presentacio diagnosi de l'exclusió social a vng
TRANSCRIPT
1
Jornada de Presentació de la
Diagnosi de l’Exclusió Social a VNGNovembre 2011
2
JOVES NI-NI
� desmotivació
� pocs límits de contenció
� manca de suport familiar
� actes d'incivisme
� atur
� abandonament i fracàs escolar
Problemàtiques:
3
Atur per edats a VNG. Oct 2011
22%
18% 16%
0%
3%
5%
8%
10%
13%
15%
18%
20%
23%
25%
Menors de 20 anys de 20 a 29 anys de 30 a 39 anys
Atur juvenil
4
Joves ni-ni . Curs 2009-2010. VNG
amb intenció de
repetir
11%
sense intenció
de repetir
12%finalització del la
ESO
71%
abandonament
escolar 6%
No acrediten
títol ESO
23%
Fracàs escolar
5
Abandonament prematur (2001)19,2 15,2 21,8 16,5
36 23,1
UE = Zona € =
Esp = Cat =
VNG =
6
Alumnat estranger
Distribució de l'alumnat estranger. C. Garraf 2010
centre públic
89%
centre
concertat
11%
7
Conductes incíviquesMotiu de la sanció. VNG 2010
30%
25%
22%
13%
7%3%
Consum i tinença de substànc ies
(només menors d'edat)
Satisfer necessitats fisiològiques
al carrer
Alterac ió ordre públic i
desordres greus a la via públic
Sorolls
Grafits i pintades
Altres
La majoria de
sancions són per
consum de
substàncies, satisfer
necessitats al carrer
i alterar l’ordre
públic.
8
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“Els joves, especialment els que no tenen formació, que tenen
dificultats per trobar suport familiar són els més vulnerables, de
famílies amb nivells socioeconòmics baixos, amb pocs límits de
contenció i que no hi ha hagut suport i poden caure en aquest
moment de limbo que és difícilment abordable. Són els ni-ni, que a
més no sabem on trobar-los ni com connectar-hi”
9
PERSONES AMB MALALTIA MENTAL
� dificultats de convivència
� estigmatització social / rebuig social
� manca d'activitats de lleure i oci
� solitud
� dificultats d'autonomia / dependència
� manca d'inserció laboral
Problemàtiques:
10
Evolució malaltia mental
Persones amb disminució per tipus. % dins del col·lectiu i variació.
1998-2009. VNG
36% 24% 17% 10% 9% 5%
136%
70%
227%
35%
70%
149%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Motòrics Físics no
motòrics
Malalts
mentals
Psíquics Visuals Auditius
0%
50%
100%
150%
200%
250%
% dins del col·lectiu diferència 1998-2009
La malaltia mental ha pujat un 227% en 10 anys
Representa un 17% de les persones amb
discapacitat
11
Inserció laboral
Taxa inserció laboral per a discapacitats intel·lectuals i
malalts mentals. Garraf
43%48%
26%
17%
22%17%
12%6%
33%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2011 (I sem.)2010200920082007
discapacitat intel·lectual malaltia mental
12
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“perquè a dia d’avui encara hi ha certa reticència social. Encara hi ha tabú, estem dins del procés històric de passar dels manicomis a que els malalts mentals estiguin integrats en la societat. És un col·lectiu amb molta dificultat per la continuïtat. A nivell laboral encara tenim
moltes mancances cosa que els disminuïts psíquics ja no”
“Sobretot la salut mental és una gran desconeguda, estar bé amb un mateix no ho treballem, gestionar emocions i tenir valors. (...) S'ha de
tenir en compte a la hora de lligar-ho amb les altres saluts”
13
DONES
� Maltractaments
� Dificultats d’inclusió social
� Aïllament familiar
� Càrregues familiars
� Problemes de conciliació
� Dificultats de relació
� Manca d’autonomia
Problemàtiques:
14
Joves de 15-29 anys segons nivell d'instrucció i sexe.
VNG 2001
38%33%
29%
49%
30%
21%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
ESO o inferio Batxillerat o FP Universitari
Dones
Homes
Nivell d’instrucció per sexes
L’any 2001 ja hi havia més dones que homes
en l’etapa post obligatòria.
Les dones superaven en 8 punts als homes
en la tit. universitària.
15
Maltractaments
Tipus de maltractaments detectats a serveis socials. VNG 2010
29,4%
1,4%
11,2%
3,3% 3,7%
0,0%
30,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
PSÍQUIC A LA
DONA
FÍSIC A LA
DONA
SEXUAL A LA
DONA
FÍSIC/PSÍQUIC
ALS FILLS
SEXUAL ALS
FILLS
PSÍQUIC/FíSIC
A LA GENT
GRAN
FÍSIC/PSÍQUIC
A L'HOME
16
RMI- Problemàtica familiar
28,1%
19,4%12,9% 11,9%
5,4% 4,7% 4,3% 4,3% 3,6% 3,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Lab
ora
l
Mo
no
pare
nta
lita
t
Imm
igra
ció
Alt
res
Salu
t
Pers
on
es s
ole
s
Desestr
uctu
ració
Tra
nsto
rns
men
tals
Man
ca
d'a
uto
no
mia
Mu
ltip
rob
lem
àti
ca
Monoparentalitat
17
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“[el col·lectiu amb més risc que detectem són] les dones, perquè la problemàtica de la immigració afecta doblement a les dones, per ser
immigrants i per ser dones”
“[El col·lectiu més afectat per l’exclusió social són les] dones immigrants, no parlen la llengua, no treballen, no coneixen els recursos i no són tant
visibles, les hem de captar a través de serveis socials”.
“Les dones migrants també estan estereotipades: les àrabs submises, les llatines descarades,...”
18
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“Tenim un sistema patriarcal en que es barreja tradició, religió, ... en que els homes i les dones no estan al mateix nivell. També reivindiquem que no ho deixem tot a l'educació per un futur millor, que volem ara ja no patir tot això,
no només de cara al futur, el futur ha de ser ja.”
“[Una de les principals situacions de vulnerabilitat amb que ens trobem són] dones que s'han separat i depenien econòmicament del marit i no tenen
ingressos a més de la pensió de manutenció dels nens.”
“[en un futur poden estar pitjor les] dones grans que han patit violència de gènere que volen tenir un espai per poder parlar-ne. Estan en una situació
dolenta, estan aïllades del cercle familiar, són grans, no poden treballar i els recursos econòmics els hi són negats pel marit”
19
LA NOVA EXCLUSIÓ: el perfil de crisi
� Manca d’ingressos
� Sobre-endeutament
� Tensions familiars
� Dificultats d’adaptació a l’atur
� Dificultats de conciliació
� Pèrdua de poder adquisitiu
� Atur de llarga durada
� Manca capacitat d’estalvi
� Pèrdua de l’habitatge
� Amuntegament i habitatges plurifamiliars
Problemàtiques:
20
Evolució de l’atur
Atur registrat a VNG. 2000-2011
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
5000
5500
6000
6500
7000
201120102009200820072006200520042003200220012000
21
Atur
Taxa d'atur. VNG Octubre 2011
16,8%19,4% 21,5%
18,5%
0%
3%
5%
8%
10%
13%
15%
18%
20%
23%
25%
Vilanova i la
Geltru
Comarca del
Garraf
Catalunya Espanya
22
Atur de llarga durada
Durada demanda d'atur. VNG Oct 2011
18%
18% 16%
48%
Fins a 6 mesos
De 6 a 12 mesos
De 12 a 24 mesos
Més de 24 mesos
23
Dificultats relacionalsProblemàtiques serveis socials: XARXES RELACIONALS
ALTRES
5%
FAMÍLIA
MONOPARENTAL
14% DIFICULTATS
RELACIONALS
40%
NEGLIGÈNCIA O
ABANDÓ ALS FILLS
4%
MALTRACTAMENTS
FÍSICS/PSÍQUICS
16%
SOLEDAT
20%
ABÚS SEXUAL
1%
24
Pèrdua de l’habitatge
Catalunya és la tercera
CCAA en nombre de
desnonaments: 4.800
25
Amuntegament
Hi ha 1.300 llars on hi viu més
d’una família
5% de les llars totals de VNG
26
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“perquè hi ha persones que viuen situacions de manca de feina, personesamb molta formació que tenen varis fills, o són pares separats amb
poc nivell adquisitiu”
“[L’exclusió són] persones que s’han quedat a l’atur i la seva xarxa relacional no els pot ajudar en tot”
“[el col·lectiu exclòs més visible és] gent amb problemes econòmics per manca de treball degut a la crisis i d’adaptació a les noves
possibilitats de treball que es crearan”
27
“Són ciutadans amb dificultats per assumir necessitats de subsistència, especialment majors de 45 anys, nouvinguts i famílies monoparentals, havent-hi un nou perfil de
persona que és la classe mitjana, especialment afectada per la crisi”
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?
“S'han de fer a nivell polític grans campanyes de sensibilització per defensar tot el que la migració està aportant a la societat. Cal un treball de cohesió social per no culpabilitzar de la crisi als immigrants, és la "guerra dels pobres"
“Hi ha dos tipus de gent [en risc d’exclusió]: la de sempre, famílies més tradicionals que depenien de l'home amb una certa edat amb estudis primaris o secundaris (...). Després hi
ha la gent que treballava i ara està a l'atur i que la seva xarxa no la pot ajudar més”
“El número de gent [que ve a demanar menjar] ha anat augmentant des del 2002 fins ara (s'ha multiplicat per 10). Ens estem donant compte que molta gent que venen són gent
normalitzada de Vilanova que ha perdut la feina i s’ha quedat sense recursos econòmics”
28
Persones Nouvingudes
� Desconeixement de recursos
� Pèrdua de feina a causa de la crisi
� Manca de xarxa social i familiar
� Desconeixement de l’idioma
� Problemes d’estrangeria irregular
Problemàtiques:
29
Piràmide poblacional de VNG. Nacionalitat espanyola i estrangera.
3500 2500 1500 500 500 1500 2500 3500
De 0 a 4
De 5 a 9
De 10 a 14
De 15 a 19
De 20 a 24
de 25 a 29
De 30 a 34
De 35 a 39
de 40 a 44
De 45 a 49
De 50 a 54
De 55 a 59
De 60 a 64
De 65 a 69
De 70 a 74
De 75 a 79
De 80 a 84
De 85 anys i més
Homes estrangers Dones estrangeres
Homes espanyols Dones espanyoles
Piràmide poblacional
L’edat mitjana de la població
estrangera està 9 punts per sota
de la població total (31 / 40 anys)
30
Creixement de la població
Creixement de la població: creix. natural i saldos migratoris. 2005-2009
228
187
191
151
304
143
213
56
60
218
590
950
1364
1060
155
0 150 300 450 600 750 900 1050 1200 1350 1500 1650
2009
2008
2007
2006
2005
creixement natural saldo migratori Interior saldo migratori Exterior
31
Nacionalitat de la població
Població estrangera segons regió mundial respecte al total de
població estrangera. VNG 2010.
24%
26%
29%
16%
2%
2%
1%
Amèrica Llatina
El Magreb
Europa Oriental
Europa Occ idental
X ina
Altres
Africa
32
33
Què diuen els tècnics/es de l’Ajuntament i les entitats?“La gent d'aquí cada vegada té més rebuig per altres col·lectius, com els avis o els immigrants,
sobretot cap als infants magrebins. També cap a la gent que te problemes psíquics. Jo ho he notat en molts sectors.”
“En aquests moments estem rebent a tot tipus de gent. Però sobretot (...) nouvinguts: gent que porta temps aquí però ha perdut la feina i està aquí amb tota la família”.
“[el col·lectiu que pot empitjorar són] persones que feien molt de temps que estaven aquí però que pels seus vincles no els hi calia tenir masses relacions fora del seu col·lectiu d'origen i no coneixen la llengua i no ho havia necessitat i ara sí que cal i estem detectant això. S'ha destapat això”
Un factor afegit als nouvinguts són aquelles situacions d’estrangeria irregular, els quals no poden accedir o accedeixen de manera restringida als serveis prestacions que s’ofereixen tant des de l’àmbit públic com privat (entitats) i ara mateix no tenen possibilitats de treball (temporers, joves, ...).
“[el col·lectiu en risc més visible és] una població immigrant que s'ha començat a envellir i ara ha perdut la feina, ara està creixent. També els joves de famílies immigrants però que han nascut aquí amb unes expectatives. S'assembla molt al perfil nadiu però són més vulnerables.”
34Mapa de Vulnerabilitat Social
35
L’exclusió social a la nostra ciutat� Taxa alta d’atur que s’ha doblat en tres anys: construcció i indústria
molt afectada� Preus de l’habitatge poc assequibles pel nivell adquisitiu� Famílies monoparentals� Afecta més a les dones� Fractura social: ciutat dividida en dos contrari a discurs� La via com a barrera artificial en l’imaginari col·lectiu: Barri de Mar
amb unes característiques específiques� Increment de persones amb malalties mentals però no adaptació de
recursos i serveis per a una veritable inclusió� Migració interna?� Augment de les dificultats relacionals desencadenats per situacions
d’atur i precarietat econòmica: nous usuaris de serveis socials + anteriors
� Polarització de les classe socials: classes mitges precaritzades
