presentación powerpoint 2.3

32
SOM ALLÒ QUE MENGEM Sonia Hernández Bastida Nuria Vilarrubia Fernandez José Manuel Romero Borrallo Jordi Díaz Contreras Elisabet Tous Blazquez Noelia Franquet Díaz CRÈDIT C8 – Educació per a la salut 1 Grup Prevobin

Upload: noelia-franquet-diaz

Post on 25-May-2015

1.789 views

Category:

Travel


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Sonia Hernández BastidaNuria Vilarrubia Fernandez

José Manuel Romero BorralloJordi Díaz Contreras

Elisabet Tous BlazquezNoelia Franquet Díaz

CRÈDITC8 – Educació per a la salut 1

Grup Prevobin

Page 2: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

2Grup Prevobin

Menu Interactiu

Page 3: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

3Grup Prevobin

Com pots prevenir l´obesitat? Fomentant una alimentació adequada, com ens ho recomana l'OMS (Organització Mundial de la Salut), perquè la seva vida sigui una Vida Sana

Fomentant l'activitat del cós amb l'exercici i l'esport en els nens perquè la seva vida no sigui sedentària.

Menu

Page 4: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

4Grup Prevobin

Per una vida sana, menja sá.  La piràmide alimentària es una guia dels aliments que diàriament em de consumir per obtenir els nutrients que el nostre cós necessita.

En aquesta piràmide podem observar que la seva base són els cereals, que serà la mateixa base que la nostra alimentació diària i esta constituïda per aliments com: la pasta, el arròs, el pa, els cereals.. etc rics en hidrats de carbó.

En el segon pis tenim les fruites i verdures, riques en vitamines i minerals. Són 7 al dia.

En el tercer pis tenim les proteïnes com: el peix, la llet, les carns, els ous,... . Tindrem preferència pel peix que per la carn.

En el quart pis tenim els aliments que menjarem ocasionalment com: les grasses, dolços, pastissos. Menu

Page 5: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

5Grup Prevobin

Perquè és important l´exercici físic? L'exercici requereix energia (calories). Els músculs del nostre cos quan caminem, anem amb bicicleta, juguem a futbol, anem a cavall, esquiem o fem qualsevol activitat, necessita cremar calories, llavors aquestes calories no es quedaran al nostre cos en forma de greix, així que reduirem el greix corporal.

Perquè és important l´exercici físic? L'exercici requereix energia (calories). Els músculs del nostre cos quan caminem, anem amb bicicleta, juguem a futbol, anem a cavall, esquiem o fem qualsevol activitat, necessita cremar calories, llavors aquestes calories no es quedaran al nostre cos en forma de greix, així que reduirem el greix corporal.

Alimentació sana

Prevenció de la obesitat infantil

Evitar el sedentarisme

Pasta, arros, pa, cereals, fruites i verdures 7 al dia.

Peix, carn, ous, llet. Beure aigua.

Fent activitat física com: Caminar, anar en bicicleta etc

Gaudeix de la natura en companyia dels teus familiars.

No et passis davant d'un ordinadorvi del televisor més d'una hora

Menu

Page 6: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 6Menu

Anàlisis de situació

1.1 Marc referencial Espanya amb 46 milions d'habitants, el 30% dels nens espanyols pateixen obesitat. Catalunya amb 7,5 milions d'habitants, dels quals uns 55% pateixen sobre pès i obesitat, on és el sexe femení el que proporciona més percentatge que el masculí. Badalona municipi espanyol de la comarca del Barcelonès situat en la província de Barcelona, que consta aproximadament d'uns 222.000 habitants i distribuïts per 8 districtes de diferents etiologies de cultura i de diferents nivells socials.

A Badalona, en el centre CEIP Folch i Torres , amb 460 alumnes, la població d'estudi és el segon curs de primària, amb 51 alumnes, amb edats compreses entre 7 i 8 anys, on 24 son del sexe femení i 27 del sexe masculí, amb un marc social i cultural de famílies treballadores on el poder adquisitiu és mitja – baix i en quelcom barri de molt baix.

Page 7: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

7Grup Prevobin

L´obesitat constitueix un important problema de salut pública en l´ambit mundial. L´OMS, considera l'obesitat com una epidèmia global. 43 milions, menors de 5 anys, pateixen obesitat i sobrepès. Entre els menors, 1 de cada 4 pateix problemes de sobrepès.

Menu

Programació sanitària

Page 8: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 8

2º A 14 nens 3 obesos

14 nens 2 obesos

2º B 13 nens 2 obesos

12 nens 2 obesos

Total alumnes escola : 460

Perfil epidemiològic

Els nens que pateixen l'obesitat o que tenen totes les característiques òptimes per estar dintre d'aquesta malaltia, són nens que no practiquen activitats esportives , per tant, són nens molt sedentaris. Nens que duen una alimentació totalment desequilibrada amb poca educació nutricional, el 8% de nens espanyols arribant a l'escola sense haver esmorzat. Nens amb un perfil de problemes psicològics degut a la manca d'autoestima.

Dins de la població diana del segon curs del centre CEIP Folch i Torres tenim 5 nens obesos, 4 nenes obeses.

El 17% presenten problemes d’obesitat infantil. D’aquest percentatge, el 55,5% són nens, i el 45,5% són nenes. En el món hi ha 43 milions menors de 5 anys, que pateixen obesitat i sobrepès. Estat Units segueix una corba ascendent, nens de 5 a 11 anys que en el 1980 hi havia un 6,5% ha pujat a un 19,6% en el 2008. A Catalunya hi ha 80.000 nens amb sobreprès i 63.000 obesos. Un de cada quatre nens catalans entre 5 i 14 anys pesa almenys un 10% més del que seria recomanable.

Menu

Page 9: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 9

Marc Global

L'obesitat infantil és l'increment del pes corporal associat a un desequilibri en les proporcions dels diferents components de l'organisme. (augment del teixit adipós). L'obesitat constitueix un important problema de salut pública en l'àmbit mundial, degut a les repercussions en la salut.

Segons l'OMS, considera la obesitat com una epidèmia global que 43 milions, menors de 5 anys, pateixen obesitat i sobrepès, entre els menors 1 de cada 4 pateix problemes de sobrepès.

A l'estat espanyol, la freqüència en l'obesitat infantil ha augmentat en els darrers 15 anys, triplicant-se en nens de 6 a 12 anys (període comprès entre 1983-2000).

L'alimentació poc saludable i la falta d'activitat física són les principals causes de l'obesitat.La prevenció de l'obesitat és factible. El 99 % dels casos d'obesitat estan relacionats amb l'estil de vida: excés de calories a la dieta i increment del sedentarisme.

Malgrat aquestes dades negatives, es poden aconseguir resultats favorables amb estratègies de prevenció d'obesitat infantil iniciades en la infància -de 6 a 12 anys-, com ara el programa NAOS impulsat pel Ministeri de Sanitat i Consum que té com a objectiu fomentar una alimentació saludable i la promoció de l'activitat física. Per aquest motiu, s'han realitzat treballs coordinats amb les diferents comunitats autònomes com el programa Thaos.

Menu

Page 10: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 10Menu

Recursos Badalona és un dels municipis adherits al programa “Thaos“, per a la prevenció de l'obesitat infantil. Es pretén sensibilitzar les escoles per un canvi d'hàbits alimentaris dels nens entre 3 i 12 anys per tal de reduir aquest problema de salut. Aquesta campanya n'afectarà uns 20.000 nens badalonins prenent com a pauta un seguiment anual de mesures, pes, alçada i diàmetre de cintura d'aquest conjunt de nens.

Altrament, l'educació alimentària per part dels pares és un recurs molt important per a la població diana, ja que són ells qui poden modificar hàbits poc saludables per hàbits saludables, com és, per exemple, el fet d'esmorzar a casa abans d'anar a l'escola. En aquest sentit, cal tenir present que l'esmorzar s'hi correspon amb el 25% de la nutrició d'un nen; per això és important que estigui constituïda, en general, per una peça de fruita, un làctic (llet , iogurt, formatge), cereals (pa, cereals,...). Igualment, l'estímul de l'activitat física esdevé un altre aspecte essencial. Val a dir que l'escola CEIP Folch Torres disposa d'uns horaris setmanals dins de l'horari lectiu per la pràctica de l'exercici físic i uns altres fora de l'horari lectiu en activitats escolars i és precisament l'esport un dels principals objectius..

Page 11: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 11Menu

Incentiu bàsic, el menjar saludable: Programa P4-P5Disposen d'un calendari que marca amb un gomet el dia de la setmana que els nens porten fruita per esmorzar. Quan els nens aconsegueixen 5 gomets, els hi donen una medalla. Quan els nens passen a primària, després de 2 anys, ja han assolit el costum de menjar fruita a l'escola.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9 a 10 LLENGUA 

LLENGUA CASTELLÀ LLENGUA LLENGUA

10 a 11 MATES 

LLENGUA E. FÍSICA ANGLÈS LLENGUA

11 a 11:30 h PATI PATI PATI PATI PATI

11:30 a 12:15 h MATES INFORMÀT. ANGLÈS E.FÍSICA E. FÍSICA

12:15 a 13 h C.DEL MEDI 

MATES MÚSICA MATES MATES

         

3 a 4 h BIBLIOTECA 

PLÀSTICA C.DEL MEDI C.DEL MEDI CASTELLÀ

4 a 5 h REL. ALTERN 

PLÀSTICA PAI C.DEL MEDI MÚSICA

També dins de l'horari lectiu hom fomenta els valors i l'educació ciutadania per tal de delimitar els fonaments socials i culturals, i els hàbits alimentaris saludables en són un exemple. Finalment, dins del marc de l'alimentació, l'escola fa un control alimentari del propi menú escolar del que es pretén sigui equilibrat- així com pedagogia de l'alimentació sana.

Page 12: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 12Menu

Menú de Abril

Page 13: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 13

Elements afavoridors i obstacles que existeixen per tal que la població estigui sana. El primer element afavoridor és el programa contra l'obesitat infantil que ha dut a terme un equip de futurs auxiliars d'infermeria format pel grup PREVOBIN. Com a prioritat s'hi ha establert l'aposta per una alimentació equilibrada i nutricional, com ara la dieta mediterrània basada en la piràmide alimentària de l'OMS. D'altres elements afavoridors en són: els projectes de prevenció desenvolupats pels CAPS de cada districte, les noves normatives ministerials -Ministeri de Salut- sobre l'alimentació que prohibeixen o limiten l'ús d'ingredients rics en greixos... En concret, l'escola CEIP Folch i Torres ha posat en marxa diversos recursos per tal d'afavorir que els seus alumnes tinguin una qualitat de vida saludable, com ara tenir cura i control dels aliments que n'ofereixen en l'escola i la pràctica d'exercici físic dins del seu programa educatiu.Com a obstacles, pot afirmar-se que la mateixa societat de consum així com la pròpia dinàmica de l'entorn familiar esdevenen autèntics entrebancs pel correcte desenvolupament dels programes contra l'obesitat infantil.

En efecte, l'alimentació que avui dia tenen els nens és força precària quant a valors nutricionals. En general, són molts els nens van a l'escola sense haver esmorzat o que a l'hora del pati mengen pastisseria industrial -rics en greixos saturats i sucre-, nefastos a nivell calòric, en lloc de prendre un entrepà, fruita o fruits secs. El consum de begudes amb gas -tipus “coles”-, estimulat per una incessant publicitat, és àdhuc un obstacle per garantir una població sana.D'altra banda, la manca de temps per part de l'entorn familiar per exercitar cap activitat física a on els menors hi participin, pot provocar l'aïllament dels menors en el seu entorn particular; un entorn -ordinador, consum televisiu o ús dels videojocs i d'altres noves tecnologies- caracteritzat pel seu sedentarisme, i per minvar una qualitat de vida sana.

Menu

Page 14: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 14Menu

Identificar els problemes de salut i les necessitats de la població Segons l'OMS, l'obesitat ha assolit caràcter d'epidèmia a nivell mundial.Tractament: Bàsicament modificació dels estils de vida; canvi de conducta, hàbits alimentaris i físics.Patir d'obesitat en la infantesa i l'adolescència suposa, en un percentatge elevat, patir obesitat a l'edat adulta.

Page 15: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 15

Impacte a llarg termini de la obesitat infantil

Hi ha una importat relació entre l'obesitat infantil i l'obesitat adulta. Igualment, és evident la influència de l'obesitat infantil amb l'eventual patiment d'altres malalties que abasten des de la hipertensió arterial, les malalties coronàries, -inclòs l'infart de miocardi-, així com l'osteoartritis o, fins i tot, diverses formes de càncer. A més, n'afecta d'altres malalties metabòliques, com la resistència a la insulina, la diabetis tipus 2 o la malaltia hepàtic. Per últim, afecció amb d'altres patologies com les apnees de son, la incontinència urinària o la depressió.

Entre l'obesitat infantil i la mortalitat a curt termini, està àmpliament demostrat que l'excés de pes en l'edat adulta redueix les expectatives de vida a causa de la comorbiditat associada.En definitiva, atès el greu impacte que l'obesitat pot tenir per la salut, la prevenció des de la infància és prioritària. Obesitat infantil i qualitat de vida

S'acostuma a afirmar que els nens i nenes amb sobrepès i / o obesitat tenen més dificultats relacionals, psicològiques, adaptatives i escolars. Els estudis demostren que aquests nens tenen menor rendiment en activitats esportives i pateixen més risc de lesions.

A banda d'això, molts d'aquests nens pateixen l'estigmatització i la ridiculització per part del col·lectiu d'iguals i, sovint, els tendeixen a catalogar com maldestres i inferiors pe part del professorat i d'altres persones adultes.

Menu

Page 16: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 16Menu

Establiment de prioritats

a)Analitzar la situació, per desenvolupar canvis correctors.

b)Fer entendre, que és l'obesitat i com actua.

c)Informar, per canviar d'hàbits en l'alimentació, per aconseguir una educació alimentària.

d)Estimular l'exercici físic, com ara l'esport o caminar, evitant el sedentarisme.

e)Promoure una vida saludable, per guanyar una qualitat de vida.

f)Com evitar la obesitat, per minimitzar les malalties col·laterals.

g)Conscienciar a la població, del risc que comporta esta obès.

h)Donar suport a les persones obeses i no deixar-les de costat.

i)Informar dels percentatges de greixos, sal i sucres que porta “el menjar brossa”.

j)Activar la participació dels pares, per canviar models de vida poc saludables.

Page 17: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 17

Determinació de metes 1.Conscienciar, informar, sensibilitzar i incentivar els alumnes de 2n de primària de l'escola Folch i Torres de la importància d'una alimentació equilibrada i la pràctica de l'exercici físic a través de la pràctica d'esport.

2.Reduir el temps d'ús de videojocs i noves tecnologies. Un factor important del sedentarisme del nostre segle, són els ordinadors i les noves tecnologies, als que els nens els hi dediquen moltes hores. Una de les nostres metes després de la presentació del projecte PREVOBIN, és que quan un nen de 2n de primària de l'escola Folch i Torres fins ara es passava 3 hores amb l'ordinador o la play, després de la presentació del projecte, només s'hi estigui 1 hora, i la resta de temps realitzi activitats físiques.

1.Promoure la sensibilització per part de l'entorn. Atès que l'obesitat infantil pot generar ansietat, aïllament i baixa autoestima, tristesa, angoixa, discussions i baralles, una de les nostres metes amb el projecte PREVOBIN, és promoure la sensibilitat per part dels companys d'escola, professors i educadors per poder resoldre aquest tipus de problemes, motivant la relació dels companys mitjançant l'activitat física com fer esport, anar a caminar, jugar al joc de l'oca (tríptic del projecte PREVOBIN),etc, ... .

2.Informar dels valors i característiques dels aliments. Un altre factor que juga avui en dia en contra d'una alimentació sana i equilibrada és el “menjar brossa”. Amb el projecte PREVOBIN volem informar dels valors nutricionals i de la importància que comporta dur una alimentació equilibrada per reduir les malalties col·laterals de l'obesitat i per tenir una qualitat de vida molt més saludable.

Menu

Page 18: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 18

Estratègies d´actuació

Programa de promoció i prevenció

Introducció

L'obesitat és un problema de salut pública i un dels mals epidèmics dels països desenvolupats en els últims anys degut al consum d'aliments amb un elevat valor calòric i poc exercici físic. Davant l'actual pandèmia d'obesitat infantil, l'esport escolar adquireix avui una nova funció social: generar "adhesió esportiva" i possibilitar que els nostres fills i filles facin de la pràctica esportiva un factor de socialització, de convivència i, principalment, de salut.

A través del programa SOM ALLÒ QUE MENGEM intentem millorar l'educació i les actituds dels nostres fills en vers l'alimentació. La finalitat és incrementar la capacitat per evitar problemes de salut mitjançant el propi control de les situacions de risc i evitar-ne les possibles conseqüències. El camp de treball essencial ha de ser l'escola, amb una sèrie d'activitats educatives que es divulgaran per poder arribar especialment als alumnes del segon curs de primària del centre CEIP Folch i Torres i llurs famílies.

Menu

Page 19: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 19

Objectius generals:1.Canviar l'hàbit alimentari dels nens, la família i l'escola atès que la majoria de nens d'aquesta edat fan el dinar a l'escola.1)Divulgar els objectius i la filosofia de l'esport en edat escolar.Orientar les famílies i el professorat i els/les entrenadors/es per ser promotors de comportaments, actituds i valors saludables en la pràctica esportiva dels alumnes.2)Practicar exercici de forma rutinària. Objectius específics:1.Orientar i conscienciar als pares i mares que l'alimentació sana i equilibrada és la base fonamental pel creixement sa d'ara i pel futur dels seus fills.1)Aconseguir una participació dels alumnes positiva motivant-los a dur una dieta equilibrada i menys disposada pels aliments pocs sans.2)Reconeixement per part dels nens i pares dels aliments que s'inclouen dins de la piràmide alimentària i la seva correcta dosificació.3)Incentivar les famílies a dur una vida menys sedentària i més activa en l' exercici físic pels seus fills.4)Crear uns hàbits saludables tant a l'escola com a casa.5)Restringir el màxim possible els aliments preparats i envasats amb alts nivells de greixos.

Menu

continua

Page 20: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 20

Execució

Lliurament de la investigació, anàlisi, presentació i aprenentatge dirigit a la població diana.

Consciència autocrítica de l'equip.

Responsabilitat personal.

Crear una visió actual del comportament inadequat de la educació alimentària i poc activa, tot

promocionant nous canvis més saludables de manera prou atractiva i distesa.

Informació i idees compartides.

Assolir un aprenentatge sòlid i progressiu.

Motivar tant els fills com ajudar les famílies a dur-ho a terme.

Promoure el programa i ser d'ajuda en el seu desenvolupament.

Adreçar el canvi de l'alimentació nutritiva com una solució fàcil i de molts avantatges per a la

salut.

Accions adreçades a les famílies per tal d'eliminar la passiva activitat física del llurs fills menors.

Menu

Page 21: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 21

Avaluació1.Metodologia.La metodologia utilitzada al programa Som allò que mengem ha tingut un caràcter mixt. D'una banda es tractava d'obtenir per part de l'escola Folch i Torres la màxima informació possible relativa a la formació, hàbits i dades de menjador que n'afectessin l'alimentació dels estudiants. I a partir d'aquesta informació s'adapta, d'altra banda, al programa i es lliurava la informació necessària al centre i es planifica les activitats a desenvolupar. L'objectiu és comprovar l'accessibilitat i implicació del centre escolar així com la eficàcia de les pautes de comportament introduïdes en el programa. 2.Punts forts.Un dels avantatges del programa és el fet de disposar prèviament de la informació del propi centre escolar així com el disseny previ de les activitats que s'hi desenvolupen durant el programa. El fet de disposar d'estudis previs sobre els aspectes que ajuden a millorar la qualitat de vida dels estudiants és un element favorable que permet la fàcil inserció del programa. Per últim, la predisposició de les escoles i l'interès dels pares dels alumnes esdevenen clau pel desenvolupament del nostre programa. 3.Punts febles.Com a aspectes negatius podríem destacar-ne els següents: les mancances i limitacions dels propis centres escolars atès que no tots disposen de les instal·lacions adequades per a la pràctica esportiva o per a la modificació dels menús infantils. Igualment, s'ha trobat a faltar posar en coneixement de les famílies d'una manera més intensa de les avantatges del programa ja que el contacte es limitava amb el centre escolar. I per últim, el fet de que el programa es desenvolupi en un trimestre no permet poder valorar de forma definitiva el grau d'implantació del programa. Menu

Page 22: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 22

ResultatsMalgrat que no es poden valorar resultats a llarg termini atès a la pròpia durada del programa en general es poden extreure les següents conclusions:Primera. Per part de l'escola Folch i torres ja existia una prèvia conscienciació de les necessitats d'educació de la salut dels seus estudiantsSegona. S'han implantat de forma harmònica els programes de millora d'alimentació i de salut dels estudiants.Tercera. S'ha pogut donar trasllat dels objectius del programa als educadors, a les famílies i als estudiants.Quarta. S'ha assimilat per part dels estudiants la importància de no portar una vida sedentària, i de millorar els hàbits alimentaris d'una forma entenedora i engrescadora.Cinquena. S'ha pogut verificar com el propi centre escolar ha re-orientat la formació dels estudiants i el contingut del menú escolar d'acord amb les prevencions del programa.Sisena. Per últim, s'ha aconseguit mantenir el contacte amb el centre escolar per disposar de forma semestral d'informació relativa a la implantació d'alguns punts del programa així com el desenvolupament d'alguns casos puntuals de nens afectats per obesitat.

Aspectes a millorarPrimer. Cal incidir més en el contacte i transferència d'informació amb les famílies atès que son el veritable nucli on els menors disposen dels seus hàbits alimentaris i condicions de vida.Segon. Esdevindria útil poder disposar d'una major relació amb aquells estudiants amb efectius problemes d'obesitat.Tercer. Cal disposar d'un arxiu propi dels promotors del programa on es pogués valorar estadísticament els centres escolars visitats, les activitats desenvolupades i llur implantació i eficàcia. Menu

Page 23: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 23

Valoració final

L'avaluació del programa Som allò que mengem de PREVOBIN ha de ser positiva. Valoració positiva que pren com a punt d'inici la predisposició i cooperació tant del centre escolar com de les famílies. Altrament, el grau d'implicació per part del centre i de satisfacció per part de les famílies i dels estudiants ajuda a valorar de forma favorable el programa.

Malgrat que es millorable respecte de la necessitat de disposar d'informació de desenvolupament del programa un cop hem finalitzat la nostra tasca, és també positiu el fet de que el centre escolar hagi permès l'accés de la nostra iniciativa, hagi modificat alguns aspectes del seu programa educatiu i del menú dels alumnes, i s'hagi compromès a comunicar semestralment l'evolució de les modificacions introduïdes així com la situació d'alguns nens afectats per obesitat.

Grup Prevobin

Menu

Page 24: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 24

Menu

Material Web Jordi Díaz Contrerashttp://www.eufic.org/article/es/page/TARCHIVE/expid/10-consejos-para-alimentacion-infantil-sana/http://www.nutricion.pro/15-05-2008/alimentacion/consejos-nutricionales-para-evitar-la-obesidadhttp://saludemonos.blogspot.com/2009/11/obesidad-infantil.htmlhttp://www.triangulodigital.es/freno-a-la-obesidad-infantil/http://nutrineira.blogspot.com/2010/11/5-habitos-para-combatir-la-obesidad-en.html

Nuria Vilarrubia Fernándezhttp://es.wikipedia.org/wiki/Badalonahttp://graficos.lainformacion.com/salud/obesidad/la-obesidad-en-el-mundo-2010-2009_85ubdfty1ennCPR39EPV44/http://www.thaoweb.com/http://www.badanotis.com/noticia.php?n=862http://www.lukor.com/hogarysalud/05031602.htmhttp://es.wikipedia.org/wiki/Obesidadhttp://www.elpais.com/articulo/cataluna/56/catalanes/sufre/exceso/peso/mitad/ha/abandonadohttp://es.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3n

Sonia Hernández Bastidahttp://www.xtec.cat/centres/a8037899/http://www.corresponsables.com/actualidad/badalona-se-une-al-programa-thao-contra-la-obesidad-infantil

Elisabeth Tous Blázquezhttp://www.eapvic.com/fersalut/pdf/fs21.pdfhttp://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/salutjove/cssj0.htmhttp://www.vhebron.net/preventiva/docencia/classes/t30_promocio_salut.pdfhttp://www.guiainfantil.com/salud/obesidad/prevencion.htmhttp://revista.consumer.es/web/ca/20070901/alimentacion/71836.phphttp://obesidad.salud.com/espana-obesidadhttp://www.karlosnet.com/Nutricion/index.htmlhttp://www.consumer.es/web/es/alimentacion/http://www.cus-usuaris.org/ais/entrevistes/entrevista03.htmlhttp://obesidadinfantil.consumer.es/http://www.xtec.cat/centres/a8028928/altrespagines/alimentaciodelsfills.htm

Noelia Franquet Díazhttp://www.alimentacionsana.com.ar/informaciones/Obesidad/infantil.htmhttp://www.zonadiet.com/comida/nutricion-frutas.htm

Material paperEnciclopèdia de Medicina i Salut volum 8.Edats i situacions especials. Barcelona : Enciclopèdia Catalana S.A.1991Revista “fer Salud”Material audiovisual:Adobe photoshop CS, Impressive fonts.Fotografíes: Mercat de Cornellà, Cornellà de Llobregat.

Page 25: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

25

Activitats: Carrera dels aliments

Menu

Durada: 20 minObjectius a aconseguir:•Promoure l'exercici físic mitjançant la realització d'activitats i l'esport, reduint així el sedentarisme.•Alimentació saludable.Continguts a desenvolupar:•Un joc on els nens es diverteixen, fan esport i a l'hora veuen com menjant sa i variat, l'arriba abans.Desenvolupament de l´activitat:Instruccions del joc:•Es fan grups de 4. Hi haurà una sortida i una arribada.•Els grups es col·loquen en la sortida, es posen en l'ordre que ells vulguin.•Els primers de cada grup llencen el dau, cada nombre serà un pas, exemple surt el 4 (4 fruites) seran 4 passes. •Cada torn llença un diferent del grup i guanya el primer en arribar.Observació:•Amb els nombres grans (4,5,6 els aliments sans) arribem avanç que amb els números petis (1,2,3 aliments poc sans).Personal:• Tècnic que dona les instruccions del joc i ajuda als nens a començar el joc.Material:•Dau gran on els nombres són substituïts per aliments : Aliments saludables serien els nombres 4,5,6 Aliments menys saludables serien els nombres 1,2,3.Lloc: •La activitat es realitza al pati o gimnàs de l'escola

Desenvolupament de l´activitat:Instruccions del joc:•Es fan grups de 4. Hi haurà una sortida i una arribada.•Els grups es col·loquen en la sortida, es posen en l'ordre que ells vulguin.•Els primers de cada grup llencen el dau, cada nombre serà un pas, exemple surt el 4 (4 fruites) seran 4 passes. •Cada torn llença un diferent del grup i guanya el primer en arribar.Observació:•Amb els nombres grans (4,5,6 els aliments sans) arribem avanç que amb els números petis (1,2,3 aliments poc sans).Personal:• Tècnic que dona les instruccions del joc i ajuda als nens a començar el joc.Material:•Dau gran on els nombres són substituïts per aliments : Aliments saludables serien els nombres 4,5,6 Aliments menys saludables serien els nombres 1,2,3.Lloc: •La activitat es realitza al pati o gimnàs de l'escolaAvaluació: El principal objectiu d'aquesta activitat, és amb una mica de diversió i exercici, els nens s'han d'adonar dels beneficis d'una bona alimentació complementada amb activitat física. L'avaluació seriosa amb una petita pregunta: Que han entès ells amb el joc?

Avaluació: El principal objectiu d'aquesta activitat, és amb una mica de diversió i exercici, els nens s'han d'adonar dels beneficis d'una bona alimentació complementada amb activitat física. L'avaluació seriosa amb una petita pregunta: Que han entès ells amb el joc?

Page 26: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

26

Activitats: Degustació de fruita

Menu

Durada: 20 minObjectius a aconseguir:•Alimentació saludable•Habituar als nens a consumir fruita..Continguts a desenvolupar:•En acabar la carrera dels aliments als nens se´ls ofereix provar diferents fruites com a reconstituent d´energia , després de l´esforç de la carrera.Desenvolupament de l´activitat:Després d'un esforç físic, premiem als nens amb una degustació de fruita.Dintre d'una dieta variada es molt important consumir 5 peces de fruita i verdura al dia. Fer veure als nens les avantatges de la fruita davant un menjar un “bollicao”. Les fruites són, potser, els aliments més cridaners per la seva diversitat de colors i formes. Però a més del que mostren a simple vista, formen part dels aliments amb major quantitat de nutrients i substàncies naturals altament beneficioses per a la salut.Quins beneficis ens aporta consumir fruites?•Aporten una varietat i quantitat de vitamines i minerals; principalment vitamina C.•Hidraten l'organisme ràpidament.•Ajuden al correcte funcionament de l'aparell digestiu.•Facilita el drenatge de líquids, en ser diürètiques i depuradores de l'organisme.•Aporten fibres vegetals solubles•No aporten grasses (excepte la fruita seca, olives, alvocats i cocos que aporten olis beneficiosos per a l'organisme).•Aporten vitamines antioxidants naturals.Recursos:Personal: Nutricionista, que serà qui esposi els nens els beneficis de menjar fruita.Material: Taula amb cistells per posar els diferents tipus de fruita. Depèn de l'època de l'any seran unes o unes altres.

Desenvolupament de l´activitat:Després d'un esforç físic, premiem als nens amb una degustació de fruita.Dintre d'una dieta variada es molt important consumir 5 peces de fruita i verdura al dia. Fer veure als nens les avantatges de la fruita davant un menjar un “bollicao”. Les fruites són, potser, els aliments més cridaners per la seva diversitat de colors i formes. Però a més del que mostren a simple vista, formen part dels aliments amb major quantitat de nutrients i substàncies naturals altament beneficioses per a la salut.Quins beneficis ens aporta consumir fruites?•Aporten una varietat i quantitat de vitamines i minerals; principalment vitamina C.•Hidraten l'organisme ràpidament.•Ajuden al correcte funcionament de l'aparell digestiu.•Facilita el drenatge de líquids, en ser diürètiques i depuradores de l'organisme.•Aporten fibres vegetals solubles•No aporten grasses (excepte la fruita seca, olives, alvocats i cocos que aporten olis beneficiosos per a l'organisme).•Aporten vitamines antioxidants naturals.Recursos:Personal: Nutricionista, que serà qui esposi els nens els beneficis de menjar fruita.Material: Taula amb cistells per posar els diferents tipus de fruita. Depèn de l'època de l'any seran unes o unes altres.

Continua

Page 27: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

27Menu

Recursos:Personal: Nutricionista, que serà qui esposi els nens els beneficis de menjar fruita.Material: Taula amb cistells per posar els diferents tipus de fruita. Depèn de l'època de l'any seran unes o unes altres.

Avaluació:

Recursos:Personal: Nutricionista, que serà qui esposi els nens els beneficis de menjar fruita.Material: Taula amb cistells per posar els diferents tipus de fruita. Depèn de l'època de l'any seran unes o unes altres.

Avaluació:

El principal objectiu d'aquesta activitat, ensenyar lo bo d'un menjar sa i donar a conèixer els diferents tipus de fruita.Com valoren els nens el que aporten les fruites.

Page 28: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

28

Activitats: Joc de l´oca

Menu

Durada: 30 min(de fet es una activitat per fer a casa amb els pares.)Objectius a aconseguir:•Promoure alimentació saludable amb un divertit joc de taula, basat en el clàssic Joc d'Oca..Continguts a desenvolupar:•Un joc on els nens es diverteixen, juguen tota la família a casa i promou l'alimentació saludable.

Desenvolupament de l´activitat:Instruccions del joc:Les regles del joc són les del Joc de l'Oca, però cada casella té un significat diferent, basat en els 10 consells per a una alimentació sana:•Menjar és divertit ... Gaudeix el menjar!•L'esmorzar és una de la àpats més importants•Procura menjar aliments molt variats durant el dia. •La recepta per mantenir-se sa és la varietat Què aliment va guanyant? Fes dels carbohidrats la base de la teva alimentació•Xoca aquests cinc! Menja fruita i verdura a cada menjar, ¡i també entre hores!•Detalls sobre els greixos. L'excés de greixos saturats no és bo per a la salut•El berenar està servida! Menja a l'hora indicada i canvia amb freqüència el que piques entre hores•Sacia la set. Beu que puguis•Tingues cura les teves dents! Raspalla't les dents almenys dues vegades al dia•Mou-te! Fes exercici a diari.

Desenvolupament de l´activitat:Instruccions del joc:Les regles del joc són les del Joc de l'Oca, però cada casella té un significat diferent, basat en els 10 consells per a una alimentació sana:•Menjar és divertit ... Gaudeix el menjar!•L'esmorzar és una de la àpats més importants•Procura menjar aliments molt variats durant el dia. •La recepta per mantenir-se sa és la varietat Què aliment va guanyant? Fes dels carbohidrats la base de la teva alimentació•Xoca aquests cinc! Menja fruita i verdura a cada menjar, ¡i també entre hores!•Detalls sobre els greixos. L'excés de greixos saturats no és bo per a la salut•El berenar està servida! Menja a l'hora indicada i canvia amb freqüència el que piques entre hores•Sacia la set. Beu que puguis•Tingues cura les teves dents! Raspalla't les dents almenys dues vegades al dia•Mou-te! Fes exercici a diari.

continua

Page 29: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

29Menu

I el significat de cada casella seria el següent:

•CASELLA: el principal menjar del dia és l'esmorzar, i no os lo heu de saltar, perquè és molt important començar el dia plens d'energia.•CASELLES: 5,10,15,20,25,30,35,40,45,50,55, és aconsellable beure al voltant de 2 litres diaris d'aigua.•CASELLES: 2,13,, 23,32,49,53, són fruites i pertanyen a la segona part de la cadena alimentària i s'han de menjar de 2 a 4 porcions al dia.•CASELLES: Esporàdiques, que podem menjar molt poc per que el seu consum en excés no és saludable. 6,9,29,36,41,46,48,51,54.•CASELLES: 3,16,37,44, aliments s'han de menjar 6 vegades al dia.•CASELLES: 7,8,19,24,31,33,39,42, són verdures i pertanyen a la segona part de la cadena alimentària s'han de menjar de 3 a 5 porcions diàries.•CASELLES: 4,11,18,27,43, grup de llet iogurt i formatges, pertanyen a la tercera part de la cadena alimentària, i s'han de menjar de 2 a 3 porcions diàries.•CASELLES: 14,22,26,28,34,47, pertany a la tercera part de la cadena alimentària, grup de carns, peix, ous i fruits secs, s'han de menjar de 2 a 3 porcions diàries.•CASELLES: 12,21, esport actiu recomanable realitzar mínim mitja hora cada dia.•CASELLA: 52, alimentació correcta.•CASELLA: 38, actitud sedentària, no és aconsellable realitzar-la.•CASELLA: 17, recomanable en poca quantitat.

I el significat de cada casella seria el següent:

•CASELLA: el principal menjar del dia és l'esmorzar, i no os lo heu de saltar, perquè és molt important començar el dia plens d'energia.•CASELLES: 5,10,15,20,25,30,35,40,45,50,55, és aconsellable beure al voltant de 2 litres diaris d'aigua.•CASELLES: 2,13,, 23,32,49,53, són fruites i pertanyen a la segona part de la cadena alimentària i s'han de menjar de 2 a 4 porcions al dia.•CASELLES: Esporàdiques, que podem menjar molt poc per que el seu consum en excés no és saludable. 6,9,29,36,41,46,48,51,54.•CASELLES: 3,16,37,44, aliments s'han de menjar 6 vegades al dia.•CASELLES: 7,8,19,24,31,33,39,42, són verdures i pertanyen a la segona part de la cadena alimentària s'han de menjar de 3 a 5 porcions diàries.•CASELLES: 4,11,18,27,43, grup de llet iogurt i formatges, pertanyen a la tercera part de la cadena alimentària, i s'han de menjar de 2 a 3 porcions diàries.•CASELLES: 14,22,26,28,34,47, pertany a la tercera part de la cadena alimentària, grup de carns, peix, ous i fruits secs, s'han de menjar de 2 a 3 porcions diàries.•CASELLES: 12,21, esport actiu recomanable realitzar mínim mitja hora cada dia.•CASELLA: 52, alimentació correcta.•CASELLA: 38, actitud sedentària, no és aconsellable realitzar-la.•CASELLA: 17, recomanable en poca quantitat.

continua

Page 30: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

30Menu

Recursos: Personal: •Tècnic que dona les instruccions del joc i ajuda als nens a començar el joc.Material: •Dau, fitxes de colors, tríptic on son les instruccions i el tauler de jocLloc: •La activitat es realitza a l'aula o a casa amb la família si no dona temps.Avaluació:El principal objectiu d'aquesta activitat, ensenyar lo bo d'un menjar sa i donar a conèixer els diferents tipus d'aliments. Després d'unes setmanes, es preguntaria sobre el que han aprés jugant aquest.

Recursos: Personal: •Tècnic que dona les instruccions del joc i ajuda als nens a començar el joc.Material: •Dau, fitxes de colors, tríptic on son les instruccions i el tauler de jocLloc: •La activitat es realitza a l'aula o a casa amb la família si no dona temps.Avaluació:El principal objectiu d'aquesta activitat, ensenyar lo bo d'un menjar sa i donar a conèixer els diferents tipus d'aliments. Després d'unes setmanes, es preguntaria sobre el que han aprés jugant aquest.

Page 31: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

Grup Prevobin 31Menu

• Powerpoint • Joc de l'oca• Joc de cursa• Degustació de fruita

Activitats

Recursos•Una inversió en l'aprenentatge: materials educatius i didàctics.•Optimització dels equilibris entre els costos i els beneficis de recerca detallada.•Materials activitat: dau gran, fitxes de diferents colors, tauler oca.•Materials tècnics: pantalla i projector. Edició de díptics.•Humans: Precisa la contractació d'un dietista per l'avaluació del programa. Mestre d’educació física i tutor.

CronogramaEs farà un calendari d'operacions des de l’inici del curs (setembre) fins a final de curs (juny). Cal marcar les activitats i el temps requerit per dur a terme la implantació del programa. L' actuació del programa es durà a terme al mes de març.

continua

Page 32: Presentación powerpoint  2.3

SOM ALLÒ QUE MENGEMSOM ALLÒ QUE MENGEM

32Menu