PRETEXT 1 REALITAT

rs contra la lleicontractes de co

catalana'reu

El senyor Hurtado informant al Tribunal de Garanties

—Però, senyor Samper, no sou autonomista?—Sí, però autonomista lerrouxista.;.

Any VI. Núm. 279-Barcelona, dijous, 7 de juny de 1934

Si estigués instituït un premial provincianisme, la seva

` ' ^^- — — —^ atorgacio a la Lliga no seriadiscutida per ningú.

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 - Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

ve Dijous ^^ MIRADOR INDISCRETEl recar

Realment és difícil d'imaginar-se què esproposa la Lliga en suggerir al govern delsenyor Samper una maniobra per tal d'a-nullar lá llei (le Contractes de Conreu, pro-mulgada pel Parlament de Catalunya. Evi-dentment, tot el que podia passar es re-dueix a dues coses : o el Tribunal de Ga-ranties Constitucionals convalida la llei, iaixò representa el fracàs de la Lliga, o béla declara nulla, i llavors el camp i la page-sia tornen a l'estat d'abans d'existir la llei.

Tornen les violències, el malestar i, ensuma, els perjudicis per a tothom. Potser,en el decurs del seu exercici la llei s'hauriamodificat i adaptat. Però derogada, seriauna bandera, un símbol.

Tant d'una manera com d'una altra, quèha fet la Lliga? Per qué rho ha fet?

Estem temptats de creure que és per lamateixa raó que va predir la victòria delsalemanys i la continuació de la monarquiaencara el la d'abril que precedí el gloriós 14.

Però, en fi, Déu nos en guard d'un jaestà fet. El recurs interposat pel govern s'havist i només cal esperar la sentència. Unasentència que, vingui com vingui, sembrarádivisió i malfiança .. Perquè les obres de lamala voluntat sempre donen aquest fruit.De totes les maneres, la configuració de laVista que tingué lloc a Madrid el proppassatdivendres ens diu prou clar on només ve-xaria un amor propi i on faria un mal reala la República.

Es significatiu que tot el discurs del se-nyor Gallardo, que pledejava pel govern delsenyor Samper, es pot llegir de cap a capsense trobar-hi una consideració vivent, unaperspectiva que meni al fons de la llei enlitigi. Es una plúmbia masmorra jurídica—i a estones ni això : curialesca. Algú diràque no estava obligat a més, Exacte. Peròquan un advocat es cenyeix a complir laseva obligació, sense arribar a la vida d'allòque está en judici, vol dir que no hi té capconvicció profunda. Malament la justíciaquan només serveix de trona.

Però hi ha més : els arguments del senyorGallardo s'entortolliguen d'una manera cap-ciosa. Mai no es produeixen amb aquelladiafanitat de la bona raó. Més que llum,el representant del govern Samper projecta-va columnes de fum, per amagar algunaCosa.

Qué era? En primer lloc, la inanitat d'u-nes fredes consideracions jurídiques davantdel plet veritable, que hi era ; que tothomSentia, i que ell no tingué ni l'habilitat nila força de tan solament passar-hi a frec.Després, la poca consistència de la seva ar-gumentació. I és comprensible : tot el pletjurídic era artificial i això era el secret detothom. Servia de pretext per ventilar unplet polític, ï encara menys, partidista. Pel

Seu mateix origen, doncs, tota la construc-ció del senyor Gallardo havia d'ésser tortu-rada i comanacla per consideracions exter-ne^, Amb aquest programa és impossibled'ésser sòlid ni brillant. N'hi ha prou, pertal de sortir-se'n discretament, amb mos-trar-se erudit. Així ho féu qui parlava pelgovern Samper.

En canvi, durant tot el brillant i contun-dent allegat del comissari de la Generalitat,

A la página zc- LA REFORMA DE LA CIUTAT, per Pere Casals.

A la página 7;EL DEBUT DE LA LITOGRAFIA A BARCE-

LONA, Per Joan Sacs.

senyor Hurtado, vèiem una identificació delfons amb la forma, (le la qüestió viva i laqüestió jurídica. 1 és que l'una neix de l'ai-tra ; no ha calgut torturar-les per exposar.les. Això dóna a tot el parlament aquellaserenitat i aquella marxa senzilla i senseesforç, provatòria. L'argument va i ve de lapolítica al dret, perquè es tracta d'una cosaviva, no pas forjada a base de separacionsconceptuals. No hi ha joc de paraules, niaquells trucs de passa-passa amb articles de

— a DijousTots els diumenges i dies de festa — de

què és tan pròdig el nostrg calendari, al qual,sense perdre cap de les moltes festes rel igioses, han afegit totes les laiques de niésrecent creació —, són nombrosos els ciuta-dans qué surten, fora de Barcelona a esbar-gir-se. I ara que son,ul bon temps, aquestèxode al carne i a la platja adquireix unesgrogorcions considerables.

Deixant de banda les cotles d'excursionis-tes que s'ho porten tot en motxilles immen-ses, hi ha una altra méña d'amics de sortirde Barcelona, i amics així mateix de la co-rnoditat, que prefereixen sortir amb el mi-riirnum d'equipatge possible i no estan dis-posats a anar carregats amb el dinar imenjar-se'l a prop d'una font, a sobre unaherba imaginària perquè sovint ha desa^a-regut ja pel trepig fressador de les collesdiumengeres.

A aquesta segona mena d'excursionistes,que la majoria de vegades es trasllada enauto de la ciutat al 15uñt escollit pera pas-ser la festa, no els és das una feina massafàcil la de triar aquest lloc. El problemacabdal sol' ésser el del "sónfort, i, més con-cretament,.el del menjar.

En quants llocs de Catalunya, en efecte,es pot menjar bé? En quants hi ha aquellnaánimum de confort exigible àdhuc per unapersona que es fa càrrec que no ha de trobar,ni en té cap ganes, un palaee en un pobletde pocs habitants?

Els menús que es solen servir en gairebétots els indrets de Catalunya, són franca-ment horribles, però, això sí, amb preten-sions de restaurant d'una certa altura. Sihom vol menjar alguna cosa on entri mésla cuina que na pas la química, es troba,en compensació, amb locals mancats de tolconfort i absolutament; = s, esenta.hles. Això.però, no vol dir pas que aqúells establimentsamb pretensions tinguin almenys confort.I moltes vegades ni netedat tan sols.

Tothom, fer poc difícil de conformar quesigui, haurà jurat de no tornar a tal o talaltre bell indret de la costa o de la mun-tanya, perseguit pel record de les àncomo-ditats sofertes que li han aigualit l'agrada-ble impressió d'un paisatge o d'un monu-ment arqueològic.

Totes aquestes deficiències, que són unhandicap per al turisme, encara són mésgreus a l'hivern que a l'estiu. Existeix, enefecte, el concepte tan arrelat com equivocatque som un país de clima privilegiat, i grà-cies a això es pateix ací de més fred queenlloc del món. Podríem citar casos concretsd'establiments que s'han renovat amb dis-creció i àdhuc un cert luxe, i han oblidatcompletament aquest aspecte de la calefacció.

I no parlem ja d'altres deficiències comles referents a les installaclons higièniques,que són objecte d'una general desatenció.

Aleshores, com volen que siguin deguda-ment conegudes pels forasters tantes cosesinteressants conti posseïm, si ni els matei-xos naturals hi anem amb gaire gust, repel-lits per les incomoditats?I així resulten de poca eficàcia les més

ben intencionades i bes fonamentades pro-pagandes dels bells llocs de Catalunya.—W.

Nova crisfal'lifzacióSembla que Josep Pla abandona La Veu

de Catalunya.Per anar a on? A La Vanguardia?Exactament, a La Vanguardia.Gaziel, però, no el vol a Madrid. L'envia-

rá a París, perquè pugui escriure amb méstranquilaitat.

A hores d'ara Josep Pla deu començar acreure que el senyor Godó és molt més in-telligent que el senyor Ventosa.

Els tres secretarisEI conseller de Treball de la Generalitat

té tres secretaris coneguts. Potser en té al-gun altre, perquè el departament és, real-ment, de treball.

El cas és que, sovint, el telèfon permetjocs de paraules com ara aquest:

—Sou En Canyades?—No, sóc En Llauneta.—Ah!, em creia que éreu En Ramon.

E 1 gra de sorraL'abrivada proselitista de l'incipient Par-

tido Nacional Agrario en Cataluña no deixares per verd. Amb La Destral, òrgan del'agrupació, es pensa que pot abatre totsels obstacles, i amb el cant de sirena delsseus capdavanters creu atraure els descon-tents de l'Institut Català de Sant Isidre.

EI camp d'acció dels «agrarios» és tam-bé, naturalment, als centres monarquit-zants, on empaiten el primer tertulié o ter-tuliana que topen, encara que no tingui resa veure amb 1'agrarisme :

—Espero que aportará usted también sugranito de arena, señorita Cachita?

—Pero si yo no poseo tierras ; tan sólotengo un cactus...

—Ah, pues ello basta ; queda usted àns-crita.

MolíeresoaUn jove doctor de la penya de la Maison

Dorée s'ufanava que l'Ajuntament de Bar-celona hagi cedit el Poble Espanyol al Sin-dicat de Metges de Catalunya per tal quehi pugui celebrar una festa.

id ,u —Què vols que cl digui , tiuu qae exa-geres,..

—I això?=Fixa't que ens ha cedit un poble sense

habitants!

E1 Tribunal de GaranfiesEls periodistes catalans que feien infor-

mació en la vista de la causa sobre la lleide Contractes de Conreu es veieren obligatsa donar amplis informes sobre el que erala llei i en què consistia el conflicte. Peròuna de les coses que costà més d'entendrefou el que és un rabassaire

—Pero eso del rabassaire, qué es? —deia el redactor d'El Sol.

—Pues mira — li deia el d'El Lliberal —,es un campesino que trabaja la tierra delos demás. Y lo que quiere es que el pro-pietario no coma la sopa boba.

^x*

L'informe del senyor Hurtado va agradarmolt, sobretot per l'eloqüència que sabé do-nar als termes del discurs. A la sortida dela vista, els uixers s'acostaren al grup decatalans i els digueren

---Digan a don Amadeo que es la pri-fiera vez que le oímos y que nos ha gus-tado mucho. Felicítenlo de nuestra parte.

—Pero ese tío es catalán? — digué und'ells.

—sí.—Pues mira que si no lo llega a ser!Mentrestant el senyor Basilio Alvarez,

vestit de paisà, anava tocant l'esquena delsenyor Hurtado, amigablement.

Com en el "Tenorio"Els morts es filtren per les parets, i

diueneSomos antidemócratas y antiparlamen-

tarios, y entendemos que ante todo el prin-cipio de orden debe imponerse sin titubeosni cobardías.»

No coneixeu aquest llenguatge?Més d'un comerciant barceloní ha rebut

una circular que han fet córrer uns senyors,sota la capçalera «Derecha de Cataluña».

Qui ha vist el Tenorio recorda de seguidaels versos zorrillescos. Per això el comer-ciant lligaire que ha rebut la circular, nosabem si amb prevenció o amb simpatia,ha vist ressuscitar fantasmes oblidats. Per-què l'afirmació contundent que hem copiatno és pas en rètols públics. L'envien ensobre clos els senyors Alvarez de la Campa,J. Bertran Güell, S, Torrent, R. Ciscar iAurelio Joaniquet.

Oi, que els recordeu aquests noms?

EI règim aufonómic surt car

La circular que entre altres signa l'ex-alcalde dictatorial de Barcelona i ex-enxufatal Port Franc, senyar Alvarez de la Cam-pa, fa pública privadament la següent con-clusió :

«Aumento considerable de los gastos enla actua] solución del Estatuto, por habersido éste interpretado como reconocimientode la Nacionalidad Catalana, lo cual exigedoblarlos gastos y, por tanto, los im-puestos.»

I és veritat, perquè a cada destinatariaquestes mateixes coses les hi diuen tambéen català, un català que si bé és Traduïtliteralment, no exclou una doble despesade paper, de tinta i de treball d'aquestssenyors que enyoren aquells temps en què«los impuestos» sabien ells molt més bé queel poble de Catalunya en quines caixes ana-ven a parar.No és estrany que vulguin tornar a aque-

lla època d'administració pròspera en quèes féu l'Exposició de Barcelona.

El record del passat

Aquests neo-redemptors sembla que estrobin a l'època de Martínez Anido i l'Ar-iegui; per això pregunten:

«Catalán : Estás conforme con la orga-nización del traspaso de servicios de ordenpúblico que ponen tu vida, tu hacienda ytus opiniones a merced del partido local deturno, sea cual fuere éste?»

Realment, és un mal dependre (?) delpartit local de torn, naturalment, si aquestno és el P. U. P.

«Obrero : Olvidas que en medio de vues-tras luchas fratricidas, de un bando contraotro, queda aniquilada la producción? Nadade hegemonías de unos partidos o gruposproletarios sobre otros, a costa de crímenesni ele represiones. España y su prosperidadsobre todos y para todos los elementos quela integran.»

Sembla calcat dels atemptats entre elSindicat Unic i el Sindicat Lliure, orga-nitzats per Martínez Anido al qual conei-xen de prop els personatges que signen lacircular de «Derecha de Cataluña».

Tof plegaf, per què?

Sembla que es tracta de formar un par-tit, perquè diuen :

«Derecha de Cataluña no es un partidoa la usanza. Es un núcleo que adquiere dedía en día enorme importancia y que partede la organización corporativa.

»Corporativismo quiere decir eliminaciónde la política de partidos con sus malsanassalpicaduras y formación de un Estado eco-nómico-técnico regido por los distintos es-tamentos productores de la nación.»1 aquest partit de tècnics es veu que

faria la pols als tècnics de la Lliga, perquè:«Sin ligámenes ni compromisos, sin que

seamos prisioneros del pasado que no pesasobre nosotros como sobre otros sectores dela vida política de Cataluña y respetandoabsolutamente por medio de una sana des-centralización administrativa todo lo quehay en las regiones de sentimental, vita-lizador y constructivo de la gran España.»

Això mateix fa onze anys que ens hoencolomà Primo de Rivera, amb els resul-tats que tots coneixem.

No podia el senyor Alvarez de la Campaesperar que fos un seu filt o un seu nétque ressuscités aquestes ximpleries?

D'on és ministre Prieto?

El Diluvio del zq de maig publicava aques-ta notícia

uHa retirado su dimisión el ministro deHacienda de la provincia de Buenos Aires,señor Indalecio Prieto.»

I el sorprenent és que la nova era encap-çalada amb aquest títol

El señor Gómez retira la dimisión.

Dedicatòria emocionant

Jacinto Benavente ha passat uns dies a la

nostra ciutat per a assistir a l'estrena de laseva comèdia Ni al mar ni al amor.

Un d'aquests dies va visitar la Criolla, elpopular establiment del districte V, i va po-der adonar-se de les grans simpaties de què

frueix a la nostra ciutat.A la pista cantava el Nancy, famós trans-

formista, el qual, en acabar, va rebre unaxardorosa,ovació. En justa correspondència,

el Nancy s'adreçà al públic, per a dir tex-tualment:

—ufe complazco gustoso en recoger estosaplausos cariñosos que no creo merecer y losdedico de todo corazón al ilustre dramaturgodon Jacinto Benavente, nuest ro gran maestroque nos honra con su presencia y a quiendebemos todo lo que somos.

Per l'avançat de l'hora no poguérem re-

lleis, que són la delícia dels esperits esmus-sats per la práctica curialesca. Allá on elsenyor Gallardo és fred, afetgegat, el senyorHurtado és càlid i fluent. On l'un entorto-lliga, l'altre deslliga. L'un parla entre pa,perassa, l'altre en nom (l'un poble.

Solament la comparació del clima moraldels dos discursos ens diu prou clar quinasentència seria més profunda. Es a dirsobre qué versarà, realment, la sentència.

Una prova palesa és l'ànima amb quèel Tribunal s'escolta ambdós pledejants. Di-gui -ho, si no, el senyor Pradera, un dels vo-cals, que, acabat, manifestava que l'haviaconvençut més el comissari de la Genera-litat : «Però—afegí—és un problema de dre-tes i esquerres i votaré per la dreta».

1, més o menys ingènua, aquesta serà ladisposició de tothom. Perquè de la veritatningú no se n'escapa.

I ara, esperem la sentència. Serà a favoro contra de Catalunya. Mai no ha estat enlitigi, de veres, la llei de contractes de con-reus. Hi ha, simplement, un sentit,republi-

! cà favorable a Catalunya i un sentit dre-tista advers, que es barallen damunt el fa-mes recurs ; camp de batalla cedit generosa-ment a Madrid per la Lliga Catalana, queés l'única de fer veure que es creu que aMadrid discutien seriosament les convenién-cies—o les exigències---de la seva clientela.

BARCELONA, UNA

Novament ha estat posat a discussió pú-blica el tema ele la reforma de la ciutat.Dir reforma de la ciutat sembla entendre'sque es refereix a ]'antic clos de les mu-ralles. Ningú no parla ele resoldre la unióurbanística lògica de la Barcelona vellaamb é1s suburbis, problema cada dia mésapremiant i més difícil de resoldre tal comel temps passi. Cerdà, en projectar l'Ei-xampla, trencà una mica el perpendicula.

pessetes que importava el pressupost. Decara a la nova secció de la Reforma, LluísDomènech i Muntaner havia projectat unMercat Central ; un Teatre, Conservatori iCentre Artístic ; un edifici per a SocietatCientífica i altre per a Gran Hotel. Si ha-gués prosperat la idea d'obertura en ](niarecta de la Via C, hauríem destruït unamica més el nostre patrimoni arqueològici potser sí que tindríem la compensaciód'unes noves construccions estil Palau dela Música Catalana.

e""ti m

4k

^I

Pla de la nova reforma interior

Sant Pau del Camp i el grup escolar Collaso

destruint igualment un important nombrede construccions antigues. La primera deles vies esmentades, la Laietana, fou obertaen tres períodes : el primer, que fou co-negut per Pont de la Parra, a la seva mei-tat; el segon al final, retolat per carrer deBilbao, i en darrer terme, en la seva to-talitat, de la Plaça dø Sant Sebastià amunt.Començaren les obres o enderrocs el dia Iode març del 19o8 : al mes d'octubre havienestat ja expropiades i enderrocades més de50 cases, i no més tard del mes de desem-bre de 1913 era oberta la Via Laietana entota la seva longitud ; el Banc Hispano Co-lonial havia construït les primeres casesi d'acord amb els plans de l'arquitecte Fal-qués , era terminat el doble túnel fins laPlaça de ]'Angel. Avui la Via Laietana ésuna esplèndida realitat.

Amb l'obertura de la Laietana desapare-gueren alguns edificis monumentals, entreels quals es recorda la casa gremial delsCalderers i l'església de Santa Marta, imancà poc perquè fos enderrocada la casagremial de l'Art Major de la Seda o delsVelers, que actualment, restaurada, fita elcarrer Alt de Sant Pere, en plena Via Laie-tana.

Acabada aquesta via, preocupà promptela conveniència d'unir-la a la Rambla, rea-litzant altra part del pla Baixeras-Cerdà, ésa dir, obrir la Via C de la Laietana a laRambla, en línia recta, la qual cosa potserhauria estat realitzada si no hagués estatpromoguda l'oposició dels comerciants ipropietaris perj udicats, i pels 30.000,000 de

LtI'EIPITIVla C Lectures. — L'Editorial Apolo ha publi-

cat darrerament el llibre de Thomas Mann1 Der Lauberberg, traduït a l'espanyol pel se-

sit amb el respecte a les edificacions, sacri- nyor Màrius Verdaguer amb el títol de Laficant només les més indispensables, creant Montaña Mágica. Gràcies a aquesta traduc-

fins itot nous punts d'albir, avui deseo- ció, a l'esforç del traductor i de l'editor,neguts. ha estat possible que un gran sector de per_

Resumin. El nou pla de Reforma irte- sones que no coneixen l'alemany o a lesrior té, bàsicament, dos punts cabdals : la quals representa un treball una mica pesatVia C, que com hem dit estava abans cons- mantenir una llarga i densa lectura en

tituïda per una recta, i la Via B per una aquesta llengua, puguin ara fer-se càrrecaltra recta una mica esbiaixada. Ara la pri- d'una de les poques obres que jo crec posi.mera està formada per una línia sinuosa tivament importants de la literatura con_que partint de l'Arc del Triomf travessa temporània.els barris vells de la dreta, passa per da- Tinc entès que el Dia del Llibre es varenvant ele la Plaça ele Santa Caterina i apro- vendre molts exemplars de La Montañafitant l'actual cruïlla de la Laietana, on hi Mágica. Malgrat aquest èxit de llibreria, joha el Foment i el Banc d'Espanya, segueix em temo que amb l'obra de Thomas Manncap a la Rambla, passant per davant de 1I0 passi una desgràcia molt corrent, i que

Nla Seu, la Plaça ova, carrers de la Palla consisteix que un cop adquirit el llibre, passii Cardenal Cassanyes ; salvada la Rambla, als armarls, a ensenyar pomposament elsegueix amb les consegüents modificacions Ilom gruixut dels dos volums amb aquellla línia del carrer. de Sant Pau, es troba aire tristíssim i decoratiu que gasten els lli -amb la Via B, que puja del Port, o de les bres que na es llegeixen mai.Drassanes, passa per l'església de Sant Pau Em temo això; perquè són bastantes lesdel Camp i s'acaba al Parallel. La via B persones que m'han parlat ~d'aquesta obraarrenca de la Plaça de la Pau, darrera les i m'han dit: «Es massa llarg, hi .ha massaDrassanes, decanta a ]'esquerra fins a una paper i massa lletra. Em sembla que noplaceta que es forma prop de la Via C i m'arribarà mai el moment de poder-li lle-Sant Pau, • i aleshores, en línia quasi recta, gir.» Efectivament, el llibre de Thomasva a cercar el carrer de Muntaner o Plaça Mann és una obra de magnitud excepciode Sepúlveda. Altres vies vitals, bé, perit, nal, si es compara amb la majoria de lli_que ele no tanta importància, resulten de bres de format petit, de composició espaia -la prolongació del carrer de Méndez Núñez da, de paper gruixut i dolent, que fent ba-fins al carrer del Rec ; l'obertura del carrer dal]s i estafant lletra, arriben a les dues-le Trafalgar, seguint la recta que acaba al centes, a les dues-centes-cinquanta pàgines,carrer d'Ortigosa, fins a la prolongació del i que les noies acostumen a devorar en uncarrer de Méndez Núñez ; i una altra ober- parell de nits.turc : un nou carrer que comença al final El llibre de Thomas Mann és una obrade la Rambla de Canaletes, s'endinsa a feta a consciència, amb una gran honradesal'esquerra, passa per darrera del Bonsuc- tipogràfica. Està escrit amb lentitud, ambcés, segueix per la Casa ^dè- Maternitat i una paciència gairebé bovina, del bou queper davant de la de Caritat, continua fins va tirant, enfonsant l'arada a igual nivell,la Via B, la travessa i termina a la Ronda obeint al mateix ritme, que no li ve d'unde Sant Antoni, davant del carrer de Flo- dia ni d'un any. Generalment aquests, es-

ridablanca. L'artèria transversal valoritza eriptors, als quals la banalitat acostuma ala plaça o espai de Santa Caterina, la Ca- qualificar de gruixuts i pesats, i fins llau-tedral, les torres romanes tle la Plaça Nova, nes, acostumen a ésser escriptors magní-

fics ; acostumen a ésser els únics escriptorsque es miren la literatura i que professenl'ofici d'escriure d'aquella manera que hofeien els antics, prescindint de l'inútil dina-misme, de l'estupidesa del món que creu quel'important és fer cinquanta mil coses dife-rents en un dia, i, naturalment, no li quedatemps per fer-ne cap de ben feta, i quetenint la pretensió de pensar i opinar sobretat, és incapaç de tenir un sol pensamentlúcid i original.

Dintre la literatura anglesa hi ha tipusd'escriptor de temperament boví que són ex-traordinaris. A França, on no n'hi acostu-ma a haver gaires, i on els més selectes

-

i els més sensibles es decanten també perla literatura comercial, en el sentit de ferllibres amables que s'empassen entre glop iglop d'imbecilditat, s'ha donat el cas quela figura literària més gran d'aquest segle— em refereixo a Proust — és un escriptorde temperament boví, d'aquests que no elsve d'un any ni de deu anys, ni de deu yo-lums per encabirhi una obra.

Thomas Mann, en Dei' Lauberberg, a lamanera de Proust, va descobrint de mica enmica un món d'homes i dones, començantper la qualitat de la pell de les sabates i delteixit de la camisa, fins atrapar la màgianebulosa dels somnis. Es un llibre de gran-diosa ambició, que vol arribar a un fi noble,pel noble procediment de la sincéritat i dela claredat, sense la paradoxal perfumeria,sense aquest murri i suggestiu passar lamaroma che tants escriptors actuals. ThomasMann s'encara amb tots els temes, en tomajor, amb una honestedat que en certsmoments no refusa aquell to propi de lapedanteria.

l'església del Pi i la de Sant Pau. Una I això, en els temps que correm, té unaltra reforma de gran valor artístic és la gran mèrit, i a mi em fa el més gran res-projectada d'eixamplament de la Rambla pecte.de les Flors, reculant els edificis de l'es- Jo no m'atreviria a abocar damunt delquema fins a deixar-los a la línia de la Vir- llibre de Thomas Mann aquests coves dereina, formant aleshores amb l'església de fruita superlativa i apassionada amb elsBetlem i la casa Moya un centre mono- quals l'han honorat gent de la categoria demental de primer ordre. Wells o de Gide. Jo crec, simplement, que

El projecte, direu, és excessiu, massa am- és un llibre impressionant, no solament perbiciós : no podem fer avui tot això. Tant la intenció i per l'ambició, sinó per la moltase val. Ho faran els nostres fills o els nos- feina realitzada pel seu autor dins del milertres néts. Els haurem donat però, la feina de pàgines atapeïdes que componen La Mon -mig feta. Ara per ara la màxima illusió taña Mágica.dels que patrocinen el projecte dels arqui- Es evident que la lectura d'un llibre aixítectes Vilaseca i Darder, és de realitzar la rendeix una utilitat positiva, serveix per al-part de reforma de la Laietana a la Ram- gana cosa, si més no manté el lector dinsbla; reformar la Rambla de les Flors; fi- d'un clima de temes nobles i suggestius inalment, urbanitzar els voltants de l'esglé- l'idees que compten i pesen en el món quesia de Sant Pau, que amb el grup escolar vivim.Collaso poden constituir un altre centre mo- penó el lector diu que té feina i que nonumental interessantíssim. Mentrestant, la té temps de llegir llibres així. El lector perdJunta de Museus reconstrueix, a la Plaça una hora o dues hores cada dia llegint el

j

del Rei, la noble casa dels Padellàs i 1'A- diari — que és la lectura més tronada i mésuntament revalora les muralles romanes i inútil que existeix. El lector s'ha d'empas-

Santa Agata, sar tota la literatura truculent que no deixa

REFORMA r FlNaxecsaltre rastre si na és el de tornar cada diala seva clientela una mica més ase i una

Com n ter deor. Una de les causes de la mancao podia ésser d'altra manera, com mica més amoral del que era el dia all-isempre, els eterns escèptics comencen a dir- 1 sentit comú que es nota avui dia pertothi la seva : «Sí, està molt bé el propòsit, arreu, és aquesta banalitat i aquesta lleu -

però les finances municipals i les generalsno permeten fer res». Diguem-los: nJa ho geresa en una cosa tan important com és

i veureml,. Per ara s'actua amb propòsit de la lectura. Si la gent no perdés tant el

fer el que s'ha projectat. Cal formular pri- temps llegint els diaris, i llegint els des-

mer un pressupost ; per formular-lo s'ha graclats autors de moda i de tauleta de nit,

1

d'estudiar bé el pla parce]•]ari i calcular e] I es dediqués a repassar la Biblia., per exem-

valor de les expropiacions ; després ha de che fins els presseguers floririen d'una osa

pensar-se a enderrocar i tot seguit calcular mol més led ce d i engegarien un rosa

també el cost de la urbanització. Coneguts molt pes tendre que el que han engegat

aquests aspectes, fer una valoració d'acorclaquest any.

amb els preus actuals de terrenys edifica- Josee MARIA oE SAGARRA

bles i seguidament cercar la forma finan-cera que possibiliti els plans o pla parcial, -carregant el menys que sigui possible ogens el deute de la ciutat. E:;t en lo mtd.

a Barcelona pot i deu continuar la seva Co rbates ine rrug.blee

1

reforma. Els nostres avis també tenien els ' p¡j,mee a bon Dreaseus dubtes i feren el que tots coneixeml'Exposició del 1888 tingué enemics fins a JAUME I, ita seva inauguració, i ja sabem el que la

ciutat li deu ; quan es començaren les obres Telèfon 11655ele la Via Laietana, no mancaven els den-

La primera idea fou la d'evitar les refor- t t ] t ni també co fiàv m

mes parcials i independents, adaptant el nu-

la conveniència d'uni r-la a la Rambla, rea-cli urbà a les necessitats presents i futures,d'acord amb la importància de la nostraciutat. Situades al clos de la vella urbs lesresidències de la Generalitat i I'Ajunta-ment ; basíliques i esglésies de valor artísticuniversal i nombrosos immobles particulars,veritable patrimoni artístic de la ciutat, ca-lia no negligir la seva conservació. Segonsel pla Baixeras, la Via B, paral.lela a laRambla, en el primitiu projecte travessaval'Hospital de la Santa Creu ; en el nau haestat compenetrat d

ro I

e la necessitat del tràn-

collir el comentari de I'illustre dramaturg, iho lamentem perquè a hores d'ara ja fórafamós.

Herefgia

Els concurrents habituals a l'església plela Bonanova van quedar esverats davant dela franquesa del predicador de torn. El sermóversava sobre les obligacions del bon cristiàenvers les pràctiques del culte.

—Tothom — cleia l'orador sagrat — had'oir missa cada dia, si li és possible. Peròté l'obligació d'oir-ne cada diumenge, sempreque no l'hi privin obstacles insuperables,com una malaltia, o un terratrèmol, posemper cas, perquè Déu es fa càrrec de tot i,veureu, Déu tampoc pot fer miracles...

Fins els fidels de més bona fe no s'hanrefet encara.

Quimica i futbolEl professor de química del preparatori de

la nostra Universitat autònoma va observar,divendres passat, que els seus deixebles erenpresa d'un neguit mal dissimulat que no elsdeixava prestar atenció a la lliçó.

Indagades les causes, es va assabentarque era degut a l'expectació del jovent pelpartit de futbol entre Espanya i Itàlia quealeshores s'estava jugant a Florència i quedecidia el desempat aconseguit pels espa-nyols contra tot el feixisme en pes.

Com que el partit era radiat, el professorva dir als deixebles

—Si us porto a sentir la radiació, em pro-meteu, després, atendre a la lliçó?

Un s( unànime fou la resposta, i totsplegats varen anar al bar de la cantonadaa satisfer llur curiositat tot prenent orxatasufragada per l'esplèndid professor.

Després, reprengueren la química mestrei alumnes, tots moixos pel resultat, degut,com se sap, a la pressió feixista... 1 la lliçóva versar sobre l'oli de ricí.

"Conllevancia"Ja fa temps que els pensadors de ]'Ateneu

Barcelonès són distrets en llur funció augus-ta per la música, a voltes banal, d'altresclàssica, que s'executa a les seves imme-diacions.

Anys passats, era el dancing d'estiu delCafè Royal, avui Moka, que emetia les dar-reres novetats de ballables i un remoreigmundà fet a posta per a trencar el fil mésfort de les oracions dels pacienl,s obrers dela ploma ; ara és la Ràdio Associació queamb els seus blues i les seves serenates nodeixa de petja els concurrents de la doctacasa.

Tant ésaixí, que molts d'ells ja han optatper abandonar llibres i quartilles i traslla-dar-se al jardí, tot lliurant-se, ben repapats,a una mitja somnolència .

Una de les penyes fins ha establert, comu-nicació amb el director de l'orquestra de laRàdio i, de tant en tant, sentiu

—Què aneu a tocar, ara?—Goyescas, de Granados.—Estupend ! Engegueu!Cèsar A. Jordana, enderiat amb el seu

Shakespeare, exclamà, malhumorat—Quina conllevancia!

"Speakeries"

Quan un dia, per casualitat, un locutord'una estació radiofònica barcelonina va as-sabentar-se de les condicions que són recla-madés als speakers de les emissores europeesque vetllen pel seu bon nom i pel bon nomde la ciutat en què radiquen, va trobar-les,naturalment, excessives. Què és això d'obli-gar a saber gramàtica i àdhuc puntuació?Per a ésser un bon speaker, pensava, n'hihaurà prou tenint un bon doll de veu i sa

-bent fercertes inflexions més o menys mi-liesques.

Es ciar que una tal concepció del speakernomés pot ocórrer-se-li a aquell que ha dedissimular amb acudits de gust dubtós, comcertes comares de cultura deficient, la im-possibilitat de saber pronunciar seguit unmot de set síllabes, com per exemple el motsuperheterodino,.

Tal farás...

E1 tan magre com estrenu poeta SalvadorPerarnau, conversant a la seva penya delCafè de la Rambla, es lamentava que certapremsa el mortifiqués contínuament amb sa-getes iròniques.

—Digueu-me — deia —. Creieu que estàbé això de molestar les persones que nofan mal a ningú?

—Tot el que vulguis, Perarnau — va res-pondre-li l'escultor Viladomat —. Tu, però,bé fas versos...

La força del cinemaFa dos divendres, al C. E. del Vallès de

Sabadell es celebrà una sessió a càrrec delscineistes del C. E. de Catalunya. I bé ; al'hora de començar a projectar els films,els ulls dels visitants es dirigiren insistent-ment cap a una de les portes d'entradala qual donava accés a un raig irreverentde llum elèctrica. El sabadellenc Llobet

—ànima de la festa — cuità a esbrinar el per-què de 1a tossuderia d'aquell llum i als pocssegons, dirigint-se al maquinista barceloní,j a el tranqulllitzava amb aquestes paraules

—Són els de la taula del tuti que diuenque acaben la partida i pugen tot seguit.

Una relliscadaLa sesió clou de cinema amateur orga-

nitzada pels aficionats del C. E. de Catalu-aya, revestí un especial i inesperat relleugràcies a un film francés intitulat A vingtans, alguns moments del qual eren d'un pi-cant que no acostuma pas a trobar-se enels films amateurs ni en molts dels profes-sionals. La sorpresa del públic davant ct'a-quella protagonista amb combinació foud'una indignació teatral. A la sortida, unhonorable marit se'n condolia

—I nosaltres que venim a veure cinemaamateur per a fugir de les besades quilo-métriques I dels deshabillés irreverents delcinema professional !...

Temors

En tornar de Sabadell, els cineistes bar-celonins que viatjaven amb l'automòbil deDelmir de Caralt foren detinguts a SantAndreu per tres guàrdies civils fusell en mà.Un cop fetes les preguntes de rigor i des-prés ele donar un cop d'ull a. l'automòbil,els ocupants del qual anaven carregats defilms i àlbums de discos, foren pregats decontinuar. El mutisme que seguí a aquestaescena fou aviat interromput

—Quina manera d'apuntar ! Jo patia pelsdiscos !

Plaça i Qórtics davant del centre n

risme concepcional amb dues vies obliqüesuna que anava i va del terme d'Espluguesal mar — Avinguda del 14 d'Abril — i unaaltra que partint del Parc de Ribera o Pas-seig de Pujades s'orienta cap al Nord acercar el Besós, més avall del portell deMontcada — Via Meridiana —, El projecte,en relació a les comunicacions urbanes deBarcelona amb els nuclis que la rodejaven,era deficient i mancat, pels inconvenients dela unió dels barris forans prolongant elscarrers de l'Eixampla.

Tot just passat el 1900 es veié de seguida.I en 1903 era convocat un concurs de pro-jectes d'enllaços, que guanyà l'arquitecteLéon Jaussely. El projectista francés, tolo-senc, estudià amb veritable amor el pro-blema d'unir el centre i la perifèria urbanai féu`una obra mestra en la qual abundavenels plans grandiosos, les concepcions monu-mentals, sense oblidar, però, la idea bàsicad'enllaçar per vies d'unions circulatòries deconjunt Barcelona i ]'Eixampla amb els po-bles de la plana, de riu a riu, de la mun-tanya al mar. El projecte de Jaussely, eld'Amargós, d'altres encara, cercaven la ma-teixa alta funció : fer de les ciutats vellai nova i els nuclis vitals que constitueixenla urbs, la Barcelona una.

LA REFORMA INTERIOR AHIR I AVUI

Exposada aqueixa idea, més bé aqueixanecessitat d'unió total de Barcelona, podemseguir els distints processos de la reformade la ciutat vella, Iniciada l'any i8i8, com-pletats els primers plans després del 7835,aprofitant els solars i edificis ruïnosos dela crema de convents. Resultat principald'aquella primera empenta foren els carrersNou de la Rambla, Fivaller, Jaume I i Pa-blo Iglesias; i les places de Francesc Maciài Manuel Azaña, culminant les ambicionsdels barcelonins en la desaparició total deles muralles, l'enderroc de la Ciutadella ila construcció del Parc de Ribera. Conjun-tament eren projectats diversos plans d'ei-xampla de la ciutat i finalment fou adoptatel d'Ildefons Cerdà, que no ha satisfet mainingú.

Seguint les directrius del dit pla, forenfetes per Angel Baixeres algunes modifica-cions que plasmaren en tres artèries cab-dals : una, prolongació del carrer de Clarisfins al port — Laietana — ; altra, seguintuna recta des de la Plaça de la Univer-sitat, també fins al port a través del dis-tricte cinque, traçat que destruïa o muti-lava nombroses obres arqueològiques; i unatercera via transversal, que partint del Salóde Sant Joan acabava davant del carrer deCampo Sagrado, a la Ronda de Sant Pau,

DE CARA A DEMA

La reforma de

onumental de Sant Pau del Camp

URBANITZACIÓ MODERNA

Afortunadament les coses no anaren peraquests camins. S'ha abandonat la geome-tria, la ratlla i l'angle recte, per la varie-tat, la bifurcació ; la combinació de les viesamb les construccions ; l'encreuament decarrers en angle agut, possibilitant les cor-bes de les alineacions amb siluetes distintesi fons interessants de veritable valor. Te-nim prou exemples a casa nostra de la fre-dor dels carrers quadriculats de l'Eixampla

els que van cap al Besòs són de perspec-tiva ingrata, el buit al lluny o bé com afons les muntanyes a molts quilòmetres.Per contra, veieu l'interès que té el carrerde Pelai, amb la -Universitat al fons ; el car-rer de Fontanella que limita l'immoble delínies elegants i fines tonalitats dels Sent

-menat, a la Plaça d'Urquinaona ; el mateixcarrer de Balmes ofereix una 'magníficaperspectiva que millorarà quan la part altaestigui edificada totalment. El carrer de

Corts Catalanes, vist des de la Plaça d'Es-panya, resulta grandiós, si bé la línia a]'infinit li dóna una grisor que li treu partde la seva riquesa. Situats a la mateixaplaça, decanteu -vos cap al Parallel i nota-reu el canvi • agradable dels termes i lesperspectives.Els sistemes moderns d'urbantzació van

encarrilats a l'obtenció per raciocini a prioridel mateix que els urbanistes del 800 feienper sentiment i intuïció. Han de tenir-se encompte, ara, ultra els problemes de la circulació de vehicles i peatons, aquells altresque en les ciutats antigues 5611 plantejatscada pas : la conservació de monuments,valorització o reavalorització del major nombre d'ells. Això s'ha tingut en compte enl'actual, el nou,

PROJECTE DE REFORMA INTERIOR

s es, I aqw d e u, n epoc en la darrera Exposició, i, equivocadao no, també la férem. Ara ens proposemcontinuar la reforma i reeixirem amb lanostra. La vitalitat de Barcelona resistiràla nova prova. L'amor dels barcelonins ala seva ciutat es manifestarà una vegadamés així que calgui fer acte de presència.

^*xNo voldríem acabar aqueixes línies sense

regraciar el conseller regidor senyor Esta-nislau Duran Reynals i els arquitectes se-nyors Vilaseca i Florensa, per les facilitatsque han fet possible aquest reportatge.

PERE CASALS

Agullers, 1 1 VIa Laletana, 4

Tel. 15524 • BARCELONA

predicar sense l'exempleLa propaganda intensiva que fan els hit-

lerians en favor de les famílies nombroses,tindrà els resultats que se n'esperen? Tot éspossible, en un país disciplinat i gregari, iabans d'un any ya veurem si les mares ale-nlanyes han cregut en la necessitat de posaral món uns quants inilers de destinats afutures hecatombes.

Però el país està castigat per la crisi. I en-cara més :

—La dona alemanya — deia una — estàenterament d'acord amb els partidaris de larepoblació. Però n'hi ha que no es decidirana fomentar-la fins que Hitler, Goering iRoehin siguin casats.

Solters per %rça

Turquia ja no té harems, i les mil donestel sultà .4bdul Hamid ja no són més quean record del temps antic. Però no tan an-'lc que encara no hi hagi eunucs vius, con-certits en guardes de museu o de parcs, cani-71ers, etc.

Ara els eunucs estan indignats. Mustafàüemal ha creat un impost de solteria, senseiue en la llei que l'instaura es faci cap ex-epció pel que es refereix a la situació espe-ial dels eunucs. No podent acudir al recursle casar-se, els antics guardians dels haremsflan de pagar, perquè, als ulls dels empleatstel fisc, no són ni dones, ni homes casats.

Dues frase.ç

Un diputat elogiava a Doumrergue els mè-rits d'un dels seus collaboradors

—Es un home—li deia—que té una ideacada dia.

—Amb les idees—respongué Doumergue-passa com amb les dones. Si es vol tenirfills, el millor és només tenir-ne una, i cui-dur-la bé.

El mateix Dounaergue replicava a un ^e-riodista que li parlava dels diversos motsd'ordre donats en els diferents congressosde partits polítics que han tingut lloc aFrança:

—D'ençà que els interessos ocupen el llocdels principis, és lògic que els mots d'ordreocupin el lloc de les doctrines.

'Intoxicació etílica'

El comte de Ségur, marit de la immortalCécile , Sorel, va atropellar una dona, a laqual va causar la mort, i ara està tancat ala presó. El ccmte € ee Ségur pateix, diuen,d'intoxicació etílica, que és una manera ele-gant de dir que lti agrada massa la beguda.Li agrada tunt, que quan tres gendarmesel duien detingut,demanà que el deixessinentrar en un bar davant del qual passaveni volgué comprar una botella de porto.

—Es per no sentir-me tan sol al calabós—va explicar.

Però l'humil bar no tenia porto de la mar-ca preferida del marit i a estones partenaride Celimène, i l'home s'indignà.

—Quin bar de mala mort! Potser sí queena veuré obligat a beure porto fabricat aBercy !

L'opinió pública no és gens indulgent en-vers aquest home, conegut no sols pel nomillustre que porta i per haver-se casat ambla famosa actriu, al costat de la qual hatreballat de vegades a l'escena, sinó tambéper escàndols deguts a la seva afició a in-toxicar-se etilicament.

Amb motiu d'aquest accident, s'ha posatde manifest la «mala premsa» de què frueixel descendent d'aquella princesa Rosto pxinque amb el seu nom de casada, comtessade Ségur, escrivia novelles en francès.

En canvi Cécile Sorel, malgrat les bro-mes que se li fan, compta amb simpaties,sobretot. d'ençà que se lti atribueix el pro-^òsit d'adoptar les quatre criatures de lavíctima de l'alcoholisme del comte.

Hom atribueix a aquest darrer, davantel comissari de Ponloise, una frase fàcil.Designant el seu company, l'actor Ozanne,va dir:

—Aquest senyor és el que em dobla alteatre. No el podríeu detenir en substituciómeva?

Schneirler, fabricant

de canons i acadèmic

Eugène Schneider, de la coneguda fàbricade canons, ha estat elegit acadèmic de lade Ciències Morals i Polítiques.

Hom decidí tot seguit de celebrar-ho do-nant-li un banquet, al qual no assistí pasel nou acadèmic, ben al corrent de les in-tencions dels organitzadors. Al seu lloc,doncs, figurà un petit canó dalt d'un bicornid'acadèmic.

Hi hagué discursos, André Wurmser pro-nuncià el de recepció ; Ramon Pernandezun de felicitació ; Louis Cheronnet parlà ennona de l'Acadèmia de Belles Arts, i, final-ment, el caricaturista i crític Cario Rinillegí una carta signada aillegibleu i datadadel anúnlero zero de la Plaça de l'Estrella»,en la qual el soldat desconegut s'excusavade no poder assistir al banquet.

BANYS MONTGATNou pisos acabats de construir en el seu edifici.Banys per ampliació de l'eetoblimeut. Cada un,tres esplèndides habitacions, menjador, cuina,safareig, galeria, W. C, aigua corrent, gas ielect ricitat, des de 600 a 800 pessetes any ■mb

dret a bany. Visibles cada dia

Per a mes detalls: Passeig Duana, 4, a.a, [,aTelèfon 18958 - BARCELONA

Mirant 'I

ANTICAST1S

Els heimwehren només caminen a genollons d'ençà que llurs caps han declaratque van a estrènyer-se els colzes al voltant de Dollfuss.

(Siinplicus, Praga)

. ROCAJOIER

Passeig de Gràcia, i8

y us ofereix

al costat de la

joia de gran

preu el joiell

discret de gran

to i d'execució

impecable

UN HOME D'ESTAT

é •Benes en e1 seu o aniversari versara

amb una unanimitat ben rara en els cos- d'aquella promptitud de paraules i de gestostums ginebrins, els homes polítics i diplo- que ja han cristaflitzat com veritats Ilegen-màtics presents a Ginebra el 28 del mes dàries en el món ginebrí.passat han eolgut festejar el cinquantè ani- Benes conserva sempre, sota la cortesia iversari del naixement d'Eduard Benes amb l'acollida familiar i somrient que li és prò-un gran banquet que restarà un agradable pia, una franquesa gairebé brusca, quan esrecord en els annals de la S. de les N., bal- tracta d'entrar en la realitat i de dir clara-dament sinó per haver estat un dels pocs ment a la cara allò que ell vol fer entendre.actes realitzats sense divergències. I Però res no hi ha de més agradable que una

Realment, hom no sabria imaginar-se conversa amb aquest diplomàtic consumat.una carrera més ràpida i més sorprenent Amb ell no es perd el temps en hàbils eir-que la (le ]'antic estudiant txec que arribà cumvolucions. No parla amb enigmes. Si té

necessitat de callar sobre al-

_--._ ._. guna cosa, us ho avisa

{ —No em pregunteu sobreu ' S aquesta qüestió. No us res-

` . pondré res.Hem alludit abans algun

punt de la meravellosa car -p rera de Benes, la part que

prengué, en el temps de leshostilitats, eñ les negocia-cions difícils per tal de pre-a^r2 laboriosament la res-

# tauracto de l'Estat Txecos-` lovac, en servitud des d'uns

quants segles, i el lloc emi-vent que ha ocupat, joveencara, en els Consells in-ternacionals. Direm, a pro-pòsit d'aixbue ha arti-9 P

¿ ^I r cipat en les innombrablesConferències transhumants

l de ciutat en ciutat, amb lesI` quals Europa ha tractat — i:r

tracta encara ! — d'afermarels seus destins. Ell és avui— salvant error — el veterà,per bé que encara estiguilluny d'ésser vell, de totes

::: les reunions ambulants in-y f rsjJ ernacionals.

f sir hf d Benes fou el collaboradorde Clemenceau, de Wilson,

hfi de Lloyd George i de totesles grans vedettes d'aquellsmoments immediats a lapostguerra.

a e ,. Els discursos de l'homes t. polític txecoslovac són sovint

veritables obres mestres, pà-gines lluminoses d'història,suggestives exposicions, ac-

:t tes de coratgia, interven-vS tions decisives, oportunes i

precioses en els afers polí_Benes tics europeus.

Benes és un dels més

París un mati de t o tenint per tot ba-ferms puntals de ea invul-

a 9 5 P nerabilitat dels tractats de pau, els qualsgatge una inscripció gratuita a la Sorbona considera inspirats en la més exacta mter-t un capital de 6o corones. prelació de la justícia. Recentment ha afir-

Els grans trets de la vida d'aquest home mat que els tractats han d'ésser sempreprodigiós són, creiem, prou conegudes. L'i re ;.ectats, essent això una qüestió nede setembre de tgrs, el professor Benes ar- nitat, ae moral internacional per a Estatsribà a la frontera alemanya del nord (le quc hi han posat llur signatura.Bohèmia amb un passaport trucat. Des del Aquests dies Benes ha emprès alguns viat-t6 de febrer de 1916 fou el secretari gene- ! ges de caràcter polític pel territori nacio-ral del Consell Nacional dels Països Txecs, nal. El darrer ha estat a la Rutènia o Rús-i un any després, féu inscriure Txecoslovà- sia Subcarpàtica, en el qual pronuncià unaquia en la . llista, tramesa al president Wil- sèrie de conferències que han tingut unson per les nacions aliades, de les nacions a gran eco per l'afirmació solemne de la va-alliberar. A la fi d'aquest any 1917, 1'exèr- luntat de Txecoslovàquia de defensar la in-cit txecoslovac, oficialment constituït, apa- tegritat del seu territori. Ja és sabut queregué sobre els fronts francès-italià cobrint - s'ha desplegat una gran propaganda en fa-se de glòria. L'octubre de igt8, després de vor d'una frontera comuna a Hongria i aVittorio Veneto, la doble monarquia austro- Polònia a través de la Rússia Subcarpàtica,hongaresa s'esmicola i neix Txecoslovàquia. cosa que donaria un gran cop a la PetitaDes d'aquell moment, Benes, convertit en Entesa, ja que separaria Txecoslovàquia deministre d'Afers estrangers, desplega una Romania.acció meravellosa en favor del seu Estat, Benes ha afirmat, en aquesta ocasió, unafundat sobre bases democraticíssimes. vegada més i amb una força que es pot dir

superior a la manifestada fins ara, que* * # Txecoslovàquia s'oposa irreductiblement a

tota revisió de fronteres i que defensarà par-Molts esdeveniments han ocorregut a Gi- titularment les de la Rússia Subcarpàtica,

nebra d'ençà que, amb l'aplicació àel trac- si cal fins a la darrera gota de sang. Aques-tat de Versailles, fou fundada la S. de les ta expressió, poc habitual en boca de Benes,N., molts homes s'hi han alternat, moltes ha demostrat com són de vanes i de perillo

-idees hi han estat exposades—sovint con- ses per a la pau totes les especulacions sobretradictbries entre elles--, molts bons propò- la revisió dels tractats de pau.sits s'hi han manifestat. Però Benes, no- * x x,més ell, en aquests quinze anys, ha romàsconstantment al seu lloc, i sempre demos- Però hi ha un altre caire de la personali-teant la seva infrangible voluntat de pau. ' tat de l'home polític txecoslovac que cal que

1 és inspirat per aquesta idea que va crear sigui posada en relleu : la seva gran, inal-la Petita Entesa, la qual avui va junta amb terable fe democràtica, i això pot ben ésserla Unió Balcànica—volguda per Titulescu considerat—en aquest temps de tendènciesamb tota la seva força—i pot desplegar una retrògrades i reaccionàries—un dels mèritsacció benéfica i decisiva. més preciosos de l'estatista txecoslovac.

Hem tingut avinentesa, per raons profes-sionals, de conèixer Benes a Ginebra durantla, Conferència de rgzz, i després en aquestselarrers anys p Ginebra, en les sales del pa-lau de la S. de les N., quan la seva criatu-ra—ens referim a la Petita Entesa—, totjust feia els primers passos i ell hi dedicavatota la seva cura per a fer-ne una cosa fortacom ha esdevingut després.

Per l'efecte que va fer-nos podem afirmarque ell, entrant en l'edat que es vol que si-gui inici de la maduresa, no podrà perdreres d'aquella vivacitat sense ostentacions,

TIGGIS

SI ES-ELÈCTRICDER.AL VOSTRE AUTOMdBJI

ho treb reu en lesm'i'I'iors condicions depreui qualitat, alGGE ELÈCTRIC

CARTEA MOIÀ,6i8 (Anbou Diagonal)

Vialges ,i

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trcns ràpids, Places en Pullmans i cotxes-

llits, Habitacions en . els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Via'ges de noces: a Roma utilitzatít els bitllets reduits del70 °/; que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

No sabem si és degut a la moda d'adap- Edmond Greville El tren dels suïcides, Bentar peces teatrals que el cinema parlant ha Stolov La mà assassina, film divertit i emo-llançat, o bé al fet que un director va co- tiu, d'un dinamisme verti;inós, i, fa poc,mença: i els altres el van seguir, amb aque- Paul Martin L'exprés d'Orient. 1 noméslla ànima de moltó que empeny els cineis- en citem uns quants.tes a repetir un tema productiu fins a l'es- El cinema ha de tenir moviment i varíe.gotament, no sabem a què és degut, però tat. Demostrar-ho ens ocuparia massa es-el cert és que, de l'adveniment del cinema pai, i ens desviaria del tema d'aquest arti-son •)r ençà, molts directors s'han aficionat ele. 1 ens balla pel cap que temps enrera jaa situar l'acció dels seus films en un ma- vàrem intentar demostrar-ho ací. Avui ensteix lloc. Ja veurem més avall les escasses, limitarem a constatar que el públic no to-

De «La md assassina», de Ben Stolov

De «Laie Barcino», film amateur d'Eusebi Ferrer

1

Un espectacle que hadivertit el món sencer,pie d'encis, d'alegria,còmic,sumptuós i origi-

nal com cap altre

Sense reestrena a cap més local fins a la vinent temporada

EL. CINEMAVuit films amateurs

La unitat de lloc

per la Generalitat que li ha estat conce-dida. .

El vi és un film que fa la propagandade les cooperatives vinícoles. Hi veiem unmatrimoni, refractari als nous mitjans tèc-nics, fadigar-se extraordinàriament en lesfeixugues tasques de la verema i al finalper a obtenir tm vi fluix, si no avariat. Encanvi a la cooperativa, gràcies a l'ajut delstècnics i a la maquinària, el treball és rao-nable i fàcil i els resultats que s'hi obtenenimmillorables. Bon vi i amb excellents con-

Dels vuit films que figuraven en el pro-grama de la sessió pública que l'Associacióde Cinema Amateur organitzà a la salaStudium, hem de destacar cl4ma maneraespecial els dos films d'Eusebi Ferrer LaieBarcino i El vi.

Amb aquests dos films i la cinta Festamajor, presentada al concurs de la Seccióde Cinema del C. E. de Catalunya, el valord'Eusebi Ferrer com a cineasta ha quedatfixat d'una manera prou categòrica per adeixar lloc a dubtes. Amb Eusebi Ferrer

ens trobem davant d'algú que té una clarai precisa noció del lèxic cinematogràfic.

Laie Barcino és un reportatge ràpid iincisiu de Barcelona. Si quasi sempre quees parla de cinema amateur resulta un xicemfàtic alludir al ritme i al muntatge, pertal com en la majoria de pellícules la con-tinuïtat i moviment de les escenes semblendeixats de la mà de Déu, en canvi ensplau afirmar rodonament que •precisamentLaie Barcino palesa una comprensió remar-cablement ajustada d'aquestes dues nocionscabdals del lèxic cinematogràfic. Afegiu aaixò que el realitzador està també assistitper una penetrant intuïció d'aquells anglesvisuals capaços d'un major rendiment i delvalor fotogènic que són capaces d'adquirirles perspectives urbanes.

Aquestes característiques s'apliquen sola-ment, val a dir-ho, a la primera meitat delfilm. Veuríem amb gust que aquest s'a-cabés en arribar al capvespre quan comen-cen a funcionar els llums de gas. Almenys,si no això, caldria seleccionar considerable-ment les escenes nocturnes, que per llurmonotonia visual i escàs valor plàstic es-guerren un film que pot ésser perfecte. Pera ésser complet, el nostre realitzador hafilmat un espectacle de nit, el qual per dis-sort és radicalment antifotogènic i totalmentabsent de distinció. Altra cosa és el mateixmotiu tal com l'hem vist en el film anglèsWestminster in Wpnter!

Per cert que alguns dels nostres aficio-nats semblen tenir una debilitat per aques-tes visions nocturnes de la ciutat, a basede filmar més i més rètols i fatxades illu-minades. Cal deixar-se d'històries i no anara cercar èxits fàcils, oi més quan no hiha tals èxits, ja que les nostres illumina-cions publicitàries, en general, no brillenni pel gust ni per la fastuositat. Aquests

jocs arbitraris de línies lluminoses són unamatèria molt més difícil de manejar delque sembla!

El film El vi mereix els mateixos elogisde la cinta anterior, i en canvi no compor-ta cap de les reserves que molt a desgratnostre hem hagut de fer a Laie Barcino.Si a més hi afegim el valor cultural dela pellícula i l'interès extraordinari del seucontingut, vindrem obligats a reconèixer quela cinta mereix de sobres la copa oferta

SYRAGaleries d'art -Diputació, 252

EXPOSICIÓ DE GRAVATS

Xavier NoguésInauguració dissabte dia 9

a les sis de la tarda

dicions per a la venda i l'exportació. Heusací, doncs, una pellícula seriosa i la pro-jecció de la qual pot revestir un interès so-cial indiscutible.

Jornada al port, realitzat conjuntamentper Joan Roig 1 Antoni Sarsanedas, aconse-gueix plenament el seu propòsit. Totes lesexcellòncies fotogèniques del nostre port hisón copsades en un seguit d'escenes breusque no comporten aquelles divagacions ir-ritants de tantes altres cintes ; escenes mun-tades amb evident destresa i fotografiadesa la perfecció. Els realitzadors han sabutCreure partit de les possibilitats que es tro-baven al seu abast. Així, per exemple, lestorres metálliques allí installades els hanpermès d'obtenir algunes preses de vistamolt suggestives.

Ramon Puiggròs, amb La dansa a l'er-mita de Falgàs, presenta un documentald'un valor folklòric indiscutible i el pre-senta amb una màxima discreció de cine-asta. Leit motiv, de Francesc Gibert, ensha semblat d'un escàs valor cinematogrà-fic, però en canvi és una filigrana de foto-grafies que palesa que aquest art no tésecrets per llur autor. La sincronització im-posada al film, música de Liszt, poesiesdites pel rapsoda Manuel Español contribueixa ]'efecte que fa el film, un efecte indis

-cretament sentimental que no ens pertoca anosaltres discutir i sí solament constatar.

Vacances, de Joan Salvans, repeteix mas-sa els clixés estereotipats d'aquests viat-ges a Itàlia que ja comencen a esdevenirinsuportables. Resulta que quasi tots elsamateurs que van a Itàlia veuen el mateixi de la mateixa manera. Es xocant la man-ca de personalitat que revelen aquestes ano-tacions cinematogràfiques d'aquests viat-ges d'esplai. Diríem que el découpage haestat establert indefectiblement per unaagència de turisme.

La pellícula Xiquets de Valls, no dónamateria a cap comentari. Es quelcom tanbreu i modest! Ara, que tampoc veiemper què hauria d'ésser una altra cosa. Re-marquem solament el partit que el seu rea-litzador, Claudi Gómez, ha tret del truc, jaconegut, de rodar a la inversa una deter-minada escena..

Quant a Un film sensacional de JosepFontanet, hem de dir que no l'hem entès.Certament, el premi El Be Negre que s'haemportat aquesta pellícula deuria posar-nossobre la pista per tractar de treure'n l'en

-trellat. Hi veiem unes escenes filmades alPoble Espanyol durant un festival regio-nal, intercalades entre unes altres escenesen les quals uns aficionats, que no s'hiamoïnen pas massa, tracten de parodiarCarmen. Josep Fontanet, que potser és l'a-mateur que ha rodat més metres, hi palesaaquell domini de la camera que neix de lapràctica.

En fi, una bona mostra de les activitatsdels nos tres simpàtics amateurs, treballantsense altre mòbil que el de satisfer la pas-sió per la creació cinematogràfica. Uns re-sultats que a estones són una magníficalliçó per als nostres professionals, tan desen-certats fins a la data!

Josea PALAU

Una aufoparòdiade Loreffa Voung

D'ençà que treballaren junts en Man'sastle, Loretta Young i Spencer Tracy

riuen una novella d'amor de la qual en-ura no s'han descabdellat tots els episodis,a que Spencer Tracy encara és casat.

Per a celebrar el seu vint-i-dosè aniver-ari, Loretta Youóg ha tingut una ideariginal. Amb una màquina amateur hafilmat una pellícula de vint minuts, que ésma paròdia grotesca de Man's castle, amba seva germana Polly Ann Young en elpaper de Loretta i William Bakewell en elle Spencer.

Loretta ha estat l'autor de l'argument ibel découpage. Segons es diu, la paròdia3s tan reeixida, que això es farà de modaa Hollywood. Però Loretta Young ha de-clarat que, el que és ella, només cariea-turitzarà els seus films, per a no fer-seenemics.

L'obsessióEl censor nazi assistia, a la sala ad hoc

del ministeri de l'Interior, a la projecció delfilm anglès Going Gay.

Tot d'una Herr Censor exclamà—Pareu ! No m'agrada la pinta d'aquest

actor. Sembla jueu. Qui és?I vetaquí per què Arthur Riscoe, un ar-

tista anglès la família del qual ha viscut alYorkshire durant uns quants segles, haguéd'omplir un qüestionari, certificat per l'al-calde de Leeds, en el qual declara que niell, ni son pare, ni el seu avi, no tenen resde jueu. Però el censor alemany encara noha quedat satisfet, i espera ordres superiors.

—No m'havia adonat mai — ha declaratArthur Riscoe — que tingués cara de jueu.

Espero que els productors ho tindran en

compte t m'encarregaran un paper de Shy-lock a mil lliures per setmana.

**x

Hom sap, en efecte, que Caterina deRússia és un film que no ha pogut pro-jectar-se a Alemanya perquè Elisabeth Ber-gner és jueva, i Hans Albers, un dels mésformidables artistes alemanys, acaba d'es-guerrar la seva carrera parque s'ha casatamb una jueva. Es conta que Goebbels,que com a ministre 'de la Propaganda s'in-teressa molt pel cinema, reconeixent-ne l'altvalor de suggestió sobre les masses, pre-guntà un dia, visitant un estudi, per PeterLorre, un actor que el] admirava. Els in-terlocutors del ministre es van quedar unamica parats, fins que algú li va dir quePeten Lorre era jueu.

galrebe nulles, posslointats cmemawg un-ques d'aquest procediment. Abans esmen-tarem alguns films amb unitat de lloc.

Comencem amb Old darh house, filmpresentat ací la temporada darrera amb elnom de Casalot de les ombres, i estrenaten abril passat a París amb el títol d'Uneétrange soirée. Aquest film, dirigit per Ja-mes Whale, realitzador de Frankenstein,El petó davant el mirall i L'home invisible,conté les tres unitats clàssiques : de lloc— es descabdella tot ell en una casota si-nistra habitada per uns individus misterio-sos —, d'acció - ' només hi ha una solaacció principal basada en l'arribada a lacasa d'uns turistes perduts —, i de temps,car tot ell es desenvolupa en l'espai d'unanit. Detall curiós, .amb aquesta pellícula vadebutar a Barcebna, en un -paper secunda-ri, el gran Charles Laughton, que va pas

-sar completament desapercebut.I ja que parlem de Laughton, direm que

el primer film que va interpretar a Amèricai el darrer seu que — retard inexplicable —s'ba estrenat ací, Justícia divina (Paymentdef erred), de l'hongarès Lothar Mendes, esdescabdella també en un sol lloc : el domi-cili del protagonista, en el qual aquest haenterrat un parent que ha assassinat.

Ara passarem ràpidament davant algunsfilms que tenen les mateixes característi-ques que els anteriors : el cèlebre Mariusde Pagnol, dirigit per Korda, amb el deco-rat únic del bar marsellès ; Cavaller per undia, d'Alfred E. Green, que passa en unaestació trepidant ; Orfes a Budapest, deRowland V• Lee, l'acció del qual és situa-da en un zoo ; Ballant a cegues, de DavidBurton, que transcorre en un saló de taxis-girls ; Prestigi, de "Tay Garnett, que té llocen unpenal, c Una dona capriciosa, deStuart Walker, desenvolupat en una cabana.1 ara, després de recordar l'inoblidable Elcarrer, de King Vidor — tota la poesia d'uncarrer —, i Gran IIotel, d'Edmund Goul-

' ding, que tenia unitat de lloc — l'hotel —peró no d'acció, car el film era un conjunt

de petites accions incidents, observarem que

existeix una gran afició a situar tota l'ac-ció de les pellícules en un transatlàntic i,sobretot, en un tren.

Exemples del primer procediment — afec-cionat segurament per la fotogènia extra-

ordinària dels paquebots — són Cabines deluxe, un admirable films de William K.Howard, gran espectacle visual d'un stea-

mer, tan immens com una gran ciutat ;-Palau flotant, de Lothar Mendes, la vidaprodigiosa d'un transatlàntic alemany, i so-brctot el , meravellós Viatge d'anada, de TayGarnett, el gran director d'El seu home,4ristàcrates del crim i O. K.. Amèrica.Quant a l'afició als trens, apressem -nos adir que és extraordinària. Després de L'ex-prés blau, d'Ilja Trauberg, un tren que tra-vessa la Xina, Sternberg va reeditar el te-ma iens va oferir L'exprés de Xang-IIai,

era un film lent i monòton, per tal com,epetim-ho, el cinema ha de tenir movimentvarietat. 1 bé : la unitat de lloc és el vehi-

^le més segur de lentitud i monotonia, pertant l'anticinema. Cal ésser molt intelli-;ent per a donar forma cinematogràfica aLina cosa que en té tan poca. Molts direc-ors ho han intentat. Alguns han fracassat.D'altres han reeixit. Sternberg va triomfarbrillantment amb L'exprés de Xang-Hai.Tota l'acció es descabdellava en un tren.I, amb tot, mai aquesta acció no pesava.EI gran director va multiplicar les preses devistes, va manipular magistralment lesimatges, va acumular els gags, va alternaramb malícia els sorolls i els silencis i vasaber mantenir una atmosfera obsessionantde cap a cap del film. Edmond Gravilla valluitar també amb èxit contra la monotoniaen El tren dels suicides. En el tren, vèiemcada passatger lliurat tristament als seusrecords. I per la pantalla passava la recons-titució visual del fet que els havia empèsal suïcidi.

Després de veure tots aquests films, hemaprès que, per tal de no naufragar en lalentitud i en la monotonia en rodar un film

que es descabdella en un mateix lloc, caldonar a l'home de la cambra el movimentque no té l'acció. Cal no aturar-se, no ador-mir-se en les preses de vistes, per tal defer un film que sigui una successió de planscurts, la qual cosa donarà a la pellículauna marxa accelerada. Cal emprar tota lainfinita varietat de plans que existeix entreel primeríssim pla i el pla general. I cal es-gotar totes les possibilitats del decorat únic,tot i enfocant-lo des de tots els angles pos-sibles. Unica manera, ens sembla, d'acon-seguir el moviment i la varietat indispen-sables.

SESASTIA GASCH

The Majorca Sunand

Tbe Spanislh TimesEl més important set-manari anglès que espublica a Espanya.

Llegit per tots elsanglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

L'afer Sfevislcy i ..el cinemaGregory Ratoff és a París. Gregory Ra-

toff és un actor de cinema, encara no gaireconegut, que ha pres part en films comWhat rice, Hollywood, Once in a lifetime,Let's fall in Jove, etc., etc., després d'haverfet teatre a Rússia i als Estas Units. Ra-toff era a Londres, treballant per a la Gau-mont British, i s'ha arribat a París.

Es que l'escàndol Stavisky ha fet gransensació als Estas Units, on fins ha mo-tivat un llibre : Stavisky, el rei dels xecs(a aquests americans sempre els cal un reid'alguna cosa).

—Però — ha dit Ratoff — aquest llibreés insuficient per a una adaptació cinema-togràfica, i vaig pensar de comprar LaBanca Nemo, film l'intriga del qual recordala vida del célebre estafador. Per aixa hevingut a París, a entendre'm amb LouisVerneuil, i em trobo que la censura haprohibit el film francès tret de La BancaNemo. Com que això no afecta els EstatsUnits, m'he entès amb Verneuil i tinc jaels drets d'adaptació per a una obra ques'estrenarà a Nova York, segurament sotael títol de La Banca Bluf, i per a un filmque es rodarà a Hollywoocl. Tant al teatrecom al cinema, jo en seré el protagonista.

El retorn de la Bella Elena

Societat Espanyola de Carburs Metäl'IicsCorreus: Àpartat 190 BARCELONA

Telèfon 13ot3Telep.: "Carburo." mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcubion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fibnquea aBarcdona, Valencia i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils ipece seda, cot6 í altres teixits : : CALEFACCI6 INDUS-TRJAL de laboratcns i domtica GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, match Is d'aportació per Iz SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Si en feia de temps que no sabíem resde Maria Korda, l'actriu que creà el paperprincipal en La vida privada d'Elena deTroia !

Ara llegim que la rossa vedette honga-resa, ex-muller del director Alexander Kor-da, tornarà a treballar per al cinema.

Serà a Itàlia on Maria Korda farà laseva rentrée, amb un film sobre la vida dela cèlebre Eleonora Duse, a la qual, diuen,s'assembla extraordinàriament, tant quepér això ha estat triada.

Els beneficis de la pellícula seran des-tinats a l'erecció d'una estatua a la granactriu italiana.

1 v

1 )

Í 1

1, 11 ^

1 1 l t

Í ^

I 1

' i \ ' 1ií

1 . 11 1 ,

1 11 ^jï Ii

MIRADDR

EL. TEATRELIES STIE\ijI5

"La sirena varada" per Alejandro Casona. = Poliorama

Una enquesta De Sòïocles a Jean Cocteausobre el Concurs obert

per la Generalitat(Vegi's el número anterior)

La companyia de Margarida Xirgu queactualment treballa al teatre Poliorama, di-vendres passat estrenà La Sirena varada,comèdia (1'Alejandro Casona, guanyadoradel premi Lope de Vega en concurs convocatper l'Ajuntament de Madrid.

Té La Sirena varada un valor innegable.El de representar dins la trista comediogra-fia castellana actual — reduïda a dos o tresautors, a tot estirar, que es consumeixen enla repetició incansable de les seves troballesanteriors—un valor de joventut i d'empenta,

Margarida Xirgu

no direm renovadora, ara per ara, però sícreadora i optimista qúant a l'abast de laseva irradiació.

L'optimisme d'Alejandro Casona és algu-na cosa amb la qual es pot comptar. No ésaquell optimisme inconscient i atabalat quetrobem a cada pas en gent que no sabenres de res i que estan convençuts d'havercaçat la veritat tota viva quan més distretaestava i de portar-la a l'infern de la jaquetaper a treure-la de tant en tant i oferir -la al'admiració dels seus contemporanis ; op-timisme característic de tots aquells jovesque fan de la seva joventut font de sufi-ciència i dq petulància. Es un optimisme, eld'aquest novell escriptor, més reposat, mésaplomat i més conscient en raó d'ésser mésculte i té per sostenir-se un sustentacle méssòlid que el pur instint i el pur engresca-ment jovenívol.,

Alejandro Casona és, indubtablement, unhome de lectures, un home que té els seusclàssics i que sap bé allà on ha d'anar. Elmateix pensament central de la seva obra,allà on convergeix tota l'acció—encara que'ni cal dir-ho, estiguem plenament conven-çuts que per a 1'excellència de la creacióallò que se'n diu la tesi no té res a veure

—que és el triomf de la intelligència i de l'ac-ceptació de la realitat contra la follia i totamena de veleïtats evasionistes, ens mostrenCasona en una direcció que no és pas senseprecedents d'altíssima qualitat.

Però, encara que, estèticament—no mo-ralment ni intellectualment—, la tesi no ensinteressi, perquè, al cap i a la fi, per a nos-altres el que compta és el talent, no peraixò hem de deixar d'assenyalar com ens hacomplagut l'actitud patèticament racionalista

w.?

1 JiJ LLLa v *P..s ig de Gxácia, 57. — Tdèfoe 79681

De les 3 tarda s la t matinada

SIENT UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSInteressants reportalgei Fox Mamelone

CAMPIONSDocumental

NOTICIARI FOX SONORNoüc(es d'E,ponya.

NOTICIARI FOX SONORInternacional

EVA 1 LA MODADe la serie "Aventures d'un cameraman'•

que adopta Casona en aquesta seva comè-dia, actitud que, pér a nosaltres, no potésser, donades les característiques que lainformen, circumstancial, sinó que la jut-gem sincerament sentida i permanent en elseu autor. Si fos una altra, l'obra no ensofriria pas gens en el seu curs ; Casonan'hauria tingut prou amb canviar just no-més l'acabament.

I quan és tan escampada, i especialmententre els joves, aquesta mena de covardia,d'aterriment — quan no consisteix, simple-

ment, en simulació provoca-da per influències literatures-

: ques —, davant la vida i laealitat, amb tota mena deteories evasionistes per re-colzar-la i justificar-la, ésmés de lloar aquesta noble ivalenta posició realista d'A-lejandro Casona.

Es clar que en més d'unpassatge d'aquesta bella Si-rena varada trobem algunareminiscència potser no mas-sa grata, alguna vaga in-fluència (l'un o altre lloc co-mú en la tècnica teatral,alguna afectació d'intellec-ualisme massa vistent, peròtot això són coses elimina-bles que l'autor ha de vèncerindefectiblement, que en laseva ulterior producció noexistiran ja i que en la co-mèdia que comentem perdentota importància davant laforça creadora que s'hi re-vela, el correcte i sabórósllenguatge que hi és utilit-zat, l'harmonia i la delica-desa poètica de la més granpart del seu diàleg, la jus-tesa de visió i de compren-sió dels tòpics que s'hi ma-negen i, després de tot —o primer que res—, el cons -tant interès en què es des-cabdella la intriga, interèsque no minva en cap mo-ment, a desgrat de l'emba-daliment poètic en què ca-

uen algunes escenes i que ens patentitza queCasona és un autor que posseeix la condiciófonamental que ha de tenir aquell que es-crigui per al teatre.

***

Hem d'agrair a la companyia de Margari-da Xirgu que ens hagi donat a conèixeraquesta interessantíssima producció del joveautor castellà que, afortunadament, té totsaquells defectes de joventut que amb elsanys s'esborren i cap d'aquells que, sota lamateixa justificació, són permanents i per-petus.

I és amb veritable goig que escrivim l'e-logi més complet a l'obra de Casona i ales seves interpretació i presentació.

Alejandro Casona

L'acció és portada per tota la companyiaamb tot amor i compenetració. MargaridaXirgu fa una creació admirable del seu com-plicat paper de Sirena—'la veu, el gest, l'ex-pressió, totes aquelles qualitats esplèndidesde l'actriu donen el seu màxim rendiment—.Albert Contreres fa un Doctor Florián sobri,correcte i aplomat ; López Lagar, matisaexcellentment el seu Ricardo ; Enric Bor

-ràs, treu el seu curt paper amb gran com-Pren siá i sentiment. En resum, com asse-nyalem, tots els components de la compa-nyia contribueixen idòniament al lluïmentde l'obra.

La presentació,. correcta i ben acordadaamb l'ambient que es tracta d'evocar. Llàs-tima d'uns quadros penjats a l'interior d'unarc que en segueixen la mateixa forma comsi fossin de matèria plàstica i no rígids comsón els quadros a tot arreu del món.

JOAN CORTES

FIARIA MORERA

Én el camerino de la senyora Morera alteatre Apolo, es freguen de colzes el repòs ila pressa. Beneïdament, uns actors s'estanaclofats en unes cadires de boga, mentrealtres entren i surten a corre-cuita aixafant-se gairebé les puntes dels peus.

La Gloriosa mentrestant va seguint el seucurs. Hem ensopegat el bon moment. Laconeguda actriu ens pot concedir uns mo-ments.

Com si estigués en escena, ens repeteixuns mots que són característics en ella

—Ai, filleta... !Bé, digueu-me.

Formulem lespreguntes de regla-ment. Ens contes -ta així a la prime-

v-

:::: i seguretat

a2k que aquest concurs

oI subvenció faranun gran bé al nos-tre teatre. A la vos-tra segona pregun-ta us diré — afe-geix la senyoraMorera — que crec

Maria Morera en l'aparició d'au-tors joves o inèditsi crec que se'ls ha

d'escoltar, puix n'hi ha que tenen un veri-table talent i una cultura suficient per poderdonar obres que interessin al nostre públic.

Els minuts s'afanyen a córrer. La se-nyora Morera se'n plany.

—A la darrera pregunta, podeu dir-nosalguna cosa?

—Em pregunteu a fa meva manera comenfocaria el problema del renaixement delteatre? Doncs, a ésser possible, jo ho fariade la manera següent: estrenar tot el quetingués un valor, fos tragédia, drama o sai-net, i a més ressuscitava obres de l'anticteatre català, joies que bona part de joventd'avui desconeix. Faria la representació decada obra amb tota propietat com si es trac-tés d'una gran estrena. Això ajudaria adonar relleu a l'obra.

Com que en aquest moment la reclamenen escena, ens hem d'acomiadar de la ma-nera que podem.

RAMON VINVEs

Després d'una persecució tenaç, RamonVinyes ens ha tramès unes quartilles queresponen així a les nostres preguntes

I. a Una subvenció com la que ofereixenla Generalitat de Catalunya i l'Ajuntamentde Barcelona pot estabilitzar i dignifican elnostre teatre sempre que els qui hi inter-vinguin posintota llur volun-tat a dignificar-lo i a estabilit-zar-lo. Si es faquela subvencióyr^sigui entrada

af aVOYldora de -°,3

clan determinat, ,

1 estabilització 1 cdignificació) del

teatre de Cata- M £`tlunya no passa-

ràútil.de despesa

inCal tenir en

compte que 80 Ralnon Vinyesmil pessetes po-den ajudar a unintent de bon teatre; no poden, penó, perinsuficients, apuntalar un teatre on s'estreniel que passi pel cap d'uns quants senyors.Per Cant, la temporada de teatre català s'hade fer a base d'obres que ultra tenir unadignitat artística, siguin, en un o altre sen-tit, obres de teatre, encara que no siguinobres de públic.

2. a Crec que tenim valors que poden sos-tenir el nostre teatre, i crec, naturalment,en l'aparició de valors inèdites o poc cone-gudes.

Si tenim, doncs, valors teatrals, malgratno tinguem teatre, cal suposar que tenintteatre — teatre amb llibertat i sense impo-sicions —, el nombre d'autors podrà aug-mentar-se.

3•a El renaixement del nostre teatre aCatalunya és afer de donar pas a la di-versitat i de provocar entusiasme. El teatreha de tenir un interès més alt que el depassatemps. Em refereixo a interès com ateatre català, no a interès com a teatre es-crit vagament en català. Tampoc no potdependre dels interessos particulars d'un ce-nacle.

En l'actualitat tot teatre com a passa-temps té dos enemics : el cinema i la crisieconòmica. Cal produir un teatre que des-perti un interès més pregon que el de ferpassar la vetlla, i aquest teatre no s'asso-leix sinó amb obres que tinguin una perso-nalitat, que siguin una variant i que vagincreant un públic.

També s'hauria de procurar donar actua-litat al teatre a les pàgines dels diaris. Elcinema fa una propaganda activíssima, per-sistent. Actrius i actors de cinema passen ala categoria de gent d'importància abansque sapiguem qui són. Els nostres actors iels nostres autors van, per contra, de des-crèdit en descrèdit. Enric Borràs porta unpúblic darrera seu, ,perquè encara té un pres-tigi. També el tenen alguns dels nostresautors desapareguts. En canvi dels d'avuia cap no ha estat possible de fer-se'l, icomptadíssims són els qui han trobat quiels ajudés. Els qui intervenen i trafiquen enel teatre són potser els primers enemics delteatre i els principals causants de la sevadecadència.

El problema del nostre teatre s'ha d'en-focar en el sentit d'una aportació general,d'un cabre-hi-tots i a base d'un intens tre-ba l l d'honorabilitat i entusiasme.

CovxA ESPINALT(Seguirà) '

En principi, la primera característica d'unaobra mestra deu ésser—creiem—la de resol-dre d'una manera completa i perfecta elseu tema. Per consegüent, si, posteriorment,aquest tema és reprès per altres mans queles primeres amb l'intent d'operar una re-fosa, el joc serà sempre terriblement pe-rilles, particularment si cap motiu de pesno justifica la gosadia del nou explotador.Un exemple tipus de justificació el trobemen el cas, mil vegades comentat, de Racine,reflectint la societat de la seva època a tra-ves la carcassa dels mites clàs-sics. Sense anar tan Iluny nitan amunt, hem vist en elsnostres dies autors com Gidei Giraudoux reagitant fantas-mes eternes amb força bonafortuna pel sol fet d'haver-lessabut enfocar des d'un angleinèdit en investir-les d'una in-teressant interpretació perso-nal. Jean Cocteau, que entre-mig del seu incessant papa-lloneig per tots els climes lite-raris intentà anys enrera unexperiment semblant acarant

-se amb Antígona, ha volgutara repetir l'aventura amb elrei Edip. Confiat, no ha pastemut cl'aspirar a l'herènciad'un entrellat dramàtic afei-xugat per vint-i-quatre seglescle prestigi.

Sovint, però, aquests estrisgegants aclaparen els millorspropòsits. Exteriorment llami-ners i temptadors, exigeixenuna traça i una força igual-ment excepcionals per a ma-nipular només que decorosa-ment llur fabulós mecanismeintern. En polsar-ne els res-sorts, l'hàbil home de lletresque és Cocteau volclria supliramb el seu excés d'agilitat elque li manca en potència.I, naturalment, l'equilibri exi-git trontolla i desapareix desdel primer instant.

Fixem-nos-hi bé : E d i p;Cocteau ; 1934. Aquests sim-ples factors autoritzaven a sospitar tot se-guit l'aparició d'una obra més o menysdirectament empalmada al buf mefistofèlicdel doctor Freud. En una mena d'Edip Rei— si, per entendre'ns, se'ns pot permetreparlar així — après la lettre. Per què no?Si la dramàtica sofocliana i la dels seus con-tinuadors tenia de moure els fils de la tra-gèdia diem-ne empíricament, en ple misterimassís, un jove autor modern audaciós quehagi viscut el moment on tot el món de 1'a-vantguarda era embafat de Freud i de Ha-

elock Ellis, podria aspirar a l'obtenció d'unanova faceta del mateix fet artístic reprenentel mite amb la illusió, si més no, d'abordar

-lo amb una punta del secret aixecada. Elllamp predestinat a esfondrar l'heroi, eixit(l'una feroç conjuració teogbnica, es reduiriaa una força latent de ]'univers panteístic,flagell o mer accident dels homes fos en llurpròpia natura. L'horrible malaurança del reide Tebas quedaria enfocada sota el prisma

del famós complex convertit, no pas en co-tilla per a pedanteries d'obra de tesi, sinóen filtre nou de trinca i simplement literarien el sentit honest del mot. Es clar que aixòaviat és dit. L'empresa seria empedrada detrencacolls, i no és pas a la mà del primervingut aquella abrivada imperiosa, sense es-carafalls ni falses puclícies per les pitjorsmonstruositas del llot humà, amb què JohnFord s'abocava als abismes de ]'incest enTis Pity She's a Whore, l'obra suara re-nascuda a París amb la feliç actualitat queli donó l'escena de l'Atelier.

Pot i el que el paper Sigmund Freud habaixat entre els apassionats de la novetat aultrança a partir del primer dia que les obresdel psiquiatra vienès — generalment mutila-des i traduïdes a correcuita — rodaren pertots els aparadors de llibreria fins arribara anar penjades pels quioscos, estem se-gurs que l'intent exposat devia informarl'estímul inicial de Jean Cocteau en plane-j ar La niachine injernale. Per tot el llargde l'obra (pulcrament representada per la

companyia Jouvet a la Comédie des Champs-Elysées) es transparenten residus d'aquestdesig avortat. Fins quan sembla que arribal'hora del pinyol més truculent amb un ter-cer acte que ens porta a l'alcova nupcial

d'Edip i Jocasta, la por no sols guarda la

vinya sinó que degolla la collita abans ma-teix que verdegi. Pressentint la fallida, Coc

-teau recula prudentment i va a cercar, com

qualsevol, I'empar de Sbfocles. El destí tor-narà a ésser l'amo de la festa. Des del títolfins el mot final, l'eix de l'obra voldrà fon-dre's amb la màquina infernal diabòlica-ment muntada de peça en peça per l'avor-riment dels déus, amb la perversa intencióde fer-la esclatar en el precís moment quel'ascensió vertical de ]'heroi arriba al puntmés alt i divertir-se amb l'estrèpit de lacaiguda. En definitiva, no res de nou ; adesgrat dels canvis en l'ordre expositiu i deles variacions anecdòtiques que no atenyen

Jean Cocteau

per res els fonaments. Per contra, a cadapunt hi ha un element essencial que es re-vela d'una dificultat ci'ajustatge insospitada.I, per passar de frau els esbufecs de l'es-forç, l'autor acut als jocs de fantasia i esrefugia en la prestidigitació lleugera i mi-robolant. Cal reconèixer que aquests recur-sos no són gairebé mai banals, sinó plensde traça i àdhuc de gràcia i de bon gust.Però — què voleu fer-hi? — la casa és mas-sa gran I massa austera per a conjugar ambgentils moblets retocó. Encaixonat dintreels límits exigus de la dramatúrgia de saló,el monarca tebà perd tot seguit aquellaenorme envergadura que és on radica elvertigen que encomanen els grans personat-ges tràgics.

Ha plogut ja una mica d'ençà que LesMariés de la loar Eiffel i Le Bceuf sur letoit significaven una pauta tabú pels sectorssedient detentors dels alcaloides més purs irefinats. Avui ja es pot parlar serenamentde coses que puguin referir-se al seu inquietautor i als seus companys de fornada enuna forma qué dotze o deu o vint anys en-rera hauria costat segurament al comenta-rista una pedregada de reclamacions indig-nadfssimes. Es pot dir, per exemple, queles acrobàcies artístiques i literàries podenrepresentar no sols una disfressa de la mèp-çia o de la mediocritat, sinó també de l'ho-me de talent que, no resignant-se als fruitsnormals de les pròpies facultats, ambicionael domini del genial sense prou energiesper abastar-lo. Es pot dir, també, que elslaboratoris avantguardistes guanyarien uninterès considerable si en lloc d'obsessionar

-se tant per la forma s'apliquessin decidida-ment al fons de les coses. Agosarats ambles superfícies, deurien ésser-ho tant o mésamb els continguts i, sobretot, no acovar-dir-se mai davant aquell «coratge d'afir-mar» que, si hem de creure Eça de Queiroz,empeny fins les ciències i les religions.

ALBERT JUNYENTParís, maig.

I

Rambla Catalunya, 37 - Teléton 11701

SESSIÓ CONTÍNUA DE 3 30 A 12'3OPREU ÚNIC UNA PESSETA

Setmana d'homenafge aMAX FLEISCHER

EI cumpleaños de BeffyBimbo leñador

Los rascacielos de BeEfyBimbo niñeraPathé Journal

amb les últimes acfualifafs mundialsInvenfos de BeífyLa bruja de la escobaLa doctora BeffyLa suerte de Betfy

—Que pretensiosa! Es una xicota que noté res natural.

—S{, els seus fills.(Marianne, París)

VESTITS DE BANYDE TOTES MARQUES

DE TOTS PREUS

DE TOTS GUSTOS

PER A

SENYORES, HOMES 1 NENSMODELS EXCIUSIUS

F. VEHILS VIDAL32, Avinguda Portal de I'Angel, 34 — 7, Plaça Universitat, 7

^y

^— O

Una nova collecció de carácter popular, la clau de valors que aplica amb un aplomQuaderns literaris, que representa ja per a admirable a tots aquells punts una micala divulgació de la cultura catalana un es- obscurs, arriben a extrems gairebé còmics,forç positiu que cal desitjar que l'èxit con- de tan exagerats.solidi i recompensi, ha publicat recentment El llibre d'Emile Lauvrière, publicat fauna reedició de part de les magistrals tra- poc sota el títol L'Etrange vie et les étran-duccions que Carles Riba feia, ja fa alguns ges amoúrs d'Edgar Poe ve a ésser unaanys, de les Històries Extraordinàries del mise au jour de l'obra que, fa trenta anys,gran escriptor americà. Admetem, si cal, el mateix autor va dedicar al poeta ame-aquest títol, que Baudelaire, en descobrir ricà. Això, i les altres publicacions que Lau-al públic francès l'obra de l'autor d'Eureha vrière, historiador honest i literat discret,imposà, pot dir-se, al recull dé contes pu- I ha consagrat a diversos aspectes crítics i

biogràfics de Poe, demostren l'interès me-ticulós que ha posat a la recerca de la ve-ritat estricta, ja fos favorable o desfavo-rable per a la memòria del geni estudiat,i l'enorme massa de documents que ha con-sultat per a donar-nos la seva obra densai plena d'un interès literari i humà ben po-sitiu.

Lauvrière, contradint resoltament el par-tit d'aquells que asseguren que Poe fouuna víctima de la incomprensió beòcia i del'acarnissament implacable dels seus adver-saris i dels seus compatriotes, exposa la tra-gèdia que ocasioni tata la dissort del poeta,però que potser fou l'origen principal delseu geni singular. Poe, fill d'una parella decòmics errants, hereu de les fisiologies mi-serables d'un pare alcoholitzat i tísic i d'unamare igualment tuberculosa, havia de patirtota la vida d'una degenerescència mentalque provocaria totes les crisis angoixoses i

j tots els alts i baixos de la seva conductai ele la seva moral. Una singular dipso-mania, que l'empenyia d'una manera irre-sistible envers l'alcohol, i que al mateixtemps el deixava clesarmat totalment contraels efectes desastrosos que àdhuc el primervas li produïa, posà a prova ben debadesel caràcter massa feble de l'autor d'AnnabelLee i l'obligà a cercar en els estupefaents,i principalment en l'opi, una contrametzina

Virginia Clemm

que, al seu torn, havia ele produir efectesfunestos en el seu organisme. Tota la his-tòria de l'adolescència de Poe, amb els seusenamoraments sobtats i extremosos, i ambles eternes discussions amb el seu tutor, elben mal recompensat Mr. Allan ; les aven-tures militars i les temptatives literàries delcreador d'El Corb, el seu matrimoni ambla seva cosina germana Virginia Clemm,noia de tretze anys que, admiradora ferventdel seu marit, havia de morir tísica comels pares del poeta; els èxits literaris po-sitius de Poe, que .les seves crisis d'alco-holisme havien de malmetre tan sovint, isobretot la sensació extraordinària i ben re-muneradora que havia de produir El Corbi més la manera de recitar-lo el seu autorles curioses aventures amoroses, d'una du-plicitat esbalaïdora i ensems d'un caràctertotalment desproveït de tot matís sensual,que perrnet les hipòtesis clíniques més ex-tremes sobre l'organisme de Poe, i per úl-tim, la mort dramàtica en un hospital deBaltimore, als quaranta anys, el 7 d'octubrede 1894, de delirium tremens, final inevita-ble que unes circumstàncies locals haviende precipitar ; tat això desfila, amb docu-ments i lletres que ens exposen tot un 'mónde personatges ben interessants que s'agi-

ten al volt del poeta genial, en el llibred'Emile- Lauvrière.

1, tanmateix, l'episodi més impressionantd'aquesta vida lamentable que l'historiadorens descriu amb minuciosa precisió, el cons

-titueixen aquests cinc o sis dies darrers dela vida del poeta, dies misteriosos passatsa Baltimore, dels quals s'ha emparat la lle-genda i que es clouen amb el cos del poetaesternallat en un llit anònim de l'hospital,després d'haver servit, en plena inconscien-cia, la voluntat d'uns electorers que el pas-sejaren de collegi en collegi, fent-lo votaren fals, i emplenant-lo de làudan per a sos-

tenir-lo, fins a ficar-lo com un paquet inerten un cotxe de punt, camí de la mort. Delmisteri d'aquests dies tràgics i ignominio-sos, Edgar Poe hauria fet un dels seus con-tes més impressionants, i potser per aixòcloïa amb ells la seva vida dramàtica.

RAFAEL TASIS 1 MARCA

LENDING AMA ICAN LIBRARY

FONTANELLA, 10

Edgar Poe

blicats d'una manera dispersa en revistesi recollits _només en part per l'autor sotael títol tanmateix ben adequat de Tales ofthe Grotesque and the Arabesque. Aquestapublicació haurà donat nova actualitat entrenosaltres a l'obra d'Edgar Poe i haurà per-mès de recordar que l'autor d'Els assas-sinats del carrer Morgue, ben 'malmenat pelseu destí i per la seva herència lamentable,ha tingut una sort excepcional quant a lavindicació pòstuma del seu nom i a la re-valorització completa de la seva obra. Lainfluència de la seva inspiració fantàsticai de la força poètica del seu estil, ben res-pectats i destacats pels seus traductors, quehan tingut punt a fer esdevenir llur feinauna veritable obra d'art (recordeu, ultra latraducció de Riba, excellent, la que Baude-laire féu dels contes i la dels poemes querealitzà Mallarmé, , en francès) pot ésser des-triada en l'obra dels simbolistes francesos,per exemple, i no deixa mai d'exercir unaimpressió única damunt del lector que, perprimer cop, hi entra en contacte.

Biògrafs, crítics i investigadors han pro-curat també no deixar llanguir l'interès deIlurs recerques a l'entorn de la vida i l'obrad'Edgar Poe. Darrerament hom pot asse-nyalar les obres de Prutch, i les més re-cents dels francesos Marie Bonaparte, lafervent freudista, i Emile Lauvrière, un delshomes que coneix més a fons tota la bi-bliografia poesca i que en sap extreure l'es-sència, entremig de les contradiccions quel'apassionament dels comentaristes, la man-ca o l'excés de documentació, o la mateixatendència de Poe a embolicar els fets i adisfressar-los, han produït. Els dos gruixutsvolums de l'Edgar Poe, estudi psicoanalític,que ha publicat la princesa francesa, sónuna demostració més de la impossibilitatde dur als límits extrems les hipòtesis o lesteories d'una doctrina científica. Les inter-pretacions que dóna Marie Bonaparte de lavida i de la producció literària de Poe, elssímbols exclusivament sexuals que veu entots els replecs dels contes i dels -poemes i

Per llibres francesos

LLIBRERIA

Louis Bergé

Rambla del Centre, iq

Telèíon 23118

i per revistes i diaris

estrangers

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis,

Exit en la midaCorbatee inarrugable.

' Pijames a bon preu

JAUME I, ts

Telèfon 11655

Théo Varlet descobrí, fa poc menys detrenta anys, l'encfs odisseà de Cassis a Pro-vença. Si fa no fa a la mateixa època vafer un altre descobriment: el del hatxitx.Aquest flamenc de Lille, d'esperit viatger,ha explorat tots els recursos de la «droga»amb una sagaç i voluntària curiositat. Sisanys de pràctica, però, no T'han pas tornattoxicòman; i no és pas la confessió d'un vi-ci el que cal cercar en el llibret que aquestapràctica li ha permès d'escriure, sinó la nar-ració d'una experiència intellectual metòdi-

més seductors, la passió desinteressada deconèixer i des de la qual veurà l'altra viciacom una deu de documents, i a si mateixcom un terreny d'experiències. Gràcies aaquest domini, desenvoluparà les qualitatsexcepcionals clel hatxitx que en fan, pelDr. Richet, la més interessant de les into-xicacions, i l'impedirà d'esdevenir el queBaudelaire en diu cul perfecte instrumentsatànica

He tranquillitzat, doncs, la teva conscièn-cia, amic lector, al mateix temps que la

Théo Varlet

LE/ L.LETRE/EL GENI 1 L'HOME TOXICS 1 LITERATURA

Una biografia d'Edgar PoeUn hatxitxin modern : Théo Varlet

cament portada. Que la invitació a seguir-loAux paradis du hachich no sigui motiu d'es-càndol : no és pas un consell per a imitar-lo i, d'altra banda, aquest estudi sobre elsmiratges d'un producte arrenglerat per lallei en la categoria dels estupefaents prohi-bits no té res (a desgrat del seu perillós ob-jecte) d'una obra immoral. Aquesta explora-ció d'un poeta als països màgics de l'anticNepentes, fou conduïda per ell amb un espe-rit de curiositat científica completament opo-sat á la curiositat malsana o al vici que em-mena els habituals aficionats de la morfinao de la cocaïna. La literatura hi té la sevapart, però en aquesta experiència no totes literatura ; els seus resultats, en enriquirel coneixement del més ignorat fins aradels paradisos artificials, duen a una menade moral del tòxic, i ep tot cas a un triomfsobre ell mateix de la voluntat i la persona-litat de l'experimentador. 'l'héo Varlet pro-clama, en efecte, en el áarrer capítol delseu llibre :

«Ho clic ben alt : malaurats aquells ques'aventuren prop de Circé sense 1'ègidapro-tectora d'una noble passió o d'un art al ser-vei del qual dédiquin llurs experiències. Cor-ren el risc d'ésser avassallats pel dimonidels tòxics ; i arribada l'hora en què eltracte hagi durat massa, ja no trobin en ellsmateixos la voluntat d'exorcisar-se... Peròl'explorador per qui parlo, l'artista, l'homecom cal que és guiat cap a la droga verdaper l'esperit d'aventura i la curiositat expe-rimental, no es deixarà pas subjugar perella.

La passió superior que ha donat a 1'au-tor la voluntat de no deixar-se dominar perla droga, és la de la seva pròpia obra, enprofit de la qual entenia córrer aquestaaventura.

«El hatxitx —diu Baudelaire — no fa mésque revelar ]'individu a si mateix, sensefcr-li aportacions exteriors veritablement no-ves...»

Es tan solament per aquesta condició derevelador de la personalilat que Théo Var-let conclogué que hi havia interès a adreçar

-se al hatxitx ; és a causa d'aquesta mateixalimitació ele la virtut de la droga, que hadescobert de seguida l'engany d'una devocióque podia arribar fins a la submissió. «Con-sidero —diu —, que per aquest mitjà, l'al-tra vida ha contribuït al meu perfecciona-ment espiritual, fent-me més familiar l'accésdel subsconscient; i sobretot m'ha ensenyatde nou a veure com a úniques i a trobarcom a verges moltes sensacions esmussadesper la rutina ; m'ha ensenyat de nou laimportància absoluta de l'instant que passaen la vida quotidiana...»

Adquirit aquest benefici —deixant de ban-da a cidlentals profits literaris (com haver

-ne tret alguna vegada els materials (l'unpoema) — no tenia cap raó per restar fidelal tòxic. Se'n va poder alliberar gràcies ala preservació de la seva independència in-tellectual i moral que la dirigibilitat del hat-xitx 'i havia assegurat. 1 és sens dubte lapart més interessant del llibre — així comla més útil — aquella on és estudiat el cles-doblament que permet al hatxitxin de diri-gir les seves allucinacions per autosugges-tió. Ell hi arriba per un esfoç de voluntatno exempt de fatiga i, per consegüent, me-ritori. En efecte, tal com en el somni nor-mal no queda completament abolida la cons-ciència de 1'inclividu, tampoc hi queda (imenys encara, sens dubte) en el somni hat-xitxínic. Vetaquí doncs la possibilitat, mit-j ançant algun exercici, de variar i d'enriquirla seva experiència i al mateix temps cl'as-segurar-se la salvació. Aquell que es lliuraal tòxic sense reserva, no treurà cap profitde la seva experiència passiva. Ja que, dequè ens serveix el record dels somnis agra-dables, sinó per desitjar-ne de semblants?

3111111111111111111llllllllllllllllllllllillllllllllllllllllilllllltlllllllllllllllllllllllllllUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII:

Els estupefaents en general no ofereixen unperill terrible sinó perquè llur acció conver-

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA teix la sensació en sobirana tot abolint el

'' ' .

control de la intelligència i la manifestacióde la voluntat. Si s'aconseguiex de preservar

/\ N T c::N 1 M A R T I _ aquestes darreres facultats (i és això el que

^• r - ^ permet el hatxits, únic entre els tòxics) homfa inofensiva la metzina.

Màxima rapidesa @I Màxlma qualltat «Per la dirigibilitat, de la qual li he for-

nit el principi i indicat el maneig — escriuVarlet en les seves conclusions — el hatxit-xin sabrà aïllar i mantenir en ell una guaitaele sobreconsciència lúcida i voluntària, elqual guardarà intacta, enmig dels somnis

meva. Pots, sense remordiment, llegir aquestllibre i fruir -hi com en la més sorprenentele les fantasies novel•lades. Puc, per incitar-t'hi, donar.te algunes mostres áel que conté.1, fent això, no temeré pus d'induir-te a re-novar l'experiència que explica, perqué nopodràs procurar-te'n el mitjà, ja que sents,com jo, el respecte a la llei.

Passo per alt la part histórica i crítica delllibre, on és estudiada l'assimilació del hat-xitx i del nepentes de l'Odissea, i evocada laMarga carrera de la llevor de cànem, desd'Herodot i els escites fins a Baudelaire,passant per la faula de Circé. Només calretenir que Baudelaire ha fet poc ús delhatxitx, del qual coneixia incompletament elsefectes : l'autor ho demostra amb els textosals dits.

Heus ací però, un esquema d'una sessiónormal, i alguns exemples entre altres delscuriosos efectes del hatxitx.

Haveit notat l'autor (contràriament aBaudelaire) que el rendiment de la drogaera millorat per un àpat normal pres a su-ficient distància d'aquella, aconsella de po-sar-se a taula uns tres quarts d'hora des-prés d'haver-la absorbit.

«Cap al comerç de l'àpat — escriu —sensació premonitòria d'un vertigen més o

menys 'intens, i gairebé de seguida, el copde maça a la nuca... que àdhuc pot inter-pretar-se per la imatge del cap tallat, es-sent sempre d'una fredor de gel la fullaideal que talla : després el cap, més o menystirat enrera, es posa a bogar sobre ones dedelícies.» Aquesta sensació de fred pot éssermés o menys desagradable i, en cas d'ago-nia, pròpiament intolerable ; pot també pen-dre la forma inversa d'una cremada. Sónles extremitats, particularment les cames,o el cerebel i els ronyons, que en són afec-tats.

Generalment després de la sensació de fredesclata una crisi de riure espasmòdic en elcurs de la qual s'experimenta una sensacióforça agradable de sobreactivitat muscular :.«els gestos són lliures i fàcils, amb unatendència a obeir els ritmes». En fi, perantítesi, a aquestes crisis de motricitat s'o-posen els accessos mandrosos del kif, enels quals el més petit moviment costa esfor-ços sobrehumans i en els quals la inèrciaesdevé una voluptat.

Aquests fenòmens poden trobar-se sepa-rats o intervertits, i altres mil fenòmensaccessoris es broden sobre aquesta trama,sobretot si estan disposats per l'enginy i lavigilància de l'individu en el hatxitx diri-git. Es així que Vailet ens parla del hatxitxentre dos, de les sortides, d'una sessió ensocietat amb convidats curosament escollits.Escoltem-lo com analitza el caràcter fona-mental deis paradisos hatxitxínics

«L'embriaguesa, en tota la seva durada,no serà més que un immens somni — cons-tata Baudelaire, recolzat per tots els cien-tífics —. Tal és la clau de l'atmosfera delhatxitx, de la seva «dimensió» que en fa ve-ritablement l'altra vida.» Però no és pasen el subconscient, sinó en el conscient, ones formen les imatges del hatxitx ; n'hi haprou amb un «pretext exterior» per asuscitar-les però cal aquest pretext, i ésaleshores que, per autosuggestió, aboquen averitables a•ucinacions. En lloc d'ésser unsimple revelador de l'amagat domini delsnostres somnis, el hatxitx és, doncs, untransformador màgic i un exaltador de lesnostres sensacions.

»En l'al tra vida, és el triomf de la imagi-nació poética. En lloc de la visió interiorque evoca un cinema psíquic localitzat sobrela minúscula pantalla de l'ànima..., són es-cenes de grandària i qualitat naturals..., ésla iflusió modelant a voluntat tota realitatexterior. Les formes no imposen ja les re-presentacions ; són percebudes en metàfores,i aquestes preses al peu de la lletra...,, L'ex-plicació psicològica de la felicitat que aquestefecte proporciona, Varlet la troba en l'apa-rença de novetat entera que agafen les per-cepcions allucinatàries.

«Les nostres percepcions — escriu — estanesmussades per la monotonia de l'hàbit. Enel hatxitx sentim aquesta absoluta virgini-tat, i això ens és una joia, un meravella

-ment, una inaudita felicitat de viure : lafelicitat que devia experimentar l'Adam Ile-geniari en despertar-se a l'Edèn...»

No essent els somnis del hatxitx simplessurreccions del somni latent i continu en

19usique, épanouie du zénith au nadir,nusique éveille moi à d'aulres zodiaquesrw le vertige sidéral de ton miracleponte, chant ruisselant de nos joies à mou

-[rlr.

i4'usique, enlace moi d'accords tentáculai-[res !

Que l'heroïque ardeur, Chimère, de tes[serres,

touille en nos ccuurs, sanglots tríomphaux,[le Génie !

Et que ton vol, vainqueur d'e>npyrées in-[terdits,

j tus h zut que vós senders nonclaalants, Ga-[laxies,

Qlonge, dons l'ouragan des accords exaltés,

au terrible soleil béant de la Beauté !

Varlet confessa, però, que les 'possibi-litats literàries del hatxitx dirigit són moltlimitades, sense proporció amb l'esforç querequereixen. Hi ha trobat, en total, unadotzena d'assumptes de poemes i un certnombre d'imatges. «Caldria, per l'ús delhatxitx — diu —, una literatura especial»,en la qual (a causa de les derivacions im-previstes de l'ablucinació hatxitxínica i de laseva incoordinació) (des imatges haurien desuggerir-se per una successió de mots aïllats,als quals es reduiria el poema. Sigui ditsense ironia, els sobrerealistes s'acosten aaquesta fórmula; i jo em pregunto si llurspoemes, ineficaços sobre esperits normals enestat de vetlla, no actuarien millor sobrehatxitxins...n

Afegiré alguna cosa que les pàgines con-sagrades a aquest problema suggereixen, sino donen clarament com un resultat adqui-rit pel poeta la hipòtesi que vaig a .avançarE1 sentiment còsmic, del qual la poesia del'héo Vailet (després de Laforgue i, ambaltres desenrotllaments que ell, amb .julesRomains i Supervielle) ofereix l'expressiómoderna més completa i més puixant, hapogut trobar, en les a l•lucinacions universa-listes del hatxitx, un aliment singularmentnutritiu.

Heus ací una finestra oberta sobre aquellllibre i els misteris la revelació (tels qualsconté. Cito només, per ésser complet, lesaltres direccions ver les quals el seu autorha dirigit la seva experiència : l'erotisme il'amor. Després del que he dit de les pro-pietats i del mecanisme allucinatori de ladroga, el lector podrà fàcilment imaginarels seus efectes en aquests dominis més es-pecials. En fi, em basta d'assenyalar que lesbeatituds i voluptats hatxitxíniques podeninvertir-se en l'agonia, perquè hom pensi enels riscos imaginatius d'una semblant expe-riència.

Havent descobert com eren limitats endefinitiva, per a la seva obra literària, elsguanys del viatge; havent esgotat tots elsrecursos experimentals de la droga i amassatuna documentació susceptible de proporcio-nar-li aquesta continuació de Baudelaire, onaquest darrer és completat i rectificat, ThéoVailet, que és un home d'una curiositatardida i gairebé temerària, perú un homeequilibrat, sense altra preocupació que ac-tuar d'acord amb les més altes aspiracionsde la naturalesa humana, s'ha sortit, sensealtre ajut que el de la seva recta voluntat,d'aquest infern artificial. Així ens permet,sense perill, de seguir-lo. Així, gràcies aell, màgic de l'evocació poètica L precisa,tenim per alguns instants preciosos la nos-tra part del miratge que, des dels companysd'Ulisses ençà, ha atret tan sovint els ho-mes més enllà dels límits naturals de llurssentits i de llur raó.

PIF:aer: JE:av ROUDIN

nosaltres (cnm ho són, més o menys exac-tament, els provocats per l'opi, la morfina ila cocaïna), «poden assolir la vivacitat i lariquesa dels estats de creació artística, iàdhuc, en molts casos, sobrepassar-les». Enefecte, en comptes de l'estat fragmentari enquú es presenta en general l'obra d'art alqui la concep, és ((una visió equivalent ((lecop) a un assumpte ele quadro o ele poema,amb les seves ressonàncies associatives i elseu complex d'emocions,, el que rep el hat-xitxin. Així, gràcies a la clirigibilitat, podriarealitzax'un art excepcional, però incomuni-cable. Varlet no véu gairebé„ per intentaraquesta empresa, d'altra bandò difícil, mésque adiletants místics privats (1 'altre

en la vida». Quant a ell, es dirigí re-soltament vers una altra utilització trans-cendental del hatxitxin dirigible : l'assaigdels seus temes ele poemes ja concebuts, ladescoberta de poemes nous. Heus -en ací un,per exemple, en el qual ha «intentat d'orde

-nar, fresques encara i palpitants (les seves)impressions de hatxitx musical>) (és dir, d'u

-na sessió de hatxitx entre dos, en la qual laseva partepària interpretava Chopin al pia-no:

'éra^hin balançant au bord de la terrassees ajíes, grandes éployées, de la Musique,^u réci^ites, d'un trille, l'oiseau magique,lu ciel extérieur du temps et de l'espace.

L AVINYÓ, 19, pral. c Telèfon 17047 : BARCELONA

JIl11111111111111111111111111191111111111111i111111111111111111111111111111111111111fI1tl1111111tI1111111111111F11111I11Utlr

-II

Joan Serra — Paisatge

El contracte entre Karl Sennefelder ide Gimbernat (Munic, t8oó)

La fi d'una injusticia(Mariatme, París)

MIRA@DR

LES ARTS I ELS ARTISTESLe^ c^^cpo^o^oor^^ EI debut de la litografia a

(A propòsit d'un centenari)Exclusives Maragall

La presència d'aquesta mena de Salóanual en el qual es condensen les obres dedeu artistes catalans constitueix sempre unesdeveniment de caràcter màxim.

Pel que fa al 1934, hem d'assegurar quela tradició està en peu i que és impossiblearribar a fer-se càrrec del nostre estat ar-tís tic sense passar per ]'exposició collectivade la Sala Parés i analitzar el seu contin_get.

Capmany ha dut a l'esmentat fi de cursquatre pintures. Quatre pintures que abas-ten els quatre punts cardinals d'una manerasobria, amb un formidable segell d'autenti-citat qualitativa i- posant un altre element ala indiscutible seva posició que ja per ésseftan repetida és indiscutida. Són tres telesdiríem-ne d'especialitat, centrades per unadarrera que resumeix les garanties de lesaltres i que és una filigrana que posa en re-lleu el moment en el qual Capmany pintael que vol amb un resultatsempre eficient i magnífic.Terrats és això. Darrerad'aquesta obra s'hi bellugatot l'aparell mecànic els pis-tons del qual paren quansurt pel lloc desitjat la pa-raula perfecció amb tots elsseus ramals lògics.

Créixams ha presentattres quadros personalíssims.Fa pocs dies que parlàvemd'aquest audaciós del coloren virtut de l'exposició quecelebrava a la mateixa casa.Aquest fet tan pròxim ensmena, . a través de la curtadistància de l'emissió d'unacrítica, a haver de sustentarels mateixos punts, afegintperò que les obres ara ex-posádes assoleixen aquellaferma impressió que pro-duïren les millors de tresquinzenes enrera.

El que Domingo ha apor-tat al fi de curs de can Pa-rés aguanta la tònica defini-tiva ele la meravella portadaal Saló de Montjuïc i de laqual parlarem en un articlepròxim. Domingo ha deixattota la gamma de facilitatsque sense cap mena de dub-te pot trobar en la carreraper a endinsar-se amb unatenacitat immensa en el ca-mí de l'estudi integral. Do-mingo (leu passar el seu cal-van. La consecució d'unideal que està tan poc repetit en la història,porta a uns esculls moltes vegades observatsi que ara el nostre gran pintor ja supera.Una bona mostra d'aquesta asseveració és latotalitat del que ha exposat. Si exceptuem elpas inicial de l'obra de Montjuïc, que titulaMusic-hall, la resta és la plasmació exactad'estar jugant amb uns elements que no fa-llen, extrets clàssicament de la saó més vitald'aquesta pintura orientada cap al fervord'una veritat axiomàtica.

El flamant guanyador del premi Isidre No-nell, Manuel Humbert, ha collaborat a lamagnífica quinzena amb l'encís indestructi-ble i sempre personal del seu color. Hum

-bert ha realitzat un altre acte públic del seumadurament artístic. I l'alada sensació delseu estil pesa en el conjunt com la facetadestinada a posar en clar la immanència enl'art de Mutes les virtuts emanades de l'e-xistència del bon gust i de ]'emoció de lesentonacions.

Rafael Llimona, examinat des de la figu-ra assenyalada amb el número i, omple totUn enorme espai de descoberta en el nu.Adquireix l'expressió de feminitat en la qualtants italians operaren, feminitat global enla qual viu un principi hellénic, una muniói mportant i estètica a través d'èpoques iaquell sentiment més que racial de família.Del nu executat pel pare Llimona al del fill,descomptant el factor anys, no hi cap di-feréncia bàsica.

Manolo hi ha volgut ésser en aquest con-cert. Ha exposat una pintura modèlica delSeu esperit i de la seva paleta. Cal dir coma un elogi que aquesta pintura ,no quedapas esclafada dintre les pressions que so-freix pels quatre costats.

Les obres de Josep Mompou acusen en

Ezit en la midaCorbates inarrugable,

' Pijemee e bon Orev

JAUME I, 11

e Telèfon 11655

aquesta ocasió una propensió al colorirmepel colorisme. Incondicionals com som delseu art, aquesta vegada no ha fet posar alroig el nostre entusiasme, tot i creient es-tar enfrontats a un clar exponent mompo-niá.

Amb Joan Serra arribem a un cim delpaisatge. Amb els tres que té penjats a CanParés, i descomptem la figura per creureque no està al punt com la resta, Serra si-tua la seva producció, un cop més i clefini-tivament, en l'alta posició darrera la qual

ja vénen els qualificatius que tan raramentpoden treure's. La pintura de Serra és del'ordre genial. Es, com si diguéssim, un Mirsobre el qual han caigut les pluges que fer-tilitzen les disposicions naturals receptoresd'esperit i que compta amb prou força peratènyer tots els ideals que una assimilaciód'aquesta mena pot fer sentir. Serra és delsnostres pintors d'avui dels que més dónala impressió d'estar clavant d'una obra solí-díssima i amb el mèrit de fer pressentir una

Sisquella — Figura

(leu inestroncable. Els tres paisatges de CanParés ho diuen clarfssimament. La seva ela

-boració i la qualitat de què està voltada prenforma d'indubtabilitat, i esperem que eltemps no farà sinó consolidar aquesta im-pressió.

Alfred Sisquella representa a Catalunya,no la més autoritzadapossibilitat, sinó lamés ferma tangibilitat. Sisquella està al cap-damunt de la seva trajectòria. En temps avenir pot canviar la seva investidura i laseva obra pot derivar a una altra posicióquant a resultat pictòric, però la classe, elque es pot entendre per qualitat, aquesta nocanviarà. Perquè Sisquella posseeix conden-sats en ell els imprescindibles principis que,vetllant sense parar l'obra, l'han de situarirremissiblement al lloc més elevat. Les fi-gures de Sisquella tenen la hieràtica at-mosfera que sembla haver-se creat per viuretancada al museu. Aquesta figura, qualsevolpel cas, demostra la seva suficiència totalamb el fet únic d'haver-hi passat l'esperitdel pintor com a veladura, amb el misteriexquisit que han prodigat els Rafael i elsLeonardo. Es adir, hi ha una transcendèn-cia adquirida, no subministrada amb preme-ditació. Això, que una mica més polit cons-tituiria l'axioma de la immortalitat artísti-ca, Sisquella ho guarda curosament. Ho treua la llum del dia cada vegada que per lasensibilitat seva passa la vibració creadora,no fent-ne una qüestió d'ús ininterromput.Estem segurs que mai no haurem de recti-ficar. Sisquella cobrirà el seu camí i marca-rà una fita del nostre temps amb l'aplomformidable de les seves obres. Cal nomésexaminar la interioritat d'una d'aquestes pera veure-hi l'intens i poc filament que limanca per a recórrer.

Togores tanca el catàleg de la reunió d'ex-clusives de la Sala Maragall. Ho fa ambtres figures, de les quals la que més tendeixa la miniatura és la més exponent del To

-gores d'ara, pintor complet i equilibradís-stm, musicant forma i color, excellint enles seves proverbials dots ele pintor d'altavolada.

ENRIC F. GUAL

Temps enrera MIRADOR commemorava elcentenari de la mort d'Aloys Senefelder,l'inventor de la litografia. El redactor d'a-quella nota commemorativa, l'anònim C., esplanyia amb raó de la poca ressonància queaquest centenari tema a la nostra terra, acíon justament aquest procediment de gravates practicà gairebé des del començ de laseva invenció, ací on produí artistes origi-nals i de reproducció tan importants com elsprimers d'altres terres.

Per tal de respondre al plany del senyorC., i per tal de fer-ho amb alguna eficàcia,em plau de cooperar a la celebració del sus-dit centenari amb l'afegidura d'algunes da-des sabre el començ de la litografia a Bar-celona, dades que completin les tan interes-sants proporcionades per C. en el númerode MIRADOR corresponent al 29 de març dar-rer.

Fins ara hom havia cregut que la lito-grafia fou introduïda a la Península Ibèricaper Goya ; les més antigues litografies es-panyoles signades que hom coneixia eren,e1 efecte, dues estampes signades pel granpintor aragonès i datades de 1819. Però arafa pocs anys hom descobrí a la bibliotecadel Seminari diocesà de Barcelona tota la

PROJECTORCass Gilbert

Segurament aquest nom, que és el d'unsenyor que ha mort a Anglaterra, a ]'edatde setanta-cinc anys, no dirà res a ningú.Doncs bé, Cass Gilbert és l'arquitecte ame-ricà que va crear el gratacel, la sèrie delsquals havia inaugurat construint el W'ool-vorth Building. En el transcurs de la sevallarga carrera, Cass Gilbert havia fet elsplans cíe gran nombre de Capitolis amen-caos, sobretot els d'Arkansas i de la Vir-g ínia Occidental, de les biblioteques públi-ques de Saint-Louis i de Detroit i de l'edi-fici de la Cambra de Comerç ele Washinnton. Una de les seves darreres obres, i pot-ser la més important, fou el pont GeorgeWashington sobre el Hudson, entre NovaYork i Fort Lee.

documentació referent a un viatge que percompte de la cort reia] d'Espanya Carles deGimbernat féu a Munic per tal d'apendre-hil'art de la litografia, aleshores recentmentinventada. Sembla que, durasit una absèn-cia d'.Aloys Senefelder, el nostre Gimbernats'entengué amb el secretari d'aquest, Karl

Barcelona

Després de la primera litografia públicaque estahleix Antoni Brusi, se n'estableixend'altres a Barcelona, per iniciativa d'estran-gers i de catalans. 'Els primers litògrafs ca-talans que dibuixen originalment sobre lapedra o que es dediquen a treballs de repro-ducció, ultra els que senyala el senyor C.

la seva notícia del dia 2 9de març, són els Bonaven-tuna Planella, F. Carreras,Xaxars, i qui sap si tambéAdrià Ferran, M. Folch, So-ler i Josep Coromina, elsquals dibuixen per a la re-producció en litografia i po-dria ésser que també ha-guessirt dibuixat sobre la pe-dra. Entre els noms estran-

^ gers despunten els de Vuil-" laume i Montfort en aquells

primers moments. Després,Marchi, Gardelle i C a, Rey-noldt, L. Sambucetti, Bodin, Bodin i Jacques.

La litografia de Reynoldt,que és molt matinera, esta-va installada al número 33de la Rambla; és possiblet.nun. ¢

r ç,, ' que la Litografia Mercantil,installada posteriorment almateix lloc, fos successorade la casa Reynoldt. La lito-grafia de Bodin i Jacquesestava installada, vers 1843,

f també a la Rambla (en la- Fonda de Oriente). De la

casa Gardelle i C. surt laprimera litografia en colors iOn que hem conegut, datada

'/ 1/ de 1847. Potser n'existeixend'altres a Barcelona, poli-

7^ > cromades així, datades ambanterioritat ; en tot cas, nin

-gu no ho ha fet públic abansd'ara. Aquesta suposada pri-mera litografia catalana im-presa en colors i or és la

" portada d'un devocionari;es troba a l'Arxiu MunicipalHistòric.

Carles Els altres litògrafs cata-lans que destaquen durantla primera meitat del . se-gle xtx (deixem de banda

els mediocres com Jiménez, Abruñedo ialguns anònims) són, en primer lloc, elssuccessors de Brusi, ço és, la vídua i elfill ; Ferrando Roca ; . Antoni Monfort, ques'estableix pel seu compte en 1825 ; Es-teve Palúzie; J. Roger, que posseeix im-premta i litografia, i que dibuixa bé sobrela pedra. Cal fer especial menció, desprésdel gran Sureda, d'un altre: mallorquí im-portant en els fastos de la litografia catala-na : Gabriel Reynés, pintor, natural d'Ala-ró, el qual ja des dels primers moments s'in-teressa pel nou procediment de gravat, aprènl'ofici i l'introdueix a les Balears, on aviatfibrina esplèndidament, tota vegada que l'ar-tista neix l'any 1807 i de ]'any 1842 conei-xem un ilibre palmesà importantíssim, illus-trat amb tan belles litografies que bé es potdir que ni a Barcelona 'ni a -Madrid se'nproduïen aleshores ni se n'han produït des-pués de millors. Aquest llibre és un 8.° apaï-sat titulat «Alfabeto Pintoresco, por H. Din-do», i porta el .peu d'impremta següentaiPálma. Imprenta litográfica de P. éL,1842.n No he pogut esbrinar a quina im-premta corresponen aquestes inicials : talvegada a la d'algun dels Montaner que enaquells dies actuen en l'ofici. Aquest Alfa-beto Pintoresco és una collecció de litogra-fies anònimes, miniatucades, una per á ca-da lletra de 1? lfabet, i totes elles tan pul-crament com¡ióstes i dibuixades que arreupodran representar sempre un model en elgènere. Ben entrat el segle xix, la litogra-fia seguia resplendint a la ciutat de Mallor-ques.

A Barcelona els començos de la litogra-fia es descomponen en dues espècies o tèc-niques, la pròpiament litogràfica, la que mo-dela amb el granulat de la pedra litogrà-fica tot just desflorat pel llapis gras del di-buixant litògraf, i que quasi es confon ambel gravat sobre metall anomenat a Françaau pointillé, i d'altra banda un procedimentbastard, el qual sembla qi e vulgui imitarel gravat a la talla dolça ; procediment acon-seguit amb una ploma finfssima, ploma demetall probablement, però que tot just acon-segueix una imitació grollera del traç delburí sobre la planxa d'aram. Aquest proce-dimont perdura, de manera esporàdica, al-menys fins als anys quarantes.

La litografia catalana, com la castellana,no sol donar obres d'empenta durant la pri-mera meitat del segle xtx, i fins sembla quees 'vagi decandint, com si anés a desaparèi-xer. Però, sobretot a Barcelona, es revifapassada la mitja centúria, i aleshores prenuna volada magnífica, de la qual poc tenenidea els nostres contemporanis que imagi-nen reduïts els mestres del procediment aEusebi Planes, Ramon Padró, J. Puiggarii després la terregada dels Aleu, Labielle,Boyes, 'Escalen, Ross i altres mediocritatsmés o menys traçudes. Però això ja no espot explicar avui, ni és matèria per a unsol d'aquests articles, encara que ho vol-guéssim extractar. Això és més aviat temaa desenrotllar en un llibre.

J09N SACS

ennefelder (amb dues n) per tal d'haver-

El tren=exposicióGeorges Huisman, director de la revista

Reaux-.Arts, s'ha entès amb els ferrocarrilsde l'Estat francès per a la creació d'un mu-seu circulant, el «tren-exposición, amb lacooperació de la Confederació de Treballa-dors intellectuals. La iniciativa no és ente-rament nova, ja que hi ha hagut d'altrestrens-exposició, però eren trens més aviatcomercials que, tot al més, reservaven unpetit espai a l'art decoratiu, mentre queaquest tren serà destinat exclusivament ales exposicions d'art.

El tren-exposició començarà el seu viatgeel 25 d'aquest mes, i en cada ciutat on pa-rarà, s'organitzaran conferències i altresactes.

La intenció dels organitzadors no és sola-ment de fer conèixer a províncies els artis-tes de la capital, sinó també, en reciproci-tat, donar a conèixer els artistes de provín-cies. Com que del que es tracta, amb aques-ta més extensa coneixença, és de fer com

-prar obres, la tria d'aquesta exposició ambu-lant ha d'ésser feta per força sota un cri-teri d'un ample eclecticisme.

La crisiEs instructiu de llegir les ressenyes de les

vendes d'art, i fixar-se en els preus. Així,el mes passat, dues obres de Canaletto,Santa ]Maria della Saliste i Rialto, eren ad-judicades per 3 15,000 francs; dues d'HubertRobert, Le jet d'eau i La terrasse, per cent

-vint-i-set mil ; dues de Corot, Matinée aubord d'un la.c i Coucher de soleil après l'o-rage, per t7o.200i 6o.000, respectivament;de Degas, Trois damseuses au foyer, per80.000, i rm pastell, Le ballet russe, per50.000.

Afegim que les dues primeres sessions desubhasta de la biblioteca Henri Beraldi hanproddit dos milions de francs.

Un nou GiorgioneDe Giorgione, el pintor mort a trenta-dos

anys,_en l'epidèmia de pesta de 1510, no-més se'n tenien per absolutament certes tresobres : el retaule de Castelfranco (represen-tant la Verge sobre un tron, amb Sant Fran-cesc i Sant Liberal a cada costat), el céle-bre quadro conegut per La Tempesta o Lafamília de Giorgione, que un decret de Mus-solini impedí que emigrés a Amèrica i avuies guarda a l'Accademia delle Belle Arti deVenècia, i Els tres filòsofs, del Museu deViena.

EI Concert camperol del Louvre, l'altreConcert de la Galeria Pitti i alguna altratela menys important, són probablement deGiorgione, però cap document no confirmad'una manera irrefutable les proves tretesde les característiques del seu estil.

EI Museu de Viena guardava en els seusdipòsits una Poetessa que s'atribuïa a Boc

-caccino, pintor venecià de segon rengle, finsque un dia, el conservador del dit museu,Wilde, adonant-se de la semblança de laduna pintada amb la figura femenina deLa Tetnpesta, examinà l'obra amb cura itrobà al dors de la tela una inscripció que,mi cop netejada, es podia llegir i deia

«rjo6 el i. e de juny, això ha estat acabatpel mestre Giorgio de Castelfranco, collegadel mestre Vincenzo Catena, per comandade misser Giacomo.n

Es procedí a la neteja del quadro, desprésde temps de vacillacions, i així aquella Poe-tessa, o Laura, com se l'anomena ara, haentrat, des del maig de 1734 , en la històriade ]'art, com el quart Giorgione indiscuti-blement autèntic.

nc ]'ensinistramant. E1 preu convingut foude r.000 fiorins, i la data de la signaturadel rebut contracte és la de i8oó. En i&v7sembla que Carles de Gimbernat ja domina-'a el procediment aleshores anomenat po-

liautografia, perquè d''a•questa data és unfullet titulat Manual del Soldado Españolen Alemania, fullet introbable avui dia : unsol exemplar, i encara incomplet, es coneix,existent a la Biblioteca Nacional de Madrid.En aquest fullet hi ha unmapa litografiaton consta, ultra la signatura de Senefelder,una inscripció que testifica que aquell mapaés la primera aplicació de la litografia a lacartografia. Aquest fullet, editat a Alema-uva, es decorava amb una vinyeta que re-

presentava el soldat espanyol admirat pelssoldats d'altres nacions ; i aquesta vinyeta,que manca a l'exemplar esmentat, existenta la Biblioteca Nacional, de Madrid, diualgun autor contemporani de. Gimbernat (emsembla que aquest autor és Toreres Amat)si era de la mía d'aquest. Diu 'Ellas de Mo-lins que el tal fullet fou reeditat a Madriden i8o8 ; però això sembla que no .passad'ésser una de tantes inexactituds d'aquest

autor.Les dues suposades primeres litografies

espanyoles, signades per Goya, foren tira-des a l'establiment litogràfic de José Ma-ría Cardano, fundat aquell mateix anl

1819; per tant el primer, dintre el seu gè-riere, que es coneix o que es coneixia a Es-panya. I diem «que es coneixian, perquè

també aquesta primacia és discutible. L'e-vident és que les premses litogràfiques deCardano foren les primeres d'actuar, si bésols amb caràcter exclusivament oficial, comun anex de la Imprenta Real tal vegada,com fou un anex d'aquesta impremta el ta-ller de punxoneria i fundició que establirena Madrid, per encàrrec del rei, els catalansPradell i lfenn. 'El curiós del cas és queaquest primer establiment litogràfic espa-nyol, per no dir madrilen y, tou impulsatper un català o mallorquí, de nom FelipBauzà, que era cap de Cardano a la Direc-ció Hidrogràfica, diputat a les Corts en1 822 i decidit protector de Cardano. Fou

Bauzà qui féu mans i mànigues perquè Car-dano anés a apendre la litografia a 1'estran-

ger.Però es dóna la casualitat que, justament

en aquell mateix any 1819, Antoni Brusimunta a la seva impremta de Barcelona untaller de litografia regentat per un tal Vuil-laume, i després per Monfort, ambdós fran-cesos, i també, ja en r82o, per Gabriel En-gelmann, deixeble de l'inventor. Sembla pe-rò que fins aquest any 1 820 la litografiad'En Brusi no començà a treballar per alpúblic.

Encara hi ha una altra data i un altreesforç catalans en la introducció de la lito-grafia a Espanya. La data és r8ii, i el només el de Bartomeu Sureda, català de Ma-llorca. Aquest Sureda fou un home extra-ordinari, el qual caldria biografiar detingu-dament. EhI fou l'úi ic entre incomptablesdirectors que arribà a fabricar la porcellanatendra que a força de milions pretenia va-nantent produir la fàbrica del Buen Retiroi ell fou l'únic que aconseguí fer productivaaquella fabricació aleshores tan recercada.Fon Sureda també ]'únic director que arribàa encarrilar la fabricació de draps de llanaa la fàbrica de Guadalajara, i de desastrosafer-la productiva manufactura. Així mateixencarrilà la fabricació de porcellana dura ide pisa de la fàbrica de la Moncloa. Doncsbé, aquest home tan diversament providen-cia], del qual es diu si també vivificà la fa-bricació de vidre de La Granja, havia aprèsla litografia a Par:s i la practicava ja enla susdita data de i8r>. Es coneix una lito-grafia signada i datada per ell en aquest an}tan matiner.

La primera representació del famós Woz- renunciar avui a la lectura dels autors con-zek, d'Alban Berg, fora dels països de ]len- temporanis. En les ciències, ningú no dubtagua germànica, al Queen's Hall (le Londres, ja de refusar teories que no corresponen alsha tingut la virtut de provocar discussions resultats de les darreres investigacions, àd.acarnissades en tots els camps del món mu- huc quan ens han semblat sagrades i eternessical internacional. La British Broadcasting fins a l'actualitat. Qui pretendrà avui dia,Corporation, que havia preparat aquesta obra per exemple, sostenir la invariabilitat delsdurant mesos i mesos, 'ha rebut tantes car- àtoms químics, la independència mútua detes d'agraïment per una sessió emocionant, l'espai I del temps o la continuïtat de totscom de protesta i d'ira. Una revista madri- els efectes dinàmics?lenya publica una correspondència sobre L'estètica musical, al contrari, s'ocupa en-aquesta important sessió musical, que acaba cara de qüestions eternes, és a dir que arribaamb una crida urgent als joves compositorsper tal que no es deixin desviar cap aquest »x^ r r rr,camí d'anarquia i de cacofonia que assenyalaaquesta creació gegantina. Per altra banda, ;1 ( vquan Arbós amb la seva orquestra fa conèi-xer, a Madrid, gairebé simultàniament, al-guns fragments de l'òpera, el públic resta a;profundament emocionat i rep l'execució ambuna ovació.

Es ben difícil donar amb paraules la me- p ü

nor idea d'aquesta òpera avantguardista. Di-verses vegades, i en escenes ben diferents,hem tingut l'ocasió de veure el Wozzek i no 9t - ïr'

^^fpodrem oblidar mai la impressió sensacionalque ens ha causat sempre aquesta obradensa i punyent. El destí angoixós del soldat$

x. ^ç ^"

Wozzek, que viu en un món de visions rea-listes, que viu visiblement, per dir-ho així, q"la seva pròpia vida subsconscient, és reflec-tida en una doble profunditat per la música.Aquesta vida subconscient dels personatgesse'ns presenta davant nostre en una visióacústica grandiosa, síntesi d'un impressio-nisme subtil i d'un realisme punyent. Aques-ta obra és — com diu el musicòleg Eins-tein — subjectiva iobjectiva alhora. Capauditor no s'adonarà segurament a la pri-mera audició que la llibertat absoluta dela inspiració musical es manifesta a través Alban Bergd'una simetria rígida de la forma. Peròaquesta simetria gairebé fanàtica no és mai sempre massa tard a la vida real. Heus acíformal ; aquesta «passacaglia», aquestes fu- el que hom designa com a conservador...gues, aquest tema amb variacions són els L'estètica no es limita a anar a la recercamotllos clàssics, les lleis severes que com en de. lleis, sinó que arriba a pretendre haverels propis temps clàssics, contenen tota la trobat lleis eternes. Però la conclusió ésrica sensibilitat, tota la genial invenció ar- totalment falsa, puix aquestes lleis que sem-tística del seu autor, bien aplicar-se als fenòmens observats fins

El Wozzek és la primera i l'única obra aleshores, deurien ésser aplicables també aen forma vasta de l'escola schónbergiana que tots els fenòmens futurs. 1 encara hi haha trobat veritables entusiastes entre el gran quelcom de més nefast: creure haver trobatpúblic. Es, alhora, l'única obra d'aquest una mesura per a la recerca del valor artís-estil que presenta dintre d'ella mateixa una tic de les obres de l'esdevenidor. Amb aques-perfecció absoluta que no es detura pas en tes frases, Schónberg ha definit meravello -especulacions intellectuals. Es, per tant, la sament aquesta curiosa situació de la mú-ún ca obra escrita a base del sistema a «dot- sica. No podem dir si Schónberg compositorze sons» que no és ni construcció pura, com tindrà més sort algun dia davant d'un pú-ho són sovint les peces de Webern i d'altres blic de l'esdevenidor que la té avui. Com adeixebles del gran mestre vienès, ni cau en teòric, perd, té i tindrà sempre la mateixala vulgaritat com passa ben sovint amb Kre- importancia per a la música que Hegel inek. Naturalment, en totes aquestes qües- Bergson han tingut per a la filosofia itions és ben difícil de voler provar una Planek i Einstein per a les ciències físiques.qualitat o un defecte. No es pot fer altra Car ell ha estat el primer a ensenyar quecosa que intentar donar a aquells que no les lleis musicals no són eternes sinó ques'han convençut per llur pròpia sensibilitat cada época es crea les seves i que el procésartística unes análisis que tendeixin a tal fi evolutiu i revolucionari és més important queo provar de convèncer-losamb analogies els resultats coneguts del passat. I per da-históriques, munt de tot, ell ha estat qui ha ensenyat

Tanmateix, és curiós de constatar que no a la jove generació a cercar amb plena cons-es vulgui concedir a la música el mateix que ciència l'expressió formal i expressiva de las'ha concedit, per exemple, a la literatura o nostra època.a les ciències. Cap lector fervent no podria OTTO MAYER

La nostra discotecaSTOKOWSKI

El oro del Rhin (La Voz de su Amo,1976-77-78)•

Tristán e Isolda. — Síntesi simfònica (LaVoz de su Amo, 1911-1z-i3 -14)•

El nom de Stokowski s'ha convertit avuidia en el símbol de la suprema perfeccióen la impressió elèctrica de la música. Juntamb Scherchen és potser l'únic dels gransdirectors d'orquestra que s'han pres d'unamanera seriosa els nous problemes acústics.S'ha passat anys i anys experimentant da-vant del micròfon les millors condicions dela transmissió. Portat d'una ambició extra-ordinària, ha arribat a aconseguir realmenten les nombroses impressions efectuadessota la seva direcció, el més alt grau pos-sible de sonoritat, la lucidesa més trans-parent, el més autèntic so dels diferentsinstruments que ens pugui donar actual-ment el disc. Es diu que en la seva or-questra, una de les més .grans i més per-nunciar avui a la lectura dels autors con-fònica de Filadèlfia, utilitza contrabaixoselèctrics per tal d'evitar els sorolls acces-

sonis i indiscrets amb què tan sovint elsinstruments alteren l'equilibri sonor de l'or-questra. Es diu també que Stokowski ésalhora director d'orquestra i director de laimpressió; que es preocupa de cada detalli que és infadigable en la recerca de laperfecció. Els discos de Wagner que ((LaVoz de su Amo» presenta actualment

—una síntesi simfònica del Tristany i Isoldai una suite de quadros de L'Or del Rin

—poden catalogar-se entre allò de més pre-ciós de la gran literatura simfònica impres-sionada sobre discos. Tota la rica gamadels efectes instrumentals de l'orquestrawagneriana, els dolços acords de les arpes,els pizzicatos dels violins, tant el so llan-gorós del corn de Tristany, com el metallamenaçador en la famosa Entrada delsDéus en el Walhalla, han estat realitzatsamb una finor extrema i amb una fidelitatsorprenent. Tots els devots del mestre deBayreuth passaran moments deliciosos ambaquesta evocació dels millors passatges d'a-questes dues obres magistrals del repertoride l'òpera.

O. M.

OPERA AMATEUR

El ,lunior F. I Tí^ a olV

Jugant, jugant, els socis del Junior F. C. dre sense negligir la própia labor, ja queens ofereixen cada any, en arribar la pri- el rol de Quirze és un dels més importantsmavera, una ópera de debò. I entengui's de I'obra.

això de jugant, jugant, en un sentit literal Quant a Mercè Strobel, bé podrem diri estricte i no pas en un sentit figurat, per- I que fou l'ànima de la festa. Heus ací el

què és el cas veritablement extraordinari puntal més ferm (le! Junior en el pla líric.que els del Junior F. C. s'han empescat un Tècnica vocal, comprensió dramàtica, sen-

loc ensems fi i complicat, el curs del qual sibilitat musicada, Strobel és una artistaels ocupa tota la temporada i que els porta, de talla i d'una intuïció formidable. A cada

en acabar, a muntar una òpera amb totes intervenció d'ella, el públic era material-les garanties desitjables, ment captivat. L'atmosfera de bufoneria

Assistint a aquestes representacions que campa per tota . l'obra, s'^svaïa, i una

De «La núvia venuda» representada pel Junior F. C.

—Demà al matí será millor per trobar-nos. El meu marit té un duel amb el meu

amant.(Le Mere Blanc, París)

ELS ENTESOS

—I d'això com se'n diu : una naturamorta o una marina?

(Le Rire, París)

La vida musicala Barcelona

Dos concerts, organitzats amb poc encertper al mateix dia, haurien pogut comptaramb tat ]'interés del públic barceloní. Eljove pianista català Alexandre Vilalta, l'artvigorós i transparent del qual, junt amb laseva tècnica esplèndida, són ben coneguts

a través de nombroses ocasions, dona unrecital consagrat principalment a obres es-

panyoles. E1 que d'ençà tant de temps ve-

nim demanant als virtuosos concertistes,ho veiem ara per fi realitzat : Vilalta, con-sagrat gairebé completament a la propa-gació de la música de la seva pàtria, féuoir les peces capitals de Granados, d'Albèniz

i de Falla. Ben aviat tindrem l'ocasió deparlar més extensament d'aquest artista ex-cellent i per avui ens limitarem a assenyalarel programa del seu concert. Ultra les pecesde la Iberia i de les Goyescas, executà una

Toccata de Bach i l'Apassionata de Beet-hoven.

L'Associació de Música Antiga dedicà laseva darrera sessió a la música (le cambraals finals del segle xvi. El programa, moltdens, contenia disset peces de l'època. Elsartistes que s'encarregaren de fer-nos-lareviure foren Maria Amat, soprano ; JoanGibert Camins, espineta ; Gracià Tarragó,llaüt, i Ferran Pérez-Picó, viola «da gam-ba>,, formant un bell complement de MariaCarratalià, conferenciant.

—Ja has pagat?—No, i tu?—Tampoc.—Doncs què esperem per pagar?

(Marc' Aurelio, Roma)

MIRA[IDR

M LISICA T RADIOA propòsit ele "Wozzek" El servei de ràdio a

CatalunyaDurant aquests darrers dies són un as-

sumpte d'interès polític els problemes deradiodifusió, els quals fins ara no sembla

-ven interessar gens els polítics. La situacióactual és la d'un règim de concessió, seguitamb una ampla tolerància en tots els or-dres, que deixa a la iniciativa individualun afer tan important, palesant així I'aban-donament del poder públic en aquesta ma-téria. El resultat, pel que pertoca a Cata-lunya, ha estat el funcionament de duesorganitzacions, amb les dues emissores prin-cipals de Barcelona, installades a l'empard'una autorització governativa, que emetenamb les limitacions pròpies d'aquest règimtingut sempre per ptovisional i que és moltpossible que no hagin cercat més que unautilitat immediata, ja que ]'eventualitatd'un canvi pot pertorbar i interrompre lesseves activitats. Funcionen també diversesemissores de poca potència que només te-nen un relatiu interès local.

Amb l'Estatut de Catalunya va venir lapossibilitat d'una autonomia en l'execuciód'una legislació que fins avui no ha passatd'aquest règim de concessions. Si a l'empard'això s'hagués creat ací un estat de fetamb el qual s'hagués hagut de comptaren un canvi general de coses, no hi hadubte que estaríem millor situats i dintrede la qüestió plantejada a hores d'ara fóraindubtable el respecte per al que ací s'ha-gués establert. L'existència però de duesemissores, amb organitzacions diferents ifins oposades, en un estat de lluita latent,que impossibilitava una acció eficaç, va és-ser un dels pitjors inconvenients per a ob-tenir de la Generalitat una gestió que ac-celerés aquest traspàs.

El fet que s'ha produït amb la presen-tació del projecte de llei d'establiment delServei nacional de Radiodifusió, confonenti engloban6 els dos aspectes que en la Cons-titució estan ben destriats, és a dir, la rá-diocomunicació i la radiodifusió, va feradonar ací que fóra perdut per sempre l'an-hel d'autonomia en aquesta matèria si noes feia, abans que es convertís en llei aquellprojecte, el traspàs de serveis, que ha tin-gut una realitat en ésser aprovada la po-nència dels senyors Sbert i Usabiaga, queacceptà el passat r i de maig la Comissióde Traspassos.

En aquest acord es té en compte queel traspàs a la Generalitat de l'execució dela legislació de l'Estat no ve afectat per ares pel dret que es reserva l'Estat en l'Es-tatut d'installar emissores en el territori ca-tala, però com sigui que la concessió d'e-missores és una funció executiva, aquestafacultat ha d'ésser transferida a la Gene-ralitat, i si després ve l'establiment d'unaxarxa nacional, l'execució dels serveis d'a-questa xarxa, sera també per a la Genera-litat.

La Generalitat tot seguit ha donat efec-tivitat a aquest acord i es troba de dretque substitueix el Ministeri de Comunica-cions per a les funcions que li eren priva-tives, i d'acord amb això, a primers demes ha publicat un Decret establint el co-brament per la seva part de les llicénciesper ús d'aparells receptors. També corres-pon, i això és l'important, l'atorgació deconcessions, puix mentre no sigui aprovataquell projecte de llei, tenen ple valor lesque atorgui, que hauran d'ésser respecta-des després. Ha estat veritablement anor-mal ]'acord del Govern d'ordenar a la Co-missió Mixta qué revisi el seu acord, cosaque és incomprensible si els membres d'a-questa no són canviats. En aquest aspecte,ha trobat l'oposició ferma de totes les re-presentacions de Catalunya, les quals s'hanunit preveient el perill.

El que també és important de fer públicés el principi d'acord que es projecta entreles dues emissores de Barcelona, acord queno hauria hagut de mancar mai, ja queuna altra fóra la situació actual. Aquestaintelligéncia no ha d'ésser, però, convertidaen unió, ja que les manifestacions que haabastat la ràdio són prou extenses per a

donar vida a dues emissores. Si aquesta

entesa és feta d'acord amb la Generalitatque controli d'una manera efectiva lluractuació, entenem que s'haurà fet una feinapositiva i les emissores tindran un deuremoral de perfeccionar la seva actuació acanvi del reconeixement d'una situació de.finitiva.

J. G.

anuals, pensem en aquell que demostravael moviment caminant, perquè qui hagi me-surat les enormes i intrincades dificultatsde l'empresa no podrà sinó deduir-ne apriori el probable fracàs, i amb tot, contratotes les versemblances, cada cop els delJunior han triomfat en les seves arrisca-des aventures. Fer representar per un aplecd'amateurs, la majoria dels quals estan enllurs ocupacions professionals a mil llegüesde tot el que vol dir teatre i música ; re-unir en un escenari un centenar de joves la

indocilitat dels quals és notòria i aparent-ment sense remei, i aconseguir, com s'a-conseguí dijous passat al Tívoli, donar una

visió exemplar de La núvia venuda, ésquelcom que no pot menys que produir entots els assistents conscients una impressióinenarrable de meravella.

Estem tan avesats a la poca teatralitat,a l'encarcarament grotesc de l'espectaclede l'òpera professional, que una de les co-ses més delicioses d'aquesta apera ama-teur la proporciona la sorpresa de veure com

s'anima d'una vida prodigiosa l'espectacleoperístic i com aquella vibració de gentj ove i entusiasta s'encomana al públic, pro-

curant una joia intelligent difícil de retro-bar davant de l'espectacle professional.

Un gran encert l'elecció de La núvia ve-nuda ! Cinquanta anys justos de la mortde 1'illustre Smetana i mentre el poble txecfesteja a casa i escampa pel món, gràciesa les ones invisibles, l'homenatge al músicnacional, ha estat un gest admirable aquestde festejar ací també a Catalunya, posantun entusiasme sense límits en aquesta fun-ció digníssima d'art, aquest cinquantenarigloriós. Els destins històrics de Catalunyai de Txecoslovàquia que fa ben poc ha re-cuperat la seva personalitat, tenen massa

punts afins perque una simpatia espontà-nia i ben recíproca no s'estableixi ací. De-més, els del Junior, amb el tacte que sem-pre els ha assistit, s'han enamorat comcada any d'un espectacle que encaixa ad-

mirablement dintre llurs possibilitats. Di-ríem que hi ha una convergència tota] entrela idiosincràsia de l'obra i les caracterís-tiques personals i collectives dels seus in-tèrprets amateurs.La representació, davant d'un públic

nombrós que omplia el Tívoli, fou un èxitesclatant. L'heroi invisible de la jornadainvisible en tant que heroi, perquè en tantque Quirze restà visible tota la nit—fouTeodor Torner. Cal haver assistit als as-saigs per convèncer-vos de les capacitats de

régisseur de què fa prova Torner. Diríemque té un ull al clatell. Ho veu tot, pensaen tot. Cap detall de la posta en escena, deles intencions dramàtiques, no escapa a lasívI nersnicàcia. coses totes aué cal aten-

pregona nota de serietat s'imposava acte se-guit a l'auditori. Val a dir que anaven acàrrec d'ella els fragments més inspirats del'obra.

Voldríem abocar pel broc gros tots els ad-jectius possibles per la bella tasca de totsels intèrprets i citar-los tots, que bé s'homereixen, sense oblidar els comparses, peròaquesta pagina no permet una llista de centnoms. Imperdonable fóra tanmateix no citarels noms dels cantants i actors, MontserratCampmány, Maria LI. Guitart, Maria Bra-gulat, Josep Draper, Manuel Soto, Grau deChopitea i Pere Ricart que es sabien els pa-pers de cor, donant una impressió de segu-

retat totalment satisfactòria i animant l'es-pectacle amb tot l'engrescament d'uns ac-tors que, per bé que improvisats, represen-taven llurs rals amb una vehemència querarament es troba en els teatres que esdiuen de debò.

El cos de ball fou un dels èxits de la nit.Com que caigué repetir tots els números!No sabríem si admirar més la magnífica in-ventiva que representaven els motius coreo-gràfics o bé la disciplina rigorosa dels balla-rins. El número dels saltimbanquis---el cloude la nit—, a càrrec de Francesc Espinós,Antoni Bou, Emili Ametller, Francesc De-trell i Ernest Sant, el primer com a cap decolla i els altres com a dansarins, fou so-bretot una cosa totalment reeixida.

Els cors, nombrosos i molt ajustats. Encomençar, ens crèiem que ens donarien al-gun sobresalt, però a mesura que avançavala representació, haguérem de reconèixer que

les nostres aprensions eren injustes.Els vestits i decorats, esplèndids. Barto-

meu Llongueres, que tan admirablement vamuntar l'any passat l'espectacle d'El TsarSaltan, ha aconseguit enguany un resultatgens inferior, combinant un espectacle vis-tosíssim, de gran qualitat, una festa per alsulls delectats per la visió d'una orgia llumi-nosa, enlluernadora de veritat.

Diguem que la companyia d'òpera del Ju-nior F. C., per la seva quantitat d'elements,exigia quasi les dimensions del nostre Liceu.L'escenari del Tívoli donava a estones lasensació d'una mesura massa justa.

I per acabar, una felicitació per al mestreSabater. Felicitació per dos conceptes : perla seva intelligent labor el dia de la repre-sentació, mereixements que són públics i no-toris, i felicitació també pels mereixementsque ja no són tan públics ni notoris, com sónels que s'ha apuntat per la paciència, sere-nitat i entusiasme amb els quals, dia dar-rera dia, ha encarrilat als nombrosos figu-rants i actors que jugant jugant s'aprenien,

per tenir el gust de representar-la un cop,

La núvia venuda de Frederic Smetana.J. P.

—Això no podia durar, i vaig anar a

veure dos advocats.

—1 tots dos van ser de la mateixa opi-nió?

—Sí, em van demanar deu duros cada un.

(Marianne, París)

IMPRESOS COSTANou de la Rambla, 45

BARCELONA