presentació vilafranca

Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa

Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen (proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet)

Aturant-nos especialment en el paper cabdal de la figura de Joan Amades per a la trasmissió i pervivència del refranyer català.

Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat a la Xarxa ─ Víctor Pàmies i Riudor (2009) ©

http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009

http://refranys.com/

mailto:[email protected]

Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa

1. Introducció1. Què és la paremiologia2. Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

2. Història1. Origen: oralitat i referents clàssics2. Pas a l’escriptura. Primers reculls3. Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme4. Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i

Boldú...5. Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

3. Internet: avantatges i principals iniciatives








1.1 Què és la paremiologia?

• Ciència que estudia els refranys.• Les unitats que estudia són les parèmies i els

qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.• Quan comparem refranyers de diverses

llengües fem Paremiologia comparada.




1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència...

Són el mateix? Què els diferencia?









• Adagi• Aforisme• Apotegma• Axioma• Citació• Dita• Frase feta• Idiotisme• Locució• Màxima• Modisme• Parèmia• Principi• Proverbi• Refrany • Sentència

• Sentència antiga• Proposició concisa, completa i

sovint enginyosa que enuncia una forma científica

• Allò que hom diu• Expressió com estereotipada,

d'ús corrent en la llengua • Sentència que conté un

precepte moral o pràctic • Construcció o locució peculiar

a una llengua • Idiotisme • Dita d’ús popular que conté un

ensenyament• Frase sentenciosa divulgada• Dita breu sobre una veritat

d'índole moral




-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia

«La mandra camina tan a poc a poc, que la pobresa no triga a atrapar-la (Benjamin Franklin)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar

«L’arbre no nega la seva ombra ni al llenyataire (Proverbi hindú)»

Aforisme

ApotegmaAdagi

Axioma

Citació Dita

Frase fetaMàxima

Idiotisme

Modisme

ParèmiaLocució

Proverbi Refrany

Sentència

Principi




Què diferencia les següents expressions?

Sense ofici ni beneficiNo tenir ofici ni beneficiHome de molts oficis, (home de) pocs beneficisMolts oficis, pocs beneficisQui té ofici, té beneficiVal més ofici, que benefici




Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.




La funció dins l’oració:

Locucions: És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni beneficiFrase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni beneficiRefrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.







2.1 Origen: oralitat i referents clàssics



•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]•Los ojos son el espejo del alma [ES]•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres?

Oculus animi index [LL]







• Refranyer català: prové d’una antiga tradició oral• Musicalitat i en vers (millor memorització)• Evangelis breus: ensenyaments i doctrina

• Les sagrades escriptures i la tradició grega i llatina són la seva principal font d’inspiració:

• Si fueris alibi, vivito sicut ibi Allà on vas fes

com veuràs Donde fueres, haz lo que vieres

• Alea jacta est La sort està tirada La suerte está echada







Principals referents clàssics de l’antiguitat:

• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels proverbis, Càntic dels càntics...• «Per llurs fruits els coneixereu» | «No hi ha pitjor sord

que el qui no vol oir»...• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina

(Hipòcrates de Cos).• «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada,

mig acabada»...• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,

Sèneca...• «De la mort ningú no s’escapa, encara que sia papa»







Els primers reculls de proverbis catalans:

• Traducció dels Proverbis de Salomó.• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de

Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament, de R.Llull.

• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).




2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls



Els primers reculls de proverbis catalans:

• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer, Bernat Metge...

• L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell,

• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat (1647),

• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros (1736)




2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme



• Romanticisme Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.

• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.

• Temàtiques tractades: • Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i

Simorra),• Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o • Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).




2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...



JOAN AMADES I GELATS (Barcelona, 1890 – 1959)

• Autodidacta.• Prové d’una família obrera humil.• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis

paterns.• Converteix la draperia dels pares en negoci de

llibreter de vell.• Memòria prodigiosa, però vista deficient.• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de

la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular .




http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R4fyPO_5gMI/AAAAAAAADOY/ITvhvfU-dw8/s1600-h/amades.gif




JOAN AMADES (1890-1959)

Associació Cultural Joan Amades http://joanamades.cat

2009 – Any Amades – 50 aniversari de la seva mort.

Biografia i bibliografia extensa i completa (vora 500 referències).




http://joanamades.cat/

http://joanamades.cat/





Folklore de Catalunya (1950-1969) Ed. Selecta (Barcelona)

- Rondallística (1950)- Cançoner (1951)- Creences i costums (1969)




http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/RmMEkUj4WpI/AAAAAAAABsE/ZPBT9eMjLBA/s1600-h/AmadesCan%C3%A7oner2.gif





Costumari Català (1950), en cinc volums.Ed. Salvat (Barcelona)







SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)

• Advocat i periodista.• Professor de taquigrafia.• Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.• Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",

"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament Català", entre altres.

• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.

• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.







SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)

• Obra més important:Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)

• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna(vuit volums entre 1992-1998)

• Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes. • És el principal teòric de la paremiologia catalana.• Popularitza el terme a primers del segle XIX.




http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/SDCit9XoqLI/AAAAAAAADoE/U8ZTNJ1GoSc/s1600-h/Paremiologia+catalana+comparada.jpg





Vàries lleis del col·leccionador:

1. Cada proverbi una papereta.2. Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.3. Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i,

si hi és, nom del citador que li doni autoritat.4. El lloc o comarca de les recollides de viva veu.5. Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella,

per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.

6. Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o verb.7. Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La col·lecció

ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i ordenat.









«No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes les que hi ha vivents».

«Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya, a Itàlia, a Portugal, a França, gairebé és segur que vivia en el món llatí o grec».

«Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany, adagi, proverbis, màximes, sentències, aforismes, modismes, frases proverbials, seria llarg d'enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia; d'aquí la veu "paremiologia" per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional».








CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841 - Barcelona, 1915)

. Enginyer, escriptor, folklorista i polític.

. Interessat per la cultura popular i per la cultura obrera.

. Introductor del bakuninisme a Catalunya. D’ideari anarquista.. Teoritza sobre el folklore (saviesa popular), transmesa de

generació en generació.. Amb el temps molts d’aquests coneixements esdevenen

invàlids.. Estan condemnats a desaparèixer, superats pel

coneixement científic i l’educació.




http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R6o1Mt64JWI/AAAAAAAADSw/KntTIip5MIE/s1600-h/CGOMIS1.JPG




CELS GOMIS (1841-1915)

• 1884 - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1884 - La lluna segons lo poble. Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes.

• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).




http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R6o1Mt64JWI/AAAAAAAADSw/KntTIip5MIE/s1600-h/CGOMIS1.JPG





.








1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars

referents a les plantes

1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura

populars

1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble


populars





populars





populars








VALERI SERRA I BOLDÚ (Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)

• Folklorista i periodista, establert a cavall del’Urgell i Barcelona.• Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.• Destaquen les seves obres:

• 1915 – Calendari folklòric d’Urgell.• 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.• 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.• 1918 – Folklore de la pagesia.• 1922 – Enigmística popular.• 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).







VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)

Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.

L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.

Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.




http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/Rn1e1XSZg8I/AAAAAAAAB18/cd_g_6JmDxg/s1600-h/ValeriSerraBOldu-ArxiuTradicionsPopulars.jpg




VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)







Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:

• el de D.J.A. y X.F. (1831) (544 refranys catalans)• el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)• el D & M (1847) (vora uns 450)• el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura

(1884) (més de 3.000 refranys)• i són de consulta obligada els primers diccionaris

catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.




2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris



Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:

• Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC)

• Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras)

• Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils)

• Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).




3 Internet: avantatges i principals iniciatives



Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...

Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges:

• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.• Actualització en línia (constant, al moment).• Universalització de la informació.• Tasca col·laborativa. • Compartir coneixements.• Indexació de continguts.• Reordenació de la informació. Creuament de dades. • Maleabilitat dels continguts.







Principals iniciatives:

1. DCVB2. Badare3. El Refranyer de Gargallo4. Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís5. Àngel Daban6. Poesia infantil i juvenil7. Dites populars catalanes, de F. Roig8. Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana







Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)URL: http://dcvb.iec.cat




http://dcvb.iec.cat/




Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE)

URL: http://stel.ub.edu/badare




http://stel.ub.edu/badare








Lloc: El Refranyer, per José Gargallo GregoriURL: http://www.elrefranyer.com




http://www.elrefranyer.com/




Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico PastorURL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor




http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor




Lloc: Àngel Daban – Dites i refranysURL: http://www.angeldaban.com




http://www.angeldaban.com/




Lloc: Poesia infantil i juvenilURL: http://bibliopoemes.blogspot.com










Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc RoigURL: http://www.ditespopulars.cat




http://www.ditespopulars.cat/






Lloc: Portal de paremiologia catalanaURL: http://refranys.com









Lloc: La paremiosferaURL: http://paremiosfera.blogspot.com







3 Internet: Innovació



La paremiologia tòpica amb Google Maps







•A Castellnou són les boniques, a Sarroca ja no ho són tant; als Castells, les presumides i a Taús, la flor del ram. I a la Guàrdia també ho foren sinó perquè els cau el davantal.

•A Santa Fe, calderots.

•A Sarroca són les guapes, a la Guàrdia no ho són tant, als Castells són les torredes, i a Taús hi ha la flor del ram.

• Vilanova i la Geltrú, rics, rocs i rucs.

•Al Vendrell són les boniques, a Roda ja no ho són tant; a Creixell, les rovellades i a la Torre, flor del camp.

•Boira a Martorell, pluja al Vendrell.

•Calafell, prop del Vendrell, i tan bonic com ell

•De la Segarra i el Penedès, vénen salut i diners

•Mediona, gent sorruda i terra bona





•Ser com l'àngel del Vendrell, que duu més llarga la cota que el mantell.

•Torredembarra i Martorell, Altafulla i el Vendrell (Diu Amades que s’usava com a fórmula mètrica per tirar l’oli a l’amanida

•Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners.

•Vilafranca, guerra franca; Vilanova, guerra nova... i tot per mor del carril.

En sabeu més? Omplim el mapa?

Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat a la Xarxa

Vilafranca del Penedès, novembre de 2009

[email protected]://refranys.com

Víctor Pàmies i Riudor (2009) ©

presentació vilafranca

Education