1. Rubn MoleroAlejandro HervsClara PrezRebeca Vidal 2. Ritme de creixement molt baixrelacionat enLa tasa de natalitat Lelevada mortalitatEra de les ms altes de totaEuropa LaNo era suficient, - Les crisis de subsistnciesmodernitzacilesperana de vida era - Les epidmieseconmica del Si la relacionemen de 35 anys- Les malalties endmiquesSegle XX 3. EspanyaItlia Alemania FranciaPortugal BlgicaG. Bretanya P.Baixos 02040 T.Natalitat T.Mortalitat 4. Escassetat de blat 12 crisis desubsistncia (37,57,67,79, 87,98)Augment de lamortalitat 5. Crisis desubsistncia Estructurals o ConjunturalsPermanents Sistema deEndarreriment Pssimes transport itcnic a condicions comunicacions lagricultura climtiques deficients 6. CleraTifusFebre groga 7. Estan presentspermanentment, no sn alladesSn ms difcils de rastrejarTuberculosi Escarlatina XarampiVerola Diftria 8. Societat Societatestamental de classesAltaburgesiaIgualtatDret de la davant la Noupropietat lleigrupsocialOligarquiaAltsterratinent crrecs 9. Des del nord cap Abandonament al sudde laltipl Costa mediterrnia i atlntica meridional Terres molt ms frtils Transport i comunicacions ms rpides , econmiques i segures 10. Espanya a penes Comen una El movimentmodernitz la industrialitzacimigratori seva agricultura lenta i tardia Era agafada perA finals delAnava associat ales indstries segle XIX Madrid iLa revoluciLa m dobra Barcelona foren agrcola ique sobrava del les niques industrial campindustrialitzades 11. Fou molt importanteconmicamentAl finalitzar el segle, ms de lameitat de la poblaci treballava alcamp.Lagricultura generava ms de lameitat de la renda nacional.Els productes eren exportats. 12. Entre els anys 1837i 1867 es produrendos desamortitzacionsLadesamortitzaci Aquesta desamortitzaci a soles afect a lesde Mendizbal terres del clero. Comen lany 1837 i es varealitzar fins al 1844. (eclesistica)Ladesamortitzaci Aquesta desamortitzaci afect a les terresde Madozdel clero com a les terres dels municipis. Esrealitz des de 1855 fins a 1867. (general) 13. Les terres esvaren vendre En subhasta pblica Els compradorserenadinerats No va haver concentraci nidispersi, a soles un canvi de propietaris. 14. Lagricultura esCereals, vinya ibasa en la trilogiaoliveramediterrnia Laugment de la Explica lesFou escassa alcrisis deproducci llarg del seglesubsistncia Podria haver Alts Era dels msconstitut la Hortofrutcola rendimentscompetitius base de la modernitzaci 15. Abans duna revoluci industrial, semprees produeix una revoluci agrcola. Pera Espanya no va ser ac per:LatransfernciaEls excedentsLa demanda de poblacidede bensde lagricultura industrials fou lagricultura a erenmolt redudala indstriainsuficients fou insignificant 16. La indstria a Espanya noms afectava de forma molt localitzadaEscassetatFalta Factorsde carb i Retard darticulaci poltics matriestecnolgic dun mercatprimeresinterior 17. 100% A Catalunya la90% industrialitzaci80% comena a partir de CAPITALS70% AUTCTONS.60%50%Mecnics40%Manuals30%20% Es desenvolupa el sector10%cotoner. Actu com a sector 0% palanca de laindustrialitzaci regional. 1835 1841 1850 1861 18. Va comenar molt tempr laindustrialitzaciLa posici davantatge Va permetreorientar la producci al La iniciativa empresarialmercat nacional de laburgesia La protecci arancelriaVa modernitzar les sevesindstries 19. El msEsimportant concentr aLi conferiade lAnticSabadell yTarrasa avantatgesRgimEs va Intercanvi Passa a undesplaar dobrers, empresaris, et segon pl als centrestradicionals c.. Un gran desenvolupament comercial Facilitat per a la importaci de cot i carb 20. Gran demanda Carb per aDesenvolupament de la indstriacoqueficable rendibilitzarsiderrgicales inversionsA Espanya no existia carb dequalitat ni unaProblema suficientdemanda 21. Etapes de la siderrgiaEtapa asturiana Etapa vizcana Etapa andalusaInici unGir en torn acreixementEs trobava a lesMlaga, es basavasostingut a partirconques en lexplotaci de la Restauraci.carbonferes de del ferro. Mieres i Langreo.No hi havia carbmineral, anaven a La clau de lxitper carb vegetal. El carb no era de fou leix comercialgran qualitat.Bilbao-Cardiff. 22. Espanya era rica en Proximitat amb jaciments a zones porturiesferro, mercuri, coure... Facilitava el transport Falta de capital i Lexplotaci va ser a coneixementslltim quart de segle una inexistent demanda per: Una legislaci que soposava Soferien moltesA va canviar a partir seguretats de 1868 La demanda havia crescut 23. Creixement CreixementDesenvolupa de lade lament daltressiderrgiamineriasectorsSectors elctrics iqumic 24. Grcies a la revoluciindustrial, es comen autilitzar el carb.Abans del carb sutilitzavala fora humana i animal, lahidrulica i lelica; aix comla llenya.Espanya estava endesavantatge perqu elcarb era escs, de malaqualitat i poc econmic. 25. La dbil industrialitzaciexplica la debilitat del movimentobrer Des de 1830 van nixerSocietats dAuxili Mutu. E s vanproduir algunes protestes decarcter luddita. Aquestes primeresmanifestacions van ser duramentreprimides pels governs. 26. En 1864 es cre lAssociaci Internacional de Treballadors.Les noves llibertats ven permetre la creaci de la Secci Espanyola de laAIT, impulsada per lanarquista itali Giuseppe Fanelli.Paul Lafargue va vindre a propagar les idees del Marxisme. En 1872, vacrear un xicotet grup madrileny que ms en davant es dir PSOE 27. El PSOE i la UGT es vanimplantar a Astries, PasBasc, Madrid...CNT es va assentar aCatalunya, Arag, Valncia,...Es va fundar lany 1921 el PartitComunista dEspanya.Els sindicats catlics es vandesenvolupar en les regions delnord. 28. Caracteritzats per un desavantatgerespecte a la resta dEuropa:La MesetaRius curts i amb fortesEL TRANSPORT Central, principal pendents, o llargs i ambINTERIORobstacle per a poc caudal o caudalOBSTACULITZAT PER: comunicar la capital enirregular. la perifria. CONDICIONAMENTS GEOGRFICS 29. Millores al segle Comer martim Mitjans deXIX centrat a: navegaci: Ports. Valncia. Fins a 1860 Desenvolupament Santander.predominen elsa la navegaci en Mlaga. vaixells de vela.vela i a vapor. Sevilla. Posteriormentpredominen els Cadis.vaixells a Barcelona. Importants vapor, que Bilbao. focus industrials. competixen contraels clpers, (rpidsvaixells de vela). 30. A partir de 1840 sinici un programa deconstrucci de carreteres per facilitar eltransport terrestre. Es van millorar els transports amb carruatgescada vegada ms perfeccionats. Desprs de la Revoluci Industrial apareguel gran fenmen del FERROCARRIL. 31. Pretenia imitar el deTenia grans avantatgespasos com com la gran capacitat Disminuci de temps iAlemanya, Grande crrega, la velocitatde costos. Bretanya, Frana oi la seguretat.Blgica.Les pioneres siguerenles de Barcelona-El boom esclat a 1855 Matar, Madrid- amb la Llei General de Arnajuez i Langreo-Ferrocarrils.Gijn. 32. El gobern progresista estavadisposat a proporcionar elsrecursos necessaris per a laconstrucci ferroviria, ladesamortitzaci de Madoz, laLlei de Bancs dEmissi i la Lleide Societats de Crditfacilitarien la seua financiaci. El resultat fiu una rpidaconstrucci ferroviria fins lacrisi de 1866, antecedent a larevoluci de 1868. Lltim impuls constructor delsegle comn a 1876, queconnectava les zones mineresamb la resta del pas. 33. No hi haviaEls principals No es mercaderia per abeneficis foren a desenvolup latransportar i companyiesindstria moltesestrangeres que siderrgica per lacompanyies importaren els inversi excesivaquebraren, cosamaterials del capital a la que va donar lloc ferroviaris. xarxa ferroviria. a la crisi de 1866. 34. InteriorExteriorTrobem dos etapes diferenciades per la fiSistema gremial, drets de portes, impostos.del monopoli a 1824.Abolici progresiva dels trets1a. Espanya esportava a Amrica les seuesanteriors, juntament amb la millora de lamercaderies i les dEuropa, i a linrevs.xarxa ferroviria.2a. Desprs de la independncia de lesMercat malament articulat amb grans colnies totes les relacions amb Amricadiferncies de preu entre productes dedesaparegueren.primera necesitat entre les diferentsciutats.Augment el comer amb la resta delcontinent europeu. 35. Primaciaindustrial de Gran Bretanya MesuratotalmentproteccionistaImposicidarantzelsalsproductesestrangers 36. Fabricants de cot catalans.Productors castellansde cereals.Industrialssiderrgics bascos. 37. LEstat no havia dintervindre a leconomia.COMERCIANTSCOMANYIES FERROVIRIES 38. La poltica arantzelria passa perdiferents etapes:Proteccionisme inicial de 1826, 657 articlesprohbits. Reducci de 14-83 productes entre 1941-49.Poltica relativament lliurecanvista a 1869.Retorn al proteccionisme durant la restauraci. 39. Ministre dhisendalliurecanvista, que vadestacar per: No prohib la importacide cap producte. Baix els arantcels perbaix del 15%. 40. La Restauraci Rgidacensura Va predominarlensenyanatradicional sotmesaa la vigilncia de Giner de los Rios valEsglsia Catlica. fundar la Instituci PEDAGOGIALliureProvoc un retard al DAVANTGUARDAdEnsenyana en desenvolupament1876cientfic i de la investigaci. 41. La modernitzaci del sistemamonetari va consistir en laimplantaci duna sola unitatmonetria.A es va aconseguir a lany1868 mitjanant la instauraciPESSETA.Es tracta duna pea dorigencatalana. 42. Al terrenyfinancerImplantaciImplantacidun sistema monetriabancari DeutePblicBancPessetadEspanya 1868 1856 43. FALTA DE GENERALITAT FALTA DEQUITATMULTIPLICITATDIMPOSTOSINSUFICINCIA DINGRESOS IGUALTAT DE TOTS ELSCIUTADANSFRONT LA LLEY 44. PRESUPUEPREVISIONS DINGRESSOS IGASTOSSTO INSUFICICIADINGRESSO S PRESUPOST SEMPRE DEFICITARI 45. CAUSESENTRE 1793 Y DURANT EL REgNAT DIsabel II EN18151895 Gastos militars Gastos primera triplica el deute Disminuciguerra carlistadingressos Carcter Interrupci delsprioritriamentingressos procedentsdAmricafiscal de ladesamortitzacide mendizbal 46. INVERSIONS ESTRANGERESen espanya de 1851 a 1913FranaGran BretanyaBlgicaAlemanyaAltres 47. CAPITAL EIXIDA DE DINERSESTRANGER A LEXTERIOR