presentació memòria econòmica de catalunya 2010, 18 de juliol de 2011

Consell Assessor:

Martí Parellada, Núria Bosch, Antón Costas, Gemma Garcia, Josep Lluís Raymond i Agustí Segarra

Equip de Direcció:

Antoni Garrido i Carme Poveda

Col·laboradors:

Jorge Calero, Marta Espasa, José García i Servei d’Infraestructures i Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona

Memòria Econòmica de Catalunya 2010


Memòria Econòmica de Catalunya 2010. Estudi monogràfic

La fiscalitat empresarial a Espanya: situació actual i cap a on anar Josep M. Durán Cabré

La imposició de les rendes empresarials

Els rendiments de les activitats econòmiques en l’IRPF

La tributació dels beneficis de les societats

L’impost sobre les activitats econòmiques (IAE)

L’impost sobre el valor afegit (IVA)


Memòria Econòmica de Catalunya 2010. Requadres

La nova governança de la Unió Econòmica i Monetària

Antón Costas

Evolució i perspectives del sector de l’automoció a Catalunya

Ramón Paredes

Aproximació breu a la Directiva de Serveis i la seva transposició a Catalunya

Arseni Gibert

L’atracció d’immigrants de països occidentals a Catalunya

Susana Lozano i Pau Vilalta

Reforma laboral 2010-2011. La penúltima?

Esteve Sanromà



Cap a un model energètic

Joan Batalla

Creixement i restriccions financeres a les empreses industrials

Agustí Segarra

La reestructuració del sistema financer espanyol

Santiago Carbó

El dèficit de la Generalitat i la contenció de la despesa autonòmica

Guillem López Casasnovas

Què (no) fem amb l’impost sobre successions i donacions

Josep Maria Durán i Alejandro Esteller



Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya

Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya

El nou model de gestió aeroportuària a Espanya

Servei d'Infraestructures de la Cambra de Barcelona

Aproximació economicoterritorial a la megaregió de Barcelona-Lió

Joan Trullén i Joan Marull

El Corredor del Mediterrani: Un projecte clau per a la competitivitat de Catalunya

Servei d'Infraestructures de la Cambra de Barcelona


L’economia catalana l’any 2010. Marc exterior


L’any 2010 l’economia mundial ha crescut un 5,1%, deixant enrere l’etapa de crisi més intensa dels darrers cinquanta anys.

La recuperació de l’activitat econòmica ha estat desigual, i han estat els països emergents els que han mostrat un major dinamisme.

Font: FMI

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Països emergents Japó Estats Units Eurozona

Creixement del PIB, 2010 (en % de variació)

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Creixement del PIB mundial (% variació)



L'absència de tensions inflacionistes rellevants ha permès a la FED i al BCE mantenir els tipus d'interès en els mínims històrics establerts a mitjan 2009.

Les tensions en els mercats de deute públic han obligat el BCE a reintroduir la “barra lliure” de liquiditat...

Font: BCE i Banc d’Espanya

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

BCE. Préstec net a les entitats de crèdit (en milions d'euros)

Espanya conjunt de l'Eurosistema

Milions d’euros (% del PIB)

110.000(47,8%)

85.000*(52%)

78.000(45,2%)

Prestadors(% del préstec)

UE-FMI(73%-27%)

UE-FMI(66%-33%)

UE-FMI(66%-33%)

Tipus d’interès 4,2% 5,8% 5,2%

Privatitzacions(milions d’euros)

50.000 – 5.500

Dèficit públic 3% (2014) 3% (2015) 3% (2013)



(*) 17.500 milions d’euros seran aportats per la mateixa Irlanda. Font: Ecofin

Els plans de rescat a la zona euroIrlanda

28/11/2010Ajuts al sistema

bancari

Grècia2/05/2010

Portugal17/05/2011


Font: AMECO i Banc d’Espanya

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006 2010 2014

Dèficit públic (en % del PIB)

Objectiu

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006 2010 2014

Deute públic (en % del PIB)

Objectiu


El Govern espanyol ha hagut de posar en marxa un ambiciós procés de consolidació fiscal amb l’objectiu de situar el dèficit públic dintre delsnivells permesos pel Pacte d’Estabilitat i Creixement.



Les autoritats espanyoles també han hagut de reformar aspectes bàsics del marc econòmic, com ara les pensions, el mercat de treball i el sistema bancari...

Primera crisi 2007-2008

Segona crisi 2009

Tercera crisi

Crisi financera internacional

Crisi econòmica

Crisi deute sobirà: Grècia

1a. Ronda – Maig 2010

Crisi deute sobirà: I rlanda

2a. Ronda - Nov. 2010

PROBLEMES

Impacte directe reduït

Impacte indirecte elevat (tancament dels mercats majoristes)

Deteriorament dels actius bancaris

Sobrecapacitat

Dubtes sobre sostenibilitat finances públiques gregues

Redueixen la confiança dels inversors

Les pèrdues generades pel sector immobiliari a la banca irlandesa afegeixen pressió sobre el deute públic espanyol

MESURES

Concessió d’avals a les emissions bancàries

Provisió de liquiditat il·limitada per part del BCE

FROB

Stress-test

Enduriment de la normativa en matèria de provisions

Reforma de la llei de caixes d’estalvis

Foment de la transparència

Elevació del coeficient de solvència

Font: Banc d’Espanya



…dedicant una atenció especial al subsector de les caixes d’estalvis, que està experimentant una transformació radical.

Unicaja Caja Jaén Caja Duero Caja España

Per decidir

Caja Navarra Caja Municipal Burgos Caja Canarias Cajasol Caja Guadalajara

Banca Cívica

Caixa Sabadell Caixa Terrasa Caixa Manlleu

Unnim

Caja Círculo de Burgos Caja Badajoz CAI

Caja3

BBK CajaSur Caja Vital Kutxa

Per decidir

CAM Ibercaja Caixa Ontinyent Caixa Pollença

CAM Ibercaja Caixa Ontinyent Caixa Pollença

Caja Madrid Bancaja Laietana Insular de Canarias Caja Ávila Caja Segovia Caja Rioja

BFA

La Caixa Caixa Girona

La Caixa

Cajastur Caja Cantabria Caja Extremadura CCM

Effibank

Caixa Catalunya Caixa Manresa Caixa Tarragona

CatalunyaCaixa

Caixa Galicia Caixanova

Novacaixagalicia

Caja Murcia Caixa Penedès Sa Nostra Caja Granada

Mare Nostrum

L’economia catalana l’any 2010. Trets bàsics

El PIB català ha crescut un 0,1%, un resultat certament modest, que trenca però dos anys consecutius de caigudes de l'activitat.

Milloren també els registres de l’economia espanyola, que ha estat l'únic país del G-20 que ha registrat un retrocés del PIB l’any 2010.


-5,0

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució del PIB (% variació)

Catalunya Espanya

Font: INE i Idescat

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Alemanya França Itàlia Regne Unit Espanya

Creixement del PIB, 2010 (en % de variació)


Un major grau d’industrialització i d’obertura a l’exterior han permès que Catalunya hagi crescut per sobre de la mitjana espanyola.

En els darrers deu anys l’economia catalana ha mostrat, però, un reduït dinamisme comparatiu.


Font: INE

-0,9%

-0,9%

-0,8%

-0,6%

-0,6%

-0,5%

-0,3%

-0,3%

-0,1%

-0,1%

0,0%

0,0%

0,0%

0,1%

0,1%

0,2%

0,3%

0,8%

0,8%

1,2%

-1,5% -0,5% 0,5% 1,5%

Andalusia

Castella-La Manxa

Canaries

C. Valenciana

Múrcia

Aragó

La Rioja

Balears

ESPANYA

Melilla

Extremadura

Madrid

Ceuta

Galícia

Catalunya

Cantabria

Asturies

Castella i Lleó

País Basc

Navarra

Creixement del PIB per CCAA, 2010

1,4%

1,8%

1,8%

1,9%

1,9%

2,0%

2,0%

2,0%

2,1%

2,1%

2,1%

2,2%

2,2%

2,2%

2,3%

2,4%

2,4%

2,5%

2,5%

2,6%

0,0% 1,0% 2,0% 3,0%

Balears

Astúries

Canàries

Catalunya

C. Valenciana

Aragó

La Rioja

País Basc

ESPANYA

Galícia

Castella i Lleó

Andalusia

Cantàbria

Madrid

Castella-La Manxa

Ceuta

Navarra

Melilla

Múrcia

Extremadura

Creixement del PIB per CCAA, mitjana 2000-2010


Font: INE

Catalunya continua gaudint d’un elevat nivell de renda per càpita, si bé ha vist reduïda la diferència que la separa de la mitjana espanyola.


63,7%

73,7%

77,7%

78,6%

83,6%

83,9%

84,4%

85,2%

90,5%

93,5%

94,8%

96,5%

100,0%

104,5%

113,9%

121,8%

122,5%

123,2%

127,3%

136,0%

0% 20% 40% 60% 80% 100% 120% 140% 160%

Extremadura

Andalusia

Galícia

Castella-La Manxa

Astúries

Múrcia

Melilla

Ceuta

Castella i Lleó

Cantàbria

Canàries

C. Valenciana

ESPANYA

Aragó

La Rioja

Catalunya

País Basc

Balears

Navarra

Madrid

PIB per càpita 2000 (Espanya=100)

73,0%

75,5%

76,4%

80,9%

85,6%

88,2%

88,7%

90,3%

94,9%

95,2%

99,6%

100,0%

101,7%

107,0%

107,9%

108,5%

117,3%

129,9%

130,0%

135,8%

0% 20% 40% 60% 80% 100% 120% 140% 160%

Extremadura

Andalusia

Castella-La Manxa

Múrcia

Canaries

Galícia

C. Valenciana

Melilla

Astúries

Ceuta

Castella i Lleó

ESPANYA

Cantabria

Balears

Aragó

La Rioja

Catalunya

Madrid

Navarra

País Basc

PIB per càpita 2010 (Espanya=100)


La demanda interna ha continuat presentant taxes negatives de variació, tot i que més moderades que l’any precedent, gràcies a la recuperació del consum.

El bon comportament de les exportacions ha propiciat una intensa recuperació de la indústria, compensant, així, la forta caiguda de la construcció.

Font: Idescat


-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució del PIB des de la perspectiva de l'oferta

Indústria Construcció Serveis

3,53,1

3,7

4,74,3

5,4

4,4

-1,0

-5,2

-0,3-0,1-0,5 -0,3

-1,0 -1,1-1,5

-1,2

1,1 1,00,3

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Aportació de la demanda interna i externa al creixement del PIB

demanda interna demanda externa PIB


La sortida progressiva de la recessió ha permès suavitzar el ritme de destrucció d’ocupació.

La taxa d’atur ha continuat augmentant fins a situar-se en el 17,8%, un punt i mig més que l’any anterior, però clarament per sota de la mitjana espanyola.

Font: INE i Idescat


-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució de l'ocupació (% variació)

Catalunya Espanya

5%

7%

9%

11%

13%

15%

17%

19%

21%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució de la taxa d'atur

Catalunya Espanya

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució de l'índex de preus de consum

Total Subjacent


L’encariment de l'energia –amplificat per la depreciació de l’euro– i la pujada d’alguns impostos indirectes han empès els preus a l’alça.

La feblesa de la demanda ha mantingut, però, contingudes les tensions inflacionistes de fons de l’economia catalana.

Font: INE i Idescat


-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evolució de l'índex de preus de consum

Catalunya Espanya

L’economia catalana l’any 2011. Primers resultats


Font: INE i Idescat

Tot i que ha perdut embranzida, els primers resultats de l’any 2011 apunten el manteniment de la tònica de recuperació mostrada en la segona part de l’any anterior.

14,0%

14,5%

15,0%

15,5%

16,0%

16,5%

17,0%

17,5%

18,0%

18,5%

19,0%

19,5%

09-I 09-II 09-III 09-IV 10-I 10-II 10-III 10-IV 11-I

Taxa d'atur

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

09-I 09-II 09-III 09-IV 10-I 10-II 10-III 10-IV 11-I

PIB (taxa de variació)

L’economia catalana l’any 2011. Perspectives


Font: FMI

El dinamisme de les economies emergents permet consolidar la recuperació de l'economia mundial, que s’espera que creixi un 4,3% l’any 2011.

El creixement dels països desenvolupats, i de la zona euro en particular, continuarà sent feble.

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

Països emergents Estats Units Eurozona Japó

Creixement del PIB (en % de variació)

2011 2012

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

Alemanya França Regne Unit Itàlia Espanya

Creixement del PIB (en % de variació)

2011 2012

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tipus d'interès d'operacions bancàries

Habitatge Consum Altres finalitats

0

1

2

3

4

5

6

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tipus d'interès. Mercat monetari

Interbancari a un dia (EONIA) Interbancari a 1 mes

Interbancari a 3 mesos Interbancari a un any



L’elevació en mig punt del tipus d’intervenció fa pujar la resta de tipus d'interès de l’eurozona, que continuen estant, però, situats en nivells reduïts.



604,5

1.015,6

600

650

700

750

800

850

900

950

1000

1050

1100

M J JL

Portugal

670,7

987,6

500

600

700

800

900

1000

1100

D G F M A M J JL

Irlanda

484,2

1.356,2

100

300

500

700

900

1100

1300

1500

1700

M J JL A S O N D G F M A M J

Grècia

Diferencial amb el bo alemany a 10 anys (punts bàsics)

Els dubtes (i la falta d’acord) sobre el funcionament dels mecanismes de salvament impedeixen la normalització dels mercats financers i, per tant, dels fluxos de crèdit.

Font: DG Política Financera i Assegurances


Impulsada per les exportacions i el turisme, l’economia catalana creixerà a l’entorn d’un punt percentual l’any 2011.


1,1

0,90,9

0,8

0,7

1,6

1,5

1,3

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

CatalunyaCaixa Generalitat Cambra Comerç BBVA Hispalink

Previsions de creixement del PIB. Catalunya

2011 2012

presentació memòria econòmica de catalunya 2010, 18 de juliol de 2011

Business