prevenció disfonies

Prevenci de disfoniesTreballs dAULA - 2

Generalitat ValencianaConselleria dEducaci

Valncia, 2008

4Molins Marqus, Maria Lourdes et al.

Prevenci de disfonies / Maria Lourdes Molins Marqus ... [et al.]. - Valncia :Conselleria d' Educaci, 2008108 p. : il. ; 30 cm. - (Treballs d' aula; 2)ISBN 978-84-482-4945-8

1. Valenci - Didctica I. Molins Marqus, Maria Lourdes II. Valncia (ComunitatAutnoma). Conselleria d'Educaci811.134.11:37.02

DIRECTOR DEL PROJECTEAgust Prez Folqus

COORDINACIJoan Coba FemeniaAnna Mar Martnez

AUTORESM. Lourdes Molins Marqus

M. Jos Nadal MorantM. Consuelo Olmos Ortega

M. Jos Martinez Chilet

ILLUSTRACIONSM. Jos Nadal Morant

Les autores agraxen la collaboracidIsabel Sala Blasco en la realitzaci del treball.

2008, Generalitat ValencianaConselleria d'EducaciAv. Campanar, 32. 46015 Valncia

Primera edici (3.000 exemplars): 2008ISBN: 978-84-482-4945-8Depsit legal: V-3354-2008

Revisi lingstica: Servici d'Ensenyaments en ValenciMaquetaci i impressi: Canal GrficoDisseny coberta: disseny

NDEX

PRESENTACI

JUSTIFICACI DE LA PROPOSTA

Introducci1. Fonamentaci terica2. Objectius

DISSENY DEL MATERIAL

1. Manual del professorat2. Quadern de l'alumnat

ORIENTACIONS METODOLGIQUES

1. Criteris metodolgics2. Temporitzaci3. Avaluaci

3.1. Qestionari d'avaluaci3.2. Fitxa d'avaluaci3.3 Fitxa dautoavaluaci

MANUAL DEL PROFESSORAT

1. Unitats DidctiquesUD.1 Aprenc a relaxar-meUD.2 Aprenc a respirarUD.3 Conec la meua veuUD.4 Cuide la meua veu

2. Conte

3. Annexos

BIBLIOGRAFIA

5

7

11

131518

19

2121

23

252626272930

31

3133435363

69

(Carpeta adjunta)

73

7PRESENTACI


La Conselleria d'Educaci de la Generalitat ha adquirit el comproms ferm de fer unesfor permanent per millorar les prctiques educatives de l'alumnat valenci i peroferir al professorat propostes de perfecccionament en el seu treball.

La publicaci que ara presentem vol contribuir a satisfer eixe comproms adquirit ambla idea que contribuir a millorar l'ensenyament redundar en la consecuci d'alumnesms competents i de professorat ms sensibilitzat, s a dir afavorirem l'educaci inte-gral dels alumnes i de les alumnes.

Concretament, amb el material que ara tenim a les mans ens acostem al problemaque per al nostre alumnat suposen els possibles trastorns de la veu en l'EducaciInfantil. s molt freqent que els xiquets i les xiquetes d'estes edats no tinguen uncontrol de la seua veu i que sovint parlen, per exemple, tots a l'hora malgrat lesreflexions del professorat respecte a la necessitat de guardar el torn de paraula.

Si partim de la consideraci que l'alumnat no s conscient del mal s que fa de laveu perqu la disfonia sol aparixer en edat posterior, es fa necessari incidir en lanecessitat que el professorat tinga en compte el domini de la veu en la planificacidel treball en la classe. D'esta manera contribum a previndre problemes greus deveu en edats posteriors, si treballem la respiraci, els hbits d'higiene nasal, etc.

Pareix evident la necessitat de disposar d'un material relacionat amb el tema, deforma que es puguen treballar a l'aula les situacions anteriors. El professorat ha dedisposar de recursos a tal efecte i amb esta publicaci la Conselleria d'Educaciintenta omplir un buit en este mbit.

El llibre que ara presentem est dividit en dos grans parts. La primera s la reflexiterica en qu es fonamenta el material i, en segon lloc, les autores oferixen un seguitd'activitats prctiques, concretades en quatre unitats didctiques.

Les autores del present treball pretenen fer prendre conscincia al professorat i a l'a-lumnat de la importncia que t la veu en la configuraci de la personalitat de cadaun, de professors i d'alumnes. Sense oblidar que el programa est tamb obert a lesfamlies, que tenen tamb un paper molt important a jugar en la configuraci d'hbitssaludables relacionats amb l's de la veu. No tenim cap dubte que este material resul-tar molt til per als diferents estaments implicats i que contribuir, per tant, a unaeducaci qualitativament millor.

Francisco Baila HerreraDirector General d'Ordenaci i Centres Docents

9

11

JUSTIFICACI DE LA PROPOSTA


13

Introducci

Amb el material que presentem volem oferir unes orientacions que ens ajuden a pre-vindre els possibles transtorns de la veu de l'alumnat d'Educaci Infantil.

Generalment, els infants quan sn molt menuts, no solen tindre control ni domini dela seua veu. Malgrat que el professorat treballa a l'aula els hbits d'escoltar i les acti-tuds de respectar el torn de paraula, els xiquets i les xiquetes solen parlar cridant.

Cal, per tant, que el professorat tinga en compte el control i domini de la veu en laplanificaci del treball a l'aula amb la finalitat de previndre possibles problemes deveu en edats ms avanades, de manera que este treball es convertisca en un hbitms dels que treballem a l'aula.

Abans d'elaborar el material ens va parixer de gran utilitat la informaci aportadapels tutors i tutores d'alumnes d'esta etapa. La informaci ha sigut recollida a travsd'una enquesta, els resultats de la qual podem resumir en les conclusions segents:

Generalment en xiquets menuts no es detecten les disfonies perqu solen apari-xer en edats ms avanades com a conseqncia d'una mala utilitzaci de la veu.

Segons les dades de l'enquesta, la majoria del professorat d'Educaci Infantil con-firma que els xiquets i les xiquetes solen cridar en les activitats realitzades al pati itamb dins la classe.

El professorat considera necessari treballar aspectes relacionats amb la prevencide les disfonies com sn la respiraci, hbits d'higiene nasal, etc.

Al professorat li pareix interessant i adequat disposar d'un material relacionat ambel tema, de forma que puga treballar-lo a les classes com un altre aspecte impor-tant dins l'Educaci Infantil.

Desprs d'observar els resultats de l'enquesta, hem elaborat un programa dirigit al'alumnat del segon cicle d'Educaci Infantil i primer cicle d'Educaci Primria ambla finalitat de treballar els diferents aspectes de la veu per previndre disfonies i faci-litar, aix, la tasca de tutoria d'Educaci Infantil en la planificaci d'estes activitats.S'inclouen activitats i propostes que podran ser assessorades pel servici de log-pedia del centre. Amb el programa, lalumnat aprendr a relaxar-se, a respirarcorrectament i a fer un s adequat de la seua veu.

Hem estructurat el material en dos blocs:

En primer lloc, presentem les bases teriques que fonamenten el material i, en segonlloc, oferim un repertori d'activitats corresponents a les quatre unitats didctiques en lesquals hem dividit el programa, emmarcant-lo sempre dins un enfocament globalitzador:

Aprenc a relaxar-me.Aprenc a respirar. Conec la meua veu.Cuide la meua veu.

Les dos primeres: "Aprenc a relaxar-me" i "Aprenc a respirar" pretenen crear unesquema corporal vocal adequat, a travs del treball propioceptiu, centrat en la rela-xaci, la verticalitat i la respiraci.

En les altres dos unitats didctiques: "Conec la meua veu" i "Cuide la meua veu" esproposen als xiquets i les xiquetes activitats corporals que activen el funcionamentadequat de les cordes vocals i els ajuden a descobrir les possibilitats sonores del seuaparell fonador (rialla, plor, xiulet...). Aix mateix, s'hi oferix a l'alumnat una srie d'o-rientacions per a tindre cura de la seua veu, que li permetran parlar amb el to, elvolum, la sonoritat, la relaxaci i la velocitat adequades.

Per a la posada en marxa del programa cal la participaci dels xiquets i les xiquetes,i per a participar s necessari estar motivats. Per aix presentem un conte com a eixd'uni entre les quatre unitats didctiques que hem elaborat, amb la finalitat que elspermeta sentir-se identificats amb els seus protagonistes i els anime a participar.

Els objectius bsics del nostre treball sn, d'una banda, conscienciar el professorat il'alumnat de la necessitat de conixer la veu com un aspecte important en la perso-na i en la personalitat de cadasc i d'una altra fomentar hbits que afavorisquen elbon s que en fem dins l'educaci integral de l'alumnat.

Es tracta d'un programa obert a la comunitat educativa, en el sentit que implica tantel professorat com les famlies en el treball conjunt d'uns hbits d'higiene vocal ques'han d'anar fomentant des de les primeres edats.

Les autores

14

15

1. FONAMENTACI TERICA

El programa pretn oferir-nos un major coneixement de les alteracions de la veu i, demanera ms concreta, de les disfonies infantils.

En un primer moment, cal diferenciar dos conceptes que s'utilitzen indistintament: ladisfonia i l'afonia.

La disfonia, segons M. T. Herrero i M. N. Velasco, s l'alteraci d'una o ms carac-terstiques acstiques de la veu. Per Le Huche amplia el concepte definint-lo comun trastorn que pot ser momentani o permanent i que comporta una alteraci del tim-bre, la intensitat i l'altura tonal. D'altra banda, l'afonia es definix com a prdua total dela veu.

Consultada la bibliografia relacionada amb els trastorns de la veu, considerem la clas-sificaci segent adequada als nostres plantejaments previs.

QUANTITATIU LOCALITZACI ETIOLGIC

AFONIES

DISFONIESLARINGOFONIES

RINOFONIESObertes

Tancades

ORGNIC

FUNCIONALHipercintiquesHipocintiques

CongnitesInflamatriesTraumtiques

Fig.1. Classificaci de les alteracions de la veu. (Gallardo, JR. i Gallego, JL.,1993, p. 155)

A ms a ms, Gallardo i Gallego (1993:155) encara que definixen la disfonia com unaalteraci de la veu en qualsevol de les seues qualitats, assenyalen que s conse-qncia d'un trastorn orgnic o d'una mala utilitzaci de la veu.

s important assenyalar que la veu es considera una caracterstica lligada a la per-sonalitat. Per tant, la disfonia ser diferent segons siga un xiquet hiperactiu, que cridacontnuament fins que les cordes vocals es tensen i acaben debilitant-se (disfonieshipercintiques o hipertniques), o b es tracte d'un xiquet tmid, la veu del qual apa-reix ronca, velada o poc intensa, per falta de tensi muscular, de manera que les cor-des vocals no tanquen totalment la glotis (disfonies hipocintiques o hipotniques).

De les causes que apareixen en el quadre anterior, ens centrarem en les disfonies detipus funcional (a causa duna mala utilitzaci de la veu) ja que sobre elles l'escolapot fer una millor tasca preventiva.

16

Segons els estudis de Fernndez Barrutia i Tolosa Caban (1998:155), la DFI (disfo-nia funcional infantil) afecta un important nombre d'alumnat abans dels deu anys,amb una major incidncia sobre els xiquets (60%) que sobre les xiquetes.

Com que el nostre inters s realitzar una acci preventiva, el treball est pensat,com ja hem comentat en la justificaci, per a xiquets i xiquetes de quatre a sis anys,ja que, segons estudis de Vallancien (1989), la laringe en eixes edats s ms propen-sa a factors negatius perqu la seua constituci anatmica s diferent a la de l'adult(s ms estreta, t major flexibilitat i est ms elevada, de manera que la part supe-rior de la laringe i de la trquea t un aspecte de xemeneia).

A continuaci, presentem un esquema orientatiu dels rgans que intervenen en lafonaci.

Fig.2. rgans que intervenen en la fonaci.

Cavitat nassal

Paladar dur

Cavitat oral

Laringe

Trquea

Bronqui

Pulmons

Diafragma

NasofaringeOrofaringe

Laringofaringe

17

L'etiologia de les alteracions de la veu pot ser mltiple: orgnica, fisiolgica, psicol-gica i ambiental. Uns factors determinen l'aparici de l'alteraci, mentre que altres lamantenen o l'agreugen. De tots els factors, el nostre treball se centra en els segents:

Mal s respiratori i vocal.Ambient familiar i social: famlies que parlen cridant, tendncia a elevar la veu aclasse, esplai, activitats esportives

Tots estos factors provoquen un model fonatori invers al desitjat i poden produir unadisfonia funcional, sobretot si considerem que els xiquets no sn conscients del pro-blema ni dels seus hbits higinics incorrectes. A ms a ms, la famlia no sol consi-derar important la disfonia i espera que desaparega per ella mateixa. D'ac que si eltrastorn vocal s observat inicialment per una tercera persona com el mestre o lamestra, este pot implicar la famlia i evitar transtorns posteriors.

Per tant, la prevenci de la disfonia infantil hauria d'iniciar-se tant en la famlia com al'escola per mitj d'una srie d'hbits vocals dels xiquets i les xiquetes que hem detreballar coordinadament des de l'Educaci Infantil.

Es recomana, per tant, a la famlia seguir els consells segents per a ajudar a cuidarla veu dels seus fills:

Aconseguir un ambient relaxat a casa, tot evitant situacions de sorolls i crits.Fomentar la conversa familiar sense tindre la televisi connectada.Parlar sempre als xiquets i les xiquetes lentament, clarament i amb una intensitat normal.No parlar-los des de lluny, no cridar-los des d'una altra habitaci, etc., ja que inci-ta a la utilitzaci del crit.Oferir-los alternatives al crit, com el xiulit.En els casos de veu dbil, obligar-los a parlar ms fort.Cuidar els excessos vocals durant les malalties que afecten la veu (refredats,laringitis, etc.).Evitar les begudes fredes desprs de realitzar exercicis fsics.Prendre aliments per a una dieta sana i equilibrada que ajuden a la regularitat enla defecaci.Tractar de seguir un ritme regular i estable de son.Controlar els perodes de sudoraci provocada per la realitzaci d'exercicis fsics.Ajudar-los a relaxar-se quan estan forant la veu.

D'altra banda, el professorat encarregat de la tutoria, com a professional de la veu, ha d'a-conseguir que el xiquet o la xiqueta no cride a classe i ha de comenar donant exemple.

Es recomana:

Parlar amb una tcnica que possibilite fer-ho sense forar la veu, lentament i clara,amb una intensitat adequada per a ser ots per tots els xiquets i les xiquetes i a l'al-tura tonal que ens corresponga (tindre la veu ben impostada).No cridar en els ambients sorollosos, sin buscar altres recursos com els silencis,la veu murmurada, etc.

18

Insistir que no es parle fort.Acostumar els xiquets i les xiquetes a usar distintes intensitats de fonaci segonsles distintes necessitats: dileg, exposici oral, etc.Fer-los conscients que les caracterstiques prosdiques del llenguatge (entonaci,ritme, etc.) no han d'anar necessriament unides a l'elevaci de la intensitat.Collocar els xiquets i les xiquetes amb alteracions de la veu, prop del mestre omestra per a no haver de parlar-los fort ni que ho hagen de fer ells.

Totes les consideracions citades cal tindre-les en compte en la planificaci i l'aplica-ci del programa.

2. OBJECTIUS

Els temes de treball estan agrupats en quatre unitats didctiques. Els objectius quedestaquem en cada unitat sn els segents:

Unitat Didctica 1: Aprenc a relaxar-me1. Prendre conscincia propioceptiva de les distintes parts del cos.2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.3. Refermar la posici i l'orientaci dels moviments corporals d'un mateix a l'espai.4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del propi cos.

Unitat Didctica 2: Aprenc a respirar1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.

Unitat Didctica 3: Conec la meua veu1. Identificar i reconixer la prpia veu i la dels altres.2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la

seua adequada utilitzaci.4. Conixer les caracterstiques de la veu.

Unitat Didctica 4: Cuide la meua veu1. Conixer els factors externs que influxen en la utilitzaci correcta de la veu.2. Adquirir hbits per a una utilitzaci adequada de la veu.3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.

19

DISSENY DEL MATERIAL


Hem estructurat el material en un manual per al professorat i unes fitxes de treball pera l'alumnat:

1. MANUAL DEL PROFESSORAT

En el manual del professorat oferim unes bases conceptuals que guien la planificacii aplicaci del treball referint els objectius a aconseguir, unes orientacions metodol-giques per a portar a terme el programa i les unitats didctiques que componen elquadern de l'alumnat.

2. QUADERN DE L'ALUMNAT

El quadern de l'alumnat es compon d'una carpeta que inclou les fitxes corresponentsa cada unitat didctica:

La unitat didctica 1: "Aprenc a relaxar-me" cont huit fitxes (des de la fitxa nm.1 fins a la nm. 8).

La unitat didctica 2: "Aprenc a respirar" cont onze fitxes (des de la fitxa nm. 9fins a la nm. 19).

La unitat didctica 3: "Conec la meua veu" cont set fitxes i dos annexos (des dela fitxa nm. 20 fins a la nm. 26).

La unitat didctica 4: "Cuide la meua veu" cont set fitxes (des de la fitxa nm. 27fins a la nm. 33).

21

23

ORIENTACIONS METODOLGIQUES


25

Amb el material que presentem volem conscienciar la poblaci escolar de la granimportncia que t la higiene vocal en el desenrotllament integral de l'alumnat. Peraix, hem posat el major inters per fer que, tant els objectius com les activitatssiguen atractius, motivadors i divertis per a l'alumnat i per al professorat. Prviamenta l'aplicaci de les unitats didctiques presentem un conte a l'alumnat perqu ens ser-visca com a motivaci inicial de l'activitat.

Les quatre unitats de treball es poden integrar dins l'rea d'Autonomia Personald'Educaci Infantil com una proposta de transversalitat en l'rea d'Educaci per a laSalut.

Les activitats presentades seguixen un orde seqencial quant a la complexitat idificultat de realitzaci. Treballem tant objectius de tipus conceptual com proce-dimental i actitudinal.

En cada una de les unitats oferim diferents activitats (reconeixement, imitaci, repre-sentaci, onomatopeies) per a consolidar els aprenentatges, que portarem endavantper mitj de jocs de xicotet i gran grup i d'activitats individuals en qu s'utilitzar lla-pis, tisores i paper.

Les activitats sn proposades de forma orientativa i el professorat determinar lesms apropiades per a cada edat. s important assenyalar que cada activitat ha de servivenciada per l'alumnat per a passar finalment a activitats on es reflectix grficamentel que ha vivenciat i aprs.

1. CRITERIS METODOLGICS

El treball conjuga una srie de criteris metodolgics:

Despertar la curiositat i l'inters de l'alumnat i del professorat pel tema.

Potenciar mtodes actius i participatius, treballant de manera individual i en xico-tet i en gran grup.

Tractar de connectar amb els interessos de l'alumnat, els seus jocs, etc.

Utilitzar un enfocament globalitzador i deductiu (considerant les rees d'EducaciInfantil).

Seqenciar les tasques d'acord amb el grau de dificultat.

Utilitzar vocabulari adequat a l'edat.

Utilitzar recursos materials com ara instruments musicals, enregistraments, dibui-xos, lmines, fitxes de treball, interpretacions, dramatitzacions, etc.

Treballar de manera estructurada i flexible, de forma que el professorat

26

puga seleccionar o modificar les activitats de cada proposta, segons lesnecessitats de l'alumnat.

2. TEMPORITZACI

El material est estructurat en quatre unitats ben diferenciades, cadascuna d'ellesamb uns objectius i unes activitats seqenciades. No obstant aix, la forma de treba-llar no s per unitats didctiques sin que, si es considera convenient, es realitzaranactivitats preses de cada unitat, i ser cada mestre i cada mestra qui, segons el seucriteri, combine i alterne les activitats de cadascuna de les unitats, amb un carcterglobalitzador.

Per a l'aprofitament ptim del material, el mestre o la mestra haur de conixer-lo isi ho considera oport podr variar les activitats, adaptant-les sempre al nivell del'alumnat.

No hi ha un temps fixat per a l'aplicaci. El professorat utilitzar el temps que consi-dere necessari per a cada sessi, en funci de la motivaci, l'inters, l'edat, etc. s adir, el material es pot treballar durant un o ms cursos escolars.

3. AVALUACI

Per a l'avaluaci del programa que hem desenrotllat hem tingut en compte les pres-cripcions de l'Orde de 3 de maig de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educaci iCincia, sobre l'avaluaci en Educaci Infantil.

La citada orde expressa que l'avaluaci ser global, contnua i formativa. Per aix, enel nostre treball presentem una avaluaci: global perqu inclou aspectes relacionatsamb les tres rees de l'Educaci Infantil; contnua perqu avaluem el procs d'apre-nentatge de l'alumnat per mitj de l'observaci sistemtica del que cada alumne oalumna va aconseguint respecte als hbits d'higiene vocal com a prevenci de lesdisfonies infantils; i formativa, perqu millora tant els processos com els resultats. Aixen el treball diari observarem els progressos de l'alumnat i podrem detectar i palliarles possibles dificultats que apareguen.

L'avaluaci inclou, tamb, un model de registre en qu el professorat, a partir de l'ob-servaci, podr anar enregistrant els progressos de cadascun dels alumnes en lesdiferents unitats didctiques de manera contnua i en termes qualitatius. En el regis-tre, avaluarem el grup classe de manera individual seguint un full ndex en qu apa-reixen els aspectes ms rellevants, precedits d'un nmero que figurar en el full deregistre. Els aspectes seleccionats els avaluarem en funci de les activitats proposa-des en cadascun d'ells.

El professorat, podr acolorir segons la codificaci segent:

27

Si han aconseguit l'tem s'acolorir la seua casella corresponent del color de cadaunitat didctica:

Aprenc a relaxar-me: color roig.Aprenc a respirar: color verd.Conec la meua veu: color groc.Cuide la meua veu: color blau.

Si l'tem est en procs de consecuci s'acolorir la meitat de la casella. I es deixaren blanc si no s'ha assolit l'tem o est per treballar.

Tamb s'oferix una fitxa d'autoavaluaci on el propi alumne o alumna valorar elshbits adquirits per mitj de l'observaci de les imatges corresponents obtingudes delpropi programa i aix podr valorar:

S, quan normalment es troba en la situaci del dibuix.No, si no ho aconseguix.De vegades, quan noms ho aconseguix algunes vegades.

El xiquet o la xiqueta podr pintar el quadre que millor responga a la seua situaci.

A ms a ms dels continguts referits a cada unitat didctica, el professorat valorarla dinmica del grup, la participaci, la motivaci, la collaboraci, etc.

No considerem una temporitzaci concreta perqu, tal com hem plantejat l'avaluaci,entesa com a procs continu, ser el professorat mateix qui, atenent a les caracters-tiques del grup classe, determine el temps d'aplicaci.

3.1 Qestionari dAvaluaci

QESTIONARI DAVALUACI

Aprenc a relaxar-meReconeix les parts del cos en si mateix i en els altres.Adopta postures correctes dempeus i assegut.Seguix ordes relacionades amb moviments corporals en l'espai.Experimenta la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.

Aprenc a respirarConeix els rgans que intervenen en la respiraci.Sap mocar-se.Pren aire pel nas quan respira.Expulsa aire per la boca quan respira.Experimenta la respiraci torcica.Experimenta la respiraci abdominal.

Conec la meua veuReconeix la seua veu.Reconeix la veu dels seus companys.

.../...

1.2.3.4.

5.6.7.8.9.

10.

11.12.

28

Produx diferents emissions vocliques en les activitats.Coneix els rgans que intervenen en l'emissi de la veu.Reconeix veus de diferents intensitats (fortes-dbils).Reconeix veus de diferent duraci (llargues-curtes).Reconeix veus de diferents tons (agudes-greus).

Cuide la meua veuSap escoltar.Parla sense cridar ni forar la veu.Coneix les conseqncies d'una mala utilitzaci de la veu.

.../...

13.14.15.16.17.

18.19.20.

29

APR

ENC

A

REL

AXA

R-M

EA

PREN

C A

RES

PIR

AR

CO

NEC

LA

MEU

AVE

UC

UID

E LA

MEU

AVE

U

ALU

MN

ES

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

FITX

AD

'AVA

LUA

CI

CO

DIF

ICA

CI

:En

pro

cs

Aco

nseg

uit

(roi

g)(v

erd)

(gro

c)(b

lau)

3.2 Fitxa dAvaluaci

30

HBIT S NO DE VEGADES

Nom:

3.3 Fitxa dAutoavaluaci

MANUAL DEL PROFESSORAT1. UNITATS DIDCTIQUES


31

33

UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME


35

OBJECTIUS:

1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.

2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.

3. Consolidar la posici i l'orientaci dels moviments corporals d'un mateix al'espai.

4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.


ACTIVITATS:

1.1. Controlar tot el cos en un moviment molt lent de redolar a travs d'un matalafet.El mestre o la mestra, amb veu suau, indicar als xiquets i les xiquetes:"Giteu-vos al terra, estireu els braos i les cames. Tanqueu els ulls i quedeu-vos molt quiets: imagineu que esteu somiant". Tamb se'ls podr suggerirsituacions agradables i acompanyar amb msica relaxant.Es donaran les consignes segents a l'alumnat: "Giteu-vos en un extremdel matalafet o estora amb els peus junts i els braos estesos als costatsdel cap. Lentament, gireu el vostre cos a travs del matalafet. Heu demoure-vos tan a poc a poc que pugueu sentir, gradualment, que cada partdel vostre cos est en contacte amb el matalafet". Quan hagen redolat finsa l'altre costat del matalafet se'ls dir: "Ara intenteu-ho de nou i comproveusi podeu fer-ho ms a poc a poc".

1.2. El mestre o la mestra donar les instruccions segents: "Ens posem dempeusben separats els uns dels altres. Anem a picar amb les mans. Ara les manspiquen els genolls, el cap, els muscles, l'esquena, el pit. Tamb podem picar elsnostres propis peus, la cama, la cuixa, la cintura, el pit, la cara.

1.3. Els xiquets i xiquets es collocaran per parelles: un es gitar a terra panxa peramunt i l'altre, amb les puntes dels dits, jugar a ser gotes de pluja que cauensobre diferents parts del cos. Desprs es canviaran els papers.

a.

b.

OBJECTIU:1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.

36

Conv iniciar l'activitat parella per parella i quan s'observe que dominen el meca-nisme ho poden fer diverses parelles simultniament.

1.4. Els xiquets i les xiquetes es collocaran dempeus en cercle mirant l'esquena d'uncompany o companya. Els passarem un missatge mitjanant el tacte al cap, elcoll, els muscles, l'esquena, etc. de l'alumne que t davant i ell li ha de passar elmateix missatge a qui tinga a continuaci, i aix successivament. Els missatgespoden ser: dibuixar una lnia o un cercle a l'esquena amb un dit, amb un dit decada m dibuixar dos lnies verticals paralleles al mateix temps, fregament delcap, coll, muscles, etc.

1.5. Els xiquets i les xiquetes es collocaran en fila els uns al costat dels altres. El pri-mer xiquet es gita cara amunt i el segent es gita amb el cap damunt de l'est-mac del primer. El tercer posa el cap damunt de l'estmac del segon, i aix suc-cessivament. Si la fila s molt llarga se'n poden fer dos de ms curtes. Es neces-sita molt d'espai.

En eixa postura estaran un moment descansant en silenci. Tancaran els ulls iimaginaran que estan dormint i somiant. Respiraran conscientment per a perce-bre la seua respiraci i la del company.


OBJECTIU: 1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.

37

ACTIVITATS:

2.1. Dempeus, el xiquet o la xiqueta collocar els peus i l'esquena tocant la paretper a adquirir major conscincia de la postura adequada (s'ha de fer notar alsxiquets les sensacions que perceben en eixa posici). L'activitat es repetiramb els alumnes gitats en terra.

2.2. Els xiquets i les xiquetes adoptaran diferents posicions: dempeus, asseguts enuna cadira, a terra, de genolls, gitats, de forma que colloquen correctament lesdiferents parts del cos (peus, columna vertebral, pit, muscles, coll, etc.) segonsles ordes segents:

Suport dels peus descalos al terra (tota la planta del peu).Columna vertebral (vertical).Pit (obert cap a fora, obertura escapular).Muscles desplaats cap arrere.Coll recte (barbeta parallela a terra).Musculatura facial relaxada.

2.3. El mestre o la mestra adoptar una postura o realitzar un gest facial i els xiquetsi les xiquetes l'hauran d'imitar.

2.4. Fitxa de l'alumne nm. 1: pintar el xiquet que seu correctament.

OBJECTIU:2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.


38

2.5. Fitxa de l'alumne nm. 2: pintar els xiquets que adopten postures correctes.


OBJECTIU: 2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.

2.6. Fitxa de l'alumne nm. 3: observar les postures que es veuen als dibuixos i pin-tar la postura correcta que s'ha dadoptar quan es dibuixa.

39

2.7. Fitxa de l'alumne nm. 4: explicar oralment per qu els xiquets presentenuna postura incorrecta.


OBJECTIU: 2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.

40

ACTIVITATS:

3.1. Joc de l'espill. Els xiquets i xiquetes es collocaran per parelles, un enfront de l'al-tre. Un dels dos dirigir el joc o l'activitat, realitzant moviments amb el seu cos.L'altre intentar imitar els mateixos moviments com si fra la imatge d'un espill.

3.2. Els xiquets i les xiquetes caminaran lliurement per la classe a ritme de pandere-ta. Quan el ritme cesse es quedaran immbils.

3.3. Els xiquets i xiquetes es collocaran per parelles, agafats de la m, i donaran vol-tes. A una orde del mestre o de la mestra es pararan i es quedaran totalmentimmbils.

3.4. Els xiquets i les xiquetes imitaran els moviments de la natura, els animals, lesaus, els peixos, un peix buscant menjar. Imitaran tamb les plantes mogudes pelvent, les plantes que creixen, etc.

3.5. Fitxa de l'alumne nm. 5: Pintar o escriure: Quina part del cos movem quan:anem amb bicicleta, piquem de mans, escrivim, correm, masteguem, bufem,cantem, cosim?

OBJECTIU:3. Consolidar la posici i orientaci dels moviments corporals d'un mateix a l'espai.


41

OBJECTIU:4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.


ACTIVITATS:

4.1. Els xiquets i les xiquetes es collocaran dempeus i de puntetes estiraran tot elcos com si volgueren tocar el sostre. A l'orde de "ja", es deixaran caure a terratotalment relaxats.

4.2. Els farem imaginar que sn un globus que, a colp de pandereta, s'aniran unflantfins que no puguen ms i exploten.

4.3. El mestre o la mestra realitzar accions tenses i relaxades, que els xiquets imitaran.

4.4. Els xiquets i les xiquetes anomenaran i/o escriuran accions en les quals estiguenprimer tensos i desprs relaxats.

4.5. Fitxa de l'alumne nm. 6: hauran de rodejar de color roig el dibuix on apareix ten-si i de color blau el dibuix on hi ha relaxaci.

42

4.6. Fitxa de l'alumne nm. 7: observar, assenyalar i explicar les imatges on hihaja relaxaci.


OBJECTIU: 4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.

4.7. Fitxa de l'alumne nm. 8: dibuixar dos accions en les quals hi haja tensi i dosen les quals hi haja relaxaci.

43

UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR


45

OBJECTIUS:

1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.

2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.

3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.

4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.


OBJECTIU:1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.

ACTIVITATS:

1.1. Els xiquets i les xiquetes escoltaran un conte acompanyat de msica suau i rea-litzaran els moviments que se'ls indiquen. El mestre o la mestra donar les con-signes segents:

Hui anem a jugar amb el nas: - ens el toquem amb les mans (cada xiquet i xiqueta dir com s el seu nas),- amb els dits ndexs, de forma alternativa, ens el tapem, ara un forat i desprs

l'altre, diem cuac-cuac-cuac,- ara ens estirem el nas (subjecteu la punta del nas),- tamb podem estirar del nas cap avall,- podem provar d'estirar de les ales nasals,- ara apliqueu tocs de massatge sobre el nas,- i per ltim fem sonar la "n" en el nas,- per a qu servix el nas? El nas servix per a olorar i, principalment, per a ficar i

traure l'aire del nostre cos, perqu tenim dins de nosaltres uns globus xicotets ano-menats pulmons, que s'unflen quan prenem aire i es desunflen quan el soltem.

Ara posem la m al pit i prenem aire pel nas. Fixeu-vos com s'unfla el globus.Desprs quan expulsem l'aire tamb pel nas, notarem com el globus es desunfla.Tamb podem traure l'aire per la boca. Ho podem fer aix:- tanquem la boca,- agafem aire pel nas,- tirem per la boca l'aire que hem agafat. Per a notar-lo millor posarem la m

davant de la boca,- finalment, collocarem una lmina o una banda de paper davant la boca per

tal que observem el que ocorre (dileg-reflexi).

46

1.2. El mestre o mestra preparar un mural en el qual explicar les parts implicadesen la respiraci: nas, boca, pulmons, abdomen (el mural es penjar a la classecom a punt de referncia en fer els exercicis).

1.3. Fitxes de l'alumne nm. 9-9A: anomenar els rgans que intervenen en la respi-raci, retallar-los i apegar-los, collocant-los al seu lloc.


OBJECTIU: 1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.

1.4. Fitxa de l'alumne nm. 10: pintar els rgans que intervenen en la respiraci.

47

ACTIVITATS:

2.1. Fitxa de l'alumne nm. 11: cal observar el dibuix i explicar el que es veu. Qunecessita esta xiqueta? Qu faries tu?

OBJECTIU:2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.


2.2. El mestre o la mestra explicar els passos per a aprendre a mocar-se: "Ara repar-tir un mocador per a cada xiquet i per a cada xiqueta. Agafem el mocador ambuna m i amb els dos dits, polze i ndex, s'oprimix el nas i s'expulsen les mucosi-tats que hi ha dins. Anem a provar-ho. Molt b. Ara tanquem el mocador i el tirema la paperera".- Repetir l'activitat expulsant les mucositats per les dos fosses alhora, per molt

a poc a poc.- Desprs cadasc es netejar cada nariu per separat i es mocar un poc ms fort.

2.3. Fitxa de l'alumne nm. 12: triar i pintar els objectes que necessita la xiqueta.

48


OBJECTIU: 2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.

2.4. Fitxa de l'alumne nm. 13: Pintar la xiqueta que actua de forma correcta.

2.5. Fitxa de l'alumne nm. 14: Pintar la xiqueta que respira de forma correcta.

ACTIVITATS:

3.1. Fitxa de l'alumne nm. 15: esta activitat es realitzar en equips de cinc alum-nes; tancaran els ulls, un dels xiquets i les xiquetes de cada grup donar a olo-rar als companys del seu equip un recipient que cont una de les olors queapareixen en la fitxa. Cada alumne haur d'endevinar de quina olor es tracta,i ho anotar en el full de registre, amb un gomet en la columna corresponent.

OBJECTIU:3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.


3.2. El xiquet o xiqueta amb un espillet en la m tirar aire pel nas o alenar i des-cobrir com s'entela l'espill.

3.3. Els xiquets i les xiquetes agafaran tot l'aire possible i aniran soltant-lo a ritmede colp de pandereta. Quan la pandereta deixe de sonar, hauran de retindrela respiraci i, segons com sone la pandereta, lenta o rpidament, aniran sol-tant l'aire a colps.

3.4. Fitxa de l'alumne nm. 16: imitar el que representa cada dibuix.

Colnia Fruita Xocolate Sab OLORS

NOM

50


OBJECTIU: 3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.

3.5. El mestre o la mestra penjar un fil a la classe amb tires de paper de seda, demanera que la cara de cada xiquet o xiqueta coincidisca davant d'una tira depaper. A l'orde de: Ja! Inspireu pel nas!, el paper s'apega a la cara i en una sego-na orde: Tireu l'aire!, el paper es desapega.

3.6. Fitxa de l'alumne nm. 17: cal imitar el que realitzen els xiquets i les xiquetes alsdibuixos i apegar un gomet roig on hi haja inspiraci i un gomet blau on hi hajaexpiraci.

3.7. El mestre o mestra donar les consignes segents: "Hui anem a jugar a bufar. En primer lloc bufarem fort o fluix (segons l'orde dona-da) els objectes que tenim davant de la taula (paperets, confeti, molinets de vent,xiulets, espanta-sogres, globus, mocadors de paper, un espill, trossets de coten pl, caixes laberints, boles de paper, gots amb aigua i una palleta, pilotes deping-pong, etc.). Desprs bufarem de forma rpida o lenta sobre els mateixosobjectes i, finalment, controlarem la direcci de la bufada".

3.8. Es donar als xiquets i xiquetes una cartolina on s'hauran tirat unes gotes de pin-tura al tremp de distints colors. Els xiquets i les xiquetes bufaran amb una palle-ta produint una composici pictrica.

3.9. Fitxa de l'alumne nm. 18: pintar de color blau si la resposta s correcta, i decolor roig si la resposta no s correcta.

En respirar prenem l'aire pel nas.

En respirar prenem l'aire per la boca.

En respirar expulsem l'aire per la boca.

51

ACTIVITATS:

4.1. Els xiquets i les xiquetes inspiraran profundament amb les mans al pit per a expe-rimentar la respiraci torcica.

4.2. En posici horitzontal els xiquets i les xiquetes agafaran tot l'aire omplint l'abdo-men, amb el diafragma faran fora cap amunt i amb un dit de la m cap avall.

4.3. El mestre o mestra donar les consignes segents: "Anem a aprendre a respirar sempre pel nas:

Inspirem alhora que posem els braos en creu. Expirem al mateix temps quebaixem els braos (6 temps).Inspirem alhora que ens posem les mans al cap. Expirem mentre abaixem lesmans (6 temps).Inspirem mentre alcem els braos en alt amb els palmells mirant cap a dins.Expirem mentre els abaixem (6 temps)".

4.4. Els alumnes entrellaaran les mans a l'altura de l'abdomen. Alhora que inspiren,s'elevaran i estiraran els braos lentament. S'estiraran completament fins quequeden de puntetes, com si tractaren de tocar el cel amb les mans. Desprs sol-taran els braos lentament mentre expiren.

OBJECTIU:4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.


4.5. Els xiquets i les xiquetes es gitaran al terra cap per amunt, agafaran l'aire pel nasi, alhora, unflaran la panxa com si fos un globus. Desprs expulsaran l'aire per laboca i notaran que es desunfla la panxa. Repetiran l'activitat, collocant un llibrea l'abdomen i en l'inspirar-expirar notaran la respiraci abdominal.

52


OBJECTIU: 4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.

4.6. Els alumnes asseguts al terra (amb les cames flexionades i pegades al cos)experimentaran la respiraci abdominal.

4.7. Per parelles, un dels dos es collocar gitat cap per amunt amb les cames flexio-nades i l'altre assegut sobre les plantes dels peus del company. El de baix expe-rimentar la respiraci abdominal.

4.8. Fitxa de l'alumne nm. 19: pintar nicament el que representa una respiraciabdominal.

53

UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU


55

OBJECTIUS:

1. Identificar i reconixer la seua veu i la dels altres.

2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.

3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i laseua adequada utilitzaci.

4. Conixer les caracterstiques de la veu.


OBJECTIU:1. Identificar i reconixer la seua veu i la dels altres.

ACTIVITATS:

1.1. Els alumnes asseguts i, atenent la consigna del mestre o de la mestra, alaranels braos quan se'ls parle i els creuaran quan hi haja silenci.

1.2. Els xiquets i les xiquetes, asseguts en rogle i amb els ulls tapats, esperaran queel mestre o la mestra els toque el cap per a dir el ttol d'un conte i els altres hau-ran de reconixer la veu del qui haja parlat.

1.3. Mentre els alumnes es troben asseguts formant cercle, es demanar un volun-tari per eixir al centre del rogle i se li taparan els ulls. Els assenyalarem undels alumnes que haur de formular una frase i qui estiga al centre haur dereconixer a qui haja parlat.

1.4. S'enregistrar un dileg amb cada alumne. A continuaci se'ls far escoltar eldileg que s'ha produt i hauran de descobrir la seua veu i, posteriorment, ladels seus companys.

56

OBJECTIU:2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.

ACTIVITATS:

2.1. Per parelles i situats en punts oposats de la classe, els xiquets i les xiquetes eme-tran sons voclics en forma d'eco.

2.2. Els presentarem dos lmines (vegeu annex 1), una amb el dibuix del xiquet imi-tant l'emissi del so "a" i l'altra amb el dibuix del xiquet amb la boca tancada.L'alumne/a imitar la cara que es mostre en el dibuix produint la vocalitzaci o elsilenci.

dem amb les altres vocals (vegeu Annex 1).


2.3. Jugar a vocalitzar: El mestre o la mestra emetr cada una de les vocals "exage-rant" el seu punt d'articulaci. Els xiquets i xiquetes l'hauran d'anar imitant.Desprs hauran d'anar descobrint les vocals emeses sense veu.

2.4. Els xiquets i xiquetes emetran les seqncies rtmiques produdes pel mestreamb palmes, xiulets, etc. Posteriorment, les reproduiran amb la sllaba que se'lsindique.

RITMES: Per exemple: (pap-p)

57

OBJECTIU: 3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la seua adequada utilitzaci.

ACTIVITATS:

3.1. Cada alumne observar els rgans que intervenen en l'emissi de la veu davantde l'espill: nas, boca, llavis, llengua, paladar, vel del paladar, gola, etc.

3.2. Els xiquets i les xiquetes reproduiran sons onomatopeics d'animals i objectesrepresentats en les lmines de l'annex 2, que triaran a l'atzar. Mentre els repro-duxen han de descobrir davant de l'espill, per mitj de les observacions i el tacte,quins rgans intervenen en cada so onomatopeic.

Sons que es proposen:

- mugit de la vaca (mmmuuuu)- eixam de les abelles (zzz)- la moto (rrr)- gall (quiquiriquic)- nec (cuac-cuac)- un gat enfadat (fff)- pollet (piu-piu)- serp (sss)

3.3. Davant de l'espill els xiquets i xiquetes emetran el fonema "m" i collocant-se lesmans a les galtes hauran de notar les vibracions al nas, a la boca, a la gola.- dem amb la "n"- dem amb les sllabes ma-me-mi-mo-mu.

3.4. Els xiquets i les xiquetes imitaran les accions segents:- Fer grgares.- Badallar, amb la boca oberta o tancada.- Mastegar de forma exagerada, amb la boca oberta o tancada.- Pantaixar com un gos.- Trotar d'un cavall.

3.5. El mestre o la mestra penjar a l'aula uns mbils (nas, boca, llavis, llengua) ise'n triar un a l'atzar. Aleshores els preguntar:- Quin rgan s?- Quins sons podem fer amb el nas? I amb la boca? I amb els llavis? I amb lallengua? (l'activitat es realitzar davant l'espill).


58

3.6. Fitxa de l'alumne nm. 20: pintar els diferents rgans que intervenen en l'emis-si de la veu.



3.7. Fitxa de l'alumne nm. 21: retallar, encaixar i apegar les peces per formar figu-res completes.

59



3.8. Fitxa de l'alumne nm. 22: Associar cada rgan amb la seu acci i apegar ungomet en el requadre corresponent.

MASTEGARLLEPARBESAROLDRE

60

OBJECTIU:4. Conixer les caracterstiques de la veu.

ACTIVITATS:

4.1. Els alumnes reproduiran veus de diferents intensitats imitant el mestre o la mestra.

4.2. El xiquet o la xiqueta associar els sons forts i fluixos produts vocalment a dife-rents accions:

- So fort, es posen drets.- So fluix, s'asseuen.

4.3. Joc de la rdio. Per parelles, un s el tcnic de so i un altre el locutor. El locutoranir canviant la seua intensitat en parlar, cantar, recitar, segons el movimentde la palanca (pujar o baixar) indicat per l'altre xiquet (el tcnic).

4.4. Fitxa de l'alumne nm. 23: pintar els dibuixos on es produx una veu amb intensitatdbil.


4.5. Els xiquets i xiquetes imitaran el trot de cavalls que s'acosten i s'allunyen.

4.6. El mestre o la mestra dibuixar a la pissarra una lnia llarga i una altra curta. Elsxiquets hauran d'emetre un so voclic llarg o curt segons la lnia.

Exemple:___ _ ___ _ ___ _ _ _aaa a aaa a aaa a a a

61


OBJECTIU: 4. Conixer les caracterstiques de la veu.

4.7. El mestre o la mestra dictar les seqncies segents produdes amb la veudels xiquets, les representar grficament (pissarra o paper) mitjanant unalnia curta o llarga.

Exemple:

4.8. Davant un so agut o greu ems pel mestre o la mestra, els xiquets hauran d'al-ar els braos en escoltar el so agut i hauran d'abaixar-los en escoltar el sogreu. (Es pot presentar l'activitat amb un instrument).

4.9. Dividida la pissarra per una lnia horitzontal, quan el mestre o la mestraassenyale la part de dalt, els alumnes emetran un so agut i en assenyalar lapart de baix, emetran un so greu.

4.10. Fitxa de l'alumne nm. 24 i 25: Imitar elssons onomatopeics que apareixen en elsdibuixos de la fitxa 24.

Desprs retallaran la fitxa i l'apegaran a lafitxa nm. 25, collocant els dibuixoscorresponents a sons aguts en la part dedalt i els corresponents a greus en la partde baix.

62

4.11. Els xiquets i les xiquetes reproduiran la veu de diferents personatges dels contes:- La Caputxeta.- L's.- La rateta presumida.- El llop.

4.12. Fitxa de l'alumne nm. 26: pintar els personatges que tinguen la veu greu comel llop.


OBJECTIU: 4. Conixer les caracterstiques de la veu.

4.13. El mestre o la mestra emetr un missatge determinat amb diferent entonaci.

Exemple:Hui est plovent.Hui est plovent?Hui est plovent!

Tamb es podran representar grficament a la pissarra les diferents corbesmeldiques.

4.14. El mestre o la mestra enregistrar la veu de tots els xiquets i xiquetes, en diferentssessions. Cada xiquet haur de reconixer la seua veu i la dels seus companys.

63

UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU


64

OBJECTIUS:

1. Conixer els factors externs que influxen en la correcta utilitzaci de la veu.

2. Adquirir hbits per a una adequada utilitzaci de la veu.

3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.


OBJECTIU:1. Conixer els factors externs que influxen en la correcta utilitzaci de la veu.

ACTIVITATS:

1.1. A travs d'un dileg els alumnes respondran les qestions segents:

Qu farem quan desprs d'una correguda estem suats?

Si volem cridar un xiquet que est lluny, qu hem de fer?

Qu podem fer quan ens fa mal la gola?

1.2. Fitxa de l'alumne nm. 27: pinta els dibuixosque representen una acci correcta per albon funcionament de la veu.

65

OBJECTIU:2. Adquirir hbits per a una adequada utilitzaci de la veu.

ACTIVITATS:

2.1. Fitxa de l'alumne nm. 28: marca amb una "X" o apega un gomet a la respostacorrecta.


2.2. Els xiquets i xiquetes hauran de descobrir els errors en les frases segents iexpressaran oralment cada frase de manera correcta:

Quan estem refredats hem de cridar ms.Em gite molt tard de nit.En classe parlem tots alhora, cada volta ms fort.Engegue la televisi quan vaig a parlar amb els meus amics.Crrec ms de pressa quan estic molt cansat.Parle molt quan estic refredat.

2.3. Fitxa de l'alumne nm. 29: acolorix els alimentsque hem de prendre amb ms freqncia.

- Menge fruita i verdura.

- Tus o gargamellege sense necessitat.

- Faig exercici a l'aire lliure.

- Bec aigua sempre que puc.

- Cride o force la veu quan parle amb els companys.

- Descanse suficientment de nit.

66

OBJECTIU:3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.


ACTIVITATS:

3.1. Fitxa de l'alumne nm. 30: observa iexplica qu li passa al xiquet del dibuix iper qu?

3.2. Fitxa de l'alumne nm. 31: unix ambuna fletxa el que li pot ocrrer alxiquet quan crida molt.

67


OBJECTIU: 3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.

3.3. Fitxa de l'alumne nm. 32: pinta, retalla i apega les imatges segents de formaordenada.

3.4. Fitxa de l'alumne nm. 33: explica i dibuixa alguna acci que es puga fer per acuidar la veu.

69

MANUAL DEL PROFESSORAT2. CONTE


71

Aix eren uns xiquets, Anna i Carles, que se n'anaren al parc i all es trobaren ambuns amics que estaven jugant al futbol. Comenaren a jugar ells tamb i el partit esva fer tan interessant que, segons anava passant el temps, els seus amics cada vega-da corrien ms de pressa i cridaven ms fort.

Mentre jugaven, els nostres amics s'adonaren que els seus companys de grup cadavegada estaven ms acalorats. De tant de cridar, la seua cara i el seu coll estavenenrogits i la seua camiseta xopada.

Tant Carles com Anna intentaren calmar els seus companys i proposaren un descans.

Durant el descans comenaren a llevar-se la camiseta perqu tenien calor, a beureaigua freda, i continuaren discutint acaloradament qui havia marcat ms gols i quihavia jugat millor.

Al dia segent, quan van entrar a classe, tenien la veu ronca i tossien constantment.Alguns fins i tot van arribar a quedar-se sense veu.

La professora aprofit l'experincia per a explicar els avantatges que t conixer laprpia veu i poder-la cuidar millor.

Vosaltres, en el seu lloc, qu fareu?

73

BIBLIOGRAFIA


75

BIBLIOGRAFIA

BUSTOS SNCHEZ, I, Tratamiento de problemas de la voz, Cepe, Madrid, 1983.

BUSTOS SNCHEZ, I, Reeducacin de problemas de la voz, Cepe, Madrid, 1983.

CANUYT, G, La voz, Hachette, Buenos Aires, 1982.

DE MENA GONZLEZ, A, Educacin de la voz. Principios fundamentales de ortofona,Aljibe, Mlaga, 1994.

DINVILLE, C, Los trastornos de la voz y su reeducacin, Masson, Barcelona, 1983.

GALLARDO RUIZ, J.R, i GALLEGO ORTEGA, J.L, Manual de Logopedia Escolar, Aljibe,Mlaga, 1993.

GMEZ, E, La respiracin y la voz humana, Buenos Aires, 1980.

HILTRUD LODES, Aprendo a respirar, Integral, Barcelona, 1994.

LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Anatoma y Fisiologa de los rganos de la voz y del habla,Masson, Barcelona, 1994.

LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Patologa vocal: semiologa y disfonas disfuncionales,Masson, Barcelona, 1994.

LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Teraputica de los trastornos vocales, Masson, Barcelona,1994.

LLINS, M.A, Disfonas en Pea Casanova, J, Manual de Logopedia, Masson, Barcelona,1990.

MANSIN, M, El estudio del canto, Ricordi, Buenos Aires, 1983.

PEA CASANOVA, J, Manual de logopedia, Masson, Barcelona, 1990.

PERELL, J, Alteraciones de la voz, Cientfico-Mdica, Barcelona, 1973.

PRATER, R. J. i SWIFT, R. W, Manual de teraputica de la voz, Masson-SalvatMedicina, Barcelona, 1993.

VALLANCIEN, B, Disfona funcional en la infancia en LAUNAY, C. BOREL-MAISSONY,S, Trastornos del lenguaje, la palabra y la voz en el nio, Masson, Barcelona, 1989.

DIVERSOS AUTORS, Trastornos de la voz, Masson, Barcelona, 1996.

76

ARTICLES:

CORTS AYATS, M.D, "ltimas tcnicas logopdicas en el tratamiento de la voz",Revista Logop., Fonol. y Audiol., vol. XVI, nm. 1 (22-26), 1996.

FERNNDEZ BARRUTIA, M. i TOLOSA CABAN, F, "Disfona Funcional Infantil", Rev. Logop.,Fonol. y Audiol., vol. XVIII, nm. 3 (154-159), 1998.

HELMUT LIPS, "Iniciacin a la tcnica vocal", Orfe Lleidat, Curs internacional dedirecci coral, Lleida, 1979.

78

NOTES:

79

NOTES:

prevenció disfonies

Documents