ELS MALS TRACTES A LA PRESÓ–El sumari ha estat conclòs sense trobar culpables,–Ah, sí? Doncs així ho dec haver somiat això dels mals

tractes.

Any II. Núm. 96 - Barcelona, díjous, 4 desembre 1930

L'Apèndíx de Dref Cafalà

ja obra en poder del Govern

Preu : 20 cèntims - Pelai, 62. Telèfon 15300 - Subscripció : 2'50 pesse es trimestre

_ _}La batalla Els uijOus — MIRADOR INDISCRET- Blancs --

d e 1 t e n e u EI T'îe a á r 1 á EZ CA BIISI Flors de l'Alcaldia discutia la qüestió del dot de la modista queNo es. tracta d'un nom de peix ni del d'una s'institueix aquell dia. La senyoreta Rafaela

feristela rara, sinó del d'un diari que està a A la Casa Gran, dissab'e passat, van tenir Ferro, membre de la comissió també, ob-punt de sortir, i al qual, ja abans de néixer, una agradaable visita. Una trentena de mo- servava:

Els governs de l'antigor quan volien únicament en nom de la fraternitat uni- desitgem molts anys de vida. distetes acompanyades d'uns quants senyors — En lloc de concedir el dot a la noia,•desfer-se d'algun súbdit poc còmode, solien versal. No hi havia, ni rastre, invitació a Com que el tiraran a can Brusi i serà una del Comitè organitzador de la propera per quan es casi, sembla que fóra indicatacusar-lo d'impietat. Eh temps posteriors cap potència per tal d'obtenir diners, homes, mena d'apèndix del Diario de Barcelona, és festa de les modistes anaren a visitar 1'Al- dedicar-lo a la que quedés soltera. Crec queaquesta acusació s'ha convertit en la d'an- ni armaments; en una paraula, no tenia res natural que se'n digui «El Cambusi». Es clar calde per demanar-li diverses concessions marit i dot, són massa coses per una donatipatriotisme. I; efectivament, ells ja saben a veure amb l'actitud de la Monarquia que oficialment no es dirà aquest nom, pero el relacionades amb el programa projectat. sola.el que és fan; perquè l'una i l'altra acusació espanyola a començaments del segle dinou, cronista tracta de passar a la posteritat jopu- I heus aquí que ja som al despatx del Lladó no s'immutà:

posen el que la rep en la pitjor positura. quan Ferran setè va obtenir la vinguda laritzant un títol nascut com un acudit i que comte de Güell. El moment és emocionant — Senyoreta, és la llei de les compensa-En primer lloc, promouen en el públic, pia- dels .cent mil fills de Sant Lluís, que l'aju- fou rebut amb grans mostres d'hilaritat per per ambdues parts: «Quin Senyor més ele- cions.dós o patriota, un estat d'excitació, d'em- dessin a encadenar el seu estimat poble, o una gran tertúlia. gant i més simpàtic!... «Quin bé de Déu debriaguesa, que exclou 1'imparcialitat; subs- quan Carles IV i Ferran es disputaven el fa- El procès de l'origen d'aquest nom no pot cares precioses!... Aquests pensaments s'en- Piquiponianatitueixen a la raó, la passió. 1 en segon lloc, ésser més natural: si el futur òrgan dels dei- devinen, molt sovint, en el transcurs de laés extraordinàriament més difícil a un hom xebles del senyor Gambó g han constituit següent conversa. En una ocasió, al senyor Pich i Pon lidesfer-se d'una imputació d'impietat o dan- Unió Catalana ha d'ésser imprès al Brusi i — Digueu nenes, digueu i demaneu, van fer un homenatge que consistí en untipatriotisme que d'haver robat, per exem- ha d'ésser un apèndix del Brusi, és natural perquè amb vosaltres, el que és difícil no és dinar, al qual assistí, entre altres persona-ple, car són més fàcils les proves materials que prengui el gloriós nom de Cambusi. concedir, sinó denegar. litat, un arquebisbe, cosa que pel que esque les morals. Ens ha mogut a escriure aquestes línies el — Nosaltres voldríem començar la nostra veu va impressionar molt a l'homenatjat.

Podríem afegir, a més a més, que en aques- rumor, verídic segons sembla, que els funda- festa de Santa Llúcia amb una missa. Tant, que a l'hora del parlament de ritual,tes matèries, que conviden més el sentiment k dors de l'òrgan d'estudis financiers del cata- —Molt bé, molt bé... va tenir unes paraules exclusives per a ell:que 1'intel lecte, passa com als pecats con- lanisme monàrquic no havien trobat encara — Després, anar a ballar sardanes a la — Porque quiero que sepan que estoy muyfra el sisé manament, segons els teòlegs: és el títol del periòdic que ha d'ésser portaveu plaça de Catalunya. • emocionado por haberse dignado realzar estea dir, que no hi ha parvitat de matèria. Tot ^ de les meditacions i estudis del grup. Exposar — Què precioses!... concedit. Veritat, Ribé, acto con su presencia, un señor de- la indo-és pecat mortal. Als ulls del poble tal no és les raons a favor d'aquest nom seria ociós. Es que ho puc concedir? mentaria de usted, señor Arzobispo...més antipatriota que tal altre. No s'hi poden veu tan clar que Brusi i Cambusi consonen, — I mitja dotzena de municipals a cavalldistingir graus; tots plegats resten confosos ,F, tan bé moralment i fonèticament! Generosa- per acompanyar-nos. Improvísac íó graciosadintre una boira misteriosa i maleïda. ment oferim doncs el títol als estudiosos d' Unió — No mitja, tota una dotzena, si voleu...

Realment, repetim, ja sap el que es fa un 5. e w - Catalana. Si l'examinen, 'si el tan. çlrá^ágar, —I la Banda Municipal... Diumenge, a mitja tarda, arribaren e}polític quan acusa els seus adversaris dan- ,t si l'estudien, veuran que és bo. Pronúridiav-l' —No se us pot negar res, vaja!... Circ .Barcelonès un parell d'individus duenttipatriotisme. Si més no, els dóna força és adoptar-lo. — (I quin senyor tan simpàtic!) A • la la nova victòria de l'Uzcudun ,L'ehpresafeina. I, encara... és allò de la calumnia... I encara anirem més "enllà en la nostra e tarda voldríem elegir la nostra Reina en el disposà que un dels artistes comüïü ués l'áSempre en restarà alguna cosa. • serositat. Els volem oferir un lema que con- Palau Nacional de l'Exposició. g dable irésültà't al' públic, el' qual kebé el

* w ' soni amb aquell tan famós que L'Action —Està en les meves atribucions, Ribé, triomf -dol basc amb -apláudimeñts.1 '`. ` f` Française porta a la capçalera. El va ánven- poder-ho concedir? Però heus aquí que més•tard'•arribava a=la

Aquestes consideracions bastarien per- tar el difunt duc d'Orleans, i com totes les — S'hauria de consultar amb el Comitè casa la veritable decisió donada ál=cònibat.què tothom que vol ésser alguna cosa més coses de penatxo sembla que tingui molt sentit de l'Exposició. Al mateix artista li fou encarregada là ïèctifi-que un vulgar impulsiu, abans de formular Manuel Azaña, president de l'Ateneu de tan buit que és. «Tot el que és nacional és —Per la meva part, concedit. • cació. L'home : avançà vers la sala i digué:cap judici ferm sobre l'afer de l'Ateneu de de Madrid nostre, diu la frase del duc d'Orleans. Escau- • —I després de sopar voldríem ballar en —Señores: Me he equivocado. He dichoMadrid, mirés la qüestió pels seus quatre ria al futur òrgan financier del sector més am- la sala de festes del Palau Nacional. que Uzcudun ha ganado por puntos, cuandocostats i s'hi pensés molt a pronunciar capparaula definitiva.

Però encara hi ha més: la proposició ju-dicada antipatriòtica, anava plegada enl'escrit d'acords de l'Ateneu, amb tres mésque eren inspirades en un esperit de justícia.Es a dir, que hi havia un document ambquatre peticions; tres de justes i una d'an-tipatriòtica.

Per 'l'altra part, han adoptat la posiciódel patriotisme tots els doctors Albiñana,tots els homes de la dictadura, tots els quevolen més dictadures; en una paraula totsels enemics de la justícia. Totes les sevesproposicions són injustes i tiràniques, llevatd'una que és patriòtica.

Relament, ens trobem davant d'un casgreu. A Espanya, la gent amant de la jus-tícia seria poc patriòtica; en canvi totsels partidaris del despotisme i de l'opressió,fervents patriotes. I aleshores, lògicament,caldria abominar d'un sentiment que vaacompanyat exclusivament de totes lesbaixes concupiscències.

Això resulta absurd: examinem la qüestióde Inés aprop.

***

En definitiva, què diu taxativament l'Ate-neu de Madrid?

Es limita a demanar una simpatia a lesagrupácions intellectuals de tot el món,enfront dels esforços que fan una colla deveritables mals patriotes que volen escla-vitzar-lo i arruïnar-lo.

A on hi ha el crim de lesa pàtria? Es quees denigra Espanya? — No, es parla d'ungrup d'adversaris del principi universal dela justícia, no es diu que aquesta deformitatmoral sigui consubstancial amb la nai-xença dels espanyols. No es parla d'una casta,classe ni estament. No s'anomena Espanyaper res.

En aquest aspecte, era molt més greu lanota de Primo de Rivera contra les Uni-versitats, publicada a la premsa de tot elmón. Allò sí que era projectar un núvol dedesprestigi damunt tota la cultura espanyo-la. I, per a donar més autoritat a l'acusació,prevaler-se de la qualitat de cap del go-vern. Moralment, allò equivalia a una altatraïció.

Tampoc el document de l'Ateneu revelavaa l'estranger cap tara política espanyolaque no sapigués tothom per les correspon

-salies i agències telegràfiques. En aquestaspecte era molt més important la declara-ció que va fer el President del Consell deministres, general Berenguer, dies després,anunciant que hi havia preparada una altradictadura. Això si que era una revelacióservida als corresponsals i agències, per sien volien fer ús, i afegim, als especuladorsinternacionals.

Però, és que la petició de l'Ateneu anavaencamindaa a obtenir una intervenció es-trangera en els assumptes interiors d'Es-panya? De cap de les maneres. Anava úni-cament adreçada a entitats intel lectuals i

J. V. Foix va a editar un llibre titnlatTelegrames en el qual es contindran totsels que fins que fins ara ha publicat a lasecció Meridians de La Publicitat, algundels quals ha merescut l'honor d'ésser presseriosament i reproduït en el Corriere deltaSera i en altres periòdics europeus.

L'autor es proposa demanar un pròlegal senyor Claudi Ametlla, director de l'A-gència Fabra.

A la pàgina 2: "L'espectacle i lafilosofia d'un gran match deboxa", per Manuel Brunet. A lapàgina 3: "La setmana magna",per J. Aiguader Miró i "Portes Gila Barcelona", per J. Tomàs. A lapàgina 6: "Una revisió del cine-

ma mut"

vor de Napoleò I, Emperador dels francesos,fins a posar-]i la corona a les mans, durantles vergonyoses diades de Bayona. Casosl'un i l'altre que han costat força més vessa-ments de sang i pèrdues de riquesa a lanació, que tots els maneigs dels més negresrevolucionaris.

En una paraula: mirades les coses objectiva-ment, no hi ha manera de trobar cap capítold'acusació contra la junta de l'Ateneu deMadrid. A tot estirar, poden concedir quel'apreciació d'aquell acord, decidint adre-çar-se als intel•lectuals de l'estranger, ésopinable. Que algunes persones, extremada-ment púdiques, puguin sentir una certaangúnia davant el fet que una entitat es-panyola parli als estrangers d'una manerafranca i directa. Però d'això a parlar d'anti-patriotisme, de delictes i de represions hi haun gran espai.

No és precisament d'aquests antipatriotasde l'Ateneu que ha de aguardar-se. Enc si elstitllessin d'excés de zel, de massa calor enla formulació de les seves opinions, hau-rien de concedir que no són tant temiblescom molts que es diuen patriotes, i que, ennom del seu patriotisme, van enviar el joventde] país a morir a les Antilles, damunt d'unsvaixells podrits, que aquells patriotes ha-vien venut a l'Estat. Que en nom de lapàtria, van fer impossible que es demanessinresponsabilitats.

Que després van causar amb la seva cri-minal imperícia i abandó, les catàstrofesde l'any 9 i del 21, i que, per tal de coronarpatriòticament llur obra, van imposar ladictadura (encara no liquidada) del ag. Pa-triotes sempre per defraudar l'Estat; patrio-tes quan es, tracta de fer callar els humils iels ofesos. En canvi, muts i hostils quan esparla de regenerar. el país, remeiar el des-govern, castigar els culpables; llavors Llurpatriotisme es tradueix en aquesta frase:«Però si a Espanya no n'hi ha d'opinió! i

Ara han dreçat el cap amb motiu de l'in-cident que comentem. El més pur patrio-tisme els il lumina. Però en detall els delata;la primera idea que han tingut, ha estat dedemanar a l'Estat que suprimeixi la sub-venció que frueix l'Ateneu i que es destinaa conservació i acreixement de la biblioteca;a difusió cultural. A fer veritable pàtria.

Ja s'han donat a conèixer; són els Albi-flanes, les «Nacions«, els cacics i els aspirants

a ser-ho. El govern els ha animat, val a dir,amb una forma discreta. Ha decretat lasuspensió d'unes disposicions que posavenel baluard de 1'intel ligència fora del controlgovernatiu. A estones perdudes no ve ma-lament al govern de reprimir un xic la lli-bertat de pensament. Perquè tothom sapque no és l'única tasca del general Berenguer,salvar el pafs. Per això la llibertat de pen-sament no faria cap nosa; però per altrescompromisos, qui sap.

Ens sembla que, com havíem anunciat alcomençament, hem demostrat que no eraexacta aquella oposició del patriotismeamb l'esperit de justícia que s'hauriahagut d'admetre si donéssim per bones totesles afirmacions de la premsa obscurantistaespanyola. I aquesta mateixa imflació re-tòrica que ells volen donar a un incidentinsignificant, serveix més per fer conèixera tothom com es troben mancats de forçamaterial i moral, quan es lliuren a satis-faccions tant grolleres i patents, i volen

desplaçar l'opinió del país al voltant decoses de tan poca importància relativa.

vicios del catalanisme escarnir aquest lema — Naturalment! debía desar que L zcudun ha ganado Vara pun-amb aquest altre: «Tot el que és capital ha — I que .vostè es dignés a ballar amb la tos... de sutura: • . .d'ésser nostre.» I si volen donar un bon cop nostra Reina... L'enginy de l'artista distragué la gent ded'audàcia que farà molla impressió, només —Que són simpàtiques! La vostra Reina la gane.'han de fer que modificar lleugerament la em sembla que ja la veig. -frase dient: «Tot el que és capital és nostre>, (Satisfacció general i particular.) AI Parlament, al ParlamentiSerà una afirmació que segurament. com . ....................................... ' .

mourà tot el país. „. —1'Iolt be, precioses, aneu-vos-en trau- EI mateix dia que l'Octavi Saltor va des-Podríem averiçar més nolícies sobre el ten- quiles, que la vostra festa serà un gran es- cobrir els selectes de Manresa, va parlar un

dre Cambusi, però ens manca lloc. Limitem- deveniment. dels organitzadors de l'acte que se celebrava,nos a anunciar que serà el diari més petit del — Moltes gràcies, moltes gràcies!... que es diu Ballarà i que s'havia fet un pres-món, ideal de la gent refinada i que no té temps — Si vinguessin gaires comissions com tigi ajudant misses a -la Santa Cova de laa perdre llegint literatura. Això comporta, aquesta, aquí aviat hi hauria punyalades. ciutat del Cardoner.o exigeix, fer un diari molt ben ,fet. Per con- —I què és simpàtic! — Jo, companys estimats; com a membresegüent, el Cambusi serà el diari més ben fet — Senyor Alcalde, una comissió de dames de la futura junta que s'ha de constituir, usdel món. catequistes desitja tenir l'honor d'ésser re- diré quatre paraules per enaltir aquest acte

Podem avençar encara un altre detall canso- buda per vostè. necrològic...........lador: serà el diari més conservador del món, — Molt bé, vaig de seguida. Quin con- Un entusiasta dintre els oients va inter-més conservador que el Brusi. Serà monàr- trast! rompre amb uns grans crits:quic i remonàrquic, catòlic i recatòlic. -- Al parlament! Al parlamént!

Com a periodistes catalans ens felicitem de Compensació justificadala pròxima aparició d'un altre diari .català. I Do de llengüesja n'hi haurà cinc! I no cal que repetim que Lladó i Figueres, un dels homes méssi els deixebles del senyor Gambó volen af rofi- «charmantsa de les noves promocions, és se- La senyora Leonor Serrano de Xandri éslar per al seu diari el nom de Cambusi que els cretari de la comissió organitzadora de la una escriptora feminista. A més a més dónaoferim, que no facin compliments. I per rnolts diada de la Modista. conferències. El tema sol ésser el de la lli -anys! M. B. En una reunió que aquesta celebrava, hom bertat de la dona. L'altre dia, a l'Ateneu

Barcelonès en va donar una, amb el títolLa dona davant de la llei.

Entre altres coses divertides, en vàremsentir una que, com que no ha estat recollidaper la premsa diària, ho hem de fer nosaltresperquè no es perdi:— Les dones volem llibertat, que sigu,

com una porta oberta,; una porta obertacom diríem en francès, oberta de bat a bat...

Els que hi entenen

Dissabte passat, en el «vernissagen del'exposició P. Bertrana, En Salvador de lesGaleries Laietanes atenia els visitants ambaquella amabilitat que el caracteritza. Amitja tarda acompanyava un senyor moltmudat, al qual dedicava el més triat del seurepertori d'atencions. En arribar davant dela sala on Bertrana té exposades les sevesteles, la mostrà al visitant:

— A vostè que hi entén li interessarà. Sónunes magnífiques teles de Bertrana, l'es-criptor...

Ah, carat! — respongué el senyor mu-dat. — En Bertrana i Pijoan també pinta?

En Salvador pegà una llambregada adreta i esquerra i baix, baixet, intentà

adobar-ho.— No és pas En Bertran i Pijoan. Es En

Prudenci Bertrana, crític, novellista, co-mediògraf...

I llavors el senyor amb aires de suficiènciaho espatllà definitivament:

— Ja, En Bertrana. Si justament l'altredia vaig veure una cosa seva al Romea, LaVeina del Terrat, i m'hi vaig fer un tip deriure.

En' Salvador no sabia on amagar-se.

Els telegrames d'En Feix

2 M1RA1IOR .

L'espectacle i la filosofia d'un gran match de bozaSembla que amb motiu del viatge dels

prínceps de Takamatsu, l'alcalde va sol li-citar, a l'Ambaixada del Japó per mediació

del Consulat un retrat dels prínceps que elcomte de Güell desitjava oferir a La Van-guàrdia.

A l'Ambaixada es van equivocar t en . ocdels retrats dels prínceps de Takamatsu vanenviar dos esplèndids retrats de l'emperadori l'emperadriu.

La Vanguàrdia va publicar els retrats delsemperadors presentant-los com a príncepsde Takamatsu.

Naturalment, el Consulat sembla que vatrobar que l'equivocació era un xic grossa.Altres la trobaven deplorable i algú va par-lar de la necessitat de donar explicacions isatisfaccions.

A l'Ajuntament ningú va pendre l'afera la valenta, i un personatge de la èasa,en ésser preguntat sobre el cas, va respon-dre:

— Es igual! Els prínceps deuen fer la ma-teixa cara que els emperadors. Xinesos ijaponesos, tots s'assemblen.

"Así me gustan los hombres!"

Això va passar a la sala d'Infància, del'Hospital Clínic, que està sota la direcciódel Doctor Martínez Vargas.

Diu que un matí, en entrar el médico deMoscou amb els seus deixebles a la sala es-mentada, un d'aquests darrers va deixar elbarret als peus del llit del malalt que ana-ven a examinar. El catedràtic va donaruna empenta al barret del deixeble, i l'hiva tirar a terra, deixant el d'ell al mateixlloc on abans hi havia l'altre.

Però l'alumne que es veu que era dels de-cidits, no s'hi va pensar gens, i al cap d'unmoment els dos barrets havien canviatmútuament de lloc, o sigui que el del deixebletornava a estar damunt el llit i l'hongo delcatedràtic rodolava per terra.

El Doctor Martínez Vargas, potser perdeixar-ho córrer d'una vegada va donar uncopet. a l'esquena de l'alumne i exclamà:

— Bravo, muy bien! Así me gustan loshombres.

Aí taianerot

De Catalunya social del 15 del passat.eEl que hauria d'interessar-nos és la vida

íntima dels homes». No diríeu mai qui haescrit això? Doncs el mateix que ha dit acontinuació: «Les petites anècdotes de lavida quotidiana i les coses íntimes ens do-nen una idea exacta dels homes.

L'autor d'aquestes incitacions a la xa-farderia és no menys que el senyor JoaquimCivera i Sormani, al qual no feia pas massagràcia que des d'aquesta secció parléssimd'ell, o d'una tal Maria Bonshoms, que —diguem-ho de seguida, encara que l'equívocsigui gairebé impossible — era el seu pseu-dònim quan tractava, des de Catalunyasocial, temes femenins o ens confessava,parlant de 1'immoralitat a les platges, quees banyava guarnida amb una mena d'es-cafandre.

Tot de cop, aquest pseudònim no ha apa-regut mai més enlloc, i encara que en sabemles causes, no les volem explicar. En canvi,per satisfer el gust que per les anècdotes téel senyor Civera, n'expliquem una als nostreslectors i li'n fem memòria, a el] que ja lasap prou bé.

Una vegada l'any, els redactors de Catalun-ya social celebren un àpat. En un d'ells,

poc temps després de la desaparició de laMaria, a l'hora dels brindis, un dels assis-tents s'alçà per demanar que les flors queornaven les taules fossin trameses a la se-nyoreta Maria Bonshoms.

-- Ja és morta, ja és morta ---elsenyor Civera i Sormani, protestant púdi-cament amb , una rialla jaune.

CATALANSIadquiriu un

;u JOR®IETVal 3 ptes. Novetat deCLINICA DE BEBES

6, Tapineria, 6(Via Liana )

Els grans espectacles esportius han fetnèixer en els barcelonins el gust per les gransconcentracions de gent. Gairebé m'atreviriaa dir que l'excitant principal no és el pro-grama ofert en espectacle, sinó l'aglomeracióde gent. Diríeu que l'espectacle és un pre-text, el mirall on la ciutat vol contemplar-seenorgullida, com si es tractés d'una manifes-tació de força.

El match de boxa de diumenge ha igua-lat en aglomeració altres reunions prece-

dents i les ha superades totes en importàn-cia internacional. El barcelonisme més xovíha restat satisfet. Les avingudes que con-dueixen a l'Estadi feien un efecte impres-sionant. Els automòbils, a vuit o deu defons i amb direcció única, pujaven trepi-dants la gran avinguda de l'Exposició.Durant una hora van passar tots el taxisi cotxes de luxe de la ciutat. A les places delsvoltants de l'Estadi hi havia milers d'auto-mòbils i innombrables autòmnibus de totarreu de Catalunya collocats en ordre per-fecte. L'espectacle era fantàstic. E1 domi

-naven els dos elements que més poden im-pressionar l'home de ciutat: una gran gen-tada i molts automòbils. Afegiu-hi aquellafebre, aquella nerviositat excepcional quehi ha sempre al voltant d'un camp de utbolo de ]'Estadi abans de l'espectacle.

Després de contemplar la ciutat, els ciu-tadans convertits en multitud van poder-secontemplar mútuament dintre l'Estadi. Alsulls del barcelonista més frenètic l'especta-cle era satisfactori. Tot el gran tortell eraple de gent. Sobre el camp d'herba uns quantsmilers de cadires i al mig el ring. Els comen-taris versaven sobre xifres: xifres de la mul-titud, xifres de recaptació. I — comprovaciócuriosa — àdhuc la gent modesta es dolia..,de què diríeu? Que hi hagués un deu o unquinze per cent de cadires de ring no venu-des.

Posats a jugar amb xifres, els expertsfeien càlculs. Es molt superior — deien

—la quantitat de diners que el match hamobilitzat i que no han entrat a l'Estadi.I es ponderava el que representaven les des-peses invertides en el transport de totaaquella gentada i el «negocio que havienproporcionat als hotels.

El que més admirava els coneixedors erenels vint-i-dos telèfons instat lats al voltantdel ring dintre un compartiment reservat iprotegit del fred que s'havia destinat alsperiodistes nacionals i estrangers. Jeff Dick-son s'havia acreditat de fer les coses al'engrós. El bar instal lat a l'Olympia peral servei de periodistes i amics havia com

-mogut els ànims. Els cocktails havien anata dojo i els corresponsals del país de la lleiseca havien sabut correspondre. A l'Estadi,l'experiència de Dickson havia estat aigual altura. Cada periodista que haviacontractat un telèfon es va troba.r unataula amb una màquina d'escriure i paquets

de quartilles, paper de telèfons i de lescompanyies de ràdio i cables. Al cap d'unaestona de treballar els periodistes, allò sem-blava una redacció de debó: a teva era plede paper amb grans titulars impreses quedeien: eItalcable», aCable via Eastern-Ma-dera , «Companyia de T. S. Fe, etc., etc.Cada periodista tenia el seu auricular isentíeu comunicar despatxos a round perround en tots els idiomes. I per cada telè-fon hi havia un empleat o un «caimán» a

P

les centrals de transmissió. Alguns telèfonsanaven directament des de l'Estadi a lesredaccions de ciutats molt allunyades. Uncorresponsal d'un diari valencià comunicavaels resultats des de l'Estadi a una gran gen-tada reunida en una plaça de València. Essabia a l'Estadi que a Roma, a Milà, aNàpols, a Buenos Aires, en uns quants cafèsde París, etc., hi havia pissarres que dona-ven instantàniament round per round i lesmenors incidències del match. Comentari

del barcelonista entusiasta: «En aquest mo-ment, el nom de Barcelona passa per totesles línies del mónD. I un va dir: «En aquestahora les emissores de ràdio llencen el nom deBarcelona a tots els cels del món». Aquestaera una de les principals manifestacionsde força que els entusiastes veien en elmatch. «Aquest Dickson — deia un altre --mereix que li dediquem un dinar.» Entre-tant sentien que els corresponsals anavenposant despatxos; «Reuter-London , Corrieredella Sera — Milano. I si giràvem els u11sa l'Estadi vèiem la lluïssor de milers debinocles. Aquella bèstia-amulet — no vaigpoder distingir si era un elefant o un búfol— que Primo Camera duia estampada obrodada ai cuixal del pantalon, devia ba llardintre centenars de prismàtics. Un exèrcitde màquines fotogràfiques voltava el ringi un avió prenia vistes.

El resultat no fou protestat excessiva-ment, i Ml això el barceloní entusiasta hiveia el comprovant que Barcelona és unaciutat molt ben situada moralment perpresenciar un match d'aquesta mena, iben situada estratègicament per omplirun estadi.

La dislocació d'aquella gentada fou unaaltra manifestació de força. Les avingudesi jardins de Montjuïc vessaven d'automò-bils i gent. Les grans aigües i la llum com

-pletaven l'espectacle d'un fi de festa degran ciutat.

* * *

L'espectacle es prestava encara a mésfilosofies. El /Malí amb uns grans pamflets,que tenen l'aspecte físic d'un anunci, haviainduït els ciutadans a la filosofia sobre elgran match de boxa. Tota la filosofia ma-tinal era com una glossa de la famosa frasede Judes: <Ut quid perditio ista?» Per quègasteu tants diners? «Entretant els pobresi els obrers sense feina no mengen», obser-vació exactíssima encara que pugui repli-car-se que la festa de diumenge, com totesles festes de luxe, donen pa a molta gent,i pugui dir-se que en tot això la hoza no hité ap culpa.

Imitant el comentari del Matí, algunsculturals feien observar que si vingués Eins-tein, Bernard Shaw o Paul Valery hi ani-nen cinquanta persones a rebre'ls.

Es natural, contesto jo. I podria afir-mar-se que estem malament del cap sianessin ;o,000 persones a rebre Einstein

que han oblidat l'aabrenuntio» baptismal,70,000 dimonis menors que fumaven i temp-taven provocativament, i uns quants di-monis de categoria, uns quants <príncepsrde les tenebres, el principal de tots JeffDickson, i altres de raça inferior, entre ellsels jutges, àrbitres, els managers, aquells del'esponja i la tovallola, aquells del jersei iels mitjons verds i els massagistes.

L'article hauria d'ésser de tons molt ele-vats a fi de suggestionar completament ellector, perquè encara que l'Església no hadeixat de creure en els dimonis, el fet és queno els persegueix personalment com en al-tres temps, i sembla que s'hagi perdut lafe en Satanàs, les seves pompes ï les sevesobres.

MANUEL BRUNET

'=neteja

la sang' 1nfoXlcaida

perfácíd úric

L'U0000NAL r^n bon preparar ,taccid

eliras i el recomen anrbrrecurnr;a.

DR. A. P' SUIERCa ed,dfc de '.sang«

A, !a Fecund dt Medeonr

GRAF'C INDICADOR de BarcdomDELS LLOCS A ONT

ES LOCAUSAEL REUMA

FonibernatSastre

CUCURULLA. 2, 1,°

L'APERITIUSobre cert impudor. — Els famosos fabu-

listes del temps antic, gent que menjavacacauets i de vegades sentia córrer els rato-lins sota els matalassos, Com que teniend'afalagar el poderós i la clerecia de l'època,no tenien altre remei que fer de moralistes,i amb el truc de la moral varen escriure his-tòries patètiques i poemes meravellosos queencara ens serveixen per llegir tot fumantun cigarret abans de trencar el son. Els fa-bulistes, amb l'excusa de castigar el vici,es venjaven del carnisser que no fiavaodelmúsic fantasista que els tocava el clarineten el moment de la digestió. Com a gentdesarrapada que eren i econòmicament curta,sahien administrar la bilis amb precisió iveien la humanitat gairebé sempre a tra-vés d'un prisma pejoratiu. Vull dir que perells la seva societat es convertia en això quela canalla en diu una «arca de Noè», en laqual menjoquejaven tota mena de bèsties,des dels felins flexibles i maquillats ambuns bigotis com agulles, fins els animals degrassa i ganduleria com 1'utilíssim porc,passant per la llana tèbia i incomprensivadels moltons. El llop, l'ase, la guineu i ellleó, pel fabulista, més que uns vicis i unesvirtuts determinats, representaven serenos,capellans o farmacèutics concrets, i no esdóna mai el cas que en les faules els prota-gonistes siguin àngels.

Jo no sóc partidari d'insultar a ningú, nidir el nom d'un ésser zoològic inferior a capprimer contribuent de la meva ciutat, peròquan em miro tot el públic en massa, tantsi és un públic de missa de dotze, com unpúblic que va a comprar panellets, com unpúblic de cinéma cochon, em passa com alfabulista antic, per esforços que faci nopuc veure les ales d'àngel a l'esquena decap senyor, i en canvi no em costa res d'ima-ginar certes deformacions de maxillar oalguna trompa d'elefant que passa entre elsvidres d'unes ulleres, entelats de ciència.

I és que la massa humana o el ramat anò-nim, en comptes de sumar qualitats, sumadefectes; llevat dels orfeons i societats cho-rals o algun apreciable conjunt de girls,les sumes d'individus en aquest món acos-tumen a ésser una desgràcia.

L'altre dia, per exemple, vaig anar aveure el film Res de nou a l'oest al Tívoli, iel que es va produir allí és inexplicable. Etteatre estava ple com un ou, i estava plede senyores admirables, de jovent esportiui ben educat, de senyors de sentiments esto-vadíssims i correctes. Doncs bé, en certs mo-ments patètics del film, en algunes escenesd'una serietat absoluta, gran part del pú-blic esclatia en rialles perfectament imbècils.Eren unes rialles que feien pena de debó.

Sobre les reaccions especials del públicanònim hi ha molt de pensat i d'escrit,sobre la manera d'explotar aquesta reac-ció també s'han fet obres carregades debones i de males intencions. Des dels mora-listes i els polítics que volen aplicar proce-diments químics, com per exemple, parti-daris de la llei seca, fins els que ho volencurar tot amb exercicis espirituals, la pre-ocupació per millorar l'espècie humana iper aixecar el nivell de cultura de la gentés un fet de cada dia.

Al costat de les bones intencions, hi hal'explotació absolutament canalla del malgust i de la grolleria anònims. Es una indús-tria com qualsevol altra, però hi ha momentsque aquesta indústria fa caure la cara devergonya. Sobre aquest punt la nostraciutat ha vist exemples d'un bizarre impon-derable. Jo recordo els meus temps univer-sitaris al Paral • lel i altres coses tan pinto-rescament bèsties i indecoroses que no s'hanproduït en cap més clima. Però eren cosesper gent de caserna, per vells apocalípticso per casats ennegrits de desil lusió.

També recordo que en el ram del vodevilnostrat aquí s'han inventat uns títols irres-pirables, d'un xaronisme agut. Però no sési l'impudor havia arribat a la poc.a-soltad'aquests dies. Em refereixo a una obra ques'anuncia en un teatre del Paral lel, un tea-tre en el qual es representa en català, oalmenys les intencions hi són. Jo no he vistni penso veure l'obra, suposo que deu ésserinnocent i llepissosa com una orxata. Emrefereixo només al títol, que he llegit en elsdiaris. Un títol tan baix i tan canalla, quem'és impossible reproduir aquí, encara queels meus lectors el poden llegir amb totatranquilitat en els anuncis d'espectacles delsdiaris de Barcelona. En diaris com La Veude Catalunya, com La Publicitat, com LaVanguardia, diaris en els quals el tartufismei la burgesia que ens trobem a la sopa no hipermeten aquelles coses que el liberalismeben entès accepta a tot el món. I és incom-prensible veure que en aquests diaris, en elsquals qualsevol punta de verdor per espi-ritual que sigui promouria qui sap les baixesi els marramaus levítics, es pugui llegir eltítol de la comèdia en qüestió, que és unafrase pornogràfica de les més espesses i deles més vils que es puguin dir, que no latolera, no ja l'orella d'una dama, sinó elsnervis d'un home mitjanament educat. Iaquest impudor és el que jo no em sé expli-car. Que hi hagi un empresari desaprensiuque exploti els elements bestials del públic,és de doldre; però, què hi farem! El que noes pot tolerar és que uns diaris que són elsnostres diaris i els de la gent decent, perl'esquer del preu del anunci col laborin ala desaprensió d'una empresa teatral.

JPSEP MARIA DE SAGARRA.

ESPECIALITATEN LA MIDA1 Jaume 1, 11Telèf, 11655

:1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111-

1 Viatges Marsans, S. A1_ Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etcr! ______ .

INFORMES =-

PRESSUPOSTOS GRATISDIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIUII11111111111111111111111111111111111111111111111111 I IIIIIIIIIII I I I IIIIIIIIIIIII II IUI IIi.

i cinquanta a veure un gran match de boxa.En Farran i Mayoral em perdonarà aquestaopinió tan anticultural.

L'error del Jiatí — En Josep Maria Cap-devila em permetrà aquesta mica de gim-nàstica que gustosament descabdellaria sino hagués fet ja quinze quartilles — estàen haver vist el cas des d'un punt de vistautilitari. El punt de vista matínal havia devenir en últim terme d'una renglera de con-

1 sideracions més puritanes. Segurament Ra-mon Rucabado haurà vist el tema i hauriafet, a Catalunya Social, un article inflamati trepidant com una carta de Sant Pau.

M'imagino l'article purità d'En Rucabadocontra aquest espectacle. Si n'hagués defer el projecte començaria demostrant quela boxa és un espectacle pagà. Faria notarque la boxa no pot comparar-se amb 1'innos-centíssim futbol. La lluita de dos homes finsa fer-se mal pot comparar-se amb un com-bat de gladiadors en un amfiteatre romà.Llavors faria constar que, en el cas UzcudunCamera, lluitava un home normal contraun gegant, contra un fenòmen, i d'això endeduiria un doble grau de perversitat. 1llençant -me a fons envestiria la pura doc-trina, la doctrina clàssica sobre els espec-tacles, i sohretot sobre els espectacles decirc dels quals Tertulià va dir que havienestat instituïts pel diable, apropter diabo-lumn. Sé que toparia amb la dificultat queel món ha perdut el concepte maniqueu de lavida, però em refiaria de la força de merave-llós que té l'afirmació que el diable existeix,actua i pul lula entre nosaltres, com creuGide. Tertulià m'auxiliaria encara. Es ellqui ha dit que a l'amfiteatre hi ha tantsesperits immunds, tants dimonis com es-pectadors. Hi ha «Satanàs amb tota la sevapompa i les seves obres», i per «pompa» calentendre els espectacles de circ i el corteigde dimonis que acompanya a Satanàs, se-gons afirmació que comparteixen molts SantsPares i que accepta Salomon Reinach, unjueu que en sap molt i que és molt odiatper Josep Maria Capdevila. A base de lateoria que estableix categories i jerarquiesentre els dimonis, es podrien dir coses im-pressionants i molt fortes. Es podia afir-mar que hi havia a l'Estadi 70,000 cristians

...... _. ......_

í,

Política exterior COSES `ISTES

GRAVATS TIPOGRAFICS BADAL I CAMATS París, 201. - Telèfon 74071

Permeteu -me furonejar un llibre vell queha vingut ara a les meves mans. Es proce-cent dels Encants o de les barraques deSanta Madrona, potser. El volum, en r6°,es titula Semana magna de París, o Revo-lución de los días 26, 27 28 y 29 de Juliode 1830; relación de los hechos p incibalesde armas y acciones heroicas ocurridas endichos días. Es editat en espanyol a Bor-

a totes les èpoques: són els veritables pre-cursors de l'estendardització.

Una conseqüència, però; cal recollir i quepot alliçonar-nos, i és la ineficàcia i la im-potència de la persecució judicial: ¿amb di-ficultat s'adiuen els hàbits judicials a re-primir eficaçment els excessos'>: la seva accióés «denta, feble, gairebé nulla»; arriba tardquan el mal és fet i en lloc «d'esmenar-lo

Una barricada de les Tres Glorioses

lora • 1'Caràcter racial

Un periodista parisenc anuncià que el lídersocialista Léon Blum, de raça jueva, estavaamenaçardemort i qualsevol diad'aquestsrebriayacatre bales. Per atizó, en trobar-lo pel carrer,Désire' Ferry no es pogué aguantar una excla-mació:

— Com, encara sou viu!— No té res d'estrany — respongué Blum.

—Sóc d'una raça en què la resurrecció éscostum dels suplicats.

Secs i humits

En aquesta mateixa habitació del Ritzon em rep l'il.lustre ex-President de Mèxicsenyor Portes Gil, em contava un dia elsseus quimèrics projectes el financier Loe-wenstein. Més tard, un matí fred de gener,el famós industrial André Citroen, en pan-tufles i abric folrat de pell, dessota del qualpenjava la llarga camisa de dormir i esdescobrien les cames nues, m'hi havia cri-

El Sr. Portes Gil

¿Una

Si; hoy nos veremos de nuevo. Pero téngase

cuidado que esta alegría también puede desvane-cerse como consecuencia de haberse uno divertidola noche anterior. Como se sabe, el abuso de

M[R4J1DR3

LA SETMANA MAQNA mIFanI a, Portes Gil a Barcelona

deus per la impremta de don Pere Baumei és datat al setembre de 1830.

No porta nom d'autor. E1 seu objecteprincipal és la narració dels successos d'a-quelles, diades memorables (les Trois Glo-rieuses, dels francesos) en les quals comtothom sap, caigué Carles X, representant dela rama primogènita dels Borbons i peresverament al record del 93, en comptes dela República (Revolution escamotée, diuCabet) proclamaren rei un príncep de lacasa Orleans, Lluís -Felip, liberal actiu, se-gons els seus panegiristes, que havia lluitat afavor de la primera Revolució i que, des-prés de la traïció de Dumoiriez, que costàal cap al seu pare, visqué en l'emigració.Tenia, a més, uns costums senzills a l'abastde la comprensió del burgès, era estalviador,gasiu gairebé, cast, bon pare de família ienternia el bon ciutadà en retrohar-lo totsovint passejant a peu i amb el paraigüessota el braç pels carrers de París.

Després d'un avís de l'editor, ve l'Informeal Rei, firmat del Príncep de Polignac i elsaltres ministres i en el qual són aconsella-des a Carles X mesures contra les minsesllibertats estipulades en la Carta constitu-cional i que els ministres anteriors ja havienreduït molt.

Les raons allegades són les conegudesde sempre, tenen una correspondència per-fecta amb la lògica d'una editorial d'ElDebate. ««Les causes successives que fins arahan contribuït a relaxar els ressorts del governmonàrquic tendeixen avui a alterar i tras-tornar la seva naturalesa.» «Una malvo-lença activa, ardida, infatigable, s'afanyaper arruïnar els fonaments de l'ordre i perarrencar a la França el benestar de quègaudeix sota el ceptre dels seus reis.*

Una petita diferència hi ha, però, entre elsultra-reaccionaris d'ahir i els d'avui. Di-ferència molt ajustada a les condicions del'època. «Successos recents han provat ja.Senyor, que les passions polítiques, retin

-gudes fins ara en el més alt de la societat,comencen a penetrar en el més profund ia aixecar les masses populars.» Era a dalt,la burgesia, la intel lectualitat, qui aleshoress'acarava amb la tirania dels reis; els de baixno comptaven encara. Per això avui és bendiferent el llenguatge dels reaccionaris; és ambla revolta dels de baix que s'amenaça a dalti al mig. A qualsevol rebequeria d'aquestsgraons superiors es retreu l'extremisme pro-letari i moltes vegades els rebecs es desin-flen espaordits per aquests mals auguris.

Retornem, però, al petit volum de l'autoranònim. L'informe refà la continuïtat ambels nostres conservadors. El lligam tornaa estrènyer-se, primerament amb l'odi a lallibertat de paraula. «Una infinitat de fets,recollits en els discursos de les operacionselectorals, confirmen aquestes dades, i enspresentarien un presagi molt segur de novescommocions. ') Però, sobretot, la bèstia ne-gra és la llibertat de premsa: «cal confes-sar-ho: aquestes agitacions que no podencréixer sense grans riscos, són gairebé ex-clusivament produïdes i excitades per la lli

-bertat d'impremta», i són «els diaris el focusprincipal d'una corrupció» i «els primers ori

-gens de les calamitats que amenacen elregne».

Al revés que en altres llibres en els qualsrevivim una època anterior, sembla talmentque pinti la nostra; s'usen les mateixesqueixes, els mateixos dicteris que hem sen-tit en temps de la dictadura, que sentimavui en els periòdics que encara són bonsamics de la nova dictadura, malgrat afirminel contrari. Ahir con avui la premsa llança»fletxes emmetzinadess, ataca «els fonamentsde la llei», altera eles deus de la moral pú-blica». Confessem que el lèxic de les classesconservadores està mancat d'originalitat.Jo d'ells hauria fet un exemplar únic i per

amb el càstig, afegeix l'escàndol al delicte».L'informe fa una revelació molt escaienta la nostra època: «l'activitat jurídica escansa; la premsa sediciosa, mai». Però, calpreguntar al govern francès de fa un segle,com a molts governs actuals: on és la se-dició? qui es posa fora de la llei?

Tot just aparegueren aquestes decisionsen el Moniteur del dia 26 de juliol, el poblede París entrà en viva agitació. Malgrat elsauguris fatídics, la gent no creia que es de-cidís al govern a donar aquesta batalla.«No s'atreviran — es deien, — a enderrocarel pacte fonamental i exposar-se no sols aveure's negar el pressupost, sinó tambéa la revolta de tothom; impossible que esllancin a una acció qualificada per endavantcom un crim pels tribunals, Carles X novoldrà tenir, en acabar la seva carrera, lamateixa sort que Lluís XVI i condemnarla seva dissortada família a etern exilide la terra de França... », es llegeix en el nos-tre llibre.

Presumits eren els francesos; pensaven es-verar al rei amb el record d'un rei pocs anysabans guillotinat. No pensaven que preci-sament Carles X quan era comte d'Artoisblasmà cent voltes les flaqueses del seugermà. Si tot el que havia passat era perdebilitat de la corona, anava a caure en elsmateixos defectes? Pels reis el seu capnomés cau quan s'avé a posar-se ell mateixdamunt del piló, és una cosa massa sagradaper estar a l'albir dels súbdits. Carles X noera de tan bona pasta i als seus vassalls noels tocava altra cosa que callar i creure i aells sols els corresponia ésser sacrificats.

El poble s'avalotà ja el dia 25. Immediata-ment al cop dictatorial es reuniren els perio-distes parisencs i redactaren una protesta.No s'assembla gran cosa a les que durantla primera dictadura nostra i a la d'ara,han fet i fan els periòdics d'ací. Es vibrant,és enèrgica. Després de l'exposició de greu-ges, diuen: «El govern ha trencat avui lalegalitat i per tant estem excusats d'obeiri per això mateix tractarem de publicar elsnostres periòdics sense demanar l'autorit-zació que se'ns imposa.» «Heus ací el queens imposa el nostre deure de ciutadans».«Són il legals les ordenances perquè fan unacosa que la Carta no autoritza. I acabendient: «EI góvern ha perdut avui el caràc-ter de legalitat necessari per l'obediència.Nosaltres resistim en tot el que està de lanostra part; a la França toca jutjar finson té d'arribar la seva pròpia resistència».Signen el document els directors i redactorsdel National, del Globe. Courrier des élec-teurs, Tribune des Départements, Le Courrier,Le Constitutional, Le Temps, Courrier Fran-çais, La Revolutiòn, Journal du Comrnerce,Le Figaro i Sylphe.

Ve l'espaordimant a la Borsa; baixa elpaper públic; es temen fallides del comerç;els fabricants tanquen les fàbriques i mentreuns impressors resisteixen, altres, per crearun conflicte, tanquen i acomiaden els seusobrers. «Un d'ells, cèlebre pel seu nom, elsdiu: Amics, avui suprimeixen la impremta,jo no puc donar-vos feina, aneu i que elrei us en doni.»

Amb aquest estat dels ànims s'inicien elsprimers aldarulls. «Els ciutadans comencena reunir-se al Palais Royal. Encara no tenenarmes; no són més que curiosos que es con-sulten, hemes astorats que es miren a 1cara i als quals no obstant la gendarmeríaes prepara a dispersar.» I els disperscarregant contra ells, com també ho f

la guàrdia reial. La multitud irada es mobi

litza i marxa pels carrers cridant: «AhaPolignac!» Trenquen aparadors, apedregue

els guardes. Sonen alguns trets i cauen el

primers ciutadans ferits i alguns de morts

Els Estats Units només han conegut, durantmolt temps, lligues «seques», les més famosesde les quals són l'Anti-Saloon League i laW. C. T. U. (Lliga Femenina de Temperanca).D'un temps ençà es comencen a formar lli-gues ehumides . La més poderosa és l'Asso-ciation against the Prohibition Amendment.També hi ha una Women s Organization forProhibition Reform. 1, finalment, acaba defundar-se una associació contra la llei Volsteadque únicament agrupa gent jove i ja reuneix100.000 adherits. Han pres el nom de TheCrusaders (els croats) i entre ells hi ha el bo-xador Gene Tunney, el jugador de golf BobbyJones i molts fills de milionaris: Du Pont,Mitchell, Armour, etc.

Fa poc, els Crusaders de Washington D. C.publicaren un pla de la capital amb la situa-ció de prop de 900 speakeasies (bars clandes-tins) marcada amb un punt negre. Els Cru

-saders de Nova York, per no ésser menys,volgueren fer igual amb el pla de llur ciutat.Però no han pogut realitzar el propòsit: elspunts negres abundarien tant, que Manhattan,no fóra sinó una immensa taca negra.

Black and White

Malgrat les protestes dels negres i de nombro-sos diaris liberals americans, la premsa delsEstats Units té el costum de no anomenar maiun negre en les seves columnes sense fer seguirel seu nom de l'adjectiu colored. Així el lectorno corre el perill de sentir llàstima inútilmentsi és un negre el quasi ciutadà esclafat per untramvia. Els diaris negres, començant pel mésimportant, The Defender, de Chicago, hanadoptat, en justa reprocitat, el mateix prin-cipi, i no s'obliden mai de posar white dar-rera el nom dels blancs dels quals parlen.

Política matrimonial

L'Acadèmia Diplomàtica ha celebrat laseva darrera sessió a Roma, única capital onhi ha permanentment dos cossos diplomàtics,l'un prop del Vaticà, l'altre prop del Qairinal.El recent matrimoni de la segona filla del retid'Itàlia amb el de Bulgària afavorí, també,l'afluPncia de representants estrangers, elsquals, en acomiadar-se, expressaren llur desigde reveure's aviat. Sembla, en efecte, queVíctor Manuel casarà la seva tercera filla ambel príncep Otó, pretendent a la coronad'Hongria

Es diu que es tracta d'un matrimoni d'amor,i no pas d'un acostament polític de les famíliesde Savoia i d'Hongria. Però les males llen-gües — que solen ésser les ben informades

—s'esf orcen a comparar les relacions italo-turques, italo- búlgares i italo-hongareses itreure'ns conclusions maquiavèliques.

Ruptura

Fa unes setmanes, des d'aquí mateix, fèiemsaber que havia acabat la lluita entre el per-fumista Coty, amo del Fígaro i de L'Ami duPeuple, i els diaris del Consorci, gràcies a laintervenció del mateix Tardieu.

S'havia convingut que el passat seria obli-dat, que el Consorci donaria a Coty, no els720 milions que reclama, però sí una indem-nització considerable, i que d'ara endavant elsdiaris del perfumista fruirien de les mateixescondicions de venda i repartiment que elsaltres.

Per la seva banda, Coty es comprometia ano parlar dels seus ex-enemics en termesagressius.

Però d'home no pot fer-hi més. La setmanapassada, a propòsit de la Defensa de l'Es-talvi, publicava un article violent contraLéon Bailby, director de L'Intransigeant.

D'aquesta feta, els directors del Consorcihan esquinçat el tractat de pau.

La Vídua i Cladstone

El senyor Portes Gil no es resisteix.Corpulent, rostre ample, faccions índies,

ulls que se us claven, la seva figura imposa i,de moment, contrasta amb un parlar pau-sat, extremadament suau. Sembla que unhome com Portes Gil hauria de tenir unaveu de tro. Tot seguit, però, us adoneu quela força de la seva paraula radica en la segu-retat i en la precisió dels conceptes; la sua-vitat desapareix i es transforma en unaestranya sensació d'energia que se us em-porta.

— Es clar — confessa — que penso apro-fitar aquests dies de lleure en bé del meupaís. Em preocupen algunes qüestions so-cials i el meu Govern m'ha confiat llurestudi. Una d'elles és el cooperativisme. Unaaltra, són determinades aplicacions del dretpenal i civil. Viatjaré un mes per Espanya ivull recórrer, després, Itàlia, Alemanya iFrança.

— Sé, en efecte, que se m'indica per asucceir a l'actual President; Els qui hocreuen, s'equivoquen. Estic allunyat de la

política activa. En tornar a Mèxic, em con-sagraré exclusivament a l'exercici de lameva carrera d'advocat, solidaritzat sem-pre, en absolut, amb el Govern revolucio-nari, avui consolidat del tot, sense cap pro-blema seriós pendent.— i

— La importància del conflicte dit reli-giós fou exagerada amb manifesta mala in- .tenció. Mai no perseguírem la religió; vàremnomés recabar el compliment d'una llei queper cert no havíem fet nosaltres, puix datade l'any 97. No podíem acceptar dintre de

l'Estat la sobirania de Roma, ni deixarl'ensenyança, contra el que prescriu la llei,en mans dels clergues. E1 poder civil havia

de mantenir forçosament la seva supre-macia damunt l'estament religiós, igual queho feia amb el poder militar. El respecte ales creences està garantit per la Constitució.

El clergat hagué de reconèixer el seu errori acceptà la potestat del Govern.E1 senyor Portes Gil professa una fe

intensa en la seva pàtria. Disculpa les tur-bulències allí registrades, pròpies d'un paísric, ple de salut i de fortalesa, que s'obre pasvers una vida de grans aspiracions amb una

confiança infinita en el seu destí.Manifesta els avantatges que la nova

legislació social que s'està elaborant repor-tarà a les classes humils, la sort de les quals,en l'actualitat, interessa el Govern mexicàd'una manera especialíssima.

La veu del senyor Portes Gil lla anattornant-se càlida; les seves paraules sónflamarades d'optimisme, un cant a la lli-bertat...

Sentir parlar així, ací, amb tant de res-pecte, amb tant d'amor de la Constitució ide les lleis! I pensar que entre nosaltresmolta gent, potser en majoria, segueixcreient encara que Mèxic no és altra cosa

que un poble de bandits de barret amplede palla, tapaboques, cartutxera i polaines!

JOAN TOMAS.

dat per ajudar-lo a redactar, per a l'AgènciaHayas, la ressenya d'un banquet en la quall'ordre dels assistents era molt difícil d'es-tablir i podia ocasionar un trasbals a lesaltes esferes governatives de la democràticaFrança...

Portes Gil fa escassament dues hores queha arribat. Es la primera vegada que ve aEuropa. Ha desembarcat a l'Havre, haadmirat París en visió cinematogràfica ipren el primer repòs del viatge a Barcelona.L'acompanyen la seva mare, l'esposa i unafilleta. Res de secretaris.

— Sóc, ja ho veu — em diu mig som-rient — un home lliurat a la família. Ellasubstitueix ara la política. Què li he de dir?

No és possible deslligar de Portes Gill'estadista eminent, el jurisconsult que elgeneral Calles, triomfant, elevà a la pri-mera magistratura de la República per aencarnar el poder civil.

D'altra part, l'Associated Press, en nomde la qual faig la visita, no restaria satis-feta. Hauré de seguir preguntant.

alcohol y tabaco acarrean incomodidades, malEl il ou volum, ara de poc publicat, de les

lletres de la reina Vii òria, la Vídua, com humor, cansancio. ¿Qué hacer?li diuen familiarment els soldats de les Bar-rack-Room Ballads de Kipling, comprèn el Tomarperiode iSS6-r89o. Hi ha moltes cartes re-lacionades arub el problema irlandès. Lavella reina no hi dissimula la seva animosi- IiP1Rtat perp al p delcaolíti homeh ru iel perp Gl ads - S PI Rtone mateix, animositat que tingué ocasionsnde sobres de manifestar-se en un quart de que no sólo hace desaparecer los dolores si que

n segle de collaboració.Gladstone esmenta, en els seus records, también posee la acción reanimadora y estimulante

a que la reina ni tan sols li tdngué una pa-u raula de regraciament quan s'acomiadà de- de la cafeína. Uno se encuentra reconfortado ya finitivament d'ell. En els seus Note-books,a Gladstone explica un viatge per Sicilia, du- puede saborear el deleite que proporcionan- rast el qual hagué d'auar gairebé sempre- a cavall d'una mula, mitjà de transport a

Blas horas pasadas agradablemente. A

què no es pogué acostumar mai, 1 afegeix: BaYÇRn«El que aquella mula siciliana va ésser per Tome, pues: C a f i a s p i r i n a.

s mi, lo vaig ésser-ho per l reii a, però en• compïes de dues o tres set

amanes de viatge,

la cosa va durar cinquanta dos o cinquanta No afecta al corazón ni a los rTr^OnesJ. AIGUADER MIRO tres anys.»

R E S T A U R A N T 1 V E N D A7, QUINTANA, 7. - TELEF.N TE MPS 161028oqueriaDE PEIX, OSTRES MARISC B © Entre carrers Ferràn

! s L LETRESII I 1 NI IftWFI I)JI IWAIII FiiI7á\ Literatura i plástica

En la literatura russa post-revolucionària,Mikhail Zóixenko no ocupa un lloc de pimerrengle. Tanmateix, val la pena que sigui co-negut, si més no, pel fet que és un dels pócsescriptors humoristics amb què compta lageneració actual.

Zóixenko posa un somriure al marge de lagran epopeia de la revolució o n'estergeix lesganvotes inevitables. 1.. si de vegades té petitescaigudes en el sentit d'un humorisme. un xicgroller, no se li pot negar, en general, la finori Pesprit.

Zóixenko té ara 35 anys. Segons ens contaell mateix, començd els estudis jurídics a launiversitat de Petersburg; perà nó els acabà.En r9i5 se'n va anar voluntari al front,on boú -ferit i intoxicat pels gasos. En 1918ingressà - voluntàriament a l'exèrcit roig.En 1919 va <retornar a l'estat de l'home, pri-mitiu». En 1921 començà a escriure: El seuprimer conte el va publicar l'any esmentat enl'Almanac de Peterburg.- Després, la seva activitat literària ha estatconstant, publicant un seguit de volums deconte5r Gent nerviosa, La nostra vida quo-tidiana, Contes joiosos, E1 llenguatge delsimi, :etc., étc. — A. N.

***:,^.

En la mévá vida he hagut dé ïer de tot;d'artista de circ, però, no n'he estat mai.Només en certa avinentesa el públic em vapendre per un. transformista.

Nd'sé si ara d'aquests transformistes n'hiha; pérò abans n'hi havia que corrien perRússia. Sortien a l'escena, s'inclinaven res-pecttiósament davant del públic, desprésdesapareixien un .instant entre bastidors itornaveñ- a --comparèixer, però ja amb unaltre'•íestit, una altra veu i un altre paper.- vetvèti ácf, doncs, que és per un transfor-mista d'aquests que una vegada em vanpendre. Era això l'any 20 o el 2I.

EI pa, • era aleshores extraordinàriamentcat; Eév úha lliura de pa a Petrograd dema-navev' dues tovalloles, tres llençols o unacordió de tres teclats. Per això; una tardor,el poeta imaginista Nicolai Ivánov, la pia

-tiista' Matússia -Griekova, jo i el poeta líricT7initri Cénsor ens en anàrem de Petrograda la recerca d'un bocí de pa més fàcil.

Há' íeüi= decidit : recórrer un rengle de, :p& lácions del sud amb un programa lite-

rài i musical molt variat. Mitjançant elibstlé «art pura volíem guanyar-nos un bocídd pa di sègol de soldat.

' ;...F . les darreries de setemhre, proveïts de€Ota pena de credencials i documents, sor-tírem, de Petrograd en direcció al sud-est.

El vYàtge va ésser llarg.Pel camí preparàrem detalladament el

programa • i ens repartírem els papers.

La Curació de la Tisi?El doctor Simeonow, metge director de

l'hospital Nacional de Schoumen (Bulgària),va presentar en la «VII.' Conférence de I'UnionInternationale contre la Tuberculose>, a Oslo,el 13 d'agost d'aquest any, una comunicació,en la qual textualment deja, entre alt es coses,les següents:

eJo he fet les meves investigacions sobre1,300 casos de tisi pulmonar poc avençada;sobre 205 tuberculosis ganglionars; 670 tisisòssees;180 tuberculosis articulars; més de 100tuberculosis uro-genitalsi més de 100 perito-_,-nitts tuberculoses, així com en 2 casos de lu-pus. D'aquestes comprovacions fetes ambresultats satisfactoris, en són coneixedors itestimoniades pel Professor P. Stoyanoff, Di-rector de la Clínica quirúrgica de la Univergi• 1tat de Sofia; el Coronel de Sanitat doctorJ. Trauen; el doctor J Koschoucharoff, anticDirector de l'hospital Clementine de Sofia; el:,doctor Sinedovsky, Director de l'hospital deSchoumen; el doctor Allgermissen, -antic imetge en,cap de l'hospital de Widin.

«Jo recomano ]'aplicar, el mateix a títc 1 cu-ratiu que pteventiu, una injecció °de vacuna,,Freidmann.a

A Barcelona ha sigut controlada la bordatde la vacuna Freidmann, i ha donat cls se-güents resultats:

Tisis lleugera delspulmons..... el 9787 °I ° curades

Tisis més avançadadels pulmons ...e145'22 °i,.

Tisis avançada ambtisis de coll ... el 3333 °I ° molt millorades

Tisis dels pulmonsmolt avançada . el 23'12°I ° °

Tisisfresca d'ossos el 7135 °I ° curadesTisis antigues dels

ossos , ..... el2825 °1 ° milloradesTisis ganglionars

sense supuració. el 100 °t, de curacióTisis ganglionars

amb supuració . el 9283 °;,Tuberculosis uro-genital . 3 casos, molt mi-

llorats

Aquesta estadística ha sigut feta pel dretorFarreras (Corts, 704, 1.2. xamfr8 Ballèn) d'a-cord amb les instruccions del doctor Fried-mann• autor de la vacuna i Professor de laUniversitat de Berlin per a l'Estudi i lluita dela tisis.-T. S.

Obriria l'espectable la pianista Marússiaamb algunes composicions musicals lleu-geres. Ella donaria, diguem-ho així, el toartístic a tota la nostra vetllada. El segonnúmero aniria a càrrec de l'imaginista, elqual complicaria en certa manera el nostreporgrama, donant a entendre, amb els seusversos, que l'art no sempre és accessible alpoble.

Després entraria jo amb els meus conteshumoristics. I, finalment, el poeta liricDmitri Cènsor, el qual fóra els postres deli-cats del nostre programa i donaria la sen-sació d'una vetllada lleugera i, delicada.

El programa fou cQnWost d'una maneraremarcable.

— Companys — deia l'imaginista — somels primers de::Rfissia>.que hem pres el veri-table camí. Eus ` rebaixem conscientmentfins a les masses..mb'aquest programa de-mostrarern. que l'art pur no està perdut.que darrera d'ell hi ha el poble.

La pianista Marússia escoltava • silencio-sament i, per fer pràctica, tocava amb elsdits, damunt els genolls, un passatge difícil.

Jo prenia te; bo i fúmant mcekhorka (r), iescopia trïstement ara 9a saliva verda:

E1 poeta.Dmitri Cnor deia somiós:•— L'art pur és necessari al poble... Ens

portaran pans calentors i flairosos, flors,ous durs:.. De diners no n'acceptarem... I

Per fi, el 29 arribàrem a una petita i plu-josa ciutat de província..

A ]'estació vingué a rebre'ns amable-ment un agent del servei d'investigació cri-minal, que prolongadament i atenta llegí lesnostres credencials, després alçà la mà finsa la visera, saludant així plagosament laliteratura russa. Ens digué en secret queell també era intel.lectual d'origen, que liplaïa de gaubar-se, de tant en tant, ambl'art pur, i que no mancaria a la nostra vet-llada literària.

Ens estatjàrem a casa d'uns amics deMarússia.

Vam passar els primers dies anant d'uncostat a l'altre, fent tota mena de gestions.Calia_ obtenir l'autorització, trobar un local,il.luminar -lo, posar-se d'acord amb un em-presari.

L'empresari era un home astuciós i fi.Ens digué categòricament que era poc pro-bable que la poesia pura fos accessible a unpúblic provincial i que, per 'aquest motiu,calia alleugerir el nostre programa ambnúmeros més comprensibles: música, cant icirc.

Això, naturalment, espatllava molt elprograma. Tanmateix, no férem cap objec-ció, puix no teníem cap més sortida.

La vetllada fou assenyalada per l'endemàa I'ex-club comercial.

El 30 de setembre, a les 8 del vespre, espe-ràvem tots emocionats en un camerino quese'ns havia reservat.

La sala estava plena de gom a gom.Un centenar de soldats roigs, un gran

nombre de dones, de noies i de gent de totesles professions liberals possibles esperavenamb impaciència que comencés el progra-ma, picant de mans i exigint que s'alcés elteló.

Em recordo que el primer número fouun trio musical. Després vingué un jongleuri excèntric, que tingué un èxit formidable.El públic udolava, picava de peus i el cri-dava a escena sense parar, Darrera eljongleuv vingueren els nostres números.

Marússia Griekova aparegué a l'escenaamb un vestit negre, cordat fins a sota elcoll. Entre' el públic es produí un movimentpoc clar per nosaltres. La gent s'aixecavadels seients i es mirava la pianista. Moltsreien.

Marússia, un xic alarmada, s'asseié alpiano, i després d'haver tocat una peças'aturà, esperant ;mostres d'aprovació.Tan-mateix, aquestes no es produïren.

Terriblement confosa, sense ni un aplau-diment, Marússia es re±irà.

,. Gairebé - immediatament • féu la sevaaparició l'imaginista

Durant una bella estona ho parà là tem-pesta d'aplaudiments, crits i udols d'apro

vació. .Afalagat per aquest ,açplliment i pel fet

que la seva notorietat arribés fins a unapetita ciutat provincial; l'imaginista féuuna gran reverència, bo i prement la màcontra et pit. '

El poeta llegí uns versos càustics, peròfoscos, i es retirà amh grans dubtes a l'es-perit: d'aplaudiments tampoc no n'hi hagué.Ni una sola persona no picà de mans.

El tercer que entrà en escena, tot esverat,vaig ésser jo.

En aparèixer ressonaren crits encara mésprolongats i joiosos.

El públic de darrera s'aixecava damuntdels bancs, empenyia els que seien a davanti em mirava com a una bèstia rara.

— Què me'n dieu, eh? .— féu una veu. —D'això se'n diu jugar net.

— Quin as! — cridà un del públic ambuna admirac i ó visible.

Estemordit, temerós del que pogués pas-sar i pronunciant les paraules amb penes itreballs, vaig començar a barbotejar el meuconte.

EI públic escoltà pacientment el meu bal-buceig i àdhuc m'encoratjà amb crits detota mena.

Després d'haver barbotejat el conte gaire-bé fins al final, vaig retirar-me movent les

Mikhaíl Zóixenko

cames amb dificultat. Igual que les vegadesanteriors; d'aplaudiments no n'hi hagué.Només un soldat roig grandassot s'aixecà idigué: •

—♦ Ah, el brètol. Fixeu-vos com camina.Ho fa a dretes.

L'últim havia d'ésser el poeta líric.Durant bella estona no volgué sortir a

l'escena. Amb veu plorosa es queixava dedolors al baix ventre. Deia que només' feiaun dia que havia arribat de Petrograd, queencara no coneixia la ciutat ni s'havia acos-tumat al públic.

El poeta plorava a llàgrima viva i s'afer-rava als bastidors; tanmateix, amb unaempenta amical el férem sortir a l'escena.

Els aplaudiments, les rialles, les flasto-mies d'ádmïració°'ferèn estremir' Ía sala.

Una part del públic assaltà l'escena i esposà .a examinar el poeta amb una curiosi-tat salvatge.

El poeta, estupefacte, s'arracerà al piano,i; sense dir ni un mot, hi romangué dret du-rant ben bé cinc minuts. Després estossegà,obrí la boca i, més mort que viu, se'n tornà.

Els aplaudiments no pararen durant llar-ga estona. Alguns picaven de peus a terra.Una veu furiosa demanava la repetició.

Nosaltres, completament atuïts, sèiem enel nostre camerino, l'orella atenta a les ma-nifestacions del públic.

L'empresari anava i venia, ho i guaitantesverat les nostres cares allargades.

L'imaginista, desconcertat i estrenyent elsllavis tot afligit, s'asseié a un sofà, despréses tirà els cabells enrera i digué amb veuferma:

— Només seré comprés d'ací cinquantaanys. No pas abans. Els meus versos noarriben a la massa. Ara ja ho veig.

Marússia Griekova plorava silenciosa-ment, tapant-se la cara amb les mans.

EI poeta líric, dret en una pose immòbil,escoltava espantat els crits del públic.

Jo no entenia res, o més ben dit, em creiaque l'art pur havia arribat a les masses, peròen una forma estranya i incorreguda.

Amb tot això, els crits no paraven.Tot d'una s'oí un clapoteig de peus i un

grup d'espectadors irrompé en el nostrecamerino.

— Bis! Bis! — udolava joiosament unciutadà ho i bracejant.

Ens quedàrem estupefactes.— Companys... No us desassossegueu...

Calmeu-vos.... Tot vindrà... Espereu- vos.::Què és el que voldríeu?

— Volem el que ha treballat ara - diguéel ciutadà. — El públic reclamala repetició.Nosaltres, com a delegació, us demaném...aquest que es vestia i es despullava tan depressa, el transformista.

De cop i volta ho veiérem tot clar. A nos-altres quatre ens harten pres pel transfor-mista Iakímov, que l'any passat haviatreballat en aquella ciutat. Aquell dia haviade treballar després de nosaltres.

Completament aclaparats, ens vestíremmaquinalment i sortírem del club.

I l'endemà ens en anàrem de la ciutat.La petita pianista rossa, l'imaginista d'una

salten d'alçària, jo i el poeta líric, ple decarns i galta-rosat, havíem mostrat a unpúblic provincial els miracles del transfor-misme.

Tanmateix, del poble no rebérem ni ousdurs ni flors ni honors.

(Traducció d'tlndreu Nin.)

FITOBd Q ii tom►

Vist i revist Quatre d'infanteria, ha estatllençat el descobriment. Es tracta d'unfilm realista, ens diuen. Ens ho diuen ambuna assajada pose de cansament. Amb tot,convindria que ens poséssim d'acord sobreel realisme d'aquest film. I sobre el seu so-breréalisme. Sobre la seva presència vitalen aquest moment i sobre la seva situaciódins dels plans de la història de la cultura.

Començarem anotant la filiació, literàriadel film. Una novella d'Ernst Johansen(0 de Remarque, 0 d'Arnold Zweig. 0d'Adam Scharrer. Tant se val. Simplementcaldria extreure tot allò que no fos polí-tica d'alta humanitat.) Una novella encontacte persistent amb la realitat, ambla realitat pròxima, tangible, en gros plan.Es i realment una novella realista? No ensdei>iem emportar per aquesta peregrina apa-rença. Cal dubtar. Cal dubtar sempre. Enprimer terme, estem segurs que el film haeixit de la novella? La novella no trobariapredecents dins qualsevol film? 0 potsermillor, no podríem excloure la idea de filia-ció i parlar de simultaneïtat de fenòmens?

Existeixen — i això no és pas cap des-cobriment — relacions en l'evolució de lesarts i dels temps. El gongorisme en arqui

-tectura s'anomena barroquisme. L'absolu-tisme polític del xviiiè seglé s'anomenaAcadèmia a la literatura, neoclassicisme ala arquitectura, minué a la dansa. A lamúsica s'inclou en uns noms egregis: Lully,'Rameau, Mozart. Cap fenomen no apareixisoladament en' art.- Les relacions entre la literatura i la pinturasón clares. Però hem de situar-nos prop delsllibres de guerra. Recordem el primer re-porter bèl • lic dins la literatura castellana-r-5 par cas Bernal Díaz del Castillo, Melloi Ercilla no ho foren — recordem PedroAntonio de Alarcón. Hi ha en la plàstica unparallel autèntic del Diario de un testigode la guerra de Alrica: Fortuny. Els morosde Fortuny són els moros d'Alarcón. i lesbatalles són vistes de la mateixa manerapel pintor i pel novellista.

Podríem seguir relacionant pintura i li-teratura. Cercar al mapa literari el paral lelde Cézanne o de Picasso, amb la seguretatde trobar-lo. Pero heus ací que es produeixun fenomen de gran interés. En 5895 Da-guerre extreu de la seva cambra fosca—caixa de màgia — la primera fotografia. Ja elfet plàstic és recollit d'una manera objec-tiva i exacta. Waldemar George ha estudiat,en un assaig magnífic: Vision du monde, lesrelacions que enllacen les primeres natu-res mortes fotogràfiques i algunes pàginesde Flaubert.

Cree que pot continuar-se .la relació enl'actualitat, assenyalo la semblança entrecerts plans de Man Ray, certes teles deMetzinger o de Togores — i certes obresteatrals — Kayser, Cocteau, etc.

EL FOCLa segona edició de la reeixidatraducció de la famosa obra de

BARBUSSE s'està exhaurínt.El 9oc és una obra de les més In -tenses i denses que s'han escrit enel nostre segle. En las 368 pàginesd'EI Foc, es contenen 14,700 línies150,000 paraules, 600,000 lletres.

1[s la segona ediciú! Preu; 5 pessetes

RAMON BES & C.A

Maquinària, Tipus, Filetat@ede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

AI.Hsn I,111a L*INua„ 4. BAICLLIBATelèfon 15524 • Apartat 6'lfDlruccl6 U{KròHc t BAHIIBS

Però un nou fenomen és nat: el cinemaEl cinema que manté fidelitat a la reaccióantirromàntica — de contacte amb la rea-litat — que a despit de certes evasions

—simbolisme, sobrerealisme — és manté desde fa cinquanta anys. Es a dir que per miZola, Picasso, Nadar, Marinetti, Le CorbusierPabst, representen el mateix. Fidelitat a unarealitat estricta, però enormement expres-siva.

Per això pot parlar-se de realisme sempreque el realisme no signifiqui contacte fi-de-segle amb la ta yema i el bordell. Per aixòhem vist sense espantar-nos com Mondeplantejava darrerament entre la gent jove

una revalorització de Zola.El que ha fet el realisme — de Zola ençà

—ha estat tomar-se més exigent. Aproxi-mar-se més a l'objecte. Convertir-lo decosa real, en document. D'exemple en tipus.Això és el que representen davant la guerra,per exemple el teatre — Journey's End.de Sherif —; la novella Res de nou a l'oest,de Remarque—; la pel • lícula-Quatre d'in-fanteria, de Pabst.

Sí, dopen raó als que ens han descoberque Quatre d'infanteria és un film realista.Però assenyalem límits dintre d'aquest realis-me. Diguem, per exemple, que el panal lelplàstic de La Taverna de Zola ens el do-naria una tela de Cézanne. Les recentsnovelles de la guerra no admeten altraexpressió plàstica que el film.

GUILLÈM DIAZ PLAJA.

La contrapartida dol NobelTota la premsa havia fet saber la noticia

que Sinclair Lewis esmerçaria els diners delPremi Nobel a protegir un escriptor jove:Més endavant, l'autor americà ha fet saberque aquest escriptor jove és ell mateix.

Però una altra persona també es vol be-neficiar de la sort de Sinclair Lewis: la sevaprimera dona. Aquesta, que ja percebiauna pensió del seu ex-marit, opina que,havent augmentat la fortuna d'ell, la pen-sió ha de sofrir un augment proporcional.Reclama, doncs, i.000 dolars mensuals, perella i el seu fill, de dotze anys d'edat.

Mentrestant, l'autor de Babbitt recorreAnglaterra en una tulota, acompanyat dela seva segona dona.

Llegiu la primera novella de

Caries Capdevílafi L'Amor: retrobatfi PREU, 4 PESSETES

/1.

Admini., ció i venda: - T

LLIBRERIA CATALONIA

T7, Plaça de Catalunya, 17

BOINES, GUANTS,PULLOVERS, SUETERS,BATES, BATINS

GRANS NOVETATSPREUS EXCEPCIONALSVEGIN APARADORS

E VEHILS VIDAL32, Purtal de I'Angel, 34

7, Plaça Universitat, 7

I_ I (1) El tabac rus de qualitat més inferior.

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS

^.oRTs, 481 t Telèfon 33421

NOVETATSEN CAMISES

Janme I, 11Telèf.11655

Evitareu intervenció de mecànicsadquirint una

TORPEDOFORTA

.1i,_ .•i . - i* u

1

RAPIDA

una mer,wella de la tècnica alemanya

Albiol G. i T2iera S. A.Passeig de Gràcia, núm. 42 = Telèfon núm. 15345

L'escena de `Elan cel"

Hans Chlumberg comptava entre les rea-litats del teatre austríac modern. Un petitdrama ple de vigor, Un dia..., que conseguíl'honor d'ésser interpretat pel gran actor

^r

Hans Chlumberg

de llengua alemanya Albert Bassermann iguanyà el cobejat premi que concedeix.cada dos anys el Deutscher Volkstheaterde Viena a l'obra teatral més remarcable,li obrí, passada la guerra, el camí de a gloriai consolidà el seu nom, conegut només, finsaleshores, periuna sèrie de contes i poemes.

M. Henri Prunières, l'eminent musicòlegfrancès, autoritat universalment reconegudaen matèria d'estudis lullystes, fa públicainvitació a subscriure a l'edició monumen-tal de les obres completes de Jean BaptisteLully, que seran estampades a les oficinesde la U. E. de Viena. Es projecten uns 36volums que sortiran en el curs de dotze any.Uns r5 volums d'òperes, 8 de ballets, y decomèdies-ballets de Molière i pastorals, 5de música religiosa i un de fragments, apro-ximadament. Profusament il.lustrats ambèstampes i gravats de l'època. El primervolum està a punt de veure la llum. Seriade desitjar que la Biblioteca Musical del'Institut d'Estudis Catalans posés a l'abastdels nostres músics una obra tan importantcor i I'esmentada.

* 4*

Tant o més de desitjar seria encara, comreclamava justament Baltasar Samper enun seu remarcable article a La Publicitat,

barceloní — és un espectacle interessant iatrevit, una barreja de ficció i realitat, unacomèdia molt humana traçada com un vo-devil. Tot s'improvisa: els personatges,l'argument, els entreactes — i tot resultaadmirablement construït.

Miracle vist a .Verdura és la tercera — iúltima, per dissort — producció teatrál deHans Chlumberg. Ell hi tenia una fortaconfiança. S'hi exposa el cas d'un comba-tent al qual tothom dóna per mort i que,en entrar de bell nou a la vida, és quan real-ment la dèixa per seinpre. Obeeix aquesta;obra a la mateixa preocupació anti-bèl litaque distinguex Leonard Frank i tants d'ál-tres joves escriptors dels països centrals.Hans Chlumberg, home, com he dit abans,d'aguda sensibilitat, odiava, d'un odi ferotge,l'horrible flagell del militarisme. Lloc-tinenta l'exèrcit imperial austríac, havia arribat,durant la passada guerra, a negligir de talmanera els seus deures militars, que fouacusat de traïció. Els seus escrits d'aquellaèpoca, francament derrotistes, foren pu-blicats amb pseudònim.

Hans Chlumberg, devorat per la inquietud,endut constantment per la seva inexhauri-ble curiositat, sentia veritable afecte perles coses nostres. Les seves darreres lletresacusen, amb major intensitat que mai,aqueix desig seu de conèixer Catalunya,la nostre literatura, el nostre teatre. Haviapromès col.laborar a MIRADOR, ressenyantdes d'aquestes planes la vida teatral vienesa.L'altre dia, en creure rebre la primera crò-nica, vaig trobar, en unes línies tremolosesde la seva muller, orlades de dol, la notíciadel seu traspàs. D'absurda que és, em re-sisteixo, encara, a admetre-la com a certa.

J. T

que els nostres músics d'adonessin per fi del'important instrument de treball i de cul

-tura que els espera, inútilment fins ara, a laBiblioteca Musical de l'Institut d'EstudisCatalans.

La Simfonia op. 21 d'Anton Webern, elgenial deixeble de Schonberg, estrenada l'anypassat a Nova York a cura de la League ofComposers, per qui l'autor la va escriureper encàrrec exprés, es farà sentir enguanya Londres, . Brussel.les, Darmstadt i altresciutats. Es possible que aquesta obra extre-ma, dins de la situació musical actual, siguiposada a discpssió a Barcelona, • en el cursde la present temporada.

# % #

Sabem que l'editor Maurice Sénart deParís ha adquirit una obra per piano deljove compositor tarragoní Xavier Gols ique es publicarà aviat. Avís als nostres pia

-nistes.

........................................................

1 Teafre Cafaià RomeaCOMPANYIA VILA -DAVÍ

Avui tarda, a les cinc

LA FLOR DEL LLIRI BLAU' Nit

LA VEÏNA OH, TERRAT7 Aviat: XANG•HAI

1 ......................................................

TEATRE GOYACOMPANYIA TITULAR

Primera actriu:.CARMEN SANCHEZ

Director artístic:RICARDO DE FORTUNY

7Avui i tots els dies, l'obra de la,

temporada

El Gafo y el Canflno:......................................................:

^I I I!'. • 11)(1) I!' ^I l ^ I .•^ I .

TEATRE NOU

t oao.00 a000 oaoo oa000000

fi Demà divendres, dia 5 fi

Estrena de la sarsuela en 23 actes dels afortunats autors

de «Paca la Telefonista NSenyors Sevilla y Carreño,

fi

música del mestre Daniel, fi

ENTIERRAEXTRANA

rawra*^a^appp,^^xa^^^r

Teatre català NOVETATS8 Companyia catalana, direcció:

CARLES CAPDEVILA

Avui tarda- Espectacles per a Infants

EL REI

QUE NO REIA

de Folch i Torres

Molt aviat. Estrena de

QUI L'HA VIST

1 QU , I ELEVEU

de J. M. Planas

1 Gran Teatre del LiceuAVUI DIJOUS

15. a de propietat i abonament

Presentació dels cèlebres artistes

' JOSEP KALENBERG ^!y JOSEP GROENEN

' Primera representació de

LOS MAESTROS '

. CANTORES

ES DESPATXA A COKPTADURLA

' HALAS CHLUMBERG LA MUS^CAUnaobra de Francesc Madridn.^ En un mateix dia, 2q de novembre de

Més tard, deu fer uns dos anys, el famósdirector vienès Jamo li estrenà Blau cel.Aquesta obra, construïda a la manera pi-randel liana i on l'humor i la fantasia aparei-xen a cada pas, s'ha representat arreu delmón amb considerable èxit; Nigel Playfair,afanyós sempre de novetats escèniques, l'hafeta aplaudir ara de poc a 1'Arts TheatreClub de Londres. Blau cel—que l'estimatJoan Alavedra està traduint al català pera fer-nos-en present aviat en un escenari

Era molt jove; no havia complert encaraels trenta quatre anys. Però no tan sols erajove, Hans Chlumberg, per la seva edat, sinótambé, sobretot, pel seu entusiasme, pel seucaràcter d'infant, extremadament sensiblei dòcil. Vivia per al teatre i ha mort al peud'un escenari, dirigint els assaigs de la sevadarrera obra: Miracle vist a Verdun. Foual Schauspielhaus de Leipzig. Caigué d'esque-na des de les taules a l'orquestra i no s'ai-xecà més. Una mort estúpida!

"LA COMEDIA EMPIEZA CUANDO ACABA" = Teatro Poliorama

men psicològic que es produeix en els lite-rats quan tenen la desgràcia d'enamorar-se.

Heus aquí la trama de l'obra en quatreparaules; Carles i Renée, molt curtets derecursos, viuen a Paris una vida bohèmia;aviat, però, es separen perquè el novel•listano pot resistir la companyia d'una dona queli exigeix tothora que només estigui perella. Al cap de. deu anys — segon acte

—tomen a trobar-se; tots dos han fet un boncasori des del punt de vista econòmic, ellaamb un vell ric, ell amb una noia rica. Totseguit que es veuen Carles i Renée, revifal'antiga flama; comprenen ara que l'amorque senten l'un per l'altre és el veritableamor i que sóls va ésser la pobresa el queels va obligar a separar-se en altre temps.Determinen abandonar els respectius con-sorts i tornar a viure junts. Tornen a viurejunts — tercer acte —; torna Renée a ferde les seves. Impossible compartir l'exis-tència amb ella; ni en la pobresa ni en lariquesa no hi ha manera de resistir aquelladona. Cal separar-se de nou i així ho fanentre plors i llàgrimes. I mentre cau lacortina per darrera vegada veiem que almateix temps que Carles resta a l'habitacióbesant amb dolorós apassionament el re-trat de la seva adorada Renée, aquesta no-més surt a l'escala — a l'escala! ni tan solsarriba a la porta del carrer, terrible Renée! —troba un jove que li agrada, li fa l'ullet ise'n va amb ell.

Strindberg hauria aplaudit aquesta ma-nera de pensar de Francesc Madrid; el fa-mós escriptor nòrdic sentia per la dona unpessimisme que segurament el portava a lamassa de la sang; responia aquest pessi-misme a una sensibilitat irritada que lifeia desitjar, millor dit, exigir una comunióespiritual absoluta entre dos éssers de dis-tint sexe, cosa impossible al món en quèvivim. Els desenganys que amb aquestésexigències va haver de patir Strindberg eltrasbalsaren fins a l'extrem de declarar ladona el seu enemic natural; la part més sig-nificada de la seva obra és una diatribacontra ella. I é's que en aquell home es de-batia tot un problema còsmic que s'aguditzà.dolorosament en el seu viure isolat en lesboires del Nord.

Però Francesc Madrid no ens acaba deconvèncer de la sinceritat del seu pessimis-me respecte de la dona, tal com ens ho faveure en aquesta comèdia, l'escena finalde la qual és una sonora bufetada al nostreadorable sexe contrari.

La seva Renée és una poca-solta i pertant no pot fonamentar-se sobre la sevamanera d'ésser cap teoria antifemenina.El fet que un temperament refinat, comsembla que ho és Carles, s'enamori d'ellasols suposa un cas lamentable; les prefe-rències amoroses no són menys atrabilià-ries que, per exemple, les del paladar.

Els restants personatges de la comèdias'allunyen massa dels principàis; • són tènuesombres que effleurent a penes les figures delprimer terme. Tots, però, diuen de vegadescoses ingènues, simpàticament ingènues.

La comedia empieza cuando acaba estàescrita i portada amb desimboltura; eldiàleg és animat i l'autor troba fàcilmentocasions per collocar-hi alguna frase opor-tuna. En conjunt és una comèdia fina, sus-ceptible d'alguna millora però que ens per-met esperar coses bones de Francesc Ma-drid en el teatre.

La sala es veié plena la nit de l'estrena.Hi havia expectació. Madrid va ésser en-dat al prosceni al final de tots els actes.

La interpretació va .ésser discreta; sobre-sortí Camila Quiroga amb el seu, tempera-ment tan ric de recursos.; .

La presentació, ecellent. El decoratde l'escenògraf senyor Fontanals, molt mo-dern, força bonic, principalment el del sego»acte.

P 1 IE. M:

COLISEUM

Grandiós èxit de

ERNESTO VILCIIESen

Cascarrabias

secundat perCARMEN GUERRERO

*** RAMON PEREDA* * BARRY NORTON

Una trama encantadorai i una realització única

,J Es un film Paramount totalment,'parlat en perfecte espanyol

La setmana passada la companyia deCamila Quiroga va estrenar al Polioramauna comèdia de Francesc Madrid tituladaLa comedia empieza cuando acaba.

En aquesta comèdia sentimental, a base;d'un tema amorós, el nostre company ensha fet conèixer el concepte que li mereixla dona, concepte per cert no gaire favora-ble. sLa dona — ens diu l'autor al primer•

ia

r^^ rr,

^flt:

z>.

F

Francesc Madrid amb el seu amicEmíli Junoy

acte de la nova obra — mai no té plenacertesa del seu amor». Aquesta observacióés fina, ben trobada, molt suggestiva perservir de tema a una obra teatral. Però esel cas que Francesc Madrid ens presentapreconcebudament un tipus de dona —Renée — molt superficial, poca-solta, xer-raire pels colzes i que havent enamorat aun novel lista — Carles — el fa desgraciat.Carles és un temperament fàcil a deixar-sesuggestionar, potser l'amor que li inspiraRenée sols és un pur artifici de la seva ima-ginació inflamada de literatura. Aquestapresumpció ens la insinua un amic íntim —Lluís — ex-literat i comerciant, circumstàn-cia aquesta que l'autor troba excel lent per-què el seu personatge pugui veure clar,sense contaminacions de cap ordre, el feno-

Una escena eloqüent d'un film mut («El Comparsa»). La nit de nocesde Buster Keaton i Dorothy Sebastían

MIRADOR

Organitza una revisió del cinema mutla l. a sessió tindrà lloc en el CINEMA PARISdivendres, dia 12, a les deu de la nit

Un film de E. Lubitsch

AMOR ETERNamb Camila Horn i John Barrymore

Un film de Víctor Seastrom

EL VINTamb Lilian Glsh i Lars Hanson

Divendres, dia 12, a les deu de la nit al C 1 N E M A PA R I S

Desde dimarts les loca!ltats estan en venda al Cinema París

•soii

•e•o•.s•..•I.•tl•••••: S•S•••••it se. HO•S•SSS••.••.

=•

.á^:s SALÓ CATALUNYAoso•oo•oo r. - ei ii •^i Dci

IIi ii 5El film que dintre del seu gènere, bat

8 . a tots els records de romandre al cartell

setmana•a o

S•oso••o•o••sso•e••osssossssoss•osssesossssoeoe0000•o.Sei

Jna revisió del cinema mut

La tanda de sessions de revisió del cinema mut de què venim parlant, començarà el di-vendres dia rz. Aquesta sessió inaugural tindrà lloc a les deu de la vetlla al Cinema París.

Amor etern el film d'E. Lubitsch amb Camila Horn i John Barrymore i el film de VíctorSeastrom, El Vent, amb Lilian Gish i Lars Hanson són les dues obres que hem seleccionat`per aquest primer programa, que comentarem en el pròxim número.

A partir de dimarts a la guixeta del París, a les hores de despatx, estaran en venda leslocalitats.

Butaques numerades a z pessetes i entrades especial a 1,25 pessetes.

' JA HO SABEU...Tempestat a 1 Asia ^

v EL CINEMA .^En la defunció del cinema mut ji ¡ IL I%4E 1KSXiI)III? fl[']•fl

Es ben bé una estranya paradoxa el queha succeït amb el cinema silenciós. Heus acíque desapareix quan justament tenia mésraons d'existir. Durant molt de temps pro-ducte híbrid, fet de compromisos i condes-cendències amb altres arts, la seva exis-tència podia ésser un motiu d'inquietud perà tots aquells a qui una intuïció • segura feiaaugurar en el cinema la descoberta d'un noumón poètic. Quan arriba, a través d'unaràpida evolució, a emancipar-se de totes les

infiltracions parasitàries, quan finalmentafirma categòricament la seva independèn-cia, quan presenta — i eloqüents — els tes-timonis de la seva legitimitat, esporàdica

-ment desapareix, perquè si de dret el cinemasilent pot subsistir, de fet sembla sofrir uneclipsi total.

Sens dubte que avui caldria una certagosadia per a elaborar un film mut, és d'au-gurar que aquest gènere passarà aviat aésser conreat només en aquelles sales quehom acostuma a qualificar d'avantguarda.

El mateix film de Chaplin: Les llums de laciutat, penseu que és un film que comportaefectes sonors i algunes cançons. Es ciarque la bèstia negra de la qüestió no es sinóla paraula parlada, però el fet que Chaplinhagi tet com una avançada, com una con-•cessió al cinema sonor, és un fet gràvid de,conseqüències.

Són públiques les declaracions de Chaplina propòsit del seu film. L'autor d'El Circcreu que el seu film ha de permetre al pú-blic retrobar el cinema autèntic que el sonorha vingut a desfigurar. «E: meu film — diuell — ha d'ésser una envestida contra el

parlat, i si aquesta envestida no porta elsseus fruits, tindré una de les decercions mésfortes de la meva vida.»

F.1 que tots plegats estem d'acord a afir-mar, és que el cinema parlat no pot posar-secom una superació del cinema no parlat, iel mateix que l'òpera no matà el teatre,igualment creiem que Albada ha de subsis-tir a desgrat de Res de nou a l'oest.

El cinema entès com una plàstica puraanimada, posada al servei de l'expressió de

la vida interior de l'home, ha dat prou pro-ves de vitalitat perquè ningú no pugui posaren dubte la seva existència perdurable.

Es una qüestió financiera el que ha de-cretat la seva defunció. Ressuscitarà? Esuna incògnita.

El que són fets tangibles és que som llunyencara que la nova rama del cinema omplidecorosament el buit deixat pel cinema mut,i que avui ens trobem desproveïts de cinema.

La història del cinema mut és tan curta,que en aquest sentit la història de l'art noofereix un fet parell. Però per bé que curtaés una història laboriosa i els fruits han estat,a proporció, d'una innegable abundància.

Podríem adonar- nos-en si recapituléssim,encare que fos a gran trets, aquesta història;particularment en els seus darrers moments,els més fructuosos seus dubte.

MIRADOR ha de fer possible aquesta avi-nentesa als seus lectors. Si la realitzem, cosa

que és ben probable, creiem que ells sabranacollir la idea amb aquella mateixa unani-mitat i estima amb què sempre han volgutacollir tot el que hem portat a cap per a lacultura del cinema. JOSEP PALAU.

II

Dèiem: allí on el paral.lelisme entre so iimatge pot tenir tal vegada majors possi-bilitats, és en tota l'àrea que va del còmicfins al grotesc. Ara que, quan s'obté unefecte grotesc sense voler, com encara passasovint al film sonor, el cas és fatal, és clar.L'error està en creure que la imatge puguien tots els casos ésser intensificada per unparallelisme sonor que la ressegueixi ambun ajust servil. Fora de l'escena còmica ogrotesca — exemple: els dibuixos sonors

—el paral lelisme és gairebé sempre redundanti debilita necessàriament, com qui, per donarmés versemblança a una excusa, la recolzaen un argument per partida doble o la decorade detalls superflus. De la mateixa manera,el so que es limiti a decorar l'imatge, enlloc de donar-li força li'n lleva. Es inútil iés irritant que una cosa que heu entès per-fectament bé se us repeteixi dues vegades.La música, el so en general (compresa totala gama del «soroll»), farà un paper deplora-ble tractant de remácher, d'explicar vaga-ment tot allò que a la pantalla queda expli-cat amb una precisió i una claredat suficient.

EI criteri d'il lustració verament fecund,a la meva manera de veure, serà, al revés,un criteri contrapuntístic. El so contrapun-tat amb la imatge dóna autonomia a lavista i autonomia a l'oïda, i deixa a la fan-tasia de l'espectador la feina de conjugar-les. Heus aquí, al meu entendre, el camí del'espectacle rpolifònic» que serà el cinemasonor. L'acte de conjugar diverses melodiessimultànies dóna, per escreix, el que els mú-sics entenem per acords, harmonies... Elparal lelisme és també en música la tècnicamés primitiva i pobra que es coneix. Alcomençament de la música polifònica al'Edat Mitjana hi ha l'organus i el discantus,que són cadenes de quartes i quintes paral-leles a un cant donat. Els pobles sentimen-tals canten llurs cançons populars a duesveus, en cadenes de terceres... El film silentha estat l'època monòdica del cinema, la dela melodia sola (estava a punt de dir: ladel seu cant gregorià); amb el cinema sonorcomença la seva època polifònica i sim-fònica.,

Veure aterrar un avió i sentir un admirablevonflement de motors, heus aquí una cosaque avui, al film sonor, ja no ens pot ferfred ni calor. En canvi: un transatlàntic hatopat amb un iceberg i se'n va a fons; afolla-ment de passatgers i tripulació, pànic,S. 0. S., corredisses, bats de salvament al'aigua; en un recó del fumador un estoic

es fa tocar al pieno una romança sentimen-tal; de sobte s'obre una porta i penetra al'habitació, sinistre, dramàtic — el sorolldels motors... Us asseguro que el mateixdetall aquí sí que us farà posar la pell degallina.

De les tres categories d'elements sonorsque poden ésser conjugats amb la imatge

—la paraula, la música i el >,soroll» — m'inte-ressen aquí sobretot les dues últimes. Engeneral sembla que el més lògic serà que elspersonatges que parlen es vegin a l'écranen primer pla. Però no és pas absolutamentnecessari. Hom pot imaginar molt bé laveu humana — sola, en diàleg o en chors,parlant, declamant o cantant — en lfi-bertat, deslligada de la imatge. Per exem-ple: un diàleg que interessi a l'acció, pro-jectat damunt d'un paisatge, de la visió delstallers d'una fàbrica, de la Cinquena avin-guda de Nova York o d'una barca sobrel'Oceà, si cal. Equivalent del procedimentde la sobreimpressió. El novel lista us pre-senta els seus personatges. Els fa parlar.Tot fent via us en va traçant la silueta i,ara aquí ara allà, va intercalant ràpides des-cripcions del milieu. Per lligar tots els capsi presentar una escena de conjunt amb totsels termes essencials i accessoris, necessitaa la millor una colla de pàgines. La simul-taneïtat polifònica del film sonor dóna. al'exposició una velocitat centuplicada. Faltasaber, em direu, si això és una superioritat.Evidentment, velocitat és un concpte rela-tiu. Partint de la base que el pols normal dela novel.la sigui un andante, diguem, unstringendo que porti el moviment fins a unallegro viu pot donar la mateixa sensaciód'acceleració, amb referència a la seva es-cala, que pugui arribar a assolir el film, toti partint d'una xifra metronòmica normalmolt més elevada. Però és aquest el fetque cal no perdre de vista, el ritme normaldel film és un presto i la velocitat és aquí unfactor estètic de primer ordre, i ho és, si noper primera vegada, almenys com rnai hohagi estat encara en cap de les altres arts.

Imagineu encara les realitzacions fantàs-tiques que pot tenir al film sonor el <monò-leg interior; la illustració d'aquella veri-table polifonia de la consciència gràcies ala qual un hom pot (o sol) parlar-vos a lacara de tal cosa i, a la vegada, pensar-neuna, dues o tantes altres, les quals podenoferir un contrast remarcabilíssim amb elsolo parlat a alta veu, o fer-hi els més cu-riosos contrapunts.

Però no convé extremar les induccions.ROBERT GERHARD

—que 1 , 475 scenarios adquirits i. pagatsper les firr:.es americanes no han estat uti-litzats? Això en el curs d'un any. Aquestagent es torna exigent, pel que es veu !

—que les pantalles comencen a cnnèixerel relleu? Billy the Kid, de King Vidor,que es projecta ara a Broadway, és un filmen relleu. Poc accentuat, diu 1a crítica.

—que Dolores Costello acaba de tenir uninfant, cosa que la disposa també a retirar-se del cinema?

—que Douglas Fairbanks anuncia la sevaretirada del cinema? Per arribar a la lluna,amb Bebe Daniels, será el seu darrer film.

—que Hallelujah, el film negre de KingVidor, no serà projectat a Paris, perquè elsempresaris no l'accepten?

p 4'4 h aM ^M lO

La verítable Joan CrawfordKatoka, el funcionari de la M. G. M. en-

carregat d'informar els públics de llengüeshispàniques de les interioritats de la casa,ens ha tramès una llarga circular en la quales parla extensament del veritable caràcterd'aquella que hem convingut a anomenar laVenus de Cinelàndia.

Contràriament al que creu la gent, Joan

Crawford és una excellent dona de sa asa,que dedica el temps de lleure a fer mitja,ganxet o bé a brodar catifes per a la sevacasa. Es una meravellosa muller que hafet de Douglas Junior l'home més ordenatde Hollywood.

No tenim raons personals per posar endubte , aquesta curiosa rehabilitació de laverge moderna (tots recordem Verges mo-dernes i també Jugar amb foc!) per excel-lència.

La que nosaltres coneixem és una donael cos de la qual gaudeix d'un prestigi crei-xent davant del públic masculí. Hom no-tava en l'atmosfera una vera espectació,el dia de l'estrena del seu darrer film. Homva a veure Joan Crawford; es va al cinemaexclusivament per ella i el prestigi d'aquestaextraordinària star és capaç de fer empa]-lidir el de la mateixa Greta Garbo. Si fosaixí, no podríem sinó lamentar-ho. GretaGarbo es alguna cosa de més profund iintens. Joan Crawford, al costat de lavedette escandinava, no passa d'ésser algunacosa de simple i epidèrmic. Les escomesesque a la nostra sensibilitat porta GretaGarbo són alguna cosa de molt més subtil,que envaeix més endins les regions de l'es-perit, que és sempre el lloc de les grans idefinitives conmocions.

ÄT‚y

Cada dia al

TÍVOLI

el major èxit conegut fíns a

la data

SIN NOVEDAD

EN EL FRENIE

•S oé/

per LEWIS AYRES

LOUIS WOLHEIM

Superproducció UN I VERSAL

A

El formidable film de Pudovkin que nos-altres presentàrem l'any passat en les nos-tres sessions, es projecta des de la set-mana passada al cinema París amb un èxitcreixent.

No cal remarcar el valor d'aquest filmabsolutament excepcional, del qual ensocupàrem extensament quan la seva estrena.No sabríem recomanar-lo prou als nostreslectors, encara que creiem que la majoriad'ells el deuen ja conèixer a hores d'ara.

La versió que es projecta podem assegu-rar, que és exactament la mateixa que no-saltres donàrem.

L'èxit que obté fa esperar que les empresess'animaran a presentar altres films russos.

^ 1wr r ^ 3^r h rar %J

ESTUDIO CINCS(LIDO CINE)

Presentarà en sessió única el divendres 5 desembrea les deu de la nit

Una producció L. U. C. E.

Un film de GERMAINE DULAC

La Coquille ci le ClerijymonUn film de JOSEF VON STERNBERG

L'ANGEL BLAUp 4- •4- .&- k+1-I 4-4-J-4.4.4

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

0

r1

LES AR1i$IÏI ï. DISCOS :: 11La futura Plaça de Cata1unyaURBANISME_ENCARA

Fixeu-vos en la fotografia del projecte itot seguit ho trobareu:

Primerament, per a evitar l'antagonismede la mansarda del Colón amb el pis superiori reculat de la casa Pich i Pon, transformenaquesta mansarda en un parament verti-cal semblant al del veí. Després, en el llocd'unió superior dels dos edificis, substitueixenun d'aquells templets «Odeonn per unalluerna semblant a la que actualment exis-teix en el centre de la mansarda de l'Hotel.I finalment, abaixen l'emplaçament de labarana exterior de la casa Pich i Pon per talque coincideixi amb la del Colon, situadaa un pis més inferior. Si, una vegada efec-tuades aquestes modificacions, els din-gents de l'Hotel pintessin la façana arrebos-sada (que encara està per pintar) d'un toaproximat al de la veïna farien una bonaobra per la concòrdia arquitectònica.

Situem -nos, ara, davant del Portal del' Angel. En aquesta banda de la plaça elsprojectistes ordenadors proposen — com po-deu veure en l'altre gravat — que la re-forma de ]'edifici actualment ocupat pelBanco di Roma segueixi les mateixes ca-racterístiques de l'edifici oposat: pis supe-rior reculat i una cúpula semblant en elxamfrà. Amb aquesta solució quedaria, simés no, justificada la gran Cúpula de laCompanyia Telefònica, i els edificis compon-drien una apreciable simetria cupulística.

Les cases situades entre el Portal de l'An-gel i la Rambla hauran de seguir la mateixaordenació d'elements constructius que ladel xamfrà (joieria Cabot) projectada perl'arquitecte Nebot. En la façana d'aquestacasa hi ha—entre altres fantasies, arbitrària-ment decoratives — un entaulament quedetermina la composició arquitectural dela façana. Quan tots els edificis siguin re-formats obeint l'ordenació acordada, aquesta

Actualment, a la plaça de Catalunya hi hados edificis en construcció. Aquestes duesobres i totes les successives que s'efectuïna la plaça hauran de sotmetre's al projected'ordenació de façanes elaborat pels arqui-tectes senyors Raimon Duran Reynals,Adolf Florensa, Ramon Reventós i Ni-colau M. Rubió i Tudurí. Hem cregutoportú domar a conèixer aquest projecte,

aprovat per l'Ajuntament i, a més a més, enspermetrem fer-hi alguns comentaris.

El propòsit dels projectistes és d'unificarl'aspecte arquitectònic de la plaça peraconseguir una probable concòrdia entrel'actual anarquia de les seves edificacions.Per això, en una de les normes que deuenaplicar-se per a la interpretació de l'orde

-nació de façanes de la placa de Catalunya,aquests tècnics diuen que les façanes s'hau-ran d'acordar unes amb les altres, no solsper la continuïtat de llurs línies, sinó pelseu to general, i, en el possible, pel seu estil.Els arquitectes que projectin per a la plaçade Catalunya hauran d'evitar la singula-rització de les façanes, tant en el que esrefereix a gust personal o d'escola, com en elcaràcter de les edificacions, que deurà sa-crificar-se en pro del conjunt harmònic dela plaça. Diuen, també, que l'Excm. Ajun-tament ha respectat i àdhuc protegit, en al-tres llocs de la ciutat, totes les originalitats(i nosaltres afegim: i totes les poca-soltes);però que en la plaça de Catalunya s'esforçaràa mantenir el to de discreció dels edificis queque actualmente estan construïts al màximd'alçada (Hotel Colon i casa Vicens Ferrer,per exemple).

Per aquestes paraules i amb els gravatsque publiquem comprendreu, ben aviat,la intenció dels quatre arquitectes. Esuna solució entre l'ideal i el possible perassolir d'una manera modesta i econòmicala unificació arquitectònica de la plaça.Examinen, doncs, aquesta projectada con-còrdia.

Comencem per la banda superior de laplaça, en l'indret de la major discòrdia.Tots recordareu que una vegada feta lareforma de l'Hotel Colon va seguir la reformade l'immoble propietat del senyor Pich iPon, el qual fou elevat (edifici i propietari)a la mateixa altura que la de l'Hotel. Però,

N

0LLQuQmu

QU)

U1

4a

W

1-

W

u

W

o

a part d'aquesta uniformitat d'alçades i defer coincidir a la mateixa rasant horizontalles dues coronises terminals dels dos edi-ficis, no hi hem sabut veure cap altra solucióde convivència. I d'aquesta greu discòrdian'hem d'acusar el senyor Puig i Cadafalch,perquè fou l'arquitecte de la casa Pich iPon, elevada posteriorment a la reformade l'Hotel Colón.

El senyor Puig i Cadafalch podria dir-nos,i amb raó, que ell no accepta la mansarda; iper tant, ha preferit trencar l'uniformismeabans d'ejemplar una solució inconvenient.Aquesta possible explicació l'acceptaríemtot seguit, però és que, a més a més, hi haaltres motius de discòrdia que no són igual-ment justificables. Aquells tres decoratiusbelvederes, anomés» poden ésser justificats

per emplaçar-hi l'anunci lluminós de lacasa Odeon; ja que llur verticalitat al costatde la mansarda del Colón destrueix,encara més, la unificació de les dues fa-çanes.

I més encara que aquestes discordànciesde línies, és de lamentar l'antagonisme delsestils. No pretenem pas, en aquesta ocasió,discutir l'arquitecte Puig i Cadafalch, solslamentem que en la casa piquiponiana nohagués sabut evitar la singularització de lafaçana, tal com ha aconsellat sempre elsentit comú i, ara, els autors de l'esmentadaOrdenació.

Com solucionen, doncs, la desavinença deles façanes, aquests quatre arquitectes?

motllura continuarà en tots els edificis, iesdevindrà un lligam eficient entre les inevi-tables diferències de modenatura i distribu-ció de plens i buits en les diverses façanesacoblades.

En l'edifici que està construint el Banc deBiscaia, podeu observar el compliment del'ordenació establerta.

La motllura coronisa horitzontal que sec-ciona la façana ha d'estar situada a la ma-teixa alçada que la coronisa de l'entaula -ment citat de la casa Cabot. Un petit error,tan sols d'un pam, seria fatal per la desit-jada concòrdia. Hem de fer constar, de pas

-sada, que tenim els nostres dubtes respectela igualtat d'alçada d'equestes dues mot-llures.

I passem, ara, a les façanes situades alllevant de la plaça. En aquest sector, el pro-jecte que publiquem decideix de prolongarl'actual mansarda de la casa Vicens Ferrerfins a trobar la casa del xamfrà (Banc deRoma). Tot i comprenent els motius econò-mics que hagin induït a aquesta solució, i ambtot i apreciar l'assenyada composició delparament amb les dues grans i equidistantslluernes, preferiríem que s'hagués prescin-dit de la mansarda existent a la casa Ferreri transformar-la en un pis reculat, tal comproposen per a l'Hotel Colon.

Jo demano als quatre tècnics autorsd'aquest ponderat projecte una altra solu-ció per aquesta banda de la plaça. Avui,potser encara hi som a temps, perquè delsedificis que s'han d'elevar, tan sols un (Ca-sino Militar) s'està reformant i encara noha arribat a l'alçada inàxima. Cal pensar,també, que la diferència de cost entre lesdues solucions (continuació de la mansardao la del pis superior reculat) només està enla titansformació de la coberta de la casaVicens Ferrer. I, d'altra banda, semblalògic que si en l'Hotel Colón s'adopta aques-ta transformació, també s'efectuï en l'altracasa del distingit farmacèutic. I, a més, si— com és de suposar — en l'altre cantó deplaça (de l'estació de Sarrià a la Ramblade Catalunya) no apareix cap més man-sarda, aleshores encara desentonaria mésl'adopció de la coberta popularitzada perMansard en una sola banda de la plaça.GJ

Sigui com sigui, hem d'agrair als quatrearquitec`es citats per haver emprès i resoltuna ordenació tan esperada i necessàriade les façanes de la nostra martiritzadaplaça de Catalunya.

M Rn s GIFREDA.

€BANS NOVETATS EMCORBATES IN1RRt6ABlE8

' Jaume 1, 11Telèf. . 11655

Ignoro quina mà provident i poderosadeu vetllar damunt d'aquest projecte dereforma del casc antic de la Ciutat que, ambuna inoportunitat tan manifesta, l'Ajunta-ment de Barcelona té en vies d'aprovació.Però el fet és que, amb el vot de l'opinió osense ell, tal com es feia en els temps arcà -dics en què fou engendrat, aquest projecteva fent via cap a un estat legal, forçosa-ment efímer.•

Sortosament, però, avança ensems i vaprenent cos un altre projecte: el d'organit-zació dels serveis tècnics i tutelars de l'ur-banisme de la Ciutat de Barcelona, esbos-sat ja en el dictamen que acaben de for-mular per encàrrec de la Comissió MunicipalPermanent tres tècnics del Municipi.

Sigui com sigui, però, tant si aquell pro-jecte de reforma arriba a la seva aprovacióabans de la creació del Consell Superiord'Urbanisme que l'esmentat dictamen pro-posa, com si es queda pel camí, hem decreure que aquest Consell serà prou deciditi conscient de la seva responsabilitat per aarxivar-lo sine die en algún recó de Negociat,si ho creu adient als alts interessos de laCiutat en creixença.

Llàstima només que si aquesta aprovacióarriba a ésser un fet, o simplement, que sies va precisant l'amenaça que arribi aésser-ho, ha de sentir -se'n molt la copiosapropietat privada que aquest projecte afecta,sense el menor avantatge per als interessosdel comú, que són els que sempre han deprevaler.

I per enèsima vegada es donarà el caslamentable d'una enorme quantitat de fin-ques que per virtut d'una ratlla roja queles travessa damunt del pla oficial a pre-text d'un eixamplament, reducció, supressióo obertura de carrer que mai no ha de rea-litzar-se, vénen seriosament afectades. I totaquest sacrifici de la propietat, aquestareducció del valor en venda d'un nombreconsiderable de finques, aquesta impossi-bilitat legal d'obrar-les, és a dir, tot aquestpes mort que les desvalora, perquè, com haesdevingut altres vegades, al cap d'un ter-mini més o menys llarg vingui i s'aproviun nou projecte modificant l'antic, allibe-rant aquelles finques del jou que les gravavaper a gravar-ne unes altres tan estèrilmentcon les primeres.

I això a la llum de la justícia esdevé into-lerable. No és que jo vulgui avantposar elsinteressos privats als del comú ni ningúpodrà acusar-me d'haver-ho fet mai. Peròel que no pot ni deu comportar-se és la cons-tant inestabilitat que per a gran part de lapropietat privada de Barcelona resulta de latemptadora facilitat amb què des de laCasa de la Ciutat pot produir-se i que lacreació de l'anunciat Consell Superior d'Ur-banisme acabarà per sempre.

Per la il lusió de la gran Ciutat venidoral'opinió pública de Barcelona ha de feli-citar-se de l'adveniment d'aquest Consellque acaba d'ésser proposat a la ComissióMunicipal Permanent. Perquè aquest Con-sell, amb la seva actuació, retirarà de lacirculació el regidor que arriba a la CasaGran amb un projecte d'urbanització méso menys general, però sempre interessat, ala butxaca i, directament o mitjançant mo-cions, en provoca l'aprovació descarada overgonyant. I arreconarà d'una vegadaaquest principi, que la realitat ha desmen-tit ad nauseara que tina via existent puguieixamplar-se per si sola, només que dibui-xant l'eixamplament en un pla..

I si ineludibles necessitats de la vida mo-derna obliguen a perforar una determinadasecció del casc vell, aquest Consell, desprésde molt pensar i deliberar per on cal abor-dar el problema,i de ben planejar -lo econò-micament i de sentir-lo factible, l'atacaràamb tota l'audàcia que la utilitat exigeixi,

sense preocupacions arqueologistes, tan per-nicioses per a l'arqueologia com per a lautilitat.

Ens ensenyarà també, aquest desitjatConsell, que la conservació dels nuclis vene-rables de les ciutats velles s'obté precisa-ment conservant-los i no derrocant-los, niesbotzant places, ni esborrant carrers vellsper a obrir-ne de nous a dues passes, nisubstituint el marc vetust que envolta elsvells edificis antics amb neoclàssic de pedraartificial, ni desplaçant sistemàticamentvells i nobles casals com qui fa un puebloespañol per a ús de turistes. Ens dirà tambéque unes costosíssimes vies projectadesamb tan copioses preocupacions ni respectenel que haurien de respectar ni serveixenper al que haurien de servir.

Aquest esperat Consell ens demostraràtambé segurament que en la concepció dela Ciutat nova, més que no un aglomeratimpracticable de minucioses solucions par-cials, el que cal afrontar és un esquema deconjunt, deixant un marge, directamentcontrolat pel mateix Consell, a la iniciativaprivada. També és probable que ens diguicom en qüestions d'urbanisme ens calobrir portes i finestres als aires forans; quesi les comunicacions acosten cada dia mésels pobles i l'estructura social de les nacionss'uniformitza i les fronteres en molts as-pectes s'esfumen, l'urbanisme, que és filllegítim d'aquesta vida collectiva, esdevémés i més una tècnica d'esperit internacional.En bonhora ens arriba encara la creació

d'aquest Consell Superior d'Urbanisme. Esveritat que ens troba amb un rengle de dis-barats sense solució entre mans, amb bar-riades esguerrades irremissiblement, ambun Guinardó i un Coll i un Carmel i unsvoltants d'Horta que podrien ésser uneszones adorables de Ciutat-jardí i que arafan llàstima de mirar.

Però la fermesa alliberada de prejudicisamb què aquest Consell actuï li permetràencara de fer miracles. I malgrat el testi-moni insistent dels desencerts pretèrits,el nostre cor de barcelonins s'inflarà encarad'un optimisme immarcescible decara al'avenir de la Ciutat que ens enamora.

PERE BENAVENT, Arquitecte.

DIBCOBG. Clarence dóna, des de les pàgines de

La Joie Musicale, uns quants consells:Posició de l'agulla.—Quan l'agulla reposa

sobre el disc, ha de fer-ho lleugerament debiaix i no en sentit vertical. En aquestadarrera posició, l'agulla fregaria massa fortel solc i no solament aquest es gastariamés de pressa, sinó que es produeix ungrinyol perjudicial per a la bona audició.

Conservació de les agulles.—Les varia-cions atmosfèriques influeixen sobre la dcli-cadesa de les agulles. Ceil mantenir-les, entot el possible, en una temperatura cons-tant, sobretot l'agulla de fibra, que és ta-llada en un tany de bambú, les dilatacionsdel qual es reparteixen desigualment segonsl'estat .atmosfèric, cosa que fa minvar laresistència de l'agulla. Com que l'agullad'acer es dilata amb regularitat sota l'accióde la calor, no surt perjudicada de les tem-peratures elevades. Perb cal vigilar que noes rovelli sota la influència de la humitat.

Neteja del disc.—La pols, per fina que si-gui, acaba per gastar el disc. Gal eixugar

-lo sovint, i molt lleUgeranfient, en el sein titdels soles, amb un tros de peluix o amb undrap de seda o de vellut, o també amb unabronja de pèl molt fi.

Protecció del disc.—Aquesta recomanacióés potser la menys necessària, perquè a pe-nes hi ha cap aficionat que apili els discosels uns sobre els altres com si fossin rajo-les. IEl que no té àlbum per posar-los -hi,almenys fa servir ole embolcall de cartolinao de paper resistent.

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista í tapis -le,. Objectes d'art 1 de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

Pum de Gràda, 96. Telèfon 16185BARCELONA

^^^N®^^^,^sa^^^ml^Imsim^RR^i^^^^m■uR^im■Im■I^e^^^■ur^'a^m■iu^l^m^m■r1

de Josep Ribas 1MOBLES 1 DECORACIÓ

A ^Ca.SA F(INDADA L'ANY11830

s

II 0000ngp';Dooao

a iConsell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA U

1--w _ ^iSf3f1t ^uf^^!1at^i l^irá^kl Sitt ^a■^ ^8

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °! a DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICE :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, catói altres teixits .: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES, materials d'aportació per la SOLDADURA AUTOGENA

Sacietat Espanyola da carburs Metàl'Iics

Correus: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" ftlallorca, 232 Telèfon 73c1

'a

El caçador de Marsella.—'Escolta, no haspas vist passar el lleó que acabo de matar?

(Marius, Marsella)

Allò que se'n diu barra.(The Passing Show, Londres)

AIGUA

DE ROCALLAURA

,A DEU MÉS RICA DEL .oN

si vos€è pareix d'Albuminúria,LiEiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra=

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCAIIAURAS'expèn en ampolles de líEre i mig

i en garrafons de vuit litres

Distribuidors generalsFORTUNY, S. A.

Carrer Hospital, 32 i Salmeron, 133

e..•

s

GLA PESti^P

A l'abast de tothom: una capsa dePASTILLES del Dr. ANDREU perUNA PESSETA. 0 sigui, que perla quantitat que molts esmercen enun producte qualsevol que no ser-

sinó per endolcir la boca, podeu ob-el famós medicament que calma la

i a l'instant

Tothom reconeix 1'excel'lència d'aquest.icament contra la TOS. Tothom sapés un remei eficaç, ràpid i segur, ambémer cap mena de trastorn. Es, doncs,tothom pugui adquirir PASTILLES

EU que sha posat en venda aquestcapsa.

l'ocasió de provar-les, vós que des-a TOS o preneu qualsevol cosa queté el mal. 1 vós, l'assidu . consumidorilles, podreu d'ara endavant renunciarvoltes, i així obtindreu una major hi-bor garantia de legitimitat,

astilles

Ir. Andreu

apsa d'UNA PESSETA

—Us hauríeu d'acostumar a beure mésaigua que vi.

— No sé pas si podré, doctor. Bec cincporrons de vi rada dia...

(L'Intransigeant, París).

— No m'explico per què, estant engegat,el cotxe no arrenca.

(L Intran.sàgent, Paris).

—Per què els volies, mamà, els ous quem'has fet anar a comparr?

— Per fer una truita.—Ah!... està bé!

(The Passing Show, Londres).

AVANTGUARDA— Espeterrant' I, digueu: a aquestes es-

cultures els poseu el nom abans o desprésde fer-les?

(Punch, Londres).

^Ir.^^ s.—Il/. s^ à {

^.. ,

1iÅì(iIra

,rs>

— Si n'era de mal gastador! Figureu-vosque tenia tota la dentadura d'or i no reiamai.

r Candide, París).

Va l.^ ^^

1

— Escolta, que et casaries amb un idiotasperò que fos molt ric?

— Per què m'ho preguntes? Que potserets molt ric?

(Dimanche ildustré, París).

—Vinc a demanar la mà de la filla gran.—Està bé; ja us veieu capaç de mantenir

una família?—Es clar...

- Es que heu de pensar que som quinze!

(Le Matin, París).

-,

r^ C) 11

oJ -

^c

—Voleu dir que és tan dificil saber decomptar?

— Parleu-me'n! El metge en va dir que -només begués dos gots de vi cada dia, i sem-pre m'equivocava.

(Moustigue, Charleroi)

s ±PoK^a^ra^^ra^a^^r^ra^a^ aw^>^wra^a^a^a^►a^a^^ a^a^a^^ra^a^a^a^^fi

A Tl S ASPAIMEfi P S l^l^^k ^t^ gsAq GUAREIXIN RADICALMENT LAè FPo^''pESwurc °ro P s`j.' conanreN 4

7 uscnusas 7yyy CE LA TOS _

Y LA CURAN .^ 1 O¡'^`

. -1 R%JiUIHEMé ^ `Jifi ^r PERQUE COMBATEN LES SEVES

CAUSES:k, PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, .CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

fifififi

Catarros, ronqueres, angines, la-ringítís, bronquitis, tuberculosipulmonar, asma i totes les afec-cions en general de la gola, bron-

quis í pulmons

9

A les deu notabílíssimes característiquesque determinen l'extra qualitat del neumàtíc

Superior al millor

cal afegir avui la nova patent

"SAWTAOOH TEDL,OCK"(Pany de dents de serraj)

amb la qual es fra impossible el desprendimentde la banda de rodament

-I Les patentades característiques

fan pusibi la fabricació en exclusiva de l'article,de la més alta qualitat que la indústria coneix

Áfi y

1P. de Gràcia, 99 - Rosselló, 234

Tel, 73992 - BARCELONA

Da^wra^4s4'a^a^a^a^a^awra^a^a^a^a^a^a^a^a^á a^a^a^awra^^r^r ra ra^a^a^!]

1 Subscrívíu-vos a MIRADORfifi SETMANA'R1 CÁTALA r

fi Pelai, 62 - BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

El Sr.......__ ....................

que viu a.....__...._......_.._._...---- ..........................

ficarrer .._..._.__......__...._ n ° ............ es subscriu a MIRADOR

fipel preu fixat de 2'50 ptes. trimestre.

fi .......................................................de_...................._ _ ..... _ de 193......

•i Signatura 9

,4.44-,I-.4-r^ ^ Ic^fr^r^r^ - -4r^N^lr^tr^c^tr fr fi ^-4 l 4r^kÓ