegenda conté l’explicació dels símbols i colors que ixen en el mapa. És un element fonamental per a interpretar els mapes.

L’escalaL’escala indica el nombre de vegades que s’ha reduït el terreny representat en el mapa respecte de la realitat.

Els textosEls textos són molt importants, perquè ens informen dels llocs que s’inclouen en el mapa: mars, localitats, països, cadenes muntanyoses, ports, rius i llacs…

6

Com es representa l’escala?L’escala es pot representar de dues maneres: de forma gràfica i de forma numèrica.

L’escala gràfica

És una línia recta d’1 centímetre. Les xifres indiquen quant representa aquest segment en la realitat.

0 120

quilòmetres

Aquesta escala indica que 1 centímetre en el mapa equival a 120 quilòmetres en la realitat.

L’escala numèrica

Es representa mitjançant dos números separats pel signe de la divisió. El primer expressa la distància en el mapa en centímetres i el segon expressa aquesta distància en la realitat.

Observa aquest exemple:

1;120.000

Aquesta escala numèrica indica que 1 centímetre del mapa equival a 120.000 centímetres en la realitat.

Com calcular distàncies amb l’escala?Per a calcular la distància real entre dos punts d’un plànol o un mapa, cal seguir aquests passos:

1 Fixar-se en l’escala. En aquest cas, és una escala gràfica en què 1 centímetre del plànol equival a 20.000 centímetres en la realitat.

2 Amb l’ajuda d’un regle, es mesura la distància en línia recta que hi ha entre dos punts seleccionats; en l’exemple de la dreta, entre el pont i el llac.

3 Finalment, es multipliquen els centímetres que hi ha entre aquests dos punts en el mapa pels centímetres a què equivalen en la realitat.

Com que les distàncies llargues no es donen en unitats tan xicotetes com el centímetre, es passa el resultat a metres o quilòmetres.

0 20.000 cm

Per exemple, l’escala indica que 1 centímetre del mapa equival a 20.000 centímetres en la realitat. La distància que hi ha en el mapa entre el pont i el llac és de 2 centímetres, que equivalen a 40.000 centímetres en la realitat (2 x 20.000 = 40.000), és a dir, 400 metres.

7

El relleu del mónAl món trobem formes del relleu molt variades. Hi ha muntanyes molt altes. A Àsia, es troba la serralada més elevada del món; s’anomena l’Himàlaia. En canvi, altres llocs, com els Països Baixos, a Europa, estan a tan poca altitud que els habitants han de fer dics perquè no els inunde el mar.

A

AMÈRICA

Grans Planes

Plana Amazònica

ALTIPLÀ DEL BRASIL

APALATXES

ATLES

Denali (6 .149 m)

Aconcagua (6 .962 m)

La P

amp

a

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

SE

RR

ALA

DA

DELS

AN

DE

S

MU

NT. R

OC

AL

LO

SE

SS

IERRA M

ADRE

Plana de Sibèria

ALTIPLÀ DEL TIBET

ANTÀRTIDA

Gran Plana Europea

ALTIPLÀ DE BIÉ

ALTIPLÀ D’ANATÒLIA

CAUCAS

ALPS

Kilimanjaro (5 .895 m)

Elbrus (5 .642 m)

ÀFRICA

EUROPA

Desert d’Aràbia

Desert del Namib

Desert del Sàhara

MarMediterrani

OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC

Equador

N

EO

S

A

ZAGROS

UR

AL

S

DRAKENSBERG

8

Planes guanyades al marEls Països Baixos tenen un relleu molt pla. Bona part de les planes d’aquest país han sigut guanyades al mar i s’han construït uns dics perquè no s’inunden. Per això, la major part del terreny està situat a menys de cinc metres d’altitud. Comprens ara per què s’anomenen Països Baixos?

El cim del mónEs diu el front del cel o la mare de l’univers perquè l’Everest és la muntanya més alta del planeta. Els valents escaladors i escaladores que arriben al seu cim poden sentir, sens dubte, que toquen el cel.

La muntanya rojaAustràlia és un dels països més plans del planeta. Els viatgers que s’endinsen en les seues immenses planes a penes voran canvis en el paisatge. Però poden trobar-hi sorpreses, com Ayers Rock, una enorme roca que al capvespre es torna roja com el foc.

OCEANIA

OCEÀ

PACÍFIC

GR

AN

SER

RA

LA

DA

DIV

ISÒ

RIA

Plana de Sibèria

ALTIPLÀ DEL TIBET

ALTIPLÀ DEL DÈCAN

ALTIPLÀ DE SIBÈRIA

HIMÀLAIA

Everest (8 .848 m)

ÀSIA

Gran Desert Victòria

Desert de Gobi

OCEÀ

ÍNDIC

B

CB

C

9

Direcció d’art: José Crespo.

Projecte gràfic: Pep Carrió.

Cap de projecte: Rosa Marín.

Coordinació d’il·lustració : Carlos Aguilera.

Cap de desenvolupament del projecte: Javier Tejeda.

Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Jorge Gómez i Patricia Tejeda.

Direcció tècnica: Jorge Mira.

Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet.

Composició i muntatge: Marisa Valbuena.

Elaboració cartogràfica: Tania López i Marcos Testón.

Correcció: Miquel de Val i Immaculada Gregori.

Documentació i selecció fotogràfica: Rebeca Crespo i Nieves Marinas.

Fotografia: F. Po; J. Lucas; S. Cid; 123RF; A. G. E. FOTOSTOCK/CINTRACT Romain, Aleruaro, Frank Waldecker, McPHOTO, Haltner Thomas, Morales, Alan Marsh, Randy Faris, Palladium; CORDON PRESS/CORBIS/ Morten Andersen, Alison Wright, Loop Images/Gordon Scammell, George Steinmetz; EFE/Wifredo García; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Anna Gowthorpe-PA Images, Demetrio Carrasco, Bartosz Hadyniak, Hindustan Times, Anadolu Agency, Thinkstock, Rawpixel, Christine Zenino Travel Photography, Barcroft; ISTOCKPHOTO; NASA/F. Espenak, NASA's GSFC; ESA; S. Jiménez; ARXIU SANTILLANA.

© 2019 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 4446210 Picanya, València

PRINTED IN SPAIN

CP: 950868

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.