1. Terres de l'Ebre el forjament d'una identitat entorn el riu.Jordi Cid Segura 4rt Histria URV 2013 Figura 1: El riu a la seva desmbocadura 2. El territoriEl territoris que banya l'Ebre i els quals al llarg de la histria han estavlert uns vincles economics culuturals i terriotirals son els que avui en dia anomenem amb la marca Terres de l'Ebre. La qual adminstrataivement englova les comarques del sud de Catalunya: Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre i Montsia Figura 2 Mapa Terres de l'Ebre 3. L'Espai central:El RiuFigura 3:Imatge del riu. 4. L'espai uneix la gentDes de temps antics el riu era el motor econmic de la zona, aquesta economia es desenvolupa a traves del riu i com a centre a Tortosa, son les condicions de l'espai que crea uns determinats comportaments de la poblaci. Es va desenvolupar una economia envers el riu, pescadors, llaters, cistellers, canyissers. Era l'adaptaci de una poblaci a l'espai.Fig 4: Transport pel riu, Asc 5. L'espai en el tempsDes de la conquesta cristiana les Terres de l'Ebre tingueren una certa unitat fins, la creaci de les provncies al 1833 des de llavors les Terres de l'Ebre no han recuperat aquesta unitat administrativa prpia. Des de amb la prdua de Tortosa com a lloc fort administratiu ha anat perdent fora enfront de Tarragona En algunes de les frmules administratives provades fins el moment s'ha desmembrat el territori, com en la diviso en vegueries de la Generalitat republicana del 36, deixava fora a la Ribera d'Ebre. 6. L'espai en el temps Es desenvolupa un dels episodis mes durs de la guerra civil, la Batalla de l'Ebre, la qual va deixar arrasat el territori i la poblaci.Figura 5. Soldats republicants creuan l'Ebre a Miravet 7. L'espai en el temps Amb el franquisme es perd qualsevol idea de territori. Per tamb es destrueix els vincles creats al llarg de la historia amb la construcci dels pantans, i la introducci del capitalisme la poblaci que havia viscut del riu comena a donar-li la esquena.Figura 6:Envalsament Riba-Roja 8. L'espai en el tempsAmb la transicio veiem que la poblaci ebrenca comensa a despertarse a traves de movilitzacions antitransvassement i lluites antinuclears. La generalitat llavors incipient veia com havia de calmar una poblaci historicament marginada, pero nomes amb la intencio de poder dur a terme el minitransvassent i fer entrar en funcionament les centrals.Crea diversos organismes per tal de contentar la poblaci sense la idea de donar resposta a la situacio real sino fomentant els recels interns i esquedran el terriotri. 9. Un poble que reclama el seu espaiD'aquesta manera aquesta animadversi pel territori Ebrenc a fomentat una uni en la poblaci per tal de no callar la seva veu. Amb el minitransvasment molta poblaci ebrenca a emigrat cap a Tarragona. A ms a ms dels enganys de l'administraci que havia proms inversi a canvi de l'espol de l'aigua. La poblaci demana la creaci de un ens el qual dones representativitat per si sol a les Terres de l'Ebre 10. Espai ideolgicVeiem dos elements que treballaven en el sentit del territori que banya l'Ebre. A nivell oficial Institut de desenvenvolpumanent de l'Ebre rgan oficial que en teoria tenia que donar suport a aquestes iniciatives. I l'Associaci de Amics i Amigues de l'Ebre que va comenar a treballar de forma primerenca per rescatar aquesta identitat territorial, de l'Ebre. Va actualitzar l'us del terme ebrenc i va treballar de forma ininterrompuda per sembrar la llavors que va germinar finalment amb la lluita anitrasnvasment. 11. La veu d'un poble que torna a sonar La poblaci ebrenca sofridora de atropellaments continus va veure el Pla Hidrolgic Nacional com un atac directa al qual tenia que respondre de forma directa. La mobilitzaci va ser incontestable, la poblaci es va unir, el riu tornava a ser centre del territori antics vincles oblidats entre el territori tornaven a veure la llum, la poblaci Ebrenca tornava a ser un totum al crit de: Lo riu es vida, no al Transvasament.Figura 7. Manifestaci 12. Projecci MundialUn poble tradicionalment titllat de passiu, va portar la seva lluita a Barcelona, Madrid fins i tot Brusselles. Fins aconseguir el seu objectiu.Figura 8. Manifestaci antitransvasament 13. La posici de les Terres de l'EbreA partit d'aquesta lluita el poble Ebrenc la seva posici. Com una regi de Catalunya una regi la qual deixi de ser atropellada continuamanent i maltractada pels diversos centralismes. Les Terres de l'Ebre demanen una organitzaci administrativa unitari i independent respecta altres zones catalanes.Figura 9. Cartell Manifestaci. 14. El smbol.El nus antitransvasment s'ha establert com el smbol de les Terres de l'Ebre i l'element per exportar la marca Terres de l'Ebre.Figura 10. Nus antitransvasament. 15. Fonts fotogrfiques Figura 1:http://blogdegeografiadejuan.blogspot.com.es/2011/11/desembocadura-rio-ebro.html Figura 2 :http://www.ebrenavegable.com/mapa.htmFigura 3: http://laplanaradio.cat/06092012/la-plataforma-en-defensa-de-lebre-topa-amb-la-negativa-de-la-che-a-revisarFigura 4:http://blocjosepm.blogspot.com.es/2007_10_01_archive.html Figura 5: http://morenoalbert.blogspot.com.es/2010/10/homenatge-les-victimes-de-la-batalla-de.htmlFigura 7:http://www.20minutos.es/imagen/820314Figura 7:http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=49230Figura 8.http://www.llibertat.cat/2008/04/Figura 9: http://notanaprop.wordpress.com/category/golf/Figura 10: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Nus_antitransvasament.svg 16. Bibliografia.Llibres: Bayerri,Josep. (1985) Les Terres de l'Ebre encara un futur...?. Tortosa. Cooperativa Grfica Dertosense, Editorial. Boquera, Montserrat. (2009) Primer la sang que l'aigua. Benicarl. Ona edicions. L'Aven (263.novembre 2001). Barcelona, Aven S.L