primera fase

TASQUES AUTÈNTIQUES

ÍNDEX

1.- Què ens aporten?

2.- Quan podem realitzar tasques autèntiques?

3.- Quina metodologia utilitzarem per portar a terme una tasca autèntica ?

4.- Quina organització es necessita per portar a terme aquesta

metodologia?

. Dels alumnes

. Dels professors

. De l’equip directiu

. Del claustre de professors

. De les famílies

5.- Quina distribució dels espais podem fer per aplicar la metodologia de les

tasques autèntiques?

. Espais per treballar en grup.

. Espais per preguntar els dubtes de forma presencial.

. Espais per preguntar els dubtes de forma no presencial.

. Espai pels professors que porten el control del treball dels grups.

. Espais per fer exposicions orals.

6.- Com avaluar una tasca autèntica?

. Competència d’aprendre a aprendre.

. Competència comunicativa

. Competència d’autonomia i iniciativa personal

. Competència social i ciutadana

. Tractament de la informació i competència digital.

. Competència artística i cultural , competència matemàtica ,

competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

7.- Quines tasques es poden fer?

8.- Com programar una tasca autèntica?

9.- Annexos:

. Annex 1: entenem la tasca

. Annex 2: concretem i ens repartim les accions que hem de fer per

resoldre la tasca

. Annex 3: organització del treball personal

. Annex 4:decidim com farem la posada en comú

.Annex 5: presentació i explicació de la tasca

. Annex 6:funcionament d’un grup cooperatiu

. Annex 7: registres de dubtes

. Annex 8: registres del procés

. Annex 9: presentació oral

. Annex 10: rúbrica de la comunicació escrita

. Annex 11: rúbrica de l’aplicació d’una tasca

. Annex 12: avaluació del grup

. Annex 13: utilització de les tic

. Annex 14: exemple de programació d’una tasca

TASQUES AUTÈNTIQUES

1.- Què ens aporten?

a.- Les tasques autèntiques són una eina metodològica que potencien la motivació, la curiositat i l’esforç dels alumnes perquè permeten contextualitzar l’aprenentatge, és a dir, proposen exemples concretes on aplicar allò que han estudiat.

1. La idea d’integració de coneixements, tant els propis d’una àrea com aquestsamb els d’altres àrees, tant els conceptuals com els procedimentals i actitudinals.La mateixa definició anterior estableix que un aprenentatge per competènciesconsisteix en l’aplicació de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saberser i saber estar) a la resolució de problemes en contextos diferents, amb qualitat ieficàcia.Ser capaç d’actuar en situacions de l’entorn comporta afrontar la seva complexitat i lanecessitat de tenir en compte i d’interrelacionar variables molt diverses, de saberutilitzar models comunicatius i instruments diferents per tal de compartir informacions,dades i opinions, de saber treballar junt amb els altres, promoure iniciatives i prendredecisions. Això vol dir que el currículum, tot aprofundint en un coneixement específic,ha de promoure que l’alumnat desenvolupi la capacitat de connectar aquestconeixement amb el d’altres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldresituacions i problemes de la vida quotidiana.En relació amb aquesta transversalitat del coneixement, els continguts de les diferentsàrees s’haurien de plantejar des d’un enfocament transdisciplinari per aldesenvolupament de les competències bàsiques. Aquest enfocament suposa establirun mapa de la transversalitat dels continguts. És a dir, buscar les interseccions delscontinguts de les diferents àrees i seqüenciar-los de forma coherent, evitant lesrepeticions, evidenciant els oblits i prenent decisions sobre què, qui i quan s’ensenya.2. La funcionalitat dels aprenentatges (aplicació dels coneixements en diferentssituacions i contextos) ha de tenir en compte que l’organització dels diversos tipus decontinguts (conceptes, procediments i actituds) és el mitjà a través dels quals es podencomprendre i interpretar fets, situacions i problemes. En la mesura que l'alumnat prenconsciència que el que ha après serveix per comprendre i proposar solucions aproblemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos.Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges el professorat ha de donarrellevància a la seva contextualització. En l’estudi dels diferents temes cal crearsituacions didàctiques que permetin la transferència d’informació per facilitar lainterpretació dels problemes a diferents nivells.La idea d’aplicació comporta ser capaç d’utilitzar un coneixement ja adquirit en lacomprensió i resolució de situacions noves, és a dir, no analitzades explícitament al’aula. Això vol dir que les activitats a plantejar per avaluar si l’alumnat hadesenvolupat una determinada competència no poden ser totes de tipus reproductiud’allò que s’ha dit o s’ha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que l’alumnatmostri que és capaç d’aplicar el coneixement après en l’anàlisi de nous problemes ien la presa de decisions en relació amb temàtiques diverses, de maneraargumentada i fonamentada en sabers i en valors.3. L’autonomia personal (adquisició de les eines per aprendre, prenent consciènciadel propi procés d’aprenentatge, tant individual com col·lectiu) ha de fomentar quel'alumnat prengui consciència del propi procés d’aprenentatge i també com aquestaprenentatge s’enriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres.En aquest sentit pren una gran rellevància el paper de la llengua en la construcció icomunicació del coneixement ja que és l’eina que permet reconstruir el coneixement.Aquest procés requereix l'ús de les habilitats discursives de la llengua que permetencomunicar i participar en la construcció compartida del coneixement.Així doncs, ensenyar i aprendre és un procés d’interacció i de comunicació en què eldiàleg adquireix gran rellevància. Els discursos a l'aula s’han de produir entrel'ensenyant i l'alumnat, i entre el propi alumnat. En aquest context, l'ensenyant no eslimita a donar informació, sinó que posa en contacte l'alumnat amb la informaciófacilitant-li les eines del llenguatge i del pensament que permeten transformar-la enconeixement. S'han de crear situacions didàctiques adequades perquè aquestconeixement pugui ser contrastat i discutit per l’alumnat en el seu treball a l’aula.La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge (metacognició) cal que formi part dela programació, i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera queesdevingui un mitjà per tal que l'alumnat comprengui allò que està fent

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/p_interdisciplinari/aspectes_basics_cb.pdf

b.- Les tasques autèntiques són una eina metodològica que ensenyen als alumnes a ser competents:

. Ser estratègics perquè per poder realitzar-les hauran d’aprendre a prendre decisions , a planificar les accions que han de fer, a



compartir la feina amb els companys i a ser crítics amb ells mateixos i amb els demès.

. Aprendre a tractar la informació: buscar-la, seleccionar-la, classificar-la, ordenar-la i comunicar-la.

. Reflexionar abans de prendre cap decisió.

. Ser creatius a l’hora de buscar les maneres de resoldre la tasca.

. Saber concretar l’ajuda que necessita.

. Ser autònom doncs han d’organitzar el temps que els deixen per acabar la tasca puntualment.

Tenen en compte els següents indicadors competencials:

En relació amb les activitats plantejades Responen a una seqüència didàctica lògica. Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre. Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians. Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges. Es permet la relació de coneixements de diferents àrees o matèries. Es preveuen tasques que comportin l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada. L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques.

En relació amb l’ús de recursos i materials S’utilitzen recursos i materials diversos. Estimulen la curiositat i la creativitats en l’alumnat. Connecten amb els seus interessos.

En relació amb l’organització social de l’aula Es fomenta l’autonomia. S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions. Es complementa el treball individual amb el col·lectiu.

En relació amb l’atenció a la diversitat Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat. Es preveuen activitats multinivell.

En relació amb l’avaluació Es preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges. Es té en compte l’avaluació del procés i no únicament dels resultats finals. L’alumnat coneix com serà avaluat.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/p_interdisciplinari/indicadors_competencials.pdf

c.- Les tasques autèntiques ajuden al professor:

. A treballar de forma globalitzada encara que es doni la informació de forma disciplinar,és a dir, cada professor dona



eines als alumnes des de la seva matèria però desprès l’alumne a d’utilitzar aquestes eines per resoldre la tasca.

. A ensenyar a l’alumne a organitzar-se: Habituar-se a explicar-li a l’alumne, abans de començar la tasca, el que ha de fer, el temps que te per fer-ho, i el que li demanarà un cop hagi acabat.

2.- Quan podem realitzar tasques autèntiques?

La LOE deixa unes hores destinades a que cada escola decideixi com completar la distribució del currículum.

Annex 3 de la LOE:

De les 5250 hores totals lectives de l'etapa, les 665 hores restants es destinaran a completar l'organtizació del currículum mitjançant, entre d'altres, l'atenció a la diversitat de l'alumnat, l'organització d'agrupaments flexibles, el reforç educatiu i l'ampliació horària de les àrees.

Al cicle superior la distribució horària que proposa la LOE és:

Cicle superior

Llengua i literatura catalana: 140 hores (140:2):35=2h/s

Llengua i literatura castellana: 140 hores (140:2):35=2h/s

Estructures lingüístiques comunes: 70 hores (70:2):35 = 1h/s

Llengua estrangera: 140 hores (140:2):35=2h/s

Coneixement del medi natural, social i cultural: 140 hores (140:2):35=2h/s

Educació artística: 70 hores (70:2):35 = 1h/s

Educació física: 70 hores (70:2):35 = 1h/s

Matemàtiques: 175 hores (175:2):35= 2,5h/s

Educació per a la ciutadania i els drets humans: 35 hores 35:35=1h/s l’últim curs o 0,5h/s al llarg del cicle

Religió (voluntària): 105 hores (105:2):35 = 1,5h/s

Esbarjo: 525 hores ((525:3):2):35= 2,5h/s

La LOE deixa 7h al cicle superior per a que l’escola decideixi com els utilitza per acabar d’organitzar el currículum.

Aquestes hores o una part d’elles es poden utilitzar per treballar per competències.

També es pot considerar la possibilitat d’utilitzar algunes de les 5 hores complementàries.

3.- Quina metodologia utilitzarem per portar a terme una tasca autèntica ?

La Generalitat en el document :” Del currículum a les programacions” ens dona una orientació de quines són les fases d’una seqüència didàctica per a que sigui una acció competent:

L’adquisició de les competències bàsiques: què cal tenir en compte des de totesles àrees o matèriesCom s’ha dit, la incorporació del concepte de competència en els currículums implicacanvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat,ja que l’acció competent va associada a una determinada seqüència didàctica. Larevisió de les programacions incorporant aquesta reflexió és bàsica per seleccionar elscontinguts i les metodologies més adequades per garantir l’assoliment de les CB.El concepte de competència se sustenta en la integració articulada dels diferents tipusde continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i està relacionada amb lacapacitat d’activar-los o mobilitzar-los per fer front a situacions diverses i actuar deforma eficaç. Incorporar aquesta idea en els currículums no implica deixar de bandaels continguts de les àrees o matèries curriculars, sinó que serveix per donar unhoritzó comú per a tot el professorat, per tal que les activitats d’ensenyament - aprenentatgeno responguin només a la lògica de l’aprenentatge de la matèria, sinóque també contemplin aquest horitzó més ampli que es relaciona amb l’educacióintegral de l’alumnat. Cal recordar que l’alumnat esdevé competent quan és capaç deseleccionar, entre el bagatge acumulat (al llarg dels cursos i sumant tots elscontinguts, i el que s’ha anomenat “currículum ocult”) allò que ha d’aplicar per a laresolució d’una nova situació. Per tant, esdevé competent quan és capaç de transferirun determinat contingut adquirit en una matèria o context a la resolució d’un problemaque se li planteja en qualsevol altra situació. Els continguts curriculars per si mateixosno constitueixen la finalitat de l’acció educativa, sinó que són el mitjà per assolir elsobjectius i possibilitar que l’alumnat sigui competent per usar les seves capacitats ensituacions i contextos reals.Les fases d’una acció competent es podrien resumir: . En primer lloc, la persona analitza la situació per entendre què cal resoldre ocom cal intervenir-hi.. En segon lloc, selecciona la millor opció per tal de donar la resposta més adienta la situació plantejada, és a dir, tria els components conceptuals,procedimentals i actitudinals que siguin precisos per a l’acció i aquesta selecciórequereix d’una reflexió prèvia.. Finalment, integra aquests coneixements i els aplica de manera flexible iestratègica per actuar i donar resposta al requeriment, tot valorant la dimensió social d’allò que s’aprèn i s’aplica.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/programacio/del_curriculum_a_les_programacions.pdf

Partint d’aquesta reflexió, un procés per realitzar les tasques autèntiques pot ser el que es planteja a continuació:

1.- Poseu en marxa la part de filòsofs , els coneixements previs , la creativitat, la intuïció ... que tots tenim i analitzeu la tasca que us demanen fer:

. Què ens demanen

. Diferents interpretacions que en fa cada membre del grup....

. Coses que no tenen cabuda a la tasca.

. Què és més important

. Què és més secundari

. Quines coses sabem

. Pluja d’idees sobre coses que podem fer per resoldre la tasca.

. ....

(ANNEX 1)



2.- Poseu en marxa la vostra capacitat d’organització , de prendre decisions i de treballar en equip per acordar:

. Si voleu ampliar el guió de treball que us ha donat el professor.

. Quina part del guió farà cadascú

. Com organitzareu i guardareu i compartireu la informació que aneu trobant.

. Com organitzareu i guardareu i compartireu la informació que aneu trobant.

. Com organitzareu i guardareu i compartireu la feina que aneu acabant.

. Quan de temps dedicareu al treball personal.

. Quan i quin temps dedicareu a posar en comú el treball personal.

. Com presentareu la tasca

. ....

(ANNEX 2)

3.- Poseu en marxa la vostra capacitat per buscar, seleccionar, classificar, ordenar i utilitzar la informació, de ser creatius a l’hora de buscar les maneres de resoldre la tasca i de saber demanar ajuda als companys o al professor per resoldre els dubtes que us han sorgit i .....

. Organitzeu el vostre temps programant les sessions de treball individual que teniu.

. Porteu a terme la programació prenen nota de les variacions que heu de fer i del motiu que us ha obligat a canviar la vostra programació .

. Un cop acabada la feina:

. Llegui tot el que heu posat per comprovar que esteu d’acord amb el que heu escrit.

. Penseu com l’explicareu als vostres companys de l’equip per a que us entenguin.

. Penseu els dubtes que teniu i que compartireu amb els companys de l’equip.

(ANNEX 3)

4.- Poseu en marxa la vostra capacitat de treball en equip ...

. Decidiu:

. La manera de posar en comú la feina que cadascú heu fet.

. El màxim de temps que té cadascú per explicar el que ha fet.

. La manera com resoldreu els dubtes que plantegin els companys a l’equip.

. Porteu a terme les decisions que heu pres.

. Un cop acabada la feina:

. Llegui tot el que heu posat per comprovar que esteu d’acord amb el que heu escrit.

. Penseu els dubtes que teniu i consulteu-les amb el professor.

(ANNEX 4)

5.- Poseu en marxa la vostra capacitat comunicativa.

. Decidiu:

. La millor manera de presentar la tasca als companys i professors ...

. Els titulars que millor resumeixen els continguts i la feina que heu fet per contestar les preguntes de la tasca.

. Quina feina farà cadascú

. Porteu a terme les decisions que heu pres.

(ANNEX 5)

6.- Poseu en marxa la vostra capacitat d’aprendre de les errades revisant tot el procés que heu fet per resoldre la tasca.

. És el moment de:

. Utilitzar el registre d’autoavaluació i fer memòria dels aspectes que hem sento content i dels que he de millorar.

. Utilitzar els registres de coavaluació i comentar amb l’equip els aspectes positiu del treball que heu fet junts i els aspectes que considereu que cadascú o tots heu de millorar.

. Fer-me conscient dels meus punts forts i febles a nivell d’aprenentatge analitzant quines parts de la tasca m’han resultats més difícils, m’han agradat més, he necessitat més ajuda, he donat més ajuda....

. D’avaluar al professor:

. Analitzant si us heu sentit ajudats i acompanyats.

. Analitzant els aspectes positius i negatius de la seva actuació per aprendre el que heu de fer o no fer quan sigueu mestres.

. Fent un exercici d’imaginació intentant descriure com haguéssiu actuat vosaltres en el seu lloc.

(ANNEX 6)

4.- Quina organització es necessita per portar a terme aquesta

metodologia?

a.- Dels alumnes:

. Per realitzar les tasques autèntiques la millor organització és per grups

de cicle.

El fet de trobar-se alumnes de diferent edat ajuda a l’hora d’utilitzar els

coneixements previs doncs cada component del grup aporta la seva part:

. Els alumnes del primer any del cicle tenen més recients els

continguts d’aquest curs i per tant poden ajudar als companys del

segon anys a recordar-los.

. Els alumnes del segon any aporten els coneixements que encara no

han treballat els del primer curs.

La convivència entre els alumnes de diferents aules també els ajuda a viure

situacions de treball diferents.

Realitzar aquesta organització per cicles implica fer una distribució fixa de

les tasques. D’aquesta manera hi haurà alumnes que una tasca la faran el

primer any i altres que la faran el segon.

. Diferents criteris per la formació dels grups. És important que els

alumnes treballin grups homogenis i també amb grups heterogenis.

La diferència entre aquestes dues formes de treballar radica amb la manera

com s’estableixen les relacions entre els components del grup.

En un grup heterogeni normalment sempre hi ha uns alumnes que

ràpidament es converteixen en líders del grup i que com a tals organitzen

les tasques i molts cops també les realitzen sinó totalment en un tant per

cent elevat. Per tant també hi ha uns altres alumnes que són dirigits per

aquests líders normalment amb consentiment doncs els beneficis que en

treuen compensen altres aspectes negatius que suposa aquesta relació que

s’estableix dins del grup.

Encara que a nivell afectiu aquesta relació que s’estableix pugui ser

negativa també té una part positiva pels alumnes que volen aprendre doncs

els líders es converteixen en un model a l’hora d’utilitzar certes estratègies i

habilitats que desprès ells podran posar en pràctica en altres situacions

d’aprenentatge.

En un grup homogeni les relacions que s’estableixen entre els membres

dels grups formats per alumnes amb bones capacitats intel·lectuals estan

basades normalment en els pactes, és a dir, en la capacitat de saber cedir

en uns aspectes però ser inflexible en altres.

En els grups homogenis formats per alumnes amb menys capacitats

intel·lectuals les relacions que s’estableixen són semblants a les que es

produeixen en els grups heterogenis, és a dir, normalment sempre sorgeix

un persona que exerceix la funció de líder del grup i una altres que ja els va

bé deixar-se dirigir.

Un altre aspecte a tenir present és el nombre d’alumnes que formen cada

grup.

Normalment es tendeix a treballar en grups de 4-5 alumnes per grup però

també es interessant treballar depenent de la tasca autèntica per parelles

heterogènies amb la idea de practicar una tutoria entre iguals al llarg de la

tasca.

b.- Dels professors

Els professors hem de practicar el treball cooperatiu i hem de

procurar ser un model de cara als alumnes de com es treballa de forma

cooperativa.

Els professors hem d’ensenyar als alumnes des de la pràctica que en un

treball cooperatiu s’han de produir tres accions:

. Distribució de la feina entre els components del grup.

. Ajuda entre els membres del grup en els moments que hi ha

components del grup que tenen molta feina i altres que no en tenen

tanta.

. Tots som responsables de la tasca en global, és a dir, fem posades

en comú per saber tots el que ha fet l’altre, el que ha descobert, els

problemes que ha tingut...

Per altra banda si som capaços de distribuir-nos la feina atenent a les

capacitats que tenim cadascú aconseguirem:

. Atendre millor els problemes dels grups.

. Donar a cada grup l’ajuda que necessita

. Sentir-nos nosaltres millor doncs estem fent allò que més ens

agrada i que estem més segurs de fer-la bé.

Aquesta distribució seria diferent depenen del moment del procés de la

resolució de la tasca:

. Durant els 4 primers passos que fan els alumnes per solucionar la

tasca (Veure l’apartat de la metodologia)

. Una tasca que hem de preveure és el control dels alumnes. Per

tant haurem de tenir professors que estiguin amb els alumnes

vetllant per a que no hi hagi cap problema de disciplina i de relació

entre ells.

No es pot definir el nombre de professors destinats aquesta tasca

perquè cada grup d’alumnes és diferent però si hem de tenir clar que

la ratio no ha de ser un professor per cada 25 alumnes sinó que

hauríem de tendir cap a una ratio d’un professor cada 50 alumnes.

Els grups han d’aprendre a gestionar el seu temps i per aprendre-ho

és necessari que es trobin en un ambient de llibertat que obligui als

grups a ser ells els que s’adonin que estan perden el temps que

desprès els farà falta per acabar la tasca.

La funció d’aquest professor ha de ser conèixer el

funcionament dels grups en aspectes com: l’aprofitament del

temps, els respecte entre ells i l’acceptació de les normes del

grup (veure rúbrica: annex 6) per desprès poder intervenir en

les autoavaluacions i coavaluacions.

. Una altra tasca és atendre els dubtes dels grups. En aquest sentit

és bo habituar als alumnes a que els dubtes es poden resoldre de

varies formes:

. Parlant directament amb el professor

. Enviant-li un correu

Cada professor hauria de tenir un màxim de 12 grups (50 alumnes).

És molt important que l’espai on estiguin aquests professors sigui

específic per anar a preguntar dubtes, és a dir, aquests professors no

han d’estar a un aula on els alumnes estan treballant.

Una tasca important d’aquests professors es portar el control

dels dubtes que els hi ha preguntat cada grup per poder

reflexionar amb ells, a l’hora de l’avaluació, de l’ús que n’han

fet d’aquest recurs. (ANNEX 7)

. Una altra tasca és el control , correcció i orientació de la feina

que van fent els diferents grups.

Cada professor hauria de tenir un màxim de 12 grups (50 alumnes).

Aquesta és una feina molt important i molt laboriosa. Els professors

que es dediquin a aquesta tasca haurien de tenir un espai tranquil i

sense alumnes.

La seva tasca és vetllar per a que els alumnes segueixin

correctament el procés establert en la metodologia per

solucionar la tasca. Per això haurien de portar el control dels

annexos 1,2,3,4 , 5 i part del 6.

La manera de comunicar-se amb els grups és per correu electrònic. Si

creuen que hi ha algun grup que va molt perdut parlaran amb els

professors de dubtes per a que els orientin personalment.

. El cinquè pas de l tasca es pot fer de tres formes diferents:

1.- De forma oral, és a dir, els alumnes expliquen als seus

companys el que han fet dividim el cicle en tants grups com

professors tinguem.

La funció del professor és:

. Vetllar per a que cada grup pugui fer la seva exposició amb un

ambient de respecte i escolta activa adequat.

. Avaluar la participació de cada membre del grup en

l’exposició. (annex 9)

. Fer participar als oients en l’avaluació de l’exposició dels seus

companys. (annex 9)

La funció dels alumnes és:

. Explicar la seva tasca

. Avaluar l’exposició dels altres grups (annex 9)

. Donar l’opinió:

. Aspectes que els han agradat

. Propostes de millora

. Dubtes

2.-De forma escrita, és a dir, els alumnes pengen el treball en un

espai públic per a que els demès el puguin veure.

En aquest cas també podem dividir el cicle en tants grups com

professors tinguem.


. Vetllar per a que cada grup analitzi la feina feta per, com a

mínim, els grups que els ha tocat fer la posada en comú junts.

. Avaluar l’anàlisi que fan cada grup de la feina feta pels

demès. (annex 10)


. Penjar el seu treball

. Donar l’opinió per escrit d’alguns dels treballs penjats:

. Aspectes que els han agradat

. Propostes de millora

. Dubtes

(annex 10)

3.- Portant a terme la tasca, és a dir, els alumnes posen en

pràctica el que han pensat.


. Facilitar als alumnes els espais i recursos que necessiten.

. Ajudar-los en l’organització.

. Avaluar la forma com posen en pràctica el que han pensat.

(annex 11)


. Portar a terme tot el que han preparat.

. Avaluar la seva tasca partint dels problemes que han tingut a

l’hora de portar-la a terme. (annex 11)

. Al sisè pas.

És un moment molt important.

S’ha de fer desprès de l’avaluació.

Funció dels alumnes:

. Aprendre a acceptar les crítiques.

. Aprendre a ser autocrític.

. Aprendre a mirar enrere, a buscar maneres de fer millor allò que ells

mateixos han vist que no ha funcionat i el que altres els han dit que

no els ha agradat.

(annex 12)

Funció del professors:

. Cada professor dona per escrit a cada grup els aspectes positius i

negatius que ha vist des de la funció que ha desenvolupat.

. Atendre als grups que volen comentar amb ell l’avaluació que els ha

fet.

(annex 12)

Exemple d’organització dels professors en una escola de dues línies

(100 alumnes):

Durant els 4 primers passos

Funcions Nombre de

professors

Necessitats

Control dels Dos professors Rúbrica de

alumnes. funcionament del

grup (annex 6)

Dubtes dels grups Dos professors Registre de dubtes

(annex 7)

Espai adequat .

Control , correcció i

orientació de la

feina

Dos professors . Rúbrica de

funcionament del

grup. (annex 6)

. Registre del procés.

(annex 1, annex 2,

annex 3, anne4,

annex 5, annex 8)

La ratio que proposo per aquest temps és de dos professors més per

cicle.

És una ratio elevada però realista.

Pot ser un factor important a l’hora de decidir les hores que es

dediquen a la setmana a treballar per competències.

Quan els alumnes portin un temps treballant d’aquesta forma és

possible que sigui suficient amb 5 professors.

A l’hora de compartir amb els altres companys el que han fet.

1.- De forma oral

Nombre de professors Grups d’alumnes per

professor.

Necessitats

Sis professors 4 grups de 4

persones cada grup

Rúbrica d’exposició

oral (annex 9)

2.-De forma escrita


professor.

Necessitats

Sis professors 4 grups de 4

persones cada grup

Rúbrica per avaluar

un treball escrit

(annex 10)

3.- Portant a terme la tasca


professor.

Necessitats

Sis professors Distribució de

tasques per tal

d’ajudar als alumnes

en l’organització de la

tasca

Rúbrica per avaluar el

pas de la preparació

teoria a la posada en

pràctica d’un a

activitat.

(Annex 11)

Al sisè pas.


professor.

Necessitats

Sis professors Els alumnes treballen

sols.

Els professors

acudeixen al grup

que els demana que

Temps per preparar

l’avaluació de cada

grup.

(Annex 12)

hi vagi a aclarir

dubtes respecte a les

coses que els hi ha

dit per escrit.

c.- De l’Equip Directiu.

L’Equip Directiu és fonamental per assegurar el funcionament i per

aconseguir que els professors valorin aquesta forma de treballar.

Tasques de l’Equip Directiu:

. Liderar el treball:

. Presentar la forma de treballar.

. Orientar i fer el seguiment de la preparació de les tasques.

. Dotar el projecte d’un temps per preparar-les les tasques,

avaluar la forma com es desenvolupen, fer la posada en comú

de les tasques que cada professor a realitzat durant el

desenvolupament de la tasca.

. Estar present en totes les trobades del professors que porten

a terme la tasca per conèixer el procés i ajudar a solucionar els

problemes que van sorgint.

. Assegurar-se de que com a mínim els professors encarregats de

resoldre dubtes i de fer el control , correcció i orientació de la feina

tinguin la formació en TIC necessària. (Annex 13)

. Oferir formació en TIC als pares i mares que ho demanin.

. Organitzar els horaris dels professors.

. Pensar els espais

d. Del Claustre de professors

El Claustre de professors ha de fer seu el projecte:

. Decidir les tasques autèntiques que es treballaran.

. Entendre i acceptar la manera de treballar.

. Explicar als pares el projecte.

. Acompanyar als alumnes vetllant per a que aprenguin a treballar d’aquesta manera.

. Estar disposats a formar-se en TIC com a mínim d’allò que necessitaran per realitzar la funció encomanada. (annex 8)

e. De les famílies

Els pares poden donar molt de suport al treball del seus fills si periòdicament parlen amb ells sobre les tasques que estan fent, la forma com ho fan el problemes que tenen, la feina concreta que ells han desenvolupat dins del grup....

5.- Distribució dels espais per aplicar la metodologia de les tasques

autèntiques.

Quan parlem de treballar competències tots els detalls tenen la seva

importància. Els espais són claus pera que els alumnes aprenguin a ser

autònoms, a organitzar-se, a ser responsables...

Una bona distribució dels espais també servirà per a que els alumnes vegin

com s’han organitzat els professors, és a dir, com els professors realitzen

treballs cooperatius.

Espais que es necessiten:

a.- Espais per treballar en grup.

Característiques d’aquests espais:

. Han de donar al grup sensació de privacitat i tranquil·litat .

. Han de donar als grup la sensació d’autonomia.

. Han de facilitar al grup la possibilitat de realitzar-hi diferents

situacions de treball: posades en comú, treball individual, treball

entre petits grups, assaig de presentacions orals, visualització de

vídeo...

L’espai ideal seria una sala per a cada grup però com això és molt difícil

d’aconseguir podríem pensar en aules on hi ha tres o quatre grups i que

hem aplicat alguna estratègia per a que hi hagi una certa separació entre

ells.

Altres llocs:

El passadis és un altre lloc on podem pensar en posar grups treballant.

El pati és un altre lloc on podem anar a treballar.

Una altra possibilitat és que els grups treballin a l’aula normalment però que

tinguem unes aules buides per a que quan un grup hagi de fer una activitat

que requereixi més privacitat o autonomia la pugin sol·licitar .

La gestió d’aquestes aules la faria els professors encarregats del control

dels alumnes.

b.- Espais per preguntar els dubtes de forma presencial. Evitar que la

forma de preguntar els dubtes sigui aixecant la mà és molt important. El fet

que el grup s’hagi de desplaçar a un lloc fora de l’aula per fer una consulta

fa que s’esforcin més en concretar el dubte.

Per una altra part el fet de estar en un espai on només hi ha el professor i el

grup que té un dubte ajudar a que els alumnes es sentin atesos des de la

individualitat i també augmentar la capacitat de concentració dels alumnes

per entendre el que els explica el professor.

c.- Espais per preguntar els dubtes de forma no presencial. Pot ser la

mateixa aula on s’atenguin els dubtes de forma presencial però procurant

que hi hagi alguna cosa que separi als dos professors.

d.- Espai pels professors que porten el control del treball dels

grups. La sala de professors pot ser un bon lloc sempre que hi hagi

possibilitat de connexió a internet.

És un lloc que els alumnes també han de saber on està doncs a vagades pot

passar que les tasques s’hagin d’entregar de forma presencial.

Estaria bé que aquest lloc estès a prop de l’espai assignat per contestar

dubtes doncs és possible que hagi d’haver comunicació entre els professors.

e.- Espais per fer exposicions orals. Com a mínim hauria d’haver tans

espais com professors hi hagi disponibles.

També es pot preveure la possibilitat de que en un mateix espai hi hagi dos

grups fent una exposició controlats pel mateix professor.

6.- Com avaluar una tasca autèntica?

L’objectiu de treballar amb la metodologia de tasques autèntiques és

potenciar les competències bàsiques. Des d’aquest punt de vista el que hem

d’avaluar són les competències.

1.- Competència d’aprendre a aprendre.

L’avaluació d’aquesta competència la podem fer analitzant el procés

que ha segueix el grup per resoldre la tasca:

1.- Funcionament del grup cooperatiu : annex 6

2.- Capacitat de prendre decisions en grup: annexos 2,4 i 5

3.- Reconeixement dels coneixements previs: annex 1

4.- Capacitat d’organització de la feina: annex 3

5.- Capacitat de descobrir i solucionar dubtes: annex 7

6.- Capacitat de reflexionar sobre la feina feta: annex 12

2.- Competència comunicativa

L’avaluació d’aquesta competència la podem fer analitzant :

. La forma com han preparat la presentació de la tasca:

annex 5

. La forma com presenten la tasca als seu companys:Annexos 9,10,11

3.- Competència d’autonomia i iniciativa personal

L’avaluació d’aquesta competència la podem fer analitzant el procés

que han seguit per realitzar la tasca: annex 8

4.-Competència social i ciutadana

L’avaluació d’aquesta competència la podem fer analitzant alguns

ítems de l’annex 6

5.-Tractament de la informació i competència digital.

L’avaluació d’aquesta competència la podem utilitzant l’annex 13

6.- Competència artística i cultural , Competència

Matemàtica , Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic.

L’avaluació d’aquestes competències dependrà del contingut de cada

tasca autèntica.

7.- QUINES TASQUES ES PODEN FER?

Seguint agafant les orientacions que ens dona la Generalitat en el document :” Del currículum a les programacions” Per tant, perquè l’alumnat desenvolupi la capacitat de reflexionar i mobilitzar els seusconeixements per resoldre problemes és adient plantejar situacions d’aprenentatgeque:

. Parteixin de situacions significatives i funcionals, adreçades a generar interèsmitjançant la resolució de problemes.. Presentin models d’actuació que mostrin com s’apliquen els coneixements ensituacions pràctiques.. Proposin nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers ensituacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents iprogressivament més complexos.

. Potenciïn progressivament la pràctica autònoma, alhora que la pràcticacompartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals.. Fomentin la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge.

Exemples de tasques autèntiques poden ser:

1.- Organitzar i portar a terme les sortides de l’Etapa.

2.- Preparar i portar a terme sortides virtuals

3.- Organitzar les vacances familiars a:

. Una comunitat

. A un país d’Europa

4.- Organitzar els menús d’una setmana. (pot implicar que el dinar de l’escola sigui el que ells proposen)

5.- Analitzar els programes de la televisió.

6.- Fer un estudi de les activitats extraescolars que hi ha al barri i l’èxit que tenen.

7.- Investigar en que treballen els pares i mares de l’escola

8.- Fer una comparació geogràfica de les comunitats:Identificació i localització de les principals unitats de relleu:

. Muntanyes (pics)

. Rius

. Platges

9.- Fer una comparació geogràfica entre països:Identificació i localització de les principals unitats de relleu de Catalunya, d'Espanya i del món.

. Muntanyes (pics)

. Rius

. Platges

10.- Fer una comparació climàtica (durant una setmana)entre:

. Barris de L’H

. Ciutats de Catalunya

. Ciutats d’Espanya

. Ciutats del Món

11.- Investigar com funciona el nostre cos.

.Les funcions vitals i els òrgans que les fan possibles.

.Relacionar l'estructura d'un ésser viu amb les funcions que realitza.

12.- Preparem unes eleccions democràtiques (tasca d’ampliació)

13.- Participem en unes eleccions democràtiques

14.- Ens interessem pel passat

. Anàlisi diacrònic o sincrònic d'algun fet social i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses cultures, a partir del treball cooperatiu i l'ús de les TIC.

.Identificació d'eines, màquines i fonts d'energia utilitzades en diferents èpoques històriques i la seva relació amb les condicions de vida i de treball.

.Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.

. Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.

.Temps cronològic i ús de representacions gràfiques per situar fets i etapes de l'evolució històrica.

.Caracterització d'algunes societats de diferents èpoques històriques a partir de l'anàlisi de les formes d'organització social. Anàlisi de problemes socials rellevants, comparant la situació actual amb la d'altres èpoques històriques.

15.- Investiguem:

Sistema solar.

Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge. Identificació d'alguns riscos ambientals: els terratrèmols i les avingudes d'aigua.

Moviments migratoris i la globalització.

Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. Construcció i nominació de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle, quadrat, cercle.

Identificació dels canvis que comporta el creixement en el desenvolupament físic, personal i relacional.

Fonts d'energia

Exploració d'algun aspecte de l'entorn a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu.

Realització d'un treball d'investigació a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu i l'ús de les TIC.

Elaboració d'un estudi de cas sobre elements característics de l'entorn, per mitjà del treball cooperatiu i utilitzant de diferents fonts d'informació (documents, informacions orals, mitjans de comunicació, Internet).

Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.

Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.

16.- Fem de periodistes:

. Revista interactiva

. Pot fer-se cada dia amb les aportacions de totes les aules.

. Pot ser una revista que tingui informació escrita, visual (fotos), parlada, audiovisual

. Radio per l’etapa: Fer emissions de radio puntualment.

. Per exemple

. A les 9 del matí explicant la noticia més important del dia.

. Un cop a la setmana explicant activitats rellevants que s’han fet durant aquella setmana.

8.- PROGRAMACIÓ DE LES TASQUES AUTÈNTIQUES

Podem seguir el guió que ens planteja el Departament d’Educació per desenvolupar els projectes interdiciplinaris:

1. Títol i justificació de la unitat o projecte

2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle

3. Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen

4. Objectius d’aprenentatge

5. Continguts

6. Criteris d’avaluació

7. Metodologia (estratègies, situacions i seqüenciació de les activitats d’aprenentatge i

d’avaluació)

· Tipologia de les activitats

· Organització social de l'aula

· Materials

· Desenvolupament de les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i d’avaluació.

8. Reflexió sobre la pràctica

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=144

Tenint present aquest guió una forma de programar les tasques autèntiques pot ser:

1.- TÍTOL

2.- DEFINICIÓ

3.- ORIENTACIONS PER DESENVOLUPAR LA TASCA AMB ÈXIT

4.- DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL AL LLARG DEL CICLE.

5.-COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE ES TREBALLEN.

6. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

7.- CONTINGUTS

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ

9. METODOLOGIA

10.- ORGANITZACIÓ:

11.- Avaluació.

(Veure un exemple: annex 14)

ANNEX 1

ENTENEM LA TASCA

Contesteu entre tot el grup les següents preguntes:

1. Què ens demanen fer?

2. Què en sabem



3. Pluja d’idees sobre com ho podrem fer per resoldre- la.

ANNEX 2CONCRETEM I ENS REPARTIM LES ACCIONS QUE HEM DE FER PER RESOLDRE LA TASCA

a.- Distribució de la feina

Accions Persona

responsable

b.- Distribució del temps

Hores que tenim per realitzar la tasca

Treball individual Quan comença

Hores que hi dediquem

Quan acaba

On el guardem per a que tot el

grup el pugui veure, llegir,

comentar...

Posada en comú Quan comença

Hores que hi dediquem

Quan acaba

On guardem les coses que com

a grup donem per acabades

Sessions que dedicarem a la preparació de la presentació

de la tasca.

Data de presentació de la tasca

ANNEX 3

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL PERSONAL

Tasques Sessió 1

Sessió 2

Sessió 3

Sessió 4

Sessió 5

Sessió 6

Sessió 7

Llegir el treball, apuntar els dubtes, pensar com ho explicaré a l’equip.

ANNEX 4:DECIDIM COM FAREM LA POSADA EN COMÚ

Opció 1:

. Dediquem “X” sessions a resoldre entre tots els dubtes que ens plantegen cada membre de l’equip sobre la part del treball que ell ha fet.

. Dediquem “X” sessions a llegir el treball que han fet els altres companys de l’equip i ens apuntem el que no entenem.

. Dediquem “x” sessions a que cada company ens expliqui els dubtes que li plantegem i a corregir allò que com equip decidim canviar.

. Dediquem “X” sessions a llegir el treball definitiu per assegurar-nos de que està ben redactat.

Opció 2:

. Dediquem “X” sessions a resoldre entre tots els dubtes que ens plantegen cada membre de l’equip sobre la part del treball que ell ha fet.

. Li donem a cada membre de l’equip un temps “X” per a que ens expliqui la part de la feina que ell ha fet. Quan acaba l’exposició li preguntem els dubtes que tenim.

. Dediquem “X” sessions a canviar les coses que com equip hem decidit millorar.


Opció 3:

. Durant “X” sessions ens dividim els membres de l’equip en dos grups per ajudar-nos a resoldre els dubtes que hem tingut al fer la nostra part de la feina i ha millorar-la amb les aportacions dels altres.

. Dediquem “X” sessions a llegir el treball que han fet l’altre grup i ens apuntem el que no entenem.

. Dediquem “x” sessions a que cada grup ens expliqui els dubtes que li plantegem i a corregir allò que com equip decidim canviar.


Opció 4:

ANNEX 5: PRESENTACIÓ I EXPLICACIÓ DE LA TASCA

Com presentarem

el treball

En format de llibre. (document word)

Bloc

Altres:

Responsables de agrupar els treballs definitius que ha fet cada

membre del grup.

Quin recurs

utilitzarem per

explicar la tasca

als companys

Power point que resumeixi els aspectes

més rellevants de la tasca.

El mateix treball

Vídeo

Altres:

Com ens

repartirem la

presentació als

companys

Membre 1:

Membre 2:

Membre 3:

Membre 4:

Membre 5:

Hores que hi dedicarem a preparar la par personal de la

presentació del treball.

Hores que hi dedicarem a assajar en equip la presentació del

treball.

ANNEX 6: FUNCIONAMENT D’UN GRUP COOPERATIU 2 Punts 1 Punt 0 Punts

Aprofitament del temps

El grup ha nombrat un responsable per controlar que no es parli de temes que no tenen a veure amb la tasca que estan desenvolupant i els membres del grup li fan cas quan els crida l'atenció.

El grup ha nombrat un responsable per controlar que no es parli de temes que no tenen a veure amb la tasca que estan desenvolupant però els membres del grup no li fan cas moltes vegades quan els crida l'atenció.

El grup no ha nombrat un responsable per controlar que no es parli de temes que no tenen a veure amb la tasca que estan desenvolupant.

Distribució de les tasques

Entre tot el grup han fet una llista de les accions que han de portar a terme per resoldre la tasca i desprès han assignat a cada acció un responsable tenint en compte les habilitats de cada membre del grup.

Entre tot el grup han fet una llista de les accions que han de portar a terme per resoldre la tasca i desprès han assignat a cada acció un responsable però no han tingut en compte les habilitats de cada membre del grup.

El grup ha començat a treballar sense tenir fet una llista de les accions que han de portar a terme per resoldre la tasca i han anat assignant-se tasques sobre la marxa.

Ajuda El grup s'ha posat com a norma que quan un membre del grup té problemes per fer la seva feina ha de demanar ajuda als seus companys.

Encara que el grup no s'ha posat com a norma que quan un membre del grup té problemes per fer la seva feina ha de demanar ajuda si un company ha demanat ajuda els altres l'han ajudat.

Un cop s'han distribuït la feina cada membre del grup ha treballat pel seu compte sense demanar-se ajuda quan han tingut dubtes.

Compliment de les tasques

El grup ha concretat des del començament la data de presentació de la feina personal que tenien assignada i tots els membres del grup l'han acabat dins del període acordat.

El grup ha concretat des del començament la data de presentació de la feina personal que tenien assignada però alguns membres del grup no han l'han acabat dins del període acordat.

El grup no ha concretat des del començament la data de presentació de la feina personal que tenien assignada i desprès han tingut problemes per poder concretar-la.

Posada en comú

El grup ha contemplat dins de la seva organització un temps per posar en comú la feina que ha fet cadascú i s'han posat com a compromís que cada membre del grup ha d'entregar amb anterioritat a la posada en comú el seu treball a tots els companys per a que el puguin llegir i aportar idees o plantejar dubtes.

El grup ha contemplat dins de la seva organització un temps per posar en comú la feina que ha fet cadascú però no s'han llegit amb anterioritat la feina que ha fet cada company.

El grup no ha contemplat dins de la seva organització un temps per posar en comú la feina que ha fet cadascú i per tant han presentat la feia sense conèixer ni haver opinat del que han fet els altres membres del grup. i s'han posat com a compromís que cada membre del grup ha d'entregar amb anterioritat a la posada en comú el seu treball a tots els companys per a que el puguin llegir i aportar idees o plantejar dubtes.

Respecta l'opinió dels altres.

El grup ha nombrat una persona responsable de vetllar per a que totes les opinions i les tasques fetes pels companys siguin respectades encara que no siguin vàlides per la realització de la tasca i els altres membres del grup li fan cas quan els crida la atenció.

El grup ha nombrat una persona responsable de vetllar per a que totes les opinions i les tasques fetes pels companys siguin respectades encara que no siguin vàlides per la realització de la tasca però molts cops els altres membres del grup no li fan cas.

El grup no té cap persona responsable de vetllar per a que totes les opinions i les tasques fetes pels companys siguin respectades encara que no siguin vàlides per la realització de la tasca i molts cops hi ha problemes al grup perquè hi ha companys que pensen que no es tenen en compte les seves aportacions.

Acceptar els acords del grup.

El grup s'ha posat normes per saber amb quina opinió o tasca quedar-se quan hi ha varies aportacions i tots els membres del grup accepten la normativa.

El grup s'ha posat normes per saber amb quina opinió o tasca quedar-se quan hi ha varies aportacions i quan un membre del grup no accepta la normativa demanen l'ajuda del professor.

El grup no s'ha posat normes per saber amb quina opinió o tasca quedar-se quan hi ha varies aportacions i moltes vegades tenen conflictes dins del grup per aquest motiu.

ANNEX 7: REGISTRES DE DUBTES

Grup1: Nombre de dubtes del grup en general.

Nombre de dubtes dels diferents membres

del grup individualment

Els dubtes estaven ben formulats.







ANNEX 8: REGISTRES DEL PROCÉS

PRESENTAT ASSOLIT PER

TOT EL GRUP

NOMÉS L’HEM

ASSOLIT....

L’HEM HAGUT DE MODIFICAR

PERQUÈ...

GRUP

1

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

2

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

3

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

4

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

5

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

6

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

7

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

8

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

9

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

10

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

11

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

GRUP

12

ANNEX 1

ANNEX 2

ANNEX 3

ANNEX 4

ANNEX 5

Annex 9: PRESENTACIÓ ORAL

4 3 2 1

Parlar clar Ha Parlat clar durant tot el temps i ha tingut té una bona pronunciació.

Ha parlat clar durant tot el temps però li ha fallat la pronunciació.

En algunes parts de l’exposició ha costat entendre el que deia.

Ha costat entendre el que deia.

Volum Ha parlat prou alt per ser escoltat per tots els companys durant tota la presentació.

La major part del temps ha parlat prou alt per ser escoltat per tots els companys.

Algunes vegades ha parlat tan fluix que costava entendre el que deia.

La major part del temps ha parlat molt fluix i a la majoria dels companys ens ha costat entendre'l.

To de veu El to de veu utilitzat ha ajudat a mantenir la atenció durant tota l'exposició.

El to de veu utilitzat ha ajudat a mantenir la atenció la major part de l'exposició.

Només alguna vegada el to de veu utilitzat ha ajudat a mantenir la atenció.

El to de veu utilitzat no ha ajudat a mantenir la atenció durant tota l'exposició.

Postura del cos i contacte visual

Durant l'exposició se la vist relaxat, segur d'ell mateix i amb una bona postura corporal. Ha establert contacte visual amb tots els companys.

Durant l'exposició ha tingut una bona postura corporal i ha establert contacte visual amb tots els companys.

Durant l'exposició ha tingut una bona postura corporal però no ha establert contacte visual amb tots els companys.

Durant l'exposició no ha tingut una bona postura corporal i no ha establert contacte visual amb tots els companys.

Suport Els suports que ha utilitzat per fer l'exposició són laboriosos de fer i creatius. Han ajudat a fer més amena i a entendre millor la presentació.

Els suports que ha utilitzat per fer l'exposició no són laboriosos de fer ni creatius però han ajudat a fer més amena i a entendre millor la presentació.

Els suports que ha utilitzat per fer l'exposició no han ajudat a fer més amena ni a entendre millor la presentació.

No ha utilitzat cap suport per fer l'exposició.

Vocabulari Ha utilitzat un vocabulari entenedor i quan han sortit paraules noves o tècniques les ha explicat.

Ha utilitzat un vocabulari entenedor però algun cop s'ha oblidat d' explicar les paraules noves o tècniques que han sortit durant l'exposició.

Ha utilitzat un vocabulari entenedor però li ha costat explicar les paraules noves o tècniques que han sortit durant l'exposició.

Ha costat entendre el vocabulari utilitzat durant l'exposició.

Contingut Ha demostrat tenir un bon domini del tema.

Durant l'exposició , alguna vegada se l’ha vist insegur amb el contingut del tema.

Ha demostrat no dominar el contingut d’algunes parts de l'exposició.

Ha demostrat tenir poc domini del tema.

Defensa del treball fet.

Ha mostrat seguretat a l'hora de contestar les preguntes que li han fet els companys.

Ha mostrat seguretat a l'hora de contestar la majoria de les preguntes que li han fet els companys.

s'ha mostrat insegur a l'hora de contestar la majoria de les preguntes que li han fet els companys.

No ha sabut contestar a la majoria de preguntes que li han fet els companys.

Temps La duració de la presentació ha segut correcta.

La duració de la presentació ha segut correcta però algunes parts de l'exposició han sigut massa llargues.

La duració de la presentació ha segut massa llarga i això ha provocat una mica d’avorriment.

La duració de la presentació ha segut massa curta i això ha provocat que no se l'hagi entès el que ens volia explicar.

ANNEX 10: RÚBRICA DE LA COMUNICACIÓ ESCRITA

4 3 2 1

Claredat El tema que s'explica queda molt ben definit durant tot el comunicat.

El tema que s'explica queda ben definit però hi ha alguna part de la comunicació més confusa.

El tema que s’explica queda ben definit però es divaga molt al llarg de la comunicació.

El tema que s’explica està ben definit però hi ha moltes errades durant la comunicació.

Organització La comunicació està estructurada partint d’un índex amb

La comunicació està estructurada partint d’un índex .

La comunicació no conté un índex però estan ben diferenciades

La comunicació ben estructurada i costa molt de seguir-la.

hipervincles. les diferents parts.

Suport La comunicació porta incorporada molts suports audiovisuals que faciliten la seva comprensió.

La comunicació porta incorporada molts suports visuals que faciliten la seva comprensió.

La comunicació porta incorporada molts exemplesque faciliten la seva comprensió.

La comunicació no porta incorporada cap tipus de suport

Vocabulari La comunicació utilitza un vocabulari adequat i fàcil d’entendre.

La comunicació utilitza un vocabulari molt tècnic però amb suports que el fan entenedor .

La comunicació utilitza un vocabulari molt pobre però no dificulta la comprensió.

La comunicació utilitza un vocabulari que dificulta la comprensió.

ANNEX 11: RÚBRICA DE L’APLICACIÓ D’UNA TASCA4 3 2 1

Claredat Estaven molt ben explicades totes les accions que s’havien de realitzar per portar a terme la tasca.

Estaven molt ben explicades la majoria de les accions que s’havien de realitzar per portar a terme la tasca.

Hem tingut problemes per realitzar la majoria de les accions que estaven explicades a la tasca.

Era molt difícil entendre el que teníem que fer.

Organització El guió de la tasca era molt clar i facilitava la seva realització.

El guió de la tasca era clar però en alguns moments costava seguir-lo.

El guió de la tasca no era molt clar i costava seguir-lo.

No hi havia cap guió que facilites l’aplicació de la tasca i això ha dificultat la seva realització.

Suport Totes les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca venien reforçades amb suport audiovisuals.

Totes les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca venien reforçades amb suport visual.

Totes les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca venien reforçades amb exemples.

Les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca no venien reforçades amb cap tipus de suport.

Vocabulari Totes les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca utilitzaven un vocabulari adequat i fàcil d’entendre.

La majoria de les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca utilitzaven un vocabulari adequat i fàcil d’entendre.

El vocabulari utilitzat en algunes de les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca dificultava la comprensió.

El vocabulari utilitzat en les explicacions de les accions que teníem que realitzar per portar a terme la tasca dificultava la comprensió.

ANNEX 12: AVALUACIÓ DEL GRUP

Grup:

ERRADES

(Aquesta columna l’omplen els

professors)

MOTIU MILLORA

ANNEX 6

ANNEX 7

ANNEX 8

ANNEX 9

ANNEX 10

ANNEX 11

ANNEX 13: Utilització de les TIC

Coneixements TIC Per realitzar

la tasca

farem servir

els següents

coneixements

TIC

Tot el grup

ha utilitzat

els

coneixement

s TIC que ens

havíem

proposat

Els següents

components del

grup hem après ha

utilitzar els

coneixements TIC

que ens havíem

proposat

Organitzar l’administrador de

fitxers.

Elaborar un esquema amb les eines

del processador de text.

Utilitzar un programa específic per

elaborar un mapa conceptual.

Utilitzar i elaborar presentacions de

diapositives.

Utilitzar un full de càlcul per

organitzar dades i representar-les

gràficament.

Editar un text a partir de les eines

de format, configuració de pàgina,

encapçalament i peu de pàgina,

paginació i indexació

Utilitzar el corrector ortogràfic.

Utilitzar la càmera digital per fer

fotografies de persones, objectes i

paisatges.

Utilitzar la càmera digital amb les

opcions bàsiques de vídeo.

Utilitzar la càmera de vídeo per fer

un petit reportatge.

Utilitzar el correu electrònic per

comunicar-se i intercanviar

documents.

Elaborar un article, una hipòtesi,

una conclusió o un informe per

comunicar el procés i els resultats

utilitzant el programari adient.

Fer dibuixos utilitzant les eines d’un

programa d’edició gràfica.

Construir figures i cossos

geomètrics de dues o tres

dimensions amb les TIC.

Crear continguts sonors i

audiovisuals mitjançant les TIC que

siguin representatius d’idees,

emocions i experiències.

Utilitzar les TIC per fer cerques de

diferent tipologia a Internet

Saber sintetitzar informacions

provinents de documents

hipertextuals

Incorporar i utilitzar materials

digitals (enciclopèdies, diccionaris,

índexs, glossaris) a l’hora de

preparar un treball

Conèixer el funcionament d’una

biblioteca virtual per localitzar

llibres de coneixements.

Utilitzar entorns virtuals de

comunicació amb publicació de

documents a Internet.

Utilitzar entorns virtuals

d’aprenentatge

Treballar col·lectivament en un

projecte telemàtic.

ANNEX 14: EXEMPE DE PROGRAMACIÓ D’UNA TASCA

1.- TÍTOL:Organitzem i portem a terme les sortides de l’Etapa.

2.- DEFINICIÓ: Durant molts anys has anat d’excursió amb els teus companys i companyes del curs, nivell o cicle i potser mai t’has plantejat quin és el treball que havia de fer el tutor per fer possible aquesta sortida.

Aquesta tasca vol que feu de professors i reflexioneu sobre totes les coses que s’han de fer per preparar i portar a terme una sortida de classe.

3.- ORIENTACIONS PER DESENVOLUPAR LA TASCA AMB ÈXIT:

Quan un professor preparar una sortida normalment té que realitzar unes activitats que es poden agrupar en tres grans blocs:

a.- Abans de la sortida

. Perquè fem la sortida? (Us ho han de dir els tutors dels cursos on es farà la sortida.)

. Pluja d’idees de llocs on podem anar per assolir els objectius de la sortida. (1)

. Decidir el lloc més adient de tots els que han sortit (1):

. Buscar informació de totes les propostes per analitzar quin compleix millor els objectius que ens hem plantejat.

. Analitzar com es pot arribar i la distància que hi ha per decidir:

. La durada de la sortida.

. El mitjà de comunicació.

. ...

(1) El lloc el decideixen els tutors dels cursos on es fa la sortida però això no impedeix que vosaltres puguin fer una recerca d’altres llocs on haguessin pogut anar per assolir l’objectiu plantejat i decidir quin és el millor. Si la vostra decisió és diferent a la dels tutors els podeu

passar la informació per si la volen fer servir aquest o un altre curs )

. Posar-se en contacte amb el lloc per saber:

. Quan hi podrem anar

. Els preus

. La preparació que hem de fer amb els alumnes.

(Aquest pas el més segur és que el vulguin fer els tutors. Si és així vosaltres haureu de parlar amb ells per obtenir la informació.)

. Organitzar la sortida:

. Distribució del temps del dia de la sortida, és a dir, fer l’horari de la sortida.

. Activitats que farem amb els alumnes.

. Persones que aniran a la sortida.

. Forma com agruparem als alumnes.

. Pressupost: quan costa la sortida globalment i quan han de pagar cada alumne.

. Comunicació de la sortida als pares.

. Comunicació de la sortida als alumnes.

. Material que ens hem d’emportar el dia de la sortida.

. On menjarem

. On farem les activitats

. Com enregistrarem la sortida: fotos, vídeos...

. Treball que han de fer els alumnes durant la sortida

. ....

b.- Durant la sortida

. Controlar que no es perdi cap alumne.

. Organitzar els alumnes a l’hora de menjar, de treballar, de jugar....

. Donar les normes als alumnes a l’hora del temps lliure.

. Organitzem els jocs que portem preparats en l’espai que havíem previst.

. Controlar els alumnes que no compleixin les normes.

. Fer vídeos, fotos...

. Tenir clar el camí que hem de seguir per arribar als llocs.

. ....

c.- Desprès de la sortida

. Recollir i organitzar tots els documents gràfics que tenim de la sortida.

. Recollir les vivències, anècdotes... que van passar durant la sortida.

. Preparar una avaluació per passar-la als alumnes. Fer el buidatge del que han dit els alumnes i treure conclusions.

. Si els alumnes van fer un treball durant la sortida, pensar com el seguirem treballant a l’aula.

4.- DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL AL LLARG DEL CICLE.

La durada de la tasca està condicionada a la decisió de a quantes

sortides volem que els alumnes del cicle superior s’involucren en organitzar-

les.

Per exemple, considerem que una escola, amb alumnes des de P3 a 6è ,

ha decidit involucrar als alumnes del cicle superior a una sortida per nivell i

per trimestre, és a dir, estaríem parlant de preparar 27 sortides i per tant

han organitzat els alumnes del cicle en 7 grups.

La durada de la tasca podria ser:

. De 5 a 7h a inici del curs per a que cada grup prepari la seva

sortida. (De 10 a 14 hores)

. El dia que es faci la sortida que ells han preparat, el grup també

aniria a la sortida.

. De 5 a 7 hores desprès de la sortida per fer el resum de la sortida.

(De 10 a 14 hores)

5.-COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE ES TREBALLEN.

CompetènciesBàsiques

Trets distintius

Competènciacomunicativalingüística i audiovisual

. Comprensió oral

. Comprensió escrita

. Expressió oral

. Expressió escrita

. Interacció en situacions comunicatives. . Ús de tecnologies de la comunicació.

Competènciaartística i cultural

. Coneixement i gaudi de la diversitat del fet artístic i cultural.. Actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals i artístiques.

Tractament de lainformació icompetència digital

. Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació dela informació i per a transformar-la en coneixement.. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicaciócom a mitjà d’informació i comunicació . Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús

CompetènciaMatemàtica

. Plantejament i resolució de problemes quotidians.

Competènciad’aprendre aaprendre

. Coneixement de les pròpies capacitats d’aprenentatge id’autoregulació.. Ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge.. Actitud positiva envers l’aprenentatge.

Competènciad’autonomia iiniciativapersonal

. Pràctica de valors personals,socials.

. Control emocional.

. Presa de decisions.

. Realització de projectes.Competència en el coneixement ila interacció amb el món físic

. Comprensió i interpretació del medi natural, social i cultural.. Pràctica de valors per la cura del medi ambient i la salut.

Competènciasocial i ciutadana

. Habilitats socials i de convivència i coeducació

6. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

CATALÀDesenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.5.-Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents

contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.7.-Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.9.-Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.10.-Comprendre textos audiovisuals (publicitat), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.11.-Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.13.-Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat.

MATEMÀTIQUES3.-Reconèixer situacions-problema de l'entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l'elecció.

5.-Organitzar i consolidar el pensament matemàtic a partir de la comunicació coherent i clara de les pròpies idees, i dels processos matemàtics emprats, als companys i als mestres. 6.-Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos matemàtics, així com interpretar i usar el llenguatge matemàtic, com ara xifres, signes, dibuixos geomètrics, taules i gràfics per a descriure fenòmens habituals7.-Comprendre el sistema de numeració decimal i el significat de les operacions. Calcular amb fluïdesa i fer estimacions raonables, tot utilitzant diferents tècniques: càlcul mental, càlcul escrit, i càlcul amb calculadora i altres TIC, d'acord amb la situació.10.-Interpretar la informació, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics apropiats, així com comprendre i aplicar els conceptes bàsics d'atzar.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I SOCIAL

4.-Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.10.- Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l'experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com a instruments per aprendre i compartir coneixements.

11.- Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències comunicatives pròpies de l'àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

7.- CONTINGUTS

1.- Català

1.-Observació i ús de diferents connectors per enllaçar oracions (i, però, perquè, sinó encara que, no obstant...). Transformacions d'oracions en un text per ajustar el significat a les intencions del que escriu.

2.- Observació i pràctica amb els signes de puntuació que organitzen el text en paràgrafs (punt i a part), que marquen el final d'oració (punt i seguit, admiració, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, guió, parèntesis).

3.- Consulta de diccionaris de diferents orientacions (general, enciclopèdics, de sinònims), en format paper o virtuals.

4.- Capacitat per revisar els textos d'un mateix o d'altres companys, a partir d'algun tipus de suport, tot el que fa referència a l'estructura i organització del text, puntuació, lèxic, així com els elements paratextuals que han de fer-lo més entenedor.

5.- Coneixement i ús de les lleis ortogràfiques constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducció a les lleis d'excepció (com alternances c/g, t/d a final de mot) i a les excepcions (com fred o cub).

6.-Accentuació gràfica: reconeixement de les síl·labes d'un mot, accent greu i agut, reconeixement i accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.

7.-Aplicació d'instruments personals per revisar l'ortografia dels textos: regles conegudes, deducció per comparació, associació de paraules, llibretes personals, consultes, diccionaris, corrector incorporat en un tractament de textos, bases d'orientació, entre moltes altres. Capacitat per reflexionar sobre els errors de cadascú i buscar recursos per corregir-los.

LLENGUA PARLADA

1.-Participació activa i col·laborativa, en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l'aula i l'escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d'ensenyament aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

2.-Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, d'emocions), amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.

3.-Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presència d'una càmera.

4.-Exposicions a partir d'un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació.

5.-Expressió del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars i socials.

6.-Interès per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronúncia.

7.-Adequació del llenguatge a la situació comunicativa en converses informals, presentació de treballs o relació amb persones més grans.

8.-Ús de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferències de gènere.

9.-Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions d'aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.

10.-Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s'han escoltat o s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial atenció quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC.

11.-Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a representacions de la realitat.

12.-Aplicació d'anàlisis crítiques que permetin valorar adequadament l'interès de missatges escoltats i qüestionar-los, si cal.

13.-Capacitat crítica per comprendre allò que s'ha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.

14.-Interès, atenció i respecte per les intervencions dels altres.

LECTURA

1.-Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes entre altres).

2.-Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informació que se n'extregui es faci a partir del text, imatges, gràfics i altres recursos que en formen part i sabent identificar les elements del llenguatge audiovisual i la seva funció expressiva.

3.-Recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia a partir de consultar els índexs i els glossaris, en cas que n'hi hagi.

4.-Interès pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències.

5.-Adequació del to, l'entonació i la modulació de la veu en lectures públiques, de manera que atregui l'atenció de l'oient i siguin entenedores.

EXPRESSIÓ ESCRITA

1.-Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres.

2.-Coneixement i aplicació de l'estructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una descripció, hi ha una presentació i un desenvolupament; en una notícia s'ha de respondre a unes preguntes, en una narració, hi ha de passar alguna cosa).

3.-Consolidació de les estratègies adquirides en cursos anteriors en el procés de producció de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenció, llegir la part escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si respon a la intenció primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherència i la cohesió, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).

4.-Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un esquema o imatge.

5.-Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge.

6.-Observació de l'organització interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les coses, per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar. Pràctica amb les diferents tipologies a totes les àrees.

7.-Reconeixement del valor social de l'ortografia per comunicar-nos amb els altres.

8.-Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d'expressar sentiments, emocions, estats d'ànim o records.

9.-Producció de textos audiovisuals senzills (utilitzant a la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar, i per expressar emocions i opinions.

Tic

1.-Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual, per obtenir-ne informació i per aprendre.

2.-Utilització d'Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal.

3.-Ús d'eines informàtiques de comunicació: correu electrònic i entorns virtuals.

4.-Utilització de manera autònoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.

5.-Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de tractament de textos, d'edició gràfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i audios.

6.-Utilització de programari per enviar i rebre correus electrònics, per escriure i publicar a Internet per tal de comunicar-se.

7.-Coneixement d'altres mitjans que permeten produir textos amb un component visual o auditiu, com el vídeo o la ràdio.

Matemàtiques

Numeració

1.-Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. Ús dels nombres naturals per a resoldre problemes dins de contextos significatius.

2.-Ús del sistema monetari en contextos reals. L'euro.

3.-Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin el signe =.

Espai i forma

1.-Descripció, nominació i interpretació de posicions relatives a l'espai, en referència a un mateix i a altres punts.

2.-Descripció i interpretació de la direcció en els desplaçaments a l'espai. Representació i elaboració d'itineraris senzills, laberints o plànols. Interpretació d'operacions de nombres naturals mitjançant la recta numèrica.

3.-Ús del vocabulari bàsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per orientar-se a través de laberints i plànols.

4.-Visualització i descripció del camí seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo.

Mesura

1.-Comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del procés de mesurar.

2.-Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa: kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).

3.-Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.

Estadística i atzar

1.-Formulació de preguntes abordables amb dades i recollida, organització i presentació de dades rellevants per respondre-les.

2.-Elaboració de preguntes sobre temes propers a la pròpia experiència i recollida de les respostes donades.

3.- Planificació senzilla de recollides de dades amb mostres més petites de lectura de la freqüència absoluta.

4.-Organització i representació de dades obtingudes a partir d'experiències de comptatge i d'ordenació, mitjançant objectes concrets, dibuixos i gràfics.

5.-Selecció i ús de mètodes estadístics per analitzar dades.

6.-Comparació quantitativa de dades numèriques.

7.-Elecció del tipus de gràfic o representació més convenient.

8.-Elaboració de qüestions relatives al comptatge i aplicació a la resolució de problemes.

9.-Treure conclusions i fer prediccions basades en dades.

Coneixement del medi

1.-Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida domèstica, escolar i social, superant estereotips sexistes.

2.-Descoberta i identificació dels elements característics de l'entorn, els serveis i els espais comuns, valorant la responsabilitat personal en el seu ús.

NOTA: Depenen de les sortides podrem trobar més continguts de caire conceptual.

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.- Comprendre la tasca que li han encomanat.

2.-Formular problemes a partir de situacions conegudes.

3.-Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara.

4.- Comprovar la validesa de les respostes.

5.- Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d'una situació-problema.

6.- Saber arribar a acords amb el grup

7.- Saber buscar informació adient a la tasca que ha de resoldre.

8.-Comprendre produccions orals i escrites provinents de diferents mitjans.

Tenir capacitat per fer-ne una síntesi a partir de les idees principals que s'hi

han exposat.

9.-Escriure textos funcionals, narratius i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.

10.-Saber-se comunicar amb els companys i adults utilitzant diferents recursos.

11.-Exposar temes de producció pròpia oralment amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic i diferents entorns virtuals.

12.-Saber relacionar-se amb infants més petits.

13.-Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar,amb els recursos TIC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) als estudis realitzats.

14.- Realitzar estimacions basades en l'experiència sobre els resultats

(segur, probable, possible, impossible) de jocs d'atzar. Comprovar-ne els

resultats.

9. METODOLOGIA

Seguir el guió establert per solucionar una tasca autèntica.

10.- ORGANITZACIÓ:

Seguir el guió explicat al document

11.- Avaluació.

Seguir el procés explicat al document

primera fase

Education