1aTramesa

1

alternactiva’Talternactiva’TPASQUAVELLANES 09

Monestir deles Avellanes

9-12abril2009

Equip de Pasqua 09•Germans Maristes • Evarist Arnús, 44 • 08014 BCN • Tel. 93 490 81 46• Fax 93 490 40 67 • pasquavellanes@maristes.cat •www.maristes.org/pasqua/avellanes

Benvinguts a tots i totes al tret de sortida de la Pasqua 2009. Tens a lesteves mans la primera tramesa, amb la qual comencem un camí querecorrerem tots plegats i que ens portarà a les Avellanes del 9 al 12 d’abril9 al 12 d’abril9 al 12 d’abril9 al 12 d’abril9 al 12 d’abril

de 2009.

Enguany voler viure la Pasqua és estar disposat a aixecar-se per trobar sentit a lavida. Així ens ho suggereix el lema: «alt«alt«alt«alt«alternactivernactivernactivernactivernactiva’t».a’t».a’t».a’t».a’t».

Aquestes propostes que reps pretenen preparar-te amb el suggeriment de seguirun itinerari a partir de vuit passos inspirats en el document mardocument mardocument mardocument mardocument marc c c c c (que repsjuntament amb aquest fulletó). En aquesta tramesa, et convidem a seguir quatreprimers passos per poder-los treballar, tant personalment com en grup.

Cada «pas» d’aquest itinerari comença amb un fragment del document marc iestà estructurat en cinc parts: «Coses de la vida»«Coses de la vida»«Coses de la vida»«Coses de la vida»«Coses de la vida», que ens anima a fer unaexperiència, «Dóna-hi v«Dóna-hi v«Dóna-hi v«Dóna-hi v«Dóna-hi voltoltoltoltoltes»es»es»es»es», amb un text que ens convida a reflexionar, «A f«A f«A f«A f«A fons»ons»ons»ons»ons»que ens porta a treballar la interioritat, «Racó de pregària»,«Racó de pregària»,«Racó de pregària»,«Racó de pregària»,«Racó de pregària», que ens suggereix unpensament, cançó o pregària, «En parlem», «En parlem», «En parlem», «En parlem», «En parlem», que ens planteja algunes preguntesper aprofundir-hi personalment o en grup. Amb aquests apartats et volem ajudara descobrir vitalment alguns aspectes del lema, a plantejar-te algunes preguntesi a tenir un temps de pregària-reflexió per interioritzar i fer més teu aquest camí.Les mateixes dinàmiques les pots viure en grup, de tal manera que cada pàginapot esdevenir el tema d'una reunió o un moment de trobada. També pots trobar,en la darrera pàgina, un seguit de propostes i suggeriments de tota menarelacionats amb la nostra vivència de la Pasqua. La tramesa la reps en format«paper» i en format electrònic. En el pdf la podràs treballar des del teu ordinador,ja que tots els enllaços a internet estan actius i et porten directament a la pàginaweb que et proposem.

Endavant, capbussa't en la tramesa i anima't a «alternactivar-te», a viure la vidaamb sentit, que et doni esperança en el teu dia a dia. Saps que som molts i moltesqui fem camí amb tu.

1 corrent altern

Cosesde la vida

Dóna-hivoltes

Com has pogut llegir en el document marc de la pasqua 09, comencem la nostra reflexió al voltant delcorrent elèctric. En el corrent altern, el voltatge i la direcció varien cíclicament. En contraposició, trobemel corrent continu. En aquest, el corrent elèctric circula sempre en la mateixa direcció i s'identifica ambun corrent constant. El corrent altern, pel seu dinamisme, aconsegueix una transmissió molt méseficaç de l'energia. La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finalsdel segle XIX, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern quant apossibilitats de transformació i transport, les xarxes de transport i distribució utilitzen gairebé de maneraexclusiva corrent altern.

El «bioalternatòmetre»El corrent continu es defineix com el corrent elèctric que sempre circula en la mateixa direcció. En contraposició, elcorrent altern és molt més dinàmic. La raó de l'ampli ús del corrent altern ve determinat per la seva facilitat detransformació, qualitat que no té el corrent continu. La nostra vida moltes vegades funciona com el corrent altern ia vegades com el corrent continu. I tu... com fuciones? Esbrina-ho amb el nostre bioalternamòmetre!(Marca amb unaX on t'identifiques).

Escoltes sempre el mateix tipus de música

Menges sempre el mateix tipus de menjar

Busques sempre un ambient on s’escolti algú oalguna cosa que et faci no pensar en tu mateix/a

Sempre vas als mateixos llocs

Sempre veus el mateix tipus de pel·lícules

Les teves idees sempre són les mateixes, nocanvien amb el pas del temps

Sempre vesteixes el mateix estil de roba

Llegeixes sempre el mateix tipus de llibres

Ets dels qui pensa que no val la pena fer res percanviar el món

Escoltes música variada

Menges una gran varietat d'aliments

Busques moments de silenci per pensar en tu,pregar...

De tant en tant t'agrada descobrir un nou lloc onanar

T'interessen diferents tipus de pel·lícules

Les teves idees canvien, es transformen en ideesnoves amb el pas del temps

La teva roba és variada i té diferents estils

Varien els estils i les temàtiques dels llibres quellegeixes

Ets dels qui pensa que sempre hi ha alguna cosa afer perquè el món canviï

1 2

ResultatsSi la majoria de les respostes són de la columna 2, ets una persona que en molts aspectes busques el canvi, la transformació,ser alternatiu/va.Si la majoria de les respostes són de la columna 1, ets una persona que viu algus aspectes de la vida de forma contínua, sempreel mateix.Si les respostes estan més o menys igualades, vol dir que hi ha aspectes en la teva vida molt fixats, que els vius de "formacontínua, i altres de "forma alternativa"...Què seria l'ideal?

La paraula alternativa pot ésser utilitzada de dues maneres: com a equivalent a la recerca teòrica d’una altramanera de viure, o bé com la descripció realista i pràctica d’una manera de viure altra, és a dir, un estil de

vida divers, renovat des de dins de la persona. En el primer cas, es tracta de buscar i de definir unes estructuressocials teòriques, diverses de les ja existents, per al funcionament de la vida personal i comunitària edificat enla justícia. En el segon cas, a banda de cercar aquestes noves estructures socials necessàries, es tracta debuscar també una nova orientació a les estructures internes de la vida real, tant la personal com la comunitària,per tal de construir una societat al servei de totes les persones, però especialment dels més pobres i delsmarginats del món.

Ram

on P

rat,

El fi

l de

lavi

da, P

agès

Edi

tors

,Ll

eida

, 200

2, 2

07

2

En parlem

A fons...

Et proposem una activitat per "anar a fons" en la teva realitat quotidiana. Es tracta d'un model pràctic per mirar iescoltar la realitat de cada dia i fer-ne una lectura observant que t'ajudi a mirar el món que t'envolta d'una altra manera,a fer teu un estil de vida "alternactiu". Comparteix el que has escrit amb el teu grup. És una activitat que podeu anarfent periòdicament (setmanalment, mensualment, trimestralment...)

1. En un full a quatre columnes, pren nota periòdicament d'aquests quatre elements, observats i escoltats en la vidade cada dia:- Reptes (allò que et desafia, el que creus que has de millorar...).- Signes d'esperança (aspectes positius que trobes en la teva realitat, en la teva vida, en el que fas i en el que sents).- Criteris de discerniment (allò que t'ajuda i orienta en el teu dia a dia).- Línies d'acció (coses concretes que pots fer i viure).2. Elabora els reptes i els signes d'esperança i la seva ressonància en el teu interior, sense precipitar-te a interpretar-ho d'una manera ideològica i superficial, sinó acollint les lliçons que et donen.3. Busca llums en la foscor que et puguin oferir uns referents de vida per comprendre i donar resposta als reptes, ipotenciar els signes de vida i d'esperança.4. Acull les directrius o línies d'acció descobertes en el camí recorregut per posar-les en pràctica i experimentar-ne lavalidesa.5. Periòdicament, fes una valoració de conjunt de la recerca practicada en la vida de cada dia.

L’alternativa als desafiaments actuals passa per un nou retrobament de l’interior de la persona que unifiqui el cos, lament, afectivitat i espiritualitat i, d’altra banda, passa també per compartir aquest retrobament interior amb els altresd’una manera oberta, sincera, amorosa i compromesa. El cos necessita la ment per viure conscientment, l’afectivitatper viure feliçment i l’esperit per viure amb sentit. La ment necessita el cos per tocar amb els peus a terra; l’afectivitat,per a ser una intel·ligència viva i l’esperit, per a no perdre el sentit de la utopia i l’esperança. L’esperit necessita el cosper arrelar-se, la ment per expressar-se i l’afectivitat per estimar.

Ram

on P

rat,

El fi

l de

la vi

da, P

agès

edito

rs, L

leid

a, 2

002,

207

Racó depregària

Els meus somnis...Els meus somnis...Els meus somnis...Els meus somnis...Els meus somnis...A vegades vull aconseguir-ho... vull arribar lluny, viure molt i sentir-ho tot. Vull estimar i ser estimat/da amb passió. Vull que elsdies siguin més llargs. Riure sense parar, aconseguir metes, i seguir endavant, amb nous projectes a l'horitzó. Em veig pelegrí/na,arquitecte/a, amic/ga, aventurer/a, amant, deixeble... Em sento lleuger/a caminant en aquesta terra de desitjos, on una vegadai una altra ho vas donant tot. Habitar aquesta terra de somnis em fa sentir viu i trobar motius per avançar.

La meLa meLa meLa meLa mevvvvva realitat...a realitat...a realitat...a realitat...a realitat...Però toca despertar. Saber que cal tenir somnis però que cal caminar per aquesta terra del quotidià i de la realitat. Aquí no tot sesent tan intensament ni tampoc tot és profund, apassionant o espectacular. Aquí, en la realitat quotidiana, hi ha menys aventurai més silenci, l'entrega és callada, on hi ha gent (real) que a vegades em cau bé i a vegades em treu de polleguera -i sospito queel mateix diran de mi-. Aquesta terra real on el temps passa, on hi ha tardes avorrides, treball monòton i que a vegades semblainsignificant, desitjos insatisfets i il·lusió aterrada. Aquesta tensió entre el somni i la realitat defineix molt de la meva vida. I sospitoque així està bé.

Escolta el teu cos- Busca un lloc silenciós i solitari.- Aconsegueix un ambient de penombra o fosc, que et protegeixi de la distracció que provoca la llum.- Evita les molèsties tant de la calor com del fred, que t’impedeixen la concentració.- Evita qualsevol peça de roba que pugui oprimir-te: cinturó, colls, corbates, sabates...- Tomba't sobre una superfície que no sigui ni molt dura ni molt tova, per exemple: una catifa.- Estira’t cap amunt amb les cames lleugerament entreobertes i els braços estesos al llarg del cos.- Tanca els ulls, relaxa molt les parpelles i queda't totalment immòbil.- Passa revista a tots els músculs del teu cos concentrant successivament la teva atenció en cadascun i allunyant la tensió quepugui haver-hi acumulada en algun d'ells.- La ment: fins ara ha estat dirigint la seva atenció als membres del cos, una vegada que aquests es troben en calma, ha derelaxar-se ella mateixa i submergir-se en la imaginació, visualitzant escenes agradables.. (per exemple, la contemplació d'unabonica posta de sol, estar tombat sobre la sorra neta d'una platja rebent la brisa del mar i el murmuri de les onades, etc.).

Escolta el teu cor

Destaca algun aspecte que t’hagi cridat l’antenció de tot el que has llegit, viscut i compartit d’aquest «pas».En quins aspectes de la teva vida creus que cal que visquis una mica més «alternatiu»?Com t’has sentit en el moment d’interiorització i relaxació que has pogut fer?

3

2 JESÚS de natzaretEntre les moltes intuïcions i esperances que fan moure les persones, et proposem que paris atenció enla proposta xocant i alternativa de Jesús de Natzaret. Ell va viure un estil de vida alternatiu. Els valorsque proposa, capaços de portar l’ésser humà al seu màxim desenvolupament, no deixen de ser, aprimera vista, molt desconcertants: el perdó enfront de la violència, compartir en lloc d’acumular,cooperar en comptes de competir, ser austers i no consumistes, estimar sense esperar res a canvi,lliurar la vida als altres en comptes d’aspirar només a gaudir «a tope» i reservar-la.

1 2 3 4 5

Cosesde la vida

6 7 8 9 10

1. Qui diu la gent que sóc jo?En els evangelis (Mt 16,13 i Mc 16,27) trobem que Jesús fa aquesta pregunta als seus amics. Et proposem unasèrie d’imatges de Jesús. Són diferents maneres d’entendre la persona de Jesús. Darrera de cadascuna hi ha unainterpretació de la seva persona i del que representa, hi ha una manera d’entendre Jesús, el seu projecte, el seurostre de Déu... Et poden ajudar aquestes preguntes:Amb quina imatge t’identifiques més? Per què? Quina et crida més l’atenció? Per què?

Com a experiència et proposem que escriguis la teva pròpia imatge de Jesús. El coneguis poc o molt, n’estiguismolt proper o et sembli molt allunyat de la teva vida, com el definiries?

2. I tu, qui dius que sóc jo?

4

En parlem

Dóna-hivoltes

A fons...

Racó depregària

Segons el relat evangèlic, estant Jesús de camí per la regió de Cesarea de Filip, va preguntarals seus deixebles què es deia d’ell. Quan ells li van informar dels rumors i expectatives

que començaven a suscitar-se entre la gent, Jesús els preguntà directament: «I vosaltres,qui dieu que sóc jo?».Transcorreguts vint segles, qualsevol persona que s’acosta amb interès i honestedat ala figura de Jesús, es troba davant aquesta pregunta: «Qui és Jesús?». La respostasolament pot ser personal. Sóc jo qui he de respondre. Se’m pregunta què dic jo, noquè diuen els concilis que han formulat els grans dogmes cristològics, ni què expliquenels teòlegs ni a quines conclusions arriben avui els exegetes i els investigadors deJesús.Les persones tenim imatges molt diferents de Jesús. No totes coincideixen amb la quetenien del seu Mestre els primers homes i dones que el van conèixer de prop i el vanseguir. Cadascú ens hem fet una idea de Jesús; tenim la nostra pròpia imatge d’ell.Aquesta imatge, interioritzada al llarg dels anys, actua com a «mediació» de la presènciade Crist en la nostra vida. Des d’aquesta imatge llegim l’evangeli o escoltem el que ensprediquen; des d’aquesta imatge alimentem la fe, celebrem els sagraments i configurem lanostra vida cristiana. Si la nostra imatge de Jesús és pobra i parcial, la nostra fe serà pobra iparcial; si està distorsionada, viurem l’experiència cristiana de forma distorsionada.El que li interessa a Déu no és la religió, sinó un món més humà i amable. El que busca és una vida més digna, sanai feliç per a tots, començant pels últims. Ho va dir Jesús de moltes maneres: la religió que va contra la vida o és falsao bé ha estat entesa de forma errònia. El que fa feliç Déu és veure’ns feliços, des d’ara i per sempre. Aquesta és laBona Notícia que ens revela Jesús: Déu se’ns dóna com el que és: Amor.

Les primeres comunitats de cristians, al segle I, van començar a utilitzar la paraula «evangeli», que vol dir «bonanotícia» (del grec euangelion), per designar el contingut del missatge i la vida de Jesús i que estan recollits en quatre

narracions: Mateu, Marc, Lluc i Joan. En els evangelis trobem moltes referències a aquest estil alternatiu de Jesús:- Va compartir taula amb els exclosos de la societat (Mt 9,10-13).- Va acollir i guarir, entenent aquestes accions com a senyals del Regne de Déu (Mc 2,15, Lc 15,1, Mt 11,25...).- Va cridar a gent senzilla perquè el seguissin en l’estil de vida que emprenia. Gent senzilla i molt heterogènia. Semblasegur que va tractar de construir amb ells una espècie de «comunitat alternativa» que no es regís pels criteris de lasocietat d’aquella època (Mt 4,21).- Va entrar en conflicte amb els poders del seu temps (civil i religiós) desfermant la necessitat de treure-se’l del migviolentament i exemplarment. Necessitat que es va justificar en nom de Déu, però que procedia de la sensació d’amenaçaque acompanyava el seu anunci del Déu del Regne (Lc 22,2, Mc 14,1).- Quan ja va veure venir el final, va apostar per l’esperança, fins a tal punt que va decidir celebrar un sopar amb elsseus. Va fer un gest simbòlic que les comunitats cristianes encara repeteixen: va compartir el pa (símbol de la necessitathumana) i va passar la copa de vi (símbol de l’alegria comunicada), i va donar a entendre que aquest gest de lanecessitat compartida i de l’alegria comunicada resumia la seva vida i ell es faria present entre els seus (Lc 22,14).

Et proposem que vagis una mica a fons i facis una aproximació a l’estil alternatiu de Jesús a partir de diferentsrelats de l’Evangeli, tal com es suggeria al document marc. Pots prendre el Nou Testament i anar llegint els relatsque es proposen.

José

Ant

onio

Pag

ola,

Jesú

s. A

prox

imac

ión

hist

óric

a, P

PC,

20

07, 4

63

-46

5

Si Déu és en nosaltres, també va davant nostre. Ens accepta tal com som, però tambéens duu més enllà de nosaltres mateixos. A vegades ve per desestabilitzar la nostravida, capgirant els nostres plans i els nostres projectes.La vida de Jesús ens ajuda a entrar en la seva manera de veure les coses. Jesús esdeixava guiar per l’Esperit Sant. Mai no va parar de referir-se a la presència invisible deDéu, el seu Pare. Aquest és el fonament de la seva llibertat, que el va portar a donar laseva vida per amor. En Jesús, relació amb Déu i llibertat no s’oposen mai, sinó que esreforcen l’una a l’altra.En tots nosaltres hi ha el desig d’un absolut, cap al qual tendim amb tot el nostre ésser:cos, ànima i enteniment. Una set d’amor crema en cada persona, des dels nadons a lagent gran. Ni la més gran intimitat humana no pot satisfer-la completament.Sovint experimentem aquestes aspiracions com una mancança o una buidor. A vegadespoden dispersar-nos. Però lluny de ser una anomalia, són part de la nostra persona. Sónun regal; contenen ja en elles la crida de Déu a obrir-nos.Llavors cada persona és convidada a preguntar-se: quins passos endavant se’m demanaque faci ara? No és necessàriament una qüestió de «fer més». Allò a què som cridats ésa estimar més. I, com que per expressar-se, l’amor necessita del nostre ésser, tot sencer,depèn de nosaltres de trobar com estar més atents al nostre veí, i fer-ho sense esperarni un moment més.

Ger

mà

Aloi

s. C

arta

de

Taiz

é 20

09 (C

arta

de

Keny

a)

- Després d’haver treballat aquest«pas»: què és el que et crida mésl’atenció de Jesús de Natzaret?- Ha anat canviant la teva percepcióde Jesús al llarg de la teva vida?- Quin relat de l’Evangeli t’ha cridatmés l’atenció?

5

3

En parlem

A fons...

Racó depregària

referents alternatiusA la societat, tot canvi s'ha fet per persones conegudes o anònimes que, amb cor inquiet, van ser alternativesen el seu moment. Els "cors inquiets" són capaços de posar-se a cercar, de sentir-se atrets per situacions ipersones que et parlen directament al cor, sense màscares, sense esperar res a canvi, amb sinceritat, senseenganys. Aquests són els teus referents "alternatius" que et fan veure diferent, que et fan mirar amb uns altresulls. Són els pobres, els que estan mancats de... els grups i comunitats amb un estil de vida diferent, nou...Són les persones que han optat perquè una "energia alternativa" alimenti la seva vida.

Cosesde la vida

Referents mediàtics i referents alternatiusT'expliquem dos conceptes i t'animem a cercar 10 exemples de cadascun en menys de 5 minuts.

Referent mediàtic: : : : : Personatge o grup famós que surt molt a la TV i mitjans de comunicació. Molta gent parla d'ell. Lesseves declaracions solen ser bastant buides de continguts. I les seves accions, contradictòries. No obstant això, marquenestil en alguns sectors de la nostra societat.

Referents "alternatiu": : : : : Famosos o no tant. En conèixer de prop aquests grups o aquestes persones, un resta més sorprèsi impressionat favorablement. Han canviat la vida de moltes persones que han tingut contacte amb ells per les seves opcionsi valors. Prediquen amb la seva vida i molt sovint no parlen gaire. Solen ser senzills i discrets.

Dóna-hivoltes

Paraguaià. Va néixerl’any 1951. Mestre quees fa religiós de laCongregació del VerboDivino, on s’ordenasacerdot. Va ser rectora les localitats deGuaranda i Echeandía,on va viure a prop delsmés pobres. El seu compromís amb laTeologia de l’Alliberament és clar. Arribaràa convertir-se en bisbe de San Pedro. Comva ser alternatiu? Va deixar el seuministeri episcopal per liderar diversosgrups polítics paraguaians que volien uncanvi després de 60 anys de govern del«partido colorado», per acabar amb lacorrupció i iniciar millores socials a favordels més pobres des de la Presidència dela República del Paraguai.

Periodista català, vanéixer l'any 1932. Es vafer jesuïta i va patir ladictadura franquista aEspanya i després unadura dictadura militar aBolívia. Va serassassinat a Bolíviapels paramilitars l'any 1980, dos diesabans que assassinessin el bisbe Romeroal Salvador. Com va ser alternatiu? Va po-sar tots els seus coneixements en el mónperiodístic i de la comunicació per denun-ciar la repressió militar, les conseqüènciesdel narcotràfic... això va incomodar els po-derosos. Al seu enterrament hi van assistirmes de 80.000 persones en una granmanifestació de dolor. El seu missatge coma testimoni, en paraules seves: "La vida ésper a això, per gastar-la pels altres".

Nascuda a un pobled'Alabama (EEUU).Treballava cosint llençols.El desembre de 1943comença a militar en elMoviment pels DretsCivils Americans. Va mo-rir el 24 d'octubre de 2005 a Detroit.Com va ser alternativa? L'any 1955 vaser arrestada, jutjada i sentenciada perno complir la llei de segregació queprohibia als negres seure als llocs deldavant dels autobusos. El seu gest vamobilitzar 50 líders de la comunitatafroamericana, entre ells, Martin LutherKing. La reacció va ser el boicot delservei de transports públics aMontgomery (Alabama), que van restaraturats fins que la prohibició va ser eli-minada. El cas va acabar a la Cort Su-prema dels EUA, que va dictaminar quela segregació racial al sistemad'autobusos era inconstitucional.

Lluís Espinal Fernando Lugo Rosa Parks

Miro enrere cap a la meva joventut, i veig quanta gent m'ha ofert ajuda, comprensiói ànims -coses molt importants per a mi-, encara que mai no ho van saber. Vanentrar en la meva vida i es van convertir en forces motrius dins meu. Nosaltres, totsi totes, vivim espiritualment d'allò que ens han donat, sovint sense saber-ho, altrespersones en moments importants de la nostra vida. Pot ser que en aquell momentaquestes hores importants ni tan sols les percebéssim. Probablement no lesreconeguem fins anys més tard, quan mirem enrere, com quan algúrecorda algunamúsica de fa molt de temps o un paisatge de la seva infantesa. Tots devem a altrespersones una part de la dolcesa i de la saviesa que hem fet nostres; i bé podempreguntar-nos què és allò que els altres ens deuen.

Albert SchweitzerAl final del camí em diran:Has viscut? Has estimat?I jo, sense dir res,Obriré el meu cor ple de noms.

Pere Casaldàliga

- Per què les persones que has indicat en «Les Cosesde la vida» són referents en la teva vida?- El teu grup o tu mateix com a persona, creus quepodries ser una mica referent «alternatiu»?- Sents alguna vegada la temptació de ser referentmediàtic en el teu entorn?

Jaum

e SO

LER

-M.M

ercè

CO

NAN

GLA

. Don

arte

mps

a la

vid

a, P

leni

luni

, Bar

celo

na, 2

001

6

Dóna-hivoltes

4 Somnis i utopies

Cosesde la vida

Et convidem que vegis la pel·lícula «Cadena de favores». Els somnis es poden fer realitat si creus que és possible, si hitreballes de valent.

LA UTOPIA ÉS POSSIBLESI CREC EN TU, JESÚS, SI CREC EN TULA UTOPIA TÉ SENTIT EN TU.A GALILEAAmb amor és possible construirun demà que es basteixamb els gestos de l’avui.Té sentit tornar a donar la mà,tot i haver estat feritté sentit tornar a estimar,tornar a estimar, a estimar, a estimar.Amb l’amor la vida és llibertatconvidant a un nou pas,un nou llaç, nova amistat.Viuràs una nova humanitatsi en el fons del teu coroptes per tornar a estimar.

Jo sé que algun dia serà aixíDiu que hi havia un ancià xinès que s’aixecava cada dia ben d’hora, pujava alcim d’un turó proper que amagava la llum del sol del matí, recollia unapedra, baixava el turó i llançava la pedra a l’altre costat del rierol quepassava per allí. El seu fill i el seu nét l’acompanyaven en aquesta tasca:—Per què fem això? —va preguntar un dia el nét.—Si continuem fent-ho i tu ensenyes als teus fills i als teus néts a transportarles pedre—va explicar l’avi— acabarem movent aquest turó.El noi va insistir:—Però, avi, vostè mai no arribarà a veure que el turó canviï de lloc.L’ancià va afirmar amb el cap i digué:—Sí, és cert, però jo sé que algun dia serà així.Tenir esperança no vol pas dir no fer res i estar passiu esperant que allò quevolem passi. No n’hi ha prou amb tenir esperança dins del cor. Com l’avixinès, cal ajudar l’esperança amb la nostra tasca diària.

Trevor (Jaley Joel Osment), inspirat arran d'una proposta d’Eugene (Kevin Spacey) -el seunou professor de Ciències Socials-, segons la qual els nens han d'imaginar una idea percanviar el món i intentar posar-la en pràctica, iniciarà sense saber-ho una reeixida cadenade favors que s'estendrà per tota la ciutat de Las Vegas i que consisteix a ajudar a trespersones i que aquestes ajudin d'altres tres, i així successivament.

Cadena de favores (pay it foward)

La utopia ha estat i segueix sent el gran motor de la història, és a dir, ferrealitat els somnis i les aspiracions tant personals com col·lectives. Vivimperquè tenim utopies. La gran utopia anunciada per Jesús de Natzaret és

Segons el diccionari, una utopia és la concepció d’un ideal irrealitzable. Etimològicament, deriva del grec «u» = no i «topos» =lloc. És a dir, quelcom que no té lloc, que no existeix enlloc. Es tracta d’un ideal, un somni, una aspiració, un desig que empenyi fa avançar en l’intent de transformar la realitat. Aquí està la força de la utopia, el seu sentit més profund, un somni que esconstrueix a cada moment i que algun dia es tornarà en brillant realitat. Leonardo Boff, teòleg brasiler, diu que una societat noviu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones ipobles. Si no tenim utopies, ens empantanem en els interessos individuals i perdem el sentit del viure en comú.

A fons...

En parlem

Racó depregària

Creure en Jesús és creure en l’amor .L’amor fa que tot tingui sentit, fins i totla utopia de la felicitat en el quotidià.

que "El Regne de Déu és a prop" (Mc 1,15). Segons Juan Mateos, aquesta expressió pot ser traduïda en un llenguatgecol·loquial amb aquest formulació: És possible una societat alternativa.La utopia que Jesús proposa té un doble vessant: És possible la fraternitat perquè totes i tots som filles i fills d'un mateixPare. Es tracta, per tant, d'una utopia sobre Déu (un nou rostre de Déu) i, en conseqüència, una utopia sobre l'ésser humài sobre la societat en el seu conjunt: una societat alternativa sense privilegis i sense exclusions.Utopies de la vida quotidianaLes utopies de la vida quotidiana constitueixen realitats de cada dia, tenen molta relació entre elles, però no va malamentenumerar-les per separat: perquè la nostra vida tingui sentit, tenim necessitat de fer realitat, com el pa de cada dia, lautopia diària de la tendresa i l'afecte. L'experiència de l'afecte i la tendresa permet fer realitat una segona utopia: la utopiade la gratuïtat. Ens anem fent persones adultes en la mesura que som capaces de donar sense exigir gens a canvi i tambéde rebre sense sentir-nos obligats a donar gens a canvi.No és necessari recordar que la gratuïtat només és possible des de la utopia de la llibertat. En la mesura que ens consideremamb drets sobre algú, estem matant d'un sol cop tant la gratuïtat com la llibertat en les relacions humanes. I una darrerautopia: la igualtat. La història humana es debat sempre entre la llibertat i la igualtat com a utopies totalitzadores. És a dir,com l'horitzó utòpic referencial de les relacions humanes i de l'organització social. Tota aquesta densa, complexa i alhorasenzilla i diària experiència humana (afecte i tendresa, gratuïtat, llibertat, igualtat) constitueix el punt de partida i, al mateixtemp, el punt d'arribada per a la gran utopia de la SOLIDARITAT.

Constructors d’utopies

Com

unid

ades

Cris

tiana

s Po

pula

res

- Quins són els teus somnis?- Què és el que t’ha cridat més l’atenció d’aques «pas»?- T’has proposat començar la teva «cadena de favors»?

7

Revista d’informació social ireligiosa.

llibresllibresllibresllibres

Paraula i vidaJosé Antonio Pagola

Claret, 2008

Paraula ¡ Vida 2009 recullel fragment de l’Evangelique l’Església proclama enla litúrgia diària unit alcomentari que ofereix JoséAntonio Pagola

cinemacinemacinema

suggeriments «alternactius»

La olaDennis Gansel

2008

Pel·lícula basada en fetsreals. A la tardor de 1967Ron Jones, un professord'història d'un institut deCalifòrnia, no va tenir

resposta per a la pregunta d'un dels seusalumnes: Com és possible que el poblealemany al·legui ignorància a la massacredel poble jueu? En aquest moment Jonesva decidir fer un experiment amb els seusalumnes: va instituir un règim d'extremadisciplina en la seva classe, restringint-losles seves llibertats i fent-los formar enunitat.

webwebwebweb

citacitacitacitacita

«CarCarCarCarCarta de Kta de Kta de Kta de Kta de Kenenenenenyyyyyaaaaa»Podeu llegir o descarregar la

carta de Taizé 2009.

Carta de Taizé 2009

http://www.taize.fr/ext/download/letter/caletter.pdf

Estació d’enllaç

L’alter-nit joves de Barcelona. Els tercersdivendres de cada mes a les 22.00.Propera estació:

Primera tramesa de la Pasqua Avellanes 09EqEqEqEqEquip de trameses i comunicacionsuip de trameses i comunicacionsuip de trameses i comunicacionsuip de trameses i comunicacionsuip de trameses i comunicacions •pasq•pasq•pasq•pasq•pasquauauauauavvvvvellanes@maristellanes@maristellanes@maristellanes@maristellanes@maristes.cat es.cat es.cat es.cat es.cat •wwwwwwwwwwwwwww.marist.marist.marist.marist.maristes.org/pasqes.org/pasqes.org/pasqes.org/pasqes.org/pasqua/aua/aua/aua/aua/avvvvvellanesellanesellanesellanesellanes

Bella Alejandro Monteverde

2008

Bella és una tendrahistòria sobre la vida, lesrelacions interpersonals,l'amistat i la capacitat hu-mana per a estimar en lescircumstàncies mésinesperades. Bella narrala relació que s'estableix

entre una jove embarassada que perd eltreball i un home que no aconsegueix re-cuperar-se d'un tràgic accident passat. Unaapassionant història en la qual dues per-sones descobreixen que, de vegades, ésnecessari perdre-ho tot per a adonar-se delque realment importa en la vida.

En aquest enllaç trobaràs una entrevistaamb Eduardo Verástegui del programa «Úl-timas preguntas» de TVE. Molt interessantescoltar l’experiència d’aquest actor.Entrevista Eduardo Verástegui

Un altre mónArcadi Oliveres

Angle Editorial, 2006

És possible un altre món?Amb el seu discurs crític i ala vegada pedagògic, ArcadiOliveres considera que nonomés és possible, sinótambé necessari, sobretotdavant les injustíciessocials i la degradació am-biental. Entre la complicitat

cap a un sistema que ens domina i lespossibilitats de discrepar-hi, hi ha un espaide consciència que ens ha de permetreveure que ni tot està perdut ni tot ésimpossible. Arcadi Oliveres ens proposa unconjunt de camins alternatius icompromesos per construir "Un altre món".

Otro mundo es posible si...Susan George

Icaria, 2004

Susan George, presidentad’ATTAC França, analitza lespossiblitats de construir unaltre món. Quin altre món? Unmón que permeti l'accés auna vida digna de tots elshabitats de la Terra: alimentssuficients, aigua potable,

vivenda adequada, educació bàsica iserveis públics. Segons l'autora, malgrat larealitat del món, aquests objectius ja no sónutòpics, sinó possibilitats pràctiques. D'aquíla declaració de que un altre món éspossible: perquè realment ho és...

La clase Laurent Montet

2009

"La classe" és unaadaptació lliure de lanovel·la "Entre lesmurs". Conta la històriade François, un joveprofessor de llengua enun institut situat enbarri conflictiu de París.La pel·lícula retrata lasocietat multirracial

francesa, sense cap tipus de judici. Vaguanyar la «Palma d'Or» en el darrer festi-val de cinema de Cannes.

Revista Alandar

http://www.alandar.org

Web que recull els capítolsradiofònics i altres recursos de«Un tal Jesús» de Maria i José

Ignacio López Vigil.

Un tal Jesús

http://www.untaljesus.net

Web del «forum de pastoral conjóvenes» (Madrid, 7-9 de

novembre de 2008). Trobaràsdiferents recursos, articles,

suggeriments...

Forum de pastoral con jóvenes

http://www.forumpj.org/

Trovador és una web que tractad'informar de tot el relacionat

amb la música cristiana.

Trovador

http://www.trovador.com/

Avellanes DO.En camí cap a la Pasqua

28 de febrer-1 de març de 2009Regala’t un cap de setmana

«denominació d’origen» les Avellanes. Unespai de pregària i compartir a partir dellema de Pasqua 09 «alternactiva’t». Dedivendres 28 al vespre a diumenge 1

després de dinar.

Dimecres al casal

Cada dimecres a les 20.00al Casal Marista

(Vallespir, 162 BCN. Metro: L3 Plaça del Centre)

Espai de trobada i d’espiritualitat per ajoves (que formen part d’algun grup) i notan joves a partir del compartir setmanalamb la vivència de la Pasqua d'Avellanes

com a eix de la trobada.Trobareu el calendari a:

http://e-d-e.blogspot.com/

http://www.maristes.org/pasqua/avellanes/

Consumir menos, vivir mejorToni Lodeiro

Txalaparta, 2008

Joves fora de sèrie

És un programa del K3 que estàprotagonitzat per joves que, a més de feruna «vida normal», inverteixen part del seutemps lliure en els altres. Cada capítolmostra un d'aquests joves. Podeu veureels videos a: joves fora de sèrie

Aquest llibre presentapropostes d’un estil de vidaalternatiu per construir un mónmés solidari i sostenible.Podeu consultar la web:consumir menos, vivir mejor

Trobareu més informació sobre el llibre isobre diferents activitats i iniciatives queproposa l’autor. També trobareu un enllaçper descarregar el llibre en pdf.

http://www.maristes.org/pasqua/avellanes/