Al futur Parlament de la Generalitat, l'energia i l'eficàcia de la terra de Cata-

Barcelona i la seva comarca es trobaran en lunya.milnoria. Adhuc afegint-hi les comarques Algú ha parlat de caciquisme. Però pre-industrials que fins avui hari" format la .pro-'' cisamemt el aaciquisme només pot ésservímcia,barcelanina. Poca gent ha fet aques- amb um règim de predomini de . la capital.

ta remarca ni n'ha calculat les conseqüèn- El cacic és el representant de la capital a alescies immenses. Això vol dir que s'anirà comarques; dins elles, per manca d'avinen-

guarint una de les malalties més profundes tesa, s'han atrofiat els òrgans polítics ; res

del nostre cos polí-tic ; la història resuiltant més fàcil que un qualsevol vengui a la ciu-

del predomini absolut d'una gran ciutat, tat la seva influència.

per força amalgamada i poc coherent, da- A més, mo totes les comarques de Cata-

• unt d'un territori conscient de les seves lunya són camps i pagesies. Hi ha les ciu-

característiques i amb un sentit de conti- tats. Tota la missió de la nova Catalunya

Això també és Catalunya

Any IV. Núm. 170 • Barcelona, dijous, 5 de Maig de 1932

" El Imparcial" ens ha

dedicat un número.

Es tracta d'un número

^r4 1 ')MA IAi I tt IU%I'Ull Al('I 1 VUTA1'l lCi eparc.^a .

Preu t 30 cénEims ■ Pelai, 62. Telèton 15300. Q Subscripcíó s 3`50 pessetes frimes>Ere

la ciutat i les comarques Eh

e^ s I^ MIRADOR_INDISCRET

nuïtat d'esforç i de vida. A Barcelona, al és d'impulsar moltes ciutats de segon ordrecostat de la política racial, vinguda bas- — que són les més ciutadaines ; ciutadaniatant de tot Catalun ya ,i solament domici- volent dir sanitat moral —. Cadascunaliada a la ciutat, hi ha tota la demagògia d'elles pot fixar um matís dins la composicióparasitària dels entabanadors dels metecs. del conjunt; un pensament director queSovint, aquesta darrera facció ha pogut im- reculli prop de ta terra el sentit nacional iposar-se — cal lerrouxisme del robad, ma- : concorri amb els altres a formar el pensa-tad, incendiad» ; l'anarquisme, mai predicat ment suprem. Cataluinya mai no serà delen llengua catalana, etc. — Adhuc una tot fins que tot Catalunya sigui la capital.part dels catalans residents a Barcelona par- I Només aleshores, al costat de l'esperitttcipa, per imitació i per situació, d'aquesta de renovellament hi haurà el sentit de per-voluntat desmoralitzadora. I ino pot ésser manència, i el nostre poble podrà transfor-d'altra manera. Una gram ciutat industrial mar-se com un cos que canvia de matèriapot tenir tots els recessos espirituals que 1 a través dels anys, sense deixar dé créixervulgueu ; però sempre l'excés de dinamisme t també sense deixar d'ésser sempre ell ma-i la trepidació de la feina l'emmalalteixen. teix.Una gran ciutat així és urna mica com un .* .,cavall de curses o un bòlid automóbiil des-túnat a batre rècords. Tot hi és sacrificat a Altrament, això és el joc normal de lala força i al rendiment. Tot és brusc i s'en- poilítioa. Mai, a cap nació, és la ciutat mésgega com un ressort. I aquesta energia populosa que controla la política. Sovint, ninerviosa mai no podria guiar, sense consell, i tan solament és la capital. A Catalunya ésels destins d'un poble. d'una manera fortuita que ,coincideix La

Indubtablement, només dins la catalanitat capital histórica amb 1a gran ciutat imdus-podem trobar aquella força biològica, aque- tria]. Però a tot arreu la política es comsi-lla «tracció de sang» que és insubstituïble dora com un afer de tot el país i es pro-per a formar una nació, si no volem re- cura evitar una tirania urbana. França n'ésduir-la a la .brutalitat d'unes xifres o l'auto- • un exemple dels més marcats. Malgrat elmatisme d'unes maquines. Una nació és centralisme gairebé absolut i atpb tot elmés que urna societat d'homes que s'ajunten prestigi que té París, tots els polítics fran-a l'atzar per tal d'•ainar bé, i que mai que cosos graviten Ilumy de la ciutat i els re-hi hagi dificultats s'escampen : les nacions, sultats de la política d'ella no compten.apilegades per ,nexes que escapen a la pe- I cal que sigui així ; una gran urbs tédanteria dels sociòlegs, sovint s'acontenten una activitat massa múltiple ; una vida mas-de patir, en vista d'objectius superiors. Hi sa trepidaint; es veu massa obligada a laha el pensament nacional, el sentiment na- recerca de les novetats, perquè .pugui por-cional, la voluntat nacional ; sense això mai tar el pas mesurat que vol l'avar madu-rio podria donar-se aquesta vida complexa rant de tota una nació ; i, a més, la sevaque té la virtut d'absorbir les vides indivi- grandesa es nodreix, principalment, de 1aduals i justificar-ne l'existència individual, prosperitat i !la vigoria de tot un gran ter-amb la projecció d'un objecte que depassa rrtort.la duració d'una vida i l'extensió d'un ho- Evidentment, el .parlament de Catalunyame. Aquesta personalitat collectiva és sobre- ha d'ésser a Barcelona; però no de Bárce-humana ; però, cal tenir-ho present, no és lona. Esser capital vol dir això.immortal ; cada dia cal que neixi amb lavoluntat dels que la integren ; urna pèrdua -- --de consciència pot significar urna letàrgicperò també una defunció definitiva. I 1'ins-tvnt de conservació més elemental ens posaa les nostres vanes la voluntat de seguiressent allò que som. D'ésser catalans; senseaixò, 1a política cataóama només tindria el t l j f J,.,'sentit d'una agonia.

1 aquesta catalanitat, necessària a la vidadel nostre cos polític com una vitamina, estroba dins les nostres comarques. Allí nohi ha tota la població d'alluvió, ni tota lamassa industrial que ha perdut el sentit dela terra. IEls homes mecanitzats, ja senseesma de la vida integral, lluny de la biolo-gia; gent propensa a creure en teories i aviure d'hipòtesis; gent que no s'hi peinsa-rien gaire a destruir, entre altres raons,perquè no sabrien gaire exactament quècosa era allò que fei-an malbé. Multitudeamviant i dalerosa de novetat, flanquejadaper na turba dels inadaptats, que el maqui

-nisme també fabrica en séme t sobrepro-dueix, com tants d'altres productes.

***

Barcelona,camí de 'Mallorca

Deien els diaris qye, l'ex-president de laRepública Francesa, M. Doumergue, pas

-saria uns quants dies•aa Mallorca. L'ex-pre-sident ha demostrat fjue és un gurmet delsilenci i del bon paiscetge. Ha estat inútilque les forces . vives de diversos districtesLi oferissin una senaduria, M. Doumergueha rebutjat ¡'o/ erta : el tempta més la quie-tud de poble que el Poder. Com a abonvivanta, M. Doumergúe se'n va a Mallorca.Els francesos en sentiran gelosia. La CostaBlava és tan a prop d'allà on viu dl!

No és probable que , M. Doumergue passiper Barcelona. El president—diguem-li elpresident, segons costum francesa—deuràsortir de la costa francesa, probablement deMarsella, á retornarà• al seu país entrantpel mateix port. En un naot : M. Doumer-gue farà com la mwior part dels turisteseuropeus que des dB` França van a Ma-llorca. Vull dir que té major part d'aqueststuristes no entren a la península ro que vana Mallorca sense passar per Barcelona. Elfet és una mica extraordinari si es té encompte que el camí ,natural d'anar a Ma-llorca és Barcelona : s'estalvia un gran trosde mar i, tot passant, es veu una cáutatd'un milió d'habitants : Barcelona. I encaraés més sorpenent si examinem els mitjansde transport. No és exagerat de dir queel servei Marsella-Palma no pot comparar-seamb els vcvixells magnífics que fan la líniaBarcelona-Palma.

El inconvenients fevitár el cami de Bar-eelona són doncs, almenys, tres: un trajectede navegació' més llarg, un servei dolent iperdre l'oportunitat d'una visita a Barce-lona.

Què pot, doncs, motivar aquesta rutinàriaanormalitat? Pel . que l'anormalitat té derutinària, només podem culpeer-ne a la man-ca d'una organització turística catalana.Però mentre es faci; des de l'estranger, pro-paganda contra Espanya serà molt difícilrompre aquesta. rutina. Mentre h RàdioParts doni quotidianament noticia de «ba-garres en Espagne» és molt dificil de con-vèncer els turistes. La propaganda de RàdioParís sembla sntencjpnada., Aquesta emis-sora no dóna meé les bones notícies d'Es-panya, I si considereu que es comença adesviar cap a Espanya el turisme que esquedava a França, si penseu que els fran-cesos saben que el turisme és una de lesseves indústries més importants, us seràquasi impossible no sospitar.

Mallorca! No us ve un desig irresistibled'anar-hi quan contempleu, des de la Portade la Pau, els vaixells que fan la líniaBarcelona-Palma? La Mallorca turística foudescoberta pels anglesos. Recentment, elFoment de Turisme de Palma de Mallorca,que és un organisme que funciona molt bé,ha completat l'obra de propaganda.

Si á Barcelona tinguéssim una organitza-ció turística com la de Palma, ompliríem

els hotels. Ja ens podríem acontentar deviure de les deixalles de Mallorca i queels turistes que hi van des de Marsella pas

-sessin per Barcelona.Mallorca és actualment el centre turístic

més important d'Europá. A les seves grà-cies naturals sumeu-hi que avui a Espanyala vida és barata i a Mallorca encara més.Mallorca, abans residència d'lúivern, ara ho

Í serà de tot l'any.Afortunadament, la Generalitat es preocu-

pa del nostre turisme. Se n'ha encarregatEn Serra i Moret. El nom és una garantia.— M. B.

Tan sols fullejant aquest número de Mt-envoa, els nostres lectors trobaran una va-riació en la compaginació que ens ha estatimposada por 'la necessitat de publicar enel menor nombre de números possible elprojecte d'urbanització de la Barcelona fu-tura que el G,A.T.C.P.A.C. ha elaborat,que es troba a la pàgina 7. d'aquest nú-mero.

Es sobrer insistir en la importància d'a-questa mena d'estudis, que cada dia quepassa són més apremiants i que com méstardin a ésser posats en iprà•tica més difícilsde realitzar seran.

Ell projecte del G.A.T.iC.P.A.C. pot ésserconsiderat des de molts punts de vista, iun d'ells és el de no considerar já- Barce-lona com una població que creix a la babalà,desarticulada de la resta de Catalunya.Aquesta articulació ve, en certa manera, aésser un complement de les idees exposadesen l'editorial d'aquest mateix número, qües-tió excessivament negligida, i fet i fet massaimportant perquè no es plantegi com mésaviat millor.

Film documental

El problema de la venda ambulant encerts il•ocs de Barcelona, sobretot pells vol-tants dels mercats, es veu que gairebé noté solució.

De tant en tant, els venedors ambulantssón empaitats, però no em desapareix maicap. Com,ptaint i tot amb la persecució, s'ins-tallen cada dia allà on els ve bé. Els ve-medors que tenen llocs, i tothom, protesta,gestiona, es ,belluga. Però no passa res.

Dilluns passat, a Gràcia es presentarenuns urbans, comanats pel secretari d'un re-gidor, a les parades ambulants. 'E1 primermoviment déTs venedors fou el de fugir.Però bes autoritats venien en so de pau.Avisaren als venedors que no es posessina córrer fins que sentissin cridar : «Ara !»

1 .així fou fet. Mentrestant, un operadorcinematogràfic impressionava l'escena.

Sanglofs comunistesTomàs i Piera, en el mft'vng de Calella en

què prengué part, no sols es permeté feralgunes allusions als comunistes, sinó queàdhuc citó diverses vegades el nom de Bata,ambdues coses no massa grates a cert mudlid'oionts, com pogué deduir-se per les exte-rioritzacions «sonores» amb què foren re-budes.

I un cop el míting finit i quan Tomás iPiera es dirigia a"l'automòbil que havia deretornar-los a Barcelona, un comunista escregué en el deure d'empendre'l despecti-vament:

—JEs veu que vós no sabeu què cosa ésla humanitat!—li digué amb l'aplom méssarcàstic que trobà.--Si us referiu a la d'En Pich i Pon, puc

passar-me'n perfectament!—fou la respostaimmediata de l'orador.

Encara la dissolució dels jesuïtesDues persones, el nom de les quals no

és prou conegut perquè el fem constar,comenten .amb diferent punt de vista él de-cret de dissolució dels jesuïtes (elles en diuen«expulsió»),

—Ves, pobres homes, quin mal feien alpaís -- deia una.

—Què diu ara ! — respon l'altra —. Queno sap de quina manera feien 1 desfeien?Només ha de pensar la força que Gemienquan hi havia eleccions. No veu que tenienquatre vots cadascú?

La Gaceta del i6 del mes passat inseriaama ordre del Ministeri d'Agricultura, In-dústria i Comerç, per redactar la qual hancalgut dos informes técnicos del Institutode Cerealicultura y de la Dirección Generalde Agricultura, los cuales confirman queporc garrofás debe entenderse la vaina car-nosa y azucarada, fruto del algarrobo Cera-tonia siliqua, y que las algarrobas son lasimiente de la ,planta herbacea Ervum mo-nanthus,,.

o sigui que, almenys oficialment, d'araendavant les garrofes en castellà no es diranalgarrobas, sinó garrofas. La paraula alga-rrobas queda reservada a una mena de veces

Aquesta notícia deurà fer content a l'amicFrancesc Pujols, que fa temps que no hemvist i aprofitem aquesta ocasió per salu-dar-lo.

Enriquinf el castellà

Hem dit que aquesta notícia faria con-tent al filòsof Pujols, perqué és un pas mésenvers l'hegemonia catalana que ell defen-sa tan fermament i perquè ell ha fet' moltper catalanitzar el castellà.

Només cal recordar que una temporadaque vivia a Madrid, provava de convèncertots els que amb ell parlaven, del gram avan-tatge que seria per al castellà de posseirl'equivalent del pronom català hom i Iran

-cès on. I, posant la idea emn practica, ambla seva serietat habitual i sense prevenirl'interlocutor, que restava una mica sorprès,deia, ,per exemple:

—Sobre esto, hombre cree...—Hombre se asombra sin razón...Etc., etc.

Compliments

La Pinacoteca és una botiga llarga, comuna mena de corredor molt ample que aca-ba en la sala on es celebren les exposicions.L'altre dia, el filòsof Francesc Pujols es tro

-bava en aquesta sala, mentre per la portaentrava una senyora bastant coneguda enalguns medis intellectuals. Amb . el seu paslent, aquesta senyora es dirigí a la salad'exposicions, esmerçant uns bons tres mi-nuts a arribar-hi.

Em Pujols esperava, serè, la seva arriba-da, que veia tardana, però segura. Em tro-bar-se, el filòsof, amatent com sempre, di-gué a la senyora, tot fent una de les sevesreverencies

—Quina casualitat ! En aquest mateixmoment estava pensant en vostè!

GenfilesaUn dia d'aquests a les Galeries Laietanes.

Inauguració de l'exposició de caricaturesde Daniel Masgoumiery. L'incansable Sal-vador entra en companyia d'un foraster,possible «víctima». !El foraster, en veure elscaricaturitzats, exclama—Cuánta gente tienen ustedes expuesta

aquí!Salvador Burguet, ràpid i gentil, contesta

amatent:—Algún díq le tocará a usted.—A mí?—Sí, a usted. A cada puerco le llega sn

San Martín.

Un Arc de Barà repefi4Retallem de La Humanitat de dimarts

aquest titular«Serà restaurat l'Arc de Barà, de Mar-

torell. uPerquè, segons ens fa saber La Huma-

nitat, hi ha dos arcs de Barà, a iCatalunyal'arc de Barà de Martorell i l'arc de Barà,de Barà.

Sempre s'aprenen coses :noves. Sobretotllegint els diaris d'En Pich, que no volenésser menys que el seu amo.

Molles gràciesL'escena entre un viatjant cata] i un

representant ele L.a Carmela l(tintura delscabells). L'acció s'esdevé a un despatx delcarrer de iCasp, Barcelona, època contem-porània.

El viatjant, en català, s'explica. L'altreescolta. Al cap d %urna bella estona, quanl'altre ja .acaba, li fa

—No me hable en griego, que no lo en-tendemos.

Planyem la ignorància del bon senyor,

Aiquiponiana

IEs parlava, davant d'En Pich, d'un ad-vocat i periodista baroeloní, molt elegant iacurat de la seva persona, però molt parsi-

moniós en la despesa. IEI senyor Pich el

definí amb la seva precisió habitual—Es más sórdido que una tapia.

Gaf escaldat

L'escena a la redacció de La Rambla.Un home, amb un sobre i diversos papers.sota el braç, sollicita tímidament de poderparlar amb l'Aymamí. .

- 'De qué es tracta ?—li demana amable-ment el que li ha obert la porta.

—El volia veure per a proposar-li de crearuna secció dedicada a 1''esport de la pescaamb canya. Amb una página de La Ram-bla m'hi hauria prou — fa el visitant.

L'Aymamí, que com els protagonistes delscontes infantils «ho havia sentit tot des dedarrera la porta», va sortir tan decidit delseu amagatall, que tots els redactors s'iden-ti5carem en aquest comentari

—Té, ara es deu pensar que es tractad'una broma de l'Abril!

Aquesta missió política que el lflOU estatde coses senyala a les comarques, no sola-ment serà beneficiós a Catalunya, perquèservirà de balança, sinó a les comarquesmateixes.

No hi ha dubte que fins ara, tot i el pre-gon sbntit nacional que elles contenen, estanuna mica desentrenades del joc de la polí

-tica. Hi ha grans tresors en brut ; peròencara falten força detalls d'explotació. No-més una practica política, la qual noméspot ésser filla d'un exercici, posarà en valor

E la pàgina 7:Esbós del programa delC. P. A. C. G. A. T.

La urbanífzació de la Bar=celona fu4ura.

/!i.

— Toxna'm la camisa i em consideraré el més feliç mortal.— Vaja... m'has 4rencaf e1 cor. Aquí fens un bofonef. Te l 'has ben guanga4.

Auditori a l'aire lliure

úIíting rural al roig d'una play

LA POLÍTICA PINTORESCA

IIkdÏI II L_llI II ir R LtJ IR 1L1 L__._^I EI^ITI`Olor de novel la. —Tots d'ençà que

t 'd' h dd ll

En sabien més que ellSetmanes enrera, 1'Angel Samblancat an^i

a Fuliola, poble de la comarca lleidatana,a predicar. Mancats d'altres esplais domi

-nicals, els veïns del poble i alguns de ilavora decidiren anar a escoltar ]'acreditatasenglarn.

Aquest parlà dies d'um balcó de la pl:aça.1, fidel al seu estil oratori, començà perun enfilall de renecs i paraules gruixudesque tingueren un èxit ben inesperat: a lameitat del discurs, la major part de l'au-ditori havia desfilat.

Tot marxant, els pagesos comentaven:--Ha perdut el viatge. Ha vingut per

ensenyar-nos a renegar, i d'això rai, ensabem més que dl.

Barrefs laics i barreos catòlicsMai no ens hauríem cregut que això del

laïcisme i del catolicisme arribés a fer tantsestralls. Pc1 que sembla, fins a l'hóra decomprar-nos un barret hem de tenir encompte si som una cosa o una altra.

Ens ho ha fet pensar un anunci publicata El Correo Catalán que diu (i no cobremres per reproduie-ho):

((En Masó és el sombrerer de tots els ca-lòlics. Carrer tal, número tants.0

Ja ho saben, dones, els catòlics. Molt decompte abamsde comprar el barret d'estiu.No fos cas que per un descuit es condem-nessin.

Les úlfi.mes seran les primeresU:n jove i aprofitat polític, famós pel seu

afany de cárrecs, després d'un sopar orga-nitzat a base,de rabassaires, va convidar unsamics perqua l'acompanyessin a un music-hall.

—Hi tinc urna amigu^eta, sabeu?—els di-gué—. Es una de les primores figures. Siens afanyem encara la veurem treballar.

Pronent un taxi arribarem al music-hallabans de començar liespectadle. S'alça elteló i aparegué, en escena una noia sensepretensions que cantava com un mussol.

—Es aquesta—digué el jove polític.Els amics llavors comprengueren per qué

on deia una primera figura.Perquè era la primera a sortir a escena.

Un èxi4 foresfalEl sub-conseller d'Agricultura de la Gene-

ralitat, seinyor Francesc Farreras i Duran,ya comparèixer un bon dia a Manresa, anun-ciant que havia aconseguit que la Genera-litat regalés a Manresa planter per a unbosc.

I amb l'activitat que el caracteritza, ellque sí que organitza una festa, i cap dalta la muntanya del castell falta gent.

Planten e.s arbres, es fan els discursosde reglament i.., un cop plaintats surtenuns senyors i diuen que ien els seus ter-renys no hi deixen trafiquejar .ningú i queja poden tornar a arrencar els arbres.

Discussions, raons, més discussions, mésraons, però aquells senyors, amb les escrip-tures als dits demostren que els terrenys sónseus.

1 Manresa s'ha hagut de quedar senseel magnífic bosc •en perspectiva, ja que eharbres han hagut d'ésser arrencats.

Discursos poc aprofífafsEl sanyor Farreres i Duran, com és sa-

but, és diputat de la Generalitat per lacircumscripció die Manresa. Sovint quanacompanya el President de la Generalitati els aplaudeixen per algun poble, el senyorFarreres no espera que el poble sollicitique parli. Tot de sobte s'arrenca

— Ciutadans! — i engega un discurs.Però ara ve el cas desgraciat — desgra-

ciat per al senyor Farreres —. iEn acabarel discurs, es senten crits entusiastes de«Visca En Selvas!, visca En Selvas!»

Després de tant escarrasar-se el confonenamb el diputat a Corts pel mateix dictricte,Joan Selvas i Carré.

Infimifafs

Ja vàrem dir que l'abrandat poeta SalvadorPerarnau es va casar fa poc temps. L'altredia el trobà una persona amiga i cuità afelicitar-lo.

—Ja sé—li va dir—que ara teniu com-panyia...

—Sí—respongué el poeta sense immutar-se—; ja som tres.

Davant aquesta reve:ació inesperada, lapersona amiga va 'posar una cara de cir-cumstàncies. Però el :poeta revoiluciomaris'explicà :

—`í; vivim .amb el sogre.

Un eásfíg excess!u

L'illustre catedràtic de 1a inostr,a Facultatde Medicina doctor Ferrer Solervieens, se-goins fama entre els seus deixebles, és unhome vehementíssim.

Així és que, quan es troba davant unmalalt el cas del qual li interessa, s'engrescasobre manera i, mig dirigint-se als seusdeixebles, mig al malalt mateix, es posa adetallar totes eles característiques del cas,amb tanta energia com si fossin recrimina-cions contra el .pobre malalt que l'escoltai el fes responsable dels mals de què Pateix.

L'altre dia, en examinar un pacient, lianava llençant a la cara totes bes desgraciesque li trobava

—Vostè té un fetge quo no serveix perres ; vostè té un cor a tres quarts de quinzevostè té gels ronyons a la misèria ; és unnefrític, un cardíac i un hepàtic!

I, dirigint -se a l'ordenança, prosseguí—Porti la bata...Manifestació de sorpresa general.Era tanta l'emergia acusatòria que hi havia

en les paraules del doctor, que hom oreguéque les dirigides a l'ordenança eren el cas

-tig a què era condemnat aquell que n'eraobjecte, perquè molts entengueren:

==Porti'l a Bata.

Traducció literal

Un agent de publicitat (hi ha corredor~d'anuncis , que els agrada anomenar-se així)va a sollieitar, per a un diari català, elsanuncis dels espeçtacies de la plaça de toros.

L'empresari hi accedeix. Quan ja hanestipulat tamainy, preus, etc., Pempresarifa, com a observació final

Sobretot, no facin corts a L'O /' iraió i aLa Humanitat qué tradueixen : Gran ve-dellada.

— M'agrada veure els mítings en foto-gr.afia.

—I ara I En fotografia?—Sí, senyor: ien fotografia, exactament.L'interlocutor va restar perplex. 'Els mí-

tings on fotografia ! Quina mena d'idea1 arborant el somriure menys ofensiu que

]i viingué a tomb, preguntó—I per què, si es pot saber?

No hi havia inconvenients per a revelar-ho : a aquell senyar li agradaven els mí-tings en fotografia, primer : perquè no ofe-rien el .perill- de tenir . d'.escoltar ' els discur-sos i, segon, perquè així quedava plasmatper a sempre més l'incommensurable gro-tese de l'oratòria. Aquells senyors abran-dats que l'aparell fixava amb la boca des-mesuradament oberta i els braços a tresquarts de quinze, estaven castigats ; la mà

-quina, implacable, no els perdanava i elsoferia a la posteritat en aquella posicióirremeiablement ridícu:a.

No hi ha res que s'assembli més a unorador em activitat que els amants sorpre-sos que s'han de refugiar en un celobert,sumàriament vestits amb la roba interior.L'amant 'sorprès, però, té l'avantatge, pri-mer, de l'estona que ha precedit la <sor-presa» i, segon, que la seva exhibició, nien el pitjor dels casos, no serà tan públicacom la del tribú desfermat. Hui ha una ma

-nera teòrica de presentar-se en calçotets isamarreta que a ningú ano sabríem atribuir-la amb més justícia que als oradors.

EI FORFAIT més ecooómic per

visitar PARIS

Ef viatge ideat per conèixer f rarça

Inscriviu=vos as

VIATGES BAIXASRambla del Centre, 33, en=Orada pel Passatge Bacardí,1

Telèfon 12492

queden a casa, i fan bé. Estan terrible-ment resseintides amb les notabilitats localsi fan un bot dons de projectes de venjança.

Resten els altres. Els altres són ells queescolten : el públic, la massa, el poble. Nodissimulen el seu respecte per l'orador.Aquest, per definició, és un senyor Savi queve de Barcelona. I als senyors savis quevónen de Barcelona çai escoltar-los amb

atenció, diguin el que vulguin. Altrament,qui ho sap el que diuen?

M'interessaria poder fer un experimentportar, un:pohmès °a fer -un discurs per°al-gun d'aquests pobles, obligant -lo a parlaren la seva llengua, iEns el trobaríem dipu-tat que no ens emn adenaríem.

—I mo cal que us digui res més, porquéels que han de parlar són aquests senyors...

— Perquè heu de saber que un partit ju-dicial no és cap partit ,polític.

Ningú no va riure. Si hagués dit queun partit judicial era, efectivament, un 1 1r-tit polític, amb programa i líders, encarahaurien rigut menys.

Des de la caiguda de la Dictadura sónben pocs els pobles de Catalunya que s'ha

-gin escapat de la plaga del míting. Lagent ja s'hi han entrenat i no es deixenpas perdre aquest espectacle que se'ls ofe-reix, gratuitament• Ens ha caigut a les mansun programa en el qual s'ainunciém : tresPchs 15arlaments, tres, pels reputats i a15lau-dits oradors...IEls niés entusiastes són la quitxalla. Ocu-pen sempre els millors llocs, admetent queel millor lloc d'un míting rural 'no siguimitja hora lluny d'alba on es celebra l'acte.Volem dir que s'apoderen dels primers ron-gles. Més 'endarrera, hi ha les noies i lesdones casades i finalment, 'al fons de tot,com en les esglésies, la taca fosca delsbornes.

Els nens i les nenes, •en comeinçar, estanmolt quiets ; de segtiida, però, es cansen.I aleshores ve aquell ficar-se els dits al nas,aquell estirar-se els cabells els uns als altresi aquelles irresistibles passions de riure tandifícils d'ofegar.

L'altre dia se'ns va oferir un d'aquestssimpàtics espectacles. L'orador, un homeseriós i estirat, explicava, posant-hi moltaatenció, ells tripijocs tècnics de l'Estatut.

—D'una banda — deia, abocant-se sobreaquell.franétic món infantil — hi la el dic

-tamen de la, 'C missió d'Estatutis de laCambra. De l'altra, hi ha ei• vot particulardels senyors L1uM i Xirau, ;I si compareml'article sisé de'1'apartat...

Mentrestant, a fora; feia un sol que ená-morava.

*** ,

Perd hi ha oradors que .no es resignen ala mortal indiferència de il'auditori• Enaquest cas, tots els excessos són permesos.Hem vist qui, posant-se les mans aI cap,declama a la manera d'En Jaume Borràs

—Mes ai ! Qn són aquells navilis de l'en-

Lt;I,1ÂIi us UC iaa IICLIIem UCULCCLL a 1II21I

novelles. Jo, com tots, també he fet el quehe pogut en aquest ram de lectures, peròm'han interessat més que les novelles, enla meva primera joventut, els llibres d'his-tòria, i dels llibres científics he anat a caçarsempre allò que feia referència a la Biolo-gia.Dels llibres d'història he apreciat, da-munt deis altres, els que tenien un caràcterInés biològic i més directe, com per exem-ple; els llibres de membries i les narracionsfetes en calent damunt dels grans esdeve-niments llunyans. Jo cm penso que aquestaafició a les narracions d'aquesta mena, enles quals sembla que es troba alguna oósade la sang i I'álè del narrador, és degudaa Tuna mena de , fúria lírica, a una inecessi-tat fatal de sentir el món i els homes ambam tacte poètic. El temperament poètic, engeneral, obra al marge de la crítica i de lareflexió, cerca la medulla, el color dominant,i el que podríem dir-ne la densitat senti

-mental de les coses, i quant a apreciar elmatís i la delicadesa d'allò que impressionael temperament poètic, quan es tracta detraduir -lo ien llengua literaria, el poeta as=pira a donar a la seva paraula i al seu verstot allò que s'acosti més al ritme de lasang dins d'una artèria o a la vibració del'iris de l'ull.

Jo fino sé si això que dic és ben bé exacte,però després de més de vint anys de tre-balls poètics, m'adono que aquesta preocu_pació — i de vegades aquesta siinceritat —bioilògica,.directa i sensorial ha estat la do-minant de la meva literatura. I és natur.a-líssim que essent així, en bes lectures quefan referéncia al passat, m'limpressionósmolt més una obra en la qual pogués trobarel rastre d'una ungla o duma llàgrima au-tántiques, que no una obra cuilnada arpb unfeix de preocupacions critiques i filosòfiques ,i en 1a qu al lavida fos una creació arti-ficial, trucada per mitjà de les receptes' mésexcellents.

Tetes les coses del meu món, Ves internesci les'- externes, .tant si pertanyien' al clima

dels meus sentiments o dols meus pensa-ments, com si feien referència als éssersvius; als paisatges urbans o a l'engresca-ment polieolor de la naturalesa, jo lees haviavist a través d'aquest cristall líric, renyitamb la reflexió, que formula la imatge in-coherent de vegades, que '.no té res a veureamb la lógica, que és rápida, que no admet^ontemplacions i que cerca la paraula perun proçediment gairebé intuïtiu. Es a dir,en totes les coses d'aquest món, jo, per lameva manera natural d'ésser, hi he sentitsempre una especial olor de poesia.

Però em començo a adornar, i això empenso que és un mall de l'època i un mald'ésser molt a la vora dels quaranta anys,que aquest cristall líric se'm va entelant ca-da deia més per les teranyines de la refiexiói pes prejudicis de la crítica. L'entusiasmepoètic que cercava la medalla i e1 colordominant i que ambicionava donar amb lespararles el ritme fisio'ògic d'una artèria, esconverteix en una mena de somriure — unamica amarg, si es vol — que s'entreté ein 1acermsideració, fino ele la medulla sola, sinó de

1 tota l'arborescència nerviosa i duel greix queserveix de llit als 'nervis i de la pell que ésla funda del greix i del múscul i de l'aireque és la funda de la pell, i de les causesi lees conseqüències de tot pegat.

Es a dir, l'olor de poesia que trobavaen totes les coses, es converteix en unaolor de novella. En la meva primera joven-tut vaig fer lamentables intents — algund "ells publicat — de novella; però allò re-conec que ano era res inecessari, nit res sincerno passava d'un exercici sense cap valorperquè jo encara no sentia I'oúor de novellaque ara començo a sentir quan cm deturoa contemplar les ànimes de les personesque he conegut, i l'aire i la pedra de laciutat que m'ha vist néixer.

Es evident que al món ban estat escritesnovelles excellents per autors joveníssims,però aquests casos són excepcionals; per re-gla corrent gels novellistes han estat homesmadurs i amb allò que la gent en diu expe-riència. Jo em guardaré prou de creure quehe arribat al punt de posseir aquesta expe-

riéncia i aquesta maturitat i sobretot a pos-seir aquest art difícil i complex del novellis-ta; ]'únic que .puc dir a la taula de il'a;peritiu dels meus amics, par aquest impudorque tenim de vegades' a parlar de nosaltresmateixos, i perquè ja hem tirat e1 barret alfoc i no oms ve d'aquí començar una oracióen primera persoina, el que puc dir és quefins ara fa molt poc no he començat a sen-tir aquesta obsessionant o'.or de novella quefa tot el que em volta.

Aquesta olor m"ha portat a ensorrar-medintre una lectura constant i detinguda denovelles, no pas preeisament per passar Les-tona iesperar el moment d'adormir-me,sinó per mantenir aquesta olor, per com,pli-car<la, per dorar-hi intensitat i per veure siés possible que jo també escrigúi novelles.I ara ,no coem a exercici literari, sinó coma vocd'ció determinant.

Fa anys — i a:eshores jo no sentia ni re-motament áqúesta olor de novella — vaigésser jo el que vaig provocar amb uns arti-eles tota una discussió sobre la novella isobre lá novella del nostre país. Aquestaprovocació va tenir per rimi l'interès gran dedespertar plomes excellents que s'abocarende bona fe sobre el tema. Com a conseqüèn-cia de tot alié va venir el Promi Crexells,i han vingut molts' intents de novella. Tant,que si en uñ niomeint ens trobàvem a Ca-talunya amb un excés de producció lírica,i amb una manca gairebé absoluta de pro-sistes, avui dia la preocupació dels mostresescriptors i dels mostres crítics esta quasiexclusivament encarada a la prosa, i sommolt pees els que continuem publicant Illi-

bres de versos. '

Jo crec que la nostra història social i pt-lítica de catalans i de barce'onins merei tuna novella autentica; jo no sé qui foraaquesta novella ; tenim ja algun intent deprimera, i em penso que entre tots hem delluitar i cadascú aportar-hi el que pugui:Jo, per la meva part, i fent ús d'aquellimpudor de què parlava abans, puc dir quéhe començat a escriure alguna cosa amli1'iintent que sigui una novella. No sé si me'nsortiré, ni tampoc sé com me'n sortiré,però no vull fer traïció ni vull repudiaraquesta olor die novella que sento despen-dre's de to-t, sense que en la facultad desentir-la hi hagi intervingut res més quela ,natural consegiié^ncia dels anys que fa

1 que m'arrossego pel món.

Josce M!ia,v nr SAGARR

I dit això, passem a afirmar, de seguida,que hi ha oradors i oradors, que hi hamítings i mítings. Com vostès compendran,aquesta aclaració un xic tardana és unamanera com una altra de tirar aigua al vii, per què no?, d'ésser un xic fidels a laveritat. Existeixen una mona de mítingsque, al nostre punit de vista, són immorals,escandalosos, peer no dir pornogràfics. Ensreferim als mítings rurails, els mítings depoble, que tenen per tribuna un balcó de laplaça o l'honest empostissat d'una sala deball.

L'autor d'aquestes ratlles declara haverparticipat en alguns d'aquests actes incoin-fessables ; pocs, sortosament, però els sufi-cients per poder formar -se'n la impitjorableidea que .ara té el gust de .comunicar-los.

^^a•

També podrien dir-me allò que es diu : allà senya barrada que emproaven les blavesen hi ha primers espases, que callin els aigües de la mar llatina?banderilleros... Hi ha el patètic que, adreçant-se a les

Aquesta fou la presentació que un pro- 1 nenes del .primer reng',e, vociferahom local va fer recentment des oradors —Vosaltres, les que heu de parir els ca-

A cada poble hi ha, tirant 41arg, mitja forasters d'un míting catalanista. E1 ban- ta'lams de demà!...dotzena de persones capaces d'entendre el derillero se'n va tornar a la seva presiden- (Tres de les criatures es posaren a plorar.)que diuen els oradors. Això suposant, que cial cadira de boga, i els primers espases Però el que s'enduu les meves simpaties,ja és suposar, que els oradors que arriben començaren a parlar. és 'En Domènec Pallerola, quan començaa files recòndites poblacions a qué ens re- En un poble, un ciutadà declarava : —Catalans, .catalanes, catalanets, catala-ferim tinguin alguna cosa quo dir que —Qui són es del ,partit judiciail, que no netes, catalanassos i catalanasses! Veig aquí,valgui la pena d'ésser escoltada. han vingut mai a feranos-en propaganda? entre vosaltres, republicans, republicanes,

D'aquestes sis persones, quatre, almenys, U:n dels oradors va assabentar-se die l'a- republicanots, republicanotes, republicamets,formen part de la comissió orgaroitzadora nèedota i valgué explotar-la com un efecte nepublicanetes, re.publicanassos i r'epublica-del míting i tenen dret a escoltar-lo des de de míting. A la tarda, deia all nombrós pú- nasses !la mateixa tribuna. Les dues restants es blie que ]'escoltava : JosEp MARIA PLANES

:II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^

1ti Vialges Marsans, SI A. 1

Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

= panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES- I PRESSUPOSTOS GRATISAlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIII^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIYIIIIIi:

JIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII III II IIIIIIIIIII II III Illllltllllll IIII IIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIII I I II I IIIIIIIIIIIIIIYU_

E PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

A N TO N 1 M ART 1 Màxlma rapidesaMàxlma qualitat

= ARCS, 7 TELEFON 18664 : BARCELONA.Illlllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllflllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllll'

De la manifestació de l'any passat

• , t+) L

Mirana ora

LES FESTES D'ARA

EJ Sant 1 de MaigE1 que és per ara, k; coses , ségueixen

amb tota la normalitat. Si comparem eldarrer Primer de Maig a'mb l'immediat an-terior, ems adonarem dels progressos que hafet la República; D'any passat, • per aquestadata, flotava un aire de revolució. La massa,excitada pel . trasbals del 14 d'abriil, quehavia enderrocat un règim vell de segles isegles, sentia una llei d'electricitat frenèti-ca que la impulsava fatalment al tumulte.No hi havia erRara pau -a les ànimes.' Més

d'un en demanava més. E1 perquè i el com, Qa lliçó de les coses. Si un abandounavano ho sabia ben bé gaire ; però la frisança, l'anarquisme, era forçosament per fer-seper això, no era pas menys viva. Semblava confident de la policia. Els fidels, però, vi-com si les injustícies passades tinguessin vien i' menen sense tocar mai de peus acos tangible i tot fos qüestió de fer-s'hi a terra.trets o a garrotades, i així obrir-se pas, a Aquest any encara l'u de maig ha com -força de força, fins a1 món encantat die la servat un?a mica d'aquella amargor quepau i de l'ordre. Les nostres masses encara volen que tinguin els - més tradicionalistesno tenien prou experiéncia per compondre dintre dels elements avançats. Algú, per laque l'ordre i el benestar són coses que van paralització del trànsit, ha dit que la ciutatde dintre enfora, i que el ,primer pas que presentava l'aspecte d'un dijous sant. Exac-cal que un hom faci, quan es tracta de la te. I és que tot el pensament socialitzant,pau pública, és començar per ell mateix ; i vulgues no vulgues, conté una forta dosique la protesta, sovint, és un de taints in- d'elements religiosos. La política social esgredients de la mateixa injusticia contra la basa en un desig d'un més enllà, dins elqual intentem de protestar. Hom sent un

Iqual la vida humana será lliure i perfecta.

malestar i tarda a adonar-se que ell mateix L'única diferència amb les religions positi-se'l causa amb el seu brogit i la seva agi- ves, consisteix que aquest més enllà el situatació pròpia. En aquesta actitud és com dins l'esdevenidor de la història, 1 les reli-l'infant que crida i els seus crits li fan mal gions el suposan inscrit a 'l'eternitat i forade cap i llavors colpeix els mobles de la d'aquest món. Perú la fe en un més enllJvora, esperançat d'eliminar un imaginan és comuna als uns, ials altres; isenseenemic, la desaparició del qual serà, com aquesta fe no hi hauria religió ni políticasol dir-se, oli en un llum. Sempre esperar socialadobar d'una manera externa allò que va D'aquí el desdeny de la major ,part d'a-de dintre enfora. depte á la política social envers la histb-

Perb enguany 1a lliçó és .apresa. I, reta- ria, si no és interpretada segons una teoriativament, a poc preu. IEs evident que la aprioiístïca. Diríeu l 'Església anotant lamassa reacciona envers un sentit de major Bíblia. 'D'aquí també l'horror i el munys-cultura. La mateixa puja del paper comu- preu que demostrem davant del món, talvista en detriment de l'anarquista n'és un com ara está. Tots els fragments dels Paresexemple. Els que discuteixen el comunisme de l'Església contra el món no farien cappodran objectar que és un somni. Perú mal paper a les pagines dTun periòdic obre-aquest somni, de moment, obliga a reflexio- rista o dins els discursos dels mítings delnar els que somien, car el comunismo és B. O. C.molt complicat, i, reflexionant, reflexionant, També •coincideix amb les religions lamés d'un trobarà la veritat, sigui allà on tendència a l'ús de símbols i la solemnit-sigui. A més és un somni d'ordre ; d'ordre zació de dates, fortament coloridos d'unauster ; d'ordre a ultrança. iEn canvi, ]'anar- sentiment collectiu. Dins aquestes dates,quisme simple i barrilaire — barrila més com a les festivitats de les religions, lluitono menys sagnant — de des inostnes latituds, igualment els dos conceptes de festa queera un símptoma de peresa mental. Solien hi ha dins l'ànima del poble :l'un, dia deels nostres, •anarquistes ésser, al fons, uns diversió ;l'altre, dia de .meditació. Tant laprovidencialistes, que ho posaven tot a 'la Internacional com ]`Església diuein : santi-md d'un déu descoinegut, que faria ol gran ficaràs -les . festes ; i els creients i els obrersmiracle ;miracle que, del tot, del tot, ells rnés aviat tenen tendència a passar-les men-tampoc no sabien què seria ni com vindria. jant i al cinema.

Finalment, tot moviment que porta urna_ gran tensió sentimental per dins, és antili-

beral per essència. Voler que ho sigui, re-I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIt_ sultana tan absurd com exigir que gels ena-

morats no fossin gelosos. No; tarot la reli-E

i —gió com la política social, sempre que ,po-

I den, fao sentir la seva força als que no sónE E de la seva comunió. D'aquí la tendència a

solemnitzar les diades de forma que seinE sentin els altres. La interrupció del trànsit

rodat del dijous i deil divendres sant o,_ _ are, de l'u de maig, és un gest seintimen-

tal ple de misticisme. 'Es una protesta con-=_ =_ tra el món i un acte de fe en el més enllà.E = Una petita batalla contra el món que ans

_ aguanta. I mentre na hi hagi :felicitat enaquest món — que em sembla que n'hi ha

- per anys — en una forma o altra, els homes'V, tj = taran aquestes rebequeries. Aquí està una

^Rf C part de llur noblesa. De no conformar-se.

RossEHD LLATES

Si vol un

bon trajo

confeccionat

sempre

Sria tre MODELO_as r

Rambla Canaletas, 11 .

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi,

El tren a l'Estat Pontfciii

Aquests dies estan finint els treballs pera posar en comunicació ferroviaria la Ciu-tat del Vaticà amb les llinies ita'ianes. Lesvies ja estan llestes, la màquima de provesha entrat al recinte papal i molt aviat seràinaugurada l'estació— única, naturalment— de l'IEstat més petit del món.

Calia que una de les clausules del Trae-tat de Conciliació entre el papa i l'Estatitalià consignés la forma en què el Vaticàtindria comunicació directa amb ]'estranger,sense que el punt de sortida radiqués en

El tren de Pius IX, actualment al Palau dels • Museüs, de Roma

territori italià, perquè sols així tindria rea- féu construir a París un vagó-capella quelitat •plàstica l'exercici de la sobirania, avui té molta importància, tècnica, histò-

Resultava senzill installar en qualsevol rica i artística...dels edificis vaticans les centrals de Correus, Ave^nçant-se al temps, el constructor ''uti-'I'elégrafs i Telèfons; però ano pera tan fàcil litzà els jocs die quatre rodes, podent aixíestablir una forma de transports que donés admetre el cotxe més pes i més llargada.la impressió de dignitat : de , cerimònia dia Solament té entradai' per un cap, on lana de la importància del Pontífex. plataforma fa ei paper de cancej. La part

Q'uan les inegociacions, hom pensà que principal del vagó és una veritable capellael territori pa-pal tingués sortida a la mar, amb un senzill altar, un gran cadiral amb,dotant-lod'un petit port, d'una llenca de l'escut pontifici i diversos divans al peu deterra prou ampla per a encabir-hi una car- les parets. Vora el tron, una porteta duuretera i uin ferrocarril. (Encara que ]'agro a una habitació que fa el servei de la sa-romano, dees del Vaticà fins a la Bonifica gristia. Als dos caps del vagó l'obren fines-del Maccarese, per darrera del Gianicolo i trens de proporcions corrents ; des parets della Villa Doria Pamphili, és molt despoblat centre són substituïdes gairebé per tm grani val molt pocs diners, hom desistí del pro- finestral que deixava veure el papa si esjecte, porqué un enclau de més de zo qui- trobava a la capella.lòmetres amb sortida a la mar hauria estat Aquest vagó fou dut per via d'aigua deuna font de despeses i de conflictes. Paris a 'Roma i costà 138,578'13 francs.

Reduïda la Ciutat del Vaticà a la mí- El 24 d'abril de 1859 fou inaugurada lacima expressió territorial d'avui, hom paria línia Roma.Civitaveechia, i per a so'.emnit-de formar-hi un aerodrom. La idea fou re- zar-ho, l'empresa oferí al papa dos vagonsbutjada, o almenys reservada per a quan que, encara que no tenien la importànciasigui un fet pràctic l'ascensió i el descens de l'altre, no deixen d'ésser ben sumptuo-vertical dels avions, car, actualment, un sos.camp d'aviació implicaria la destrucció d'una Un té forma de jardinera amb plataformapart dels jardins, la que hauria d'ésser prou a un cap i balcó al' mig, en el qual eragran perquè entressin i sortissin els avions collocat un tapís si el papa havia de donarde transport turístic i comercial. la benedicció : a la part alta de les parets

Quedava l'automòbil ;però el fet de re- només hi ha cortines. L'altre s'assein^blasaltar un mitjà de locomoció senzill i ex- força als cotxes-salons moderns. S'hi en-peditiu, e1 fa insuficient per a expressar la trava des de qualsevol dels altres dos ambdiferència de. jurisdicció i el trànsit de fron- pontet de ferro forjat i està dividit em trestora en un Estat que, per tractar-se d'una compartiments. Un destinat a sala de re-soberamia més aviat figurada que material- bre, tapssada de seda blan c-crema ambment poderosa, necessita tots els requisits mobles en què predominen gels grocs i elsper a entrar .pels ulls i evidenciar-se, daurats. Després ve el saló amb un tren al

No hi hagué més remei sinó recórrer al fons i dos seients al costat. Darrera hi haferrocarril. Precisament, vorejant el mur de l'habitació de descans, semblant a les ca-la ciutat leonina, ,passava la línia que, sor- bines de luxe dels vaixells die l'època : untint de l'estació del Tra;nstevere, marxa cap petit vestíbul amb un canapé, urna cam-a Viterbo, on es bifurca per anar a trobar brota de dormir i un altre compartimentla línia principal de Roma a Florencia per destinat a .rentamans.Orvieto i Arezzo. Pius IX només utilitza aquest tren unes

La tal línia, de •poc tràfec, perquè ser- tres vegades, la darrera gel to de maig devAx una petita contrada de mí^nsa potència 1862, que anà fins a Frossinone. Després 1acomercial, era a propòsit per a fer^ne dl intranquillitat en qué es desenrotllà el seuferrocarril pontifici. Adhuc té una mica de govern fou el motiu pel qual el tren restésvalor simbòlic, perquè, pràcticament, acabo arreconat.a Viterbo, on encara avui subsisteix el pa- L'a:ny 1870, l'Estat italià, novament cons-lau en què trobaren refugi diversos papes tituïït, s'incautà del tren pontifici, el qualdurant les guerres i disturbis de la Roma fou dut a Florèincia, on fou conservat finsmedieval i on foren celebrats conclaves que l'any tqrn, en què, després d'ésser un xics'han fet cèlebres per les dificultats i llar- restaurat, fou dut a Roma per a figurar engada de les votacions. l'iEx•posició Retrospectiva.

Per aquests motius fou estatuït desviar la Restà al para del Castell de Sant Angelolínia i construir una estació dotada de tot ert un departament tancat al públic, for-l'utillatge convenient por a servir bes ne- mant part del Mluseu històric de 1"Engi-cessitats de l'Estat Pontifici, sense ingerèn- nyeria militar.cia de les oficines ferroviàries d'Itàlia. Senet XV féu gestions perquè fos trans-

A la primavera de l'any rgzq farero co- ferit al Museu de Sant Joan del Laterà, elm^ençats els treballs demolint unes cases qual pertanyia a1 Pontífex. Ultimament,veïnes de l'absis de la basílica de Sant amb motiu del Tractat de Conciliació, sem-Pere. Ara aquesta estació, de poca alçada, blava que seria retornat al Vaticà, segonsa fi que el seu caràcter ino desentoni massa desig de l'Administració Apostólica. No haa l'ombra de la gram cúpula, està a punt estat així ; Mussolini, quk . s'ha mostratd'entrar en funcions. generós envers el Pontífex, no volgué cedir,

Mentrestant, ha estat construït el aren r el tren de Pius IX fou dut l'any passatpontifical. Els tèonics italians han volgut al Palau dels Muscas de Roma, novament(luir-se en la construcció i decoració d'aquest instituït.tren, que potser no será mai usat.. 'En con- Allí figura al costat del model de la pri-junt, és semblant al construït per a la fa- mera locomotora i d'altnes 'objectes quemília reial italiana. constitueixen una glòria per a Italia o un

Consta d'un vagó destiioat al Pontífex, record per a Roma.compost de saleta de rebre, menjador, sa- Per a canviar-lo de lloc hagueren d'obrirleta de 'lectura, dormitori i capella ;diner- dues parets : una als locals anexos al Cas-sos altres vagons destinats a 1a cort pon- . (ell de Sant Angela on era abans i unatifícia, amb menjadors i dormitoris, i un altra al Museu on és ara.vagó destinat a cuina, rebost i magatzem • 'En canvi, no calgué estendre una líniad'equipatges.' com quan fou dut a Sant Angelo. N'hi

La decoració és apropiada al caràcter del hagué prou amb una plataforma i un po-tren : les .parets de metall, a 1'extarior els tent camió utilitzat com a tractor.escuts pontificals de bro;nze i a l'i'nterior Mussolini, en la seva obstinació, ha pri-

1 folrades de domàs roig combinat amb les . vot el poble remé d'un espectacle suggestiu

1

decoracions del sostre fetes a base de dau- com hauria resultat en ésser inauguradarats. Com a remat, duen la tiara pontifícia. l'estació del Vaheé, fer anar el tren deAquest tren ben especial té u;n antecedent. Pius IX després del tren de Pius XI, evo-Hi ha un altre tren pontifici, els vagons cació del passat vora l'ostentació del pre-del qual semblarien de joguina al castat sent.dels llargutssims Pullmann dol tren mor MIQUEL CAPDEVILA

ASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

Encara Kreuger

Corre el rumor, tan inversenzblant quesols es pot acollir amb les reserves que s'a-costumen en casos així, que Kreuger no ésmort. No seria el cadàver de Kreuger el.trobat en un hotel de París; el famós homed'afers, segons aquell rumor, viuria d'in-cògnit a Borneo.

Sembla que l'origen d'aquest rumor ab-surd, que la premsa francesa ha estat laIrimera de recollir, tindria l'origen queanem a explicar.

El multimilionari suec tenia el Costumde fumar uns magnífics cigars fabricats es-^ecialment per a ell. Una casa de Borneo)ta rebut una important comanda de cigarscom els de Kreuger. D'això a dir que elclient era el propi i misteriós Kreuger nohi ha ni un pas.

Els petits feto tan néixer les grans lle-gendes.

Un prefaci a unes HZYlemòries»

l.a (( millor amiga.)) de Kreuger ha recla-rnat 250,000 corones, i no sembla pas queaquesta demanda sigui satisfeta. Per fer lapau en el que sigui possible, ara aquestapersona s'ha posat a escriure unes Memò-ries, les quals és d'esperar que tindran granèxit, ter Soc interessants que siguin, do-nada l'actualitat cada dia més viva de lesgestes de Kreuger.

Aquesta «millor amigan té la pretensióque Paul Valéry posi un prefaci a la sevaobra. Però Valéry, que hacia estat hoste deKreuger a Estocolm, conserva massa agraï-m.ent per l'acollida que en rehé per colla-borar a l'escàndol;

Hèrcules i Omfàlia

Per gegant i boxador 'que sigiui, PrimoCarnera Qassa algunes dificultats sentimen-tals. Una noia, anglesa, miss Tersini, em-pleada en un restaurant de Londres, ha pre-sentat una demanda judicial contra el bo-xador, per ruptura de promesa de matri-moni. El gegant italià; després d'enamorár-la i prometre-li casar-s'hi, desaparegué. Lademandant addueix, entre altres proves, elseu viatge a Barcelona per veure triomfarel seu 15romès i, després, que escrivia, tresvegades la setmana, llargues cartes a Car

-nera.Potser és per això darrer que aquest ha

trencat les relacions.

La llimona

L'escena té lloc en un restaurant italià,on dinen uns quants clients. Un dels platsdel dia és el biftec, al qual els italians afe-geixen suc de F.lfimora.., Desgrácigdament,l'amo há fet curt i les limones s'han aca-bat.

Un home corpulent, de manasses gegan-tines, prova d'esprémer d'una pobra llimo

-na unes goles escadusseres. En va : ja estàeixut.

Al costat seu, un home desnanit s'á10-dera de la llimona quan el gegant ja esdóna per vençut, i aconsegueix fer-la rajar.

—Bravo ! Jo sóc Primo Carnera, i veigque vós sou més fort que jo. Com us hoheu arreglat?

—No és pas difícil—fa l'home desnarit—.Sóc recaptador de contribucions.

Moclèsfia

Albert Thomas, director de l'oficina lo-ternacional del Treball, ha fet un gran dis-curs a Ginebra, a la Conferència del Tre-ball, que li ha valgut molles felicitacions.Una d'aquestes, l'hi adreçava una admira-dora, d'aquelles ''precioses de Ginebra»

—Sou un profeta! —li deia extasiada.—Oh!—res 15ongué Thomas—. Només en

Cinc la barba!

Sospitosos

Ja és coneguda—i per si no ho fos la re-petim—la frase de Maneas a qui un amicdeia una regada:

—Si rnai torna a haver-hi un reti a Fran-a, vós sereu la seva Eminència grisa.—Quan el rei entrarà a París, jo pujaré

al tren cap a Brusselles—féu Maurras.Per l'estil ha respost el comte Sforza a

un intervivador americà que li parlava delseu retorn a lt^ilia en el cas que el feixiswnecaigués

—,sí, tornaré a Itàlia, però tothom m'a-collirà amb planys. Ena diran : «Ja n'heutingut de sort, vós, de no haver conegutaquesta època horrible. Us la passàveu béa l'estranger, mentre aquí sofríem !o 1 seràllavors quan seré més sospitós,

NaturaliízacióErich. Maria Remarque, l'autor de ixes

die nou a l'Oest, s'ha fet naturalitzar suís.Tol dinant, pocs dies abans, amb el seueditor francès, li parlà d'aquesta intencióque volia realitzar. Com haguessin de que-dar per tornar-se a veure, Remarque de-naanà a l'editor on vivia.

--Avinguda Foch...—començà l'editor.—Avinguda què? féu Remarque.Maquinalment, l'editor començà a confe-

gir el nom—F, com Frederic ; 0, com Octavi...Tot d'una, adonant-se de la comioflat de

la situació, exclamà-Poch, què dimoni! No us diu res aquest

nom?

VelocitatRemarque té un auto i li agrada córrer.

Tot sovint és multat per excés de velocitat.Un dia, á la sortida d'un poble de Baviera,l'atura un gendarme, per excés de velo-citat :

—No heu llegit un cartell a l'entrada delpoble que diu : azs quilòmetres per horan?

—Com voleu que tingui temps de llegir -lo, si he passat a ioo per hora?

Només treien l'entrellat que calia agitar-sei fer malbé coses ; acabat, el demiürg des-conegut pagaria el compte i beguda per atothom. Aquesta vaguetat de concepte ex-plica per què el nostre anarquista podia sub-sistir dintre qualsevol partit, mentre fos unxic revolucionari. No miraven iprim. 'Escomprèn que un home fieat dintre aquestsentimentalisme confós, a estones beatífic ia estones rabiós, no pogués evolucionarnormalment dins la política, . i íes negat a

denn ; però que fou fa darrera paraula dela tècnica en els dies llunyans de la sevaconstrucció. Una cosa tan moderna com elferrocarril també té la seva ,arqueologia iles seves joies de Museu.

El dia 12 d'octubre de 1857 era inaugurada la línia Roma-Frascati en presència déquatre cardenals, entre ells Antonelli, se-cretari d'Estat, dels ministres, majordom,cos diplomàtic, etc. iEl viatge inaugural foufet ien 28 minuts, cosa admirable per aquelltemps. 'En obsequi al papa, la Companyia

GEOGRAFIA DELS FILMS

Cinema alemanyII difícil si afegim que en segon terme toca un

gramòfon.L'altre dia parlàvem de com el cinema so- I E1 patriarca i teoritzador del cinema trans-

nor alemany és més humà i no tan torturat . cendental i el simbolista més emped'ernit enscom el silent. Vèiem els exemples de Joé I ha aparegut completament redimit amb elMay i de Pabst. N'hi ha més: film parlat M.

Hans Schwars — collaborador de Joe May En aquest film de Fritz Lang hi ha unaen el film Quan es tenen setze anys — tam- escena que ens diu ben explícitament elbé ests ha donat dos films ben regenerats canvi de la modalitat alemanya. Hom deixade les tares anteriors (mostrades, per exem- de buscar grans escenaris i s'embadaleixple, amb Les mentides de Nina Petrowna, amb la fotografia d'un carreró vulgar i ambamb Brigitte Helm) : La melodia del cor i la màquina completament parada. Si ensEl predilecte dels déus. preguntem .altra volta què ha fet el miracle,

haurem de respondre, també, la,. rn•-p w .. música. Em aquest carreró toca^jj un manubri.

f41^' *'" i IEn aquest film de Fritz Lang

i°' """`` es veu com e] sonor ja torna alsalemanys la vista als objectes

^ t!.^ humils que no tenen altre pe-cat que tenir una realitat decada dia. El virtuosisme dels

. angles deixa d'ésser una puraexhibició i serveix ipor expressaralguna cosa. Aquella gran esca-

24 la presa perpendicularment i

completament buida, quina sea-

5, sació de desolació eomplleta 1d'angoixa que ens dóna!, tan

I ^p 1. cti t en consonància amb la mareque espera inútilment el seu fill

ptr _fiu(€^, zst Iatnit . £t que torni de l'escola. La gran-

ianr?les`°`f' diloqüència de Frita Laing i laseva tesi — si és que realment

r n'hi ha — que al finad treu eló, tnas, queden completament dei-

x^ h^ xatades pel diàleg.I encara hem pogut veure dos

films remarcables d'un nou au -tor alemany : Gustau Ucicky,

!I ^ autor d'Ordres secretes — elmillor fiilm d'espionatge — i

úfï Concert històric.

«Les aventures de Tom Sawyern

`V '

EL. CINEMAAclualital cìnematogrfica"Tom Sawyer" — Publi=cinema — Palestra

En el panorama dels mostres espectaclescinematogràfics avui dia un xic desolador,un film com Les aventures de Tom Sawyeraporta una nota plena de simpaUa i d'in-terès. 'EI seu realitzadcin, John Cromwell,no ha cercat tant de seguir pas a pas lanovella de Mark Twain,'com de compon

-dre,, a.base d'alguns episodis característicsde lá tast celebrada novella humorística, unfilm ordenat i ben arrodonit.

Coneixerem ara una ratxa dç,.;lms in-fantils? Les aventures de . Skippy' ^a obert

d'una manera realmont magistral, la sèrieque tan honorablement segueix avui el filmque ara ous ocupa i que continuarà aviatsota el patronatge de Fred Niblo i K•vngVidor en gels films de pròxima estrena : Elpillet i Champ.

Confessem que no era sense una certainquietud que anàvem a veure Les aventu-res de Tom Sawyer. La bella impressió queguardàvem ben fidelment a la memòria del'exoellent film de Taurog, amb aquest .ac-tor sorprenent que és el petit Jackie Cooper,temíem que vingués a aigualir mos el plaerpossible de tot altre film amb un tema in-fantil. Sortosament, el nou film de la Para-

NOVETATSEN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

Aviat admirareuel petit gran

artista

Jackie Cooen el film deFred Niblo

El PillueloProducció Ràdio

mount sobre el llibre de Tom Sawyer ésUn film ben reeixit. Sonso aconseguir 1'e-moció profunda del film anterior, és unaobra força meritòria, feta soase cap dubteamb una escrupolosa conseiòncia profes-siomal. Hom és sensible al treball minuciósde+l realitzador, que ha construït el seu filmamb una cura, del detall i del conjunt, p1e-nàment satisfactòria. Fotografia plena devalors plàstics, tota una colleeció de menutsque semblen rivalitzar entre ells en gràcia iiinte•ligència, un interés sempre maintiingut

per una sèrie d'episodis graciosos que essucceeixen convenientment, Les aventuresde Tom Sawyer és un film que es pot re-comanar a tothom. Es llàstima que el re-clam d'aquest film es faci quasi exclusiva-ment a base del nom de Jackie Coogan,quan els altres actors menuts realitzen unatasca tain, si no més, meritòria. Altrament,si haguéssim de fer una objecció al fillm,seria remarcant que Coogan, per l'edat ila robustesa física exoessiva, no és pas eltipus exacte de ]'heroi de Mark Twam.

Esperem que el públic apreciarà sobretotles escenes al collegi, els funerals i, al final,Pescena, em'ociorua•nt per la seva veritathumana, de la tia Polly reconeixont la ve-ritat de les paraules de Tom respecte (l'amorque Ii professa, a desgrat de totes les tra-pelleries de les quals es fa culpat e al capdel dia. Senyalem que tot baix sentimen-talisme ha estat evitat en un .assumpte tanrelliscós en aquest sentit.

Com a simple informació, diguem queCaravanes bèlliques, amb un títol i un re-partiment que prometen, més aviat causauna decepció. Caravanes a^través del deserten ruta vers Califòrnia, um assumpte quecopia de vegades massa textualment Ho-ritzons nous. Cal esperar el finad, amb l'a-parició dels pells roges, perquè l'espectacleadquireixi una certa emoció.

Parlant d'una altra cosa, crec que totsdevem felicitar-nos de la manera ràpidaamb què l'espectacle que es projecta al Pu-bu-cinema, compost estrictament de noticia-ris i documentals, s'ha incorporat amb per-fecta normalitat a la nostra vida cinemáfo-gràfica. Tal com auguràvem aquí mateix apropòsit de la diada inaugural d'aquestasala, l'espectacle ha estat molt ben .acollitpel, públic, que molt nombrós desfila cadadia pcl nou local.

Hem sortit a parlar d'aquestes projeccionsamb la intenció de senyalar l'interès deldarrer programa presentat allí, en el qualfigura la cinta de curt metratge Pot-^ourrineoyorquí, que és, després de les cintes deWalt Ruttmanm, un dels reportatges grà-fics més intelligents que hem vist.

Per fi, que els nostres lectors sàpiguenque Palestra ha organitzat, seguint la pautainiciada 'la primavera anterior, quatre ses

-sions de cinema a base de films retolats iencatalà. Es projectaran, entre altres, filmstan importants com Ombres blanques i Ho-ritzons nous, aquest darrer, natura'ment,en la versió original, que pot considerar-seinèdita a Barcelona.

J. PALAU

"El cinema soviètic"La Diada del Llibre ofereix sovimt un

tipus més aviat cridaner de matèria .perllegir. Sembla com si t l deu per cent dedescompte hagués de posar-se en relació,per a reeixir, amb una remarca especiald'interès. Així, el subtítol del primer llibrede Josep Palau — Cinema i revolució

—captador i una mica equívoc. Coneixent,però, Josep Palau, se'ns fa una mica difícilimaginar-nos-el com un apologeta massadecidit d'una doctrina revolucionària. Alfinal del llibre, hi ha un capítol pie de se-•renitat on cada cosa ocupa el seu lloc, is'esvaeixen els entusiasmes massa vibrants.. Perquè, contrariant la seva tònica habi-tual — tònica feta d'equilibri i de mesura,de serenitat i de rigor — Josep Palau obli-da, en els primers capítols del llibre, tot elque no sigut un elogi desfermat i entusias-ta. Es curiós de veure aquest fanomen, justen un moment com el que travessem queha vist morir molts dels apassionamentsmotivats pel cinema soviètic . Personalment,el cinema soviètic ha deixat d'interessar-me des del moment que ha perdut la sevanormalitat revolucionària per a deixar-seemportar per una passió, absolutament des-plaçada —per l'hora, per II'estil i per la fina-litat — ; una passió pel film d'art, mésrefinat, més centroeuropeu, menys viu, mésartificiós. Un film dedicat a la propagandarural ; un film que Lenin veu amb clarivi-dència com a instrument polític de màximinterès en un país on no saben llegir elspamflets, no pot pas caure en el momentcinematogràfic més amainerat. RecordemLa Terra de Dovjenko.

Però els entusiasmes de Josep Palau sónperfectament legítims. Demés estan articu-lats en un llenguatge fluid, àgil, molt vivaç.L'estudi monogràfic dels films és sovint unacosa acurada i molt prensa. La seva rela-ció amb aspectes de la música revela unaprofunda imtuïciá i la posessió dun utillatgemolt abundant. Es, doincs, un llibre iinteres-sant per a tots els amateurs del cinema.

Josep Palau es mou dins dels límits am-plíssims de l'assaig. Cal que el crític faciaquesta observació abans de llegir .aquestaobra, qualsevol obra. Després, i ja en aquestterreny, hom podrà situar-se en una posicióde .parcialitat personal. Josep Palau sap,per exemple, que els nostres punts de vista,respecte del cinema, dissenten sovint. Aixiino em privará, però, de remarcar-lo com aassagista i com a crític.

Dic això per a contestar, d'una manera

Josep Palau, per Bon

concreta, la diatriba que el senyor AngelFerran ha fet a La Publicitat contra elllibre de Josep Palau, La crítica — la criti-ca, no aquesta mana de brometa que elsenyor Ferran té com a ,panacea universal— deu, primer que tot, situar-se, saber-sesituar. Es grotesc que el senyor Ferran,amb un aire escèptic, negui no tan solscategoria a l'obra de Josep Palau, sinó quenegui, amb una obsessió ridículla, tota menade treball en forma d'assaig. Segoins •el se-nyor Ferran, tots els que fem assaig sabrecinema, hauríem de fer films i plegar d'es-criure. Presentem una tan elegant sugges-tió als senyors René Schwob, André Levin-son, Alexandre Arnoux, Béla Balasz, AmdréBeucler, E1ie Faure i molts d'altres que,judicats tan pietosament pel senyor Ferranhan fet de l'assaig sobre cinema, una obraprestigiosa i penfecta, sense necessitat d'hu-mori sme ni de rebequeria.

GUILLEM DIAZ PLAJA

;^ÍÍIi

,^^,II n,llll

"

Passeig de Gràcla, 57. • Telèfon 79881

Sessions contínues: tarda, de 4 a 9 i nit,deioa12

Entrada, una pesseta

Reportatge Cineat,le París

Pot-pourri Neo-YorkíNOTICIARI "FOX""ECOS DE LOS ALPES"ORFEÓ DE CATALUNYA,

dirigit pel mes4re Millef

NòIuI E O'omeng¢ I dIn festius matinals tla 1 a I. Entra da:1 pea-seta• Tarda, especial; a las 31 mitja 1 a las 6; numerades, a 2 pes-

setes. Nlt, contínua de 10 a 12 a 1 pessela,

A Alemanya hi ha hagut doshomes que fora de l'engranat

-ge comercial s'han dedicat arecercar dins la cinematografia.

Uat és Walter Ruttmann, queen l'època del cinema silent

compongué La simfonia d'una gran ciutat Berlt!n —. També cridava a grans veus elseu complement que 'no podia ésser altre queet sonor, com ho ha constatat en .les sevesdues obres ja sonores, La melodia del móni T. S. F.

L'altre és el doctor Ar,nold Fanck, el di-rector de La muntanya sagrada i del qualhem pogut veure Presoners de la muntanyalen collaboracib .amb G. W. Pabst) i la for-midable Tempestat al Montblanc.

* * 5

Acabem. El cinema alemany ¿smb el seuempatx de tècnica no arribava a crear maiun ambient, que és el que ha de procurarcrear tot film per modest que sigui. Tot almés creava un edifici de bamboliines, desomriures, de gestos i d'elegància de ves-tuari. Amb el sonor, el cinema .alemanyconserva la particularitat que el fa inconfu-sible amb la resta, o sigui ésser molt tre-ballat, però .assoleix, a lla fi, crear un am-bient. I fins i tot de Wegades la música fadistreure als alemanys de la gravetat quesembla haver de tenir tot allemany.

RODOLF LLORENS

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111l=

=Salo Catalunya =.Tots els dies el film =

d'ALBERT DE =- COURV I LLE

=E NTREINOCHE=

1 Y DIA 1Producció FAMOUS

"c P.LAYERS GUILD,parlada en "castellà"basada en un drama

teatral de -WALTER HACKET

per =ALFONSO GRANADA

ç i= ELENA D'ALGY -

i el film deR. WILLIAM NEILL

A 5 0 BRAZAS=Producció -

COLUMBIA PICTURESper JACK HOLT

Dos films presentats pelsARTISTES ASSOCIATS

Demà estrena de RASCACIELOSgalIIIIIII111111IIUIIIII111111Illllkllllll f llllllUIHlhi

eeM», de Fritz Lang

En aquest últim té molt més interés queestigui desempallegat dei virtuosisme ale-many per anar a càrrec de Jamnings. EmilJannings amb el sonor — i més aquí quejuga el paper d'un cantant famós — es trobacohibit, la qual cosa li és un avantatge gran.

Schwars, que ja se'ns mostrà un enamo-rat del camp en La Rapsòdia Hongaresa(aquí es veia com els alemanys trobaven afaltar la musica), en aquests dos films sonorsque tractem reïx molt més. IEn El Qredi-lecte dels déus hi ha unes vistes, que perentendre'ns de seguida anomenarem d'estilsuís, que bé podrien fer obrir els ulls alsalemanys perquè deixin per sempre més lesseves construccions de cartó-pedra i explotinles belleses cinematogràfiques dels seus pai-satges. Hi ha, encara, unes imatges de lescames d'Olga Tchecowa fent gimnàsia, quesi bé al natural potser tindrien ribets depornografia, en blanc i negre, com quedanen cinema, són tota una troballa estèticala cambra fotográfica les ha copsat de lamanera més primària, o sigui sense moure'sgens i de cara tota l'estona. Potser 1'expli-caoi6 de l'amansiment del tecnicisme ale-many d'aquesta escena no ens sigui tan

^f1I111IIIImI11IIIIIlumI11H11mflmmfl111II11WlII11111111III111I111111III1limullmllllllllllllnll(II1mmL

ATOL --Avui al CAP _

f UTOEohj1rIE Dl0A6UE

Pel e lícula extraordinària Universal

:^Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllilllllllllllllllllllllllllllllltllllllllllllllllllllll^.

El teatre a la U.R.S.S.El que resultarà de la crisi que arreu del •gnt de collocar l'acció damunt un transat-

món està passant l'art teatral, és ben difí- lántk, en un automòbil i en la cabina d'uncd de predir. Hom hi fa 'tota classe de re- dirigible, successivament. La tònica gene-flexions, auguris i vaticinis. Mentre els uns ral dels Teatres d'Art és la recerca de lesens diuen que el que avui succeeix és el estranyeses i de 'les més inversemblants com

-procés de desaparició del teatre com a di- binacions, amb ajuda de tots els trucs 'me-versió popular, altres ans asseguren que d'a- cànics de què tothom pot disposar, que sónquesta misèria actual n'ha de sortir el tea- ajuntats a les innovacions que hem esmen-tre completament renovellat i amb una em- tat més amunt, per tal de promoure la sor-penta que no ha tingut mai. presa i Padmiració de l'espectador.

De moment, però, el que sí podem cons- Però, segons diu el camarada Zafiatin,

L'hem sentit a l'Associació de CulturaMusical el darrer dissabte. Ja l'havíem sen-tit pocs anys enrera a l'Associació de Mé-sica oda Camera, ; i ens va semblar per-fecte, com ens ho ha semblat ara : la per-fecció d'avui igual que la d'ahir, perquè laperfecció no pot perfecionar-se. Però, comés aquesta perfecció? 'Es la d'una execuciócense barreres, la d'una mecànica absoluta-ment dominada, la d'una mecàm ca vic-toriosa ; és el so siet i igual en totes lestessitures i sempre bell; és una afinació tansegura i constant que arriba a imposar peula seva infallibilitat; és una dimió senseexageracions expressives, sense amanera-ments, que sembla serena, encara que enrealitat no és ni pura, ni serena, ni clòssica.

Perquè la voritable interpretació, la queen propietat se'n pot dir clàssica, és aquellaque (neix de l'emoció de l'artista i ]liga l'au

-ditor amb el sonador, per la sensibiilitat ino per l'admiració freda del treball del vir-tuós.

Jascha Hmeifetz, ja ho hem dit, no coneixdificultats en el seu ofici, tot sembla cò-mode i fàcil per el] : els portentosos stacca-ti, els trinos dobles, els acords, els harmò-nics ; no té en tot el seu j•oc una sola notalletja, segons frase del gran Isaya. Vibrenles cordes amb tots els acoents de l'expres-sió musical que els dóna el seu arc segurís-sim, però no vibra el seu cor, perquè no horevela la seva cara immutable : sembla elBuster Keaton del concert ; ni el somriureextern emn els llavis, ni el somriure .intern del'esperit que illumina el rostre dels més se-riosos concertistes.

En el progràma hi havia obres de mú-sica, i altres només que per fer lluir leshabilitats del virtuós. Entre les primeres

1 Sonata de César Franck, i Concert de Mo-

EL TEATRE LES ARTS

Les Exposicions

D!eixamt de banda comenta-ris al marge, comencem a par-lar de les obres exposades.D. Carles ens presenta unJardí primaveral, pintat a lamanera sintètica i afuadamentexpressiva com en les sevesmillors teles de la darrera èpo-ca. El fauvisme de Carles haassolit una seguretat d 'estruc-turació i una sensibilitat.en els rapports co-lorístics tan remarcable, que ja des d'ara,queda situat en un dels llocs envejables dela nostra pilntuea contemporània. ES] dedoldre, però, que la part dreta del quadro(dreta de l'espectador) no sigui tan exoellentcom el fragment de l'esquerra.

El baladre de J. CÓlom esta plasmat enuln dels moments feliços a qué tan sovintens té acostumats aquest pintor. Una deles teles més eufòriques que ha produït, onles qualitats pictòriques es manifesten perun segur mestratge, i són independents deles suggestives condicions del tema repre-sentat. L'altra tela exposada de Colom ésbastant més inferior. De vegades — com enaquest cas — la matòria pictòrica .li surt, aColom, excessivament agrumolyada, i encomptes de produir la desitjada qualitat piatòriea, hi ha el perill d'un confusionari em

-pastament.Ell Retrat de Mossèn Gudiol, de Feliu

Elias, és una tela impressionant. Però, ambmés justesa, hauríem de dir : fragmontària-mant impressionant. L'expressió d''illuminatque tonia el savi arqueòleg, aquella auréolapatètica — que tots recordlem — Elias desha plasmades amb una especial agudesad'observador psicològic. I en tant que pin-tura, cal distingir la qualitat del ropatge iel fragmont dels ulls i la boca. I el mésparticular d'aquest retrat és que es podriacomentar emprant els termes de l'avant-guardisme : un adirecte, contundent a lacara de l'espectador. Potser per això, i des-prés d'emocionar -vos .amb les especials qua-litats de la tela, trobeu a mancar-hi unacerta - i indispensable — fusió entre elselements pictòrics. El realisme de Feliu iEliass'ha manifestat en aquest retrat amb totala seva cruesa, sense cap concessió amablei potser per això l'obra és fortament dis-sonamt.

Marian Espinal presenta una de les pin-tures més admirablles de l'exposició. Aquísí que es pot parlar d'harmonia. D'acordcromàtic de la millor mena. De sensibilitatprofunda.

Celebrem, amb goig, que Marian Espinalhagi reprès els pinzells . U;1 temperamentcom eil lno pot eludir-se de carp manera sen-se contreure una greu responsabilitat.

Les dues teles d'Omleguer Junyent i lespresentades per Fr.anc•esc Labarta, JaumeMercader, J. Mlonbrú i Iu Pascual seguei-xen sostenint-se dignament en la produccióhabitual d'aquests pintors.E1 paisatge de Lluís Mercader i la Dona

nua de Pere Pruna constitueixen l'aspectesubjectiu de l'exposició. Dues aportacionsmirífiques i, d'altra banda, convenients pera elevar el to del Saló. Perquè sense aques-tes dues teles, aquest Saló potser tocariamassa de peus a terra.

Joaquim Sunyer ens mostra una compo-sició de figures exoellontment resolta. Con-tinguda de color i emocionant en l'expres-sivitat dels seus elements.

El dibuix de J. F. Ràfols té molt pocinterès. Aquell migrat interés dels dibuixosque només poden tenir 1a pretensió d'éssercorrectes. Aquella correcció de l'objectiu fo-togràfic. 'En canvi, la línia vivent en elpinzell de Pero Ynglada continua produintla sèrie exquisida de dibuixos de curses (lecavalls. Una sèrie que va superant-se enprogressió geomè trica.

Dels escultors, Borrell Nicolau exposa unretrat de Santiago Rossinyol, en les acoi-dentacions de la forma queden expressadesd'una manera massa superficial. Amb toti la fidelitat al model, el retrat resulta epi-dèrmic.

El marbre de Casanovas està resolt ambla seguretat d'ofici peculiar en les obres del'autor. Hi ha aquella palpitació vivent ipraxitèlica de la forma com en les sevesobres més notables.

E1 retrat de Xavier Nogués de l'escultorDunyac és un bon retrat, digne successor

Full d'un homenatge a Meyer

tatar és que uin dels factors d'aquesta critan decantada és la manca d'interès genral envers el teatre. Sigui per unes raonsigui ,per unes altres, el fet és que la geha deixat d'amar als llocs on se Ji ofereiaquest espectacle malgrat els esforços qhom fa per atravre4'hi.

Potser per falta d'altres espectacles mdivertits, potser per falta d'eintretenimenmés interessants, potser també per l'afic'que ha tingut sempre el poble rus perteatre, i indubtablement, per l'estímul qconstantment està rebent de part del Gvern dels Soviets aquest art, ens troteque és el que a la Rússia actual ha permés importancia i s'ha endut darrera sla més gran part de 1'alenció pública, quataro de baixa es troba en tots els altrpaïsos.

Es a Rússia on constatem un movimeteatral més gran que enlloc del món. Alés on es fan tota mena d'experiències is'estudien amb més .atenció tots els probimes que susciten els nous punts de visque porten amb si els canvis dels temp

Hem de tenir en •compte, però, querenovació teatral a Rússia va començarforça abans que la revolució .política i q1''estat de coses actual s'ha pogut aprofitmolt i molt de 1'impulls que 1i donaren St

slav ki i Me erhold. Es pot dirnt ue, s y p qqa feina que feren aquestes dues personlitats — que encara no han estat superdes — viu kot el teatre rus modern.

Les dues tendències que marcaren aqueldos artistes són les dues principals en qies divideix avui aquell teatre. Per uin cotat, el realisme de Stanislavski ; per l'altrl'exagerat convencionalisme de MeyerhoiTotes les altres tendències que s'hi podMtrobar no són sinó hibridacions de 1'uina]'altra en diferents proporcions, i no mas:reeixides,

A Moscú funcionen, a més d'altres esenes menys importants, els dos teatresVes Arts, i el de Vaktangov, que seguel'escola de Meyerhold i el de Txècov qoontiinua la tendància de Stanislavslci. 1els dos primers es conrea amb gran actitat el teatre de propaganda estatal ; en E

altres dos, el de tònica menys transoendetal, bé el purament dramàtic, bé la comdia de costums.

Les obres que, estrenades aquests darreanys, han tingut més èxit han estat Fgermans Turbina, de Brugakov, El trblindat, d'Ivanov, dos drames de guerravil ; Resurrecció, tret de la novella de Totoi ; Le Por, obra inspirada en les incidècies del sabotatge del pla quinquennaldestinada a justificar les mesures preses 1Govern contra els sabotejadors; Un orinal, d'Afinoguenov ; La puça, de Zamiaticomèdia ele sàtira contra el capitalisme aglès ; Els senyors Bolovatxev, treta d'unovella satírica de Saltikov; La Desfeta,Lavrenev, que descriu el començ de la Fvolueió; El So, inspirada en la de rgos.

Tot això, no cal dir-ho, és represen)amb les audàcies més extremades en aque fa referència a la posta en escena iimnmovacions més atrevides en el descabt)lament de les obres.

L'antic teatre Alexandre, de Leiningr<que abans era el baluard del conservatme, s'ha renovellat de tal manera queIi ha bastat representar el Tartuf de Nlière amb vestits modenns, sinó que ha 1

La col"lecció completa deMIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Històric de la Ciu-

tat, plaça de la Catedral i

carrer de Santa Llúcia, 1,

"'Casa de l'Ardiaca", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

J. c. i V.

LLANTERNAFestes sliiakesperianes

,Aquest any, com de consuetud, han tingutlloc grans festes a Stratford on Avon. Aaquestes festes ha .assistit, amb e1 seu esno-bisme esportiu, el príncep de Galles.

La petita vila anglesa s'ha remogut aquestsdios d'un cap de dia a l'altre. Prínceps desang reial, ambaixadors i representants desetanta nacions, homes d'IEstat, poetes, es-criptors cèlebres, anglesos i estrangers s'handesplaçat per a retre homenatge a la me-mòria de l'autor de Les alegres comares deWindsor.

Amb motiu d'aquestes festes, Baldwin,representant del Govern, ha anat a presi-dir 'les festes a Stratford on Avon.

Ham feia notar en el discurs aquesta pee-gunta: «Per què 5hakespeare va tornar aAvon?n «Perquè — comentà Baldwin — Sha-kespeare era un anglès veritable, i tots elsanglesos de debò, quan es decideixen atemptar fortuna a Londres, pensen tornarun dia a veure el seu llogarret natal.»(Pensem llegint això en les cases dels

nostres indians, bastides magníficament entorn de les barraques que els veimeren néi-xer.)

Sembla que aquest any la festa ha supe-rat, en esplendor, totes les que estafin en lamemòria de les gents.

oEls heralds — explica Sir John Foster-Fraser —, vestits amb capes de tissú d'or,tocaren les trompetes i les bandes de mú-sica sonaren el Déu protegeix el príncep deGalles.0 IEIs operadors de cinema, vingutsen gran nombre, començaren a filmar. Elpríncep .avençà i, en nom del seu pare, des-plegà el penó reial a honor del poeta. Aaquest senyal foren desplegades les bande-res dels països assistents a l'acte. Fou unmoment magnífic. Mi-. Baldwin hissà elpavelló de Sant Jordi. Hi havia també llabandera dels Deminions... Després el prín-cep de Galles parla a la multitud de Sha-kespe.are. A continuació fou representada lasegona part de Henri IV.

Hom remarca que la major part del di-ner que ha servit per a construir el teatreque acaba d'inaugurar-se, ve dels EstatsUnits, que han tramès nombrosos confe-renciants i han seguit amb ten gran interèsaquesta commemoració shakespeariama.

LA MÚSICA

Jascha Heifetz

zart ; entre les altres una peça, Hora Star-cato, de Dinicu-Heifetz, tota amb uin ritmeperpetu, com una màquina, i d'un estil demúsica com per fer galopar cavalls al circeqüestre. I com que aquí, a Barcelona, soma Espalnya, ens va tenir d'atenció de tocaruna obra espanyola : Dansa de la gitana.Però, volen fer el ,favor de dir-me què tenima veure nosaltres — els veïns deBarcelona,vull dir —.amb els gitanos, i per què lamúsica dels espanyols ha d'ésser sempre lamúsica dels gitanos? Per mi, és més llunydel meu món espiritual aquesta música degemecs animals, que la música dels italians,dels alemanys i fins i tot dels russos, queja és molt dir. I com que en acabar elprograma va ésser molt aplaudit, entre an-tres dues .peces va tocar, acostant-se aques-ta vegada ja una mica més, una jota. Vol-dríem que comprenguessin, els que vénena donar-nos concerts, que per nosaltres tanpoc nostra és una Dansa gitana, espanyola,com Taigane del francès Ravel, obra que,per cert, també era al programa.

Sortint d'un concert així, un pot creureque ha sortit de sentir música? IEn sortiràple d'admiració en les orelles, però buitde satisfacció en la sensibilitat. Música erala que vàrem sentir als P^asquier. Però,qui són els Pasquier?, molts diran. Doncssón tres germans que varen .tocar a la salaMozart, dos dies abans que Heifetz al Pa-lau de la Música Catalana. Són : un violi

-nista, un violista i un violoncellista, queformen el Trio de corda Pasquier, i que to-quen amb un sentit tan .ple de musicalitati .amb una emoció tan profunda i tan pura,i units per un igual estil d'art elevat iperfecte, que omplen de goig estètic el queels escolta.

Però, qui aniria a sentir uns músics denom obscur, i com s'hauria cridat la genta omplir les llistes de socis sense l'anuncide divos i virtuosos?Així ha prosperat de pressa l'Associació

de Cultura Musical, s'h.a fet gram en pocsdies i ha agafat uns colors que enamoraja fa la pols a les seves germanes .grans.Però la seva ràpida creixença reclama platsforts i peixos grossos. Doneu-li Heifetz.

Jnumr PAHISSA

ESPECIALITAT

' EN LA MIDA

janme 1, 11Telèf. 11655

PALAU MÚSICA CATALANAAvui dijous, a les 10 nit:

RECITAL DE VIOLONCELper

PAU CASALSamb el concurs del pianistaOTTO SCHULHOF

Exclusiva pels del PATRONAT.Inscripcions a Secretarla: Diagonal. 440

Les Arts i els ArfisfesAquest any l'exposició d'aquesta presti

-giosa entitat ha estat més reduïda en quan-titat, però, en canvi, més intensa em qua-litat. El conjunt d'obres exhibides a La Pi-nacoteca presenta, d'antuvi, un nivell supe-rior a l'aconseguit en II'anterior exposicióde la Sala Parés.

Podríem dir, doncs, que per «Les Arts iels Artistes» no passen elsanys, 'i si passen és per seguirmillorant la seva ,producció.1 al marge d'aquesta produc-ció hi ha, encara, l'actuacióde l'entitat que potser seràoportú subratllar en aquestsmoments de represa de lesmostres ]Exposicions munici-pals.

Cal remarcar i repetir — aqui no conegui o ino vulguirecordar — que la veritablerenovació del nostre art fou,principalment, deguda a laformació de «Les Arts i elsArtistese, hereus .predilectesd'aquells famosos QuatreGats. De totes les actualsagrupacions d'artistes, aquestaés, dones, la que té més im-portància jeràrquica.

Però si bé cal respectar llesjerarquies, cal també — enactuar .la funció crítica — si-tuar-se davant de les obresamb un desprendiment sincerde tota consideració jerárqui-ca. Soslreuce's d'aquestes in-fluències és el boa camí de lació crítica.

del retrat de Pompeu Fabra. Sense decaureen cap dels seus fragments, es manté sem-pre en una plasmació correcta,

Manían PidelasserraIEl pintor Marian Pidelasserra és un ar-

tista que sovint desapareix de les nostressales. Però hi torna, amb una nova empen-ta sempre.

Pidelasserra. — Retrat

Després de quatre anys, avui tornem a.veure un conjunt important de pintures de.Pidelaserra a la Sala Parés.

L'obra d'aquest .artista és de les mésdesconcertants que mai hem. vist. Cada telade Pidelaserra viu a la seva manera, indo-pendent i a part de les seves companyes.Abans — en l'è,poca del seu pumntillisme —els unia, si més no, la factura, després

—en l'exposició anterior — hi hagué una certaconvivència en l'estil, perd en l'exposicióactual cada obra tira pel seu cantó.

I això no ho diem ien so de censura, sinód'elogi sincer. El retret que li fem no és .per1a multiplicitat de directrius, sinó perquèalguns d'aquests camins no •el . porten pasa Roma, sinó — ben al contrari — a in-drets de migrada visualitat.

Concretem. En aquesta exposició hemanotat tres sectors especials que manifestentres facetes característiques.

Hl ha el grup de paisatges que són unreflex de (l'obra anterior. Com exemp:eMatí de maig. En aquest sector, l'obraassoleix una valoració normal. Hi ha, des-prés, el grup de teles pintades gairebé di-ríem en estat de gràcia, on l'ïnsti,nt delpintor surt amb tota Ja força ; emotives iencada pinzelladla 'i de forta intensitat enl'expressió. Aleshores Pidelaserra pinta telesimpressionants. Així, per exemple : en Jove,en Germà i germana, emn la figura de maredel quadro Mare i filfa, i en els paisatgesDesprés de la pluja, Març i ]l'admirableDia núvol. En aquestes obres, Pidelaserraha triomfat com mai.

Però després hi ha, malauradament, unaltre sector — que per sort és reduït — onl'obra decau cap a la gaucherie de la pitjorqualitat. En l'actual exposició, Noia asse-guda és un cas d'aquests.

Vila =ArrufatEn les galeries Syra Vida-Arrufat exposa

unes quantes toles alternades amb una col-lecció de dibuixos. Amb el llapis, 'l'artistaexpressa agudament e1 model, i la majoriade dibuixos es fan estimar per la seva agi-litat i el toc sensible. En les teles hem ano-tat urna preocupació sintètica massa acu-sada. Malgrat la tendència a esterilitzar,l'obra de Vila-Arrufat és, sempre, remar-cable.

Mñalos GIFREDA

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Via Laietana, 4Tel. 15524 - BARCELONA

director de l'Estudi literari deMoscú, enginyer naval, come-diògraf i novellista, de totesmaneres, sembla que el públicsoviètic no s'engresca pas mas-sa amb els espectacles fets perespeterrar-lo, sinó que es de-canta — si fa no fa •com elde tot el món — per aquellesobres, més planeres, que li po-dein domar 1a sensació de lavida real.

Per això, els locals pelsquals hi ha més demandad'entrades són els que prosse-gueixen, més o menys, la tra-dició de l'antic teatre, on, ,ambles esmenes imposades ,pel rè-gim, es representen encaraL'Inspector, de Gògol, Elbosc, d'Ostrovski, i d'altresmod'erncs únspirades en aquellestil.

Sembla també que, •malgratels esforços que faln els autors,actors, directors i postors enescena, allò que flaqueja mésés el repertori integralmentrodean. Si ]a gent es diver-teix és amb des obres que mésrecord guarden de les fórmu-les aintigues.

$1 mateix Zani.atin creu que_,.,. ", bona culpa d'això la té l'a-

fany proselitista de l'Estat.hold Aquesta furia propagandista

ha fet que es presentessin alpúblic obres teatrals bastides

si de qualsevol manera, que fracassaren total-e- ment.s, 1 les millors no aguanten pas tampoc gai -nt res representacions. La gent s'hi .avorreix.x Tota la propaganda que ham arribat a ferLe aquelles, obres industrialistes, creades amb

fins purament utilitaris, en favor del plaés quinquennal, no ha augmentat pas gens nits mica l'entusiasme pel treball per part de la^ó població. Zaniatim diu que en tot Rússiaal no és pas probable que hagi contribuït aue augmentar d'una sola tona 1a producció deo- metall de la U. R. S. S.Ti Sobre aquesta producció excessivamentes poc acurada de les obres que es presenteneu en els teatres soviètics, hom conta que Sta-an fin, en parlar amb un autor que s''escarras-es saya fent mèrits em •aquest sentit, li digué

—.Quantes obres escrius cada any?nt Tres—li respoingué l'autor.là —Tres?—repetí Stalin —. Molt millor ani-an ria que només n'escrivissis una cada trese- anys.ta La constatació de la insuficiència del re-s. pertori revolucionari i propagandista va ferla que l'any passat fos autoritzada 'la repre-ja sentació d'un grapat d'obres que no tenenle res a veure amb aquesta tendòncia i queir fins llavors, per això mateix, havion estata- prohibides. Amb aquesta autorització pogue-de ren ressuscitar ban nombre d'obres clàssi-a- ques que no havien estat representades dela- comen de la Revolució ençà.ç S•

6 M1MDDR

LES LLETREðIrnatgesde Goethe vARIETATS'^ A I d o u s H u xley

Una sola dafa i dos diesLA ((PLANTA)) GOGTHE

Goethe ocupa a Weimar una casa situadaals afores de la ciutat, al marge de la vidacortesana. Una casa humil, alta de sostre,que no imposa pel seu aspecte.

La casa té un jardí que veïneja amb elgran parc. Aquest jardí és l'indret preferitde Goethe. IEIs seus ocis, molt escassos, s'hiescçFen agradablement. Sovint 1'acampanya1'arànom Batty amb la conversa del quals'i^lcia ell el coneixement de la botànica; ?Esaqu esta la 'seva única ocupaoió.

esprés de la prihlera I figènia, escritasois el doble signe de la baronessa Steini tl:e l'actriu 'Corona, ha deixat cmn segontermé la séva producció literària: En el cursd'aqüést any de I781 s'ha limitat a çomplirles seves obligacions estrictes de poeta dela Cort. Els afers •de l'Estat l'.a,gabellen.Té trenta anys.

Tanmateix, l'esperit de Goethe es decan-ta sempre a relacionar la natura de les co-ses amb la seva pròpia natura. Un egocen-trisme actiu guia constantment les experièn-cies diverses de 1a seva vida. Quan ha ob-servat les lleis que regulen la vida de lesplantes, sol tancar-se a 'la seva cambra idicta, bo i caminant, unes estranyes '.notes.Eh aquest moment, Goethe s'observa pellmateix com una planta. En les seves notestracta de descobrir les lleis que regeixen elseu cos i la seva ànima. Meravellosa plantaperipatètiee i lúcida!

Goethe pretén restablir les lleis de ,perio-dicitat d'acord amb les quals es produeixenels alts i baixos de la seva existència, elritme altern del desig i del renunciament,de la força i de la feblesa. Vol saber, se-gons ell mateix expressa, ren quant detemps i en quin ordre gira al voltant de simateix». Prova de notar els efectes de lallum i la calor damunt la pròpia natura,damunt la ((planta)) conscient Goethe.

Llum i calor I Maragall, en oh seu arti-ele del 1S3.° aniversari de la naixença deGbethe, recordava 'la remarca genial deGrimm sobre la lluminositat de les figuresgoethianes, les quals, deia Grimm, es mouensempre a 1a ilum del sol i a ple aire. Llumi calor resten, a través de la llarga vida deGoethe, Ves forces motrius de lla seva acti-vitat, éls impulsos irrefrenables de la sevaànima. La psyché de Goethe vola de l'unaa 'l'altra i'' aspira a reunir-les en .les sevescreacions en una harmonia totalitària, entina plenitud solar. L'orgull de Goethe és,potser, • un' reflex de la seva vida i de laseva obré • desbordants i com abrandades peldesig de 'realitzar aquesta síntesi solar. Lesmuses d . Gpéthe' — Gretchen, LIlí, Carlota,Cristimia' - ;' les seves .amistats — Herd^er,Lavater,'Wi eland, Schiller, Humboldt—, lesseves incrnackns aparentment contradictò-ries, classicisme i romanticisme, paganismei relïgió,' Itàlia i Shakespeare, les sevescreacions — Ifigènia i Margarida, Faust iHelena —; són altres tantes encarnacions ofiguracions d'aquesta doble exigència de laseva natura.

lEn el recolliment de la seva cambra, Goe-the intenta mesurar aquestes influències.L'actitud de Goethe és sovint analítica. Laseva expressió resta sempre poètica . Per béque la recèrca que en aquest moment l'a-passiona és de caràcter introspectiu, el seullenguatge no en defineix mai als resultatsamb els termes d'un psicòleg o amb elrigor deductiu d'un escriptor cerebral. Lameva natura — diu Goethe a guisa de con-clusió — s'assembla a una flor que es tancaquain el so! la deixa.n

La imatge revelaria una certa fadesa sino ens constava que mo té res d'arbitràriani gratuita, si no sabíem per la històriade les seves crisis sentimentals que podemacceptar-]a com l'expressió gemuïma de l'ín-tima relació de la seva natura espiritual ifísica amb lla natura, potser, com la con-fessió ingènua de la ((planta)) Goethe quedeclara a la consciència de Goethe el se-cret, que ano és secret, de la seva vitalitat.

GOETHE, TERRENAL

La tendència a divinitzar Goethe, a veureen el! un exemple i un model, a despendrede les seves obres una filosofia transcen-dent, em certa mesura l'han desnaturalitzat.La culpa, és clar, no és tota dels admira-dors 'de Goethe. Goethe hi ha contribuïtamb . el seu demonismeu i el seu uapolli-nïsmen, amb la diferència, important quepell no ha oblidat mai que cel més innatu-ral també és natura„ i que «qui no la veupertot mo la veu enlloc», mentre que alsimitadors 'de la seva actitud apollínia elsha mancat gairebé sempre aquest vast sen-tit de la natura que Goethe expressa en elseu pensament.

Goethe mo solament no era un filòsof enl'accepció d'un raonador i u:n definidor, sinóque era instintivament refractari a la filo-sofia abstracta, nEls alemanys — deia — sóngent desconcertant! Vetací que vénen i empregunten quina idea he volgut personificaren el meu Faust com si jo mateix poguéssaber-ho le

Per a restituir Goethe a .la seva huma-nitat potser escauria d'intentar una diver-sió crítica, potser convindria d'esguardar-!oi recrear-lo d'acord amb la seva .persistentdesconfiança per les teories i l'especulaciómetafísica.

Seria interessant que algú apliqués .al'exegesi de Goethe, al seu demonisme i alseu aapollinisme», les exaltacions de la sevajovontut i a la glaciaúitat dels anys madursi de la vellesa un método semblaint al queaplicà amb èxit Michelet a les visions, alsèxtasis i als miracles de Joana d'Arc. Te-míem, a • l'altar, la santa, i ara tenim, amés, fora d'ell, una dona de caen i ossos.Tenim ara, •a 1'Olimp, un Goethe impassi-ble, ,patró de la pedanteria literària, i unGoethe mefistoféilic entre el cel i la terra.Aleshores, sense que aquestes imatges deGoethe . s'esborressin, afinarfem la imatgecentral d'un Goethe menys imposant i trans-cendental, però amb una humanitat mésrobusta i entenedora.

Les coses van possiblement per aquestcamí. Es simptomàtic la mena de desen-gany que manifesten els escriptors de ten-dència filosofant respecte Goethe. Ortega yGasset gairebé es plany que Goethe no tin-gués el do filosòfic. Papini, en un articlepublicat a L'Italia letteraria que reprodueixel setmanari Lu, recalca que ha mancat aGoethe el sentiment d'alguns reiailmes del'esperit . Ni la Itàlia catòlica i mística ni

Cristiana Vulpius

la Palestina — diu Papini — amb la sevanostàlgia del cel han estat.vistes per Goethe.

Seria pueril d'escatir si això és millar opitjor i de declarar personals preferències.Limitem-nos a cgnstatar que si Goethe nofou un geni terrestre, en el sentit vulgarcom Papini gosa insinuar, fou, en la sevagran elevació, un geni ben terrenal emn elsentit amb el qual entenem contraposar elque és terrenal al que és celestial.

GOETfI1 1 LA PRIMAVERA

El mateix Papini, en el seu article, diuque Itàlia ano fou por a Goethe més que utarevelació del sol i de la vida popuilar enla seva sensualitat».

(Eliminem el que té d'exclusiu aquestaafirmació i la frase serà exacta. Itàlia fouper a Goethe moltes coses : la necessitatd'evadir-sé de la seva servitud palatina, lasatisfacció del seu impuls íntim d'equilibrarromanticisme i classicisme, el coronamentde la seva formació d'home i d'artista.

Garbellats aquests elements, la visió queresta d'Itàlia, la visió cabdal i permanent,la que ti deixa una enyorança en el cor,no és la de les estàtues, ni la dels arcs im-perials enrunats, sinó la del ((país on fo-reix el llimoner». Goethe cerca i troba aItàlia la síntesi més bel(a i completa dellum i calor de la seva vida. Arriba .a Itàliaa la tardor, però gla impressió que se n'em-porta és una impressió de primavera.

Un dels encerts de Ludwig, en la sevabiografia desigual i de vegades feixuga, ésl'explicació que dóna a la inclinació de Goe-the per Cristiana Vulpius. Cristiana és, se-gons Johanna Schopenhauer, un Bacus ado-iescemt quan Goethe ateny la quarantena.Goethe arriba d'Itàlia .i sent l'enyorançadeil país assolellat. En la simplicitat natu-mal i en la sensualitat alegre de Cristiana,Goethe troba certes similituds amb les Faus-tines que ha.comegut a Roma. «Tot el quehi ha d'apol.lini en Carlota Stein — diu Lud-wig — té el seu contrast en Cristiana ; Car-lota és malenconia crepuscular, frant devori, proporció de formes ; Cristiana, opu-lència virginal, joventut,»

Es ien el .parc de Weimar i en el mesde juliol que Goethe coneix Cristiana i sen'enamora. Ell jardí i l'estació — com en lafamosa escena del Faust — juguen el seupaper. I, curiosa remarca, la major part debes crisis sentimentals seves s'escauen a laprimavera, de cara al solstici d'estiu. Enla primavera de 1764, Gretchen a Francfortdesvetlla per primera vegada els seus sen-tits. 'En el mes d'abril de 1766, es declaraa Annette Shomkopf i dos anys després, perd'abril de I768, té (lloc 'la decisió violentade la seva ruptura amb Phostailera de Leip-sic. Es encara una primavera, la de 1768,que Goethe domina la seva crisi religiosai mística, i entra en plena convalescència es-piritual i física. La seva passió per Lotta,la musa de Werther, té la seva data en elmes de maig de 1771. Les seves relacionsamb Lilí Schünema,nn es nuen a ]''entorndel Carnaval de 1775

Entre les originalitats de Goethe no és,potser, la menys important lla de sentir laprimavera més aviat com urna planta quecom un home de lletres. IEn la seva vidai en la seva obra la primavera no és maitòpic retòric n'i banal tema poètic. Serva,sempre, la seva virtut positiva de força vi-tal creadora d'energia. 'Ell, que .posseeixeminents dots descriptives, gairebé mai inos'entreté a pintar-la en el seu detall pinto-rese, però sentim com apassionadament l'a-profita, com s'hi renova i s'hi rejoveneix.

Els darrers mots de Goethe tamquan elpoema de la seva vida,

^Goethe moribund s'assabenta de la data—zz de març, Excellé;ncia.--La primavera ha començat ; .així em

refaré més de pressa.Visió d'u'na testa de dona—Obriu, doncs, el porticó de la finestra

perquè la llum entri millor.Quina llum? — inquireixen els partidaris

d'una interpretació sobrenaturailista? La del'eternitat? Probablement la llum del dia.I no és pas poc. Perquè aquesta mañera demorir arrapat a la vida i als presents dela vida també és una manera d'aspirar ala immortalitat, armenys tan humana comla del creient que mor abraçat a una reli-quia i com totes les maneres plenament bu-nanes de morir.

JOAN ORS

A Stratford on Avoñ, vila natail de Sha-kespeare, s'ha commemorat, com cada any,l'a!iversari de la ;naixença i el de la mortde Shakespeare, que s'escauen en la ma-teixa data. A IEspanya, el 23 d'abril senyalal'aniversari de la mart de Cervantes, quees commemora per la Diada del Llibre.Tant l'un com l'altre moriren el 23 d'abrilde 1616. Però, call fixar-s'hi : moriren enla mateixa data, però no el mateix dia.

Aquesta paradoxa aparent té la seva ex-plicació. El vell calendari establert per JuliCèsar fou reformat pel .papa Gregori X111,que decidí que l'endemà del 5 d'octubrede 1582 ino seria el dia 6, sinó el 16, supri-mirrt així deu dies. Tot seguit de promul-gada aquesta reforma, que posava fi a Imdesacord que feia patir molt els astrónoma,fou adoptada per tots els països catòlics.iEls protestants vacillaren molt de tempsabans de decidir-s'hi. Anglaterra, per exem-ple, tardà un parell de segles a adoptar-laés a dir, reformé el seu calendari en I752.Rússia, encara avui, segueix fidel al calen-dari julià.

De manera que quan Shakespeare moríel 23 d'abril de 1616, data anglesa, ja feiadeu dies que el seu illustre contemporaniCervantes havia deixat d'existir.

La coincidència que abans senyalavem, dela data de la naixença i de la mort de Sha-kespeare (el dramaturg anglès havia inascutcl 23 d'abril de 1564), no és tan sorprenentcom sembla, ja que, segons urna llegenda,Shalcespeare va celebrar massa el seu ani-versari.

Traduccions

Fa quatre .anys, Gide escrivia una cartaal crític i inovellista Thérive — carta d'altrabanda ano tirada al correu, però publicadaen el llibre Divers —, en la qual deia

))Si jo fos Napoleó, instituiria una menade subsidis als literats ; cada un d'ells, par-lo almenys pels que mereixerien un tal ho-nor, tindria imposada la tasca d'enriquir laliteratura francesa amb el reflex d'algunaobra amb la qual el seu talent o el seutarannà presentessin alguna aflnitat.

»Desgraciadament, com ho constateu for-ça bé, les traduccions són confiades soviinta personatges subalterns la bona voluntatdels quals no arriba a suplir llur insufi-ciència.»

Aquestes frases d'André Gide han servitde tema a una enquesta que actualmentparten a cap els «freizen de Llntransigeant,i que, com totes les enquestes, aplega res-postes per a tots els gustos, és .a dir, can-tradictòries.

D'antuvi, sorprèn ene un pone tali inde-pendent com Gide proposi aquesta menad'estatització de les traduccions. La buro-cràcia ha estat sempre un refugi de l'intel-lectúal, una forma amb què les corporacionshan protegit indirectament la literatura,ajudant a viure als que s'hi dediquen, 1amajoria dels quals no poden viure exclu-sivament de la .ploma. Però aquesta semi-proteeció no és pas desinteressacta ; exi-geix una prestació de serveis, de vegadesmolt imprecisos, però d'altres vegades benconcrets i àdhuc abassegadors, que no te-nen res a veure amb lla literatura.

La idea de Gide no és, probablement,realitzable enlloc. Totes les hisendes delmón tenen altra feina més agremiant quefomentar la traducció d'obres estrangeres.A tot arreu trobarà més bona acollida qual-sevol iniciativa que tendeixi a fomentar laproducció original que no pas una altra quevulgui afavorir 1'aportació de les obres devàlua universal. I, amb tot, la coneixençad'aquestes és, moltes vegades, indispen-sable.

Sembla més difícil posar-se d'acord sobreuna traducció que sobre una obra original.No sols sobre els llibres que cal traduir,sinó sobre els mèrits de la traducció. Espot pendre per exemple la traducció delsclàssics, en els països en què s'ha practi-cat a tot el llarg de la seva història literà-ria. Adés ha semblat que calia edulcorar-los, segons el tarannà del temps ; adés s'hacregut oportú tot el contrari. De 1''Homerde Mme. I)acier al de Leconte de Lisie,quiina diferència!

Però, a part la traducció dels clàssics,que és reputada indispensable en tota cultu-ra, la proposició de Gide enclou un extremque té el seu caire perillós : el de l'adequa

-ció de t'origimal i del traductor. Aquestaadequació és un element a favor d'una bonatraducció ; però també exposa al perill deprovocar tot de traduccions que només in-teressin a qui Ves faci.•

GRANS NOVETATS ENCORBATES INARRUGABLES

Jaume I, 11Telèf. .11655

11111111111111111111111111111111111111111111111III111111!.:

Llegiu la interessant novella de

CARME MONTORIOL PUIG

TERESAO

LA VIDA AMOROSAD'UNA DONA

zPREU: 5 PESSETES

De venda:

Llíbrería Cafalònia

3, Ronda de Sanf Pere, 3IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!1111111;

Aquells qui esguardin el panorama i^ntel-leetual del món modern podran constatarque la nostra època és de divcrgéncia de

criteris, de varietat de pen'ament. Impos-sible d'imposar una unitat, malgrat que enmoltes temptatives hi hagi una direccióúnica. El segle passat ans va deixar siste-mes compfets, síntesis considerables que eltemps ha anat arreconaint. Com una ne-cessitat va aparèixer 1'intelIectualisme. L'anv

Aldous Huxley

Iglg, Paul Valéry parlava de la crisi de]'esperit i declarava : ((Les coses d'aquestmón ano m'interessen sinó pel que fa al'inte llecte ; tot en relació a l'intellecte. Ba-con diria que .aquest inte llecte és un Idol.D'acord, però jo no n'he trobat de millor.Jo penso a l'establiment de la pau en tantque interessa a 1'inteiecte i a les coses del'inte lleçte. Aquest ,punt die vista és fals,per tal com separa l'esperit de tota la restad'activitats ; però aquesta operació abstrae-ta i aquesta falsificació són inevitables; iotpunt de vista és fals.» E1 fi d'aquesta me-ravellosa vida i,ntellectual era encisar-s'hi.Quan tants d'esperits estaven sota la pres.sió del dubte i el desengany, mentre hamparlava d'unitat medieval o d'individualis-me, aquesta primacia de l'intellecte apare-gué com una evasió. Cap dubte, però, que

aquella època és liquidada. Una fitxa mésen l'arxiu de l'espectador. Tanmateix, maQ-grat l'esinobisme, malgrat la gratuïtat, notat pot negligir-se. Hi ha quelcom viscutprofundament, experiències prou interes-samts perquè puguin cridar l'atenció com atestimoni d'una generació i d'una època.Per totes aquestes consideracions, i certa-ment per d'altres, el llibre d'Aldous HuxleyPont Counterpoint ha d'ésser tingut encompte. Drieu la Rochelle es lamentava dela manca" de temes per a la novella. Calconstatar, tanmateix, que el tema, en tantque element vital de la novel.la, va perdreInterès quan Proust ons va interessar per

la fusió del pensament abstracte en l'evo-

cació d'un món vivent. Si fa no fa, ésaquesta la fórmula novellística de Huxley.Hi ha distància de l'època victoriana, ésclar. Anglaterra, però, continua essent, perexeellència, el país de la novella. Concisió,equilibri, les mateixes qualitats apreciables,avui com ahir, 'El llibre de Huwley és undocument de primer ordre. Té tota l'apa-ncnça d'un missatge d'autor a lector, adre-çat a aquells caneixedors de la seva obra

anterior. L'humorista, l'intel-lectual i erudit de les prime-res produccions, ha deixat pasa Panti-i'ntellectualista d'avui.A ]'exaltador de ('home com

-plet, sense mistificacions. Par-lem del llibre de Huxley, pe-rd. 'I-Ii ens interessa tot. Laseva passió lúcida, lla bellesade l'estil, la manca deliberadade tot lloc comú. Amb unaminuciositat proustiana, AI-dous Huxley ens conta el seudesencís. Aquella ;persecucióde la veritat, que abans ha-via esguardat com una tascameravellosa, mo és res méssinó un nom polit ,per ah pas

-satemps favorit de 1'imtellec-tual de substituir les viventscomplexitats de la realitat ponles abstraccions simples. Calldefugir tota teoria que ens iporti enllà de gla civilització.La civilització és harmonia,i,ntcgnitat. E,n una altra èpo-ca, la religió cas féu uns bàr-bars de l'ànima ; ara la cièn-cia intenta fer-nos uns bàr-bars del cos. La veritat, larealitat, no és aquesta. Quanla veritat ano és sinó la veri-tat, és innatural, és una abs-tracció que no sembla res enel món real. Per això ]''artens mou. Perquè és pur, ambtotes des error de la vida real.Ni la bellesa ni l'amor sóncom pretén Shelley. B1ake fouel darrer

. civilitzat. La seva

obra és l'harmonització delseintim e,nt i la raó, de l'instiint

i de la vida del ces.Aldous Huxley, davant ¡'art modern, no

es mostra simpàtic. Les manifestacions ar-tístiques del nostre temps li apareixen mons-truoses, taro químicament pures que deixende tenir gust.

No tots els personatges de Point Counter-fioint serveixen la causa de la civilització.Com empesos per un destí obscur, rics devida interior 'i tanmateix incapaços de ser-vir-se'n, el món de Huxley és anàrquic, oncada iindividualitat ino troba ni el seu llacni la seva activitat. Hom deu estar, però,del costat de( destí. Incapaços de reacciò-nar contra aquest destí, que creuen absurd;són Iligats a aquella existència per una edn–cació, cada vegada més apartada de les ne-cessitats deIs nostres dies.

Aquests das volums de Huxley són deses-perançadors, sovint cruels. No seria just de

mostrar-s'hi sever, car és visible d'esforç deN'autor per ésser sincer en declarar la des-feta del seu pensament anterior.

F. VERGES

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietat General Espanyola de LlibreriaBarbarà,16 Telèfon 17218

La simple observació deJ pa de la Bar-celona actual fa veure la necessitat impres-cindible de procedir a la seva ràpida estruc-turació, de forma que permeti que la ciutatcontinuï .l'extraordinària creixença iniciadaen el segle passat.

L'habitant de la ciutat que ha de traves-sar-la sovint sap com és difícil circular per'

les zones desordenades que volton el traçatCerdà. IEIs nuclis suburbans, Clot, Sant

elis industrials que es desenrotllen ràpida-ment a fi de segle ; el que eren petits poblessón avui extenses barriades que tendeixena unir-se i confondre's amb la ciutat, ofe-gant-la amb el seu engrandiment (vegi's grà-fic z).

L'any 1859, les autoritats s'adonen de lanecessitat apremiant de regular 1a creixen-ça deBarcelona envers les seves barriadesextremes. Presa la decisió d'enderrocar les

1. — Barcelona l'any r8o6

Andreu, Poble Nou, Badalona, Sans, Bor- muralles, es convoca un concurs en el qualdeta, Hospitalet; que hará crescut sense cap 'es premià •el apía Rovttinn; però •el Govern

- traçat que els lligués orgànicament amb central va imposar ei «pla CCRDÀ», basatBarcelona, es desenrotllen ràpidament amb en un traçat de quadrícula que ien •mig del'increment industrial i dificulten cada dia tots els seus defeetes ha facilitat l'expansiómés ]'extensió de la ciutat futura, tancant de Barcelona en una forma ordenada quel'actual dins d'un cercle d'habitació i iindús- responi.a a les exigénoies de l'època. El tra-tria, en complet desordre, que ameinaça im- çat de carrers, quasi tots de la mateixaposaibiilitar per molt temps la vida ordenada importància, es va fer d'acord amb les ve-de la ciutat nova. De '.no .posar-hi remei ur- cessitats del tràfic d'aquell moment : pea-g'entment, més endavant ens veuríem obli- tons i vehicles de traeció animal, o siguigats a la total destrucció de grams exten- elements de velocitat semblants, die eina finssions edificades. a vint quirlbmetres-hora, iEstablint un prin-

Es hora que les mostres autoritats, ado- cipi de diferenciació d'aquests dos elementsnat-se de la importáncia vital que té per la de tràfic, es preveien uns passatges que

WU]L 1ESBÓS DEL PROGRAMA DEL G. A. T. C. P. A. C.

La Urbanifzació de la Barcelona finuraAquesta no s'ha modificat, i com a conse- senta 1 imconvenient d'ordre higiénie de Ves tes dues barriades la topografia de la zonaqüéncia, els habitants de les primeres plan- boires baixes. El massís central del Tibi- muntanyosa impedeix tot creixement.tes deis edificis es troben mancats de sol daba pretén ésser un aBois de Boulog^ne», Resumint : l'actual Barcelona es troba li-i llum, Com exemple citem la Barceloneta però a 500 metres d'alçària, mitada per dos obstacles naturals que la(vegi's gràfic 4). El seu traçat , de mitjans iEls principis generals d'urbanisme, de- situen entre dues paralleles : la mar i ladel segle xvirt, admirable per la seva época duïts de l'experiència que ens donen les muntanya. Li queden solament, com a zo-i que ha merescut l'elogi de l'urbanista Wlal- grans ciutats del món, hauran de regir els nes d'extensió, les pla^nes dels dos rius, ater Gropius, en la seva darrera estada a la plans de previsió de la mostra Barcelona. • Llevant i a Migdia.nostra ciutat, preconitza la forma lineal No obstant, en aplicar aquests principis ge- En el nostre cas, donades les caracterísd'edificació avui en voga . Les cases eren nerals, s'han de tenir en compte les comdi- tiques topogràfiques de Barcelona, que l'o-de dues plantes ; actua ment els mateixoscarrers s'estan omplint de cases de cinc isis .pisos d'alçada, sense que les autoritats -^ :;^ • facin res .per privar-ho. " ^^p'i^

El « pla CERDÀ» donant una amplada de t 'so m, al carrer de les Corts, en vistes a al'esdevenidor, establia ja la separació de ila .. ,zona antiga d'habitació i la nova, co^nver- .tint-lo en una via collectora i distribuïdora;`' ^°de tràfic. Augmentat el tràfic amb vehi-

keles de velocitat diversa, .aquesta via collec- f tora i distribuïdora ha de conservar-se, am- r ° W

pliaint-la d'acord amb aquelles variacions. fr' ,, sL'any rgos es convoca el concurs .per a M "`

la nova extensió de la ciutat de Barcelona, i yf;que va guanyar Jaussely. Aquest pla té el

rF,,„^-

tdefecte de tots els d'aquella època, d'ésser rfet sabre un tauler de dibuix, a base de k . t r'línies radials, moltes de les quals no tenen "altre objecte que donar u;n agradab'.e (r. ^t^^p'``^y 9^^

arabesc en planta ; considera la ciutat com runa cosa limitada, ja que acaba totes lesvies importants amb altres vies corbes i a finals monumentals que fan improlongable -tn)^el traçat.

Els principis d'urbanisme modern, clara-ment establerts em aquests últims anys, do- -nen una importància bàsica a la classifica-ció en zones, inexistent en el pila Jaussely.

Ed pla d'enllaços que regeix avui dia estàinspirat em l'anterior i té tots els seus de-fectes.

No volem passar sense citar un projecte }. — ¡.a Barceloneta, que s'omple d'edificacions altesdels técnics municipals que fou exposat enel Pavelló' de la Ciutat en la darrera Expo- 'dons socia'Is, econòmiques i topagrí fiques bliguen a estendre's lineailmcnt, no es potsicV. 'En ell es pretén que Barcelona, ciu- de la ciutat. acceptar una distribució del tipus de ciutattat marítima per excelléncia, fugi de la mar Analitzem les característiques de la nos- radial (+ pla RovIRA»), ja avui exclòs perper refugiar-se al voltant del massís mun- trà. Barcelona és urna ciutat marítima em- l'increment del tràfic. En canvi resulta na-t.alnyós del Tibidabo, basant-se en el fet que plaçada entre ics planes dels dos rius Besòs tural el sistema de faixa i ordenació lineals'ha de respectar la zona agrícola del Prat i Llobregat, limitada a l'interior per la mun- de zones, per més que la seva aplicació pre-de Llobregat. Hem de tenir en compte que tanya, que permet únicament sortides fàci's senti serioses dificultats pel desordre delaquesta haurà de desaparèixer en exigir-ho per les conques dels dos rius. traçat die ferrocarrils i dels nuclis suburbansl'eixamplament de les noves zones d'iindús- Barcelona, des del segle passat, s'ha es- om s'ha desenrotllat la indústria.tria del Port Franc; a més no pot dir-se tés ompdimt L'espai que separava l'antiga Venim obligats a considerar Barcelonaque sigui la zona agrícola pròpia de Bar- ciutat dels pobles dels voltants, esdevinguts com a ciutat industrial amb predomini decelona, puix degut al cultiu intensiu dóna centres de gran importància amb l'increment l'habitant obrer, i com a port de Catalunya.principalment fruits d'exportació. Per altra industrial ; la ciutat unint-se a Gràcia i a A més la nostra ciutat esta a punt d'esde-part, l'extensió de la ciutat d'habitació por Sarrià acabà el seu creixement en direcció venir la capital d'un 'Estat autònom.les valls dels rius Llobregat iBesòs pre- normal a la mar, ja que més enllà d'aqu^es- (Seguirá)

INFORMACIONS

—,Per diners, a Q'altra finestreta, si usplau.

(New-York American)

—Tingueu (lástima i compassió d'un po- —EI vol veure un viatjant amb bigotis.bret que té la seva dona sense feina ! 1 —Digui!li que ja en tinc.

t* dar

i

N2 .

a. -- Les barriades veïnes es fonen amb Barcelona

nostra ciutat, decideixin l'immediat estudid'aquest problema, la solució del qual es facada dia més difícil.

Em el gravat que reproduïm deil'any t8o6,veiem com Barcelona presentava la formaltípica de ales ciutats amurallades, tenia urnapoblació que no .arribava als ioo,000 habi-tants; les muralles, el castell de Montjuïci, el de la Ciutadella la limitaven completa-ment ; els camins qpe partien de 'les sevesportes constituïen 1''única expansió d'aquestclos.

El primer gran fenomein que ve a modi-ficar aquest estat de coses, és el maquinis

-me i amb ell la creació del ferrocarril. Alcostat d'aquest nou mitjà de comunicació,es van establint, sense ordre ni pla, els nu-

travessaven les actuals illes de 1'Eixample,formant veritables carrers de peatons.

En aquell projecte només es permetia edi-ficar dos dels costats del quadrat, destinantl'espai interior a jardins. Més tárd, desgra•ciadament, no va respectar-se, aquesta dis-posició (vegi's gràfic g).

Es aquest un fenomen comú .a quasi to-tes les ciutats modernes, en les quals lapropietat privada ha tingut un ascendentprou fort sobre les autoritats perquè fossinafavorits gels seus interessos, i en contra itot dels principis bàsics de la higiene.

Un cas ben clar del que acabem de dirés el de la modificació d'ordinacians par-metent l'edificació alta en carrers que la te-nien limitada d'acord amb la seva amplada.

—Els metges .no es posen d'acord.—Què opinen?—Uns, que el compte serà de mil francs

altres, que serà de dos mil.

(Tlae Passing Show, Londres)

s ^„VeAI:!

TUBERIA SANITARIA /7 -

Absolutament impermeable, Inoxidable, lleugera, No calen reparacions

URALITA, S. As "A ^TEL FON1655gz,15

a

1

3 , —La quadrícula del pla Cerdà edificada toalnrerat

--VUStç s'equivoca, senyor; no sóc el quees pensa.

—Ja me n'adono, ja...(Mucha, Varsòvia}

Pasta de CeraEL MILLOR FANGPER A ESCULTORS

Olivera, 25 - Telèf. 31816

-,

CASA O R BIS

F. FERRER AYMAR

Clarls, 5 : Telèfon 19763BARCELONA

MIR4ppR

RADIO IDISCÖSL'HORA RADIADA LES DESPESES D'EMISSIÓ I LA RADIO A FORA i la màquina d'oscriure de qualitat i NOTES DIVE R S ES

Continuen arb èxit les nostres emissionssetmanals que per mitjà del micròfon deRàdio-Associació permeten als homes de jMmAOOR de posar-se en contacte amb elsseus lectors de Barcelona i de fora de Bar-celona.

Després de l'èxi! esclatant que fou la con-ferència sobre Música dissonant que Ros-send Llates donà dimecres passat, ahir ocu-pà el micròfon de MIRADOR, ultra GuillemDíaz-Plaja que ve donant, setmanalment.uns comentaris de l'actualitat literària i ar-tística, i ultra els noúiciaris de MIRenott, elnostre bon amic Rafael Moragas. Amb lagràcia desimbolta en el nostre coUaborador,Rafael Moragas evocà la Universitat barce-lonina de començaments de segle, recordantentre les files escolars d'aleshores homesque avui figuren com a capdavanters de la1olítica, les arts i els negocis. La conferèn-cia fou un seguit divertit d'anècdotes à re-cords Qlens d'ironia i de gràcia que RafaelMoragas va saber servir amb un humoris-me excetlent.

Ihimecres quo ve, parlarà el nostre cotla-borador Joan Cortès i Vidal sobre iEstil idicció.

¿ Le seria a Vd. agradablepoder tomar un purgante deaceite de Ricino, si éste tu-viera el gusto de un buen ja-rabe de narattija?

Pues éste es el aceite deRicino GOLOSO, que enva-sado en un lindo vasito deçristal se vende en todas lasfarmacias.

RECEPTOR

Radio CLI1VI0enxufable al corrent

sense antena

Preu; 400 pessetes

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 28058

En projectar una organització de ràdio,coi primer que cal és comptae amb un ingrésfixe que asseguri les despeses quantioses deles emissores. A continuació donarem unresum de com està resolt aquest afer endiferents països.

Em motes ocasions hi ha wna quota, di-guem;ne d'entrada ; tal és el cas a Txeco-eslováquia, oFn .aquest dret és de cinc co-rones (3'5o francs francesos); a Suïssa,3 francs (i5 francs francesos). IEn altrespaïsos, Austria, ltàlia, Hongria, etc.,aquests drets no són per una sola vegada,sinó que cada 'àmy s'ha de renovar aquestaIlicéncia. A Itàlia importa 3 lires anuals.En altres països s'exigeix aquest pagament,però abonat mensualment.

A tot arreu, però, hi ha exoepcioms pera determinats ràdio-escoltes. A Letòinia, perexemple, el malalt que ho ha estat mésd'un mes, queda exceptuat del pagament.Aquest país també concedeix franquícia alshabitants de poblacions de menys de cincmil habitants. A Hongria els funcionaris decomunicacions també estan exceptuats d'a-quest pagamerot. A Noruega no paguen tam-poc en les regions on :no arriben lees emis-sores nacionals i que gaudeixen de les del'estranger. D'altra part també hi ha aug-ments ben fàcils d'explicar quan s'utilitzala recepció d'alguna forma que pugui sem-blar utilitària. A gairebé tot .arreu, els llocspúblics paguen set o vuit vegades més.

Hi ha països, però, en els quals 1''Estatano ha establert cap impost sobre .la recepció,ï d'aquests els més •assenyalats són Françai els Països Baixos. A França moltes emss-sores pertanyen a l'Estat i per tant es no-dreixen del pressupost del Ministeri de Co-muinicacions, i en últim terme és el con-tribuent qui paga amb un unitarisme irri-tant, puix que paga igual el que gaudeix'de 'l'emissió com el que ino. Aiis Països Bai-xos, la radiodifusió està en mans d'associa-cions particulars, és a dir, està sostingudaper quotes volunthries, i l'estat de la ràdioés per demés puixant, ço que comporta unaeducació pública que en altres llocs no s'es-tila.

Els països on paguen més els ràdio-es-coites són Lituània i Alemanya, i val adir que són recompensats amb una bonaemissió. En canvi és !Espanya dels païsoson espaga menys, i efectivament 1'IEstatfins .ara ha correspost amb una deixadesacompleta en aquest afer.

J. G.

—I, a més a més d'escriure a màquina,qué sap fer,, senyoreta?

A una pregunta tan insolent, potser nohi hauria de respondre el primer dia.

(Simplicissimus, Mumie)

Ara que és parla d'una reglamentació dela ràdio ací, serà interessant d'indicar lesdarreres ordenacions que s'han fet o quees projecten en els distints països.

França era un dels països més endarre-rits en aquestes matèries, però ara semblaque, d'adoptar-se el pla Ferrier serà delsmillors organitzats. No menys que deu emis-sores de óo kw, s'e`stendran per tot el ter-ritori francès. L'anterior canvi de Governha fet retardar aquests plans, però l'actualMinisteri sembla que se'ls ha fet seus, enea-ra que no es pendrà acord definitiu fins apassades les el'eocions.

Txeooeslovàquia, tot i la seva pobiació, témés de 380,000 abonats al servei de radio-difusió. Amb això aquest any ha augmen-tat 70,000 radioescoites i això permet sos

-temir l'emissora de Praga amb una potèn-cia que fa que s'escolti arreu d'Europa iamb programes sempre interessants.

Hongria. iEls radioescoltes de tot Europaconeixen 'l'emissora de Budapest com unade les millors. Sembla, però, que e1 paísno en té prou i es vol construir una emis-sora de 175 kw., però de funcionament au-tomàtic, és a dir, amb comanda a distàn-da, que permetrà millor emplaçament .perno haver-se de controlar.

Irlanda. Des de fa temps es diu que I'e-missora oficial de 11Estat Lliure es cons

-truirà al centre geogràfic de l'illa, és a dir,a Athlone, amb la mateixa longitud d'ondaque Dublín, 413 metres i amb ion kw. depotència.

Itàlia está fent una reforma en el seuestatut de radiodifusió, i segons aquest lesestacions quedaran en la següent formaRoma 50 kw., Florència zo kw., Triestei Gènova io ktw., Torí i Milà ryo kw,, id'altres de més petites, és a dir, una orga-nització completament provinciana.

També als països bàltics semblen preocu-par-se de la ràdio, A Sofia s'èstà acabantde muntar una estació de 15 kw, i a Albà-nia s'està perfeccionant les emissores deZóvoli i Vallona i per a evitar interferèn-cies es modifica les seves longituds d'onda,que ara seran de 459 1 480 metres respec-tivament.

En un altre lloc d'aquesta mateixa pàgi-na es dóna compte del pla gegantí d'instal-lacions de ràdio que volen realitzar els so-viets. Però tractant-se d'un element més

—i el més poderós de propaganda — dubtemque les idees de la reglamentació russa pu-guin ésser aplicables als altres països.

--Maleïtsiga ! Aquesta crisi ! Només estroben que joies falses 1

(Life, Nova York)

La radiodifusió russaL'organització de la radiodifusió russsa,

prevista en el pila quinquennal, comprèn,pel que fa a la Rússia central: deu esta-ciona de roo kw., set de zo a 40 kw,, trentade io kw. ; a Uorània : dues estacions deloo kw., una de zo .a 40 kw., tres delo kw. ; a Caucàsia : una estació de seokw., dues de zo a 40 kw., dues de io kw.al Turquestan, una estació de ioo kw, ; aCrimea, una estació de ioo kw.

A més a .més, prop de Noghinsk, es cons-trueix una estació de 500 kw.

Per a 1a recepció ien comú es vol comp-tar amb sis cents locals i s'espera repartirper tota la U.R.S.S. uns catorze milionsd'aparells de làmpares i tres milions'd'apa-rells de galena.

A les escoles alemanyesEn acabar l'any passat, a Alemanya hi

havia 20,000 escoles ,proveïdes d'aparellsreceptors, havent augmentat en 7,000 elnombr e d'elles, i es preveu, per .a l'any cor

-rent, un augment .per l'estil.Ara, doncs, més d'un terç de les escoles

d'Alemanya poden rebre les emissions es-ooiars.

IEn 1931 phi ha hagut 2,000 emissionsd'aquestes ; la seva distribució percentualsegons les matèries, és : música, 24 ; folk-lore alemany, zo ; geografia, io ; històriai economia política, 15 ; ciències, 12 ; llen-gües estrangeres, 19.

g

j^G^^ ll

PHI L 1 PS 15 ptas. al mes 35 CLAR 10 NTelefunken 15 36 CROS LEYERLA 25 35PH I LCORADIOLA 35 1:35 COLONIALAtwaterñent 35 5o FERMGRAN EXPOSICIÓN ÚNICA EN ESPAÑA

Radio Canalefax•cá á'!^ra6

RADIO -LOTPasseig de Sant Joan, 11

BARCELONA

Recorda una vegada més que

pot oferir -vos els receptors

de la més alta qualitat.fabricats per

General Motors RadioEI millor prestigi en ràdio recepció

ANUNCIANTS...!

Lina moderníssima organització completa en publicitat

i ei'licules de dibuixos animats

mudes i sonores - patent núm. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:.

"Agencia General de Anuncios"

Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur

per tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en ciufafs í poblacions

de categoria

Fontanella, 10, 1. 1, 2;. -Tel, 16606

BARCELONA

IMPRESOS COSTAAsalto. 45. • Itarceiv^.o

Societat Espanyola do Carburs MethI'Iics

Correusi Apartat I90 BARCELONA Telèfon 77of3Tdep., "Carburos" Mallorca, 233

CARBUR DL CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ o DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACTILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defila i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AIITOGFNA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Suscrívíu=vos a ILIfl ] DOR

Pelai, 62. = BARCELONA

BLITLLETI DE SLIBSCRIPCIO

EI sr .....................................................................................................................................................

que viu a ..........................................................................................................................................-...........-

carrer............................-.............................. n.°............ es subscriu a MIRADOR

vel preu fixat de 3`50 pies. trimestre.

de........................................................de 193.......signatura

Avinguda Menéndez Pelayo, 85,1,et

MADRID